del 15 de JUNY al 15 de JULIOL 2012 - VALLÈS OCCIDENTAL

Edita: LLocs SCP - nif J 65631731 - C. Sant Pau, 5 · 08221 · Terrassa · tels. 93 181 78 79 · 691 47 07 53Disseny gràfic: Equip Propi Equip comercial: Equip propi Dipòsit Legal: B39605-2010 · e-mail: info@llocs.catLLOCS no es fa responsable de la opinió i continguts dels articles dels seus col·laboradors. Prohibida la reproducció total o parcial de qualsevol anunci de la revista sense l’autorització de LLOCS.

SUMARIQUÈ MENGEM: Tomàquet6

LA RECEPTA: Coca de St. Joan10

SALUT: Recomenacions sobre protecció solar23

LA CARICATURA D’EN VIZCARRA26-27

LLOCS PER VISITAR A SABADELL42-43

DE LLEI32

PER RIURE30

SUDOKUS44

MOLT INTERESANT: La mort46

NO T’HO PERDIS: Altafulla12-13

De petit, i crec que no serè l’únic, el soroll dels pe-

tards era sinònim de “comencen les vacances!!!!”.

Ara, de gran, és sinònim que falta un mes i escaig

per la quinzena més “gloriosa” de l’any, les espera-

des Vacances.

Des de fa molts anys, però per a mi, aquells tres

mesos llaaaaaargs de festa, s’han reduït a tan sols

10 ó 15 dies.

I toquem fusta, perquè amb la que està caient, es-

tem de sort els que podem dir que farem vacances

“no forçoses”.

Des de LLOCS, ens volem solidaritzar amb tots

aquells que no poden fer vacances per la senzilla raó

que tampoc poden treballar.

A tots ells el hi desitgem que trobin feina lo abans

possible.

De moment, però, gaudim del sol, i del bon temps

que tampoc durarà sempre.

Bona Revetlla de Sant Joan per a tothom, i per als

terrassencs, a més a més, molt bona Festa Major.

LLOCS

6

què mengem

EL TOMÀQUETÉs una verdura amb moltes propietats culinàries i per a la salut. És ric en vitamines C i A.

ELS TOMÀQUETS CONTENEN:

TÉ PROPIETATS I BENEFICIS PER:

Font: www.euroresidentes.com

VARIETATS / TEMPORADA:

• Vitamines: Vitamines C i A.

• Minerals: Fòsfor, ferro, calci, magnesi, man-

ganès, zinc, coure, potassi i sodi.

• Altres: Bioflavonoides

• Licopeno

• Altes propietats antioxidants i per tant un excel.lent aliat contra el càncer.

• Resistència a les infeccions

• Vista (vitamina A)

• Prevenció de cardiopatia

• Hipertensió

• Sistema creixement muscular i nerviós

• Antiinflamatori i cicatritzant

• Diurètic

El tomàquet pertany a la família de les “Solanà-ceas” i necessita un clima temperat, per créixer sense problemes. A Espanya hi ha una extraordinària varietat i qua-litat dels tomàquets.

Tomàquet en branca, tomàquet de pera, (per a conserves), tomàquet canari, de sabor dolç, tomàquet “cherry” (afruitat), tomàquet verd, (polpa dura per a amanides), tomàquet de Mon-serrat (també ideal per a amanides).I el rei dels tomàquets: el tomàquet Raf.

Amb el tomàquet es poden fer una gran varietat de plats, és un ingredient bàsic en les amanides i cuinat permet millorar el sabor de les pastes, els peixos, l’arròs blanc...

RECEPTA DEL GASPATXO:

El.laboració:Es va posant en una batedora o liquadora els tomà-quets, la ceba, el pebrot, el cogombre, el vinagre, l’all, l’oli i el pa. Ha de quedar fi i líquid. Es pot afegir aigua si es vol fer més lleuger.

És important servir-l’ho molt fred.

Se serveix acompanyat de les verdures trossejades que el comensal va barrejant al seu gust.

Trucs /Secrets: Servir molt fred.Les verdures: tomàquets, cogombre i pebrot, així com l’oli d’oliva que sigui de la millor qualitat.

Ingredients:• 1 kg de tomàquets• 1/2 ceba petita (60grs.)• 1 pebrot verd petit• 1 cogombre (petit)• 1 tassa petita d’oli d’oliva• 2 cullerades de vinagre• 200 grs. de molla de pa del dia anterior remullat en aigua• all• Trossejat a taquets petits per acompanyar: tomà-quet, pebrot, cogombre i ceba.

7

8

9

10

la recepta

ELABORACIÓ:Crema pastissera:Posar a bullir la llet amb la pell de llimona i la branca de canyella. Mentrestant, batre els rovells d’ou amb el sucre. Un cop ben batut, afegir, poc a poc, la “maize-na”. Incorporar la llet (abans la colarem i deixarem re-fredar una mica). Barrejar bé tots els ingredients, tornar a colar i posar al foc. S’ha de tenir al foc, sense deixar de remenar, fins que espessi. Posar la crema en una safata, tapar amb film transparent (procurant que el film toqui la crema) i deixar refredar.

Massa de la coca:-Desfer la llevadura amb la llet tèbia. Reservar. En un bol, batre els ous amb el sucre. Afegir la sal, la pell de llimona ratllada i la mantega. Barrejar bé. -Incorporar a la barreja la llevadura amb la llet, la farina d’ametlla i, poc a poc, la farina. Us aconsellem que afe-giu la farina amb un colador, d’aquesta manera no es faran grumolls i la massa quedarà més flonja.-Anar incorporant farina fins que la massa no s’enganxi als dits. Treballar la massa amb les mans. Fer una bola i deixar reposar durant 15 minuts en un bol, tapada amb un drap.-Mentrestant, untar amb oli o mantega una llauna de forn.-Dividir la massa en dues porcions. Estirar una de les por-cions amb el corró i donar-li forma ovalada. Posar-la a la

INGREDIENTS:Per a la massa de la coca:- 300 grs. de farina (aprox.)- 50 grs. de mantega- 60 grs. de sucre- 35 grs. de llevadura fresca- 2 ous- 5 grs. de sal- 75 ml. de llet- 100 grs. farina d’ametlla- pell de llimona ratllada

Per a la crema pastissera:- 5 rovells d’ou- 125 grs. de sucre- 50 grs. de “maizena”- 625 ml. de llet- Una branca de canyella i una pell de llimona

llauna. Repartir la crema pel damunt de la massa (també la podem farcir amb cabell d’àngel, xocolata, etc).-Estirar amb el corró l’altra porció de massa, posar-la al damunt de la base que tenim a la llauna i tancar la coca. Per a que quedi ban tancada podem pintar les vores amb clara d’ou.-Deixar reposar la coca durant 45 minuts tapada amb un drap humit.-Passat aquest temps, pintarem la coca amb ou ba-tut i la decorarem amb fruites confitades, pinyons o ametlles filetejades.-Posarem la coca al forn, que previament haurem escal-fat, durant 30 minuts, a una temperatura d’entre 160/170º. Courem fins que estigui daurada.Si es vol,la podemdecorar amb una mica de sucre llustre pel damunt i pinyons.

11

12

Altafulla és un poble emblemàtic i privile-giat de la Costa Daurada, on poder gaudir de la tranquil.litat i la bellesa d’una vila amb gran patrimoni artístic i cultural i que reu-neix molts vestigis que parlen de la seva història: la Vila Closa (conjunt medieval tan-cat per restes de muralles, amb l’esglèsiade Sant Martí i el castell ), la Vil.la Romana Els Munts (patrimoni de la humanitat) , el Pas-seig Marítim (amb les Botigues de Mar dels antics comerciants i pescadors), i al mateix temps es pot disfrutar d’activitats esporti-ves, culturals i festives durant tot l’any.

Altafulla

13

www.altafullaturismo.comMÉSINFORMACIÓ

Carrer de Botigues de MarConvertit en un bell passeig, ajuda a imaginar la vida dels pescadors, mariners, boters, i perquè no, dels indians que en altres generacions van freqüen-tar una platja flanquejada per la vil·la romana dels Munts i el castell medieval de Tamarit.

Carrer del FornTestimoni actual del respecte dels veïns i habitants pel seu patrimoni. El carrer del Forn comunica els 2 espais protagonistes : la plaça de l’Església i la plaça del Pou.

L’AjuntamentÉs el decorat de moltes activitats artístiques-tradi-cionals. Comparteix amb el monument als caste-llers, la torre decorada de ca l’Ixart i el portal, l’efecte visual que justifica la pau que ens envaeix entrant a la plaça.

Plaça del PouEl pou de començaments del segle XVII donà nom a la plaça. Aquest pou fou recuperat a finals del segle XX.

Plaça de l’EsglèsiaEl conjunt format pel Castell, l’Església de Sant Martí i la Rectoria, ensenyoreix una de les places de mi-llor acústica dels nostres pobles, escenari de tantes manifestacions musicals i poètiques que es celebren puntualment les nits d’estiu.

No us perdeu ...

30 de juny de 2012Nit de Bruixes a Altafulla. Fira Esotèrica i Mer-cat Medieval al Camí de Sant Antoni.

Esglèsia i Castell d’Altafulla

Castell d’AltafullaEl castell d’Altafulla apareix esmentat per primer cop l’any 1059. Va pertànyer a la família Requesens des del començament del segle XIV fins al 1472, quan va ser adquirit per Pere de Castellet. A mitjan segle XVII va passar a mans de Francesc de Montserrat, primer marquès de Tamarit, els descendents del qual n’han mantingut la propietat durant els segles següents. L’edifici actual és bàsicament del segle XVII i es con-serva en un magnífic estat. Adossat a les muralles de la Vila Closa, té una planta irregular, amb diversos cossos en forma de torre. Està coronat amb merlets i garites que li atorguen el seu aspecte de fortifica-ció. L’estil dominant és renaixentista, el qual es fa palès sobretot a les portes i finestres.És propietat privada i el seu interior no és visitable.

16

18

20

21

estètica

El xampú de cavall està de moda. Però és adequat per l’ús en persones? El xampú de cavall està fabricat única i exclusivament per ús veterinari, de fet no està permès fabricar productes per animals i persones en el mateix establiment ja que hi ha components químics que no són aptes per ambdós. Els criadors de cavalls utilitzen aquest xampú per que la crin del cavall estigui forta, brillant i vigorosa. El problema d’utilitzar aquest xampú en persones és que el pel dels cavalls té una anatomia i fisiologia diferent al cabell humà i a més el Ph de la pell dels cavalls és diferent al Ph del cuir cabellut de les persones; entre 7.0 i 7.4 el Ph equí i entre 5.8 i 6.2 el Ph humà , per tant des del punt de vista d’acidesa del producte no és adequat per l’ésser humà. A més a més al no ser un producte formulat per a perso-nes no està testat en humans el que pot provocar efectes adversos com picors, descamació, irritació, etc. El cabell acostuma a quedar molt sec i raspós.Què té doncs el xampú de cavall per que les persones l’estiguin utilitzant? L’ingredient que fa del xampú de cavall diferent és la Biotina. La Biotina és la vitamina B7 també anomenada vitamina B8 o vitamina H. La Biotina estimula el creixement del cabell i a la vegada redueix la caiguda.

XAMPÚ DE CAVALL: ÉS ADEQUAT PEL CABELL HUMÀ?

El cabell és torna més vigorós, voluminós i creix més ràpid.Si vols aprofitar els beneficis de la Biotina has d’utilitzar xampús d’us per a persones que tinguin aquesta vitamina, però ha de ser Biotina de baix pes molecular ja que si no és així no s’absorbeix correctament. Hi ha tractaments en el mercat professional de perruqueria que utilitzen Biotina de baix pes molecular que tenen uns resultats molt posi-tius en cabells fins, fràgils i amb problemes de creixement.Si a més del xampú utilitzem una loció amb Biotina obtin-drem millors resultats ja que les locions actuen al fol.licle pilós; l’arrel del cabell .

23

salut

Efectes del sol sobre la salutEl sol és imprescindible per a la vida, i en l’ésser humà és necessari per a la síntesi de la vitamina D, afavoreix la circulació sanguínia i millora algunes malalties de la pell. També és conegut el seu efecte en la producció de neurotransmisores, substàncies químiques que faciliten l’activitat de les neurones.

No obstant això, han de sospesar-se molt bé aquests efectes positius, amb els potencials efectes negatius produïts per l’exposició intensa (cremades de la pell i lesions oculars) o per l’exposició crònica (envelliment, taques i lesions cutànies i el càncer de pell). Són especialment nocives les exposicions sen-se protecció en les edats infantils i joves, clarament relacionades amb el risc d’aparició del melanoma (càncer de pell).

Per protegir-se d’aquests efectes perjudicials, la pell de l’ésser humà compta amb la producció de melanina, una substància que impedeix que les ra-diacions solars més perjudicials penetrin en la pell. La melanina és la que dóna el color bru a la pell i la seva producció s’estimula per l’efecte del sol o per productes químics.

La quantitat de cèl·lules que produeixen aquesta substància varia segons els tipus de pell. És màxima en les persones de raça negra, i mínima en les de raça blanca, i dins d’elles, les pells més clares són les més sensibles a aquest efecte del sol.

Tipus de radiacionsLa llum solar es descompon en arribar a la superfície terrestre en diferents tipus de radiacions que segons

RECOMANACIONSSOBRE PROTECCIÓ SOLAR

Font: www.fisterra.com/salud

la seva longitud d’ona, es classifiquen en: les radia-cions ultraviolades, les radiacions visibles i els rajos infrarojos.

Al seu torn, les radiacions ultraviolades poden ser UVC, UVB o UVA. Els rajos UVC tenen la longitud d’ona més curta, són les de major energia i, per tant, amb més capacitat de produir cremades, però són retingudes per la capa d’ozó. Per això la disminu-ció o l’existència de forats en la capa d’ozó és tan perillosa.

Els rajos UVB, a més de l’efecte calorífic (que produeix l’enrogiment o eritema de la pell quan s’exposa al sol), penetren en l’epidermis i estimulen als melanòcits (les cèl·lules de la pell que produeixen la melanina, la substància que dóna el color bru a la pell).

Els rajos UVA són els més penetrants en la pell i són els causants de l’envelliment de la pell i del melano-ma (càncer de pell).

A més del tipus de radiació, és necessari conèixer els factors que influeixen en l’acció del sol sobre la pell. Així, hem de tenir en compte que, quant més alta és la zona geogràfica on estem, més intensa és l’exposició; l’obliqüitat dels rajos del sol amb la te-rra també influeix, segons l’estació, el moment del dia i la latitud de la zona geogràfica. El clima també influeix, ja que la pluja i els núvols absorbeixen part de les radiacions. També, el tipus de superfície on estem, ja que la neu reflecteix fins al 85% dels rajos, i la sorra seca fins al 17%.

24

LA ROJACampiona del món

28

LLIÇONS DE

MARKETING

1-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu, t’acostes a ell i li dius:

-”Sóc molt bona al llit”

AIXÒ ÉS “MARKETING DIRECTA”

2-Estàs en una festa amb un grup d’amigues i veieu un noi molt atractiu. Una

de les teves amigues se li acosta i li diu:

-”Aquella noia d’allà és molt bona al llit”

AIXÒ ÉS PUBLICITAT

3-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu, li demanes el seu número de

mòbil. Al dia següent el truques i li dius:

-”Sóc molt bona al llit”

AIXÒ ÉS “TELEMARKETING”

4-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu que conèixes. T’acostes a ell,

li refresques la memòria dient-li:

-”T’enrecordes que sóc molt bona al llit”

AIXÒ ÉS “CUSTOMER RELATIONSHIP MANAGEMENT”

5-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu, t’aixeques, t’arregles la roba,

t’acostes a ell, li serveixes una copa, li ofereixes una cigarreta, admires el seu

vestit, li dius que olora molt bé i li dius:

-”Sóc molt bona al llit”

AIXÒ ÉS “RELACIONS PÚBLIQUES”

6-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu, t’acostes a ell i li dius:

-”Sóc molt bona al llit”. I li ensenyes un pit.

AIXÒ ÉS “MERCHANDISING”.

7-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu, ell s’acosta cap a tu i et diu:

-”He sentit que ets molt bona al llit”

AIXÒ ÉS “BRANDING”, EL PODER DE LA MARCA

8-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu, s’acosta cap a tu i et diu:

-”Sóc molt bo al llit i aguanto tota la nit sense parar”

AIXÒ ÉS “PUBLICITAT ENGANYOSA”

per riure

1-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu, t’acostes a ell i li dius:

-”Sóc molt bona al llit”

AIXÒ ÉS “MARKETING DIRECTA”

2-Estàs en una festa amb un grup d’amigues i veieu un noi molt atractiu. Una

de les teves amigues se li acosta i li diu:

-”Aquella noia d’allà és molt bona al llit”

AIXÒ ÉS PUBLICITAT

3-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu, li demanes el seu número de

mòbil. Al dia següent el truques i li dius:

-”Sóc molt bona al llit”

AIXÒ ÉS “TELEMARKETING”

4-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu que conèixes. T’acostes a ell,

li refresques la memòria dient-li:

-”T’enrecordes que sóc molt bona al llit”

AIXÒ ÉS “CUSTOMER RELATIONSHIP MANAGEMENT”

5-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu, t’aixeques, t’arregles la roba,

t’acostes a ell, li serveixes una copa, li ofereixes una cigarreta, admires el seu

vestit, li dius que olora molt bé i li dius:

-”Sóc molt bona al llit”

AIXÒ ÉS “RELACIONS PÚBLIQUES”

6-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu, t’acostes a ell i li dius:

-”Sóc molt bona al llit”. I li ensenyes un pit.

AIXÒ ÉS “MERCHANDISING”.

7-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu, ell s’acosta cap a tu i et diu:

-”He sentit que ets molt bona al llit”

AIXÒ ÉS “BRANDING”, EL PODER DE LA MARCA

8-Estàs en una festa i veus un noi molt atractiu, s’acosta cap a tu i et diu:

-”Sóc molt bo al llit i aguanto tota la nit sense parar”

AIXÒ ÉS “PUBLICITAT ENGANYOSA”

per riure

32

Sovint, per tractar-se d’un fet que ens arriba més tard o més d’hora a tots plegats, ens plantegem

què passarà després de la nostra mort. Una pregunta transcendental que no ha escapat a ningú, però a la qual podem donar part de la resposta. Quan una per-sona mor, què passa amb el seu patrimoni?

Quan es produeix la mort d’una persona, jurídicament s’obre la successió del seu patrimoni, a la qual són cri-dats tots aquells que tinguin el dret de succeïr-lo. És a dir, que quan un mor el conjunt de béns, drets i obli-gacions que ostenta passen a una tercera o terceres persones d’acord amb el que el mort (el causant) hagi volgut establir en un testament (o bé, si aquest testa-ment no s’ha atorgat mai, d’acord amb el que estableix la llei). Per tant, tant si s’ha fet testament, com si mai se n’ha fet cap, se sabrà què passarà amb el seu patrimo-ni en el moment de la seva mort.

El testament és un document que tota persona pot atorgar per tal d’ordenar la seva successió, de deter-minar qui serà o seran els seus successors (hereus) quan mori, amb total llibertat però amb subjecció al què disposa la llei. De testaments n’hi ha de diferents tipus. El més idoni i més segur és el testament notarial, que com el seu nom indica és el que s’atorga davant d’un notari.

De testaments notarials en tenim dos tipus: els oberts i els tancats. La diferència entre un i altre rau en què el primer és aquell que s’atorga davant el notari, a qui el testador (la persona que fa testament) li comunica la seva voluntat de paraula o per escrit; per tant és el notari qui redactarà el testament amb el que el testador li ha expressat. En canvi, el testament tancat és aquell que redacta el propi testador (o un tercer autoritzat)

de llei

ELISABET PLANAS PONSPLANAS & PLANAS - Advocatse-mail:eplanas@planaslegal.com

ORDENAR LA NOSTRASUCCESSIÓ (I)

per escrit i signat en totes i cadascuna de les seves pàgines i que és dipositat en una coberta tancada de manera que no en pugui ser extret que serà entregada al notari; en aquest cas el notari no coneix la voluntat del testador ni ha escrit el testament, passant només a ser protocolitzat (arxivat a l’arxiu del notari).

És clara la diferència, doncs, que el testament tancat sempre pot contenir clàusules que hagin d’interpretar-se o sense rigor jurídic que pot portar problemes a l’hora de conèixer com es reparteix l’herència.

Una altra forma de testar seria a través del que es coneix com el testament hològraf, que és aquell que consta per escrit i signat de manera autògrafa pel tes-tador, que només serà vàlid si es comprova que és autèntic i que a més conté els mateixos problemes d’interpretació, falta de rigor i de seguretat jurídics que el testament tancat.Si no s’ha atorgat testament aleshores és la llei la que determina qui són els nostres hereus.

34

36

Avui més que mai, es molt important adquirir el coneixement que ens permeti saber planificar el nostre futur financer.

Ens trobem dintre d’un procés invers demogràfic que farà que dintre d’uns anys els sistemes de protecció social no puguin donar la cobertura actual i la crisi econòmica que vivim està fent que cada vegada més persones que estaven en una situa-ció de comoditat financera caiguin ara en nivells de pobresa als que no pensaven que podrien arribar, a la vegada que els que més tenen es fan més rics. Avui podem trobar el coneixement financer necessari en un mètode denominat “El Generador de Riquesa” que pot proporcionar les claus per crear noves fonts d’ingressos en forma d’actius que proporcionin un flux cons-tant de diners dintre del marc d’una empresa financera-fiscal que permeti que, en un temps planificat, qualsevol persona, des del nivell econòmic que comenci pugui, des de micro-inversions petites, posar en marxa diferents canals d’ingressos que facin girar el seu generador i pugui convertir-se, amb les tècniques que s’expliquen en el curs sobre l’interès compost, la responsabilitat decreixent, l’apalancament i molts altres “ac-celeradors” més, en una persona independent financerament molt abans de complir l’edat de jubilació.

Mai s’havia concentrat en un sol curs de 12 hores, l’essència de tants anys d’experiència en inversions, fiscalitat, economia i docència per donar a la gran majoria de la societat el que realment necessita per ser lliure financerament.

finances

EL CONEIXEMENT POT FER-NOS LLIURES FINANCERAMENT

El Generador de Riquesa es un sistema que ensenya com crear riquesa basada en el flux constant d’efectiu des de més de 7 diferents actius que treballaran molt dur per nosaltres en lloc que nosaltres tinguem que fer-ho sempre, només per sobreviure, tot dintre d’un marc d’una empresa financera-fiscal amb tots els beneficis possibles. Els patrons mentals erronis sobre les finances que ens han ensenyat fins ara seran substi-tuïts per aquells que fan que, en lloc de, només “estalviar”, “ac-celerem” el creixement del nostre flux d’ingressos i patrimoni com ensenyen a fer-ho els pares rics als seus fills, a través de la creació d’actius de molts tipus, que podrem anar desenvo-lupant al posar a girar el Generador quan traspassem una part dels alts rendiments que tindrem, dels primers actius als se-güents que anirem incorporant. Aquest mètode està dissenyat per superar la situació actual que viuen milions de persones, de dificultats econòmiques, doncs el canvi cap a una vida de millor qualitat passa per la decisió pròpia de descobrir el potencial del sistema i de posar-lo a funcionar, quan abans millor, ja que el factor temps junt amb els altres que s´expliquen en el curs us donaran la velocitat, els actius i el flux constant d’efectiu que us farà lliures financerament.

37

finances

39

40

41

42

llocs per visitar

DEL PEDREGAR

La casa Duran és un dels edificis més emble-màtics del paisatge urbà de Sabadell, amb una

gran càrrega històrica, i l’únic que encara conser-va gairebé intacta l’estructura genuïna dels segles XVI i XVII, quan fou construïda, així com la majoria de les reformes executades en el transcurs de les dues centúries següents.

Construïda per la família Duran, aquests l’habitaren fins els anys setanta del segle XX. Després d’una forta polèmica ciutadana, referent a la seva pos-sible demolició.

L’any 1958 va ser declarada monument històri-coartístic.

ELS DURAN DEL PEDREGAREl fundador de la nissaga dels Duran de Sabadell va arribar a la vila en algun moment del primer terç del segle XV. Originari de Terrassa, Bernat Duran era ferrer, un menestral amb taller propi. Els fe-rrers constituïen una important categoria laboral de les societats pageses del passat, perquè eren imprescindibles en l’elaboració i reparació de mol-tes eines agrícoles. El 1436 es casà amb la pu-billa dels Oromir important família sabadellenca, fet que li facilità l’accés als grups socials més in-fluents de la població. Els Duran del Pedregar van estar presents més de quatre segles a la primera línia dels esdeveniments socioeconòmics i polítics de Sabadell.

Cinc segles d’història d’una família, d’un edifici, d’una vila...Bastida per la família Duran al segle XVI, el 1958 va ser declarada monument històricartístic.

LA CASA DURAN

43

sabadell

LA CASA DURANL’edifici ocupa l’espai urbà que hi ha entre els carrers de la Borriana, Pedregar i Sant Joan. Es de planta quadrangular amb teulada a quatre vents consta de planta baixa, pis i golfes, segueix l’esquema de la casa gòtica: gran entrada que es comunica amb la planta superior amb una esca-la a cel obert. A la planta baixa hi trobem totes les dependències relacionades amb les activitats agrícoles ( cups, cellers, graner,…).La planta pis, o planta noble, s’organitza al vol-tant d’un gran sala on donen totes les habitacions. Les estances de la part posterior s’obren a un pati amb vegetació i un pou d’aigua, en aquest pati hi donen la capella i altres dependències on hi havia hagut els safareigs.A sota coberta hi ha unes golfes, les seves depen-dències eren destinades a activitats de transfor-mació agrícola.

Un dels aspectes més importants és que a la planta noble s’han conservat les pintures murals que decoraven les diferents estances, en especial destaquen les de la sala noble i les de l’ala est. Es tracta de pintures decoratives, que repeteixen sanefes i motius ornamentals, daten dels segles XVIII i XIX. Un element destacable és l’enteixinat de la sala.

INFORMACIÓ TURÍSTICA D’INTERÈS GENERAL

La casa està situada al c. del Pedregar núm. 7 de Sabadell.Visites: cal concertar-les al Museu d’Història de Sabadell tel.(+34)937278555

L’òrgan responsable del seu control és el Museu d’Història de Sabadell

llocs per visitar

44

sudokus

46

molt interessant

1. Quan una persona es mor, la oïda és l’últim sentit que es perd, el primer normalment és la vista, seguit del gust, l’olfacte i el tacte.

2. El cap d’una persona es manté conscient de 15 a 20 segons després de ser decapitat.

3. Cada any moren 100 persones al ofegar-se amb un bolígraf. És més probable morir pel tap d’una am-polla que per la picada d’una aranya.

4. El funeral d’Alexandre Magno avui hauria costat 600 milions de dòlars, ja que es va haver de cons-truir una carretera des d’Egipte fins a Babilònia per portar-hi el seu cos.

5. Quan l’inventor Thomas Edison va morir el 1931, el seu amic Henry Ford va capturar i guardar el seu últim alè dins d’una ampolla.

10 COSES QUE NO SAPSDE LA MORT

6. Més de 2.500 persones esquerranes moren cada any per utilitzar productes per a persones destres.

7. El cos triga ara més a descompondre’s que fa un segle, degut a tots els conservants que consumim diàriament.

8. Una flama eterna que jeu a la tomba d’un cura budista a Nara (Japó), porta cremant 1.130 anys.

9. El creador de Star Trek, Gene Roddenberry, fou la primera persona en posar les seves cendres dins d’un coet i ser enviat a l’espai.

10. Kenji Urada, treballador d’una companyia japo-nesa, es va convertir en el primer home en ser as-sassinat per un robot.

molt interessant

SABADELLRestaurant Aquiles Av.Francesc Macià, 49Tres Belle Av.Francesc Macià, 62BSabadell Sol Av.Francesc Macià, 46 2a Pl.Paddock Av.Francesc Macià, 46Angelina Corsets Pi i Maragall, 30Mima’t Bé Lluis Carreras, 13Joieria Les Valls Les valls, 37Ancora Sant antoni, 15Terranova Advocat cirera, 17 localSOS Accesibilidad Hospital Parc Taulí, zona com. 5-6SOS Accesibilidad Baricentro. Porta 4 Pl. alta. BarberàVa de Pizza Ctra. de Terrassa, 278 localGrinzing Pg. de la Plaça Major, 45Chic to chic Ronda Zamenhof, 18Memento Capmany, 20Golden Point Rambla, 52Homiar Rambla, 108

MATADEPERAForn Queralb St. Joan, 69La Granja St. Joan, 88 (Galeries)Pizzeria Angie St. Joan, 66

TERRASSA101 Granada, 101Terrassa Sports Gimnàs Jocs Olímpics, s/nTerrassa Sports Rest. Jocs Olímpics, s/nL’informal Fontvella,49Quimcacau De la Palla, 22Samsara De la Palla, 9Marco Aldani Pl. Vella, 14Punt & Àpat De les Parres, 4 BisLa Rutlla Rest. Rutlla, 12Café Central Pg. Comte d’Egara, 7Tivoli/ P14 Pg. Comte d’Egara, 14Oliver Perruqueria Font Vella, 86Nurma Arquímedes, 134Dot Restaurant Parc St. JordiEmbasy Discoteca Autonomia, 62Parc Central s.XXI Planta 0 (ascensors)Parc Central s.XXI Planta 1 (D·FUSTA mobles)Golden Point Sant Pere, 20Cal Felip Restaurant Sant Pau, 15Fred Astaire Sant Francesc, 50

Penny Moda Font Vella, 30Caracas Cafès Font Vella, 73Tascanna Cardaire, 1Ball Vallès Av. del Vallès, 115 Nau 1Art verd Cardaire, 11Aktuals Ctra. Montcada, 185 local 2Espai Nuva Pg. Vapor Gran, 29

... i lògicament en tots els nostresclients anunciants.Agraïm la col.laboració de cada und’aquests llocs.

Gràcies!

49

50

Marfil va aconseguir la seva gran popularitat en la dècada dels 80, distingint-se per la seva qua-litat vocal i interpretativa i per ser un dels grups pioners a Espanya del format medley, utilitzat amb el seu segell inconfusible per enllaçar amb gran habilitat les cançons de diferents estils i dè-cades.

Marfil compta amb molts èxits en la seva tra-jectòria musical, tant per les seves supervendes discogràfiques a Espanya i a nivell internacional, com per la gran difusió obtinguda gràcies al su-port dels mitjans de comunicació, premsa, ràdio i televisió.

Marfil, coincidint al 2012 amb el 30 Aniver-sari del seu àlbum “Les cançons de la teva

El retorn de Marfil

MARFIL, un dels grups més significa-tius del panorama musical espanyol, també conegut per la seva mateixa denominació en anglès, IVORY, torna als escenaris.

vida” i després d’aconseguir la titularitat de la seva denominació, ha reiniciat les seves activitats, començant els preparatius d’un dels seus nous projectes discogràfics i grà-cies com sempre, amb la direcció musical i arranjaments de Josep Llobell.

Marfil torna als escenaris amb la motivació de poder seguir oferint el millor de les seves inter-pretacions i continuar rebent el suport i les mos-tres de simpatia i afecte que contínuament li ha brindat el públic que sempre ha gaudit i omplert tots els espais en cadascuna de les seves pre-sentacions en directe.

MARFIL 2012, Beatriz Montero, María Betriu i Francisco Díaz, tornen al costat de la incor-poració al grup de Manuel Rus; tots amb la motivació de seguir gaudint i po-der fer gaudir als altres en oferir el millor de les seves interpretacions, realitzant al juny, la seva presentació a la Sala Luz de Gas de Barce-lona.

MARFIL, el grup de les Melodies Encade-nades torna, amb el convenciment i agraïment sincer de poder seguir comptant amb la con-fiança i incondicional suport que sempre ha rebut, tant dels professionals de l’espectacle, com dels mitjans de comunicació; i sobretot, dels seus seguidors, simpatitzants, amics, i del públic en general, d’els qui sempre han rebut mostres de simpatia i afecte, han omplert con-tínuament els espais en totes les seves pre-sentacions en directe i són el màxim motiu i artífexs dels seus èxits i del seu retorn.

El retorn de Marfil