L’EDITORIAL 1. SANT JORDI 2015 1.1 DON JUAN TENORIO 1.2 MAR I CEL 1.3 SUPERTOT 1.4 CONFERÈNCIA D’EN JAVIER COMAS 1.5 EL PRINCIPITO 1.6 ACTIVITATS VARIADES 2. ACTIVITATS ARTÍSTIQUES A SANT BOI 2.1 CARNABOI 2015 2.2 FESTA MAJOR 2015 3. SOCIETAT A SANT BOI 3.1 ENTREVISTA A JAVIER FUENTES 3.2 CRÒNICA DE LA VISITA A VIURE A SANT BOI 3.3 CRÒNICA DE LA VISITA A RÀDIO SANT BOI 3.4 CRÒNICA DE LA VISITA AL PARC SANITARI 4. ACTIVITATS DE L’INSTITUT CAMPS BLANCS 4.1 BARCELONA I CERVANTES 4.2 CRÒNICA DE LA RUTA CERVANTINA 4.3 INTERCANVI UDEN 4.4 VISITA AL COSMOCAIXA 4.5 VISITA AL ZOO DE BARCELONA 4.6 PREMI PROJECTE EMPRESARIAL 4.7 REPRESENTACIÓ DE EL FANTASMA DE CANTERVILLE

ÍNDEX

Aquest nou número, el 43, de la revista Iceberg de l’institut Camps Blancs de Sant Boi de Llobregat està dedicat bàsicament a la celebració de Sant Jordi de 2015. Però, el contingut no és monotemàtic. Caldria pensar que tots els temes de la revista tenen dos punts en comú: sumar i construir. En primer lloc, la suma d’esforços individuals i col·lectius de la nostra gent de l’institut han pogut donar el fruit de les representacions teatrals, les manifestacions artístiques, l’exposició de cotxes, la cambra fosca, els tallers, els recitals de música i poesia, etc... També, a la revista es recull gent que suma en activitats a Sant Boi i que estan construint una societat més humana i solidària: El Carnestoltes (amb l’esforç de totes les comparses), la Festa Major municipal i l’alternativa, la periodicitat mensual de Viure a Sant Boi, la tasca dels treballadors de Ràdio Sant Boi i l’esforç diari i permanent de les 1.700 persones que treballen en el santboià Parc Sanitari. Què estem construint? Com s’ha dit abans, estem creant una nova societat: els joves i els grans estem formant un nou tipus de societat, des de Sant Boi de Llobregat, que quallarà d’aquí uns anys. Comparant amb l’època de Cervantes a Barcelona...¿No foren els nostres avantpassats els que anaren canviant totes les circumstàncies de llur moment? Aquest exemplar de la revista Iceberg pretén mostrar, com en una foto fixa, el moviment continu i canviant que joves i grans fem per a sumar esforços i voluntats, i així poder construir un nou Sant Boi i una nova Catalunya.

L’EDITORIAL

Don Juan Tenorio és un drama religiós-fantàstic romàntic dividit en dues parts i publicat el 1844 per José Ruiz Zorrilla. Constitueix, juntament amb El burlador de Sevilla i convidat de pedra (1630), atribuïda a Tirso de Molina i de la qual Don Juan Tenorio és deutora, una de les dues principals materialitzacions literàries en llengua castellana del mite de Don Joan. Argument L'acció transcorre en la nit del Carnaval a Sevilla. Fa un temps don Joan i don Luis Mejía havien fet una aposta doble, en la qual es tractava Qui dels dos sabia obrar pitjor, amb millor fortuna, en el termini d'un any i qui dels dos es batia en més duels i qui seduïa més donzelles. La història comença un any després d'aquesta aposta, per tant, senyor Luis Mejía i don Joan es tornen a trobar. L'aposta s'ha tornat un gran escàndol a Sevilla, però, ningú sap del cert què succeeix. Don Gonzalo, pare de donya Inés, la promesa de Don Joan, s'ha assabentat de l'aposta, i va a la hostatgeria a assegurar-se que ha sentit. Igualment don Diego, pare de Don Joan, vol veure El monstre de lleugeresa. Els rivals expliquen els morts en batalla (don Luis 23, don Joan 32) i les dones seduïdes (don Luis 56, don Joan 72), en finalitzar don Joan queda com a vencedor, però don Luis ho torna a desafiar dient-li al senyor Juan que

1.1 DON JUAN TENORIO

1. SANT JORDI 2015

el que li falta a la llista és una novícia que estigui per professar. Llavors, don Joan li torna a apostar el senyor Luis que conquistarà una novícia, i que a més, li traurà la seva promesa, la senyora Ana de Pantoja. En sentir el desafiament, el comendador don Gonzalo de Ulloa, pare de donya Inés, que portava en un convent des de la seva infància i estava destinada a casar-se amb don Joan, desfà el matrimoni convingut. Don Luis aconsegueix sortir de la presó i va amb donya Ana per suplicar-li que es mantingui ferm davant don Joan, que li anirà al darrere. Don Joan també surt, i al carrer de la casa de donya Ana, fa tancar a don Luis. Després, conversa amb Brígida, la beata comprada del convent, que li explica com entrar al convent. Mentrestant, donya Inés llegeix una carta de don Joan, en la qual declara obertament el seu amor cap a ella. Quan ha conclòs, don Joan penetra a la cel·la, el que provoca que es desmaiï. Don Joan la pren i la porta a casa seva. Don Gonzalo arriba temps després, a explicar-li a la mare abadessa que la propietària de donya Inés està comprada, i tem pel seu benestar. A la casa de don Joan, donya Inés cau a les xarxes del galant. Units pel seu amor, estan disposats a tot. En aquest moment, arriba don Luis, que vol matar don Joan. Gairebé després, arriba don Gonzalo, amb gent armada. Don Joan s'humilia davant don Gonzalo suplicant que li concedeixi la seva filla a canvi de proves que ell mateix disposa... Representació de l’obra al Centre Cívic de Camps Blancs El dia 25 d’abril, en el teatre del Centre Cívic, els alumnes de 4t d’ESO van representar l’adaptació de l’obra de Zorrilla. Va ser un èxit i la representació va culminar els tres mesos d’assaig. Els papers i els actors i actrius van ser els següents: Donya Inés (Saray Martín), Ana de Pantoja (Irene Coves), Don Juan (Kevin Pulido i Andrés Juste), don Diego (Diego López), don Gonzalo (José A. Machado), Avellaneda (Mohamed el Allaoui), Estàtua i Centellas (Eric Sánchez), don Luis (Daniel Moldovan) i Alguacil (Aitor Moner). A més, Andrés Juste va fer de presentador de la primera part.

INFORMACIÓ DE MAR I CEL

Mar i cel és una obra de teatre escrita per Àngel Guimerà l'any 1888 i fou estrenada al teatre Romea de Barcelona, la vetlla del 7 de febrer del mateix any, el de l’Exposició Universal de Barcelona.

Un segle més tard, Mar i cel fou adaptada com a una obra de teatre musical amb text de Xavier Bru de Sala i música d'Albert Guinovart, pel grup teatral Dagoll Dagom l'any 1987. Posteriorment, l'any 2004 se’n va representar la segona i la tercera vegada ha estat l'any 2014. És remarcable per l'espectacularitat de la seva escenografia, en la qual un vaixell enorme i mòbil presideix la majoria d'escenes, i per la música, ja que algunes de les seves cançons ja han passat a formar part del corpus de melodies populars en l'actualitat.

Pel que fa a l’obra original, es tracta d'una tragèdia històrica, romàntica en vers,escrita durant la primera etapa de Guimerà com a escriptor, que arriba fins a l'any 1890.. En aquesta tragèdia, la quarta d’en Guimerà, ja s'aprecien els trets principals del seu teatre, com per exemple, els conflictes interns dels personatges, que es mouen en ambients romàntics.

L'acció de Mar i cel se situa en alta mar durant la primera meitat del segle XVII, en concret, el 1629 L'obra explica l'amor impossible entre un pirata musulmà i una noia cristiana.

L'obra teatral està estructurada en tres actes, i manté la unitat de lloc, ja que en els tres actes l'acció es dóna a la cabina del vaixell dels corsaris. Pel que

fa a la llengua, l'obra està escrita en versos decasíl·labs blancs (sense rima), que obliguen a un estil declamatori i un to emfàtic.

Dins dels diàlegs, i sobretot en els monòlegs, hi trobem moltes imatges (en forma de metàfores

i comparacions) d'alt valor poètic. Ara bé, en els diàlegs ràpids, el vers és

1.2 REPRESENTACIÓ DE MAR I CEL SANT JORDI

tallat (en dues o més intervencions), de manera que l'estil s'acosta al col·loquialisme. També és proper al registre col·loquial l'ús d'exclamacions (Bah!, Oh!, Déu meu!), o girs propis de la parla col·loquial.

CRÒNICA DE LA REPRESENTACIÓ DE MAR I CEL El dia 23 de febrer, dia de Sant Jordi, alguns nois de 4t ESO van representar l’obra de teatre de Mar i cel. Va ser un petit fragment, basat en l’adaptació de Dagoll Dagom, del final on l’Alba San Martín era Blanca i l ‘Ivan Garcia feia de Saïd. Cal dir que tots dos són els protagonistes de la història. La Saray Martín i la Irene Coves feien el paper d’amigues, presoneres, de la Blanca, i eren dues noies cristianes. L’Albert Rausa feia del narrador de l’obra. Diego Lopez i el Jordi Estrada eren el pare i el cosí de la Blanca, mentre que l’Éric Sánchez feia de pirata.

Vet aquí

un fragment

de l’obra representada:

TEXT

ADAPTA

T DE

MAR I

CEL

TOTS:

I en el mar reviurà com el somni

que indicava els camins de la pau.

El mar aclaparat,

el cel adolorit,

davant l’horror de la mor i de l’odi.

La pau que ens ha abraçat,

la pau que ens portarà

com un cavall davant seu

per les ones.

El mar aclaparat,

el cel adolorit,

el cel empal·lidit,

el mar esperançat.

El mar, el cel,

el mar, el cel.

Supertot,

un heroi amb poders sobrenaturals, ha estat creat per Mister Jones. Porta

una doble vida de periodista i súper heroi, està enamorat de Gladys i rivalitza

pel seu amor amb Jimmy, un company de feina. La ciutat està atemorida per

les accions de la malèfica secta del Gran Drac i Supertot és l'encarregat de

destruir-la i fer justícia. Però ell no sap que, en realitat, Mister Jones és el cap

d'aquesta secta.

Cal recordar que aquesta comèdia és del dramaturg Josep Maria Benet i

Jornet, i l’estrenà per primer cop el 1974.

Els alumnes de 1r d’ESO van representar la obra de Supertot, els alumnes

que van representar l’obra eren: Lidia Coves, Mbafili Denbelé, Paula

Martínez, Sergio Gonzalez , Luis Marí, Eric Cuesta, Ana Beltrán, Alba

Beltrán, Oriol Llorente, David Caballero, Alex Macías, Kevin Mateos i Yaiza

Luque.

La representació va ser a Can Massallera el dia de Sant Jordi i l’endemà,

dues representacions més al teatre del Centre Cívic de Camps Blancs. Fou

un gran èxit!

Un petit

1.3 SUPERTOT

CRÒNICA DE SUPERTOT

fragment de Supertot: Bill: Gràcies!

Jimmy: I jo? M’assemblo a Supertot, jo?

Bill: No!

Gladys: Sí, una mica.

Bill: Val, Jimmy, te’n pots anar!

Jimmy: Recorda, Gladys, que hem quedat aquest vespre a les 7 per sopar.

Gladys: D’acord, passa’m a buscar!

Bill: Gladys, t’hauries compromès a sortir amb mi! Gladys: Tens raó, Bill! Com ho solucionem?

Jimmy: Per mi, a cops de puny. Estic tip que vagis darrere seu.

Arromanga’t i prepara’t a rebre!

Gladys: No vull que us baralleu per culpa meva! No m’ho mereixo!

Bill: Sí t’ho mereixes, però no ens barallem.

Jimmy: Has vist, Gladys, quin gallina? Té por. La Gladys sortirà amb mi i tu

ja no li faràs el

papallona.

Bill: Creu-t’ho.

Gladys sortirà amb

mi, avui i sempre

que em doni la

gana.

Jimmy: Et caurà

una garrrotada!

Gladys: No t’hi

atreviràs?

Jimmy: Guaita!

Javier Comas és artista multidisciplinar nascut a Barcelona l’any 1961. Allà va estudiar Filosofia i Lletres, Dansa Clàssica i Contemporània. Al 1985 va començar a viure a Madrid y a partir de 1994 va participar en exposicions fotogràfiques. A partir de 1999 va començar a treballar con el area de un hospital de Madrid i a l’àrea de radiografies. Allà es va habituar a treballar amb radiografies i a convertir-les en objectes artístics. Des de l’any 2000 fins a l’any 2005, va presentar diferents obres en exposicions. Va tenir èxit a Berlín (Alemanya), Porto (Portugal). Des de 2009 fins a 2013 exposa en Barcelona, Móstoles, Madrid, Villa de Vallecas. Durant l’any 2013 i 2014 aquella mateixa conferència, la realitza en distintes ciutats espanyoles. Va ser guardonat, entre altres, amb el premi A&C Gallery Internacional, (2010). Ha estat mencionat d’honor en el concurs d’arts plàstiques a Sant Martí de la Vega. Va venir al institut a explicar les seves creacions artístiques als alumnes de batxillerat, en concret als alumnes de la modalitat artística.

Javier Comas, amb professores de l’institut

Aquí es poden veure algunes de les seves creacions:

1.4 CONFERÈNCIA D’EN JAVIER COMAS

Els alumnes de Batxillerat, gaudint de les explicacions i de les imatges

INFORMACIÓ

El Petit Príncep és l'obra més coneguda d'Antoine de Saint-Exupéry. Publicat el 1943 a Nova York, és un conte poètic i filosòfic sota l'aparença d'un conte per a nens.

El narrador és un aviador que, de resultes d'una avaria de motor, ha hagut d'aterrar al desert Sàhara i ha de mirar de reparar tot sol el seu avió. L'endemà del seu aterratge forçat, una petita veu desperta l'aviador i li demana: «Si us plau... dibuixa'm un xai!». És el Petit Príncep. Perplex per aquesta inversemblant aparició, l'aviador comença sentint curiositat per la procedència d'aquesta criatura, però a mesura que el va coneixent —ben sovint tot fent deduccions arran del seu comportament i de les seves expressions— es desentén de la seva avaria i va creixent envers ell un lligam d'amistat i estima.

Dia rere dia, el Petit Príncep va revelant la seva història a l'aviador: l'episodi de la vida a l'asteroide B 612 («no gaire més gran que una casa»); el drama dels baobabs i els volcans; l'excepcional naixement d'una rosa orgullosa, presumida i exigent que el fa descobrir l'amor i el dolor i, finalment, l'expedició per explorar altres asteroides a la recerca d'amics fins a arribar a la Terra.

Imatge d’Antoine de Saint-Exupery com a pilot

1.5 EL PRINCIPITO

ALGUNS NENS QUE VAN REPRESENTAR L’OBRA: Laia Mestric: Rei Joel Carrreras: Aviador Rubén Macías: Principito Lluís Marí: Guineu Sergio González: Principito José Liébanes: Narrador Text adaptat de l’obra: ( El Principito está cansado. Quiere sentarse, pero el manto del rey lo ocupa todo. De pronto, el Principito bosteza). REY: ¡ Es contrario al protocolo bostezar! PRINCIPITO: No puedo impedirlo, es algo natural. REY: Entonces, ¡ Te ordeno bostezar, súbdito! PILOTO: ¿ Podéis vos ordenar dos cosas contrarias a la vez? REY: Sí, yo puedo ordenar lo que quiera. Soy un rey bueno y puedes obedecer la orden que quieras de las dos. PRINCIPITO: ¿Puedo sentarme? REY: ¡Te ordeno sentarte! PILOTO: Señor, ¿ Si el asteroide es tan pequeño, sobré qué y quién mandáis? REY: Sobre todo y sobre todo el mundo. ( Señala su asteroide, otros planetas y las estrellas). Uns alumnes de 1r d’ESO van representar diverses escenes de El Principito. Al teatre de Centre cívic de Camps Blancs el dia 25 d’abril per alumnes de 1r i 2n d’ESO.

Exposició de cotxes El dia de Sant Jordi els alumnes de cicles van fer un taller de exposició de cotxes on ensenyaven els motors, i alguns trucs dels cotxes.

Tallers

Vista dels cotxes a la pista esportiva

Presentació dels motors

Professors dels cicles

1.6 ACTIVITATS VARIADES SANT JORDI

En el nostre Institut Camps Blancs, el dia de Sant Jordi els alumnes vam fer activitats com la ruta de matemàtiques. En canvi, els de 4t ens ajudaven a resoldre les activitats. A més, mentre els de 1r feien un taller , nosaltres, els de 3r, estàvem fent edificis amb caixes de cartró i pintura molta pintura . Quan vam acabar aquesta activitat a les 9:30 ens vam posar en la ruta de matemàtiques com a monitors , els de 2n van marxar i els de 1r van començar la ruta . A l’hora del pati van acabar les activitats. En el pati hi havia un post de cadenats d’amor per a posar-los amb al nom de qui hom estimés i els van enganxar a una reixa .

Lliurament de premis dels poemes, narracions i cartells A la sala d’actes es va celebrar l’entrega de premis literaris de poesia, prosa i cartells als alumnes guardonats del centre. Uns presentadors van repartir els premis que consistien en un diploma i una rosa.

Lliurament de premis

d’alumnes de 1r d’ESO

Recital de poemes Alumnes de 3r d’ESO van recitar poemes en castellà, català i anglès. Per exemple, aquest quartet del famós sonet de Garcilaso de la Vega: En tanto que de rosa y azucena/ se muestra la color de vuestro gesto,/ y que vuestro mirar ardiente, honesto,/ enciende al corazón y lo refrena Campionats esportius

A les 1 2h els de 1r, 2n ESO i els de cicles van fer un torneu de futbol on va participar molta gent. Actuació musical d’Astrid Bádenas

L’alumna de 3r d’ESO Astrid Bádenas va cantar alguns poemes de Federico García Lorca amb una guitarra espanyola. Fou una actuació molt emotiva i agradable. Concurs de cartells Una activitat de

Sant Jordi d’enguany ha estat el concurs de cartells dels alumnes del centre. Aquí n’hi ha una mostra: Fabricació de polseres i treball amb caixes Amb materials senzills i simples es van elaborar modestes creacions artístiques com les que es veuen en les imatges:

Alu

mnes de

3r d’ES

O en plena feina

Alumnes elaborant polseres. 1r. C ESO El Fantasma de Canterville representat pels de 2n d’ESO Els mateixos alumnes que van participar en la gravació de l’adaptació de El Fantasma de Canterville van representar en directe per als alumnes del centre la versió de l’obra d’Oscar Wilde.

Aquí hi ha unes imatges de dues escenes de la comèdia de por que fa riure

La cambra fosca La professora Rosa Delgado va fer d’una aula una

càmera fotogràfica per dins. Com és això? Va ser de la següent manera: Deixar l’aula a les fosques,

penjar un llençol blanc del sostre de l’aula i fer entrar un raig de llum petit a través d’un forat a la finestra. Així es veien els objectes i les persones que passaven pel carrer reflectits en el llençol.

Andrea Monreal, de 4t d’ESO preparant

el llençol Zona de ball

Els alumnes Eloy Fimia i Eric Sánchez, de 4t d’ESO, amb la col·laboració d’alumnes d’Electrònica i Electricitat van preparar una sessió de ball quan va acabar el lliurament de premis literaris del 2n cicle de l’ESO i de Batxillerat. El jovent, ballant

El Carnaval en Sant Boi d’aquest any es va celebrar els dies 13, 14 i 15 de febrer.

Durant tota la setmana de Carnestoltes, totes les persones (alumnes,

mestres, pares i mares) de les escoles el vam festejar, per això, els nens i

nenes s’havien de disfressar o portar alguna cosa que deia en la carta del

carnestoltes.

Divendres de Carnaval, dia 13, tothom es va disfressar del que va voler i

van cremaven el carnestoltes.

Dissabte 14, també es va celebrar Sant Valentí (el dia dels enamorats) i

també es va fer la rua de carnaval. Coincidència de dates!

Aquesta va començar a la Plaça Catalunya i va acabar a les Piràmides, en el

barri de Marianao) La gent que participava en la rua era d’escoles,

acadèmies, casals, associacions...

L’altra gent podia unir-se a la rua. Va ser molt bonic perquè tothom anava

disfressat amb vestits divertits i llampants.

Quan la rua va arribar a les Piràmides, cada grup de les acadèmies va fer un

petit ball per finalitzar la rua del carnaval.

2.1 CARNAVAL SANT BOI 2015

2.ACTIVITATS ARTÍSTIQUES A SANT BOI

Diumenge 15, a l’equipament de Can Massallera es va fer una festa infantil i

familiar per a totes les famílies de Sant Boi.

Imatge d’una comparsa de la rua de Carnestoltes 2015

Una celebr

ació per a

tots els públics va tenir lloc els dies 15, 16, 17 i 20 de maig. El motiu: Sant Baudili, patró de Sant Boi. Aquest ha estat el programa de les festes patronal de primavera santboianes: 1 ELS CATARRES 2 DAVID BUSTAMANTE 3 GEGANTS 4 ESCOLA DE CIRC 5 PIROMUSICAL 6 FALETE 7 EL MAG LARI 8 MIGUEL CAMPELLO

2.2 FESTA MAJOR SANT BOI 2015

9 ORQUESTRA PLATERIA Una de les noves propostes ha fet referència a la Fira del Joc i l’Aventura, que n’ha incorporat nous continguts. Durant dos dies va ser un espai permanent de activitats amb jocs i espectacles de qualitat.

I el programa d’activitats també ha inclòs la representació de l’obra El crèdit , en el marc de la Temporada d’Arts Escèniques. Aquesta peça, una de les de més èxit de les darreres temporades a l’escena catalana, ha estat dirigida per Sergi Belbel i interpretada pels actors catalans Jordi Boixaderas i Jordi Bosch. També hi ha hagut activitats tradicionals catalanes com les puntaires, els gegants, ball de festa major, sardanes, correfoc... Com cada any s’ha celebrat també la festa Major Alternativa del poble.

El 17 de febrer de 2015 el grup de la revista Iceberg vam anar a la redacció de la revista santboiana mensual Viure a Sant Boi. Sobre les 10 h. ens va rebre el periodista de la revista Javier Fuentes, que ens va explicar detalls de la publicació i a qui vam entrevistar seguidament.

viureSant Boi En primer lloc, ens va explicar que la revista s’havia reestructurat: Paper més barat, menys pàgines, sense publicitat, canvi en la tipografia...Es tracta de fer un producte diferent, per exemple, amb un tema monogràfic ampli de 9 pàgines. Els temes són actuals i l’entrevista de la contraportada te relació amb el tema principal. A més, la revista és més participativa amb testimonis de ciutadans anònims. Després, va comentar que segueix havent-hi les seccions habituals de notícies, reportatge (A fons) i l’editorial de l’alcaldessa.

Sant Boi, patrimoni natural, Abril 2015

Seguidament, ens va parlar que la redacció la componen quatre periodistes i una tècnica informàtica. Ells també s’encarreguen d’elaborar les notes de premsa a la pàgina web de l’Ajuntament de Sant Boi. Precisament, sobre això ens va dir que la revista també apareix per via digital, amb la qual cosa s’aconsegueix més immediatesa. Quant a la maquetació, també ells mateixos distribueixen els continguts i les imatges en les pàgines, per exemple, en el tamany de les fotos i el color predominant en cada número –per exemple, el color predominant té a veure amb el tema predominant tractat-

3.1 ENTREVISTA A JAVIER FUENTES

3. SOCIETAT DE SANT BOI

Portada del mes d’abril de 2015, on predomina el color verd. Ermita de Sant Ramon Seguidament, ens va explicar el tractament fotogràfic a partir de les nombroses imatges que tenen per a cada número de la revista. Entrevista 1) De petit, quina professió t’agradava? Vaig triar l’ofici de periodista quan estudiava Batxillerat. Primer, vaig estudiar Magisteri i després vaig canviar per la vocació d’escriure. Vaig arribar a Barcelona per a estudiar Periodisme. Després vaig treballar en pràctiques amb una beca i, seguidament, vaig començar a treballar a Sant Boi. 2) Et va costar la carrera de Periodisme? Llavors, eren cinc anys. Han canviat els estudis. Mai em va quedar res pendent. Proposo que la durada actual sigui de tres anys. 3) Què preguntes a les teves entrevistes?

Faig moltes entrevistes, de fet, el 90 % de les de “Viure a Sant Boi”. Sempre pregunto sobre aspectes relacionats amb el tema, per exemple, si entrevisto un treballador de la neteja, li pregunto coses sobre la neteja i també com a ciutadà de Sant Boi.

Sant Boi millora la neteja, Febrer 2015

4) Sempre has treballat a Sant Boi de Llobregat? No, vaig treballar des de l’any 1983 a Ràdio L’Hospitalet i a Radio Cadena Española. Després vaig arribar a Ràdio Sant Boi i, des de fa quatre anys sóc en el gabinet de comunicació de l’Ajuntament. 5) Edat? Origen? Tinc 55 anys i vaig néixer a Terol. Per això, no sabia català quan vaig arribar a Catalunya, ni tan sols entenia el català.

6) Has fet sempre la mateixa feina? Has treballat sempre de periodista? No, vaig treballar al primer Mc Donald’s per a pagar-me els estudis. Em dedicava al manteniment, en torns de matí o de nit. 7) Has entrevistat gent famosa o important? Sí, he entrevistat presidents de la Generalitat com Jordi Pujol o Pasqual Maragall. També vaig entrevistar els germans Muñoz del duet “Estopa” abans de ser famosos. Comentaris posteriors a l’entrevista Un cop acabada l’entrevista, el senyor Javier Fuentes ens va donar un seguit de consells en una tertúlia improvisada. Per exemple, que cal trobar el camí propi a la vida, que cal evitar la ganduleria i que la televisió i la fama són enganyoses. Per exemple, ens va dir Sóc periodista i no m’agradaria sortir a la tele. També ens va comentar que la feina pròpia ha d’omplir. Després, es va referir a la necessitat que els joves puguin esmerçar temps a ser voluntaris en alguna activitat. Per a acabar, va dir que Vaig guanyar un concurs literari de jove i que cal motivació per a treballar, sobretot, referint-se a les noies, que de vegades poden pensar que, en el futur, el marit les mantindrà econòmicament. Per això, és convenient recordar el número del mes de març de 2015 de Viure a Sant Boi.

En marzo de 1908 las trabajadoras de una fábrica de camisas de Nueva York se encerraron para reivindicar una mejora de sus míseras condiciones laborales. El edificio de la fábrica se incendió por causas no aclaradas y la mayoría de las trabajadoras no pudieron salir porque los propietarios habían cerrado todas las puertas. Más de 140 personas murieron en ese incendio, la mayoría mujeres inmigrantes (…)

El 15 de febrer de 2015 vam anar l’equip de revista Iceberg a l’edifici de l’ajuntament de Sant Boi de Llobregat, en concret a la redacció de la revista municipal Viure a Sant Boi. Era un matí tranquil i mig assolellat d’hivern quan entràvem i pujàvem a la redacció de la revista mensual municipal. Allà ens va rebre un periodista de la revista, en Javier Fuentes, a qui vam entrevistar. Vam anar-hi perquè ens informés de com és la revista Viure a Sant Boi , de quins temes tracten i com es fa la revista. Aquest tipus de visita és habitual per als alumnes de 3r d’ ESO de l’IES Camps Blancs amb l’objectiu de conèixer de prop activitats periodístiques i de municipi. També ens va presentar els altres membres de la redacció de la revista. Tal com s’ha dit, ens va rebre un periodista, el senyor Javier Fuentes. Ell va fer una introducció explicant-nos aspectes de la revista com el paper més barat d’edició, la disposició dels apartats de la revista, els colors de cada número i la disposició de les imatges i els textos, entre altres coses. Després, li vam fer una entrevista sobre temes més personals (anys de feina a la redacció, estudis universitaris, lloc de naixement, l’esforç en la feina i altres aspectes). Seguidament, ens va animar a estudiar i a formar-nos per a preparar-se per al futur. En aquell moment, vam establir un interessant torn de preguntes i respostes sobre la formació, els estudis, la feina futura i l’esforç necessari per a qualsevol activitat de la vida. Vam gravar la conversa amb un parell de mòbils i vam fer-hi unes fotos com la que hi ha a peu de pàgina. Dret, es pot veure el senyor Javier Fuentes.

3.2. CRÒNICA DE LA VISITA A LA REDACCIÓ DE VIURE A SANT BOI

María

García, Lidia

Marín, Alba

Vázquez, Noeli Arias,

Sandra Córdoba, Andrea

Fernández,

Oussama el Antit i

Noemí Bautista. Ramon Villalonga i Javier Fuentes (drets)

Els alumnes de revista vam anar de visita Ràdio Sant Boi el 15 de maig de 2015.. El local està situat al costat de l’estació de ferrocarril de Sant Boi, al carrer Torres i Bages. Quan vam arribar-hi ens estava esperant en Josep Pallarès, periodista de l’entitat. Ell ens va explicar com funciona la radio, ja que ell sap molt sobre Radio Sant Boi perquè porta molt de temps treballant en això. Ens va donar una xerrada sobre la carrera periodística i després ens va ensenyar totes les sales. En una hi havia un home que fou el fundador de Ràdio Sant Boi fa uns 40 anys. Es diu José Luis Díaz, nascut precisament al barri de Camps Blancs, i ens va explicar com funcionava el mecanisme i que també podíem escoltar la radio a traves d’Internet. Ens va ensenyar la sala del costat que era com una cabina per quan es feia el programa en directe. Allà estava dividida la part del mecanisme i l’altre una taula amb micròfons. Al costat hi havia un altra d’igual i més gran. També ens van dir que el local no sempre ha estat situat al mateix lloc. Al principi la ràdio era en el Palau de Marianao. Després, fou traslladada a Can Massallera i actualment és en un pis del carrer abans esmentat. Hi ha cinc persones en la plantilla que emeten dos informatius: un al migdia (13 h.) i l’altre a la tarda (20 h.). Hi ha 30 voluntaris que fan programes sobre jazz, Sardanes, Casa de Sevilla...També compten amb la col·laboració del cinema de Sant Boi, Centre Benito Meni, Casal d’Avis Sant Josep... Ràdio Sant Boi té emissió pròpia diürna i de tarda vespre (De 10 h a 22 h) i l’emissió nocturna es fa en col·laboració amb La Xarxa, de la diputació de Barcelona. El periodista Josep Pallarès

3.3. CRÒNICA DE LA VISITA A RÀDIO SANT BOI

Entrevista a Josep Pallarès 1. Volies ser periodista als 15 anys? No, no ho tenia clar. L’únic que m’agradava era escriure. 2. Et va costar ser periodista? Quants anys vas estudiar? Sí, em va costar cinc anys d’estudis. Si t’agrada és fàcil...el més difícil és quan acabes la carrera...Vaig començar a treballar en pràctiques, precisament, a Ràdio Sant Boi. 3. Portes gaire temps a Ràdio Sant Boi? 27 anys 4. T’agrada? Què aconsellaries als futurs estudiants de Periodisme? Sí, m’agrada treballar al carrer, als casals de barri...fora dels estudis. Acabar els estudis de Batxillerat i estudiar Ciències de la Informació.

5. Has treballat en un altre mitjà d’informació? Sí, en “El Periódico de Catalunya”, “Mundo Deportivo” i “Diari de Barcelona”, en col·laboracions puntuals com reportatges i cròniques sobre la Santboiana. 6. Has entrevistat algun personatge important o famós? Sí, a polítics com Jordi Pujol o Josep Antoni Duran i Lleida...a actors i músics com Gerard Quintana, Lluís Llach i el grup Manel... 7. Què són el Laboratori i Forever Joves? El Laboratori és un programa que acosta la ràdio als joves, als avis...Es grava en el mateix lloc (instituts, escoles, llars d’avis, centres de salut...) fent tertúlies i donant pas a l’opinió lliure dels participants. Per altra banda, Forever Joves és un programa musical que repassa cançons de les dècades dels 70 i dels 80. 8. L’esport és present a Ràdio Sant Boi? Poc, només en cobertures excepcionals com la Cursa o el Cross Solidari. 9. Com són els programes La Càpsula i La Veu de la Gent Gran? La Càpsula del Temps vol donar veu a grups de música en petits concerts acústics, per tant, es grava el concert del grup. La Veu de la Gent Gran consisteix en una tertúlia de 7 o 8 persones grans, en recitals poètics o receptes de cuina.

El dia 2 de juny, els membres de la revista vam anar a fer una visita al centre de salut mental de Sant Boi. Allà ens va rebre la Cristina Sancho Gallego, relacions públiques del centre, ens va fer una xerrada, acompanyada d’un power point, on ens va presentar el que es fa en l’àrea de la salut mental. Això es el que va dir: Abans quan una persona tenia una malaltia mental, la portaven al sanitari, però mai tornava a sortir-ne. Avui dia, hi ha tractaments que fan que els malalts mentals puguin tenir una vida “normal” (tot depenent del grau que tinguin). Per tot això, nosaltres intentem que la persona es trobi com a casa seva. A banda del Parc Sanitari de Sant Boi, hi ha centres més petits distribuïts per la comarca, on fan tallers, i on poden anar a recollir les medicines que els recepten els metges. Fa pocs anys, a partir de l’any 2010, el centre de salut mental es va unir amb l’Hospital General. D’aquesta manera, es poden tractar totes les persones en tots els àmbits, integralment, creant un hospital on es pogués tractar qualsevol malaltia. Seguidament, va intervenir el germà Chema Montserrat que ens va dir el següent: Nosaltres, com a Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu, tenim una sèrie de valors, com tothom, però el més important és el valor de l’hospitalitat. Llavors, el germà Chema ens va explicar que el fundador de l’orde fou Juan Ciudad, sant Joan de Déu, a Granada, el segle XVI. Ell va veure que hi havia moltes necessitats i per això va fundar el primer hospital. Actualment l’Orde també gestiona l’Hospital d’Esplugues de Llobregat i també dutxes, menjadors socials, pisos per a desnonats i ofereix atenció a immigrants pobres.

3.4. CRÒNICA DE LA VISITA AL PARC SANITARI DE SANT BOI

També ens va explicar que hi ha diferents espais per als malalts depenent de la gravetat del seu estat mental i que ningú hauria de ser diferent per una malaltia mental.

Seguidament, van sorgir les primeres preguntes:

- Es pot diagnosticar un nen d’una malaltia mental? És difícil diagnosticar un problema psiquiàtric infantil. De vegades, sí, a partir dels 10 anys.

- Els nens amb malalties psiquiàtriques estan separats dels altres? No, perquè aquí els interns han de tenir 18 anys com a mínim. Els adolescents menors d’edat van a una unitat d’urgència. Per altra banda, l’anorèxia i la bulímia són malalties psiquiàtriques. Seguidament, la Cristina Sancho va explicar tots els problemes de salut mental. Després va dir que hi ha 1.753 persones treballant al Parc Sanitari, de les quals la majoria són dones. El Parc Sanitari de Sant Boi atén unes 750.0000 persones. Després ens va explicar les diferències entre serveis mèdics, quirúrgics i sociosanitaris. Pel que fa a la salut mental va distingir l’hospitalització psiquiàtrica, les unitats penitenciàries –de presons- i l’àrea

comunitària, on el pacient viu a casa seva i va a un lloc a tractar-se. Seguidament, ells ens va explicar que van proposar un projecte titulat “ Vols trencar barreres?”, ja que calia trencar la barrera psicològica que separava el centre amb el resta de persones sense malalties. Llavors el que es va fer va ser pintar aquest mur que posava “ trenquem barreres i obrim el parc”, i després van destruir-lo. Posteriorment, ell centre va decidir crear un espai de convivència entre tots els ciutadans de Sant Boi. Més tard, ens va passar unes diapositives amb titulars de diaris que anaven relacionats amb els prejudicis sobre les malalties psiquiàtriques. Ens vam adonar que som molt parcials i injustos amb els malalts mentals. Nosaltres van comentar els estereotips de malalts mentals.

ENTREVISTA A CRISTINA SANCHO I CHEMA MONTSERRAT - Com decideixes estudiar i treballar aquí? CRISTINA: Vaig estudiar comunicació i relacions públiques. No volia treballar ni en publicitat, ni en televisió. Llavors, casualment, vaig veure la possibilitat de treballar en aquets Hospital, ara fa més de 10 anys.

- Costa treballar amb els malalts mentals? CRISTINA: No, no costa gens treballar en una oficina d’atenció al client. La gent és molt agraïda. CHEMA: No costa i cal tenir vocació per a treballar amb malalts. Cal tenir vocació d’acollir des de la diversitat, de fet, tothom té vocació hospitalària.

- Un jove de 15 o 16 anys pot ser voluntari per a ajudar malalts mentals? CHEMA: No, no pot ser-ho... cal tenir un mínim de 18 anys. Un voluntari ha de ser una persona madura, perquè un jove pot reaccionar malament davant, per exemple, d’un brot psiquiàtric d’un malalt.

- Com ajudeu els malalts? CHEMA: O ens ajuden ells! Créixer personalment i en la visió del món. CRISTINA: Ajudar en tots els àmbits posant-se en el lloc del malalt. Curar i cuidar.

- És un treball gratificant?

CRISTINA: Sí, perquè treballes amb persones...Calen algunes qualitats personals. De vegades, hi ha plor i hi ha riure...Sempre m’hi he implicat

D’esquerra a dreta: Alba Vázquez, María García, Lidia Marín, Sandra Córdoba, Cristina Sancho

, Jordi

Fernández

, Oussama el

Antit i Chema

Montserrat - Quants anys fa que tractes malalts?

CRISTINA: 10 anys CHEMA: 25 anys. Vaig començar amb malalts crònics, terminals i pal·liatius a la Unitat de Cures Pal·liatives, a Saragossa, en concret, a l’Hospital Maternal, on es va incorporar la U.C.P. esmentada. També sóc periodista.

- Costa adaptar-se al centre? CRISTINA: La unió entre els dos centres –el Psiquiàtric i el General- no ha estat fàcil. Això és el que costa, perquè hi ha un canvi constant i cal adaptar-s’hi. CHEMA: Hi ha canvis continus en el devenir del Parc Sanitari. És necessària l’adaptació. Després de les explicacions, vam sortir pel pati, on ens vam trobar amb uns malats joves, als quals vam saludar. Després vam veure els bancs i el petit monument d’Antoni Gaudí –actualment, en reformes-. Finalment, vam visitar l’església del centre.

Va ser una jornada molt intensa i emotiva!

Imatge de l’interior del centre

Miguel de Cervantes Barcelona segle XVI Se sap que Miguel de Cervantes Saavedra (1547-1616) va visitar Barcelona almenys en una ocasió, però es desconeix la data exacta. Aquesta visita va deixar-hi una empremta prou profunda com perquè Barcelona fos l'única ciutat real que apareix en la seva celebèrrima obra L'enginyós gentilhome El Quixot de la Manxa. Cervantes va dedicar a Barcelona diversos elogis, entre els quals destaca aquest que posa en boca del Quixot: Arxiu de la cortesia, alberg dels estrangers, hospital dels pobres, pàtria dels valents, venjança dels ofesos i correspondència grata de fermes amistats, i en lloc i en bellesa única; i encara que els successos que hi m'han passat no són de gust, sinó de molta pena, els porto sense ella, només per haver-la vist. La Barcelona que va conèixer Cervantes a finals del segle XVI o principis del segle XVII era encara una ciutat emmurallada, plena d'infinits carrerons i misteriosos racons. És molt probable que el que captivés Cervantes fos la combinació d'una atmosfera encara medieval amb l’enrenou propi d'una ciutat portuària. La mar fou el primer que despertà l'admiració de don Quixot i Sancho Panza quan arribaren a Barcelona. La seva visió commogué els dos protagonistes de la novel·la, ja que era la primera vegada que veien la Mediterrània: Van veure el mar, fins llavors d’ells no n’havien vist; els va semblar espaiosíssim i llarg, més que les llacunes de Ruidera, que a la Manxa havien vist.

4.1 BARCELONA I CERVANTES

4.ACTIVITATS DE L’INSTITUT CAMPS BLANCS

Barcelona, 16 de març del 2015 Els alumnes de 3r ESO vam anar arribant a partir de les 7:30 h . a l’estació

dels FFCC de Sant Boi. Després del viatge, vam sortir a la plaça Urquinaona

de Barcelona. Allà hi havia molta gent i molt trànsit. A les 9:15 van baixar per

la Via Laietana observant les muralles medievals. Com sempre, el moviment

de la ciutat era vertiginós. Precisament, d’un edifici de la Via Laietana

penjaven un ulls, que figurava que miraven tota la gent.

A les 9:30 tots nosaltres vam veure el Palau de la Musica, modernista, bonic

i modern. Després, vam passejar pel barri de la Ribera, veient carrers com el

de l’ Argenteria, Princesa, Montcada i Banys Vells. Justament, pel carrer

Argenteria, ampli i botiguer, vam arribar a l’església de Santa Maria del Mar,

l’anomenada Església del Mar Impressionant, gran, alta, ens va

semblar.

Després d’unes corredisses per tornar-hi, vam passar pel davant del Museu

Picasso, que estava tancat. A les 10:15 vam pujar pel Carrer Llibreteria, on

vam veure un accident de moto. Massa trànsit per la Via Laietana! Un cop a

dalt, vam veure el Palau de la Generalitat i l’edifici de l’Ajuntament. Parada

per esmorzar a la plaça Sant Miquel. Després, a camina per l’estret barri del

Call, on van viure els jueus fins a 1374 i cap a les 11 h. vam entrar al

Claustre de la Catedral.

Seguidament, vam baixar fins a Porta Ferrissa i des d’allà a les Rambles.

Què podem dir de les Rambles? Com sempre, atapeïdes de nacionals i

forasters. A més, el dia ja no era plujós i bufava una brisa de primavera

assolellada molt agradable. Ens vam aturar davant d’unes estàtues

4.2 CRÒNICA DE LA RUTA CERVANTINA

humanes. Magnífiques! Després vam arribar a l’estàtua fixa de Colón, del

1892. Allà, fotos i més fotos en els lleons de pedra.

Justament, des d’allà ens vam embarcar a

les 12:15 h. a una de les golondrines, des

d’on vam veure tot el port de Barcelona.

Què hauria donar Cervantes per veure el

port des d’una golondrina! Quan va acabar el

trajecte, vam estar una mitja hora en el

centre comercial del port, que es diu

Maremàgnum, veient-hi les botigues i

descansant. Finalment, cap a les 13:30 h.

vam anar cap a l’estació de metro de

Drassanes i des d’allà cadascun se’n va anar a casa seva.

Andrea Fernández i Noemí

Bautista

El dia 15 de març, els nois i noies i les famílies que participaven al intercanvi havien d’estar a l’aeroport a les 4 de la matinada. Allà estaven esperant-nos les dues professores que anirien amb nosaltres a l’intercanvi . Tot seguit, vam embarcar les maletes i ens vam acomiadar de les famílies. L’avió sortia de l’aeroport de el Prat a les 6. Vam tenir un bon vol i vam a arribar a l’aeroport d’Amsterdam a les 8. Allà ens esperava un autocar que ens portaria fins a Uden, el poble on estava situada l’escola dels adolescents holandesos que abans havien visitat el nostre institut. Vam trigar dues hores en autocar i vam arribar aproximadament a les 11 del matí. Llavors, cadascú va anar amb el seu company d’intercanvi. El primer dia vam anar l’escola holandesa i ens van oferir una visita: Vam veure totes les aules i instal·lacions educatives. Després d’això, vam visitar el poble d’Uden, on hi havia un mercat, Després, vam visitar-ne l’ajuntament i l’alcalde ens va fer una xerrada en anglès de com funcionava el poble. A més, ens i ens van oferirr una beguda i un tros de pastis. Quan vam acabar la visita, vam tornar a l’escola per dinar. Després, amb el pap ple, ens van portar a una granja al costat del poble on ens van ensenyar tots el animals que hi tenien. Per exemple, vam poder muntar damunt d’una vaca, vam fer un tomb en tractor. Finalment, vam tornar a l’escola, on ens estaven esperant els nois de l’intercanvi per tornar a casa. El segon dia vam anar a Amsterdam. Allà, primer, vam visitar la casa de l’Anna Frank, la noia jueva que es va amagar amb la seva família durant la persecució nazi. A dins, vam seguir un recorregut que t’explicava i veies com hi vivia la família Frank i la família Van Damm. Després, vam anar a la plaça

4.3 CRÒNICA DE L’ESTADA D’INTERCANVI A UDEN

principal d’Amsterdam i ens van deixar lliure, per a després visitar el camp de futbol de l’Ajax, club d’on van sortir jugadors com Johan Cruyff o Johan Neeskens. El tercer dia vam anar a un castell i una dona que sabia parlar en castellà ens va fer la visita en aquest idioma. Més tard, vam anar a un altre poble on hi havia una catedral que vam visitar. El quart dia vam anar al parc d’atraccions Effteling, que era de fantasia. Que bé que ens ho vam passar! I L’últim dia vam fer un taller a l’escola on anaven els nois de l’intercanvi. Vam dinar amb ells i després amb molta pena ens vam haver d’acomiadar per anar a l’aeroport. A les 9 h, aproximadament, sortia el vol i a les 11 h, més o menys, vam arribar a Barcelona, amb tots els records d’un viatge inoblidable.

Abans de marxar

d’Uden, ens vam fer aquesta foto que serà tot un record per a les nostres vides.

Lidia Marín

Els alumnes de 3r d’ESO vam anar al Cosmocaixa el dia 7 d’abril del 2015. Acabada la primera classe, vam marxar de l’institut en autocar a les 9 del matí. Les diferents grups de 3r ESO van fer diferents coses en dos tallers diferents. Primer taller (Quimioscopi ): Es tractava d’una visita guiada en el que es podia escoltar per mitjà d’uns aparells, que eren auriculars per on ens parlava el guia. També ell ens explicà les coses que hi ha al CosmoCaixa, com per exemple, el gel, les roques, les molècules, etc. Segon taller (Materials curiosos): Versava sobre reaccions químiques molt curioses. Aquet taller tractava dels materials sorprenents, per exemple, un globus d’heli que feia que si et ficaves aquest aire pel nas et canviava la veu. Una altra pràctica de material curiós va consistir a agafar un gel sec congelat a una temperatura de 72 graus i, en ficar-li aigua, de sobte, en sortia molt vapor.

L’estany del CosmoCaixa

El pèndol de Foucault

4.4. CRÒNICA DE LA VISITA AL COSMOCAIXA

El 19 de març del 2015, dia de Sant Josep i dia del pare, vam fer una excursió al zoo de Barcelona els alumnes de 3r d’ ESO. A les 8:30 vam quedar tots a la estació dels FFCC de Sant Boi. Era un dia núvol, rúfol i trist: Plovia força i estàvem xops . El dia no prometia gaire, però valia la pena prendre’ns el dia amb ganes i desitjos d’aprendre’n. En arribar al zoo, a las 10 del matí, va deixar de ploure i vam entrar-hi. Semblava que el cels ens deia: Bon dia, matiners santboians, el Sol de Barcelona us saluda! .Com era d’esperar, hi havia molts animals, entre ells un lloro que deia Hola, guapos! i Adéu , per això era molt graciós i molt simpàtic. Després, vam anar per lliure a veure molts animals. Més tard, vam quedar tots de nou per veure l’espectacle de dofins al dofinari. En l’espectacle van participar dues monitores i quatre dofins. Aquests van fer moltes giragonses i salts espectaculars, en definitiva, van oferir-nos un bon espectacle. Quan va acabar el espectacle, ja era l’hora de marxar-ne. Quina llàstima! El Sol il·luminava la Ciutadella i aquell esplèndid dia ens deia: Quedeu-vos-hi, quedeu-vos-hi! . Finalment, vam tornar cap a Sant Boi amb el record d’un dia de Sant Josep inoblidable.

4.5 VISITA AL ZOO DE BARCELONA

El Consell Comarcal de Baix Llobregat va proposar un concurs de projectes

empresarials que consistien en uns reptes a solucionar. El CCBLl va enviar

aquests projectes als ajuntaments. A partir d’aquell moment, els instituts de

secundària ja podien participar-hi. Això passava a finals de setembre del

2014.

A la primera fase, 5 grups del nostre institut, van proposar idees sobre

projectes del tipus “Com eliminar les caques de gos” o “Com eliminar

graffiti”. Posteriorment, aquests grups van presentar el projecte a

l’ajuntament.

A la segona fase, es van acceptar totes les idees dels 5 grups. En aquell

moment van presentar el projecte al Consell Comarcal i del nostre institut van

passar-hi dos grups com a finalistes.

4.6 PREMIS ALS PROJECTES EMPRESARIALS

La tercera fase es va nomenar Start Up Event. Els alumnes van anar tres

tardes i un dissabte, del dia 19 al 22 de novembre, al City Lab de Cornellà

de Llobregat per a desenvolupar-ne el projecte.

El mateix dia 22 de novembre s’hi van atorgar els premis. Llavors un grup del

institut va guanyar el primer premi amb el projecte de les caques de gos,

anomenat Citydog, per a l’ajuntament de Sant Just Desvern. Poble del Baix

Llobregat. Els alumnes guardonats van ser l’Ariadna García, Sara Sangüesa,

Yasmina Romero, Andrea Martínez i Óscar Bardés.

L’altre grup de l’institut va quedar finalista en el projecte anomenat

Graffítisplugues, i en el mateix acte als integrants del grup se’ls va concedir

el premi.

Els alumnes de 1r d’ESO han llegit durant la segona avaluació d’aquest curs una versió adaptada de El fantasma de Canterville de l’autor irlandès en llengua anglesa Oscar Wilde. Com a activitat del concurs del Gust per la lectura, aquest any havien de preparar una representació teatral de l’obra. A fi i efecte de fer-ho, van sortir 12 voluntaris de 1r d’ESO per a representar l’obra. Aquests van ser els següents: José Liébanes, Miguel A. López, Alba Moreno, David Sánchez, Mustafá Amezal, Unai Zamora, Yumara Carrillo, Ismael Delgado, Begoña Domínguez, Juan Flores, Paula Martínez i Yaiza Moreno.

Aquesta foto és del moment posterior a la gravació. Tot el departament de Català hi ha intervingut. No oblidem l’ajuda del Grau de Perruqueria i Estètica i la gravació realitzada per la professora Rosa Delgado. Ha estat un experiència molt enriquidora i, a més, van actuar amb disfresses d’època. A veure si guanyem el concurs!

4.7 REPRESENTACIÓ DE EL FANTASMA DE CANTERVILLE

També els alumnes de 2n d’ESO van representar l’obra teatral, dirigits per la professora Alicia Jiménez i el professor Jordi Perals.

Enhorabona!

Lo cavaller Jordi guerrer

cuida avançar per defensar del rei la filla

on era el drac tal premi n'hac: molt poc après ell ne fou pres

e fort batut; dins en Barut fou escorxat

per mig serrat