CINEFÒRUM Stefan Cools: l'artista

ST EFAN C OOL S : L A RT IST A

C INEF RUM

VmDocs.com / Tel: +34 932988127 / Email: [email protected] 2

Amb la participaci de:

Daro Olaortua (President, Fundaci Setba)

Cristina Sampere

(Directora de projectes culturals, Fundaci Setba)

Daniel Ferrer (Director del film)

i

Stefan Cools (Lartista)


lart de convncer A Stefan Cools no li va costar gaire convencem perqu li fes un retrat vdeo-grfic documental per a la seva exposici, Stefan Cools : Lartista, a la galeria dart Setba de Barcelona. Vaig acceptar convenut que si rem capaos de transmetre a lespectador la seva mirada artstica i filosfica, aconseguirem mostrar una visi crtica, i alhora constructiva, del mn i poca que ens ha tocat viure. Un es pot sentir una mica sobtat per la iniciativa prpia de lartista, reflectida en el ttol mateix de lexposici i el documental, que demostra lafany dels artistes actuals per parlar de si mateixos, amb el perill de que al final no parlin de res en concret. Com safirma a la part final del film. Un egocentrisme sovint difcil dauto-reconixer, per per altre banda, ben arrelat entre els artistes i societats occidentals. Ara b, cal dir a favor de lartista, que existeix en tot moment una honestedat i valentia per anar ms enll i explicar-nos, en veu prpia, quina s la seva visi de lart:

El meu objectiu no s fer que el meu art sigui cotitzat en el mercat de lart, sin que al final la gent entengui el meu punt de vista sobre lart 1

Lartista tampoc samaga a lhora dadmetre la importncia de saber jugar amb les exigncies del mercat per arribar a assolir el reconeixement artstic. Conscient dels riscos que aix pot comportar en la llibertat expressiva i creativa dun mateix. Ansi el contrari, en tot moment sembla sentir-se atret pel difcil repte denvidar els poderosos convencionalismes del mn de lart i derrocar-los, metafricament, amb un escac mat. I s, precisament, en aquest punt on el documental vol ser ms crtic. Calia doncs, afegir punts de vista diferents, que donessin la replica, el contrapunt i/o laprovaci. Fugint aix de la visi unidireccional que ens ofereix lartista holands en primera persona. La Crisis: lArt com a valor i cam per a sortir-ne. Si b s cert que ens estem acostumant a tot i, tant bo com dolent, ja res ens sorprn. No menys cert s que lpoca actual ens ofereix la possibilitat de viure en viu i en directe una crisis global dun abast i transcendncia incalculables. Per com ens afecta en realitat aquesta crisis? A partir daqu era qesti descoltar els diferents punts de vista dels participants per adonar-sen de dos fets, que no per coneguts deixen de ser molt remarcables. Per una banda la crisis no ens afecta a tots i, en cap cas, en la mateixa mesura i, per altre banda, la conscincia de la gent sobre la realitat que ens envolta s molt ms gran del que ens imaginem. Malauradament, una conscincia tapada per la simplicitat dels missatges dominants i manipulada pels interessos dels ms poderosos. Lart de la mentida i lart de lespeculaci shan instaurat en la nostra societat com si les seves conseqncies destructives ens fossin alienes, tot si val avui en dia amb tal de vendre. Hem desterrat lart del saber, lart de la paraula i la reflexi envers llocs marginats, com si ja no ens fossin necessaris. La immediatesa ho domina tot, el ja i lara sn lnic que importa. Els valors a llarg termini ja no tenen cabuda en la superficialitat i rapidesa actual, com si el nostre futur no fos conseqncia del nostre propi present. Per amb que ens trobem si extrapolem aquesta crisis al mn de lart; Estem davant duna prdua de valors i referents culturals? Tot si val en lart? Poden els joves artistes donar-ne sortida amb la seva inspiraci creativa? s lart una soluci? El documental pretn descriure, en aquest punt, la realitat d'aquesta crisis que ens ennuvola dia i nit. Analitzar-ne els efectes i conseqncies per tal d'esbrinar quines en poden ser les 1Stefan Cools : El artista. 2012


mesures ms adients per sortir-ne, i sobretot quin paper hi pot jugar l'art. A la vista dels diferents arguments exposats pels entrevistats, un no deixa de sorprendres de la vitalitat humana per veure el futur amb un cert optimisme. Posant-se de manifest que lart pot ser una disciplina fonamental de crtica social, i convertir la crisis en una font dinspiraci per als joves artistes i moviments alternatius que ens permetin avanar de forma ms racional i no tant compulsa. Per per aix, s molt important que siguem conscients de la prpia realitat de les coses i no noms de la seva capacitat illusria. Aqu s sense dubte on resideix el major perill, ja que moltes vegades la insistncia, ja sigui del propi artista o dels seus promotors, acaba per convertir en art el que possiblement no ho sigui per si mateix. Ja que si un reconeix com a principis fonamentals de l'art, la llibertat i la subjectivitat, s molt difcil trobar una definici del terme que ens pugui delimitar el que s art del que no ho s en un moment determinat. Mirat aix, no pareix que hagi de ser molt difcil, per a les campanyes de marketing, collocar una obra d'art o un artista al capdamunt de l'elit artstica, sense ms oposici que les opinions subjectives, fcilment desmuntables, d'uns pocs especialistes. En definitiva l'art de convncer.

El que creem com artistes s realment art, o simplement diem que s art? 2 Un altre aspecte fonamental que fa molt difcil reconixer l'art actual s l'excessiva importncia de la forma per sobre del contingut. Amb la necessitat continua d'impactar a l'audincia, el contingut queda relegat a un paper merament circumstancial i sense gaire importncia, s la consolidaci de l'art com un simple espectacle. Podr doncs sobreviure l'art sense contingut? On queda la necessitat de l'artista per trobar l'equilibri entre forma i contingut de la seva obra perqu aquesta s'impregni d'un sentit i valor real a llarg termini? I si aprofundim un poc ms, que passar si tot es considera art, o fins i tot meta-art, com serem capaos de reconixer el verdader art i encastellar-ho al lloc que s mereix. Quin criteri ha de seguir perqu ens continu enlluernant i guiant davant de les continues dificultats de la nostra existncia, i no caure en la simple lloana de lart pel seu valor econmic actual. A cas s millor "El crit" de Munch que el "Desnudo, hojas verde y busto" de Picasso?3 s pot mesurar la qualitat real d'una obra d'art pel seu valor especulatiu en una subhasta de Sotheby's o Christies? En aquest punt, Stefan Cools ens ofereix l'observaci i l'estudi de la natura com una eina indispensable per reconixer la veritable essncia de les coses i acabar transformant-les en art de veritat, deixant de banda la superflutat i banalitat de la majoria de coses que se'ns presenten com art. Tal volta el problema principal de tot artista s el de saber allunyar-se de la seva prpia obra, com ens explica el mateix Stefan a linici del film. Per no per a convertir-se en simple espectador i receptor de lloances que omplin el seu ego, sin per a seguir endavant pel tortus cam, sempre difcil i ple d'obstacles que representa l'art. Tot en favor d'assolir al final del cam una experincia, maduresa i plenitud artstica que no admetin discussi.

() La exposicin prueba que todo la vida de Seurat fue una lenta, terca, insomne, fantica preparacin para llegar a alcanzar aquella perfeccin formal que plasmo en esas dos obras maestras. 4

Si tot val en lart? Com s que noms ens han convenut a travs de la seva memria uns pocs impressionistes, post-impressionistes, cubistes i renaixentistes, i altres pocs escultors, msics, escriptors, poetes, fotgrafs i cineastes de cada poca passada? Qui sap si lart de la pacincia ens en donar una millor resposta. Daniel Ferrer 2 Stefan Cools : El artista. 2012 3 http://www.lavanguardia.com/cultura/20120503/54288393693/el-grito-munch-vendido-record-nueva-york.html 4 VARGAS LLOSA, Mario. La civilizacin del espectculo. 1a edici. Madrid: Alfaguarra, 2012


STEFAN COOLS : L ART ISTA

SINOPSIS

Les dificultats de l'artista per realitzar i exposar la seva obra sn innombrables. A travs duna conversaci distesa, per a la vegada profunda, amb l'artista holands: Stefan Cools, aquest documental analitza de forma natural els secrets de l'art i la creaci artstica. La plaa Reial de Barcelona, lloc on es troba la prestigiosa galeria d'art SETBA i, tindr lloc en breu lexposici: Stefan Cools: lartista, s el marc ideal per discutir amb el propi artista sobre la vida, la percepci de l'art i, tamb, sobre les fonts d'inspiraci, motivacions i inquietuds que li permeten desenvolupar la seva original obra. Els diversos racons i bars de la plaa formen el context ideal per analitzar en profunditat els pensaments ms ntims d'aquest jove artista holands, i conixer les impressions de reputats especialistes sobre la importncia de lart i els artistes en la nostra societat. FITXA ARTSTICA FITXA TCNICA

Stefan Cools, Lartista Director: Daniel Ferrer Daro Olaortua, Fundaci Setba Fotografia: Jordi Cerd Albert Gonzlez, Especialista en art So directe: Natxo Ortzar

Directora de producci: Karen Castro Productors Executius: Stefan Cools i

Daniel Ferrer

CINEFÒRUM Stefan Cools: l'artista

Documents

Transcript of CINEFÒRUM Stefan Cools: l'artista