Espanya democratica
-
Upload
vicent-puig-i-gasco -
Category
Documents
-
view
2.304 -
download
0
Transcript of Espanya democratica
L’Espanya democràtica
1
Lluís Francesc Núñez de Castro i Vallès
ELABORACIÓ PRÒPIA A PARTIR DE DIVERSES FONTS:
http://geohistoria.wikispaces.com/ Sebastian Merino.
Apunts d’Armand Figueres (Escola Sunion).
“Historia. Batxillerat” Editorial Edebé, Barcelona 2009
“Història”. Batxillerat, Editorial Santillana, Barcelona 2009
2
3
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
Victòries socialistes de 1982, 1986, 1989 (totes amb majoria absoluta) i 1993. Felipe González president.
Amb l’arribada al poder dels
socialistes amb successives
majories absolutes es pot dir
que Espanya sortia de la
Transició i entrava a la
normalitat democràtica
d’alternança en el poder de
l’esquerra.
FONT: http://www.slideshare.net/smerino/de-la-transicin-a-nuestros-das
4
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
1.1 Èxit electoral socialista
ÈXIT ELECTORALÈXIT ELECTORAL
Factors interns
1982
unitat del partit
popularitat del líder
programa electoral basat en el canvi
imatge moderada: 1979 abandonaren el
marxisme per la socialdemocràcia
europea i necessitat de disposar d’un ampli suport
social
influència
1986 i 1989 política social i obres públiques
“vot captiu” (pensionistes, jubilats i
aturats)
Factors externs
perill democràtic del 23-F
procés de descomposició de la UCD
Poca implantació del Centro Democrático Social (2 diputats eleccions 1982)
crisi de lideratge a Alianza Popular
debilitat interna al Partit Comunista d’Espanya (relacionat amb la perestroika)
4 diputats eleccions 1982
“vot captiu”: electoral estable dels partits polítics, que els vota incondicionalment en qualsevol circumstància. Adhesions de tipus ideològic, de classe o per tradició familiar.
5
1.2 L’evolució econòmica: de l’ajust a l’expansió Refeta econòmica del món i dels Estats Units
Beneficiada per
1982 Espanya: encara situació de crisi No s’havien pres les mesures d’ajust necessari i atur seguia augmentant.
PSOE aplica una
Política social-liberalBasada en
Ajust econòmic Reconversió industrial: tancament i privatització empreses
INI, sobretot naval i siderúrgica
Reforma fiscal: primar impostos directes: permet ingressos
estatals i despreses de Benestar Social
Política d’ocupació: promoció i flexibilització laboral
Tot i els contractes temporals no s’aconsegueix reduir l’atur: arribada a l’edat laboral del boom dels 60 i incorporació de les dones al mercat de treball. Atur: del 16,2% (1982) al 21,6 % (1985)
Reactivació econòmica (1986-1991)
Gràcies a
incorporació a la CEE (12/6/1985)
atracció d’inversions estrangeres
paper de CCOO i UGT
accepten contenció salarial
disminució de la conflictivitat obrera primers anys
peròLlei de Pensions (1985): allarga
el termini de cotitzacions.
Pla d’Ocupació Juvenil (1988):
afavoria contractes temporals
Vaga General (14/12/1988)
Govern no modifica plantejaments econòmics però amplia cobertura atur i durada subsidi
Reducció del dèficit de l’estat i contenir la inflació (14% el 1982 al 7% 1985)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
Primera legislatura socialista Segona legislatura socialista
S’aconsegueix
6
EVOLUCIÓ DE L’ATUR A ESPANYA (1975-1986)
TAXA D’INFLACIÓ ANUAL A ESPANYA (1975-1986)
FONT: “Història” Ed. Santillana
FONT: “Història” Ed. Santillana
VAGA GENERAL 14/12/1988
Puerta del Sol (Madrid)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
7
1.3 La política interior (1/3)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
Objectiu principal: consolidació de la democràcia Modernització de l'exèrcit sotmès al poder civil
designació de militars demòcrates
en llocs claus de l’organigrama militar
reducció nombre d’oficials
modernitzar l’equipamentRegulació de l’avortament Enfrontaments entre l’Església i el Govern
S'evità la total despenalització
Estat del benestarAmpliació de la cobertura sanitària a tots els ciutadans: multiplicació de les despeses; 5% del PIB (1989) a
despeses sanitàries (lluny del +8% d’Alemanya o Països Baixos).
Percepció de les pensions: universalització i augment de les quantitats, i reduir les desigualtats socials. Llei de
Pensions no Contributives (1990): 400.000 nous pensionistes reben pensió tot i no haver cotitzat.
Educació: millora de les titulacions universitàries, i Llei d’Ordenació General del Sistema Educatiu (LOGSE,
1990; Educació Infantil, Primària , Secundària i Batxillerat)
Obres públiques: increment del 50% entre 1987 i 1991; meitat de les inversions totals realitzades per l’Estat.
Actuacions: duplicació xarxa d’autopistes i autovies i millora de les infraestructures de Barecelona (Jocs Olímpics
1992) i Sevilla (Exposició Universal 1992)
8
1.3 La política interior (2/3)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
Estat autonòmicAplicació de la LOAPA (Llei Orgànica d’Hamortització del Procés Autonòmics; pactada per UCD i PSOE; juliol 1981)
Limita les competències que podien obtenir les autonomies
Els partits nacionalistes la recorregueren.Agost 1983 el Tribunal Constitucional va suprimir els
articles més polèmics
1983: aprovació dels Estatuts d’Extremadura, Illes Balears, Comunitat de Madrid i Castella i Lleó.
1995: Ceuta i Melilla ciutats autònomes
Tancament del procés autonòmic
FONT: “Història”. Ed. Santillana
9
1.3 La política interior (3/3)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
Política antiterrorista
No va acabar amb l’activitat d’ETA (reducció dels atemptats però més mortífers, Hipercor (Barcelona, 1987): 21 morts.
Mitjans legals:
política de reinserció de militants etarres (200 fins 1986)
converses secretes amb la cúpula d’ETA a Alger (set.1986-abril 1989)
cooperació amb autoritats franceses: etarres no eren refugiats polítics; extradicions d’etarres des de set.1984.
Pacte d’Ajuria Enea (1988): signat per totes les forces polítiques basques (menys Herri Batasuna) i el lendakari per a
aïllar els violents.
Mitjans il·legals:
creació dels GAL (Grupos Antiterroristes de Liberación): accions terroristes contra membres d’ETA i simpatitzants del
nacionalisme basc; més de 30 assassinats entre 1983 i 1987
FONT: “Història”. Ed. Santillana
10
1.3 La política exterior (1/2)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
Entrada a la Comunitat Econòmica Europea (CEE)
1977 Suárez presenta sol.licitud d’adhesió a la CEE Poc després inici de les converses
Negociacions estancades 2 anys per l’oposició francesa:
agricultura espanyola una forta competència1982 victòria socialista: s’intensifiquen les negociacions.
12/6/1985: Espanya signa el tractat d’adhesió a la CEE
1/1/1986 Espanya passa a ser un Estat membre de la CEE
Palacio Real (Madrid) 12/6/1985: signatura tractat d’adhesió a la CEE
Revulsiu per a l’economia espanyola i obligà a reorganitzar les
estructures productives :
sector agropecuari: va reduir dràsticament la producció i adaptar-la
a la PAC (Política Agrària Comunitària) com la reducció de la
producció lletera.
sector industrial: accentuació de la competència i penetració amb
força del capital estranger.
Arribada de nombroses subvencions i compensacions pels sectors
econòmics que van limitar la producció
Fons de cohesió per a la construcció i desenvolupament d’infraestructures
Va representar
11
1.3 La política exterior (2/2)
1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)1.- LA DÈCADA SOCIALISTA (1982-1992)
La integració a la OTAN
1981 Govern Leopoldo Calvo Sotelo: va negociar la
incorporació d’Espanya a la OTAN
Integració aprovada amb els vots en contra dels
partits d’esquerra, inclòs el PSOE
OTAN: organització creada per la potències occidentals sota la direcció dels EUA per fer front a l'expansionisme soviètic de la postguerra europea.
Campanya electoral 1982: PSOE va prometre que faria un referèndum perquè
fos el poble el que recolzés aquesta decisió.
PSOE arriba al poder i....
Manté posició ambigua i va acabar
donant suport a la integració
1986, quan Espanya ja era membre de la CEE, socialistes plantegen el
referèndum ( 12/3/1986) sobre la permanència
Debat polític i social intens
partits conservadors i PSOE favorables a la continuïtat
dins l’OTAN, però no es manifestaven
resta de partits d’esquerra i grups pacifistes: en contra;
grans mobilitzacionsVa guanyar el Si: 53%
Canàries, País Basc i Catalunya
va guanyar el No
Participació: 59,4%