Revista de divulgació cultural gratuïtanº27 juliol 2013MASSADA

SABADELL

El “Diari d’Anna Frank”, un debat necessari

Prinsengracht

Els jueus que van fugir de Hitler rumb a Catalunya

Claus per entendre la represa de les negociacions de pau entre Israel i Palestina

Creada la federación de comunidades judías progresistas de España

Israel a Sabadell

MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 2

EDITORIAL

SUMARI

Nota: La revista Massada Sabadell és interactiva. Aquesta icona et mostra els enllaços. Clica.

MASSADA SABADELL

nº27 juliol 2013

ACSIAssociació Cultural Sabadell Israel

El Mashav pàg. 05

pàg. 11Hanna

pàg. 13Una mujer Justa entre las Naciones

El Diari d’Anna Frank, un debat necessaril.

pàg. 03

pàg. 14Negociaciones Israel-PalestinaIsrael a Sabadell pàg. 15

Federación de comunidades judias progresistas de España

pàg. 13

Comunicado embajada pàg. 12

Tel Aviv estiueja pàg. 08

Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.comSi no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies

Fumar cànnabis pàg. 17

Tixà B’Av pàg. 19Rumb a Catalunya pàg. 20Gastronomia: Baklava pàg. 24

Móviles en smartphones pàg. 18

Le Chambon-sur-Lignon pàg. 25Llibres. Un grito sin voz pàg. 27

Arriba l’estiu i, amb ell, unes més que merescudes vacances per aquells que formem part de l’equip de redacció de Massada Sabadell.

Acabem el curs i ho fem amb la sensació i la satisfacció d’haver arribat al número 27 d’una revista que va néixer molt senzilla i que, gràcies a la col·laboració desinteressada de totes les persones que la fan possible, s’ha consolidat amb uns estardars més que acceptables. Gràcies a totes i a tots.

Durant aquestes darreres setmanes, tal com ja us apuntàvem en l’exemplar corresponent al mes de juny, la nostra entitat ha tingut l’oportunitat de col·laborar en la visita que diversos professionals d’Israel han fet a la nostra ciutat. El nostre paper s’ha limitat a donar-los-hi la benvinguda, posar-nos a la seva disposició pel que calgui i explicar-los-hi les motivacions i els objectius que persegueix la nostra associació.

Hem de dir que ens hem sentit especialment honrats amb aquesta tasca, sobretot al veure l’alegria que els provocava conèixer que, a molts quilòmetres d’Israel, hi ha un seguit de persones que, sense ser jueves, treballen pel reconeixement de la seva cultura i del seu país.

Poder-nos comunicar directament amb ells, explicar-los-hi la nostra modesta tasca, els nostres projectes futurs i alhora poder copsar el seu agraïment ha estat una experiència molt enriquidora que ens anima a seguir treballant.

I finalment, des de Massada Sabadell, mirem amb esperança però també amb realisme el nou procés de pau que s’ha iniciat i que desitgem sigui més fructífer que el de l’any 2010, en el qual els palestins van abandonar la taula de negociacions. Estarem atents a les novetats que es puguin produir.Bon estiu!

L’equip de redacció.

EN PORTADAEl “Diari d’Anna Frank”, un debat necessari Jordi Petit

nº27 juliol 2013

MASSADA SABADELL pàg. 3

MASSADA SABADELL

Aquell que no hagi visitat la casa d’Anna Frank a Amsterdam, es podria dir que no ha estat en aquella capital perquè ha esdevingut un punt obligat per al turisme aliè i, fins i tot, per als propis holandesos. Fou allà, al domicili Prinsengracht 263-267, davant d’un dels nombrosos canals de la ciutat on aquella nena, el seu pare i quatre persones jueves més, la família Van Daan, van sobreviure amagats de l’implacable invasor nazi durant dos anys. Només tenien 52 metres quadrats per malviure i és on la petita va escriure el seu famós diari, “Kitty”, que ha passat a la posteritat. Per ara, un total de 30 milions de llibres venuts i traduïts a una seixantena de llengües, que descriu el malson que va acabar amb la delació i la deportació. La darrera anotació la fa ver l’1 d’agost de 1944. Després, detinguda i en infracondicions, va morir de tifus al mes de març de 1945, molt poc abans de la desfeta nazi i la victòria aliada.

Darrerament, s’ha desfermat una polèmica en que els legals hereus d’Anna Frank critiquen l’explotació turística d’aquell amagatall i reclamen la devolució de l’original del Diari. Aquests, volen crear a Frankfurt el Centre Cultural de la Família Frank, doncs fou en aquella ciutat alemanya on va néixer l’Anna i els seus ancestres, enregistrats en un arbre genealògic que es remunta 400 anys enrere. Hi col·labora el Museu Jueu i el pes de la reclamació te, al meu parer, tot el fonament legal. El cas està ara en mans dels magistrats.

La resistència holandesa a cedir aquest diari-testimoni ha desfermat un altre debat: l’actitud tolerant de la societat neerlandesa envers la deportació dels jueus a mans dels nazis. És, percentualment, el nivell més alt de col·laboració amb l’invasor nazi si el comparem amb els habitants d’altres països.

Aquest tema no va ser abordat en la memòria històrica holandesa. Per contra, el moviment gai-lèsbic, commemora cada any l’anomenat “tren dels mil” homosexuals holandesos que van sortir cap els camps d’extermini des de

MASSADA SABADELL pàg. 4

EN PORTADAnº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

l’estació ferroviària d’Amsterdam.

A més a més, hi ha un fet històric admirable, que no em puc estar de compartir amb els lectors d’aquesta revista, que va ser que un grup d’homosexuals holandesos van aconseguir incendiar els arxius de la Gestapo a Amsterdam. Amb aquesta acció, moltes persones els deuen la vida ja que la destrucció d’aquells documents no va permetre identificar gent que, d’una altra manera, haguessin estat detinguts i el seu futur hagués tingut un destí incert. La gent que es va poder escapolir de la persecució degut a la destrucció de les fitxes policials anaven de jueus a comunistes, passant per sindicalistes, discapacitats, religiosos, progressistes, anarquistes, socialistes, gitanos i qualsevol altra persona que no encaixava en el marc de les seves idees de supremacia racial. En acabada la guerra, aquest grup de valents patriotes fou condecorat per la seva acció com herois nacionals.

El debat està servit i la justícia holandesa ha de pronunciar-se entre els dos pols oposats: turisme o cultura de la pau

Jordi PetitPresident honorífic de la Coordinadora Gai-Lesbiana de

Catalunya Medalla d’honor de la Ciutat de Barcelona, 2003 i

Creu de Sant Jordi, 2008

MASSADA SABADELL pàg. 5

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL ACTUALITATEl MASHAV, Centre de Cooperació Internacional d’Israel

Continuant amb el que explicàvem al passat número de Massada-Sabadell (26), amb el títol “Israel ajuda el món”, avui us volem explicar què és i què fa el MASHAV, el Centre de Cooperació Internacional d’Israel, que va ser creat el 1958 amb l’objectiu de compartir, amb el món en procés de desenvolupament, el know-how i les tecnologies que sustenten la base del ràpid desenvolupament israelià.

L’ajuda va començar amb els països del Tercer Món i en desenvolupament, mitjançant el Ministeri d’Afers Exteriors. Va ser la primera organització en sustentar-se sobre els recursos produïts per l’empresa

sionista a Israel. Aquesta capacitat va ser descoberta pels representants dels països en desenvolupament del continent asiàtic i els líders dels estats africans que van començar les seves visites a Israel (1952-1953) amb l’objectiu de conèixer, de prop, l’incipient país. A finals de 1957 es va crear un marc especial, en el Departament d’Àsia i Àfrica, que va concentrar les comandes de diferents nacions. Es va anomenar “Secció d’Ajuda Internacional”. Comptava amb només un empleat. Amb l’augment de necessitats va quedar clar que s’havia de bastir una estructura més estable, àmplia i organitzada capaç de funcionar amb eficàcia i rapidesa. En un principi es va dedicar a donar ajuda en els sectors agrícoles-tècnics.Així va néixer MASHAV, el Centre de Cooperació Internacional d’Israel. El programa va implementar-se el 1958 amb l’objectiu de compartir, amb el món en vies de desenvolupament, el know-how i les tecnologies que eren la base del ràpid desenvolupament israelià. A principis dels anys ’60 veu la llum el “Departament de Cooperació Internacional-MASHAV” que, amb els anys, va configurar el Centre de Cooperació Internacional, finançat amb la col•laboració de tercers països i organismes multinacionals (OEA, BID, PNUD, UNESCO i la Organització d’Aliments i Agricultura). L’ajuda es feia palesa en una àmplia varietat d’àrees (medecina, agricultura, educació, promoció de la

dona, comunitat i família).Moltes dones, entre elles líders dels seus països, van rebre la seva formació al Centre Carmel, el Centre Internacional de Formació Golda Meir, amb seu a Haifa, destinats a permetre –a les que viuen en països desenvolupats- afegir-se als processos que

es viuen als seus països. D’aquesta manera, per exemple, els primers metges de la Unió de Països Africans es van graduar a l’Escola de Medecina de la Universitat Hebrea i l’Hospital Hadassah i les primeres infermeres van rebre la seva formació bàsica a Israel.El que va començar com un modest programa d’un país en desenvolupament, centrat en nivells bàsics de

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 6

capacitats humanes, va florèixer amb el propòsit de promoure el desenvolupament sustentable i la equitat social. MASHAV va capacitar a més de 200.000 participants en cursos, cobrint uns 140 països (a Israel i a l’exterior), i va desenvolupar desenes de projectes que mostren la perícia i l’habilitat israeliana. La prioritat va ser mitigar la pobresa, la provisió de seguretat alimentària i eines destinades a les dones, així com la millora dels serveis de salut bàsics i l’educació.En els darrers anys MASHAV ha fet arribar nombrosos equips, amb personal professional capacitat en emergències i desastres. S’encarrega, a més a més, d’entrenar a quadres de metges, infermeres, tècnics en salut i administradors, capaços de fer front als esdeveniments massius amb víctimes, tractant a pacients amb traumes múltiples, compartint l’experiència clínica, procediments i organitzant respostes davant dels fets. Bons exemples son l’Hospital de Kinshasa al Zaire, aixecat pel MASHAV; clíniques oftalmològiques a alguns països de l’Àfrica, on van ser practicades milers d’intervencions i transmesos els coneixements en la prevenció del còlera a El Salvador: de la SIDA a alguns països de l’Amèrica Llatina i sobre la gestió de bancs de sang a Tailàndia, Birmània i Nepal. Un altra projecte, que ve funcionant des de fa anys, sota la direcció del Professor Dan Engelhard (Director de Pediatria de l’Hospital Hadassah d’Ein Karem), va aconseguir reduir la mortaldat, entre bessons malalts de la SIDA a Etiòpia, del 25% anual a quasi el 0%.Pel que fa a l’educació, MASHAV es va ocupar d’una gran varietat de temes. Actualment, està centrada

en l’etapa d’educació inicial, instrucció de científics, tecnologia aplicada a escoles generals i agrícoles, educació informal, tècnica i educació per adults.L’actualització i represa de relacions amb altres nacions, a finals dels anys ’80, va provocar un augment de les activitats a la Xina així com també a la Índia i a Turquia. A la dècada dels ’90, a Egipte, es va posar en funcionament una granja model agrícola,

un centre d’orientació i un programa per a residents a noves regions. El 1999, 300 estudiants egipcis van participar a cursos a Israel. En aquells anys també es va dur a terme l’activitat d’orientació, destinada a 100 estudiants palestins i una amplia activitat amb Jordània en temes d’agricultura, criança d’abelles i ovelles, i també en medecina, amb la creació d’una Unitat de Cures Intensives.

ACTUALITAT

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 7

El Centre de Cooperació Internacional s’adequa als canvis del món, en general i en els països de l’Europa Oriental en particular, orientant els seus programes d’estudi segons les noves demandes i actualitzacions tecnològiques en àrees socials, de l’economia i ecologia; addicció a les drogues, SIDA i contaminació ambiental com a temes globals. Cal esperar que, el procés de pau, dugui un ràpid desenvolupament regional, possibilitats de cooperació i transmissió de noves tecnologies, en especial a l’agricultura a les regions seques, protecció del sòl, reg i animals i no només per aprendre sinó per mantenir l’equilibri entre “donar” i “rebre”.Els participants, al retornar a les seves llars, porten el missatge que el desenvolupament ràpid i amb èxit és possible. No són només coneixements sinó optimisme i una major fe en si mateixos i en les seves capacitats, constituint-se en ambaixadors de bona voluntat.“L’ajuda israeliana”, més enllà de ser un precepte, “transforma la imatge d’Israel pel món”, constituint “la pedra fonamental de la nostra diplomàcia. Uneix a Israel amb altres pobles”. Mitjançant el MASHAV es fan nous amics i s’estrenyen llaços amb altres països. “Estem obligats a ajudar, no només a nosaltres mateixos sinó al món”.Israel va tenir èxit en totes aquestes tasques i es va transformar en la moderna economia actual. Alguns ho anomenen “miracle israelià” però, de veritat, no va haver miracles que ens permeteren progressar sinó que va ser la generació de solucions creatives, humanes i tecnològiques, davant els grans desafiaments que van haver de fer front. Aquestes

mateixes respostes són les que MASHAV posa a disposició de tot el món.La cooperació d’Israel amb països en desenvolupament l’involucra en activitats per tot el món, de tres maneres diferents: cursos a Israel/cursos immediats i a curt termini/experts a curt i llarg termini. Basats en plans de treball i temes rellevants, MASHAV, juntament amb acadèmics i professionals, realitza cursos avançats a Israel en cinc idiomes (anglès, francès, àrab, espanyol i rus) a les àrees d’agricultura, salut, desenvolupament comunitari, educació, cooperació i altres temes. Els participants romanen allà entre tres setmanes i cinc mesos. A més a més, experts viatgen, com a resultat d’una petició oficial, durant un període d’entre dues i quatre setmanes, realitzant formació in situ sobre les àrees temàtiques de les que hem parlat. Les activitats que fan no són tan sols teòriques sinó que inclouen demostracions pràctiques.Els principis rectors dels projectes de MASHAV són la sustentabilitat i la possibilitat de rèplica. Aquests objectius s’assoleixen quan cada propòsit s’acompanya d’activitats de desenvolupament i capacitació, tant a Israel com en el lloc on es facin aquestes actuacions, perquè els membres de MASHAV es comprometen amb els treballs a llarg termini, fent-ne seguiment, incloent l’enviament d’experts consultors als espais físics dels programes.

De manera similar, les metodologies són dissenyades per a ser adaptades amb facilitat pels individus o les petites cooperatives.

ACTUALITAT

Tel Aviv estiueja. ACTUALITAT

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 8

Com passa sovint en el meu petit país (22.000 km2 i escaig, més de dues vegades més estret que el Llac Michigan!), El gran esdeveniment que va obrir l’estiu a Tel Aviv es va situar en ... Jerusalem! El president de l’Estat, Shimon Péres, ha complert 90 anys, i els seus convidats internacionals van acudir a la Casa Presidencial, el 18 de juny, a celebrar amb l’aquest dia particular. Péres era trentenari quan David Ben-Gurion es va fixar en la seva intel · ligència i el va introduir a la vida política, iniciant així una carrera en el partit Laborista que va portar a molts llocs ministerials, inclòs el de Primer Ministre, i que culmina ara amb el paper de primer ciutadà israelià. La majoria de les personalitats polítiques d’Israel li van retre homenatge, però sobretot, van acompanyar tant Bill Clinton, Tony Blair, el president de Rwanda Paul Kagame, el Príncep Laurent de Bèlgica, com Robert de Niro, Sharon Stone, i moltíssimes celebritats més. Indubtablement, l’estrella va ser la cantant americana Barbra Streisand, qui va donar un concert a Tel Aviv per més de 30 000 aficionats. Un periodista va recordar que res destinava a la celebritat a aquesta noia nascuda en un barri jueu, més aviat tímida i amb una forta bizquera, si no fos la seva magnífica veu. (El mismito dia, van caure diverses roquetas llançades des de la franja de Gaza sobre Israel, les quals van impedir que els veïns d’unes ciutats meridionals compartir l’alegria general.)

Aquests dies, una enquesta situa Tel Aviv entre les deu millors ciutats-platges del món, al costat de Barcelona, i la millor prova d’això és la gran quantitat de turistes que comencen a recórrer els seus carrers. Cauen dues notícies artístiques més: tant els Pet Shop Boys com el cantant francès Julien Clerc arribaran aquí al juliol a donar concerts. El 21 a la nit, en una de les platges, sonen els ritmes d’una banda brasilera, i tota la gent asseguda al voltant trenca a ballar com si estigués a Rio. El 24, la cinemateca telavivense presenta al Festival Internacional de Films d’Estudiants, amb curts-metratges d’Espanya, França, Grècia, Marroc. Actualment, es pot veure la

retrospectiva de les pel·lícules de Luis Buñuel. A la tarda del 27 de juny, arrenca «La nit blanca» al bulliciós Mercat Allenby, mentre la ciutat s’omple de parades i d’orquestres: aquí s’escolten cobles gitanes, allà el Jazz Band toca jazz, en un altre lloc canta la cantant grega Glykeria, Indie Rock sacseja el parc Hapisga a Jafa (Jaffa), més lluny hi ha danses de saló, danses folklòriques, danses de Bollywood, i Kikar Rabín (la gran plaça de l’ajuntament) es torna una àmplia discoteca a l’aire lliure, amb les vibracions de la música electrònica i una enorme bola rutilant de per el mig. Tant l’estació central d’autobusos com la Nova Estació semblen d’«festa major», i al port de Jaffa, impera la flor i nata de la música francesa. Fins a la matinada queden oberts tots els museus, funcionen els cinemes, i els teatres amb obres i musicals. A la Plaça Bialik, s’ha instal·lat un taller de dibuixos per als nens. Al campus de la universitat de Ramat Aviv, el públic gaudeix de xerrades curtes sobre uns temes tan diversos com «L’efecte del greix sobre el càncer», «Perquè els Jueus van aprendre a estimar Herodes», o «Les cíber- amenaces ». L’autobús turístic no deixa de donar voltes per la ciutat. Al dia següent, el focus es trasllada fins Jafa, l’antiga ciutat ja nomenada a la Bíblia, i el primer port on arribaven els pioners jueus europeus i nord-africans. En la seva època, el famós cineasta Menahem Golan havia ambientat a Jafa una peli que

Tel-Aviv 14/7/ 13

Raxel Israel

Celebritats al 90 aniversari de Shimon Peres

MASSADA SABADELL pàg. 9

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

explicava la saga dels primers immigrants jueus de Bulgària. De sobte, va esclatar en els mitjans de comunicació i a les xarxes socials uns d’aquells debats típics d’Israel: deuen, o no, obrir els magatzems de

Tel Aviv el dissabte? El tema és econòmic, perquè fins ara, uns grans magatzems obren i paguen per això una multa a l’ajuntament, però les botigues més petites tanquen, per no aguantar aquesta multa, i consideren que pateixen un desavantatge

ACTUALITATnomés per acatar la llei. Les opcions oscil·len entre aplicar igualment la llei municipal, - tots tanquen-, o canviar-la, - tots poden obrir-, en ambdós casos les multes deixarien d’omplir les caixes de l’ajuntament! No obstant això, de seguida es va alçar el nivell cap al cultural, i va sorgir el conflicte entre els que consideren que dissabte, fins i tot en la Tel Aviv laica, segueix sent el shabbath, aquest dia bíblic de descans setmanal per als humans, els animals i la naturalesa, que el cristianisme, l’islam, i més tard les legislacions democràtiques han adoptat com a un dret humà bàsic, - i els que reivendican la llibertat total de comprar a tota hora (tot i queixar-se els mateixos de vegades del consumisme generalitzat!) i , sobretot, no volen perdre el privilegi de viure en una ciutat que «mai dorm»! De moment, les coses segueixen sense moures, fins a les molt properes eleccions municipals. El 7 de juliol, Tel Aviv s’enamora d’Alicia Keys, que toca el piano, canta i balla amb dos convidats apreciats del públic: el cantant israelià Idan Raichel, conegut per haver recorregut molts països amb la seva bella coral de nens israelians etíops, i el propi fill d’Alicia, anomenat Egypt, amb 5 anys. El 10, l’espectacle es troba a l’Avinguda Rothschild, al meu judici un dels llocs més estètics i interessants de la ciutat: Liza, un balladora atrevida, fascina als vianants ballant dalt d’una de les més altes torres acabades de construir. I com oblidar els plaers de la taula? L’israelià Jessy Bodec acaba d’anunciar que està obrint una «escola de degustació de vins» en la també concorregut carrer Dizingof. Avui, 14 de juliol, la Residència de l’ambaixador francès, situada a Jafa gairebé a la

Imatge de la ciutat de Jafa

MASSADA SABADELL pàg. 10

ACTUALITATnº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

vora del mar, està preparant la celebració local de la Revolució francesa, on solen acudir, cada any, el President de l’Estat, el primer ministre, moltes personalitats del món polític, i un munt d’intel·lectuals, periodistes i artistes més o menys vinculats amb la llengua i la cultura franceses. En el vast jardí interior, 2000 convidats engalanats van a somriure a les càmeres, apinyar prop de la taula amb la difícil tasca d’aconseguir posar en els seus plats uns trossos d’embotits i formatges genuïns, beure unes copes de vins gals tebis, i tacar-se els dits amb l’enorme pastís de xocolata que es fon ràpid gràcies als 35 graus ambients! (No cal afegir que tot el que menja «casher» quasi es queda amb pa sec i unes tortitas!). Uns van a comentar amb profunda serietat les notícies del dia, que mai calen, i els altres s’ho van a passar pipa criticant el que els seus ulls veien!

Acabo amb la grata notícia que el President Artur Mas vindrà a Israel en els pròxims mesos.

Raxel Israel

Rothschild boulevard. Tel Aviv

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 11

Hannah Arendt

Aquesta pel·lícula ens explica un episodi de la vida de Hannah Arendt, filòsofa; politòloga; pensadora i periodista, jueva d’origen alemany, l’obra de la qual ha tingut gran influència en el pensament contemporani.

Va ser alumna de Husserl, i de Heidegger, amb el que va mantenir una relació. Fugint dels nazis es refugià a Paris on fou detinguda i internada d’un camp d’internament, d’on va escapar exiliant-se als EEUU on començà a treballar com a professora de filosofia.

La pel·lícula narra el període de temps en que va estar escrivint un informe, que generà molta controvèrsia, sobre el judici a Adolf Eichman, criminal de guerra nazi que fou arrestat a Argentina i jutjat i condemnat a mort a Jerusalem.

Arendt va escriure l’assaig titulat “Eichmann a Jerusalem: informe sobre la banalització del mal”. Aquest fou el primer d’un seguit de textos que varen anar apareixent al diari The New Yorker abans que prengueren forma i es convertiren en llibre. La visió d’Arendt sobre el tema va provocar un escàndol internacional.

D’alguna forma ens explica la incomprensió que generaren les seves reflexions especialment en aquelles persones que, d’una forma o d’altre, havien patit la barbàrie nazi. Segurament Arend va cometre l’error de donar una interpretació filosòfica al judici a un criminal quan tot estava massa tendre.

Aquest film ha estat dirigit lMargarethe von Trotta i protagonitzat per Barbara Sukowa en el paper de Hannah Arendt, Axel Milberg, Janet McTeer ,i Julia Jentsch i ha estat guardonat amb diferents premis durant el 2012 com ara dos Premis del Cinema Alemany (millor actriu i pel·lícula), l’Espiga de Plata al Festival de Valladolid i el darrer al Festival de Tokyo.

ACTUALITAT

nº27 juliol 2013

MASSADA SABADELL pàg. 12

MASSADA SABADELL ACTUALITATComunicado de la embajada de IsraelCondolencias por el accidente de tren en SantiagoLa Embajada de Israel en España quiere hacer público su más sentido pesar por las víctimas del terrible accidente de tren ocurrido ayer en Santiago, manifestar su pésame a sus familiares y a todos los españoles por esta tragedia y desear también un pronto y total restablecimiento de los heridos.En estos momentos difíciles el pueblo de Israel se une a los españoles en su sentimiento de dolor. Departamento de PrensaEmbajada de IsraelMadrid, 25 de julio de 2013

El Presidente de la Knesset (Parlamento de Israel) ha enviado una carta de condolencias con motivo del accidente de tren de Santiago a sus homólogos en el Congreso y Senado españoles.

nº27 juliol 2013

MASSADA SABADELL pàg. 13

MASSADA SABADELL

Nombran a una mujer como Justa entre las Naciones

ACTUALITAT

Yad Vashem reconoció recientemente a Lois Gunden, una menonita estadounidense que ayudó a salvar a los niños judíos, en la Francia del período del Holocausto, como Justa entre las Naciones. Gunden será póstumamente honrada en una ceremonia que se llevará a cabo en los Estados Unidos, en el que su sobrina, Mary Jean Gunden aceptará la medalla y diploma de honor en su nombre.En 1941, Lois Gunden, a la edad de veintiséis años y profesora de francés de Goshen, Indiana, aceptó el llamado a servir en el Comité Central Menonita en el sur de Francia. Gunden se unió a la organización menonita Secours aux Enfants en Lyon, y fue enviada a establecer un hogar de niños en Canet Plage, ubicado en la costa

del Mediterráneo. El centro de los niños se convirtió en un refugio seguro para los hijos de los refugiados españoles, así como para los niños judíos, muchos de los cuales se introdujeron de contrabando fuera del campo de concentración cerca de Rivesaltes. Ginette Kalish, una de las sobrevivientes, testimonió en Yad Vashem: “Lois Gunden era muy amable y apasionadamente decidida a tomarme a mí y a otros niños judíos de Rivesaltes para protegerlos de cualquier daño... Me acuerdo que era generosa y ella hizo un esfuerzo especial para que nos mezclemos con los otros niños. Ninguno de esos niños dijeron que éramos judíos”.Gunden mostró un gran coraje, ingenio e intuición, ya que ella rescató a niños de distinta nacionalidad, religión y origen.

Lois Gunden (1915-2005)

El pasado día 20 de junio va a pasar a la pequeña historia del judaísmo en España como un día grande. Ese día hemos constituido la Federación que va a unir a todas las Comunidades Judías Reformistas de España.

La firma fue llevada a cabo por los representantes de la Comunitat Jueva ATID de Barcelona, la Comunitat Bet Shalóm de Barcelona, la Comunidad Judía Beit Emunáh del Principado de Asturias y, como Comunidades observadoras, la Javurá Reformista de Madrid, la Comunidad B’nei Israel de Galicia, la Comunidad Judía de Sevilla y la Comunidad Judía de Cádiz.

Tuvimos como testigos excepcionales a representantes de la EUPJ-WUPJ (Unión Europea del Judaísmo Progresista - Unión Mundial del Judaísmo Progresista), a los Rabinos Reuven Bar-Ephaim, Andrew Goldstein, Janet Darley y Rifat Sonsino (nuestro protector e instructor preferido) y al Vicepresidente de la EUPJ-WUPJ, el Dr. Leo Hepner, que también es el coordinador para la Península Ibérica de la EUPJ.

En la reunión llevada al efecto en Barcelona, hemos acordado que podrán ser miembros de la Federación, las Comunidades Judías Reformistas, Progresitas y Liberales de España y Portugal que así lo soliciten, teniendo ya pendiente las reuniones con varios representantes de otras zonas de nuestro país y de Portugal.

Ahora toca trabajar para conseguir afianzarnos y visibilizar el judaísmo igualitario y democrático, con empuje y mucha ilusión.

¡¡MAZAL TOV por haberlo conseguido!!

Creada la federación de comunidades judías progresistas de España

nº27 juliol 2013

MASSADA SABADELL pàg. 14

MASSADA SABADELL

Després de rebaixar substancialment les seves expectatives, el secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, ha estat capaç de salvar l’administració Obama amb l’anunci fet ahir a Amman de que ha obtingut el suport palestí i israelià per reactivar les negociacions de pau després de que els palestins abandonessin la taula de negociacions ara farà 3 anys (setembre de 2010). Kerry va anunciar taxativament que “les primeres converses es reprendran a Washington molt aviat.”Segons la fórmula de Kerry, les properes negociacions se centraran en la consecució d’un acord de pau provisional ––sense determinar les fronteres definitives–– per a l’establiment d’un estat palestí en àmplies àrees dels territoris en disputa de Samària i Judea, d’on Israel es retiraria. Aquestes àrees serien objecte d’un consens trilateral EUA-Israel-Palestina sobre les mesures de seguretat i requereix que algunes ciutats jueves siguin evacuades.Les primeres negociacions s’iniciaran la setmana que ve a Washington a porta tancada. La ministra de Justícia Tzipi Livni representarà Israel i reportarà a l’assessor del primer ministre Yakov Molcho mentre que el principal negociador palestí serà Saeb Erakat. Un tercer equip dels EUA reportarà directament a John Kerry.L’acord inclou que el procés de negociació durarà no menys de nou mesos, fins a març de 2014, durant el qua Israel accepta una aturada parcial en la construcció d’habitatges a Samària i Judea. Tot i que el negociador palestí va proposar una congelació total de les construccions, es va obtenir el compromís palestí de no dur a terme la seva amenaça d’impulsar mesures contra Israel a través de l’ONU i altres institucions internacionals mentre durin les converses.

El secretari d’Estat dels EUA també va persuadir a Abbas el divendres a renunciar al seu ultimàtum perquè les converses de pau s’ha de basar en les fronteres de 1967, unes fronteres que implicarien l’annexió de Cisjordània al Regne de Jordània i Gaza a l’estat fallit d’Egipte. A canvi de no abordar les fronteres del futur estat palestí, el president Barack Obama enviarà una carta a Mahmoud Abbas afirmant que l’objectiu de les negociacions impulsades per EUA és establir un estat palestí com a llar nacional del poble palestí les fronteres del qual es basaran en les línies de 1967. Així mateix, Obama enviarà una altra carta a Netanyahu afirmant que les negociacions han de conduir al reconeixement de l’Estat d’Israel com la llar nacional del poble jueu amb una frontera basada en les línies de 1967 acomodades a les necessitats de seguretat d’Israel i uns circumstàncies demogràfiques realistes.Abans de sortir d’Amman, John Kerry va dir amb cautela: “L’acord encara està en procés de ser formalitzat.” I és que un dels principals esculls es troba ara a la banda palestina, ja que l’organització terrorista Hamàs que controla la Franja de Gaza ha repudiat el reinici de les converses de pau entre Israel i l’Autoritat Palestina anunciat ahir pel secretari d’Estat dels EUA, John Kerry, al considerar el president palestí Mahmoud Abbas com un negociador deslegitimat per liderar les negociacions. “Hamas rebutja l’anunci de Kerry i considera que el retorn de l’Autoritat Palestina a les negociacions s’enfronta contra el consens nacional. Abbas no té legitimitat per per negociar en nom del poble palestí sobre aquests assumptes clau”, va indicar el portaveu dels terroristes, Mahmoud Abu Zuhri, en declaracions recollides pel diari iranià Al Alam.

Claus per entendre la represa de les negociacions de pau entre Israel i PalestinaEls palestins van abandonar la taula de negociacions el setembre de 2010.L’organització terrorista Hamàs que governa la Franja de Gaza repudia les converses de pau i nega que l’Autoritat Nacional Palestina i el seu president, Mahmoud Abbas, tinguin legitimitat per negociar en nom del poble palestí.Les converses de pau es reprendran a Washington “en els pròxims dies” segons el màxim responsable de la diplomàcia nordamericana.

R.Novoa/Agències/Debkafile http://israelacatalunya.blogspot.com/

ACTUALITAT

R.Novoa

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL ACTUALITAT

MASSADA SABADELL pàg. 15

Organitzat per Joventuts Musicals de Sabadell i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Sabadell, el passat dia 10 de juliol i dins del cicle “30 Nits” actuà a l’Amfiteatre de l’Espai Cultura Sabadell el Yonat Youth Choir de Holom. Aquest cor mixt, format per 30 joves cantaires, tot ells i elles estudiants del Departament de Música de l’Escola Kiriat Sharem d’Holon (Israel) conduïts pel seu director, des de fa vint-i-un anys Avi Cohen Tarica, ens oferí un concert on quedà demostrat que el pop, el rock o el Rèquiem de Mozar són perfectament compatibles i integrables dins d’un mateix concert. El públic sabadellenc pogué gaudir d’un repertori que va incloure temes de Freddie Mercury, música coral clàssica israeliana amb arranjaments moderns, música popular, tres moviments del Magníficat de Bach o fins i tot el contagiós Jai ho! de la pel·lícula Slumdog Millionaire.

El Cor Yonat Youth a “30 Nits”

Tots els serveis per la teva empresa ,un sol proveïdor

info@tallerdemk.com

MASSADA SABADELL pàg.

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL ACTUALITAT

MASSADA SABADELL pàg. 16

A finals del mes de juny i també durant aquest mes de juliol dues noves delegació de professionals d’Israel han visitat Sabadell amb l’objectiu de conèixer el treball que s’està desenvolupant al Centre de Formació “Cal Molins” i tal com ve sent habitual, alguns membres de la nostra entitat han aprofitat l’avinentesa per donar-los-hi la benvinguda a la nostra ciutat. Sabadell ל םיאבה םיכורב

Israel a Sabadell

CIÈNCIACientífics israelians conclouen que fumar cànnabis pot ser clau en el tractament de la malaltia de Crohn

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

Científics israelians del Departament de Gastroenterologia i Hepatologia del Meir Medical Center i la Facultat de Medicina de la Universitat de Tel Aviv han conclòs que fumar marihuana va causar una “remissió completa” de la malaltia de Crohn en comparació amb placebo en la meitat dels pacients que van fumar la substància estupefaent ininterrompudament durant vuit setmanes, d’acord amb dades dels assajos clínics que acaba de publicar la revista Clinical Gastroenterology and Hepatology en base a l’estudi amb 21 persones afectades amb malaltia de Crohn greu que no havien respost a diversos tractaments.

Es van dividir els pacients en dos grups: 11 van rebre un conjunt de “porros” que s’havien de fumar dues vegades al dia durant vuit setmanes, mentre que els altres 10 van rebre un cigarret placebo que no contenia traces dels cannabinoides, el principi actiu de la marihuana i el haixix. Concretament els cigarrets de cànnabis estandarditzat contenien 23% de THC (tetrahidrocannabinol) i un 0’5% de CBD (cannabidiol), mentre que els altres deu subjectes van fumar cigarrets de placebo que no contenen cannabinoides actius. Els resultats de l’estudi van donar una “remissió completa” de la malaltia de en 5/11 (45%) dels individus tractats en el grup de cànnabis i 1/10 en els del grup amb cigarrets placebo tot i que la resta del grup de cannabis van veure els seus símptomes de la malaltia de Crohn reduïts a la meitat. A més, “els subjectes que van rebre cànnabis van comunicar una millora substancial de la gana i la son, i sense patir efectes secundaris significatius.”

L’estudi és el primer assaig clínic controlat amb placebo per avaluar el consum de cànnabis com a tractament de la malaltia de Crohn. Tots els pacients tenien formes insolubles de la malaltia i no responien als tractaments convencionals.

R.Novoa http://www.aurora-israel.co.il/

MASSADA SABADELL pàg. 17

nº27 juliol 2013

MASSADA SABADELL pàg. 18

MASSADA SABADELL

Soluciones de marketing y comunicacionDISEÑO GRÁFICO

TECNOLOGIAA partir de ahora cualquier teléfono sencillo, de los antes, podrá tener acceso a aplicaciones de los móviles llamados smartphones gracias a un sistema que permite a los usuarios acceder a la nube desarrollada por la compañía israelí VascoDe.

La empresa ha querido honrar al conocido explorador portugués Vasco de Gama, que se aventuró a buscar una nueva ruta de acceso a la India en 1497. El director de VascoDe, Doron Mottes, se considera casi como una versión moderna de Gama, en busca de un nuevo acceso a este mercado enorme que son las economías emergentes como China y la India.

Mottes y su equipo han desarrollado un sistema de texto conocido como USSD que no necesita conexión de internet y cuya tarifa de datos es considerablemente más barata. Utilizando este sistema y la Interfaz de

Programación de Aplicaciones que tienen todas las páginas como Gmail, Facebook y demás, no es necesario tener acceso a la red para leer los emails y chatear en las redes sociales.

Según Mottes, el mercado para este tipo de plataforma es enorme, ya que hoy en día hay cuatro billones de usuarios de móviles sencillos. Por lo general, los usuarios de estos aparatos son gente que no se puede permitir el precio de un smartphone ni la tarifa de datos mensual para utilizarlo.

Para aquéllos que poseen un smartphone, el llevar a cuestas el correo electrónico puede ser una molestia más que una ventaja, pero en algunos países puede suponer la diferencia entre conseguir un empleo o no. La gran mayoría de la población en países en vías

de desarrollo no se puede permitir tener internet o un ordenador en casa y visitar un ciber café para enviar emails o mirar el correo es algo que muchos no se pueden costearse más de una vez al día.

La compañía, que abrió en 2009, se aproxima ahora al millón de usuarios en varios países, en una especie de tendencia a la contra de los smartphones que hicieron su aparición hace unos años. Todavía queda bastante para que VascoDe haga su aparición en España, ya que por ahora se está centrando en países como Sudáfrica, Indonesia, China y Sri Lanka, donde funcionan a través de operadores de telefonía.

Con tarifas de datos más baratas, acerca las posibilidades de estos

terminales a la población de países en vías de desarrollo

Una empresa israelí convierte móviles normales en smartphones

Susana Mendoza / Jerusalén

Conseguir un empleo

nº27 juliol 2013

MASSADA SABADELL pàg. 19

MASSADA SABADELL

Tixà B’Av: El dia més trist del calendari jueu. DOCUMENT

Les grans tribulacions per les quals ha passat el poble d’Israel al llarg de la Història es concentren majoritàriament en el mes d’Av.

El judaisme celebra el dia més trist del seu calendari. Tixà B’Av és el principal dia de dejuni i abstinència del judaisme d’origen rabínic. El seu nom fa referència al novè dia (Tixà) del mes hebreu d’Av, que cau en la canícula. Se’l coneix com el “dia més trist en la història jueva”’ i tradicionalment commemora la destrucció del Primer Temple per part de Nabucodonosor, la destrucció del segon Temple per part de Titus, la caiguda de Betar (i per tant, la fi de la revolta de Bar Kokhba a la qual seguí la intensa persecució conduïda per Adrià), l’expulsió dels jueus d’Anglaterra pel Rei Eduard I, l’expulsió dels jueus de França, i l’expulsió dels jueus de Castella i la Corona catalano-aragonesa l’any 1492.

Altres catàstrofes ocorregudes durant el mes d’Av són la crema del Talmud de 1242, l’inici de la I Guerra Mundial el 1914, l’inauguració del Camp d’extermini de Treblinka el 22 de juliol de 1942 o l’atemptat terrorista a Buenos Aires la seu de l’AMIA el 18 de juliol de 1994 on van morir 85 persones i va haver mes de 120 ferits. Així doncs, i fent un paral·lelisme, els catalans no som els únics que celebrem catàstrofes nacionals com la Diada de l’11 de setembre en el nostre calendari.

R.Novoa

The destruction of the Temple of Jerusalem. Gallerie dell’Accademia, Venezia.

nº27 juliol 2013

MASSADA SABADELL pàg. 20

MASSADA SABADELL

Mozaika, una associació cultural jueva, rescata les veus silenciades de l’exili alemany A principis de la dècada dels anys 40, en plena Segona Guerra Mundial, milers de jueus alemanys van creuar els Pirineus. Fugien del nazisme, però van anar a parar a una Espanya gris i franquista on la Gestapo actuava amb absoluta llibertat. Molts van ser deportats a França, quan ja havia estat ocupada pels nazis. Alguns no se’n van poder sortir, perquè van ser enviats darrere les filferrades dels camps de concentració nazis.

“El que es castigava era entrar de manera clandestina a Espanya. Per a un jueu alemany, que era apàtrida, aconseguir els papers era impossible. Per tant, estaven condemnats”, explica Rosa Sala, germanista i autora de La penúltima frontera. Fugitivos del nazismo en España. Estava estipulat que, si se’ls detenia a cinc quilòmetres de la frontera, havien de ser capturats. Hi havien funcionaris que feien els ulls grossos, normalment a canvi d’un suborn. D’altres, en canvi, detenien els jueus i els enviaven a la presó encara que la detenció hagués estat a més de 30 quilòmetres. “Hitler i Franco havien acordat que tots els homes joves jueus, d’entre 18 i 40 anys, susceptibles de combatre amb el bàndol aliat havien de ser reclosos. Molts van ser enviats a camps de concentració espanyols”, afegeix Sala.

Els jueus que van fugir de Hitler rumb a Catalunya

Molts infants van ser separats de les mares. Als petits se’ls enviava a l’hospici i a les mares se les tancava a les presons de dones.

Una dècada abans, a principis dels anys 30, va arribar una altra onada de refugiats,

atreta per les possibilitats econòmiques i culturals de la Barcelona republicana. Mozaika, una associació cultural jueva de Barcelona, vol explicar les històries personals d’aquells jueus. Tant dels que van arribar als anys 30 com dels que van creuar els Pirineus fugint dels camps d’extermini 10 anys més tard. Amb el suport del Museu d’Història de Barcelona preparen una exposició que es podrà veure l’estiu de l’any vinent. S’hi explicaran vides apassionants, com la de Jack Bilbo, la mà dreta d’Al Capone, que va viure a Sitges. Hi ha experiències tràgiques, com la de l’enginyer Heinz Rosenstein, afusellat al Camp de la Bota. I d’altres amb final feliç, com la de la cantant de varietats Dora Poch.

Ser jueu i alemany a Barcelona, en plena postguerra, no era gens fàcil. “Espanya era un país neutral, però hi havia una persecució encoberta contra els jueus”, relata Manu Valentín, portaveu de Mozaika. El maig del 1941 la direcció general de Seguretat va enviar una circular a tots els governadors civils per exigir la identificació dels jueus: “ Los israelitas nacionales y extranjeros afincados en esa provincia [...] indicando su filiación personal y político-social, medios de vida, actividades comerciales, situación actual, grado de peligrosidad y conceptuación policial “. Valentín vol rescatar de l’oblit aquest episodi de la història. “Mosaika està més a prop de la microhistòria que de la història academicista. Volem recuperar les veus silenciades de la història”, resumeix.

Sílvia Marimon/Diari Ara

DOCUMENT

MASSADA SABADELL pàg. 21

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

DOCUMENTRonya Abraham, una sefardita amb nacionalitat espanyolaRonya Datnowsky va néixer a Letònia. Quan va fer els vint-i-un anys, es va casar a Istanbul amb Moritz Abraham, un jueu sefardita. Ronya no estava disposada a limitar-se a ser mestressa de casa. En tornar del viatge de noces es va llicenciar com a infermera. Va ajudar molts ferits de la Primera Guerra Balcànica, que va enfrontar Grècia, Sèrbia, Bulgària i Montenegro amb l’Imperi Otomà. El 1922 va aconseguir la nacionalitat espanyola pel fet de ser d’origen sefardita.

Ronya no volia continuar vivint a Turquia i el 1922 el matrimoni va traslladar-se a París. Quan les tropes nazis van entrar a la capital francesa, els Abraham van anar a buscar la protecció del cònsol espanyol Bernardo Rolland. El diplomàtic, que va estar a l’ambaixada francesa des del 1939 fins al 1943, va evitar la confiscació dels béns d’un bon nombre de jueus sefardites. Va intercedir per 14 jueus espanyols enviats al camp de Drancy, i va organitzar la repatriació de 2.000 jueus al Marroc espanyol. Totes aquestes iniciatives el van enfrontar a l’ambaixador José Félix de Lequerica, que era partidari de no contrariar els nazis.

Destí a HaifaEl 31 de gener del 1943, Moritz va morir d’un atac de cor i Ronya va decidir fugir de la França ocupada.

MASSADA SABADELL pàg. 22

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

DOCUMENT“El 20 d’abril va arribar a Barcelona i es va allotjar a la Pensió Neutral, situada al número 42 de la Rambla de Catalunya”, explica Manu Valentín. Allà va entrar en contacte amb l’organització jueva American Jewish Joint Distribution Committee. Set mesos després, Ronya va agafar un tren amb destí a Lisboa. El gener del 1944 es va embarcar a un vaixell rumb a Haifa (actualment una població d’Israel). Dos anys després tornaria a París, la ciutat on va morir el 1969.

Margaret Michaelis, fotògrafa i anarquista

L’endemà passat de l’alliberament del meu marit de la presó, arribem a Barcelona. No sabíem ni una paraula d’espanyol, teníem pocs diners, però podíem viure amb els nostres amics”, escrivia Margaret Michaelis quan va arribar a la capital catalana el novembre del 1933. D’origen austríac, Michaelis va haver de fugir del nazisme: a Alemanya havia passat per la presó pel fet de ser jueva i per la seva ideologia anarquista. El seu marit era l’arqueòleg anarquista Rudolf Michaelis. Michaelis va viure a la Barcelona republicana fins que, a finals del 1937, va marxar primer a París, Polònia i Londres, i després, el 1939, a Austràlia, on va morir el 2005.

Formada com a fotògrafa a Berlín, va captar amb la seva Leica el Barri Xino, la Guerra Civil i el treball dels arquitectes del GATCPAC. No era una dona gaire convencional. Un estiu, amb el pintor Joan Miró i l’arquitecte Josep Lluís Sert va emprendre

un viatge per Andalusia. La seva càmera també va captar els dos artistes passejant pels paisatges del sud d’Espanya. A Barcelona va tenir el seu propi estudi: el 1934 va muntar el Foto-Studio, al carrer Rosselló, 36. Més tard, el Foto-Elis, a l’avinguda República Argentina, 218. Va viure al cor del Barri Xino, al carrer Migdia, en una pensió on hi havia molts alemanys d’esquerres.

Les fotografies de Michaelis són denúncies que no necessiten peu de foto. Quan va abandonar Barcelona es va reunir amb la seva família a Polònia. Era una fotògrafa valenta, sempre a l’aguait. Ho va aprofitar per captar les terribles imatges del gueto jueu de Cracòvia.

Margaret Michaelis. Mercat de la calle de l’Om, 1933

MASSADA SABADELL pàg. 23

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

DOCUMENTJenny Kehr es va suïcidar la nit que havia de ser expulsadaEl desembre del 1942 el jutjat d’instrucció número 16 de Barcelona va dictaminar que Jenny Kher s’havia penjat amb un cinturó a la seva cel·la de la presó de dones de les Corts de Barcelona perquè estava “cansada de viure”. Kher, però, havia lluitat molt per no morir en un dels molts camps de concentració alemanys. La tràgica història de Kher va començar l’octubre del 1940. El seu marit havia desaparegut després de ser detingut pels nazis. Les dues filles del matrimoni havien aconseguit fugir a Anglaterra, però la Jenny i la seva mare van ser deportades a Gurs. La mare va defallir en poques setmanes. “En aquest camp, més de mil presoners van morir per culpa del fred, la precària alimentació, el tifus i la disenteria. Jenny va aconseguir fugir-ne l’estiu del 1942 amb l’home de qui s’havia enamorat: Max Regensburger”, relata la germanista Rosa Sala.

No va tenir sort. La van detenir a la frontera pirinenca. Va passar per diferents presons fins que el governador civil de Lleida, Juan Antonio Cremades, va decretar que la parella fos traslladada al camp de concentració de Miranda de Ebro. Kher, però, no hi va arribar a anar mai perquè el camp no acollia dones. Es va quedar a la presó de Lleida fins a nova ordre. El 10 de desembre abandonava Lleida amb destí a Figueres. El trajecte, però, es va fer llarg i es va decidir que passés la nit a la presó de les Corts. Aquella nit Jenny Kehr es va treure la vida. Va ser

enterrada a la fossa del cementiri de Montjuïc. No volia tornar a l’infern nazi del qual havia fugit.

David Oliver, fundador de la productora Ibèrica Films SAL’important i adinerat productor cinematogràfic David Oliver va arribar a Barcelona a principis dels anys 30. Fugia d’Alemanya -Hitler va ser nomenat canceller el gener del 1933- i Barcelona era aleshores un mercat atractiu. La capital catalana s’havia convertit en el centre de la indústria cinematogràfica a la Península.Oliver va fundar la productora Ibèrica Films SA el 12 de setembre del 1933, amb Kurt-Louis Flatau i el català Mariano Rubio. La Vanguardia anunciava

l’ambiciós programa de la productora: “Distribuirà pel·lícules internacionals a Espanya, explotarà teatres, produirà i distribuirà al món sencer pel·lícules parlades en espanyol i fabricarà pel·lícules de propaganda comercial”.

“La productora va donar feina a una gran quantitat de refugiats”, explica Manu Valentín. Entre ells, hi havia el director de fotografia Henrich Gäetrner, el compositor alemany Max Winterfeld i el decorador Herbert Lippschitz. Tots

van participar en la pel·lícula Doña Francisquita , estrenada el 1934. El juliol del 1934, la revista jueva d’àmbit internacional Shalom es faria ressò de l’arribada d’Oliver a Espanya: “A excepció d’alguns intel·lectuals que ho han fet a Madrid, molts jueus fugits d’Alemanya s’han instal·lat a Barcelona. Molts han portat màquines de l’estranger i han fundat empreses, i una de les més importants ha estat Ibèrica Films”.

Oliver no es quedaria gaire temps a Barcelona. Poc abans del juliol del 1936, el ric productor alemany va decidir marxar a Hollywood.

Prisión de mujeres de las Corts, 1939-1955

Subscripció a la revista.!MASSADA SABADELL

massadasabadell@gmail .com

MASSADA SABADELL pàg. 24

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL GASTRONOMIABaklavaIngredients

1 rotlle de pasta filó150 gr d’avellanes1 got de sucre1 gotet d’aigua de tarongina400 gr d’ametlles o 150 gr d’anou molta30 gr de mantega

Preparació

Pre-escalfar el forn a 160ºEscalfar les avellanes al forn, pelar-lesEscaldar les ametlles i pelar-lesTrossejar les avellanes i les ametlles juntamentEn una cassola barrejar la pica amb un got de sucreBarrejar i afegir a poc a poc l’aigua de tarongina; haurà de quedar una pasta secaTreballar la mantega fins a convertir-la en una cremaUtilitzar una mica de mantega per untar una safata pel forn quadradaExtendre sobre la safata una fulla de pasta filóUntar-la també amb mantega fosaExtendre una altra fulla de filó i repetir l’operacióExtendre una capa de pasta d’ametlles i d’avellanesExtendre una altra fulla de pasta de filó, untar-la i repetir l’operacióAcabar amb dues fulles de pasta de filó

La baklava haurà de tenir uns 3 cm de gruix, tallar-lo en rombes amb un ganivet punxegut, per després abocar mantega fosa a les incisions que separen els rombes. Finalment introduir al forn i coure durant 30 min.

Es pot complementar amb un xarop fet amb 3 gots de sucre en una paella cobert amb aigua i el suc d’una llimona, tot cuit per acabar abocant el xarop sobre la baklava quan estigui fred.

MASSADA SABADELL pàg. 25

Le Chambon-sur-LignonMalgrat en aquest apartat acostumem a parlar de persones que es van distingir per ajudar els jueus abans i durant la Segona Guerra Mundial, en aquesta ocasió portem a les nostres pàgines una població que va es van conjurar per salvar els jueus de la barbarie nazi.Le Chambon-sur-Lignon és una localitat i comuna francesa situada en el departament d’Alt Loira, a la regió d’Auvergne.La comuna va ser distingida col·lectivament el 1990 amb el reconeixement de Jusos entre les Nacions pel Yad Vashem, organisme instituït pel Parlament d’Israel per honrar als grups i a les persones no jueves que van prestar ajuda altruistament als jueus perseguits durant la Segona Guerra Mundial .La localitat va ser coneguda com Le Chambon fins que el 1893 va prendre el nom de Le Chambon-de-Tence i el 1923 Le Chambon-sur-Lignon.Localitat amb una població tradicionalment de majoria confessional hugonot, el seu pastor André Trocmé i la seva dona Magda van liderar a partir de 1940 l’organització del poble i dels seus habitants per donar refugi i procurar ajuda als ciutadans jueus amenaçats amb la deportació als camps de concentració per ordre del govern col•laboracionista de Philippe Pétain.Trocmé que el 1934 havia estat nomenat pastor

i havia treballat en l’educació dels camperols, fundant al costat del copastor Edouard Theis l’Ecole Nouvelle Cévenol, coneguda després com Collège Cévenol, institució internacional per a l’educació cristiana per la pau, ja va destacar pel seu posicionament a l’octubre de 194,0 quan es va negar a aplicar la salutació feixista a l’escola, decretada obligatoria pel règim de Vichy.

Durant l’hivern de 1940, la seva esposa Magda Trocmé va rebre a una noia jueva perseguida, que va acudir a la casa perquè sabia que l’André havia acollit refugiats jueus que van sortir d’Espanya, després de l’establiment del règim de Franco. Magda la va ocultar a la casa d’uns amics que vivien als afores de Chambon. Un any després i davant l’arribada de més refugiats, Trocmé va proposar al presbiteri de la parròquia

El Personatgenº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 26

¿Alguna vez tu mouse ha hecho click AQUÍ?

¡Pues debería hacerlo!

fer de Chambon una ciutat de refugi, cosa que el consell va aprovar, així com posteriorment tota l’assemblea. Amb finançament dels quàquers americans van condicionar una casa refugi per alimentar, vestir, protegir i educar els nens dels deportats i la va posar sota la direcció del seu cosí Daniel.La comuna va albergar de mitjana una població de 500 refugiats en trànsit, sent un total de fins a 5 000 refugiats els que van ser amagats en cuines, estables, cellers o soterranis.L’organització es recolzava en la tasca de 13 grups de joves de Chambon que es reunien cada 15 dies per al “Estudi sobre la Bíblia i la resistència” i constituïen una xarxa de treball, solidaritat i comunicació. Preparaven i portaven a la pràctica plans per “vèncer el mal amb el bé”. Cada grup actuava separadament dels altres. Així, si la policia torturava a un responsable, aquest no podia revelar res que destruís tota l’organització. Aquesta organització va permetre mantenir la resistència no violenta durant l’ocupació alemanya del sud de França després de 1942.Tot i que diversos missatgers amb diners per a les diferents institucions solidàries de Le Chambon-sur-Lignon i els seus voltants van ser detinguts i executats, les ajudes financeres van créixer, i Suècia, la Creu Roja Internacional i institucions antifeixistes catòliques i d’altres orientacions també van col·laborar .Encara que la majoria dels refugiats eren jueus, entre ells nens els pares dels quals estaven

El Personatgenº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

als camps d’extermini nazis, hi havia també alemanys anti-nazis i joves francesos.La detenció al camp de Saint Paul d’Eyjeaux, de Theis, Trocmé i Roger Darcissat durant més d’un mes des del 13 de febrer de 1943, no va fer canviar als habitants de Chambon en la seva decisió de resistir. Trocmé va haver d’amagar-se després deu mesos. El 1944 el seu cosí Daniel va ser empresonat, torturat i gasejat pels nazis al camp de concentració de Majdanek, a Polònia, condemnat per amagar nens jueus.Es van poder salvar entre 3000 i 5000 persones, entre elles el que seria futur matemàtic, Alexandre Grothendieck, malgrat el perill que amenaçava els que ajudessin als jueus, com va ser el cas del cosí del pastor Trocmé, Daniel Trocmé, queva morir pressoner al camp de Majdanek.Albert Camus va residir en aquela localitat l’any 1942 per tractar la seva tuberculosi, temps que va aprofitar per a la redacció de la seva obra Le Malentendu i una part de la Pesta.La localitat de Meitar (Israel) està agermanada amb Chambon-sur-Lignon, des de l’any 2006.

André y Magda Trocmé

MASSADA SABADELL pàg. 27

Un grito sin voz Henri Raczymow

A través de la seva ploma, Mathieu Litvak (alter ego de Henri Raczymow) tractarà de comprendre la causa del suïcidi de la seva germana gran, Esther. Anys enrere, la constant obsessió d’aquesta per sentir-se com una supervivent jueva de la II Guerra Mundial va portar a posar fi a la seva incomprensible existència.Per a això, Mathieu li crea una vida fictícia com a habitant del gueto de Varsòvia en els anys de guerra. Des d’aquest punt de vista, arribarà a conèixer realment a la seva germana, la seva família i el que va significar per a la comunitat jueva, i la resta del món, aquella tràgica època.El sentiment de culpabilitat és quelcom innat en l’ésser humà i després de l’Holocaust, va arrelar en gran manera entre els supervivents i les generacions posteriors. L’època que va seguir a la fi de la II Guerra Mundial va ser un temps d’odi, por i culpabilitat, en què uns ploraven pels seus morts i altres ho feien per haver tingut com desgràcia, i penitència, seguir vius.Aquest tot és el que advertim de manera principal al llarg de tota l’obra. En ella, Mathieu lluitarà per comprendre per què significar tant aquella època per la seva germana. Durant el transcurs de les seves investigacions, no només obtindrà com a resultat comprendre-la, sinó que també arribarà a conèixer el passat de la seva família i, el que és més important, esbrinarà el seu veritable sentiment cap a aquells esdeveniments. En definitiva, entendre els altres li servirà per conèixer-se a si mateix i poder alliberar-se del gran pes que era per a ell no tenir una opinió formada sobre tan tràgics successos.L’obra (que podem dividir en dues parts, en la qual en la primera ens trobem amb la recreació que fa Mathieu de la vida de la seva germana com una persona més al gueto de Varsòvia. A la segona, ens relata la seva vida real i com es documenta per escriure) seria més interessant per al lector si s’intercanviessin les posicions les dues parts, ja que coneixent primer el passat d’Esther, s’apreciarien molt més els matisos d’aquesta recreació fictícia del seu dia a dia.Tot i això no deixa de ser una obra molt interessant en què l’emotivitat és la carta més alta amb què l’autor juga la partida - guanyant-la en la pràctica totalitat de la narració - i que ens deixa un missatge molt clar: coneix el teu passat per poder passar pàgina.

Font: Qué leer i Pablo Díaz González NOTA

Si alguna amistat us ha enviat aquesta revista però voleu rebre’l a la vostra bústia electrònica, feunos-ho saber a massadasabadell@gmail.comSi no voleu rebre-la més també us agrairem que ens ho indiqueu. Moltes gràcies

LLIBRESnº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

MASSADA SABADELL pàg. 28

Subscripció a la revista.

Tens una empresa??Vols oferir els teus serveis?Publicita-la a Massada Sabadell.Publicitat efectiva, publicitat que es veu.

PUBLICITAT

massadasabadell@gmail .com

Vols col · laborar amb Massada Sabadell?Pots fer-ho enviant-nos les teves aporta-cions, comentaris, escrits, opinions, etc ... i també publicitant el teu negoci.

COL·LABORA

massadasabadell@gmail .com

-AMBAIXADA D’ISRAEL A ESPANYA http://embajada-israel.es

-ASEI Asociación Solidaridad España-Israel http://www.aseiweb.net

-ACAI Associació Catalana d’Amics d’Israel http://www.acai.cat

ENLLAÇOS

Taller de Mk http://www.tallerdemk.com

CONTACTA’NSmassadasabadell@gmail .com

AGRAÏMENTS -Tarbut Sefarad Amics de la cultura hebrea http://www.tarbutsefarad.com

-ARCCI Ass. de Relacions Culturals Catalunya Israel http://www.arcci.cat

-Radio Sefarat http://www.radiosefarad.com/joomla/

DISSENY I MAQUETACIÓ

http://www.tallerdemk.com

massadasabadell@gmail .com

PUBLICITAT

Agraïments i Col·laboracionsnº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

MASSADA

SABADELL

Necesitas un catálogo, una revista

digital,una web...

Si et falta algun número anterior, pots trobar-ho al nostre blog

REVISTES ANTERIORS

http://www.acsimassada.blogspot.com.es/

!

Revista de divulgació cultural gratuïta

EDITA: ACSI. Associació Cultural Sabadell Israel

EQUIP DE REDACCIÓ: MassadaSabadell.

DISSENY I MAQUETACIÓ: Taller de Marketing.

La revista es reserva el dret de publicar els escrits presentats. Aquests es publicaran signats amb el nom o pseudònim de l’autor/a.

nº27 juliol 2013MASSADA SABADELL

http://www.acsimassada.blogspot.com.es/