D I P U T A C I Ó D E

T A R R A G O N A

12número

OC

TUB

RE,

200

1

saMSERVEI D'ASSISTÈNCIA MUNICIPAL

revista

Presentació

SAMcalendari

Tractaments protocol·laris

Consells sobre les clàusules de recursosque es posen al peu de les notificacions

L’u per cent cultural de l’Administracióde l’Estat i de la Generalitat de Catalunya

El nou règim retributiu dels càrrecs electes

Una aproximació al creixement demogràficde les comarques de Tarragona

Els Plans d’Excel·lència, un instrument perla qualificació de les destinacions turístiques

Equip de Treball versus Treballen equip: Aspectes Funcionals

Relació amb els mitjansde comunicació (I)

À mbits

PROTOCOL

JURÍDIC

PROMOCIÓECONÒMICA

TURISME

C ol·laboracions

PROTOCOL

saMrevista 2

Presentació 3

À mbits

SAMcalendari 4

PROTOCOLTractaments protocol·laris 6

JURÍDICConsells sobre les clàusulesde recursos que es posen al peude les notificacions 10

L’u per cent culturalde l’Administració de l’Estati de la Generalitat de Catalunya 13

El nou règim retributiudels càrrecs electes 16

PROMOCIÓ ECONÒMICAUna aproximació al creixementdemogràfic de les comarquesde Tarragona 22

TURISMEEls Plans d’Excel·lència,un instrument per la qualificacióde les destinacions turístiques 26

C ol·laboracions

Equip de Treball versus Treballen equip: Aspectes Funcionals 28

PROTOCOLRelació amb els mitjansde comunicació (I) 33

Sumari

saM

SERV

EI D

'ASS

ISTÈ

NC

IA M

UN

ICIP

AL

revi

sta

C R È D I T S

EDITA: DIPUTACIÓ DE TARRAGONAServei d’Assistència Municipal (SAM)DIRECCIÓ TÈCNICA: Francesc CidREALITZACIÓ I COORDINACIÓ: Josep RibéTÈCNIC EDITORIAL: J. Carlos MartínezDISSENY: Sergi GrauFOTOGRAFIA: Mireia BuyóIMPRESSIÓ: Ind. Gràf. Gabriel Gibert, SADIPÒSIT LEGAL:

Servei d’Assistència MunicipalPasseig de Sant Antoni, 10043003 Tarragona

Tel. 977 29 66 50Fax 977 29 66 49E-mail: sam@altanet.orgWeb: www.sam.altanet.org

La Diputació de Tarragonano comparteix necessàriamentles opinions dels col·laboradorsde la SAM revista. Aquesta revista fa servir paper reciclat

saMrevista 3

Presentació

Josep Mariné i GrauPresident de la Diputació de Tarragona

ELS REPRESENTANTS DEL MÓN MUNICIPALISTA CATALÀ HEM OBERT UN

PROCÉS DE REFLEXIÓ A L’ENTORN DEL MODEL D’ADMINISTRACIÓ

LOCAL DE FUTUR QUE VOLEM PER AL NOSTRE PAÍS. HO HEM

FET MITJANÇANT UN CONGRÉS QUE VOL RECOLLIR, TAN EN

EL PROCÉS DE REDACCIÓ DELS SEUS TEXTOS COM EN LA

MATEIXA CELEBRACIÓ DE LES SESSIONS DE TREBALL, LA MÀXIMA

PARTICIPACIÓ DELS ELECTES LOCALS MITJANÇANT LA SEVA

PROXIMITAT AL TERRITORI I A LA CIUTADANIA CATALANA.

El segon congrés que s’obrí a la ciutat de Tarragona s’iniciàen un moment en el qual es consolidà la democràcia, ambuns ajuntaments plenament implicats en una societat queactualment cerca vies d’expressió i de participació sovintallunyades de les formes polítiques tradicionals.

Els electes locals parlem de les oportunitats per a tothomperquè compartim el convenciment que els Ajuntaments sónels principals espais de relació des d’on la ciutadania ha detrobar l’entorn favorable a les seves necessitats. Els Ajunta-ments, conjuntament amb altres administracions i al costatdels agents social i econòmics del nostre territori, reivindi-quem aquest paper de forma activa.

Estem perfilant com l’administració local ha de donar res-posta als reptes que té plantejats la societat, tota la socie-tat, perquè entenem que no som aliens als grans momentsde canvi del món. I per afrontar-ho hem plantejat una re-flexió concreta a l’entorn dels municipis d’Europa com aespai proper.

La voluntat manifestada pels municipalistes en el dia a diaés configurar un sistema local que estigui en condicions deposicionar-se activament. Catalunya té com a valor altamentpositiu l’existència d’un conjunt articulat de municipis, co-marques, vegueries (que haurien de prendre el relleu a lesdiputacions) i altres administracions locals preparats, de for-ma permanent, per adaptar-se als canvis en benefici delsservei a la nostra comunitat local.

El segon congrés de municipis de Catalunya s’estructuraa l’entorn de les idees, tots els temes acabaran girant al’entorn de trobar solució al deficient sistema de finan-çament municipal. Aquest ha de ser el punt de partidaper a tractar el compliment de les obligacions munici-pals en la prestació de serveis i en el desenvolupamentde les seves competències.

És un procés certament ambiciós que s’ha procurat fer dela forma més participativa possible. Així, s’ha triat la xar-xa d’internet per obrir les consideracions d’experts i delselectes locals a la ciutadania des del convenciment queles aportacions de la societat ens han de facilitar una mi-llor comprensió de les necessitats i de les vies de solucióque requerirà aquest segle XXI que just iniciem.

saMrevista 4

saMcalendariCA L E N D A R I D ’A C T I V I TAT S , O C T U B R E - D E S E M B R E D E 2001

Octavi Anguera OrtigaServei d’Assistència Municipal

ACTIVITATS COMUNESTOTS ELS MESOS DE L’ANY

1 - Revisió contínua del padrómunicipal.

D’acord amb la Llei 4/1996, de10 de gener, de modificació dela Llei 7/1985, de 2 d’abril,reguladora de les bases del rè-gim local, i amb la normativade desenvolupament dictadaper l’INE, mensualment s’hande trametre a aquest ens lesvariacions produïdes en el pa-dró d’habitants.

2 - Cotització al règim generalde la Seguretat Social.

Abans de cada final de mess’han de presentar els impre-sos TC1 i TC2 del personal la-boral, funcionaris integrats(procedents de MUNPAL) ifuncionaris de nou ingrés (noprocedents de MUNPAL), se-parats per grups, corresponentsal mes anterior.

3 - Estadística d’edificació ivivenda.

Dins dels deu primers dies decada mes s’ha de presentar ala Direcció General d’Arqui-tectura i Habitatge l’Estadísti-ca d’Edificació i Vivendaestablerta a l’Ordre de 29 demaig de 1989.

4 - Dipòsit de detinguts.

L’ordre de 20 de juliol de 2000del Departament de Justíciade la Generalitat de Catalunyaha modificat la quantitat quehan de percebre a partir de l’1de gener de 2000 els ajunta-ments de Catalunya que tenendipòsit municipal de detingutsen funcionament, per la sevacondició de cap de partit ju-dicial. Per als anys posteriorsal 2000, la quantitat fixada al’ordre s’incrementarà ambl’IPC corresponent. Aquestsajuntaments encarregats de lacustòdia de detinguts han de

OCTUBRE

1 - ESTATS I COMPTES ANUALS

Un cop elaborats i tramitats els estats i comptes anu-als (establerts a l’article 190 de la Llei 39/1988), laComissió Especial de Comptes examinarà les reclama-cions i emetrà un nou informe, que serà sotmès al pleperquè l’aprovi abans de l’1 d’octubre. Aprovat elCompte General es trametrà a la Sindicatura de Comp-tes abans del 15 d’octubre.

2 - IRPFFins el dia 20 d’octubre l’Ajuntament haurà de presen-tar a la Delegació d’Hisenda la declaració de les quan-titats retingudes en el tercer trimestre de l’any.

• Retencions i ingressos a compte de rendimentsdel treball

• Tercer trimestre de l’any Model 110

Fins el dia 20 d’octubre es presentarà declaració de laretenció practicada el trimestre anterior per rendimentsprocedents de l’arrendament d’immobles urbans.

3 - IVAFins el dia 20 d’octubre es presentaran els impresos 300(règim general) i 310 (règim simplificat) corresponents altercer trimestre de l’any.

4 - DEUTE PERPETU A FAVOR DELS AJUNTAMENTS

Els Ajuntaments que tinguin inscripcions nominatives deDeute perpetu han de preocupar-se de presentar-les de-gudament facturades, a la Intervenció d’Hisenda de laseva província, perquè els siguin liquidades i recone-guts els interessos corresponents al venciment del tri-mestre anterior.

5 - PRESSUPOST

El President de l’entitat local ha de formar el pressuposti trametre’l al Ple de la Corporació abans del 15 d’octu-bre. Posteriorment aquest pressupost s’ha d’elevar al Plei un cop aprovat inicialment, exposat al públic, pel ter-mini de 15 dies. Si es presentessin reclamacions, el Pledisposarà d’un termini d’un mes per resoldre-les. Si nose’n presenten, el pressupost es considerarà definitiva-ment aprovat. Aquest any, el pressupost es veurà, evi-dentment afectat pel canvi de moneda. Per això el noupressupost s’haurà d’elaborar en euros.

À mbits

4saMrevista

saMrevista 5

presentar, cada mes, a la Con-selleria de Justícia (Presó deTarragona) mitjançant certifi-cació acreditativa, el nombrede detinguts o presos per dia,amb indicació de circumstàn-cies personals, expedida pelSecretari de la Corporació oper l’Encarregat del dipòsit,amb el vistiplau de l’Alcalde,on s’acompanyarà còpia cer-tificada de les ordres de de-tenció, presó, trasllat ollibertat dictada per les Auto-ritats Judicials.

5 - Tutela financera.

L’Ordre de 28 de juny de 1999del Departament d’Economiai Finances de la Generalitat hamodificat la informació quehan de trametre els ens localsi els ens dependents en lessol·licituds d’autorització i enles comunicacions relatives ala concertació d’operacionsde crèdit.

6 - RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL

Abans del 31 d’octubre s’han de presentar, els impresosper l’assistència sanitària concertada amb la SeguretatSocial TC3/4 i TC2/3 (corresponent als funcionaris inte-grats procedents de la MUNPAL). Es presenten els cor-responents al tercer trimestre de l’any.

7 - ORDENANCES FISCALS

Es recomana la presentació, per a la seva publicació alButlletí de la Província, abans del dia 26 d’octubre, del’aprovació inicial de les ordenances ficals que hagind’entrar en vigor a partir de l’1 de gener de 2002, pertal que hi hagi temps suficient per al termini d’exposi-ció pública.

NOVEMBRE

1 - CONCESSIÓ DE CRÈDIT EXTRAORDINARI O DE SUPLE-MENT DE CRÈDIT

La primera quinzena d’aquest mes, cal aprovar els ex-pedients de modificació de pressupost (mitjançant crè-dit extraordinari o suplement de crèdit), per tal d’evitarendarreriments posteriors que els pugués fer ineficaços,en el termini d’exposició al públic i de publicació en elButlletí Oficial de la Província.

DESEMBRE

1 - PRESSUPOST

Abans del 31 de desembre s’haurà d’aprovar definitiva-ment el pressupost de l’any següent. Juntament amb elPresupost s’ha d’aprovar la plantilla del personal, quehaurà de comprendre tots els llocs de treball deguda-ment classificats reservats a funcionaris, personal labo-ral i eventual. El pressupost definitivament aprovat s’hade trametre a l’Administració de l’Estat i a la Generali-tat de Catalunya.

2 - ORDENANCES FISCALS

Abans del 31 de desembre s’hauran de publicar les Or-denances Fiscals amb els nous tributs, taxes i preus pú-blics que entrin en vigor a partir de l’1 de gener del 2002.Per tal de poder publicar la seva aprovació definitiva esrecomana la seva presentació al BOP abans del dia 17de desembre de 2001.

3 - PUBLICACIÓ D’INFORMACIÓ MUNICIPAL

Trimestralment, les capitals de província i poblacions demés de 50.000 habitants (ROF) i poblacions on sigui obli-gatòria segons la Llei 7/85, han de publicar un Butlletíd’informació municipal on s’inserti un extracte d’acordsi resolucions adoptades.

4 - ANIMALS DE COMPANYIA

El Decret 328/1998, de 24 de desembre, de la Ge-neralitat obliga els Ajuntaments a organitzar un re-gistre censal d’animals de companyia. Els propietarisdels animals han d’inscriure’ls en aquest cens delmunicipi de residència habitual de l’animal. Els Ajun-taments han de comunicar al Departament d’Agri-cultura, Ramaderia i Pesca la relació de baixes i altesque s’hagin produït.

Els deu primers dies de cadames, els ens locals, els seusorganismes autònoms i les so-cietats mercantils de capitalíntegrament local han de co-municar a la Direcció Gene-ral de Política Financera lesoperacions de crèdit de termi-ni igual o inferior a un any, for-malitzades o avalades durantel mes anterior. Aquesta comu-nicació s’ha d’efectuar mitjan-çant la tramesa del model CT“Operació de tresoreria” querecull aquesta ordre.

D’altra banda, també han decomunicar a la Direcció Ge-neral de Política Financera lesoperacions de crèdit no sub-jectes a autorització, de termi-ni superior a un any, quehaguessin realitzat. Aquestacomunicació es farà durant elsdeu dies primers del mes se-güent al de la formalització, enl’ordre en què hagin estat for-malitzades.

5saMrevista

saMrevista 6

AL LLARG DELS SEGLES LES PERSONES I LES INSTITUCIONS S’HAN

DISTINGIT AMB UNA VARIETAT DE TRACTAMENTS QUE LA

HISTÒRIA DOCUMENTAL, ELS USOS, LES TRADICIONS I LA

NORMATIVA LEGAL, S’HAN ENCARREGAT DE CONFIRMAR OELIMINAR.ELS TRACTAMENTS TENEN CARÀCTER HONORÍFIC I VAN LLIGATS

AL RANG DEL BENEFICIARI, QUE PODEN TENIR CONDICIÓ DE

TEMPORAL (MENTRE DURI EL CÀRREC) EL DE L’ALCALDE, PER

EXEMPLE, O PERMANENT (VITALICI), PER EXEMPLE LA DISTINCIÓ

D’UN SENADOR.QUI ELS REP POT SER UNA PERSONA FÍSICA, UN COL·LECTIU

O UNA INSTITUCIÓ. ELS BENEFICIARIS A TÍTOL PERSONAL

PODEN SER-HO PEL CÀRREC QUE OCUPEN O PER

CONDECORACIONS, TÍTOLS ACADÈMICS, ETC.EN LA PRÀCTICA PROTOCOL·LÀRIA ÉS NECESSARI CONÈIXER

ELS TRACTAMENTS QUE CORRESPONEN A LES AUTORITATS I

PERSONALITATS.EN LA PRÀCTICA HABITUAL, EN RARES OCASIONS S’UTILITZA

EL TRACTAMENT DE FORMA ORAL, EXCEPTE EN OCASIONS

SOLEMNES O EN PERSONALITATS DEL MÀXIM RANG COM ÉS

EL CAS DELS MEMBRES DE LA FAMÍLIA REIAL.EN ELS ESCRITS ADREÇATS A PERSONALITATS ÉS HABITUAL, PERÒ,UTILITZAR ELS TRACTAMENTS NORMATIUS. EL CÀRREC ANIRÀ

PRECEDIT SEMPRE DEL TRACTAMENT I EL NOM I COGNOMS,PER EXEMPLE:MOLT HONORABLE SR. JORDI PUJOL I SOLEY

PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

àmbit de PROTOCOLTRACTAMENTS PROTOCOL·LARIS

À mbits

Josep Canadell ArmengolCap de Protocol de la Diputació de Tarragona

MOLT HONORABLE SENYOR/AM. Hble. Sr. / M. Hble. Sra.

- President de la Generalitat- President del Parlament- Expresidents del Govern de la Generalitat i del

Parlament

HONORABLE SENYOR/AHble. Sr. / Hble. Sra.

- Consellers i exconsellers de la Generalitat- President del Consell Consultiu- Cònsols

EXCEL·LENTÍSSIM/A SENYOR/AExcm. Sr. / Excma. Sra.

- Senadors (a títol personal amb caràcter vitalici)- Delegat del Govern Central- Diputats al Congrés 1

- Alcalde de Barcelona- President Diputació de Barcelona- President i Fiscal del Tribunal Superior de Justícia- Vicerectors Universitat- Persones condecorades amb la Creu de Sant Jordi- Comandant Militar

EXCEL·LENTÍSSIM/A I MAGNÍFIC/A SENYOR/AExcm. i Mgfc. Sr. / Excma. i Mgfca. Sra.

- Rectors Universitat

IL·LUSTRÍSSIM/A SENYOR/AIl·lm. Sr. / Il·lma. Sra.

- Alcaldes (llevat del de Barcelona)2

- President de la Diputació (Tarragona, Lleida i Girona)- President del Consell Comarcal- President de l’Audiència Provincial- Fiscal de l’Audiència Provincial- Degà de Facultat- Director d’escola universitària- Delegats dels ministeris- Subdelegat del Govern Central- Cap sector naval i aeri- Delegat de Defensa

IL·LUSTRE SENYOR/AIl·ltre Sr. / Il·ltre. Sra.

- Diputats al Parlament de Catalunya- Membres del Consell Consultiu de la Generalitat- Membres de la Mesa del Parlament de Catalunya- Síndic de Greuges- Síndic Major de la Sindicatura de Comptes- Diputats de la Diputació

1. Per analogia amb els senadors que segons el reglament del senat tenen aquest tractament.2. La llei Municipal i de Règim Local de Catalunya – 8/1987 de 15 d’abril, a l’article 154.2

apartats a i b diu: “a) l’alcalde de Barcelona Excel·lentíssim Senyor i els altres alcaldesIl·lustríssim Senyor. B) Els presidents dels Consells Comarcals Il·lustríssim Senyor”.

E L S T R A C T A M E N T S P R O T O C O L · L A R I SA C A T A L U N Y A

saMrevista 7

CIVILSSES MAJESTATSSS.MM.

- Reis d’Espanya

SA ALTESA REIALSAR

- Príncep d’Astúries, hereu de la corona i Infantesd’Espanya

EXCEL·LENTÍSSIM/A SENYOR/AExcm. Sr. / Excma. Sra.

- President del Govern, vicepresident i ministres- President del Congrés de Diputats i membres de la Mesa- President del Senat i senadors (aquests darrers a títol

personal i vitalici segons el reglament del Senat)- President Tribunal Constitucional- President del Consell General Poder Judicial- Fiscal General de l’Estat- President del Govern de les Comunitats Autònomes,

excepte Catalunya, Balears i València que tenen el deMolt Honorable Senyor

- Presidents de les Assemblees Legislatives de lesComunitats Autònomes, excepte Catalunya, Balears iValència que tenen el de Molt Honorable Senyor

- Diputats al Congrés- Degà del Cos Diplomàtic, Ambaixadors estrangers

acreditats a Espanya i espanyols a l’estranger- Cap de l’Oposició (Govern Central)- Cap del Tribunal del Consell Superior de Justícia Militar- President Junta Caps d’Estat Major de l’Exèrcit- Almirall General de l’Estat Major de l’Armada- Almirall en Cap de la Zona Marítima- Expresidents del Govern Central- Defensor del Poble- President del Tribunal Superior de Justícia- President del Parlament Europeu- Eurodiputats- Delegats del Govern a la Comunitat Autònoma- Alcaldes de Madrid i Barcelona- Cap de la Cambra Militar de la Casa de SM el Rei- Secretari General de la Casa de SM el Rei- Consellers dels governs autònoms, excepte els de

Catalunya, Balears i València, que tenen el d’Honora-ble Senyor

- Membres de la Mesa de l’Assemblea Legislativa decada Comunitat Autònoma

- President i Fiscal de Tribunal Superior de Justícia deles Comunitats Autònomes

- Secretaris de les Meses Congrés i Senat- Secretaris d’Estat i assimilats- President de l’Institut d’Espanya

- Cap de Protocol de l’Estat- Grans d’Espanya i Grans Creus de totes les Ordres- Presidents Diputacions de Madrid i Barcelona- Vicerectors d’Universitat- Comandant Militar- Membres de les Reials Acadèmies

IL·LUSTRÍSSIM/A SENYOR/AIl·lm. Sr. / Il·lma. Sra.

- Presidents Diputacions i Consells Insulars(“Cabildos”) llevat dels de Barcelona i Madrid

- Alcaldes Capital de província i ciutats amb més de100.000 habitants (llevat Barcelona i Madrid)

- President i Fiscal Audiència Provincial- Directors Generals (Govern Central)- Sots Secretaris de departaments ministerials- Magistrats de Treball- Delegats regionals o provincials Ministeris- Magistrats Jutges de 1a. Instància- Cap Sector Naval i Aeri- Delegat de Defensa- Magistrats de l’Audiència Provincial- Magistrats del Tribunal Superior de Justícia- Degà i vicedegà de facultats universitàries- Directors Instituts d’Ensenyament Mitjà- Director d’Escoles Universitàries- Comissaris de Policia- Caps superiors de l’administració central i assimilats

MILITARS DE TERRA I AIRE

EXCEL·LENTÍSSIM SENYORExcm. Sr.

- Capitans Generals- Tinents Generals- Generals- Llorejats

IL·LUSTRÍSSIM SENYORIl·lm. Sr.

- Coronels- Tinents Coronels

REIAL ARMADA

EXCEL·LENTÍSSIM SENYOR- Capità General Armada- Almirall- Vicealmirall- Contralmirall

IL·LUSTRISSÍM SENYOR- Capità de navili

E L S T R A C T A M E N T S P R O T O C O L · L A R I SA L A R E S T A D E L ’ E S T A T E S P A N Y O L

saMrevista 8

TRACTAMENTS ECLESIÀSTICS

SA SANTEDATSS

- El Papa

EMINENTÍSSIM I REVERENDÍSSIM SENYOREmm. i Rvdm. Sr.

- Cardenal

EXCEL·LENTÍSSIM I REVERENDÍSSIM SENYORExcm. i Rvdm. Sr.

- Arquebisbe- Bisbe- Nunci Apostòlic

IL·LUSTRÍSSIM SENYORIl·lm. Sr.

- Administrador apostòlic, si no és bisbe- Defensor del vincle- Fiscal de diòcesi- Jutge de Tribunal Eclesiàstic- President del Tribunal Eclesiàstic- Prior d’ordre militar- Provicari General- Vicari General

REVEREND SENYOR – Rvd.Sr.MOSSÈN (Mn)

- Diaca- Preveres

MAREM.

- Religiosa professa

PAREP.

- Religiós profés i ordenat de prevere

MOLT IL·LUSTRE SENYORM. Il·ltre. Sr.

- Canonge

REVERENDÍSSIM/A PARE/MARERvdm. P. / Rvdma. M.

- Abat- Abadessa

REVERENDÍSSIM/A SENYOR/ARvdm. Sr. / Rvdma. Sra.

- Superior general d’ordre i de congregació religiosa

TRACTAMENTS SEGONS LES CONDECORACIONS

El reglament de cada ordre fixa els tractaments per a cadacategoria, si bé per a un coneixement general, detallaremalgunes condecoracions de diferents ordres:

EXCEL·LENTÍSSIM SENYOR- Grans Creus- Cavallers Grans Creus- Collars i Grans Creus- Gran Creu Llorejada Sant Ferran- Medalla del Treball categoria or- Creu Llorejada Sant Ferran

IL·LUSTRÍSSIM SENYOR- Comanador de número- Comanador amb placa- Comanda- Comanda amb placa- Medalla del Treball d’Argent amb branques de roure

SENYORIA- Comanadors- Altres graus- Resta de graus- Cavallers- Creus senzilles- Medalles del Treball d’argent

TRACTAMENTS PELS TÍTOLS NOBILIARIS

EXCEL·LENTÍSSIM SENYOR- Grans d’Espanya- Ducs

IL·LUSTRÍSSIM SENYOR- Marquès- Comtes- Comanadors

SENYORIA- Barons

saMrevista 9

TRACTAMENTS PROTOCOL·LARIS PER ORDRE ALFABÈTIC

Càrrecs civils

Alcaldes (llevat del de Barcelona i de Madrid) ......................................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Alcaldes de Madrid i Barcelona ................................................................ Excm. Sr. / Excma. Sra.Ambaixadors estrangers acreditats a Espanya i Espanyols a l’estranger .... Excm. Sr. / Excma. Sra.Cap de l’Oposició (Govern Central) .......................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Cap de Protocol de l’Estat ......................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Caps superiors de l’administració central i assimilats ............................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Comissaris de Policia ................................................................................. Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Consellers dels governs autònoms, excepte els de Catalunya, Balears i València, que tenen el d’Honorable Senyor ........................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Consellers i exconsellers de la Generalitat ............................................... Hble. Sr. / Sra.Cònsols ...................................................................................................... Hble. Sr. /Sra.Defensor del Poble (Govern Central) ........................................................ Excm. Sr. / Excma. Sra.Degà del Cos Diplomàtic ......................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Delegats del Govern a la Comunitat Autònoma ...................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Delegats regionals o provincials Ministeris ............................................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Diputats al Congrés ................................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Diputats al Parlament de Catalunya .......................................................... Il·ltre. Sr. / Sra.Diputats de la Diputació ........................................................................... Il·ltre. Sr. / Sra.Directors Generals (Govern Central) ......................................................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Eurodiputats ............................................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Expresidents del Govern Central ............................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Expresidents del Govern de la Generalitat ................................................ M. Hble. Sr. / Sra.Expresidents del Parlament de Catalunya ................................................. M. Hble. Sr. / Sra.Fiscal de l’Audiència Provincial ................................................................ Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Fiscal en Cap del Tribunal Superior de Justícia ......................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Fiscal General de l’Estat ............................................................................ Excm. Sr. / Excma. Sra.Grans d’Espanya i Grans Creus de totes les Ordres .................................. Excm. Sr. / Excma. Sra.Magistrat de l’Audiència provincial .......................................................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Magistrat del Tribunal Superior de Justícia ............................................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Magistrats de Treball ................................................................................. Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Magistrats Jutges de 1a. Instància .............................................................. Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Membres de la Mesa de l’Assemblea Legislativa de cada Comunitat Autònoma (excepte Catalunya) ............................................ Excm. Sr. / Excma. Sra.Membres de la Mesa del Parlament de Catalunya .................................... Il·ltre. Sr. / Sra.Membres de les Reials Acadèmies ............................................................ Excm. Sr. / Excma. Sra.Membres del Consell Consultiu de la Generalitat .................................... Il·ltre. Sr. /Sra.Ministres del Govern Central ..................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Persones condecorades amb la Creu de Sant Jordi ................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.President de l’Audiència Provincial .......................................................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.President de l’Institut d’Espanya ................................................................ Excm. Sr. / Excma. Sra.President de la Diputació (excepte Barcelona i Madrid) .......................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.President de la Generalitat de Catalunya .................................................. M. Hble. Sr. / Sra.President del Congrés de Diputats i membres de la Mesa ........................ Excm. Sr. / Excma. Sra.President del Consell Comarcal ................................................................ Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.President del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya .............. Hble. Sr. / Sra.President del Consell General Poder Judicial ........................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.President del Consell Superior de Justícia Militar ..................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.President del Govern Central .................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.President del Parlament de Catalunya ....................................................... M. Hble. Sr. / Sra.President del Parlament Europeu ............................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.President del Senat i senadors ................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.President del Tribunal Superior de Justícia ............................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.President Govern de les Comunitats Autònomes, excepte Catalunya, Balears i València que tenen el de Molt Honorable Senyor .................. Excm. Sr. / Excma. Sra.President Junta Caps d’Estat Major de l’Exèrcit ......................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.President Tribunal Constitucional ............................................................. Excm. Sr. / Excma. Sra.Presidents de les Assemblees Legislatives de les Comunitats Autònomes, excepte Catalunya, Balears i València que tenen el de Molt Honorable Senyor ....................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.

Presidents de les Diputacions de Madrid i Barcelona ........................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Presidents de les Diputacions i Consells Insulars (“Cabildos”) llevat dels de Barcelona i Madrid .......................................................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Príncep d’Astúries, hereu de la corona i Infantes d’Espanya .................... SARReis d’Espanya ........................................................................................... SSMMSecretari General de la Casa de SM el Rei ................................................ Excm. Sr. / Excma. Sra.Secretaris d’Estat i assimilats ..................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Secretaris de les Meses Congrés i Senat .................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Senadors (a títol personal amb caràcter vitalici) ....................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Síndic de Greuges de Catalunya ............................................................... Il·ltre. Sr. / Sra.Síndic Major de la Sindicatura de Comptes de Catalunya ........................ Il·ltre. Sr. / Sra.Sots Secretaris de departaments ministerials ............................................. Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Subdelegat del Govern Central ................................................................. Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Vicepresident del Govern Central ............................................................. Excm. Sr. / Excma. Sra.

Càrrecs acadèmics

Degà de Facultat ........................................................................................ Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Director d’escola universitària .................................................................. Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Directors Instituts d’Ensenyament Mitjà .................................................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Rector d’Universitat ................................................................................... Excm. i Mgfc. Sr. /................................................................................................................... Excma. i Mgfca. Sra.

Vicedegà de facultats universitàries .......................................................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Vicerectors d’Universitat ........................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.

Graus Militars

Almirall ...................................................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Cap de la Cambra Militar de la Casa de SM el Rei ................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Capità de navili ......................................................................................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Cap d’Estat Major ...................................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Capità General Armada ............................................................................. Excm. Sr. / Excma. Sra.Capitans Generals ...................................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Cap Sector naval ........................................................................................ Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Cap Sector aeri .......................................................................................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Comandant General de l’Armada .............................................................. Excm. Sr. / Excma. Sra.Comandant Militar ..................................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Contralmirall .............................................................................................. Excm. Sr. / Excma. Sra.Coronels ..................................................................................................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Delegat de Defensa ................................................................................... Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Generals ..................................................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Llorejats ..................................................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.Tinents Coronels ........................................................................................ Il·lm. Sr. / Il·lma. Sra.Tinents Generals ........................................................................................ Excm. Sr. / Excma. Sra.Vicealmirall ............................................................................................... Excm. Sr. / Excma. Sra.

Càrrecs eclesiàstics

Abadessa .................................................................................................... Rvdma. M.Abat ........................................................................................................... Rvdm. PAdministrador apostòlic, si no és bisbe ..................................................... Il·lm. Sr.Arquebisbe ................................................................................................. Excm. i Rvdm. Sr.Bisbe .......................................................................................................... Excm. i Rvdm. Sr.Canonge ..................................................................................................... M. Il·ltre. Sr.Cardenal .................................................................................................... Emm. i Rvdm. Sr.Defensor del vincle ................................................................................... Il·lm. Sr.Diaca ......................................................................................................... Rvd. Sr. / Mn.El Papa ....................................................................................................... SSFiscal de diòcesi ........................................................................................ Il·lm. Sr.Jutge de Tribunal Eclesiàstic ...................................................................... Il·lm. Sr.Nunci Apostòlic ......................................................................................... Excm. i Rvdm. Sr.President del Tribunal Eclesiàstic .............................................................. Il·lm. Sr.Preveres ..................................................................................................... Rvd. Sr. / Mn.Prior d’ordre militar ................................................................................... Il·lm. Sr.Provicari General ....................................................................................... Il·lm. Sr.Religiós profés i ordenat de prevere .......................................................... P.Religiosa professa ...................................................................................... M.Superior general d’ordre i de congregació religiosa ................................. Rvdm. P. / Rvdma. M.Vicari General ........................................................................................... Il·lm. Sr.

saMrevista 10

À mbits

àmbit JUR ÍDICCO N S E L L S S O B R E L E S C L À U S U L E S D E R E C U R S O S Q U E E S P O S E N

Pere-Joan Torrent RibertCap dels Serveis Jurídics de la Diputació de Tarragona

1.- No posar peu de recursosen les notificacions dels actesde tràmit.

2.- Utilitzar clàusules de re-cursos senzilles, clares iintel·ligibles. Hi ha sentènci-es que es queixen de la com-plexitat de les clàusules derecursos, que volen ser una lli-çó de dret administratiu.

3.- No és aconsellable citarlleis i articles. Hi ha clàu-sules que citen 10 articles de4 lleis diferents (règim local,hisendes locals, procedi-ment i jurisdicció contenci-osa) . Curiosament tenimexemples en els quals des-prés de citar tants articles illeis, el peu de recursos estàtotalment equivocat.

4.- És molt important noequivocar-se al donar peu derecursos.

Es cometen errors entre el re-curs de reposició obligatori ipotestatiu. Les conseqüències

són greus. Si el recurs haguésestat ben donat, podriem des-prés al·legar extemporaneïtatque els Tribunals accepten deforma clara.

Equivocar-se entre la Salacontenciosa i els Jutjats con-tenciosos no és tan greu, sibé cal procurar no fer-ho.

5.- Els deu models diferents

Els Serveis Jurídics de la Di-putació, conjuntament ambels secretaris interventors delSAM, han redactat DEU MO-DELS diferents de clàusulesde recursos que comprenengairebé totes les possibilitats,amb les instruccions de quancal aplicar cadascuna d’elles,de forma que pot fer-ho unadministratiu degudamentformat.

Aconsellem la utilitzaciód’aquestes clàusules senzillesi clares.

Tarragona, juliol de 2001

MODELS DE CLÀUSULESDE RECURSOS

1. Actes administratius refe-rents a tributs, preus públics isancions monetàries per qual-sevol causa (art 14.2 LRHL):gestió, inspecció i recapta-ció de tributs locals, preuspúblics i resta d’ingressos dedret públic regulats en laLlei reguladora d’hisendeslocals (al Jutjats contencio-sos administratius).

1.1. Clàusula de recursos con-tra l’acte originari (reposicióobligatori):

“Contra aquesta resolució,que no és definitiva en viaadministrativa podem interpo-sar recurs de reposició davantel mateix òrgan que l’ha dic-tat, en el termini d’un mescomptats a partir del dia se-güent de la recepció d’aques-ta notificació”.

Nota explicativa: Consideremque els actes tributaris i els al-

tres regulats per l’article 14.2de la Llei reguladora de les hi-sendes locals no posen fi a lavia administrativa, malgratque això contradigui l’article109 c) de la Llei 30/1992, jaque els òrgans dels ens localsno tenen superior jeràrquic.

Tanmateix si s’afirma queaquests actes posen fi a la viaadministrativa, estem accep-tant que contra ells es pot in-terposar directament el recurscontenciós administratiu, peraplicació de l’article 25.1 dela Llei reguladora de la juris-dicció contenciosa administra-tiva, cosa que no és certa.

Aquesta interpretació queaquests actes no posen fi a lavia administrativa, ve avaladaper les recents sentències dela Secció 1a de la Sala conten-ciosa administrativa del TSJ deCatalunya, i d’altres Comuni-tats Autònomes (per exempleSentència 1141/2000, de 16d’octubre de 2000, Secció 1aSala contenciosa administrati-

saMrevista 11

va del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya).

1.2. Clàusula de recursos con-tra la resolució del recurs obli-gatori de reposició (al Jutjatcontenciós administratiu):

“Contra aquesta resolució, queés definitiva en via administra-tiva poden interposar recursadministratiu davant el Jutjatcontenciós administratiu deTarragona, en el termini de dosmesos, comptats a partir deldia següent al de la recepciód’aquesta notificació”.

2. Actes administratius re-ferents a quotes de conser-vació o d’urbanització (a laSala contenciosa administra-tiva del Tribunal Superior deJustícia).

2.1. Clàusula de recursos con-tra l’acte originari (reposicióobligatori):

“Contra aquesta resolució,que no és definitiva en via ad-ministrativa, poden interposarrecurs de reposició davant elmateix òrgan que l’ha dictat,en el termini d’un mes comp-tats a partir del dia següent alde la recepció d’aquesta no-tificació”.

2.2. Clàusula de recursos con-tra la resolució del recurs obli-gatori de reposició (a la Salacontenciosa administrativadel TSJ de Catalunya):

“Contra aquesta resolució,que és definitiva en via admi-nistrativa, poden interposarrecurs contenciós administra-tiu, davant la Sala contencio-sa administrativa del TribunalSuperior de Justícia deCatalunya, en el termini dedos mesos, comptats a partirdel dia següent al de la recep-ció d’aquesta notificació”.

Nota aclaratòria: en el casd’aquestes quotes la compe-tència per conèixer de la des-estimació del recurs obligatoride reposició correspon a laSala contenciosa administrati-va del Tribunal Superior de Jus-tícia i no pas als Jutjatscontenciosos administratius,perquè aquests darrers noméstenen competència per conèi-xer de la impugnació dels ac-tes de gestió, inspecció irecaptació de tributs locals ipreus públics regulats en laLlei reguladora d’hisendes lo-cals. En canvi tant les quotesd’urbanització com les quotesde conservació es contemplenen la legislació urbanística.

3. Acords d’aprovació d’orde-nances fiscals i norma regu-ladora de preus públics (SalaContenciosa Administrativa).

“Contra aquesta resolució,que és definitiva en via ad-ministrativa, poden interpo-sar recurs contenciósadministratiu davant de laSala contenciosa administra-tiva del Tribunal Superior deJustícia de Catalunya, en eltermini de dos mesos, comp-tats a partir del dia següental de la seva publicació”.

4. Respecte les matèries com-petència del Jutjat contenciósadministratiu de Tarragona.(Article 8 de la Llei de laJu r i sd icc ió Con tenc iosaAdminis t ra t iva )

Matèries:- qüestions de personal (tantfuncionarial com laboral),excepte si es refereix a se-lecció de funcionaris de car-rera (bases, procés selectiu,i nomenament) i a la separa-ció del servei de funcionarisde carrera.

- llicències d’edificació i úsdel sòl i subsòl amb pressu-post que no superi els 250 mi-lions de pessetes.

- llicències d’obertura (activitat).

- declaració de ruïna.

- ordres d’execució d’obres deconservació, reforma i rehabi-litació d’immobles.

- sancions administratives dequalsevol naturalesa i matèria,excepte les econòmiques.

4.1. Clàusula de recursos con-tra l’acte originari:

“Contra aquesta resolució,que és definitiva en via admi-nistrativa, poden interposarrecurs contenciós administra-tiu davant el Jutjat Contenci-ós Administratiu de Tarragona,en el termini de dos mesoscomptats a partir del dia se-güent al de la recepciód’aquesta notificació.

Alternativament i de formapotestativa, es pot interposar

A L P E U D E L E S N O T I F I C A C I O N S

saMrevista 12

recurs de reposició davant elmateix òrgan que l’ha dictat,en el termini d’un mes acomptar des del dia següentde la seva notificació”.

4.2. Clàusula de recursos con-tra la resolució del recurs po-testatiu de reposició.

“Contra aquesta resolució,que és definitiva en via admi-nistrativa, poden interposarrecurs contenciós administra-tiu davant el Jutjat Contenci-ós Administratiu de Tarragona,en el termini de dos mesos,comptats a partir del dia se-güent al de la recepció d’aques-ta notificació”.

5. Respecte la resta de ma-tèries competència de laSala contenciosa adminis-trativa del Tribunal Superi-or de Justícia. (Article 10 dela Llei de Jurisdicció Con-tenciosa Administrativa).

Matèries: en general, totes les noassignades al Jutjat ContenciósAdministratiu de Tarragona.

Entre altres, les següents:- projectes d’urbanització,projectes d ’obra, repar-cel·lació, compensació i altresactes de desenvolupament deplanejament.

- llicències d’edificació i ús delsòl i subsòl amb pressupostsuperior als 250 milions depessetes.

- contractació pública, expro-piació forçosa (acord de ne-cessitat d’ocupació) iresponsabilitat patrimonial,de qualsevol quantia.

- selecció, nomenament i se-paració del servei de funcio-naris de carrera.

- drets i deures dels càrrecselectes.

- composició i funcionamentdels òrgans col.legiats.

- matèries pressupostàries i fi-nanceres.

- activitat de foment en gene-ral (subvencions).

5.1. Clàusula de recursos con-tra l’acte originari:

“Contra aquesta resolució, queés definitiva en via adminis-trativa, poden interposar re-curs contenciós administratiu,davant de la Sala contenciosaadministrativa del Tribunal Su-perior de Justícia de Catalunya,en el termini de 2 mesoscomptats a partir del dia se-güent al de la recepciód’aquesta notificació.

Alternativament i de formapotestativa, es pot interposarrecurs de reposició davant delmateix òrgan que l’ha dictat,en el termini d’un mes a comp-tar des del dia següent de laseva notificació”.

5.2. Clàusula de recursos con-tra la resolució del recurs po-testatiu de reposició:

“Contra aquesta resolució,que és definitiva en via admi-nistrativa, poden interposarrecurs contenciós adminis-tratiu, davant la Sala conten-ciosa adminis t ra t iva delTribunal Superior de Justicia

de Catalunya, en el terminide dos mesos, comptats apartir del dia següent al dela recepció d’aquesta notifi-cació”.

6.- Aprovació de reglaments,ordenances de policia, instru-ments de planejament i altresdisposicions generals. (Salacontenciosa administrativa).

- catàleg i relació de llocs detreball.

- instruments de planejamenturbanístic .

- potestat reglamentària en ge-neral (ordenances, reglaments,pressupostos...).

“Contra aquesta resolució,que és definitiva en via admi-nistrativa, poden interposarrecurs contenciós administra-tiu, davant la Sala contencio-sa administrativa del TribunalSuperior de Justícia deCatalunya, en el termini dedos mesos, comptats a partirdel dia següent al de la recep-ció d’aquesta notificació”.

7. Nota complementària pera l’Organisme Autònom deRecaptació de Tributs i per aaquells Ajuntaments que te-nen competències delegadesper conveni amb la DireccióGeneral del Cadastre o perOrdre del Ministeri d’Econo-

mia i Hisenda, en matèriad’IBI i d’IAE.

7.1. Clàusula de recursos con-tra l’acte originari en matè-ria d’IBI i IAE, dictats perdelegació de la Direcció Ge-neral del Cadastre o per dele-gació del Ministerid’Economia i Hisenda (repo-sició obligatori).

“Contra aquesta resolució,dictada per delegació de............................................... que noés definitiva en via adminis-trativa poden interposar re-curs de reposició davant elmateix òrgan que l’ha dic-tat, en el termini d’un mes,comptats a partir del dia se-güent a l de la recepciód’aquesta notificació”.

7.2. Clàusula de recursoscontra la resolució dels re-curs obligatori de reposició(reclamació econòmica ad-ministrativa).

“Contra la present resolució,dictada per delegació de........................................... que noposa fi a via administrativa,procedeix interposar recla-mació econòmica adminis-trativa davant del TribunalEconòmic Administratiu Re-gional de Catalunya, en eltermini de quinze dies, acomptar des del dia següentde la seva notificació”.

saMrevista 13

ADMINISTRACIÓ DEL’ESTATNormativa reguladoraLlei 16/1985, de 25 de junyde 1985, regula el patrimonihistòric nacional.

Reial Decret que desenvolupaparcialment la llei 16/1985,de 25 de juny de 1985.

Obres en que s’ha d’efectuarla reservaLes efectuades per qualsevolorganisme públic.

Destí de l’u per cent culturalEl destí d’aquests fons ha d’es-tar destinat a finançar treballsde conservació i enriquimentdel Patrimoni Històric Espanyolo foment de la creativitat artís-tica, amb preferència en la prò-pia obra o en el seu immediatentorn art. 68 Llei 16/1985.

Aquesta preferència desapa-reix en el Reial Decret quedesenvolupa aquesta llei.

Josep González EscodaSecretari-Interventor del Servei d’Assistència Municipal

UNA DE LES QÜESTIONS QUE PLANTEGEN ELS AJUNTAMENTS AL

SERVEI D’ASSISTÈNCIA MUNICIPAL DE LA DIPUTACIÓ DE

TARRAGONA, ÉS LA POSSIBILITAT DE DEMANAR SUBVENCIONS

A L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT I A L’ADMINISTRACIÓ DE LAGENERALITAT PER LES INVERSIONS DUTES A TERME PER AQUESTES

ADMINISTRACIONS, EN EL SEU TERME MUNICIPAL O SIGUI, EL

CONEGUT COM U PER CENT CULTURAL.LA NORMATIVA QUE EL REGULA ÉS DIFERENT SEGONS QUI

REALITZA LA INVERSIÓ SI ÉS L’ADMINISTRACIÓ DE L’ESTAT OBÉ L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT.AQUEST ARTICLE FA UNA APROXIMACIÓ A LA NORMATIVA

QUE HO REGULA DIFERENCIANT SI ÉS DE L’ADMINISTRACIÓ

DE L’ESTAT O DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITAT,SENSE ENTRAR A VALORAR EL PROCEDIMENT DE DISTRIBUCIÓ.

Concepte de béns del Patri-moni Històric EspanyolSón béns del Patrimoni His-tòric Espanyol, de conformi-tat amb la llei 16/1985, art.1,2, els immobles i objectesmobles d’interès artístic, his-tòric, paleontològic, arque-ològic, etnogràfic, científico tècnic. També hi formenpart, el patrimoni documen-tal i bibliogràfic, els jacimentsi les zones arqueològiques,així com els llocs naturals,jardins i parcs, que tinguinvalor artístic, històric o an-tropològic.

L’article 1,2 regula que hau-ran d’ésser inventariatsaquells béns més rellevant delPatrimoni Històric Espanyol.

Inventari d’aquests bénsLa normativa no contemplaque aquests béns hagin d’és-ser inventariats per poder-hiefectuar les inversions deri-vades d’aquest fons.

àmbit JUR ÍDICÀ mbits

L’U P E R C E N T C U L T U R A L D E L ’AD M I N I S T R A C I Ó D E

L ’E S TAT I D E L A GE N E R A L I TAT D E CATA L U N YA

saMrevista 14

Quan s’efectua la reservad’aquest 1% culturalEn el pressupost de cada obrapública, finançada total o par-cialment per l’estat, s’inclouràuna partida equivalent, pelcap baix, a l’u per cent delsfons que siguin d’aportacióestatal, amb destí a finançarels treballs de conservació ienriquiment del patrimonihistòric espanyol o de fomentde la creativitat artística, ambpreferència a la seva pròpiaobra o al seu inmediat entorn(art. 68 de la llei).

En les obres públiques cons-truïdes i explotades pels par-ticulars en raó de concessióadministrativa i sense partici-pació financera de l’estat, lareserva de l’u per cent s’apli-ca sobre el pressupost total dela seva execució.

Procediment per a la reservaHi ha dos procediments pera la reserva de l’u per centL’organisme públic ha deconcretar quin dels dos con-sidera escaient en el momentque presenti el projecte da-vant del Comité d’Inversions

Públiques o bé al Ministeri deCultura, i són:

a) Finançar els treballs, de con-servació o d’enriquiment delPatrimoni Històric Espanyol ode foment de la creativitat ar-tística que s’inclouen en elsplans anuals que elabora elMinisteri de Cultura amb laprèvia consulta al Consell delPatrimoni Històric. El finança-ment anirà amb càrrec al cor-responent crèdit del Ministeride Cultura.

b) Realitzar els treballs, deconservació o d’enriquimentdel Patrimoni Històric Espa-nyol amb preferència a lapròpia obra o en el seu en-torn immediat o en qualsevoldels béns d’interès culturalrelacionats amb les activitatsde l’Organisme corresponent.

Per tant, és l’organisme pú-blic que fa la inversió, quidecideix entre les dues op-cions. Així mateix però, lanormativa no garanteix quela inversió feta per un orga-nisme públic en el termemunicipal sigui una inversió

de l’u per cent cultural en elseu municipi.

Excepcions a la reservaLes obres amb un pressupostinferior als 100 milions depessetes.

Les que afectin a la segure-tat i defensa de l’estat, aixícom a la seguretat dels Ser-veis públics.

Sistemes de controlEl Ministeri de Cultura infor-marà cada any al Govern so-bre el grau de compliment idestí d’aquest 1%.

ADMINISTRACIÓ DE LAGENERALITAT

Normativa reguladoraLlei 9/1993, de 30 de setem-bre, del Patrimoni CulturalCatalà.

Decret 175/1994, de 28 dejuny, sobre l ’u per centcultural.

Ordre de 18 de març de1996, per la qual s’aprova elmodel de f i txa que had’acompanyar els documentsrelatius a la retenció de l’uper cent cultural.

Obres en les que s’ha d’efec-tuar la reservaLes executades pels Departa-ments de la Generalitat, perles entitats autònomes, pelsens públics, per empreses dela Generalitat, pels consorcisen els que participi l’Admi-nistració de la Generalitat oles entitats i ens públics queen depenen, sempre que laseva participació en el finan-çament del consorci sigui su-perior el 50%, pelsparticulars mitjançant con-cessió administrativa de la

Generalitat o de qualsevolentitat autònoma… etc.

El Decret 175/1994, de 28 dejuny estableix en el seu arti-cle 1,2 i 1,3 el criteri inter-pretatiu sobre el finançamentde les obres subjectes a l’u percent cultural amb càrrec aquins crèdits consignats alpressupost van.

Destí de l’u per cent culturalConservació, restauració, l’ex-cavació, adquisició de bénsprotegits per aquesta Llei 9/1993 i en la creació artísticacontemporània.

L’art 57, 6 de la llei estableixels criteris i la forma d’apli-cació dels fons obtinguts quede conformitat amb aquest ar-ticle s’ha de determinar perreglament. En qualsevol cas,tenen caràcter preferent elsbéns culturals que poden que-dar afectats directament perl’obra pública de què es trac-ti i els que es trobin situats enel seu entorn. El Departamentde Cultura ha d’emetre infor-me prèviament a l’aplicaciódels fons.

L’art. 4,3 del Decret 175/1994,de 28 de juny, sobre l’u percent cultural determina quemalgrat aquest criteri preferenten l’aplicació dels fons, elDepartament de Cultura potinvertir cada any una part delsfons provinents de l’u per centcultural a comarques on, du-rant els dos anys precedents,no s’hagi fet cap obra públicade les descrites a l’apartatd’obres en que s’ha d’efectuarla reserva.

També pot destinar cada anyuna part dels fons a l’adqui-sició de béns culturals i a lacreació artística contempo-

saMrevista 15

rània sense aplicar criteristerritorials.

Concepte de béns del Patri-moni Cultural catalàEl patrimoni cultural català ésintegrat per tots els béns mo-bles o immobles relacionatsamb l’història i la cultura deCatalunya que per llur valorhistòric, artístic, arquitectò-nic, arqueològic, paleontolò-gic, etnològic, documental,bibliogràfic, científic o tècnicmereixen una protecció i unadefensa especials, de maneraque puguin ésser gaudits pelsciutadans i puguin ésser trans-mesos en les millors condici-ons a les generacions futures.

Inventari d’aquests bénsEls béns més rellevant del pa-trimoni cultural català, tantmobles com immobles, hand’ésser declarats d’interès na-cional i hauran d’ésser inscritsen el Registre de Béns Cultu-rals d’interès Nacional.

La resta de béns que tot i llursignificació no compleixin lescondicions própies dels bénsculturals d’interès nacionalhan d’ésser inclosos en el Ca-tàleg del Patrimoni CulturalCatalà.

Quan s’efectua la reservad’aquest 1% culturalEn el cas d’inversions efec-tuades pels departaments dela Generalitat, la retenció del’u per cent cultural s’efec-tua mitjançant l’emissió d’undocument ADOP al diposi-tari, amb líquid 0, que s’in-gressa per formalització enun compte específic habili-

tat a aquest efecte en lacomptabilitat de la Tresore-ria de la Generalitat. L’emis-sió d ’aquest documentADOP s’ha de fer simultàni-ament a l’emissió de qualse-vol document comptableque incorpori la fase D rela-tiu a les inversions descritesa l’article.

En el cas d’inversions efectu-ades per entitats autònomes,empreses públiques, consor-cis i d’altres ens públics, la re-tenció de l’u per cent culturals’efectua mitjançant la transfe-rència de fons a la tresoreriade la Generalitat.

En les obres públiques execu-tades per particulars en virtutde concessió administrativa,cal acreditar l’ingrés de l’u percent cultural a la Tresoreria dela Generalitat prèviament al’inici de l’obra pública.

En el cas d’obres que afectena diversos exercicis econò-mics, la reserva de l’u per cents’aplica a la part del pressupostde l’obra que s’executa encada anualitat.

Procediment per la reservaEn els expedients de contrac-tació de les obres s’ha d’acre-ditar la disponibilitat delcrèdit necessari per al com-pliment de l’obligació de re-serva de l’u per cent cultural.

Aquest s’aplica sobre l’importd’adjudicació de l’obra.

La disposició de l’u per centcultural correspon al Departa-ment de Cultura, el qual sol·-

licitarà semestralment, sobre labase dels fons existents en elcompte específic descrit en l’ar-ticle 3, les modificacions comp-tables corresponents a fi depoder aplicar aquells fons a lesinversions previstes a l’apartatde destí de l’u per cent cultural.

Excepcions a la reservaAquelles obres en que l’aporta-ció de la Generalitat o del con-cessionari és inferior a centmilions de pessetes,. En conse-qüència, queden excloses lesobres de les empreses i els con-sorcis que, tot i tenint un importsuperior als cent milions de pes-setes, resulti una quantitat infe-rior als cent milions si s’aplica al’import de l’obra, el percentat-ge de participació de la Genera-litat en l’empresa o consorci.

Les que es fan per a la protec-ció, la conservació, l’acreixe-ment, la investigació la difusióo el foment del patrimoni cul-tural català. Per poder efectu-ar aquesta excepció cal queel Departament de Culturaemeti informe favorable abansde l’adjudicació del contrac-te d’obres.

Les que es financen total-ment amb càrrec a fons re-buts per la Generalitat ambcaràcter finalista.

Sistemes de controlAnualment, el Departament deCultura ha de presentar al Go-vern un informe sobre l’apli-cació dels fons que li han estattransferits en concepte de l’uper cent cultural.

CONCLUSIÓ

1a La normativa estatal i autonòmica deixa una total dis-crecionalitat per repartir aquest fons.

2a Els municipis on les administracions estatal i autonò-miques efectuen inversions subjectes a l’u per cent cul-tural, no tenen preferència per rebre l’import derivatd’aquest u per cent.

3a No existeixen criteris territorials per distribuir aquestu per cent.

saMrevista 16

L’art. 7 de la Carta Europead’Autonomia Local fet aEstrasburg el 15 d’octubre de1985 i ratificada per instru-ment de 20 de gener de 1988preveu que l’estatut dels repre-sentants locals ha de permetrela compensació financera ade-quada a les despeses causadesamb motiu de l’exercici delseu mandat.

L’art. 75 de la Llei 7/1985, de2 d’abril, reguladora de lesbases del règim local (LBRL) enla seva primera redacció pre-

veia el dret dels membres deles corporacions locals de per-cebre retribucions per a l’exer-cici de llurs càrrecs, quan elsdesenvolupessin amb dedica-ció exclusiva (...) A més a més,reconeixia el dret a percebreindemnitzacions en la quantiai les condicions que acordésel ple de la corporació.

L’anterior redacció de l’art. 75LBRL fou objecte d’una impor-tant modificació per la Llei 11/1999, de 21 d’abril, conegu-da com la “llei del pacte lo-

cal” en el sentit que va preveu-re el dret a percebre retribuci-ons tant per dedicacióexclusiva com per dedicacióparcial.

Amb la Llei de mesures fiscals,administratives i de l’ordre so-cial 14/2000 es torna a modi-ficar la redacció de l’art. 75 dela LBRL i en ordre al règimd’incompatibilitats, modificatambé l’art. 5 de la Llei 53/1984, d’incompatibilitats delpersonal al servei de les admi-nistracions públiques.

Eugènia Díez RodríguezServeis de Suport Municipal - Servei d’Assistència Municipal

Avui per avui, de la redaccióde l’art. 75 LBRL podem dife-renciar entre:

• retribucions en el cas de de-dicació exclusiva

• retribucions en el cas de de-dicació parcial

• assistències per la concur-rència efectiva a les sessionsdels òrgans col·legiats

• indemnitzacions per despe-ses efectives

À mbits

àmbit JUR ÍDICE L N O U R È G I M R E T R I B U T I U D E L S C À R R E C S E L E C T E S

saMrevista 17

Per tal d’adequar el règim retributiu dels càrrecs electes a lanova redacció de l’art. 75 LBRL s’ha elaborat aquest modelatgeque pot servir d’orientació.

Índex:

1. Resolució de l’alcaldia d’inici de l’expedient

2. Informe del secretari interventor

3. Resolució de l’alcaldia

4. Acord plenari

Data resolució: .........................................................................................

Número d’expedient: ............................................................................

RESOLUCIÓ NÚMERO ...............

Per tal d’adequar el règim retributiu dels càrrecs electesd’aquest ajuntament a la nova regulació existent sobreaquesta matèria,

RESOLC:

Iniciar l’expedient administratiu i que el secretari inter-ventor emeti el corresponent informe jurídic sobre el pro-cediment a seguir.

L’alcalde/essa

Nom i cognoms

R E S O L U C I Ó D ’ I N I C I D E L ’ E X P E D I E N T

Quan?

Competència

Incompatibilitats

RETRIBUCIONS

- 2 supòsits:

a) quan desenvolupin el càrrec en règim de dedicació ex-clusiva.

b) quan el desenvolupin en règim de dedicació parcial perrealitzar funcions de presidència, vicepresidència, os-tentar delegacions o desenvolupar responsabilitats queaixí ho requereixin.

- El president determinarà el règim de dedicació exclusivao parcial.

- El ple determinarà:• les retribucions.• el règim de dedicació dels que la tenen parcial.

Per ded. parcial

• amb les assistències.• si són personal d’una Admi-nistració pública, únicamentpoden percebre retribucionsper la seva dedicació parciala les seves funcions fora de laseva jornada en els respectiuscentres de treball tal i com dis-posa l’art. 5 L53/84.

ASSISTÈNCIES

Quan no tinguin dedica-ció ni exclusiva ni parcial.

Estan destinades a remu-nerar l’assistència efecti-va a les sessions delsòrgans col·legiats de lacorporació dels quals for-min part.

Les determinarà el Ple

Amb retribucions per de-dicació exclusiva i parcial

INDEMNITZACIONS

Tots els membres de lacorporació (tant si tenendedicació exclusiva comparcial com si no la te-nen) tenen dret a perce-bre indemnitzacions perles despeses efectivesocasionades en l’exerci-ci del seu càrrec.

Les determinarà el Ple

Per ded. exclusiva

• amb altres retribucionsamb càrrec als pressupos-tos de les AAPP així compel desenvolupamentd’altres activitats en elstermes de la Llei 53/84.

• amb la percepció d’as-sistències.

saMrevista 18

INFORME DEL SECRETAR I INTERVENTOR

.........................................................................................................., secretari

interventor de l’ajuntament de .................................................................

emeto el següent:

I N F O R M E

1. Fets

Per resolució de l’alcaldia número ............................... de data

..................................................... es va acordar iniciar un expedi

ent d’adequació del règim retributiu dels càrrecs electes

de l’ajuntament de ..................................................... a la nova re

gulació existent sobre la matèria.

2. Fonaments de dret

2.1. De conformitat amb l’art. 75 de la Llei 7/1985, de 2d’abril, reguladora de les bases de règim local (en endavantLBRL), modificat per les Lleis 11/1999, de 21 d’abril i 14/2000, de 29 de desembre i, l’art. 13 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Reglamentd’organització, funcionament i règim jurídic dels ens locals,ha de diferenciar-se entre:

a) Retribucions dels càrrecs electes per a l’exercicidels seus càrrecs:

• quan el desenvolupin en règim de dedica-ció exclusiva

• quan el desenvolupin en règim de dedica-ció parcial per realitzar funcions de presidèn-cia, vicepresidència, ostentar delegacions odesenvolupar responsabilitats que així ho re-quereixin.

b) Dietes que percebran els membres de la corpora-ció que no es trobin en cap dels anteriors supòsitsper l’assistència efectiva a les sessions dels òrganscol·legiats de la corporació.

c) Indemnitzacions per les despeses efectives ocasi-onades en l’exercici del seu càrrec.

2.2. En base a l’apartat 5è de l’art. 75 de la LBRL corresponal president de l’ens local determinar els membres d’aques-ta que realitzaran les seves funcions en règim de dedicacióexclusiva o parcial i al ple de la corporació determinar lesretribucions dels càrrecs amb dedicació exclusiva i parcial iel règim de dedicació d’aquests últims especificant el règimde dedicació mínima, així com les indemnitzacions i dietesper assistències.

2.3. Pel que fa als membres de la corporació que exerceixinel seu càrrec en règim de dedicació exclusiva:

a) les retribucions que percebin són incompatiblesamb:

• la d’altres retribucions amb càrrec als pres-supostos de les administracions públiques idels ens, organismes o empreses d’ellsdepenents, així com pel desenvolupamentd’altres activitats, en els termes de la Llei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibili-tats del personal al servei de les administra-cions públiques.

• la percepció de dietes per assistències perla concurrència efectiva a sessions dels òr-gans col·legiats de la corporació.

b) les retribucions que percebin són compa-tibles amb la percepció d’indemnitzacions perdespeses efectives ocasionades en l’exercicidel seu càrrec.

c) Els membres de la corporació que exerceixin elseu càrrec en règim de dedicació exclusiva serandonats d’alta en el Règim general de la SeguretatSocial amb l’assumpció per part de la corporació delpagament de les quotes empresarials que correspon-guin.

d) Les percepcions estan sotmeses a retenció d’IRPFen el percentatge que correspongui en funció de l’im-port de la retribució assignada.

2.4. Pel que fa als membres de la corporació que exerceixinel seu càrrec en règim de dedicació parcial, per realitzarfuncions de presidència, vicepresidència o ostentar delega-cions o desenvolupar responsabilitats:

a) percebran retribucions pel temps de dedicacióefectiva

saMrevista 19

b) les retribucions que percebin són incompatiblesamb les dietes per assistències per la concurrènciaefectiva a sessions dels òrgans col·legiats de la cor-poració dels quals en formin part.

c) les retribucions que percebin són compatibles ambles indemnitzacions per despeses efectives ocasio-nades per l’exercici del seu càrrec.

d) els membres de les corporacions locals que siguinpersonal de les administracions públiques i dels ens,organismes i empreses d’elles depenents únicamentpodran percebre retribucions per la seva dedicacióparcial a les seves funcions fora de la seva jornadaen els seus respectius centres de treball, en els ter-mes de l’art. 5 de la Llei 53/1984, de 26 de desem-bre, d’incompatibilitats del personal al servei de lesadministracions públiques.

e) seran donats d’alta en el Règim general de la Se-guretat Social.

f) Les percepcions estan sotmeses a retenció d’IRPFen el percentatge que correspongui en funció de l’im-port de la retribució assignada.

2.5. De conformitat amb l’art. 75.3 de la LBRL, els mem-bres de la corporació que no tinguin dedicació exclusivani parcial percebran assistències per la concurrència efec-tiva a les sessions dels òrgans col·legiats1 de la corporacióde la que formin part, en la quantia que determini el ple.

2.6 En base a l’art. 75.4 de la LBRL, els membres de lescorporacions locals percebran indemnitzacions per les des-peses efectives ocasionades en l’exercici del seu càrrec,d’acord amb les normes d’aplicació general en les adminis-tracions públiques, constituïda pel Reial decret 236/1988,actualitzat per Resolució de 22 de gener de 2001, i les queen el seu desenvolupament aprovi el ple de la corporació.

2.7. L’ajuntament ha de consignar en el seu pressupost lesretribucions, indemnitzacions i assistències i han de publi-car-se en el BOP i fixar-se en el tauler d’anuncis de l’ajunta-ment els acords plenaris referents a retribucions dels càrrecsamb dedicació exclusiva i parcial i règim de dedicaciód’aquests últims; indemnitzacions i assistències, així comels acords del president de la corporació determinant elsmembres d’aquesta que realitzaran les seves funcions enrègim de dedicació exclusiva o parcial

3. Conclusions

3.1 Per resolució de l’alcaldia, que ha de publicar-se en elBOP i tauler d’anuncis de l’ajuntament, es determinarà elsmembres de la corporació que realitzaran les seves funci-ons en règim de dedicació exclusiva o parcial.

3.2. Per acord del ple de la corporació, que ha de publicar-se en el BOP i tauler d’anuncis de l’ajuntament, es determi-naran les retribucions dels qui exerceixin el seu càrrec enrègim de dedicació exclusiva i parcial i el règim de dedica-ció d’aquests últims; indemnitzacions i assistències.

Lloc i data

(signatura)

1. Ple, Comissió de Govern i Comissions informatives.

saMrevista 20

Data resolució: .........................................................................................

Número d’expedient: ...........................................................................

RESOLUCIÓ NÚMERO ...............

De conformitat amb el que disposen els articles 75 de laLlei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de rè-gim local (en endavant LBRL), modificat per la Llei 11/1999, de 21 d’abril i la Llei 14/2000, de 29 de desembre,de mesures fiscals, administratives i de l’ordre social i,l’art. 13 del Reial decret 2568/1986, de 28 de novembrepel qual s’aprova el Reglament d’organització, funciona-ment i règim jurídic dels ens locals, els membres de lescorporacions locals tenen dret a percebre retribucions perl’exercici dels seus càrrecs en dos supòsits: quan els des-envolupin en règim de dedicació exclusiva i quan els des-envolupin en règim de dedicació parcial per realitzarfuncions de presidència, vicepresidència, ostentar dele-gacions o desenvolupar responsabilitats que així ho re-quereixin.

L’art. 75.5 de la LBRL disposa que correspon al presidentde la corporació determinar els membres d’aquesta querealitzaran les seves funcions en règim de dedicació ex-clusiva o parcial.

Per això,

RESOLC:

Primer.- Determinar que exerciran les seves funcions enrègim de dedicació exclusiva, perquè així ho han accep-tat de forma expressa:

....................................................................................................................................

.....................................................................................................................................

...................................................................................................................................

Segon.- Determinar que exerciran les seves funcions enrègim de dedicació parcial:

....................................................................................................................................

....................................................................................................................................

....................................................................................................................................

Tercer.- Publicar l’esmentada resolució en el BOP i en eltauler d’anuncis de la corporació

Quart.- Donar compte de l’esmentada resolució al ple dela corporació

En dóno fe

L’alcalde/essa El secretari interventor

Nom i cognoms Nom i cognoms

R E S O L U C I Ó D E L ’ A L C A L D I A

Expedient: acord d’adequació del règim retributiu delscàrrecs electes

Data de l’acord: ............................................................................................

ACORD PLENARI D’ADEQUACIÓ DEL RÈGIMRETRIBUTIU DELS CÀRRECS ELECTES

De conformitat amb el que disposen els articles 75 de laLlei 7/1985, de 2 d’abril, reguladora de les bases de rè-gim local, modificat per la Llei 11/1999, de 21 d’abril i laLlei 14/2000, de 29 de desembre, de mesures fiscals, ad-ministratives i de l’ordre social i, l’art. 13 del Reial decret2568/1986, de 28 de novembre, pel qual s’aprova el Re-glament d’organització, funcionament i règim jurídic delsens locals, els membres de les corporacions locals tenendret a percebre retribucions per a l’exercici dels seus càr-recs en dos supòsits: quan els desenvolupin en règim dededicació exclusiva i quan els desenvolupin en règim dededicació parcial per realitzar funcions de presidència,vicepresidència, ostentar delegacions o desenvolupar res-ponsabilitats que així ho requereixin.

Per altra banda, els membres de la corporació que notinguin dedicació exclusiva ni dedicació parcial perce-bran assistències per l’assistència efectiva a les sessionsdels òrgans col·legiats de la corporació de què forminpart, en la quantia determinada pel ple.

Per últim, els membres de les corporacions locals tenendret a percebre indemnitzacions per les despeses efecti-ves ocasionades en l’exercici del seu càrrec.

A C O R D P L E N A R I

saMrevista 21

La modificació que sobre el tema retributiu dels càrrecselectes s’ha produït tant amb la Llei 11/1999 com amb laLlei 14/2000 fa necessari adoptar un nou acord plenari.

Per Resolució de l’Alcaldia de data ...........................................

es va acordar els regidors que exercirien el seu càrrec enrègim de dedicació exclusiva i en règim de dedicacióparcial, el qual va publicar-se en el BOP número .....................de data ................................................

Aquest acord modifica l’anterior règim retributiu esta-blert mitjançant acord plenari de data ...........................................

Per tot això,

ACORDA:

Primer.- Establir que amb efectes del dia ....................................,els membres de la corporació que exerceixen el seu càr-rec en règim de dedicació exclusiva percebran les retri-bucions que tot seguit es relacionen, les quals sónincompatibles amb la d’altres retribucions amb càrrec alspressupostos de les administracions públiques i dels ens,organismes o empreses d’ells depenents, així com pel des-envolupament d’altres activitats, en els termes de la Llei53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats del per-sonal al servei de les administracions públiques. En totcas, la percepció de les esmentades retribucions és com-patible amb la percepció d’indemnitzacions per les des-peses efectives ocasionades en l’exercici del seu càrrecperò és incompatible amb la percepció de dietes per as-sistències per la concurrència efectiva a sessions dels òr-gans col·legiats de la corporació.

Nom i càrrec .................................................................................................

Retribucions ...................................................................................................

Els membres de la corporació relacionats seran donatsd’alta en el Règim general de la Seguretat Social i les per-cepcions corresponents resten subjectes a la retenció del’IRPF.

Segon.- Establir que amb efectes del dia ..................................,els membres de la corporació que exerceixen el seu

càrrec en règim de dedicació parcial, percebran les re-tribucions que tot seguit es relacionen, que s’establei-xen en funció del temps de dedicació efectiva, essentel temps de dedicació mínima per a poder-les perce-bre el de ................................:

Nom i càrrec .................................................................................................

Temps de dedicació efectiva ................................................................

Retribucions ...................................................................................................

Els membres de la corporació relacionats seran donatsd’alta en el règim general de la Seguretat Social i les per-cepcions corresponents resten subjectes a la retenció del’IRPF.

La percepció d’aquestes retribucions és incompatible ambla percepció de dietes per assistències per la concurrèn-cia efectiva a les sessions dels òrgans col·legiats de lacorporació però compatible amb la percepció d’indem-nitzacions per les despeses efectives ocasionades enl’exercici del seu càrrec.

Els membres de l’Ajuntament que siguin personal de lesadministracions públiques i dels ens, organismes i em-preses d’elles depenents únicament podran percebre re-tribucions per la seva dedicació parcial a les sevesfuncions fora de la seva jornada en els seus respectiuscentres de treball en els termes que estableix l’art. 5 de laLlei 53/1984, de 26 de desembre, d’incompatibilitats delpersonal al servei de les administracions públiques.

Tercer.- Establir que els regidors que tot seguit es relacio-nen, que no tenen dedicació exclusiva ni parcial, perce-bran les següents dietes per assistències per laconcurrència efectiva a les sessions dels següents òrganscol·legiats:

a) Per assistència a .....................................................................................

Sr/a ....................................................................... ......................... ptes

b) Per assistència a .....................................................................................

Sr/a ....................................................................... ......................... ptes

Quart.- Publicar l’esmentat acord al BOP i al taulerd’anuncis de la corporació.

saMrevista 22

À mbits

Joaquim Margalef LlebariaCap del Servei de Promoció i Estudis Econòmics

UN A A P R O X I M A C I Ó A L C R E I X E M E N T D E M O G R À F I C

D E L E S C O M A R Q U E S D E T A R R A G O N A

Hi ha una dada que s’ha detenir molt present a l’horad’analitzar l’evolució demo-gràfica de la zona els darrersanys, com és que la poblacióde la demarcació deTarragona creix més que ladel conjunt català. Analitza-rem en aquest article (que ésfruit d’un estudi més amplique duem a terme a Promo-ció i Estudis Econòmics) coms’ha produït aquest creixe-ment al llarg de la dècadadels anys noranta i quina dis-tribució territorial ha tingut,agafant com a punts extremsel cens de 1991 i la revisiódel padró municipal de 1999.

Durant el per íode 1991-1996, el conjunt de la demar-cació va experimentar un

augment demogrà f ic del’1,18% anual acumulatiu,mentre que entre 1996-1999aquesta variació en referèn-cia anual va ser del 0,80%,és a dir, bastant inferior. Elque ens porta a valorar coma primera consideració que elcreixement demogràfic de lazona, tot i ser significativesles xifres d’aquest, es desac-celera en relació als ritmeselevats que ha tingut durantel primer quinquenni de ladècada.

Al costat d’aquest elementgeneral que hem considerat,n’hi ha un altre que es des-prèn del quadre 1 com és queel creixement no és uniformeper tot el territori, els princi-pals augments es donen al

L’AUGMENT DE POBLACIÓ A LA DEMARCACIÓ DE TARRAGONA ELS

DARRERS ANYS HA ESTAT UNA DE LES BASES DEL SEU

CREIXEMENT ECONÒMIC, A LA VEGADA QUE PODRÍEM

ASSENYALAR QUE LA POBLACIÓ CREIX, ESSENCIALMENT PER

LA IMMIGRACIÓ, PERQUÈ HI HA UN BON CREIXEMENT

ECONÒMIC. ÉS INDUBTABLE QUE AMBDÓS FENÒMENS ESTAN

FORTAMENT INTERRELACIONATS, I NO CAL ESBRINAR QUIN

ES LA CAUSA I LA CONSEQÜÈNCIA, JA QUE LES DUES HO

PODEN SER EN FUNCIÓ DE COM HO CONSIDEREM.

àmbit de PROMOCIÓ

saMrevista 23

Baix Penedès, Tarragonès iBaix Camp, seguits amb xi-fres inferiors, el Baix Ebre, laConca i l’Alt Camp amb va-riacions de caràcter similar,però sempre inferiors a lamitjana de la variacióinteranual de la demarcació.Tres comarques de l’interior(Priorat, Ribera d’Ebre i Ter-ra Alta) es troben amb unadisminució de població su-

perior al 0,5% amb variacióanual, durant el període.

Si considerem l’evolució en-tre 1996 i 1999, resulta quel’esquema és molt similar al’anterior, encara que ambunes petites variacions quepodem considerar com a sig-nificatives. Així trobaríem elcreixement de l’Alt Camp,que després del Baix Penedès

i el Tarragonès és la comarcaque experimenta un major di-namisme demogràfic, el queressalta amb l’estancamentrelatiu del Baix Camp i laConca. Les dos comarquesdel sud de l’Ebre continuenamb la seva estabilització de-mogràfica i el Priorat, la Ri-bera d’Ebre i la Terra Alta,tornen a tenir disminució enla seva població. Si valorem

el conjunt de la demarcacióde Tarragona, com a Camp deTarragona i Terres de l’Ebre,podem observar unes diferèn-cies de creixement notables,de la qual cosa es pot asse-nyalar que mentre el BaixPenedès i el Tarragonès esti-ren el dinamisme demogràficde la zona, a les Terres del’Ebre no es dóna aquest puntimpulsor.

ECONÒMICA

V A R I A C I Ó P O B L A C I Ó A L E S C O M A R Q U E S D E T A R R A G O N A

Comarca Nombre Població Població Població Variació % Variació % Núm. Núm.municipis any any any 1991-96 1996-99 municipis municipis

1991 1996 1999 augmentent augmentent1991-96 1996-99

Alt Camp 23 34.016 34.403 35.028 0,23 0,60 14 17

Baix Camp 28 131.599 140.540 141.564 1,32 0,24 24 22

Baix Ebre 14 64.645 65.879 66.081 0,38 0,10 6 5

Baix Penedès 14 38.080 47.550 53.436 4,54 3,97 13 14

Conca de Barberà 22 18.001 18.285 18.335 0,31 0,09 12 11

Montsià 12 54.307 54.765 55.389 0,17 0,38 3 6

Priorat 23 9.475 9.212 9.144 - 0,56 - 0,25 6 8

Ribera d’Ebre 14 23.055 22.442 22.201 - 0,54 - 0,36 3 3

Tarragonès 21 155.881 169.016 175.038 1,63 1,17 17 17

Terra Alta 12 12.945 12.584 12.283 - 0,56 - 0,80 3 0

TOTAL 183 542.004 574.676 588.499 1,18 0,80 101 103

Camp de Tarragona 131 387.052 419.006 432.545 1,60 1,07 86 89

Terres de l’Ebre 52 154.952 155.670 155.954 0,09 0,06 15 14

Quadre 1

23saMrevista

saMrevista 24

Comarca Nombre Núm. Població Significació Població Significaciómunicipis municipis any comarcal any comarcal

augmentent 1991 19961991-96

Alt Camp 23 6 1.935 5,69 2.192 6,37

Baix Camp 28 12 28.823 21,90 34.010 24,20

Baix Ebre 14 1 5.525 8,55 6.057 9,19

Baix Penedès 14 12 33.051 86,79 42.664 89,72

Conca de Barberà 22 9 1.005 5,58 1.208 6,61

Montsià 12 0 0 0,00 0 0,00

Priorat 23 1 574 6,06 611 6,63

Ribera d’Ebre 14 1 4.425 19,19 4.800 21,39

Tarragonès 21 11 22.434 14,39 31.599 18,70

Terra Alta 12 0 0 0,00 0 0,00

TOTAL 183 53 97.772 18,04 123.141 21,43

Camp de Tarragona 131 51 87.822 22,69 112.284 26,80

Terres de l’Ebre 52 2 9.950 6,42 10.857 6,97

M U N I C I P I S P E R C O M A R C A Q U E V A R I E N D E P O B L A C I Ó

Quadre 2

Al costat d’aquesta situaciógeneralista de l’evolució dela població a la demarca-ció, podem particularitzard’una manera més concre-ta el seu creixement demo-gràfic valorant quins són elsmunicipis que han crescutper damunt de la mitjanaglobal de la demarcació iquina incidència tenen so-bre el conjunt comarcal. Ene l quadre 2 es re f lexaaquesta situació i podemconsiderar una evolució di-ferenciada si consideremels municipis afectats per

aquest creixement més ele-vat a cada comarca, el queens permet establir els se-güents aspectes en aquestavaloració de municipis ambmés creixement.

1. En primer lloc podem con-siderar que de 53 municipisamb creixement superior a lamitjana de la demarcació en-tre 1991-1996, es passa a 80entre 1996-1999.

2. Si la variació de la demar-cació va ser de l’1,18% en unperíode i de 0,80% en un al-

tre, en aquests municipis elcreixement ha estat del 4,72%i de l’1,76% respectivament.

3. L’augment demogràficd’aquests municipis ha repre-sentat entre 1991-96 el77,64% de l’increment de lademarcació, mentre que en-tre 1996-99 ens explica el117,02% de l’augment.

4. Entre aquests municipis decreixement superior no n’hiha cap de més de 25.000 ha-

bitants, és a dir, no hi trobemTarragona, Reus, ni Tortosa.

5. Tampoc no hi trobem, en-tre aquest grup de municipisles capitals comarcals, ambdos clares excepcions, elVendrell que hi és per tot elperíode i Móra d’Ebre entre1991-1996.

6. A l’hora d’ordenar la de-marcació amb les dues gransàrees contemplades en el PlaGeneral Territorial, podem ob-

24saMrevista

saMrevista 25

servar com a les Terres del’Ebre hi ha 2 municipis ambcreixements superiors a lamitjana de la demarcació perpassar a 7, i en l’altra divisióterritorial com és el cas delCamp de Tarragona, 51 perarribar a 73 en el període1996-99.

Com a consideracions finalsd’aquestes reflexions sobre elcreixement de població al’àrea i la seva distribució so-bre el territori, podem consi-derar que el creixement de la

demarcació de Tarragona haestat el més elevat de les qua-tre províncies catalanes, a lavegada que aquesta variaciódecreix en el seu ritme d’aug-ment a partir de 1996, donant-se un fenòmen de difusióterritorial al ser més el nom-bre de municipis que creixenper damunt de la mitjana, i enxifres absolutes de poblaciórepresenten un augment con-siderable; la participació deles capitals comarcals enaquest creixement no ha es-tat tan determinant com es

podia considerar d’antuvi, carla majoria d’elles no estan re-presentades en aquest grup demunicipis amb màxim creixe-ment. Per altra part es dónaun fenòmen de creixement in-estable dels municipis méspetits ja que la majoria d’ellsno tenen creixements sostin-guts al llarg de tot el període.

Variació % 1991-96

Variació % 1996-99

Alt

Cam

p

Baix

Cam

p

Baix

Ebr

e

Baix

Pen

edès

Con

ca B

arbe

rà

Mon

tsià

Prio

rat

Ribe

ra d

'Ebr

e

Tarr

agon

ès

Terr

a A

lta

TOTA

L

Terr

es d

e l'E

bre

Cam

p de

Tar

rago

na

0

1

-1

3

2

4

5

V A R I A C I O N S I N T E R A N U A L S D E P O B L A C I Ó

Variació % Núm. Població Significació Població Significació Variació %1991-96 municipis any comarcal any comarcal 1996-99

augmentent 1996 19991996-99

2,53 14 9.033 26,26 9.688 27,66 1,41

3,36 17 40.101 28,53 43.068 30,42 1,44

1,86 3 12.065 18,31 12.822 19,40 1,22

5,24 13 47.131 99,12 53.016 99,21 2,38

3,75 9 3.778 20,66 3.935 21,46 0,82

0,00 3 16.321 29,80 16.742 30,23 0,51

1,26 5 1.180 12,81 1.263 13,81 1,37

1,64 1 649 2,89 665 3,00 0,49

7,09 15 47.319 28,00 52.554 30,02 2,12

0,00 0 0 0,00 0 0,00 0,00

4,72 80 177.577 30,90 193.753 32,92 1,76

5,04 73 148.542 35,45 163.524 37,81 1,94

1,76 7 29.035 18,65 30.229 19,38 0,81

P E R D A M U N T D E L A M I T J A N A D E L A D E M A R C A C I Ó

Per últim cal ressaltar que elsmajors augments de poblaciódurant la dècada dels anysnoranta, s’han donat a la zonacostanera, principalment alnord i al voltant del Camp deTarragona, i les comarquesdel Priorat, la Ribera d’Ebre ila Terra Alta han perdut pobla-ció al llarg de tot el període.

25saMrevista

saMrevista 26

àmbit de TURISME

À mbits

Joan Manel Alonso QuesadaGerent del Patronat de Turisme de CambrilsGerent del Pla d’Excel·lència Turística de Cambrils

E L S P L A N S D ’EX C E L · L È N C I A , U N I N S T R U M E N T P E R L A

L’objectiu fonamental que espersegueix amb l’inici d’unPla d’aquestes característi-ques és la revisió integral deles destinacions, mitjançantl’aplicació dels principis rec-tors de la sostenibilitat. Això,significa que s’haurà de po-sar en qüestió i revisar eldesenvolupament turístic dela destinació des del punt devista econòmic (evolució depreus, evolució de mercats,tipologia de productes, pla-ces turístiques, rendibilitatdels negocis turístics, etc.)però, sobretot, des del puntde vista del desenvolupa-ment i planificació global dela destinació. Aquest objec-tiu ens ha d’obligar a consi-derar la destinació d’una

forma integral, encara quesempre tenint en compte laperspectiva turística i, pertant, considerant els dife-rents components del sectorturístic i els turistes com aprotagonistes del programad’actuacions a desenvolupar.

Cal, però, avançar en el co-neixement d’aquest gran ob-jectiu per tal d ’exposarquines son les àrees de tre-ball prioritàries: la milloradel medi urbà i natural, l’am-pliació i la millora dels espaisd’ús públic, la millora delsserveis públics, l’augment,diversificació i millora del’oferta complementària, lacreació de nous productes,l’augment de la qualitat dels

serveis turístics i la sensibi-lització i implicació de lapoblació i agents locals en lacultura de la qualitat.

El programa d’actuacions in-tegral a desenvolupar abansesmentat, ha de provocar di-ferents línies de treball quees fan necessàries per tald’aconseguir la qualitat totalen l’experiència turística delsnostres visitants. Aquestes lí-nies de treball a desenvolu-par passen per diferentsàmbits tots ells encaminats aprovocar una millora de ladestinació turística. Algunsd’aquests projectes passenpel condiciament i millora deles platges, senyalització iequipaments, millora dels ac-

cessos, creació de zones ver-des, recuperació urbanísticai del patrimoni, medi ambi-ent i diversificació i enriqui-ment de l’oferta turística.

Els Plans d’Excel·lència nonomés han de provocar unamillora del Producte Turístic,cal aprofundir en el quesignifica aquesta millora pera un municipi turístic; laimportant inversió que un Plasuposa no només reverteix enels visitants sinó que les líniesde millora són un benefici,principalment, pels residentsi per la seva qualitat de vida,per tant l’anàlisi a la queabans fèiem referència ha deplantejar-se des d’aquestaplanificació global que és

ELS PLANS D’EXCEL·LÈNCIA TURÍSTICA SUPOSEN LA GENERACIÓ D’UNA

NOVA CULTURA TURÍSTICA PELS MUNICIPIS QUE EN GAUDEIXEN

D’UN, I A LA VEGADA, UN CLAR EXEMPLE DE COOPERACIÓ,AMB ÈXIT, ENTRE LES DIFERENTS ADMINISTRACIONS QUE

FORMEN PART DEL MATEIX, CENTRAL, AUTONÒMICA I LOCAL.

saMrevista 27

Q U A L I F I C A C I Ó D E L E S D E S T I N A C I O N S T U R Í S T I Q U E S

essencial per tenir, en primerlloc una població amb lamillor qualitat de vidapossible i en segon lloc unapoblació turística preparadaper oferir una excel · lentexperiència tur ística alsvisitants.

Un altre element bàsic que,crec, hem de tenir en comp-te per tal d’arribar a bonport en aquesta planificacióglobal de la destinació, ésla incorporació al procésd’anàlisi i presa de decisió

posterior al sector empresa-rial, no només al sector em-presarial turístic, sinó a totsels components del teixitempresarial de la població.És doncs, peça clau la crea-ció d’una Taula del Turismeo Comissió de Turisme per talde treballar en el desenvo-lupament de les actuacionsdel Pla, aquesta Taula enspermetrà assolir una visiómolt més complerta i ambdiferents punts de vista de lesnecessitats de millora de ladestinació atès que moltes

vegades la perspectiva del’administració pública esfocalitza en alguns elementsque no són tant importantsper l’empresa privada.

La meva experiència en elcas del Pla d’Excel·lència Tu-rística de Cambrils es forçainteressant i positiva atès quenosaltres disposem d’un Pa-tronat de Turisme on hi ha re-presentats tots els sectorsempresarials de la poblacióamb un total d’11 vocals,provinents de diferents sec-tors, a la vegada 11 vocalstambé representen a l’admi-nistració pública, aquest forode debat ens permet escol-tar una important diversitatd’opinions i prendre entretots, les decisions que cre-iem són millors pel munici-pi sempre de formaconsensuada. També voldriaremarcar que nosaltres va-rem incorporar el sector em-presarial des dels inicis delPla. Cambrils va realitzar unestudi de desenvolupament

turístic un any i mig abansde engegar el Pla i en aquestestudi hi va jugar de formaprioritària l’empresariat.

Aquesta línia de treball enge-gada ens ha portat uns resul-tats força interessants a nivellde col·laboració del’empresariat i ha provocatque les línies de treball del Plad’Excel·lència es desenvolu-pessin abans de començar atreballar en el Pla mateix.

Resumint, un Pla d’Excel·-lència ha de millorar el pro-ducte turístic d’una destinació.Cal no oblidar dues línies bà-siques de funcionament: lacol·laboració i el debat amb elsector empresarial de la pobla-ció. Això ha de permetreconsensuar les línies de treballper la millora de la destinaciói tenir sempre present que to-tes les actuacions a desenvo-lupar són una millora de laqualitat de vida dels nostres re-sidents i naturalment dels nos-tres visitants.

saMrevista 28

C ol·laboracions

Equip de Treball versus Aspectes

Joan Boada i GrauProfessor TU de Psicologia del Treball, Organitzacions i RRHH de la URV

Josep Ribé i FontanillesCap de Formació i Organització Municipal de la Diputació de Tarragona

A partir d’aquest context ac-tual, comença a aparèixer lanecessitat de no treballar in-dividualment. En aquest, sen-tit els europeus (i també elsnord-americans) som fillsd’una filosofia del treballanomenada calvinista i lute-rana (veure Salanova, Graciay Peiró, 1996). Aquesta esdefineix per la insistència enel treball individual (objec-tius, retribució, promoció,etc.) que també es recollidaimplícitament pels principistayloristes del treball i de lesorganitzacions. Tot això junta altres elements, explicariaen part la gran dificultat quetenen les organitzacions depoder implementar veritablesEquips.

El concepte d’Equip englo-ba mú l t iples accepcions(veure Boada, 2000), perònosaltres volem reflexionarsobre la dicotomia esmenta-da en el títol, aportant pro-bablement, nous dubtes inoves preguntes. Volem dei-xar al lector creatiu la possi-bi l i tat de contestar- les.Nosaltres només en faremuna proposta.

Abans de concretar els ter-mes, volem fer una observa-ció. El concepte “Equip” estàíntimament vinculat als con-ceptes: grup, treball coopera-tiu, liderat i estructura grupal.

Aquesta informació és relle-vant quan volem estudiargrups naturals, per exemplea l’escola o a la família; peròno necessàriament tenen lamateixa validesa i interpre-tació quan entrem en mónlaboral i organitzacional.

Posem un exemple. Una si-tuació apropiada, podria ser,el cas d’un risc per a la ciu-tadania, com la previsiód’una riuada. Aquest àmbitens servirà per a diferenciarla dualitat Equip de Treballversus Treball en Equip.

Inicialment considerem coma punt de partida, una situa-ció de crisi, en la qual Pro-tecció Civil intervé, donantuna sèrie d’instruccions. Amés, es fa una reunió al’Ajuntament. Les indicaci-ons de Protecció Civil són,per exemple, informar, re-bre informació i coordinarl’ajut extern.

Davant de la situació de cri-si l’Alcalde convoca a l’Ar-quitecte Municipal, al Capde la Brigada, al Cap de laPolicia Municipal, a Protec-ció Civil, al Tinent d’alcal-de, algun conseller, i a dosancians octogenaris del po-ble que tenen experiènciad’alguna riada anterior. L’ob-jectiu és elaborar un Projec-te amb els recursos propis

LA MODERNITZACIÓ ACTUAL DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA HA ESTAT

POSSIBLE, ENTRE ALTRES COSES, GRÀCIES A LA INCORPORACIÓ

DE LES NOVES TECNOLOGIES. ENDEMÉS, AQUESTES NOVES

TECNOLOGIES, HAN ESDEVINGUT UNA PEÇA CLAU EN UNA

SITUACIÓ ON APAREIX UNA SITUACIÓ PLENA DE COMPLEXITATS.ÉS A DIR, BASTANTS SÓN LES PROFESSIONS (PSICÒLEGS,JURISTES, ECONOMISTES, ENGINYERS I ALTRES) QUE SOLEN

DESENVOLUPAR UN PROJECTE TÈCNIC EN COMÚ.

saMrevista 29

Treball en Equip:Funcionals

disponibles, el.laborar unsistema d’ informació que elstingui al corrent i pugui co-ordinar els recursos disponi-bles, a més a més, lamemòria històrica, l’experi-ència, els recursos propis,etc. És aquí quan s’està ela-borant un Projecte que no-més es pot fer mitjançant elTreball en Equip.

En aquest sentit, la visió his-tòrica la podran donar elsdos ancians octogenaris, l’ar-quitecte podrà organitzar ala Brigada Municipal peractuar preventivament en al-gun lloc clau, la Policia in-formarà a la ciutadania ivetllarà per l’ordre, les co-municacions i altres aspec-tes com ajudar a segmentscom els vells, malalts, nens,etc. També, hi haurà una per-sona que és responsabilitza-rà de la coordinació, de lacomunicació interna i exter-na, etc. Es repartiran les fun-cions i tasques d’acord al’objectiu, sempre de formaordenada i coordinada. Tan-mateix, l’Alcalde decidirà lesprioritats i dirigirà les comu-nicacions. Hi haurà la ne-cessi tat de conjuntaresforços i tots els coneixe-ments disponibles, caldràavaluar allò que és prioritarii allò que no ho és.

El resultat final dependrà dela capacitat d’integrar la in-formació diversa, les pers-pectives di ferents, elcompromís o grau de parti-cipació dels seus membres,etc. En aquest sentit, l’auto-ritat es dilueix dins de l’es-tructura de l’Equip (tothomté alguna cosa a dir, tothomés expert en quelcom) i elfuncionament depèn de lacapacitat d’escoltar, d’ésserempàtic i integrar les distin-tes (i potser, contradictòri-es) informacions.

Evidentment és un Equip pocjerarquitzat i molt pla, onl’estructura és més horitzon-tal que vertical, on predomi-na la gestió del coneixementsobre la categoria o titulacióprofessional. Aquesta estruc-tura és òptima per analitzari diagnosticar, per prendredecisions correctes, per dis-senyar un bon Projecte, i perpoder intervenir prag-màticament.

Però a partir d’aquí, Projec-te en mà, la dinàmica can-via per complert. L’aplicaciódel Projecte exigeix una es-tructura verticalitzada i efi-cient. On tothom faci el queha de fer (tasques), quan hohagi de fer (temps) i on hagide fer-ho (lloc). Això impli-

ca l’organització dels dife-rents Equips de Treball. (enels quals, la informació i laparticipació no poden restareficiència, donat que les de-cisions ja estan preses).

En aquest exemple hem vistcom sorgeixen diferents ne-cessitats. Aquestes responena les diferents situacions queno es poden tractar per igual,en les quals sempre hi ha unliderat i grups de persones.És possible que per executarel Projecte, algunes personespuguin compartir dos o mésestils de liderat, però n’hihaurà d’altres que es resol-dran amb un comandamentmés estricte (per tant, no par-ticipatiu).

Així, inicialment podríemplantejar aquesta relaciócom un contínuum, el qualsegons les circumstàncies onecessitats variarà la relació.A l’hora d’estudiar les dife-

rents estructures de cadaEquip de Treball, trobaríemcom a mínim els següentsaspectes a considerar:

a) Objectius d’un Pla i d’unPrograma.

b) Estructura vertical / horit-zontal.

c) Tipus de liderat orientat ala persona / a la tasca.

d) Estructura Formal / Infor-mal.

e) Grau de llibertat dels in-tegrants.

f) Duració de l’Equip de Tre-ball/Treball en Equip

g) Significació de la creati-vi tat / innovació al’el.laborar el Pla.

h) Distints graus de partici-pació.

saMrevista 30

Intentant estandarditzar lessituacions més habituals ales organitzacions, podemdiferenciar entre dos modelscorresponents a l’Equip deTreball i el Treball en Equip(Veure Peiró y Prieto, 1996;Katzenbach, 2000; Boada,2000).

El Treball en Equip és unametodologia bàsicamentqualitativa, on els aspectesque es pretenen, entre d’al-tres, són la creativitat, la in-novació, la integració dediferents disciplines en re-lació a un Projecte o a unaidea. La finalitat d’aquestaactivitat interdisciplinària icol·lectiva és l’aportació dediferents elements necessa-ris perquè el resultat siguiel més complet possible iaixí garantir l’eficàcia. Pertant, cal establir tasquesprescrites (per exemple, con-cretar el disseny de les tas-ques) i la tasca real (perexemple, esbrinar qui real-ment fa les tasques).

Per altra banda, el procés del’Equip de Treball conté mol-tes característiques estudia-des en la dinàmica de grups.L’estructura pot tenir unatendència horitzontal, és adir, el liderat serà participa-tiu, centrat en les persones ien els objectius. La meto-dologia serà poc ortodoxa,podent-se fins i tot establirmè todes creatius (VeureMuñoz-Adánez, 1994), poclògics com són la parado-xa, l’associació i/o el pensa-ment lateral. La motivació iel compromís dels partici-pants serà àmplia i l’estruc-tura de l’equip serà flexiblei informal. Així, l’Equip deTreball esdevé el context onpodem treballar en una or-ganització.

Una característica importantserà que els membres apren-guin a pensar en plural, es-sent el resultat els processos

de sinèrgia. El protagonismeindividual estarà supeditat al’Equip. L’exemple més evi-dent podria trobar-se en elque s’anomena l’Equip deProjecte. Àdhuc, en altres,com els de Negociació, Adhoc i un llarg etcètera (Veu-re Boada, 2000).

L’Equip de Treball , potadoptar diferents formes. Sibé és cert que el Treball enEquip es pot considerar queestà composat per un Equipde Treball, és necessari dife-renciar les seves caracterís-t iques, doncs, impliquenconcepcions diferents decom s’han de portar les co-ses a terme.

Un cop s’ha arribat a disse-nyar un Pla mitjançant el Tre-ball en Equip, per aplicar-hoel grup de treball pot des-glossar-se en al t ressubequips, que tenen uncaràcter executiu o pragmà-tic. D’ells dependran els di-ferents programesd’intervenció. I segons siguinaquests, les seves caracte-rístiques variaran. Alló méshabitual és que el capsd’aquests Equips depenguind’alguns dels membres del’equip de treball inicial,però el funcionament seràdiferent.

D’aquesta descripció es po-den extreure algunes carac-terístiques diferencials, com:

aaaaa) ) ) ) ) El El El El El TTTTTipus de Lideripus de Lideripus de Lideripus de Lideripus de Lideratatatatat

bbbbb))))) Les Les Les Les Les Tècniques de Suport :Tècniques de Suport :Tècniques de Suport :Tècniques de Suport :Tècniques de Suport :carcarcarcarcaracterístiques de funcio-acterístiques de funcio-acterístiques de funcio-acterístiques de funcio-acterístiques de funcio-nament grupal.nament grupal.nament grupal.nament grupal.nament grupal.

Breument les desenvolupem.

a) El Tipus de Liderat.

En el Treball en Equip els as-pectes quali tat ius solenplantejar-se en base a la par-t icipació i el comprom ísdels integrants de l’Equip.

Aspectes subjectius com lapercepció dins del grup, lahoritzontalitat de les relacionsi el resultat comú, suggerei-xen que el tipus de liderattendeixi al carismàtic (Veu-re López-Zafra y Morales,1998), on predomina unapercepció dels elements méspositius de cada persona, enla col·laboració, en un pen-sament sincronitzat i comú.Per tant, es pretén que elsmembres actuïn amb lliber-tat, se sentin còmodes i nocensurats. Una de les sevescaracterístiques ha de ser lacoherència interna.

És molt probable que el ti-pus de liderat pel Treball enEquip pugui ser ineficient,degut a l’estructura de l’orga-nització o del mateix líder(per exemple, Principi de Pe-ter: l’assoliment de la màxi-ma incompetència quanhom ha assolit un lloc demolta responsabilitat). En

aquest sentit, a l’hora de por-tar a terme els programes, ellíder necessitarà comanda-ments responsables queapliquin la corresponent “metodologia” a l’hora d’exe-cutar. És molt possible quesigui adient diferenciar dinsd’un mateix procés els as-pectes de liderat dels de co-mandament, encara quetinguin molts punts en comúi utilitzin algunes eines si-milars.

b) Tècniques de Suport.

Les tècniques de suport ques’utilitzen són similars, peròes diferenciarien en la sevaaplicació en base a diferentssupòsits.

1. Equip de Treball: El per-sonal és percebut com undels recursos est ratègicsmés importants, per tant esconsidera el potencial delconjunt.

saMrevista 31

2. Treball d’Equip: El recursmés rellevant és l’execució ila coordinació de les habili-tats del personal. Cada per-sona sap quina és la sevatasca i quan l’ha de fer.

Així en l’Equip es pretén lasinèrgia, és a dir, que el resul-tat sigui, malgrat les caracte-rístiques d’ interdisciplinarietatde l’equip, superior a les su-mes de les parts. Aquesta seriala característica essencial del’Equip. Però la sinèrgia no-més sorgeix quan es donenuna sèrie de condicions comque l’interès pel resultat escombini amb la confiança il’interès mutu dels membres.

És aquí novament quan el li-derat és molt important, hade generar un sentimentcomú, de pertinença grupal,de suport mutu, és a dir,induir un pensament plural,d’equip. Per tant, establertesaquestes condicions podenusar-se diferents combinaci-ons o estratègies de treball.

No hem d’oblidar que la ca-racterística base del funciona-ment d’un Equip és el treballindividual previ, per tant, par-tint d’aquest supòsit, les com-binacions tàctiques podenanar des del treball individu-al, des del treball en parella,al treball individual amb di-ferents membres o al treballindividual amb tot l’equip,fins que tot l’equip treballi enfunció d’una persona. Aques-tes cinc variables sónsituacionals, depenen deltema i del moment, però so-len donar-se habitualment enun moment o altre. Tot i aixíés imprescindible que es do-nin unes condicions prèvies,que és la constitució del’Equip i dels sentiments as-sociats corresponents.

Per tot això, resulta molt fa-vorable partir de definicionsprèvies com la Missió i laVisió, o dit d’una altra formad’on som i d’on volem anar,per poder definir un projec-te. En tot aquest procés laparticipació és una constant,però aquesta depèn de duescondicions:

1. Del Liderat, de com aquestexercita l’autoritat que té.

2. De l’Equip, de la seva cul-tura i de com s’exerceixen lespressions i de com l’Equiples tolera, ja que si el resul-tat fos un alt grau de confor-mitat la participació foraescassa i possiblement poccreativa o nul·la. La cohesiótendiria a elements aliens ala tasca o seria pura il·lusió;en canvi si el grau de con-formitat fos molt baix, espodria parlar d’una actitudque afavorir ia l ’apariciód’antilíders generant-se ac-tituds intractables i compor-taments d ’oposició quenegarien la característica bà-sica de la cohesió interna ipodrien generar una crisi.

Així, quan parlem de tècniquesde suport serà convenient di-ferenciar les que s’han d’uti-litzar per la constitució del’Equip, i les que ja es po-den utilitzar per l’execució,pel desenvolupament delsobjectius de cada Equip deTreball.

La dificultat radicaria en quenormalment aquestes duesestructures coexisteixen du-rant algun període de temps.Si fos possible muntar unEquip de projecte i obtingutels resultat en determinat pe-ríode de temps, desfer-lo iorganitzar el treball ambnous membres i nous rols,

resultaria evidentment mésfàcil estalviar-se alguns pro-blemes com haber de man-tenir unes relacionspersonals estimulants, afa-bles i cooperatives, ambl’exercici del control, super-visió i comandament delsEquips de Treball.

El Treball en Equip, segonsBlake i Mouton (1973), tétres elements importants atenir en compte en relacióals resultats, són la produc-tivitat, la creativitat i la sa-tisfacció. Com ja hem indicatl’Equip de Treball es relaci-ona més amb temes com elcontingut i el Treball enEquip es relacionaria ambels processos. Aquest segonpunt és sempre el més des-envolupat doncs té el majorpotencial de perfecciona-ment.

El quadre que tot seguit pre-sentem reflecteix les carac-terístiques de funcionamentd’un Equip de Treball, segonsles atribucions ens permetràdiferenciar si es tracta d’unEquip de treball o de Treballen Equip. Considerarem que

1 2 3 4 5 6 7 8 9

1

2

3

4

5

6

7

8

9

I n t e r è s p e r l a p r o d u c c i ó

Inte

rè

s

pe

r

les

p

er

so

ne

s

1,9Flexible i agradable

1,1Pas a pas, monòtom i

carent de vida

9,9Penetrant, remunerador,estimulant i compromès

9,1Competència descarna-

da, crític i tens

5,5Interessant isatisfactori

de l’encreuament de les ori-entacions, les característi-ques o resultat quepretenguem, i aquesta hau-rà de ser la base de decisióde com s’ha d’orientar lagestió de l’Equip de Treball.

La quadrícula que presentemés bidimensional, per unabanda hi ha una orientació alsresultats i una altra a les per-sones. Fins ara hem intentatmanejar aquestes dues dimen-sions de forma independent,ara creuant-les veurem on sesitua l’òptim relatiu segons elque es pretengui. Del concep-te d’interès dependrà l’entu-siasme o les resistències, elcompromís i il·lusió o l’apa-tia, la innovació o la rutina,la implicació o el desenten-dre’s.

El quadre permet avaluar,l’estil de la persona que lideraa l’Equip de Treball. Sugge-reix la importància de consi-derar una sèrie de tàctiques autilitzar respecte a l’Equip.Aquesta es realitza mitjançantuna escala de 9 punts, que vades d’un interès baix (1) a unmoderat (5) a l’alt (9).

saMrevista 32

BIBLIOGRAFIA

Blake, R.R. y Mouton, J.S: (1973) El modelo del cuadroorganizacional Grid. Bogotá: Fondo EducativoInteramericano.

Boada, J., (2000) Psicolog ía del (Trabajo +Organizaciones + Recursos Humanos). Barcelona: PPU.

González, L. y De Elena, J. (1998) Propuesta de unmodelo de Dirección y Gestión de Recursos Humanos.Centro de Estudios Financieros, 189, 95-150.

Katzenbach, J. R. (Comp.) (2000) El trabajo en equi-po. Ventajas y Dificultades. Barcelona: Granica.

López-Zafra, E. y Morales, J.F. (1998) Utilizandodistintos niveles de análisis en el estudio de liderazgocarismático. En R. De Diego y J. D. Valdivieso (Coor.)Ps ico log ía de l Trabajo. Nuevos conceptos ,controversias y aplicaciones. Madrid: Pirámide(pp.75-84).

Muñoz-Adánez, A. (1994) Métodos creativos paraOrganizaciones. Madrid: Eudema.

Peiró, J.M. y Prieto, F. (Ed.) Tratado de Psicología delTrabajo. Vol II. Aspectos psicosociales del trabajo.Madrid: Síntesis.

Porret, M. (1997) Evolución histórica y situación actu-al de la dirección y gestión de los recursos humanosen las organizaciones. Centro de Estudios Financieros,171, 125-176.

Salanova, M.; Gracia, F.J; y Peiró, J.M. (1996)Significado del Trabajo y Valores Laborales. En J.M.Peiró y F.Prieto (Ed.) Tratado de Psicología del Trabajo.Vol II. Aspectos psicosociales del trabajo. Madrid:Síntesis. (pp. 35-64)

Dins de les possibilitats d’anà-lisi, set combinacions sónespecialment interessants.

a) 9/1: Màxim interès pelsresultats, mínim per les per-sones.

El funcionament te probabi-litats de ser conflictiu, auto-ritari, competitiu i crític.

b) 1/9: Mínim interès pels re-sultats, màxim per les persones.

c) 1/1: Mínim interès pels re-sultats, mínim per les perso-nes.

d) 5/5: Grau mig d’interèsper les persones i resultats.

e) 9/9: Grau màxim líder, no-més algunes vegades pot des-envolupar-se el carismàtic.

f) 9/9: Paternalisme. Hi haun elevat interès pels resul-tats i per les persones, peròde forma consecutiva. Ésuna forma encoberta de con-trol. Les recompenses estanlligades a la submissió i hiha un rebuig a la manca deconformitat.

g) Oportunisme: va lligat auna situació paradoxal, alsvoltants del 5/5 pels com-panys, de 9/1 cap els subor-dinats i de 9/1 cap a lespersones de major autoritat.

Tot aquest conjunt de ca-racterístiques poden donar-se d ins d ’una mate ixaorganització depenent dediferents situacions i rols.E l mé s re l levant é s quel’anàlisi permet diferenciarquin tipus de liderat és elmés convenient en cada cir-cumstància, és a dir, que ésnecessari quan es parla de

Treball en Equip i quan esparla d’Equip de Treball.

També permet d’alguna formacontrastar l’estructura amb as-pectes estratègics de l’organit-zació respecte a la rotació dellocs de treball, diferents es-tils de liderat i la diferencia-ció entre la necessitat d’unliderat carismàtic (9/9) a unestil de comandament cen-trat en els resultats sobre lespersones, com pot ser en elscasos de subcontractació perun servei.

Per aquesta raó hem cregutconvenient s impli f icarconceptualment aquest qua-drant ja que la diferènciabàsica es trobaria en la con-cepció de que el personal ésun dels recursos estratègicsmés importants de l’organit-zació. L’Equip de Treball, lainterdisciplinarietat i lasinèrgia han d’ésser objec-tius prioritaris. Malgrat queles dues opcions son clares(Treball en Equip versusEquip de Treball), també éscert que a la realitat quoti-diana de les organitzacionsse solapen, allò més habitu-al són les formes mixtes.

Concloent, esperem que aques-tes línies afavoreixin la refle-xió sobre les diferentsnecessitats que són presents al’hora de desenvolupar una òp-tima gestió dels Recursos Hu-mans d’una organització.Especialment, en un escenarihistòric de grans canvissocioeconòmics on la gestiódels Recursos Humans (VeurePorret, 1997; González y DeElena, 1998; Boada, 2000) escaracteritzarà pel compromís iel contracte psicològic, tot su-perant “tics” normativistes i bu-rocràtics.

saMrevista 33

C ol·laboracions

Carolina RionCap de premsa de l’Ajuntament del Vendrell

Els ajuntaments són unafont d’informació legitima-da. Com a tal, requereixenla intermediació d’un pro-fessional de la comunicacióper gestionar tots els aspectesrelacionats amb els mitjans decomunicació, tant públicscom privats. Parlem de la fi-gura que es coneix actualmentcom a cap de premsa (tot i ques’hauria de dir cap de mitjansde comunicació, ja que trac-ta amb diaris, ràdios, televisi-ons, agències, revistes, webs,etc.). Per fer-ho, compta ambuna sèrie d’eines específiquesal seu abast per tal de desen-volupar la seva tasca. L’ús deles diferents eines segueix cri-teris periodístics. Les eines dequè disposem són: nota depremsa, convocatòria depremsa, dossier de premsa,elaboració i anàlisi del recull

de premsa, cartes al director,trobada amb els periodistes,entrevista, i base de dades.També es poden fer trobadesamb periodistes amb una pe-riodicitat concreta per tal deparlar de diferents temes d’ac-tualitat. La relació entre elsmitjans de comunicació i l’ad-ministració local permet ferpública la gestió de govern igenerar opinió pública.

Davant l’ampli ventall demitjans de comunicació, caldonar el mateix tracte a tots ino ser excloents, si no és quees tracti d’un tema molt es-pecialitzat, i tenir en compteles especificitats de cada mit-jà. Cal tenir un tracte perso-nalitzat amb els periodistes idonar sempre resposta a lesseves trucades i peticionsd’informació.

NOTA DE PREMSA

La nota de premsa ha de serun article periodístic i ha derespondre a dues premissesclau: l’interès i l’actualitat. Hade seguir la piràmide inverti-da (començar pel més impor-tant), incloure un titular, unencapçalament i un cos detext, clars i concisos. Tambés’hi solen afegir declaracionsde les persones implicades enel tema. Tenint en compte elsmitjans als quals ens adrecem,premsa, ràdio, televisió ointernet, si aquesta informaciól’acompanyem amb materialgràfic o audiovisual, encaramillor. Es tracta de donar cadavegada informacions més aca-bades i amb la possibilitatd’ampliar al tema o donar-limés importància si s’adjuntamaterial de suport.

Tant en la nota de premsa,com en la convocatòria depremsa i el dossier, la presen-tació ha de tenir com a prin-cipals característiques laconcisió, la simplicitat, lesdades de contacte, una com-

posició acurada i la imatgecorporativa.

La nota de premsa s’ha d’im-primir amb paper de la cor-poració local, per tal que elperiodista identifiqui amb uncop d’ull l’emissor. La notatambé ha d’incloure la datad’emissió i el nom, el núme-ro de telèfon, el fax i l’e-mailde la persona amb la qual elperiodista s’ha de posar encontacte si vol ampliar la in-formació. Tot i que el mitjàmés habitual és el fax, la mi-llor manera de fer arribar lainformació als mitjans és elcorreu electrònic, ja que per-met fer multitransmissions demanera immediata i adjuntar-hi material gràfic. L’espai ha-bitual d’una nota de premsaacostuma a ser inferior a unfull. Tant en la nota de prem-sa, com en la convocatòriade premsa i el dossier, la pre-sentació ha de tenir com aprincipals característiques laconcisió, la simplicitat, lesdades de contacte, una com-posició acurada i la imatgecorporativa.

àmbit de PROTOCOL

LA RE LAC IÓ ENTRE E LS M I T JANS DE COMUNICAC IÓ I

L’ADMINISTRACIÓ LOCAL PERMET FER PÚBLICA LA GESTIÓ

DE GOVERN, DONAR NOTORIETAT ALS ESDEVENIMENTS IGENERAR OPINIÓ PÚBLICA..

RE L A C I Ó A M B E L S M I T J A N S D E C O M U N I C A C I Ó ( I )

saMrevista 34

RODA DE PREMSA

La roda de premsa convida elsperiodistes a conèixer un temaen concret de la veu dels seusimpulsors o protagonistes, alsquals podran fer les pregun-tes que considerin oportunes.La convocatòria de la roda depremsa s’ha de fer tenint encompte l’agenda dels perio-distes perquè hi acudeixi elmajor nombre de mitjans decomunicació possible. Laconvocatòria ha d’incloure, apart del dia, l’hora i el lloc,les persones que hi seran pre-sents i la qüestió a tractar.

Els avantatges de les rodes depremsa són que permetenque els periodistes resolguinels seus dubtes al moment ique els portaveus facin expli-cacions més extenses. Laroda de premsa ha d’estar jus-tificada i tractar temes detranscendència pública. Unabús de convocatòries pot ferperdre la credibilitat i l’efec-tivitat. Com a inconvenients,ens trobem que els periodis-tes poden no acudir-hi. Tam-bé pot succeir que desprésd’una roda de premsa, el trac-tament dels mitjans de comu-nicació no coincideixi ambl’objectiu dels portaveus.

Prèviament a la convocatò-ria de la roda de premsa, caltreballar la informació quees vol donar, definir el pa-per del portaveu, adequar ellloc de la compareixença ielaborar, si és necessari, in-formació complementària.Cal vigilar l’ordre i el tempsde la compareixença delsportaveus, evitant que la in-tervenció s’eternitzi o que esdesviïn del tema de la con-vocatòria. Una vegada a laroda de premsa, cal fer unaexposició clara i concisa deltema i obrir el torn de pre-guntes. Posteriorment, calfer un seguiment del ressòde la nostra acció comuni-cativa en els diferents mit-jans i avaluar-lo. La sala aon es faci la roda de prem-sa ha de ser àmplia, ambcadires suficients, espai perals portaveus, amb taula i ca-dira, i amb la imatge corpo-rat iva o el motiu de laconvocatòria a la paret deldarrera, per facilitat la iden-tificació del lloc o el temaen els mit jans grà f ics oaudiovisuals.

El dossier ha d’aportar infor-mació detallada i duradoraen el temps, donant una ideaclara d’allò que es presenta.

INAUGURACIÓ DEL 21È FESTIVAL INTERNACIO-NAL DE MÚSICA PAU CASALS AL VENDRELL

Amb l’assistència del president del Parlament deCatalunya, Joan Rigol, i del conseller de Cultura dela Generalitat, Jordi Vilajoana.

Dissabte 14 de juliol, a dos quarts d’onze de la nit,s’aixeca el teló del 21è Festival Internacional de Mú-sica Pau Casals amb el concert inaugural a càrrecdel violoncel·lista Miklós Perényi, acompanyat alpiano per Dénes Varjón, a l’Auditori Pau Casals deSant Salvador, al Vendrell. El prestigiós violoncel·-lista interpretarà obres de Johann Sebastian Bach,Frederic Chopin i Bela Bartok, entre altres. La inau-guració comptarà amb l’assistència del president delParlament de Catalunya, Joan Rigol; el conseller deCultura de la Generalitat, Jordi Vilajoana; l’arque-bisbe de Tarragona, Lluís Martínez Sistach, i l’alcal-de del Vendrell, Benet Jané.

El 21è Festival Internacional de Música Pau Casals téprogramats onze concerts, del 14 de juliol al 25 d’agost,amb la presència de sis destacades orquestres, nou so-listes i artistes i formacions d’arreu del país i del món.El regidor de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell,Francesc Trillas, ha destacat que “el festival és un delsmés interessants de Catalunya, on hi participen els mi-llors artistes del món, en un marc únic: l’Auditori PauCasals, de rellevants condicions acústiques, davant dela Vil·la Casals, on la presència del mestre Pau Casalsés constant”. El primer concert serà enregistrat perTelevisió de Catalunya i per l’emissora de ràdioCatalunya Música.

Com a reconeixement a les activitats musicals, MiklósPerényi va rebre el Premi Kossuth l’any 1980 i el Pre-mi Bartók-Pástory l’any 1987. Com a solista i com amúsic de cambra ha actuat en multitud de centresmusicals i de festivals, tant a Europa com a Amèrica,el Japó i la Xina. El seu extens repertori inclou desd’obres dels segles XVII i XVIII fins a l’actualitat. Amés de dur a terme gires de concerts i activitats coma pedagog, Miklós Perényi és també compositor. Hacompost peces per a violoncel i per a petites i gransagrupacions de cambra.

Nota: disposem de fotografies.

saMrevista 35

DOSSIER DE PREMSA

El dossier de premsa és mésextens que una nota de prem-sa i s’acostuma a donar alsperiodistes abans de l’inicid’una roda de premsa o d’unacompareixença (acte d’inau-guració, primera pedra, etc.)o se’ls fa arribar a la redac-ció. El dossier inclou un títol,un índex i articles. Es potcompletar amb material grà-fic o audiovisual. El dossierha d’aportar informació deta-llada i duradora en el temps,donant una idea clara d’allòque es presenta.

El dossier ens permet oferiruna introducció, amb infor-mació de la història del ser-

vei o tema, i anar desenvo-lupant en diferents articlesels punts que es volen des-tacar. També és un materialen el qual és interessant in-cloure-hi dades concretes,com ara balanços, dades departicipació i d’assistència,etc. En el cas de l’Auditori,el dossier inclou el text depresentació del programa,els concerts, àmplia informa-ció sobre cada concert, fo-tografies, un breu resumreferent a l’Auditori i les ac-tivitats que s’hi desenvolu-pen, el balanç del festival del’any anterior i totes les da-des necessàries per posar-seen contacte amb l’Auditori iles modal i ta ts de vendad’entrades del Festival.

CONVOCATÒRIA DE PREMSA

PRESENTACIÓ DEL XXI FESTIVAL INTERNACIONALDE MÚSICA PAU CASALS

Dia: dimarts, 22 de maig de 2001.

Hora: a les 12.00h.

Lloc: Auditori Pau Casals, avinguda Palfuriana, número34. Telèfon: 977 68 34 68.

Us convoquem a la presentació del XXI Festival Inter-nacional de Música Pau Casals, el dimarts 22 de maig,a les 12.00h, a l’Auditori Pau Casals, a l’avingudaPalfuriana, número 34. La presentació anirà a càrrecde l’alcalde del Vendrell, Benet Jané; el gerent de l’Au-ditori Pau Casals, Juli Grandia, i el pianista JoanRubinat. Una vegada finalitzada la presentació s’ofe-rirà un refrigeri.

*Aquest article és un extracte del treball de recerca“La gestió de la comunicació a l’administració lo-cal” del mestratge de “Direcció de comunicació em-presarial i institucional” de la Facultat de Ciènciesde la Comunicació de la Universitat Autònoma deBarcelona.

saMrevista 36

D I P U T A C I Ó D E

T A R R A G O N A