ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA del Camí ... · Il·lustració 3: Representació...
Transcript of ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA del Camí ... · Il·lustració 3: Representació...
ADEDMA Consultoria i Serveis, S.L. C/ València, 460 1er pis Barcelona 08013
ESTUDI D’IMPACTE I INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA
del Camí perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Uniland Cementera S.A.
en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
ADEDMA Consultoria i Serveis, S.L. C/ València, 460 1er pis Barcelona 08013
2 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
ÍNDEX
1. DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE PREVI ......................................................................4
1.1. ÁMBIT D’ESTUDI.................................................................................................5
1.2. FACTORS DE VISIBILITAT ............................................................................... 10
1.2.1. CONQUES VISUALS.................................................................................................. 10
1.2.2. PUNTS D’OBSERVACIÓ............................................................................................ 13
1.3. COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE...................................................... 20
1.3.1. DESCRIPCIÓ DE LES COMPONENTS DEL PAISATGE.......................................... 20 1.3.1.1. COMPONENT BIÒTIC ...................................................................................................20 1.3.1.2. COMPONENT ABIÓTIC.................................................................................................22 1.3.1.3. COMPONENT ANTRÒPIC.............................................................................................27
1.3.2. ELEMENTS VISUALS DEL PAISATGE ..................................................................... 29
1.3.3. TIPUS DE PAISATGE................................................................................................. 30
1.3.4. VALORACIÓ DEL PAISATGE EXISTENT ................................................................. 31
1.3.5. QUALITAT PAISATGÍSTICA ...................................................................................... 34
1.3.6. FRAGILITAT PAISATGÍSTICA DEL PAISATGE PREVI ............................................ 37
2. PROPOSTA I ESTAT DE PLANEJAMENT.............................................................. 42
2.1. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA I ALTERNATIVES........................................ 43
2.2. ESTAT DEL PLANEJAMENT............................................................................. 46
2.2.1. PLANEJAMENT D’ABAST TERRITORIAL................................................................. 46
2.2.2. PLANEJAMENT SECTORIAL .................................................................................... 51
2.2.3. PLANEJAMENT MUNICIPAL ..................................................................................... 55
2.2.4. DIRECTRIUS SOBRE EL PAISATGE........................................................................ 60
3. CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ ................................................................. 62
3.1. CRITERIS D’INTEGRACIÓ................................................................................ 63
3.2. MESURES D’INTEGRACIÓ............................................................................... 64
3.3. ANÀLISI D’ALTERNATIVES .............................................................................. 69
3.4. IMPACTE PAISATGÍSTIC.................................................................................. 71
4. SÍNTESI................................................................................................................... 74
3 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
4 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
1. DESCRIPCIÓ DEL PAISATGE PREVI
5 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
1.1. ÁMBIT D’ESTUDI
L’àmbit d’estudi correspon al camí perimetral situat al sud de la pedrera d’Uniland
Cementera S.A. ubicada en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
(els quals pertanyen a la comarca de l’Alt Penedès).
Il·lustració 1: Localització geogràfica de l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any: 2007)
ALT PENEDÉSALT PENEDÉSALT PENEDÉSALT PENEDÉS
Santa Margarida i els Monjos
Olèrdola
ALT PENEDÉSALT PENEDÉSALT PENEDÉSALT PENEDÉS
Santa Margarida i els Monjos
Olèrdola
Àmbit d’estudi
6 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
La pedrera propietat d’Uniland Cemetera S.A. es troba travessada pel límit dels termes
municipals de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola. Les coordenades UTM de la
pedrera són X = 390.250 i Y = 4.573.000.
Actualment està prevista l’ampliació de la zona d’explotació de la pedrera, de manera
que haurà de ser suprimit el camí actual d’ús privat que connecta les instal·lacions de
planta de l’empresa amb un altre camí (Fondo de Sant Andreu). Aquest camí és
utilitzat actualment per la propietat com a via de servei així com pel cos forestal com a
pista de vigilància i extinció d’incendis. La proposta de nou vial es troba al perímetre de
la zona d’ampliació de la pedrera i presenta desnivells que van des dels 300 metres
(en el barranc de Sant Llorenç), als 370 m d’alçada sobre el nivell del mar (al turó
situat al sud-est dins la pròpia zona d’Ampliació).
La Direcció General de Qualitat Ambiental va emetre resolució aprovatòria en data 19
de gener de 2007 de la futura ampliació condicionada al compliment d’un seguit de
requeriments generals i específics. Entre aquests requeriments, la Direcció General de
Qualitat Ambiental determina que:
� La zona d’extracció que llinda amb el bosc disposarà d’un vial perimetral per
facilitar l’arribada dels vehicles d’extinció disposant d’accessos d’amplada
adequada, ferm en bona disposició i mantenint durant tot l’any una franja de
seguretat de 2 metres lliure de vegetació baixa i arbustiva a ambdues bandes
del vial.
� En el cas que les pistes interiors d’accés a la pedrera restin tancades al
públic, Bombers, Agents Rurals, Cossos de Seguretat, l’Ajuntament o l’ADF
disposaran de claus d’accés per poder fer front a un incendi forestal.
Gran part de la zona afectada per l’ampliació de la pedrera així com per la proposta de
modificació del camí perimetral dins dels límits del terme municipal de Santa Margarida
i els Monjos, i una superfície menor es troba dins del terme municipal d’Olèrdola.
7 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
La distància als nuclis més pròxims es recull a la següent taula:
Taula 1: Orientació respecte la pedrera i distàncie s aproximades dels nuclis habitats pròxims a la pedrera (Elaboració pròpia. Any: 2007 ).
Les vies de comunicació principals dels termes municipals de Santa Margarida i els
Monjos i Olèrdola són la carretera nacional N-340, l’autopista AP-7 així com els
ferrocarrils que connecten Barcelona amb Tarragona. A més d’aquestes vies
principals, els nuclis habitats de la zona es troben comunicats a través de carreteres
comarcals i locals, així com camins i pistes forestals.
VIES Distància aproximada a la pedrera (km)
Nacional N-340 2,5 Autopista AP-7 4 Carretera Comarcal C- 244 5 Carretera BV-2158 3’5 Carretera BV-2443 1’5 GR-92-3 0’5 Camí forestal provenint de Sta. Margarida Enllaça amb la pedrera Camí forestal provenint de Can Rossell Enllaça amb la pedrera Camí forestal de direcció bifurcada cap a Moja i Daltmar Enllaça amb la pedrera
Taula 2: Distàncies aproximades de les vies de comu nicació pròximes a la pedrera (Font: Elaboració pròpia. Any: 2007).
Habitatges i nuclis pròxims Distància ap roximada a la pedrera (Km)
Orientació respecte a la pedrera
Municipi de Santa Margarida i els Monjos
2’5 nord-oest
Municipi de Sant Miquel d’Olèrdola
3’5 est
Municipi de La Ràpita 2 nord-oest
Municipi de Moja 2 nord
Urbanització Daltmar 0’5 sud-est
Urbanització les Masuques 2 sud-oest
Nucli urbà La Sanabra – Santa Maria
1 sud-oest
Les Cases de la Vall - Can Castellví
0’5 est
Mas Granell 0’6 nord
Cal Rossell 0’8 nord-oest
Cal Pere Joan 1 oest
8 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Cal esmentar la presència de tres línies elèctriques d’alta (220 kV) i mitjana tensió (110
kV), el recorregut de les quals discorre prop de la pedrera. La línia de mitja tensió
travessa la zona afectada per la proposta de modificació del camí perimetral de la
pedrera.
Línies elèctriques Distància aproximada a la pedrera (km)
220 kV 0’5
220 kV 1
110 kV 0’5
Taula 3: Taula de distàncies aproximades de les lín ies elèctriques pròximes a la pedrera (Font: Elaboració pròpia. Any: 2007).
La zona d’ampliació de l’explotació de la pedrera propietat d’Uniland Cementera es
troba envoltada per elements geogràfics com el Turó del Colomer, el Turó del Pi de la
Jeia, el Turó de la Senabra, el Barranc de Sant Llorenç, el Fondo de la Vall, el Turó de
les Tres Partions, el Puig de l’Àliga, la Penya de l’Escofet, la Serra del Cavall, el Fondo
del Pomerar (que es situa en la part ja explotada de la pedrera) i el riu Foix, el qual
travessa el municipi Santa Margarida i els Monjos, entrant al terme pel nord i sortint pel
sud-oest, després de diverses sinuositats o petits meandres.
9 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Il·lustració 2: Localització de l’àmbit d’estudi i dels límits municipals de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola (Font: Elaboració pròpia a pa rtir de l’ortofotomapa escala 1:5.000 de l’Institut Cartogràfic de Catalunya.)
TERME MUNICIPAL
d’Olèrdola
TERME MUNICIPAL
de Santa Margarida i
els Monjos Urbanització
Dalmar
Santa Margarida
Pedrera
10 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
1.2. FACTORS DE VISIBILITAT
1.2.1. CONQUES VISUALS
La determinació de la superfície visible de l’àmbit d’estudi és una eina important per a
avaluar la fragilitat paisatgística del medi, així com els impactes que el projecte pot
ocasionar sobre el paisatge.
Amb la determinació de les conques visuals es pot establir la visibilitat de l’àmbit
d’estudi des dels punts d’observació més rellevants.
A l’apartat 2.2 PUNTS D’OBSERVACIÓ es realitza una anàlisi dels punts d’observació
identificats per l’àmbit d’estudi. S’ha considerat adient realitzar la representació gràfica
únicament d’una conca visual, malgrat s’han estudiat in situ totes les conques visuals
rellevants des de punts elevats de l’entorn de l’àmbit que corresponen als punts
d’observació descrits en l’apartat 2.2 PUNTS D’OBSERVACIÓ. La conca visual que
s’ha representat gràficament és la única que permet visualitzar la zona del futur traçat
del camí des d’una zona habitada. Aquest punt d’observació s’ha identificat com a punt
d’observació 4 i s’ubica en la urbanització Daltmar que pertany al municipi d’Olèrdola,
concretament en els habitatges més pròxims a l’àmbit d’estudi.
S’ha de tenir en compte que, donades les característiques del projecte, el camí només
serà visible quan el seu recorregut sigui per les vessants dels turons i a aquelles zones
on hi hagi talussos, donat que no hi ha elements que sobresurtin de la superfície al
llarg de tota la proposta del camí.
S’ha representat la conca visual de forma gràfica, diferenciant les zones amb visibilitat
de les zones sense visibilitat.
11 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Il·lustració 3: Representació gràfica del punt d’ob servació i perfils visuals des d’aquest
punt (Font: Elaboració pròpia. Any: 2007)
Atenent només a la orografia del terreny, el camí és visible des de l’angle representat
al perfil visual 4, i no és visible des dels angles dels perfils visuals 1, 2 i 3
Concretament, és visible la baixada del Tram VI cap el Torrent del Colomer (veure
descripció de la proposta a la memòria del projecte per a una millor comprensió dels
trams del camí).
12 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Il·lustració 4: Representació gràfica de l’esquema de la conca visual considerada en l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any: 200 7)
La conca visual de l’àmbit d’estudi presenta forma el·líptica amb un 27% de
compacitat. Cal tenir en compte a més que les zones no visibles coincideixen en molts
punts amb la ubicació de la proposta de modificació del camí. Tota la zona presenta
aquest tipus de conca visual, que, juntament amb el pendent que presenta tot l’àmbit,
determina que el camí serà visible només des de punts molt concrets.
13 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
1.2.2. PUNTS D’OBSERVACIÓ
El recorregut del camí proposat discorre entre els turons i barrancs de la zona, de
manera que el camí serà visible només des d’alguns punts elevats. Concretament, és
visible des dels turons més elevats propers i un nombre reduït de cases més pròximes
de la urbanització Daltmar (la qual pertany al terme municipal d’Olèrdola).
Els punts d’observació es descriuen a continuació i queden localitzats en a la
il·lustració següent:
Il·lustració 5: Punts d’observació de l’àmbit d’est udi (Elaboració pròpia. Any: 2007)
Punt d’observació nº 1
S’ubica a la zona nord i oest de la pedrera. Des d’aquest punt no hi ha visibilitat
de la zona que correspon a la proposta del camí, donat que la mateixa pedrera
actua com a pantalla visual. Aquesta zona inclou possibles punts d’observació
que corresponen a masies i habitatges aïllats (la Ràpita, Vilafranca del
Penedès, Santa Margarida i els Monjos i altres punts com Cal Rossell, Cal Pere
Joan, Mas Granell, La Sanabra), les edificacions de caire religiós de Santa
Punt d’observació 1
Punt d’observació 4 Punt d’observació 2
Punt d’observació 3
Punt d’observació 4
A
C
B
14 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Maria i la de Sant Llorenç, així com les vies de comunicació l’autopista AP-7, la
carretera nacional N-340, la B-2219 i la carretera C-244.
Punt d’observació nº 2
S’ubica a la part sud-oest de la pedrera. La presència del conjunt muntanyós
(format pel Puig de l’Àliga i del Turó de les Tres Partions) impedeix la visibilitat
des de l’altra vessant i des de la seva plana. Concretament, des del municipi de
Canyelles, la urbanització La Muntanya del Mar (municipi de Canyelles), el nucli
de Viladellops (al municipi d’Olèrdola), el nucli de Sant Miquel d’Olèrdola (al
municipi d’Olèrdola) i des de la urbanització de Torrelletes (en el municipi de
Castellet i la Gornal).
Punt d’observació nº 3
S’ubica al sud i sud-est de l’actual pedrera, on s’alça un conjunt muntanyós
amb cotes superiors a les de les àrees d’extracció actual i futura (Turó de les
Tres Partions, Puig de l’Àliga, Penya de l’Escofet, Serra del Cavall).Des del
Turó del Pi de la Jeia i des del Turó de la Sanabra hi ha visibilitat del la zona
que correspon a l’ampliació del camí, tot i que no es pot considerar com punt
principal d’observació doncs no són punts de difícil accés i són poc freqüentats
habitualment per la població.
Punt d’observació nº 4
S’ubica a l’est i sud-est de la pedrera. S’ha considerat com l’únic punt
d’observació principal donada l’orografia del terreny, la disposició dels
habitatges i la distància a la zona corresponent a la proposta de modificació del
camí. Tot i així, la visibilitat només serà possible des dels habitatges situats
més al nord del vial i en les cotes més elevades de la urbanització. Aquests
punts (A, B i C) s’inclouen a la zona de la urbanització Daltmar que queda
recollida en els plànols de la proposta de modificació del camí.
La ubicació i morfologia de la pedrera delimitada en part pel camí, en restar envoltada
d’elevacions muntanyoses arbrades que actuen com a pantalla visual, té una visibilitat
molt reduïda i puntual. Pràcticament només és visible des d’alguns dels habitatges de
la urbanització Daltmar del terme municipal d’Olèrdola.
15 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Concretament s’han identificat 3 punts d’observació des de la urbanització del Tram VI
del camí. Aquest tram correspon al descens del camí fins al Torrent del Turó del
Colomer. La baixada del camí des d’aquest torrent no serà visible des de la
urbanització, donat que queda ocult pel Turó del Colomer. Els punts d’observació de la
proposta de modificació del camí s’han identificat com a punts d’observació de
l’àmbit A, B i C . Tots 3 punts corresponen a diferents visuals des de la mateixa zona
de la urbanització Daltmar (punt d’observació nº4, veure il·lustració 5). La visibilitat des
dels habitatges ubicats als 3 punts queda limitada per la vegetació que es troba
immediatament en el límit de la urbanització. Aquesta limitació es pot apreciar en les
visuals obtingudes des dels punts d’observació A i B (veure fotografies 1, 2 i 3).
Cal remarcar que la distància entre aquests habitatges més pròxims i el camí hi haurà
una distància mínima aproximada de 450 m.
Fotografia 1: Visual 1 del Tram VI des del punt de visibilitat A (urbanització Daltmar).
16 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Fotografia 2: Visual 1 del Tram VI des del punt de visibilitat B (urbanització Daltmar)
Fotografia 3: Visual 2 del Tram VI des del punt de visibilitat B (urbanització Daltmar)
17 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Altre factor que limita la visibilitat és que els habitatges que es troben més propers a la
zona d’explotació i del camí es troben per sota del nivell del Turó del Colomer, fet que
impedeix gran part de la visibilitat del camí, observable des dels punts d’observació B i
C (veure fotografies 4 i 5).
Fotografia 4: Visual 3 del Tram VI des del punt de visibilitat B (urbanització Daltmar)
Fotografia 5: Visual del Tram VI des del punt de vi sibilitat C (urbanització Daltmar)
18 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Des d’altres zones dels punts d’observació A i B es permet una completa visual del
camí en el Tram VI, donat que no hi ha impediments orogràfics ni de vegetació (veure
fotografies 6 i 7).
Fotografia 6: Visual 2 del Tram VI des del punt de visibilitat A (urbanització Daltmar).
Fotografia 7: Detall de la zona per on discorrerà e l Tram VI. Fotografia presa des del
Tram VI.
19 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Fotografia 8: Visual 4 del Tram VI des del punt de visibilitat B (urbanització Daltmar)
La urbanització Daltmar queda ubicada entre un seguit de turons i fondalades. Els
habitatges que tenen visibilitat de la zona per on discorrerà el camí (punts A, B i C) es
troben ubicats sobre un turó. Els habitatges immediatament pròxims s’ubiquen per sota
del nivell dels anterior habitatges amb visibilitat del camí, de manera que no tenen una
visual directa del camí. Els següents habitatges de la urbanització Daltmar que podrien
tenir visibilitat del camí es troben a una distància superior a un quilòmetre.
20 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
1.3. COMPONENTS I VALORS DEL PAISATGE
1.3.1. DESCRIPCIÓ DE LES COMPONENTS DEL PAISATGE
Per tal d’identificar els principals elements que caracteritzen i estructuren la zona
d’estudi, a continuació es realitza una descripció dels elements més rellevants del
paisatge. Es tenen en compte els elements paisatgístics naturals i aquells relacionats
amb l’activitat i construccions humanes.
1.3.1.1. COMPONENT BIÒTIC
L’àmbit d’estudi s’ubica en la comarca de l’Alt Penedès. Els cultius de secà
(principalment vinya) ocupen el 50’86% de la superfície de la comarca, de manera que
el paisatge de l’Alt Penedès està dominat per aquest tipus de cultius i pels diferents
tipus de sòl forestal (44’41% de la superfície). En alternança amb els cultius i el sòl
forestal, les estructures antròpiques ocupen el 4’73% de la superfície de la comarca.
La comarca de l’Alt Penedès està inclosa dins la Regió Forestal V segons en el Pla
General de Política Forestal, el qual divideix Catalunya en vuit regions forestals. En
aquesta regió predomina el bosc mediterrani, a excepció de les zones més altes del
massís del Montseny. L’espècie forestal dominant al paisatge de la regió és el pi blanc
(Pinus halepensis), seguida de l’alzina (Quercus ilex) i el pi pinyer (Pinus pinea).
Destaca també la presència d’un percentatge de boscos mixtos de prop del 10%.
Referent a l’estrat arbustiu cal esmentar que és força dens de màquia litoral de
llentiscle (Pistacea lentiscus) i garric (Quercus coccifera), a més de brolla de romaní
(Rosmarinus officinalis), d’estepa blanca (Cistus albidus), d’argelaga (Genista
scorpius), d’esbarzers (Rubus ulmifolius) que s’enrotllen sobre el llentiscle i de farigola
(Thymus vulgaris).
L’àmbit d’estudi es troba en una zona forestal sense vinyes limítrof amb el Parc del
Foix. La vegetació és el component biòtic dominant del paisatge de l’àmbit d’estudi junt
amb l’orografia. Està constituïda per un mosaic de comunitats vegetals entre les quals
destaca la presència d’algunes formes arbrades de pi blanc, algú margalló aïllat i per
vegetació arbustiva, on destaca el romaní, el garric, l’argelaga, el llentiscle, la
bufalaga, el càdec i l’estepa blanca, entre d’altres espècies característiques de la
garriga i de les brolles de romaní i bruc d’hivern.
Al seu entorn immediat s’hi desenvolupen prats secs i boscos de pi blanc amb restes
de màquia litoral i llentiscle, mesclats amb garriga, a més de brolles de romaní i bruc
21 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
d’hivern, que formen un mosaic amb la garriga. En zones properes vorejant el camí hi
ha vegetació ruderal on visualment destaquen espècies tals com la ginesta.
Limitant amb la propietat d’Uniland Cementera, S.A. es troba l’àmbit del Pla especial
del Parc del Foix. Aquest parc s’estructura en diversos espais amb graus de protecció
diferent en funció de les seves característiques, abastant una superfície aproximada
de 3.192 ha entre les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Penedès i el Garraf. La
vegetació present al parc és típicament mediterrània, determinada per la climatologia
de la zona i pel substracte calcari i porós, que presenta poca capacitat de retenció de
l’aigua. Per aquestes condicions, la vegetació està constituïda per comunitats
xeròfil·les i calcícoles. Les comunitats arbòries característiques de la zona són els
alzinars, i les màquies de llentiscle i margalló.
Al sector occidental del parc predomina el paisatge en mosaic d’alternança entre
cultius de secà (principalment vinyes) amb màquies i garrigues, pinedes juvenils i
vegetació de ribera a l’entorn del riu Foix. Al sector septentrional els cultius de secà
estan més abandonats, fet que ha permès el predomini de pinedes amb sotabosc de
màquies i garrigues amb diferents graus de maduresa, així com alzinars purs i mitxes.
Al sector meridional els boscos de pi es troben ben desenvolupats conformant un bosc
continu per sota de l’embassament i el riu Foix. Al sector oriental predomina la
vegetació les comunitats arbustives de margalló, llentiscle, ullastre i bosquines de pi
blanc.
Així doncs, a l’entorn immediat de la pedrera predomina la vegetació típica del sector
septentrional del Parc del Foix, amb boscos de pinedes i alzinars amb diferents graus
de maduresa.
22 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
1.3.1.2. COMPONENT ABIÒTIC
� Component hidrològic
El component hidrològic de l’entorn proper està condicionat pels turons i barrancs de
curt recorregut que fan que sovintegen petits torrents d’escassa conca habitualment
secs, però que en moments puntuals poden dur petits cabals d’aigua. Concretament
pista en el seu traçat interacciona amb el barranc de Sant Llorenç, el Torrent del
Colomer i amb el Fondo de Sant Andreu.
En relació als cursos hídrics, cal indicar la presència pròxima a la pedrera del riu Foix.
L’àmbit d’estudi forma part de la conca del riu Foix i de la conca de les rieres del
Garraf, donat que els torrents que es troben a l’entorn de la pedrera desemboquen al
riu Foix o bé a la riera de Canyelles. La conca del riu Foix ocupa una superfície de
211’98 km2 i rep aigües de diverses rieres (principalment, la riera de Llitrà) i torrents
(Rovira, Bruixa, Matarrectors, Santa Margarida, Torreta, Sant Llorenç, Borrolleres,
Pòpia). És un riu amb règim torrencial amb trams que s’assequen durant l’estiu.
Cal destacar que en el terme municipal de Castellet i la Gornal el riu Foix constitueix
un embassament. Aquest embassament proporciona el nucli ecològic de l’Espai
d’Interès Natural del Foix i del Parc del Foix. Tot i que l’àmbit d’estudi es troba lluny de
l’embassament, és limítrof amb el Parc del Foix. L’embassament del riu Foix forma part
de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya,
A continuació detallen els dels torrents i les fonts situats a l’entorn de l’àmbit d’estudi.
TORRENTS PRINCIPALS
Desembocadura al riu Foix Barranc de Sant Llorenç
Torrent de Mara-rectors
Torrent de la carretera de la pedrera
Fondo de Ca l’Hortolà
Fondo de la Torreta
Barranc de Sant Llorenç
Fondo dels Aladerns
Fondo de Borrolleres
Desembocadura a la riera de Canyelles Fondo de la Terra Vermella
Fondo del Pomenar
Fondo de la Seguera
23 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Taula 4: Torrents principals de l’entorn de l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any 2007)
ALTRES FONDOS I TORRENTS DE LA ZONA
Desembocadura al riu Foix
Torrent del Llop
Torrent del Turó del Colomer (desemboca al Fondo de
Sant Andreu)
Fondo de Borrolleres
Desembocadura a la riera de Canyelles
Fondo Estret (desemboca al Fondo del Pomenar)
Fondo de les Tires
Fondo de la Vall
Fondo de la Vaqueta (camí a Daltmar)
Taula 5: Altres torrents de l’entorn de l’àmbit d’e studi (Font: Elaboració pròpia. Any 2007)
A l’entorn immediat de l’àmbit d’estudi es troben algunes fonts, la majoria de les quals
pertanyen a la conca del riu Foix.
FONTS
Font de Mata-rectors
Font d’Espitlles
Font del Llop
Font Encantada
Font de Sant Llorenç
Font de l’Avellaner
Font de l’Ametllor
Taula 6: Fonts de l’entorn de l’àmbit d’estudi (Fon t: Elaboració pròpia. Any 2007)
Dins de l’àmbit d’estudi no hi ha pròpiament cap font.
� Component geològic
Els termes municipals de Santa Margarida i els Monjos i d’Olèrdola a nivell ampli
s’estructuren dins de la Serralada Litoral Catalana. Concretament es situen en la
interfase de la Depressió del Penedès i el Massís del Garraf, de manera que el seu
paisatge es configura a partir de turons de poca alçada (orientats nord-est a sud-oest) i
24 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
una zona de relleu més suau. A les zones de relleu més suau dominades per la plana
és on s’assenten la majoria dels nuclis urbans i conreus. En canvi a les zones més
elevades estan dedicades a un ús bàsicament forestal.
Estructuralment, el conjunt del Massís del Garraf es caracteritza per una disposició
homoclinal i progressivament s’enfonsa cap al sud-oest i oest amb una fracturació molt
important i escassos plecs. El sistema de falles de l’alineació Puig de l’Àliga – la Talaia
té a la zona del municipi de Canyelles d’Olèrdola salts superiors a 200 m. El Puig de
l’Àliga correspon al punt més elevat del municipi d’Olèrdola, amb una alçada de 465 m.
El relleu del Massís del Garraf és una conseqüència de l’erosió càrstica, donada la
natura calcària de les muntanyes del terreny de manera que s’hi retallen a vegades
cingleres amb perfils molt abruptes, petits altiplans (al voltant dels nuclis de Sant
Miquel d’Olèrdola i Viladellops al terme municipal d’Olèrdola) i fins a nombroses coves
i cavitats.
En quant a la composició litològica, de manera general els sòls de la zona són
carbonatats. Concretament, a la Serralada Litoral està formada per calcàries i
margues, mentre que a la Zona de la Depressió del Penedès està formada per sorres,
graves i llims, amb margues i conglomerats. A causa de la seva textura llimosa i la
seva estructura de tipus granular, la Depressió del Penedès es força permeable.
25 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Il·lustració 6: Mapa geològic de l’àmbit d’estudi ( Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge)
NMcv
NMm NMe
CVBcd
NMe
NMe
Qv
Qv
NMcv
NMm
NMag
Qv
NMe
NMm
Urbanització
Daltmar (Olèrdola)
Pedrera
26 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
UNITATS GEOLÒGIQUES
Qv La litologia predominant són les graves, però també s’hi troben sorres i lutites. Aquesta litologia forma un conjunt de ventalls al·luvials.
NMm
Aquesta unitat es caracteritza per una alternança de margues noduloses siltoses, grogues i ocres amb nivells centimètrics de calcàries bioclàstiques, calcarenites bioclàstiques i calcàries margoses. El ciment és de microesparita i micrita. S’hi troba una presència abundant de macrofauna i microfauna, amb una associació important de foraminífers bentònics litorals.
NMe Calcarenites esculloses, biomicrites i biorrudites de caràcter massiu o en bancs. Abunden les algues coral·lines, els coralls, els ostrèids i lamel·libranquis. Potència variable. Són fàcies esculloses i esculls de barrera situats sobre el massís del Garraf, aleshores submergit. Ambient sedimentari marí costaner.
Nmag
La litologia predominant són les argiles, acompanyada per gresos i conglomerats de tonalitats rosades. Els nivells de sorres i de conglomerats s'intercalen dins les argiles de forma generalitzada. A la zona del Penedès les argiles són lleugerament vermelloses i presenten intercalacions de sorres marines amb fauna bentònica. La potència a la zona del Penedès és de 100- 120 metres. Ambient sedimentari continental, perideltaic i deltaic.
NMcv Conglomerats vermells amb matriu argilosa. Els còdols són de procedència paleozoica o mesozoica, segons la seva situació geogràfica
CVBcd
En aquesta unitat trobem calcàries grises amb intercalacions dolomítiques, algunes d'elles bretxoides, d'altres laminars amb estromatòlits i "mud-craks" i calcàries micrítiques. Segueix amb calcàries massives compactes, gris clar, amb algun nivell dolomític intercalat i abundants rudistes, fragments de gasteròpodes, braquiòpodes, miliòlids, orbitolines i caràcies. Ambient sedimentari marí de plataforma carbonatada soma.
Taula 7: Unitats geològiques presents a l’àmbit d’e studi i al seu entorn (Font: Departament de Medi Ambient i Habitatge)
L’àmbit de l’ampliació de la pedrera i la proposta de modificació del camí s’ubiquen en
el Massís o Bloc del Garraf. El Bloc del Garraf correspon a la zona muntanyosa dels
municipis i és una prolongació del massís Garraf-Ordal pertanyent a la Serralada
Litoral Catalana. Presenta una composició heterogènia, formada de calcàries
cretàciques i de calcàries i margues miocèniques. Presenta un relleu poc important i és
interessant el fet que entra en contacte amb la Depressió del Penedès.
En l’actual pedrera es porta a terme l’aprofitament de calcàries i margues de l’Albià
(Cretaci inferior).
27 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
1.3.1.3. COMPONENT ANTRÒPIC
L’àmbit d’estudi s’ubica a una zona eminentment forestal dins de la comarca de l’Alt
Penedès. L’element antròpic més important de l’entorn és la pròpia pedrera de Uniland
Cementera S.A., així com la infraestructura necessària per a la seva explotació (cintes
transportadores, maquinària, etc.). La pedrera constitueix un trencament del paisatge
forestal dominant de la zona.
Cal destacar, però, que dins de l’àmbit d’estudi hi ha elements aïllats d’origen antròpic,
que corresponen a camins rurals, torres d’alta i mitjana tensió i algunes edificacions
rurals abandonades.
Fora de l’àmbit d’estudi hi ha altres elements més que formen part del component
antròpic del paisatge, com són infraestructures viàries (autopista AP-7, carretera
nacional N-340, carretera comarcal C-244, xarxa de carreteres locals, línia de
ferrocarrils Barcelona-Tarragona, camins i pistes forestals, etc.), nuclis de població,
zones urbanitzades, zones industrials, radars, antenes, línies elèctriques, etc. Tots
aquests elements antròpics constitueixen un marc més antropitzat que el de l’àmbit
d’estudi.
Cal destacar la importància del patrimoni arqueològic de la zona, tot i que els elements
que el constitueixen es troben fora de l’àmbit d’estudi.
El component antròpic de l’àmbit d’estudi no predomina sobre les altres components
fonamentals del paisatge.
� Patrimoni Arqueològic
Dins l’àmbit d’estudi no hi ha elements arquitectònics ni jaciments arqueològics que
figurin en l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya del Departament de
Cultura i Mitjans de Comunicació.
Tot i així, dins dels termes municipals de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola es
troben gran quantitat d’elements que figuren a l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de
Catalunya, constituint un marc arqueològic rellevant per al paisatge de la comarca.
28 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
A continuació es realitza un recull d’aquests elements arquitectònics i arqueològics:
SANTA MARGARIDA I ELS MONJOS
• Balmes de La Penya de l'Àliga • La Bassa • El Bellestar (El Ballestar / El
Ballestà) • Ca L'albornar • Cal Xacó • Camí de Les Masses • Camp d'Aviació dels Monjos • Can Brugal (Font de La Mata) • Can Claramunt (L'Aranya) • Castell i Ermita de La Bleda (La
Bleda) • Cova de La Font de Sant Llorenç • Cova Fàbrica "Ciments Freixa"
• Espitlles • Fondal de Borrelleres • Mas Castellar • Mas Castellar-2 • Mas Castellar-3 • Molí dels Monjos (Molí del Foix) • Muntanya de Ciment Freixa (Cova
del Ciment Miret) • Puigdèsser (Puigdassé
Puigdessés) • La Sanabra • Sant Llorenç de La Sanabra • Santa Tecla (La Gravosa)
OLÈRDOLA
• Conjunt Monumental d'Olèrdola (Ruïnes D'olèrdola)
• Abric de Can Castellví • Abric de Can Ximet • Abric de Segarrulls (Abric Sota
Roca) • Abric el Cementiri • Abrics de La Font De L'ametlló • Bauma del Masets • Bosc de Can Castellví • Cal Maiol • Camí de Cal Piques • Camí de La Casa Nova • Camí de Penyafel (Panafel) • Can Torres (L'olivera) • Les Carreteres • Cova de Cal Bertranet • Cova de La Plana Rodona • Cova del Pi • Cova dels Segarulls (Cova de Les
Pintures, Cova del Fondal de La Seguera)
• Font de L'ametlló • Hostal Nou • Mas Rabassa • Necròpolis de Sant Pere Molanta • Les Planes • Polígon Industrial de Sant Pere
Molanta (Pou Nou-1) • Pou Nou-2 • Pou Nou-3 • Pous Ibèrics de Moja • Pujolet de Moja • Taller de Fontanilles • Taller dels Forats de la Fita • La Torrota de Mas Pujó (Can
Torrents Caseriu de Ferran) • Vil·la Maimona (El Sarral) • Viladellops (Sant Joan de
Viladellops) • Villa Concha • Vinya del Ticó (Can Torres)
29 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
1.3.2. ELEMENTS VISUALS DEL PAISATGE
Reconeixent que existeix la subjectivitat que comporta tota percepció, es possible
realitzar la descripció del paisatge en termes objectius si s’entén el paisatge com la
expressió espacial i visual del medi. Tot i que la percepció del paisatge també inclou
impressions no visuals, per tal de realitzar una descripció objectiva del paisatge de
l’àmbit d’estudi, s’ha realitzat una anàlisi dels elements visuals més significatius.
- Forma
La forma de l’àmbit d’estudi és tridimensional, dominada per l’alternança de turons i
valls.
- Línia
Les línies predominants del paisatge de l’àmbit d’estudi són línies en banda formades
pel contorn dels turons així com línies contínues formades pels camins i línies de alta i
mitjana tensió que travessen l’àmbit.
- Color
El color dominant de l’àmbit d’estudi es és el verd, concretament monocromies de verd
i anàlegs del mateix. La vegetació dominant a l’àmbit d’estudi són els boscos més o
menys densos de pinedes i matollars, així doncs, el paisatge té un color que varia del
verd fosc a diverses tonalitats de terres, veixos i grisos (terra i roques), trencat
linealment pels colors terra dels camins i pels afloraments de pedra calcària de la zona
on no creix la vegetació.
- Textura
L’àmbit d’estudi presenta una textura de gra i densitat mitjanes, amb un grau
d’ordenació dels objectes en grups i poc contrastat.
- Espai
La disposició dels objectes en l’espai de l’àmbit d’estudi determinen un tipus d’escena
variant entre la vista encaixada (en aquelles zones on el camí discorre pels fondos
dels barrancs) i l’escena en espessor (en aquelles zones de vegetació densa).
30 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
- Escala
La relació entre la mida del camí i l’entorn muntanyós on es situa determina que el
paisatge es defineixi en una escala gran, on l’objecte de l’àmbit d’estudi s’empetiteix
en relació a l’entorn.
1.3.3. TIPUS DE PAISATGE
La classificació del paisatge de l’àmbit d’estudi està realitzada en funció dels criteris
que a continuació es detallen:
- Respecte a la localització latitudinal , el paisatge de l’àmbit correspon a
boscos mediterranis.
- Respecte als usos que s’hi desenvolupen, el paisatge de l’àmbit correspon a
un paisatge d’ús forestal i explotació minera.
- Respecte a l’estat en que es troba, la zona boscosa de l’àmbit correspon a un
paisatge en recuperació i la zona de la pedrera a un paisatge antropitzat.
- Respecte al domini d’un element , al paisatge del àmbit predomina la
vegetació i l’orografia respecta al component antròpic.
- Respecte a la distribució espacial , la orografia de l’àmbit d’estudi ofereix una
visió tancada dels seus elements, de manera que en la majoria dels seus punts
només es pot observar una part dels elements del paisatge.
Així doncs, el paisatge de l’àmbit d’estudi correspon a un bosc mediterrani en
regressió on s’hi desenvolupen usos eminentment forestals, on hi predominen els
elements vegetal i orogràfic del paisatge. L’orografia del terreny determina que la
percepció del paisatge sigui tancada.
31 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
1.3.4. VALORACIÓ DEL PAISATGE EXISTENT
La valoració del paisatge existent es realitza en base a l’anàlisi dels valors intrínsecs
del paisatge, que es poden classificar en funció del tipus en:
- Valors estètics
- Valors ecològics
- Valors productius
- Valors històrics
- Valors simbòlics i identitaris
- Valors religiosos i espirituals
La identificació dels valors més destacats del paisatge analitzat ajuda a determinar la
qualitat paisatgística de l’entorn.
A l’àmbit d’estudi s’han considerat per a la seva anàlisi valors estètics , ecològics ,
productius , històrics i d’ús social , dels quals es realitza una descripció a
continuació.
Els valors estètics intrínsecs del paisatge de l’àmbit d’estudi estan caracteritzats per
interfícies paisatgístiques on es produeixen combinacions harmòniques d’agricultura
amb natura. El fons escènic predominant des de qualsevol punt de l’àmbit d’estudi està
constituït per turons, des d’alguns punts aquest fons presenta també habitatges aïllats
(zones de l’àmbit des d’on és visible la urbanització Daltmar del municipi d’Olèrdola).
Els turons proporcionen formes arrodonides i amb pendents suaus al fons escènic de
l’àmbit. En els punts des d’on és visible la urbanització Daltmar, el punt d’atenció del
paisatge queda fixat en els habitatges.
32 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Fotografia 9: Fons escènic de l’àmbit d’estudi, amb predomini de formes arrodonides i pendents suaus i el punt d’atenció fixat en la urba nització Daltmar del municipi d’Olèrdola.
A la fotografia 9 es poden apreciar també els components dominants del paisatge de
l’entorn que són el component biòtic (vegetació) i el component abiòtic (orografia).
Respecte als valors ecològics, productius i d’ús social, l’interès natural de l’entorn
queda palès en el Parc del Foix, el qual està format per paisatges naturals, així com
per la importància dels connectors ecològics que estableix el propi parc. El parc també
proporciona interessants possibilitats turístiques i educatives.
Altres valors ecològics reconeguts de la zona són les àrees de protecció paisatgística
definides en el Pla Director de l’Alt Penedès (Muntanyes d’Espitlles, Barranc de Sant
Llorenç i Castell d’Olèrdola). L’àmbit d’estudi es troba fora d’aquestes àrees de
protecció paisatgística, però és important destacar-les donada la proximitat a aquestes
àrees.
33 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Il·lustració: Proteccions paisatgístiques del plane jament (Font: Avantprojecte del Pla Director de l’Alt Penedès. Any: 2006)
D’altre banda i tal com s’ha definit en l’apartat 3.1.3 COMPONENT ANTRÒPIC
(Patrimoni arqueològic), l’entorn presenta nombrosos elements d’importància
arquitectònica i arqueològica, constituint un valor intrínsec històric del paisatge a
l’entorn de la pedrera. Donat que aquests elements arquitectònics i arqueològics no es
troben a l’àmbit d’estudi, es considera un valor rellevant, però que no incideix en les
actuacions descrites a l’àmbit.
Límit comarcal de l’Alt Penedès
Protecció paisatgística del Castell d’Olèrdola
Protecció paisatgística de les Muntanyes d’Espitlles
Protecció paisatgística del Barranc de Sant Llorenç
34 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
1.3.5. QUALITAT PAISATGÍSTICA
La metodologia desenvolupada per a dur a terme la valoració de la qualitat
paisatgística de l’àmbit d’estudi està basada en el mètode indirecte o d’anàlisi dels
components descrits del paisatge. A partir de la descripció dels components del
paisatge, es defineixen els elements més significatius. Per valorar cada un d’aquests
elements, s’ha desenvolupat una taula de valoració per a cada un d’ells.
S’han valorat els elements estètics, desnivell, complexitat de les formes, vegetació,
aigua i component antròpic.
ESTÈTICA Classe Forma i línia Valor assignat
Menor qualitat 1 Formes harmòniques amb disrupcions de la línia
0
Major qualitat 2 Formes harmòniques sense disrupcicons de la línia
1
ESTÈTICA Classe Color Valor assignat Menor qualitat 1 Uniformitat 0
Major qualitat 2 Diversitat 1
DESNIVELL Classe Desnivell Valor assignat Menor qualitat 1 < 30 m 1
2 Entre 30 i 150 m 2
3 Entre 150 i 300 m 3
Major qualitat 4 > 300 m 4
COMPLEXITAT Classe Formes Valor assignat Menor qualitat 1 Formes simples 1
2 2
3 3
Major qualitat 4 Formes complexes 4
VEGETACIÓ Classe Diversitat de formacions Valor assignat
Menor qualitat 1 Predominança d’un estrat (cultiu, arbres o matollars)
1
2 2
3 3
Major qualitat 4 Mescla equilibrada de cultius, masses arbrades i matollars
4
35 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
VEGETACIÓ Classe Qualitat visual de les formacions Valor assignat
Menor qualitat 1 Vegetació alòctona o cultius intensius
1
2 2
3 3
Major qualitat 4 Vegetació autòctona, boscos amb sotabosc ben constituït i cultius tradicionals
4
AIGUA Classe Presència Valor assignat Menor qualitat 1 Absència 0
Major qualitat 2 Presència 1
COMPONENT ANTRÒPIC Classe Elements que alteren Valor assignat
Menor qualitat 1 Fragmentació de la visual per elements antròpics
1
2 2
3 3
Major qualitat 4 Uniformitat de formes i colors d’elements no antròpics
4
Taula 8: Taules de valoració dels principals elemen ts del paisatge de l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any 2007)
De l’aplicació d’aquestes taules, s’obtenen els següents resultats:
ELEMENT Valor obtingut per l’àmbit d’estudi
Valor màxim per paisatge ideal
Estètica (forma i línia) 1 1
Estètica (color) 0 1
Desnivell 4 4
Complexitat 2 4
Vegetació (diversitat) 3 4
Vegetació (qualitat visual) 3 4
Aigua 0 1
Component antròpic 3 4
TOTAL 16 23
Taula 9: Valoració de la qualitat paisatgística de l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any 2007)
36 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
La qualitat paisatgística de l’àmbit d’estudi és elevada. Els principals elements que
condicionen la qualitat paisatgística de l’entorn són la diversitat i qualitat de la
vegetació, el desnivell, la complexitat i el component antròpic.
El principal element que comporta una elevada qualitat paisatgística de l’àmbit d’estudi
és la vegetació autòctona en boscos ben constituïts, així com les formes suaus
d’alternança entre turons i fondalades. Els elements antròpics són poc representatius
en aquest entorn, de manera que també contribueixen a determinar una elevada
qualitat paisatgística.
Com a element de menor qualitat paisatgística destaca la homogeneitat, especialment
de vegetació arbòria constituïda principalment per Pinus halepensis, que dona una
monocromia a la zona.
37 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
1.3.6. FRAGILITAT PAISATGÍSTICA DEL PAISATGE PREVI
La fragilitat paisatgística d’un entorn es defineix com la susceptibilitat d’un paisatge al
canvi quan s’hi desenvolupa un ús, és a dir, expressa el grau de deteriorament que el
paisatge experimentaria en realitzar una actuació sobre ell. Tot i que la fragilitat és una
qualitat intrínseca del territori, depèn de l’actuació que es realitzi. Per tal de valorar la
fragilitat paisatgística de l’entorn, s’ha tingut en compte la fragilitat visual intrínseca i
l’accessibilitat de forma que s’ha valorat així també la fragilitat visual adquirida. Pel que
respecte a al fragilitat visual intrínseca, s’han analitzat factors biofísics i factors de
visualització principalment, en no haver elements arquitectònics i arqueològics
rellevants.
Els factors intrínsecs del paisatge que s’han considerat per determinar la fragilitat
paisatgística de l’àmbit d’estudi concretament són els següents:
• Pendent: a major pendent, major és la fragilitat visual.
• Fisiografia: la posició de l’àmbit d’estudi en a l’entorn determina la seva
fragilitat visual.
• Orientació: en zones més il·luminades major és la fragilitat i en zones
d’observació a contrallum menor és la fragilitat.
• Vegetació: la diversitat i densitat vegetal elevades proporcionen al paisatge
una menor fragilitat.
• Cromatisme: les taques monocromàtiques del paisatge augmenten la fragilitat.
• Conca visual: un punt és més vulnerable quant més visible és (major conca
visual).
38 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
PENDENT Classe Pendent Valor assignat
Menor fragilitat 1 < 5% 1
2 Entre 5% i 15% 2
Major fragilitat 3 > 15% 3
FISIOGRAFIA Classe Posició topogràfica Valor assignat
Menor fragilitat 1 Al·luvial col·luvial 1
2 Al·luvial, terrasses, illes 2
3 Planes 3
Major fragilitat 4 Crestes 4
ORIENTACIÓ Classe Orientació Valor assignat
Menor fragilitat 1 Oest - Sudoest 1
2 Est – Nordest 2
3 Nord 3
Major fragilitat 4 Sud 4
VEGETACIÓ Classe Diversitat vegetal Valor assignat
Menor fragilitat 1
Major diversitat vegetal, alternança harmònica de cultius amb boscos ben
constituïts
1
2 2
3 3
Major fragilitat 4
Menor diversitat vegetal, taques monocromàtiques de cultius, zones sense vegetació o boscos poc
constituïts
4
39 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
CROMATISME Classe Color Valor assignat
Menor fragilitat 1 Diversitat de colors i elevat
contrast 1
2 Poca diversitat de colors,
però gran contrast 2
3 Diversitat de colors, però
poc contrastats 3
Major fragilitat 4 Monocromatisme i baix
contrast. Taques monocromàtiques.
4
CONCA VISUAL Classe Forma i mida de la conca visual Valor assignat
Menor fragilitat 1 Unitat petita i forma
el·líptica 1
2 Unitat petita i forma
circular 2
3 Unitat extensa i forma
circular 3
Major fragilitat 4 Unitat extensa i forma
el·líptica 4
.
CONCA VISUAL Classe Complexitat de la conca Valor assignat
Menor fragilitat 1 Major complexitat 1
2 2
Major fragilitat 3 Menor complexitat 3
.
ACCESSIBILITAT Classe Distància a xarxa viària i nuclis habitats Valor assignat
Menor fragilitat 1 >1.600 m 1
2 Entre 400 i 1.600 m 2
Major fragilitat 3 < 400 m 3
Taula 10: Taules de valorització de fragilitat pais atgística de l’àmbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any 2007)
40 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
De l’aplicació d’aquestes taules sobre el paisatge de l’àmbit d’estudi, s’obtenen els
valors de fragilitat següents per als factors intrínsecs i adquirits:
FACTOR Valor obtingut per l’àmbit d’estudi
Valor màxim fragilitat
Valor mínim fragilitat
Pendent 2 3 1
Fisiografia 1 4 1
Orientació 1 4 1
Vegetació 2 4 1
Cromatisme 2 4 1
Conca visual (forma i mida de la conca)
1 4 1
Conca visual (complexitat)
1 3 1
Accessibilitat 2 3 1
TOTAL 13 29 8
Taula 11: Valors de fragilitat paisatgística de l’à mbit d’estudi (Font: Elaboració pròpia. Any 2007)
La fragilitat paisatgística de l’àmbit d’estudi és molt baixa i està condicionada per la
fisiografia principalment. El paisatge de l’entorn i l’àmbit d’estudi és un paisatge
eminentment forestal, en el qual destaquen els components de la vegetació i l’orografia
del terreny. L’àmbit d’estudi està ubicat a la falda d’una muntanya, vorejat per un
terreny muntanyós. La coberta del sòl està dominada per vegetació arbrada i
arbustiva.
La fragilitat paisatgística de l’àmbit d’estudi està condicionada per la forma i mida de
les conques visuals, així com pel pendent.
La conca visual de l’àmbit d’estudi presenta forma el·líptica amb un 27% de compacitat
(veure il·lustració 4). Cal tenir en compte a més que les zones no visibles coincideixen
en molts punts amb la ubicació de la proposta de modificació del camí. Tota la zona
presenta aquest tipus de conca visual, que, juntament amb el pendent que presenta tot
l’àmbit, determina que el camí serà visible només des de punts molt concrets.
41 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Així mateix, cal destacar que la fragilitat paisatgística de l’àmbit d’estudi augmenta per
la homogeneïtat de la vegetació (tant pel que respecte al color, com per les espècies
que la conformen).
D’altre banda, a més dels factors intrínsecs del paisatge que ja s’han analitzat, cal tenir
en compte els factors extrínsecs que condicionen la fragilitat paisatgística de l’àmbit.
Aquests factors extrínsecs depenen de les actuacions descrites a la proposta de
modificació del camí. L’actuació sobre aquest terreny consisteix en reubicar un camí
que ja existeix, amb la introducció de petits elements nous al paisatge (senyalitzacions
als extrems del camí), de manera que es considera que la fragilitat paisatgística de
l’àmbit d’estudi no es veu augmentada pels factors extrínsecs.
42 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
2. PROPOSTA I ESTAT DE PLANEJAMENT
43 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
2.1. DESCRIPCIÓ DE LA PROPOSTA I ALTERNATIVES
Antecedents
La proposta de traçat del camí està condicionada principalment pel seu ús com a vial
perimetral per la vigilància i extinció d’incendis i a l’existència d’un traçat actual del
qual s’aprofitaran tots aquells trams que no entrin en conflicte amb la zona d’ampliació
de la pedrera que pretén dur a terme la propietat dels terrenys.
Cal remarcar que en el capítol de l’avantprojecte del Pla Especial, i concretament en
els apartats Situació del camí actual i Proposta de traçat del nou camí, es defineixen
abastament la situació de cadascun dels trams en que s’ha dividit el camí, tant pel que
fa al traçat, la situació de la vegetació, mesures correctores, topografia, condicionants
a tenir presents, etc. Així doncs en el present apartat tant sols es realitzarà una
descripció a manera de resum de les característiques bàsiques del camí sense entrar
en detalls que han quedat perfectament descrits en la memòria del Pla Especial.
Característiques del camí
El camí té una longitud de 3.221’51 metres i s’inicia en la cota 265,49 i finalitza en
cota 266.71 assolint una cota màxima de 369 metres en el P.K. 1890. El pendent
màxim puntual és del 19% per una longitud de 80 metres.
La pista, construïda en terra compactada, disposarà d’una plataforma de 5 metres i
amb unes voreres a banda i banda del vial d’1 metre d’amplada. Es mantindrà una
franja de dos metres a cada costat de la plataforma del vial que es mantindrà lliure de
vegetació baixa. En un tram del camí, el que circula pel fondo de Sant Andreu, es
construirà una cuneta de recollida i eliminació d’aigües.
El camí s’ha dividit en 8 trams dels quals el tram II, V i VIII corresponen a sectors
actuals sobre els quals tant sols caldrà realitzar el corresponent arrranjament de la
pista. La resta de trams seran de nova obertura i modificaran el traçat actual de la via.
Els trams que es conserven sumen un total de 1.071 metres (sumant la longitud del
fondo de Sant Andreu com a vial actual malgrat no pertanyia a la pista), la resta, és a
dir dos terços del total seran de nova obertura. El camí s’inicia a l’oest de la pista en
servei i finalitza en el mateix punt que ho fa el vial actual, mantenint així la mateixa
connectivitat del traçat.
44 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Tram I
Des del P.K. 000 al P.K. 720. Aquest és un sector de nova construcció. El vial seguirà
paral·lel al límit de propietat del terreny i en el P.K. 720 empalmarà amb el camí actual.
El pendent mig d’aquest tram és el 8% el mateix del pendent del camí actual si bé la
longitud del tram és 240 metres major. El camí segueix la direcció nordoest-sudest.
Tram II
Des del P.K. 720 fins al P.K. 870. Es manté en el seu traçat original i és l’únic de la
intervenció que es troba fora dels límits de la propietat d’Uniland. El pendent d’aquest
sector és proper al 11% de mitjana si bé en alguns punts concrets supera el 13%
recomanable.
El tram de camí surt de la propietat d’Uniland per tornar a entrar fent una corba
d’esquerra a dreta. Al bell mig de la corba connecta amb un altra camí. En aquest
sector donat que es troba fora dels límits de la propietat de l’empresa promotora no es
realitzarà cap actuació tret d’una millora del ferm, per assegurar la bona circulació de
la pista forestal
Tram III
Aquest tram s’inicia en el P.K. 870 i finalitza en el P.K. 1210. En el punt d’inici del
tram coincideix en l’entrada en terreny propietat d’Uniland i també coincideix amb el
desviament del traçat original del camí que es proposa eliminar i que va en direcció
oest-est per la carena del turó. El nou traçat inicia el descens en direcció nordoest-
sudest fins a trobar-se amb el barranc de Sant Llorenç. En aquest descens es passa
d’una cota màxima de 337 metres fins a 296 metres en el P.K.1210. El pendent mitja
és poc superior al -12% i amb un tram màxim del -15%.
Tram IV
Des del P.K. 1210 al P.K. 1750. En aquest tram el traçat proposat segueix paral·lel al
barranc de Sant Llorenç i és en el P.K. 1750 quan el camí comença a desviar-se del
barranc. La distància del camí respecte del torrent és de com a mínim 5 metres en
relació al marge del torrent considerant aquest com el nivell màxim que poden assolir
les aigües en un període de retorn de 100 anys.
Tram V
Del P.K. 1750 al P.K. 1900. Aquests tram va direcció Nord-sud dins del terme
municipal d’Olèrdola i empalma de nou amb un sector pista actual. El recorregut
45 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
continua la pujada iniciada al tram anterior fins la cota 369, amb un pendent mitjà del
tram del 13%. Aquest tram, que s’allunya de la zona d’ampliació concedida.
Tram VI
Del P.K. 1900 al P.K. 2140. Aquest sector s’inicia desviant-se de l’antiga pista, direcció
nord-sud. A partir d’aquest punt el camí inicia el descens i part del seu recorregut ja
pot entrar dins de les visuals de la urbanització de Daltmar. En el descens de la pista
pel turó, el traçat ressegueix les cotes de nivell apropant-se al petit torrent que neix a
escassa distància en el Turó de Colomer finalitzant el tram en el gual que caldrà
construir per passar el torrent.
Tram VII
Des del P.K. 2140 al P.K. 2570. Tram final de la pista a obrir que a partir del P.K. 2750
entra en el Fondo de Sant Andreu. El traçat del tram que circula en direcció sudoest-
nordest continua el descens en paral·lel al torrent. Per definir la distància de separació
del nou vial amb el torrent s’ha calculat el T10 i el T100 de manera que el vial ha
quedat separat com a mínim 5 metres des de la possible cota màxima a assolir per
l’aigua. El pendent mitjà d’aquest tram es proper al -9%, amb un pendent màxim del –
12%.
Tram VIII
Des del P.K. 2570 i fins el P.K. 3524. Aquest sector s’inicia amb l’entrada al fondo de
Sant Andreu on actualment discorre un camí que d’una banda porta fins les
immediacions de la urbanització Daltmar i per l’altra comunica amb la pista actual de la
pedrera i més a l’est amb un altra camí que duu fins el nucli de Moja. És a dir que tant
la pista actual com la pista proposada desemboquen al fons de Sant Andreu però en la
nova proposta 930 metres cap al sud del camí. En aquest tram la cota màxima a l’inici
és de 304 metres i la cota mínima al final del sector és de 267 metres, hi ha doncs un
desnivell de 37 metres que dona un pendent mitjà del -4%.
Les actuacions en aquest cas consistiran únicament amb la millora del ferm i
l’ampliació de la pista en aquells punts on es redueixi més dels 5 metres previstos de
plataforma que disposarà de drenatge lateral a una banda del camí concretament la
vessant dreta seguint els P.K. ascendents. També i donat que és considera zona
inundable es col·locaran senyals a l’inici i final de la via advertint d’aquesta situació i un
senyal intermedi cada 300 metres de recorregut.
46 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
2.2. ESTAT DEL PLANEJAMENT
2.2.1. PLANEJAMENT D’ABAST TERRITORIAL
Els plans supramunicipals que afecten a l’àmbit municipal de Olèrdola i de Santa
Margarida i els Monjos s’han de tenir en compte en la mesura que estableixen
directrius generals que permeten una ordenació estructurada del territori.
Els plans supramunicipals que afecten Al present Estudi d’Impacte i Integració
Paisatgística són:
- Pla Territorial General de Catalunya (PTGC) - Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) - Pla Director de l’Alt Penedès
� Pla Territorial General de Catalunya (PTGC)
El Pla Territorial General de Catalunya (PTGC), aprovat per la Llei 1/95, té com a
objectius definir l’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i orientar les
accions a emprendre per crear les condicions adequades que atreguin l’activitat
econòmica als espais idonis.
El PTGC estableix vuit categories de sistemes, adscrivint els municipis de Santa
Margarida i els Monjos i de Olèrdola al sector de l’Àrea Metropolitana.
L’Alt Penedès pertany a l’Àrea Funcional Territorial Metropolitana, que té un sistema
urbà molt ampli –el barceloní- i uns sistemes urbans basats en les ciutats intermèdies
que s’hi relacionen. El PTGC proposa per l’Alt Penedès un sistema de reequilibri
territorial de nivell 2 basat en el sistema urbà de Vilafranca del Penedès-Sant Sadurní
d’Anoia. El Pla proposa per a la comarca de l’Alt Penedès objectius respecte al
transport, en concret respecte a la xarxa ferroviària (metro regional, xarxa d’alta
velocitat) i la xarxa viària (desdoblament de la AP-7, Eix Vilafranca del Penedès-
Vilanova i la Geltrú).
El PTGC defineix unes condicions per a les quals un espai pot ser objecte de
protecció:
47 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
- Valors intrínsecs: paisatgístics, ambientals, edafològics, d’equilibri
ecològic i d’interès científic i didàctic-educatiu
- Valor agrícola o forestal
- Per a la seva capacitat reguladora en la relació home/natura i la seva
utilització com a espais de lleure
- Pels valors culturals que hi són coneguts
- Pels criteris de legislacions sectorials
Il·lustració d: Estructura territorial de la propos ta del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (Font: Pla Territorial General de Catalu nya)
48 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
� Pla Territorial Metropolità de Barcelona (Regió I)
Actualment s’està redactant el Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) que
definirà amb més detall que el PTGC l’ordenació conjunta d’aquest territori.
El PTMB pendent d’aprovació proposa una sèrie d’instruments per a la ordenació del
territori metropolità de Barcelona.
• Espais oberts - illes metropolitanes
El sistema de espais oberts està constituït per massissos muntanyosos, lleres fluvials,
zona litoral, boscos i àrees agrícoles d’especial interès. Els espais oberts proposats no
estan absolutament lliure d’edificacions i usos.
El sistema d’illes metropolitanes són espais compactes per a la concentració de la vida
essencialment urbana.
• Sistema de vies segregades
Constitueix una xarxa completa, homogènia i ortogonal d’autopistes.
• Sistema de vies cíviques
Comunica el sistema viari urbà amb les autopistes.
• Sistema ferroviari
• Grans infrastructures del transport (port i aeroport)
• Corredors de serveis (vies urbanes per vianants i bicicletes, xarxes bàsiques de serveis
d’aigua, gas i electricitat)
• Àrees dinamitzadores de l’activitat (superposició de sistemes de comunicació col·lectiu,
zones d’aparcament i proximitat als centres urbans)
Respecte a la comarca de l’Alt Penedès, el PTMB dóna una sèrie de recomanacions
en base a les poques pressions metropolitanes que presentava la comarca en el
moment de redacció del document. Donat que aquesta situació ha variat en l’actualitat,
aquestes recomanacions no es consideren en aquest estudi d’impacte paisatgístic.
� Pla Director de l’Alt Penedès
Actualment s’està elaborant el Pla Director de l’Alt Penedès. L’avantprojecte del Pla
Director de l’Alt Penedès proposa una sèrie d’objectius d’ordenació del territori per a
establir un model territorial de preservació de l’entorn tot ordenant les infraestructures i
el sistema d’assentaments com a base funcional de la comarca.
49 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Entre els objectius per a la preservació de l’entorn que es descriuen al Pla Director de
l’Alt Penedès es pretén la delimitació d’unitats paisatgístiques dins de la comarca.
S’han determinat tres unitats i nou subunitats per a l’Alt Penedès:
• Unitat 1. El paisatge forestal i agrari de les serr es de Mediona i les muntanyes de Pontons
Subunitat 1.1 El paisatge forestal i agrari de la capçalera del Mediona Subunitat 1.2 El paisatge forestal de les muntanyes de Pontons
• Unitat 2. El paisatge vitivinícola de la plana de l ’Alt Penedès Subunitat 2.1 El paisatge agrari i forestal del tram final de riu Anoia Subunitat 2.2 El paisatge agroforestal de la vall del riu de Bitlles Subunitat 2.3 El paisatge vitivinícola de la plana Subunitat 2.4 El paisatge urbà de Vilafranca del Penedès i els Monjos
• Unitat 3. El paisatge forestal i agrari de les munt anyes de l’Ordal, Olèrdola i Foix
Subunitat 3.1 El paisatge forestal i agrari de les muntanyes de l’Ordal, les serres de les Planes, Riés i les Gunyoles
Subunitat 3.2 El paisatge forestal d’Olèrdola Subunitat 3.3 El paisatge forestal del Foix
La zona afectada per la proposta de modificació del camí perimetral de la pedrera
d’Uniland Cementera SA es troba dins de la subunitat paisatgística 3.2 “El paisatge
forestal d’Olèrdola” que pertany a la unitat 3 de l’Alt Penedès “El paisatge forestal i
agrari de les muntanyes de l’Ordal, Olèrdola i Foix” limitant amb la subunitat 2.4 “El
paisatge urbà de Vilafranca del Penedès i els Monjos”.
Il·lustració 7: Subunitats paisatgístiques entorn a la pedrera d’Uniland Cementera S.A. (Font: Avantprojecte del Pla Director de l’Alt Pene dès. Any 2006)
50 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
La Unitat 3 del paisatge de l’Alt Penedès “El paisatge forestal i agrari de les muntanyes
de l’Ordal, Olèrdola i Foix” i, concretament, la Subunitat 3.2 “ El paisatge forestal
d’Olèrdola” on es troba l’àmbit d’estudi, es caracteritza per tractar-se d’un territori de
muntanya calcària on predominen els boscos, els matollars i les màquies,
interrompuda per estructures d’activitats humanes (pedreres i urbanitzacions).
51 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
2.2.2. PLANEJAMENT SECTORIAL
Els Plans més rellevants pel que respecte a l’estudi paisatgístic i al propi àmbit i amb
afectació a les actuacions del projecte de modificació del camí de la pedrera són:
- Pla d’Espais d’Interès Naturals (PEIN)
- Pla Territorial de l’Alt Penedès
- Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat municipis de
l’Alt Penedès
� Pla d’Espais d’Interès Naturals (PEIN)
El Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) és un instrument de planificació territorial amb
abast a tot el territori de Catalunya i d’obligat compliment de les seves disposicions
normatives per part de les administracions públiques i a particulars.
El PEIN va ser aprovat pel Decret 328/1992, de 14 de desembre, i recull les mostres
més significatives de la biodiversitat dels espais naturals de Catalunya i va delimitar
144 àmbits amb una superfície total de 648.065’6 ha (20% del territori de Catalunya).
Els objectius fonamentals del PEIN són els següents:
- Establir una xarxa d’espais naturals ampliada i representativa de la riquesa
paisatgística i la biodiversitat biològica dels sistemes naturals de Catalunya.
- Delimitar i establir les mesures necessàries per a la protecció bàsica d’aquests
espais naturals.
La protecció que determina aquest Pla d’Espais d’Interès Naturals es fonamenta en els
següents aspectes:
- Tot el territori inclòs en el Pla es considera sòl no urbanitzable
- La circulació amb mitjans motoritzats és objecte de restriccions
- Regulació d’activitats extractives
- Aplicació del Procediment d’Impacte Ambiental
- S’estableixen normes particulars per alguns espais.
52 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
A la comarca de l’Alt Penedès es descriuen quatre Espais d’Interès Natural (EIN), dels
quals l’EIN d’Olèrdola és el més pròxim a l’àmbit d’estudi.
Il·lustració 8: Espais d’Interès Natural (EIN) de l a Xarxa PEIN de la comarca de l’Alt Penedès (Font: Departament de Medi Ambient i Habita tge de la Generalitat de Catalunya)
ESPAIS D’INTERÈS NATURAL DE LA COMARCA DE L’ALT PEN EDÈS
Municipi EIN Superfície (ha) Avinyonet del Penedès Massís del Garraf 393,02 Castellet i la Gornal El Foix 292,81 Gelida Les Muntanyes de l’Ordal 822,91 Olèrdola Olèrdola 277,17 Olesa de Bonesvalls Massís del Garraf 720,48 Olesa de Bonesvalls Les Muntanyes de l’Ordal 335,50 Subirats Les Muntanyes de l’Ordal 362,29
Taula 12: Espais d’Interès Natural de la Xarxa PEIN de la comarca de l’Alt Penedès (Font: Web del Departament de Medi Ambient i Habitatge)
Ancosa-Montagut
El Foix
Olèrdola
Massís del Garraf
Muntanyes de l’Ordal
ALT PENEDÈS
Àmbit d’estudi
53 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Il·lustració 9: EIN d’Olèrdola limitant amb la pedr era d’Uniland Cementera S.A. (Font: Avantprojecte del Pla Director de l’Alt Penedès. An y: 2006)
L’EIN d’Olèrdola té una superfície de 277’17 ha i es troba ubicat completament al
terme municipal d’Olèrdola. Aquesta superfície correspon al 9’19% del total de la
superfície del terme municipal.
� Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat
municipis de l’Alt Penedès
El Pla Director Supramunicipal de Sostenibilitat de la Mancomunitat de Municipis de
l’Alt Penedès (PDSSMMAP) és un projecte que pretén definir criteris de sostenibilitat
per a la futura redacció dels plans generals urbanístics. Aquest Pla es va realitzar l’any
2005. Els municipis que s’han integrat en aquest Pla són El Pla del Penedès, Sant
Quintí de Mediona, Puigdàlber, Sant Pere de Riudebitlles, Sant Sadurní d’Anoia,
Subirats, Sant Llorenç d’Hortons, Gelida i Torrelavit.
El PDSSMMAP és el primer que s’ha fet a Catalunya i introdueix un aspecte pioner
que és la definició de criteris de sostenibilitat abans de la redacció dels plans
d’ordenació urbana municipals, la qual cosa permet als ajuntaments tenir un element
estratègic per a definir el futur del seu territori. Aquest estudi però no té caràcter
normatiu. El PDSSMMAP proposa restriccions concretes per tal de protegir els espais i
evitar la proliferació d’activitats que atemptin contra la geografia, la fauna i la flora de
l’indret.
EIN
54 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
A partir dels criteris de sostenibilitat que marca el PDSSMMAP es pretén que els
municipis que integren la Mancomunitat Alt Penedès introdueixin en els seus plans
d’ordenació urbana municipal normatives restrictives per tal de protegir les zones no
urbanitzables, regulin la utilització i es creï una institució supramunicipal per tal de
garantir que es compleixin aquests criteris.
55 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
2.2.3. PLANEJAMENT MUNICIPAL
� Pla General Urbanístic de Santa Margarida i els Mon jos
El planejament municipal vigent al municipi de Santa Margarida i els Monjos va ser
aprovat definitivament l'any 1985. Aquest pla està actualment en fase de revisió.
Segons el Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) vigent l’àmbit de la pedrera
d’Uniland Cementera S.A., així com el camí actual i la proposta de modificació del
camí es troben sòl no urbanitzable d’interès ecològic (Tipus I) i tota la resta com a sòl
no urbanitzable ordinari (Tipus II).
Segons el PGOU de Santa Margarida i els Monjos els usos permesos pels sòls
qualificats com d’interès ecològic (Tipus I) queden descrits en l’article 609 i
concretament són els següents:
� “En les àrees qualificades com a sòl no urbanitzable d’interès ecològic, es
prohibeix qualsevol construcció. Només s’admeten els usos compatibles amb
les condicions naturals i amb els objectius de protecció especial, que podran
ésser desenvolupats mitjançant Plans Especials amb les finalitats previstes al
número dos de l’article 13 d’aquestes normes”
Majoritàriament el traçat de la pista que circula pel terme municipal de Santa
Margarida i els Monjos està qualificat com no urbanitzable ordinari (Tipus II), en aquest
cas la normativa és molt laxa i permet gran quantitat d’usos, concretament i segon
l’article 610:
� “Es permeten els usos següents:
a) Habitatge unifamiliar
b) Agrícola i forestal
c) Celler de criança
d) Extractiu
e) Recreatiu, limitat a la reutilització d’edificacions existents que no
comportin interferències a l’ús agrícola.
f) Esportiu
56 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
� Pla d’Ordenació Urbanística Municipal d’Olèrdola
El municipi d’Olèrdola disposa d’un Pla d’Ordenació Urbanística Municipal on les
zones afectades es classifiquen com a zona forestal (clau 25) en terrenys classificats
com a “sòls de reforestació o reconstitució” (clau 25b) però també s’interfereix uns
pocs metres en zona de “sòls ocupats per bosc” (clau 25a). En qualsevol de les dues
situacions i segons el usos descrits en aquest document no es prohibeix la modificació
de camins actuals, com seria en aquest cas, però sí la obertura de nous camins
excepte en aquelles situacions que sigui necessari com a mesura de prevenció
d’incendis o de protecció civil.
57 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
� Pla Especial del Foix
El Pla Especial de l’embassament del Foix es va aprovar l’any 1993 per la Comissió
d’Urbanisme de Barcelona, promogut per l’Ajuntament de Castellet i Gornal. L’objecte
d’aquest Pla Especial era el de establir un règim de protecció, conservació i millora del
medi físic i del paisatge de l’entorn de l’embassament del Foix. Actualment s’està
realitzant una revisió del Pla, ampliant-se l’àmbit de protecció, terrenys que pertanyen
al municipi de Santa Margarida i els Monjos, així com els tipus de protecció.
Il·lustració 10: Límit del Parc del Foix amb l’àmbi t d’estudi de la Proposta de modificació del camí de la pedrera d’Uniland Cementera S.A. (Fo nt: Elaboració pròpia a partir de ortofotomapa escala 1:5000 de l’Institut Cartogràfi c de Catalunya i límit de protecció del Parc del Foix definit en el Avanç del Pla especial del Parc del Foix. Any 2006)
Urbanització Daltmar
Pedrera
Uniland Cementera S.A.
58 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Il·lustració 11: Zonificació i àmbits de proteccion s complementàries del Pla especial del Parc del Foix (Font: Avanç del Pla especial del Par c del Foix. Any: 2006)
La zona afectada per la proposta de modificació del camí de la pedrera d’Uniland
Cementera S.A. no es troba dins de l’àmbit del Pla Especial del Foix, però limita amb
zones amb àmbit de protecció agrícola, boscos i altres terrenys forestals.
Pedrera Uniland
59 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Il·lustració 12: Zonificació a l’entorn de la pedre ra d’Uniland Cementera S.A. (Font: Avanç del Pla especial del Parc del Foix. Any 2006)
Pel que respecte als espais que limiten amb la pedrera, als espais agrícoles definits
per l’Avanç del Pla especial no s’admet les construccions de noves edificacions i les
autoritzacions per usos i construccions es condicionen al manteniment del paisatge de
la vinya. Als espais forestals (boscos i altres terrenys forestals) no s’admet cap tipus
d’edificacions que impliqui la pèrdua de la condició forestal del terreny.
Urb.anitzacióDaltmar
Pedrera Uniland Cementera S.A.
60 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
2.2.4. DIRECTRIUS SOBRE EL PAISATGE
� Estudi del Paisatge vitivinícola de l’Alt Penedès
Aquest document està actualment en fase d’elaboració per part dels Departaments
d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Medi Ambient i Política Territorial i Obres Públiques.
En la presentació resum del document realitzada a l’any 2004 es van presentar els
següents instruments adreçats a la protecció, promoció i gestió dinàmica del paisatge:
• Recull de criteris paisatgístics pel planejament territorial i urbanístic
• Codi de bones pràctiques agrícoles
• Catàleg de propostes de restauració i millora del paisatge
• Proposta d’itineraris paisatgístics de la vinya
• Avanç de programa de Gestió de paisatge
L’Estudi del Paisatge vitivinícola de l’Alt Penedès recull la delimitació de sistemes
urbans definint-ne dos, Vilafranca del Penedès i Sant Sadurní d’Anoia. Els termes
municipals de Olèrdola i de Santa Margarida i els Monjos es troben inclosos en el
sistema urbà de Vilafranca del Penedès.
L’estudi delimita onze unitats del paisatge: Pontons, Mediona, Ordal, Olesa de
Bonesvalls, Gelida, Foix, Anoia, Sant Martí Sarroca, Vilafranca del Penedès – Els
Monjos, Plana Central i Riudebitlles. La zona corresponent a la proposta de
modificació del camí de la pedrera es troba ubicada a la unitat de Vilafranca del
Penedès – Els Monjos.
� Carta del Paisatge de l’Alt Penedès
En data 25 de novembre de 2004, es va signar la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès,
al Consell Comarcal per part dels alcaldes de la comarca i els diferents agents
territorials, la Diputació de Barcelona, així com, els Departaments d’Agricultura, Medi
Ambient i Política Territorial i Obres Públiques.
La Carta del Paisatge es tracta d’un conveni que han signat els diferents agents
territorials, les entitats i els diversos sectors econòmics que actuen al territori amb la
finalitat d’identificar els paisatges, analitzar les característiques i les forces que les
transformen, avaluar l’estat dels paisatges i implementar instruments orientats a
61 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
protegir, valoritzar, gestionar i planificar els paisatges, amb l’objectiu d’obtenir el
compromís entre els diferents agents territorials.
Els acords definits en la Carta del Paisatge parteixen de l’Estudi del Paisatge
Vitivinícola de l’Alt Penedès i suposen un conjunt de compromisos i condicionants que
es resumeixen a continuació:
• Protegir, millorar i valoritzar el paisatge de l’Alt Penedès mitjançant una gestió
dinàmica del territori i del paisatge de la comarca.
• Implementar els criteris paisatgístics de la Carta del Paisatge en els diferents
instruments de planificació territorial i urbanística de la comarca de l’Alt
Penedès.
• Adoptar el codi de bones practiques vitivinícoles.
• Crear l’òrgan de participació per al desenvolupament de la Carta del Paisatge
de l’Alt Penedès.
62 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
3. CRITERIS I MESURES D’INTEGRACIÓ
63 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
3.1. CRITERIS D’INTEGRACIÓ
L’objectiu dels criteris d’integració ha estat servir de guia en l’elaboració del projecte de
modificació del camí perimetral de la pedrera per tal de contribuir en la seva integració
paisatgística. El recorregut del camí ja es veu condicionat per diversos factors
topogràfics comentats a l’apartat 3.3 ANÀLISI D’ALTERNATIVES del present
document.
A l’hora d’establir els criteris d’integració en l’elaboració del projecte de modificació del
camí, s’han tingut en compte alguns dels criteris paisatgístics respecte a la xarxa
d’espais oberts de la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès. En concret, per aquest
projecte s’han tingut en compte els criteris paisatgístics de la Carta del Paisatge de
l’Alt Penedès següents:
• Es tindrà cura de protegir els indrets i/o elements ambientalment més
sensibles
• S’establiran sistemes dissuasius de freqüentació als paratges fràgils o amb
comunitats forestals d’interès
• S’evitaran les grans explanacions, és a dir, aquelles que comporten grans
moviments de terres i la formació de talussos i terraplens de gran impacte
ambiental i paisatgístic
• Es condicionaran els vaivesos i cunetes per a dirigir l’escorrentia de les
aigües
• S’evitarà la conversió dels camins en canals de drenatge
• S’efectuarà una senyalització, condicionament, i si s’escau es regularan els
accessos als llocs amb elements d’interès patrimonial.
• Es racionalitzarà la senyalització (localització, jerarquia, tipus d’informació,
etc.) i la senyalètica informativa i d’accés als paratges d’interès.
Altres criteris que s’han tingut en compte en l’elecció del recorregut del camí han estat
els següents:
• Aprofitar els camins existents. D’aquesta manera es redueix l’afectació al
medi físic
• Escollir el traçat amb major vegetació arbustiva i arbòria. D’aquesta manera
es redueix l’impacte visual.
D’altre banda, la Carta del Paisatge de l’Alt Penedès contempla la redacció de Plans
Especials de protecció i millora del patrimoni natural dels municipis com un criteri
paisatgístic respecte a la xarxa d’espais oberts.
64 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
3.2. MESURES D’INTEGRACIÓ
Les mesures d’integració es defineixen com les actuacions específiques que incorpora
la proposta per tal d’evitar, reduir o compensar l’efecte del projecte en el paisatge i
facilitar-ne la integració del camí proposat al paisatge existent.
La memòria del projecte defineix diverses mesures d’integració que queden
classificades en funció de si són concebudes per a evitar l’aparició d’impactes o bé
pretenen reduir els impactes inevitables que el projecte ocasiona al paisatge.
Les mesures preventives adoptades durant el desenvolupament del projecte
consisteixen en considerar tots els valors paisatgístics a preservar per a la definició
exacta del recorregut del camí, tant pel que respecte a l’afectació social i paisatgística
de l’obra finalitzada com a les possibles molèsties ocasionades durant l’execució de
l’obra. Per a minimitzar aquestes molèsties, es limita l’execució de l’obra fora d’hores
nocturnes.
Cal destacar que l’impacte cromàtic que podria produir el camí sobre l’entorn és
minimitza amb la utilització de pedra procedent de la zona.
La mesura correctora adoptada per a minimitzar els possibles impactes visuals
derivats de la ubicació final del camí, així com, dels vehicles que hi circulin un cop el
camí estigui habilitat consisteix en la plantació de vegetació autòctona de la zona.
Aquesta plantació es realitzarà en aquelles zones on la vegetació natural presenti
mancances i que, per tant, permet la visibilitat del camí des dels punts d’observació
descrits a l’apartat 1.2.2 PUNTS D’OBSERVACIÓ. La reforestació es realitzarà en
dues zones corresponents als Trams III (zona 1) i VI ( zona 2).
Mitigar l’impacte cromàtic, l’afectació de la massa forestal i en general l’impacte visual
s’aconsegueix en aquest cas bàsicament amb la plantació de vegetació arbòria. No es
preveu la plantació de vegetació arbustiva donat que la pista ha de mantenir dos
metres a banda i banda de la plataforma un espai lliure de vegetació baixa.
El traçat actual que es manté, donat que la zona es troba en zona de forest, ja disposa
majoritàriament de vegetació que cobreix les visuals del camí. Respecte del nou traçat,
una part transita per zona de vegetació arbòria on, malgrat l’afecció a la vegetació és
65 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
més important, té l’avantatge que la pista queda coberta per la vegetació actual que no
s’afecta. La topografia del terreny també ajuda en alguns casos a l’ocultament de la
pista, malgrat tot, hi ha dues zones on la vegetació es baixa amb absència de
vegetació arbòria que en la zona correspon bàsicament a pi blanc Pinus halepensis.
Així dons i amb independència dels arbres que es puguin plantar de manera aïllada en
algun tram de camí, la revegetació es centrarà en aquestes dues zones del traçat que
queden grafiades en el plànol Zones de revegetació.
Zona 1
La zona s’inicia amb l’entrada del camí en terrenys de la propietat i coincideix
amb el tram III del traçat nou. Aquesta zona inicia el descens des de cotes altes
de la carena i baixa fins l’entrada al barranc de Sant Llorenç. Aquesta zona
està lliure de vegetació arbòria i disposa des del camí d’una amplia visual de la
zona del barranc i del turó veí. Entenem doncs que aquesta és una zona fràgil i
que cal realitzar una actuació correctora que preservi la qualitat del paisatge.
L’ampliació de la pedrera que es desenvoluparà a esquenes d’aquest camí
baixarà la cota del terreny de manera que el camí passarà a ésser el punt més
elevat que es visualitzarà des del turó veí. Així doncs una actuació correctora
en aquest punt en base a la plantació d’arbrat també resultarà beneficiós com a
barrera visual de la pedrera, especialment quan la cota del terreny assoleixi la
cota actual del camí.
Zona 2
La zona 2 on es preveu realitzar plantació coincideix amb part del tram de nou
traçat VI. Aquest tram és l’únic que es pot veure des de la urbanització veïna de
Daltmar i de manera concreta i puntual des de tres cases que es troben sobre
primera línia en el turó adjacent. Una part del Turó de Colomer oculta aquest
tram de pista a la visual dels veïns i la vegetació de la zona fa la resta.
Així doncs i valorant que hi ha un sector del tram que pot quedar exposat a
visuals i que en aquest punt la vegetació de la zona es baixa o rala, es
necessari realitzar una acció correctora que, com en el cas de la zona 1,
consistirà en la plantació de vegetació arbòria pel marge dret del camí amb la
intenció de que aquesta vegetació en alçada camufli l’impacte visual
principalment del talús creat que és l’únic que es pot arribar a veure.
66 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
6 m
vial
vial
6-7 m
Es preveu realitzar una plantació de pí blanc (P. halepensis) en el marge dret de la
pista considerant el P.K. ascendent. Aquesta franja de pins es realitzarà gairebé a
portell, plantant els pins a diferents alçades del terreny sobre una línia de 6-7 metres a
comptar des de la vorera de
la pista. El desnivell del
terreny facilitarà que malgrat
no s’allunyin més enllà de 6
metres del vial, els arbres
quedin a diferent alçada
fugint de l’artificialitat de les
plantacions lineals i
d’aquesta manera s’obté
també el màxim de cabuda
coberta amb la mateixa
densitat de plantació. Aquest
tipus de plantació, en resultar
molt natural, permet donar
una imatge de recobriment
de massa vegetal superior al
que s’obté en el cas d’altres
tipus de plantació.
El material utilitzat per la plantació, tindrà una alçada d’entre 1,50 i 1,75 metres en
contenidor. La opció de triar el pi blanc respon a que és l’espècie gairebé única de la
zona i a banda té un millor creixement i arrelament que altres tipus de pins i per
descomptat que les alzines a les quals correspondria la vegetació clímax de la zona. El
fet de triar pins d’alçada 1,50 a 1,75 metres correspon a procurar per la supervivència
de la planta i que de la mateixa manera els impactes es minimitzin des del primer
moment que es realitza l’acció correctora. Planta de superior tamany milloraria el grau
de cobriment de l’espai però estaria compromesa la seva supervivència donat que té
un pitjor arrelament, especialment si considerem que les zones on es preveu realitzar
la plantació, i en particular la zona 2, hi ha afloraments de pedra calcària que
redueixen la capa de sol fèrtil.
Amb els pins d’aquest tamany s’augmenta considerablement les possibilitats de
supervivència del material forestal si bé caldrà mantenir les prescripcions bàsiques per
67 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
realitzar plantacions d’aquestes característiques (formació correcte del clot, aportació
de terra vegetal, formació d’escocell, reg inicial de 40 litres per arbre, època de
plantació, regs periòdics, etc), També caldrà controlar la qualitat del material forestal
de reproducció (MFR) que queda establert per normativa, no obstant requerirà un
control visual in situ afegit. Aquest control visual no s’ha de basar únicament en criteris
de tamany de la planta sinó també en un control d’altres criteris morfològics (sistema
del radicular, etc.) que permetin fer una avaluació ràpida de l’estat fisiològic.
També es tindrà present les possibles marres preveient la substitució de plantes que
no hagin aconseguit arrelar de manera que s’asseguri en tot moment el cobriment
visual.
Respecte els marcs de plantació a efectuar en totes dues zones, es plantarà un pi
cada 5-6 metres a diferents alçades de manera que en el desenvolupament de la copa
quedi cobert tot el traçat. Es preveu doncs un total de 210 exemplars de Pinus
halepensis ha plantar sense considerar les marres que es puguin produir.
Concretament:
� 70 pins per la zona de revegetació 1
� 40 pins per la zona de revegetació 2
� 100 pins per les plantacions d’exemplars aïllats en diferents punts del traçat,
tant en trams d’obertura de camí com en les zones d’arranjament de camí
existent.
68 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Fora de les mesures correctores minimitzadores dels impactes visuals, el projecte
contempla altres mesures correctores per corregir altres impactes sobre el medi
natural.
Part de la proposta de modificació del camí discorre per cursos naturals d’aigua, de
manera que aquests cursos es veuran afectats per la compactació del terreny i el pas
de vehicles. Per tal de minimitzar aquest impacte sobre les aigües superficials en el
Tram VI es dotarà amb un gual inundable per garantir la consistència del camí que no
interfereixi amb els cursos naturals d’aigua.
La circulació de vehicles no autoritzats pel camí es limitarà amb senyals i amb
cadenes que n’impedeixen l’accés lliure. D’aquesta manera es redueix l’impacte
acústic i la pols que la circulació de vehicles genera sobre l’entorn.
No s’han definit mesures d’integració compensatòries .
69 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
3.3. ANÀLISI D’ALTERNATIVES
Les alternatives proposades per al projecte consisteixen en les alternatives plantejades
del recorregut del camí entorn a la pedrera. Concretament es van valorar 3 alternatives
i diferents variants d’aquestes alternatives que modificaven el recorregut per alguns
dels trams del traçat proposat i que estan reflectides gràficament en el plànol annex a
la memoria Planta General alternativas previstas.
A l’hora de definir la proposta de traçat van aparèixer algunes alternatives que
finalment van ésser descartades després del seu anàlisi i valoració. Les diferents
alternatives sospesades a la memòria del projecte atenen a consideracions tècniques i
econòmiques, en quant a la eliminació de pendents amb traçats més o menys llargs i
que permetin més o menys superfície d’explotació, així com més o menys cost de
construcció.
A continuació es realitza un resum de les 3 alternatives sospesades a la memòria del
projecte:
Alternativa 1:
Aquesta alternativa substituïa la proposta actual del Tram III i consistia en que la pista a
la sortida del Tram II (tram no alterable donat que el seu recorregut va per fora dels
límits de la propietat) girava en direcció nord-sudest passant per l’exterior de la zona
concedida d’ampliació connectant prop de l’actual inici del Tram IV. Per reduir el
pendent de la zona el traçat desenvolupava dues corbes.
Els avantatges d’aquesta alternativa consistien en que l’empresa podia aprofitar
11.000m2 més de l’ampliació concedida i que els pendents puntuals eren menors que a
la proposta. Els desavantatges consistien en: increment significatiu de la longitud del
vial, increment del cost de construcció i increment dels riscos d’accident.
Paisatgísticament, aquesta alternativa suposaria un major impacte donat que el tram
sospesat discorre sobre una superfície lliure de vegetació, fet que incrementa la
visibilitat del camí.
Alternativa 2:
L’alternativa 2 es proposava com a variant del tram VI i VII i afectaria també al tram VIII
que circula pel fondo de Sant Andreu. S’iniciava a l’entrada del tram VI i consistia en
girar el traçat en direcció nord-sud per anar a cercar el Fondo de Sant Andreu entrant
en aquest camí aproximadament pel actual P.K.3.000.
70 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Els avantatges d’aquesta alternativa consistien en la reducció del cost de construcció
per reducció de la longitud, evitant el creuament al torrent del Colomer, allunyar-se de
la zona habitada i apropant-se del límit d’explotació. El desavantatge d’aquesta
alternativa és l’increment de la pendent puntual.
Paisatgísticament, aquesta alternativa tenia una menor afectació sobre la vegetació.
Alternativa 3:
L’alternativa 3 consistia en la variació del traçat actual que circula pel Fondo de Sant
Andreu. Aquest traçat alternatiu tenia el seu recorregut, direcció sud-nord, en paral·lel
al Fondo de Sant Andreu.
Els avantatges d’aquesta variant consistien en que no suposava pendents no
assumibles i es mantenia la qualitat de la circulació de la pista. El desavantatge més
significatius és l’increment del cost de l’obra.
Paisatgísticament, aquesta alternativa té un major impacte sobre la vegetació existent i
seria més visible, donat que la pista aniria elevada respecte al Fondo del Barranc.
La proposta de modificació del camí finalment adoptada no és la variant que ofereix un
menor impacte paisatgístic, donat que té una longitud més gran que les alternatives
sospesades. L’impacte paisatgístic de la proposta també es veu augmentat respecte a
les alternatives donat que part del seu traçat discorre paral·lelament al Torrent del Turó
del Colomer, així com per la introducció d’elements nous al paisatge (gual, talussos,
senyals) per raons de seguretat. Tot i així, la seva elecció respon a l’ús que es donarà
al camí, ja que les alternatives descartades incrementen la pendent puntual del
recorregut fet que dificultaria el pas de vehicles de bombers.
Cal destacar, però, que des del punt de vista paisatgístic les 3 alternatives sospesades
a la memòria del projecte i la proposta de modificació del camí tenen un impacte
paisatgístic similar, molt atenuat pel fet que s’aprofiten trams de camins existents i per
la pròpia orografia del terreny i per la vegetació existent que ocultaria bona part del
recorregut de totes elles.
71 de 79
Estudi d’Impacte i Integració Paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unilan d en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
3.4. IMPACTE PAISATGÍSTIC
És necessària la caracterització, definició i valoració dels impactes paisatgístics
potencials associats a les actuacions proposades per la proposta de modificació del
camí perimetral de la pedrera d’Uniland Cementera S.A.
S’han identificat els elements que tenen un impacte sobre el paisatge en fase
d’execució de la obra i en fase d’utilització del camí .
� Impactes paisatgístics identificats en fase d’execu ció d’obra
• Generació de pols
• Afectació de cursos d’aigua
• Impacte visual
� Impactes paisatgístics identificats en fase d’utili tzació del camí
• Afectació massa forestal
• Generació de pols
• Afectació cursos d'aigua
• Impacte cromàtic
• Impacte visual
• Accessibilitat
Els impactes s’han valorat en funció de si són:
Compatibles o lleus: impactes que permeten una integració de la proposta amb l’aplicació de mesures senzilles o que no requereixen mesures d’integració. Moderats: impactes que es redueixen substancialment amb l’aplicació de mesures d’integració. Severs: impactes que no es poden solucionar amb mesures d’integració i fan aconsellable replantejar la concepció del projecte. Crítics o incompatibles: impactes amb efectes molt intensos en el paisatge, que superen el llindar tolerable i fan desaconsellable la proposta.
72 de 79
Estudi d’impacte i integració paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unila nd en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
IMPACTES EN FASE D'EXECUCIÓ D'OBRA CARACTERITZACIÓ DESCRIPCIÓ VALORACIÓ MESURES D'INTEGRACIÓ (si s'escau)
Generació de pols Sedimentació sobre les superfícies de l’entorn, principalment la vegetació, ocasionada pel moviment de terres i el pas de vehicles Impacte compatible Remullat de les superfícies de pas i les terres a moure
Afectació cursos d'aigua Turbidesa de les aigües ocasionada pel moviment de terres Impacte compatible
No són necessàries mesures d'integració. Els cursos d'aigua de la zona són torrents que només porten aigua en cas de pluja, de manera que són aigües tèrboles de manera natural.
Impacte visual Impacte ocasionat per la introducció de maquinària i personal a l'entorn durant l'execució de l'obra. Impacte compatible La introducció de maquinària i personal serà la mínima
imprescindible.
IMPACTES EN FASE D'UTILITZACIÓ DEL CAMÍ
CARACTERITZACIÓ DESCRIPCIÓ VALORACIÓ MESURES D'INTEGRACIÓ (si s'escau)
Afectació massa forestal
Desbrossament per obrir pas al nou recorregut del camí, així com per la neteja dels marges del camí existent. Impacte moderat Reforestació de les zones adjacents.
Afectació massa forestal
Reforestació als marges del camí per minimitzar l'impacte visual del camí des dels punts d'observació. Impacte positiu No s'escau
Generació de pols Sedimentació sobre les superfícies de l’entorn, principalment la vegetació, ocasionada pel pas de vehicles Impacte compatible El pas de vehicles està molt limitat, l'entorn pot tornar a l'estat
original sense intervencions.
Afectació cursos d'aigua
Alteració dels cursos d'aigua. El torrent del Turó del Colomer es veu lleugerament alterat pel nou recorregut del camí, però no interromput.
Impacte moderat S'estableix la col·locació d'un gual per dirigir les aigües d'escorrenties en aquest punt.
Impacte cromàtic El camí produeix una ruptura cromàtica del paisatge dominat per la vegetació. Impacte moderat
Reforestació selectiva a les zones de menor densitat de vegetació i a aquelles zones on el camí sigui visible des dels punts d'observació descrits. També es minimitza l'impacte cromàtic amb la utilització de la mateixa pedra de l'entorn.
Impacte visual Correspon a l'impacte visual d'elements discordants del paisatge, com són el propi camí, els tal·lusos i el gual, així com les senyalitzacions que es disposaran als extrems del camí.
Impacte moderat Reforestació.
Accessibilitat Restricció de l'accés a la zona perimetral de la pedrera. Impacte positiu No s'escau
73 de 79
Estudi d’impacte i integració paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unila nd en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
74 de 79
Estudi d’impacte i integració paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unila nd en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
4. SÍNTESI
75 de 79
Estudi d’impacte i integració paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unila nd en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
4.1. SÍNTESI
L’ampliació de la zona d’explotació de la pedrera de Uniland Cementera S.A. ubicada
als termes municipals de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola determina la
supressió del camí perimetral que actualment és utilitzat com a via de servei, així com
pel cos forestal com a pista de vigilància i extinció d’incendis.
La Direcció General de Qualitat Ambiental va emetre resolució aprovatòria de la futura
ampliació condicionada al compliment d’un seguit de requeriments, entre d’altres, la
habilitació d’un vial perimetral a la pedrera per facilitar l’arribada dels vehicles
d’extinció d’incendis.
Per donar compliment a aquest requeriment, es desenvolupa la proposta de
modificació del camí perimetral de la pedrera sospesant 3 alternatives de recorregut.
El recorregut del camí es veu limitat d’una banda pel límit d’explotació i d’altre pel límit
de propietat de Uniland Cementera S.A., de manera que les alternatives suposen
variacions de trams del camí. El recorregut finalment adoptat respon a la necessitat
d’ús per part de vehicles d’extinció d’incendis, descartant les alternatives que
suposaven un major pendent puntual del recorregut.
La redacció del Pla Especial i concretament del present estudi paisatgístic inclòs en
aquest document, respon a les directrius del Pla General d’Ordenació Urbana vigent
en el municipi de Santa Margarida i els Monjos, que obliga a la redacció d’un Pla
Especial per la modificació de camins. Aquest requeriment es va recollir en la resolució
aprovatòria de la Direcció General de Qualitat Ambiental.
L’àmbit del present estudi d’impacte i integració paisatgística correspon a una zona
eminentment forestal, amb pocs elements antròpics del paisatge, a excepció de la
pròpia pedrera, camins forestals, torres d’alta i mitja tensió i algunes edificacions rurals
abandonades.
De l’anàlisi del paisatge de l’àmbit d’estudi són remarcables els aspectes següents:
• El component biòtic és el component dominant del paisatge de l’entorn,
juntament amb el component abiòtic. El paisatge de l’àmbit d’estudi correspon
a un bosc mediterrani en regressió on s’hi desenvolupen usos eminentment
forestals, i on hi predominen els elements vegetal i orogràfic del paisatge.
L’orografia del terreny determina que la percepció del paisatge sigui tancada.
76 de 79
Estudi d’impacte i integració paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unila nd en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
• Els valors estètics intrínsecs del paisatge de l’àmbit d’estudi estan
caracteritzats per interfícies paisatgístiques on es produeixen combinacions
amb la natura. El fons escènic predominant des de qualsevol punt de l’àmbit
d’estudi està constituït per turons, i des d’algun punt elevat del turó més proper
a Daltmar presenta també habitatges (zones de l’àmbit des d’on és visible la
urbanització Daltmar del municipi d’Olèrdola).
• La proposta del camí discorre entre turons i fondalades, en bona part per zones
amb vegetació densa i altres zones amb vegetació no tant densa i fins i tot rala
en alguns punts. La disposició de la proposta del camí entre les fondalades
determina que el futur camí sigui visible només des de punts molt concrets de
la urbanització Daltmar, al terme municipal d’Olèrdola. Concretament, s’ha
identificat un punt d’observació de la zona per on discorrerà el camí perimetral.
Des d’aquest punt d’observació la visibilitat queda molt limitada per la
vegetació, tal com queda representat a l’esquema de la conca visual que s’ha
laborat des d’aquest punt, que presenta una forma el·líptica amb un 27% de
compacitat.
• S’ha determinat que la qualitat paisatgística de l’àmbit d’estudi és elevada,
condicionada fonamentalment per la vegetació autòctona en boscos ben
constituïts, així com per les formes suaus d’alternança entre turons i
fondalades.
• S’ha determinat que la fragilitat paisatgística de l’àmbit d’estudi és baixa,
condicionada fonamentalment per la forma i mida de les conques visuals, així
com pel pendent.
Respecte al planejament, l’actuació es compatible amb els plans d’ordenació municipal
dels dos municipis afectats, en tots dos territoris el terreny està considerat com a sòl
no urbanitzable, classificat en diferents tipus, però els usos de tots ells permeten la
modificació del traçat proposat.
Durant la elaboració del projecte de modificació del camí d’accés a la pedrera, es van
tenir en compte tots els aspectes estructurals, ecològics i paisatgístic de l’àmbit
d’estudi, així com els factors de visibilitat que es pugessin veure afectats.
77 de 79
Estudi d’impacte i integració paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unila nd en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
Es van valorar diferents alternatives per al recorregut del camí atenent a criteris
topogràfics (ús de la pista i viabilitat) i paisatgístics. El recorregut finalment adoptat es
considera el més adient donades les característiques topogràfiques de l’emplaçament.
La ubicació, dimensions i pendent del terreny, especialment pel que fa al Barranc de
Sant Llorenç i la baixada fins el Fons de Sant Andreu, van determinar el recorregut
finalment acceptat per a la proposta de modificació del camí perimetral.
Per aquest motiu, l’elecció del recorregut del camí es considera plenament justificada
des del punt de vista tècnic. Donat que l’ampliació de la pedrera obliga a un
reallotjament del camí, el recorregut escollit també es considera justificat
econòmicament. Es considerara que l’impacte visual i ecològic de la modificació del
recorregut no augmenta significativament l’impacte produït pel camí actual. Cal tenir en
compte que el major impacte visual i ecològic el produirà la pròpia ampliació de la
pedrera que es desenvoluparà a pocs metres del vial.
Per tal d’evitar, reduir o compensar l’efecte del projecte en el paisatge i facilitar-ne la
integració del camí proposat al paisatge existent, el projecte defineixen un seguit de
mesures d’integració independents de les mesures correctores que s’han previst per
minimitzar l’impacte de l’activitat extractiva:
• Mesures preventives: consisteixen en considerar tots els valors paisatgístics a
preservar per a la definició exacta del recorregut del camí, tant pel que
respecte a l’afectació social i paisatgística de l’obra finalitzada com a les
possibles molèsties ocasionades durant l’execució de l’obra. Per a minimitzar
aquestes molèsties, es limita l’execució de l’obra fora d’hores nocturnes. Cal
destacar que l’impacte cromàtic que podria produir el camí sobre l’entorn és
minimitza amb la utilització de pedra procedent de la zona.
• Mesures correctores: adoptada per a minimitzar els possibles impactes
visuals derivats de la ubicació final del camí, així com, dels vehicles que hi
circulin un cop el camí estigui habilitat consisteix en la plantació de vegetació
autòctona de la zona. Aquesta plantació es realitzarà en aquelles zones on la
vegetació natural presenti mancances i que per tant permeten la visibilitat del
camí. Els punts principals on es realitzarà l’ocultament de la pista per plantació
correspon a la visual d’una zona reduïda de Daltmar (concretament 3
habitatges) i des d’un turó veí, que si bé té difícil accés a la població no es
considera prou motiu per no realitzar una actuació correctora de camuflatge. La
78 de 79
Estudi d’impacte i integració paisatgística del cam í perimetral per l’ampliació de la Pedrera d’Unila nd en els municipis de Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola
resta d’actuacions seran puntuals amb plantació aïllada de vegetació que
compensarà en part l’impacte de la vegetació eliminada.
La plantació es realitzarà atenent a criteris estètics i es defugirà de plantacions
lineals poc naturals. El tipus de planta, el tamany, el marc i la densitat de
plantació han estat definits per tal d’assegurar la millor integració i impacte del
vial sobre el paisatge existent.
• Altres mesures correctores: per tal de corregir altres impactes sobre el medi
natural s’ha prohibit la circulació de vehicles no autoritzats amb senyals i amb
cadenes que n’impedeixen l’accés lliure.
En resum, es pot concluir que els diferents condicionants determinen bàsicament el
traçat del vial i que aquest presenti poques alternatives. El traçat proposat s’ha escollit
finalment per les avantatges que presenta respecte als usos que es donarà a aquest
camí i per minimitzar l’impacte de l’actuació en el entorn pròxim. D’altre banda, la
valoració de la proposta respecte de les alternatives determina que presentin un
impacte paisatgístic similar. L’impacte paisatgístic que es preveu produir es considera
assumible, donat que hi ha pocs punts d’observació del vial i aquests seran corregits
per les mesures correctores previstes.