� � � � � � � �� � � � � � � � � � � � �� � � � � � � � � �� � � � � � � � � � � !" � # $ � %� & � � � � � � ' � � � � � & � � " � � ( � " � � � � %� � � � � � � � � � � ) * % � � # $ � � " %( � % � � � + � � � � ) �" � � �" % $ � � $,� � � % � ) � � � � � � - � � � � � � %

Aquesta és ja l’edició número 13 de la Crescendo, la revista de l’Escola Muni-cipal de Música ‘El Faristol’ de Roda de Ter i L’Esquirol i de l’Escola Municipal de Música de Torelló. Són ja unes quan-tes les instantànies i les vibracions que aquesta publicació ha volgut plasmar al llarg d’aquests anys.

Aquest curs que ja tanquem ha estat nova-ment un curs farcit d’activitats i propos-tes diverses. En les seccions ‘Calendari’ i ‘Cròniques’ d’aquesta revista hi trobareu les que corresponen al segon quadrimes-tre del curs. També hi inclou una nova edició de la secció ‘Cara a Cara’ amb dos violoncel·listes d’estils ben contrastats que responen a unes mateixes qüestions. No hi podia faltar un article, en aquest cas al voltant de la composició DELTA que vam oferir al concert de primavera, recomanacions culturals, el ja tradicio-nal maridatge musical i, com a novetat, la secció ‘La música que ens vesteix” on cada professor/a ha vestit un altre/a

company/a amb una música. Ja ho veureu, és una secció ben distreta i curiosa...

Tot just ara, els membres de l’equip do-cent de l’escola acabem de realitzar el nostre ‘cap de setmana de treball’ en el qual hem pogut valorar i avaluar diversos aspectes del curs, plantejar i planifi car el curs vinent. També ha estat un espai per

Us desitgem una bona lectura i un molt bon estiu!

conèixer-nos més, teixir complicitats i fer equip. Ens sentim afortunats/des de per-tànyer a aquest equip i a aquest projecte.

El setembre començarà un nou curs i una nova aventura. Per motius personals diver-sos professors de l’escola ens deixaran per emprendre nous camins. Són la Sandra i el Miguel. Els volem donar les gràcies per la bona feina que han fet i dir-los que els trobarem a faltar. Després de 10 anys di-rigint aquesta escola, la Montse Anguera també s’acomiada. Gràcies, Montse per tot el que has donat per l’escola i per l’equip. Hem après tant de tu... Els nous profes que s’incorporin a l’equip de ben segur enriqui-ran i seguiran fent créixer aquest projecte.

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28febrer

març

abril

juny

maig

1

2 3 4 5 6 7 8

9 10 11 12 13 14 15

16 17 18 19 20 21 22

23 24 25 26 27 28 28

30 31

1 2 3 4 5

6 7 8 9 10 11 12

13 14 15 16 17 18 19

20 21 22 23 24 25 26

27 28 29 30

1 2 3

4 5 6 7 8 9 10

11 12 13 14 15 16 17

18 19 20 21 22 23 24

25 26 27 28 29 30 31

1 2 3 4 5 6 7

8 9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21

22 23 24 25 26 27 28

29 30

Exàmens de Formació Avançada(complementàries)

Sala Piano a

Castelladral

Trobada de guitarres a Sant Joan de Vilatorrada

Cantata petits:Boix, el Bruixot

a Manresa

inTERvencions 2

a L’Esquirol

Cap de setmana coral + Intercanvi Cor Jove

Els petits fan concert

Sant Jordi:

Baixada del dracSetmana de l’Amic

Concert a Cantonigròs

inTERvencions 3

a Roda de TerConcert de cors, cambres i

orquestres a Sant Martí Sescorts

setmana de la

música al carrer

Més música

Jazz-band a Manlleu

Concert dels alumnes

de FA a la sala rodona

cap de setmanade profes

sortida de joves a Barcelona

SALA PIANO

Una activitat ja consolidada de l’ACEM que vol ser un punt de trobada dels pianis-tes de les escoles de la Catalunya Central. L’edició d’aquest any incloïa peces inèdi-tes creades especialment per a l’ocasió. De la nostra escola hi van participar 6 pia-nistes i van presentar un blues creat per ells mateixos. Va ser una experiència molt enriquidora.

CANTATA DE LA CATALUNYA CENTRAL A MANRESA

La Lola, en Xavier, la Flora i Boix, el bruixot ens han acompanyat durant uns quants mesos a les classes de Música i Moviment i Sensibilització. Ens ha encantat conèixer les seves històries i descobrir la fascinant Ciutat de Meravella. I les cançons... ens les sabem de memòria! El passat 15 de març vam presentar aquesta cantata al Teatre Kursaal de Manresa, una activitat organit-zada per la zona 6 de l’ACEM.

TROBADA DE GUITARRES DE LA CATALUNYA CENTRAL

Per segon any consecutiu els alumnes de la nostra escola han participat a la Trobada de Guitarristes de la Catalunya Central que organitza la zona 6 de l’ACEM, l’Associació Catalana d’Escoles de Música. En aquesta ocasió, la trobada ha tingut lloc a Sant Joan de Vilatorrada, al Bages. L’ocasió va servir per compartir amb guitarristes d’altres es-coles de música un repertori que en les set-manes prèvies s’havia preparat a les aules.

Dani Medina

Marc Reguant

cedida

cedida

inTERvencions 2 - CONCERT DE PRIMAVERADurant el segon quadrimestre hem seguit endavant amb el projecte anual d’enguany, i aquest cop vàrem convidar el món de la dansa contemporània i de la música africana per tal que col·laboressin en el nostre inTERvencions 2, que va tenir lloc al Pavelló de L’Esquirol.

Amb el ballarí i coreògraf Aimar Pérez Galí, vam presentar l’obra Delta en es-trena mundial, on des de les assignatures de llenguatge musical i arranjaments, els alumnes i els professors van compondre la música per a aquesta obra a partir de les partitures coreogràfi ques. L’Aimar i dues ballarines més, la Clara i la Carme, ens mostraven una coreografi a basada en motius repetitius i una geo-metria triangular, i en tot moment el públic va poder visualitzar la coreografi a gràcies a una pantalla que projectava el moviment dels ballarins.

A la segona part del concert comptàvem amb la col·laboració del Col·lectiu Tanimbuca (la Sandra, la nostra professora de cant, i el Jordi, el professor de percussió, en són dos dels membres) i els seus ritmes i cants afro-brasilers, però a última hora no van poder assistir al concert per motius personals. Tot i així, es va mantenir tot el treball fet amb els alumnes, i gràcies a la col·laboració del Joan López, professor de l’EMM Mataró, vam poder gaudir d’una vetllada molt emotiva i emocionant. Gràcies a tots per la vostra assistència!

Montse Anguera

Montse Anguera

MÉS MÚSICA JAZZ-BAND A MANLLEU

El 18 d’abril va ser un dissabte ben espe-cial pels alumnes d’instruments de vent de l’escola. I és que vam tenir la sort de formar part d’una jazz-band molt nombrosa. Trompe-tes, trombons, saxos, clarinets, fl autes traves-seres, melòdiques..., i una base rítmica que sonava d’allò més bé. Vam interpretar reper-tori per aquesta formació a la plaça Fra Ber-nadí de Manlleu, en el marc d’una activitat organitzada per l’EMM de Manlleu i l’ACEM.

SORTIDA JOVES A BARCELONA

El passat 28 de març de 2015 els alumnes joves de l’escola vam anar d’excursió a Bar-celona. A les 11 del matí vam quedar davant de l’Estació de trens de Vic amb els profes-sors acompanyants i a les 11.20h vam aga-far el tren que ens va dur a Barcelona. Un cop vam arribar a Barcelona, vam començar una ruta per la Barcelona wagneriana a càr-rec de Musicològics. Ens van explicar que Wagner no havia estat mai a Barcelona però com que hi havia una gran afi ció a a la seva música, es va crear l’Associació Wagneriana de Barcelona; després vam visitar els jardins de la Biblioteca Nacional de Catalunya i la casa Beethoven (on es reunien els membres de l’associació).

Vam anar a dinar a l’Estació del Nord i tot seguit, a les 5 de la tarda, vam anar a visitar el Museu de la Música on vam poder “re-menar” alguns dels molts instruments que hi havia. Després vam acudir a la xerrada-presentació del concert “Mort i Transfi gura-ció” d’Strauss a càrrec de l’OBC. El concert

va començar a les 7 del vespre i va acabar a les 9. Va ser una passada tot i que les cançons fossin molt llargues (15-30 minuts cadascu-na), però com que el concert estava dividit en dues parts no es va fer pesat. Com que vam perdre el tren de les 9, vam poder sopar tranquil·lament a un parc a prop de l’Arc de Triomf i des d’allà vam agafar l’últim tren (a un quart d’11 de la nit) que ens va portar cap a Roda.

Va ser una sortida molt divertida on vam aprendre noves coses sobre la música i vam poder anar a un concert de l’OBC.

Adrià Sanglas

Joan Frandera

Dani Medina

./ 01 2 31 4 5 0 56 7 8 9 2 5 :1 ; ; 5<= 5 ; 5 / 7 2 5 0 50> 9 2 5 0 7 2 ?1 ; ; 5 @“ “

CAP DE SETMANA CORAL - II INTERCANVI CORS JOVES

El passat 11 i 12 d’abril vam fer l’intercanvi amb el cor de Castellbisbal. L’intercanvi, per mi, no va co-mençar gaire bé. No estava gaire motivada ja que sóc la més gran del cor i tots els altres, tant del meu cor com de l’altre, eren més petits. Tot i no tenir un començament gaire bo al llarg del cap de setmana les coses van anar millorant. Vam passar moments molt divertits i hi va haver molt “bon rotllo” entre tots. No m’imaginava que pogués arribar a passar-m’ho tan bé. Va ser molt interessant l’intercanvi de diferents aspectes entre els dos cors, d’opinions i de somriures. El concert que vam fer va ser molt emo-cionant, tothom el va sentir molt i això va permetre causar una sensació per arribar a posar la “pell de gallina”. Una de les moltes coses que vam fer i potser la que em va agradar més va ser després del con-cert. Vam posar-nos col·locats en dues fi les fent un passadís al mig i es tractava d’ anar passant un per un pel mig i cadascú li havia de dir quelcom a l’orella a la persona del centre: podia ser un sentiment, una tonteria o el que senties per aquella persona. Fer això que sembla una tonteria em va emocionar realment, dir i que et diguin com et veuen les altres persones a tu, el que has causat en elles, el que senten per tu o que et treguin un somriure dient-te una tonteria és meravellós. Valoro molt positivament l’intercanvi i el profi t que en vaig poder treure, tant musicalment com a nivell més personal. Són aques-tes petites coses les que et fan créixer com a persona.

ELS PETITS FAN CONCERTEn el marc del cap de setmana coral, els alumnes més petits de l’escola també van oferir la seva mostra vocal i instrumen-tal oferint una nova versió de la cantata “Boix, el bruixot i la ciutat de merave-lla”. Hi van haver moltes sorpreses com les que ens van oferir els nens i nenes d’iniciació II tocant el seu instrument.

Mireia Orra

Dani Medina

BAIXADA DEL DRAC - DIADA DE SANT JORDI

Com ja és tradició els instruments de ba-tucada van tornar a ser protagonistes a la baixada del Drac al Passeig del Ter amb motiu dels actes de Sant Jordi. Durant les setmanes prèvies es van realitzat uns ta-llers de batucada amb els alumnes de 6è de primària del CEIP Mare de Déu del Sòl del Pont i del CEIP Emili Teixidor que van servir per preparar aquesta actuació.

SETMANA DE L’AMIC

Curiositat, orelles obertes, interès, obser-vació atenta, ulls oberts... La setmana del 4 de maig es va dur a terme la Setmana de l’Amic, una setmana en la qual els nostres alumnes poden portar un amic a les dife-rents assignatures a les quals participen. D’aquesta manera poden compartir les activitats que s’hi desenvolupen i la feina que hi fan. Tothom en sortia molt content, per la qual cosa en fem una valoració molt positiva.

SETMANA DE LA MÚSICA AL CARRER

Durant la setmana del 20 d’abril la músi-ca va ocupar places i carrers, centres cívics i casals, museus i biblioteques... Aquesta proposta vol acostar la nostra activitat mu-sical a la ciutadania i vol ser un espai per compartir l’activitat que anem desenvolu-pant al llarg del curs a les aules. L’ambient creat va ser magnífi c i l’experiència, molt enriquidora.

Miriam Cameros

Dani Medina

Dani Medina

CONCERT A CANTONIGRÒS

Un concert a l’hora del vermut que es va posar d’allò més bé. Obria el menú musi-cal la batucada de l’escola que anunciava a tort i a dret el gran esdeveniment. Tot se-guit, l’orquestra de guitarres, la banda, el grup de clarinets i un duet de pianistes van interpretar un repertori original, divertit i ben elaborat. I fi nalment, vam assistir a una ‘Rebel·lió de la cuina’, una cantata pro-tagonitzada pels alumnes de cor 1 que va comptar amb la col·laboració dels alumnes de Llenguatge Musical.

CONCERT A SANT MARTÍ SESCORTS

El mateix dissabte 23 de maig, a la tar-da, hi va haver un concert molt interes-sant a l’església de Sant Martí Sescorts (a L’Esquirol). Hi van participar l’orquestra de corda, el quartet de corda de l’escola, el grup de cambra d’FB2 de L’Esquirol, el Cor 2 i el Cor Boira Blava. L’església va quedar plena de gom a gom i tothom en sortia molt satisfet i content.

CONCERT A LA SALA RODONA DE L’ESQUIROL

El dissabte 23 de maig va comptar amb una matinal musical de primera. I és que els alumnes de formació avançada oferien un concert amb peces que havien treballat du-rant els darrers mesos. El combo de l’escola va tancar el concert, que es va celebrar a la Sala Rodona de L’Esquirol. Es tracta d’un format de concert que serveix, alhora, com a avaluació. Volem felicitar la feina feta per tots els estudiants. Va ser un concert fantàstic!

Dani Medina

Marc Reguant

Marc Reguant

inTERvencions 3 - CONCERT D’ESTIUFinalment, després d’un any intens, divertit i emocionant, hem arribat al fi nal de trimestre! I com ja hem anat fent al llarg del curs, ho hem celebrat amb el nostre últim concert d’InTERvencions (seguint la dinàmica de l’any passat, la climatologia ens va jugar una mala passada i no vam poder fer el concert a la Blava, però aquest cop no ens va agafar desprevinguts i teníem la Carpa a punt per no aixafar-nos la festa). Una colla d’artistes disposats a gaudir tant o més que nosaltres amb la festa, i unes famílies motivades que van muntar una barra amb begudes i entrepans, van ajudar a que la festa fos memorable.

Primer de tot, els alumnes de l’orquestra de guitarres i de l’orquestra de cor-des, i els alumnes del Cor2 i el Cor Boira Blava van interpretar els temes del grup Venancio y los Jóvenes de Antaño: una bona dosi de bossanova i ritmes ballables per començar l’estiu amb ganes!

Després, els Gossos, les cançons dels quals han acompanyat la banda sonora de joves i no tan joves (un bon grapat de pares taral·lejaven amb afany tots els temes que van tocar), van acompanyar els alumnes de Sensibilització, els Cor 1, 2 i Jove i el Conjunt FA amb tres dels seus temes més coneguts.

I tot això amenitzat gràcies a la companyia de circ Cuncurulla-Circ de Taula (la Maria Camats, la nostra professora de piano, n’és membre) que va deixar

Montse Anguera

Montse Anguera

la boca oberta a tots els assistents amb els equilibris acrobàtics que ens van presentar, fi ns al punt que els alumnes de Banda i Batucada que els van acompanyar van haver de fer un esforç extra per no distreure’s!

A més a més, aquest va ser l’últim any de la nostra di-rectora, la Montse, i els professors li van preparar una sorpresa que va acabar amb llàgrimes als ulls de bona part dels alumnes... que d’altra banda ja es feien a la idea de que els esperava un estiu ple d’aventures i mú-sica per ballar! Esperem trobar-nos al setembre amb energies renovades i un munt d’idees i cançons al cap! Bon estiu a tothom!

Montse Anguera

A B C 1 6 D 2 7 B/ 7 6 1 ; ;EF1 G ; 5 H 9 1 IJ D 8 G ; 5<2 7 B/ J 7 / / D 2 K 7 ;2 D I 5/ / 1 J 1 ; ; E L“ “

Montse Anguera

Montse Anguera

Va començar els seus estudis musicals amb 4 anys a la seva ciutat na-tal, Sabadell. El juny de 2003 va llicenciar-se al Conservatori Superior Municipal de Música de Barcelona, i posteriorment va continuar els seus estudis al Royal Academy of Music de Londres. Va estudiar Vio-loncel Barroc i viola de Gamba amb Jennifer Ward-Clarke i Richard Campbell. Ha treballat amb músics com John Eliot Gardiner i Lauren-ce Cummings entre d'altres, i ha tocat en diverses orquestres i grups de música de cambra com ara EBA (Academia Barroca d’Ambronay),

MONTSE COLOMÉ

MARTÍNMELÉNDEZ

Estudia música a La Habana fi ns a obtenir el Grau Superior de vio-loncel a l'Institut Superior d'Art de La Habana. Ha estat treballant sota la direcció de grans directors d’orquestra participant amb: Oakland Young Orchestra (UE), Amadeo Roldan, el Nou Conserva-tori de Ingrand, Ottawa etc. També ha col·laborat en les gravacions d'artistes com Pablo Milanés, Lucecita Benítez, o la música (de Pa-vel Urquiza) de la pel·lícula “Las noches de Constantinopla” (Dir.: Orlando Rojas). Altres artistes amb els quals ha compartit escenari

cedida cedida

European New Opera, Jeune Orquestre Atlantique, Britten-Pears Ba-roque Orchestra aixi com London Bach Players, Brandenburg Sinpho-nia, Charivari Agréable i International Baroque Players.

La Montserrat combina la seva trajectòria com a intèrpret amb una de la seves grans passions: la docència. Va ser professora de violoncel a la nostra escola, i ha format part de l’equip pedagògic del Barri de Kensington i Chelsea de Londres durant els últims 5 anys desenvolu-pant el projecte de Musicians of the Future i Widder oportunities, que consistia en introduir l’ensenyament del violoncel en grup a les escoles estatals de primària i secundària. També s'ha format com a mestra su-zuki al British Suzuki Institute de Londres. Actualment forma part del projecte de música comunitària del barri de la Ribera de Barcelona, Ribermusica, en la qual s'utilitza l'educació musical per a la integració i la solidaritat.

són Lenine, X Alfonso, César Portillo de la Luz i Pablo Milanés entre molts d'altres.

El 2004 s'instal·la a Catalunya on forma els seus propis grups i col·labora amb altres músics de fl amenc, jazz, música oriental, clàs-sica... A banda del violoncel, Martín també toca el baix elèctric i ha treballant amb les fi gures més rellevants del fl amenc. En els últims anys ha col·laborat amb Gani Mirzo i ha consolidat el quartet Aupa Quartet, el grup manté una formació clàssica de corda tot i que la seva sonoritat s'apropa a la tradició del jazz, el rock i la música bal-cànica.

Qualsevol tasca de creació necessita trobar els ingredients ido-nis per tal que el treball realitzat fl ueixi i esdevingui el mirall del que volem transmetre. Tens algun espai que et resulti especial a l'hora de compondre, o per exemple, a l'hora de gravar un disc?

Per mi és molt important que hi hagi silenci i pau, un lloc harmoniós on pugui connectar amb mi. Una església, per exemple, és un lloc idoni pel grau d’espiritualitat que aporta siguis o no siguis creient.

La sala d'estar de casa meva és el meu lloc preferit on trobo la pau necessària per compondre i assajar.

Quan ens trobem una obra al davant, la seva interpretació ha de seguir els criteris del compositor, però tots sabem que una

partitura no és música, només és un paper escrit. Com entens la fi delitat a l’obra?

En la música antiga el manuscrit només és un guió, on hi ha amagades totes les regles. Són unes regles basades en els cànons estètics de l’època i que sense elles aquesta música perd tota la seva essència.Tocar música del segle XVII i XVIII és com aprendre una altra llen-gua i les regles de com parlar aquesta llengua estan recollides en els tractats de l’època. Els tractats moltes vegades estan escrits pels ma-teixos compositors on especifi quen exactament el que volen. Tot i que moltes de les regles són universals per a tots els compositors, hi ha re-gles específi ques depenent de cada regió (França Itàlia, Alemanya...) música sacra o profana, instrumental o vocal… Per mi, poder tocar les suites de Bach des del seu manuscrit copiat per la dona de Bach, Ma-ria Magdalena (ja que l’original s’ha perdut) és una font d’inspiració cada vegada que el toco ja que l’escriptura orgànica de ploma i tinta m’inspira cada vegada coses diferents.

La partitura és com un mapa, indica com s'ha d'interpretar una compo-sició musical, ser fi del a ella és respectar diversos conceptes: lectura, estil, tempo i, després, interpretar seguint sempre el teu so interior.

Quina part del teu ens musical creus que correspon a una formació acadèmica, i quina creus que correspon a un aprenentatge vital?

Crec que la part tècnica de l’instrument i l’aprenentatge de les “no-ves” regles de la música antiga és acadèmica, però aquesta música està viva, les regles les pots interpretar com tu creus i cada interpre-tació pot ser diferent, sumant la teva experiencia vital (jo abans de ser mare no tocaba igual que ara). La maternitat m’ha connectat amb una part de mi que no coneixia i que a l’hora de fer música ara surt.

50 per cent formació acadèmica i 50 per cent aprenentatge vital.

MN OP Q N RS OT U VTWX S P Y US RZ T U VT[X Q \T T N O V Q U RT N]S P ] S X S ^ T N_ `“ “

cedida

cedida

Detalla’ns una experiència musical que t’hagi marcat i t’hagi suposat un punt d’infl exió en la teva carrera artística.

Haver pogut tocar a l’esglesia on està enterrat Claudio Monteverdi a Venècia, després d’un tour de 3 setmanes amb un grup de persones i músics on la seva qualitat humana era insuperable. Crec que tots vam poder gaudir de la màgia de Gabrielli i d’una connexió emocional in-descriptible. A partir d’aquell moment sé que l’èxtasi musical existeix.

Sóc de l'Havana, Cuba i encara que els meus inicis com intèrpret van ser merament clàssics, al cap d’un temps em vaig anar endinsant en el món de la música moderna. Recordo que quan tenia 13 anys vaig veure un trompetista tocar a la tele coses molt ràpides i melodies increïbles. Era una música d'un altre planeta, així que li vaig preguntar a la meva professora i ella em va dir: “això és Jazz, Martin”.Crec que a partir de llavors hi va haver un punt d'infl exió en la meva carrera, començant a tocar música popular i jazz sense mai renunciar els meus orígens en la formació de clàssic.

Moltes gràcies, Montse i Martín per compartir aquest espai amb nosaltres. A reveure!

a T b U Q c N W U Q RS VT ^̂ T U[YT UT U d YT Y d YT Y d[b S U e P Q N S ZP ] f ] Q U Y W U[YT UT U g YT Y g YT Y g_ h“ “

i f ] Q ] ] Q ] Y WP V j c S cP S ] j c S ^ S Y[S ] YS ] Q ] Y Q Y ] ] Q O US cP T k c ] YT[W cP ]T O S U c Y T N O cP b T ^ S YN S Z ^ ] V ^ T ] ] W l VT W N S Z ^ ] T m c ] YT_ n“ “ o S OT ^̂ T U O fW S ] YT U YT P N T VT[Y WP V S ^ bT P S UV Q N cP Y Q N d j c S Y_ p“

“

Sempre és complicat trobar la ta-lla, el color... Potser t'agrada més a tu que a la persona a la qual adreces el regal tèxtil. Un cas comú... Així que més val guar-dar-se el tiquet. Dit d'una altra manera, és difícil fer una reco-manació en un món sonor que és molt diferent del meu, però sí que puc fer una proposta des del meu propi univers musical. El vestit és raret, però tinc el tiquet-regal: Carles Santos, Tocatico. Una complexíssima simplicitat plena d'energia. Vaja, que està fet a mida pel Xavi! (Pepe Reche)

Al Xavi...

Vesteixo la Laia amb el disc "Viratges" del grup Canya d'Or. Té molt ritme per picar de mans, aixecar-se i ballar, és una música festiva i desenfadada, molt arrelada a les tradicions d'aquest país (són grallers!) però fusionant amb ritmes ben actuals com el balkan o ritmes llatins. Recomano especial-ment el tema "Mahala", una versió d'una cançó rumanesa (Mukav Tu) amb aires de brass band de l'est però amb gralles. (Estel·la Broto)

A la Laia...

Contemporaneïtat, evolució, polaritat, creati-vitat, risc, possibilitat, “emociona-ment” i vida. L’àlbum Vrioon d’Alva Noto & Ryuichi Sa-kamoto*. Alva Noto és un dels compositor de musica electrònica més infl uents de fi nals de segle XX i principis del XXI. Sovint col·labora amb diferents músics de música contemporà-nia de gran nivell. Vrioon és el fruit d’una d’aquestes col·laboracions, amb el pianista japonès Ryuichi Sakamoto. (Sandra Sangiao)*En aquest disc l’experimentació sonora té un gran pes, recomanem l’utilització d’un bon equip de música per poder-ne gaudir al màxim.

City of Isabel de l'àlbum 1492 de Jon Vangelis. He escollit aquest tema perquè crec que hi ha coses que veig en el Miguel: elegància, tranquil·litat, pulcri-tud, un cert gust per allò clàssic sense deixar de ser contemporani, força, decisió, sensibilitat... Bé, des del desconeixement, perquè no hem coincidit gaire, però espero haver encertat! (Xavi Grau)

Al Miguel...

Al Dani Medina...

Poso a la Maria un disc que vesteix una part d’ella que li desconeixia i que m’agrada molt: l’Acordió! El disc es titula “Have a little faith” i és del guitarrista Bill Frisell. L’acordionista es diu Guy Klucevsek i el repertori gira entorn al repertori popular nord-americà. Segurament un context on no és habitual sentir un acordió però un gust exquisit per part de tots el músics perquè aquest fet no sigui un impediment sinó una oportunitat per elaborar nous punts de vis-ta de la música popular. (Dani Comas)

A la Maria...

El cancionero de Medinacelli o El Cancionero de Palacio, concretament les versions del Savall en els discs amb Hespèrion XX, que porten aquest mateix nom. Són discs ara ja un punt "antics" però jo trobo que li escauen! De fet, crec que li escau el "rotllo música antiga". És sobretot per una qües-tió estètica! Trobo que la Sandra queda ben vestida amb aquesta música... Es molt orgànica, amb sono-ritats denses i amb harmonies semblants, en certa manera, al klezmer que ella fa... No sé, mira, m'hi fa pensar! (Montse Anguera)

A la Sandra...

Vesteixo l'Estel·la amb el disc Deseo Carnal del grup Alaska y Dinarama. L'Estel·la és una persona transgressora, diver-tida i diferent. Me l’imagino als anys 80 a la movida madri-leña tocant la fl auta i cantant, amb una cresta blava amb l'Alaska. Crec que haurien fet un bon equip. M'he decantat pel disc Deseo Carnal, pel conjunt de cançons que el for-men. (M. José Aguilera)

A l’Estel·la...

Jo vesteixo el Felipe Escalada i he triat la darrera peça de l'àlbum "Children's corner" de C. De-bussy. "Golliwogg's Cakewalk". Aquesta és una peça desenfadada i alegre, que ve de la tradició compositiva clàssica però explora ritmes i sonoritats més moderns. Sempre m'ha fet molta gràcia la manera com, a la part B de la peça, Debussy parodia la música de Wagner i no pot evitar que se li escapi el riure. Aquesta música em transmet, com ho han fet moltes estones amb el Felipe, que hem d'aprendre a riure una mica més de les coses massa sèries de la vida. (Miguel Gómez)

Per triar una música que vesteixi bé en Marc he triat el Leonard Bernstein – Rhapsody In Blue de Geor-ge Gershwin perquè té aquest contrast entre serie-tat i alegria, clàssic i modern, seny i rauxa; que crec que casen molt bé amb la personalitat d'en Marc. Ah, i clar, resulta que el noi és clarinetista! (Genís Bou)

A en Marc...

A en Felipe...

Joy Division - CLOSER. Una mú-sica anglesa, de Lord, amb aquest toc d'elegància que caracteritza els anglosaxons, tipus jaqueta llar-ga d'hivern. Alhora, Joy Division, és complexitat i novetat, i les se-ves cançons són una mica com el Genís, que quan creus que el vas coneixent... et sorprèn amb una nova faceta. (Felipe Escalada)

A en Genís...

Vesteixo en Dani Comas amb Radio Rewrite, una obra per ensemble instrumental del compositor ame-ricà Steve Reich, inspirada en dos temes de la banda anglesa Radio-head: “Jigsaw Falling into Place" i "Everything in Its Right Place”. Fa tres cursos, quan compartíem barri i ciutat, era ell qui vestia els nostres viatges en cotxe amb The King Of Limbs, així que ara li torno el diesel i la camisa de quadres blava i ver-mella amb paisatges minimalistes, reciclatge, contrapunt i phasing per parar un carro. (Dani Medina)

Al Dani Comas...

Des del primer dia que la vaig conèixer, la Marta sembla que vagi a un altre ritme, com si l'estrès dels nostres dies no anés amb ella... s'agafa les coses amb calma, i sembla que, encara que el món s'acabi, ella trobarà temps per fer confi tures i cuidar l'hort... així que aquesta cançó, i sobretot la imatge del grup, són una clicada d'ullet... Marta, va per tu! Edward Sharpe & The Magnetic Zeros - Home (Maria Camats)

A la Marta...

Patates amb peix de Dr. Prats. Jo el vestiria amb aquesta música perquè ara que arriba l'estiu es demeleni una mica. És música festiva i fresca ideal per passar una nit de festa estiuenca. Com aquest disc en podria dir molts d'altres de l'estil, però he triat aquest perquè és gent del Vallès, el disc és d'aquest any i encara no els he vist mai en directe. Li pro-posaria anar-los a veure junts. :) (Laia Rovira)

Al Pepe...

The Beach Boys "Surfi n’ USA". Després de tants anys al capdavant, coordinant, fent-se càrrec, gestionant, fent més hores que ningú, patint perquè tot sortís bé, i amb aquesta dedicació exclusiva a la feina, als companys i companyes i fa-mílies..., vestiria la Montse amb ulleres de sol, pareo i bikini i cap a la platja, que les vacances són merescudes! Bon estiu! Et trobarem a faltar! (Marta Ramon)

A la Montse...

La María José és una dona molt mediterrània. Li escau el sol, els boscos de pi blanc vora la costa, el blau turquesa de les aigües, la marinada de mitja tarda, les cases blanques... És per això que la mú-sica amb la qual la vesteixo ens transporta a tot això. És del disc “Terra Secreta” de la Maria del Mar Bonet. La peça que he triat és Salònica. Amb això, bon estiu, María José! (Marc Reguant)

A la María José...

qT ^̂ T U T ^ N W \ RS ^ T b ^T rTsT N O N T P tT RS kS U US UW R W Y ] RS US ^̂ Q Y \ S U sf ] S ^ j c S kT T N O N f ] Y UT rT_ u“ “

M W[ S N kT N T ^ T j c gvw W[ V Q N S N V Q c T ^̂ d vx W[ j c WP R Q ^ Q U YT P l vy W[ j c WP T b W V Q U kT vz“

“

Podeu escoltar totes aquestes cançons en aquesta llista de l’Spotify.

https://open.spotify.com/user/11131798380/playlist/34XstqnSZtp9kJrHmiobMd

Passa, passa, volta cap a la dreta, passa, canvi. Passa, passa, volta cap a la dreta, passa, canvi. Passa, passa, volta cap a la dreta, mitja volta.

La primera vegada que em va ensenyar els croquis de la peça nova, érem al bar del CCCB. En un paper quadriculat hi havia dibuixades sèries de tres quadrats amb lletres al costat. Erres pel peu dret i eles

L’Aimar va estudiar música quan era petit. Encara guarda el violí, el faristol i els estudis de Sevcik a casa, en un racó al costat de l’escriptori. La seva obra s’inspira en un moviment artístic que en el món de la música va acollir obres d’autors com Terry Riley, Steve Reich o Philip Glass. És per això, i per l’estreta relació que tenen els treballs de l’Aimar amb la pedagogia i els processos d’aprenentatge col·lectiu, que la idea de traslladar Delta en el marc de l’escola de música el va entusiasmar des del primer moment. La proposta d’inTERvenció, se-ria doncs, vestir Delta amb música de nova creació. Així, al setembre en un altre bar, a prop del Mercat del Born, començava la proposta de compondre la música per Delta. Deathline, que diuen els artistes: Concert de Primavera a L’Esquirol.

Passa, passa, volta cap a l’esquerra, passa, canvi. Passa, passa, volta cap a l’esquerra, passa, canvi. Passa, passa, volta cap a l’esquerra, mitja volta.

L’assignatura de llenguatge musical, a l’Escola de Música apareix quan els alumnes ja porten uns anys tocant l’instrument, participant als conjunts, cantant al cor, llegint música. Així com a Primària, els nens i les nenes no es topen amb la gramàtica fi ns que ja tenen ex-periència amb el llenguatge parlat i escrit, a l’Escola de Música, el llenguatge musical funciona de manera molt semblant. Més enllà de potenciar la lectura i entonació de notes escrites (solfeig, pels de la vella escola), l’aula de llenguatge és un laboratori de creació i investi-gació, on aprenem a posar nom a tot allò que ja fa temps que escoltem, toquem i ens trobem a les nostres partitures. En aquest context, doncs, compondre la música per Delta a les assignatures de llenguatge musi-cal, arranjaments i harmonia no podia encaixar millor.

per l’esquerre. Una partitura coreogrà-fi ca, va dir que era; i a mi em va sortir un “però si això són compassos de nou-vuit i de cinc-vuit!”. Mesos més tard, l’Aimar estrenava Delta al Mercat de les Flors, dins el cicle Secció Irregu-lar, un espai de difusió i producció de peces, instal·lacions, conferències i ta-llers que posen l’èmfasi en la capacitat especulativa de les propostes artísti-ques i en les connexions entre dansa i art experimental.

Geometria, música experimental i dansa al Pavelló de L’Esquirol.per Dani Medina

El pla de treball va consistir en tres fases. Per una banda, els profes-sors de l’escola es van dedicar a desxifrar les partitures coreogràfi -ques que l’Aimar havia fet per cada un dels ballarins i convertir-les en estructures rítmiques en blanc, preparades per omplir des de les aules. El segon pas va ser presentar la proposta als alumnes i començar a treballar. Als alumnes de Llenguatge Musical se’ls assignar compon-dre motius rítmico-melòdics a partir de mètriques i estructures dona-des, mentre que els d’Harmonia i Arranjaments creaven seqüències harmòniques a partir de diferents acords. Finalment, en Dani Comas va ser l’encarregat de passar-ho per la màquina de cosir i donar una continuïtat a tota la peça, omplint la partitura en blanc amb tot el material musical que s’havia generat des de les aules. A la música de Delta ja només li quedava passar per les aules de conjunt.

Setmanes abans de l’estrena, els professors d’orquestra de guitarres, orquestra de cordes i banda repartien les partitures mentre els alumnes

amuntegats miraven el tràiler de la peça a la pantalla de l’ordinador:- Però si només fan voltes! Que avorrit! Això no és dansa!- Si, només fan voltes. Però penseu que tu amb el violí només moveu un braç i cinc dits. Sempre feu el mateix moviment: braç amunt, braç avall, dits amunt i dits avall. Però... quants milers de coses diferents podeu arribar a fer sonar, només amb aquest moviment?

Passa, volta cap a la dreta, canvi de triangle, passa, passa, volta cap a la dreta, canvi de triangle, passa, passa.

L’espectacle que va acollir el Pavelló de l’Esquirol el passat 14 de març va ser molt especial. L’alumnat i professorat havia compost es-pecialment la música de l’obra Delta del ballarí, coreògraf i peda-gog Aimar Pérez Galí. Aquesta partitura coreogràfi ca, que segueix l’estela de creadores minimalistes dels anys 70 com Lucinda Childs o Sol LeWitt, s’estrenava a la temporada 13-14 del Mercat de Les Flors i ara, tornava a l’escena però amb una altra cara a L’Esquirol. A Delta hi participaven Aimar Pérez amb les ballarines Carme Torrent i Clara Tena, acompanyats pels alumnes de Banda, Orquestra de Corda i Orquestra de Guitarres de les escoles de Roda de Ter i L’Esquirol i de Torelló: prop d’uns 70 petits i grans músics a dalt de l’escenari posant so a una peça creada “mitjançant càlculs geomètrics i matemàtics, i que juga amb l’expectativa i estableix un ritual que evoca el sublim”.

Passa, volta cap a l’esquerra, canvi de triangle, passa, passa, passa, volta cap a l’esquerra, canvi de triangle, passa, passa, passa, volta cap a l’esquerra, passa.

CIRCANT Cuncurulla - Circ de Taula

En els últims anys el circ ha reviscolat gràcies a un bon grapat de companyies que, emmirallant-se en part amb altres països on el circ s’ha adaptat a les noves corrents contemporànies (França, Bèlgica, Suècia), han experimentat i tergiversat el que fi ns ara s’ha entès com a circ “clàssic”. Un bon exemple el trobem amb la companyia de circ Cuncurulla-Circ de Taula, que ha participat en el nostre concert InTERvencions 3, i en la qual participa la nostra professora de piano Maria Camats. Cuncurulla acaba d’estrenar l’espectacle Circant, en el qual s’agafa com a teló de fons un bocí de la nostra mediterrà-nia, en el qual tres personatges es mouen per les fronteres reals i imaginàries i entre el vaivé de les onades i la força indòmita de la Tramuntana. Un espectacle on els números d’equilibris i corda venen acompanyats per la música en directe de l’acordió diatònic i petites pinzellades musicals que creen un ambient sonor molt suggeridor. El 21 de juliol a Terrassa i l’11 d’octubre al Festival Circorts, a Barcelona. No us ho perdeu!

https://cuncurulla.wordpress.com/2015/05/07/38/

21 de julio

l a Terrassa

11 d’octub

re al F

estival

Circo

ts de Barcelona

LES TIETES QUEQUES

Aquest és un dels grups que ens va acpompanyar l’any passat al concert d’hivern a L’Esquirol, el TERversions 1. És un grup que ofereix versions dels anys 80 i 90 i prometen ballaruca i di-versió. Les podreu sentir el proper dia 4 de juliol al concert de cloenda de la Nit de Botigues de Torelló a les 23:00h a la Plaça Nova. Com sabeu, la Laia Rovira, professora de la nostra escola, n’és una de les membres.

4 de

juliol a

Torelló

VENIM DE L’HORT, nou disc de EM TORNA LA XAMFAINA

El passat 10 i 11 de gener vam estar a Cal Gravadet a Castellar del Vallès per donar a llum el segon disc de Em Torna la Xamfaina “Venim de l’Hort”. Música tradicional poc habitual per a fer ballar a públic de totes les edats.

Ens podeu trobar a https://www.facebook.com/emtornalaxamfaina

DOBLE CONCERTAUPA QUARTET - THE GRAMOPHONS ALLSTARS

En el marc de la Festa Major de Torelló, dues formacions de primera línia formaran part d’un doble concert a la Plaça Nova. Són aupaQUARTET, un quartet de corda centrat en la interpretació de la música moderna que compta amb un estil propi molt característic. El Felipe Escalada, professor de viola i violí n’és un dels membres. L’altra formació que participarà en aquest concert és THE GRAMOPHONS ALLS-TARS, una formació que neix de la mà del Genís Bou, professor de saxo de l’escola, amb la intenció de fusionar el llenguatge de la música jamaicana i la música afroame-ricana (jazz, soul, funk, rhythm & blues...). En Jordi Rodríguez també n’és membre.

31 de juliol a les 22h Plaça Nova de Torelló

Quan explico a la gent que la música m'ha canviat la vida no ho

poden entendre. No poden entendre que passi el meu temps lliure

tocant la meva cançó preferida, o que quan estic trista l’única cosa

que desitgi sigui cantar com si no hi hagués demà. Això és un sen-

timent que només es pot comprendre si una persona comença des

de petita a conviure, a sentir, a expressar-se i a viure amb la música.

Fa tant de temps que em vaig endinsar en aquest món que no puc

saber amb exactitud quan vaig començar a sentir amb la música.

L'única cosa que recordo és que quan vaig començar a fer-ho, em

va canviar la vida. Vaig passar a pensar amb la música i a expressar-

me mitjançant aquesta, quelcom que no tothom té l’oportunitat

d'arribar a fer.

Ha arribat un punt que la música ja no només és tocar o cantar una

melodia i anar millorant la tècnica mitjançant la pràctica, sinó que

ara, per mi, el més important de la música és el significat que hi ha a

darrere cada melodia, cada cançó i cada ritme. Poder expressar com

et sents a través d'ella és una sensació increïble.

En definitiva, no puc escriure en paraules tot el meu recorregut en

el món de la música ni les coses que m'ha aportat aquesta, ja que

hauria de relatar tota la meva vida.

MIREIA ORRA

He estat alumne de l'escola des dels 4 anys i he viscut una trajectòria plena d'amistats i anècdotes. Ara que deixo l'escola puc mirar enrere i veure tot el que he après, tot i que fins fa poc no em vaig adonar del que disfruto tocant música. Quan vaig comen-çar ho feia com a obligació i em costava molt anar a classe però amb grans profes-sors i classes en què realment gaudia de la música vaig canviar el xip. No m'allargaré ni començaré a citar noms, només vull donar les gràcies per, al cap de grans esforços i dosis de paciència, ensenyarme a disfrutar

la música.

MARTÍ

VALLÈS

La Mireia i en Martí van començar a fer música a l’escola de ben petits. Ara iniciaran una nova etapa a Barcelona. Els desitgem moltíssima sort!

Aquesta és ja la quarta entrega del maridatge. En aquest cas proposem música per fer més agradable les tasques domèstiques. La secció és a càrrec d’en Dani Medina i la Maria José Aguilera.

MÚSICA I TASQUES DOMÈSTIQUES

... per rentar els platsSempre té quatre parts acompanyades d’una tornada. Compàs tres per quatre, la sevillana es pot ballar sola, però amb parella llueix més. Jo ensabono i escuro, i tu asseques i deses. Per aquesta tasca que refresca les mans, i que segons les dimensions de la cuina, pot ser un exercici de micro-arquitectura, us recomanem He visto color por sevillanas, de Martirio. Mentre escureu, podeu escoltar les seves pasadas, paseíllos i careos plens d’humor, desamor i escenes de la vida quotodiana

... per fer els vidresÉs una d’aquelles tasques que posem sempre a la cua de la llista, fi ns que un dia la mare o el cosí al·lèrgic a la pols vénen a visitar-nos. A banda de faci-litar que la llum entri a casa, fer els vidres tonifi ca bíceps, tríceps i dorsals. A més, és una excel·lent oportunitat per regalar a les orelles l’escalfor de Miguel Poveda posant veu a les lletres de poetes com Jacint Vedaguer, Joan Margarit, Maria Mercè Marçal i Joan Brossa, en el seu disc Desglaç. Però atenció! Abans de tot, consulteu la previsió meteorològica, perquè no hi ha res pitjor que dedicar el temps als vidres abans d’una tempesta.

... per recollir el que ha quedat del sopar d’ahirObres un ull al matí i penses que t’agradaria quedar-te dormint una estona més. Però saps que si no ets tu, no hi haurà ningú més que reculli totes aquelles copes buides a sobre la tauleta del sofà, la pila de plats de la cuina, les am-polles i restes de pica-pica a la taula del menjador, les bosses d’escombraries al costat de la porta. Avui toca reproductor d’mp3, auriculars, tranquil·litat i algú que et cuidi. El duet de pianos de les germanes Labèque i la cantaora Mayte Martín us acompanyaran en els vostres recorreguts entre la cuina, el menjador, l’habitació de la neteja i el contenidor dels envasos amb De fuego y agua, una joia feta de sentiment, passió i duende, amb poemes de García Lorca i músiques de Manuel de Falla, Paco de Lucía i Enrique Granados, entre d’altres.

...per netejar els temibles lavabosQuan parlem de netejar és obvi que confi em que casa nostra quedi plena d’energia zen, equilibri i pau per l’eternitat...però amics i amigues...no és així, no hi ha res que s’embruti més ràpid que la cuina o el temible LAVABO. La neteja del lavabo té un component extra, bé...no cal especifi car, tothom m’entén. Per netejar-lo necessitem una música amb força, que et convidi a deixar-te la pell perquè tot quedi ben brillant, amb la intenció que el que vingui darrere quedi enlluernat i tingui cura. Mai hem de perdre l’esperança. Doncs ho tinc: La Leyenda del tiempo de Camarón de la Isla, gran disc fl a-menc. Quan Camarón va gravar aquest àlbum que trencava amb la tradició més purista i donava un pas endavant, afegint nous instruments com la fl auta travessera i fusionant-lo amb altres estils, els gitanos no s’ho esperaven i tornaven el disc a les botigues perquè deien que això no era fl amenc. Amb el temps és un dels discos més venuts i valorats a la història d’aquest estil.

...i com a premiRes millor que acabar de netejar i fer-te una banyera amb espelmetes, sals de bany, i copeta de vi blanc fresquet. Si a més a més ho acompanyem amb la guitarra del mestre José Luis Montón i el seu disc Flamenco entre Amigos, tindrem un ritual que premiarà la feina feta. Per fi nalitzar us convidem a fer les coses ordinàries amb un amor extraordinari. És el plaer de viure.

Aquesta és una carta per acomiadar-me... Després de 10 anys al capdavant de l’Escola crec que ha arribat el moment de plegar. Aquest curs, doncs, serà el meu darrer com a directora i professora de l’EMM El Faristol. Prenc aquesta decisió quan l’escola passa per un moment dolç, amb un claustre de professors cohesionat i amb un projecte que, malgrat les difi cul-tats econòmiques per les que ha passat i passa el país, ha sabut sobreviure, adaptar-se i millorar mica en mica. Després d’aquests 10 anys em sento orgullosa de la feina feta i agraïda a tots els companys i amics que han passat pel Faristol i sense els quals aquest projecte no seria el que és. Crec sincerament que teniu una escola per estimar, per fer créixer i per ajudar a ser cada dia millor, un projecte fet amb ànima, amb professionalitat, amb amor per la música i la docència! Estigueu-ne molt orgullosos!! Han passat 10 anys i sembla mentida! He vist créixer a molts alumnes de la casa, els he vist créixer com a persones i com a músics...i d’alguna manera ells i vosaltres, les seves famílies, heu passat a ser una mica com la meva

família! Us trobaré a faltar, podeu estar-ne ben segurs...Moltes gràcies pels bons moments que tant m’han omplert i, per estrany que soni, gràcies també pels mals moments que m’han ensenyat tant i fet créixer! Es queden al capdavant de tot plegat el Pepe, que serà el nou director, el Dani Medina i l’Estel·la, que s’incorpora a l’equip! Un trio molt potent que, recolzat per la resta de profes de l’escola, estic completament segura que regalarà encara molts èxits i alegries a tots els que, d’una manera o una altra, esteu involucrats amb aquest petit-gran projecte! Caldrà seguir lluitant, inventant, creant i dissenyant noves propostes, formats i ofertes que s’adaptin als nous temps i circumstàncies... això no s’atura i cal seguir sent exigents i creatius! Estic absolutament segura què serà així! Només tinc paraules d’agraïment per tot el que he après, tot el que he viscut i tot el que m’enduc d’aquests 10 anys a l’EMM El Faristol. De tot cor, us desitjo el millor!

Una abraçada immensa! Montse Anguera

{ |} ~ � } �� �� ~ � } �� � �� �� � � �� � � � �� � �

Coordinació, disseny i maquetació: Maria Camats i Marc Reguant

Col·laboren: María José Aguilera, Montse Anguera,

Genís Bou, Estel·la Broto, Maria Camats, Dani Co-

mas, Xavier Grau, Felipe Escalada, Miguel Gómez,

Dani Medina, Marta Ramon, Pepe Reche, Marc Re-

guant, Jordi Rodríguez, Laia Rovira i Sandra Sangiao.

T’ha agradat la revista? Què hi trobes a faltar? Escriu-nos la teva opinió a:escola.elfaristol@gmail.com o a emm.torello@gmail.com