Nosaltres i l’escriptura · Primària, fer veure la importància de la part emocional que...
Transcript of Nosaltres i l’escriptura · Primària, fer veure la importància de la part emocional que...
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
NOSALTRES I
L’ESCRIPTURA:
L’ESCRIPTURA A L’ESCOLA
MONTSAGRE
DescripcióDesprés d’haver realitzat una FIC durant els cursos 2013-15 del tractament de la lectura en el centre, emmarcat dins
el projecte d’impuls de la lectura que va emprendre el Departament, continuarem en aquesta línia amb el projecte:
Ara escric.Partint de la base d’uns acords presos ja fa temps, volem fer-ne una revisió i dissenyar una línia d’escola.La progressiva eliminació de llibres, entre ells, el de llengua catalana, ens ha portat a veure la necessitat d’establir
una nova manera d’organitzar-nos i aplicar metodologies més globalitzades en el treball del dia a dia.
Objectius Establir línies coherents de l’ensenyament de la competència escrita a nivell de centre.
0
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
Establir un model de formació basat en la reflexió i l’aplicació d’acords metodològics que s’incorporin a la
pràctica docent de tots els mestres. Recollir en un document els acords presos.
ÍNDEX
1. Introducció .................................................................................................. 32. L’etapa infantil ............................................................................................ 53. L’etapa primària .......................................................................................... 84. Som escriptors i escriptores ........................................................................ 105. Programació a partir dels gèneres textuals a l’Escola Montsagre ................ 176. Correcció dels textos: l’avaluació ................................................................ 18
6.1 Acords en l’avaluació d’un text6.2 Acords en la seqüenciació de l’ortografia a l’educació primària
1
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
7. Annexos de tots els gèneres textuals treballats en la FIC ………………………….. 28
1. INTRODUCCIÓ
L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua (lectura i escriptura) s’ha de plantejar de manera
integrada en la vida de l’aula i del centre, i, també, en els aprenentatges de les diverses matèries. Caldrà
veure l’escriptura no únicament com una eina-instrument, sinó sobretot, com a estratègia generadora de
coneixement i d’aprenentatge. Per tant, a part de fer escriure els alumnes, també serà necessari que
aprenguin a centrar l’interès en què escriuen i com ho escriuen. L’escola ha d’oferir un context on la llengua
escrita amb totes les seves funcions formi part de la vida quotidiana. Des d’un inici, l’alumne aprendrà a
escriure perquè en tindrà la necessitat, i per aquest motiu llegirà i escriurà textos complets adequats a les
exigències de les diverses situacions comunicatives.
El lligam família-escola és molt important en l’aprenentatge de l’escriptura, ja que els aspectes
actitudinals i emocionals són factors decisius que afavoreixen la motivació i l’esforç per aprendre a escriure.
Desde l’escola cal informar les famílies per:
2
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
- Desfer creences: fer partíceps a les famílies de les etapes maduratives en les que es troben els
infants per no forçar aquesta introducció de l’escriptura i per tant fer veure a grans trets que els “gargots”,
per exemple, a etapes primerenques són escriptura. Fer coneixedores a les famílies que en aquestes
primeres edats, l’ordre de les lletres i les inversions són fets naturals de l’aprenentatge del codi. En l’etapa
Primària, fer veure la importància de la part emocional que afavoreix a l’aprenentatge de l’escriptura. Així
doncs, que la família no faci de correctora de possibles faltes ortogràfiques, si no és el cas. I que, sigui
sempre un factor motivador perquè l’infant vulgui escriure i tingui un reflex, en el si de la seua família, que
escriure és important.
- Orientar la seva col·laboració: alguns consells que es poden donar a les famílies són:
- Enriquir i millorar el seu vocabulari. - Cal anomenar les coses pel seu nom i evitar els noms crossa (això, allò, fer...). Tot el treball
oral els servirá de base per a l’escriptura.- Fer de l’escriptura un costum quotidià.- Posar a la seva disposició objectes per escriure: pissarres portàtils, lletres per confegir,
bolígrafs, ordinadors,…- Posar al seu abast estris i materials d’escriptura. Regalar-ne.- Jugar amb jocs que estimulin la motricitat: encaixos, construccions, jocs d’enfilar, de
modelar...- Mostrar-los, si es tenen, escrits de quan eren petits.- Tenir cura del valor que es dóna a les errades. Tenir present que els infants són escriptors
que aprenen, no escriptors dolents. Valorar el seu esforç i progrés.- Evitar les comparacions.- Interessar-se per tot el que escriuen a l’escola.
- Mostrar exemples d’activitats que poden fer amb els fills.
- Fer de models: llistes de la compra, notes recordatòries, llistes de telèfon, convidats a una
festa, coses per posar a la maleta,…- Fer d’interlocutors: notes pares/mares-fills/es…- Fer d’animador: felicitacions, peus de foto als àlbums,…
L’escriptura ha de tenir la finalitat o objectius de recordar, identificar, localitzar, registrar,
emmagatzemar dades, comunicar, gaudir, compartir sentiments i emocions, participar de fantasies i
somnis, també aprendre, conèixer, estudiar, aprendre com es fan les coses. La definició de competència
3
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
escrita es vincula amb 4 propòsits: comunicar-se, organitzar-se, aprendre i participar en la societat.
L’escriptura té una clara relació amb les altres habilitats lingüístiques de parlar, escoltar i llegir.
El repte que té l’escola és implicar els nens i nenes en activitats de lectura i escriptura que siguin
reals i significatives i acompanyar-los en aquest procés d’una manera efectiva i afectiva per formar bons
lectors i escriptors.
Fases de l’escriptura:
Es passen les proves Teberosky a l’etapa infantil, dues vegades al curs (gener i maig) per valorar l’etapa on
es troba cada alumne (TEBEROSKY, Ana. L’aprenentatge i l’ensenyament de l’escriptura i el llenguatge
escrit). Aquestes proves determinen l’etapa d’escriptura:
1. Presil.làbiques no diferenciades.2. Presil.làbiques diferenciades.3. Sil.làbiques.4. Sil.labicoalfabètiques.5. Alfabètiques.6. Ortogràfiques.
2. L’ETAPA INFANTIL
4
Usos reals de l'escriptura en l'entorn escolar Usos reals de l'escriptura en l'entorn escolar
Ús pràctic
Organització i convivènciaInformacióVida social i comunicació
Ús pràctic
Organització i convivènciaInformacióVida social i comunicació
Ús científic
Textos de les àrees de coneixement:- cartells-murals- textos expositius- mapes conceptuals i mentals- ...
Ús científic
Textos de les àrees de coneixement:- cartells-murals- textos expositius- mapes conceptuals i mentals- ...
Ús literari
Per ser llegits i escoltatsPer ser dramatitzatsPer jugar amb la llenguaPer a celebracions i esdeveniments
Ús literari
Per ser llegits i escoltatsPer ser dramatitzatsPer jugar amb la llenguaPer a celebracions i esdeveniments
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
Un cop reconegudes les etapes d’escriptura de cada infant, cal tenir present Què pensa?, Què
necessita? i quina ha de ser la Intervenció Docent.
(http://xtec.gencat.cat/web/.content/projectes/escriptura/araescric/conferencies/infantil-
inicial/conferencia2/presentacio2-eici.pdf)
A l’etapa infantil s’inicia l’aprenentatge del codi, d’una manera vivencial, significativa i provocadora.
A l’etapa infantil, la intervenció docent és de diferents maneres:
Moments de rotllana: els moments de
rotllana serveixen per expressar sentiments,
recordar el que vam fer o ens va succeir el dia
anterior, recordar el dia què estem, planificar
el dia, fer la lectura.
Organització de llistats:
poden ser activitats que sorgeixen de l’interès dels
alumnes. Per exemple, els mesos de l’any relacionats amb el naixement dels infants de la classe.
Racó de missatgeria: racó a l’aula per escriure
lliurement missatges. Aquest és un estímul per
escriure.
Treballs cooperatius i individuals: a partir d’interessos que sorgeixen del treball de “Roda de…”,
projectes, sortides al medi.
5
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
El treball del nom a partir de necessitats reals, per fer agrupaments, classificacions, torns,
eleccions…
L’agenda escolar: el vincle família-escola es reforça amb el mitjà escrit de l’agenda.
La llibreta vitgera: representa un primer contacte amb la lectura i l’escriptura. És un inici del que
continuarà a C. Mitjà i C. Superior sent el portafoli digital de lectura. La funció de la llibreta viatgera
és la de recollir amb dibuixos i/o paraules les experiències lectores. És una tasca voluntària que es
realitza en família els caps de setmana. A partir d’aquest recull sorgeixen les recomanacions,
experiències lectores, gust per llegir…
El llibre de vida: és un recull d’experiències viscudes pels infants, es realitza en família per tal
d’establir el vincle afectiu amb aquesta i els passos envers l’escriptura al llarg de l’etapa infantil i
primària.
6
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
Organitzar activitats per fer prendre consciencia fonològica (rodolins, dites, poemes…):El pas del temps, celebracions, efemèrides,…són bons motius per presentar activitats com aquestes.
Documentació de les sortides al medi: setmanalment, els alumnes d’infantil surten durant un matí
(2 hores) al medi proper per iniciar processos d’investigació. Totes aquelles inquietuds i bones
preguntes que sorgeixen a partir de l’admiració i l’observació espontània es recullen tant per part de
la mestra com amb col·laboració amb els infants en una Llibreta d’investigacions. Roda…: dintre del treball de conferències que es treballa des d’infantil fins a 3r.
Protagonista de la setmana: a P-3 Roda de contes: a P-4 Roda d’animals: a P-5
La llibreta de l’abecedari: aquesta llibreta seguirà l’alumne durant tota l’escolarització. Es tracta
d’una llibreta amb les pàgines marcades amb l’abecedari. L’objectiu és tenir un primer contacte amb
aquest ordre de les lletres. S’inicia amb el nom de l’alumne a la lletra que pertoca.
3. L’ETAPA PRIMÀRIA
Entenem que per escriure bé s’ha d’aprendre a parlar bé. A partir d’aquesta premissa, a l’escola cal
afavorir sempre situacions per parlar i fer parlar els/les nens/es, sempre. El/La mestre/a també ha de
ser un bon model i els alumnes cal que tinguin el coneixement d’un vocabulari bàsic i funcional a nivell
oral que pugui ser reconegut i utilitzat a nivell escrit.
“La relació entre l’escrit i l’oral no és una relació transparent; és el resultat d’una convenció acceptada pels usuaris d’una llengua en un momento determinat.”MOORHOUSE, citat a A.CAMPS. L’ensenyament de l’ortografia. Graó
Diferències entre la llengua oral i la llengua escrita:
7
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
Hi ha una sèrie d’accions que el/la mestre/a pot realizar en vers la producción escrita: Reforçar les produccions escrites dels alumnes i les hipòtesis utilitzades, la qual cosa els donarà
seguretat. Llegir en veu alta el que ha escrit l’infant de manera literal (per exemple, si hi falta una lletra). Observar auditivament la producció oral de la seqüència dels sons d’una paraula. Suggerir un esforç nou (per exemple, escriure sense mirar el model). Induir a observar un referent o un model. Proposar que contrasti la pròpia opinió amb la d’un company ...
Font: Paulina Ribera
Durant l’etapa primària es duen a terme una sèrie d’activitats per al desenvolupament de l’expressió
escrita i oral:
Roda...: Dins les conferències que es realitzen i es comparteixen amb companys i companyes
del mateix grup-cicle (3 edats).
Roda d’oficis: a 1r curs.
8
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
Roda de ciutats: a 2n curs, es realitza en llengua castellana. Sóc expert: a 3r curs, sobre una temàtica de
lliure elecció. Llibre de vida: és un recull d’experiències viscudes
pels infants, es realitza en família per tal d’establir el
vincle afectiu amb aquesta i els passos envers l’escriptura al llarg de l’etapa
infantil i primària. Missatgeria: racó a l’aula per escriure lliurement missatges. Aquest és un estímul per escriure. L’agenda: desde 1r fins a 6è s’utilitza l’agenda escolar com a eina per a l’organització i vincula
l’escola i la família. Sortides a l’entorn proper: els alumnes de 1r, 2n i 3r surten al medi proper a
fer treball de camp. A la llibreta de medi es documenta, aquest cop per part
dels alumnes, a partir de fotografies els interessos i processos que hagin
pogut sorgir. La llibreta de l’abecedari: en aquesta llibreta s’iniciarà un diccionari
personalitzat de paraules noves, curioses o difícils que els alumnes de
forma individual i personal van coneixent. La tasca que es demana és que es
situï la paraula al lloc que hi pertoca i se’n faci una breu definició. L’objectiu
és utilitzar la llibreta com a estratègia per millorar l’ortografia i l’expressió escrita. El portafoli digital de lectura: consisteix en una selecció d’evidències recollides de manera
reflexiva al llarg d’un període de temps determinat i presentades en un suport digital. En el
nostre cas es centra en les vivències lectores i s’inicia de forma grupal a 4t i individual a 5è i 6è.
4. SOM ESCRIPTORS I ESCRIPTORES“Si l’ambient és ric en materials escrits, en interaccions i pràctiques de
lectura i escriptura es desenvolupa de manera significativa la capacitat
comunicativa en llengua escrita.”Teberosky 2001
Què cal ensenyar de l’escriptura? Aprenentatge del codi (iniciat a educación infantil, amb les activitats descrites
anteriorment). Funcionalitat de l’escriptura. Composició escrita.
9
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
En aquest apartat recollirem els acords presos en claustre sobre la funcionalitat de l’escriptura i la
composició escrita. Aquesta darrera es detallarà amb el treball de cada gènere textual que es fa al llarg de
les dues etapes, infantil i primària.
a. Funcionalitat de l’escriptura:Situacions comunicatives per treballar els diferents gèneres textuals.
EDUCACIÓ INFANTIL i C.I. C.M. i C.SFestes, celebracions i efemèrides
El conteLa nota El cartellEl programaLa invitacióLa receptaLa noticiaEl poemaDites i redolinsLa postal i la carta La cançóLa descripcióMural expositiuPeu de fotos
CartellReceptesInvitació als actesGuió de l’actuacióRimesPoesia.Confegir les lletres de les cançonsText instructiuCarta als reisTarja de felicitacióBiografies de personatgesText expositiu d’allò treballatComiat a l’escola
Sortides i visites La nota.Carta/peticióL’entrevistaElaboració d’itinerarisNotíciaMural expositiu
DípticPublicacions al NodesOpinió personalCartell informatiu (consells)Llistat de dubtes/preguntes a ferPreparar l’entrevistaCarta a la directora sobre els resultats de l’enquesta sobre l’elecció de la xarrada.
Tallers/racons/ambients LlistaNormes d’un jocRètolsTítolsElaboració de quadres de doble entrada
Llistat de materialsInstruccionsNotes de demandaInformesFitxa tècnica
Aniversaris InvitacionsFelicitacions
Les rodes LlistesContesMurals
10
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
Peus de fotoDescripcions Cançons EndevinallesRedolinsEmbarbussamentsElaboració d’itineraris
Inici de curs Text expositiuNota reunió paresLlistat normes de la clasePresentació de cadascú al mestre nou ( descripció)Entrevista al mestre nou
Successos Text expositiuArticle d’opinióResum
Altres Missatgeria
b. La composició escrita
A continuació es mostren tres exemples de com es realitzen aquestes fases en el procés d’escriptura a
l’etapa d’infantil i primària. Es tracta de tres gèneres textuals, la recepta, les normes d’un joc i les
notificacions (agenda), ambdós com a text instructiu, treballats en forma espiral a tota l’escolaritat. Les
tonalitats de blau en cada cicle signifiquen el grau de consecussió de la composició escrita, per tant:
11
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
IniciacióAmpliacióConsolidacióManteniment
12
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
TIPUSDE
TEXT
GÈNERETEXTUAL
PLANIFICACIÓ TEXTUALITZACIÓ REVISIÓ EDICIÓ DIFUSIÓ
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
Text
inst
ruct
iu
Rece
pta
CS X X X X X X X
CM X X X X X X X X X
CI X X X X X X X
Inf
EI
X X x X X X X
Estratègies docents:Inf. i CI: Aprenentatge vivencial. Repartiment dels ingredients i/o estris.Elaboració de la recepta.Modelatge de la mestra.CM i CS: aprenentatge vivencial, en llengua castellana i anglesa.Suports:Fotografies de l’elaboració.Fotografies i vocabulari dels ingredients.
Estratègies docents:Inf: Els alumnes s’agrupen segons el nivell de lecto-escriptura.Suports:Fitxa-model
Estratègies docents:En cursos baixos fer la revisió en gran grup.La revisió és segons els criteris de correcció acordats (veure annex LaRecepta)Suports:Rúbriques
Estratègies docents:Recull en un dossier.Segons la difusió que se’n vulgui fer, l’edició tindrà un format o un altre: llibret o recull de receptes individual, recull per compartir ambel grup-classe, a la biblioteca...
FamíliaCompanysBibliotecaPublicació digital
13
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
TIPUSDE
TEXT
GÈNERETEXTUAL
PLANIFICACIÓ TEXTUALITZACIÓ REVISIÓ EDICIÓ DIFUSIÓ
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
Text
inst
ruct
iu
Inst
rucc
ions
d’u
n jo
c
CS X X X X X X X X X X X
CM X X X X X X X X X X
CI X X X X X X X
Inf
EI
X X X X
Estratègies docents:Aprenentatge vivencial: explicacar de les normes del joc i jugar.Trobar la necessitat d’escriure les normes (motivació).Modelatge de la mestra a l’hora d’escriure el text i planificar-ne el contingut.Suports:Fotografies, vídeos del joc.
Estratègies docents:Inf: Els alumnes s’agrupen segons el nivell de lecto-escriptura.Modelatge per part de lamestra i amb ajuda dels infants.Suports:Fitxa-model
Estratègies docents:En cursos baixos fer la revisió en gran grup.La revisió és segons els criteris de correcció acordats (veure annex Instruccions d’un joc)Suports:Rúbriques
Estratègies docents:Recull en un dossier.Segons la difusió que se’n vulgui fer, la edició tindrà un format o un altre: llibret o recull de receptes individual, recull per compartir ambel grup-classe, a la biblioteca...
FamíliaCompanysBibliotecaPublicació digital
14
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
TIPUSDE
TEXT
GÈNERETEXTUAL
PLANIFICACIÓ TEXTUALITZACIÓ REVISIÓ EDICIÓ DIFUSIÓ
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
GG(grangrup)
PG(Petitgrup)
P(Parelles)
I(Individual)
Text
inst
ruct
iu
Agen
da, n
otifi
caci
ons
CS X X X X X X
CM X X X X X X
CI X X X X X
Inf
EI
X X X X X
Estratègies docents:Aprenentatge vivencial relacionat amb la necessitat de comunicar, normalment amb la família.Modelatge de la mestra a l’hora d’escriure el text i planificar-ne el contingut.Suports:Físicament en una pissarra o cartell gran.
Estratègies docents:Els alumnes d’infantil s’agrupen segons el nivell de lecto-escriptura.Modelatge per part de lamestra i amb ajuda dels infants.Suports:Infantil: agenda (bloc)Primària: agenda escolar.
Estratègies docents:En cursos baixos fer la revisió en gran grup.La revisió és segons els criteris de correcció acordats.Suports:Rúbriques
Suport:Infantil: agenda (bloc)Primària: agenda escolar.
Estratègies docents:El receptor serà, normalment, la família.
15
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
16
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
5. PROGRAMACIÓ A PARTIR DELS GÈNERES TEXTUALS A L’ESCOLA MONTSAGREA l’Escola hem decidit desenvolupar tot el procés de la composició escrita de diferents gèneres
exposats a la taula següent, així doncs es recullen tots els documents que els alumnes necessiten
per a desenvolupar la tasca d’escriptura. Aquests documents recollits en carpetes per tipoligia
textual, es comparteixen en els grups de menuts (Educació infantil), mitjans (1r, 2n i 3r) i grans (4t,
5è i 6è). (Consultar els arxius adjunts)
Tipus detext
Gèneresliteraris/Gèneres
textuals
Infantil CI CM CS
Textconversacional
Converses, cartes, autoritzacions, cartells, debats, diàlegs, entrevistes, qüestionaris, representacions, enquesta, còmics,…
Cartesentrevistes
Cartescartellsentrevistes
Cartescartellsentrevistescòmics
Cartescartellsentrevistescòmics
Text descriptiu Anuncis, descripció literària de personatges, d’ambients, definicions, diccionaris, catàlegs, guies turístiques, inventaris, caricatura…
descripció literària de personatges,definicions
descripció literària de personatges,d’ambients, definicions, diccionaris
descripció literària de personatges,d’ambients, definicions, diccionaris
Text instructiu Agenda, ordres, notificacions, normes de classe, papiroflexia,receptes de cuina, maneig d’aparells, regles de joc, invitacions, prospectesde medicament, fórmules químiques, plans de treball.
Receptes de cuina, Agenda, ordres, notificacions, normes de classe,invitacions
Receptes de cuina, Agenda, ordres, notificacions,normes de classe, reglesde joc, invitacions
Receptes de cuinaNormes de joc, Agenda, ordres, notificacions,normes de classe, reglesde joc
Normes de joc, Agenda, ordres, notificacions,normes de classe, reglesde joc
Text narratiu Conte, novel.la, teatre,crònica, guions de cinema, sèries televisives, reportatges, notícies, pel.lícules,…
Roda de contes Conte, notícies
Conte, notícies
Conte, notícies
17
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
Text expositiu Diaris, notícies, temes de llibre de text, treballs monogràfics, revistes, esquemes, mapes conceptuals, prendre apunts, conferències, exposicions, revistes temàtiques,…
Roda de contesRoda d’animals
Notícia Notícia Notícia
Text poètics Poemes, embarbussaments, dites, refranys, endevinalles, rodolins,cal.ligrames, cançons, eslògans, acròstics, jocs de llengua (rimes, onomatopeies,…)
Rodolins, jocs de llengua (rimes, onomatopeies,…),dites, refranys
Rodolins, cal.ligrames, dites, refranys, endevinalles
Poemes, rodolins, acrostics, dites, refranys
Poemes, rodolins, acròstics
6. CORRECCIÓ DELS TEXTOS: L’AVALUACIÓ“Errare humanum est”. Sèneca
“La correcció, quant a interacció entre professor i alumne, està marcada per connotacions negatives des delpunt de vista afectiu, ja que és un acte comunicatiu que implica una jerarquia de coneixements i, no hooblidem, de poder. D’aquí ve la necessitat de subratllar la importància que es realitzi d’una manerarespectuosa vers el productor de l’error, tenint en compte el temps i els esforços invertits en aquestesproduccions, per més defectuoses que siguin. Es tracta de portar a terme una correcció adequada per alsobjectius i per al nivell de la tasca proposada i, recordant que la correcció és un acte comunicatiu, fer-hoservint-se del to adequat.”
Articles De Didactica de la Llengua i de la Literatura • num. 68 • gener 2016
6.1 ACORDS EN L’AVALUACIÓ D’UN TEXT
S’acorden els aspectes que cal tenir en compte en l’avaluació d’un text.
Al Cicle Inicial:
18
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
1.EXPRESSIÓESCRITA EN
LLENGUACATALANA
0 1 2
Competènciadiscursiva
Coherència iadequació
No té en compte la situación comunicativa plantejada. No utilitza connectors quan calen. Les seves explicacionssón inconnexes i no s’entenen.
El text s’ajusta a la situació comunicativa plantejada. Prescindeix d’algun connector necessari per a relacionar les diferents parts de la història.La seva explicació és clara i ordenada.
El text és un tot i no pas un conjunt de frases inconnexes i que contingui tota la informació i estigui explicada de manera que el lector no hagi de fer cap sobreinterpretació pertal de comprendre’l.
Correcciólingüística:
LèxicOrtografia
Morfosintaxi
El lèxic és molt limitat. Hi ha errades de vocabulari que fan difícil de comprendre el text. En el text hi ha més de 9 errades d’ortografia natural i morfosintàctiquesque dificulten la comprensió del text.
El lèxic és correcte, però s’hi pot trobar alguna imprecisió. No hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics. Pot haver-hi algunes erradesd’ortografia natural com també de morfosintaxi.En el text hi ha un màximde 5 errades objectes d’avaluació.
El lèxic és ric i correcte. No hi ha interferències amb altres sistemes lingüístics. En el text no hiha cap errada d’ortografianatural. Les frases del text estan ben estructurades. No hi ha cap erradamorfosintàctica objecte d’avaluació.
Aspectes formals Es considera no satisfactòria si l’escrit no presenta un mínim de dos dels tres aspectes: netedat, marges i separació entre línies.Es considerarà no satisfactòria si la lletra no és llegible sense esforç, proporcionada i amb bona direccionalitat.
Es considera satisfactòria si l’escrit presenta adequadament un mínim de dos dels tres aspectos següents: netedat, marges i separació entre línies.Es considerarà satisfactòria si la lletra ésllegible sense esforç, proporcionada i amb bona direccionalitat.
-
Al Cicle Mitjà:
19
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
1.EXPRESSIÓESCRITA EN
LLENGUACATALANA
0 1 2
Competènciadiscursiva
Coherència iadequació
El text no respon al tema demanat.Les idees estan desordenades.
El text respon al tema demanat però de maneramolt general i poc ordenadament.
Respon al tema demanat ordenadament.
Correcciólingüística:
LèxicOrtografia
Morfosintaxi
Ús de vocabulari pobre.Més de 12 faltes.Hi ha errors de concordança (subjecte i predicat).No hi ha puntuació.
_Entre 7 i 12 faltes.Alguna frase presenta errors.Hi ha puntuació molt escassa i amb errors.
Ús de vocabulari força correcte.6 o menys faltes. Les frases estan ben estructurades.Hi ha puntuació: comes en enumeracions i punts al final de frase.
Aspectes formals Cal·ligrafia poc entenedora, no hi ha marges i línies massa tortes.
Línies rectes i marges. Però cal·ligrafia poc entenedora.
Bona cal·ligrafia. Línies rectes i marges.
Al Cicle Superior:
1.EXPRESSIÓESCRITA EN
LLENGUACATALANA
0 1 2
Competènciadiscursiva
Coherència iadequació
El text no respon adequadament al tema demanat i/o no incorpora els requeriments que es demanen, com ara posar títol. Les idees costen de seguir.El registre no és apropiat.Hi ha moltes repeticions i inclou informació irrellevant. El text no està organitzat en paràgrafs. Falta de coherència textual.
El text respon aproximadament al temademanat i/o incorpora com a mínim dos dels requeriments, però no inclou el títol.Les idees es desenvolupen de manera general i/o poc ordenada.Hi ha algun error de registre.Hi ha alguna repetició i inclou informació irrellevant.El text conté algun error en la distribució dels paràgrafs (manca o excés). Poca coherència textual.
El text respon al tema demanat i incorpora els requeriments que es demanen.Les idees es desenvolupen ordenadament, amb una certa complexitat.El registre és apropiat.No repeteix idees ni inclou informació irrellevant.El text està correctament distribuït en paràgrafs. Bona coherència textual.
Correcciólingüística:
LèxicOrtografia
Morfosintaxi
El text està escrit amb un vocabulari pobre, poc precís i repetitiu.El text conté força interferències amb altres
El text està escrit amb unvocabulari limitat, poc variat i/o amb repetició de determinades paraules.
El text està escrit amb propietat lèxica. El vocabulari és adequat, precís i variat.El text no conté
20
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
sistemes lingüístics.Té més de 3 errors lèxics.
L’escrit té més de 8 faltes.
El text té 4 o més errors de construcció , concordança, temps verbals, pronoms i/o interferències morfosintàctiques.
Hi ha més de 4 errors de puntuació.
El text conté alguna interferència amb altres sistemes lingüístics.S’admeten 2 o 3 errors lèxics.
L’escrit té entre 5 i 8 faltes.
El text té 2 o 3 errors de construcció, concordança, temps verbals, pronoms i/o interferències morfosintàctiques.
Les frases són simples, amb abundància de coordinació.
Hi ha 3 o 4 errors de puntuació.
interferències amb altres sistemes lingüístics.S’admet 1 error lèxic.
L’escrit té 4 faltes o menys.
Hi ha fins a 1 error de construcció, concordança,temps verbals, pronoms i/o interferències morfosintàctiques.
Utilitza estructures complexes.
Hi ha fins a 2 errors de puntuació.
Aspectes formals Lletra molt poc entenedora, línies tortes i presentació poc acurada. No hi ha marges.
Lletra poc entenedora, línies força rectes i presentació acurada. Hi manca algun dels marges.
Lletra entenedora, línies rectes i presentació acurada. Marges ben distribuïts.
En la fase de revisió d’un text, el/la mestre/a afavoreix a l’autocorrecció per part de l’alumne/a. Per això hi ha uns codis que es comparteixen amb els alumnes a l’hora de que aquests en facin la revisió. Per tant, els escrits sempre són d’anada i tornada. Els codis són:
Falta d’ortografia
Errades de lèxic: paraula castellana, inventada…
Frase mal construïda, repeticions, omissions de paraules…
Errades en la puntuació, enllaços (i, o, però, malgrat,…)
6.2 ACORDS EN LA SEQÜENCIACIÓ DE L’ORTOGRAFIA A L’EDUCACIÓ PRIMÀRIA
21
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
CONTINGUTS ORTOGRÀFICS 1r S’inicia T.sistemàtic S’exigeix
Ús de majúscules (noms propis, inici de frase) x
QUE x
Estructures hi ha / hi havia x
CONTINGUTS ORTOGRÀFICS 2n S’inicia T.sistemàtic S’exigeix
Ús de majúscules x
QUE / QUI x
Estructures hi ha / hi havia x
L’apòstrof en l’article l’ (el, la) i preposició d’ x
Guionet en els nombres x
Finals de temps verbals -ava, -aves, -àvem, -àveu, -àven x
B en grups BR i BL x
Vaig, va… + infinitiu x
22
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
Alternança c/qu, j/g, g/gu x
H en paraules treballades x
CONTINGUTS ORTOGRÀFICS 3r S’inicia T.sistemàtic S’exigeix
Ús de majúscules x
Plurals: ca/ques, ga/gues, ja/ges,ça/ces x
Apòstrof article (l’) i preposició (d’) x
Guionet en els nombres x
Finals de temps verbals -ava, -aves, -àvem, -àveu, -àven x
B en grups BR i BL x
Mots mb i nv x
Vaig, va… + infinitiu x
J/G x
r/rr/r muda x
23
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
Alternança c/qu, j/g, g/gu x
CONTINGUTS ORTOGRÀFICS 4t S’inicia T.sistemàtic S’exigeix
Ús de majúscules x
Plurals:ca/ques, ga/gues, ja/ges,ça/ces x
Altres plurals (cançons, cabàs,...) x
Apostrof article i preposició x
Apostrof article la davant i,u x
Guionet en els nombres x
Guionet en paraules compostes (-s,-r,-x) x
Guionet i apostrof en combinacions pronom feble i verb x
Contraccions al, del, pel x
Contraccions/apostrof: al/a l’, del/de l’, pel/per l’ x
Estructures hi ha/ hi havia x
24
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
Verb haver x
Finals imperfet d’indicatiu x
B en grups bl/br x
Mots amb mb/nv x
Formes perifràstiques: vaig, va +inf x
Alternança p/b, u/v x
J/G x
Finals -ig (vaig, faig, veig, raig, boig, estoig) x
Grafies de la s sorda x
Grafies de la s sonora x
Accent obert i tancat x
Accentuació paraules agudes, planes i esdrúixoles x
Diacrítics x
R/rr/r muda x
25
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
Finals -tx,ig (despatx/despatxar, passeig/passejar) x
X en posició inicial i -ix entre vocals x
Distinció em/hem/amb x
Homòfons: per què, ha/a, hi/i, conte/comte/compte x
Homòfons quan/quant, tan/tant, també/ tan bé,alhora/a l’hora
x
CONTINGUTS ORTOGRÀFICS 5è S’inicia T.sistemàtic S’exigeix
Ús de majúscules x
Plurals:ca/ques, ga/gues, ja/ges,ça/ces x
Altres plurals (cançons, cabàs,...) x
Apòstrof article i preposició x
Apòstrof article la davant i,u x
Guionet en els nombres x
Guionet en paraules compostes (-s,-r,-x) x
26
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
Guionet i apòstrof en combinacions pronom feble i verb x
Contraccions al, del, pel x
Contraccions/apòstrof: al/a l’, del/de l’, pel/per l’ x
Estructures hi ha/ hi havia x
Verb haver x
Finals imperfet d’indicatiu x
B en grups bl/br x
Mots amb mb/nv x
Formes perifràstiques: vaig, va +inf x
Alternança p/b, u/v x
J/G x
Finals -ig (vaig, faig, veig, raig, boig, estoig) x
Grafies de la s sorda x
Grafies de la s sonora x
27
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
Accent obert i tancat x
Accentuació paraules agudes, planes i esdrúixoles x
Diacrítics x
R/rr/r muda x
Finals -tx,ig (despatx/despatxar, passeig/passejar) x
X en posició inicial i -ix entre vocals x
Distinció em/hem/amb x
Homòfons: per què, ha/a, hi/i, conte/comte/compte x
Homòfons quan/quant, tan/tant, també/ tan bé,alhora/a l’hora
x
28
S’iniciaT.sistemàticS’exigeixCONTINGUTS ORTOGRÀFICS 6è
xÚs de majúscules
xPlurals:ca/ques, ga/gues, ja/ges,ça/ces
xAltres plurals (cançons, cabàs,...)
xApòstrof article i preposició
xApòstrof article la davant i,u
xGuionet en els nombres
xGuionet en paraules compostes (-s,-r,-x)
xGuionet i apòstrof en combinacions pronom feble i verb
xContraccions al, del, pel
xRContraccions/apòstrof: al/a l’, del/de l’, pel/per l’
xEstructures hi ha/ hi havia
xVerb haver
xFinals imperfet d’indicatiu
xB en grups bl/br
xMots amb mb/nv
xFormes perifràstiques: vaig, va +inf
xAlternança p/b, u/v
xJ/G
xFinals -ig (vaig, faig, veig, raig, boig, estoig)
xGrafies de la s sorda
xGrafies de la s sonora
xAccent obert i tancat
xAccentuació paraules agudes, planes i esdrúixoles
xDiacrítics
xR/rr/r muda
xFinals -tx,ig (despatx/despatxar, passeig/passejar)
xX en posició inicial i -ix entre vocals
xRDistinció em/hem/amb
xRHomòfons: per què, ha/a, hi/i, conte/comte/compte
xRHomòfons quan/quant, tan/tant, també/ tan bé,alhora/a l’hora
Generalitat de CatalunyaDepartament d’Ensenyament Escola Montsagre
Nosaltres i l’escriptura
7. ANNEXOS DE TOTS ELS GÈNERES TEXTUALS TREBALLATS EN LA FIC
29