Programari lliure en un centre gestor d'e-infrastructures, el CESCA
-
Upload
ricard-de-la-vega-sivera -
Category
Documents
-
view
118 -
download
6
Transcript of Programari lliure en un centre gestor d'e-infrastructures, el CESCA
Integrat per: • Generalitat de Catalunya • Fundació Catalana per a la
Recerca i la Innovació • Universitat de Barcelona • Universitat Autònoma
de Barcelona • Universitat Politècnica
de Catalunya • Universitat Pompeu Fabra • Universitat de Girona • Universitat Rovira i Virgili • Universitat de Lleida • Universitat Oberta
de Catalunya • Universitat Ramon Llull • Consell Superior
d’Investigacions Científiques
Consorci públic creat el 1991
Sistemes
Comunicacions Promoció
Looking Glass 1999
Multicast 2000
Gestió fora de banda 2002
IXP-Watch 2003
Temps (NTP) 2004
IPv6 2005
Arrel de noms F 2005
Prefixos bogon 2005
SAD 1999
SCD 2003
VIA 2003 Select 2003
SEG 2003
Eduroam 2005
DNS 1995 News 1997
Multimèdia 1997
Ftp-mirror 1998
Proxy-cache 1998
SAR 1999
SxAC
CAP SED
1996
1999 1993
1994
1997
1992
2000
2005
2006 2001
1999
1991
1996
2007
2006
S24x7
SAHS 1999
1997
2008
CPQ beowulf • 8 EV67 (600 MHz, 64 KB, 2 MB) [8 DS10] • Myrinet (2 Gbps) • 4 GB; 291 GB; 9,60 Gflop/s
HP rx2600 • 2 Itanium2 (1.000 MHz, 32KB, 256 KB, 3 MB) • 2 GB; 146 GB; 8,00 Gflop/s
SGI Altix 3700 Bx2 • 128 Itanium2 (1,6 GHz, 16 KB, 0,256 MB, 6 MB) • 384 GB; 5,99 TB; 819,20 Gflop/s
HP CP4000 • 132 Opteron 275 DC (2,2 GHz, 256 KB, 2 MB) • 528 GB; 9,41 TB; 580,80 Gflop/s
CPQ AlphaServer HPC320 • 32 EV68 (833 MHz, 64 KB, 8 MB) [8 ES40] • Memory Channel II (100 MB/s) • 28 GB; 892 GB; 53,31 Gflop/s
HP AlphaServer GS1280 • 16 EV7 (1.150 MHz, 64 KB, 1 MB) • 32 GB; 655 GB; 36,80 Gflop/s
2008
ADIC Scalar i2000 • 105 cintes (x 400 GB = 41 TB) • 300 cel·les (100 habilitades) • 2 transports LTO-3 (80 MB/s)
Servidor de còpies • Fujitsu PRIMERGY RX200S2 • Veritas Netbackup 5.0 MP7
HP EVA V.2 2C6D-B • 27,55 TB • 10 safates, 140 discos FC • 2 FC 2 Gbps HSV110
Servidor de fitxers • HP DS25: 2 x EV68, 1 GHz, 4 GB, 72 GB • HP DS20: 2 x EV68, 833 MHz, 4 GB, 72 GB
Física
Química Teòrica
Informàtica
Modelització Biomolecular
Ciències de la Terra
Mètodes Numèrics en Enginyeria
Theoretical Evaluation of Electron Delocalization in Aromatic Molecules... Drs. Jordi Poater, Miquel Duran i Miquel Solà (UdG)
L’Institute for Science Information (ISI) ha elegit aquest article com a “Fast Moving Fronts”, articles que marquen tendència en recerca en una àrea científica, durant els mesos de juliol i setembre. Aquest article descriu nous mètodes desenvolupats a la UdG per determinar l’aromaticitat de les molècules (vegeu Teraflop 98).
Depth of a Strong Jovian Jet from a Planetary-Scale Disturbance Driven by Storms (...) Dr. Enrique García-Melendo (Observatori Esteve Duran) et al.
La revista Nature ha destacat en la seva portada la recerca duta a terme per l'Observatori Esteve Duran, experts de la NASA i les universitats del País Basc, Berkeley, Arizona i Oxford, entre d'altres, sobre la meteorologia de Júpiter. La simulació de l’atmosfera de Júpiter realitzada al CESCA va ser una de les parts fonamentals de la recerca (vegeu Teraflop 97).
The Mechanism for the Reversible Oxygen Addition to Heme. A Theoretical CASPT2 Study Drs. Juan José Novoa i Jordi Ribas-Ariño (UB)
Diferents seccions de la Royal Society of Chemistry han destacat aquest article publicat al Chemical Communications, on es descriuen les causes de la reversibilitat del procés d’addició de l’oxigen al centre actiu de les hemoproteïnes, el ferro, bàsic en el procés respiratori (vegeu Teraflop 95).
Projecte de l’Agència Espacial Europea
Consorci: IEEC, UB, GMV i CESCA
Disseny i implementació d’una base de dades estel·lar
Llançament satèl·lit 2012
5 anys d’exploració http://astro.estec.esa.nl/gaia 1.000 milions d’estrelles amb una precisió de 10 microsegons d’arc
(la mida d’una moneda de 10 cents d’euros sobre la superfície de la
Lluna vista des de la Terra)
Gestió de l’Anella Científica Serveis addicionals:
• Multicast • Accés remot (SAR) • Accés directe (SAD) • Multimèdia • Veu sobre IP (VIA) • Certificació Digital (SCD) • Seguretat (SEG) • Cooperació tecnològica • Eduroam
Gestió del CATNIX Allotjament del node de RedIRIS a Catalunya Allotjament i Hostatge de Servidors Administració i manteniment de les instal·lacions tècniques
A
A.1 Universitats
públiques i privades A.2
OPI i ICTS A.3
Centres i institucions de recerca
A.4 Unitats de recerca
hospitalàries
B
B.1 Organismes gestors
d’R+D+i amb finançament públic
B.2 Institucions amb
continguts digitals rellevants per a
la comunitat cientificotècnica
B.3 Entitats que participin en projectes d’R+D+i
B.4 Entitats d’especial
interès
C
C.1 Parcs científics
i tecnològics C.2
Altres unitats hospitalàries
UB UAB UPC UPF UdG URV UdL UOC URL UVic UIC UAO UdA ESMUC EUSS INEFC
ASPB TERMCAT CTTC CTFC
IRTA IGC
IEEC
FBM i2CAT ICC ICIQ ICFO IdeG IDESCAT IEC
CIDEM FCRI
BAdM BC UnescoCAT CConsultiu CBUC CDP Liceu VINSEUM
CHV CSPT
A.1 A.2 A.3 A.4 B.1
B.2
CatSalut XTEC
B.4
FHAG XarxaTecla
C.2
PRBB ParcUdG
C.1
≤ 8 ≥ 10 ≥ 100 ≥ 1.000
BSC CESCA CIEMAT CELLS CSIC IDIBELL
Puigvert SantPau
Dexeus VHebron
Guttmann
PAM
CRG
FCRB
FUB IMIM
FIGTP
BGSE CESC CETI EUPMT
RI
Vinculades
Formació Aula de Noves Tecnologies Conferències
Jornades i seminaris • Jornada Catalana de Supercomputació • Trobada de l’Anella Científica • Trobada dels Serveis Informàtics de les
Universitats de Catalunya
Difusió Teraflop: novetats en els serveis oferts, en la computació d’altes prestacions i en les comunicacions avançades.
www.cesca.es
Supercomputació Clúster d’e-informació Eines de monitorització Eines de comunicacions Integradors en repositoris Eines corporatives
CRAY Y-MP 0,67; 1,33 Gflop/s
1995; 96; 97; 98
IBM SP2 3,17; 11,70; 18,55; 27,41 Gflop/s
HP V2250; V2500 15,36; 28,16 Gflop/s
IBM 3090/600 J 0,83 Gflop/s
1991
CRAY X-MP 0,24 Gflop/s
1991 1993; 96
1998; 99 1999
HP N4000 14,08 Gflop/s
Des de finals de 2000 ha crescut el recolzament de fabricants com IBM, SUN i HP
El primer clúster Linux es va instal·lar al CESCA el 2001 Els dos supercomputadors més nous, SGI Altix i HP
CP4000 tenen SO SUSE Linux
2005 2003
HP GS1280 36,80 Gflop/s
SGI Altix 3700 819,20 Gflop/s
2001
HPC320+Beowulf DS10 53,31+9,60 Gflop/s
2006
HP CP4000 580,80 Gflop/s
RedHat Tru64 SUSE SUSE
Supercomputació Clúster d’e-informació Eines de monitorització Eines de comunicacions Integradors en repositoris Eines corporatives
Entorn de desenvolupament Entorn de preproducció Entorn de producció Xarxa d'emmagatzematge
Nodes dedicats
Balancejadors
Serveis
Dades
…
…
Repositoris … Portals
…
…
Supercomputació Clúster d’e-informació Eines de monitorització Eines de comunicacions Integradors en repositoris Eines corporatives
Detecció d’errors Detecció de mal funcionaments Mesura capacitats Previsió de les necessitats a curt i mig termini Actuacions ràpides en casos d'incidències crítiques
Gràfic setmanal d’ús de CPU de l’Altix (MRTG)
MRTG Nagios Ganglia System Heath Check (SHC) MTR
Monitorització de xarxes • MRTG • CRICKET (basat en rrdtool) • CACTI (basat en rrdtool) • Ethereal/Wireshask • Tcpdump
Supercomputació Clúster d’e-informació Eines de monitorització Eines de comunicacions Integradors en repositoris Eines corporatives
DNS FTP
News
Tallafocs
Detecció intrusions
Correu
Anàlisi tràfic
NTP
Proxy HTTP/FTP
Certificació
ISC Bind
wu-ftpd
innd (de l’ISC)
OpenBSD pf
Snort NIDS
Postfix, Dovecot... tcpdump / wiresharkc
openntp
Squid
OpenSSL
Supercomputació Clúster d’e-informació Eines de monitorització Eines de comunicacions Integradors en repositoris Eines corporatives
Tesis Doctorals en Xarxa (TDX)
Dipòsit de la Recerca de Catalunya
Revistes Catalanes amb Accés Obert
Patrimoni Digital de Catalunya (PADICAT)
Memòria Digital de Catalunya (MDC)
Repositorio Español de Ciencia y Tecnología
Material Docent en Xarxa (MDX)
4 eixos bàsics!
Accés obert
Interoperatibitat (OAI-PMH)
• Programari per repositoris de propòsit general • Programari per gestió i publicació de revistes • Programari per repositoris de webs
Principal avantatge de l’ús de PL? Adaptabilitat
Cooperatius
Programari per repositoris de propòsit general • Eprints, Fedora, …, DSpace • Implementat a
Programari per gestió i publicació de revistes • DSpace, LODEL, Open Journal Systems (OJS) • Implementat a
Programari per repositoris de webs • Heritrix, NutchWAX, WERA, Wayback, Webcurator • Implementat a
DSpace és un dipòsit digital de codi obert capaç de capturar, emmagatzemar, indexar, preservar i distribuir material digital de recerca.
Desenvolupat pel MIT i HP.
Adaptació a requisits • 1.2 1.4.2 1.5.1 • Disseny gràfic • Traducció al català • Personalitzacions • Integració CCUC • Accents, Stop words... • ...
OJS és un programari de codi obert desenvolupat pel Public Knowledge Project (PKP) amb l’objectiu de promoure l’accés a la investigació, facilitant l’administració i la publicació de revistes.
Eina de gestió integral de revistes + repositori.
Faculty of Education at University of British Columbia
Simon Fraser University Library School of Educational at Stanford University Canadian Centre for Studies in Publishing at Simon
Fraser University
Adaptació a requisits • Disseny gràfic • Traducció al català • Personalitzacions • Concepte “revista” • Concepte “institució editora” • 3 nous mòduls
Objectiu: arxivar el web català
+ 1.000 webs + 3.000 captures + 35 M fitxers + 2 TB
Reculls especials 3 eleccions Folk-rock
Supercomputació Clúster d’e-informació Eines de monitorització Eines de comunicacions Integradors en repositoris Eines corporatives
• SSH • Firefox • Thunderbird • Openoffice • GIMP • Pidgin • >rdesktop‐fxxx.cesca.cat
Eines corporatives
Eines corporatives
Intranet
Directori de contactes
Webmail
Reserva de sales
Gestió d’incidencies
Repositori i enviament de fitxers
Missatgeria instantània
Request Tracker
Upload Consigna
El CESCA és un centre gestor d’e-infrastructures al servei de la universitat i la recerca
Ús de programari lliure a totes les capes: • Sistema operatiu (Linux) • Aplicatius base (Apache, Tomcat, PostgreSQL…) • Monitorització (Nagios, Ganglia…) • Comunicacions (ISC Bind, Snort…) • Repositoris (Dspace, OJS, Heritrix…) • Eines corporatives (Twiki, MRBS…)
Independència de proveïdor, comunitat, correcció d’errors, però sobretot, adaptabilitat als requisits concretes de cada projecte
No al tòpic que el programari lliure és barat. Costa molt temps i recursos. Una solució és compartir costos amb e-infraestructures cooperatives