Els Quatre Cantons - Maig 2008

L’Ametlla de MarMaig 2008

núm. 283Quatredes dels

Cantons

Sant Jordi, omple el poble d’activitat cultural

Les escoles velles de l’Ametlla de Mar seran enderrocades al juny

Comença la veda per a les barques d’arrossegament

Francesc Siuranetanou sotsinspector de policia

porta el color als carrers de La Cala

Entrevista a

El Corpus

Quatre Cantons Maig 2008 | pàg. 3

Diuen que quan una devoció pas-sa a convertir-se en una obligació, deixa de tenir sentit i més, si aques-ta devoció es forja per les inquietuds del poble. Les Catifes de Corpus a l’Ametlla de Mar són un atractiu afe-git a una festa religiosa que, amb el pas dels anys, ha anat perdent el seu estatus social dins de la pobla-ció. De fet, ens atreviríem a dir, que si no hagués estat per les catifes, el decaïment d’aquesta festa encara hagués estat més important.En els darrers anys hem pogut veure multitudinàries assistències de gent a una processó de Corpus Cristi, on les comunions i tot sigui dit de pas-sada, els tratges i vestits de nens,

nenes i els seus pares, donen les úl-times “cuetades”. Durant tot el dia, veiem un constant anar i tornar de gent que ve de tots els indrets de Catalunya per presenciar tant de lluï-ment als nostres carrers.Aquest any però, es cerneix un dubte sobre les nostres catifes, dubte que ja portem uns quants anys arrosse-gant i que, finalment, aplicant l’argot pugilístic, sempre s’ha salvat sobre la campana. Estem parlant de la catifa del carrer Pau Casals on ja els veïns van anunciar l’any 2004 que deixaven de fer-ho per la man-ca de suport d’altres veïns. Des de llavors s’han fet mil invents que han aguantat la catifa amb pinces, fins i

tot desnaturalitzant el resultat amb l’única finalitat de tenir catifa.Les tradicions populars són preci-sament això, voluntats populars, vo-luntats que sorgeixen al carrer i que es mantenen pel mateix interès de la gent. Fa 24 anys, unes veïnes del ca-rrer Andreu Llambrich van animar-se a fer el primer altaret per corpus. Era la primera manifestació d’aquestes característiques que es produïa a la població i la que va arrossegar a veïns d’altres carrers a sumar-se a la iniciativa fins als nostres dies. Ara, són centenars de veïns i veïnes que sacrifiquen moltes hores i esforç perquè els nostres carrers llueixin el diumenge de rams amb tot el seu

color. Veïns que més enllà de la seva implicació religiosa, volen aportar aquesta feina pel bé de la comuni-tat i per la satisfacció de contribuir a d’interès general. Mantenir-se des-pert tota una nit o portar setmanes tallant mata, és una cosa que es fa per devoció cap a una tradició,però mai per obligació.Volem dir amb això, que quan algú se sent obligat a fer una cosa, deixa de tenir d’interès original, i mante-nir una tradició de manera artificial possiblement sigui trair la filosofia i l’objectiu d’aquesta tradició amb vint-i-quatre anys d’història a la Cala.Almenys és per plantejar-s’ho així.

4 Notícia del mésJa tenim aquí la 24a edició de les

Catifes de Corpus a l’Ametlla de Mar.

5-7 Especial Sant Jordi

Infraestructures

Societat

Pesca

Medi AmbientAndreu Martí considera una burla

cap al territori el minitransvassa-

ment.

Cultura

9-11

12-1718-19

21

22-23

24-25 Entrevista a

Èxit del teatre calero a la 6a Mostra

Nacional de Teatre Amateur.

31 Ajuntament

Èxit de participació i assistència en

una nova edició de la Diada de la

Bicicleta a l’Ametlla de Mar.

31-33 Política

37 Col·laboracions

38-46 Esports

47 Informació

Francesc Siuraneta

nou sotsinspector de policia.

La Diada al Castell clou la Setmana

de la Cultura a La Cala.

Concessió dels bars del poliesportiu

i el camp d’esports.

Horaris de bus, de tren, teléfons...

Editorial

Índexi

? @

CONSELL DE REDACCIÓ: DES DELS QUATRE CANTONS (43860 L’AMETLLA DE MAR. APARTAT DE CORREUS 76)EDITA: Patronat Municipal de Mitjans Informatius | PRESIDENT: Antoni Montagut | DIRECTOR: Francesc Callau REDACCIÓ I EDICIÓ: Araceli Domínguez | ESPORTS: Norbert Callau | CORRECCIÓ: Viqui Martí DISSENY GRÀFIC I MAQUETACIÓ: Glòria Figueres | VOCALS DEL PATRONAT MUNICIPAL DE MITJANS INFORMATIUS: Fini Llaó, Joan Pere Gómez Comes, Anna Gallart, Rosanna Samarra, Maria Marsal i Ricardo Llaó.Dipòsit Legal: T-163-80 | IMPRIMEIX: Impremta Querol, S.L. / Pol. Ind. Baix Ebre Tel. 977 597 100* - Tortosa

27-29 TurismeAdequació del búnquer d’artilleria de

l’Ametlla de Mar.

La Cala formarà part de Catalunya

Film Commission.

Comença la veda per a les barques

d’arrossegament.

Nou sotsinspector de policia a la Cala

Les escoles velles de l’Ametlla de

Mar seran enderrocades al juny.

Per devoció sí, mai per obligació

34-36 Opinió

Quatre Cantons

La Notícia del mes

Maig 2008 | pàg. 4

Ja tenim aquí la 24a edició de les Catifes de Corpus a l’Ametlla de Mar

La Cala celebra un any més aquesta tradició amb l’ànim que tothom la gaudeixi i l’esperança que els més joves la facin seva perquè duri molt anys.

Araceli DomínguezDiumenge 25 de juny la 24a edició de les Catifes de Corpus tornarà a omplir de colors i creativitat els carrers més cèntrics de l’Ametlla de Mar. Tothom que es bolca en aquesta feina ja fa setmanes que prepara tot el que cal i pensa els dissenys per confeccionar les catifes durant la matinada de dis-sabte a diumenge. Els que han dor-mit per la nit i els visitants que vénen expressament atrets per l’originalitat d’aquest reclam, quan desperta el dia poden contemplar l’espectacle únic de veure l’Ametlla enfundada en milers de flors, mata i flors silvestres a més d’altres materials com marro de cafè, grava i clofolla d’arròs que serveixin per dibuixar formes caprici-oses en el terra.

Inversió municipalEl Patronat Municipal de Turisme de l’Ametlla de Mar, ha destinat més de 10.000 euros a la promoció i suport d’aquesta tradició veïnal. D’altra ban-da, aquesta Regidoria espera que la gent jove faci seva la festa, que par-ticipi i que s’integri en els diferents grups de veïns perquè en uns anys es pugi produir un relleu generaci-onal a l’hora de fer-les i no es perdi

aquesta celebració. Després de tot, amb els carrers plens a vessar de gent, a partir de les set de la tarda i en acabar la missa, sobre tres quarts de set, s’ inicia la proces-só amb la participació dels nens i ne-nes que han pres la comunió aquest any. Seran ells, els que xafaran les catifes i es pararan davant dels altars elaborats per a l’ocasió.

Dubte fins l’últim moment En el moment de tancar l’edició d’aquest Des dels Quatre Cantons, els tècnics del Patronat Municipal de Turisme encara no sabien si el carrer Pau Casals es podria cobrir amb una catifa de Corpus degut a la manca d’efectius humans disposats a con-feccionar-la.

Imatges d’arxiu de les Catifes de Corpus d’anys anteriors.

Quatre Cantons Maig 2008 | pàg. 5

Tots els actes programats van ser seguit de molt a prop pel caleros que van gaudir al màxim de tots els actes organitzats per celebrar Sant Jordi.

La Diada al Castell clou la Setmana de la Cultura a La Cala

Araceli DomínguezDintre dels actes culturals i festius programats per celebrar la diada de Sant Jordi, és remarcable el fet que la XXVI Diada al Castell que va tenir lloc diumenge dia 27 va ser tot un èxit del que van gaudir centenars de persones. Finalment, el sol va lluir i va permetre desenvolupar amb total normalitat les activitats programa-des. Destaquen d’aquesta jornada les visites guiades pel castell de Sant Jordi amb les representacions de la història del Castell, dintre dels actes programats al Pla Educatiu de l’En-torn, que van ser molt ben acollides

pel públic i el concurs de paelles que amb 25 concursats va deixar els se-güents guanyadors: el primer premi, dotat amb 120 euros va ser per a Encarna Subirats, el segon, de 90, va ser per a Marta Tomàs, el tercer, de 60, per a Ricardo Borràs i, per úl-tim, el quart, de 30, va ser per a Jani Garcia.

Poetes de l’EbreAbans però, el cap de setmana havia donat molt de sí. Començà divendres, a la sala d’actes de l’Ajuntament, on tingué lloc la Trobada de Poesia Poe-tes de l’Ebre en el que hi recitaren els seus versos diferents autors de poe-sia de les nostres contrades. Destaca el fet que el públic va recolzar els poe-tes amb la seva presència massiva. A

l’endemà, dissabte 26 concloïen els actes d’aquesta setmana nacional i cultural amb importants esdeveni-ments com el lliurament dels Premis La Farola a les entitats i personalitats que han contribuït a la difusió de la cultura calera. En aquesta ocasió van premiar a Vicenç Boquera, ex regidor de Cultura, i a la Llar d’Infants Xerino-la pels seus 30 anys treballant per als més menuts. Aquell mateix dia, es va lliurar el XVI Premi de Narrativa Vila de l’Ametlla de Mar, que enguany ha guanyat Ós-car Palazón per la novel·la Un rostre que no és meu i que està dotat amb

l’edició del llibre i 3.000 euros en metàl·lic. Va fer la presentació de la novel·la guanyadora Jesús Maria Ti-bau, poeta i escriptor de Cornudella de Montsant, al Priorat. A més, tam-bé dissabte, i a la sala, on es feien la resta d’esdeveniments de la jor-nada, hi va haver dos concerts que oferia l’Escola Municipal de Música: al migdia, a les 12.00, van actuar els alumnes adults de l’escola i, a la tar-da, els professors també van fer el seu concert.

Cloenda teatrePer finalitzar aquest intens cap de setmana cultural, tingué lloc la cloen-da de la 4a Mostra de Teatre La Cala de l’Ametlla que, des del passat 15 de març, havia posat en escena sis

obres que han dut a terme diferents grups de teatre amateur de les Terres de l’Ebre i el Camp de Tarragona. En aquesta ocasió, va ser l’amfitrió de la mostra, el Grup Escènic de la SCER de l’Ametlla de Mar, el que actuava amb l’obra Nit de Noces. En finalitzar l’obra de teatre, tots els participants a aquesta mostra van rebre un càntir de l’ocell, típic de la comarca ebren-ca, com a agraïment per a la seva participació. A més, el pintor Pere Brull, que és de Vilanova però té les seves arrels a La Cala, va fer el lliura-ment d’un quadre a l’Ametlla de Mar. L’historiador Xavier Figueres va ser

l’encarregat de presentar el quadre d’aquest pintor de prestigi internaci-onal, que va ser pintat al 2002, i que plasma les Costes de Garraf retent homenatge als pescadors caleros que el dia de l’alçament de Franco contra el govern republicà, el 18 de juliol de 1936, feinejaven precisa-ment en aquella zona.

Diversos passatges de la Diada de Sant Jordi al Castell.

Vicenç Boquera, premi La Farola 2008.

Actuació de l’EMMA.

Especial Sant Jordi ‘08

Cloenda de la Mostra de Teatre amb la

representació de Nit de Noces.

La Llar d’Infants Xerinola, premi farola 2008. L’alcalde amb Óscar Palazón, guanyador premi narrativa.

Trobada de Poesia Poetes de l’Ebre.

La Cala s’omple de llibres i roses per Sant JordiCom no podia ser d’una altra manera, la Diada de Sant Jordi es va celebrar a la vila omplint de llibres i roses les parades habituals a la plaça Nova i als centres educatius.

Araceli DomínguezUn any més, per Sant Jordi, es va imposar la tradició. Així doncs, el 23 d’abril es van poder veure parades a la plaça Nova on llibreries i floris-tes oferien llibres i roses, com també ho feien mares, pares i alumnes als centres educatius. En aquesta jornada típicament pri-maveral, plàcida i calorosa, L’es-glésia del Mar d’Ildefons Falcones, encara que ja no és una novetat edi-torial, va ser un dels llibres més ve-nuts en català. Altres llibres en català amb una gran acollida van ser Ets de dretes i no ho saps de Josep Martí i Et donaré la terra de Chufo Llorens. En castellà, El juego del àngel de Carlos Luis Zafón va ser el llibre més demanat; així la nostra localitat no va ser una excepció a la dinàmica de vendes de tot Catalunya on, com era previsible, va ser la narració de ficció més reclamada a les parades de lli-bres. Tant és així que es van vendre 500.000 exemplars. També van sortir molt bé Te daré la tierra, versió cas-tellana del llibre de Chufo Llorens, i El asombroso viaje de Pomponio Flato de Eduardo Mendoza.

Gairebé 2000 roses Pel que fa a les roses, fent un càlcul aproximat, poden haver-se venut unes 1800 en tot el poble, segons els floristes de la localitat consultats. Com sempre, les roses roges van ser les més demandades encara que n’hi havia també de blanques, blaves, taronges i grogues i, com no, la novetat d’enguany que ha agradat sobretot a les xiquetes més

menudes, les roses de colorets. Una petita part d’aquestes roses les van vendre les mares de la Xerinola 75 roses en total que no van durar gaire al taulell de la guarderia. A banda, a la parada també hi havia contes infantils que també van tenir un gran èxit entre el nombrós públic que es va apropar fins al caminet que va cap a la Xerinola on es va instal-lar la parada. Montse Butxalleu, co-ordinadora de la llar, ens comentava altres activitats especials d’aquesta jornada. “Al matí, Sílvia Palafont va explicar als nens el conte ̀ Qui s’ha menjat casa meva´. Per la tarda, va ser jornada de portes obertes i pares i fills van jugar plegats i van berenar xocolate amb coc”.

Moltes més cosesA l’institut també es van vendre lli-bres i 240 roses que es van esgotar ben aviat. Xavier Sánchez, director

de l’IES Mare de Déu de la Cande-lera, ens explicà més coses sobre els esdeveniments de la celebració. “A les 12.00 es van aturar les clas-ses i es va fer el lliurament dels premis de dibuix i de literatura amb la col·laboració de l’ajuntament. A més, professors i alumnes van par-ticipar en una lectura de poemes i contes”. A l’escola, a la ja tradicional parade-ta de llibres de la que s’encarreguen les mares, cal afegir pel que fa als actes de Sant Jordi, el lliurament dels premis dels concursos de di-buix, per al cicle inicial, i del concurs literari per al de primària. Al llarg del dia, a més, hi va haver activitats es-portives, karaoke i diferents tallers com ara el de trivial calero, dintre de les activitats que organitzava el ta-ller de formació ocupacional `Arrels Compartides´ o els de geometria, anglès o cuina.

Alumnes de l’IES després de representar una obra relacionada amb Mercè Rodoreda.

Venda de llibres a la Llar d’Infants.

Especial Sant Jordi ‘08

Venda de roses a la Plaça Nova. Venda de llibres a l’IES Mare de Déu de la Candelera.

Premis Sant Jordi a l’IES Mare de Déu de La CandeleraApartat literari:Primer cicle Narrativa: Teniu pèl? de Pere Méndez.Poesia: La Primavera de Maria Llambrich.Segon cicle Narrativa: La fàbrica de llibres de Laura Solé.Poesia: La primavera de Martina Comes Escoda.BatxilleratNarrativa: Un rostre maltractat de Cèline Borràs.Poesia: Canvis de Maria Tomàs.

Apartat dibuix de cartells Primer cicle1r premi: Roses i Espines de Judit Vila.2n premi: Kenny G. de Genís Callau.Premi accèssit per al treball realitzat amb el programa de dibuix Coreldraw a primer cicle per a Aleix Estrada. Segon cicle1r premi: El beso antes de la batalla de Giulliana Silva Dos Santos.2n premi Tastic miran d’Eduard Vila.

Èxit de participació a la Setmana Cultural de l’escola La direcció de l’escola i tot l’equip educatiu es mostraven molt satisfets per l’èxit de participació i acceptació que van tenir totes les activitats.

Araceli DomínguezLa nombrosa participació d’alumnes, pares, familiars i veïns de la població va ser una de les notes més destaca-des de la Setmana Cultural a l’escola Sant Jordi que va tenir lloc del 22 al 25 d’abril essent motiu de satisfacció per a tot l’equip educatiu. Aquesta Setmana Cultural va tornar a l’escola després de dos anys perquè, recor-dem, l’any passat no es va poder dur a terme degut a les obres al centre. Abans però, dilluns, es van avançar algunes activitats per tal de donar-los cabuda en una agenda plena d’actes culturals, lúdics i esportius.

Inauguració oficial La inauguració oficial tingué lloc di-marts a la tarda amb la presentació de l’exposició amb Ulls de dona, un recull de fotografies estretes pel professor Xavier Figueres a partir de vells clixés de vidre del vell Tello. Tothom va poder contemplar aques-ta exposició, igualment que la resta d’actes, perquè l’escola feia jorna-da de portes obertes durant tota la setmana. Octavi Figueres, director

del centre ens deia sobre l’exposició que “ensorraven la casa on tenien aquests clixés i a Xavier Figueres li van proposar de recuperar alguna cosa. Amb tot el que va poder sal-var, ell, que és un estudiós de la his-tòria de la població, va fer aquesta exposició evitant així que totes les fotos que es poden contemplar ara anessin a l’oblit”.

Cançons popularsEl mateix dia es presentava el CD Cançons populars en el que van participar amb diferents cançons tots els alumnes. Cada grup canta dos cançons, les mateixes que els mestres. En total hi ha 20 cançons populars i una cançó nova compo-sada per Octavi Figueres per a l’oca-sió, El sac de les cançons, en la que es vol reflectir la feina dels educa-dors. Octavi Figueres es mostrava molt satisfet per aquesta feina: “És un compacte que, encara que no sigui professional, ha quedat molt digne”. Aquest compacte es regalà als nens a l’endemà, Diada de Sant Jordi. Seguint amb la música, però

amb un altre tipus de manifestació, també va haver-hi temps per a fer-la en directe en forma d’una sessió de karaoke.

Visita al museuUn altra activitat va ser la visita de tots els alumnes al Museu de Ceràmica. Allí els esperaven monitors especia-litzats que els donaren les explicaci-ons pertinents sobre tot el que van poder veure a les instal·lacions. Tanmateix, aquesta setmana cultu-ral es van fer dues representacions teatrals Una ciutat de gratacels i Un mar de paraules. En l’apartat de con-cursos, per una banda, es va fer el concurs literari per als alumnes de primària i, d’altra, el concurs de di-buix per als d’infantil.

Arrels compartides Per la seva banda, el taller d’ocu-pació ‘Arrels compartides’ va col-laborar amb un seguit d’activitats a l’escola. Per als alumnes de P-3, P-4 i P-5 es va escenificar una cançó en anglès, per als de 1r i 2n es va fer la representació d’un conte en anglès, per als de 3r i 4t un memory de punts d’interès del poble i per als de 5è i 6è una espècie de trivial calero amb preguntes i respostes sobre temes de la nostra localitat. Altres activitats d’aquesta setmana intensa van ser un bateig de mar per als alumnes de 6è, caminades i sorti-des pel poble (a l’ajuntament, la ràdio, la policia, la biblioteca), activitats es-portives, jocs tradicionals, venda de llibres per part de l’AMPA i exposició a les aules dels diferents treballs que s’han dut a terme durant el curs per part dels alumnes. Finalment, diven-dres 25 es clogué aquesta setmana amb una xocolatada popular.

La xocolatada, un dels actes més dolços de la Setmana Cultura.

A sota, presentació del Cd Cançons Populars. A la dreta, visita escolar a la Casa de la Vila.

Exposició Ulls de Dona.

Maig 2008 | pàg. 9

Infraestructures

Araceli DomínguezEl pròxim mes de juny l’ajuntament de l’Ametlla de Mar té previst l’enderroc de les escoles velles per poder cre-ar més de 100 places d’aparcament que donin resposta durant l’estiu a la demanda de llocs per als vehicles del poble i dels que vénen de fora. Aquest és el primer pas d’un projecte molt ambiciós que més endavant, a partir de setembre, pretén iniciar la construcció d’un aparcament soterrat amb cabuda per a 400 cotxes que ha d’estar enllestir aquest hivern. L’últim pas d’aquest projecte és la creació d’un nou centre cívic que doni ca-buda a totes les iniciatives de tipus cultural, esportiu i social de La Cala. Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, deia al respecte del nou apar-cament que “és una necessitat i no pas un caprici. Si consultem la gent, podem comprovar que aquestes no-ves 100 places per deixar el cotxe de què disposarem ja a l’estiu fan mol-

ta falta, sobretot perquè en aquesta època el poble s’omple de gent que ve a estiuejar”. Val a dir, que ja s’està buscant emplaçament per a totes les agrupacions que tenien la seva seu a les escoles velles.

Concurs públicLes bases del concurs públic, amb declaració d’urgència, per tal de lici-tar i adjudicar l’obra d’enderroc van ser publicades al Diari Oficial de La Generalitat i al Butlletí Oficial de la Província el dia 23 d’abril i qui vulgui participar té temps de fer-ho fins al 6 de maig. El pressupost base de licitació supera els 180.000 euros i l’obra té un termini d’execució d’un mes. La documenta-ció per als interessats està disponible als baixos de l’ajuntament de 9 a 14 hores. Qui desitgi informar-se també por fer-ho a la pàgina de l’ajuntament ametllamar.cat, clicant el link d’urba-nisme.

Les escoles velles de l’Ametlla de Mar seran enderrocades al juny

En el seu lloc s’habilitaran més de 100 aparcaments, primer pas d’un projecte molt més ambiciós que comprén un pàrquing soterrani i un futur centre cívic.

Edifici de les escoles velles.

Quatre Cantons

Infraestructures

Maig 2008 | pàg. 10

Francesc CallauL’Ajuntament de l’Ametlla de Mar, a través de la Regidoria d’Obres i Ser-veis, ha començat a executar tota una sèrie d’actuacions que van enfo-cades a millorar la imatge del munici-pi de cara a la temporada estival i els mesos que més afluència de visitants es produeix.Així, al llarg de la passada setmana i amb el suport de la Direcció General de Costes del Ministeri de Medi Ambi-ent, s’ha procedit a reomplir de sorra algunes de les platges que més per-judicades han sortit pels temporals de l’hivern. En total, han estat més de 2.500 m3 de sorra que han estat dis-tribuïts a les platges de Pixavaques, Cala Pepo i Bon Capó. D’aquesta manera l’estètica de les mateixes ha

retornat al seu estat més espectacu-lar. Cal recordar que l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar comença a netejar les seves platges abans del període de Setmana Santa i fins a finals de setembre. Aquesta és una manera de cuidar i potenciar un dels princi-pals atractius de la vila marinera, que compta amb 5 banderes blaves per a les seves platges. Això converteix l’Ametlla en el segon municipi de Catalunya amb més guardons de la Fundació Europea d’Educació Am-biental.Andreu Martí, alcalde de l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar explicava que “som un poble amb vocació turística i amb marge per millorar la nostra imatge. Hem de procurar que aquesta imatge i aquesta estètica que ens fa reconeguts, mantingui el seu atractiu. Si volem ser capdavan-ters no val a badar i nosaltres volem afrontar la temporada turística amb els deures fets, ja que a part de tota la feina de promoció que fem, els

petits detalls també compten i aju-den al fet que turistes i ciutadans se sentin més a gust”.

Neteja de palmeresA més de les millores que s’han fet a les platges, l’Ajuntament també ha dedicat els darrers dies a la neteja de les prop de 140 palmeres que hi ha en les zones verdes del municipi. Majoritàriament a la zona del Passeig Marítim, les palmeres són habituals a les zones publiques de la Cala. Aquest fet i l’arribada del bon temps, han fet obligatori que l’Ajuntament hagi fet una bona feina de jardineria pensant en els dies de més calor i en afavorir la imatge que donen, sobre-tot en zones del litoral.Aquesta no és l’única acció d’aques-tes característiques que té intenció d’emprendre l’Ajuntament, donat que des d’aquesta setmana, també s’han començat a pintar tots els bancs de descans i tota la senyalització horit-zontal del casc urbà

La Cala comença a preparar la temporada turísticaEl consistori està portant a terme diverses actuacions encaminades a millorar la imatge i els petits detalls estètics del municipi de cara a l’arribada de turistes.

Imatge del Passeig Marítim.

Maig 2008 | pàg. 11

Damià SuárezLa Regidoria de les Relacions amb les Urbanitzacions considera que l’any 2007 s’ha tancat amb un balanç positiu pel que fa referència a la urba-nització de Calafat. Aquí, l’ajuntament de l’Ametlla de Mar, ha invertit 30.500 Euros a la Urbanització en temes de manteniment de La Urbanització com ara la poda de pins, la neteja de les cales, les millores a l’abocador o

millores de la zona enjardinada a la illeta del port. A més, també s’han re-alitzat reparacions i millores a la zona esportiva.Joan Pere Gómez i Comes, regidor de Relacions amb les Urbanitzacions declarava que “hem invertit 30.500 euros en aquesta aposta pel treball constant que ens porta a fer un man-teniment periòdic i del dia a dia de la urbanització. I en aquesta línia

seguirem treballant, a Calafat i a la resta de les Urbanitzacions.”

Nou enllumenatMenció especial cal fer del nou en-llumenat públic, l’obra més impor-tant d’aquest any a la urbanització que ha possibilitat la renovació de tota la xarxa de llum al carrer, una reivindicació social que ha estat pos-sible gràcies a un conveni signat en-tre l’Ajuntament i Marina Sant Jordi que ha aportat 900.000 euros per tal de dur a terme el projecte. El regidor explicava que “ens trobàvem davant d’una necessitat real per a la segu-retat vial i també veïnal i hem ficat tot el nostre esforç en millorar la xarxa. Avui, gràcies a aquest conveni, s’ha possibilitat que la gent de Calafat, i de La Cala en general se senti més a gust”

Consolidació del CalabusLa consolidació del Calabus amb un horari més ampli, que s’adequa als horaris de tren, i amb les parades assenyalades, fan que la Cala gau-deixi d’un servei de transport públic a un cost mínim per als usuaris. Això és d’especial utilitat perquè ara molt

veïns poden anar a comprar al casc urbà sense cotxe i, el que és més important, els hi dóna llibertat i inde-pendència als que no tenen vehicle propi.

A mig terminiPel que fa al futur, l’equip de govern té projectes per a Calafat que aviat veuran la llum com són l’asfaltat de tots els carrers sense sortida i dels guardamorts a les vies principals. A més, en breu, s’habilitaran les noves senyalitzacions de carrers que, com a Tres Cales, seran homogènies, amb el distintiu de l’ajuntament i en català. A més, es ficarà un llistat de carrers a l’entrada de la urbanització.Tanmateix, abans de l’estiu, arriba la xarxa sense fils Wi-Max, l’Internet ADSL a 1 MB. Aquest sistema de banda ampla permet, a més, fer tru-cades a països com França, Alema-nya, Regne Unit i Suïssa a uns dos cèntims per minut sense cap altre cost que el temps de conferència. Tots aquests projectes de futur ser-viran perquè Calafat estigui més a prop del nucli urbà però també més a prop de tenir els serveis necessaris als que té dret qualsevol ciutadà.

La costera de Pepet serà una zona exclusiva per a vianants

Aquest tram és lloc de pas obligat per a molt escolars que viuen al nucli urbà i que l’han d’utilitzar per anar a l’escola.

Araceli DomínguezLa costera de Pepet, un dels trams més transitats de la població, sobre-tot per als nens i nenes i les seves mares i pares que van o tornen a peu per anar a l’escola, esdevindrà una zona de vianants abans de l’estiu.L’actuació municipal sobre aquest carrer que va des del c/ Sant Joan fins al c/ Sant Roc, té un pressupost de 36.000 euros i s’emmarca dintre d’un seguit d’obres que s’estan fent a tot el nucli urbà per tal de millorar el seu aspecte i facilitar el trànsit de persones pel centre històric de la po-blació. En aquest sentit, que la cos-tera de Pepet passi ara a ser per a vianants, és la continuació de les mi-llores que s’estan fent als carrers ad-jacents. Andreu Martí explicava que “el compromís del consistori amb aquestes obres que ara comencen és que estiguin enllestides abans de

l’estiu perquè és un carrer petit. Es-tem satisfets perquè el projecte està molt ben fet i estem segurs que la costera quedarà molt bé”.

Més actuacions L’actuació també inclou la millora del c/ de l’Àngel i el c/ Sant Joan però abans d’ enllestir-los per fora, s’hau-rà de fer la renovació de la xarxa del clavegueram i aigües. Per a aquest projecte s’ha demanat l’ajut del Pla Únic d’Obres i Serveis que subvenci-ona l’obra en un 50%. S’espera que tot plegat estigui conclòs abans d’un any. A banda de les obres a la costera de Pepet, el consistori en breu durà a terme la millora de voreres a carrers estrets com ara el de Països Cata-lans i Sant Francesc i la millora de voreres al frontal del Port per davant de la Plaça del Canó. Costera de Pepet.

Satisfacció a la Regidoria de Relacions amb les Urbanitzacions per la feina feta a Calafat l’any 2007

L’enllumenat, una de les millores a la Urbanització Calafat.

Quatre Cantons

Societat

Maig 2008 | pàg. 12

Araceli DomínguezDivendres 10 d’abril va tenir lloc la presa de possessió del nou sot-sinspector de policia de L’Ametlla de Mar, Francesc Siuraneta. L’acte protocol·lari va comptar amb la pre-sència de l’alcalde de la població, Andreu Martí, el regidor de Governa-ció, Xavier Llambrich, i el sergent en cap de la policia local, Àngel Martí, que, fins ara, era el que feia les tas-ques de comandament a la policia de La Cala. Francesc Siuraneta deia que “em sento molt satisfet i agraeixo la

confiança que el con-sistori ha dipositat en la meva persona. Crec en aquest nou projecte, que considero engres-cador, sobretot perquè es fonamenta en el marc del desplegament dels Mossos d’Esquadra i en la retirada de la Guàrdia Civil. Això ens ha d’enco-ratjar durant els pròxims anys a donar un servei de policia de qualitat”.

Per la seva banda, el regidor de Go-vernació, Xavier Llambrich Bono, feia referència a que “aquest nome-nament concedeix amb la majoria d’edat de la nostra Policia Local, és a dir, enguany fa 18 anys que es va crear. Tenir un sotsinspector que faci les tasques de cap de policia és un pas més per potenciar així el nostre cos policial”.

Concurs de mèritsSiuraneta, que ja va ocupar aquesta plaça de forma provisional el pas-sat estiu, torna ara a aquest lloc de manera definitiva i amb plaça fitxa després d’un concurs de mèrits. En-tre els seus objectius està el poder aconseguir unes noves instal·lacions perquè les actuals s’han quedat peti-tes i avaluar les necessitats dels prò-xims anys d’acord amb les caracte-rístiques i els recursos de la població i el pressupost de l’ajuntament, la continuïtat en la formació dels poli-cies i la renovació del material. Tan-mateix, Siuraneta va lloar la labor de l’anterior cap de policia, el sergent Àngel Martí.

Araceli DomínguezDurant el ple del passat 31 de març es va acordar treure a concurs la concessió de les parades interiors del mercat de l’Ametlla de Mar. Al-hora es va aprovar les normes que regeixen pel que fa la presentació de sol·licituds per part dels interessats en les paredes. En general, totes les parades es destinen al servei públic de venda al detall d’alimentació i altres. En con-cret, surten a concurs públic i obert a tothom, per una banda, set para-des laterals, i per l’altra, cinc para-des centrals que únicament poden

ser destinades a la venda de fruita i verdura fresca.

Servei públicEn general, totes les parades es destinen al servei públic de venda al detall d’alimentació i altres. En concret,

surten a concurs públic i obert a tot-hom, per una banda, set parades laterals i, per l’altra, cinc parades centrals que únicament poden ser destinades a la venda de fruita i ver-dura fresca. Antoni Montagut, regidor de Comerç explicava que “ja hi ha hagut gent interessada i s’esperava que s’ani-més molta més perquè les persones quan vagin al mercat puguin trobar la diversitat que ofereixen altres mer-cats i que aquí fins ara no hem estat capaços d’aconseguir, bé perquè no han durat prou les parades o bé perquè la gent ha canviat de feina i s’ho ha deixat. Les traiem a con-curs a un preu molt raonable i amb condicions molt favorables perquè qualsevol persona que tingui interès en muntar un petit negoci pugui fer-ho”. Els interessats en presentar-se poden portar la documentació des de dilluns 14 d’abril fins al 5 de maig. El mínim que es demana per poder optar per una parada oscil·la entre els 3.900 euros i els 18.000 euros,

depenent de les mides que ocupi l’emplaçament.

Criteris de seleccióA banda, per valorar els candidats, l’ajuntament ha triat els següents criteris: que el concursant millori el preu, per cada 300 euros d’increment en l’oferta del preu, un punt, fins a un màxim de 30 punts; característiques de l’activitat i viabilitat econòmica fins a un màxim de 10 punts; muntatge i decoració de l’establiment fins a un màxim de 10 punts; experiència pro-fessional en mercats municipals fins a un màxim de 10 punts; innovacions en la gestió comercial fins a un mà-xim de 10 punts; generació d’ocupa-ció per a residents al municipi, fins a un màxim de 10 punts i altres aspec-tes circumstancials a destacar fins a un màxim de 10 punts. La vigència del contracte és per 25 anys, computats des del moment de la seva signatura sense perjudici dels supòsits d’extinció anticipada per re-solució que hi poguessin concórrer.

Dues detencions per delictes de violència domèstica

El passat 3 de maig, agents de la Policia Local de l’Ametlla de Mar procedien a la detenció de H.Y, de nacionalitat marroquina i amb do-micili a la nostra població. El motiu de la detenció va ser un presump-te delicte de violència domèstica contra la seva companya N.N. de nacionalitat romanesa i també re-sident a La Cala. Fetes les opor-tunes diligències, el detingut va passar a disposició de la Guàrdia Civil de la població.Dos dies després, el dia 5, tornava a donar-se una situació semblant. Agents de la Policia Local, tam-bé van procedir a la detenció de J.S.H. El motiu de la detenció va ser un presumpte delicte de vio-lència domèstica contra la seva companya S.Z.M., també veïna de la localitat. Fetes les oportunes diligències el detingut va ser posat a disposició de la Guàrdia Civil de l’Ametlla de Mar.

La Cala ja té nou sotsinspector de policia Francesc Siuraneta, amb una dilatada carrera dintre dels cossos de seguretat, ocupa des d’aquest divendres la plaça de sotsinspector encarregat del comandament de la policia local.

Surten a concurs públic 12 parades del mercat municipal de l’Ametlla de MarPer valorar les candidatures que es poden presentar fins al cinc de maig, l’ajuntament ha fet una sèrie de propostes relacionades amb el funcionament òptim de la parada.

Mercat municipal.

El nou cap de la policia local, Francesc Siuraneta, amb el regidor de Governació, Xavier Llambrich.

Maig 2008 | pàg. 13Quatre Cantons

Memòria 2007 dels Serveis Socials

Dos convenis signats recentment entre el consistori i el Consell Comarcal del Baix Ebre (CCBE) permetran subvencionar les actuacions envers els més necessitats dutes a terme l’any passat.

Araceli DomínguezEl passat 31 de març, l’ajuntament de l’Ametlla de Mar i el Consell Co-marcal del Baix Ebre varen signat dos convenis que feien referència a les actuacions fetes dintre dels ser-veis d’atenció social durant l’exercici 2007. Als convenis, a més, s’especi-ficava les subvencions que el con-sistori ha de rebre per part de l’ens comarcal per ajudar-lo en les despe-ses econòmiques que han suposat aquestes actuacions. Teresa Callau, regidora de Benestar Social, expli-cava que “en concret, aquests con-venis fan referència, d’una banda, a la realització de serveis socials d’atenció primària i, d’altra, a l’as-sistència domiciliària. Són totalment diferents i, alhora, molt importants i necessaris”.

Realització de Serveis Socials d’Aten-ció PrimàriaPel que fa a les persones que duen a terme els serveis socials d’atenció primària, el conveni inclou una tre-balladora social a jornada sencera (35h/setmanals), una treballadora a jornada parcial (23h/setmanals) i una educadora social a jornada par-cial (14h/setmanals). Les tasques que desenvolupen els treballadors són les següents: informació, valora-ció, orientació i assessorament a les

persones, tramitació de prestacions i programes, detecció i prevenció de situacions de risc social i d’exclu-sió, suport i seguiment de persones i famílies, gestió i coordinació dels serveis d’assistència domiciliària, treball social comunitari i derivació de casos als serveis socials especia-litzats o d’altres xarxes assistencials. En total es van realitzar 1727 inter-vencions de les quals, desglossant-les, 646 van ser d’informació, 253 d’orientació, 260 d’assessorament, 115 corresponien a tractaments i 453 a tràmits i gestions. Respecte als horaris d’atenció social primària són de dilluns a divendres de 8h a 15h, sent de 9h a 14h l’aten-ció al públic. Es recomana sempre cita prèvia per una millor atenció.

Assistència domiciliàriaEl Servei d’Ajuda a Domicili (SAD) és un instrument d’actuació dels serveis socials bàsics que es ma-terialitza en la realització d’accions organitzades per prestar suport per-sonal, atenció i ajut especialment a les persones amb dificultats en el seu desenvolupament, manca d’au-tonomia personal, disminució o amb una problemàtica social o familiar especial. Així, el serveis socials es desplacen al domicili per tal d’evitar o retardar situacions d’internament i

poder mantenir l’usuari en el seu en-torn amb les garanties d’una atenció adequada i, en definitiva, millorant la qualitat de vida dels beneficiaris.Actualment hi ha dues treballadores familiars que desenvolupen el SAD a l’Ametlla de Mar i el treball que realitzen és supervisar per les treba-lladores socials amb les que es fa un seguiment setmanal dels casos. Teresa Callau diu estar absolutament “perplexa per la capacitat de treball que tenen les noies de serveis so-cials. Fins que no ho veus no t’ho creus. Fan molta i bona feina”.

Més de dos mil hores mensualsEn l’exercici 2007 el SAD ha fet 2380,50 hores mensuals. Ara per ara aquest servei atén 12 domicilis fent un total de 57h/setm. d’ajuda domi-ciliària. Malgrat tot, encara hi ha una ajuda pendent de començar però la falta de treballadores familiars fa que encara no es pugui dur a terme. El perfil dels beneficiaris és, en general, de persones majors de 65 anys que viuen soles i que presenten proble-mes de mobilitat, derivats de dife-rents patologies associades a l’edat avançada o per ser afectats de ma-lalties neurodegeneratives. Malau-radament, hi ha algunes d’aquestes persones que presenten manca de suport familiars i social.

La parròquia de la Purificació participa a la XXIV Trobada Infantil Diocesana

Araceli DomínguezDiumenge 6 d’abril es va celebrar la XXIV Trobada Infantil Diocesana a Tortosa en la que van participar joves de la nostra parròquia. La trobada va aplegar 700 persones, la majoria nens i nenes de la nostra diòcesi.Per commemorar la trobada es va preparar una festa al Seminari de Tortosa a la que van participar mossèn David del Perelló, sis ca-tequistes i 16 joves de les dues parròquies.

Fins l’hora de dinar, tothom que

participà a la trobada va poder gaudir de diferents jocs a l’interi-or del seminari i d’una missa molt emotiva celebrada pel bisbe Xavier Salinas. Per la tarda, es va fer una gimcana i un espectacle musical a l’exterior.

La jornada es va desenvolupar amb total normalitat. El dia era per-fecte pel que fa al temps i era un al·licient afegit perquè nens i joves s’ho passessin d’allò més bé i fes-sin amistat amb nois i noies d’al-tres pobles com ara Flix, Forcall i La Ràpita entre d’altres.

Avís a les persones interessades en el sistema Wimax

L’operadora de telefonia Eurona ja ha començat la instal·lació dels equips necessaris per fer que tothom pugui gaudir de servei de banda ampla sense cables i telefonia al municipi mitjançant el sistema Wimax. Aquest servei és especialment interessant per a les persones que viuen a les ur-banitzacions i a rústica que, fins ara, tenien molt problemes de connexió a la xarxa.

Les persones interessades en aquest servei han de trucar al telèfon 977708196.

Quatre Cantons

Societat

Maig 2008 | pàg. 14

La Cala aposta per una formació continuada de qualitat en àmbits molt diferents El balanç en xifres pel que fa a l’últim semestre és de 31 cursos, alguns de nous i altres ja consolidats, que han donat servei a molts alumnes en àmbits molt diversos.

Araceli DomínguezLa Regidoria de Formació segueix apostant per una política que apropa el coneixement als ciutadans posant a l’abast de tothom diverses accions formatives de diferent naturalesa. En aquest sentit, durant el primer se-mestre de 2008, ha dut a terme 31 cursos que han servit per introduir i millorar els alumnes en temes tan dispars com la informàtica o l’anglès passant per la dansa del ventre, els balls de saló o els dedicats especí-ficament a la gent gran. Dels 31 al-guns són nous de trinca i altres con-tinuen els coneixements encetats en la passada remesa de cursos.

Alumnes del curs de dansa del ventre.

Alumnes del curs de ioga.

L’equip de govern informa:

Benvolguts veïns/es

Seguint el procés de tramitació del nou Pla d’Or-denació Urbanística Municipal (POUM) que vam iniciar a l’abril de 2006, que vam aprovar inicial-ment el 22 de juny de 2007 i que properament s’ha d’aprovar provisionalment, els volem continuar in-formant d’allò que s’ha fet fins ara i del que encara resta per fer.

Ànims i us esperem, perquè per nosaltres és molt important seguir el procés de participació ciutada-na previst, procurant la seva plena informació i la màxima transparència. És per això que els convoquem a una nova assem-blea municipal informativa pel proper dia 28 de maig a la Sala de la SCER a les 19.00h.

Atentament,

La SCER comunica que el proper divendres 30 de maig, a les 19.00h, a la sala de la societat, es realitzarà una conferència sobre “La vacuna per a la prevenció del càncer del coll uterí” a càrrec del

Prof. Dr. Josep Mª Laïlla i Vicenç - Catedràtic d’Obstetrícia i Ginecologia -

(Universitat de Barcelona)

De nous i de ja fa temps Entre els nous, s’han fet el de monitor de menjador, el de retoc fotogràfic, el de francès, el de relaxació i anties-très, el pla general comptable i dos cursos de dansa de ventre. D’altra banda, els que han continuat respecte a la programació d’altres anys són Anglès bàsic, Balls de saló, Informàtica per a Gent Gran , Català Bàsic (nouvinguts), Espanyol inicial, Informàtica inicial, Comptabilitat ini-cial i Internet.

Nova eina per a monitors i educadors A més, dintre d’aquesta política de formació i capacitació, l’àrea de

joventut del Consell Comarcal del Baix Ebre organitza el monogràfic `Inadaptació Sociocultural en el Lleure´ amb l’objectiu de dotar els educadors i monitors del món del lleure d’eines i recursos pràctics per millorar la seva tasca educativa. Qui vulgui participar es pot inscriu-re de forma gratuïta al Telecentre de l’Ametlla de Mar anant directament (c/ Pau Casals 74) o trucant al telèfon 977 457 269. El monogràfic conta de 10 hores i s’impartirà el dissabte 17 de maig des 9.00 a 14.00h del mati i de 15.00 a 20.00h de la tarda.


Traducció i edició d’un article aparegut a la web Librepensado-res.comEduard Brull, estudiant d’Enginyeria Aeronàutica i veí de l’Ametlla de 22 anys, representarà a Espanya en l’European CanSat Competition que té lloc a França aquest estiu després que el seu equip fos l’escollit durant la Competició CanSat del Laboratori d’Experimentació en Micrograve-tat de la Universitat Politécnica de Madrid (LEEM-UPM) que es va cele-brar del 10 al 12 d’abril a Segòvia.

Fer volar la llaunaLa competició CanSat, que es pot traduir com “satèl·lit llauna”, con-sisteix en fer entrar dins d’una llauna de refresc de mida estàndard tots aquells components que es creguin necessaris, sense superar els 350 grams de massa, per fer arribar la llauna, que és llançada amb un coet a 600 metres d’altura, en perfecte estat a un punt fixat en terra. El que s’apropi més, guanya.

La prova és un bon compendi d’aero-dinàmica, mecànica, electrònica, ro-bòtica i aeromodelisme entre d’altres disciplines. En concret, l’estratègia d’Eduard Brull i els seus companys es basava que la llauna caigués com una pedra fins als 50 metres d’altitud per allunyar-se el mínim possible del punt de llançament que era bastant proper al d’arribada. En aquest punt, els circuits electrònics enviarien un senyal a un petit motor per alliberar un sistema de paracaigudes que ha-vien dissenyat i fabricat entre l’Eduar-do Ferreyra, de Madrid, i l’Eduard Brull per frenar la caiguda.

GPS integratUn cop a terra es quan entra en joc el GPS integrat dintre de la llauna que és de la mida d’un segell. “Sabent el punt on es trobava el CanSat”, expliquen Alejandro Monleón i Pedro Martín, madrilenys juntament amb Marcos Calle, de Sòria, responsa-bles de l’electrònica del satèl·lit, “i sabent on havia d’arribar, un petit programa informàtic podia calcular fàcilment la ruta i enviar la informa-ció als motors que donaven potèn-cia a les rodes col·locades als dos extrems de la llauna”.

Coneixements nàutics L’Eduard afegeix que “amb aquest programa informàtic vam intentar que fos el més senzill possible. He

de reconèixer que els coneixements de navegació del meu pare, capità de la marina mercant, ens van aju-dar força a l’hora de tractar analíti-cament les coordenades esfèriques que rebíem del GPS, pràcticament intractables”. Malgrat tot reconeix que “haurem de millorar el siste-ma de GPS per a la competició de França perquè al final només vam ser capaços de rebre un senyal molt dèbil i massa poc precís”.Daniel Sors, de Lleida, es va ocupar de les presentacions que s’havien de realitzar en anglès davant dels membres del jurat. També va tenir un paper decisiu per la seva gran apor-tació d’idees en les primeres fases del desenvolupament del projecte.

Sis equips rivalsLa competició, promoguda i organit-zada per Hèctor Salvador, president del LEEM, va comptar amb la parti-cipació d’equips de quatre universi-tats espanyoles (Madrid, Catalunya, Sevilla i València) i de dos equips convidats de Malàisia. Es va realitzar a l’aeròdrom de Fuentemilanos, a Segòvia, i va estar a punt de ser sus-pesa per culpa de la pluja i el fort vent. Finalment, es va poder realitzar. Però el terreny, completament enfangat, feia quasi impossible l’aproximació a la diana per terra, restant punts a les possibilitats de l’equip madrileny. Per sort per a l’equip de l’Eduard també l’actuació dels seus rivals es va veure afectada per la climatologia perquè els seus sistemes incorporaven pa-racaigudes i parapents quan sortien del coet que es van moure al ritme que marcava el vent, perjudicant-los en la prova.

De Sòria a TexasEduard, ara, desitja que “a la com-petició europea, on hi ha molta més rivalitat i competència, poguéssim demostrar tota la potencialitat del nostre CanSat. Ara mateix és bastant competent però continuarem treba-llant per millorar-lo”.En cas que guanyessin a França, l’Eduard i els seus companys serien convidats a participar a la competi-ció internacional, organitzada per la NASA, que tindrà lloc a Texas.

Eduard, juntament amb els seus companys d’equip, participarà a França en aquest concurs després de guanyar una prova en la que participaren quatre universitats espanyoles i dos equips de Malàisia.

Un calero representa a Espanya a un concurs d’enginyeria europeu

Eduard Brull (a l’esquerra) i els seus companys.

Quatre Cantons

Societat

Maig 2008 | pàg. 16

L’educació viària també arriba a la Llar d’Infants

Equip Directiu de la Llar d’InfantsEl passat dimecres, 16 d’abril, la po-licia municipal de l’Ametlla de Mar va realitzar un taller d’educació vià-ria a la Llar d’Infants Xerinola per als alumnes de P-2, que són els nens i nenes de 2 a 3 anys.

Alumnes aplicatsEls nens van escoltar molt atents les paraules del policia, el qual els va explicar que al carrer hi ha algu-nes coses que poden ser perilloses, com, per exemple, vehicles com ara cotxes, camions i autobusos. I, a més, els va fer comprendre la ne-cessitat de caminar correctament

per la vorera i anar agafat de la mà d’una persona gran.Aquella tarda els nens s’ho van passar molt bé, van gaudir pujant als cotxes de la policia, parlant per l’emissora, tocant la sirena, posant-se les gorres... Es pot dir que, per unes hores, els nens es van sentir una mica policies. A més, com a clo-enda del taller, van pintar una fitxa per avaluar els conceptes apresos.

AgraïmentLa Llar d’Infants vol agrair la partici-pació de la policia municipal de la vila en aquesta activitat perquè pen-sen que l’educació viària s’ha de fo-mentar ja des de ben petits.

La policia local durant el taller d’educació viària a la LLar d’Infants .

Acció Solidària i Logística fa balanç de l’any 2007

Araceli DomínguezAcció Solidària i Logística (ASL) és una ONG que es va crear a l’Ametlla de Mar a l’any 1998 com a resposta als milers de damnificats a Centroa-mèrica pel pas devastador de l’hura-cà Mitch. En principi no es va crear l’ONG com a tal, sinó únicament una comissió d’agermanament amb la població de Barrapatuca (Honduras) que, amb el temps, va anar derivant

en projectes més compromesos i, al 2000, en la creació de l’ONG pròpi-ament dita. ASL es defineix, doncs, com una associació civil que es fo-namenta en el seu voluntariat, par-ticipativa i sense ànim de lucre que té com a finalitat proporcionar suport tècnic, formatiu i logístic a països en vies de desenvolupament, organit-zacions humanitàries, cossos de bombers i emergències.

Trajectòria en progressióRodrigo Teba, membre d’Acció So-lidària i Logística, explicava que “continuem en una trajectòria en progressió de socis, el que ens possibilita dur a terme diferents projectes socials, per exemple, a Hondures on col·laborem estre-tament amb el cos de bombers. A banda, els socis han augmentat a Sant Just Desvern, Sant Pere de Ri-bes i Barcelona, encara que la re-presentació calera segueix essent nombrosa. De qualsevol manera, agraïm la col·laboració de totes les persones que és la que ens permet realitzar totes aquestes accions so-cials”. Al termini de 2007, ASL, comptava ja amb 79 associats dels que prop

d’una vintena pertanyen a l’Ametlla de Mar. Entre les activitats realit-zades durant l’any passat podem mencionar el dinar solidari de socis i amics de l’entitat, la participació a la Fira Alternativa de La Cala, la III Fira de la Solidaritat de Sant Feliu, les I i II Jornades Organitzatives d’ASL, la VIII Marxa Nocturna Tivissa-L’Amet-lla, la Festa Aquàtica de l’Ametlla de Mar, la Quarta Fira de Comerç Just de Cubelles i la Venda de participa-cions de la loteria de Nadal.

La feina dels voluntarisTotes aquestes activitats les han fet els voluntaris de l’associació que, a banda, també s’han encarregat de buscar, recollir i preparar els mate-rials donats per entitats públiques i empreses privades i, posteriorment, carregar els contenidors que han portat aquests materials fins a Hon-dures. Aquesta feina ha possibilitat que du-rant l’any passat s’ajudés a projec-tes a Hondures com ara el Dispensa-ri mèdic de Cofradia, la construcció d’un dispensari mèdic a Choloma, la construcció d’una escola a la Colò-nia Brisas de Occidente de Cofradía i la participació a un camp de treball.

Estand de l’ONG a la Fira Alternativa.


L’obra “WWW” de Núria Jardí (Traç Disseny), a la “Bewegterwind” de Lichtenfels (Alemanya)

El “Bewegterwind” és un concurs de projectes efímers que es va iniciar al 2005, i TRAÇ disseny s’ha pre-sentat per primer cop amb “WWW” que ha estat escollida de les moltes obres rebudes des de 17 països, i s’exposarà durant els mesos de juliol i agost en aquesta ciutat ale-manya.Diuen que “les paraules se les em-porta el vent”, i en Bob Dylan troba-va les respostes en el vent. Degut a que les lletres, sigui en l’ idioma que sigui, també estan relacionades amb el vent, les autores volen que paraules i respostes flueixin i viatgin amb aquest fenomen natural i trans-portin a l’espectador on ell vulgui.En aquest sentit unim la cultura

catalana que va ser la convidada d’honor a la Fira de Frankfurt (Ale-manya) l’any 2007 i una de les es-criptores més importants de la na-rrativa catalana contemporània i la més internacional, Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908-Girona, 1983), i que en aquest 2008 es commemora el centenari del seu naixement.Per representar el projecte hem es-collit dues de les seves obres més divulgades: La Plaça del Diamant i Mirall trencat.L’efecte que pot crear WWW amb el vent i la llum (artificial o natural), que vagin a parar als trossos de paper mirall, es molt interessant, ja que al bellugar-se donarà joc a un impacte visual agradable.

L’obra “Nus” de Núria Jardí (traç disseny), guanyadora de la Ia Fira Marítima de la Costa Daurada

L’obra “Nus” de Traç Disseny, ha estat la seleccionada per re-presentar la imatge gràfica de la 1a Fira Marítima de la Costa Daurada, que tindrà lloc del 22 al 25 de maig al moll de ribera del Port de Cambrils.Aquesta fira uneix les poblaci-ons de Cambrils i Salou en el

primer gran certamen d’aques-tes característiques a la zona.“Nus” vol simbolitzar la unió d’aquests municipis utilitzant un element nàutic per excel-lència. Intentant fugir de les típiques ones i vaixells, tan uti-litzats per aquest tipus d’esde-veniments.

Quatre Cantons

Pesca

Maig 2008 | pàg. 18

Araceli DomínguezEl dia 1 de maig va ser la data d’inici per al començament de la veda de les barques d’arrossegament a la de-marcació de Tarragona a la que, en-guany, s’afegeixen per primer cop les barques de Sant Carles de la Ràpita i Les Cases d’Alcanar. Més de 200 barques que porten entre 3 i 4 tripu-lants. En concret, a l’Ametlla, hi ha 29 barques que es dediquen a aquest tipus de pesca. El període d’inacti-vitat es prolonga durant els mesos de maig i juny amb la finalitat de dei-xar reproduir als peixos i regenerar d’aquesta manera el fons marí.

Predomini de la continuïtatAquest és el primer any d’un nou pe-ríode en el que predomina la conti-nuïtat respecte a l’anterior. És a dir,

s’ha acordat amb l’administració un nou pla de gestió mitjançant el que durant un trienni més es fan les aturades biològiques. Malgrat tot, el president de la Confraria de Pesca-dors de l’Ametlla de Mar, Xavier Solé, creu que dos mesos a l’any durant tres anys no són suficients per recu-perar els caladors, com demostren els estudis que es fan des de les mateixes institucions, i confia que l’administració es repensi la perdu-rabilitat en el temps de les aturades. “A diferència de l’any passat en el que estaven inclosos en un sistema de subvencions que es deia Fons IFOP, ara entrem en el Fons FEP. De moment, tenim una programació de tres anys que recolza la veda. Mal-grat tot, espero que l’ administració s’ho repensi i continuïn les vedes després d’aquest nou període per-què sinó estem perduts”.

Pla de Pesca per al MediterraniRecordem que Brussel·les, mitjan-çant el Pla de Pesca per al Mediter-rani, aprovat al desembre de 2006, no preveia més vedes però sí la re-dacció de plans de gestió per a la preservació dels recursos. Tanma-teix, prohibia a la Direcció General de Pesca de l’Estat espanyol que es fes càrrec de la part de subvenció que li corresponia. Malgrat tot, el govern català va voler continuar amb les ve-des i subvencionar-les.Val a dir que, per compensar els mariners per les pèrdues econòmi-

ques que suposa no anar amb tant de temps a la mar, les institucions implicades els hi donen una presta-ció i l’armador cobra uns ajuts que oscil·len atenent a criteris de tonatge, motor i altres conceptes. Enguany, les novetats, són que l’armador pot cobrat el 100% de la subvenció en acabar la veda mitjançant un crèdit de l’Institut Català de Crèdit Agríco-la que genera uns interessos dels que es fa càrrec la Direcció General de Pesca i pel que fa als diners que cobren els mariners, s’està buscant una solució perquè no consumeixen l’atur que els hi pertoca pels anys de treball cotitzats i puguin acollir-se a algun tipus de Fons Social Europeu. En total, el conjunt de les barques de Tarragona rebran subvencions per valor d’1.500.000 € .

Sant Carles de la Ràpita i les Cases d’AlcanarPel que fa a que l’arrossegament de Sant Carles de la Ràpita i les Cases d’Alcanar, enguany s’afegeixin a la veda el mateix dia que la resta de barques de Tarragona, fet que, va ser una decisió unànime per part dels pescadors de la zona. Solé diu que és aviat per valorar si pot perju-dicar o no a l’arrossegament calero la incorporació d’aquestes barques. Així doncs, per aclarir el dubte, hau-rem d’esperar al juliol quan totes les barques de Tarragona surtin a la mar i les prenguin el relleu les de València i Castelló.

Comença la veda per a les barques d’arrossegament

Enguany fan la veda de manera conjunta per un període de tres anys totes les barques de la demarcació de Tarragona, incloses les de Sant Carles de la Ràpita i Les Cases d’Alcanar.

Barques d’arrossegament.

Maig 2008 | pàg. 19

Pesca

El Peix Blau de Tarragona ja és un Producte Local de Qualitat

L’Organisme Autònom de Desenvolupament Local de la Diputació de Tarragona va presentar aquesta distinció pel peix capturat per les barques de l’Ametlla de Mar, Cambrils i Tarragona.

Francesc CallauEl Peix Blau de Tarragona compta amb una nova distinció de quali-tat, la de PQL o Producte Local de Qualitat. La Diputació de Tarragona a través de l’Organisme Autònom de Desenvolupament Local va fer-ne la presentació a la Confraria de Pesca-dors de Tarragona.

L’objectiu d’aquest distintiu es facili-tar el reconeixement dels productes agroalimentaris que es cultiven o ela-boren dins de l’àmbit territorial de les comarques del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, amb la finalitat de sumar a l’esmentat producte una sèrie de valors com el distintiu de qualitat, la pertinença al territori i la tradició en la seva elaboració.

El President de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va dir que, “del que es tracta es de defensar el patrimoni. Quan dius això tothom ràpidament pensa en les pedres i en els monuments, i ja ho defen-sem tant com podem, però n’hi ha un altre de patrimoni que són els productes de la mar o els produc-tes agroalimentaris que també són un patrimoni nostre i també el volem defensar, per que com el peix blau els sentim nostres, i tants d’altres

des del Camp de Tarragona a les Terres de l’Ebre, com es el cas de l’arròs”.

Per la seva part, Joan Josep Malràs, President de l’Organisme Autònom de Desenvolupament Local va parlar de que, “el sector i les confraries de pescadors i de la gent que viu d’ai-xò a l’Ametlla, Cambrils i Tarragona, estan fent un esforç molt important en la reducció de captures i en la conservació dels fons i ara manca que aquest peix es conegui, es con-sumeixi i que es pugui fer una bona promoció i difusió. Es tracta de su-mar valor a l’esforç que està fent el sector”.

El punt de reflexió però el va posar Agustí Rillo, President de l’Organit-zació de Productors de Peix Blau de Tarragona. Rillo va dir que, “es inte-ressant com qualsevol altra ajuda que ens puguin donar per tirar en-davant tots els problemes que te el sector i que ara són molts, degut a les poques captures que tenim. Amb tot el que estem fent, hem de poder tirar endavant, tot i el problema de producte que tenim, que cada ve-gada tenim menys peix a la costa, en part per que naltros mateixos, els pescadors hem esquilmat el mar i en part per que les autoritats no han estat a l’altura”.Rillo va demanar el suport de les autoritats presents per impulsar junt amb el sector una aturada biològi-ca permanent de 3 o 4 anys com

ja s’està fent a Cantàbria i que veu com a única solució a la situació ac-tual d’esquilmació del peix blau a la zona.

Per la seva part, Xavier Solé, Presi-dent de la Confraria de Pescadors de l’Ametlla de Mar, va dir que, “es una satisfacció per part nostra, ja que qualsevol tipus de promoció es benvinguda i principalment aquesta que ha estat impulsada per la Diputació, sobre tot de part de la gent que treballa dia a dia en el sector”.

Actualment, hi ha 22 barques a la de-marcació de Tarragona que pesquen el peix blau i que l’any 2000 van re-bre el reconeixement de qualitat per primera vegada a la Mediterrània amb la Denominació d’Origen. 12 ho fan al port de Tarragona, 6 al port de l’Ametlla i 4 al port de Cambrils. En total l’any 2007 van capturar 2’3 to-nes de peix blau, el que va suposar un valor a llotja de més de 3 milions d’euros.

D’aquesta manera el peix blau s’afe-geix a productes com l’arròs del Del-ta de l’Ebre o l’avellana de Reus com a productes PQL i no serà l’últim, ja que també està previst que el distin-tiu de qualitat arribi al Préssec de la Ribera d’Ebre, les diferents DO de vi de Tarragona, les Clementines de les Terres de l’Ebre, el Cava, la patata de Prades, les DO de l’oli, el calçot de Valls o la mel del Perelló.

Presentació del Producte Local de Qualitat a la Confraria de Pescadors de Tarragona.

El seitó es redueix a Catalunya en un 42% en 13 anys

Un estudi de l’Institut de Ciències de Mar de Barcelona (CSIC) cons-tata un descens de la quantitat de seitó del 42% a Catalunya en els últims 13 anys, segons va infor-mar el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR). L’estudi indica que la disminució de la biomassa al golf de Lleó ha estat del 36%, mentre que a la zona de l’Ebre i el golf de Valèn-cia, el descens ha estat del 69%. És per això que el departament ha presentat al sector una sèrie de mesures per frenar el descens, com ara reduir a més de la meitat el nombre de vaixells que vénen a pescar a les costes catalanes, augmentar la talla mínima del sei-

tó de 9 a 11 centímetres i crear davant del Delta un espai protegit per afavorir-ne la reproducció .

Fins i tot la Direcció General de Pesca veu amb bons ulls l’establiment d’una veda de fins a tres anys per a la pesca del seitó. Aquest pla és similar al que ara fa tres anys es va dur a terme al Can-tàbric i seria molt ben rebut per la confraria de l’Ametlla de Mar que el demana juntament amb Cam-brils, Tarragona i Castelló però no així per la resta del País Valencià i Múrcia. A més, els que hi estan a favor diuen que perquè el pla sigui efectiu ha d’aplicar-se a tot el Mediterrani.

Maig 2008 | pàg. 21

Medi Ambient

Araceli DomínguezAndreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar, considera una burla cap al territori la interconnexió de xarxes i la venda d’aigua dels pous del Camp de Tarragona per tal d’abas-tar Barcelona. Sobretot, si es té en compte que “a les nostres terres no sobra aigua i, segons el Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT), en concret als mesos d’estiu, no hi ha excedents”. “Que no hi havia excedents”, va ser la resposta que rebé el consistori cale-ro quan, al juliol de 2004, va adreçar un escrit al CAT, demanant una am-pliació de la concessió per motius de creixement de la població, sobretot en moments puntuals com ara l’es-tiu. L’ajuntament té una concessió de 514.000 m3 l’any i va sol·licitar al CAT que l’ampliessin fins a 713.044 m3. L’Ametlla no és una excepció perquè aquesta mateixa negativa també la van rebre altres municipis de les Ter-res de l’Ebre.

Alternatives a les mancances Davant aquesta negativa, el govern municipal començà a buscar alter-natives per evitar possibles man-cances en un futur. “Així doncs”, explica Martí, “van encarregar a un especialista un estudi que concloïa que la millor solució era trobar vetes

d’aigua i recuperar an-tics pous amb els que abastar la població du-rant els mesos d’estiu i la resta de l’any agafar l’aigua del consorci”. En aquest treballs de recerca i recuperació es van invertir 360.000 euros que, s’espera-va, culminessin en la materialització d’unes reserves d’aigües d ’ap rox imadament 5000.000m3.

Solidaritat en dos direccionsMartí va remarcar que el nostre poble “és un poble generós i soli-dari però que de quan en quan estaria bé que aquesta solidaritat fos bidireccional”, sobre-tot tenint en compte que a la gent del nostre territori també li cal l’aigua. En aquest sentit va trobar a faltar que el govern català encara no s’hagués posat en contacte amb els dirigents dels consells comarcals. L’alcalde de La Cala també va lamentar que Reus i Tarragona s’hagin abastat de l’aigua del consorci mentre es re-generaven els seus pous salinitzats

i ara, un cop en bones condicions, venguin el seu contingut a Barcelona mentre segueix utilitzant l’aigua del consorci. En aquesta línia de rebuig al mini-transvasament, divendres 18 d’abril, el plenari del Consell Comarcal del Baix Ebre, que presideix l’Andreu Martí, presentava una moció en contra amb el recolzament de CIU i ERC.

Andreu Martí considera una burla cap al territori el minitransvasament L’alcalde de l’Ametlla de Mar es lamenta que ningú els hagi consultat sobre la interconnexió de xarxes i la venda dels pous de Tarragona, sobretot tenint en compte que a les nostres terres tampoc sobra l’aigua.

Andreu Martí, acalde de l’Ametlla de Mar.

Quatre Cantons

Cultura

Maig 2008 | pàg. 22

Van representar Nit de Noces a Pineda de Mar, junt amb una seixantena de grups teatrals de tot Catalunya.

Èxit del teatre calero a la 6a Mostra Nacional de Teatre Amateur

Francesc CallauEl Grup Escènic de la Societat Cultu-ral Esportiva i Recreativa de l’Am-etlla de Mar va participar amb gran èxit a la 6a edició de la Mostra Nacional de Teatre Amateur que va tenir lloc a Pineda de Mar(Maresme) durant el llarg pont del primer de maig. Els caleros van representar l’obra Nit de Noces que ja van estre-nar la vigília de la Festa Major de la Candelera.

Vicent Boquera, President de la SCER explicava que, “em sento molt satisfet d’arribar aquí. No per això ens hem de dormir, ja que continua-rem lluitant per pujar el llistó. Formar part d’aquest grup de gent del tea-tre amateur que hem participat a la trobada ha estat un plaer. Felicito a tot el grup i els mostro el meu agraï-ment a tots els components. A nivell cultural, es un fet històric pel nostre poble”.Els caleros van participar en aques-ta mostra, després de ser escollits per la Federació de Grups de Teatre de les Terres de l’Ebre i segons un dels directors del grup, Josep Tomàs Margalef, “la gent del poble pot estar ben satisfeta, donat que vam quedar molt bé i vam deixar el nom de la Cala ben alt”. Amb tot, Margalef va dir que, “la nostra presència a la Mostra ens ha servit per saber on es-tem, ja que hi havia grups molt bons i ens hem adonat que encara hem de treballar molt i hem de millorar. Hem fet teatre ,però també n’ hem aprés”.La Mostra Nacional de Teatre Ama-teur de Pineda de Mar (Maresme), que aquest any arribava a la seva si-sena edició, va comptar amb més de 60 companyies que van representat

tota mena de disciplines teatrals, des de musicals a obres d’autors con-temporanis passant pel circ, el teatre infantil i els monòlegs. El president de la Federació de Grups Amateurs de Teatre de Catalunya, Josep Rafecas ha reconegut que s’ha convertit en un punt de referència pels amants del teatre a Catalunya. Es donà la circumstància que en el reportatge que TV3 va oferir en un dels Telenotí-cies Migdia, es van poder veure unes breus seqüències de l’obra represen-tada pel grup calero.Una bona part dels components del Grup Escènic de la SCER ja han ma-nifestat la seva intenció de tornar-hi l’any vinent, estiguin o no invitats a re-presentar alguna obra. L’organització ha estimat que, en aquests cinc dies de teatre ‘amateur’ a la comarca del Maresme, unes 600 persones s’han allotjat als hotels de la població.Després de prop d’una quinzena de representacions de l’obra No hablaré en clase al llarg del 2007, aquest any les expectatives obertes amb Nit de Noces, pareixen similars, donat que a més de la presència a Pineda de Mar, també han representat a Santa Bàrbara, Vandellòs i ,de moment, ja tenen un compromís a Ginestar de cara al pròxim estiu.

Representació de l’obra Nit de Noces.

20 alumnes de 6è del CEIP Sant Jordi van participar a la XXIV Mostra de Teatre Escolar del Baix Ebre amb l’obra El rei que no reia, un al·legat sobre la verdadera felicitat.

L’escola Sant Jordi participa a una mostra de teatre escolar Araceli DomínguezEl CEIP Sant Jordi va participar dijous 10 d’abril a la XXIV Mostra de Teatre Escolar del Baix Ebre amb l’obra El rei que no reia, un al·legat sobre la ver-dadera felicitat, representada per 20 alumnes de 6è del centre d’educació calero i dirigida pel professor Xavier Figueres. L’obra, de l’autor Josep Maria Folch i Torres, té 45 minuts de durada i està ambientada a l’Edat Mitjana. Explica, en concret, la his-tòria d’un rei que, avorrit dels plaers terrenals, recupera el seu somriure alliberant un munt de persones de la presó. Els nois de 6è la van posar en escena davant de 120 espectadors entre els que havia els alumnes d’una altra escola de l’Ampolla. La XXIV Mostra de Teatre Escolar del Baix Ebre tingué lloc al teatre Felip Pedrell de Tortosa els dies 8, 9, 10, 15 i 16 d’abril i, enguany, hi van par-ticipar alumnes de 22 col·legis de la comarca que posen en escena dife-rents peces de teatre.

Molt bon paper Octavi Figueres, director del CEIP Sant Jordi, es mostrava molt satis-fet pel bon paper que havien fet els alumnes del centre. “Han interpretat l’obra de manera fantàstica i així ho ha percebut el públic assistent que l’ha aplaudit profusament. Tornarem a fer-la a final de curs”. Encara que els nois i noies de 6è ja havien representat aquesta peça tea-tral, l’estrenaren al Nadal, per calmar els nervis propis de la posada en es-cena davant del públic, el Centre de Recursos de la delegació territorial d’Educació a les Terres de l’Ebre va oferir eas participants, i al públic en general, l’actuació del pallaso Bonia-to que va sortit abans i després de la representació escolar.

Final de cursEls alumnes de 6è, com comentava Octavi Figueres, tornaran a posar en escena aquesta obra a la festa de fi-nal de curs.

Els alumnes durant la representació de l’obra El rei que no reia.

Quatre Cantons

?? Entrevista

Maig 2008 | pàg. 24

?Francesc Siuraneta, el nou sotsinspector de la Policia Local, va néixer a Bellaguarda, a Les Garrigues, ara fa 47 anys però des dels quatre viu a Cambrils. Siuraneta va prendre possessió del seu càrrec a La Cala el passat 10 d’abril després de guanyar aquesta plaça en un concurs de mèrits. Abans, però, ja havia pogut familiaritzar-se amb la seva nova destinació perquè va estar dos mesos durant l’any passat ocupant el mateix càrrec.

Francesc Siuraneta

Com sorgeix la possibilitat de ve-nir a treballar a La Cala?Com sabeu, Àngel Martí havia coman-dant la policia de La Cala durant molt anys. És una persona magnífica, com a home i com a professional, però va arribar el moment en què va sentir la necessitat de quedar en una posició

secundària i l’ajuntament decideix crear la plaça de sotsinspector.

Em van preguntar l’any passat si volia venir i vaig acceptar-

ho però només podia estar dos mesos que era el que em permetia la legislació. En aquells moments jo comandava la policia portuària de Tarragona però trobava a faltar el món municipal i el món de les policies locals. La policia portuària té unes competències diferents,

tot i ser el mateix. Allí no hi ha ciutadans, hi ha usuaris,

és un món comercial que no permet que res trastoqui els

seus plans. Després d’aquests dos mesos

l’ajuntament va fer el que tocava, un concurs de mèrits. Vaig tenir la sort de guanyar-lo jo. I aquí estic. M’agra-da l’Ametlla de Mar. És un lloc pre-ciós. Hi ha poques poblacions que la superin en bellesa. Encara que Cambrils també és molt maco i jo he de defensar-lo perquè m’he criat allí però, per a mi, trobar-me ara aquí, en aquest entorn privilegiat, és molt important.

Això de ser policia, es neix o un es fa?Volia ser periodista però per circum-stàncies de la vida, havia nascut a una família humil, no vaig poder anar a estudiar a Barcelona i Tarragona estava molt limitada pel que fa a les carreres que es podien fer. Els que veníem de lletres, o fèiem magisteri o alguna filologia o geografia i història. Com t’he dit, la meva primera voca-ció era la de periodista. De fet, jo ha-via col·laborat a la revista Cambrils i havia fet altres coses en el món del

periodisme que ja em preparaven el terreny del que jo volia fer. Volia aga-far una càmera i anar-me’n com a reporter a les guerres... Aleshores, com no va poder ser o potser és que jo no vaig tenir prou decisió per marxar i no creure a la mare, vaig fer magisteri. Però no em va agradar. Els nens som molt ma-cos però només els meus. A més, la feina de mestre no només és una fei-na molt dura sinó que està molt mal pagada. No vaig voler acabar una carrera que no volia exercir.

Ho sigui que això de la policia és l’opció B...De sobte em va atraure el món de la policia. Però també he de dir que em va atraure com li atrau a la immensa majoria de les noies i nois que es pre-senten a les proves. És una feina fixa, està ben pagada i perquè, al 1984, que va ser quan jo vaig entrar, esta-ven a una època de molta recessió econòmica. No vull enganyar ningú. La meva vocació va ser a posteriori.

Així doncs comença la seva car-rera com a policia.Vaig entrar a la Policia Local de Reus i allí ja vaig començar a veure mol-tes possibilitats en aquest món. Vaig pensar que, ja que era funcionari de carrera i ja que m’hi havia de dedicar força temps, volia col·laborar d’al-guna manera en una cosa que era important a l’època: fer el canvi de la policia franquista a la policia de-mocràtica. Al 1984, encara que pu-gui semblar que no, encara hi havia molt tics d’un règim que havia durat 40 anys i que encara tenia els seus tentacles molt arrelats, sobretot en cossos i forces de seguretat, entre ells les policies locals.

I això fa que comenci a despertar-li la vocació?Sí. A més, també em vaig adonar d’una altra cosa. Uns quants polici-es, entre els que jo em trobava, érem “los tuertos en el reino de los ciegos”, és a dir, teníem un nivell cultural molt més alt que els altres policies. Vení-

em de fer el batxillerat superior i dos o tres anys de carrera universitària i érem conscients d’aquesta diferèn-cia. Així que vam decidir potenciar-la presentant-nos a oposicions per ac-cedir a llocs de presa de decisions. Em va començar a agradar poder contribuir que un servei tan essencial com és el de la policia tingués una mica la sal i el pebre que jo li pogués posar.

Però abans de comandar, suposo que va començar des de baix. Vaig estar dos anys d’agent, com fa tothom, “patejant –me” els ravals de Reus. Era una època molt dura. Els policies no tenien cap tipus de recol-zament. Ni material, ni social, ni polí-tic. Sorties al carrer sense emissora, sense arma... Recordo que perquè ens donessin un anorac quasi van tenir que muntar una vaga. Era una època molt difícil però, alhora, molt maca en la que es feien assemble-es en llocs d’amagat perquè no se n’assabentessin els polítics ni els nostre caps. Era una època de lluita per assolir coses que ara en aquests moments ni es plantegen.

I va anant escalant posicions grà-cies a la seva formació prèvia.Van sortir oposicions a caporal i ser-gent que no van ser massa difícils d’aprovar. Quan ja era sergent en cap a Reus, va sortir una oposició a l’ajuntament de Valls que era tempta-dora perquè significava ser el sergent en cap d’una població tan important com la capital de l’Alt Camp. És a dir, ser el màxim responsable operatiu de l’organització policial. Vaig presentar-me i vaig aprovar. Pensava que no tindria possibilitats perquè era molt jove però, un cop passades les pro-ves, m’hi vaig estar 18 anys.

Tornem al pas d’una policia arcai-ca a una altra que fa les coses amb un talant renovat.Pertanyo a una generació de caps de policia que, encara que no passem a la història, hem fet moltes coses. Hem treballat dia a dia per canviar les

?Maig 2008 | pàg. 25

?velles maneres de fer on el ciutadà no era un client sinó un “administrado”. Ara vivim una situació de servei evi-dent cap al ciutadà al que entenem quasi com a un client. Abans anar a unes dependències policials feia por. Amb el temps han començat a sor-gir criteris de seguretat ciutadana perquè abans es parlava de “orden público”. Aquest canvi, que ha durat 20 anys, ha fet que arribessin a una situació més o menys de normalitat on prima l’esperit de servei cap a la comunitat. I això ho van fer una generació de caps de policia que també inclou a l’Àngel Martí a l’Ametlla que, junta-ment amb la seva plantilla i tots els equips de govern que han passat pel consistori en l’època democràtica, han construït, com ha passat en tots i cadascú del municipis de Catalunya, aquesta nova Policia Local.

Què s’ha trobat a l’Ametlla?Començant pel seu anterior cap i continuant pels professionals que hi ha a la plantilla, puc dir que tinc la gran sort de comandar una de les millors policies de Catalunya. Evi-dentment, hi ha coses a fer perquè, per exemple, a l’octubre tenim el des-plegament dels Mossos i a mi, com a professional, em preocupa. Hem d’estar des d’ara fins que es produ-eixi el desplegament vigilant que tot es faci de la manera més satisfactòria pels interessos de l’Ametlla de Mar. Això és un repte. Hem de filar molt prim amb un protocol que ja s’està estudiant i que s’haurà de signar al juny o al juliol. Aquest protocol no és igual per a tots els ajuntaments per-què no tots tenen la mateixa idiosin-cràsia i, per suposat, no tots tenen les mateixes necessitats. Nosaltres tenim un problema afegit perquè l’Ametlla ha comptat amb una caser-na de la Guàrdia Civil oberta les 24 hores i ara no es tanca perquè part del seus efectius es queden fent tas-ques de vigilància fiscal però no de seguretat ciutadana. Això correspon als Mossos però ells estan a Tortosa. I trigaran temps en arribar-hi. Per tant, nosaltres, com a policies locals, tin-drem més demanda de servei. Això significa que hem de potenci-ar la Policia Local, tant pel que fa a recursos materials, com a humans, com d’ubicació i com de formació. De totes maneres, fins que no ho tin-

guessin al damunt i hagi passat un cert temps no tindrem l’experiència per pair aquesta nova circumstàn-cia.

També hi ha el tema de la nova ubicació.Les obres del pàrquing ens obliga de manera provisional a traslladar les nostres dependències al polígon industrial. Per als qui el trobin massa lluny, dir-los que això de les distàncies és relatiu. Per exemple, si estiguessin a la platja del Miracle de Tarragona i haguessin d’anar a la caserna de la guàrdia urbana, haurien de fer cinc vegades més trajecte que anant des d’on són ara a la caserna de la guàr-dia urbana d’aquí. Lluny i a prop és una concepció molt relativa. Jo entenc que per a una concepció de municipi petit com és l’Ametlla, pot ser la gent el troba lluny però ja estem articulant fórmules per-què tothom estigui content com ara el contacte mitjançant Internet.

En pocs dies s’han produït dos casos de violència domèstica a la població. Què en pensa?Són un reflex del que passa a tot arreu. Tenim un món molt masclista i molt mal educat. Dos notícies de detencions en una mateixa setma-na per aquest tipus de delicte no és una cosa bona. Però el que més em preocupa és que encara es denun-cia poc. Segurament estem molt poc conscienciats del que això significa malgrat que s’ha avançat molt. Hem evolucionat molt i fins i tot hem vist l’evolució en els cossos de segure-tat que abans no els hi donaven im-portància perquè ho consideraven disputes normals entre parelles. La societat encara està lluny de poder vomitar aquest tipus de males diges-tions. I també és feina de tots. No només de la policia i els jutges. Una vegada més és un tema de pares, mares i escoles. És important canviar conceptes masclistes sobre la dona i, sobretot, que aquestes tinguin una bona formació que les permeti ser independents.

Sots-inspector de policia. Un lloc molt compromès. Com ho fa per tenir content a tothom?El cap de policia és com una frontissa que permet que s’obrin i es tanquin les portes, fa d’intermediari entre els polítics, els policies i els ciutadans. I

això és molt difícil. I amb mi mateix perquè no podem oblidar que sóc una persona amb les seves misèries com tothom. Els policies som com un iogurt que tenim data de caducitat, normalment això passa uns 20 anys després de començar encara que hi ha excepci-ons honroses. Per això una nova llei de policia que està a les portes del parlament preveu definicions de cap de policia diferents a les que hi ha ara i manera d’anomenar-los també totalment diferents. Si s’aprova aquesta llei de policia, gairebé cada legislatura, l’alcalde podrà tenir el seu cap de policia, qua-lificat evidentment. Això es fa ja en al-tres països. Tots veiem, per exemple, a la televisió, el xerif del comptat que és elegit pels ciutadans, juntament amb l’alcalde i la resta de càrrecs que es trien de manera democràtica. És a dir, cada societat es dota de les seves maneres de fer.

Sembla ser que, en veritat, aques-ta era la seva vocació real...Si no fos vocacional, no seguiria en aquesta feina. Cada dia que vaig a treballar, gaudeixo. Gaudeixo com-partint la meva experiència amb els policies que tinc al meu comanda-

ment perquè els hi serveixi quan es-tan al carrer a una situació delicada. Amb el polítics, escoltant-los i do-nant-los el meu punt de vista perquè de vegades la seva visió és diferent a la que es té des d’una altra òptica.Per tant, el que al començament sem-blava que no era vocacional, s’ha transformat en alguna cosa que, mal-grat que jo aquí estic molt bé, també podria estar-ho, segur, fent una altra cosa... I estic aquí. I porto un arma, i puc viure situacions de perill, i em po-deu criticar d’aquí quatre dies... Si no fos perquè tinc aquesta vocació, jo i els meus companys que també fan aquest tipus de feina, estaríem tots de psiquiatra. I no em calen reconei-xements de ningú. Em basta només allò que em deien quan era jove els meus superiors: “chiquillo, lo mejor que te puedes llevar es que cuando te llegues pacasa es que te sientas bien”.Això em fa molt feliç malgrat que no vaig poder ser periodista. Tinc una feina que és tan grata o més que la vostra.

Doncs moltes gràcies, Sr. Siu-raneta. Benvingut a La Cala i molta bona sort en aquesta nova etapa que tot just ara enceta.

Francesc Siuraneta.

Quatre Cantons

Cultura

Maig 2008 | pàg. 26

Els escolars del CEIP Sant Jordi visiten el Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar

Organitzat pel CEIP de L’Ametlla de Mar i amb el suport de la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament, durant la setmana cultural de Sant Jordi, tots els xiquets i xiquetes d’educació pri-mària entre els 3 i els 12 anys, varen

visitar el Museu de la Ceràmica, situat al km 1117 de la N-340, a l’entrada de l’urbanització Sant Jordi d’Alfama. Després d’una breu introducció din-tre del món de la terrissa, se’ls hi va preparar uns tallers que tenien com objectiu identificar les formes i fun-cions de les peces i pintar unes fitxes on se’ls hi mostrava diferents càntirs i tenalles. La majoria dels nens varen quedar impressionats per les dimensions de les instal·lacions, no només per l’amplitud de l’edifici, sinó també per la quantitat de peces que hi ha. Al-gun dels nens i nenes que van passar pel museu aquesta setmana van dir: “Com se semblen alguns atuells que fem servir a casa amb aquests objectes tan antics!” Durant els mesos d’abril i maig visita-

ran el Museu de Ceràmica quasi un miler de nens de diferents escoles. El Museu de Ceràmica de l’Ametlla de Mar va obrir les seves portes l’any 2001 i és una institució regida per la Fundació Martí Castro mitjançant un patronat format per representants del municipi. Aquest patronat, que presideix l’alcalde Andreu Martí, ve-tlla perquè hi hagin fons gestionats professionalment que permetin por-tar a terme les activitats del que és considerat el Museu més singular d’ Europa on s’interpreten més de 5.000 objectes. Els visitants que vinguin a gaudir d’aquest Museu, poden fer el reco-rregut a través dels quatre circuits amb que està estructurat: centres terrissers, usos, morfologia dels càn-tirs i les tècniques i processos de fa-bricació.

Josep Martí presenta el seu llibre Ets de dretes i no ho saps

L’assaig mostra amb exemples com molt gent que es diu progressista públicament, té comportaments conservadors de manera privada.

Araceli DomínguezEl periodista calero Josep Martí va presentar dissabte 19 d’abril a la sala d’actes de l’ajuntament el seu llibre, Ets de dretes i no ho saps, tot un èxit de vendes que ja va per la sego-na edició. De fet, el llibre és un dels més venuts a les últimes setmanes a Catalunya. Martí creu que la gran acollida del llibre es deu “al títol i la portada que tenen un aire provoca-

dor que crida l’atenció. D’altra ban-da, crec que un llibre d’assaig escrit en català per un català donant valor el conservadorisme i la dreta és nou al mercat. I els lectors valoren positi-vament les coses que no hi són”.

Presentació caleraJosep Maria Arasa, director de La veu de L’Ebre, i Francesc-Marc Ál-varo, conegut periodista i assagis-ta, que col·labora habitualment a La Vanguardia, van acompanyar a Martí en la presentació d’aquest lli-bre “incòmode i perillós” segons el va qualificar Álvaro. Josep Martí diu que “el llibre enfronta el lector amb una realitat mitjançant el text perquè li mostra com moltes persones que es tenen com a progressistes en molt temes importants s’ubiquen en l’espai conservador. En aquest sentit, afirma que hi ha una gran di-ferència entre el que es diu i el que es pensa”.

Exemples quotidiansAixí doncs, el periodista, al llarg d’aquest assaig, mitjançant exem-

ples de la vida quotidiana, repassa comportaments que es classifiquen dintre dels paradigmes conservador i progressista per fer reflexionar al lector amb un somriure als llavis. I ho fa per fer-nos veure que aquesta gran diferència entre el que es diu i el que es pensa és nociva i resta intensitat al joc democràtic. Davant d’això, el periodista convida a reaccionar per acabar amb aquest comportament “hipòcrita” que empobreix la socie-tat i no dóna peu a la discussió, una de les bases del progrés, segons ell. En aquest sentit afirma que tota ideologia és legítima sempre que es tingui respecte per la dignitat i els drets humans. De fet, afegeix, “la dreta és una opció moderna i hem de batallar per convèncer la gent que és així”.Martí sap que la majoria dels seus lectors tenen un tarannà liberal- con-servador però també li interessa que les persones que es defineixen com a progressistes el llegeixen perquè puguin desfer-se’n dels seus antics prejudicis cap a les persones d’ide-ologia conservadora.

Els alumnes a les instal·lacions del museu.

Josep Martí durant la presentació del llibre Ets de dretes i no ho saps.

Turisme

Maig 2008 | pàg. 27

Adequació del búnquer d’artilleria de l’Ametlla de Mar

Les tasques de condicionament de la fortificació tenen unadurada de tres mesos i compten amb un pressupost que volta els 40.000 euros.

Araceli DomínguezDurant aquest mes de maig co-mencen els treballs d’adequació del búnquer d’artilleria de l’Ametlla de Mar que es perllongaran durant tres mesos i que tenen un pressu-post d’execució de 40.000 euros. D’aquests diners, més de la meitat, un 55% de total, són una subvenció del Pla de Dinamització Turística de les Terres de L’Ebre. Als treballs inter-venen un historiador, un arqueòleg, un equip de topografia, un fotògraf i un restaurador entre d’altres tècnics i treballadors.

Aquesta adequació es duu a terme en vàries fases que comencen amb un treball de documentació històrica i una anàlisi arqueològica del patri-moni de la Guerra Civil de l’Ametlla de Mar i de les poblacions veïnes. A més, es farà una neteja general de l’espai mitjançant diferents procedi-ments i una documentació gràfica després de fer treballs d’aixecament topogràfic i documentació planimè-trica de l’estat actual de totes les construccions. A la vegada també es realitzarà un reportatge fotogràfic.

Visites públiquesMés endavant es farà el condiciona-ment del conjunt per a la visita pú-blica. Segons els experts, el búnquer es troba en bon estat de conservació però s’han d’extreure pedres i terra de l’interior del refugi antiaeri i també l’aigua que s’ha filtrat mitjançant els pous de ventilació, s’han de realitzar obres de consolidació, adequació i drenatge del búnquer per garantir la seva conservació, i identificar trinxe-res, murs i construccions associades a la fortificació per tal de valorar el seu estat de cara a la seva exposició pública entre d’altres tasques. Des-prés, s’han de determinar les zones

del recorregut explicatiu, la recepció dels visitants, el desenvolupament de rutes alternatives i la senyalització dels recorreguts. S’espera que les vi-sites guiades ja es puguin fer al 2009. Dami Llaó, gerent tècnic del Patronat Municipal de Turisme, explicava que “la rehabilitació del búnquer de L’Ametlla de Mar, més conegut com Les Fortificacions, situades al Sud del Port de l’Estany, és un del pro-jectes en el que estem posant més èmfasi perquè ens permetrà posar a disposició dels nostres visitants i del mateix poble un lloc amb un gran va-lor sentimental, a més d’històric i ar-queològic. Segons els experts està molt ben conservat i esperem que, un cop preparat, sigui un molt bon actiu turístic de cara a l’any vinent”.

Fortificacions catalanesRecordem que aquesta bateria anti-aèria s’emmarca dins de la fortifica-ció de la costa catalana en els anys 1937-1938 per part de la República Espanyola, davant els bombardejos dels vaixells feixistes i el temor d’un desembarcament militar. En con-cret, aquest búnquer va ser construït al 1938 pel Ministeri de Defensa de Costes del govern republicà.

Fortificacions.

Curs de sommelier adreçat a professionals de l’hosteleria

El curs pretén dotar d’eines que optimitzin la qualitat a la feina realitzada pels participants i potenciar l’ús dels vins de les nostres comarques.

Les Regidories de Turisme i Forma-ció, conjuntament amb la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, organitzen un curs gra-tuït de sommelier adreçat a treba-lladors i treballadores del sector de l’hosteleria.Els objectius d’aquest curs són oferir eines que optimitzin i aportin qualitat

a la feina realitzada pels participants, formar a les persones responsables d’oferir, servir i controlar la carta de vins, escumosos i esperitosos en funció del celler de cada establiment, ampliar i millorar els coneixements del món del vi i potenciar els que es pro-dueixen a les nostres comarques.El curs es durà a terme els dilluns i

dimecres de 17 a 21hores al Telecen-tre durant els mesos de maig i juny. Les persones interessades en infor-mar-se poden passar per l’Oficina de Turisme de la planta baixa de l’Ajuntament (977 45 64 77). Les ins-cripcions es fan al Telecentre fins el dia 15 de maig (C/ Pau Casals, 74-Tel.: 977 45 72 69).

Turisme

Maig 2008 | pàg. 29

Araceli DomínguezL’Oficina de Turisme de l’Ametlla de Mar va participar els dies 3 i 4 d’abril a les XIV Jornades Tècniques de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya que, enguany, van tenir lloc a Montserrat. Joan Carles Vilalta, director general de Turisme, va ser l’encarregat d’inaugurar les jornades que, en aquesta ocasió, va comptar amb la participació de 90 tècnics procedents de totes les comarques catalanes.

Ponències i taules rodonesDurant les dues jornades van tenir lloc tot un seguit de ponències, tau-les rodones amb intercanvi d’idees i experiències i tallers que tractaren temes d’interès per a la millora del funcionament de les oficines de tu-risme. En concret, els representats de la direcció general, entre els que també es trobaven Joan Abad, sots-director general d’Ordenació Turís-tica i Jaume Font, sots-director de Programació Turística, van insistir en que s’han d’executar les propostes que van sorgir a l’Ametlla l’any pas-sat, quan van tenir lloc en la nostra població aquestes jornades. Propos-tes que feien referència a la formació dels tècnics, a la imatge corporativa i comú de totes les oficines de Turis-me i a la creació d’eines de treball. En el record de tothom, com veiem, van estar molt presents les jornades de La Cala. I no només a nivell pro-fessional. Dami Llaó, gerent tècnic del PMT, explicava al respecte que “ens hem de sentir molt orgullosos perquè els participants a Montserrat

parlaven molt bé de les jornades or-ganitzades a La Cala. Van lloar les seva organització i, fins i tot, a alguns assistents el poble els va agradar tant que més d’un va comentar que ja havia tornat a visitar-lo de manera particular”.

Trobada al Parc NaturalD’altra banda, dimarts 8 d’abril va tenir lloc una trobada al Parc Natural del Delta de l’Ebre per fer un inter-canvi de material turístic (tríptics i al-tres tipus de material informatiu) per tal que tots els pobles participants a la trobada estiguin ben presents a to-tes les oficines de les Terres de l’Ebre de cara a la nova temporada que en aquests dies s’enceta. Les oficines de turisme participants, entre elles la de La Cala, també van acordar la creació d’una agenda d’activitats conjunta perquè els visitants que ho desitgin puguin tenir tota la informa-ció necessària per poder gaudir dels racons més emblemàtics del nostre territori.

En aquestes jornades es va parlar de la necessitat d’executar les propostes que es van plantejar l’any passat, quan les jornades es van celebrar amb un gran èxit a l’Ametlla.

L’Oficina de Turisme de La Cala participa en les XIV JornadesTècniques de la Xarxa d’Oficines de Turisme de Catalunya

Nova agenda d’activitats per a la temporada d’estiuAmb una tirada de 10.000 exemplars, l’agenda ha esdevingut una eina imprescindible per estar informat de tot el que es fa en temps de vacances.

El Patronat Municipal de Tu-risme, el Patronat Municipal d’Esports i la Regidoria de Festes editen aquest mes de maig l’agenda de tots els actes que es fan a l’Ametlla de Mar durant els propers mesos.L’agenda informa en cinc idio-mes (català, castellà, francès, anglès i alemany) dels més de 60 actes i activitats culturals, festives i esportives que s’or-ganitzen durant els mesos de juny, juliol, agost i setembre al nostre poble.Concerts, exposicions, cine-

ma, competicions esportives, cursos, festes gastronòmi-ques, havaneres i sardanes són algunes de les activitats que es poden trobar a l’agen-da, de les quals s’editen 10.000 exemplars que es po-den adquirir a les Oficines de Turisme.L’agenda s’ha convertit en una eina indispensable per estar totalment informat dels es-deveniments que es duen a terme a La Cala durant l’estiu, tant per als turistes com per als vilatans.

Monestir de Montserrat.

L’Ametlla de Mar formarà part de Catalunya Film CommissionAquest organisme gestiona i coordina rodatges de pel·lícules, espots publicitaris i curtmetratges dins del territori català.

El Patronat Municipal de Turisme està fent les gestions oportunes per adherir-se a Catalunya Film Commission, un organisme de l’Institut Català de les Indústri-es Culturals de la Generalitat de Catalunya que s’encarrega de crear una xarxa territorial de mu-nicipis per tal de gestionar i co-ordinar rodatges de pel·lícules, espots publicitaris i curtmetrat-ges, entre d’altres activitats dins del territori català.Catalunya Film Commission dóna atenció i informació a pro-ductors de projectes audiovisu-

als nacionals i internacionals, dels seus rodatges a Catalunya i de possibles localitzacions als municipis associats. D’aquesta manera es potencia la imatge, la producció cultural i la pro-moció turística dels municipis adherits.Per la seva banda, el Patronat Municipal de Turisme, es com-promet a donar totes les faci-litats a l’hora de les possibles filmacions, informació dels cor-responents permisos i autorit-zacions municipals i reserves d’espai.

Quatre Cantons

Ajuntament

Maig 2008 | pàg. 30

Concessió dels bars del polisportiu i el camp d’esports Amb aquest iniciativa, l’ajuntament pretén millorar la qualitat i les hores de servei en ambdues instal·lacions.

Araceli DomínguezJoana Callau Subirats és la per-sona que a partir del mes de juliol s’encarregarà de portar el bar del camp d’esports de La Cala. A l’oferta pública per explotar aquest servei es van presentar dues propostes dife-rents. Recordem que durant el mes d’abril les persones interessades en portar els bars del camp municipal d’esports i del polisportiu havien de lliurar a l’ajuntament la documenta-ció pertinent. En el cas del bar del camp de futbol, la concessió és per a quatre anys i el tipus mínim de lici-tació que han de fer els interessats és de 7.000 euros anuals que poden satisfer-se mensualment de forma proporcional.

Inici de la prestacióL’inici de la prestació del servei un cop adjudicat és a partir de l’1 de juliol i el seu abast fa referència a l’oferiment d’esmorzars freds i calents durant el cap de setmana i berenars totes les tardes, sense perjudici d’oferir di-nars i sopars si es vol; a l’obertura i tancament de les instal·lacions dins la jornada i els horaris ordinaris i ex-

traordinaris; al control del bon ús de les instal·lacions; a fer-se càrrec de les despeses ordinàries (llum, aigua, telèfon...) i a la neteja i manteniment de les instal·lacions, accessos i te-rrasses del bar restaurant. A més, s’ha d’assumir la responsabilitat civil en relació a la prestació del servei.

Horari molt ampliTanmateix, el bar ha d’obrir tots els dies de la setmana amb el següent horari: a l’hivern, d’octubre a juny, de dilluns a divendres de 16.30h a 22.30h i dissabtes i diumenges de 09.00h a 21.00h i a l’estiu, de juliol a setembre, de 09.00h a 21.00h. Pel que fa als esdeveniments ex-traordinaris, és d’obligació avisar amb antelació a l’ajuntament. A més, aquest servei l’han de donar un mí-nim de dues persones. Joan Pere Gómez Comes, regidor d’Esports, explicava que “el més important és donar un bon servei als usuaris del recinte. Que si les mares i els pares, per exemple, volen fer un berenar o celebrar un aniversari puguin fer-ho i, fins i tot, que també puguin tenir aquesta opció durant el cap de set-

mana”. El regidor ha afegit que amb aquest objectiu “s’ha primat l’interès de les persones que van al camp per damunt dels ingressos que pugui obtenir el consistori. Per això volem que agafi la concessió una empresa solvent, amb ganes de treballar”.

Bar i consergeria Pel que fa als serveis de bar i conser-geria i vigilància del pavelló polispor-tiu Galetet, la concessió ha quedat deserta i ara el consistori es planteja negociar un altre nou procediment. De moment, s’encarrega d’aquest bar la mateixa persona que ho feia fins al juny a l’espera que s’estableixi aquest nou procediment. L’horari laboral del bar Galetet per als dies ordinaris és de dilluns a divendres, de 09.00h a 14.00h i de 16.00h a 22.30h, i dissabtes de 09.00h a 22.30h.Pel que fa als esdeveniments extraor-dinaris, hi ha l’obligació de prestar servei fins i tot els diumenges. Com al bar del camp de futbol, es con-sidera que per donar bon servei es requereixen dues persones, una que atengui el bar i una altra que faci les tasques de conserge i vigilant.

Bar del poliesportiu.

Maig 2008 | pàg. 31

Política PP

El PP troba a faltar valentia política en algunes decisions del governSegons els populars, al Govern Municipal li tremola el pols a l’hora de donar l’impuls definitiu al POUM

Francesc CallauEl PP de l’Ametlla de Mar es va mostrar contrari que l’equip de govern condicioni la tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal(POUM) a enllestir les con-verses amb els propietaris del sector 22b1.Segons el PP, les diferents queixes dels propietaris d’aquest sector han fet quedar en evidència al govern municipal, demostrant que no es va fer la feina d’informació que tant ha promocionat.Els populars pensen que si en aquestes alçades de la tramitació del POUM encara hi ha propietaris i sectors que els manca informa-ció, és perquè l’Ajuntament no ha fet els deures i que, per tant, ara es pagaran les conseqüències amb l’endarreriment de la tramitació i de la seva aprovació, tant pel Ple de l’Ajuntament com de la Comissió d’Urbanisme de les Terres de l’Ebre.Ricardo Llaó, portaveu del PP, va qüestionar la valentia de CiU, afir-mant que, “sempre hi haurà algú que per raons no objectives i no ra-cionals, legítimes o de caire senti-mental, però no objectives, no esta-rà d’acord, facis el que facis, treguis el que treguis o posis el que posis. Aquest és un tema amb el que sem-pre t’hi trobaràs. Clar, jo recordo a l’equip de govern dir que havien pres una decisió molt valenta al ti-rar endavant la revisió del POUM. Clar,la valentia és per aquestes oca-sions, quan hi ha gent que potser no hi estan d’acord. Aquests són te-

mes on toques els interessos de la gent i en aquest cas hi ha un sector de 10 o 15 persones que se senten perjudicats i no estan d’acord. Per això no pots llençar per terra els pi-lars de la política municipal”.El PP va reiterar que en les situacio-ns i decisions difícils, sempre estarà al costat de l’equip de govern, tot i que també va qüestionar la gestió econòmica del govern. Segons els populars no s’entén que tothom es-tigui revisant a la baixa les expectati-ves econòmiques degut a la crisi del sector immobiliari i que l’Ajuntament no ho faci i, a més, contempli en el pressupost d’aquest any uns ingres-sos superiors als de l’any anterior en el concepte de llicències d’obres i que, a més, s’aventuri a demanar un crèdit de 3’5 milions d’euros.Segons el PP, el govern municipal no ha aprofitat els anys de pujança econòmica, ja que amb l’alta quanti-tat d’ingressos econòmics extraordi-naris que s’han produït, no ha estat capaç de reduir les factures que, anualment, es queden fora de pres-supost i que fins i tot s’han augmen-tat considerablement.Segons Ricardo Llaó, el poble va donar la seva confiança a CiU en les passades eleccions premiant-los amb una majoria absoluta, però “realment no hi ha fre, tenen una majoria que els hi permet fer el que volen i nosaltres no hi estem d’acord. Ells sempre diuen que el poble els hi ha donat la majoria i això és cert i nosaltres vam ser els primers a felicitar-los, però el poble

els ha donat la confiança perquè facin les coses bé i amb responsa-bilitat. Lamentablement, si algú que emprèn aquests camins, ho hagués de pagar de la seva butxaca, no ho faria”.Llaó també es va referir a la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya respecte al conveni entre l’Ajuntament i Tres Cales SA que ha permès la construcció de la xarxa de clavegueram a la urbanització Tres Cales. Segons el portaveu popular, la situació és molt contradictòria donat que hi ha tot tipus d’informes, tant favorables com desfavorables i con-sidera que l’anul·lació del conveni no tindrà cap conseqüència donats els molts dubtes acumulats, tant pràctics com legals, que comporten els informes i les sentències. En tot cas, el PP considera que, tot i així, se n’hauria de parlar més i va demanar al govern que generi debat al respec-te. Segons Ricardo Llaó, “es poden dir mil coses, però és una sentèn-cia que val la pena discutir i que el govern la tregui al ple, discutim-la i que no s’amagui, ja que s’està ama-gant. Ningú diu que la sentència els obligui a res però ,senzillament, val la pena parlar-ho, debatre-ho i par-lar de les conseqüències”.Ricardo Llaó va dir que el tema ha estat aprofitat políticament d’uns cap als altres i que això encara sem-bra més dubtes entre els ciutadans i que el que deixa clar és que s’ha portat molt malament, però que s’ha acabat fent el que calia que era el clavegueram.

Ricardo Llaó, portaveu del PP.

El passat divendres, dia 11 d’abril la secció local d’esquerra de l’Ametlla de Mar va celebrar les elec-cions per escollir el nou president. L’actual regido-ra Montse Llambrich i Margalef fou escollida per unanimitat com a nova Presidenta del partit a nivell municipal.

També a proposta de la nova presidenta, i refrendat per l’assemblea local, s’ha renovat l’executiva del partit, que els propers quatre anys estarà formada per:

Presidència.- Montse Llambrich MargalefSecretaria d’Organització.- Dani González TolràSecretaria de Política Municipal.- Salvador Par-dell SalangueraSecretaria de Finances.- Vicenç Llaó LópezSecretaria de la Dona.- Palma Roca ArbóSecretaria d’Imatge i Comunicació.- Eduard Font PujolPortaveu del Grup Municipal.- Jordi Gaseni Blanch

Montse Llambrich Margalef

Esquerra renova la seva presidència a La Cala

Quatre Cantons

Política

Maig 2008 | pàg. 32

Jordi Gaseni, portave d’ERC.

ERC

El PSC desisteix de presentar el contenciós als pressupostos 2008Els socialistes creuen que l’equip de govern es precipita amb l’enderroc de les Escoles Velles, ja que no té diners per fer el pàrquing i el centre cívic.

PSC

ERC pensa que CiU s’ha posat el llistó molt alt i dubta del complimentEls republicans també aposten per l’aparca-ment soterrani de les escoles velles i accep-ten el sacrifici “històric”de l’enderrocament de l’edifici.

Francesc CallauEl Partit dels Socialistes de Catalunya va confirmar que, finalment, no pre-sentarà cap contenciós administra-tiu a l’aprovació dels pressupostos de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar per aquest any 2008.Tot i mantenir que tant l’aprovació com la gestió dels mateixos va ser una burla cap als ciutadans i una manca de respecte cap als altres partits polítics, els socialistes no po-saran en marxa aquest contenciós, al considerar que la greu situació per la que està passant l’economia municipal, no permetrà a l’equip de govern de CiU desenvolupar les se-ves previsions i més concretament l’Oficina Tècnica. Segons Antonio Espuny, portaveu del Grup Municipal del PSC a l’Ametlla de Mar, “al final no es podran realitzar les propostes d’endeutament que pretenia fer el govern actual i que ratllaven els 11 milions d’euros. Quasi segur veient el resultat de l’any 2007 que no ho podran fer i estem convençuts que el més important i el que és con-tingut, no es podrà tirar endavant. Llavors ja no estem tan preocupats

per les coses importants d’aquest pressupost i hem desistit de posar en marxa el contenciós”.Els socialistes també van considerar agosarat el projecte d’enderroc de les Escoles Velles que l’Ajuntament vol emprendre a partir de primers de juny. Segons el PSC l’enderrocament és una temeritat donat que no hi ha diners per assumir les obres de l’aparcament soterrani i el centre cí-vic. A més el PSC pensa que l’indret no és el més adequat per a fer el pàr-quing i que el nou centre cívic també té indrets més adequats. Per a An-tonio Espuny, “aquest aparcament s’hauria de fer a l’entrada del poble i l’edifici, el qual també portàvem al programa com un edifici plurifun-cional, penso que també té altres ubicacions al poble més adients on hagués lluït més sense quedar tan encaixonat. Aquest edifici s’hauria de mantenir i aprofitar, com a part de la nostra petita història”.En aquest sentit el PSC lamenta que aquest enderroc obligui a traslladar les dependències de la Policia Local al Polígon Industrial, just a l’estiu que és quan més demanda hi ha dels

seus serveis.El PSC també va criticar que l’equip de govern hagi sol·licitat al Departa-ment de Salut de la Generalitat de Catalunya el canvi de gestió del CAP de l’Ametlla de Mar perquè passi a mans de l’empresa Sagessa en lloc de l’Institut Català de la Salut. Anto-nio Espuny va posar en dubte que amb aquest canvi es millorin els ser-veis del CAP, afirmant que, “no sé si això pot representar una millora del servei, però sí que dubto que una empresa com aquesta, que si bé és cert que és col·laboradora de la Generalitat amb la gestió d’altres serveis públics, acabi aportant al-guna millora o si, en cas contrari, ho empitjorarà. El que sí sé, és que és una empresa privada i com a tal ha d’obtenir beneficis. La Generali-tat li donarà un pressupost anual de gestió i per aquest pressupost ha de pagar la gestió i ha d’obtenir bene-ficis”.El portaveu socialista va acabar dient que espera que no s’estiguin antepo-sant els interessos privats per davant dels públics.

Antonio Espuny, portaveu del PSC.

Francesc CallauERC a l’Ametlla de Mar ha manifestat que l’equip de govern de CiU s’ha posat el llistó molt alt durant el primer any de legislatura. Segons els repu-blicans, els convergents han estat massa exigents a nivell pressupos-tari i això pot fer que no s’acabin per complir moltes de les propostes pre-vistes per a l’actual exercici econò-mic, sobretot, donat que una bona part de les partides se sustenten en convenis signats amb empreses de sectors que actualment estan en recessió com és el cas de les pro-motores urbanístiques. Segons Jordi Gaseni, “essent com és el primer any, han volgut arriscar massa i no sé fins a quin punt es pot fer, tot i que pel bé del poble desitjo que surti bé. Penso, però, que és un pressupost

molt exigent amb partides que es preveuen entrar i no són segures. És un pressupost ambiciós però tinc dificultats per detectar si es pot complir amb tot”.ERC va manifestar que es congratula que les postures entre els petits pro-pietaris del sector 22b1 i l’ajuntament s’hagin apropat i que estiguin molt prop de la solució. Els republicans afirmen que amb tot i sabent que no es fàcil de portar a terme, no re-nuncien a les seves intencions de destinar els més de 4 milions d’euros de la inversió de la carretera de la Costa als accessos al sector 22b i, d’aquesta manera, abaratir les des-peses d’urbanització als propietaris. Segons Jordi Gaseni, “nosaltres vam fer una sèrie de propostes que sé que no són fàcils i que, a més de

rebaixar els costos, deixaven de trencar el litoral sud amb la Carrete-ra de la Costa. És una solució difícil però pensem que es pot tenir en compte”.Gaseni també es va preguntar per la Residència per a la gent gran, donat que segon els republicans, fa mesos que el govern municipal no en dóna notícies i va dir que el ritme anunciat per CiU en quant a inversions al mu-nicipi, no és el que havien promés.En un altre ordre de coses, els repu-blicans es van mostrar partidaris que l’aparcament soterrani de les escoles velles es faci el més aviat millor. ERC, tot i ser conscient de que l’enderroc de l’edifici és un petit sacrifici cultural i històric, reconeix que és més impe-riosa la necessitat d’aparcament al centre del casc urbà i va demanar


CiU

al govern que s’acabi consolidant el projecte. Per a Jordi Gaseni, “tot i estar al casc urbà, aquest és un lloc que necessita oxigenar-se i tot i que ens agradaria que es conser-vés algun element arquitectònic perquè tothom sabés que allí han hagut unes escoles per les quals ha passat quasi tot el poble, també som conscients que hem de mirar

cap endavant i que un petit sacrifi-ci pot donar solució a un problema que patim tots”.El portaveu d’ERC també es va con-gratular que, definitivament, es posi en marxa el projecte de millora i con-dicionament de les fortificacions de l’Estany i que l’Ajuntament projecti una nova oficina de Turisme i va rei-vindicar una dignificació de l’entrada

del poble.Gaseni va donar a conèixer que en les passades eleccions a la Junta Lo-cal d’ERC va resultar escollida Mont-se Llambrich com a nova presidenta local, en substitució de Vicent Llaó i va destacar que sigui la primera dona que accedeix a un càrrec d’aquestes característiques al municipi.

CiU diu que s’està fent una bona planificació econòmica

Els nacionalistes reconeixen que han estat molt ambiciosos amb els plantejaments de futur, però diuen que és l’únic camí per aconseguir que els projectes siguin una realitat.

Francesc CallauEl Grup Municipal de CiU a l’Ajunta-ment de l’Ametlla de Mar es va mos-trar tranquil amb la gestió econòmi-ca que està desenvolupant com a equip de govern municipal. Segons els convergents s’està fent una bona feina de gestió i planificació econò-mica com ho demostra el remanent de tresoreria sorgit de la liquidació dels comptes de 2007, superior als 3 milions d’euros.Segons CiU, un altre dels paràmetres que fan pensar en la bona marxa de l’economia municipal és el fet que la capacitat d’endeutament de l’ajunta-ment està al 17%, és a dir molt per sota del 116% permès i del 60% de màxim recomanat, paràmetres als que s’ha de sumar l’estalvi net, el qual segons CiU s’ha reduït a gairebé la meitat en els darrers anys.Segons Andreu Martí, alcalde de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar, són els primers interessats en tenir una economia sanejada. L’alcalde explicava que, “algú pot pensar que aquest govern durant el primer any volem fer les coses malament i hi-potecar l’acció de govern dels més

de tres anys de govern que ens manquen. No té sentit i no és lògic pensar que ho fem malament, quan el que fem és tot el contrari; treba-llem pels molts projectes i moltes actuacions que volem portar a terme durant aquesta legislatura, tal com ens havíem compromès. Les coses no es fan d’un dia per l’altre”.Segons CiU, els partits politics de l’oposició critiquen la situació econò-mica municipal per desconeixement o manca d’informació.

Andreu Martí també es va referir als petits propietaris del sector 22b1, considerant que s’ha avançat molt en les converses mantingudes fins ara, i que el diàleg ha de ser l’instrument més important en la feina comuna per tirar endavant el Pla Parcial del sector. Segons Andreu Martí, “se-guirem treballant colze a colze amb diàleg perquè ajuntament i veïns pu-guem tirar endavant projectes com aquest pla parcial o el pla general. Seguirem obrint la mà i estirant del carro conjuntament i no pretenem en cap moment fer alguna cosa al marge de ningú”.

Respecte a l’enderrocament de les escoles velles i la posterior construc-ció d’un aparcament soterrani, CiU manté que avui la manca d’aparca-ment és un dels principals proble-mes estructurals del municipi i que l’enderroc no és un caprici, sinó una necessitat. Per a Andreu Martí, “la decisió s’ha meditat, s’ha consultat i no l’hem pres d’un dia per l’altre. Portem 10 mesos de legislatura i hem cregut oportú passar l’estiu amb una esplanada i donar-li una solució temporal d’aparcament per a més de 100 vehicles. Clar que te-nim sensibilitat amb els temes his-tòrics i ja estem treballant en això, però hem de seguir endavant amb aquelles actuacions projectades”.

Els convergents van reconèixer que s’han plantejat la legislatura de ma-nera molt ambiciosa, però també van dir que és l’únic camí per aconseguir que projectes com el tanatori, que ja ha començat o la piscina coberta i la residència per a la Gent gran, que han de començar aquest any 2008, acabin tirant endavant

Andreu Martí, alcalde de l’Ametlla de Mar.

Quatre Cantons

Opinió

Maig 2008 | pàg. 34

Ha mort la Mestral, visca la Mestral!La Junta Directiva de l’Agrupació Musical Mestral

Fa quasi trenta anys que va nàixer l’Agrupació Musical Mestral. Va ser cap a la tardor de l’any 1980 quan van haver les primeres classes de solfeig i a principi de l’any 1982 es van repartir amb tota la il·lusió del món els primers instruments, i ben aviat la música de la banda de l’Agrupació Musical Mestral ja va có-rrer pels carrers de l’Ametlla de Mar.

Són molts anys, no us sembla? I més en un poble com el nostre que té tan poca història acumulada i amb tan poques formacions culturals que ha-gin durat tant de temps. Ara, malau-radament, s’ha acabat aquest cicle tan llarg i profitós per moltes famí-lies del poble; en aquest temps uns quants centenars de músics i els seus mestres, directors i juntes, han compartit actuacions, viatges, ale-gries i, també, tristors que sempre s’han superat amb la música i tots fent pinya. La gran majoria de les bandes de música d’arreu es mantenen princi-palment per les aportacions econò-miques dels seus associats (normal-ment els músics o els seus pares); amb això existia la Mestral. Es va crear per a potenciar i mantenir un poble amb cultura, per amor a l’art i amb absolut altruisme i dedicació personal sense esperar res a canvi, bé, només, i no és poc, l’aplaudiment càlid i tantes vegades entusiasta del

nostre benvolgut públic. Amb això sempre ens conformàvem.

Amb aquesta realitat ja podreu en-tendre que no som una empresa, ni cap tipus de negoci, amb cap con-sell d’administració, ni cap reparti-ment d’accions, dividends o guanys econòmics. La gent que coneix el món de la cultura nascuda de l’arrel del poble i destinada al poble ja sap de què parlem. Simplement som cul-tura i la nostra única ‘inversió’ és la cultura. Però la justícia, que per això és cega, no fa distincions i ens fa plegar amb la paradoxa que no som culpables d’haver fet cap mal. Som gent honrada i humil, ho proclamem amb el cap ben alt, i ara ens ha tocat liquidar l’Agrupació per la impos-sibilitat de fer front a les altíssimes despeses que una sentència judicial ens obliga a pagar pel fet d’actuar de massa bona fe. I hem d’acatar aquesta (in)justícia. Ara sou vosal-tres que ens podreu jutjar, ja que heu estat els qui realment heu conviscut amb nosaltres tot compartint aquest maleït tràngol que no mereix ningú.

Però ens hem de resignar; sigui com sigui, l’Ametlla de Mar ha perdut un actiu cultural de quasi trenta anys d’història, però la música està per damunt de tot i no la pot prohibir ningú, però atenció, sempre hi hau-rà gent intolerant disposada amb la seua avarícia i recel a destruir qual-

sevol avenç i que fins ens voldrien anihilar psicològicament com a per-sones.

Volem donar les gràcies a tots els qui sempre ens heu fet costat, des del primer dia. Ens heu donat forces per arribar fins aquí i per provar que no som culpables de res, ens heu fet confiança i hem procurat no ha-ver-vos fallat. Malgrat tot, demanem disculpes a tothom que s’hagi pogut sentir contrariat en algun moment, però l’objectiu era salvar un valor universal i humanístic i, repetim, no hem fet mai mal a ningú. Han estat unes oposades poques veus mes-quines que han volgut posar pals a les rodes d’una maquinària que per natura i amb total consentiment de totes les parts funcionava sola.

Esperem i desitgem que això no si-gui un punt i final, sinó simplement un punt i a part. Per sort, el nostre objectiu és ben noble i encara que ja no bufi el mestral, segur que sempre hi haurà un oratge que ens empen-yerà fins a nous horitzons. La Mestral i el seu vent desapareixen però re-cordeu que, com a poble persistent i orgullós que som, tots sabem que després del mal temps sempre bé la primavera que joiosa florirà i cantarà l’única veritat harmoniosa del món.

Gràcies per la vostra companyia i es-calfor. A reveure, i visca la música!

Estimat iaio JuanitoEric Pastó Comí 7anys

Hi havia una vegada lÉric que pen-sava molt amb el seu iaio Juanito que estava molt malalt. Un dia lÉric i la seva mare van anar a veure al iaio , quan van arribar el iaio estava

dormint i lÉric i la seva mare se’n van anar. Va passar un dia i l’endemà lÉric i la seva mare van tornar anar a veure al iaio que es va despertar i quan es va despertar es va curar i

es va curar tant que se’n van anar a jugar lÉric i el seu iaio a pilota.

( Aquest final es el que m´hagués agradat. Iaio t’estimo.)


Podeu enviar els vostres escrits a [email protected] d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 30 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identificades amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

Sr. J.P.Gómez, menys política i més esport.Jordi Gaseni BlanchPresident del club de futbol de la SCER L’Ametlla de Mar.Ex-regidor d’esports de l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar.Vice-president del Consell Esportiu del Baix Ebre.Directiu de la Federació Catalana de Futbol.

El passat número dels Quatre Can-tons, el Sr. J.P.Gómez, Regidor d’Es-ports, publicava un article on par-lava del Futbol i dels Autocars. És vergonyós tant el seu atreviment de mentir com la manera de manipular la informació amb finalitats purament polítiques. Vull deixar clar que per a mi, el Bus Festiu és una bona acció en la que estic completament d’acord a pro-moure, però també ho era la dels Au-tocars del Futbol, que per raons de mala gestió i pitjor administració, heu decidit suspendre.Si us plau Sr. Gómez, si té alguna cosa en contra de la meva persona, adreci’s directament a mi, però no faci més mal al Club de Futbol ni a l’Esport. Vostè és el màxim Respon-sable de l’Esport al poble, i com a tal no hauria de dir ni mentides ni mitges veritats per confondre la gent. Vostè afirma que “la subvenció do-nada al futbol aquest any ha estat de 30.000 €”. Vostè està dient que ha donat 30.000 € al Club i això vostè sap que és mentida. És una actitud

que no està a l’alçada que s’hauria d’esperar d’un regidor d’Esports.A dia d’avui, 8 de maig de 2008, per arribar a la subvenció encara hi ha pendents d’ingressar, 11.850 €: 2.000 € del Pressupost 2007, 3.000 € de febrer 2008, 850 € de la Cande-lera, 3.000 € del maig 2008 i 3.000 € del juny 2008.En quant als Autocars, vostès han pres la decisió, i l’acceptem a des-grat. El que és greu, espero que no ho faci en cap altre més Club ni As-sociació, és que us desentengueu del pagament dels serveis realitzats abans de comunicar al Club la sus-pensió dels mateixos,Vostè titula el seu article del darrer Quatre Cantons, “Polítiques Esporti-ves sí! Política en l’esport no!”.A part de carregar-se els autocars, què ha aportat de nou vostè a la regi-doria d’esports?Li recordaré quines van ser les Polí-tiques Esportives a la Cala abans de que vostè arribés a regidor d’Esports: La construcció de la nova Zona Es-portiva, amb el nou Camp de Fut-

bol de la Cala, els equipaments esportius, les 3 Pistes de Tennis, es va assegurar la Subvenció de la Piscina Coberta, es va crear la re-vista “La Cala es mou”, creació de la Secció de Rem (2 bots), Secció de Ciclisme, 2 edicions l’Exposició de la Història del nostre Futbol, es va recuperar la Diada de la Bicicleta, Dansa Clàssica, Cortines separado-res i reparació barana del Polisportiu, adquisició nova lona per Gimnàstica Rítmica, suport al Kempo, suport a l’Expedició a l’Everest, Campus del Barça, entre d’altres.Si us plau, deixi de mesclar política i esport i faci la seva feina. Compleixi els acords amb el Futbol i ajudi al seu alcalde a tirar endavant el projecte de la Piscina Coberta. Tal com van les coses ens quedarem dos estius més (els que els queden de legisla-tura) utilitzant la piscina del Càmping Nàutic i anant a nedar a Cambrils o Deltebre, i la responsabilitat, com en la decisió dels autocars, serà seva i de ningú més.

En el seu article, la sra. Gonzàlez fa referència a la via de comunicació litoral sud, via que hem de recor-dar, forma part de l’àmbit d’actuació del Pla d’Emergències Nuclears de Tarragona, conegut com a PENTA i, per tant, està finançada en la seva totalitat per l’estat de forma extraor-dinària, i no forma part dels diners que l’Ajuntament rep anualment per ser municipi nuclear. Aquesta via consta de moment de dos fases, la primera, que ja està fi-nalitzada, va des del davant de les escoles fins al barranc de Santes Creus i ha donat solució a tot aquest tram de costa que, fins tenir-la aca-bada, només disposava d’una sola via, sinuosa i amb moltes mancan-ces per comunicar tota aquesta part del territori.La segona fase, que és a la que ens

estem referint, anirà des de Santes Creus fins al pont de l’Àlia. El projec-te d’aquesta segona fase ja va ser aprovat l’any 2002 i disposa d’una partida de diners per la seva realit-zació.La Sra Gonzàlez demana que s’uti-litzin els diners destinats a la segona fase de la via litoral sud per millorar les comunicacions entre el casc urbà i l’eixample del poble que represen-ten els sectors 22B1 i 2. Hem de con-testar-li que els diners estan destinats a una obra patrocinada per l’estat per fer una infraestructura de l’àmbit d’actuació del PENTA. Per tant, és l’estat qui decideix on van destinats els diners, que l’Ajuntament només pot decidir si aquesta obra es fa o no, i en funció d’això, l’estat decidirà si manté els diners congelats com ha fet des del 2002 fins ara, o els retira i

els destina a un altre projecte, sem-pre dintre de l’àmbit d’actuació del PENTA, i per tant a qualsevol dels municipis de l’àmbit d’actuació del PENTA. L’Ajuntament en cap cas pot decidir si es gasta els diners en aquesta obra o en una altra.

Nosaltres pensem que davant el pe-rill que aquest diners vagin a finançar una infraestructura fora del nostre poble, el que no podem permetre és que després de tots els anys que portem veient les nuclears des de la finestra de casa nostra, continuïn sent altres pobles dels voltants els que se’n beneficiïn. No podem dei-xar passar l’oportunitat que per una vegada caigui alguna compensació al nostre cantó en aquest greuge històric.

Contestació a l’article de la Sra Trini Gonzàlez sobre la via de comunicació litoral sud de l’Ametlla de Mar i el pont de conexió del sector 2B

Xavi Llambrich BonoRegidor de Medi Ambient

Quatre Cantons

Opinió

Maig 2008 | pàg. 36

En contesta a les línies escrites en el número anterior d’aquesta revista, per part dels qui diuen ser la jun-ta directiva de la societat de caça ( actualment dissolta ), només dir que dels socis, encara ningú ha entès la finalitat d’aquestes manifestacions agòniques, ja que només volen justi-ficar davant els lectors d’aquesta que no coneixen la problemàtica deriva-da d’una pèssima gestió, les actua-cions injustificables per part d’alguns membres de l’antiga junta directiva, però en cap cas enganyen als caça-dors que ja han dit prou a una legis-latura d’absolutisme, desinformació i mentides que han portat a l’entitat a un estat de decadència difícilment recuperable a curt termini. Fem un vot de consciència i dignitat i deixem que les properes eleccions deixin a cadascú al lloc que li pertoca i no embrutem públicament la imat-ge d’una de les entitats més antigues

d’aquesta població, amb mentides i rabietes personals dels qui, per al-gun motiu obscur, no volen baixar de la poltrona i utilitzen mitjans de co-municació plurals i seriosos com és aquest per intentar convèncer a no se sap qui, de que han fet una mera-vellosa gestió. És més, instem a “la junta directiva” a fer ús de la raó i la veritat en un debat cara a cara en un altre mitjà de comunicació, públic i plural com és La Cala Ràdio que dóna l’ opció de debatre temes com el que ens ocupa i aportar proves de totes les suposades gestions realit-zades per aquestos, deixant així que tant implicats com partícips d’aques-tes informacions treguin les conclu-sions, sabent la veritat de pròpia boca i no llegint cants de sirena com anomenen en el seu escrit “Parlem de caça”. Això sí, aportant proves documentals d’aquestes gestions que sabem cert no s’han realitzat i

sense excuses de parvulari, com no disposem de rebuts, ho hem oblidat o d’altres que esperem sentir.Restem a la vostra disposició i apro-fitem l’opció que se’ns brinda d’ex-pressar públicament en aquest mitjà de comunicació la intenció de tornar a ser una entitat seriosa, de recupe-rar tot el que s’ha perdut en aquests anys i que tornem a ser una societat esportiva de tots i per a tots. Com bé va dir un regidor d’aquest ajun-tament, barrejar política i esport no és ètic ni la nostra voluntat, tot i que, això sí, volem deixar constància de la nostra vergonya aliena pels fets esdevinguts per part d’alguns antics integrants de la junta directiva, que ens consta que per sort són escas-sos, i demanem disculpes als lectors i població en general per fer-los par-tícips d’assumptes de règim intern d’una societat.

Resposta de l’article de caça de la revista Des dels Quatre Cantons del mes passat.Membres de la Llista Alternativa a la Junta de la Societat de Caça.

Maig 2008 | pàg. 37

Col.laboracions

Què té la sardanaque sonant festivaa tothom convidajoiós a dansar,i en carrers i places,sota el sol o els arbres,grans, petits i joves,es donen la mà?

La nena petita de puntetes balla,per junt amb els altrespoder-hi arribar,i el vell, que les camesja té un xic xacroses,salta i esbufegaper poder dansar.

En aquest espai es podran publicar poesies, contes i escrits diversos amb l’objectiu de convertir aquesta secció en una referència literària. Podeu enviar els vostres escrits a [email protected]. Han d’estar en format digital i la seva extensió màxima no ha de superar les 40 línies. La revista es reserva el dret de resumir el contingut de les cartes en el cas de superar-ho. Han d’anar identifica-des amb nom i cognoms, DNI i telèfon.

EL COLESTEROL. Què és i com el podem reduir?

El colesterol és una lipoproteïna que tenim en la sang, i segons la quantitat que circula, pot ser perillós per a la nostra salut. D’altra banda però el colesterol és necessari per a l’organisme, ja que participa en la formació d’hormones, àcids biliars, vitami-na D i altres substàncies.

El colesterol que tenim a l’organisme pot venir de 2 vies: la via de la dieta, específicament pel consum d’aliments d’origen ani-mal i l’altra via és la que produeix el nostre propi organisme, princi-palment en el fetge. Així, existeix la possibilitat que persones que no consumeixen colesterol en la seva alimentació tinguin nivells en sang elevats, ja que poden tenir algun trastorn genètic i/o metabòlic que condueix a aquest augment.

Els nivells òptims de colesterol total en sang són inferiors a 200 mg/dL. A partir de 200 podem considerar que tenim un coles-terol mig-alt i a partir de 239 el colesterol ja és elevat.

D’altra banda, hi ha altres tipus de lipoproteïnes, com és el co-lesterol LDL, anomenat “coles-terol dolent” que transporta el colesterol del fetge a la resta de l’organisme. En nivells superiors a 130 mg/dL, aquest coleste-rol és capaç de formar plaques d’ateroma a les artèries, per tant, és important mantenir-lo a nive-lls inferiors a 100mg/dL. L’altre tipus de lipoproteïna és el HDL (colesterol bo), el qual exerceix una activitat depurativa. El que fa és transportar el colesterol al fetge protegint les artèries de

l’arteriosclerosi; s’aconsella que els nivells siguin superiors a 50 mg/dL en dones i superiors a 40 mg/dL en homes.

Pel control d’aquestes lipoproteï-nes realitzarem canvis en la dieta com són: · La utilització d’oli d’oliva (que

augmenta el colesterol HDL i disminueix el LDL).

· Substituir la llet sencera per llet semidesnatada o desnatada i consumir formatges frescos en lloc de formatges curats.

· Reduir el consum de greixos sa-turats: carns grasses, embotits, patés, mariscos, olis de coco o palma, rebosteria industrial, gelats i dolços.

· Reduir el consum d’alcohol. Tot i que segons la persona s’aconsellaria ingerir 2 copes de vi al dia, ja que produeix un augment del colesterol HDL i prevé contra els infarts.

· S’aconsella limitar el consum d’ou (2-3 unitats per setma-na).

· Es recomana la utilització de tècniques culinàries amb poc greix, és a dir, planxa, brasa, bullit, vapor, forn o papillota.

· Augmentar l’activitat física, 30 minuts diaris com a mínim.

Actualment també s’ha estudiat el paper dels fitosterols en la nutri-ció. Aquests són uns compostos que competeixen amb l’absorció de colesterol de l’organisme i per tant, aconsegueixen reduir-lo en un 10%. Es troben bàsicament en alguns preparats làctics, però cal tenir en compte que s’aconsella una ingesta màxima de 3 g/dia de fitosterols, doncs ingestes su-periors no tenen efecte.

Roser Martí i CidDiplomada en Nutrició i DietèticaLlic. en Ciència i Tecnologia dels Aliments

Cant a la sardanaMª Teresa Sanz

FE D’ERRATAEn l’anterior número de la revista Des del Quatre Cantons vam publicar malament l’última estrofa del Cant a la Sardana de Mª Teresa Sanz. Disculpin les molèsties causades per l’error.

Si a la més bonicamai falta parella,la menys agraciadatambé pot ballar.Sap que dins l’anellaNo serà una estranya,i de la mà amigaes podrà penjar.

Què té la sardanaque sonant festivaa tothom convida joiós a dansar ?És una bandera flamejant lleugera,a dreta i esquerravoltant sens parar,

és l’ensenya vivaque a tothom convidasense preguntar-lid’on és arribat;tan sols li demanaque dins la sardanase senti amb els altresben compenetrat,

i vegi a tothorael qui ve de fora,que no sols de pedres en sabem fer pans,també sabem riure,també som dansaires,i amb les mans obertesa petits i gransoferim la dansatots els catalans !

Carta d’un fillals seus pares.

Estima’m així:

Marina Labrador. Educadora Social. Serveis Socials d’Atenció Primària

NO EM DONIS TOT EL QUE DEMA-NO. De vegades només demano per veure fins on puc arribar.NO EM CRIDIS. Et respecto menys quan ho fas, i m’ensenyes a cridar a mi també, i jo no vull fer-ho.NO EM DONIS ORDRES SEMPRE. Si de vegades em demanessis les co-ses, jo ho faria més ràpid i amb més gust.COMPLEIX LES PROMESES, bones o dolentes. Si em promets un premi, dóna-me’l ; però també si és un càs-tig.NO EM COMPARIS AMB NINGÚ, especialment de la família. Si tu em presentes millor que als altres, algú patirà; i si em presentes pitjor que els altres, seré jo qui pateixi.NO CANVIÏS D’OPINIÓ TAN SOVINT sobre el que he de fer, decideix i man-té aquesta decisió.DEIXA’M VALER-ME PER MI MATEIX. Si tu fas tot per mi, jo mai podré apren-dre.NO DIGUIS MENTIDES davant de mi, ni em demanis que les digui per tu encara que sigui per treure’t d’un compromís. Em fas sentir malament i perdre la fe en el que dius.

NO M’EXIGEIXIS QUE ET DIGUI EL PERQUÈ QUAN FAIG ALGUNA COSA MALAMENT. A vegades ni jo mateix ho sé.ADMET LES TEVES EQUIVOCACI-ONS, creixerà la bona opinió que tinc de tu i m’ensenyaràs a admetre les meves.TRACTA’M AMB LA MATEIXA AMA-BILITAT QUE ALS TEUS AMICS. És que perquè siguem família no podem tractar-nos amb la mateixa cordialitat que si fóssim amics?NO EM DIGUIS QUE FACI UNA COSA SI TU NO LA FAS. Jo aprendré i faré sempre el que tu facis encara que no ho diguis; però mai faré el que tu di-guis i no ho facis.NO EM DIGUIS “NO TINC TEMPS” quan t’expliqui un problema. Tracta de comprendre’m i ajudar-me.I ESTIMA’M I DIGUES-M’HO. A mi m’agrada sentir-t’ho dir, encara que tu no creguis necessari dir-m’ho.

Aquesta carta, fictícia, però que po-dria ser real, certament, ens podria servir per entendre una mica més als nostres fills.

Quatre Cantons

Esports

Maig 2008 | pàg. 38

Èxit de participació i assistència en una nova edició de la Diada de la Bicicleta a l’Ametlla de Mar

El passat dijous, 1 de maig, com és tradició a La Cala, era el dia destinat per portar a terme una nova edició de la Diada de la Bici-cleta, segona amb més antiguitat a la província, només superada per la del Vendrell. Aquesta iniciativa, sorgida d’un grup reduït d’aficio-nats al ciclisme, s’ha convertit en una festivitat que implica la parti-cipació de tot un poble que s’aple-ga per menjar i gaudir d’aquesta incomparable jornada.A diferència de l’any passat, les condicions climatològiques foren immillorables, fet que va ajudar a

superar les xifres d’inscripció en la sortida, programada des de da-vant de l’Ajuntament de la nostra població. Així, més de 150 perso-nes, de les quals hem de destacar la gran quantitat de components de la Secció de Ciclisme del Patro-nat Mpal. d’Esports, foren les en-carregades d’iniciar la marxa des del centre de la vila, en direcció al Mas Platé, en la que els esperava la típica Sardinada Popular.

Poc a poc anaren arribant tots els ciclistes, uns més fatigats que altres, però tots amb la mateixa

il·lusió per haver assolit l’objectiu d’arribar a la meta.

A partir d’aquí, els més petits ja s’anaren preparant per prendre part de les diferents curses i jocs programats al llarg de tot el matí: curses tot terreny, cursa de velo-citat pels més petits, curses d’es-làlom, curses lentes, carrera dels adults, futbol bike, tot un seguit d’activitats per a tota la matinal.

En aquest sentit, les classificaci-ons en les diferents proves foren les següents:

Més de 150 persones es van donar cita a la sortida organitzada pel Patronal Mpal. d’Esports el passat 1 de maig a la Diada de la Bicicleta.

2on.-Arnau Aragonès

1er.-Ramon Pitarque

Categoria 7-9 Anys

Curses Tot Terreny

2on.- Igors Azizous

1er.- Àlejandro Kellenberguer

Categoria 10-12 Anys

2on.- Josep Lluís Sueca

1er.- Félix Gerhard

Categoria 13-15 Anys

Cursa Infantil < 7 anys

1er.- Gerard Pitarque 2on.- Jordi Callau

Cursa Infantil < 7 anys

2on.- Albert Bardí

1er.- Ramon P. Pitarque

Categoria <10 Anys

2on.- Fran Martí

1er.- Àngel Mestres

Categoria >10 Anys

Curses Lentes

2on.- David Soriano

1er.- Ramon P. Pitarque

Categoria <10 Anys

2on.- Ricard Solé

1er.- Àngel Mestres

Categoria >10 Anys

Cursa Adults – Futbol Bike

2on.- Pere Samarra

1er.- Jaume Andreu

Cursa Adults

2ons.- Alfred B./ Eduard P. / Gerard F.

1ers.- Sergi C. / Dani C. / Ivan B.

Futbol Bike

3er.- Juan Jose. Callau


Ja a la tarda, i un cop dinats, es va portar a terme moltes més activitats, però ara de caire més popular i ober-tes a tots els assistents i per a totes les edats. Així, els més petits foren els encarregats de començar amb el joc de trencar olles , en les que els més precisos s’emportaren un bon grapat de dolços com a premi. Posterior-ment, es va realitzar el Joc d’Estirar la Corda, en el que la participació fou màxima.Seguidament, grans i petits s’alterna-ren en les curses de sacs en les que, afortunadament, no es tingueren que lamentar lesions, encara que sí que hi va haver més d’una caiguda.I per acabar , el Joc de la Xocolatada Cega estava preparada per embrutar

a grans i petits en un joc que poc a poc s’ha anat arrelant a aquesta di-ada.

Finalment, tocades les sis de la tarda, es va iniciar la tornada cap a casa, culminant així una jornada rodona, tal i com així la van valorar tots els as-sistents i l’organització de l’esdeveni-ment, qui agraeix a l’Associació Mas Platé Rural, als veïns de la zona i la Cooperativa Flor de la Cala, així com a la Policia Local, al SUM, al Patronat de Turisme i a la Regidoria d’Obres i Serveis la seva col·laboració en aquesta nova edició.

Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

Altres jocs, com la cursa de sacs i el de la xo-colatada cega, completaren l’oferta i donaren pas a la marxa de tots els ciclistes restants cap al poble, posant punt i final així a aquesta intensa i inmillorable jornada.

I d’aquesta manera arribàvem a les voltes del migdia, on arrancava un dels actes més esperats d’aquesta intensa jornada, el Concurs d’All-ioli, en el que hi participaren fins a 30 persones en dos torns. Tots els participants van col·laborar a que la festa fos encara més gran i a que els assistents poguessin degustar les seves “obres” al mateix temps que omplien la panxa amb la tradicional Botifarrada Popular.Un cop el jurat reunit i amb la deli-beració posterior, la classificació va quedar de la següent manera:

3r.- Josep Pallarés

2a.- Rosa Piñol

1r.- Jordi Margalef Creixenti

EQUIP

Un cop finalitzades les diferents competici-

ons, el regidor d’Esports, Joan Pere Gómez

Comes, fou l’encarregat de lliurar els premis

als diferents ciclistes guanyadors.

Ja seguidament, i per concloure amb els actes del matí, el regidor d’Es-ports de l’ajuntament de l’Ametlla de Mar, Joan Pere Gómez Comes, va lliurar a tots els guanyadors els pre-mis pertinents, entre el que va des-tacar Liam Balfegó, alhora que se sortejava la Bicicleta i que la sort va fer que s’endugués Vicent Martí.

Quatre Cantons

Esports

Maig 2008 | pàg. 40

Récord de participació i de pluja per m2 a la Caminada Popular al Castell de Sant Jordi

El passat diumenge 20 d’abril, en el marc de les celebracions per a la tradicional Diada de Sant Jordi al Castell que l’Ajuntament de l’Ametlla de Mar havia previst, el Patronat Mu-nicipal d’Esports de l’Ametlla de Mar

hi havia de col·laborar amb la inicial Caminada Popular des del Polies-portiu fins al Castell pel sender de gran recorregut (GR-92). Donada la lleu pluja present a primeres hores del matí, l’organització va preveure

l’ajornament de l’acte tal i com es va fer amb la resta d’activitats previstes al Castell de Sant Jordi. La sorpresa dels tècnics i del regidor d’Esports de l’Ajuntament, Joan Pere Gómez Comes, que assistí a l’activitat, va ser quan poc a poc, com el degoteig de la pluja, s’anaven donant cita al Poliesportiu les més de 100 perso-nes que, “aparecades” amb roba de pluja, es resistien a acceptar que després d’haver matinat, la pluja els impedís realitzar la caminada pre-vista. Així, després de valorar tots els aspectes es decidí emprendre la marxa amb la xifra més elevada re-gistrada en les caminades populars organitzades pel Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar.

Més que mai, els assistents pogue-ren sentir el contacte amb la natura, el flaire de la vegetació humida i la proximitat de la mar. La Caminada

va transcórrer amb total normalitat, amb l’afegit del pas d’un gran núvol que va xopar als participants davant l’embogiment dels més petits que xalaven saltant dins els nombrosos tolls d’aigua presents a la part final del camí. Però ni el núvol, ni la plu-ja, van ser suficients per a frenar l’objectiu d’ hissar la bandera amb la creu de Sant Jordi al més alt del Castell. L’únic que sí va aconseguir el núvol de pluja va ser apagar les brases que havien de rostir la sardina que esperaven en “candeletes” els valents caminadors que, una vegada més, van estar al costat del Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar pel que fa a la participació en les seves activitats. A tots, moltes gràcies.

Patronat Municipal d’Esports de l’Ametlla de Mar

Els participants recorrent el litoral calero.


Araceli DomínguezEl membre de l’expedició Himalaia-Maestrat, Rafael Guillén, de 35 anys i natural de Masdenverge, va morir divendres 2 de maig a conseqüèn-cia d’un greu accident quan auxiliava Jesús Morales que baixava del cim del Dhaulagiri de 8167 metres. El cos d’aquest alpinista, company d’expe-dició del calero Agustí Pallarés, es va precipitar al buit .

En el seu descens, el va trobar un altre membre de l’expedició, David Ferrer, de Benicarló, que pujava a au-xiliar-los responent a una crida telefò-nica del propi Guillén, que va requerir ajuda en veure que Jesús Morales, de Barcelona, mostrava símptomes de congelació. Ferrer va haver de donar la terrible notícia a la resta de l’expedició. Baix es trobava el calero Agustí Pallarès que va arribar fins al camp 3 i que, dels quatre companys,

va ser l’únic que no es va trobar en condicions per pujar fins al cim per-què arrossegava un refredat.

Dies de confusió i decepcióEls dies previs van ser molt confusos i decebedors per la dura climatolo-gia. David, que va coronar l’Everest al 2006, va decidir abandonar a 7.600 metres en no veure’s amb for-ces per arribar al cim i després baixar amb seguretat. Rafa va fer el mateix però Jesús va decidir continuar amb la companyia d’un alpinista argentí, Christian Vitry que, ara mateix, es tro-ba desaparegut, la qual cosa fa que la tragèdia pugui agreujar-se. Sobre-tot si es té en compte que del com-pany d’aquest argentí, Dario Bracali, que no va arribar al cim, tampoc es tenen notícies. Després de coronar el Dhaulagiri va començar el descens, però el que anava a ser un final feliç va acabar amb un trist desenllaç.

Alpinistes amb molta experiència Recordem que l’expedició va arran-car el 24 de març amb un equip for-mat per alpinistes del Maestrat i algu-nes comarques veïnes, entre elles el Baix Ebre amb la participació de Pa-llarès, amb una vasta experiència en escalada d’alta muntanya. La web de l’expedició destacava de Rafa Gui-llén la seva serenitat i predisposició a ajudar a qualsevol situació, el que el convertia en un company imprescin-dible en qualsevol expedició. Havia escalat els Alps, els Pirineus, havia practicat escalada i esquí i també ha-via participat en expedicions a Perú, Argentina, Escòcia i El Marroc.

Evacuats a KathmandúEva Ruiz, companya d’Agustí Palla-rès, ens explicava que la resta de membres de l’expedició “encara que molt afectats anímicament per la mort de Rafa, es trobaven bé fí-sicament. En aquells moments de dolor i incertesa, van ser evacuats de seguida a Kathmandú on s’ha-vien d’ocupar de diferents tràmits burocràtics”. La resta de l’expedició arribà a casa a mitjans de maig. Mal-

auradament, però, el cos de Rubén no va poder ser rescatat perquè va caure molt avall.Una muntanya blanca i imponent El Dhaulagiri és troba a la serralada de l’Himàlaia i íntegrament en terri-tori nepalí. El seu nom ve del sàns-crit: dhaula que vol dir blanc i giri que significa muntanya. Quan va ser descoberta pels occidentals al 1808, es va pensar que es tractava de la muntanya més alta del món. A més, aquesta muntanya arrossega una llegenda negra. Encara que tècni-cament els experts diuen que no és difícil de pujar, tot i que a l’ascens hom pot trobar unes perilloses i rellis-coses plaques de gel, ja han hagut diversos accidents i desaparicions, inclòs el cadàver que marca la ruta en el tram final, just abans d’assolir el cim. Allí van morir al fatídic camp 2 Xantal Maduit, Pepe Garcés, San-tiago Sagaste i Ricardo Valencia. En canvi, Edurne Pasaban i Iván Vallejo, de la expedició Al filo de lo imposi-ble, van aconseguir fer el cim, final-ment aquest 1 de maig, després de tres intents. En total, 20 alpinistes ho han aconseguit.

L’Ametlla de Mar, seu de les Finals dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya en la modalitat de Futbol 7El passat dissabte 12 d’abril, el Camp Mu-nicipal d’Esports de “La Cala” acollia les Fases Finals del Campionat Comarcal del Consell Esportiu del Baix Ebre en catego-ria Prebenjamí, concretament per definir

des del 9è fins al 15è classificat.Els resultats dels partits, que es disputa-ren en la modalitat de Futbol 7, foren els següents:

Un cop finalitzats els partits, el regidor d’esports de l’Ajuntament de l’Amet-lla de Mar, Joan Pere Gómez Comes,i el Vice-President del Patronat Mpal. d’Esports, Albert Medrano, foren els encarregats de lliurar els trofeus i les medalles a tots els participants en aquesta present edició. La classifica-ció final quedà de la següent forma:

9è.- CF Camarles 10è.- Móra d’Ebre11è.- PME El Perelló12è.- PME L’Ametlla de Mar Seitonillos13è.- PME L’Ametlla de Mar Sardinetes14è.- EF Delta Ebre Blau15è.- CD Roquetenc


A sota, jugadors durant el partit. A la dreta, el regidor d’Esports, Joan Pere Gómez Comes, amb el combinat calero, amb els tècnics Genís Cañagueral i Fran Samarra al capdavant.

Tràgic final per a l’expedició Himalaia-MaestratRafa Guillén, de 35 anys, natural de Masdenverge i company d’expedició del calero Agustí Pallarés, va morir després de patir un greu accident.

CD ROQUETENC COMBINAT DE LA CALA

EF DELTA EBRE BLAU PME L’AMETLLA DE MAR SARDINETES

PME L’AMETLLA DE MAR SEITONILLOS PME EL PERELLÓ

CF CAMARLES MÓRA D’EBRE

EQUIP EQUIPRESULTAT

5

1

1

5

0

7

2

4

Quatre Cantons

Esports

Maig 2008 | pàg. 42

El 1r equip de la SCER de L’Ametlla de Mar es juga el tot per tot en aquestes últimes jornades del campionat

Seguint amb la igualtat mostrada al llarg de tota la temporada, s’arriba a la finalització de la mateixa amb quasi tot per decidir. Només el CD Salou, un dels equips, que juntament amb la UD Deltebre i la SCER de l’Ametlla de Mar, va pujar de categoria l’any passat jugarà els últims partits sense pressió donat que ja ha baixat de categoria. Per dalt, encara estan per resoldre les primeres posicions, les quals marquen l’ascens directe i la promoció d’ascens, mentre que per la zona mitja-baixa hi ha una gran quantitat d’equips implicats per no baixar, i tenint en compte que els enfrontaments directes que hi haurà es preveu un final apassionant en el que esperem que els caleros puguin assolir el seu objectiu de mantenir la categoria.

PRIMERA CATEGORIA TERRITORIAL CAMPIONAT DE LLIGA 2007/2008 | Grup: 6 | Jornada: 31

Pel que fa a l’equip calero que milita al Grup de la 3a Categoria Territorial, també es troba en els úl-tims compasos d’aquesta lliga, una lliga que s’ha caracteritzat per una fase regular i després per una que han disputat els equips classificats a la zona intermitja de la taula. En aquesta última fase del campionat sembla ser que l’equip entrenat per Jordi Tort ha tornat a recuperar la bona dinàmica de joc i resultats que el va fer ocupar les primeres posicions la temporada passada. A falta dels últims partits la classificiació està de la següent manera:

TORNEIG TERRES DE L´EBRE 3a CATEGORIA TERRITORIAL 2007/2008 | Grup: 2 | Jornada: 10

Per últim, l’equip juvenil, un dels que ha patit més aquesta temporada, ha finalitzat la seva participació en aquest campionat de lliga 2007-08, i ho ha fet amb l’objectiu prioritari i primordial que es va mar-car: mantenir la categoria. Després d’un inici poc esperançador, amb resultats i partits decebedors, l’equip va saber reaccionar i imposar-se a les adver-sitats, superant sobretot als rivals més directes en aquesta lluita de la zona baixa. Per tant, felicitar un altre cop a tècnics i jugadors per la tasca realitzada en aquesta temporada.

JUVENIL PRIMERA DIVISIÓ CAMPIONAT DE LLIGA 2007/2008 | Grup: 9 | Jornada: 25


Arriba la fase decisiva al Campionat de Lliga Costa Daurada de Futbol Sala 2007-08Després de disputar-se la fase regular, el mes d’abril arrancava amb la disputa del play-off pel títol, amb la participació dels 8 primers classificats a la lliga. Durant dos caps de setmana es van jugar els partits corresponents als quarts final, quedant de-cidits així els encreuaments de cara a les semifinals i posteriors finals que es porta-ran a terme durant el mes de maig. En prin-cipi, llevat de l’Homogènik, que va donar la sorpresa en la seva eliminatòria, es van classificar els, teòricament, favorits. Els re-sultats i encreuaments fins al moment han quedat de la següent forma:

TORNADA: DATA: 26– 04 – 2008ANADA: DATA: 19– 04 – 2008

QUARTS PLAY-OFF PEL TÍTOL

SEMI-FINAL PLAY-OFF PEL TÍTOL ANADA: DATA: 11 – 05 – 2008 TORNADA: DATA: 17– 05 – 2008

SOCSTONE CONSTRUCCIONS KEL-COR

HOMOGÈNIK CONSTRUCCIONS TEC

EQUIP EQUIP

CONSTRUCCIONS TEC HOMOGÈNIK

CONSTRUCCIONS KEL-COR SOCSTONE

EQUIP EQUIP

SOCSTONE JARPI PISCINES

ALBERT CONPLAS-LUASA HOMOGÈNIK

CONSTRUCCIONS TEC JOPA FUSTERIA

CONSTRUCCIONS KEL-COR CONSTRUCCIONS FEROI

EQUIP EQUIPRESULTAT

3

3

2

3

1

2

4

1 HOMOGÈNIK ALBERT CONPLAS-LUASA

JOPA FUSTERIA CONSTRUCCIONS TEC

CONSTRUCCIONS FEROI CONSTRUCCIONS KEL-COR

JARPI PISCINES SOCSTONE

EQUIP EQUIPRESULTAT

5

5

2

5

5

5

5

6

Quatre Cantons

Esports

Maig 2008 | pàg. 44

2a Fase Comarcal del Baix Ebre de Gimnàstica Rítmica a La Cala

El passat dissabte 5 d’abril, el Pavelló Po-liesportiu “Galetet” de l’Ametlla de Mar acollia la 2a Jornada del Campionat Co-marcal de Gimnàstica Rítmica d’aquesta temporada 2007-08.A l’igual que en la primera, celebrada a Tortosa a primers de març, els clubs que hi prengueren part foren el Patronat Mpal.

D’Esports de Tortosa i el de l’Ametlla de Mar, qui competiren en la modalitat d’in-dividuals i de conjunts, en les categories prebenjamí, benjamí, aleví i infantil.En aquest sentit, la classificació, vàlida per la posterior competició territorial, va quedar de la següent manera:

Modalitat: Individual / Nivell BCategoria: Prebenjamí1ª.- Laura Moreno (PME Tortosa)2ª.- Maria Escurriola (PME Tortosa)

Modalitat: Individual / Nivell BCategoria: Benjamí1ª.- Carlonia Monllau (PME Tortosa)2ª.- Jaydevi Gómez (PME L’Ametlla)3.- Mónica Monllau (PME Tortosa)

Modalitat: Individual / Nivell BCategoria: Aleví1ª.- Alexandra Oprea (PME L’Ametlla)2ª.- Rita Prieto (PME Tortosa)3ª.- Mireia Bardí (PME L’Ametlla)

Modalitat: Individual / Nivell BCategoria: Infantil1ª.- Joana Guerrero (PME Tortosa)

Modalitat: Individual / Nivell ACategoria: Prebenjamí1ª.- Judit Reverté (PME L’Ametlla)2ª.- Mireia Benaiges (PME L’Ametlla)3ª.- Neus Estrada (PME L’Ametlla)

Modalitat: Individual / Nivell ACategoria: Benjamí1ª.- Júlia Curto (PME L’Ametlla)2ª.- Judit Molina (PME L’Ametlla)3ª.- Miruna Popa (PME L’Ametlla)

Modalitat: Individual / Nivell ACategoria: Aleví1ª.- Carla Cañagueral (PME L’Ametlla)2ª.- Paula Pallarés (PME L’Ametlla)3ª.- Laura V. Barreto (PME L’Ametlla)

Modalitat: Individual / Nivell ACategoria: Infantil1ª.- Cristina Escoda (PME L’Ametlla)2ª.- Sílvia Martínez (PME L’Ametlla)3ª.- Carla Martos (PME L’Ametlla)

Modalitat: Conjunts / Nivell BCategoria: Benjamí1ª.- PME Tortosa

Categoria: Aleví1ª.- PME Tortosa

Modalitat: Conjunts / Nivell ACategoria: Prebenjamí1ª.- PME L’Ametlla de Mar

Categoria: Benjamí1ª.- PME L’Ametlla de Mar

Categoria: Aleví1ª.- PME L’Ametlla de Mar

Categoria: Infantil1ª.- PME L’Ametlla de Mar

Per la seva banda, el passat diumenge 13 d’abril la secció de Gimnàstica Rítmica del Patronat Mpal. D’Esports es desplaçava fins a Vic per participar en la 2a Fase de la Copa Catalana Individual 2008, con-cretament en la categoria Aleví i Infantil. La primera prova s’havia realitzat ara un mes enrere a la localitat de Palafrugell, on els re-sultats no foren del tot satisfactoris.En aquesta ocasió, la Jéssica Cañagueral Pallarés, de categoria aleví, en Nivell I mo-

dalitat Mans Lliures, va ocupar la 31a posi-ció; mentre que l’Alba Arjona Soria, Infantil, en Nivell I modalitat Maces, va finalitzar en 16a posició.D’aquesta manera, ambdues milloraven els resultats obtinguts en la 1a Fase, si bé no es classificaren per la posterior Final Nacional a celebrar a Sant Cugat del Vallès. Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar

Competicions Nacionals

A dalt, el regidor d’Esports, Joan Pere Gómez Comes, lliurant els trofeus a les gimnastes de la Cala que coparen el podi en categoria prebenjamí. A sota, Júlia Curto en el moment de la seva actuació.


La secció de Gimnàstica Rítmica del PME finalitza la sevaparticipació en competicions escolars a Torredembarra

El passat dissabte 26 d’abril, el Pa-velló St. Jordi de Torredembarra aco-llia el Campionat Territorial dels Jocs Esportius Escolars de Catalunya, organitzat pel Consell Esportiu del Tarragonès i amb la col·laboració de l’Ajuntament de Torredembarra, el Consell Català de l’Esport i la Unió de Consells Esportius de Catalunya.

Després de participar en els anteri-ors comarcals, classificatoris per la cita, la secció de Gimnàstica Rítmi-

ca del Patronat Mpal. d’Esports de l’Ametlla de Mar arribava a la cita amb les esperances de realitzar un bon paper i assolir així alguna de les places per a la posterior Final Naci-onal.Però no fou així, i tot i que la Judit Re-verté va aconseguir un podi, quedant 3a en categoria prebenjamí, no hi haurà representació calera a la final ja que aquesta categoria no compe-teix al nacional. Els altres resultats de les de la Cala foren els següents:

• Categoria Infantil A en Modalitat de Maces:

8a.- Cristina Escoda Gaseni 11a.- Sílvia Martínez Oller 16a.- Carla Martos Borràs• Categoria Aleví A en Modalitat

de Corda 10a.-Laura V. Barreto Correa 12a.- Marina Subirats Espuny 13a.- Anna Estrada Brull 15a.- Paula Pallarés Borràs 17a.- Carla Cañagueral Rosell• Categoria Benjamí A en Modali-

tat de Mans Lliures 14a.- Miruna Andrea Popa 16a.- Júlia Curto Arbó 17a.- Paula Margalef Encinas 18a.- Judith Molina Moreno• Categoria Prebenjamí A en Mo-

dalitat de Mans Lliures 3a.- Judith Reverté Pallarés 5a.- Neus Estrada Brull 7a.- Mireia Benaiges Méndez

D’altra banda, a l’endemà diumen-ge, les Instal·lacions del Club Gim-nàstica de Tarragona albergaren la 2a Fase de Copa Catalana Individu-al, en les categories Júnior i Sènior

en Nivells I, II i III.Els resultats de les gimnastes ca-leres en aquesta prova van ser els següents:

• Categoria Aleví B en Modalitat Mans Lliures

10a.- Mireia Bardí Llambrich 12a.- Alexandra Oprea• Categoria Benjamí B en Modali-

tat de Mans Lliures 14a.- Jaydevi Gómez Balfegó• Categoria Infantil A en Modalitat

Conjunts a 5 Maces 4a.- PME L’Ametlla de Mar• Categoria Aleví A en Modalitat

Conjunts a 2 Mans Lliures i 3 Cordes

9a.- PME L’Ametlla de Mar• Categoria Benjamí A en Modali-

tat Conjunts a 5 Mans Lliures 7a.- PME L’Ametlla de Mar• Categoria Prebenjamí en Moda-

litat Conjunts 6a.- PME L’Ametlla de Mar

• Categoria Júnior, Nivell I en Modalitat Pilota: 14a.- Maria Llambrich Rodríguez ( de 17)• Categoria Sènior, Nivell I en Modalitat Corda: 14a.- Martina Comes Escoda ( de 24)• Categoria Sènior, Nivell II en Modalitat Pilota: 20a.- Anna Swapp Fortune (de 50) 29a.- Agnés Balfegó Brull (de 50) 35a.- Mireia Fortuna Gilabert (de 50)


Quatre Cantons

Esports

Maig 2008 | pàg. 46

El PME cerca ingressos adicionals en la publicitat estàtica a les instal·lacions esportives municipals

Des del Patronat Mpal. D’Esports, i aprofitant les passades reformes realitzades a la pista del Pavelló Poliesportiu Municipal, es va enge-

gar un nou Pla de Publicitat Estàtica en el que les dife-rents empreses i comerços es po-dien anunciar a partir de diferents cartells o espais publicitaris, en el cas també que uti-litzessin la revista “La Cala es mou”.Per tal d’adequar-se a totes les pos-sibilitats i necessi-tats publicitàries, el Patronat Mpal. D’Esports posa a

la seva disposició variades opcions en quant a preus i formats, podent així triar com anunciar degudament la seva empresa.

Els més de 800 lectors de la nostra revista, així com la notable assistèn-cia de públic al Pavelló Poliesportiu Municipal, donades les moltes ac-tivitats esportives, culturals i d’oci i espectacle, garanteixen la difusió de la seva imatge corporativa, sense oblidar la seva contribució social que permetrà que els recursos obtinguts s’inverteixin en millorar la qualitat de l’esport municipal.Són vàries les empreses que ja han confiat la seva publicitat al Pa-tronat Mpal. d’Esports com Grup Balfegó&Balfegó, Expert i Cifec Se-rafí, Centre de Fisioteràpia l’Ametlla de Mar, Pintor Morillo CB,...

Per tots els interessats que desitgin més informació poden adreçar-se a les Oficines del Pavelló o bé trucar al 977 45 68 11.

El regidor d’Esports, Joan Pere Gómez Comes, amb el Representant d’Expert I Cifec Serafí, Eduard Font, després de la signatura del Contracte de Publicitat entre l’entitat i l’empresa de la població.

Maig 2008 | pàg. 47

Informaciói

RE 1 6.19 6.30 6.45 7.26 8.41 8.46CE DIARI 7.53 8.04 8.17 8.56 10.06 10.12RE DIARI 9.18 9.30 9.46 10.25 11.38 11.43R DIARI 10.45 10.55 11.10 11.56 13.08 13.13CE DIARI 13.24 13.36 13.51 14.28 15.38 15.43CE DIARI 15.54 16.05 16.19 16.57 18.08 18.13CE DIARI 17.25 17.35 17.49 18.30 19.38 19.44R 3 18.03 18.12 18.26 19.12 20.36 20.42CE 4 18.50 19.03 19.17 19.57 21.08 21.13R 3 19.12 19.22 19.36 20.34 21.48 21.54RE DIARI 19.36 19.50 20.04 21.00 22.08 22.13

CLASSE

DE TREN

CIRCULA TORTOSA

L’ALDELA

AMPOSTA

L’AMETLLA

DE MAR

TARRAGONA

SANTSGRÀCIA

DIRECCIÓ BARCELONA DIRECCIÓ TORTOSA

RE 1 5.58 6.03 7.08 7.50 8.07 8.17CE DIARI 7.58 8.03 9.07 9.48 10.02 10.11RE DIARI 9.27 9.33 10.37 11.16 11.29 11.41R DIARI 10.55 11.03 12.06 12.47 13.01 13.12CE DIARI 13.26 13.33 14.34 15.16 15.31 15.42CE 2 14.55 15.03 16.06 16.48 17.06 17.17CE DIARI 16.28 16.33 17.36 18.21 18.35 18.47R DIARI 17.57 18.04 19.08 19.59 20.17 20.28CE DIARI 19.25 19.33 20.38 21.27 21.42 21.51R 3 20.55 21.00 22.07 22.49 23.06 23.16

CIRCULAGRÀCIA

SANTSTARRAGONA

L’AMETLLA

DE MAR

L’ALDEATORTOSA

1|No circula els diumenges ni els dies 6, 8 i 26/12, 6 i 7/01, 14, 15 i 17/04 i 1/053| Només circula els diumenges des del 5/03 i els dies 6 i 8/12, 8/01, 17/04, 1/05, 5/064| Els diumenges i els dies 6, 8 i 26/12, 14, 15 i 17/04, 1/05 i 5/06 circula com Regional

1| No circula els diumenges ni els dies 6, 8 i 26/12 i 7/01, 14, 15 i 17/04 i 1/05.2| Els diumenges i els dies 6, 8 i 26/12, 14, 15 i 17/04, 1/05 i 5/06 ciucula com Regional3| No circula els dies 24, 25 i 31/12

BUS

DE L

A CA

LAiN

FO. 9

77 4

56 3

29 -

977

456

477

- 97

7 45

6 37

6

TREN

Info

rmac

ió R

enfe

90

2 24

0 20

2

AJUNTAMENT DE L’AMETLLA DE MAR C/ Sant jordi, 55OFICINES MUNICIPALS Tel. 977 456 000 De dilluns a Divendres: 9h. a 14h.OFICINA MUNICIPAL 3 CALES Tel. 977 456 376OFICINA DE RECAPTACIÓ (Baixos Ajunt.)De dilluns a Divendres: de 9h. a 14h.OFICINA TÉCNICA Tel. 977 493 331JUTJAT DE PAU Tel. 977 457 704Dill. Dim. Div. Tardes: 17h. a 19h.SERVEIS SOCIALS Tel. 977 456 008Dilluns - Dimecres - Divendres de 9h. a 14h.Visites concertadesCENTRE MUNICIPAL DE LECTURA DOCTOR FRIASTel. 977 493 080De Dilluns a Divendres de 17h a 20’30h.Dissabtes d’11h. a 13’30h.OFICINA D’INFORMACIÓ I TURISME Baixos Ajuntament. Tel. 977 45 64 77Av. Amistat Hispano-ItalianaTel.977 456 329REGIDORIA I MEDI AMBIENT1r Pis Ajuntament. Tel. 977 456 000PATRONAT DE MITJANS INFORMATIUS(La Cala Ràdio Revista “Des dels Quatre Cantons”) 2on pis Ajunt.Tels. 977 493 037 – 977 493 007CUTURA Tel. 977 493 754 2on pis Ajunt. POLICIA LOCAL Tel 977 493 949Escoles Velles, Av. Batlle PijoanPUNT D’INFORMACIÓ JUVENIL Tel. 977 457 269TELECENTRE Tel. 977 457 269MERCAT MUNICIPAL Tel. 977 456 830POLISPORTIU MUNICIPAL GALETET Tel. 977 456 811CASAL DELS AVIS Tel. 977 456 216SANITAT S.U.M. AMBULÀNCIA 24 H. Tel. 977 45 70 00C.A.P. (Centre d’Assistència Primària)C/ LlibertatTels. 977 49 38 49 – 977 49 35 14CREU ROJA Tel. 977 493 664Passeig Marítim s/nSERVEI AMBULÀNCIA 24 H.

Domicili particular METGES DE CAPÇALERADr. ALEJO OLGUINPau Casals, 25, 4artTel. 977 456 381ODONTÒLEGSDr. CARLOS ALBERTO VOLPATIPau Casals, 24, 2n, 3aTel. 977 493 120Dr. MANUEL BLASCOLluís Companys, 19, 3r, 2aTel. 977 493 285PSICÒLEGCRISTÒBAL CABALLÉ BARBERÀCervantes, 39, 1er, 2aTel. 977 493 456FARMÀCIESJOANA PEDROLAAndreu Llambrich, 22Tel. 977 45 61 32Telf. Urgències 637 733 985JOAN BORGESPau Casals, 34Tel. 977 493 252Tel. Urgències 908 93 55 76AGUSTÍ AYTÉSC/ Cala Joanet (La Rambleta)Tel. 617 457 014 – 977 493 493Horari matí: 9’30- 13’30h.Horari tarda: 17h. – 20’30h.AMBULATORI SEGURETAT SOCIAL TORTOSATel. 977 500 333RESIDÈNCIES SEGURETAT SOCIALTORTOSA- Tel. 977 519 100TARRAGONA- Tel. 977 211 554MUSEU DE CERÀMICA POPULAR Tel. 977 486 810Horari: De Dilluns a Divendres: 10h a 14h. I de 16h a 20h. Dissabtes i Diumenges de 10h a 14h.ENSENYAMENT LLAR D’INFANTS Tel. 977 49 37 10ESCOLA NAUTICOPESQUERA Tel. 977 457 775COL·LEGI PÚBLIC SANT JORDI Tel. 977 45 64 80Av. Ensenyament, 1

INSTITUT D’ENSENYAMENT SECUNDARI MARE DE DÉU DE LA CANDELERA Tel. 977 45 64 42Av. EnsenyamentBOMBERSL’AMETLLA DE MAR- Carrerera PerellóTels. 977 45 64 00 – 977 49 31 51CENT. TARRAGONA- Tel. 977 54 70 80REUS- Tel. 977 30 50 80TORTOSA- Tel. 977 44 20 80AMPOSTA- Tel. 977 70 00 80TAXISTESLA CALA- Tel. 650 381 351PERE MARGALET- Tel. 977 49 33 22CARBAJALES- Tel. 977 45 64 68J.J. PINO PENIN- Tel. 977 45 60 94IMMA GONZALVO- Tel. 670 769 504D’ALTRESCASERNA GUÀRDIA CIVILL’Ametlla de Mar. Tel. 977 45 60 03DESTACAMENT TRÀFIC A-7 Tel 977 45 64 10AUTOPISTES DEL MARE NOSTRUM(Àrea de manteniment)Tels. 977 45 60 50 – 977 45 61 54CASA DEL MAR Tel. 977 45 61 75CONFRARIA DE PESCADORS ST. PERE Tel. 977 45 60 07CLUB NÀUTIC DE L’AMETLLA DE MAR Tel. 977 45 72 40COOPERATIVA Tel. 977 45 64 07S.C.E. i R. Tel. 977 45 60 39LA CAIXA Tel. 977 45 60 62CAIXA TARRAGONA Tel. 977 45 64 36CAIXA PENEDÉS Tel. 977 49 36 60BANC SANTANDER Tel. 977 45 64 33BANC BILBAO BISCAIA Tel. 977 45 61 83AQUALIA Tel. 977 45 75 21Pau Casals, 33Horari de 10h a 13h de Dilluns a DivendresPARRÒQUIA Tel. 977 45 68 94Missa Diumenges i preceptes:9’30h. - 10’00h. - 18’30h.Dissabtes i vespres: Parròquia: 18’30h., Calafat: 20h. i Sant Jordi: 21h.

ii

1 mòdul 12 €Doble mòdul 24 €4 mòduls o faldó 48 €1/4 72 €1/2 Plana 135 €1 Plana Interior 270 €1 Plana Contraportada - Interior 300 € - Exterior 350 €Encarts 500 €

IVA no inclòs

TARIFES PUBLICITÀRIES 2008

Es comunica a totes les parelles que

volen contraure matrimoni exclusivament

civil, que han d’iniciar l’expedient, com a

mínim quatre mesos abans de la data del

matrimoni

TELÈFON URGÈNCIES CAP 977 49 35 14Visites CAP: 902 111 444

10-05 al 16-05 J. Borges17-05 al 23-05 A. Aytés24-05 al 30-05 J. Pedrola31-05 al 06-06 J. Borges07-06 al 13-06 A. Aytés14-06 al 20-06 J. Pedrola21-06 al 27-06 J. Borges28-06 al 04-07 A. Aytés05-07 al 11-07 J.Pedrola

TORNS DE FARMÀCIES AL POBLECada farmàcia entra de guàrdia de 8,30h. de la nit del divendres fins els següent divendres de la mateixa h.

Les persones que visquin fora de la població o vulguin rebre la revista a domicili ho podran fer previ pagament de les despeses d’enviament (25 euros anuals IVA inclòs).

Naixements:- Irene Gusils LLambrich, filla de David i Imma, nascuda el 1/04/08- Miren Romeu Sentís, filla d’Albert i Núria, nascuda el 5/04/08- Ainhoa Ferras Garcia, filla de Christian i Camino, nascuda el 8/04/08- Fadi el Yamani, fill de Mohamed i Dounia, nascut el 4/04/08

esdevenimentssocials

Informació

SERVEI D’URGÈNCIES MUNICIPAL AMBULÀNCIA 24 H977 45 70 00

Casaments:- Pedro Pérez Martínez i Vanesa Farnós Brull, el 5/04/08

Defuncions:- Juan Boquera Ferré 90 anys 12/04/08- Rafael Farnós Rebull 53 anys 14/04/08- Francisca Garcia Pastó 100 anys 18/04/08- Àngela Margalef Margalef 64 anys 19/04/08- Vicente Llambrich Amat 54 anys 24/04/08

Per un món més sostenible... RECICLA!

CLASSE

DE TREN

1 2 3 4 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 1 2 1 1 2 3 4Plaça del Mercat

Plaça Bon repós

ESTACIÓ RENFE

C/Libertat - CAP

Cementeri

Av.Calaforn-C/del Mig

Av.Calaforn-Platja Calaforn

Av.Calaforn-C/Catalunya

Av.Tres Cales-Av.Calaforn

Av.Tres Cales-C/21

Zona Comercial

Av.Tres Cales-Parc Infantil

Av.Tres Cales

Av.Tres Cales-C/14

Plaça Catalunya

C/Rovelló-C/Llebre

C/Rovelló-C/Martí Vidal

C/Cardona

Entrada Sant Jordi

D’alfama-Motel

Plaça Gabriel*

Av.Cala de l’Ametlla

Entrada de Calafat

Plaça de l’Olivera

Pistes Petanca*

Codolar de L’Almadrava*

11.00 11.02 11.05 11.06 11.10 11.13 11.14 11.15 11.16 11.17 11.18 11.20 11.22 11.23 11.25 11.27 11.28 11.31 11.37 11.39 11.41 11.43 11.44 11.4512.30 12.32 12.35 12.36 12.40 12.43 12.44 12.45 12.46 12.47 12.48 12.50 12.52 12.53 12.55 12.57 12.58 13.01 13.07 13.09 13.01 13.03 13.04 13.0519.00 19.02 19.05 19.06 19.10 19.13 19.14 19.15 19.16 19.17 19.18 19.20 19.22 19.23 19.25 19.27 19.28 19.31 19.37 19.39 19.41 19.43 19.44 19.45

07.47 07.45 07.43 07.42 07.36 07.33 07.32 07.31 07.30 07.29 07.28 07.26 07.24 07.23 07.21 07.19 07.18 07.15 07.09 07.07 07.04 07.02 07.01 07.0009.37 09.35 09.33 09.32 09.26 09.23 09.22 09.21 09.20 09.19 09.18 09.16 09.14 09.13 09.11 09.09 09.08 09.05 08.59 08.57 09.54 09.52 09.51 08.5013.53 13.51 13.49 13.48 13.42 13.39 13.38 13.37 13.36 13.35 13.34 13.32 13.30 13.29 13.27 13.25 13.24 13.21 13.15 13.13 13.10 13.08 13.07 13.0616.47 16.45 16.43 16.46 16.36 16.33 16.32 16.31 16.30 16.29 16.28 16.26 16.24 16.23 16.21 16.19 16.18 16.15 16.09 16.07 16.04 16.02 16.01 16.00

CASC URBÀ < URBANITZACIONS CASC URBÀ > URBANITZACIONS

*Només circula del 15 de juliol al 15 de setembre

- Només circularà de dilluns a divendres

- Els horaris són aproximatius

CASC URBÀ URBANITZACIÓ TRES CALES URB. CALAFAT URB. MARINA SANT JORDI

URB. SANT JORDI

Els Quatre Cantons - Maig 2008

Documents

Transcript of Els Quatre Cantons - Maig 2008