Història

El llibre que teniu a les mans recull les sis entrevis-tes llargues amb els quatre darrers presidents de laGeneralitat de Catalunya –Josep Taradellas, JordiPujol, Pasqual Maragall i José Montilla– publicadesa L’AVENÇ. En conjunt componen un fresc extra-ordinàriament significatiu de la vida política catalanades de 1931 fins ara.Tots quatre presidents han suposat ruptures amb elsseus predecessors, però vistos en conjunt magnifi-quen la voluntat dels catalans per aconseguir eixam-plar i fer respectar el seu dret a l’autogovern. Totsquatre han sumat caràcter, intel·ligència, possibilis-me, coratge, tenacitat, realisme, personalitat i prag-matisme. Tots quatre assenyalen les especials cir-cumstàncies polítiques en què viu, encara, Catalunya.Quatre maneres d’entendre la identitat i d’inter-pretar la realitat social, però una manera comunad’afrontar-la: els quatre són hereus d’allò que PierreVilar anomenava el substrat comú, el catalanisme.Un catalanisme entès com a voluntat d’autogovern isentit de nació; un catalanisme reformista envers laidea d’Espanya i la configuració de l’Estat. Un catala-nisme que, amb els matisos que expressen cadas-cun dels quatre presidents, denota la base profunda-ment democràtica de la identitat catalana.

Els Quatre PresidentsEntrevistes a Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla

Els Q

uatre Presidents.E

ntrevistes a Tarradellas, Pujol, Maragall i M

ontilla

www.rballibres.com

Leandre Colomer i Calsina (Barcelona,

1951-1989) va ser un dels fundadors de

L’Avenç l’any 1976. També fundà les revis-

tes Història i Societat i Crònica, i fou redac-

tor de la revista Nous Horitzons. Publicà

diversos treballs sobre els moviments

socials i el catalanisme dels segles XIX i XX.

Ferran Mascarell i Canalda (Sant Just

Desvern, 1951) és historiador i va ser un

dels fundadors de L’Avenç l’any 1976. En va

ser el director entre 1979 i 1985. Ha estat

Regidor de Cultura de l’Ajuntament de

Barcelona (1999-2006) i Conseller de Cul-

tura de la Generalitat de Catalunya (2006).

Actualment és el Conseller delegat d’RBA

Audiovisual.

Josep M. Muñoz i Lloret (Barcelona,

1959) és historiador i director de L’Avenç

des de 1999. És autor d’una tesi doctoral

sobre Vicens i Vives, i del llibre que se’n va

derivar, Jaume Vicens i Vives (1910-1960).

Una biografia intel·lectual, que va obtenir el

premi Gaziel de biografies i memòries i que

va ser publicat el 1997 per Edicions 62.

Recentment, ha tingut cura de l’edició de

l’Àlbum Jaume Vicens i Vives, 1910-1960

(Edicions Vicens Vives i SECC, 2010).

Últims títols publicats

Federico Vázquez OsunaLa justícia durant la Guerra CivilEl Tribunal de Cassació de Catalunya

Antoni SeguraEuskadiCrònica d’una desesperança

Tzvetan TodorovUna tragèdia francesa

Portada_entrevistes retrats_def.qxd 23/02/2010 13:07 PÆgina 1

Josep M. Muñoz (ed.)

ELS QUATRE PRESIDENTSEntrevistes a Tarradellas, Pujol, Maragall i Montilla

Pròleg de Ferran Mascarell

L’AVENÇBarcelona

2010

tripa Presidents2.qxd 23/02/2010 13:12 PÆgina 3

Barcelona, març 2010© del text, els autors© d’aquesta edició, L’Avenç, S.L., 2010Passeig de San Joan, 26, 2n 1a08010 Barcelona Telèfon: 93 245 79 21 Fax: 93 265 44 16www.lavenc.cat

Es reserven tots els drets.Cap part d’aquesta publicació no pot ser reproduïda, emmagatzemada o transmesaper cap mitjà sense permís de l’editor.

Disseny de la col·lecció: Toni MiserachsDisseny de la coberta: Natàlia BásconesComposició: L’Avenç

ISBN: 978-84-88839-43-5Ref. aven022Dipòsit legal: B. Imprès a

tripa Presidents2.qxd 23/02/2010 13:12 PÆgina 4

TAULA

Pròleg de Ferran Mascarell. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7

Entrevista a Josep Tarradellas (desembre de 1976). . . . 15

Entrevista a Jordi Pujol (maig de 2001). . . . . . . . . . . . . 45Entrevista a Jordi Pujol (novembre de 2004). . . . . . . . . 71

Entrevista a Pasqual Maragall (juliol/agost de 2002). . 91Entrevista a Pasqual Maragall (maig de 2007). . . . . . . 119

Entrevista a José Montilla (octubre de 2009). . . . . . . . 139

tripa Presidents2.qxd 23/02/2010 13:12 PÆgina 5

PRÒLEG

Catalunya ha tingut 128 presidents al capdavant de la Gene-ralitat des que el 1359 Berenguer de Cruïlles va prendre pos-sessió del càrrec. El 15 de setembre de 1714 l’autogovern delscatalans va ser abolit, quan havien passat quatre dies des dela derrota militar de l’11 de setembre, i no va ser fins 287 anysmés tard, el 14 d’abril de 1931, que la Generalitat va reviure.Des d’aleshores Francesc Macià (1931-1933), Lluís Com-panys (1933-1940), Josep Irla (1940-1954), Josep Tarrade-llas (1954-1980), Jordi Pujol (1980-2003), Pasqual Maragall(2003-2006) i José Montilla (2006) n’han ocupat la presidèn-cia amb una continuïtat de 79 anys. D’aquest període, però,els presidents de la Generalitat han viscut a l’exili durant 41anys. El retorn del president Tarradellas el 1978 va suposarl’inici d’una insòlita continuïtat de més de trenta anys.

El llibre que teniu a les mans recull les sis entrevistes llar-gues amb els quatre darrers presidents de la Generalitat deCatalunya –Josep Tarradellas (Cervelló, 1899 - Barcelona,1980), Jordi Pujol (Barcelona, 1930), Pasqual Maragall(Barcelona, 1941) i José Montilla (Iznájar, Còrdova, 1955)–publicades a L’Avenç. En conjunt componen un fresc ex-traordinàriament significatiu de la vida política catalana desde 1931 fins ara. Els fils que estira cadascun dels presidents

7

tripa Presidents2.qxd 04/03/2010 11:06 PÆgina 7

teixeixen el conjunt de la nostra història col·lectiva i ens per-meten comprendre com s’ha fet la Catalunya actual. Cadas-cun d’ells ha fet –o està fent encara– aportacions personalsque mostren amb precisió de quina manera les opcions per-sonals i les col·lectives s’entrelliguen en el procés històric.

Llegits de manera contínua, els quatre presidents perme-ten apreciar el trauma que va suposar la Guerra Civil, cosaque dóna més valor encara a la tenaç funció d’enllaç genera-cional que va autoexigir-se el president Tarradellas. Unhome nascut l’any 1899 va mantenir en vigor la instituciófins que un altre dirigent nascut l’any 1930 en va agafar el relleu. Al mig, una generació perduda. Després, amb la democràcia, la continuïtat. Tres homes nascuts el 1930, el1941 i el 1955, separats per menys d’una generació.

Els quatre presidents expressen la disposició de la societatcatalana a donar les regnes del govern a gent sorgida de geo-grafies ben diferents. Són quatre presidències que, desmen-tint el tòpic, manifesten la diversitat ideològica i la facilitatamb què la societat catalana estimula la pluralitat políticadels seus governants. Tarradellas sorgí de les files del comerç, Pujol de la burgesia bancària, Maragall de laintel·lectualitat petitburgesa i Montilla del camp andalús i dela immigració.

Tots quatre han suposat ruptures amb els seus predeces-sors, però vistos en conjunt magnifiquen la voluntat de con-tinuïtat dels catalans per aconseguir eixamplar i fer respectarel seu dret a l’autogovern. Tots quatre han sumat caràcter,intel·ligència, possibilisme, coratge, tenacitat, realisme, per-sonalitat i pragmatisme. Tarradellas diu que la Generalitatde 1931 era «una cosa que no era res»; entre tots n’hi hantret un gran profit. Han desplegat discursos personals, peròperfectament enllaçats entre si. Hi ha una sintonia secretaentre ells; com diria Walter Benjamin, una història compar-

8

tripa Presidents2.qxd 23/02/2010 13:12 PÆgina 8

tida. Tots han treballat en la mateixa història i estan en lamateixa història. Són molt diferents i, en canvi, responen demanera molt similar davant les coses de fons que determi-nen, prometen o impedeixen el desplegament de l’autogo-vern. Tots quatre assenyalen les especials circumstàncies polítiques en què viu, encara, Catalunya.

Quatre maneres, doncs, d’entendre la identitat, de meta-bolitzar les demandes socials, d’interpretar la realitat socialque han hagut d’afrontar; però per damunt de tot, una manera comuna d’afrontar la realitat. Els quatre són hereusd’allò que Pierre Vilar anomenava el substrat comú: el cata-lanisme. Un catalanisme entès de manera compartida com avoluntat d’autogovern i sentit de nació; un catalanisme reformista envers la idea d’Espanya i la configuració de l’Es-tat. Un catalanisme de to globalment cívic i democràtic queobservat en conjunt, i contemplant-ne tots els matisos queexpressen els quatre presidents, denota la base profunda-ment democràtica de la identitat catalana.

Un catalanisme sobre el qual posen accents molt dife-rents, però que els uneix en la cerca de l’autogovern, encaraen fase constituent. Les diferències generacionals, ideològi-ques i de tarannà personal es veuen minvades pel fet incon-testable que el procés d’afirmació nacional i d’encaix ambEspanya no acaba d’estar mai tancat. Per això, les disconti-nuïtats lògiques i democràtiques que tots quatre representenes difuminen en la mirada conjunta. Els unifica l’obligació–sovint defensiva– de consolidar la continuïtat institucionali engrandir l’autogovern.

La virtut principal d’aquest text editat pel director deL’Avenç, Josep M. Muñoz, és mostrar-nos una síntesi inigua-lable de les fortaleses i debilitats de la vida política catalanaa través del pensament dels presidents del país. Les entrevis-tes estan fetes en circumstàncies històriques molt diferents.

9

tripa Presidents2.qxd 23/02/2010 13:12 PÆgina 9

La primera, la més llunyana en el temps, va tenir lloc l’estiude 1976 a Saint-Martin-le-Beau, a la residència del presidentTarradellas a l’exili. Va ser publicada en el número zero deL’Avenç, el desembre de 1976.

Aquell primer número de L’Avenç, dedicat a la Generali-tat de Catalunya, i l’entrevista amb el president Tarradellasvan tenir un gran impacte en la societat catalana. Tarradellasestava a l’exili, representava la continuïtat política, i mostrarel seu pensament sobre la República, la Guerra Civil, l’exili iel futur de Catalunya va esdevenir un signe inequívoc de lavictòria de la democràcia sobre la dictadura, dels demòcra-tes sobre els franquistes i del catalanisme sobre l’espanyolis-me ranci.

Tarradellas era aleshores (1976) un referent llunyà en lapolítica democràtica antifranquista i un polític desconegutper la majoria de catalans, a excepció de les generacions quehavien fet la guerra. Encara molt poca gent era capaç d’ima-ginar que el vell president exiliat arribaria pocs mesos des-prés a Catalunya i que amb ell es restituiria el dret dels cata-lans a l’autogovern.

La relectura d’aquella entrevista em fa sentir de nou –comben segur li passaria a l’amic Leandre Colomer (1951-1989)– els sentiments que van produir-nos aquell home i laseva família, allà perduts en la immensitat de la França cam-perola. Desprenia una aura institucional, una dignitat políti-ca, un sentit polític unitari que ens va semblar majúscul. Desd’aleshores he pensat que la política exigeix aprenentatge,continuïtat, experiència i dignitat.

Va passar un quart de segle fins que L’Avenç –llavors japart de la història del país– va tornar a entrevistar un presi-dent de la Generalitat. Va ser l’actual director de la publica-ció, Josep M. Muñoz, qui va decidir recuperar la presènciapresidencial a les pàgines de la revista i qui va assumir la res-

10

tripa Presidents2.qxd 23/02/2010 13:12 PÆgina 10

ponsabilitat de fer-los parlar. Va entrevistar el president Pujol quan aquest encara estava al capdavant de la Genera-litat (maig de 2001) i ho va repetir poc després que deixés lapresidència (novembre de 2004). Ho va fer també amb elpresident Maragall quan era candidat a presidir la Generali-tat (juliol/agost de 2002) i quan ja havia deixat la funció pre-sidencial (maig de 2007). Finalment, el director de L’Avençva entrevistar el darrer president de la Generalitat, JoséMontilla quan feia pràcticament un any que exercia les sevesfuncions (octubre de 2009).

Les respostes dels quatre presidents suposen una intro-ducció impagable a la història contemporània de Catalunya,des de la República fins als nostres dies. Queden ben esta-blerts els lligams entre els quatre mandataris i, també, les diferències d’interpretació i estratègia.

L’Avenç va néixer fa més de trenta anys per recuperar lamemòria col·lectiva. Les pàgines de la revista volien ser unafinestra oberta als professionals de la història i a les veus dela memòria de la gent fins aleshores silenciada. Volíem ferdel passat col·lectiu un patrimoni democràtic al servei delsciutadans. L’Avenç d’avui és part i constructor de la nostrahistòria. Ha donat veu a quatre presidents que hi han expres-sat la seva mirada plural sobre la nostra comunitat. La memòria conjunta dels nostres màxims mandataris és l’ex-pressió més sòlida de la fortalesa democràtica i la continuï-tat històrica de Catalunya.

Ferran MascarellExconseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya i actual conseller delegat d’RBA Audiovisual

11

tripa Presidents2.qxd 23/02/2010 13:12 PÆgina 11