2 DAMUNT  LATaulaCelebrem laidentitat6L’HORTA NORD ES PREPARAPER A COMMEMORAR EL 9-O

El potencial turísticde l’Horta Nord10LA MANCOMUNITAT DELCARRAIXET DESENVOLUPAUN PLA DE GOVERNANÇA

Els rajolars d’Alfara18LA MEMÒRIA QUEENCARA ENS PARLA

Versos que encenenla taula24ELS POBLES DE LA COMARCA CELEBREN LAFESTA ESTELLÉS

TAMBé DESTAQUEM...

LA NIT MÀGICALa Pobla de Farnals clou lesfestes amb el tradicional correfocs teatralitzat

8

RAFELBUNYOL  SONAMúsica contemporània amb la7a edició del Rafel Festival

12

CAMINAR ENTRE ELS COLORSRocafort presenta una mostrade quadres de Doro Balaguer

16

LA  JUTERA  DE  FOIOSL’Ajuntament projecta larecuperació de l’entornde l’antiga fàbrica

22

REVISTA  EL  GREIXEROMirall de la transiciódemocràtica a Vinalesa

26

LA  POESIA  AMB  SORNA QUEVA  RETRATAR  PUÇOLEs reediten les obres completesde Vicent Sebastià, autor genuíque va reflectir la societat en laprimera meitat del segle XX

28

ww

w.e

spai

carr

aixe

t.es

@es

paic

arra

ixet

LA VINYETA DE PIXI

TARDOR 2018

PRIMAVERA 2018

ESPAI CARRAIXET4

L’amfitriona

Arriba la tardor. Cauen les fullesdels arbres, com les del calendari, iencetem el tram final de la legisla-tura. És indubtable que en aques-tos últims anys hem trobat un milloraccés a la Cultura a la major partdels pobles de l’Horta Nord. Haaugmentat la programació d’activi-tats i la varietat dels espectacles, ila població n’és més lliure per asentir-se estimulada per la realitatque l’envolta. Enfortir la cultura és enfortir la

nostra identitat. En la seua dimen-sió simbòlica trobem la màxima ex-pressió en la celebració del 9 d’Oc-tubre, ben assimilada per tota lasocietat valenciana. Però la Culturano és només una tradició recupe-rada en moments puntuals. Són totsels trets distintius, intel·lectuals,materials, afectius i espirituals dela societat, i envolten tot el que ensfa humans. És un element trans-versal des d’on els individus mani-festem els nostres desitjos. Podríemdir que la Cultura és el valor afegitde la vida. En aquest sentit, trobem una

mancança de la vertebració bàsicadels pobles mitjançant la Cultura,com a model i filosofia, que s’hauriad’integrar amb un enfocament co-ordinat amb la resta d’àrees eco-nòmiques i socials que gestionen

els governs locals. Així, hem de ca-minar cap a una política cultural fo-namentada en la participació i quedeixe enrere la programació d’acti-vitats adreçada al consum passiu.Això encara impera en els nostrespobles mitjançant la jerarquitzacióde la presa de decisions amb unaespècie de visió paternalista delsgoverns custodis. Cal, doncs, donar-li una nova di-

mensió a la realitat cultural, a travésd’una xarxa horitzontal que involu-cre la ciutadania, les persones crea-dores i els agents que gestionen elsrecursos. No només fer-ho creure,sinó aplicar-ho amb consistència,amb la planificació i la dotació depersonal qualificat.Durant els pròxims mesos escol-

tarem moltes promeses. Algú mi-rarà per la Cultura, tenint en comptela vertadera magnitud d’aquestconcepte? No és una qüestió me-nor, però certament ha estat moltde temps asseguda a l’ombra. Hemavançat, sí, però no ens hem deconformar amb passejos esporà-dics al capvespre. Que la Cultura,la manifestació més ferma de laconvivència, s’impregne per tot ar-reu. Això ens farà sentir que for-mem part dels nostres pobles demanera compromesa i ens perme-trà créixer com a societat.

Cap a una novadimensió

NúRIA GARCIADIRECTORA D’ESPAI CARRAIXET

ESPAI CARRAIXETRevista cultural de l’Horta Nord

Núm. 3 TARDOR 2018

DirectoraNúria Garcia

RedaccióManuel RegidorMireia Corachán

Jorge PérezAmparo Sánchez

Direcció de fotografiaAlamida

Il·lustracionsMiguel HacheCynthia Melià

Col·laboracions en este númeroEduard Ramírez

Ivan BrullManel AlonsoMiguel Crespo

Disseny i maquetacióAlamida

ImpressióMarí Montañana

Dipòsit legal: V-490-2018www.espaicarraixet.es

5

TARDOR 2018

ESPAI CARRAIXET

Diuen que l’ésser humà és capaçd’adaptar-se a qualsevol medi na-tural per molt hostil que aquestsiga, que li podria dir llar a qualse-vol espai. No dubte que siga cert,això. Ara, jo, que he recorregut tan-tes terres com el cantant de La Ma-laguenya de Barxeta, no em senten cap lloc com a l’Horta, això sí, siexceptuem el mes de juliol (Juliol,ni dona ni caragol), en què la tem-peratura es convertix en una mard’onades insuportables de calor.Aleshores, i només aleshores, lameua llar desitjada és el frigorífic.L’Horta carrega i ha carregat

amb quasi tots els tòpics positius,però també negatius, que sobre elpaís dels valencians s’han dit os’han escrit. Alguns contenen cer-tes dosis de veritat embolcalladesd’exageracions i mentides, i altrescoses que foren certes en altresèpoques.L’Horta és un paisatge construït

per aquells que al llarg dels seglesl’habitaren i el treballaren, és unproducte cultural en el sentit mésampli de l’expressió, una de lesgrans aportacions valencianes a lacultura universal junt amb els poe-mes d’Ausiàs March i la novel·lade Joanot Martorell. Un paisatgecultural i enormement productiu l’è-xit del qual fou l’inici del seu ocàs.Un ocàs que des de fa quarantaanys s’ha accelerat.

Durant el meu més de mig seglede vida he assistit perplex a granstransformacions del paisatge queenvoltava la meua llar, per a mostraun botó, les marjals han desapare-gut engolides primer pels conreusde verdures i hortalisses i tarongersi després pel ciment. Els ajunta-ments (democràtics) han sacrificatbona part dels seus termes per aconvertir els camps en solars edifi-cables, rotondes i polígons indus-trials. Edificis sencers resten desde fa una dècada buits i els polí-gons, desèrtics, mentre l’índex d’a-tur va a l’alça i cada vegada hi hamés gent sense una casa on aixo-plugar-se.

Els nostres pobles s’han conver-tit en barriades sense identitat, ambla personalitat totalment desdibui-xada. Les coses, amics i amigues,no passen només perquè sí, semprehi ha algú que mou els fils. Darrerede tot, sempre hi ha algú amb nomsi cognoms, estudiant, planificant elscanvis.Diuen alguns ingenus que no

s’ensenya a les escoles com enfon-sar un país, aquesta és una afirma-ció falsa que només enganya quivol ser enganyat. Hi ha gent docta,preparada en diuen, que ha estu-diat per a enfonsar en un momentdeterminat l’agricultura d’un país,que ha estudiat com fer diners ambl’especulació del sòl, que ha aprésa consciència (però sense) comcorrompre els representants del po-ble que han de prendre decisionsen nom de tots.No crec en la idea d’una Horta

com una Arcàdia habitada per llau-radors feliços. La felicitat és unaabstracció a la qual no li coneixemla cara. En el que crec és en unarelació més saludable amb un medinatural del qual som hereus. Unmedi que ha estat durant segles elrebost dels pobles i de la capital del’Horta. Un medi del qual s’ha im-pregnat la nostra manera de ser ifins i tot la nostra llengua. Noméssé que no podem continuar defe-cant en el rebost, en el llit.

El convidatMANEL ALONSO I CATALÀ

ESCRIPTOR

«L’HORTA ÉSUN PAISATGE 

CONSTRUïT PERAQUELLS QUE ALLLARG DELS SE-

GLES L’HABITARENI EL TREBALLAREN,ÉS UN PRODUCTECULTURAL EN ELSENTIT MÉSAMPLE DE

L’EXPRESSIó»

Diuen, sé

Zayyan ibn Mardanix, últim reimusulmà de València, va signar

a Jaume I la rendició de la ciutat el28 de setembre de 1238 després de5 mesos de setge. El 8 d’octubre vaabandonar la ciutat i l’endemà, diade Sant Dionís, Jaume I, acompa-nyat del seu seguici, va realitzaruna entrada solemne.

És aquesta efemèride la quemarca per a moltes persones el nai-xement del poble valencià i la raóper la qual any rere any es comme-mora aquesta data, una reivindica-ció que no sempre ha estat possibleo que, en certes èpoques, s’ha des-virtuat. L’aplicació del Decret deNova Planta del Regne de Valènciael 1707 amb l’arribada dels Borbonsva suposar no només la suspensiódels furs -les lleis promulgades perJaume I que varen regir el territoridurant més de tres segles-, sinótambé la commemoració del 9 d’oc-tubre. La fundació de l’estat liberalamb Isabel II va permetre reprendrela celebració, però com una simple

cavalcada festiva. Malgrat que LoRat Penat va començar en 1891 arecuperar el caràcter polític de lafesta a través d’homenatges aJaume I, l’establiment anys desprésde similituds durant el franquismeentre el dictador i el Conqueridorconvertiren la commemoració enuna pantomima.

Una vegada finalitzada la dicta-dura i amb l’aprovació de l’Estatutd’Autonomia l’any 1982, es pro-clama el 9 d’octubre com la diadadel País Valencià. Afortunadament,i a diferència del que va ocórrer enèpoques passades, en l’actualitat esdisposa de la llibertat per a reivin-dicar aquesta data i els municipisde tot el territori realitzen les seuescelebracions perquè aquesta no

siga una jornada firada més, sinóque tinga la importància que me-reix. A Albalat dels Sorells, des defa tres anys, es realitzen grans es-forços per a dotar al dia d’un caràc-ter fort i oferir un seguit d’activitatsobertes a la ciutadania amb lesquals es convida a veïns i veïnes acommemorar tots junts la nostraidentitat compartida.

La diada en el poble començaamb la baixada de la senyera fins al’Hort del Comte, parc situat a lapart posterior del pintoresc castellde la localitat on, com ja és tradició,es realitza un acte institucional quees complementarà enguany ambl’espectacle de La Jove Muixerangade València. I com que ni la distàn-cia pot arrencar les nostres arrels,

TARDOR 2018

REDACCIÓ Manuel RegidorFOTOGRAFIES ajuntament d’albalat dels sorells

ESPAI6 Tradicio

L’HORTA NORD ES PREPARA PER ACOMMEMORAR EL 9 D’OCTUBRE. ALBALATDELS SORELLS PRESENTA UNA AMBICIOSAPROGRAMACIó AMB L’ACTUACIó  DE LA jOVEMUIXERANGA I EL CONCERT DE RAMONETS

IDENTITATCelebrem la

`

es projectarà un vídeo en què ve-ïnes i veïns que actualment residi-xen fora de la localitat feliciten eldia a la resta de la ciutadania.

Al migdia tindrà lloc un corre-bars, en el qual les persones parti-cipants, acompanyades per la UnióMusical d’Albalat dels Sorells, re-correran els diferents establimentsd’hostaleria del poble, on podrandegustar una tapa i una beguda. Devesprada, la banda de rock infantilRamonets, inspirada en el grup no-vaiorqués de punk Ramones, visi-tarà el municipi per a oferir un con-cert d’entrada gratuïta on lesfamílies es divertiran amb cançonscom “Rock en el col·le”, “La iaia ésla millor”, o “L’estiu”. Finalment, ales 22 hores, el color i l’olor de lapólvora ompliran els carrers d’Al-balat dels Sorells en una marxa decorrefocs a càrrec de La colla de Di-monis de Massalfassar.

Amb tot açò, aquesta xicoteta lo-calitat de l’Horta Nord ha aconse-guit que el 9 d’Octubre no siga undia qualsevol, que no es conver-tisca en una festa en què el veïnattrenque amb la rutina amb opcionsd’oci fora del poble. S’ha fet possi-ble, en definitiva, que la jornadaoferisca motius per a envoltar-sede veïns i veïnes amb qui celebraren germanor l’orgull de ser valen-cians i valencianes.

EL FESTEIG DE L’AMOREl 9 d’octubre, dia de Sant Dionís,no només se celebra una identitat,sinó també l’amor romàntic. La“mocaorà” és l’equivalent valenciàal dia dels enamorats i és costumregalar a la nostra persona amadauna safata amb dolços de massapàcuit en forma de coets i xicotetesfruites i verdures fetes amb aquestamateixa pasta crua.

Sembla que l’origen d’aquestatradició es troba en el primer cen-tenari de l’entrada de Jaume I a Va-lència, quan va començar a com-memorar-se l’episodi amb elllançament de coets. Amb la su-pressió d’aquesta celebració provo-cada per l’aplicació del Decret deNova Planta, pastissers i pastisse-res de València iniciaren la produc-ció de dolços de massapà que re-presentaven eixos coets que en elpassat anunciaven la jornada i queen eixe moment ja no es podienllançar. Així és com varen nàixerla “Piuleta” i el “Tronaor”, dos ele-ments que, a més a més, tenen unagran connotació sexual. Pel que faa les fruites i les verdures de mas-sapà, aquestes s’elaboraven com areferència als vegetals que els mu-sulmans regalaren a Jaume I i a laseua dona quan realitzaren l’en-trada a la ciutat de València.

7ESPAI CARRAIXET

TARDOR 2018

g

L’atracció dels valencians pel focés evident. Des dels saraus fins

als actes més solemnes, la pólvoraimpregna bona part dels esdeveni-ments que es desenvolupen al ter-ritori. Ja estiguen convertits en l’e-lement protagonista o siguen unapeça addicional, coets, traques i pe-tards són inherents a moltes de lesaccions socials en les quals parti-cipem. En contraposició a l’estrèpit,es troba la música, altre dels factorsdefinitoris de la cultura valenciana;i com a escenari de les reunions, elcarrer.

Era l’any 1987 quan Josep VicentSanchis es va convertir en alcaldede la Pobla de Farnals. “Arribà juliol,no teníem una festa gran al nostremunicipi i vàrem decidir que era elmoment de canviar això”, explical’exedil. 31 anys després, la Nit Mà-gica, l’espectacle pirotècnic que esva proposar per a cobrir aquest buit,continua sent una fita de les festespatronals de la Creu, funció que en-guany va tindre lloc el passat 14 de

setembre. “Buscàvem una activitaten què la gent s’implicara i que re-cuperara l’esperit mediterrani deles festes al carrer”, explica JosepVicent. “Em varen parlar de XarxaTeatre i dels seus shows, un delsquals era la Nit Màgica, el qual com-binava focs d’artifici, tradicionalsdel País Valencià, la festa al carrer,la música i la participació de l’au-diència”, relata.

Donada la idiosincràsia valen-

ciana, l’èxit d’aquesta mescla estavaassegurat. La funció s’inicia a laplaça de l’Ajuntament amb un dis-curs de Sant Roro, patró dels bor-ratxos, figura folklòrica i inspira-dora de romanços que han sigutinterpretats per artistes del nivelld’Al Tall o Pep Gimeno “Botifarra”.El personatge convida a les perso-nes participants a unir-se a la festa,protagonitzada per dimonis que,acompanyats dels músics, recorrenels carrers del municipi mentrellancen coets. El poble es trans-forma durant una hora en un festi-val de llum amb un espectacle moltelaborat però amb cert aire anàr-quic, on el públic balla immers enels núvols d’espurnes, convertintaixí la pirotècnia en l’element inte-grador entre actors i assistents.

“El primer any la gent no sabiade què aniria la cosa, però gaudirentant que ho vàrem repetir l’any se-güent”, indica Josep Vicent. Desd’aleshores, excepte durant dosanys en què l’Ajuntament no va

REDACCIÓ Manuel RegidorFOTOGRAFIA Josep Gil

MÀGICALa nit

Pluja d’espurnes de foc a la celebració dela Nit Màgica de la Pobla de Farnals

«BUSCÀVEM UNAACTIVITAT ENQUè LA GENTS’IMPLICARA IQUE RECUPE-

RARA L’ESPERITMEDITERRANI DELES FESTES AL

CARRER»TARDOR 2018

9ESPAI CARRAIXET

contractar l’espectacle, i un altre enquè el show que es va seleccionarva ser un diferent, la Nit Màgica hatornat cada estiu a la Pobla de Far-nals. “Hi participen tots, des del xi-quet fins al iaio”, exposa l’exalcalde.“Crec que eixe és un dels factorsque definix la festa”, conclou.

Xarxa Teatre, el grup que hi hadarrere de la Nit Màgica, va nàixeren 1983 i, només tres anys després,varen estrenar aquest muntatge.“Volíem un espectacle en què laparticipació del públic fora fona-mental i la pirotècnia, el leitmotiv”,conta Leandre Escamilla, codirectordel col·lectiu. “Vàrem recuperar es-tructures pirotècniques tradicio-nals, com els bous de foc, i les và-rem integrar al show, tenint semprepresent que l’audiència havia de serla protagonista”, relata.

L’actor creu que la prova que de-mostra que l’acció seguix funcio-nant i que s’ha adaptat bé als noustemps és que encara es demanda.“Des del naixement, hem investigatamb nous elements i hem guanyaten experiència i professionalitza-ció, però l’esperit és el mateix”, ex-posa. Així i tot, aquesta ha estat laquarta edició en què, com a mostrade gratitud per confiar en la com-panyia durant tots aquestos anys,

al final del número s’ha afegit unasorpresa.

Xarxa Teatre ha portat La NitMàgica a més de 30 països i, mal-grat les diferències en la manera enquè l’audiència s’implica, Leandreafirma que sempre s’ha aconseguitprovocar una catarsi, que és preci-sament l’objectiu. Òscar, actor de lacompanyia, ha interpretat a SantRoro durant més de 15 anys i coin-cidix en aquesta idea. “Una cosaque crec que diferencia a la Nit Mà-gica és que no és un correfoc nor-mal, sinó que està teatralitzat”, ex-posa. “Proposem el foc, una tradiciómolt valenciana i que en el nostrecas té un caràcter festiu, i una cer-cavila amb percussió i dolçaina,elements també molt típics de lanostra terra”, indica l’actor.

Ja siga per l’exotisme que lacombinació d’eixos elements des-perta en l’estranger o per la seuacapacitat d’identificació que pro-voca a municipis com la Pobla deFarnals, la Nit Màgica aconseguixdotar al nostre folklore d’un caràc-ter quasi universal en convertir lesparticularitats en les peces queconformen una celebració fona-mentalment visceral que alimentaeixe goig per la festa que se sent ar-reu del món. g

TARDOR 2018

ESPAI10

L’innegable valor paisatgístic i pa-trimonial de l’Horta, junt amb la

proximitat a la ciutat de València i lanecessitat de diversificar productesper a descentralitzar el turisme delcap i casal, fan que el nostre entorntinga una enorme potencialitat per aestablir un model territorial basat enla sostenibilitat i la participació ciu-tadana, que esdevinga en un agentgenerador de recursos econòmics,socials i culturals en l’àmbit supra-municipal.

La Mancomunitat del Carraixet,formada per Alfara del Patriarca,Bonrepòs i Mirambell, Foios i Vina-lesa, ha encetat un Pla de Gover-nança Turística, amb la col·laboracióde la Generalitat i del Patronat Pro-vincial de Turisme, amb què crearuna estratègia de desenvolupament,més enllà de les actuacions aïlladesque cada poble du a terme, per a es-tablir les bases d’un turisme visibleper a l’horta, entesa com un territoriamb moltes possibilitats. La inicia-

tiva compta amb la participació d’al-tres localitats, com ara Meliana,Montcada, Albalat dels Sorells, Albo-raia, Almàssera o Tavernes Blanques,amb interés per formar part del pla.

No es partix de cap planificacióprèvia, perquè no hi ha una definicióclara de productes turístics ni de flu-xos de visitants, per la qual cosa l’es-tratègia per al 2018 se centra en l’es-tructuració del programa, que tindràcontinuïtat durant els anys 2019 i2020. Els eixos centrals sobre elsquals s’articularan les accions con-cretes són la gastronomia, el benes-tar i la cultura, per a reivindicar elsnombrosos recursos patrimonials imediambientals, fins ara infrautilit-zats, i ubicar el fenomen turístic comun nou jaciment d’ocupació per a lespersones residents de la comarca. Lagerència del pla s'està gestionant di-rectament des de la Mancomunitatdel Carraixet.

Un equip multidisciplinar coordi-nat per Noelia Rigoberto s'encarrega

LA MANCOMUNITAT DEL CARRAIXETDESENVOLUPA UN PLA DE GOVERNANÇATURíSTICA AMB LA COL·LABORACIó DE 

MELIANA, ALBALAT, ALBORAIA, MONTCADA,ALMÀSSERA I TAVERNES BLANQUES

REDACCIÓ Núria GarciaFOTOGRAFIA Alamida

L’HORTA

El potencial turístic de

Presentació del Plade Governança dela Mancomunitatdel Carraixet

Territori

11ESPAI CARRAIXET

de portar endavant les actuacionsprevistes. Dins del pla d’accions, laprimera tasca en què treballa la Man-comunitat és en la realització d’unmapeig d’agents que intervenen, unaespècie d’inventari que reculla repre-sentants dels sectors privat, agrícola

i associatiu dels pobles que formenpart del projecte, que a la fi seran elsgeneradors i els beneficiaris de l’ac-tivitat econòmica.

A partir d’este punt, s’iniciarà l’es-tructuració dels productes turísticsespecífics. El principal serà el gas-

tronòmic, vinculat a les produccionsagroalimentàries locals i a l’oferta derestauració, que aconseguisca posi-cionar l’Horta com a destinació tu-rística baix una mateixa identitat.Accions formatives, organització defires, la creació d’una marca i inte-ressants activitats com cuinar en viuals camps són algunes de les inicia-tives que la Mancomunitat anirà des-envolupant en els pròxims mesos.

També s’articularan estratègies alvoltant del benestar, establint-sel’horta com un escenari turístic peral subministre de productes d’ex-traordinària qualitat i per a la realit-zació d’activitats saludables, amb ac-cions de sensibilització, jornades dedescobriment paisatgístic i accionspuntuals d’influencers .

Finalment, es treballarà en la ver-tebració de l’Horta al voltant de lacultura, amb la promoció de recursosdiferenciadors com el patrimoni in-dustrial, hidràulic i etnològic, les ban-des de música o la pilota valenciana.S’aniran fomentant altres iniciatives,com l’obertura de la Film Office Car-raixet, per a donar servei a les pro-ductores audiovisuals que estigueninteressades en el rodatge de pel·lí-cules, amb la realització d’un catàlegde les indústries locals, les empresesde serveis o d’esdeveniments.

Sembrat de plantons de ceba a un bancaubicat junt al Molí d’Aigua d’Alfara

g

TARDOR 2018

ESPAI12 Sonor

Parlar de música contemporàniaen l’Horta Nord és parlar de

“Rafel Festival”, una iniciativa mu-sical que de nou tindrà lloc en elmes d'Octubre a Rafelbunyol i queenguany arriba a la setena edicióamb l'objectiu de seguir obrint l'es-pectre musical a tots els públics, ino solament a l'àmbit professional.El certamen engloba tota la músicaque es crea en l'actualitat. Dins delmón acadèmic es fa referència a lamúsica d'avantguarda del segle XXperò, per definir-la d'una formamés propera, es pot considerar com

un mestissatge entre la cosa popu-lar, acadèmica i folklòrica. Un con-cepte que en els països europeusdefineixen com a “nova música” ique per a uns altres és tota aquellacomposició escrita en els últimscinquanta anys, particularmentdesprés dels anys seixanta.

Miguel Ángel Barbis, director de“Rafel Festival”, ens apunta que lamúsica clàssica té una tradició iuna funció molt específica, i asse-gura que en l'actualitat “no és es-trany trobar una reinterpretació delclàssic cap al contemporani; moltscompositors provenen del jazz odel pop i aqueixa influència esnota”.

Es pot dir que “Rafel Festival” ésja una referència en l’àmbit comar-cal, ja que amb set edicions a l’es-quena, comptant amb la que tindràlloc en aquest 2018, s'ha convertiten una iniciativa pionera en apos-tar per aquest tipus de música.Malgrat açò, encara són molts elsque queden per descobrir la músicacontemporània, perquè considerenque es tracta d'una música elitista,una creença que Barbis desmen-teix: “És un festival obert a tothom,per a mi és una necessitat com acreador donar una oportunitat aaquest tipus d’estil perquè en l'ac-

tualitat hi ha pocs espais per amostrar les noves creacions; veiemque normalment els contenidorsculturals valencians més impor-tants no aposten per les novescreacions sinó per obres i autorsamb una identitat marcada”.

Segons apunten alguns acadè-mics, en els últims temps, la mú-sica contemporània s'ha vist alte-rada per l'ús de les novestecnologies en la composició, elque permet als compositors escol-tar esbossos de les seues obresabans de l'estrena. Però la cosa noes queda ací, perquè segons Barbis,“els avanços tecnològics permetenals autors cercar noves formes decomunicació i integrar dins del dis-curs musical per exemple el vídeo,l'audiovisual o la dramatúrgia”, no-vetats totes elles que podrem veureen alguna de les actuacions pro-gramades per a la setena edició del“Rafel Festival”.

Precisament per la intenció delcertamen d'apostar pels nous au-tors, els organitzadors han engegatper a aquesta setena edició el I Con-curs Internacional d'Interpretacióde Música de Nova Creació,“Re_Cre@”, que es durà a terme el12 d'octubre en l’Auditori de Rafel-bunyol, igual que la resta de con-

DURANT ELS TRES PRIMERS CAPS DE SETMANA D'OCTUBRETORNA EL “RAFEL FESTIVAL”, UN CERTAMEN DE MúSICA 

CONTEMPORÀNIA QUE EN AQUESTA SETENA EDICIóINCORPORA COM A NOVETAT EL CONCURS INTERNACIONAL D'INTERPRETACIó DE MúSICA DE NOVA CREACIó ‘RE_CRE@’.

REDACCIÓ Amparo SanchoFOTOGRAFIA Ajuntament de Rafelbunyol

CONTEMPORÀNIARafelbunyol sona a música

MiguelÁngel

Barbis,director

TARDOR 2018

certs programats durant els tresprimers caps de setmana d’octubre.Amb aquesta nova iniciativa es re-cerca fomentar la interpretació decreacions musicals recents a tra-vés de la selecció que facen elsconcursants. A més, es comptaràamb les formacions guanyadoresper a programar les següents edi-cions del “Rafel Festival” i del Fes-tival “Ensems” de València.

Al llarg de tota la jornada delconcurs hi haurà audicions en lesquals es realitzarà una preseleccióde sis grups, formats per entre 2 i 6intèrprets, de fins a 35 anys, quepodran realitzar qualsevol tipusd'actuació amb repertoris creats enels últims 50 anys. Per al directordel festival “es tracta de motivar elsjoves perquè interpreten nova mú-sica, un aspecte que en els conser-vatoris no es potencia. Es tracta defomentar la interpretació de mú-sica del nostre temps i de creadorsque tenim a prop”.

En aqueixa mateixa línia d'apos-tar per la gent jove s'ha programatuna actuació de Joves Talents que,sobretot, pretén donar l'oportunitatd'oferir un concert als joves del mu-nicipi. Molts d'ells tenen molta pro-jecció i talent, i estan a un pas dela professionalització.

La setena edició de Rafel Festival començaràel 6 d'octubre amb Tradició a l’Escena Contem-porània&Silboberri Txistu Elkartea, una produc-ció en col·laboració amb Ensems i Mostra So-nora de Sueca, i en la qual s’entremescleninstruments tradicionals i música de nova crea-ció. L’actuació considerada com el plat fort d'en-guany arribarà el 13 d'octubre amb Solistes del’Ensemble Modern de Frankfurt que els orga-nitzadors defineixen com la filharmònica de Ber-lín en música moderna. Les noves tecnologiesseran protagonistes el 20 octubre gràcies a TrioFeedback, format per saxofó, contrabaix i acor-dió; mentre que Ensemble d’Arts & Neopercu-sión tancaran el certamen el 21 d’octubre.

g

RAFEL FESTIVAL 2018

L’Auditori Rafelbunyol

6,12,13,14,20 i 21 d’octubre

VII

EDIC

IÓN

Ajuntament de Rafelbunyol

Concert de cloenda de l’ediciódel Rafel Festival del 2017

TARDOR 2018

4Què és el que t’impulsa a postu-lar a una posició a la Qatar Phil-harmonic Orchestra?És una gran orquestra i per a misuposava un gran salt en l’àmbitprofessional i també a escala per-sonal, una experiència, un reptemolt interessant.

4Just abans de mudar-te a Qatarvivies a Catalunya. Quina és la teuasensació quan arribes al nou país?Va suposar un canvi cultural prouimportant. Per exemple, la músicaclàssica no està tan integrada enla societat com a Barcelona, peròés interessant veure les reaccionsde les persones natives que van alsconcerts, ja que és una experiènciamoltes vegades nova. La QatarPhilharmonic Orchestra és la pri-mera experiència en música clàs-sica del país i els espectacles re-sulten molt imponents si mai noels has presenciat.

ESPAI CARRAIXET14

De Mirambell a QatarREDACCIÓ Manuel Regidor

ENTREVISTA A

VICENT MONTALT

Vicent Montalt va nàixer a Bonrepòs iMirambell fa 35 anys i, com moltes altrespersones de la comarca, va començar aestudiar música quan era molt jove. Quan tenia8 anys es va apuntar a la coral infantil i a larecentment fundada escola del municipi i l’anysegüent va començar a tocar l’oboé. En elmoment de decidir sobre el seu futurprofessional, va optar per la música i, desprésde finalitzar els seus estudis al ConservatoriSuperior de València va obtindre una plaça al’orquestra Simfònica del Vallés, a la provínciade Barcelona. L’esperit de superació el vaimpulsar a estudiar un màster a Àustria i apresentar-se l’any 2016 a les proves deselecció de corn anglés solista de la QatarPhilharmonic Orchestra; gràcies el seu talent iesforç, el jove va canviar l’horta de Bonrepòs iMirambell per l’aridesa de Doha.TARDOR 2018

4Quin impacte ha tingut en la teua vida aconseguiraquesta plaça?He pogut conéixer a músics de gran nivell de tot elmón i eixa és una de les parts més maques. Amb per-sones de diferents procedències, l’orquestra es posaen funcionament de manera única i amb moltes par-ticularitats. La música és un llenguatge universal queactua unint a persones distintes que apunten a dife-rents personalitats i això és molt enriquidor.

4Per a quin tipus de públic actueu generalment?Hi ha una part del públic de persones natives, peròtambé molta gent occidental. Els catarins i catarinesque assistixen als concerts procedixen de classes aco-modades i tenen curiositat per veure un espectacled’orquestra. De vegades també fem concerts amb ar-tistes de música més tradicional per aproximar-nosal públic àrab. Interpretem música folklòrica de ma-nera simfònica, aconseguint una fusió que resulta moltinteressant.

4En estar immers en una cultura amb diferències tanimportants, hi ha alguna cosa que trobes a faltar?Sí, la calidesa en els concerts. La gent aplaudix, peròde vegades crec que no saben mostrar realment si hangaudit de l’actuació o no, i és difícil esbrinar quinescoses els han agradat més i quines menys. Potser ésuna qüestió educacional.

4A València hi ha una manera molt particular d’in-troduir-se en el món de la música, que és a través deles escoles vinculades a les bandes. El fet d’haver vis-cut en diferents llocs i haver conegut a gent de tot elmón t’haurà permés comparar les diferents tradicionsen aquest sentit. Quines penses que són les fortalesesdel sistema de les bandes?Hi ha una gran motivació d’entrada, ja que des de moltprompte, els joves toquen amb els professionals i hohan de fer al mateix nivell. Això fa créixer a l’infant idona frescor al gran.

4Algun aspecte negatiu?Un aspecte que crec que és millorable és que falta unacatalització de talents. A molts pobles es troba a gentque té molt de talent i falta dirigir-les cap a un modede vida que podria ser molt bonic per a ells i elles.Potser mai no es plantegen dedicar-se a la músicaperquè ningú no els ho ha dit.

4Com creus que es podrien millorar les febleses enl’àmbit musical a València?En primer lloc, hem de donar-li valor a les coses bonesque tenim. Hi haurà moltíssima gent que haja fet coses

molt interessants i amb molt de talent però que nohan transcendit, i el que hauríem de fer és donar-li laimportància que mereixen.

4Tu vares aprendre música en el context descritabans i has aconseguit viure d’ella. Quan decidixesque et vols dedicar a aquest món?Recorde la primera actuació amb una orquestra enquè vaig fer de solista a l’ària “Bist du bei mir” de Bach.Va ser amb l’orquestra del Conservatori de València al’Església de Sant Esteve, en el centre de València.Eixa experiència em va ajudar a decidir que volia es-tudiar música. També vaig tindre dos importants men-tors, dos professors del conservatori, i no puc parlarde la meua carrera sense referir-me a ells, ja que varenser dos punts de referència molt importants i m’ense-nyaren moltíssim. Són Jesús Fuster i Doménec Hur-tado qui, a més, és de Bonrepòs i Mirambell com jo.

4No et planteges tornar a València?De moment estic molt a gust a Qatar i continue avan-çant perquè és una orquestra de gran nivell. Encarano he pensat quin serà el pròxim pas.

15ESPAI CARRAIXET

g

TARDOR 2018

16

UNA SELECCIó DE QUADRES INèDITS QUE L’ARTISTA VALENCIÀDORO BALAGUER TENIA EN EL SEU TALLER SERÀ EXPOSADAENTRE EL 8 DE NOVEMBRE I EL 9 DE DESEMBRE A ROCAFORT,

POBLE ON EL PINTOR RESIDIA DES DE 1994 REDACCIÓ Eduard RamírezFOTOGRAFIA Cedides per la Família

ESPAI d’Art

Del 8 de novembre al 9 de de-sembre, Rocafort acull l’expo-

sició dels quadres que Doro Bala-guer tenia encara en el seu taller,una selecció d’inèdits. Un home-natge des de la proximitat a l’ar-tista que des del 1994 se n’havia fetveí, en jubilar-se del negoci fami-liar de passamaneria del centre deValència. “El primer que ens ha duta pensar en esta exposició és quefou un veí de Rocafort, però sobre-

tot la qualitat de la seua obra. Per-sona compromesa fins al final dela vida, la seua trajectòria és un re-flex de les persones que lluitavenpels seus ideals contra la dictadurade Franco”, explica la regidora decultura Julia Cañizares.

Faltà el 29 de gener de 2017, iaquell febrer l’ajuntament el no-menà fill adoptiu. Doro era una pre-sència discreta i quotidiana, ambel gaiato, en els passeigs diaris pel

poble. Un acompanyant habitualn’era el seu amic Miquel Àngel Llo-ret, amb qui compartia afinitats ar-tístiques i visites a exposicions igaleries, i sovint se’ls afegia el pin-tor “Monjalés”. Balaguer i ell haviencoincidit en el Grup Parpalló entreels 50 i els 60, un dels principalsintents de renovació artística en els. XX valencià. La seua filla Cuca,també artista, recorda que el seupare “tenia molt bon caràcter, erabon conversador, tenia gràcia pera contar i no contava més que lescoses bones. No parlava mai de lapresó”.

Doro deia que Vicent Ventura iell eren les persones que havien as-sistit a més reunions polítiques -prou infumables- en el País Valen-cià entre els 50 i mitjans dels 80,ell des del PC clandestí fins que acomençament dels 80 ajudà a fun-dar l’Agrupament d’Esquerra delPV. La seua companya de vida, Ro-cío Sánchez, recorda els seus 17anys quan en tornar del primerpasseig amb Doro, son pare alarmatli digué que li havia cridat un poli-cia conegut, “que l’havien vista amb

Caminar entre els

COLORS

Una manifestació a València a principi dels 80.Doro, el tercer per l'esquerra, junt amb Vicent Ventura.

TARDOR 2018

17ESPAI CARRAIXET

un comunista i un ‘rojo separatista’,que no podia ser”. Havia estudiatbelles arts durant la devastació dela postguerra, però a València nohi havia horitzons i marxà a París.Allí conegué els corrents de reno-vació plàstica i rebé les influènciesde les avantguardes artístiques.També hi contactà amb l’oposicióal règim exiliada. En tornar, l’any59, li retiraren el passaport, fou tor-turat i empresonat. La integritatpersonal guiava seua la vida i la re-lació amb l’art, amb la contrapar-tida de certes dificultats afegides,com dècades sense exposar enaquell ambient opressiu, i pintantdesprés de la faena en el negoci fa-miliar. “No dissimulava mai de lavida, i això li ha costat diners, amis-tats i dificultats”, diu Rocío.

Com a artista evitava l’estèticamimètica i la figurativa, era un in-novador influenciat per París i elsamericans. “Era curiós i buscavaaltres expressions. Li agradavamolt la pintura i n’entenia, quan acíno s’estilava”, explica Cuca. Feiaquadres de gran format d’estil in-formalista, coloristes, abstractes:“És una pintura que continua sentfresca, moderna i trencadora”, diuJosep Aulló, un altre amic amb quipassejava. I continua: “Doro era undesmitificador, mantenia un escep-ticisme positiu davant la vida. Enl’art busca provocar la sensació enl’espectador”. Ara trobem de nou eltorn de ser-ne protagonistes.

És destacable que després detraslladar-se li seguiren la filla ma-jor, el menut, els néts, la germana ila mare, tots a Rocafort. Una inte-gració de doble via, una identifica-ció pregona. La família agraeix elreconeixement del seu poble d’a-collida: “Ho valore molt bé, i penseque a Doro li haguera agradat, per-què formava part d’este poble, nosols hi vivia”, en comenta Rocío.Cuca també es mostra agraïda, a lamanera amablement discreta d’a-questa família. Així i tot ho diu:“Hauria de trobar major reconeixe-

ment... Per bon pintor i per referentcívic”. També en són, de sincers iespontanis.

L’exposició està comissariadaper Francesc Pérez Moragon, i re-presenta un repte impulsar un pro-jecte tan important per a una enti-tat local menuda. Però qui no tingacostum d’anar a mostres de pin-tura, hi pot acudir a conéixer l’obrad’una figura històrica. L’art i la lli-bertat volen pràctica i aire dels car-rers per a donar el seu millor color,i durant massa temps ens les tin-gueren amagades en la foscor. g

Sense títol (2010). Doro Balaguer.Oli sobre llenç. 130 x 97 cm

A l'esquerra Rocío i Doro, amb Andreu Alfaro, Raimon i J. F. Yvars.A la taula de darrere, Artur Hera.

TARDOR 2018

ESPAI18 Urba

El paisatge està ple d’històries ve-lles, de silencis que romanen ar-

rapats als darrers reductes que elsexpliquen. Els fumerals d’Alfara sónl’últim testimoni de la intensa acti-vitat rajolera que va manteniraquest poble de l’Horta durant ga-irebé tot el segle XX. Històricament,els rajolars no eren un fenomenaïllat. En tenim notícia als nostrespobles des de l’època dels àrabs.S’escampaven puntualment per totel territori abastint de materials deconstrucció els nous projectes i lesnoves edificacions de les rodalies.Eren empreses petites, familiars,amb una producció escassa peròsempre a la recerca d’una qualitatòptima. No requerien mà d’obra al-tament qualificada ni d’inversionsprohibitives. Seguien el saber fer

tradicional, testat amb generacionsde treballadors i amb milers deconstruccions i de projectes. Quanel segle XVIII s’acabava, a Alfara hihavia sis rajolars. En el seu entornmés proper també proliferavenaquests tipus d’instal·lacions: es co-neix que set rajolars treballaven aVinalesa i nou més a Montcada.

L’època daurada dels rajolars lapodem situar entre les acaballes delsegle XIX i els inicis del segle XX.En aquell temps, fins i tot la CTFV(Compañía de Tranvías y Ferrocar-riles de Valencia) va construir unramal ferroviari que arribava direc-tament als rajolars. En aquestaèpoca coincideixen dues fites moltimportants que cal esmentar: l’altademanda provinent del creixementde la capital i dels altres pobles de

l’Horta, i la introducció dels fornsHoffman en els sistemes de produc-ció. D’aquesta forma, l’elevada de-manda va fer possible que el sectorrajoler s’ampliara o reinvertira enles seues instal·lacions, es moder-nitzara i augmentara la productivi-tat de forma considerable. Peròtambé hi havia noves variables, per-què aquests forns van substituir elsistema de producció discontínua.Els rajolars, llavors, van començara treballar nit i dia, amb la qual cosala necessitat d’espai d’emmagatze-matge va esdevindre fonamental.Rafa Contell, nét de “El Manyo”, undels empresaris rajolers més cone-guts d’Alfara, comenta que solia dir-se que per ser un bon rajoler calienpessetes, pati i paciència.

Però els rajolars, tot i que els seusproductes viatjaven arreu, no vanperdre del tot el seu caràcter local.En general, els seus contractistesno estaven lluny i la matèria pri-mera l’obtenien de l’entorn més prò-xim. Quan la terra idònia dels vol-

REDACCIÓ Ivan BrullFOTOGRAFIA Alamida

TARDOR 2018

ELS RAJOLARSD’ALFARA

Entrevista amb Agustí Ferrer Trenco, qui va treballara la fàbrica de Monzó i Cortell durant 47 anys

tants del Carraixet es va anar esgo-tant, a Alfara arribaven carros car-regats en altres pobles valenciansamb argiles de bona qualitat, comara Pedralba, Casinos, Sogorb o Llí-ria. No poques vegades aquestes ter-res que arribaven als rajolars pro-venien dels terrenys adquirits pels

empresaris, que després es planta-ven de tarongers. Això refereix RafaContell, que destaca la forta relacióque hi havia entre l’empresariat ra-joler i les plantacions de taronja.Puntualment, també s’aprofitavenles extraccions de les noves cons-truccions que es feien a la ciutat de

València, que tendien cada vegadamés a fer soterranis més profunds.

Durant l’època difícil de la GuerraCivil, els rajolars es van col·lectivit-zar però es feia complicat el seufuncionament normal per raons evi-dents. Dels 9 rajolars que hi havial’any 1914, només 4 van superar elcomplicat entorn polític i econòmicde la primeta meitat del segle XX.

PRODUCCIó DELS TAULELLSEncara que cada empresa tenia laseua especialització, el sistema deproducció era molt semblant. El pro-ducte acabat solien ser rajoles, teulaplana i taulell de cara vista. La terraes netejava de pedres, es desterros-sava i es mesclava amb aigua, s’in-troduïa als motlles i es coïa alsforns. Els forns cremaven carbó, pi-nyols d’oliva, corfa d’ametlla, fuel iserradura, en funció de la disponi-bilitat i el preu del combustible. Peròcadascun dels canvis de combusti-ble s’havia de planificar amb ante-lació perquè requeria modificacionsimportants i, molt sovint costosos,en el sistema d’aliment.

Agustí Ferrer Trenco, que té ara93 anys, va passar la vida treballantal rajolar de Monzó i Cortell, que vatancar les portes el desembre del’any 1990. Va treballar en gairebé

19ESPAI CARRAIXETProducció de taulells en el Rajolar de Monzó i Cortell en la dècada del 1970

TARDOR 2018

tots els llocs que tenia el procés defabricació i en va viure la mecanit-zació. Recorda com emplenava ambcura els motlles quadrats que con-tenien dues peces cadascun. Lla-vors, els jornals s’establien en fun-ció de la producció que s’hi feia. Enalgun moment, 417 teules o 190 tau-lells eren un jornal. Un operari apli-cat i veterà podia arribar a fer dosjornals al dia. Agustí relata el bonambient de treball que hi havia i labona relació amb els empresaris.Aquesta camaraderia també s’este-nia a les empreses que, si s’esqueia,col·laboraven entre elles o s’ajuda-ven sense problemes.

OBRES ARQUITECTÒNIQUESDels rajolars d’Alfara encara se n’hade parlar. Arquitectes com RafaelGuastavino o Rafael Moneo van ferservir els seus taulells com a ele-ment bàsic de les seues obres ar-quitectòniques. Hi ha taulells d’Al-fara al Teatre La Massa de Vilassarde Dalt i a l’Estació d’Atotxa de Ma-drid. També hi ha producte alfareral Congrés dels Diputats. Sense sor-tir de València, hi trobem obres em-blemàtiques amb atavons del poble,com ara la Finca Roja o l’antic Hos-pital La Fe.

Els rajolars d’Alfara fabricavenun producte reconeixible de mà-xima qualitat. El valor afegit prove-nia d’una tradició amb segles d’his-tòria al llom i del maneig de la millormatèria primera. Ens diu Enric Cu-ñat, exalcalde i veí d’Alfara, que elseu contingut de calç era mínim, laqual cosa influïa positivament en laseua resistència.

La desaparició dels rajolars vaser molt sobtada. En alguns casos,segons el mateix Enric Cunyat, dela nit al matí. L’empresa de Bonet,la darrera que va tancar, tenia en-cara dins del forn material per co-ure. La necessitat de noves inver-sions i de nova maquinària havia decompetir ara amb empreses novesi més grans que s’havien situat a

Llíria, a la Pobla de Vallbona i d’al-tres localitzacions encara més allu-nyades. Però les intencions de se-guir amb la tradició rajolera es vanquedar pel camí.

Ara, quan contemplem els fume-rals, no podem oblidar la vida quees deixa enrere, que va ser els dies ien molts casos el pa de tantes fa-mílies que hi treballaven, en la nos-

tra història recent, nit i dia senseaturar els forns perquè això signifi-cava augmentar les despeses. Delsvuit fumerals que quedaven en ladècada dels setanta, només en res-ten tres, per fortuna protegits peruna llei de patrimoni de l’any 2007.Aquesta llei arribava com una formade mantenir viva la memòria, unaespècie de salconduit cap al futurper aquests fumerals jubilats. Unfutur solitari, amb entorns allunyatsde l’activitat rajolera, però que portaencara el segell de l’esforç dels va-lencians que hi treballaren. Unamostra d’aquella Alfara amb men-talitat industrial on hi convivien elssindicats catòlics i els sindicats anarquistes, les dones que treballa-ven a la Fosforera i a la fàbrica deconserves, els monàrquics, els car-listes, moltes vegades socis d’algunrajolar també desaparegut. Una Al-fara, aquella Alfara dels Rajolars,que es va morint però que és marede la que viu, de la que naix.

ESPAI CARRAIXET20

g

TARDOR 2018

HI HA TAULELLSD’ALFARA AL 

TEATRE LA MASSADE VILASSAR DEDALT, A L’ESTACIóD’ATOTXA DE MADRID I A LAFINCA ROjA I L’ANTIGA FE DE

VALèNCIA

TARDOR 2018

21ESPAI CARRAIXET

Estoc de rajoles al pati de la fàbrica de Monzó i Cortell

Fumeral helicoïdalrestaurat situat a

l’entorn universitarid’Alfara

ESPAI CARRAIXET22

de Foios

El poble de Foios va viure, ambla construcció i la posada en

marxa de la Jutera, l’any 1927, la fitamés important de la seua industria-lització. Aquella Horta Nord deprincipis de segle XX vivia inserida

en l’univers agrícola tradicional. Hiconvivia amb la indústria petitadels voltants de la capital que so-vint es podia confondre amb el móndels artesans exitosos. Però la idio-sincràsia valenciana sempre havia

vist amb bons ulls l’adveniment deles noves propostes industrials, querepresentaven un símptoma de mo-dernitat i que s’havien implantatamb retard a la península ibèrica.

La Jutera va arribar de la màd’un jueu alemany, Hugo de Bacha-rach. La seua condició i el seu ta-rannà el va fer actuar com a filan-trop en els anys difícils de lapostguerra. Avui té un carrer al po-ble. De sobte, la societat agrícola deFoios es va trobar en el món desd’una altra perspectiva i això can-vià la vida del poble d’una formaconsiderable. A Foios arribava la in-versió estrangera: el jute que s’im-portava per via marítima des del’Índia i Bangla Desh i que haviasubstituït el cànem tradicional, elstreballadors del poble i dels vol-tants, els vehicles que sortien car-regats de productes que s’escam-parien per tot arreu… De sobte, unpoble menut de dos mil habitantsenmig de la planúria conreada del’Horta es va convertir en un centre

LA JUTERA

L’AjUNTAMENT PROjECTA LA RECUPERACIó DE L’ENTORN DE L’ANTIGAFÀBRICA, QUE VA REPERCUTIR EN L’EVOLUCIó URBANíSTICA DELPOBLE, I NEGOCIA LA RESTAURACIó I CESSIó PúBLICA DEL XALET

I DE L’ESPAI QUE DONA ACCÉS A LA zONA INDUSTRIALREDACCIÓ Ivan BrullFOTOGRAFIA Alamida

TARDOR 2018

Xalet adjacent a la Jutera, visiblement degradat, que es vol recuperar junt amb l’entorn paisatgístic

23ESPAI CARRAIXET

industrial d’importància estatal. La realitat va canviarde forma radical. Les xifres de la producció de l’em-presa van arribar a ser astronòmiques i els més de miljornalers que hi van treballar en donen fe.

Les autoritats del poble de Foios ho van posar fàcil.Qualsevol inversió que oferira treball representava au-tomàticament una oportunitat que no es podia menystenir. La instal·lació i les posteriors ampliacionsde la Jutera, que va arribar a ocupar prop de 40.000metres quadrats del territori dedicat als cultius tradi-cionals, però molt a prop del poble, no van ser cap pro-blema i es van facilitar sense entrebancs. La localitza-ció de l’empresa no va ser triada debades. Lacomunicació marítima del port de València, el preudel sòl, la proximitat al tramvia de la CTFV (Compañíade Tranvías y Ferrocarriles de Valencia), la bona vo-luntat de les autoritats, la mà d’obra barata.

No és cap secret, però, que l’evolució i el creixementde la Jutera va repercutir, i molt, en l’evolució urbanís-tica de Foios. Amb el creixement del poble, la Juteratambé es va convertir en un obstacle urbanístic im-portant que no havia sigut previst. Després del seu tan-cament, a les darreries dels anys vuitanta, l’empresamultinacional Válvulas Arco va comprar les naus in-dustrials i encara avui manté la seua activitat pròsperaal poble.

Actualment, el poble de Foios té el repte d’adequaruna part de l’antic entorn industrial i recuperar-lo pera la vida dels seus ciutadans. Una de les construccionsque avui romanen abandonades és l’antic xalet adja-cent a la Jutera, que inicialment va ser edificat com aresidència per als antics directors de la fàbrica. L’ac-tuació que es negocia pretén aprofitar l’entorn i afegirvalor al poble, que a hores d’ara envolta les naus, eli-minant-ne els obstacles. Ara el poble és diferent i ésevident que els constructors de llavors no podiencomptar amb les circumstàncies del segle XXI.

Les negociacions que es duen a terme tenen partsdiferents. D’una banda, ja s’ha acordat la cessió d’unapart dels territoris d’FGV de l’actual carrer de la Jutera,adjacent al xalet i a la via del tren. D’una altra banda,es mantenen converses amb els propietaris del xaletper tal de fer possible un carrer entre el l’edifici i la fà-brica que, actualment, forma part del jardí de la pro-pietat i que perllongaria el carrer de Vicente Ruiz Soro.

Amb la col·laboració dels propietaris encara es po-dria arribar més lluny, perquè el xalet té interés arqui-tectònic i serà inclòs al catàleg municipal d’espais pro-tegits que l’Ajuntament està promovent, i lespossibilitats que ofereix són incomptables si s’acon-seguira donar-li un ús públic. D’aquesta forma, l’apèn-dix al quadrilàter que avui suposa el xalet i que es unabarrera urbanística puntual, es podria aprofitar per ex-plicar per què la vida del Foios d’avui no es pot enten-dre sense la vida de la Jutera. I, si tenim en compteque en el llarg termini les actuals naus industrials po-drien esdevindre territori urbanístic, el xalet pot serl’oportunitat de mantenir un testimoni viu, capaç d’ex-plicar a les generacions futures quina és la seua histò-ria, d’on provenen els seus dies. g

TARDOR 2018

Imatge d’un gravat de la Jutera realitzat en la dècada de 1940, extret del llibre El patrimoni paisatgístic de Foios

ESPAI24 L iterari

Quan l’any 2010 l’escriptor JosepLozano va fer la crida per a do-

nar vida a “un esdeveniment iden-titari, cultural i cohesionador”, pro-posà commemorar el naixement deVicent Andrés Estellés (Burjassot,4 de setembre de 1924 - València,27 de març de 1993), “pel seu llen-guatge, la seua temàtica, i la seuaproximitat en el temps”. Des de l’i-nici, col·lectius diversos de l’HortaNord l’adoptaren i els participantssemblen recordar les paraules queel poeta dedicà a Josep Renau: “Alseu moment hauràs de dir / un motprecís d’aclariment. / Mastegaràsla pols. Només / diràs: Germans”.

La poesia ens impulsa i fa mésnostres els sentits del que vivim, jaque convoca la complicitat sobrecom volem reviure-ho. Els versosexpressen milanta desitjos quoti-dians i conviden a participar-hi:“Els sopars populars són una oca-sió per a moltes persones que lligenels seus poemes o interpreten lesseues cançons. Estellés no és ex-clusiu sinó que convida a compar-tir creativitats. És un aspecte me-ravellós d’aquesta festa, obrircamins a noves veus i recuperar elnostre país”, comenten Isabel An-drés i Vicent Anyó, filla i nét delpoeta.

Alguns segueixen el model bà-sic de sopar preparat pels assis-tents, com l’associació Macarellaen Bonrepòs i Mirambell o el Tirantlo Blanc en Museros, igual que enAlboraia o La Creu. En Albalat delsSorells organitza la regidoria deCultura al pati del Castell. Trobemmodels mixtos en Rocafort i Bur-jassot, en què promouen la inicia-tiva l’associació de veïns Machadoi Ca Bassot, i reben el suport delsrespectius ajuntaments. VicentAnyó explica que Estellés “és unreferent, i la seua poesia propera faque qualsevol persona no acostu-mada a llegir-ne agafe un poemaseu i li siga fàcil interpretar-lo a laseua manera. Supose que per aixòarriba a tanta gent. En les escoles ientre els joves, veus com s’identi-fiquen i els desperta curiositats”. Amés, diu que la família “intentemcada any conéixer-ne una nova igaudim moltíssim... L’hem coneguten casa com a iaio, com a pare, i ésal·lucinant com era un home de po-ble que feia la seua vida, i a fora elconeixien d’una altra manera, ambuna altra visió. La gent el fa seu i elsent molt familiar, molt casolà”.

La facilitat per a adoptar la festaper qualsevol colla espontània per-met traure la poesia al carrer i ce-lebrar la vida del poble pla valencià,però alhora pot provocar una ex-cessiva dispersió formal i de calen-dari. Hi ha qui apunta que així s’ha

que encenen la taula

REDACCIÓ Eduard Ramírez

VERSOS

Vies de comunicaciód’Enric Ruiz Roig

Festa Estellés de Rocafort celebradal’any passat al jardí de la Casa de Cultura

ELS POBLES DE LA COMARCA CELEBREN LAFESTA ESTELLÉS, AMB SOPARS POPULARS,

RECITALS DE POESIA I CONCERTS

Estàtua d’Estellés a la plaça de l’Ajuntamentde Burjassot, amb un exemplar de la segonaedició de la revista Espai Carraixet

TARDOR 2018

25ESPAI CARRAIXET

perdut l’ocasió d’aconseguir unagran festa popular simultània enun únic dia a tot arreu. Però altresiniciatives escampen els versosd’Estellés com la rosa de paper,com ara els premis de poesia de l’a-juntament de Burjassot i el dels Oc-tubre, i especialment l’any Estelléscelebrat durant 2013 amb moltbona acollida. La família celebra laRuta Estellés, que ha sigut “moltbona idea, permet fer un recorregutpel seu poble mitjançant els versos.De Burjassot, s’ha ampliat a Gode-lla, i enguany Rocafort ha volgutsumar-s’hi”, encara que és d’agrair“que siga aquesta iniciativa popularla que manté viva en gran part lamemòria de mon iaio, el poeta. Com

el moviment cultural popular queanima els sopars Estellés no hi hares paregut, fomenta la lectura i ésimpressionant”, reconeix Vicent.

Deixar la cultura a l’abast del po-ble és un bon camí de renovar-la,involucrar-nos en la convivència,la pertinença i el sentiment de país.Baixar al carrer, donar-nos lesmans i participar en la construccióde l’alegria, com deia el fill del for-ner que feia versos: “Vora el bar-ranc del Carraixet, / dintre el matíd’oratge gris, / afirmem la nostrapromesa, / la nostra esperança enel poble, / la seua sang que conti-nua / i alimenta la seua còlera, / ifarem el nostre camí / vora el bar-ranc del Carraixet”. Continuem. g

Les Festes Estellés consisteixenen un aplec amable del veïnatamanit amb la lectura de poemesi d’actuacions.

15 de setembreaBurjassot. Sopar amb entrada.Actuació de Pau Alabajos

21 de setembreaBonrepòs i Mirambell. Soparde pa i portaaAlbalat dels Sorells. Al pati delCastell, amb Andreu Soler, Em-par Llàcer i Vicent Grande

28 de setembreaAlboraia. Sopar de pa i porta

29 de setembreaMuseros. Sopar de pa i porta.aLa Pobla de Farnals. Actua‘Canta Canalla’ i Edu Marco.

6 d’octubreaRocafort. Jardí de Casa de Cul-tura. Actuació d’Oh Foll Amor irecital d’Alexandre Navarro.

Convocatòriesa l’Horta Nord

TARDOR 2018

Encara tremolem amb l'homedel sac o el coco, però antiga-

ment existien llegendes que apa-reixien per boca dels nostres iaios,i eren un malson per als xiquets.És el cas del greixero, una figurafantàstica que matava els xiquets iutilitzava les parts dels seus cossosamb finalitats terapèutiques.

Tal volta, durant els llargs anysdel franquisme, la foscor fóra la re-pressió; la claredat, la somniada de-mocràcia; i el greixero, una dicta-dura que furtava somnis i llibertatsi les esquerdejava. Utilitzant elnom d'aquest personatge com a sà-tira i metàfora, un grup de veïns deVinalesa van publicar a la fi delsanys 70 la revista “El Greixero, Ditsi fets de Gafaüt i el Poble de Vina-lesa”, un fanzine vinculat a l'esque-rra política que també arreplegavatrets de la cultura popular local.

La revista va ser iniciativa d'ungrapat de veïns que, ben mirat, erauna comunitat d'amics que orga-nitzava calderes d'arròs amb fesolsi naps, o que mantenien tant laBanda de Música, com el Club dePilota o la Cooperativa de la Llum.Ells van fer possible la reivindicadaEl Greixero o la publicació “A mosredó”, miralls on es reflecteix lamemòria democràtica de la transi-ció a Vinalesa.

Deia Espriu que no només hemde fer memòria per a no perdre laidentitat, “sinó també per a poderrespondre a la pregunta de què vo-

26 ESPAI CARRAIXET

REDACCIÓ Mireia Corachán

QUI NO HA TINGUT POR ALA FOSCOR DE LA NIT?Revista “El Greixero”, mirall de latransició democràtica a Vinalesa

TARDOR 2018

27ESPAI CARRAIXET

lem ser". I ara, més de 40 anys després del naixementde “El Greixero”, Vinalesa no vol renunciar als traçosque el caracteritzen. La regidoria de Participació Ciu-tadana i Comunicació de l'Ajuntament, prenent com afil conductor aquesta revista, està desenvolupant unprojecte de recuperació de memòria històrica sobrela transició en la localitat.

Segons ens ha detallat el responsable de l'àrea, Víc-tor Martínez, durant el darrer any han estat gravantentrevistes en profunditat a una quinzena de personesmajors que van viure el final de la dictadura i l'inicide la democràcia i que van participar en la redacció,impressió i repartiment de la revista (Honorato i PacoResurrecció, Bene Vijuescas o Rafa Arnal). A més, s'haprocedit a la digitalització de les revistes i la recopi-lació de fotografies rellevants. Un valuosíssim materialque podrem conéixer el pròxim 26 d’octubre a l’EspaiCultural “La Nau” de Vinalesa, en el transcurs d'unataula redona amb els protagonistes, i on es projectaràel documental.

La difusió d'aquest treball al mes d'octubre no ésanecdòtica. Era el novembre de l'any 77 del segle pas-sat quan “El Greixero”, al seu primer número, feia unacrònica de les festes: "Hem vist un poble a poc a pocmés content, disposat a veure que hi ha criteris diver-sos a l'hora de fer les coses i que tots ells poden serinteressants [...]. Les festes del 77 han estat l'inici d'undiàleg entre grups d'opinió molt distints. El Greixeroestà content, no satisfet, però content, sí”.

Va ser el primer any en què una comissió popularhavia organitzat el 9 d'Octubre on, segons el programad'actes, es retroben com a poble “sense timidesa, sensevergonya, sense debilitat; i proclamen ben alt, a crits,la nostra condició de valencians”.

El treball de recerca ha estat dirigit per Josep Vi-cent Pérez, professor de la Facultat de Ciències Socialsde la Universitat de València, amb el suport i coordi-nació de l'ADL de l'Ajuntament de Vinalesa, que ha fi-nançat i encarregat la investigació. Josep Vicent Pérezs'ha basat en el vessant social, profunditzant el vinclede la revista amb la societat, aixícom en el desenvolupament delsentiment democràtic a Vinalesamitjançant els testimonis.

Entre 1976 i 1987 van aparéixeralmenys 112 revistes que donarenimportància als elements propisde la identitat valenciana. “ElGreixero” va ser una d'elles, em-brions de la premsa democràticaque va lluitar contra les estructu-res franquistes i que reforçà la re-cuperació de l'autonomia de-mocràtica.

Darrere de “El Greixero” no hi era la burgesia, sinóla col·laboració de persones vinculades a grups va-lencianistes d'esquerra, on trobem intel·lectuals, pro-fessors i líders veïnals. “El Greixero”, com la resta d'a-questes revistes, no disposava de recursos estables,amb tiratges i distribució reduïdes, i un consum local.

Són anys d'efervescència cultural, durant els quals,segons J. Vicent Pérez, “El Greixero” va jugar un paperfonamental de potenciador de l'esquerra i la democrà-cia. Quan va complir el seu objectiu, va desaparéixer

de forma espontània, abans de laprimera legislatura autonòmica.

És temps de recordar aquestaèpoca apassionant i rica. Els con-videm a sentir com es va viure enboca dels seus protagonistes. Noserem nosaltres els que trenquemla màgia d'experimentar-ho de lamillor manera possible, des de latradició oral, sense perdre'ns unamirada de nostàlgia, un somriurede complicitat o presenciar elsgestos que donen suport al dis-curs dels vertaders pioners. g

UN VALUOSíSSIMMATERIAL QUE 

PODREM CONÉIXERA LES FESTES D’OCTUBRE DE 

VINALESA EN UNATAULA REDONA

AMB ELS PROTAGONISTES

TARDOR 2018

28

Vicent Sebastià, conegut tambéper Vicent d'Anna, va ser un es-

criptor i músic autodidacta que vareflectir en les seues poesies la iden-titat de Puçol i de l'Horta Nord durantla primera meitat del segle XX. Unasocietat rural, llauradora, marcadaper les tradicions del moment quetambé experimentava transforma-cions, la modernització i l'arribadade nous costums.

Sebastià retratava relacions per-sonals, de parella, matrimonials i fa-miliars; la seua obra estava plagadade personatges de traços ben reals inoms terrenals: Micalet, Ximeta,Nelo, Trinitat, Virginio, Dionisio... Varecollir en els seus versos fenòmensdel moment com ara l'èxode rural

per buscar una oportunitat a Valèn-cia; les tradicions i les festes popu-lars, fonamentals per a entendreaquella vida; i, per descomptat,l'horta, sempre present en bona partde les seues creacions.

Tot açò explicat sota una miradalúcida, observadora i amb una bonadosi de sornegueria, que col·locavaels seus personatges davant la in-certesa i les conseqüències de lesseues accions, i donava veu a les se-ues reflexions i els seus pensaments.

Recentment, la seua obra ha sigutreivindicada per ser un valuós do-cument històric de Puçol i la seuacomarca. Amb motiu del pròxim 9d'octubre, la regidoria de Cultura dela localitat reuneix en una edició es-pecial les seues obres completes, quetambé estaran gratuïtament a dis-posició del públic a través del webcasacultura.net. Aquest llegat constade quatre volums: dues recopilacionsde poesies -'Pel camí del desengany'i 'P'a festes les de Puçol''-, una altrade dècimes i un últim volum ambdues peces de teatre musical -'Ja sa-ben qui és la Pilar' i 'En un dia d’e-leccions'- en els quals Sebastià firmala lletra i la música.

Els pròlegs són de l'investigadorJosep Vicent Frechina, que docu-menta i contextualitza amb claredatla biografia i les circumstàncies del'autor per a entendre la importància

de Sebastià i la vàlua de la seua obra,que també proporciona un testimo-niatge del valencià que es parlava al'Horta de llavors: “una llengua ri-quíssima a la qual caldrà eximir,d’una vegada, del pecat de l’apitxatper començar a valorar-la en la me-sura que veritablement li correspon”,explica Frechina. “Les seues poesiesconstitueixen uns documents antro-pològics i filològics d’una vàlua in-qüestionable”, afig.

VERSOS DE LLAURADORSebastià va nàixer el 1900, fill d'unafamília religiosa. L'àlies d'Anna re-met a la seua mare Anna. De xiquet,va deixar els estudis per treballar elcamp i durant la resta de la seuavida, a més de músic i poeta, princi-palment va ser llaurador. SegonsFrechina, la falta de formació aca-dèmica és possiblement una de lesraons de l'autenticitat de la seuaobra: “Vicent rep la seua formació al’era, a l’ombra de la figuera, a lafresca en l’estiu i a vora foc a l’hivern:una cultura secular, conservadora itradicionalista, transmesa oralmentmitjançant l’ús eficaç de l’anècdota ila rondalla, el susoït i el romanç. Laseua germana Dolores ho copsaràamb una precisió exemplar: “el meugermà és com els melons de forana,que com no es reguen són els mésdolços”, diu l'investigador.

La poesia amb sorna que va

REDACCIÓ Jorge PérezFOTOGRAFIA Cedides per Ana Valls

RETRATAR PUÇOL

Vicent Sebastià ambl’acordió (el de l’esquerra),

amb la colla d’amics

José Maria Aguilar, president de la banda demúsica de Puçol l’any 1974, atorga un reconei-xement a Vicent Sebastià per les poesiesque hi va crear dedicades a l’agrupació

ESPAI CARRAIXET

L'AjUNTAMENT DE LA LOCALITAT REEDITA LESOBRES COMPLETES DE VICENT SEBASTIÀ,UN AUTOR GENUí QUE VA REFLECTIR AMB

GRÀCIA I PUNTERIA LA SOCIETAT DE L'HORTANORD DE LA PRIMERA MEITAT DEL SEGLE XX

TARDOR 2018

29ESPAI CARRAIXET

De jove, va formar part d'unamurga amb la qual va començar acantar versos satírics que escrivia.D'aquesta unió de música i sorne-gueria, va estrenar amb èxit a Puçolles dues obres teatrals que ara es re-editen. Després, l'autor va guanyarpopularitat en tota la zona perquè lesseues poesies eren recitades en l'e-missora parroquial local, Ràdio Pu-çol. “És en aquestes extenses poesiescostumistes on aconsegueix els mi-llors moments de la seua producciópoètica. Espontani, àgil, genuí, de-mostra una gran capacitat d’obser-vació i una insòlita facilitat pertreure-li suc a l’anècdota més in-

transcendent”, comenta Frechina.Durant la resta de la seua vida,

Sebastià va continuar escrivint re-gularment i publicant versos en elsllibres de festes o en les butlletes queeren llançades des de les carrossesdels clavaris durant les celebracions,de les quals s'han seleccionat algu-nes per al tercer volum d'aquesta re-edició. A més a més, aquesta publi-cació és completada per dos CDsamb una selecció de poemes recitatsper Enric Esteve, que juntament ambla família de l'autor ha coordinat irecopilat les peces.

D’altra banda, s’han preparat uni-tats didàctiques adaptades a les dis-

tintes edats, a càrrec de Vicent Fer-rer, que estaran disponibles a la webd’ací a poc temps. Es tracta d’una ini-ciativa amb una funció didàctica ide difusió a l’abast de docents, estu-diosos i curiosos, tant locals com detota la comarca, disponibles gratu-ïtament a només un clic.

D'aquesta manera, Puçol recuperapart de la seua història recent a tra-vés d'un cronista que durant tota laseua vida va retratar la comarca i elsseus habitants. “I escrivint tot lo quepuga, / si té salut seguirà, / el que esdespedix de tots, / que és... VicentSebastià.” (versos del seu poema ti-tulat 'Ràdio Puçol'). g

Retrat de Vicent Sebastiàen els anys 40

TARDOR 2018

ESPAI CARRAIXET30

Colp d’ull “Canta Canalla” és un grup de música infantilque interpreta un repertori amb un estil propi,lletres iròniques i bon humor. La proposta té elseu epicentre a Borbotó, on el passat 14 de se-tembre realitzaren un concert a la plaça del po-ble. El seu EP de debut, de títol homònim, es vapublicar el passat mes d’abril. Ells mateixos di-uen: “Ballem un vals valent que va lent, dormimen bressols peluts, passegem ranxeres, bevemblues i rock, berenem tangos, dissimulem rum-bes, televisem funky i falsegem el country abansde tergiversar boleros. I obrim una bossa nova,ja envellida. Fem un poc de tot i un toc de tot”.

CANTA CANALLA, NOVA PROPOSTAMUSICAL PER A TOTA LA FAMÍLIA

Entre el 24 d’agost i el 2 de setembre, la plaça deles Corts Valencianes de la Pobla de Farnals vaacollir el Feiron Gastronòmic Gallec, una inicia-tiva desenvolupada per a promoure activitatscomplementàries per al veïnat i a les personesvisitants del nucli costaner. Amb aquesta acti-vitat la Pobla de Farnals ha posat punt final a laFira d’Estiu, paraigua baix del qual s’han agrupatles diferents activitats culturals i comercials ques’han desenvolupat a la platja durant la campa-nya estival.

FIRA GALLEGA A LA POBLA DE FARNALS

Dissabte 8 de setembre tingué lloc elMoonkRock 2018, un festival de música or-ganitzat per la cerveseria Antull i l’Ajunta-ment de Montcada dins la programació deles Festes Patronals. Va obrir la vetlada lacantant de rap Tesa, que va presentar el seuprimer disc, d’arrel feminista. El concert vacontinuar amb Pirat’s Sound Sistema Atupai Dj Grounchoo, que va tancar l’espectacleamb ritmes procedents d’Europa de l’Est.

MOONKROCK 2018

TARDOR 2018

31ESPAI CARRAIXET

Els dies 12, 14, 17 i 19 de setembre tingueren lloc les jornadesde voluntariat ambiental al Pont Sec, un màgic racó del Car-raixet ubicat entre els termes municipals de Montcada i Foios,que des de 2013 organitza Acció Ecologista Agró dins del pro-jecte Emys. Es tracta d’una iniciativa per a conservar les nos-tres tortugues autòctones (la tortuga d’estany europea, Emysorbicularis, i la tortuga d’aigua ibèrica, Mauremys leprosa),que es troben amenaçades per la competència de les exòtiquesi invasores tortugues de florida i per la destrucció dels seushàbitats. Les persones voluntàries col·loquen en el barrancels mornells, unes trampes artesanals amb les quals realitzenl’estudi i seguiment anual de les tortugues autòctones.

VOLUNTARIAT AMBIENTAL AL PONT SEC DEL BARRANC DEL CARRAIXET

El llibre del mes de setembre de Full de Lectura, el Club Virtual de la FundacióFULL pel Llibre i la Lectura, ha estat “La pornografia de les petites coses”, del’escriptor valencià Joanjo Garcia. Publicada per Sembra Llibres, la novel·lanarra la història de Xavi, un antic estudiant de la Universitat de Barcelona quefa vint anys va participar en el primer i únic Simposi Internacional de LiteraturaPornogràfica i Obrera. Un dia descobreix la novel·la d’un altre dels estudiantsassistents. La troballa provoca que Xavi decidisca cercar els seus antics com-panys i descobrisca una visió alternativa de la seua pròpia joventut, a travésd’uns personatges en el trànsit a la maduresa que reflexionen sobre com l’he-gemonia cultural els condiciona la vida.

“LA PORNOGRAFIA DE LES PETITES COSES”, DE JOANJOGARCÍA, AL CLUB VIRTUAL DE FULL DE LECTURA

TARDOR 2018

ESPAI CARRAIXET32

Agenda www.espaicarraixet.es/agenda

» TEATRE

MUSEROS

“THE WOLVES”

8 d’octubre22.30 horesAvinguda de la Creu

Companyia La Fam

PUÇOL

“SEPAREU-VOS JUNTS”

9 d’octubre19.30 hores

La Dependent

EL PUIG

“CARINYO”

FESTIVAL  TOC(Teatre d’Obres Contemporànies)19.00 horesTeatre La Marina

Pérez i Disla

ROCAFORT

“LA CELESTINA”

21 de setembre20.00Casa de Cultura

Bambalina Teatre

MUSEROS

“NEWS”

19 d’octubre22.30 horesCasa de Cultura

Xavi Castillo

Consulteu al web la programació actualitzada de tots els pobles de l’Horta Nord

ALFARA DEL PATRIARCA

“ASSUMPCIÓ”

26 d’octubre22.00 horesEl Teatret

Lola Moltó

MASSAMAGRELL

“L’ENGRANATGE”

27 de setembreCentre Cultural

TARDOR 2018

MASSAMAGRELL

“SHAKESPEARE IN BERLIN”

21 d’octubre19.00 horesCentre Cultural

Arden Producciones

11 de novembre

“LA LLUM DEL MÓN”Crit Teatre

18 de novembre

“LA ZANJA”Titzina Teatro

25 de novembre

BONREPÒS I MIRAMBELL

“MISTERIS DE FAMÍLIA”

10 de novembre22.00 horesAuditori de l’Ajuntament

Sempre en falta ú

MUSEROS

“LES 7 DIFERÈNCIES”

19.00 horesCasa de Cultura

El Pont Flotant

25 de novembre

“EL XIC DE CHAPLIN”Creaciones Codo con codo

16 de desembre

» INFANTESA

Finestra Nou Circ

ALFARA DEL PATRIARCA

“CORRAL KAOS”

28 de setembreEl Teatret

Scura Plats

ROCAFORT

“MEGANIMALS”

7 d’octubreCarrers del poble

Maduixa Teatre

GODELLA

“DANI MIQUEL”

27 d’octubreCapitolio

Amb els Ma, Me, Mi, Mo, Músics

33ESPAI CARRAIXET

» MÚSICA » ALTRES  PROPOSTES

PUÇOL

“MARCEL CRANC”

5 d’octubre20.00 horesSíndicat Agrícola

Cantautor mallorquí

“POLOCK”“RAMONETS”“LIQAE”“MANTEQUILLA VOLADORA”“NINA DINAMITA”

29 i 30 de setembrePàrquing Sector SudEntrada gratuïta

Festival de musics novells

FOIOS

» DANSAMASSAMAGRELL

“AMELIA”

17 de desembre19 hores al Teatre

Marea Danza

ROCAFORT

“ROCATICS”

22 de setembreDe 10 a 22.30 horesCasa de Cultura

FOIOS LITLLE FEST

VINALESA3 d’octubre18 horesEspai Cultural La Nau“POESIA MUSICADA DEMARIA DOLORS PELLICER”

TARDOR 2018

ROCAFORT

“ARTEM”

5 d’octubre20.00 horesClaustre

Trio amb piano

PUÇOL

“URBÀLIA RURANA”

6 d’octubre22.00 horesSíndicat Agrícola

ROCAFORT

“SKATUTTIPRESTO”

8 d’octubre22.30 horesPlaça d’Espanya

» LITERATURAROCAFORT

“LLIURAMENT DELS PREMISDE LA CRÍTICA LITERÀRIA”

29 de setembre11.00 horesCasa de Cultura

EL PUIG

“TROBADA DE CIUTATSLECTORES”

20 d’octubre11.00 horesCasa de Cultura

ROCAFORT

“TALLER D’ESCRIPTURACREATIVA”

20 i 21 d’octubre11.00 horesCasa de Cultura

MELIANA

“LLIURAMENT DEL PLIM,PREMI DE LITERATURAINFANTIL DE MELIANA”

18 de novembre

TAVERNES BLANQUES

“EXPOSICIÓ LA DOLÇAINA I EL TABALET”

26 d’octubreParc Escolar-Carrer 9 d’Octubre

De Vicent Aliaga

ESPAI CARRAIXET34

amb la col·laboració de

Invers transcorre entre dues viesparal·leles en un viatge cap en-

dins. Paraula i imatge juguen a des-dibuixar les fronteres. Fan camí desdel paisatge extern fins a l'intern.La mirada vagareja, en la primerapart, amb imatges on l'aigua és ele-ment de creació. En la segona, ladistància entre l'interior i l'exteriors'acurta i esdevé la drecera que re-

correm. En latercera part,ens aproxi-mem a l'espaimés íntim del'existència.

POEGRAFIAInversConsol Martínez BellaEDICIONS 96

Som en plena commemoraciódel 40 aniversari de «La Gesta»,

una fita en la història del futbol an-glés, quan l’equip considerat laVentafocs d’una competició euro-pea va aconseguir guanyar, final-

ment, en unpartit memora-ble i els seus ju-gadors es vanconvertir en els«11 prínceps».Sovint, però, lesllegendes tenenmés de mite quede realitat.

TEATRE11 PríncepsMarc AngeletBROMERA EDICIONS

Ferran comença 3r d’ESO a unnou institut i molt prompte és

el centre de les burles, els insults,les amenaces al telèfon mòbil, elscolps i puntades de Jordi i la seuacolla de gallets que acaben atemo-

rint-lo. Amb l’a-juda d’Anna i Ig-nasi idearà unpla per a véncerla por i plantarcara a Jordi. Elllibre parla del ’assetjamentescolar i comlluitar contra ell.

JUVENILI si fores tu?Guillem Montoro / Patricia Estellés VINCLE EDITORIAL

L’Òscar va ser pare i vaquedar de pedra: allò no

era el que li havien explicat.Tenir una criatura a càrrecseu i intentar conciliar lacriança amb la seua feinacom a il·lustrador va ser tot un repte! Com a terà-pia, va dibuixar el primer any de convivènciaamb el seu fill, mentre reflexionava (amb moltsentit de l’humor) sobre allò que estava vivint:des del que se sua per cordar el pijama a un nadófins al sentit més transcendental de la paterni-tat.

"M’ha caigut molta responsabilitat al damunt…Sóc un home, un mascle, un tio… i no crec haversentit mai a la vida com afrontar la teua existèn-cia amb un fill al costat. Entre dones sí que hi hauna transmissió generacional d’informació, peròcom que els homes no parlem d’aquesta menade coses… Així ens va".

Té raó: es parla poc, en general, de l’experièn-cia paterna, i els pares tampoc en parlen gaire,tot i que per a ells sol ser un canvi brutal. Si ja hohas viscut, tens tots els números de sentir-teidentificat amb aquest llibre. Si estàs a punt deviure-ho, prepara’t per conéixer la veritat. I, enqualsevol cas, com a mínim riuràs una estona.

NOVEL·LA GRÀFICAI tot d’una, pareÒscar SarramiaLITERA LIBROSLlegim

TARDOR 2018

La quotidianitat i l’afanyde perpetuació, la fuga-

citat i la infinitud, la vida ila mort. Sobre la llum ex-celsa, algunes paradoxesque observa el poeta. Lamagnitud del no-res, la vi-gília del somni, el brogit ila fúria, incerta glòria.Però, a més a més, allò que s’hi juga el poeta. El dis-cerniment de la fi, un firmament de lleugeresa, elstreballs perduts, mirall trencat, l’escac i mat. Men-trestant, l’èpica d’una gesta, cants de sirena, la polsva fent camí i la impuresa, al descobert.

POESIAL’efímer i l’eternVicent Penya i CalatayudONADA EDICIONS

35ESPAI CARRAIXET

Inicialment, el polèmic tercer carril de la V-21 podriaaugmentar la fluïdesa del trànsit en este accés a laciutat de València. Tanmateix, a mitjà i llarg termini,acabarà col·lapsant-se. La solució per als embossosno passa per ampliar la capacitat de càrrega de lescarreteres, sinó per reduir el volum de vehicles quecirculen per elles. I esta mesura, que resulta impres-cindible hui en dia per a combatre el Canvi Climàtic ila contaminació atmosfèrica, implica una sèrie de can-vis d'hàbits que les administracions públiques han defomentar i potenciar.Per això, des d'Acció Ecologista-Agró considerem

que abans de plantejar l'ampliació de la V-21, o dequalsevol altra carretera, cal aplicar totes les polítiquespossibles de prevenció del trànsit. Per exemple, la ma-joria de vehicles que circulen per la V-21 només sónocupats pel seu conductor. Així que una manera sen-zilla de reduir el volum del trànsit seria instal·lar ja uncarril VAO (Vehicles d'Alta Ocupació) i no esperar afer-ho a la construcció del tercer carril.De la mateixa manera, millorar el servei de transport

públic també ajudaria a retirar cotxes de la V-21. I pera aplicar esta mesura, el Ministeride Foment, responsable de la ges-tió de RENFE i impulsor del pro-jecte del tercer carril, té molt a dir.Com? Doncs, augmentant la fre-qüència horària del tren de rodaliai abaratint el preu del bitllet, ambl'objectiu de fer competitiu el ferro-carril públic amb el vehicle privat.Considerem molt més urgent inver-tir ací 30 milions d'euros que enl'ampliació de l'autovia.

València i la seua àrea metropolitana encara no ar-riben als nivells de contaminació de Madrid i Barce-lona. Però, la pol·lució a la qual estem exposats elshabitants del Cap i Casal i de l’Horta Nord cada vegadaés major. Com denuncia la plataforma València perl'Aire, ja estem patint episodis de contaminació atmos-fèrica que superen els nivells recomanats per l'Orga-nització Mundial de la Salut (OMS). En este context, sacrificar entre Alboraia i València

80.000 metres quadrats d’Horta productiva (que fun-ciona com albelló natural de CO2 i altres gasos conta-minants) per a construir el tercer carril de la V-21 (in-fraestructura que augmentarà considerablement lesseues emissions) és un autèntic desficaci.Un recent estudi, publicat en la revista Proceedings

de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Unitsd’Amèrica, afirma que la contaminació atmosfèrica re-duïx la intel·ligència humana. Podria ser l’explicacióde per què, any rere any, batem en el Planeta els rè-cords d'emissions de CO2, condemnant-nos a viure enun escenari climàtic incert. I de per què hi ha políticsencabotats encara en el tercer carril de la V-21.

Esperem que, abans de conti-nuar apostant pel negoci d'ampliari construir més carreteres, els nos-tres representants públics siguencapaços de respirar un poc d'airepur, reflexionar, recapacitar i recti-ficar. Perquè, si volem lluitar contrael Canvi Climàtic i millorar la quali-tat de l’aire que respirem, necessi-tem una política de mobilitat soste-nible realment respectuosa amb elPlaneta. Asfalt, no! Horta, sí!

Contracorrent

L’ampliacióde la V-21

MIGUEL CRESPO ROIGCOORDINADOR COMARCAL D'ACCIó

ECOLOGISTA-AGRó HORTA NORD

ESPEREM QUE ELS NOSTRES 

REPRESENTANTSPúBLICS SIGUENCAPAÇOS DE RES-PIRAR AIRE PUR,REFLEXIONAR I RECTIFICAR

TARDOR 2018

SOMMÉS RECURSOS PER A POBLES I CIUTATS

JUSTÍCIA SOCIAL

AUTONOMIA MUNICIPAL

IGUALTATS PER A XICOTETS I GRANS

EL NOU PLA BIANUAL D´AJUDES PER A SERVEIS I OBRES MUNICIPAL

ELS AJUNTAMENTS TENEN FINS EL 4 D´OCTUBRE PER PRESENTAR ELS PROJECTES DE LES OBRES JA APROVADES