La disrupció a l’aula: Millora de la relació

professor-alumne

Qui vol fer alguna cosa troba un camí,Qui no vol fer res troba una excusa

(proverbi àrab)

Algunes disrupcions típiques:

• Aixecar-se sense demanar permís

• Retar l’autoritat del professor

• No portar el material a classe

• Molestar a un company• Preguntar per retardar

la instrucció • Tirar guixos, avions o

boletes de papers...

• Fer sorolls• Interrompre una

explicació• Arribar tard

expressament• Enviar MSM i que soni

una melodia durant l’explicació del professor

• Etc.

DISRUPCIÓ: Característiques

• Es refereix al conjunt de conductes inapropiades dins l’aula• Indica que les persones de l’aula no comparteixen els mateixos

objectius• Retarda i, en alguns casos, impedeix el procés d’ensenyament i

aprenentatge• No es pot reforçarni ampliar els coneixements a ensenya

(Problema acadèmic)• S’interpreta com un problema de disciplina (manca de

disciplina)• La seva repercusió afecta a persones que no intervenen en la

disrupció• Propicia un clima d’aula tens on es creen males relacions

interpersonals (professor-alumnes, alumnes-alumnes)• És el primer motiu de conflicte a l’aula

Prevenció de la disrupció:Aspectes per analitzar i reflexionar

• La motivació i expectatives d’èxit i la metodologia de treball• La comunicació, la informació i la participació a l’aula• La programació i la metodologia del currículum que s’imparteix

a l’aula• Les relacions interpersonals entre professor-grup i entre

alumnes• Les normes de convivència• Els conflictes, el tipus de conflicte i la seva freqüència i les

estratègies de resolució• La gestió de l’aula i l’estil del professor

ESTIL DOCENT I GESTIÓ DE L’AULA

• Control i maneig de l’aula ineficaç => + disrupció

• Modificacions per part del professor:

1. Posar límits2. Tenir un repertori docent3. Planificar per ensenyar4. Crear relacions autèntiques

Relacions autèntiques

El professor ha de:• tractar l’alumne amb justicia i respecte• treballar per construir relacions cooperatives i

de recolzament• demostrar la seva preocupació per a les

necessitats i el benestar dels alumnes• donar responsabilitats significatives en el

marc de la coparticipació en l’aprenentatge

Conseqüències d’aquesta relació amb l’alumnat

• El professor està en condicions de potenciar l’aprenentatge dels seus alumnes

• Els alumnes troben el recolzament necessari en el professor per treballar (es treballa en un marc d’acceptació mútua i es fomenta l’autoestima i l’autoconcepte)

• El professor ha de mantenir la seva autoritat i ha de ser exemple a seguir pels valors que promulga

Aspectes per aconseguir ser un model positiu per als alumnes:

• Respectar i reconèixer les responsabilitats de figures d’autoritat (pares, col·legues, director...)

• Respectar el dret de tots els individus sense sarcasme ni crítiques dures

• Acceptar els propis errors i respondre apropiadament a les crítiques justificades per part dels alumnes

• Demostrar preocupació pels problemes individuals i els sentiments dels alumnes (ansietat, por, malestar...)

• Reconèixer les diferències personals com ara el cas dels alumnes amb necessitats especials, minories ètniques, problemes conductuals...

• Donar èmfasis als aspectes positius dels alumnes (en comptes de centrar-se amb els negatius)

La bona relació entre professor i alumnes ve determinada per:

• Les diferents estratègies utilitzades (depenen de la personalitat del professor)

• Els principis educatius que guien l’actuació del docent

Fiabilitat

Negociació Justicia

Predictibilitat

CoherènciaConsistència

CADENA DE PENSAMENT

1. CONSISTÈNCIA

El professor ha de complir les pautes d’actuació que ha donat a conèixer als seus alumnes.

Estan mal vistos els professors que:• Trenquen normes sense explicacions• Són impredictibles• Depenen del seu humor perquè la seva actuació

educativa sigui bona• Sempre improvisen• Tracten situacions semblants de manera diferent

2. COHERÈNCIA

• Si el professor és consistent en la seva forma d’actuar i en les seves propostes curriculars, se li percebrà una coherència

• El seu missatge serà clar (sense ambigüetats)

• Hi ha relació entre què diu i què fa

3. PREDICTIBILITAT

El professor ha de ser predicible en les seves accions per tal de mostrar que actuarà segons els criteris que defensa

4. FIABILITAT

• Si un professor és predicible, els alumnes poden confiar en ell

• Aquesta confiança genera una seguretat a l’hora de comentar dubtes i de resoldre conflictes

5. NEGOCIACIÓ

• Si un professor és fiable i es pot confiar en ell, s’establirà un espai per a la negociació de conflictes

6. JUSTICIA

• Saber negociar i ser predicible és ser just, ja que podrà justificar els seus actes i correccions dins d’un marc equitatiu per a tots els alumnes

• Ser just = ser respectat dins els límits de la relació professor-alumnes

L’habilitat del professor per controlar eficaçment la disrupció depèn del:

• nivell de tolerància a la frustració que pot suportar

• Les destresses que utilitza en les seves estratègies de disciplina

• La confiança que comuniqui en si mateix quan utilitza aquestes estratègies de disciplina

Efecte pigmalió

• El fracàs és més fàcil de detectar que l’èxit• Les expectatives cap als alumnes poden

contribuir a l’èxit o al fracàs:Quan el pensament del professor cap al seu alumnat és “com no espero res de tu, no t’esforces i et portes malament”, les expectatives d’èxit del professor s’ajusten a les de l’alumne i determinen la seva conducta: “Em porto malament i no m’esforço perquè no esperes res de mi”

Estils de reacció davant la disrupció

• Agressiu-dominant:

• El professor perceb la disrupció com una agressió personal i reacciona agressivament

• Imposa la seva autoritat• Intenta controlar l’ordre que s’ha trencat• La relació professor alumne(s) es danya.

Haurà de reconquistar el respecte, la cordialitat i la confiança que els alumnes tenien en el professor

B. Passiu-permissiu:

• El professor permet que es realitzin accions indegudes a l’aula i actua com si no es donés compte.

• Intenta guanyar-se l’amistad dels alumnes sense enfrontar-se al conflicte

• Pot reinar el caos, el desordre, la irritació, la manca de respecte• Cansament i sensació d’impotència• Les persones es distancien i cadascú satisfà els seus interessos

sense tenir en compte als altres• La norma no està present. Incrementen els conflictes

Solució: Establir límits i fer el possible per guanyar firmesa i ordre

C. Assertiu-democràtic:

• El professor expressa el seu descontent amb decisió• Utilitza estratègies de comunicació respectuoses i

estratègies variades per al desenllaç del conflicte• Utilitza l’argument de la justícia• Es consideren les necessitats i els interessos de totes

les persones implicades i es busquen els guanys i la satisfacció mútua.

• Exigeix firmesa per proposar i mantenir les conseqüències

Algunes estratègies per tenir el control de l’aula

A. Estratègies per guanyar l’atenció de l’alumnatB. Estratègies per millorar l’autoconcepteC. Estratègies punitives

A. Estratègies per guanyar l’atenció de l’alumnat

• S’ha de passar per alt l’atenció de conductes lleus i s’ha d’intervenir quan la conducta deixa de ser molesta. D’aquesta manera, no es distreu als altres alumnes i no es premia parant atenció a les conductes que es volen eliminar.

• Si això no surt d’aquesta manera, llavors s’han de seguir aquestes mesures:

1. Advertència personal a classe

Ha de ser:• Breu• Privada• Relaxada• Positiva• Amb intenció de resoldre el problema• ferma

2. Advertència personal en privat

• Fora de classe• Es comunica la impossibilitat de seguir

d’aquesta manera a classe• Se sol·licita el compromís de l’alumne amb el

canvi i les conseqüències possibles• Indicar el seguiment de l’acord• Informar els pares (en cas que l’alumne no

faci cas)

3. Adoptar una disposició cambiant de la classe, canvis d’ubicació:

• Canvis puntuals en l’ubicació de l’alumne

• Canvis d’ubicació d’un subgrup perturbador

• Demanar a l’alumne que demani un canvi de lloc per evitar conseqüències negatives

B. Algunes estratègies per millorar l’autoconcepte

• Es tracta de millorar les opinions que cada persona té sobre si mateixa i que això influenciï les accions que fa

• Mantenir converses informals amb els alumnes

• Donar responsabilitats per proporcionar oportunitats de col·laboració

C. Estratègies punitives

Hem d’intentar que siguin les últimes estratègies a utilitzar:

• Aïllament temporal de l’aula amb tasques dirigides a una altra sala atesa per un professor de guàrdia

• Recuperar el temps perdut fora de l’horari lectiu (Sempre amb l’autorització dels pares)

• Desplaçament amb tasques en una classe d’edat molt distant

• Expulsió de duració condicionada amb tasques. Pot ser a l’escola (ex. Biblioteca) o a casa. Suposa l’expulsió per un nombre de dies de la marxa normal del centre