Nosaltres paguem i la banca guanya

NOSALTRES PAGUEM, LA BANCA GUANYA

EL DIA QUE TOT EL MÓN VA PARLAR DE BERGA

NI A PEGUERA NI ENLLOC, NO TOT S'HI VAL!

LA REPRESSIÓ NO S’ATURA, NOSALTRES TAMPOC

LES CASES FANTASMA DE BERGA

JA NO ENS ALIMENTEN LES MOLLESBERGA

http://berga.cup.catn.2

ESTIU 2012

El març passat el govern espanyol va aprovar un decret en què obligava els ajuntaments que teníem deute amb els proveïdors a fer un pla d’ajust. Això comportava que l’Estat pagava els proveïdors i els ajuntaments demanaven un crèdit que havien de tornar en un termini de 10 anys amb interessos.

D’entrada pot semblar una solució a la proble-màtica del deute amb els proveïdors que teníem molts ajuntaments, incloent-hi el de Berga. Però, si ho analitzem detalladament, veiem que no ens fan cap favor, sinó al contra-ri. Ens imposen, per decret, fer un crèdit que paguen amb els nostres impostos i que els hem de tornar amb interessos.

Una vegada més, i com sempre, qui guanya és la banca. El govern espanyol no en va tenir prou de donar milers de milions d'euros als bancs, sinó que, amb l'excusa dels proveï-dors, ens obliguen a tots els ajuntament a fer un crèdit perquè facin més diners a costa nostra.

Ja sabem que la Generalitat deu diners als ajuntaments i que l'Estat deu molts diners a la Generalitat, però, a la pràctica i una vegada més, qui perd tornem a ser els sempre: el poble i els treballadors.

Ara bé, no podem oblidar que si l'Ajuntament de Berga es va veure obligat a fer aquest pla d'ajust va ser perquè no havia fet els deures. Ja ens hauria agradat poder dir a l'Estat que a nosaltres no ens hi podien obligar perquè no devíem res als proveïdors, com van poder fer altres ajuntaments.

Feia anys que exigíem una solució a la proble-màtica que té l’Ajuntament de Berga amb els proveïdors. I els últims anys, en el context de crisi, demanar als treballadors i a les empre-ses que fessin de banc, era pervers.

Calia reencaminar-ho i no es va fer a temps. Hi va haver oportunitats, de fet cada cop que es plantejava un pressupost n’hi havia una, i no es van aprofitar.

Només esperem que aquesta situació hagi servit per trencar les inèrcies i no generar deute nou.

feina

Anna Maria Guijarro

El govern espanyol no en va tenir prou de donar milers de milions d'euros als bancs, sinó que, amb l'excusa dels proveïdors, ens obliguen a tots els ajunta-ments a fer un crèdit perquè facin més diners a costa nostra.

Quin sentit tenen les figures de protecció del territori si es poden comprar? On queda el respecte per l'entorn i la rehabilitació acura-da de Peguera amb dues pistes de tennis, depuradores, tir amb arc, antena làser, trans-formadors, hípica, un hotel de nova cons-trucció... i la Cantina i els Pisos en ruïnes? Volem una altra Vall Fosca?El valor de Peguera és qualitatiu, no quanti-tatiu.

Ni a Peguera ni enlloc, no tot s’hi val!

Aquests darrers mesos, a partir de la premsa comarcal, s'ha anat exposant el projecte que Butti Bin Al-Maktoum té previst per a Pegue-ra. Algunes informacions són confuses i per això hem volgut demanar a la Plataforma Salvem Peguera que ens expliqui el que es projecta realment per al poble.Peguera Building Development, dirigida per Vicenç Muñoz, membre del Centre Excursio-nista Montserrat, va aconseguir modificar el POUM de Fígols per rehabilitar Peguera. El projecte preveia la reconstrucció de les cases per a turisme rural d'alt nivell i la Canti-na per fer-hi un hotel. La realitat del projecte és una altra: una primera fase de construcció d'un nou edifici per ubicar-hi l'hotel de 5 estrelles, i una segona fase, si arriba, de reconstrucció del poble. Tot això d'àmbit privat. No serà un resort tancat, diuen. Però segons el Pla Especial no podrem accedir ni a la zona d'apartaments rurals al poble ni a la zona de la Cantina. Nosaltres només podrem passar de llarg. Peguera és un corredor natural entre la serra d'Ensija i els Rasos, zona PEIN, protegida també per la Xarxa Natura 2000, hàbitat d'espècies protegides.

Plataforma Salvem Peguera

salvempeguera.blogspot.com

Ja no ens alimenten les molles, ara volem el pa sencer

Òscar Caldera

El projecte d’Espanya cada vegada té menys adeptes a casa nostra. Mostra d’això és l’increment de persones i moviments populars, arreu dels Països Catalans, que es declaren obertament independentistes.

Aquest creixement coincideix amb la crisi econòmica i de credibilitat de la Unió Europea. Una Unió que s’ha estructurat sobre la base d’una divisió internacional del treball en què als països perifèrics ens reserven les engrunes: desindustrialització, atur, mà d’obra barata, terciarització de l’economia amb un pes predo-minant del turisme que comporta treball tempo-ral, llargues jornades laborals, precarització, etcètera. Una subordinació centre-perifèria on les decisions es dicten des de l’eix francoale-many i des d’instàncies internacionals com el Fons Monetari Internacional, i, com s’ha vist a Grècia, Irlanda, Portugal, Itàlia i ara Espanya, els governs de torn poca cosa tenen a decidir més enllà d’aplicar les retallades en drets social que exigeix Alemanya.

Davant d’això, ens hem de preguntar si serà suficient la independència dels Països Catalans per garantir el benestar per als nostres fills, feina per a tothom, educació  pública i de qualitat, sanitat universal i unes pensions dignes per a la nostra gent gran. Tanmateix tot indica que no serà així tant per la nostra estructura econòmica com per la nostra situació internacional.

Nosaltres estem convençuts que no hi pot haver una sobirania nacional real sense una sobirania econòmica, sense una autodeterminació en el desenvolupament econòmic dels sectors estra-tègics com la tecnologia, l’energia, l’alimentació, l’educació, les comunicacions i la banca. Serà la nacionalització i la democratitza-ció d’aquests sectors el que farà viable una sobirania nacional. Per això estem decidits a continuar treballant perquè els treballadors catalans siguem subjectes actius d’aquesta democratització, que passa per l’autodeterminació nacional i econòmica.

El resultat: Diversos edificis en situació d'abandó absolut, amb cadascun dels pisos fonamentalment a mans de bancs diferents o de pocs particulars, que en cap cas han mostrat interès per mantenir o reparar edificis danyats per l'abandó i les falses obres de rehabilitació. Teulades amb forats, façanes amb risc de despreniments, parets de fang i pedra amb humitats, vidres trencats o bigues podrides són les patologies més habituals que han transformat a poc a poc un problema urbanístic en un problema de seguretat per a veïns i vianants.

El procediment: La trama adquiria mitjançant diverses promotores blocs de pisos antics amb un sol propietari que constaven com a finca única. Immediatament dividien horitzontalment la propietat de l'edifici, i demanaven una hipoteca per rehabilitar cada pis. Seguidament iniciaven unes suposades obres, molts cops sense llicència de cap tipus, que consistien a tirar envans a terra, apedaçar de qualsevol manera teulades o altres intervencions de suposada millora amb l'únic objectiu de justificar la hipoteca. Abans d'acabar les obres el pis es venia a una altra societat de la mateixa trama que subrogava la hipoteca. Aquesta societat acabava fent fallida, el deute i el pis anaven pel banc i els diners de les obres de rehabilitació a la butxaca de la promotora.

Berga: Les cases fantasma

BERGA

Oriol Camps

Tota casa, fins i tot aquestes, té un amo, i aquest té el deure de mantenir-la en bon estat.

El procediment: La trama adquiria mitjançant diverses promotores blocs de pisos antics amb un sol propietari que constaven com a finca única. Immediatament dividien horitzontalment la propietat de l'edifici, i demanaven una hipoteca per rehabilitar cada pis. Seguidament iniciaven unes suposades obres, molts cops sense llicència de cap tipus, que consistien a tirar envans a terra, apedaçar de qualsevol manera teulades o altres intervencions de suposada millora amb l'únic objectiu de justificar la hipoteca. Abans d'acabar les obres el pis es venia a una altra societat de la mateixa trama que subrogava la hipoteca. Aquesta societat acabava fent fallida, el deute i el pis anaven pel banc i els diners de les obres de rehabilitació a la butxaca de la promotora.

Més informació:

Berga: Les cases fantasma

Les Cases Fantasma és com es va anomenar l'afer de frau especulatiu comès per un entramat de diverses societats a cavall del tombant de segle passat. Des de llavors l'assumpte s'ha enquistat per la poca voluntat dels successius equips de govern de tots els colors, que al llarg de les quatre darreres legislatures s'han dedicat a mirar cap a una altra banda. La pràctica inexistència de documentació tècnica referida a aquest tema ho demostra. Administrativament aquest problema no constava.

Amb la voluntat d'aportar vies de solució i apartar-nos de l'ús partidista de l'assumpte ens hem posat en contacte amb els veïns, amb qui hem realitzat diverses reunions per explicar què volíem fer, obtenir informació, demanar col·laboració i exposar finalment els resultats. D'aquesta manera hem obtingut prou material per documentar l'assumpte i mostrar-ne la cara oculta, que poc es veu des del carrer.

Tot plegat s'ha plasmat en 18 instàncies acom-panyades de més de 200 fotografies d'alta resolució que corresponen a una primera anàlisi d'una trentena llarga de finques; un important volum d'informació que a la vegada ha de facili-tar la continuació de la tasca als Serveis Tècnics de l'Ajuntament.

En tot el procés hi ha hagut un sol factor que ha estat clau per coronar amb èxit cinc mesos de feina: la cooperació del veïnat per resoldre un problema del mateix veïnat. Unitat popular. Demà la feina l'ha de seguir algú altre, la pre-gunta és: continuarem mirant cap a una altra banda?

http://berga.cup.cat

El dia que tot el món va parlar de Berga

-Perquè, tot això què aporta? Merder!- deia l'alcalde Juli Gendrau justificant la seva abs-tenció, just abans de passar a votar la moció per la qual es declarava persona non grata el rei Juan Carlos de Borbón.

La CUP, com la resta de grups municipals de Berga, a part de tenir un model de ciutat molt clar, també té com a referència un model de país en el qual desenvolupar el nostre model de ciutat. I aquest model -com tothom sap - són uns Països Catalans independents.

La independència d'un país depèn en gran part del reconeixemen t internacional. No és només l'admissió a les Nacions Unides, sinó també l'aval dels seus veïns el que certifica el naixement d'un nou estat.

Per tant és importantíssim que l’opinió pública del món estigui preparada per rebre la notícia que la nació catalana ha decidit constituir-se en estat. Imaginem que, de cop, el governa-dor d'Illinois proclama la independència del seu estat. Certament generarà molts més dubtes en la comunitat internacional que l'ha de reconèixer que no pas si Alex Salmond pro-clama la d'Escòcia. Els escocesos han tingut cura durant anys de fer saber al món la seva voluntat de constituir-se en estat.

Francesc Ribera

El rebuig de Berga a la figura del rei d'Espanya, doncs, volia tenir aquest sentit; no és una acció aïllada, sinó una altra baula d'una cadena d'expressions que han tingut ampli ressò internacional, com ara el procés de con-sultes, la manifestació del 10 de juliol de 2010, etcètera.

L'objectiu va ser assolit amb un èxit absolut i els mitjans de comunicació d'arreu del món se'n van fer ressò: dels Estats Units a Aus-tràlia, de l'Argentina a Rússia. Berga va ser coneguda arreu del món per la seva valentia de negar els honors al cap de l'estat ocupant.I això va ser una feina que, en un ple de dues hores, ens va ocupar escassament quatre minuts. En el mateix ple la CUP va treballar onze temes més, relacionats amb la millora de la ciutat, que és a què ens dediquem.

Les barraques són del poble, no de l’Ajuntament

Un any més la Patum ha gaudit de l’espai alternatiu de les barraques muntades pels col·lectius. Tot i l’èxit de l’espai, amb la partici-pació de centenars de joves cada dia, no ha estat gens fàcil aconseguir-ho.

Tot va començar uns mesos abans de Patum, quan es van fer les primeres reunions dels col.lectius amb l’Ajuntament de Berga per organitzar les barraques 2012. En aquest moment vam adonar-nos que el Consistori pretenia utilitzar les barraques per generar ingressos a la marca de cerveses Damm, amb la qual havien firmat un conveni comercial. Segons l’Ajuntament, tots els col.lectius estàvem obligats per conveni a vendre aques-ta marca; en cas contrari, no se’ns facilitaria el permís per muntar la barraca.Aquest document en cap moment va ser debatut ni signat per cap dels col·lectius orga-nitzadors; a més, legalment és de dubtosa validesa.

Per altra banda hi ha el factor comercial, ja que ens van assegurar que aquesta marca ens faria el mateix tracte que els proveïdors d’altres anys. Tot i aquesta afirmació, alguns col·lectius van comprovar que això era fals i que el tracte amb Damm no només tenia un preu superior, que rondava els 600 euros de més per barraca, sinó que, a més, demanava condicions que no podíem assumir, com un aval bancari.

Casal Panxo

Utilitzant com a excusa que Damm pagava el concert de dissabte, l’Ajuntament ens va assenyalar com els culpables del no-acord. Dels més de 300.000 euros de pressupost que té la Patum, 23.000 euros es destinaven a les barraques. Tres quartes parts d’aquesta inversió responien a pagar el concert que el Consistori organitzava amb l’objectiu de garantir la seguretat de la festa un cop acabat el passacarrers. Les barraques en si funcionen amb una mínima partida de 5.000 euros, a més ajuden a descongestionar la festa cada dia, alhora que donen un espai alternatiu i propi als joves. Fins a l’última reunió l’Ajuntament no ens va comunicar que, aparentment, anul·lava el con-cert, i que, a diferència d’altres anys, no dona-ria cap facilitat per organitzar l’espai. Per tant, els col·lectius, després de més de 15 anys de presència a la Patum, vam assumir les despe-ses de seguretat privada, presa i consum de llum, les casetes prefabricades i els equips de so per als concerts de divendres. Així doncs, les adversitats sorgides no han impedit que les diferents entitats socials que participàvem any rere any haguem tirat endavant les barraques, un espai totalment autogestionat!

www.casalpanxo.cat

Agraïments a totes les persones i entitats que ens han facilitat fotografies desinteressadament

La Coordinadora Obrera Sindical-COS valora la vaga general del 29-M com un èxit. No només a Berga, on l’Esquerra Independentista va orga-nitzar una manifestació/piquet que va congre-gar més d’un centenar de persones que van recórrer els carrers de la ciutat, sinó també a la resta del país, on la COS, juntament amb la resta de l’Esquerra Independentista, va treballar en l’organització de centenars de piquets infor-matius i manifestacions.

Un èxit perquè milers de persones vam sortir al carrer, malgrat el clima de por que van intentar estendre la patronal, el PP i CiU els dies previs a la vaga. Vam sortir sense complexos per defen-sar els nostres drets socials i laborals que tant han costat d’aconseguir i que, amb el pretext de la crisi, ens volen reduir a la mínima expres-sió. I vam tornar a sentir, des d’alguns sectors i mitjans de comunicació, com apel.laven al dret al treball, un dret que malauradament tenim vetat més del 25% de les persones que vivim als Països Catalans.

Som conscients que el PP i CiU han pres nota d’aquelles mobilitzacions i que no estan dispo-sats a deixar que els treballadors ens conti-nuem organitzant davant el programa de retalla-des socials i laborals que ens tenen preparats. D’aquesta por surt la web de delació de Felip Puig, criticada per associacions d’advocats, o les desenes de detencions i empresonaments arbitraris per motius polítics, l’augment del con-trol social o enduriment de les lleis repressives. Accions que han comportat que el Consell d’Europa es desplaci a Catalunya per supervi-sar el compliment dels drets humans.

Malgrat aquesta política de la por continuarem organitzant-nos i lluitant pels nostres drets com a treballadors i per això des de la COS, malgrat la repressió i criminalització, continuarem treba-llant per avançar cap a una vaga general indefi-nida als Països Catalans.

La repressió no s’atura, nosaltres tampoc

Coordinadora Obrera Sindical-COS

Als tres regidors de la CUP els corresponen tres salts de plens a la Patum, com a càrrecs electes de l’Ajuntament de Berga. Aquest any ha estat el cinquè que han cedit aquest dret que tenen tots els components del Consistori. La CUP actua d’aquesta manera per ser fidel als processos participa-tius i oberts que defensa i perquè no creu que els regidors mereixin aquest privilegi.

Els plens són un dels plats forts de la Patum. En total hi ha 400 places, de les quals una part estan reservades als regidors de l'Ajuntament, a raó d’un salt per membre. Cada regidor pot decidir què en fa, d'aquest dret, i la CUP opta per sortejar-los pública-ment. Els sistemes per aconseguir un salt dels restants, el 99,25%, són poc transpa-rents i s’ha de recórrer a coneixences per arribar a algú que tingui el poder de decidir qui salta de ple i qui no. L’única alternativa clara és la de la CUP.

Les 17 persones majors d'edat que hi van participar van inscriure's presencialment a la seu de la CUP durant dos dies. 14 patumai-res no van ser afortunats i, probablement, no van poder saltar de ple.

Salts de plens

Contacta amb nosaltresPl.Maragall 2 , Berga - tel 938220966 - berga@cup.cat

http://www.sindicatcos.cat/