L'Europa feudal

L’Europa feudal

2n ESO

Introducció• A l'Edat Mitjana, a partir dels segles IX-X, a l'Europa occidental s'hi va

formar un sistema polític, econòmic i social conegut com afeudalisme.

• El sistema feudal va tenir l'origen en el desmembrament de l'Imperide Carlemany i en la situació d'inestabilitat provocada per lesinvasions de normands, musulmans i hongaresos.

• Els monarques, incapaços de defensar el territori, entregaven lesterres (feus) a senyors feudals, nobles o eclesiàstics, perquè lesgovernessin en nom seu. A canvi, aquests s'havien de convertir en elsseus vassalls, jurar-los fidelitat i ajudar-los en les empreses militars.

• La població, formada majoritàriament per pagesos, viviacondicionada per les guerres contínues. La seva màxima preocupacióera sobreviure i molts es van convertir en serfs dels senyors feudals.

• A l'Europa feudal es va desenvolupar un estil artístic conegut com aromànic. El pes enorme de la religió cristiana en la societat feudal vaoriginar unes manifestacions artístiques essencialment religioses.

El naixement de l‘Europa feudal

L’imperi de Carlemany• Carlemany va unificar gran part de les terres de l‘Europa occidental i

es va proclamar emperador l'any 800.

• Va organitzar l'administració del territori dividint-lo en comtatsgovernats per comtes, i marques, situades a les terres frontereres igovernades per marquesos. Comtes i marquesos recaptavenimpostos, administraven justícia i garantien la seguretat als seusterritoris.


La fragmentació de l’Imperi Carolingi• A la mort de Carlemany, l’imperi es va desmembrar. L’any 843 els

seus successors van dividir l’imperi en diversos regnes. A més, unasèrie de pobles van dur a terme atacs i invasions durant els segles IX iX. Els normands pel nord, els musulmans pel sud i els hongaresos perl’est es van abatre damunt d’Occident.


Els orígens del feudalisme• En aquesta situació de crisi, el poder dels monarques era molt dèbil

van haver de buscar el suport dels nobles, amb els quals van establirun sistema de relacions personals conegut com a vassallatge.

• El vassallatge era un pacte de fidelitat que s'establia mitjançant unadoble cerimònia: la cerimònia d'homenatge, en què el vassall,agenollat davant del rei, li prometia fidelitat, consell en el govern, iajuda militar i econòmica; i la d'investidura, en la qual el reientregava al vassall unes terres (feu) perquè les governés i lesexplotés econòmicament. Aquest va ser l'origen del feudalisme.

VASSALLATGEPacte de fidelitat

(establert mitjançant una doble cerimònia)

Cerimònia de l’homenatge:El vassall prometia fidelitat, consell en el govern, ajuda

militar i econòmica.

Cerimònia d’investidura:El rei li lliurava unes

terres(feu) per a què les governés i les explotés

econòmicament.

ORÍGEN DEL FEUDALISME

• Molts nobles es van convertir en senyors feudals i van anartransmetent el càrrec per herència als seus fills.

• Un senyor feudal podia cedir una part del seu feu a altres noblesmenys importants, els cavallers, perquè el governessin imantinguessin un petit exèrcit.

• Els pagesos, atemorits davant la inseguretat i mancats de la protecciódel rei, acudien als senyors feudals per buscar protecció.

Societat estamental

• La divisió en els tres ordres o estaments es subdividia a la vegada engrups compactes i perfectament delimitats. En la primera divisió estroben, tots els nobles i senyors eclesiàstics. A la cúspide està el rei,després l'alta noblesa formada per prínceps, comtes, marquesos... il'alt clergat formada per arquebisbes, bisbes, abats. En un esglaó mésbaix però sempre en el grup dels privilegiats trobem la petita noblesaformada per els cavallers i el baix clergat format per sacerdots imonjos/monges. En l'estament dels no privilegiats trobem elscamperols que es subdividien en vil·lans i serfs i els artesans.

La noblesa feudal

Una monarquia de dret diví• El monarca era conegut com el primus inter pares: el primer entre

iguals (nobles). Estava situat a la cúspide de la piràmide.

• Segons l’església cristiana, eren representants de Déu a la Terra.Missió: governar el seu poble i defensar el seu regne.

• No tenien una residència fixa. Tenien diversos castells i estraslladaven per controlar les seves possessions.

LA CONCEPCIÓ PATRIMONIALDEL REGNE:• Els territoris que formaven elseu regne eren considerats elseu patrimoni personal.• Podia passar que un noble esfes vassall d’un altre (les terress’integraven en un altre regne) .• Podia passar que un monarcadividís el seu regne entre elsseus hereus.• Les fronteres canviaven sovint.

ELS PODERS REIALS:• Compartia el govern del regneamb la gran noblesa (comtes,ducs, marquesos) i lesautoritats religioses principals(bisbes i abats).• Atribucions exclusives:1. Dirigir campanyes militars.

Havien d’anar els vassallsamb els seus exèrcits.

2. Recaptar impostos per aguerres, coronacions...etc.

3. Exercir de jutge suprem enplets, però sense interferiren els feus dels seus nobleso de l’Església.

LA CÚRIA I LA CORTREIAL:• Per a governar teniaajuda de la cúria o consellreial, formada per un grupde notables(bisbes, abats,comtes, ducs omarquesos) quel’aconsellaven a l’hora deprendre decisions.• Estava sempre envoltatper algunes persones queformaven la cort.

La noblesa feudal

La noblesa guerrera: un grup privilegiat• A la societat feudal, la funció principal de la noblesa, i del mateix rei,

era la de ser guerrers. Eren els cavallers. Els fills de les famílies nobleseren educats i ensinistrats com a guerrers. Primer servien com apatges i després com a escuders d’altres cavallers. Als divuit anysse’ls armava cavallers en una cerimònia en què rebien les armes:l'espasa, l'escut, els esperons i la cota de malla.

• Els nobles feien la guerra per defensar el seu territori o perenfrontar-se a altres nobles. La guerra proporcionava al vencedorterres i riqueses (diners, productes, joies). La seva funció socialpermetia a la noblesa viure amb privilegis. En èpoques de pau, elsnobles feien tornejos entre cavallers armats per divertir-se ientrenar-se per al combat.

Els castells medievals

El castell, residència del senyor• Eren les residències fortificades dels senyors feudals i acostumaven a

situar-se en mig dels seus territoris.

• Al principi eren simples torres de fusta envoltades d’un mur. Entemps de pau, era la llar del noble, de la seva família, dels seussoldats i servents. També era un mercat d’intercanvi de productes.En temps de guerra, es convertia en una fortalesa i en lloc de refugiper als habitants del feu.

• L’espai central era la torre de l’homenatge, de dos o tres pisos. Serviad’habitatge per al senyor feudal i de lloc de vigilància. Al seu voltanthi havia un conjunt de patis amb edificacions: graners, ferreria,habitatges per als servidors... Una muralla emmerletada i amb torresdefensives protegia les dependències del castell.

• Eren austers, amb poc mobiliari. En una mateixa habitació soliadormir més d’una persona. Per combatre el fred, el terra es cobriaamb catifes i les parets amb tapissos i s’encenien les llars de foc. Denit s’il·luminaven amb torxes.

CASTELL DE MUR

CASTELL DE MONTSORIU

Els castells medievals

La vida quotidiana dels nobles• Activitats quotidianes del noble que habitava el castell: inspeccionar a cavall

les terres del feu, rebre els vassalls, impartir justícia, recaptar els tributs i elsaliments, revisar els llocs de guàrdia i l’estat de les armes, i entrenar-se peral combat.

• Les senyores tenien cura dels fills o brodaven. També passejaven a cavallpels boscos. Algunes s’entretenien amb la lectura i/o la música.

• A vegades es celebraven banquets o festes en què joglars i trobadorsexplicaven històries, feien malabars, cantaven romanços o interpretavenpeces musicals.

• Menjaven sobretot carn. Bevien vi i cervesa. No utilitzaven coberts.

• Una altra distracció important era la caça: porcs senglars, cérvols o guineus.Caçaven a cavall i amb llances.

• També eren aficionats a la falconeria.

Les terres del feu

El Feu• Format per les terres que el rei o un noble havia atorgat a un altre senyor

feudal. Podia ser transmès en herència, però no podia ser comprat ni venut.En ell, el senyor feudal tenia autoritat plena i gaudia d’immunitat davant elrei.

• Parts del feu:

• Reserva senyorial o domini: formada per les millors terres que el senyor esreservava per a ell i era on solia estar el castell, prats i boscos propis.

• Masos: parcel·les de terra que el senyor lliurava als serfs o pagesos lliures acanvi del pagament d’unes rendes: una part de la collita o el treball en lesterres de la reserva senyorial.

• A més dels drets d’explotació econòmica del feu (senyoria territorial), elsenyor podia dictar ordres, impartir justícia, controlar els serveis i cobrarimpostos per fer-ne ús, i imposar tributs (senyoria jurisdiccional).

Les terres del feu

Les rendes senyorials• Els senyors feudals vivien de les rendes que els llauradors estaven

obligats a pagar-los i que solien ser:

1. Una part de la collita, de les terres treballades pels llauradors.

2. El lliurament, una vegada a l’any (primícia), de determinatsproductes com eren: porcs, gallines fruites, hortalisses...

3. Fer obligatòriament, uns dies de feina en les terres o boscos delsenyor (prestacions personals).

4. Pagar per la utilització del forn, molí, ferreria, ponts o altresserveis (drets de monopoli).

5. Cobraments per jurisdicció (multes, impostos...).

Els pagesos al món feudal

Els pagesos del feu• Els pagesos eren la majoria de la població (90%). Es dedicaven a

l’agricultura i la ramaderia. No tenien privilegis i havien de treballardurament per a sobreviure.

• Rendiment de la terra escàs. Practicaven la rotació biennal (cada anyes conreava la meitat de les terres i l’altre es deixava en guaret). Lestècniques i les eines agrícoles eren molt rudimentàries: aixades,falçs, rampins i arades senzilles.

PAGESOS LLIURES:Vilans o alodials.Propietaris de la seva terra.Disposaven lliurement de si mateixos.

SERFS:Treballaven les terres d’un senyor.No tenien llibertat personal.


Una economia de subsistència• Era una agricultura de subsistència, destinada a l’autoconsum. Els

intercanvis eren escassos.

• Els pagesos es feien ells mateixos les eines agrícoles i els productesque necessitaven. Feien poques compres: sal, utensilis de ferro ocoure...

• Conreaven, principalment, cereals per fer el pa. També plantavenllegums i vinyes. Als horts abundaven les verdures i els arbresfruiters.


La vida dels pagesos• Els pagesos vivien en pobles petits o en cases disseminades. També

hi vivien alguns artesans o petits comerciants.

• Homes, dones, persones grans i nens participaven en les tasquesagrícoles. Els homes les tasques de més força. Les dones ajudaven asegar, veremar, conrear l’hort i tenir cura de l’aviram. Tambérentaven, cuinaven, s’ocupaven dels fills...

• El menjar era monòton i escàs: pa negre, farinetes, formatge, ous,escudelles amb verdures....

Les cases eren senzilles,amb una o dueshabitacions i, de vegadesun magatzem o un estable,encara que era normal queels animals estiguessin a lamateixa casa. El terra notenia paviment, i una llarde foc els servia perescalfar-se, per il·luminar-se i per cuinar. El mobiliarii els utensilis es reduïen aun matalàs de palla, unsbanc per seure-hi, unapost que feia de taula,unes quantes escudellesde fang o de fusta i unperol de metall per cuinar

L’església cristiana: els clergues

Una Europa cristiana• Cap a l’any 1000, la majoria dels habitants de l’Europa occidental

eren cristians. Tots se sentien membres d’una mateixa comunitat, lacristiandat. L’Església mantenia la unitat dels creients i en fixava lesobligacions religioses. Seguir les normes de l’Església servia perredimir els pecats, assolir la vida eterna i evitar la condemna al’infern.


L’Església regulava la vida social• Mantenia la unitat dels creients, regulava la vida social i privada de tota la

comunitat, oficiava les cerimònies religioses i s’encarregava del’ensenyament i de l’assistència a pobres i malalts.

• Va establir la “pau de Déu” i la “treva de Déu”, que eren períodes de pauobligatòria en cas de guerres, mentre a les esglésies i els monestirs no espodia entrar sense autorització.

• Prescrivia la caritat, la vida virtuosa i la donació de béns a l’Església a l’horade la mort, així com les obligacions religioses dels creient que eren: resar,anar a missa els diumenges, dejunar durant la Quaresma, confessar-se uncop l’any , combregar per Pasqua i pelegrinar a un lloc sant.

• L’església era l’edifici central de qualsevol poble. Els fidels anaven a lescelebracions. Les campanes cridaven a l’oració, advertien del perill oconvocaven reunions i assemblees.


L’Església, una institució feudal• A més de posseir grans feus conreats per pagesos, tenia dret a cobrar

el delme (desena part de la collita).

• Es va estructurar seguint les pautes de la jerarquia feudal. A lacúspide hi havia el papa, màxima autoritat. Per ajudar-lo es va crearel Sagrat Col·legi dels Cardenals.

• Clero secular: sacerdots, rectors i bisbes que atenien la comunitat decreients. Les comunitats s’agrupaven en parròquies. Un conjunt deparròquies formava una diòcesi, dirigida per un bisbe.

• Clero regular: integrat per monjos i monges dedicats a l’oració. Vivienaïllats en un monestir sota l’autoritat d’un abat o abadessa, isotmesos a una regla monàstica.

Les croades

• Jerusalem i Terra Santa eren llocs de pelegrinatge cristià. Al S. XIJerusalem fou ocupada pels turcs, que impediren l’arribada delspelegrins.

• El 1095 Urbà II feu una crida als cristians perquè anessin a alliberarTerra Santa. Al llarg dels segles XII i XIII s’organitzaren les croades,campanyes militars que a més de la defensa de la religió cristiana vantenir altre interessos, econòmics i polítics.

Els monestirs medievals

L’Església es ruralitza• En un món on la majoria de la població era camperola, l’Església es

va haver de ruralitzar, és a dir, establir-se al camp, per a evangelitzar idirigir la vida dels llauradors. L’església era l’edifici central dequalsevol vila, poble o ciutat, on els fidels acudien a oir missadiumenges i festius. A partir de l’any 1000, a més de les esglésiesparroquials, es van construir molts monestirs, que es convertiren enimportants centres econòmics i culturals.

Monestir de San Juan de la Peña, Osca


La vida als monestirs• Un monestir era un conjunt d’edificis i dependències, a més de

l’hort, el molí i les terres de la seva propietat. El centre del monestirera l’església, on els monjos i les monges anaven a resar diversesvegades al dia. L’oració era la seva activitat principal amb l’objectiuallunyar-se del món i tenir un contacte més directe amb Déu.


Les regles monàstiques• Els qui aspiraven a la vida monàstica entraven al monestir i feien tres

vots o promeses: obediència, pobresa i castedat, i vestien un hàbitque els identificava. Tots els ordes religiosos estaven sotmesos a unaregla, és a dir, un conjunt de normes que regulaven totes lesactivitats monàstiques. Durant l’Edat Mitjana es van fundar moltsordes religiosos. El més important va ser el dels benedictins, que santBenet de Núrsia va fundar a Itàlia al segle VI.

L’art romànic: l'arquitectura

Un art religiós• Entre els segles XI i XIII es va desenvolupar a gran part d’Europa un

estil artístic anomenat romànic. La gran importància de la religió a lasocietat medieval i el pes excepcional de l’Església van fer que lesmanifestacions artístiques d’aquella època foren essencialmentreligioses. Dins de l’art romànic, l’arquitectura va ocupar un llocfonamental.

L’art romànic: l'arquitectura

Les esglésies romàniques• L’element essencial d’una església romànica és la planta d’un únic

braç amb una o tres naus. Aviat es va afegir un braç més curt, eltranssepte, que donava a les esglésies una forma de creu llatina. Esvan aixecar voltes de canó sòlides per donar consistència als edificis.Per reforçar els murs que sostenien les voltes de pedra s’hiadossaven contraforts sòlids a les parets exteriors. També erahabitual col·locar una torre campanar a l’exterior. Als monestir es vanconstruir claustres.

Claustre del monestir de les Avellanes

La pintura I l'escultura romàniques

Ensenyar i decorar• L’estil romànic decorava les esglésies amb escultures i pintures de

caràcter religiós, que explicaven al poble els fets sagrats de la Bíblia.Al món medieval, la immensa majoria de la població era analfabeta,és a dir, no sabia llegir. Per això, les imatges es van convertir en llibreson els cristians podien llegir i aprendre sobre la religió. A més de laseva funció didàctica, les pintures i escultures tenien una funciódecorativa.


Frescos i taules• La pintura romànica té una gran força expressiva, tot i que la tècnica

és molt senzilla. Els dibuixos, personatges o objectes, eren traçats pergruixudes línies negres i el color s'estenia de manera uniforme.

• Els motius més utilitzats eren representacions del Pantocràtor,escenes bíbliques, dels evangelis o episodis de la vida dels sants.

• La tècnica que habitualment s'utilitzava per a la realització de muralsera la pintura al fresc. Al costat dels murals, altres manifestacions dela pintura romànica van ser les taules dels altars i les miniatures.


Una escultura al servei de l’arquitectura• L'escultura romànica que es realitzava sobre pedra presentava una forta

dependència de l'arquitectura, sobretot de la religiosa.

• Dins de les esglésies són molt importants les escultures que trobem alscapitells de les columnes o pilars i les portalades.

• Al costat dels motius religiosos en les escultures, sobretot la dels capitells,s'afegien figures vegetals, geomètriques i escenes de la vida quotidiana.

• Una de les característiques més importants de l’escultura romànica ésl’horror vacui (por al buit), esculpint pràcticament tota la superfíciedisponible.

• Dins de l'escultura romànica també són importants les talles religioses defusta i policromades. En el camp de les talles destaquen lesrepresentacions de la crucifixió de Crist, la marededéu asseguda en un tronamb el nen Jesús i les imatges dels sants.

• .

L'Europa feudal

Education

Transcript of L'Europa feudal