Nom:................................................. Data:..........................................................................................●Pinto el que més m’ha agradat del conte:

Nom:.................... Data:...................................................................................●Pinto el que més m’ha agradat del conte:

● Dibuixa el gat:

Nom:.................... Data:...................................................................................

● Dibuixa el gat:

Nom:........................................ Data:............................................................................

●Retalla les peces i enganxa-lesal lloc corresponent

aa

Nom:........................................ Data:............................................................................

●Completa i pinta Nom:........................................ Data:............................................................................

●Completa i pinta:

Nom:........................................ Data:.............................................................................................

Hi havia una vegada un moliner que tenia tres fills. A la seva mort, el pobre moliner els va deixar als seus fills, com únics béns: el seu molí, el seu ruc i el seu gat. Molt aviat es va fer el repartiment, per al qual no es va necessitar notari ni altra autoritat; res va sobrar del pobre patrimoni. El fill més gran es va quedar amb el molí, el segon va rebre el ruc i el petit només es va quedar amb el Gat; estava desconsolat per tenir tan poc. —Els meus germans, deia, podran guanyar-se la amb un aire moderat i greu: —No t’afligeixis en 'absolut, amo meu, no tens més que donar-me un sac i fer-me un parell de botes per a anar pels esbarzerars, i ja veuràs que la teva

herència no és tan poca cosa com tu creus. Encara que l’amo del Gat no va fer molt cas a l’'escoltar-lo, l’havia vist actuar amb tanta agilitat per a atrapar rates i ratolins, i quan es penjava de les seves potes del darrere o quan s’amagava en la farina fent-se el mort, que no va perdre l’esperança que el socorregués de la seva misèria.

Quan el Gat va tenir el que havia sol·licitat, es va calçar ràpidament les botes, es va col·locar el sac al coll prenent els cordons amb les seves potes davanteres i es va dirigir cap a una conillera on havia molts conills. Va Posar segó i herbes dintre del sac, i es va estirar al sòl com si estigués mort; va esperar que un tendre conill poc coneixedor de la picardia d’aquest món vingués a ficar-se en el sac per a menjar el que en ell havia. Tot just es va estirar al

jaç va tenir una gran gaubança; un tendre i atordit conill va entrar en el sac. El Gat va lligar els cordons per a atrapar-lo i després el va matar sense misericòrdia.Orgullós de la seva proesa, es va dirigir cap a on vivia el Rei i va demanar que el deixessin entrar per a parlar amb ell. Li van fer passar a les habitacions de La

1

seva Majestat; després de fer una gran reverència al Rei, li va dir: —Heus aquí, Senyor, un conill de camp que el Senyor Marquès de Carabàs (que és el nom que se li va ocórrer donar al seu amo) m’ha encarregat oferir-li de la seva part. —Digues-li al teu amo, va contestar el Rei, que l’hi agraeixo, i que m’afalaga en gran mesura.

En altra ocasió, va anar a amagar-se en un graner deixant també el sac obert; quan dues perdius van entrar en ell, va lligar els cordons i les va capturar. De seguida se’n va anar a regalar-se-les al rei, tal àpat havia fet amb el conill de camp. Una vegada més, el Rei es va sentir afalagat al rebre les dues perdius, i va ordenar que li donessin de beure. Durant dues o tres mesos el Gat va continuar duent al Rei les peces que caçava i li deia que el seu amo l’enviava. Un dia es va assabentar que el Rei aniria de passeig per la ribera del riu amb la seva filla, la princesa més bella del món, i li va dir al seu amo:—Si segueixes el meu consell podràs fer fortuna; no

tens més que ficar-te en el riu en el lloc que jo t’indiqui i després deixar-me actuar. El Marquès de Carabàs va fer el que el seu Gat li aconsellava, sense saber amb quines intencions ho feia. Mentre es banyava, va passar per aquí el Rei, i el Gat es va posar a cridar amb totes les seves forces: —Socors! Auxili!. Que s’ofega el Marquès de Carabàs!.A l’'escoltar els crits el Rei va treure el cap per la finestreta i al reconèixer al Gat que tantes peces de caça li havia lliurat, va ordenar als seus guàrdies que anessin a auxiliar al Marquès de Carabàs. Mentre treien del riu al pobre Marquès, el

Gat es va acostar a la carrossa i li va dir al Rei que durant el bany del seu amo uns lladres havien arribat i es van dur les seves robes, a pesar que ell els va cridar amb tota la seva força; el Gat les havia amagat darrere d’una enorme pedra. A l’instant, el Rei va ordenar als oficials del seu guarda-roba que anessin a buscar un dels seus més bells vestits per a donar-se’l al Marquès de Carabàs.El Rei li va fer mil afalacs, i com les belles vestidures que acabaven de donar-li realçaven la seva figura (doncs era un mosso maco i ben plantat), la filla del rei el va trobar molt del seu grat; a més, com el Marquès de Carabàs li va dirigir dues o tres mirades, molt respectuoses i força tendres, ella es va enamorar de seguida d’'ell. El rei va voler que pugés a la seva carrossa i que els acompanyés en el seu passeig. El gat, encantat al veure que el seu pla començava a donar resultat, es va avançar a ells, i quan va trobar a uns camperols que segaven un camp els va dir: —Bona gent, si no dieu al rei que el camp que esteu segant pertany al Marquès de Carabàs, sereu trinxats i convertits en paté. Al passar per allà, el rei no va oblidar preguntar als segadors de qui era el camp que segaven.-Aquests camps pertanyen al Marquès de Carabàs, Senyor!- van respondre els llauradors, -AL marquès de Carabàs, al Marquès de Carabàs!!Mentre el gat va anar fent camí i va arribar a un bonic castell, l’amo del qual era un ogre, el més ric que mai s’hagués vist, doncs totes les terres per on havien passat depenien d’aquest castell.

El gat va tenir la precaució d’informar-se sobre de qui era aquest ogre i del que sabia fer, va demanar parlar amb ell, dient que no havia volgut passar tant a la vora

del seu castell sense tenir l’honor de fer-li la reverència. L’ogre el va rebre de la forma més cortès que pot fer un ogre i el va invitar a descansar.- M’han assegurat, va dir el gat, que vos teniu el do de convertir-vos en qualsevol classe d’animal, que podríeu, per exemple, transformar-vos en lleó o en elefant.- És cert, va respondre l’ogre bruscament, i per demostrar-vos-ho, veureu com em converteixo en lleó.El gat es va espantar tant al veure un lleó davant seu que en un sospir va pujar a les canaletes, no sense risc a causa de les botes que de res servien per caminar per les teules.Una estona després, veient que l’ogre havia recuperat la seva forma primitiva, el gat va baixar i va confessar que havia tingut molt por.-A més m’han assegurat, va dir el gat, però no puc creure-ho, que vos també teniu el poder d’adquirir la forma del més petit animalet, per exemple, que podeu convertir-vos en un ratolí, en una rata; us confesso que això em sembla impossible.- Impossible? - va respondre l’ogre - i al mateix moment que va dir això es va transformar en una rata que es va posar a córrer pel pis.Amb prou feines la va veure,el gat es va llançar sobre ella i se la va menjar.Mentrestant, el Rei que al passar va veure el bonic castell de l’ogre, va voler entrar. El gat, al sentir el soroll del carruatge que travessava el pont llevadís va córrer davant i li va dir al rei:

3

- Vostra Majestat sigui benvinguda al castell del senyor marquès de Carabàs.- Com , senyor marquès, va exclamar el Rei, aquest castell també us pertany! No hi ha res més bonic que aquest pati, i tots aquests edificis que el rodegen, vejam l'’interior, per favor.El marquès va oferir la mà a la jove princesa i, seguint el Rei que anava primer, van entrar en una gran sala on van trobar un magnífic dinar que l’ogre havia fet preparar pels seus amics que vindrien a veure’l aquell mateix dia, els quals no havien gosat entrar , sabent que el Rei estava allà.El Rei, encantat amb les bones qualitats del senyor marquès de Carabàs, al igual que la seva filla, que ja estava bojament enamorada, veient els valuosos béns que posseïa, li va dir:

- Només dependrà de vos, senyor marquès, que sigueu el meu gendre.El marquès, fent grans reverències, va acceptar l’honor que li feu el Rei; i aquell mateix dia es va casar amb la princesa. El gat es va convertir en gran senyor i ja no va córrer més darrera les rates si no per divertir-se.

I AIXÍ VA SER COM UN POBRE HOME AMB UN POBRE GAT,VAN ACONSEGUIR TOT EL QUE VOLIEN.

I VET AQUÍ UN GAT I UN MARQUÉS QUE AQUEST CONTE JA ESTÀ FET.

4

5

Hi havia una vegada un moliner que tenia tres fills. A la seva mort, el pobre moliner els va deixar als seus fills, com únics béns: el seu molí, el seu ruc i el seu gat. Molt aviat es va fer el repartiment, per al qual no es va necessitar notari ni altra autoritat; res va sobrar del pobre patrimoni. El fill més gran es va quedar amb el molí, el segon va rebre el ruc i el petit només es va quedar amb el Gat; estava desconsolat per tenir tan poc.

—Els meus germans, deia, podran guanyar-se la amb un aire moderat i greu: —No t’afligeixis en 'absolut, amo meu, no tens més que donar-me un sac i fer-me un parell de botes per a anar pels esbarzerars, i ja veuràs que la teva herència no és tan poca cosa com tu creus. Encara que l’amo del Gat no va fer molt cas a l’'escoltar- lo, l’havia vist actuar amb tanta agilitat per a atrapar rates i ratolins, i quan es penjava de les seves potes del darrere o quan s’amagava en la farina fent-se el mort, que no va perdre l’esperança que el socorregués de la seva misèria.

Quan el Gat va tenir el que havia sol·licitat, es va calçar ràpidament les botes, es va col·locar el sac al coll prenent els cordons amb les seves potes davanteres i es va dirigir cap a una conillera on havia molts conills. Va Posar segó i herbes dintre del sac, i es va estirar al sòl com si estigués mort; va esperar que un tendre conill poc coneixedor de la picardia d’aquest món

vingués a ficar-se en el sac per a menjar el que en ell havia. Tot just es va estirar al jaç va tenir una gran gaubança; un tendre i atordit conill va entrar en el sac. El Gat va lligar els cordons per a atrapar-lo i després el va matar sense misericòrdia.Orgullós de la seva proesa, es va dirigir cap a on vivia el Rei i va demanar que el deixessin entrar per a parlar amb ell. Li van fer passar a les habitacions de La seva Majestat; després de fer una gran reverència al Rei, li va dir: —Heus aquí, Senyor, un conill de camp que el Senyor Marquès de Carabàs (que és el nom que se li va ocórrer donar al seu amo) m’ha encarregat oferir-li de la seva part.

—Digues-li al teu amo, va contestar el Rei, que l’hi agraeixo, i que m’afalaga en gran mesura. En altra ocasió, va anar a amagar-se en un graner deixant també el sac obert; quan dues perdius van entrar en ell, va lligar els cordons i les va capturar. De seguida se’n va anar a regalar-se-les al rei, tal àpat havia fet amb el conill de camp. Una vegada més, el Rei es va sentir afalagat al rebre les dues perdius, i va ordenar que li donessin de beure. Durant dues o tres mesos el Gat va continuar duent al Rei les peces que caçava i li deia que el seu amo l’enviava. Un dia es va assabentar que el Rei aniria de passeig per la ribera del riu amb la seva filla, la princesa més bella del món, i li va dir al seu amo:—Si segueixes el meu consell podràs fer fortuna; no tens més que ficar-te en el riu en el lloc que jo

1

t’indiqui i després deixar-me actuar. El Marquès de Carabàs va fer el que el seu Gat li aconsellava, sense saber amb quines intencions ho feia. Mentre es banyava, va passar per aquí el Rei, i el Gat es va posar a cridar amb totes les seves forces: —Socors! Auxili!. Que s’ofega el Marquès de Carabàs!.A l’'escoltar els crits el Rei va treure el cap per la finestreta i al reconèixer al Gat que tantes peces de caça li havia lliurat, va ordenar als seus guàrdies que anessin a auxiliar al Marquès de Carabàs. Mentre treien del riu al pobre Marquès, el Gat es va acostar a la carrossa i li va dir al Rei que durant el bany del seu amo uns lladres havien arribat i es van dur les seves robes, a pesar que ell els va cridar amb tota la seva força; el Gat les havia amagat darrere d’una enorme pedra. A l’instant, el Rei va ordenar als oficials del seu guarda-roba que anessin a buscar un dels seus més bells vestits per a donar-se’l al Marquès de Carabàs.El Rei li va fer mil afalacs, i com les belles vestidures que acabaven de donar-li realçaven la seva figura (doncs era un mosso maco i ben plantat), la filla del rei el va trobar molt del seu grat; a més, com el Marquès de Carabàs li va dirigir dues o tres mirades, molt respectuoses i força tendres, ella es va enamorar de seguida d’'ell. El rei va voler que pugés a la seva carrossa i que els acompanyés en el seu passeig. El gat, encantat al veure que el seu pla començava a donar resultat, es va avançar a ells, i quan va trobar a uns camperols que segaven un camp els va dir: —Bona gent, si no dieu al rei que el camp que esteu segant pertany al Marquès de Carabàs, sereu trinxats i convertits en paté. Al passar per allà, el rei no va oblidar preguntar als segadors de qui era el camp que segaven.-Aquests camps pertanyen al Marquès de Carabàs,

Senyor!- van respondre els llauradors, -AL marquès de Carabàs, al Marquès de Carabàs!!Mentre el gat va anar fent camí i va arribar a un bonic castell, l’amo del qual era un ogre, el més ric que mai s’hagués vist, doncs totes les terres per on havien passat depenien d’aquest castell.

El gat va tenir la precaució d’informar-se sobre de qui era aquest ogre i del que sabia fer, va demanar parlar amb ell, dient que no havia volgut passar tant a la vora del seu castell sense tenir l’honor de fer-li la reverència. L’ogre el va rebre de la forma més cortès que pot fer un ogre i el va invitar a descansar.- M’han assegurat, va dir el gat, que vos teniu el do de convertir-vos en qualsevol classe d’animal, que podríeu, per exemple, transformar-vos en lleó o en elefant.- És cert, va respondre l’ogre bruscament, i per demostrar-vos-ho, veureu com em converteixo en lleó.

El gat es va espantar tant al veure un lleó davant seu que en un sospir va pujar a les canaletes, no sense risc a causa de les botes que de res servien per caminar per les teules.Una estona després, veient que l’ogre havia recuperat la seva forma primitiva, el gat va baixar i va confessar que havia tingut molt por.-A més m’han assegurat, va dir el gat, però no puc creure-ho, que vos també teniu el poder d’adquirir la forma del més petit animalet, per

33

exemple, que podeu convertir-vos en un ratolí, en una rata; us confesso que això em sembla impossible.- Impossible? - va respondre l’ogre - i al mateix moment que va dir això es va transformar en una rata que es va posar a córrer pel pis.Amb prou feines la va veure,el gat es va llançar sobre ella i se la va menjar.Mentrestant, el Rei que al passar va veure el bonic castell de l’ogre, va voler entrar. El gat, al sentir el soroll del carruatge que travessava el pont llevadís va córrer davant i li va dir al rei:

- Vostra Majestat sigui benvinguda al castell del senyor marquès de Carabàs.- Com , senyor marquès, va exclamar el Rei, aquest castell també us pertany! No hi ha res més bonic que aquest pati, i tots aquests edificis que el rodegen, vejam l'’interior, per favor.El marquès va oferir la mà a la jove princesa i, seguint el Rei que anava primer, van entrar en una gran sala on van trobar un magnífic dinar que l’ogre havia fet preparar pels seus amics que vindrien a veure’l aquell mateix dia, els quals no havien gosat entrar , sabent que el Rei estava allà.El Rei, encantat amb les bones qualitats del senyor marquès de Carabàs, al igual que la seva filla, que ja estava bojament enamorada, veient els

valuosos béns que posseïa, li va dir:- Només dependrà de vos, senyor marquès, que sigueu el meu gendre.

4

El marquès, fent grans reverències, va acceptar l’honor que li feu el Rei; i aquell mateix dia es va casar amb la princesa. El gat es va convertir en gran senyor i ja no va córrer més darrera les rates si no per divertir-se.

I AIXÍ VA SER COM UN POBRE HOME AMB UN POBRE GAT,VAN ACONSEGUIR TOT EL QUE VOLIEN.

I VET AQUÍ UN GAT I UN MARQUÉS QUE AQUEST CONTE JA ESTÀ FET.

5

￭ Aquí tens l’inici del conte de Charles Perrault El gat amb botes. Només hi ha una llista de frases que encara no formen un text .Retalla i ordena:

Nom:........................................ Data:.............................................................................................

Un moliner es va morir.

El moliner va deixar el molí al seu fill gran.

El moliner va deixar l’ase al fill mitjà.

El moliner va deixar el gat al fill petit.

El fill petit es planyia de la poca sort que havia tingut en el repartiment.

El gat va dir al fill petit que no s’hi amoïnés.

El gat va dir al fill petit que si li donava unes botes ja s’encarregaria que no hagués de patir

gens de fam.

El fill del moliner no ho veia gaire clar.

El fill del moliner va proporcionar al gat el que demanava.

El gat va entrar tot seguit en acció.

￭ Ara construeix un text combinant les frases fins a aconseguir que el text estigui ben cohesionat i sense repeticions.

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

Nom:........................................ Data:.............................................................................................

￭ Aquí tens l’inici del conte de Charles Perrault El gat amb botes. Només hi ha una llista de frases que encara no formen un text .Retalla i ordena:

Nom:........................................ Data:.....................................................................................................................................

Un moliner es va morir.

El moliner va deixar el molí al seu fill gran.

El moliner va deixar l’ase al fill mitjà.

El moliner va deixar el gat al fill petit.

El fill petit es planyia de la poca sort que havia tingut en el repartiment.

El gat va dir al fill petit que no s’hi amoïnés.

El gat va dir al fill petit que si li donava unes botes ja s’encarregaria que no

hagués de patir gens de fam.

El fill del moliner no ho veia gaire clar.

El fill del moliner va proporcionar al gat el que demanava.

El gat va entrar tot seguit en acció.

￭ Ara construeix un text combinant les frases fins a aconseguir que el text estigui ben cohesionat i sense repeticions.

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

…………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

………………………………………………………………………………………………………………………………………………………

Nom:........................................ Data:....................................................................................................................................