DISRAEL (1929) A ANTGONA (1939)

LAPROPIACI ESPRIUANA DE MITES BBLICS

I CLSSICS, ENTRE LA LLUM I EL NEGUIT

Tesi doctoral dEduard Juanmart i Geners

Direcci de Vctor Martnez-Gil

Departament de Filologia Catalana

Universitat Autnoma de Barcelona

Setembre de 2015

AGRAMENTS

En presentar aquesta tesi doctoral em plau dexpressar el meu agrament ms sentit a

totes aquelles persones i institucions que durant aquests anys de treball mhan ajudat

a trobar informaci o mhan orientat en la meva lectura daspectes concrets o ms

generals de lobra espriuana. Per ordre alfabtic, aquestes persones sn Carles

Alemany, Susanna lvarez, Rosa Boncompte, Montserrat Caba (Centre de

Documentaci i Estudi Salvador Espriu), Glria Casals, Josep Casas, Rosamaria

Cendrs, Jordi Cerd, Montserrat Comas (Biblioteca Museu Vctor Balaguer), Miquel

Edo, Pilar Frago (Arxiu Nacional de Catalunya), Enric Galln, Juli Guillamon,

Teresa Guiluz, Pau Magraner, Josep Massot, Joaquim Molas, Ricard Pedreira

(Fundaci Xavier Nogus), Llus Permanyer, Agust Pons, Pere Ravents, Antoni

Rubio, Eullia Salvat (Fundaci Salvat), Jordi Sarsanedas, Gens Sinca, ngels

Tarib, Amlia Tineo, Joaquim Triad i Font, Joaquim Triad i Vila dAbadal, Alcia

Vacarizo (Fundaci Palau) i Anton Maria Vilarrbias.

Tamb s just reconixer que sense el suport familiar i del director de tesi aquesta

tasca no hauria estat possible o, en tot cas, no hauria estat tan plaent com ha estat per

a mi.

PROJECTE DE RECERCA

Aquesta Tesi Doctoral sha realitzat dins del Projecte de Recerca Salvador Espriu:

estudi gentic i interartstic de la seva obra (FFI2011-25037) del Ministeri

dEconomia i Competitivitat.

3

1. INTRODUCCI

1.1 Hiptesi i textos estudiats

Com el ttol i el subttol volen indicar, en aquest treball em proposo demostrar una

hiptesi doble. Duna banda, afirmo que lapropiaci de mites bblics i clssics que

Salvador Espriu fa en les seves primeres obres, des dIsrael (1929) fins a lAntgona

de 1939 (1955), respon a les inquietuds fonamentals de lautor en aquells anys i,

encara ms, evoluciona en funci daquests interessos. Una descripci diacrnica

quins mites tria i com els reelabora en cada moment mostrar aquesta evoluci

general dEspriu en els deu primers anys de la seva carrera literria. En aquest sentit,

haur de fer alguna allusi a ttols que no contenen represes mitolgiques, com ara

El doctor Rip o Laia, per assegurar que en certes explicacions daspectes concrets es

tenen en compte les baules intermdies. Daltra banda, plantejo que la consideraci de

les nocions de llum i neguit, que precisar tot seguit, sn punts de referncia tils per

explicar, no noms el treball de reelaboraci mitolgica sin, ms en general, les

obres dEspriu i levoluci que hi ha entre elles, sigui per la presncia o labsncia

daquestes idees, per la forma que puguin adoptar o per la distncia que lautor agafa

respecte a elles, o a una delles, segons els casos.

Val a dir que tant la combinaci duna lnia analtica diguem-ne sectorial els

mites amb una perspectiva destudi temtica la llum i el neguit com

lanivellament dels mites clssics i els bblics sn opcions metodolgiques que poden

tenir sentit en lintent de comprensi duna obra literria total, on forma i sentit sn

indestriables en cada ttol i en el conjunt. No debades, Joaquim Molas va poder traar

un suggerent esquema per a una comprensi del corpus espriu en tres cicles o

reflexions bsiques (la vida, el jo, el mn) que conformen un univers mtic personal

que, daltra banda, inclou tant el mn bblic com el grec i, encara, el sinerenc, de

creaci prpia (MOLAS 2005). I, en un pla ms general, s reconeguda la

funcionalitat antropolgica del mite com a eina de supervivncia humana davant del

que genera inquietud en la impossibilitat de comprendre tota la realitat, especialment

la que sintueix ms transcendent (BLUMENBERG 2003: 11-40).

4

Daltra banda, per, Espriu estableix, des de la seva primera pgina publicada, la

Portada del recull desbossos bblics Israel, una jerarquia entre Israel i Grcia que

atorga clarament la superioritat als semites en tant que poble on sha desenvolupat la

lli ms elevada que hagi donat mai la histria de la humanitat: la llum singular i

inextingible de la idea monoteista, que troba la seva culminaci en la figura de Jess

de Natzaret, fundador del cristianisme. Enfront daquesta veritat fonamental, Grcia

t tamb un gran inters per la seva mitologia, una mitologia que dna peu a un

pensament filosfic sublim que t un encs immarcescible.

s des daquest partit pres per lautor que es pot entendre millor lapropiaci de mites

que opera entre 1929 i 1939, perode objecte del meu estudi. Per a Espriu, la

mitologia, concretament la grega, s interessant per dos motius. Des del punt de vista

del fons, perqu engendra pensament, filosofia, especulaci, i, per tant, pot ajudar a

entendre el mn. Des del punt de vista de la forma, sedueix per la seva elegncia, la

seva fastuositat i la seva decadncia amable. Els mites grecs, per tamb els bblics,

sn, per al jove Espriu, un terreny propici per especular sobre el neguit inherent a la

condici humana. Aquesta noci de neguit, obsessivament repetida en lobra narrativa

daquells anys, s central en la comprensi dels textos espriuans de lpoca.

Provisionalment, el neguit espriu pot ser ents com un estat dinsatisfacci

permanent i de recerca de sentit a la vida, en el marc de la reflexi dalg que t un

plantejament radicalment moral i, molt sovint, moralista.1

Aquest neguit, alhora, adopta diverses formes en els mites que estudio. Algunes

daquestes formes de neguit sn la decadncia o degradaci dun mn i duns

personatges; la conscincia, el remordiment, el sentit de culpa, la por de la mort per

part dels individus; les passions que destrueixen lhome, com ara la carnal i la

material, i la seva solidificaci en institucions com el matrimoni o lordre social; les

grans dificultats, si no la impossibilitat, de sintetitzar dues concepcions que se

sobreposen, com sn el cristianisme autntic i la religi aparent i oficial; lnim que

es persegueix a ell mateix, situaci que pot atnyer la neurosi obsessiva; o el filtre,

1 En el qestionari que lany 1933 promogu la Revista de Catalunya en ocasi del centenari de la

Renaixena, proposa com a ideal vital prioritari lassoliment de la pau i, en ser demanat sobre com

voldria el dem de Catalunya, avantposa la regeneraci moral a la plenitud intellectual, que en podria

ser una conseqncia: Desitjaria per a la nostra terra la cura radical de les seves tares. De la

immodstia, i de lenveja, sobretot. I que esdevingus, en lhora gloriosa, una petita, per ntegra i

intensa foguera de lesperit (EE/1: 3-4, el subratllat s meu).

5

sovint falsificador, de la tradici literria i cultural en general. Ms enll de les seves

mltiples manifestacions, hom pot intentar lliurar el combat contra aquest neguit de

diverses maneres: lautocontrol, levasi, la sublimaci esttica, la pietat o el sacrifici.

Aquesta hiptesi de treball es concreta cronolgicament en la distinci de quatre fases

en lapropiaci espriuana de mites bblics i grecs entre 1929 i 1939, en les quals

predominen successivament una formulaci inicial dualista que contraposa creena i

mancaments (mites bblics dIsrael), lexpressi intensa del neguit prpiament dit

(mites molt majoritriament grecs dAspectes i dAriadna al laberint grotesc), la

lluita per lautocontrol i la supervivncia (mite de Fedra) i la superaci tica

daquesta dinmica de lluita interior (mite dAntgona). No debades el gest piets

dAntgona, acompanyada dEumolp, es tenyeix duns ressons bblics, i

particularment evanglics, que vnen a tancar el cercle obert des de la Portada

dIsrael.

Tot seguit dono la llista dels textos objecte destudi, amb indicaci de lobra a la qual

pertanyen, del mite a qu es refereixen i de la manera com hi remetr al llarg de la

meva exposici. Citar sempre de la primera edici de cada text en volum. Aquestes

edicions estn referenciades a la bibliografia.2 Les citacions sn literals, errors

inclosos. Noms excepcionalment tinc en compte les versions posteriors a la primera

i, quan s el cas, ho indico explcitament.

1. El captol Jahel dIsrael (1929), referit al mite homnim; hi remetr com a Jah i

amb indicaci de la part3 i de la pgina.

2. El captol Ruth de la mateixa obra, referit al mite homnim; hi remetr com a

Ruth i amb indicaci de la part i de la pgina.

3. El captol El santuario de Silo de la mateixa obra, referit al mite del sacerdot

El; hi remetr com a San i amb indicaci de la pgina.

4. El captol Abigail de la mateixa obra, referit al mite homnim; hi remetr com a

Abig i amb indicaci de la part i de la pgina.

2 Han estat digitalitzades i es poden consultar fcilment a ladrea electrnica

http://www.catedramariustorres.udl.cat/autors/item.php?acr_item=espr001 [data consulta: 7.8.15]. 3 Totes les indicacions de parts o capitolets sn regularitzades en nmeros romans, independentment

que a loriginal es facin servir nmeros romans (cas dels esbossos dIsrael o de les narracions

dAriadna al laberint grotesc), xifres arbigues (cas de les narracions dAspectes) o b