Majestat Batlló
Transcript of Majestat Batlló
MAJESTAT BATLLÓ
Títol: Majestat Batlló. Autor: desconegut (atribuïda al taller de Ripoll). Cronologia: mitjan segle XII. Tipologia: exempta. Material: Fusta de noguera (cap i cos), salze (braç dret), om (pal de la creu) i alzina (travesser de la creu) endrapada parcialment i policromada al tremp. Tècnica: talla Mides: 156 alçada x 119,5 amplada x 20,5 fons (cm) Localització original: alguna església de la Garrotxa, propera al monestir de Ripoll. Va pertanyer a la col·∙lecció d'Enric Batlló, qui la va comprar per la zona de la Garrotxa, fins que va fer donació a la ciutat de Barcelona l'any 1914. Loalització actual: MNAC Barcelona Estil: romànic. Tema: religiós, Crist en Majestat.
! La Majestat Batlló va ser comprada a un antiquari el 1914 per Enric Batlló, i posteriorment donada a la ciutat de Barcelona, perquè formés part de la col·∙lecció del Museu Nacional de Catalunya (MNAC). És una de les poques majestats catalanes que conserva la policromia d’una manera gairebé total.
! Aquest tipus d’obra, juntament amb les verges entronitzades i els davallaments, tenia una clara funció litúrgica, ja fos com a part del mobiliari estàtic de l’església (reliquiaris), o bé com a figures per a representacions de teatre sacre o processons.
Després de la gran sequera d’escultures que va significar el primer romànic, el segle XII visqué l’esclat i l’esplendor de la imatgeria romànica. Factors com els pelegrinatges, que aportaven el coneixement de què es feia en unes altres contrades, o la necessitat d’ubicar una imatge de Crist en l’interior de l’església, feren que temes com la crucifixió passessin a un primer pla. Els prototips acostumaven a ser el Crist en Majestat, el Crist sofrent i la Mare de Déu. La Majestat Batlló és l’obra representativa per excel·lència del Crist en Majestat romànic; a més, la seva expressió triomfant i la qualitat de la talla l’han convertida en una de les mostres més impressionants de l’escultura romànica catalana.
-‐Escultura exempta pensada per una visió frontal.
-‐No es conserva tota la talla. Originàriament va ser construïda a partir de vuit peces articulades i hi falten les que es corresponen als peus. La figura tampoc presenta tots els dits de la ma dreta i uns quants de la ma esquerra, que s’han perdut.
-‐Presenta una composició frontal, hieràtica i simètrica, únicament trencada per la lleugera inclinació del cap cap a la dreta.
-‐Desproporció en relació a la creu i en relació a la seva anatomia: la distància que hi ha entre el cap i els peus és pràcticament la mateixa que hi ha entre una mà i l’altra.
-‐Segueix la mateixa tònica la rica vestimenta que cobreix tot el cos, una túnica llarga anomenada manicata, lligada amb un cíngol o cenyidor i estructurada a base de plecs verticals paral·∙lels que reforcen la rigidesa i la geometrització del conjunt. Els plecs a la part superior del cenyidor són més estrets i estan lleugerament corbats, mentre que els de la part inferior són més amples, contribuint a donar forma a la cintura.
-‐Les mànigues de la túnica també van ser modelades en bandes paral·∙leles, de manera obliqua.
-‐ El cap és una sola peça i no incorpora cap corona.
-‐ Els cabells, s’organitzen de manera simètrica amb una clenxa al mig i la barba trenada, de manera que ambdós reben un tractament geomètric
-‐ Geometrisme també als ulls –mirada inexpressiva i distant-‐, al nas i a les orelles.
-‐ Simetria també present en la policromia: colors vius destacant els vermells i els blaus de la túnica i la creu, pintats al tremp. La túnica està decorada amb motius en forma de cercles concèntrics i motius florals de colors blaus i vermells. El mantell acaba en una sanefa de signes que han estat interpretats com a caràcters d’escriptura cúfica (àrab)
-‐ Les dues tonalitats també decoren una gran part de la creu.
-‐ A la part posterior de la creu hi ha un forat i les restes d’un agnus Dei, l’anyell que representa la mort i resurrecció de Jesús, de color vermell i blau verdós i unes inscripcions, actualment inintel·∙ligibles. També, al braç vertical, damunt del cap de Crist, hi ha una inscripció en llatí “Ihs nazarenus rex iv deorum” (Jesús natzarè, rei dels jueus).
La imatge havia de servir per motivar el devot; per això la mirada de Jesucrist va una mica inclinada i es dirigeix cap avall, en direcció al lloc on se situava el fidel per pregar. La funció de la Majestad Batlló, com la de la resta de figures d'aquest prototip, era constituir un record visual d'allò que es predicava des de la trona i, alhora, mantenir viu el respecte per l'autoritat divina -‐i humana-‐, a més d'exalçar la religiositat entre el poble
Tradicionalment es pensa que la primera majestat, anomenada Volto Santo o Crist de Beirut, va ser esculpida per Nicodem que, juntament amb Josep d’Arimatea, va dur a terme la davallada de Jesús de la creu. Durant el període romànic aquesta iconografia va ser molt comuna, i hi havia dues modalitats de representació bàsiques: el Crist sofrent, imatge lligada a la idea de la redempció dels pecats dels homes, i el Crist triomfant, imatge que representa la legitimitat infinita del poder diví.
Aquesta talla és un exemple paradigmàtic del segon tipus, que a Catalunya es coneix amb el nom de majestat. L'obra representa la imatge de Jesús clavat a la creu com la de l’home de Déu que ha superat el dolor i la mort. La figura no mostra sofriment físic ni psíquic, i pareix vestida amb una túnica ricament ornamentada, amb els ulls oberts i l'expressió serena.
Crist sofrent de Perves. Alta Ribagorça.(segle XIII)
! Es buscava establir un símbol, el símbol d’un Déu que regna, que afermés les creences medievals en el marc dels quals el món era entès com un reflex de la voluntat divina.
! ’ordre social es convertia aleshores en un suposat perllongament de la voluntat divina i, d’aquesta manera, quedava justificat que els propietaris de les terres i els representants de les institucions feudals tinguessin un poder desmesurat, ja que eren els pretesos receptors de la voluntat de Déu de defensar i posar ordre.
! D'aquí també l'actitud majestàtica i distant de Crist a la creu, símbol de la legitimitat del poder diví -‐i, de retruc, de l'humà-‐ i no visió d'un simple home víctima d'un sofriment que el porta cap a la mort.
Les Majestats ens representa la naturalesa divina de Jesucrist triomfant sobre la mort, en comptes de la naturalesa humana:
Va vestit amb una luxosa túnica, símbol de dignitat
No presenta cap dels estigmes de la passió
Ens és mostrat com aquell qui no ha patit cap mena de sofriment. Està preparat per Jutjar-‐nos en el Judici Final, d'acord amb les visions de l'Apocalipsi (Ap. 4, 2)
Aquesta tipologia es relaciona amb els pantocràtors. S'anà abandonant gradualment cap a finals del segle XII en benefici de la que remarcava -‐seguint el canvi teològic iniciat per sant Francesc d'Assís-‐ més aviat la naturalesa humana de Jesucrist, que havia patit la crucifixió i la mort per salvar la humanitat
Davallament de Crist d’Erill la Vall. (segle XII)
! La Majestat Batlló va servir de model a moltes altres majestats, com ara la de les Planes d'Hostoles i la de Sant Boi de Lluçanès, que es conserven al Museu Episcopal de Vic, i de moltes altres avuí desaparegudes. Aquesta tipologia de Majestat va tenir també altres models com, per exemple, els que es van adaptar per a les majestats de Caldes de Montbui i de Beget . A partir del segle XX en fou reivindicada l'estètica i valorat el primitivisme, com un factor estètic de sintesi formal.
Majestat de Caldes de Montbuí
Majestat de Beget, s XII, MNAC Majestat de Sant Boi de Lluçanes, s XII, Museu de Vic
! La marcada frontalitat, el hieratisme, l’estilització del cos, la solemnitat i l’obsessió per la simetria que hi ha a la Majestat Batlló tenen un referent clar en la iconografia bizantina, arribada a Catalunya probablement a través d’Itàlia. Segons la tradició, el Crist esculpit per Nicodem va arribar a la població italiana de Lucca a mitjan segle VIII i va ser motiu de diverses còpies abans de desaparèixer. Una d’aquestes còpies seria el Volto Santo di Lucca, que va servir de model per a talles romàniques com la Majestat Batlló. Aquesta influència és visible en l’ornamentació de la túnica, que recorda els teixits orientals o islàmics arribats a Occident a través del comerç, com a botins de guerra o com a regals entre els governants.
! L’alt grau de conservació d’aquesta talla la converteix en un referent i model historicoartístic importantíssim de l'escultura romànica catalana.