LA NOVEL.LA CAVALLERESCA I EL QUIXOT A BARCELONA

Noms i Cognoms dels components del grup:

1

Índex

PresentacióA. El món cavalleresc.

El cavaller.La vida cavalleresca.

B. Biografia de Miguel de Cervantes.C. El marc històric.D. La Barcelona que va veure Cervantes.

El bandolerisme.E. La ruta de don Quixot a Barcelona.F. El Quixot i les galeres.G. La galera a l’època de don Quixot.H. La vida al voltant de la Mediterrània.

Les drassanes: Les Reials Drassanes de Barcelona.Els ports principals.

I. Els turcs i la batalla de Lepant.J. Els pirates barbarescos.K. Els moriscosL. La galera de don Joan d’ÀustriaM. La mort de la galera.N. El crèdit de síntesi en imatges

2

PRESENTACIÓ

El crèdit de síntesi La novel·la cavalleresca i El Quixot a Barcelona s’estructura en cinc grans apartats:

Treball de recollida d’informació, observació, selecció i organització dels continguts sobre el marc històric i geogràfic de Barcelona i del món mediterrani a l’època de Cervantes; el món de la novel·la cavalleresca; biografia de Cervantes i elaboració d’un quadre cronològic de la seva vida.

Visita guiada per Barcelona per recórrer els carrers de ciutat que va veure Cervantes i els llocs de la ciutat per on van passar don Quixot i Sanxo. Els alumnes hauran de llegir els capítols LX al LXV de la segona part de El Quixot, relacionats amb l’estada de don Quixot a Barcelona. Visita al Museu Marítim de les Drassanes per estudiar el món de les galeres i les activitats marítimes de la Barcelona de l’època i una exposició sobre Pirates, tan presents als capítols LX – LXV de la II part de l’obra.

Quadern d’activitats: els alumnes hauran de respondre les qüestions plantejades a les activitat anteriors.

Creació d’un còmic de cinc vinyetes sobre un moment de l’estada de don Quixot i Sanxo a Barcelona.

OBJECTIUS

En acabar el crèdit, l’alumne/a ha de ser capaç de:Recollir informació consultant material bibliogràfic e informàtic.Depurar la informació i seleccionar-laOrganitzar els continguts seleccionats amb adequació, coherència i cohesió. Conèixer el mon de la novel·la cavalleresca.Conèixer, en àmbits diversos, la ciutat de Barcelona a l’època de Miguel de Cervantes.Conèixer el món i l’ activitat marítima al Mediterrani a l’ Edat Moderna.Utilitzar un llenguatge i un lèxic adequat per a cada àrea concreta treballada en aquest crèdit de síntesi.Saber observar i escoltar durant les visites culturals guiades i anotar la informació més rellevant sobre els diversos aspectes de l’activitat cultural.Crear amb un llenguatge no verbal, és a dir, amb el llenguatge del còmic, un episodi de l’estada de don Quixot i Sanxo a Barcelona. Relacionar diferents àrees curriculars a partir dels continguts treballats.Aplicar la metodologia adequada a un treball humanístic. Aplicar el suport informàtic que l’alumne/a ha après al llarg de l’ESO per tractar la informació recollida.Saber organitzar i planificar el treball en grup.Portar una dinàmica de grup cohesionada entre tots els membres de l’equip de treball.Responsabilitzar-se del treball individual.

3

Comportar-se correctament en activitats col·lectives i participatives, respectant el torn de paraula en les diverses intervencions individuals per demanar algun aclariment o preguntar algun dubte.Estimular el gust per assistir a activitats de caire cultural.Tenir cura d’elaborar i presentar de forma correcta els treballs encomanats.

Per fer les activitats de les visites als museus cal portar:El quadern d’activitats o dossier de treball.Una llibreta i bolígraf per recollir la informació tant en les visites dels museus com en la ruta històrica i literària pels carrer de Barcelona.Una màquina fotogràfica per tal de fer les fotografies que siguin adients per a la presentació del treball escrit i l’exposició oral.

DATA I INICI DE LES VISITES

Dimarts, 12 de juny:

Ruta del Quixot - 13h – Grups: 3A, B1, B2, B3, B4, C1,C2 i C3 15h – Grups: B5, B6, BC7, C4, C5 i C6

Dimecres, 13 de juny

Museu Marítim - 13h – Tots els grups

Exposició oral del Crèdit de Síntesi

Es pot presentar material de suport com ara murals, presentació informàtica en Power Point o d’ altres materials de suport que el grup de treball cregui adient.

Per fer les activitats de les visites als museus cal portar:

El quadern d’activitats o dossier de treball.Una llibreta i bolígraf per recollir la informació tant en les visites dels museus com en la ruta històrica i literària pels carrer de Barcelona.Una màquina fotogràfica digital (no es pot utilitzar els flash als museus) És important que, prèviament a les sortides, els alumnes acordin el que farà cada membre del grup.

4

Ordenació del treball

Dilluns:Explicació del treball per part del tutor del grup (matí escola, tarda casa).Explicació de l’avaluació: Exposició oral, valoració del tutor, treball escrit –presentació, contingut, expressió escrita-.Necessitats (càmera fotogràfica digital, possibilitat de fer presentacions en Power Point).Organització i repartiment de feines (indicar les consultes a internet, el que trobareu a les sortides, els rols de cadascú, ...).Es comencen a treballar les activitats a l’aula.

Dimarts/DimecresSortides Activitats de la sortida de la ruta.Activitats de la visita al Museu Marítim.

Dijous:Tutor (acabar).Preparar la presentació (Power Point, mural, oral).Valorar i valorar-se el treball: omplir la graella d’ autoavaluació.

Divendres:Lliurament del dossier.Exposició oral del Crèdit de Síntesi.Es pot presentar material de suport com ara murals, presentació informàtica en Power Point o d’ altres materials de suport que el grup de treball cregui adient.

5

A. EL MÓN CAVALLERESC

1. EL CAVALLER

L’ordre de cavalleria

A la primera part de la novel·la Tirant lo Blanc, l'autor comença parlant-nos del Gran Comte de Varoic, un prestigiós cavaller que va decidir encomanar-se a Déu, i refugiant-se a la muntanya va viure com un ermità. Però en lluitar el rei d'Anglaterra contra el rei de Canària; el monarca anglès va demanar ajuda a l'ermità i quan va acabar la victoriosa batalla el rei va celebrar festes al seu regne.Tirant lo Blanc camí d'Anglaterra, per acudir a les festes de les noces del rei i rebre l'ordre de cavalleria, es va quedar adormit sobre el seu cavall i es va trobar amb l'ermità. Aquest li explicà molts secrets sobre l'orde de cavalleria, li regalà un llibre i li demanà que en tornar li expliqués tots els detalls de les festes del rei. I així ho va fer. Tirant i els cavallers que l'acompanyaven, en tornar d'Anglaterra, passaren a veure l'ermità i Diafebus, el cosí de Tirant, li va contar tot allò que va ocórrer: les cerimònies, els incidents, com Tirant va ser el millor cavaller i va rebre l'ordre de cavalleria... Desprès tornaren a Bretanya.

1. Llegiu aquests capítols del Tirant en els quals es narra la trobada amb Guillem de Varoic. Mentre llegiu, aneu subratllant les consideracions que sobre els cavallers i la cavalleria va fent l’ermità (objectius, característiques i virtuts del cavaller, funció...

“Defallint al món caritat, lleialtat i veritat, començà mala voluntat, injúria i falsedat, i per això fou gran error entre el poble de Déu, i gran confusió. I a fi que Déu sigui amat, conegut, honrat, servit i temut al món com al principi fou poc estimada la justícia per defalliment de caritat, per la qual cosa fu necessari i convenient que la justícia tornés al seu honor i prosperitat. I per aquesta causa, el poble s’agrupà en milers i, de cada miler, fou elegit l’home més amable i de més afabilitat, més savi, més lleial, més fort, i amb més noble ànim, amb més virtuts i bons costums que tots els altres. I després feren cercar entre totes les bèsties quina seria la més bella , més corredora i que pogués suportar major esforç, i quina seria més convenient per al servei de l’home i, de totes, elegiren el cavall i el donaren a l’home que havia estat elegit u entre mil homes , per això aquell home s’anomenà cavaller, perquè havien ajustat la més noble bèstia amb el més noble home.” (capítol XXXII)

“I no et pensis que en aquell temps fossin fets cavallers tots aquells que ho volien ésser, sinó que van ésser triats homes forts i de molta virtut, homes lleials i piadosos, perquè fossin escut i defensa de les persones simples, a fi que ningú no n’abusés per la força. I per tal cosa, convé al cavaller que sigui més animós i més valent que altri, perquè pugui perseguir els mals homes, no tement els perills que li puguin esdevenir ; i d’altra part, deu ésser afable i graciós en tot, i comunicatiu amb qualsevol persona, sigui de la condició que sigui: perquè ésser cavaller és gran esforç i fatiga.” (Capítol XXXII)

6

“El cavaller fou fet per mantenir i defendre la santa mare Església i no deu retre mal per mal, ans deu ésser humil i perdonar lliberalment aquells que l’hauran damnificat, si vénen a la seva mercè; perquè el cavaller està obligat a defendre l’Església, car altrament es perdria i tornaria a no res (...) no hi havia home que tingués tant atreviment de cavalcar en cavall fins que foren fets els cavallers per subjugar la mala gent i foren trobades les armes; un cop foren armats, ja se sentiren segurs contra tots aquells qui els volien combatre.” (capítol XXXIII)

2. Feu una llista de les virtuts i característiques que havia de tenir un cavaller i dels objectius de la cavalleria.

CARACTERÍSTIQUES OBJECTIUS

L’arnés del cavaller

Es nua les calces, passa el brial, les hoses estretes i els esperons d’or; es vesteix l’ausberc, fixa l’elm damunt la ventalla; munta, esperona el seu cavall fins al pla, i apareix, amb l’escut contra el pit, cridant [...] (Tristany i Isolda) L’arnès del cavaller era un conjunt d’armes que utilitzava el cavaller per a defensar-se de l’enemic, format per armes defensives que servien per protegir-se (casc, arnès dels braços i de les cames…) i armes ofensives amb les quals podia atacar (llança, espasa, daga, atxa…). Els primers a utilitzar l’arnès foren els carolingis, amb Carlemany com a rei, als quals va imitar tot Europa. No solament els cavallers anaven protegits sinó que els seus cavalls també portaven un arnès que anomenaven defenses del cavall. Amb el pas del temps, l’armadura va anar evolucionant des de les peces de metall o cuir col·locades en punts vulnerables, fins a arribar a l’armadura completament metàl·lica.

3. Us presentem una armadura completa ja de gairebé el segle XV. Busqueu els motsreferents a les parts de l’armadura que no conegueu al diccionari i després senyaleu-los en el dibuix: bacinet, espatllàs, guardabraç, colzera, manyopla, guantellet, cuirassa pectoral, faldatge, cuixera o cuixot, genollera, gambera o greva, sabata de ferro o sabató, ausberc, bavera, visera i gorgera.

7

4. Relacioneu les paraules obtingudes amb la seva definició:· .................................. : Vesta de malles o làmines de ferro, que cobria els guerrers medievals des del cap fins als genolls o fins als turmells i era una de les principalsarmes defensives.

· .................................. : Peça de l’armadura que cobria el cap.· .................................. : Arma defensiva consistent en una làmina de fusta, de cuiro de metall, que se subjectava per una ansa amb el braç esquerre i que sovint tenia la superfície anterior adornada amb els senyals o emblemes de la casa senyorial del guerrer.· .................................. : Dard o espècie de llança curta que tiraven per ferir a distància.· .................................. : Arma blanca, composta d’una làmina estreta de metall tallant per les dues bandes, de tres a cinc pams de llargada, acabada en punta per un cap i amb un mànec encreuat per l’altre.· .................................. : Arma llançadissa, que es tira amb un arc o ballesta i consisteix en una tija de fusta que a un altre extrem té una punta de metall i en l’altre, de vegades, unes aletes de plomes o de metall.

8

· .................................. : Arma antiga contundent, consistent en un bastó molt més gruixut d’un extrem que de l’altre, pel qual s’engrapa................................... : Estoig d’una espasa o d’una altra arma o instrument llarguer................................... : Peça de ferro caladissa que formava part de l’elm i defensava la cara del guerrer.

Un cavaller vestit així era tot un espectacle. Penseu, a més, que els arnesos podien ser molt rics: brillants, lluents, en funció de la importància social i econòmica del cavaller que els posseïa. I és que un bon arnès moltes vegades era una assegurança de vida.No hem d'oblidar, però, que el cavaller havia de lluitar amb totes les peces de l'arnès al damunt. Una armadura podia pesar uns 25 kg, i l'arnès sencer podia passar perfectament dels 30. I si hi sumem els 17 o 18 kg de la llança, entendrem de seguida que calia molta força física, una gran destresa i molt d'entrenament per aconseguir l'èxit en qualsevol empresa cavalleresca.

2 LA VIDA CAVALLERESCA

Un cavaller, al segle XV i abans, era doncs, un home noble amb una armadura que defensava el rei, la reina, el seu senyor feudal i els febles: les dones, les criatures, els pobres.

Calia dedicar-hi molt temps, per acabar essent un bon cavaller. Als vuit anys, més o menys, els noiets començaven a aprendre a dansar, a cantar, a llegir i escriure, a pujar a cavall, a servir-se de les armes i a lluitar. Quan s'havia acabat l'aprenentatge, el noi esdevenia cavaller després d'una cerimònia ritual que consistia, bàsicament, en rebre un cop d'espasa a l'espatlla i jurar protegir els febles i la llei. La nit abans de la celebració, el futur cavaller se la passava en una església, resant i preparant-se per al gloriós moment.

A partir d'aleshores, el cavaller ha de demostrar posseir unes virtuts que el faran reconeixible com a tal: ha de ser valent (ha de tenir força física per poder utilitzar les armes), ha de ser lleial (al seu senyor, a la seva dama) i ha de ser generós: ha de refusar acumular riqueses. Tot el que és i el que té ho ha de compartir amb els altres. Sovint els cavallers del segle XV cercaven honor i prestigi participant en tornejos, justes, passos d’armes i altres accions cavalleresques.

5. Busqueu i expliqueu en què consistien aquestes activitats. . TORNEIG:. JUSTA:. PASSOS D’ARMES:.LLETRES DE BATALLA:

6. Quines qualitats ha de treballar el cavaller per preparar totes aquestes activitats físiques i qui les entrena.

7. Busqueu informació (on es va instituir, qui el va instituir, per quin motiu, en què consistia...) sobre dos passos d’armes que van ser molt famosos:

. EL PASO HONROSO:

. EL PAS DEL PI DE LES POMES D’OR (PAS DU PIN AUX POMMES D’OR):

9

Els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques

Les primeres novel·les de cavalleries pròpies de la literatura medieval aparegueren al nord de França a mitjan del s XII, eren escrites en francès i en vers i es caracteritzaven pel fet que el seu protagonista vivia una sèrie d'aventures (sovint meravelloses) i per l'aparició del tema amorós.

El nou gènere, anomenat roman courtois (roman cortès), apareix ja fixat en l'obra de Chrétien de Troyes, que situa l'acció en la cort mítica del rei Artús. Al finals del s XII es donen les primeres versions extenses en prosa, les quals donen lloc a cicles com al de Tristany o el de Lancelot-Graal, molt difosos, traduïts i adaptats. És a partir del s XIV, i més pròpiament en els XVI i XVII, que el gènere es transforma en el que, dins de l'àmbit hispànic, s'ha anomenat Llibres de cavalleries, el primer antecedent del qual el constitueix l'Amadís de Gaula. Aquests llibres recreaven el tipus de vida que imposava el món de la cavalleria i enaltia les heroïcitats dels cavallers.

8. A partir dels segles XIV i XV , però —a causa dels canvis socials, polítics i econòmics—, el món de la cavalleria recrea d’una altra manera la literatura de cavallers: la novel·la cavalleresca .

a) Busqueu informació sobre la diferència entre els llibres de cavalleries i les novel·les cavalleresques. Després, ompliu el quadre següent amb les característiques que teniu abans desordenades.

3. Els escenaris on passen els esdeve-niments són reals i coneguts pels lectors o, si no, són semblants a escenaris reals.

7. El temps narratiu és molt llunyà per a qui llegeix i, sovint, no és concret.

2. Els herois tenen sentiments i compor-taments (por, mandra, infidelitat, etc.) o malalties humanes.

1. Els herois, encara que sigui virtuosos i molt valents, tenen virtuts i capacitats normals.

6. No hi ha elements meravellosos ni fantàstics.

8. Trobem aquest tipus d’obres sobretot al segles XV i XVI.

1. Els herois tenen virtuts i capacitats molt per sobre del normal (per exemple, poden lluitar alhora contra cent enemics).

3. Al costat d’escenaris reals, molts dels escenaris on passen els esdeveniments són països exòtics i allunyats geogràficament.

8. Trobem aquest tipus d’obres des del segle XII fins al XV.

6. Hi ha elements meravellosos i fantàstics (dracs, fades, encantaments...).

9. Bons exemples d’aquest tipus d’obres són Tirant lo Blanc i Curial e Güelfa.

9. Bons exemples d’aquest tipus d’obres són les de la Matèria de Bretanya.

5. No hi ha episodis històrics, i si n’hi ha són molt idealitzats.

2. Els herois mai no tenen debilitats o malalties humanes.

10

7. El temps narratiu és proper per a qui llegeix.

4. Hi apareixen personatges reals, que tothom coneix o pot identificar.

4. No hi apareixen personatges reals, o bé són molt idealitzats.

5. Hi ha episodis històrics, com ara batalles conegudes per tothom.

Llibres de cavalleries Novel·les cavalleresques1. 1.

2. 2.

3. 3.

4. 4.

5. 5.

6. 6.

7. 7.

8. 8.

9. 9

9. Llegiu els textos següents i comproveu, tot repassant el quadre que acabeu d’omplir, si són llibres de cavalleries o novel·les cavalleresques. Justifiqueu la vostra clasificació amb exemples extrets dels diferents fragments.

El romanç de Tristany i Isolda

“ -Déu vos salvi, bell senyor! –digué Tristany-, ¿per quin camí ve el drac?I quan el fugitiu li hagué mostrat el camí, Tristany el deixà anar.El monstre s’apropava. Tenia el cap d’una vibra, els ulls roigs com a carbons ablamats, dues banyes al front, les orelles llargues i peludes, urpes de lleó, una cua de serpent, el cos escatós d’un grifó.

Tristany llançà contra ell el seu destrer amb una força tal, que, bo i eriçat de por, botà contra el monstre. La llança de Tristany topà les escates i volà feta estelles.

Tot d’una el cavaller s’arrenca de l’espasa, l’aixeca i la descarrega sobre el cap del dragó, però sense ni encetar el cuiro. El monstre ha sentit tota vegada el cop; llança

11

les seves urpes contra l’escut, les hi enfonsa i en fa volar els lligams. Amb el pit descobert, Tristany el busca encara amb l’espasa, i li venta sobre els flancs un cop tan violent que l’aire en retruny. Debades: no pot ferir-lo. Llavors el drac vomita pels badius un doble broll de flames verinoses: l’auberc de Tristany s’ennegreix com un carbó apagat, el seu cavall s’abat i mor. Però tornant-se a aixecar tot d’una, Tristany enfonsa la seva bona espasa dins la gola del monstre: hi penetra tota, i li talla el cor en dos trossos. E dragó engega una darrera vegada el seu crit horrible, i mor.”

Blandín de Cornualla

“Aquí van prendre comiat i Blandinet, tot armat d’armes vermelles i d’altres meravelloses, va endinsar-se per la foscor tot el dia, com a bon cavaller d’aventura. I quan va haver avançat força estona, va veure una gran claror i allà lluny hi havia una casa que tenia un portal molt bell. Va anar cap aquell portal i hi va trobar un porter, que de seguida li obrí la porta i li va dir:

-Entreu en aquell hort, perquè aquí vós trobareu aventura, si en voleu.Llavors Blandín hi va entrar i va anar fins aquell hort. Allà va trobar, dins de

l’hort, molt bell deport. Sota un bell pomer florit, a l’ombra, es va adormir.I mentre dormia d’aquesta manera i n o es podia despertar, hi van arribar dues

donzelles, meravellosament belles. L’una va dir a l’altra:- Un bell cavaller dorm allà, sota aquell pomer, et prego que l’anem a despertar,

perquè, si ens pogués deslliurar d’aquell gegant que ens té aquí retingudes, nosaltres l’estimaríem de bon grat.

Llavors elles van anar vers Blandín i li van cridar:-Amunt, cavaller, continueu endavant abans que vingui el gegant, perquè de

veritat que us mataria si us agafés, perquè n’ha matat de mala mort molts altres que ens volien deslliurar i salvar per fet d’armes.

Llavors Blandín, que les va sentir, de seguida fou ferit de totes dues, que eren belles, i els va dir:

-Franques donzelles, voldríeu venir amb mi si jo us pogués deslliurar?Van respondre elles:-Sí, i tant, i farem allò que ens maneu.I mestre parlaven d’aquesta manera hi va arribar el gran gegant, que va dir:- Qui ets tu, desgraciat, que has entrat tan endavant? Aleshores ell li respongué:-Per cert, jo tinc per nom Blandinet, he vingut per deslliurar aquestes donzelles i

me les vull emportar.Llavors el gegant s’encengué d’ira perquè Blandín li havia parlat així. Aixecà

una gran maça i li va dir que abans hauria de batallar amb ell. Blandín s’encengué d’ira, féu un salt de costat, agafà una llança que portava, de la qual es fiava molt , i li donà un cop tan gran al mig del cos que el va tombar.”

Tirant lo Blanc

“Com la Princesa cridà lo primer crit, ho sentí la Viuda Reposada, e hagué plena noticia que la causa del cridar havia fet Plaerdemavida, e que Tirant devia ésser ab ella; pensà que si Tirant passava a la Princesa, que ella no poria complir son desig ab ell. E ja

12

tothom callava, e la Princesa no deia res, sinó que es defenia ab paraules gracioses que la plasent batalla no vingués a fi.La Viuda s'assigué al llit e donà un gran crit e dix:-I què és lo que teniu, filla? Despertà totes les donzelles ab grans crits e remor, e venc a notícia de l'Emperadriu. Totes se llevaren cuitadament, qui totes nues, qui en camisa, e ab cuitats passos anaren a la porta de la cambra, la qual trobaren molt bé tancada, e a grans crits demanaren llum. E en aquest instant que tocaven a la porta e cercaven llum, Plaerdemavida pres a Tirant per los cabells e apartà'l de lla on volguera finar sa vida e posà'l en lo retret e féu-lo saltar en un terrat que hi havia e donà-li una corda de cànem perqué s'acalàs dins l'hort, e d'allí podia obrir la porta, car ella hi havia ben proveït perquè quan vingués, ans del dia, se'n fos pogut anar eixint per una altra porta.Mas tan gran fon l'avalot e los grans crits que daven les donzelles e la Viuda que no el pogué traure per lo lloc on ella havia pensat, e fon forçat que el tragués per lo terrat, e donà-li la corda llarga, i ella prestament se'n tornà, e tancà la finestra del retret e anà on era sa senyora.E Tirant donà volta e lligà fort la corda, e ab la pressa que tenia per no ésser vist ni conegut no pensà la corda si bastava en terra; deixà's anar per la corda avall e fallia-se'n més de dotze alnes que no plegava en terra; fon-li forçat de lleixar-se caure, perquè los braços no li podien sostenir lo cos, e donà tan gran colp en terra que es rompé la cama.Deixem a Tirant, que està de llarg, gitat en terra, que no es pot moure.”

Curial e Güelfa

“Els quatre cavallers aragonesos i Curial, veient que el rei feria tan meravellosament amb la llança, van entrar al camp, descavalcant per la força tots aquells que els venien al davant, de manera que en poc temps es van fer conèixer al torneig.Què us diré? Aquell dia els cavallers dels escut negres van combatre amb tanta virtut i esforç que per allà on anaven trobaven camí obert.El sol ja declinava quan el rei de França va manar que cessés el torneig. Llavors els escuders van anar a buscar Festa i, muntada en el seu palafrè, va tornar amb els cavallers a les tendes, on tots van lloar el rei pel que havia fet. i quan Curial va veure la festa que tots li feien al rei, va dir:

-Sentor, us suplico que em digueu qui sou.-Jo sóc el rei d’Aragó, el vostre amic.”

10. Obres que pertanyen al gènere dels llibres de cavalleries:11. Obres que pertanyen al gènere de les novel·les cavalleresques:

13

B. Biografia de Miguel de Cervantes

1. Busca dues imatges de Miguel de Cervantes: una de jove i l’altra de més vell.

2. “La cacera del tresor” Heu d’accedir a la pàgina web:

http://www.materialesdelengua.org/ literatura Cervantes ESO La caza del tesoro

Hi trobareu una sèrie de preguntes que heu de respondre per escrit en castellà, per això us proporcionem una sèrie de links que estan en aquesta mateixa pàgina.

14

C. El marc històric

A l’època de Cervantes (1547-1616), Catalunya era només un territori més d’un vast imperi, l’Imperi Hispànic, el més poderós dels regnes europeus del moment. Des del segle X, Catalunya havia estat un territori independent que, després, formaria part de la Corona catalano-aragonesa. El rei Ferran I d’Aragó es va casar (1469) amb la reina Isabel I de Castella (Reis Catòlics). Aquesta unió no va suposar la unió entre les dues corones fins a l’època de Carles I (1516-1556), nét dels Reis Catòlics, qui va heretar els territoris dels seus avis materns (territoris de les Corones catalano-aragonesa i castellana) i dels seus avis paterns (diversos territoris europeus) fins a constituir un Imperi territorial immens, al qual caldria sumar les noves terres descobertes a Amèrica. Encara que els antics territoris de la Corona d’Aragó no van perdre les institucions de govern pròpies, degut al pes econòmic i demogràfic de Castella, hi va haver una tendència a la castellanització de la Corona –evident quan la capital se situà a Madrid-, coincidint amb una època de crisi econòmica i social a Catalunya. Els successors de Carles I foren Felip II (1556-1598), Felip III (1598-1621) i Felip IV (1621-1665), de la dinastia dels Àustries. Al llarg d’aquest període, que correspon als segles XVI i XVII, les relacions entre la monarquia hispànica i Catalunya foren en algunes moments tenses. Els Àustries van tenir enemics a Europa (França i Anglaterra, que veien amb recel el seu poderós imperi) i fora d’Europa (els turcs, poble islamitzat, que amenaçava de dominar la Mediterrània). Els Àustries es van erigir en defensors del catolicisme enfront de les esglésies protestants i enfront dels musulmans. Per aquest motiu, Felip II va intentar aturar l’avenç turc a la Batalla de Lepant (1571), on va participar Cervantes, però no va poder impedir que els turcs utilitzessin per als seus interessos als pirates barbarescos, que des del nord d’Àfrica atemorien els habitants de la costa mediterrània de la Península Ibèrica amb els seus saqueigs i incursions. Dins aquest context, els moriscoss, descendents de poblacions musulmanes convertides al cristianisme –encara que molts van conservar l’Islam-, van ser acusats de relació amb els pirates nordafricans i van ser expulsats de la Península Ibèrica l’any 1610.A l’interior de Catalunya, la crisi econòmica i la debilitat de les autoritats expliquen que entre els segles XVI i XVII tingués lloc el fenomen del bandolerisme, que queda reflectit al Quixot, quan el cavaller coneix que s’apropa a Barcelona perquè veu en el camí a uns ajusticiats penjats. En general es tracta d’un fenomen de delinqüència fruit de la pobresa, però també hi ha episodis d’enfrontament entre bàndols rivals de l’aristocràcia, com els enfrontaments entre “nyerros” i “cadells”.

1. Fes un eix cronològic doble: per una banda, els fets de la vida de Cervantes i per un altre els anys de regnat dels monarques que van governar a l’època i alguns dels fets més importants (batalla de Lepant, expulsió dels moriscos, execució del bandoler Serrallonga, etc.). Et suggerim dues línies verticals al centre del full, entre les dues línies posa-hi els anys; al costat esquerra, els fets històrics , i a la dreta, els fets de la vida de Cervantes. Conserva l’escala.

2 De l’Imperi que hereta Carles I, a qui havia pertangut anteriorment? . Quins reis van governar en la època en què va viure Cervantes: esmenta cada rei amb les dates del seu regnat, per ordre cronològic. 3. El territori de Nàpols, que forma part de l’Imperi que hereta Carles I, a qui havia pertangut anteriorment.

15

( afegir conjunts edificis de la plaça del Rei + preguntes (págs. 21 y 22)

16

Amb l’ajut d’un atles històric i sobre el mapa d’Europa escriu i pinta:

4. Els viatges de Cervantes i les ciutats on va viure.

5. Els territoris europeus espanyols al segle XVII.

6. Les principals ciutats europees que pertanyien a la Corona espanyola.

7. Posa un títol adequat al mapa i afegeix la llegenda al seu peu

17

D. La Barcelona que va veure Cervantes

“—Yo —dijo don Quijote— no sé si soy bueno, pero sé decir que no soy malo. Para prueba de lo cual quiero que sepa vuesa merced, mi señor don Álvaro Tarfe, que en todo los días de mi vida no he estado en Zaragoza, antes por haberme dicho que ese don Quijote fantástico se había hallado en las justas de esa ciudad no quise yo entrar en ella, por sacar las barbas del mundo su mentira, y, así, me pasé de claro a Barcelona, archivo de la cortesía, albergue de los extranjeros, hospital de los pobres, patria de los valientes, venganza de los ofendidos, y correspondencia grata de firme amistades, y en sitio y en belleza, únicas; y aunque los sucesos que en ella me han sucedido no son de mucho gusto, sino de mucha pesadumbre, los llevo sin ella, sólo por haberla visto. “

El Quijote, II, Cap. LXXI

Si és cert que Cervantes va fer una estada a Barcelona, hauria vist una ciutat closa per muralles i amb un aspecte encara medieval. El primer recinte murari havia estat construït pels romans, però durant l’Alta Edat Mitjana, la ciutat havia crescut més enllà dels seus límits i els reis de la Corona d’Aragó van haver de construir un primer recinte murari (Jaume I, 1249), que englobava la Vilanova del Mar, i encara un segon recinte (Pere III, 1340) incloent el Raval, poc densament poblat fins al segle XVIII. Més enllà de les muralles, s’estenia el Pla de Barcelona, un extens territori explotat agrícolament, on al segle XIX s’edificaria l’Eixample, ampliació de la ciutat. No existien encara ni la Ciutadella militar ni el barri de la Barceloneta, construïts al segle XVIII. Barcelona, que havia estat un port actiu fins al segle XV, havia perdut part de la seva intensa activitat econòmica, perquè ja no era seu de cap cort i, a més, estava apartada del comerç amb Amèrica, però encara mantenia un cert paper comercial en la Mediterrània per l’oferta dels seus productes artesanals. Es diu per tradició que Cervantes durant la seva estada a Barcelona s’hauria allotjat a una casa propera al Portal de Mar (porta de la muralla de mar), des d’on seria un testimoni privilegiat de l’activitat mercantil i dels perills que venien des del mar.

18

La Barcelona Cervantina

19

20

PLÀNOL ACTUAL

21

1. Amb l’ajut dels plànols històrics, assenyala sobre el plànol actual de Barcelona els límits de la ciutat en època de Cervantes, diferenciant amb un color diferent: la Barcelona romana. la primera muralla medieval (1249) la segona muralla medieval (1340)

2. Sobre el plànol, amb un color diferent, assenyala l’itinerari seguit.3. Si has fet fotografies d’alguns d’aquests punts del recorregut, inclou-les i posa-hi un peu de foto.4. La Barcelona que va veure Cervantes, si és cert que hi va estar, era una ciutat emmurallada d’aspecte encara medieval. Observa sobre el plànol l’entramat urbà de la ciutat antiga i descriu com devia ser la Barcelona de l’època en un text de deu línies (al tema 5 del llibre de text de Ciències Socials tens informació que et pot ser útil sobre les ciutats pre-industrials).5. A partir del segle XVIII la ciutat coneix una gran transformació urbana. Saps a què es degut?6. Pinta d’un quart color aquests barris de l’Example.

El bandolerisme

Levantose Sancho y desviose de aquel lugar lugar un buen espacio; yendo a arrimarse a otro árbol, sintió que le tocaban en la cabeza y, alzando las manos, topó con dos pies de persona, con zapatos y calzas. Tembló de miedo, acudió a otro árbol, y sucediole lo mismo. Dio voces llamando a don Quijote que le favoreciese, Hízolo así don Quijote, y preguntándole qué le había sucedido y de qué tenía miedo, le respondió Sancho que todos aquello9s árboles estaban llenos de pies y de piernas humanas. Tentolos don Quijote y cayó luego en la cuenta de lo que podía ser, y díjole a Sancho:―No tienes de qué tener miedo, porque estos pies y piernas que tientas y no ves sin duda son de algunos forajidos y bandoleros que en estos árboles están ahorcados, que por aquí los suele ahorcar la justicia , cuando los coge, de veinte en veinte y de treinta en treinta; por donde me doy a entender que debo de estar cerca de Barcelonay así era la verdad, como él lo había imaginado.Al partir alzaron los ojos y vieron los racimos de aquellos árboles, que ern cuerpos de bandoleros. Ya en esto amanecía, y si los muertos lo s habían espantado, no menos lo atribularon más de cuarenta bandoleros vivos que de improviso les rodearon, diciéndoles en lengua catalana que estuviesen quedos y se detuviesen hasta que llegase su capitán. […]—No estéis tan tristes, buen hombre, porque no habéis caído en las manos de algún cruel Osiris, sino las de Roque Guinart, que tiene más de compasivas que de rigurosas.[…]

El Quijote II, Cap. LX

22

1. Per què a la Catalunya de l’època es va produir el fenomen del bandolerisme? Esmenta almenys dues causes que expliquen el fenomen.2. De quina extracció social eren els bandolers?3. Quines accions realitzaven els bandolers i contra qui?4. Quina diferència hi ha entre un bandit i un bandoler?5. Pots posar algun exemple de personatges històrics posteriors (segles XIX i XX) i actuals que representin algun valor propi del bandolers social de segles anteriors?6. Quina visió del món del bandolerisme ens dóna Cervantes i a través de quin personatge?

7. Col·loca correctament el vocabulari sobre la figura del cap de quadrilla:

Capell, mitges, sabates baixes, capa gascona, cinturó, xarpa per penjar-hi els pedrenyals, punyalet o coltell, bordó (bastó), arracades, medalló, bossa per la

pólvora.

23

E. La ruta de don Quixot a Barcelona

“Apartose Roque a una parte y escribió una carta a un su amigo a Barcelona, dándole aviso como estaba consigo el famoso don Quijote de la Mancha, aquel caballero andante de quien tanta cosas se decían , y que le hacía saber que era el más gracioso y el más entendido hombre del mundo, y que de allí a cuatro días, que era el de San Juan Bautista, se le pondría en mitad de la playa de la ciudad, armado de todas sus armas, sobre Rocinante su caballo, y a su escudero Sancho sobre un asno, y que diese noticia de esto a sus amigos los Niarros, para que con él se solazasen; que el quisiera que careciesen de ese gusto los Cadells, sus contrarios , pero que esto era imposible , a causa que las locuras y discreciones de don Quijote y los donaires de su escudero Sancho Panza no podía dejar de dar gusto general a todo el mundo. Despachó esta carta con uno de sus escuderos, que, mudando el traje de bandolero en el de un labrador, entró en Barcelona y la dio a quien iba [‘a quien iba dirigida’]”.

El Quijote, II, Cap. LX

24

Aquest apartat del treball estudia els capítols del Quixot que transcorren a Barcelona. Per a la realització del qüestionari heu de llegir els capítols LX-LXV de la segona part del Quixot; prendre apunts de les explicacions que us donguin al recorregut per Barcelona i consultar les pàgines web que us adjuntem.

1. Què vol dir actuar com un Quixot?

2. Com saben el Quixot i Sanxo que són a Catalunya?

3. Amb quin bandoler es troben? Busca informació històrica sobre aquest personatge.

4. Hi ha a Barcelona un carrer dedicat a aquest bandoler, com es diu aquest carrer?

5. Qui acompanya en Quixot i Sancho fins a Barcelona? A quin lloc de la ciutat els deixa?

6. Quin és el motiu per què els protagonistes decideixen venir a Barcelona?

7. Per què a la matinada del primer dia els nostres protagonistes queden impressionats? Cal tenir en compte que venen de l’interior de la Península: Castilla, La Manxa i Aragó.

8. Qui va a recollir als nostres protagonistes a la platja?

9. La ciutat de Barcelona era molt més petita que ara i estava protegida per una muralla, on hi havia diferents portes d’entrada a la ciutat. Per quin portal entren a la ciutat? Per què?

10. Com ens descriu el narrador la ciutat a la matinada: avorrida, silenciosa o alegre i bulliciosa? Per què? Quina festa se celebrava?

11. Quines persones vivien a la Plaça Sant Jaume?

12. Quins edificis emblemàtics de la ciutat s’hi troben? De quin estil artístic són? Qui els va construir?

13. Per què es caracteritzava el carrer Llibreteria, a quina part, dreta o esquerra es situava? Qui hi acudia?

14. Quins llibres eren els més venuts? Quant de temps trigaven en l’enquadernació d’un llibre.

15. A El Quixot, el narrador diu que Alonso Quijano comptava amb 100 llibres a la seva estança, la qual cosa demostrava la seva obsessió per la lectura. Quants de llibres tenien els nobles barcelonins en la seva biblioteca?

16. A quin carrer se situaven les impremtes?

17. En quin segle es va inventar la impremta? ? Qui va ser el seu inventor? Per què va ser tan important?

25

18. Per què diuen els ciutadans de Barcelona aquestes paraules:

—Bien sea venido a nuestra ciudad el espejo, el farol, la estrella y el norte de toda la caballería andante, donde más largamente se contiene; bien sea venido, digo, el valeroso don Quijote de la Mancha: no el falso, no el ficticio, no el apócrifo que en falsas historias estos días nos han mostrado, sino el verdadero, el legal y el fiel que nos describió Cide Hamete Benengeli, flor de los historiadores.El Quijote, II, Cap. LXII

19. Quin llibre s’estava imprimint a la impremta que va visitar Don Quixot i al qual fa al.lusió en el text que acabes de llegir? Per què s’enfada tant don Quixot?

20. El primer edifici que visita don Quixot és una impremta. Com es deia? De quina ciutat castellana era el propietari? Té res a veure amb Cervantes? Quin llibre s’estava imprimint i per què li molesta molt al protagonista?

21. A la plaça del Pi hi ha un edifici on hi havia la cofraria de la Puríssima Sang, Explica quina relació tenia amb el món dels bandolers?

22. No se sap del cert però Martín de Riquer (gran estudiós del Quixot) ens diu que Cervantes probablement va visitar Barcelona als voltants de 1610. Es diu que va viure a dos llocs. On estan ubicats?

23. On està ubicada la casa on es diu que hi va està Cervantes? Segons la imatge que tenim de la Barcelona de la època, què podia veure Cervantes des del balcó de la casa on es va allotjar i com es reflecteix aquesta vista a El Quixot.

“Y una mañana, saliéndose don Quijote a pasear por la playa armado de todas sus armas, porque, como muchas veces decía, ellas eran sus arreos, y su descanso el pelear, y no se hallaba sin ellas un punto, vio venir hacia él un caballero, armado asimismo de punta en blanco, que en el escudo traía pintada una luna resplandeciente; el cual, llegándose a trecho que podía ser oído, en altas voces, encaminando sus razones a don Quijote, dijo:—Insigne caballero y jamás como se debe alabado don Quijote de la Mancha, yo soy el Caballero de la Blanca Luna …—Dulcinea del Toboso es la más hermosa mujer del mundo y yo el más desdichado caballero de la tierra, y no es bien que mi flaqueza defraude esta verdad. Aprieta caballero la lanza y quítame la vida, pues me has quitado la honra.—Eso no haré yo, por cierto —dijo el de la Blanca Luna—: viva, vida en su entereza y fama de la hermosura de la señora Dulcinea del Toboso. Que sólo me contento con que el gran don Quijote se retire a su lugar un año, o hasta tiempo que por mí le fuere mandado, como concertamos antes de entrar en esta batalla”

El Quijote, II, Cap. LXIV

24. Don Quixot s’enfronta a un cavaller a la platja de Barcelona, el que avui en dia és la Barceloneta, i és derrotat. Quines persones assisteixen a veure el combat?

26

25. Com es deia aquest cavaller? Quina condició li imposa el cavaller vencedor? Què reacció té Sanxo davant d’aquest combat i aquest derrota?

26. Qui era realment aquest misteriós cavaller que, en vèncer don Quixot, entre al galop per la porta de la ciutat?

27. Què fa don Quixot a Barcelona després de ser derrotat? Com descriu la ciutat quan marxa cap a la seva aldea?

28. Recull informació sobre la primera edició de El Quixot a Madrid i las edicions de Barcelona (títol, any d’edició i editor). Pots cercar per internet imatges de les portades d’aquestes edicions.

Capítols del Quixot a Barcelona

http://cvc.cervantes.es/obref/quijote/edicion/parte2/cap60/ Roque Guinarthttp://cvc.cervantes.es/obref/quijote/edicion/parte2/cap61/ Llegada a Barcelonahttp://cvc.cervantes.es/obref/quijote/edicion/parte2/cap62/ En casa de Antonio Moreno / imprentahttp://cvc.cervantes.es/obref/quijote/edicion/parte2/cap63/ las galerashttp://cvc.cervantes.es/obref/quijote/edicion/parte2/cap64/ combate en la playahttp://cvc.cervantes.es/obref/quijote/edicion/parte2/cap65/ el caballero de la blanca luna

Sobre “cadells i nyerros” i sobre Roque Guinart:http://findesemana.libertaddigital.com/articulo.php/1276229889http://www.cervantes.es/internet/gab/biografia_cervantes/glosario/htmlssss/htm/1812.htmhttp://users.ipfw.edu/jehle/cervante/csa/articf91/martinez-lopez.htm

Sobre imprentas y libreros. La impresión del Quijote:http://www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm60/bmm60_qc54.htm

27

F. El Quixot i les galeres

A les Corts celebrades l’any 1599, en temps de Felip III, es va autoritzar a la Generalitatde Catalunya a «adquirir i mantenir una esquadra de quatre galeres per a la protecció deles costes i l’aprovisionament del país». Eren la Sant Jordi - la capitana- botada ibeneïda el 3 de juliol de 1607, la Sant Maurici, botada i beneïda el 14 de juliol de 1608,la Sant Ramon, botada i beneïda el 14 de juliol de 1608 i la Sant Sebastià, botada ibeneïda el maig del 1609.

La seva missió era protegir la costa catalana -i principalment la ciutat de Barcelona- depossibles atacs marítims. Les incursions de corsaris barbarescos a poblacions costaneresper fer-se amb béns de tota mena eren freqüents des de l'Edat Mitjana, però al segle XVIs'havien intensificat en gran mesura. Un dels botins que proporcionava més guanysforen els captius. Homes, dones, nens i nenes cristians eren segrestats i alliberats a canvide rescats, o bé es convertien en esclaus. El propi Cervantes va ser capturat i conduït aAlger fins que la seva família aconseguí els diners per alliberar-lo.

En les seves obres Cervantes narra, en més d'una ocasió, atacs de barbarescos contrapoblacions i embarcacions cristianes. En el capítol 63 de la segona part del Quixotaprofita la visita dels dos protagonistes a la ciutat Comtal per descriure les galeres de laflota de Catalunya.

Les quatre galeres varen ser destruïdes pels turcs el juliol de 1623, en una acció a lescostes del sud de França. Per tant, va estar en actiu del 1609 al 1623.

-Galeres, galeasses i galiotes

La tipologia de vaixells inclosos a la família de les galeres es completa amb lesgaleasses, vaixells més grans que les galeres, que anaven fortament protegits perartilleria, i amb les galiotes, embarcacions més petites, dedicades a exercir funcions dereconeixement i suport, i que eren molt utilitzades pels corsaris barbarescos, per la sevavelocitat i la seva facilitat de maniobra.

-La vida d’un galiot

Els veritables protagonistes de les galeres eren aquells que, amb el seu esforç, feienpossible que la nau pogués navegar: els remers, coneguts amb el nom de xurma, solienser esclaus, presoners de guerra o condemnats que complien la pena a bord d’aquestesnaus, patint unes brutals condicions de vida.

-Les quatre galeres de Catalunya

Entre 1609 i 1623, Catalunya va disposar de quatre galeres, la Sant Jordi, la SantMaurici, la Sant Ramon i la Sant Sebastià, que van vetllar per la seguretat de les costescatalanes, constantment atacades per les forces corsàries. Implicades en un combatcontra galeres corsàries al sud de França, les galeres de Catalunya van ser destruïdesl’any 1623.

28

-La Galera Reial

Construïda l’any 1568 a les Drassanes de Barcelona, la Galera Reial havia decapitanejar la flota cristiana contra els turcs, que amenaçaven estendre el seu domini perla Mediterrània. Ambdues flotes es van trobar al golf de Lepant, a Grècia, el 7 d’octubrede 1571. La Galera Reial es va trobar al bell mig del combat, i com a conseqüència de lalluita va quedar molt malmesa i, en tornar cap a Espanya, va ser desballestada a Sicília.

-Miguel de Cervantes Saavedra

La relació entre Cervantes i les galeres va ser constant al llarg de la seva vida: a bord dela galera “Marquesa” va guanyar el sobrenom de “El manc de Lepant”, ja que lluitantcontra els turcs en aquesta batalla va ser ferit a la mà esquerra, perdent la seva utilitat; abord de la galera “Sol” tornava a Espanya quan va ser capturat per corsaris barbarescos iva passar cinc anys de captivitat a Alger. Podia haver acabat la seva vida com a galioten alguna galera corsària si no hagués estat per la seva incapacitat física.

1. Indica que tipus de naus eren les naus turques2. Indica el nom d’altres naus que en aquestes èpoques varen solcar els mars.

“La galera se hace a la mar:Hizó señal el cómitre que zarpasen el ferro, y saltando en mitad de la crujía con

el corbacho o rebenque, comenzó a mosquear las espaldas de la chusma, y a largarse poco a poco a la mar. Cuando Sancho vio a una moverse tantos pies colorados, que tales pensó él que eran los remos, dijo entre sí:éstas sí son verdaderamente cosas encantadas, y no las que mi amo dice. ¿Qué han hecho estos desdichados, que ansí los azotan, y cómo este hombre solo, que anda por aquí silbando, tiene atrevimiento para azotar a tanta gente? Ahora yo digo que este es infierno o, por lo menos, el purgatorio.Don Quijote, que cio la atención con que Sancho miraba lo que pasaba, le dijo:¡Ah Sancho amigo, y con qué brevedad y cuán a poca costa os podíades vos, si quisiésedes, desnudar de medio cuerpo arriba, y poneros entre estos señores, y acabar con el desencanto de Dulcinea! Pues con la miseria y pena de tantos, no sentiríades vos mucho la vuestra; y más, que podría ser que el sabio Merlín tomase en cuenta cada azote déstos, por ser dados de buena mano, por diez de los que vos finalmente os habéis de dar. “

El Ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, Cáp. LXIII

3. Indica l’escala de comandament en una galera normal4. La “chusma” eren els remers. Quines persones podien arribar a ser remers en una galera?

29

G. La galera a l’època de don Quixot

En aquesta època les galeres es podien classificar en grosses i subtils. Les galeres grosses es dividien en

GaliassaGalera galotxa

Les galeres subtils es dividien en

GalióLlondroSagetia

Taula comparativa dels elements de les galeres ordinàriesDades Galotxa Galera reial GaliassaDesplaçament 170 t 185 tEslora a coberta 55 m (amb

esperó)52,5 m (amb esperó) 48-50 m (sense

espero)Mànega entre postisses 6 m 8,40 m 8-9 mBancs per banda 25 30 28Remers per banda 3 4 9Total remers ¿? ¿? ¿?A 0,125 HP de potència per remer, força de l’impuls de cada voga

18,75 HP ¿? ¿?

30

Velocitat màxima a rem (20 primers minuts) 7 nusos

- -

Velocitat normal a rem 3-4 nusosLongitud dels rems 11-12 m 11,40 m 14-16 mArbres i aparell 2, llatí 2, llatí 3, llatí. Després,

bauprès amb civaderaCobertes 1, amb cruixia 1, amb cruixia Superior, artillada.

Inferior, cambra de voga

Armament 60 peces d’artilleria

5. Acaba d’omplir la taula anterior6. Troba informació de l’origen de la mesura de la velocitat en nusos i de la seva equivalència en km/h.7. De quina magnitud és mesura el watt?8. De quina magnitud és mesura el HP?9. Indica el treball que fa cada remer d’una galotxa durant una hora en Joules (1 Joule = 1 watt . 1 segon)10. Si la velocitat és de 3 nusos indica en metres l’espai recorregut en 1 hora i 30 minuts.

13. Troba informació sobre el lloc on una galiassa, anomenada Girona, va embarrancar

31

H. Vida al voltant de la mediterrània

Les drassanes i els ports

Les drassanes de Barcelona varen ser edificades al segle XIV; estan situades al final de les Rambles i són les més grans i complertes de tipus medieval que hi ha al món. Des d’aquí partien les esquadres catalanes i les naus mercants que comerciaven cap a la Mediterrània Oriental fins el segle XVIII. Varen ser usades també com a baluard defensiu i caserna d’artilleria; actualment és la seu del Museu Marítim.

Els ports principals

Durant molt de temps els ciutadans de Barcelona van estar molt pendents del Port i de les activitats que allà s’hi desenvolupaven, sobretot en èpoques de mala collita, perquè era per mar que arribava el blat i, per tant, no és estrany que la gent estigués pendent de l’arribada dels vaixells que permetrien tornar a fer pa.

Realitza un Power Point amb les següents qüestions:1. Indica en un plànol del mediterrani els principals ports a l’època de don Quixot i els principals ports actuals.2. I ndica les funcions bàsiques del port: comercial, logística i sociocultural.3. Descriu els diferents elements portuaris4. Aconsegueix un plànol del nou port de Badalona5. Indica els estris que els fusters de les drassanes utilitzaven.6. Troba informació sobre l’any de construcció de la drassana.7. De què material és construït?8. A quina distància del aigua estava la drassana?9. Insereix un plànol de la Reial Drassana de Barcelona

I. Els turcs i la batalla de Lepant

«Este que veis aquí, de rostro aguileño de cabello castaño, frente lisa y desembarazada, de alegres ojos y nariz corva, aunque bien proporcionada; las barbas de plata, que no ha veinte años que fueron de oro, los bigotes grandes, la boca pequeña [...]; la color viva, antes blanca que morena; algo cargado de espaldas y no muy ligero de pies. Éste digo que es el rostro del autor de La Galatea y de Don Quijote de la Mancha Llámase comúnmente Miguel de Cervantes Saavedra. Fue soldado muchos años, y cinco y medio cautivo, donde aprendió a tener paciencia en las adversidades. Perdió en la batalla naval de Lepanto la mano izquierda de un arcabuzazo, herida que, aunque parece fea, él la tiene por hermosa, por haberla cobrado en la más memorable y alta ocasión que vieron los pasados siglos, ni esperan ver los venideros, militando debajo de la vencedoras banderas del hijo del rayo de la guerra, Carlos V, de felice memoria.»

«Prólogo al lector», en las Novelas Ejemplares

32

1. Entre quins bàndols es va produir la Batalla anomenada de Lepant i per què s’enfrontaven? Qui en va resultar vencedor? Quan van tenir lloc? En quin indret de la Mediterrània és Lepant?2. Per què els turcs suscitaven tant de temor entre els països europeus cristians?3. Busca informació sobre la participació de Cervantes a la Batalla de Lepant i la seva captura per uns pirates que l’empresonaren a Argel per poder cobrar un rescat.

J. Els pirates Barbarescos

4. Explica els orígens de la pirateria.5. Explica els diferents tipus de pirates i les diverses formes de pillatge. Què significa l’expressió “patente de corso”?6. En quins mars es dóna la pirateria. Podeu adjuntar un mapamundi.

K. Els moriscos

“―Bien sabes, ¡ oh Sancho Panza, vecino y amigo mío!, como el pregón y bando que Su Majestad mandó publicar contra los de mi nación [los moriscoss] puso terror y espanto en todos nosotros: a lo menos, en mí lo puso de suerte que me parece que antes del tiempo que se nos concedía par que hiciésemos de ausencia de España, ya tenía el rigor de la pena ejecutado en mi persona y en la de mis hijos. [...]. Finalmente, con justa razón fuimos castigados con la pena del destierro, banda y suave al parecer de algunos, pero al nuestro lo más terrible que se nos podía dar. Doquiera que estamos lloramos por España, que, en fin, nacimos en ella y es nuestra patria natural; en ninguna parte hallamos el acogimiento que nuestra desventura desea, y en Berbería y en todas las partes de África donde esperábamos ser bien recibidos, acogidos y regalados, allí es donde más nos ofenden y maltratan. No hemos conocido el bien hasta que le hemos perdido; y es el deseo tan grande que casi todos tenemos de volver a España, que los más de aquellos, y son muchos, que saben la lengua como yo, se vuelven a ella y dejan allá sus mujeres y sus hijos desaparados: tanto es el amor que la tienen; y ahora conozco y experimento lo que suele decirse, que es dulce el amor de la patria. Salí, como digo, de nuestro pueblo, entré en Francia, y aunque allí nos hacían buen acogimiento, quise verlo todo. Pasé a Italia y llegué a Alemania, y allí me pareció que se podía vivir con más libertad, porques sus habitadores no miran en muchas delicadezas: cada uno vive como quiere, porque en la mayor parte de ella se vive en libertad de conciencia.”

[el moriscos Ricote] El Quijote II, Cap.LIV1. Qui eren els moriscos?2. Per quin motiu van ser expulsats de la monarquia hispànica? Quan van ser expulsats?3. Com van marxar de la Corona i cap a on van anar?4. Des del punt de vista actual els podríem considerar uns “refugiats” (immigrants forçats per persecucions ètniques, polítiques o religioses)? Raona la teva resposta.5. Tenen alguna cosa en comú amb turcs o barbarescos?

33

6. A quines feines es dedicaven? Quants moriscos es calcula que van ser expulsats?7. Quines conseqüències va tenir l’expulsió d’aquesta població a Catalunya?

A aquesta adreça trobaràs més informació sobre el bandolerisme:http://www.xtec.es/aulanet/viatge/credit3/04/repro34a.htm#a0A aquesta adreça trobaràs més informació sobre la pirateria:http://www.xtec.es/~msala12/A aquesta adreça trobaràs més informació sobre els moriscos:http://www.xtec.es/crp-riberadebre/ribera/a/a06/a063a.htm

L. La galera de Don Joan d’Àustria

Aquesta activitat es realitza després de la visita al Museu Marítim

1. Quants remers hi havia?2. De què tipus de galera es tracta?3. Com agafaven els remers els rems?4. Quina quantitat d’aigua necessitava beure un remer?5. A quina part de la nau es situava el lloc de comandament?6. A quina batalla va lluitar?7. Qui va ser el seu comandant?8. Dibuixa l’alçat de la galera de Don Joan d’Àustria9. Com s’anomenen les veles de les galeres com la de Don Joan d’Àustria?

M. La mort de la galera

La fi d’una manera de recórrer el mar

El principi de la fi de la galera s’esdevingué l’endemà mateix de la victòria de Lepant, quan la Mediterrània restà més o menys definitivament controlada (sobretot pel que fa referència als pirates) i el rei espanyol girava els ulls devers empreses més llunyanes i ambicioses: l’Armada Invencible i les Índies Occidentals.

Noves rutes, noves necessitats

El descobriment d’Amèrica va provar que el món no és pla, tal com a l’edat mitjana s’havia suposat, sinó rodó, com ja havien apuntat alguns filòsofs de l’antiga Grècia.

Quan els otomans varen tancar el pas que utilitzaven els europeus per arribar a Orient –d’on provenien gran quantitat de mercaderies, com ara les espècies-, espanyols i portuguesos es varen llançar a explorar noves rutes per restablir el comerç amb aquestes terres. El resultat va ser la construcció d’una nova imatge del món.

La llunyania dels destins decidí l’impuls de la nau rodona en detriment del multimil.lenari vaixell de rems. Davant la nau, la galera no tenia:

Autonomia: l’alimentació dels remers era impossible si hom no bastia uns vaixells amb immenses capacitats d’emmagatzematge de queviures, cosa que necessitaria més gran nombre de remers; era una espiral sense final possible.

34

Capacitat: la galera era un vaixell per a atacar, però era estreta; no podia encabir alhora gent, càrrega, canons i veles de recanvi, i tot això era imprescindible per a les llargues travessies interoceàniques;

Qualitats marineres: el buc i l’obra morta no eren rodons com a la nau i la galera no tenia –com elles- tancades les boques. No era, doncs, tan marinera com ella.

De manera que, progressivament, s’anà esmorteint la galera fins que l’1 de gener de 1746 la drassana de Barcelona deixà de bastir-ne i llur construcció fou traspassada a la de Cartagena. El 8 de novembre de 1748, Fernando VI dictà un decret mitjançant el qual restava dissolt el cos de galeres. Malgrat tot, encara revifaren tímidament el 1784, però l’any 1803 fou definitivament proscrita la condemna a galeres.

1. Quina importància tenen les espècies en l’alimentació?2. Quina era la dieta dels mariners en viatges oceànics?3. Indica els instruments de navegació més importants de l’època i la seva utilitat. Fes un dibuix o aconsegueix una fotografia dels instruments de navegació més importants de l’època.4. Troba informació sobre les característiques més importants de les caravel·les5. Indica la bibliografia emprada (no t’oblidis de visitar la pàgina web del museu marítim de Barcelona)

N. El crèdit de síntesi en imatges

Feu un còmic de cinc vinyetes sobre algunes de les qüestions relacionades amb l’estada de Don Quixot a Barcelona.

Feu un mural fotogràfic dels llocs visitats o del vostre grup en situació de treball. Els millors murals els penjarem al vestíbul. Recordeu posar un títol a cada mural i un peu a cada fotografia. El suport hauria de ser una cartolina.

35