L’habitació vermella (Harmonia en vermell)

Documentació general

Catalogació:Autor: Henri Matisse (1869-1954)Títol: L’habitació vermella

o harmonia en vermellCronologia: 1908Localització: Museu de

l’Ermitatge (San Petesburg, Rússia)

Estil: fauvismeTema: Costumista

Anàlisi material:Dimensions: 38 x 55 cmSuport: telaTècnica: oli

· Context històric

- L’època de les primeres avantguardes coincideix amb un període molt convuls de la història: la rivalitat colonial entre les potències europees, la Primera Guerra Mundial (1914-1919), la Revolució Russa (1917), el naixement del feixisme i del nazisme. Un món en crisi que revitalitza l’art i que porta l’artista a la recerca d’elements nous i provocadors, reaccionant contra les injustícies socials que l’envolten.

- L’art contemporani deixa de banda la captació externa de la rivalitat visual i expressa les vivències interiors de l’artista, un artista sovint rebutjat que busca uns altres individus per fundar un moviment que expressi les seves inquietuds. Neixen així les avantguardes del segle XX, que poc tenen en comú amb els estils globalitzadors del passat. La pintura pren el protagonisme de la innovació.

· El fauvisme

S’inicia al Saló de Tardor (Salon d’Automne) celebrat a París l’any 1905

S’hi exposaren en una mateixa sala les obres d’un grup de pintors que utilitzaven colors violents i arbitraris, mentre que al mig de la sala hi havia una escultura de caire classicista

El crític Louis Vauxcelles en veure-ho va dir:

«Donatello parmi les Fauves!»

Pintors fauvistesHenri Matisse André Derain Maurice Vlaminck Albert Marquet Raoul Dufy Georges Braque

El Far de Coillure

André Derain, 1905

És el primer corrent d'avantguarda que va trencar amb la tradició. També és un moviment de síntesi, ja que conserva elements del segle XIX, de l’impressionisme, postimpressionisme i simbolisme.

Sorgí com una reacció contra l’impressionisme a favor del color i de l’objecte, que s’havien reduït a tonalitats lluminoses.

Característiques:a) No imitació: fuig de representar la realitat tal qual és.b) El color torna a ser la base dels quadres. S’usa de forma apassionada. - El color és l’autèntic protagonista, mai supeditat al que es representa. - El color s’independitza de l’objecte (cavalls verds, arbres vermells) - El color s’aplica en taques planes i extenses. Grans superfícies acolorides, simples,

lluminoses. - Pinzellades soltes i vigoroses, de taques. - Llum i ombra són obtingudes per contrastos de colors. Mai taques fosques o negres.c) La forma, o sigui, l’objecte, se simplifica. Es pinten objectes quotidians, espais interiors, paisatges, natures mortes, retrats... Els objectes es modifiquen amb el color.d) La línia recupera la seva energia. Traços grossos i nítids.e) No profunditat: composicions que tendeixen a un pla únic, com Gauguin. Efectes de relleu en els objectes per degradacions de tonalitats.f) Expressionisme: colors i objectes es representen en funció d’un sentiment, un desig

d’expressar alguna cosa interior, per tant es modifiquen, no es veuen com en la realitat. g) S’utilitzen sanefes o ziga-zagues per decorar els quadres.

· El fauvisme

· El fauvisme

Aquest moviment va estar molt influenciat tant per l’art negre africà, com per les exposicions restrospectives que es van fer a París a inicis del segle XX.

Les màscares africanes són important per la seva innocència, la seva ingenuïtat i la seva puresa de formes

Exposicions retrospectives de Van Gogh i Gauguin, entre 1901 i 1905 a París.

El color i la pinzellada expressiva de Van Gogh i, l’estètica decorativista i el color pur de Gauguin són punt de partida pels fauvistes

El dormitori de Van Gogh a Arle

Vicent Van Gogh

El dia dels déus

Paul Gauguin

· El fauvisme

· El fauvisme

Obres i pintors fauvistes

André Derain

Coillure, El port pesquer

Big Ben, 1906

· El fauvisme

Obres i pintors fauvistes

Maurice Vlamnick

Restaurant. Els arbres vermells.

Natura morta amb peres

· El fauvisme

Obres i pintors fauvistes

Georges Braque

L’olivera

L’estany

Braque, fou un dels pintors francesos més importants del segle XX. Participà en el desenvolupament del fauvisme i del cubisme

· El fauvisme

Obres i pintors fauvistes

Vistes de Sant Joan Lohitzune

Albert MarquetEl Casino Marie-Christine

Raoul Dufy

Henri Matisse (1869 – 1954)

Va viure en una època plena de traumàtics esdeveniments polítics, les dues guerres mundials, la guerra freda i els enfrontaments ideològics i violents que aquesta causà, sense que res d’això l’afectés aparentment. Mai va signar cap manifest ni va fer cap pintura al·lusiva a cap fet polític, ni va escriure res al respecte. Va pintar al llarg de 60 anys produint imatges de confort, equilibri i satisfacció.

És conegut mundialment com el creador del FAUVISME. Després d’estudiar dret es traslladà a París on es dedicà de ple a la pintura. Primer pintà seguint una tècnica tradicional i copiant pintures del Louvre. Després, a la Costa Azul va seguir l’impressionisme i el divisionisme

Algunes pintures de final del XIX presenten influència de Cézanne, però a partir de 1907 el seu estil quedà definit i pintà a l’estil fauvista: suprimint detalls i tendint a la simplificació, aconseguint quadres impregnats de pau i harmonia.

1904, Le Gouter 1905, Dona amb barret

Amb zones de color diferenciades defineix la forma dels objectes i l’espai entre ells. Va usar el color amb gran sensualitat però sempre controlant-lo amb una estudiada organització estructural. És característica del fauvisme la interpretació lírica de la realitat, amb temes agradables, de paisatges o retrats...

La joia de viure1905

Finestra oberta, 1905

Autoretrat, 1906

La ratlla verda, 1905

1909, La Dansa I

Platja del Marroc

Entre 1812 i 1813 viatjà al Marroc, on la llum li inspirà quadres com aquests.

Entrada a la Casba

La finestra blava, 1906

Lliçó de música, 1917

1921, Interior a Niça 1923, Natura morta amb dàlies

Cap al 1917 s'instal·la a Niça, va conèixer a Renoir i el seu estil es va fer més subtil. Pintà interiors i la seva sèrie d’Odalisques.

En la dècada de 1940 el color de les seves teles es tornà molt més atrevit, com en Gran interior vermell.

1941, Natura morta amb magnòlia

Dues noies en un interior vermell i verd, 1947

Ícar, 1947

King sadnes, 1952 Nu blau, 1952

L’habitació vermella

L’habitació vermella

Es representa un menjador burgès, però al mateix temps es una combinació dels temes representats pels fauvistes: figura humana, interior d’una habitació, bodegons, paisatge…

Tots els elements que formen la pintura es subordinen al color pur i intens, expressió d’alegria i vida.

Anàlisi formal

Representa una dona que para la taula, colocant un fruiter a una taula vermella, on ja hi havia dos ampolles, fruites i flors.

Per la finestra es veuen els arbres en flor a un paisatge verd. Lluny trobem una casa rosa.

Aspecte proper al decorativisme dels tapissos orientals i s’allunya de les composicions convencionals.

Per a Matisse, un quadre és una qüestió d’ordre i unitat. Tot hi juga un paper: els objectes, els personatges i les superfícies buides. La composició no és més que l’art de disposar de forma ordenada els objectes.

L’habitació vermella

“El color ha de ser pensat, somniat, imaginat” (Matisse)

L’eix d’aquesta composició és el color, de gama reduida (vermells, blau, verd…) però de gran intensitat.

L’associació entre el vermell i el blau s’erigeix com veritable protagonista del quadre.

Els fauvistes eren coneixedors de la Teoria del Color i Matisse sabia que contraposant dos tons complementaris el resultat òptic ressaltava molt més la força de l’obra¡

Una primera versió d’aquest quadre fou pintada en blau i verd, però a Matisse no li va agradar i va tornar a pintarla.

L’habitació vermella

La continuïtat entre el paper de la paret i les estovalles, s'uneix en un tot únic que subratlla el caràcter bidimensional de la tela. Així queda anul·lada la noció d’espai perquè no s’han utilitzat els recursos de la perspectiva tradicional.

La finestra, a través de la qual veiem un jardí amb plantes i flors, no és una excusa per donar una sensació il·lusòria de profunditat, sinó un motiu per reflectir l’arabesc de la decoració interior.

L’habitació vermella

El color

El color, sotmès a la llum durant l’impressionisme, ara s’allibera.

No hi ha cap tipus de font de llum, la lluminositat ve donada pel color, no hi ha cap rastre d’ombres.

L’herència de Gauguin es fa evident tant en el planisme com en l’ús del color.

El dibuix

El dibuix té més importància. Es basa en una línia corba, sinuosa i gruixuda, que pot arribar a descompondre la forma en contra de qualsevol expectativa de naturalisme i que dóna dinamisme a l’obra. Els contorns dels arbres i el de la dona són simplificats perquè estiguin més d’acord amb les flors dibuixades en el paper de la paret i en les estovalles.

Es tracta d’un oli sobre tela. L’oli és una tècnica pictòrica que consisteix a dissoldre els pigments en un aglutinant com l'oli de llinosa. Aquesta tècnica permet gran varietat d'efectes pictòrics i rectificacions.

L’habitació vermella

Tema

L’Habitació vermella plasma un tema que Matisse ja havia pintat en 1897, en la seva obra La taula, però el resultat és totalment diferent. El pintor ha transformat un quadre amb certes influències impressionistes, en una obra de caire avantguardista i innovador.

Aquest quadre va estar encarregat per un marxant d’art rus.

Significat: A través del color, l’artista apel·la a la part emotiva de l’espectador. Aquest esteticisme queda plasmat en imatges de felicitat i refusa les angoixes del món contemporani. És un art que no defensa cap bandera ideològica, només aporta una nova tècnica pictòrica

Funció: Estètica. Matisse va afirmar que l’objectiu del seus quadres era proporcionar plaer i alegria de iure. Ell deia ” somnio amb un art equilibrat, pur, afable, on el tema no sigui inquietant ni torbador, que serveixi com a calmant cerebral”.

L’habitació vermella

Models i influències

Matisse rep influències del seu mestre, el pintor simbolista Gustave Moreau i de postimpressionistes com Gauguin, i Cezanne.

Altres influències en la pintura de Matisse eren les miniatures perses i l’art islàmic. Ell deia que la inspiració sempre li arribava de l’orient.

Sant Sebastià i l’Àngel

Gustave Moureau

Capvespre a Nàpols

Paul Cezanne

Miniatures perses