ETNOHISTÒRIATENDÈNCIES RECENTS

EDUARD LOZANO HISTORIOGRAFIA

Etnostoria, nº1-2, 2015; Centro Internazionale di Etnostoria di Palermo

ORÍGENS DE L’ETNOHISTÒRIA

L’antropòleg Bernard Cohn, afirma que el terme etnohistòria va sorgir a la dècada de 1940 entre antropòlegs, historiadors i arqueòlegs nordamericans que estudiaven als “aborígens” americans.

En aquests estudis principalment sobre aculturació es mesclaven materials etnogràfics i històrics. L’antropòleg Melville Herskovits va ser el primer que va parlar de mètode etnohistòric (“the etnohistorical method”).(M.CARVAJAL: 5)

Melville J. Herskovits 1895-1963

Problemes metodològics i teòrics

No hi ha un concens sobre la definició del terme etnohistòria actualment. L’historiador James Atxwell a The Emperor’s Mirror: Understanding Cultures Through Primary Sources, 1998 afirma que l’etnohistòria és un creuament d’història i antropologia.

Per molts historiadors “fer” etnohistòria és un acte controversial, ja que no considera aquest tipus d’investigació com a història.

L’antropòleg nordamericà Dennis Wiedman creu que l’etnohistòria és una subdivisió de l’antropologia.

Alfredo Jiménez Núñez seguint a Wiedman “creu que l’etnohistòria és un mètode o part de l’antropologia cultural al mateix nivell que l’arqueologia i l’etnología”. (Ibidem).Hi ha una gran quantitat d’històries que sense cap dubte podrien ser classificades com a “etnohistòries” com els treballs d’Angel López Cantos sobre el Puerto Rico del segle XVIII.

Hi ha diverses institucions dedicades a l’etnohistòria cadascuna estudia pobles diversos seguint una metodologia de contextualització històrica i etnografica.

Definint etnohistòria

És la rama de la història i l’antropologia que estudia la cultura material i inmaterial i els costums de qualsevol poble i dels indígenes en particular.

En termes generals examina la història, els records històrics o la vida d’aquests pobles entre d’altres fonts d’informació, utilitzant dades històriques i etnogràfiques…

Permet mostrar el món de l’altre, independentment de que aquest es trobi al passat o al present, es tracti d’un grup marginat o dominant poseeixi o no escriptura com a forma comunicativa i de preservació de la memòria.

PRINCIPALS INFLUÈNCIES

ETNOHISTÒRIA

HISTÒRIA

ANTROPOLOGIA

ETNOLOGIAETNOGRAFIA

ARQUEOLOGIA

ALTRES INFLUÈNCIES

HISTÒRIA CULTURALHISTÒRIA ORALLINGÜÍSTICA

Perquè serveix?

Per conèixer plenament una cultura dins del seu context històric, ja que no és possible adquirir un conèixement de la cultura actual d’una regió o àrea del món, sense revisar les fonts i arxius històrics. (Ibidem).

En que es diferencia de la història?

Segons l’historiador John Axtell a diferència de la història l’etnohistòria aporta una nova dimensió amb l’ús crític de conceptes i materials etnològics en l’exàmen de les fonts històriques. (Ibidem:7).

Característiques d’estudi

1. Cultura com a subjecte d’estudi

2. Énfasi en el canvi sociocultural; enfasi que comparteix amb la història i l’antropologia

3. Ús de mètodes i materials històrics. Competències múltiples.

Fonts d’estudi

Les fonts d’estudi combinen història i etnografia

Combinació de l’estudi de documents, manuscrits, mapes, música, pintura, fotografia, folklore, tradició oral, materials arqueològics, col·leccions de museus, costums permanents, llenguatge, nomenclators…

Institucions etnohistòriques destacades

Escuela Nacional de Antropología y Historia; Mèxic, 1953

American Society of etnohistory; Estats Units, 1966

Centro Internacionale di Etnostoria di Palermo; Itàlia, 1970

Escuela Nacional de Antropología y Historia

L’ENAH va crear al 1953 l’area d’etnohistòria com a especialització per abordar documents de l’escriptura mesoamericana i validar-los amb dades etnogràfiques. Per tant, l’ENAH utilitza l’etnohistòria per a tenir una millor aproximació sobre el tema central que són els estudis mesoamericans. No destaca cap figura concreta però es pot mencionar l’arqueòleg Robert Wauchope amb l’obra Handbook of Middle American Indians, el qual posteriorment va crear multiples volums sobre l’etnohistòria mesoamericana.

American Society of Etnohistory

Amb la reclamació dels drets dels Indis americans la Indian Claims Act de 1946 va començar la Societat. A la dècada dels 50 treballs històrics i arqueològics es van utilitzar com a evidència dels drets dels natius americans davant el govern d’Estats Units. El Congrés Indià Americà Etnohistòric afiliat a la Universitat d’Indiana va ser la institució que va seguir amb la disciplina etnohistòrica. Al 1966 el Congrès va passar a ser la Societat Americana d’Etnohistòria amb la publicació de la revista Etnohistory des del 1954.Actualment la Societat té 500 membres actius i 700 institucions adscrites. No destaca cap membre en concret.

Centro Internacionale di Etnostoria di Palermo

Creat a la dècada dels 70 pel professor de la Universitat de Palerm Aurelio Rigoli el centre s’ha caracteritzat per estudiar la cultura siciliana en totes les seves basants des de la vida i costums fins als cants populars sicilians.En destaca una figura clau que és qui ha elaborat més treballs el doctor en patologia mèdica i folclorista sicilià Salvatore Salomone Marino.

Bibliografia

M.CARVAJAL, Historia Antropologia y Etnohistoria: una relación entrecortada, Revista de la Asociación de Estudiantes Graduados de Historia, Vol.1, Núm.1, 2013; Data de consulta 1/11/2016

https://www.dukeupress.edu/ethnohistory

http://www.etno-storia.it/biblioteca.html#

http://www.enah.edu.mx

https://en.wikipedia.org/wiki/Ethnohistory

https://es.wikipedia.org/wiki/Etnohistoria