Lingüística – Universitat de Barcelona

Repertoris de comunicació institucional

GENERALITAT DE CATALUNYA

2004-2009

INFO CATALUNYA Butlletí del Govern de la Generalitat de Catalunya

Periodicitat: mensual Mida: foli

n 1 Juny de 2004 n 2 Octubre de 2004 n 3 Gener de 2005 n 4 Maig de 2004

n 5 Juny de 2004 n 6 Desembre de 2005 n 7 Maig de 2006 n 8 Juliol de 2006

n 9 Setembre de 2006 suplement Des.2006 n 10 Març de 2007 n 11 Juny de 2007

n 12 Octubre de 2007 n 13 Desembre de 2007 suplement Nov. 2007 n 14 Març de 2008

n 15 Juliol de 2008 n 16 Setembre de 2008 n 17 desembre de 2008 n 18 Març de 2009 esp Camp Tarragona esp Regió Metropol esp Girona esp Terres de l’Ebre esp Alt Pirienu i Aran esp Lleida esp. Comarques Centrals

n 19 Juny de 2009 n 20 Setembre de 2009

CatalunyaInfo Informació i serveis sobre salut,

incendis, seguretat, viatgesi activitats de lleure. Pàg. 18

Bon estiu!42.000 habitatges en quatre anysi mesures de xoc per garantir l’accés a l’habitatge. Pàg. 9

Pla d’habitatge

Pressupost 2004,a què es destinen

els nostres diners?

Informació d’interès ciutadà. Núm. 1 Juny’04

EstatutCom pots participar

en el nou

Una nova eina de comunicacióHeus aquí un govern que fa el que ha de fer, governar. És a dir, acomplir el seu programa i els seus compromisos: elabora propostes, les debat, les discuteix tant com cal i, finalment, les tira endavant.I n’informa els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya.Això és el que ha procurat —i crec que ha aconseguit— de fer el Govern de Catalunya ens aquests primers mesos, que també ho són d’una nova etapa per al nostre país. En aquesta nova publicació, que ara teniu a les mans, trobareu un reflex informatiu i explicatiu del que estem fent i que farem d’ara endavant.Voldria que trobéssiu en l’InfoCatalunya una eina de comunicació mútua que us convida a la participació. El Govern de Catalunya vol que la ciutadania conegui l’acció de govern i que pugui valorar-la i jutjar-la. Compto amb la col·laboració de tots i totes per aconseguir-ho.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

Notícies 4, Pressupostos 10, El nou Estatut 12,Especial Fòrum 16, Bon estiu! 18, Directori 23sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaDisseny: Jardí+UtensilFotografies de la coberta: Thomas Vilhelm i PhotoDiscFotografies de l’interior: Jordi Bedmar (pàg. 3), Dani Codina (pàg. 4 i 8), Tony Stone (pàg. 5, 6 i 18), PhotoDisc (pàg. 5, 7 i 22), Miguel Raurich (pàg. 7), INCASOL (pàg. 9), Fòrum Barcelona/Pasqual Górriz/Hilde Kappes/Mori Building Co., Ltd./Shuhei Kaihara/NASA/Appelbaum Associates/Joan A. Roca de Viñals/Xavier M. Miró (pàg. 16 i 17), Txema Salvans (pàg. 19) i Ernest Costa (pàg. 20 i 21).Infografia pàg. 10 i 11: Jaume SerraIl·lustració pàg. 12-14: Allan SandersFotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004.Adreça web: www.gencat.net

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, o si no la voleu rebre, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net, esmentant el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

3

La nova llei presentada pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques vol millorar la qualitat de vida i solucionar d’arrel les problemàtiques que poden generar conflictes socials als barris en processos de degradació. Així, crea un fons per finançar intervencions dirigides a evitar i superar, de manera efectiva, aquests processos que es donen en nuclis antics, àrees d’expansió urbana i polígons d’habitatge.Els projectes d’intervenció els han de

Els diners de les sancions, fins ara, entraven a la caixa comuna de la Generalitat i no anaven dirigits de manera exclusiva a la prevenció de riscos.El Govern ha decidit destinar la recaptació de les sancions per incompliment de la Llei de riscos laborals al programa de prevenció. L’objectiu és reinvertir els fons recaptats en la millora de la seguretat. D’altra banda, la Generalitat demanarà al Govern central el traspàs de la totalitat d’efectius destinats a la Inspecció de Treball.

Inversió urbana, sociali econòmica a favorde la convivència

Llei de millora de barris

presentar els municipis respectius. La contribució de la Generalitat s’establirà en cada cas concret i representarà, com a mínim, el 50% i com a màxim, el 75% del pressupost global del projecte.Per als projectes que s’iniciïn en els 4 anys propers es planteja una inversió de 600 milions d’euros. D’aquests, 376 es faran efectius entre l’any 2005 i el 2008 (248 la Generalitat i 128 els ajuntaments).Es tracta doncs, de resoldre qüestions urbanístiques urgents com ara la

El Parlament de Catalunya ha aprovat per unanimitat un dels primers projectes de llei de la legislatura, la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció

especial. La llei regula la rehabilitació de diversos barris de tot Catalunya per evitar-ne la degradació.

El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha obert la convocatòria d’ajuts per al foment d’actuacions de desenvolupament del medi rural per a l’any 2004. Pel Govern de la Generalitat és d’interès potenciar totes aquelles iniciatives que tinguin per objectiu el desenvolupament del medi rural i la seva influència en l’economia i el medi natural. L’import d’aquests ajuts és de més de 400.000¤ i es complementen amb els que s’atorguen per incorporar els equips agrícoles a les noves tecnologies, uns 800.000¤. Podeu consultar la web del Departament: www.gencat.net/drap.

Ajudes a l’agricultura

Les sancions per riscos laborals a favorde la prevenció

16

La Generalitat presentarà el mes d’octubre vinent una llei i un pla integral contra la violència de gènere. Mentrestant s’ha creat una comissió interdepartamental que garanteix l’aplicació de polítiques transversals per reduir la violència contra les dones.En aquest mateix sentit, Televisió de Catalunya, amb la col·laboració de l’Institut Català de la Dona, ha dedicat la quarta edició de La Setmana de TV3 a la violència contra les dones amb programes especials dirigits a sensibilitzar la població. La campanya televisiva portava per títol “On hi ha violència, no hi pot haver silenci”.

notícies

Pla integral contrala violència de gènere

Alt Pirineu i Aran495 actuacions

El Govern ha augmentat el 48% els fons que es destinen en el Pla únic d’obres i serveis de Catalunya (PUOSC) per al període 2004-2007. El Pla ajuda els ajuntaments a finançar projectes urbanístics i de serveis i està gestionat pel Departament de Governació i Administracions Públiques. Fins al 2007 es finançaran més de 3.000 actuacions municipals com ara nous equipaments culturals, enllumenats públics, abastament d’aigües, accessos, pavimentació de carrers i clavegueram, entre d’altres.

Lleida472 actuacions

Girona646 actuacions

Catalunya central557 actuacions

Barcelona579 actuacions

Tarragona430 actuacions

Terres de l’Ebre159 actuacions

17

milions d’eurosper finançar obresi serveis municipals

315degradació d’edificis, equipaments, carrers i places públiques o mobiliari urbà. Al mateix temps es proposa incrementar la diversitat demogràfica entre generacions i entre col·lectius diversos, per evitar que aquestes zones es despoblin, s’envelleixin, es converteixin en zones marginades o en llocs sense provisió de serveis, perquè han tingut un creixement massa ràpid. La llei incideix en aquests aspectes i altres que milloren les condicions econòmiques i socials dels seus habitants, com tenir plans de desenvolupament local.Les mesures que s’hi han previst són, entre d’altres, les reformes urbanístiques, la sostenibilitat urbana mitjançant programes de reciclatge de residus i neteja, millores en les voreres i en l’accessibilitat, creació de zones verdes, dotació d’equipaments socials, reforçament de la seguretat ciutadana, millora de l’atenció social, foment de la participació i mesures per evitar la discriminació de sexe en l’ús de l’espai urbà i els equipaments.

InfoCatalunya

Barri del Raval a Barcelona.

El Govern de la Generalitat ha iniciat el procés per declarar museus d’interès nacional el Museu Picasso i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). El Departament de Cultura creu que cal donar als béns culturals el valor i la consideració de béns d’interès general que els correspon.El Museu Picasso aplega des del 1960 un fons de més de 3.600 obres que integren la seva col·lecció permanent i que el situen com un punt de referència mundial per conèixer l’obra de l’artista, en especial per les obres de joventut, ja que el Museu en té la col·lecció més important del món. EL MACBA va néixer el 1960 a la cúpula del cinema Coliseum de Barcelona, impulsat per l’Associació d’Artistes Actuals. El 1995 se’n va inaugurar la nova seu, a la plaça dels Àngels de Barcelona, en un edifici obra de l’arquitecte Richard Meier. Es tracta de l’únic museu de l’Estat espanyol centrat en el període postmodern i lidera el concepte de model de museu del segle XXI. La seva col·lecció és única arreu de l’Estat.

MACBA i Picasso, d’interès nacional

notíciesInfoCatalunya

Les biblioteques del Sistema de Lectura Pública de Catalunya van rebre l’any passat un total de 17.285.687 d’usuaris, el 16,6% més que el 2002, segons les dades de la Direcció General de Promoció i Cooperació Cultural. En total es van rebre 17.285.687 de visites, i 4.331.266 usuaris van fer ús del servei de préstec.

Més de

milions d’usuarisa les biblioteques

A Catalunya tenim una de les tarifes d’ADSL més cares d’Europa. A l’Estat espanyol paguem entre 45,24 i 174,57 euros mensuals segons el tipus de connexió, mentre que a França els preus van dels 14,90 als 24,90 euros, i a països com Bèlgica, Itàlia o Alemanya tenen preus més reduïts per connexions més potents. Des de la Generalitat es pressionarà el Govern central perquè aconsegueixi una rebaixa de les tarifes dels operadors, sota el criteri que el dret a connectar-se a la xarxa ha de ser considerat un dret universal.

EL GOVERN DE LA GENERALITAT VOL TARIFES D’ADSL MÉS BARATES

segons l’estudi realitzat l’any 2003 per l’Institut de Sociolingüística catalana en col·laboració amb l’Institut d’Estadística de Catalunya.El 40,8% declara que parla en català amb els pares i el 51,6% declara que parla en català amb els fills; és a dir, en una generació ha augmentat en 10,8 punts la transmissió del català de pares a fills.

Cens lingüístic 2001 ús del catalàL’entén 8.872.202 94,5 %El sap parlar 4.630.640 74,5 %El sap llegir 4.621.404 74,4 %El sap escriure 3.093.223 49,8 %

El català és la llengua habitual del 50,1% de la població,

154.000famíliesja han demanatajuts pera infants

Els departaments de Justícia i de Benestar i Família han elaborat un avantprojecte de llei que permet que les parelles homosexuals adoptin infants. Aquest avantprojecte els possibilita l’adopció conjunta de menors amb qui no hi hagi cap tipus de vincle i, d’altra banda, fa possible que un dels membres de la parella pugui adoptar el fill o la filla de l’altre i, fins i tot, ser-ne tutor. Es modificarà, a més, el Codi de successions per equiparar els drets successoris dels menors amb els de les parelles heterosexuals. La proposició d’aquesta llei reflecteix el fet que es considera millor per als infants que visquin en una llar idònia que no en un centre d’acolliment; alhora, que situa Catalunya com un dels països europeus capdavanters en matèria d’adopcions.

LEGALITZACIÓ DE L’ADOPCIÓ D’INFANTS PER A LES PARELLES HOMOSEXUALS

17

18 19

El Departament d’Educació vol facilitar l’accés a la formació professional i millorar-ne la qualitat amb un seguit d’actuacions:

Reformesa la formació professional

• Fomentar la participació de les organitzacions

patronals, sindicals, associacions empresarials i

administracions locals en el desenvolupament del

sistema formatiu.• Crear setanta nous cicles formatius de grau mitjà i

superior.• Concedir noves beques i ajuts per a formació

pràctica en centres de treball d’altres països.

• Fomentar la col·laboració d’empreses i

administracions locals perquè imparteixin cicles

formatius.• Crear una xarxa de centres integrals de formació

professional.• Establir un nou sistema de matriculació per crèdits

que permeti horaris més flexibles.

• Acreditar les competències professionals adquirides

mitjançant l’experiència laboral.

• Convalidar els cicles formatius de grau superior i els

estudis universitaris.• Millorar els equipaments dels centres que

imparteixen formació professional.

• Exigir la formació permanent i específica del

professorat.

Interior del MACBA

El Departament de Benestar i Família ha rebut prop de 154.000 sol·licituds d’ajuts a les famílies amb infants, corresponents a la convocatòria 2004, tot i que el termini està obert fins a final d’any. Es preveu que, en total, se’n beneficiïn 250.841 unitats familiars, el 13,38% més que l’any passat. L’ajut consisteix en una única prestació econòmica de 550 € per a les famílies amb infants menors de tres anys, i de 625 € per a les famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de sis anys. Unes 40.000 famílies ja han rebut els pagaments corresponents a aquests ajuts durant el mes de juny.

Qui hi té dretTotes les famílies que compleixen els requisits independentment del nivell de renda: • Famílies amb infants nascuts entre

l’1 de gener de 2001 i el 31 de desembre de 2004. • Famílies nombroses o monoparentals amb infants nascuts entre l’1 de gener de 1998 i el 31 de desembre de 2004.• Famílies amb nens o nenes en acolliment permanent, preadoptiu o en adopció en dates homologables.

Com es pot demanarEmpleneu el formulari, que podeu descarregar de la web: www.gencat.net /benestar/03-06/, i lliureu-lo, juntament amb la documentació demanada, a les dependències del Departament de Benestar i Família o a qualsevol dels registres públics acreditats. També es pot fer per telèfon 012 o en línia (www.cat365.net)Si ja vàreu rebre l’ajut l’any 2003, i encara esteu en situació de renovar-lo, rebreu al domicili un imprès de sol·licitud amb les instruccions.

EL COMERÇ OBRIRÀ VUIT DIES FESTIUS

20 21

notíciesInfoCatalunya

Aplicar mesures fiscals i legals per obtenir més habitatge protegit, crear-ne 42.000

en quatre anys i col·laborar en la rehabilitació de 40.000 són els principals objectius del Pla català per al dret de l’habitatge 2004-2007 que ha presentat el Departament de Medi Ambient i Habitatge. El Pla té una inversió de 100 milions d’euros anuals fins al 2007. Aquesta quantitat és a banda de la prevista a la Llei de millora de barris i a l’esforç inversor de les empreses públiques de promoció d’habitatges INCASOL i ADIGSA. La fita de 42.000 habitatges socials per a tot el territori català és una de les respostes que dóna el Govern al greu problema social que planteja l’accés a l’habitatge. El Pla, que ja ha estat presentat a diversos ajuntaments i representants dels promotors públics, privats i cooperatius, no és però, l’única eina prevista. Medi Ambient i Habitatge presentarà abans de sis mesos la nova Llei d’habitatge que ampliarà i regularà aquest dret en el futur.

Pla català per al dret de l’habitatge

habitatges protegitsen quatre anys

42.000Creació de

Principals mesures per facilitar l’accés a l’habitatgeConstruir 21.000 habitatges de protecció en règim de venda i 21.000 en règim de lloguer (10.500 de promoció directa per part de la Generalitat), amb prioritat per als joves, la gent gran i altres col·lectius específics. Recuperar la figura de l’habitatge a preu taxat.Aplicar la quota solidària d’habitatge protegit. Els promotors privats limitaran el preu d’un percentatge dels habitatges de règim lliure per destinar-los a sectors socials amb rendes baixes.Promoure desgravacions fiscals per lloguers de fins a 600€, a càrrec de la Generalitat per a famílies amb ingressos inferiors a 2,5 vegades el salari mínim interprofessional (SMI).Augmentar els fons per complement dels lloguers dels sectors socials amb ingressos per sota d’1,5 vegades l’SMI i rendes de lloguer que suposin més del 30% dels seus ingressos. L’objectiu és resoldre problemes de pagament de l’habitatge i prevenir situacions de risc de desnonament d’un total de 10.000 famílies.Crear estímuls fiscals i convenis per donar sortida al lloguer d’habitatge buit.Fomentar habitatges tutelats amb serveis i en règim de lloguer per a la gent gran i per a altres col·lectius específics, com ara disminuïts físics o psíquics o dones víctimes de maltractaments.Elaborar el nou Pla de rehabilitació per restaurar 40.000 habitatges. Dissenyar programes específics de rehabilitació amb objectius socials i territorials: ascensors per millorar l’accessibilitat, adaptació d’habitatges a persones amb problemes de mobilitat, habitatges en zones de muntanya, i edificis en risc.

Algunes de les promocions d’habitatges construïts per l’Institut Català del Sòl1. Sant Just Desvern, Can Modolell: 45 habitatges de lloguer per a joves.2. Lleida, Illa Cavallers-Rosari: 44 habitatges de protecció oficial.3. L’Hospitalet de Llobregat, Gornal 5: 69 habitatges de protecció oficial.

1 3

2

PRIMER ANY DE FUNCIONAMENT DE LES OFICINES D’ESCOLARITZACIÓ

SALUT APROVA UN PLA DE XOC PER AUGMENTAR EL PERSONALALS CENTRES SANITARIS

Governació ha obert noves subdelegacions a la Catalunya central i als Pirineus amb l’objectiu d’apropar l’Administració a la ciutadania i facilitar el desenvolupament de zones amb relacions històriques, econòmiques i socials.

En l’Avantprojecte de llei d’horaris comercials, el Govern de la Generalitat ha limitat l’horari d’obertura a 72 hores setmanals, 12 hores diàries i només 8 dies festius per any. L’objectiu d’aquesta llei es preservar el model comercial català, caracteritzat per l’equilibri entre petits comerços i grans superfícies.

El Departament de Salut ha començat un Pla de xoc que ha d’augmentar el 38% el nombre de professionals en equips d’atenció primària. El Pla té un calendari d’un any i quedarà enllestit a mitjan del 2005.L’objectiu és arribar a un metge de capçalera per cada 1.500 habitants i garantir visites de deu minuts, de mitjana. També s’atorgarà un paper rellevant a la infermeria i als auxiliars d’infermeria. El cost total de la mesura s’ha previst en 12.305.200 euros anuals.Paral·lelament a aquest programa, la Generalitat invertirà 106,81 milions d’euros anuals de mitjana fins al 2007. Aquests diners es destinaran a construir vint-i-quatre centres d’atenció primària (CAP), i a millorar i modernitzar vuit hospitals i catorze centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS). Les actuacions de millora consisteixen a remodelar els edificis, invertir en equipament sanitari i en les instal·lacions, amb prioritat per als serveis d’urgències i els quiròfans.

NOVES SUBDELEGACIONS

31 2 4Maig de 2004

Incorporació de

129 metges de

família, 23 pediatres

i 30 auxiliars

administratius.

Setembre de 2004

Adequació del

nombre de personal

d’infermeria, zeladors

i assistents socials als

centres de salut.

Principi de 2005

Millora dels serveis

de suport a l’atenció

primària: atenció

sociosanitària.

Mitjan 2005

Revisió de les

necessitats dels

serveis d’urgències i

emergències.

Més del

de l’alumnat ha estat admès al centre escollit per les seves famílies en primera opció.En el cas dels alumnes d’educació infantil (P-3), s’hi han admès el 90,86% (57.450 alumnes). Pel que fa a l’ESO, s’ha arribat al 93,72% (37.555 alumnes). El 100% de l’alumnat ha tingut garantida la plaça escolar a qualsevol curs del sistema educatiu.

90%Fases del Pla de xoc

•

••

•

•

•

•

••

El Departament d’Educació ha valorat positivament el funcionament de les dotze oficines municipals d’escolarització creades aquest any per informar les famílies de l’oferta educativa de la seva ciutat i facilitar la preinscripció. Amb aquest nou servei, que requereix la sol·licitud prèvia dels municipis, s’ha volgut fer més transparent la selecció d’alumnat per part de les escoles i afavorir la cohesió social i la integració d’immigrants.Les escoles públiques catalanes acolliran prop de 25.000 alumnes més el nou curs, tot i que les sol·licituds rebudes durant el període de preinscripció s’han tancat amb un increment de 20.792 alumnes, als quals cal afegir els d’última hora. Durant el procés de preinscripció s’han rebut 193.069 sol·licituds en educació infantil, 370.988 en educació primària i 259.607 en secundària.

Pressupostos 2004

Els comptes clars

10 11

El projecte de pressupost de la Generalitat per al 2004 és un pressupost de transició que apunta les primeres mesures per arribar a l’equilibri pressupostari l’any 2008. Els comptes reflecteixen les prioritats del programa de govern: polítiques socials (salut, benestar i família); educació, cultura i universitats; habitatge i barris; infraestructures, territori i medi ambient; seguretat i competitivitat.

D’on vénen els diners? Cap a on van?Polítiquessocials

39,7%

Educació,universitatsi cultura

23%

Política territoriali medi ambient

8,3%

Seguretat icompetitivitat

11,4%

Altres

17,6%

Salut

Educació

Benestar i Família

Política Territoriali Obres Públiques

DURSI*

Interior

Justícia

Treball i Indústria

Presidència

Medi ambient i Habitatge

Agricultura, Ram. i Pesca

Governació i Adm. Públiques

Cultura

Comerç, Consumi Turisme

Economia i Finances

RelacionsInstitucionalsi Participació

Parlament, CACi altres

Altres despeses

Participació dels ens localsals ingressos de l’Estat

Departaments

Altres

Òrgans autònoms

34,8%

18,0%

4,9%

0,1%

0,4%

6,3%

11,0%

4,6%

4,0%

3,4%

2,8%

2,2%

1,9%

1,3%

1,2%

1,2%

1,0%

0,6%

0,4%

% sobre el total

Impostosrecaptats perla Generalitat

Impostosrecaptatsper l’Estata Catalunya

Ingressosno tributaris

25,1%

29,7%

45,3%

% sobre el total

Successions

Patrimoni

Transmissions patrimonials i AJD

Joc

Energia

Transport

Hidrocarburs per finançar la sanitat

Grans establiments comercials

Altres

2,8

1,7

14,5

2,0

1,0

1,5

1,3

0,1

0,2

33% de l’IRPF

33% de l’IVA

40% dels impostos sobre tabac i alcohol

40% dels impostos sobre hidrocarburs

Altres ingressos propis

Fons de suficiència

Transferències de l’Estat

Transferències de la UE

21,0

16,9

3,0

4,4

0,6

12,3

15,4

0,7

*Universitats, Recerca i Societat de la Informació

Què es pot fer ambels números vermells?

Mesures correctores per al 2004

-0,86%

-0,58%-0,42%

-0,28%-0,14%

0,0%2003 2004 2005 2006 2007 2008

Resultat no financer / PIB Catalunya

L’informe economicofinancer sobre els comptes de la Generalitat a 31 de desembre de 2003 va detectar un dèficit de 1.177 milions d’euros, que cal absorbir abans del 2008. S’ha previst una reducció progressiva per arribar a quadrar els comptes en aquesta data. Malgrat que el 98% de la despesa corrent del 2004 ja estava compromesa per les actuacions del Govern anterior, en aquest exercici ja s’aconsegueix reduir en un 30% els números vermells. Això suposa un esforç d’estalvi per part de tots els departaments, que permetra alhora anar reduint aquest dèficit i augmentar les inversions.

Aplicar l’impost sobre determinats hidrocarburs per finançar sanitat

Reprogramar els compromisos plurianuals ja compromesos

Reduïr les despeses protocol·làries i de publicitat

Crear un grup de treball per adoptar mesures urgents de racionalització i finançament de la sanitat

Limitar a un 30% del sou, les dietes dels alts càrrecs per assistir a consells d’administració

+64,9 milions ¤

-200 milions ¤

-31 milions ¤

Les previsions d’ingressos s’han xifrat en

i les despeses en

Podeu consultar tots els detalls al web www.gencat.net

17,660,3 milions ¤

18,513,9 milions ¤

12 13

Des de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia l’any 1979, Catalunya ha canviat molt. Han passat vint-i-cinc anys i la nostra societat té nous reptes i noves necessitats. Cal adaptar

l’Estatut a la Catalunya del segle XXI. Els ciutadans i les ciutadanes tenen l’oportunitat històrica de participar en l’elaboració d’un nou text estatutari, suggerint, proposant o reivindicant les qüestions que siguin d’interès per al conjunt de persones que vivim a Catalunya. La implantació de les noves tecnologies, la globalització, la immigració, la configuració d’una nova Europa, són alguns dels reptes a què l’actual Estatut no pot donar resposta. També cal tenir en compte que hi ha una nova generació de ciutadans i ciutadanes que el 1979 eren menors d’edat o no havien nascut i d’altres que han arribat de fora de Catalunya, que també tenen dret a opinar i participar.Si l’Estatut del 1979, va permetre la recuperació de les institucions democràtiques, el del 2005 ha de recuperar la participació política de la ciutadania. Ha de ser l’Estatut de la gent.

Vull que a l’escola els meus fills aprenguin la nostra realitat com a nació, la nostra llengua, la nostra història i la nostra cultura. També vull que coneguin els valors vers les persones i les diferents cultures. Facilitar el coneixement i l’educació contribueix a consolidar i fer avançar el país. L’Estatut regula i administra el sistema educatiu a Catalunya.

Cada dia escolto les notícies que han estat rebudes, seleccionades i explicades en català. M’agradaria que el català fos present a tots els mitjans de comunicació.L’Estatut garanteix un sistema de mitjans públics que difonen la llengua i la cultura pròpies de Catalunya. Cal avançar en tots els àmbits de la comunicació per consolidar els trets d’aquesta identitat col·lectiva.

Un nou Estatut per a la Catalunya d’avui

Tots sabem que un bon sistema sanitari públic és bàsic per al nostre benestar, tant pel que fa a l’atenció com pel que fa a la investigació.Per això és important, entre altres coses, poder tenir més autogovern i millor finançament. Ens permetrà decidir sobre la sanitat que volem.

InfoCatalunya

L’Estatut de l’any 1979 va ser el resultat d’una àmplia mobilització ciutadana. Encara que la situació política d’avui en dia és diferent, el suport popular continua essent tan important o més que fa vint-i-cinc anys. Per aquest motiu el Govern de la Generalitat ha posat en marxa un procés participatiu que té per objectiu recollir els suggeriments i les reflexions de la ciutadania sobre la reforma de l’Estatut. Una de les reflexions que inicien el debat és constatar que l’actual nivell d’autogovern no és suficient per acomplir les expectatives i les aspiracions de la societat catalana, com tampoc no ho és per reconèixer Catalunya com a comunitat nacional i Espanya com a realitat plurinacional. En aquest sentit, les institucions catalanes necessiten millores i transformacions per convertir-se en instruments més efectius d’autogovern. La capacitat d’autogovern també s’exerceix a la Unió Europea i, per tant, també volem ser presents en les seves estructures de treball i en els seus processos de decisió.

L’Estatut de la participacióLa iniciativa de reformar l’Estatut ha estat del Parlament de Catalunya i ha rebut el suport del Govern de la Generalitat. El Parlament ha constituït una Ponència, formada per tots els grups parlamentaris, que serà l’encarregada de redactar el nou l’Estatut. Prop de seixanta entitats i associacions catalanes ja han comparegut al Parlament per fer arribar les seves propostes a la Ponència. Paral·lelament, el Govern de la Generalitat ha iniciat una campanya de difusió, amb l’objectiu d’informar els ciutadans i les ciutadanes i promoure la participació en la redacció del nou Estatut. Per això s’ha posat a l’abast de tothom diversos instruments i així poder recollir els suggeriments i les reflexions dels ciutadans. Posteriorment, tota la informació que es reculli es farà arribar a la Ponència parlamentària.

Com es reformarà?

el nou estatut

14 15

L’Estatut és de tothom. Tots i totes tenim alguna cosa per dir, ja sigui individualment o col·lectivament, perquè afectarà totes les persones que vivim a Catalunya. El procés de debat iniciat permetrà, a tothom que ho vulgui, dir-hi la seva. Durant els propers mesos a través de diversos mitjans es podran fer arribar propostes i suggeriments que es traslladaran a la Ponència parlamentària encarregada de redactar el nou Estatut.

Xerrades i tallersEn molts municipis s’estan organitzant xerrades i tallers participatius per informar la ciutadania del perquè de la reforma, com es farà i de quina manera s’hi pot participar. Molins de Rei, Sta. Cristina d’Aro, Sant Celoni, Manresa o Ripoll són algunes de les ciutats on ja s’ha començat a treballar. Per la seva banda, les universitats organitzaran, a principi del curs vinent, un seguit de conferències i debats per fer les seves pròpies aportacions.

Pactes amb la societat civil organitzadaEls agents socials han iniciat diferents processos de participació, amb l’assessorament de la Direcció General de Participació Ciutadana. Aquests processos estan orientats a produir documents on es recullin opinions i expectatives a l’entorn del nou Estatut.

Fòrums temàticsAl voltant de temes com el medi ambient i la immigració, entre d’altres, durant els propers mesos s’organitzaran jornades d’un dia per informar i debatre de manera monogràfica aspectes concrets de la reforma de l’Estatut.

Web: www.gencat.net/nouestatutEn aquest espai telemàtic disposeu d’informació sobre l’Estatut actual i sobre els anteriors. També hi trobareu un fòrum de debat, un espai per adreçar preguntes al Govern i la possibilitat de dialogar sobre l’Estatut amb responsables polítics.

Festatut, un espectacle participatiuAl mes de juliol, s’engegarà un espectacle d’arts de carrer que durant l’estiu recorrerà una vintena de poblacions d’arreu de Catalunya. És una activitat de dos dies, on es combina el vessat lúdic amb el participatiu. Mitjançant diversos tallers al carrer i un espectacle, els ciutadans i les ciutadanes podran fer les seves aportacions al nou Estatut.

Bus de l’EstatutDurant tres mesos serà un element vertebrador del territori, ja que farà arribar informació sobre l’Estatut a les poblacions catalanes i hi recollirà les aportacions ciutadanes.

Materials didàctics per a les escoles L’Estatut és cosa de tothom, per això a l’inici del nou curs escolar, les escoles tindran materials didàctics, que serviran per a què els infants i els joves també facin seu el nou Estatut.

Setmana de l’EstatutAl mes d’octubre, tindrà lloc la Setmana de l’Estatut, amb la col·laboració dels ens locals. S’hi farà un debat públic a cada una de les demarcacions catalanes amb la presència de membres del Govern de la Generalitat.

Informeu-vos al 012 de les activitats previstes

Parla, proposa, critica... participa!

El nou Estatut hauria d’incloure drets i competències que permetin als ciutadans aconseguir nivells més alts de progrés i benestar. Per tant, el nou Estatut hauria de fer referència a aspectes com ara el medi ambient, el benestar social, la possibilitat dels ciutadans i les ciutadanes de participar en les decisions públiques, el marc laboral català o la igualtat efectiva entre homes i dones.

Catalunya avui forma part d’Europa i Europa serveix de referència per entendre el que passa a Catalunya. Davant d’aquesta nova situació, com ha de ser l’encaix entre Catalunya i la Unió Europea? Com podem influir en les decisions que s’hi prenguin?

el nou estatut

Drets i competències Unió Europea

Des de Catalunya, les administracions coneixen millor les necessitats de mobilitat de la ciutadania. Si tenim més competències en transports i comunicacions ens serà més fàcil desplaçar-nos. L’Estatut indica les nostres competències com a país, és a dir, allò que podem decidir al nostre territori. Les necessitats en transports no són les mateixes que teníem l’any 1979. Hem crescut en població i les prioritats han canviat.

Vull formar part d’aquest país amb els mateixos drets i deures que les persones que hi han nascut.L’Estatut del 79 no podia preveure els canvis socials que han esdevingut els darrers anys. L’autogovern també significa nous drets col·lectius i individuals que ens facin ser un exemple de convivència.

Cal més autogovern per fer front a les noves realitats? Caldrà incorporar-hi aspectes nous com ara la immigració, l’encaix de les noves tecnologies de la informació i la comunicació o l’acció exterior? Amb quin grau s’han d’exercir aquestes competències? També seria bo reflexionar sobre aspectes simbòlics, com el nombre de mandats a la presidència de la Generalitat, l’organització territorial, el paper dels treballadors i les treballadores i de l’empresariat o la relació amb la resta de l’Estat.

AutogovernNous temps i nous reptes signifiquen un nou sistema econòmic per afrontar-los amb garanties. Cal establir un sistema just que faci efectiu l’autogovern i alhora que sigui solidari amb la resta de l’Estat.

Finançament

propostesper iniciarel debat

5Juntament amb aquesta revista heu rebut un qüestionari on podeu fer les vostres aportacions i trametre-les gratuïtament a l’apartat de correus número 273 FD 08080 de Barcelona.

Per correu,avui mateix

El procés de normalització continua obert. La llengua és, a banda d’un element d’identitat i especificitat, un instrument d’integració cultural. El català ha de tenir el reconeixement que es mereix a Catalunya, a l’Estat Espanyol i a la Unió Europea.

Llengua

1

2

6

5

4

3

7

8

1Exposició Veus. L’objectiu d’aquesta exposició és celebrar el fet de la comunicació humana en relació

amb la diversitat lingüística i cultural. Centre de Convencions Internacional de Barcelona fins al 26 de setembre.

2Edifici Fòrum. Dissenyat pels arquitectes Herzog i De Meuron, és ja una icona distintiva del nou paisatge

urbà de Barcelona a l’àrea del Besòs. Presideix un recinte de 30 hectàrees disseminades per parcs, carrers, auditoris, una zona de banys i el nou port de Sant Adrià.

3Habitar el món. Aquesta exposició planteja les relacions entre l’espai i l’ésser humà en tres

àmbits: territori, ciutat i hàbitat (humanitat, societat i individu). Moll Miradors, a la zona del Port, fins al 26 de setembre.

4Cabaret. Cabaret és una carpa dissenyada al Port en un espai circular, fresc i tancat de cafè-concert que

a les nits acull el millor cabaret internacional. Fins a mitjan de juliol hi trobareu Unlabelled, l’espectacle de Hilde Kappes, una autèntica show-woman que crea noves melodies amb el piano i fa música a partir d’objectes residuals.

5Ciutats, cantonades. Al Centre de Convencions, a la zona d’accés del recinte Fòrum, els punts de cruïlla

i cantonada ens fan reflexionar sobre el contrast, el consens i el conflicte, sobre la coincidència en la diferència i, en definitiva, sobre la urbanitat. Centre de Convencions Internacional de Barcelona, zona d’accés, fins al 26 de setembre.

6Placa fotovoltaica. És una instal·lació ben visible del recinte Fòrum i un símbol del que ha de ser la

cultura de la sostenibilitat a les ciutats.

7L’Arbre de la Memòria. És un dels espectacles permanents, situat a la zona del Parc dels Auditoris.

Es tracta d’un manifest sobre la sostenibilitat i la defensa del medi ambient. L’arbre, símbol de vida i fertilitat, es converteix en una estructura plena de màgia. Al final de l’espectacle, un membre d’una entitat ciutadana planta un arbre típic de la Mediterrània i expressa un desig que es penja a l’Arbre de la Memòria.

8Els guerrers de Xi’an. Situada al Moll del Parc, a la zona del Port del recinte, l’exposició pretén

apropar al públic una completa mostra d’art funerari xinès, basada en les troballes de les excavacions de les tombes de Qinshihuang i de Yangling. Són mostres de descobriments arqueològics recents i d’incalculable valor històric, testimoni de dos dels períodes fonamentals de formació i consolidació de l’imperi xinès, el de les dinasties Qin i Han.

Ja heu anat al Fòrum?16

18 19

bon estiu!

Estiu 2004

Els departaments de Salut i Benestar i Família han posat en marxa el Pla d’atenció i prevenció per a les situacions de calor extrema, un cop comprovats els efectes devastadors que poden provocar les altes temperatures, especialment entre la gent més vulnerable, com són els majors de 75 anys. L’estiu del 2003, els efectes de la calor van provocar algunes morts entre aquests col·lectius més febles, malgrat que les avaluacions inicials es van centrar només en les defuncions atribuïdes a cops de calor, un aspecte molt concret i poc indicatiu. Les situacions de calor extrema a pesar que són poc freqüents poden tenir conseqüències molt greus. L’aïllament social de determinats grups, especialment en l’àmbit urbà, dificulta, a més, la prevenció i la detecció de necessitats d’atenció urgent. Les recomanacions generals, quan s’enfilen els termòmetres, són les d’estar-se en zones fresques, evitar el sol directe, beure aigua amb freqüència, limitar l’exercici físic i portar roba lleugera.Cada centre de salut a Catalunya ha elaborat un pla d’actuació amb mesures que garanteixen suport suficient a les persones grans i fràgils. Els serveis sanitaris hi fa un seguiment diari de les temperatures i difonen recomanacions generals i preventives. En cas d’alerta per una pujada sostinguda de temperatures s’activaran recursos d’emergència, sanitaris i de protecció civil, entre d’altres.

Viatjar amb salutSi viatgeu a l’estranger, és important que us informin sobre el sistema local d’assistència sanitària i dels acords que té l’Estat espanyol amb els països on aneu. És recomanable contractar una polissa d’assegurança que cobreixi despeses per malaltia o accident. Alguns països exigeixen un certificat internacional de vacunació per tal d’evitar que els viatgers o els immigrants introduexin malalties al seu territori. Normalment, però, hi ha més riscos dels que s’estableixen. Als centres de vacunacions internacionals de Catalunya ús faran una valoració sobre les vacunes o els tractaments preventius

necessaris segons la zona, l’època de l’any, el tipus i la durada del viatge. No ho deixeu per al final ja que algunes mesures s’han de fer amb antelació suficient perquè tinguin efecte.

Seguretat a les piscines Pel que fa als socorristes, les piscines d’ús públic amb una superfície de làmina d’aigua superior als 200 m2 han de disposar, durant l’horari de bany establert, d’un servei de salvament i socorrista d’acord amb el nombre de persones que s’hi banyin, el nombre i la visibilitat dels vasos que les formen i les activitats que s’hi duguin a terme. Per a piscines d’ús públic de dimensions més petites, la normativa estableix diferents graus de vigilància en funció del tipus d’instal·lació i de l’ús que se’n faci.

Seguretat a les platgesRecordeu que la bandera verda vol dir que l’estat de la mar és adequat per gaudir de les activitats de platja, mentre que la bandera groga s’utilitza per demanar precaució i, per tant, en aquesta situació, no ens hem de banyar a la vora de les roques ni allunyar-nos mar endins; especialment la mainada. Si el que hi ha és bandera vermella, no ens podem banyar ni practicar cap activitat a l’aigua, ja sigui per les condicions de les onades i el vent, o per la presència d’elements contaminants.

La Generalitat ha posat en marxa diversos serveis per a aquest estiu. Tant si marxeu a fora com si us quedeu a Catalunya, és molt important que tingueu en compte algunes recomanacions en relació amb la seguretat i la salut. La prevenció i l’actuació davant dels incendis, la precaució a les zones de bany i la vigilància dels efectes de la calor extrema, són algunes de les informacions útils que trobareu en aquest espai.

Gaudir del sol amb precaucióLa radiació solar és més agressiva i potencialment més cancerígena entre les 12 del matí i les 4 de la tarda. Els factors de protecció s’han d’aplicar mitja hora abans d’exposar-se al sol i després del bany. És recomanable augmentar progressivament l’exposició, començant per 10 minuts i evitant les hores del migdia, especialment en els infants.

Control de les aigües litorals. Medi ambient fa inspeccions visuals per avaluar l’aspecte de l’aigua, la sorra i els accessos. Un cop a la setmana es prenen mostres de l’aigua de les platges i s’analitzen. Durant la temporada d’estiu, del 15 de juny al 15 de setembre, aquestes accions es coordinen amb les embarcacions de neteja que recullen els sòlids flotants.

Primer, la salut

20 21

Estiu 2004 Actuar contra el foc no és només preparar una campanya per a la temporada d’estiu, inclou també tot un seguit d’activitats i normatives que volen protegir el medi natural i reduir-hi els riscos durant tot l’any. És tan important estar preparats per extingir els incendis com conèixer en quines condicions es produeixen, per tal de prevenir-los i evitar-los.

Què cal fer?

1. Pinedes de pi roig , el Berguedà2. Fageda, el Rosselló3. Sotabosc de pineda de pinyoners, el Baix Empordà4. Incendi forestal controlat, la Cerdanya5. Rètols cremats pel foc, entre el Bages i el Solsonès6. Càdec cremat que rebrota, el Baix Empordà

3

5

4

6

1

No es pot encendre cap mena de foc a menys de 500 metres d’una zona forestal. No deixeu escombraries ni deixalles abandonades, ni llenceu cigarretes. A les urbanitzacions, no es pot fer foc si no és en una barbacoa d’obra amb mataguspires. Si veieu foc, telefoneu al 112. Si us trobeu enmig d’un incendi forestal, allunyeu-vos del front pels costats. La zona ja cremada és mes segura però caldria tapar-se tota la pell abans d’entrar-hi i, si és possible, amb roba mullada i amb un mocador mullat a la cara per respirar. Si aneu a peu, és millor no abandonar el camí i estirar-se de bocaterrosa per respirar. Si aneu en cotxe, atureu-vos i, amb tota la pell coberta, estireu-vos al terra del vehicle amb les finestres tancades. És millor que us hi quedeu.Si el foc crema en una urbanització, les autoritats us informaran de si heu d’evacuar els habitatges o no sortir de casa. Si us heu de tancar a casa, feu-ho hermèticament, desconnecteu els subministraments de gas, buta, etc., ompliu banyeres i piques d‘aigua, mulleu-vos la roba (que us tapi tot el cos) i desconnecteu l’obertura automàtica del garatge. Amb aquestes mesures és més segur quedar-se a casa que intentar travessar una línia de foc.

Protegimel patrimoni,aturem el foc

Actuacions per a la prevenció d’incendis

• Subvencionar la neteja forestal de 83.200 ha públiques.

• Cremar de manera controlada 1.200 ha.

• Atorgar ajuts per al manteniment d’infrastructures: tallafocs, neteges de camins o perímetres prioritaris de protecció (PPP).

• Redactar els plans bàsics dels PPP que no s’han elaborat. Ara, un 43% de la superfície forestal en té.

• Oferir formació, tot l’any, als efectius que actuen en l’extinció del foc.

• Oferir formació pedagògica a escoles i entitats.

• Investigar les pautes de comportament del foc.

Campanya Estiu 2004

• Elaboració d’un mapa diari de risc segons les condicions meteorològiques i ambientals.

• 4.249 efectius permanents i 1.382 reforços per al 2004

• 412 agents rurals desplegats durant 24h

• 33 agrupacions de defensa forestal en 640 municipis

• 400 voluntaris de medi ambient

• 178 parcs de bombers amb 681 vehicles

• Punts i torres de guaita: 85 amb 170 places

• Mitjans aeris: 20 helicopters, 6 avions, 2 hidroavions.

2

2222

Estiu 2004

Pla per millorar la senyalització a les carreteresAquest pla té per objectiu potenciar la seguretat viària i la qualitat de la conducció i suposa una acció de xoc, ja que preveu la instal·lació de 10.000 nous plafons en unes 1.000 cruïlles. Amb aquesta mesura es vol informar els conductors d’una forma més entenedora i completa de les destinacions de la via. Els plafons són d’alumini, un material que incrementa la seguretat passiva en cas d’accident, i s’han col·locat a 2,20 metres d’altura per guanyar visibilitat. Altres caracte-rístiques de la nova senyalització són que el cos de lletra s’ha adaptat a la velocitat mitjana de la via, que els rètols no inclouen més de 3 mencions i que aquests es mantenen durant tot el trajecte comprès per a cada indicació.

El Servei Català del Trànsit vol recordar que cal prendre precaucions si utilitzem el vehicle en els desplaçaments. La normativa actual no permet

parlar pel telèfon mòbil durant la conducció si no és amb un equip de mans lliures homologat, hi ha l’obligació de portar l’armilla reflectant d’emergència també homologada i els cinturons de seguretat, inclosos els dels seients posteriors, sempre cordats. Aquest estiu es posa en marxa una nova campanya de trànsit per concienciar els conductors dels riscos de la velocitat.

Drets dels consumidorsSi us desplaceu a l’estranger, estudieu la contractació d’assegurances de cancel·lació de viatge, de robatori i de sanitat. En el contracte amb l’agència de viatges han de constar totes les dades del viatge escollit (preu, transport, hotels, trasllats, excursions...). En cas d’incidències, recolliu el màxim nombre de proves i de documentació (contracte, factures, catàleg, fotografies...) per reclamar els drets corresponents. El Departament de Comerç, Consum i Turisme ha editat la targeta “Consumidors a Europa” per informar els consumidors dels seus drets a la Unió Europea. La trobareu als aeroports catalans i a les agències de viatges.

Consells per viatjar i gaudir

Lleure per a jovesLa Guia d’activitats d’estiu 2004 recull les activitats d’estiu organitzades per entitats d’educació en el lleure i d’educació no formal, censades per la Secretaria General de Joventut. Aquestes activitats són de caràcter educatiu i van des de campaments, colònies i casals, fins a estades a l’estranger, rutes i camps de treball. Per la seva banda, la Secretaria de Joventut ha organitzat el programa “l’Estiu és teu” per a nois i noies de 8 a 17 anys, perquè puguin divertir-se i aprendre d’una manera diferent a la Xarxa d’Albergs de Catalunya. Sis activitats diferents i un ampli ventall de torns, sota la direcció de professors especialitzats i monitors de lleure, perquè els nois i les noies puguin perfeccionar idiomes, practicar esports, ampliar el coneixement musical i introduir-se en el món de la informàtica i les comunicacions. A més de les publicacions específiques d’aquestes activitats, també s’edita una publicació amb el títol “Anem preparats”, que inclou recomanacions sobre qualitat i seguretat en relació amb les diverses activitats. Podeu ampliar informació a la web: www.gencat.net/presidencia.

Protegim el litoral. El Pla director urbanístic del sistema costaner preveu la classificació definitiva de 24.500 hectàrees del litoral com a no urbanitzables. Des del mes de febrer, s’han rebut les aportacions dels ajuntaments i ara s’obre un nou període d’informació pública. Política Territorial i Obres Públiques preveu aprovar-lo definitivament després de l’estiu.

23

adreces pràctiques

i per aquest estiu...

Sistema d’informació meteorològica per telèfon807 012 012www.meteocat.com

Informació meteorològica

Sanitat respon902 111 444www.sanitatrespon.com24 hores, 365 dies

Sanitat

Aquests telèfons us serviran per obtenir informació immediata, i les adreces web, per aprofundir més en la consulta. Podeu retallar la pàgina per tenir-la a mà.

Informació de l’estat de platgesmediambient.gencat.net/acawww.gencat.net/turistex_nou

Platges

Consells sobre consum durant les vacanceswww.icconsum.org

Vacances

Telèfon d’atenció ciutadana A Catalunya: 012 Fora de Catalunya: 902 400 012Estranger: 00 34 902 400 012

Informació telefònica general

Tramitació de denúnciesQualsevol comissaria de Mossos d’Esquadra, Policia Local, Guàrdia Civil i Policia Nacional.Telèfon d’emergències dels Mossos d’Esquadra: 088Denúncies per Internet: www.gencat.net/mossos

Línea d’atenció a les dones en situació de violènciaTelèfon: 900 900 120 (gratuït i confidencial)www.gencat.net/icdona/violenciaindex.htm

www.gencat.net/probertwww.gencat.net/turistex_nou

Turisme

Emergències 112

Si veus foc, telefona al 112

Mapa de riscwww.gencat.net/mediamb/incendis/maparisc.htm

Foc

Informació sobre el transport públicwww.mobilitat.org

Servei Català de Trànsit Telèfon: 93 567 40 00 www.gencat.net/transit

Aeroport de BarcelonaTelèfon: 93 298 38 38 (contest. automàtic) www.aena.es

Aeroport de Reus Telèfon: 977 77 98 32 www.aena.es

Aeroport Girona-Costa Brava Telèfon: 972 18 66 00 www.aena.es

Aeroport de Sabadell Telèfon: 93 728 21 00 www.aena.es

Transports

Centre d’Atenció al Client dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya Telèfon: 93 205 15 15 www.fgc.net

Oficina d’informació de RENFE Telèfon: 902 24 02 02www.renfe.es

Eurolínies marítimes BaleàriaTelèfon: 902 16 01 80www.balearia.com

L. M. Companyia Trasmediterrània Telèfon: 902 45 46 45www.trasmediterranea.es

CatalunyaInfo Els compromisos amb la gent per

als propers anys i les 10 mesuresmés importants per al 2005. Pàg. 16

Pla de governQuant costa el sistema sanitaricatalà i quines són les principalsdespeses del pressupost públic. Pàg. 18

La salut en xifres

Informació d’interès ciutadà. Núm. 2 Octubre’04

La principal assignaturaEducació!

Pacte nacional per una educació de primera L’educació és la primera prioritat del nostre Govern i volem que ho sigui també de tot el país, de tots els seus ciutadans i ciutadanes, perquè sobre la seva base podem bastir una Catalunya més justa i cohesionada. I amb més creixement econòmic, perquè sense educació és impossible el progrés. I el progrés de Catalunya ha de ser accessible a tothom; per això tothom ha de tenir al seu abast una educació de qualitat.Catalunya creix per l’increment de la natalitat i perquè és reclam de població nouvinguda d’altres països. És una bona notícia que exigeix que ens preocupem d’escolaritzar tots els nois i les noies en condicions de qualitat per garantir el principi d’equitat. Ara bé, això no ha d’estar renyit amb mesures que aportin qualitat al sistema educatiu, des de l’educació infantil, a l’educació obligatòria, on implantem mesures per millorar els nivells de competència, fins a la formació professional, que ens farà tenir més i millor treball, més i millor ocupació.Per tot això hem proposat un Pacte per l’Educació, un ampli acord social en què ens sentim tots compromesos i que ens porti l’estabilitat i la tranquil·litat necessàries per educar bé els nostres infants i joves. Un acord amb les famílies, amb els ajuntaments, amb el professorat, amb totes les escoles concertades i públiques i amb el conjunt de la comunitat educativa. En aquest número d’InfoCatalunya trobareu informació àmplia de com volem treballar per l’educació: l’assignatura més important aquest curs 2004-2005. Perquè volem per a Catalunya una educació de primera.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

Notícies 4, Educació 10, Pla de Govern 16,Xifres de sanitat 18, Fòrum 20, Entrevista 22, Directori 23

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaDisseny: Jardí+UtensilFotografies de la coberta: Txema Salvans i PhotodiscFotografies de l’interior: Thomas Vilhelm (pàg. 3), Iconica (pàg. 4), Magnum i Getty Images (pàg. 6), Stockbyte i Getty Images (pàg. 7), Rubén Moreno i Photodisc (pàg. 8), AENA (pàg. 9), Txema Salvans (pàg. 10-15), Pepe Navarro (pàg. 16-17), Pepe Encinas (pàg. 20 i 21), Thomas Vilhelm (pàg. 22).Infografia: Jaume Serra (pàg. 5 i 18-19)

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004.Adreça web: www.gencat.net

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, o si no la voleu rebre, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net, esmentant el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

3

notíciesInfoCatalunya

Els ajuts del Govern de la Generalitat per complementar les pensions de viduïtat més baixes s’han apujat per segona vegada aquest any. Així, doncs, passen de 300 euros anuals a 360 euros, per un augment del 20%, amb efecte retroactiu des del mes de gener. El Departament de Benestar i Família destina globalment aquest any 43,6 milions d’euros a aquest pagament, la qual cosa significa un increment de quasi el 35% respecte al 2003. En total, el 2004, rebran ajuts complementaris 123.000 persones, unes 8.600 més que l’any anterior.

La cultura catalana, convidada internacional

l’Administració central, en gestions com ara la declaració de la renda. Per obtenir-lo, cal:

1 Anar al web de l’Agència Catalana de Certificació-CatCert, www.idcat.neti emplenar un formulari amb les dades de la persona que vol la identificació digital. Un cop registrada, la persona sol·licitant serà informada de les oficines on pot identificar-se personalment.

2 El ciutadà o ciutadana ha d’anar a l’oficina escollida i, una vegada validada la seva identitat, l’entitat de registre generà el certificat digital.

3 Accedint novament a la pàgina web, es podrà descarregar l’idCAT. A partir d’aquest moment, ja el podrà utilitzar tantes vegades com desitgi durant un període de validesa de 3 anys.

El V Pla d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones a Catalunya 2005-2007 preveu més de 500 actuacions que s’impulsaran, de forma coordinada i transversal, des de tots els departaments del Govern. Aquest Pla conté mesures per fer de la vida quotidiana l’eix fonamental de totes les polítiques per tal de construir una societat que situï per davant de tot la vida de les persones. Així, promou un canvi cultural en el pacte social entre les dones i els homes i un nou model d’organització que tingui en compte les necessitats, formes de ser i expectatives de dones i homes.Un dels objectius és avançar i millorar la participació i la representació femenina, garantint, per exemple, un mínim del 50% de dones en les llistes electorals. També pretén fer de la Generalitat una institució exemplar pel que fa a la implementació de les polítiques de dones. Un altra mesura és la d’augmentar els ajuts als ajuntaments per tal que les polítiques de dones puguin esdevenir una realitat.El Pla inclou el Programa per a l’abordatge integral de les violències contra les dones 2005-2007, que, entre altres, preveu el desplegament d’una xarxa d’atenció integral per a les situacions de violència, amb atenció urgent, suport econòmic, accés a l’habitatge i a la formació ocupacional. Totes les actuacions es duran a terme en col·laboració amb els ens locals, tenint en compte l’experiència de la xarxa associativa dels diversos col·lectius de dones.

HOMES I DONES, AVANÇANT DES DE LA DIFERÈNCIA

6 7

Els ajuts de

300¤

360¤

augmenten a

La cultura catalana és la convidada d’honor de la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (Mèxic) el 2004. La Fira del Llibre de Frankfurt, la més important del món, també ha anunciat que l’acollirà com a convidada d’honor en una propera edició, el 2006 o 2007.Entre el 27 de novembre i el 5 de desembre, la creació

cultural catalana tindrà un aparador internacional a la ciutat llatinoamericana. La literatura serà l’eix central del programa. Autors com Quim Monzó, Enrique Vila-Matas, Enric Cassasses o Carles Ruiz Zafón, entre altres, hi seran presents. També hi tindran lloc un homenatge al desaparegut Manolo Vázquez Montalbán i una retrospectiva d’Antoni Tàpies.

El Govern de la Generalitat, conjuntament amb Localret i a través del Consorci per a l’Administració Oberta de Catalunya, està avançant per millorar l’atenció ciutadana a través de la xarxa i, concretament, per posar a l’abast de tohom un conjunt de tràmits que es podran fer per Internet de forma segura mitjançant l’ús de l’identificador digital i de la signatura electrònica dels ciutadans. L’idCAT és un identificador digital avançat que assegura la integritat de les transaccions electròniques garantint la identitat de les persones. Serveix per relacionar-se amb les administracions públiques catalanes, amb la mateixa validesa jurídica que en una tramitació presencial, i fer gestions i consultes administratives sense desplaçaments. També permetrà la relació amb

La signatura electrònica, una eina per millorar els serveis públics

Consells per a l’ús de línies telefòniques de tarifació addicionalFixeu-vos en els prefixos 803, 806, 807 i 907 i en la xifra que ve a continuació: 0 i 1, més barat, 8 i 9, més car. Desconfieu davant d’anuncis que difonen aquests serveis sense que el responsable s’identifiqui. La connexió màxima és de 30 minuts: 8, en el cas de serveis destinats a menors, i 5, en el cas de concursos. Passat aquest temps, la comunicació s’ha de tallar automàticament. Comproveu la factura del telèfon, les trucades hi han d’estar desglossades i amb durada i cost econòmic. Per reclamar, primer cal fer-ho a l’empresa i, en cas de desacord, us podeu adreçar a l’Oficina d’Informació al Consumidor. Si reclameu, per evitar el tall de línia, pagueu la resta de la factura.

A Catalunya s’ha produït un augment sostingut dels embarassos en dones menors de 18 anys, que ha passat d’una taxa del 4,0 per mil de dones d’entre 14 i 17 anys (1990), al 9,8 per mil de dones del mateix grup (2003). El Departament de Salut, conjuntament amb altres departaments de la Generalitat, societats científiques i professionals, estan portant a terme actuacions per evitar els embarassos no desitjats. Van des de l’educació afectiva i sexual a l’escola, a l’anticoncepció d’emergència. En una primera fase, als centres d’atenció continuada, als centres del programa de salut sexual i reproductiva, i a les urgències hospitalàries es facilita un fàrmac per evitar l’embaràs després d’una relació sense mètodes anticonceptius. Cal prendre les pastilles al més aviat possible i abans de les 72 hores posteriors a la relació. S’aconsegueix una reducció en la taxa d’embarassos del 95%, si s’administra en les primeres 24 hores; del 85%, entre les 25 i les 48 hores, i del 58%, si s’administra entre les 49 i les 72 hores següents al coit de risc. Més informació, als centres de salut i al telèfon Sanitat Respon: 902 111 444.

Mesures per evitar els embarassos no desijats

4

notícies

Josep Huguet i Biosca va prendre possessió del càrrec de conseller de Comerç, Turisme i Consum després que l’anterior titular, Pere Esteve, presentés el cessament per raons de salut. Com a nou conseller, Huguet ha apostat pel diàleg amb tots els sectors i ha expressat la voluntat de continuar les polítiques engegades pel seu antecessor i d’aplicar les línies definides a l’acord del Tinell, com són l’aposta per un model comercial equilibrat, la internacionalització de les empreses catalanes, la promoció d’un turisme de qualitat i la defensa dels drets del consumidor. Josep Huguet i Biosca va néixer a Manresa (El Bages) el 8 de març de 1951. És enginyer industrial per l’Escola d’Enginyers Superiors de Terrassa, i llicenciat en història per la Universitat Autònoma de Barcelona. Des del 1995, ha estat diputat d’Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya i portaveu d’aquest grup entre el 1999 i el 2004.

5

Relleu alDepartament de Comerç, Turisme i Consum

InfoCatalunya

La campanya de vacunació antigripal 2004-2005 ja s’ha posat en marxa als centres d’atencióprimària i durarà fins al 30 de novembre. Vaadreçada a:

• Persones de 60 anys o més.

• Persones internades en institucionstancades, com ara residències geriàtriques, centres de malalts crònics, mentals, etc.

• Persones adultes i infants amb malalties pulmonars o cardiovasculars cròniques, l’asma inclosa.

• Persones adultes i infants que han estatsotmesos a vigilància mèdica o hospitalitzaciódurant l’any anterior a causa de malalties

La vacuna de la grip, abans del desembre

cròniques metabòliques, disfuncions renals, hemoglobinopaties o immunosupressió.

• Infants i adolescents (de 6 mesos a 18 anys) tractats durant un llarg temps amb àcid acetilsalicílic.

• Dones que estan en el segon o tercer trimestre de l’embaràs.

• Persones que poden transmetre la grip a grups d’alt risc, com ara personal mèdic, d’infermeria i altres treballadors i treballadores de residències geriàtriques o cuidadors de malalts crònics, a més dels que mantenen contactes domiciliaris amb persones d’alt risc.La grip arriba generalment entre els mesos de desembre i gener. S’estima que cada any afecta entre el 10 i el 20% de la població i que causa el 25% dels processos febrils aguts. La campanya vol reduir la mortalitat entre els més grans de 60 anys.

72,5 milions d’euros en millores a la xarxa viària

Prioritat, atendre la salut mental

Un dels principals problemes de salut a Europa en els anys vinents serà la salut mental. Es calcula que més d’una quarta part de la població presenta al llarg de la vida algun trastorn mental, cosa que incrementa la demanda sociosanitària per la pèrdua de qualitat de vida de les persones que pateixen directament la malaltia i de les seves famílies. L’estratègia de l’oficina europea de l’Organització Mundial de la Salut per a l’any 2010 es dirigeix precisament a promoure la salut mental. El Pla director de salut mental i addicions prioritza la promoció i la prevenció, la integració de la salut mental a la xarxa sanitària general, l’atenció comunitària i la millora de l’atenció a la població infantil i juvenil.

El Pla potencia la formació, l’avaluació de la qualitat i la recerca. El model d’atenció psiquiàtrica que es cerca per als ciutadans de Catalunya és l’atenció integral. Per aquest motiu, el Govern de la Generalitat ha constituït un comitè per a l’elaboració del Pla d’atenció integral a les persones amb problemes de salut mental que haurà de considerar tots els factors, tant els biològics, com els psicològics i els socials. També incorporarà els aspectes de promoció, prevenció, realització de tractaments especialitzats, rehabilitació i reinserció, tant social com laboral. Igualment, vol donar suport a les famílies i sensibilitzar la societat sobre els drets de les persones que pateixen una malaltia mental.

8 9

notíciesInfoCatalunya

El futur aeroport de Lleida, que està previst instal·lar-lo a Alguaire, serà un aeroport

d’aviació regional, que facilitarà l’accés al transport aeri des d’aquesta infraestructura a qualsevol altre aeroport d’abast regional europeu. Pel que fa a Girona, Generalitat, AENA i l’Ajuntament de Vilobí d’Onyar han signat un conveni per millorar el servei als usuaris davant del creixement del trànsit de passatgers a l’Aeroport Girona-Costa Brava, amb més aparcament, serveis de retirada i custòdia de vehicles i sistemes de senyalització i informació sobre transport públic. Finalment, l’aeroport de Barcelona ja disposa d’una tercera pista i ara s’hi començarà a construir la nova terminal. Amb aquesta pista, de 2.660 metres de llarg, la xifra d’enlairaments i aterraments s’incrementarà força. A més, farà possible, un cop enllestida la nova terminal el 2007, que l’aeroport es faci càrrec dels 40 milions de passatgers anuals previstos per al 2015.

Aeroport a Lleida, millores al de Gironai tercera pista al de Barcelona

Enllaços intercontinentals a l’aeroport de Barcelona La Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Cambra de Comerç han acordat, a través d’un conveni, posar en marxa una estratègia comuna per a la captació i la promoció de noves rutes internacionals per a l’aeroport de Barcelona. S‘han dut a terme diversos estudis que identifiquen rutes aèries intercontinentals viables a curt termini, per exemple els enllaços directes amb Nova York, Filadèlfia, Buenos Aires, São Paulo, Montreal o Dubai. L’aeroport de Barcelona serà present al fòrum de desenvolupament de rutes aèries Routes 2004.

Rutes aèries des de Barcelona Es poden classificar els enllaços identificats en tres categories:

Segons els estudis, les companyies aèries internacionals perceben Catalunya bàsicament com a regió turística. L’aeroport de Barcelona ha de competir amb Madrid, Amsterdam, Frankfurt o Londres. Malgrat tot, té una bona situació geogràfica per captar el trànsit del sud d’Europa que va a l’oest (Amèrica) i el de la península que va a l’est (Orient Mitjà i Àsia).

MÉS DE 100.000 PERSONES I UN CENTENAR D’ENTITATS JA S’HAN FET SEU L’ESTATUTEl procés de participació ciutadana culmina amb la Setmana de l’Estatut i la celebració del 25è aniversari de l’Estatut del 1979.

Més de 75.000 visites al web de l’Estatut, 5.000 qüestionaris sobre com ha de ser el nou text estatutari, desenes de documents d’ONG, sindicats, col·legis professionals, municipis i universitats, entre altres, amb opinions i reclamacions sobre la reforma estatutària. Aquesta és, fins a l’octubre, la resposta de la ciutadania a la campanya de participació que ha posat en marxa el Govern. Milers de persones han aprofitat l’oportunitat d’informar-se, de parlar, d’opinar, de

L’EUROREGIÓuna estructura per a l’acollida social i econòmicaEl Govern de la Generalitat ha aprovat la creació del Programa per a l’impuls i la creació de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània. Amb aquest acord el Govern dóna un impuls institucional a la creació d’aquest organisme de cooperació regional. El programa té la funció de promoure les relacions institucionals, culturals i econòmiques entre els països i les regions que integren aquest territori, per articular un espai que pugui afrontar millor els reptes socials i econòmics en el marc de la globalització i en el nou marc europeu. L’Euroregió Pirineus-Mediterrània, de la qual ja han acceptat formar part Catalunya, Aragó, les Illes Balears, i les regions franceses de Languedoc-Roussillon i Midi-Pyrénées, és un potent pol d’atracció econòmica, innovació i turisme del sud d’Europa. Aquesta unió significa aconseguir noves inversions i compartir recursos en comunicacions, infraestructures, recerca, innovació, cultura, medi ambient, turisme i patrimoni.La conjuntura actual pot facilitar la creació d’aquesta euroregió ja que s’ha iniciat el procés de descentralització a França i, alhora, el govern espanyol ha expressat la seva disposició perquè les comunitats autònomes participin a la Unió Europea. El dia 29 d’octubre, a Barcelona, se celebra la reunió fundacional, on els presidents de Catalunya, Pasqual Maragall; d’Aragó, Marcel.lí Iglesias, i de les Illes Balears, Jaume Matas, juntament amb el president de la regió francesa de Midi-Pyrénées, Martin Malvy, i el del Consell Regional del Languedoc-Roussillon, Georges Frêche, signaran la declaració fundacional de l’Euroregió Pirineus-Mediterrània.

Enlla

intercontinentals

viab

Nova York (Newark)

Filad

Buenos Aires/São Paulo

Duba

Enll

pote

viab

Mia

Mon

Quit

Lima/Bogotà/Caracas

Enllaços estratègics

(su

maduració del mercat)

Jap

Mè

Xin

Índ1açosaços

rcontinentaltine

bles (1a fase)1a f

a York (Newark (N

dèlfiaa

nos Aires/SãoAires

ai/Bahrainai/Bahrain 2laços ços

encialmentencialment

bles (2a fase)se)

ami

ntrealeal

to/Guayaquilo/Gua

a/Bogotà/Caraca/Bogotà/Carac 3llaços estratègiaços estratè

ubjecte a la bjecte a la

aduració del meió del m

pó

èxic

na

diadia

criticar o de reivindicar i ho han fet, majoritàriament, a través del web de l’Estatut (www.gencat.net/nouestatut). Unes 5.000 persones han participat en els actes del Bus de l’Estatut i més de 5.000 han enviat les seves propostes per correu a l’adreça postal 273 FD, mentre que un miler de ciutadans i ciutadanes han participat en xerrades i tallers sobre el nou text estatutari.Totes les propostes recollides a través del procés de participació es traslladaran en les properes setmanes a la Ponència Parlamentària encarregada de l’elaboració de l’Estatut. De l’anàlisi de les primeres aportacions, es pot concloure que el nou Estatut haurà d’incorporar drets (referents al benestar, la igualtat, l’autodeterminació i l’ús i la promoció de la llengua), un millor sistema de finançament i més competències (immigració, infraestructures, relacions exteriors i seleccions esportives).

Recta final de la campanya Amb la Setmana de l’Estatut, que té lloc del 18 al 29 d’octubre, el procés de participació arriba a la recta final amb un cicle de debats arreu del territori amb els quals s’ha volgut implicar tots els sectors. Aquesta recta final està, a més, marcada per la commemoració dels 25 anys de l’Estatut de 1979. El 27 d’octubre, el Govern aplega al Palau de la Generalitat els redactors d’aquest text per recordar junts l’aprovació en referèndum, ja fa 25 anys, de l’Estatut de Catalunya.

10 11

Reforç de professionals i més inversióUna de les respostes més immediates a la demanda educativa és la de reforçar el nombre de professionals a les aules. Per aquest motiu, aquest curs comença amb un increment net de 2.200 professors i professores; 1.300, a primària, i 900, a secundària. També s’han afegit entre 30 i 40 places d’auxiliars d’educació infantil, 14 educadors socials i 20 psicopedagogs i unitats de suport a l’educació especial (USEE) en 25 centres públics. A més, es garanteix la dotació d’assistents socials en tots els equips.Pel que fa a equipaments, la construcció i l’ampliació de centres escolars i instituts es concreta en 28 nous centres d’ensenyament infantil i primària, 9 instituts de secun-dària i 57 grans ampliacions, al mateix temps que s’han dut a terme 632 obres de reparació i millora amb una inversió global de 33,5 milions d’euros. La inauguració de noves instal·lacions i l’ampliació de centres s’han realit-zat majoritàriament a Barcelona comarques (26), Vallès occidental (16), Lleida (14) i Tarragona (13), si bé a totes les demarcacions se n’han produït segons les necessitats. El nombre de prefabricats amb què ha començat el curs 2004-2005 és 503 mòduls, 24 menys que el curs anterior. Totes aquestes actuacions es veuran reforçades amb el nou Pla de construccions escolars vigent fins al 2007, que preveu una inversió de 1.500 milions d’euros, i que es concreta en 204 centres de nova construcció, 79 subs-titucions d’espais, 229 grans ampliacions i 136 reformes d’adequació i rehabilitació.

75 milions diaris de les antigues pessetes per al transport escolar

Un total de 82 milions d’euros és la quantitat aprovada pels convenis subscrits entre el Departament d’Educació i els consells comarcals per a la gestió dels serveis de menjador, transport escolar i altres prestacions. Aquesta xifra és el 10,25 % més alta que el curs passat, que va ser de 74 milions d’euros. Amb aquestes beques, s’asseguren les condicions mínimes necessàries perquè els nens i les nenes segueixen correctament els horaris lectius.

La salut, matèria educativa

La preocupació per les condicions de l’entorn educatiu ha fet posar en marxa el programa “Salut i escola” que va di-rigit a 125.000 estudiants de tercer i quart cicle d’ESO dels

centres públics i concertats de Catalunya i que s’aplicarà de manera gradual fi ns al curs 2007-2008. L’objectiu és a-propar els serveis de salut als centres docents i en particu-lar als adolescents que hi estudien, per tal de promoure-hi actituds i hàbits saludables i detectar-hi problemes al més aviat possible, posant especial atenció a la salut mental. Durant el curs escolar 2004-2005 el programa es desenvolupa al Prat de Llobregat, Viladecans, Mataró, Granollers ciutat i Franqueses, Santa Coloma de Gramenet, el Baix Empordà, Barcelona ciutat (Ciutat Vella), Girona ciutat, Reus, Lleida ciutat, Tarragona ciutat, Cornellà de Llobregat i Igualada. El curs 2005-2006 el programa s’ampliarà als centres de l’Hospitalet de Llobregat, el Garraf, Mollet ciutat i la Llagosta, Blanes, Calella, Osona, Cerdanya, Sabadell ciutat i

La millora de la qualitat del sistema educatiu s’afronta aquest curs des de tres àmbits: el reforç de personal i equipaments, el programa d’acollida d’escolars nouvinguts i els plans d’innovació educativa. Mentrestant, el Departament d’Educació està seguint de prop la reforma de la llei educativa que prepara el Ministeri un cop aturada l’aplicació de la LOCE. Per primera vegada, l’educació és una prioritat pel Govern de Catalunya i també pel Govern de l’Estat espanyol i, per tant, hi ha una oportunitat històrica per augmentar signifi cativament la qualitat formativa de tota una generació.

Educació 2004-05

educació de qualitat!

Inversió en centres del Departament d’EducacióEntrada en funcionament 2004Modalitats Import (*) %Nova construcció 74,450 30,5 %Rehabilitació i grans ampliacions 93,090 38,1 %Actuacions de millora 33,570 13,8 %Equipaments escolars 36,880 15,1 %Altres actuacions 6,043 2,5 %Total 244,033 100 %(*) Dades en milions d’euros.

L’aula, espai de convivència. Els centres docents són el marc idoni per fomentar una societat basada en la justícia, el diàlegi la convivència.

cadascun del sectors que integren els consells. Hi ha dues convocatòries, una per als centres públics i una altra, per als concertats. En tots dos casos el consell ha de quedar constituït abans del 15 de desembre. Més informació: www.gencat.net/ense

Acollida d’estudiants nouvinguts

El curs ha començat amb 1.074.000 alumnes, a diferèn-cia del 1.036.000 alumnes de l’inici del curs passat. Això signifi ca que hi ha hagut un increment de 38.000 alumnes, 22.000 dels quals són nouvinguts. És a dir, 6 de cada 10 alumnes nous provenen d’altres països.En previsió de l’augment per l’efecte de la matrícula viva (el alumnes que van arribant durant el curs), la incorpo-ració de professorat no s’atura en la xifra de 2.200 sinó, que s’anirà incrementant en els mesos vinents segons les necessitats. Per facilitar la integració i la cohesió dels alumnes que es van incorporant, es disposa de diverses eines entre les quals destaquen les aules d’acollida i el Pla per a la llengua i la cohesió social, que s’aplica per primer cop.

Aules especials per a la integració

L’aula d’acollida és el lloc d’atenció immediata de l’alumnat estranger, que prové sovint de sistemes for-matius i realitats culturals diferents i que, molts cops, s’incorpora a meitat de curs. Es tracta de dotar els cen-tres del personal i els equipaments necessaris per tal que aquests alumnes adquireixin els coneixements i les capacitats que afavoreixin la seva progressiva incorpo-ració a les aules ordinàries. Hi haurà 699 aules d’acollida: 599 en centres públics i 100 en concertats, per atendre els escolars immigrants allà on cal i trencar la tendència a la concentració dels nous alumnes en els centres públics. La distribució per territoris és la següent:

Barcelona-ciutat 109Barcelona-comarques 151Baix Llobregat-Anoia 59Vallès Occidental 54Girona 78Lleida 47Tarragona 72Terres de l’Ebre 29

Participeu en les eleccions dels consells escolars Entre el 23 i el 30 de novembre tenen lloc les eleccions per renovar els consells escolars dels centres docents sostinguts amb diners públics. Els consells participen en la gestió i el control dels centres i són l’instrument per garantir que la veu i l’opinió de la comunitat educativa (professorat, alumnes, mares i pares, personal d’administració i serveis, administració i institucions) es tinguin en compte. Per aquest motiu, el Departament d’Educació demana la participació activa de totes i tots els implicats. L’educació necessita el compromís de tota la comunitat i aquesta és una eina clau per fer-lo efectiu. El procés electoral renovarà la meitat dels membres de

12 13

Educació 2004-05

Terrassa ciutat. Al llarg dels cursos 2006-2007 i 2007-2008 s’implantarà a tot el territori català. El projecte el duen a terme principalment profession-als d’infermeria en col·laboració amb els professionals educatius. El programa fa èmfasi en l’orientació dels adolescents sobre sexualitat, la contracepció i les malal-ties de transmissió sexual. En salut mental i consum de drogues i alcohol, es treballen els vincles i les relacions amb les amistats, els educadors i les famílies, mitjançant conceptes com l’autoestima, l’autoimatge corporal i la tolerància a la frustració. El programa inclou també la promoció d’un sentit crític davant les pressions a favor del consum, i vol augmentar la percepció del risc de les drogues. S’hi promou, a més, l’aprenentatge d’hàbits ali-mentaris saludables i la pràctica d’activitat física.

Un espai per a la igualtat d’oportunitatsPla per a la llengua i la cohesió social

Les projeccions demogràfi ques preveuen que durant aquest curs el nombre d’estudiants de nacionalitat es-trangera en educació infantil, primària i secundària a Catalunya se situarà als voltants del 10%, un percentatge semblant al dels països de la Unió Europea. És evident que la immigració és un dels grans reptes que cal afrontar per tal d’aconseguir un país sense exclusió social, acollidor i obert al món. En aquest sentit, l’escola, en ser un dels primers espais de contacte entre la societat catalana i l’immigrant, esdevé el marc idoni per potenciar els fona-

ELECCIONS ALS CONSELLS ESCOLARS

Entre el 23 i el 30 de novembre tenen

lloc les eleccions per a la renovació del

consells escolars dels centres docents

públics i concertats. Participeu-hi!

Origen geogràfi c de l’alumnat estrangerCurs 2003-2004 Amèrica Central i del Sud 47,4 %Magrib 27,2 %Unió Europea 6,0 %Europa no comunitària 9,1 %Àsia i Oceania 5,7 %Àfrica subsahariana 4,1 %Amèrica del Nord 0,5 %

Acollir i aprendre dels nouvinguts. El nou Pla per a la llengua i la cohesió social vol consolidar el català com a eix vertebrador d’un model plurilingüe i intercultural amb finalitat d’integració perquè involucra a tothom

Més recursos i instruments. El Govern posarà en marxa plans d’innovació que garanteixin l’accés a les eines pedagògiques més avaçandes, sense descuidar l’atenció a la diversitat.

14 15

L’entorn també compta. Fomentar els hàbits saludables en l’alimentació, l’activitat física i les relacions socials són objectius del model educatiu que es posa en marxa aquest curs.

Les demandes de la Generalitat La futura LOCE s’ha començat a debatre i des de Catalunya es vol participar activament en la seva elaboració. Els objectius de la Generalitat per a la nova norma educativa es poden concretar en:1 Reduir el fracàs escolar. | 2 Millorar el rendiment de tot l’alumnat i incrementar la població amb estudis postobligatoris (batxillerat i formació professional).| 3 Incrementar les places escolars públiques de 0-3 anys.| 4 Garantir la gratuïtat de l’educació infantil de 3-6 anys en els centres sostinguts amb fons públics i plantejar la conveniència d’establir-ne l’obligatorietat. | 5 Promoure una educació de qualitat

i innovadora per afavorir la igualtat, el progrés i la cohesió social. | 6 Assolir la competència en llengües estrangeres i en l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. | 7 Impulsar la gestió autònoma, participativa, democràtica i responsable dels centres educatius. | 8 Crear una xarxa educativa d’utilitat pública de qualitat i compromesa socialment i educativa amb els reptes del segle XXI.| 9

Disposar d’un professorat laboralment reconegut, professionalment qualifi cat i socialment compromès. | 10 Tenir una formació profes-sional adaptada a les necessitats del teixit empresarial i que satisfaci les necessitats educatives d’una societat globalitzada.

ments d’una cultura democràtica basada en la justícia, el diàleg i la convivència. Per aquest motiu, el Departament d’Educació dóna un nou impuls al Pla d’actuació per a l’alumnat de nacionalitat estrangera (PAANE). El Pla preveu invertir més de 35 milions d’euros per aconseguir els objectius de consolidar la llengua catalana a l’escola, fomentar l’educació inter-cultural i promoure la igualtat d’oportunitats. El nou pla es diferencia de l’anterior perquè adopta una visió més global. Mentre que abans se centrava en l’aprenentatge del català, aquest any, a més, es presta aten-ció a altres aspectes com ara l’acolliment dels alumnes, tant a l’escola com a l’entorn, i els aspectes emocionals de relació i convivència. De la mateixa manera que el coneixement de la llengua permet les relacions person-als, aquestes relacions són les que ajuden els alumnes de nacionalitat estrangera a millorar la inserció al país i el coneixement del català. De fet el nou pla es dirigeix a tots els alumnes del país i no tan sols als de nacionalitat estrangera. Cal destacar que la presència i la convivència a les aules d’alumnes de països molt diversos és un enriquiment per al sistema educatiu, ja que permet a l’alumnat prendre consciència tant de la diversitat cultural com dels valors comuns que compar-tim. En defi nitiva, el Pla vol consolidar el català, llengua vehicular del sistema educatiu, com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe i intercultural, amb una fi nalitat de cohesió social.

Innovació educativa

El curs ha començat amb 76 nous cicles formatius de formació professional que es poden fer compatibles amb la vida laboral, i que ja han registrat 4.000 matricula-cions noves. D’altra banda, s’han posat en marxa 90 aules obertes per al tractament de la diversitat de l’alumnat en instituts i s’han iniciat, de manera experimental, incorpo-racions d’integradors socials en alguns centres.Durant aquest curs, es presentaran públicament els pro-grames d’innovació educativa que començaran a implan-tar-se a partir del proper any escolar, entre els quals cal destacar: el Pla contra el fracàs escolar i per a la millora del rendiment escolar, el Pla per a l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació als centres educatius, el Programa d’aprenentatge de llengües estrangeres i el Programa de biblioteques escolars i d’estímul a la lectura, entre altres.

L’educació és cosa de tots i totes. Va molt més enllà de les hores lectives i demana la participació i el compromís de tots els agents socials. Tant dels directament implicats en els consells socials (professionals, pares, mares, institucions i administracions) com del conjunt de la societat que treballa per fer un país millor i més competitiu internacionalment.

16

El Pla de govern 2004-2007 és el conjunt d’accions que emprendrà el Govern en aquesta legislatura amb un calendari associat a cadascuna d’elles. El Pla és un

instrument de concreció política amb més de 1.500 mesures, que no existia fi ns ara, i que vol coordinar transversalment les iniciatives dels diversos departaments de la Generalitat. Respon a la voluntat de fer àgil i transparent la gestió política. En podeu consultar tots els detalls al web: www.gencat.net/pladegovern. En el debat de política general al Parlament, el president de la Generalitat en va destacar les deu mesures més rellevants que es portaran a terme el 2005. Són aquestes:

17

9.000 habitatges nous, 4.000 dels quals seran de lloguer. El Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007 preveu, entre altres accions, la construcció d’aquest nombre d’habitatges per l’any vinent. Incrementar el parc d’habitatge públic i fomentar la cultura del lloguer són elements clau per frenar la pujada del cost de l’habitatge i avançar perquè tothom hi tingui accés.

Més recursos per construir i rehabilitar escoles. La població escolar torna a créixer a Catalunya. Calen més escoles i rehabilitar, en molts casos, els edificis que ja hi ha per millorar i adequar l’entorn educatiu. El Pla de construccions escolars té un cost previst de 416 milions d’euros per al 2004-2005.

Més professionals a l’atenció primària. Al final de l’any 2005, el 38% dels centres d’atenció primària, d’on faci més falta, hauran vist incrementada la seva plantilla de metges i pediatres. L’atenció primària, la que és més a prop de la ciutadania, rebrà més recursos perquè sigui més àgil i eficient.

1.500 noves places residencials per a la gent gran. Aquesta actuació suposa una inversió de 80 milions d’euros en un sol any i s’emmarca en un objectiu ambiciós: assolir

l’any 2007 la referència europea de dues places públiques d’atenció residencial per cada cent persones de més de 65 anys.

Desplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona. La policia de la Generalitat es desplega finalment a la capital de Catalunya, amb una comissaria a cada districte. Això implicarà una inversió en equipaments de 140 milions d’euros i una despesa de 96 milions d’euros. És una mesura que vol contribuir a la millora de la seguretat ciutadana.

145 actuacions urgents a les conques fluvials catalanes, des de la Costa Brava fins a l’Ebre. Amb aquestes actuacions, el Govern vol incrementar els recursos hídrics i millorar-ne la gestió, impulsant una nova cultura de l’aigua que no malmeti la riquesa natural del país per a les futures generacions.

Millores en la difusió del català al món amb la refundació de l’Institut Ramon Llull. Concreta-ment es plantegen dos objectius per a aquesta institució. Per una banda, establir acords de col·laboració amb institucions de tots els països de parla catalana, i, per una altra banda, instaurar càtedres Ramon Llull de llengua catalana a deu universitats espanyoles.

Els compromisos amb la gent

InfoCatalunya

pla de govern

Un operador públic per estendre la banda ampla. Bona part de Catalunya està mancada de les infraestructures necessàries que fan possible el desenvolupament tecnològic i això suposa una hipoteca per al futur. El Govern crearà l’any vinent, conjuntament amb el món local, una empresa que serà l’encarregada de construir una xarxa de banda ampla que acceleri l’acostament dels serveis tecnològics avançats arreu de Catalunya.

Consolidació de Catalunya com a referent biomèdic internacional. L’any vinent el Govern propiciarà la creació d’un agrupament estratègic dels diferents organismes, institucions i empreses de prestigi en el sector biomèdic i sanitari a Catalunya. L’objectiu és crear un pol de recerca i desenvolupament que acabi consolidant una “bioregió” competitiva internacionalment.

Línia fèrria d’ample internacional des del port de Barcelona fins a la frontera francesa. L’any 2005 s’impulsarà de manera decisiva aquesta obra que ha d’estar enllestida l’any 2009. Aquesta connexió ha de potenciar definitivament el Port de Barcelona, però també incrementar el transport ferroviari de mercaderies, que té molt menys impacte ambiental que el transport per carretera.

Per mantenir aquests nivells d’atenció i qualitat, cal millorarel sistema de finançament de la sanitat en general.També s’ha constituït un grup de treball per a la racionalitzaciói el finançament de la despesa sanitària amb expertsreconeguts en aquest àmbit. Aquest grup té l'encàrrec delGovern d'analitzar i proposar mesures correctores quepermetin racionalitzar la despesa, mantenint l'eficiència i laqualitat dels serveis. Està previst que presentin els primersdocuments per gener.

el 17,3%,1.212.083 persones,són majors de 65 anys

són homesel 41,03%497.354

Altres1,85%

Els recursos econòmics de la sanitat

homes76,5 anysdones83,2 anys

Com es distribueix el pressupost

Farmàcia24,03%

Atenció primària21,09%

Atencióhospitalària47,28%

Atenciósociosanitària2,95%

Salut mental2,80%

6.926.191 persones són la poblacióde referència pel sistema sanitari

d’aquestes:

són donesel 57,97%702.662

Esperança devida en néixer

El model sanitari català s’ha caracteritzat sempre pel seu alt nivell de qualitat i per donar accés universal en l'assistènciaa totes les persones, sigui quin sigui el seu origen. Arrossega doncs, un cert desequilibri entre els recursos disponiblesi l'increment de la població. Actualment, prop de 7 milions de persones tenen la targeta sanitària individual (TSI) i,per tant, tenen dret als serveis sanitaris de la xarxa pública catalana. A aquest increment poblacional cal afegir-hi, amés, l'envelliment de la població i la incorporació de les noves tecnologies.

A la vista del pressupost, ja s’han posat en marxa algunes accions permillorar l’eficiència del sistema. Per una banda, dotar de més recursos al’assistència primària, la qual cosa implica millorar l’ús que fem de l’atencióespecialitzada (hospitalària, salut mental i sociosanitària). Per una altra,la despesa en farmàcia, que suposa gairebé el 25% del total, s’anirà reduintamb un seguit de mesures entre les quals destaquen l’augment de laprescripció i dispensació de medicaments genèrics.

Taxa de natalitat. Per mil.

9,5

Taxa de defuncions. Per mil.

8,9

Creixement de la població immigrant.

5,05%

2002

5,73%

2003

PRESSUPOST SANITARIany 2003

any 2004

5.489,98 milions

6.501,75 milions +15%

el 100% del finançament ve dels impostosDes de l’any 2000, la sanitat es finança pels impostos i no perles cotitzacions a la Seguretat Social, que van íntegramenta les pensions. Per tant, és des de la caixa comuna de l’Estatque s’ha de plantejar la principal solució del seu finançament.

Impostos

Cotitzacions

REFERÈNCIES

200019981997199619951989

anys

72,8 79,2 85,1 94,4 97,3 100

27,220,8

5,6 2,7

14,9

Evolució dels percentatges sobre el total del finançament

18 19

20

El compromís del FòrumEl Fòrum ens ha deixat el Compromís de Barcelona, una declaració de ciutadans i ciutadanes per a un desenvolupament just, humà i sostenible. El document proposa el diàleg i la negociació com a eina de construcció del món, demana que es reconegui la diversitat cultural com a patrimoni de la humanitat i defensa un model econòmic més just i solidari. Per aconseguir-ho, es proposa apropar el govern a la ciutadania. En aquesta línia es mou l’Agenda de Barcelona per al Desenvolupament, un document redactat per un destacat grup d’economistes que discuteix els límits de la política econòmica neoliberal. L’Agenda posa en dubte les receptes econòmiques clàssiques per als països en desenvolupament i demana que aquests països puguin participar en el disseny de la política econòmica mundial. Per una altra banda, el Fòrum ha recuperat un extens territori degradat de Barcelona i Sant Adrià de Besòs, integrant una depuradora, una central tèrmica i altres instal·lacions tradicionalment incòmodes en l’entramat urbà de les ciutats. La pèrgola fotovoltaica és un dels exemples de l’aplicació de la sostenibilitat. El Fòrum tindrà continuïtat a Monterrey l’any 2007.

222

Entrevista

Si pregunteu a l’Ester, en Jorge, la Cristina, la Lali o en Narcís què han fet per vacances, us diran que esborrar ratlles i notes en els llibres dels seus

fills. No han estat els únics, perquè els pares i les mares dels 500 alumnes del CEIP Dolors Monserdà Santapau, a Barcelona, s’han proposat reutilitzar tots els llibres escolars. En altres escoles es reciclen d’un curs a l’altre alguns llibres de text, d’alguna matèria o d’algun curs. Però els cinc pares de la comissió de llibres de l’associació de mares i pares d’aquest centre es van proposar un projecte ambiciós. El van batejar Projecte Libris, i és un pla de socialització que abasta tots els llibres, tant els de text, com els d’ús i els de lectura.Una iniciativa tan “agressiva” no hauria estat possible sense una comissió de pares i mares ben avinguts i una bona disposició de la direcció del centre. Finalment, la resta de pares i mares també van estar d’acord amb el projecte per deixar a l’escola els llibres comprats, i així es va decidir en assemblea. El dia de Sant Jordi s’havia explicat el Projecte Libris a tothom. Els cinc pares van muntar una parada de llibres presidida per la mascota del projecte, un llibre que camina. El lema del projecte Libris és “Educar, reutilitzar i estalviar”, per aquest ordre. Tot i que l’estalvi és important, no és l’objectiu prioritari del

projecte. Tanmateix, les xifres són per engrescar-s’hi. Fins a aquest curs els llibres costaven a les famílies entre 68 i 160 euros, segons el curs, i ara paguen una “tarifa plana”. S’han establert dues quotes: les famílies amb infants de P3 a P5 paguen 12 euros l’any, i els que tenen fills i filles entre primer i sisè, 40 euros. Un cop els números fets, calia saber quins llibres es farien servir el curs següent. Després van començar a recollir els llibres, un per un. Aleshores es van fer una idea de quins llibres eren aprofitables, i quins no ho eren, per fer-ne la comanda. Van calcular que, perquè el projecte funcionés, cada any s’havien de reutilitzar dues terceres parts dels llibres, i que cada llibre havia de tenir una vida útil de quatre anys, els de text, i de sis anys, els de lectura.Quan van tenir tots els llibres, en van fer lots que barrejaven llibres nous i vells. A cada llibre hi va una etiqueta, un ex libris, que indica el nom del nen o nena que posseeix el lot aquell curs. Als nens i les nenes els fa molta gràcia saber de qui va ser el llibre el curs anterior, i és una manera que es responsabilitzin de “llegar” el llibre en bon estat. El Projecte dóna més anys de vida als llibres. No és una vida eterna, sinó d’uns quatre anys, sempre que no hi hagi canvis de plans d’estudis pel mig, però almenys és una vida més llarga i no cal comprar-los tots cada any.

Bones pràctiques. Les polítiques no només s’impulsen des dels governs. Els ciutadans i les ciutadanes són, sens dubte, els que més treballen en el dia a dia que fa avançar el país. En molts casos, a més, és un treball actiu que fa que s’impliquin en millores col·lectives. Aquest és el cas de l’Associació de Mares i Pares de l’escola Dolors Monserdà Santapau. El seu projecte per als llibres escolars, que també es porta a terme en altres escoles, és una via per educar, reutilitzar i estalviar.

23

adreces pràctiques

i per aquesta tardor...

Aquests telèfons us serviran per obtenir informació immediata, i les adreces web, per aprofundir més en la consulta. Podeu retallar la pàgina per tenir-la a mà.

EstatutParticipació en el nou Estatutwww.gencat.net/nouestatut

Cultura, fires internacionalsInstitut Ramon Llullwww.llull.net

ConsumInstitut Català del Consumwww.icconsum.org/

Polítiques per a les donesInstitut Català de la Donawww.gencat.net/icd

Educaciówww.gencat.net/ensewww.gencat.net/dursi

Signatura electrònicawww.idcat.net

Pla de governwww.gencat.net/pladegovern

Pla de recerca i innovació de Catalunya

www.pricatalunya.net

Telèfon d’atenció ciutadana A Catalunya: 012 Fora de Catalunya: 902 400 012Estranger: 00 34 902 400 012

Informació telefònica general

Telèfon d’emergències112 www.gencat.net/interior

CatalunyaInfo

12.525 milions d’euros per polítiques socials. La inversió per habitant creix el 65%. Pàg. 12

Pressupostos 2005Primers ajuts per a la rehabilitació integral d’àrees en tretze municipis. Pàg. 10

Llei de barris

Informació d’interès ciutadà. Núm. 3 Gener ’05

Habitatge, posem la primera pedra

Una nova política d’habitatge al servei dels ciutadansL’any 2005 és decisiu per Catalunya perquè és l’any del nou Estatut d’Autonomia, que serà l’instrument jurídic i polític més important per millorar les polítiques de benestar del Govern de la Generalitat i les estratègies que defineixin què i com serà el nostre país d’aquí a 25 anys.Però el Govern de la Generalitat treballa, molt especialment, per oferir respostes immediates a les necessitats quotidianes dels ciutadans en el camp dels serveis i les polítiques públiques. Una de les principals és la política d’habitatge, que impulsem a través del Pla Català pel Dret a l’Habitatge 2004-2007 i que presentem en aquest tercer número de l’InfoCatalunya. El Pla vol fer més fàcil l’accés a l’habitatge, incrementant l’oferta de lloguer assequible i millorant la qualitat del parc d’habitatges de Catalunya. És així com donarem resposta a una preocupació compartida per bona part de la societat catalana.No serà pas fàcil. Però podeu estar segurs que el govern de la Generalitat, juntament amb els ajuntaments i les forces socials i econòmiques, treballa perquè el conjunt de la ciutadania pugui exercir el dret a l’habitatge en les millors condicions possibles.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

Notícies 4Llei de barris 10 Pla d’habitatge 12Pressupostos 2005 18 Professionals i centres de salut 20 Bones pràctiques 22 Directori 23

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaDisseny: Jardí+UtensilFotografies de l’interior: Arxiu MNAC (pàg. 5), Mariano Herrera (pàg. 7 i 22), Pepe Navarro (pàg. 10-11), Txema Salvans (pàg. 12-17).Infografia: Jaume Serra (pàg. 5 i 18-21)Agències: Photodisc i Iberimage

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004Adreça web: www.gencat.net

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneual 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

3

Julia i Alejandro mostren una promoció d’habitatges de protecció oficial a Barcelona. Fotografia de la coberta: Mariano Herrera

notíciesInfoCatalunya

El Departament d’Educació ha convocat 3.680 places d’oposicions de mestres i professors per al proper curs 2005-2006. La convocatòria es concreta en 1.950 per a infantil i primària i 1.730 per a secundària i abasta totes les especialitats, circumstància que no es produïa des de fa molts cursos. Un altre dels compromisos del Departament és el de reduir del 20% al 4% el nombre de professors interins en els pròxims tres anys i millorar la seva estabilitat laboral. Aquest objectiu suposa un important esforç pressupostari en un context de creixement de la població escolar.

Radars fixos, menys accidents

4 5

CONVOCADES

3.680NOVES PLACES DE MESTRES

Des del mes passat hi ha 21 nous radars fixos degudament senyalitzats a les carreteres catalanes. És una mesura del Pla integral contra la velocitat excessiva iniciat pel Servei Català del Trànsit, que té per objectiu reduir el 15% en tres anys el nombre de persones mortes o ferides greus a la carretera. Segons càlculs de la Unió Europea, reduir en 9 quilòmetres per hora la velocitat mitjana comporta una reducció del 30% dels accidents. La col·locació de

radars en els trams on es registren més accidents per excés de velocitat persegueix la prevenció d’accidents i no té un objectiu sancionador.

Mèxic i Catalunya han tingut una relació molt propera, especialment per l’acolliment que aquest país va donar als prop de 5.000 republicans catalans que s’hi van exiliar. Durant la dictadura, la cultura catalana va continuar existint en bona part gràcies als escriptors exilats a Mèxic, entre els quals hi havia Avel·lí Artís-Gener, Pere Calders, Josep Carner i Anna Murià. Aquest any les cultures mexicana i catalana s’han retrobat a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara (FIL), la més important d’Hispanoamèrica. L’elecció de Catalunya com a país convidat a la FIL ha portat creadors culturals a Mèxic: escriptors, editors, artistes plàstics, companyies teatrals, músics i arquitectes s’han desplaçat fins a Guadalajara per mostrar la contemporaneïtat i la diversitat cultural catalana. Cal destacar el premi de Literatura Llatinoamericana i del Carib a l’escriptor barceloní Juan Goytisolo

Catalunya es retroba amb Mèxic a la Fira Internacional del Llibre de Guadalajara

i el premi ArpaFIL a l’arquitecte Oriol Bohigas així com l’homenatge al desaparegut Manuel Vázquez-Montalbán. Entre les activitats que van mostrar la força creativa catalana destaquen les exposicions de Dalí i Miquel Barceló i la diversitat de les actuacions musicals amb interprets com Lluís Llach, Miquel Poveda, Ojos de Brujo o els DJ del SonarClub. Arran de la Fira s’incrementarà la difusió de la cultura catanana a Mèxic amb els següents acords:

1 Celebració a Guadalajara del Dia del Llibre (Sant Jordi). | 2 Creació del Centre d’Estudis Catalans i d’un lectorat de llengua catalana a la Universitat de Guadalajara. | 3 Acord entre la Universitat de Guadalajara i la Universitat Oberta de Catalunya per impulsar projectes d’educació virtual. | 4 Encàrrecs de biblioteques mexicanes a editorials catalanes per ampliar els seus catàlegs bibliogràfics. | 5 Creació del premi Juan Rulfo de literatura catalana a partir del 2005. | 6 Publicació de cinc llibres dedicats a la literatura catalana per part de l’editorial Fondo de Cultura Económica.

El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) ha obert de nou les portes, i mostra ja totes les seves col·leccions al Palau Nacional de Montjuïc rehabilitat per l’arquitecta italiana Gae Aulenti. Fins ara, els períodes artístics exposats al Palau Nacional eren els del romànic i el gòtic, a més de la col·lecció del llegat de Francesc Cambó. Al nou MNAC s’hi poden veure, també, obres del renaixement i el barroc, els segles XIX i XX, la col·lecció de fotografia, la de numismàtica, la de dibuixos i gravats, així com la col·lecció Thyssen-Bornemisza de pintura europea del segle XIII al XVIII i la col·lecció de pintura catalana de Carmen Thyssen-Bornemisza.

EL NOU MNAC, 1.000 ANYS D’ART CATALÀ

Romànic segles XI a XIII La col·lecció del MNAC de pintura mural romànica és de les més importants en l’àmbit internacional. Destaquen els murals provinents de les esglésies de Sant Climent i de Santa Maria de Taüll.

Gòtic segles XIII a XVÉs un dels períodes més destacats de l’art català, que coincideix amb el moment de màxim esplendor polític i econòmic de la Corona d’Aragó. Cal remarcar la importància dels retaules pictòrics, la pintura mural i la pintura sobre taula. Entre els autors destaquen Bernat Martorell, Jaume Huguet i Bartolomé Bermejo.

Renaixement i barroc segles XVI a XVIIIEl MNAC disposa d’una àmplia mostra de pintura catalana, espanyola i europea d’aquest període. Autors com Ayne Bru, Pere Fernàndez, Joan de Burgunya, El Greco i Francisco de Zurbarán permeten seguir l’evolució artística a Catalunya.

Art dels segles XIX i XXLa Catalunya industrial va resultar un bon marc per a la creació artística, especialment, al final del segle XIX quan es produeix l’explosió creativa del Modernisme. El MNAC compta amb pintures modernistes de Ramon Casas, Santiago Russinyol i Isidre

Nonell, però també

mobiliari amb dissenyat per Gaudí, Puig i Cadafalch i Domènech i Montaner, així com peces de joiera de Lluis Masriera. També hi ha pintura i escultura noucentista i de les primeres avantguardes del segle XX.

Dibuixos i gravats segles XVI a XXCal assenyalar, per la qualitat de la col·lecció i per la importància que van tenir per l’art català, els cartells modernistes, entre els quals hi ha els de Ramon Casas, que poden veure’s en aquest espai expositiu.

Gabinet Numismàtic de Catalunya segles IV aC a XXIMés de 130.000 peces, entre monedes, medalles i paper moneda, formen la col·lecció de numismàtica. Destaquen les primeres monedes de plata fabricades a la península ibèrica, a Empúries, i les monedes emeses a Catalunya.

Col·lecció de pintura catalana de Carmen Thyssen-Bornemisza segles XIX i XXFormada per una vintena d’obres de gran qualitat, com “La catedral dels pobres” i “L’Abim” de Joaquim Mir, “Le Paon Blanc” d’Anglada Camarassa o “Interior a l’aire lliure” de Ramon Casas, entre altres.

Col·lecció de fotografia segles XIX i XXLa fotografia ocupa un espai propi dins del MNAC per tal de reflectir l’evolució d’aquest art des del seu naixement -vinculat a experiències científiques i tècniques- fins a les avantguardes històriques, el fotoperiodisme de la Guerra Civil i les noves avantguardes de la postguerra amb autors com Català-Roca, Colita, Oriol Maspons, Xavier Miserachs o Leopoldo Pomés, entre altres.

Col·lecció Thyssen-Bornemiszasegles XIII a XVIIILa col·lecció està formada per obres de la Siena gòtica, del tardogòtic de Florència, del Qºuatroccento italià, pintura centreeuropea i del segle d’or espanyol. Entre les obres sobresurten la “Madonna” de Fra Angelico i “La Immaculada Concepció” de Francisco de Zurbarán.

Col·lecció Cambó segles XIV a XIXFormada per obres de pintura renaixentista i barroca de les escoles espanyola, italiana, holandesa, flamenca, francesa i alemanya. Hi ha autors com Tiziano, Rubens, Tiepolo, Zurbarán i Goya, entre altres.

On són? AP-2: Les Borges Blanques. | A-2: Tàrrega. | N-II: Pont de Molins. | N-240: Vallmoll. | C-31: Viladecans, El Prat de Llobregat, Montgat i Alella. | C-32: Viladecans, Gavà i Sant Boi de Llobregat. | C-17: Parets del Vallès, La Llagosta i Tagamanent. | C-35: Caldes de Malavella. | C-25: Arbúcies i Vilobí d’Onyar. | C-14: Reus i Bassella. | C-58: Sant Quirze del Vallès. | T-11: Reus.

6 7

notíciesInfoCatalunya

240.000 FAMÍLIES ES BENEFICIARAN DELS AJUTS PER INFANTSUnes 240.000 famílies i uns 275.000 infants es beneficiaran enguany dels ajuts del Departament de Benestar i Família a les famílies amb infants a càrrec de 0 a 6 anys. Totes les famílies amb fills i filles de 0 a 3 anys que ho sol·licitin rebran 575 € per infant, i les famílies nombroses o monoparentals amb infants de 0 a 6 anys, 650 € per fill o filla. D’altra banda, les famílies en situació de feblesa econòmica també es podran acollir a una prestació de 3.200 € per part, adopció o acolliment múltiple de tres o més infants si els ingressos familiars no superen els 23.000 € anuals, i de 2.400 € quan els ingressos oscil·lin entre 23.000 € i 37.509,38 €. Aquestes ajudes són complementàries amb totes les prestacions per a famílies amb infants a càrrec. El Departament de Benestar i Família ha creat un nou ajut universal per part, adopció o acolliment múltiple, del qual es podran beneficiar al voltant de 1.370 famílies. Els ajuts es faran efectius per mitjà d’un únic pagament en l’any de naixement o de formalització de l’acolliment o adopció dels infants i varien en funció del nombre d’infants. És a dir, seran de 650 € per família amb dos fills, de 1.000 € per família amb tres fills i de 1.200 € per família amb quatre o més fills. Es poden sol·licitar tots els ajuts a partir de l’ú de febrer a les oficines de Benestar i Família, per Internet a www.cat365.net o per telèfon al 902 01 23 45.

Malalties com la diabetis, l’Alzheimer, el Parkinson o els trastorns cardíacs es podrien arribar a curar algun dia. Les expectatives per al tractament

d’aquestes afeccions se centren a arribar a controlar la transformació de les cèl·lules mare en teixits de l’organisme mitjançant el cultiu en laboratori. Per aquest motiu, els principals centres de recerca biomèdica del món han iniciat projectes d’investigació en l’anomenada medicina regenerativa o enginyeria de teixits humans. Catalunya no vol quedar enrere per aconseguir curar algun dia aquestes malalties, que tenen un fort impacte en la qualitat de vida de les persones. La Generalitat ha posat en marxa a Barcelona, juntament amb el Ministeri de Sanitat, el Centre d’Investigació en Medicina Regenerativa, el qual està dirigit pel doctor Juan Carlos Izpisua, professor del Salk Institute de Califòrnia i considerat un dels principals especialistes en biologia del desenvolupament. L’edifici del centre estarà ubicat al Parc de Recerca Biomèdica de

Barcelona (carrer del Dr. Aiguader, 80) i estarà enllestit a final del 2005. Mentrestant, els investigadors treballen en unes dependències provisionals. El Centre, gestionat i finançat a parts iguals per la Generalitat de Catalunya i l’Institut de Salut Carles III compta fins al 2007 amb un pressupost total de 18 milions d’euros. La iniciativa és un exemple de l’impuls que s’està donant a la biomedicina a Catalunya. Des del Govern s’ha promogut la constitució de la Bioregió, un agrupament estratègic que facilitarà la recerca de diferents agents públics (universitats, hospitals i centres de recerca) i privats (laboratoris farmacèutics o empreses de tecnologies sanitàries i biotecnologies) en el sector biomèdic i sanitari. L’objectiu és crear un pol de recerca i desenvolupament que consolidi Catalunya com una bioregió competitiva internacionalment. Un altre exemple és el compromís del Govern per finançar amb 28 milions d’euros un projecte sobre metàstasi dirigit pel reconegut científic Joan Massagué a l’Institut de Recerca Biomèdica dins del Parc Científic de Barcelona.

Catalunya aposta per la recerca biomèdica amb noves instal·lacions

Més agilitat en els tràmits per sol·licitar la renda mínima d’inserció El Departament de Benestar i Família està ultimant el projecte d’informatització dels tràmits de sol·licitud i de gestió dels expedients de les persones i famílies que s’acullen a la renda mínima d’inserció (RMI). La RMI és una prestació social d’aquest Departament i del de Treball i Indústria, la finalitat de la qual és el restabliment de l’autonomia de les persones que es troben en situació de pobresa, que es tramita sempre a través dels serveis socials d’atenció primària. Aquest projecte, pioner a l’Estat, permet efectuar tots els

tràmits i el seguiment de qualsevol sol·licitud sense cap document en suport paper. A mitjà termini, aquest sistema s’implantarà a tots els serveis socials de Catalunya. L’aplicació redueix dràsticament el temps de la tramitació, és més transparent i millora la gestió qualitativa del programa. Hores d’ara, s’estan portant a terme sessions formatives per a tots els professionals de serveis socials i en breu s’aplicarà a Sabadell, Lleida, Girona, Santa Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona i L’Hospitalet de Llobregat.

902 111 444

REFORÇ DE LES URGÈNCIES SANITÀRIES PER LA PASSA DE GRIP

El Departament de Salut ha reforçat els mecanismes del Pla integral d’urgències de Catalunya (PIUC) a l’atenció primària prioritzant les visites espontànies sobre les programades. El Departament recorda que totes aquelles persones que es puguin veure afectades per un quadre gripal amb febre consultin el seu metge de capçalera i, en cas

de necessitar atenció mèdica fora de l’horari del seu centre, acudeixin o contactin amb els serveis d’atenció primària continuada. Per conèixer quin és el centre d’atenció primària (CAP) més proper al seu domicili poden adreçar-se al telèfon permanent Sanitat Respon al 902 111 444 o al web del Departament: www.gencat.net/salut

SANITAT RESPON

8 9

notíciesInfoCatalunya

Incentius per a joves agricultorsEls joves que vulguin crear la seva primera instal·lació agrícola disposaran de més ajuts durant el 2005. El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ha incrementat els ajuts de 15.000 € a 20.000 €. A més, si la persona jove que crea la nova explotació agrícola és una dona l’ajut s’incrementa el 10%, i si es tracta d’una instal·lació en una zona de muntanya s’atorga un ajut complementari d’un altre 10%. Amb aquests ajuts es vol aconseguir rejovenir el camp català. En aquest sentit, també s’està avançant en la constitució del Fons Català de Terres, que estarà format per explotacions agrícoles comprades per la Generalitat a persones que vulguin deixar el treball al camp, per oferir-les a joves agricultors o altres que vulguin ampliar les seves explotacions per fer-les més rendibles.

ELS PAISATGES un valor afegit que cal preservar

País de mar, planes i muntanyes, de pobles petits i mitjans, de grans ciutats i espais

industrials, Catalunya té una gran diversitat paisatgística. Els paisatges catalans, tant els naturals com els rurals o els urbans i periurbans, formen les diferents identitats catalanes: ribagorçans, lleidetans, osonencs, empordanesos, barcelonins, del Priorat... tots tenen els seus referents visuals on es pot llegir part de la relació que les comunitats mantenen amb el territori. Classificar i catalogar, preservar, recuperar i valorar aquests espais són algunes de les tasques de les quals s’ocuparà l’Observatori Català del Paisatge, un organisme nou format pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques juntament amb les universitats públiques catalanes, les diputacions provincials, les organitzacions de municipis, els col·legis professionals i les fundacions dedicades al paisatge. Per al procés de catalogació dels paisatges catalans caldrà la implicació directa dels habitants en la definició dels espais de la seva localitat que consideren atractius pel seu valor

visual, ambiental, cultural, social o històric, així com dels objectius de qualitat que hauran d’assolir.En aquest sentit, cal assenyalar que la Convenció Europea del Paisatge el defineix com “qualsevol part del territori, tal i com és percebut per les poblacions” i considera que ho poden ser, tant els espais naturals com els agrícoles, els urbans o els periurbans, independentment de si es troben ben conservats o abandonats. Els catàlegs de paisatge que s’elaborin s’incorporaran a la planificació territorial i, a l’hora de redactar els plans territorials parcials, s’haurà de tenir en compte el valor que tenen determinats espais per a les comunitats. L’Observatori també durà a terme actuacions de conservació i recuperació de paisatges degradats a fi i efecte de donar exemple i sensibilitzar els ciutadans al voltant de la necessitat de preservar aquest patrimoni, no tan sols pel seu valor cultural, ambiental o social sinó, també per tractar-se d’un important factor de desenvolupament econòmic i de creació de llocs de treball relacionats amb el lleure i el turisme.

COMPRAR BÉCONEGUEM ELS NOSTRES DRETS

RECOMANACIONS SOBRE LA GARANTIA DELS BÉNS DE CONSUM

1En el moment de la compra hem d’estar segurs que el bé que comprem té les característiques que ens interessen per a l’ús que en volem fer.

2Hem d’assegurar-nos que la factura o el tiquet de compra contenen la referència concreta del bé que comprem, i els hem de conservar.

3Hem de conservar els documents que especifiquen les característiques o que han motivat la compra del bé (catàlegs, instruccions, publicitat).

4La publicitat és vinculant: podem exigir-ne el compliment.

5En cas que el preu de compra inclogui la instal·lació, hem de demanar que aquest fet s’especifiqui clarament a la factura.

6En cas que detectem algun problema en el bé, hem de dirigir-nos al comerç on el vam adquirir i aportar la factura o el tiquet de compra.

Si ens resulta impossible o ens suposa una càrrega excessiva adreçar-nos al venedor i si la manca de conformitat és deguda a l’origen o idoneïtat del producte d’acord amb la seva naturalesa i finalitat, podem reclamar directament al fabricant o productor la substitució o reparació del bé.

7Abans de comprar un bé de segona mà, hem d’analitzar-ne l’estat i la descripció que en fa el venedor . La garantia es podrà pactar amb el

venedor però mai no podrà ser inferior a un any.

8En tots els casos, durant els sis mesos posteriors al lliurament del bé, si detectem una manca de conformitat, es presumeix que ja hi era en

el moment de la compra. Després d’aquest termini, l’hem de demostrar.

9En cas que detectem una manca de conformitat del bé, hem d’assegurar-nos que ja hi era en el moment de la compra i que no deriva de l’ús que

n’hem fet, i l’hem de comunicar al venedor com més aviat millor.

10En cas de béns irrepetibles o béns de segona mà, no en podem exigir la substitució, però podem optar per reparar-los si és possible, per una

rebaixa del preu o pel retorn dels diners, segons la magnitud de la mancança.

Per garantir els drets dels consumidors i usuaris s’ha creat l’Agència Catalana del Consum (ACC), que té per objectius impulsar reformes legals, coordinar el sistema d’arbitratge a Catalunya, reforçar la capacitat inspectora i formar els consumidors en el consum responsable. En aquest sentit, l’ACC proposa el següent:

Balaguer

Barcelona Reus

Badalona Santa Coloma de Gramenet

10 11

Primers ajuts per a

la rehabilitacióintegral de barris

La Generalitat ha resolt subvencionar tretze projectes, tal com preveu la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, aprovada pel Parlament de Catalunya el mes de maig de 2004. En aquesta primera convocatòria d’ajuts els diferents ajuntaments havien

presentat 66 projectes. Els criteris d’avaluació per seleccionar els beneficiaris han tingut en compte la problemàtica urbanística, els dèficits d’equipaments, les característiques demogràfiques, els problemes socials, com l’atur o el nombre de persones amb pensions assistencials, i els dèficits socials i urbans, com la falta de transport públic o el percentatge de població en risc d’exclusió. També s’ha respectat el criteri d’equitat territorial. La inversió total d’aquesta primera convocatòria arriba als 198 milions d’euros, el 50% dels quals l’aporta la Generalitat i la resta, els ajuntaments beneficiaris. Els projectes que no hagin estat escollits en aquesta convocatòria, així com altres que no s’hagin presentat, podran acollir-se a les següents que s’aniran realitzant al llarg d’aquesta legislatura. Es preveu que la propera convocatòria s’obri el mes de febrer del 2005, i la següent un any després. En cada una s’adjudicaran ajuts a un nombre de projectes similar a l’actual.

La propera convocatòria s’obrirà el febrer d’aquest any

QUÈ ES FARÀ A CADA LLOC?Balaguer Regenerar-hi integralment el centre històric, gràcies a l’alliberament de sòl per a la construcció dels nous jutjats i l’aparcament del carrer Minerva, i urbanitzar-hi les places de M. Marín i Comptes d’Urgell. | Badalona i Santa Coloma de Gramenet Actuar en el carrer de Circumval·lació i en els que hi conflueixen per crear un eix vertebrador dels barris fronterers de la Serra d’en Mena. | Barcelona Dotar de recursos els barris de Santa Caterina i Sant Pere per a la seva recuperació econòmica, social i urbanística, a partir de la seva situació d’origen, les noves realitats socials i el llarg període d’obres que ha sofert per alliberar espai públic i renovar el mercat central. | L’Hospitalet de Llobregat Regenerar Collblanc-La Torrasa, amb la urbanització del parc de la Marquesa i de la plaça Sènia i la rehabilitació com a equipament de la Casa de la Torrassa. | Lleida Intervenir a la Mariola amb la creació d’un nou espai verd al cor del barri, la construcció d’un centre cultural i la reurbanització dels carrers. | Manlleu Regenerar el barri de l’Erm amb la construcció d’un nou centre cívic, l’arranjament del mercat i la construcció d’un aparcament. | Manresa Intervenir integralment al nucli antic, l’àrea de les muralles i l’entorn dels nous jutjats amb actuacions diverses que fixen la reurbanització dels carrers i espais públics. També millorar-hi la comunicació amb el barri d’Escodines. | Olot Regenerar-hi la vila vella i l’Eixample de l’Alou amb actuacions a la plaça Campdenmàs, la plaça Palau, la plaça Santa Magdalena, la plaça Esglaiers i l’Illa del Carme. | Reus Millorar-hi integralment el barri del Carme amb intervencions a l’edifici del Vapor Vell, els antics rentadors i els voltants de la plaça de la Patacada. | Barcelona Reforçar-hi la identitat del barri de Roquetes al voltant del carrer Aiguablava amb una nova àrea d’activitats que farà de nexe amb Trinitat Nova, Prosperitat i Verdum. | Salt Fer-hi una millora general de l’eixample urbà Salt Setanta gràcies a la creació o ampliació dels equipaments culturals i socials, així com dels espais públics. | Terrassa Regenerar-hi el Districte II mitjançant la renovació urbana dels barris de Ca n’Anglada, Montserrat, Torressana i Vilardell.

Llei de barris

Salt

12 13

Pla d’habitatge

Com fer possible el dret a

l’habitatgeE

l Govern acaba de posar en marxa importants mesures per facilitar l’accés a l’habitatge. En primer lloc, s’ha modificat la Llei d’urbanisme perquè els promotors públics i privats facin més habitatges assequibles. A més, mitjançant el Pla pel dret a l’habitatge 2004-2007, desplegat en els decrets

454/2004 i 455/2004, s’han establert una sèrie d’incentius que permetran, entre altres, construir 42.000 habitatges protegits, la meitat dels quals seran de lloguer. Aquest any l’Incasol ja construeix 4.000 habitatges que superen amb escreix els 1.000 anuals que es feien fins ara. D’altra banda, la nova figura d’habitatge de preu concertat permet posar al mercat cases i pisos a uns preus raonables, a mig camí entre els de protecció i els de preu lliure. També s’impulsa el lloguer social per a persones amb dificultats i s’incrementen els ajuts a la rehabilitació.

I, A MÉS, AJUTS PER A LA SOSTENIBILITAT I LA MOBILITAT INTERIORPer tal de reduir els consums d’aigua i energia, facilitar la recollida selectiva d’escombraries i fer accessibles els habitatges a les persones amb mobilitat reduïda, s’atorgaran ajuts en la construcció tant d’habitatges protegits com de la nova modalitat de preu concertat.

1INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES DE SOSTENIBILITAT

Elements que es poden acollir als ajutsMecanismes d’estalvi d’aigua, sistemes d’energia renovable per a l’aigua calenta, espais per a la recollida selectiva d’escombraries i doble vidre a les portes i finestres orientades al nord.Ajut 1.500 € per habitatge

2INTRODUCCIÓ DE PARÀMETRES PER FACILITAR ELS ITINERARIS DE LES PERSONES AMB DISCAPACITATS EN LA MOBILITATParàmetres que cal complirDisposar al rebedor, la sala d’estar, la cuina i almenys en un dormitori i un bany de l’habitatge d’un espai lliure en què s’inscrigui un cercle d’1,2 m de diàmetre. Els passadissos hauran de tenir una amplada mínima d’1 m i les portes de 0,8 m.Ajut 1.000 € per habitatge

1 CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES DE

PROTECCIÓ OFICIAL EN RÈGIM

ESPECIAL ADREÇAT A LES FAMÍLIES

AMB RENDES MÉS BAIXES

Ajut Entre el 10% i el 15% del preu de venda

Condicions El pis serà de protecció oficial durant

90 anys. Qualsevol venda abans d’aquest termini

s’haurà de tramitar a través del registre únic de

sol·licitud, que garantirà una revaloració

no especulativa.

2CONSTRUCCIÓ D’HABITATGES DE

PROTECCIÓ OFICIAL PER LLOGAR

Ajut Entre 2.000 i 12.000 € per pis

Condicions Mantenir el règim de lloguer més

de 25 anys.

Ajut suplementari en cas de llogar-lo a

famílies amb rendes baixes 8.000 ¤ per habitatge

Condicions Superfície màxima de l’habitatge:

70 m2. Mantenir el règim de lloguer un mínim

de 30 anys.

3COMPRA DE SÒL PER CREAR

PATRIMONI I CONSTRUIR-HI

HABITATGES DE PROTECCIÓ OFICIAL

Ajut Entre 2.000 € i 2.850 € per habitatge

Condicions Els beneficiaris hauran de ser

administracions i operadors públics, cooperatives i

fundacions.

Fig. 1. Ja s’han signat molts

convenis amb els ajuntaments

per construir pisos

HABITATGES PROTEGITS per LLOGAR i per VENDREPer tal d’incrementar el nombre

d’habitatges protegits, ja sigui per

llogar o per comprar, s’atorgaran un

seguit d’ajuts als promotors públics

i privats.

14 15

Fig. 3. Pisos nous a Barcelona

Beneficiaris Persones o famílies amb ingressos inferiors als 2.993,25 € al mes. Ajuts Accés a préstecs preferencials. Ajuts als promotors 5% del preu de venda en habitatges situats a les zones 1, 2 i 3 quan tinguin el seu origen en sòl provinent del mercat lliure i 5% del preu de venda quan es tracti d’un habitatge lliure existent.

Preus màxims del habitatgesZona 1 Barcelona ciutat: 2.300 €/m2Zona 2 L’Hospitalet de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sitges: 2.120 €/m2Zona 3 Un conjunt de 41 municipis entre els quals hi ha Badalona, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet i Terrassa: 1.950 €/m2Zona 4 Un conjunt de 77 municipis, entre els quals hi ha Girona, Lleida, Manresa, Reus i Tarragona: 1.500 €/m2Zona 5 Un conjunt de 151 municipis: 1.350 €/m2Zona 6 Resta de Catalunya: 1.200 €/m2

HABITATGE DE PREU CONCERTAT PER A PERSONES O FAMÍLIES AMB INGRESSOS NO SUPERIORS ALS 2.993,25 € MENSUALS

Fig. 2. Els ajuts per aquests

habitatges beneficien promotors

i compradors

HABITATGE DE PREU CONCERTAT, per COMPRAR SENSE OFEGAR-SEL’elevat preu de l’habitatge en el mercat lliure ha comportat la impossibilitat que la majoria de la societat hi accedeixi en els darrers anys. No només els col·lectius amb menys recursos han vist limitat l’accés a un habitatge de compra: parelles joves, professionals, comerciants i assalariats també es troben en aquesta problemàtica, sense poder accedir a les promocions públiques, tot i disposar de situacions econòmiques més sanejades. Per fer front a aquesta situació el Departament de Medi Ambient i Habitatge proposa la nova modalitat d’habitatge de preu concertat.

Pla d’habitatge VOLEM REHABILITAR L’EDIFICIAjuts dirigits als propietaris i les comunitats. També tenen com a finalitat millorar la qualitat i la seguretat dels edificis.

VULL REFORMAR el meu PISAquests ajuts es destinen a particulars que necessitin fer reformes per augmentar la qualitat i la seguretat de pisos o cases.

1 Resolució de patologies estructurals que afecten l’estabilitat i la seguretat Ajut 50% del cost Màxim 7.000 €

2 Solució de deficiències constructives que afecten l’habitabilitat Ajut 25% del cost Màxim 2.000 €

3 Reparació d’elements perillosos per als ocupants i per als vianants Ajut 25% del cost Màxim 800 €

4 Instal·lació o millora de les xarxes de sanejament, aigua, electricitat i gas Ajut 40% del cost Màxim 2.600 €

5 Instal·lar un ascensor Ajut 45% del cost Màxim 5.500 €

6 Instal·lar un ascensor i crear un trajecte lliure de barreres arquitectòniquesAjut 60% del cost Màxim 5.700 €

7 Suprimir les barreres arquitectòniques fins a l’ascensor existent Ajut 25% del cost Màxim 200 €

8 Millorar l’aïllament tèrmic i/o acústicAjut 35% del cost Màxim 2.000 €

9 Instal·lar sistemes d’energies renovables per aigua calenta sanitària i electricitat Ajut 35% del cost Màxim 1.500 €

EL TEDI, EL TEST DE SALUT DELS EDIFICIS

El decret regulador del Pla de rehabilitació d’habitatges de Catalunya (2004-2007) crea el Test de l’edifici (TEDI),

un informe tècnic obligatori per accedir a qualsevol ajut que assenyalarà l’estat de conservació dels edificis

residencials. Haurà de ser elaborat per un arquitecte tècnic o un arquitecte superior i serà supervisat pels

respectius col·legis professionals. El cost anirà a càrrec del Departament de Medi Ambient i Habitatge.

L’objectiu del TEDI és prevenir els problemes en els edificis i conèixer amb certesa l’estat de conservació del parc

d’habitatges d’un barri o d’una localitat, per tal de poder definir amb més precisió les actuacions de rehabilitació.

El TEDI podrà ser sol·licitat per ajuntaments, comunitats de propietaris, promotors d’obres de rehabilitació i

llogaters d’habitatges d’edificis en mal estat.

1 Per assolir el mínim d’habitabilitat de l’habitatge Ajut 40% del cost Màxim 8.400 €

2 Per adequar-lo a les normatives vigents d’instal·lacions de sanejament, aigua, gas i electricitat Ajut 25% del cost Màxim 700 €

3 Per adaptar l’interior a persones amb mobilitat reduïda Ajut 40% del cost Màxim 7.200 €

4 Per millorar-ne l’aïllament tèrmic i/o acústic Ajut 35% del cost Màxim 1.400 €

Fig. 4. Els ajuts tenen per

objectiu millorar l’estat del parc

d’habitatges de Catalunya

17

Fig. 5. Hi ha ajuts importants

per reformar pisos desocupats

i posar-los en lloguer1XARXA DE MEDIACIÓ PER AL LLOGUER SOCIAL

L’objectiu de la xarxa és permetre que famílies amb

rendes baixes puguin accedir a un habitatge de lloguer.

Els propietaris que vulguin posar en lloguer un

habitatge tindran contraprestacions. El Departament de

Medi Ambient i Habitatge, a través de l’empresa pública

ADIGSA, s’encarregarà de gestionar la xarxa i de vetllar

pel correcte ús dels habitatges per part dels llogaters.

Beneficiaris Unitats familiars amb ingressos

ponderats inferiors a 2,7 vegades l’IPREM Condicions

El Departament farà una inspecció de l’ús que fan de

l’habitatge Propietaris Administracions i operadors

públics, empreses, particulars, fundacions i entitats sense

afany de lucre Contraprestacions Ajut de 6.000 € per

posar al dia l’habitatge. Aval que garantirà el cobrament

del lloguer i el bon manteniment del pis durant 2 anys

Característiques de l’habitatge Que tingui cèdula

d’habitabilitat. Superfície màxima de l’habitatge: 120 m2

2CESSIÓ D’HABITATGES

DESOCUPATS A ADIGSA

Aquesta empresa pública s’ocuparà de reformar-los

i posar-los en lloguer a canvi d’una renda mensual per al

propietari.

3AJUTS A PERSONES AMB DIFICULTATS

PER PAGAR EL LLOGUER

Beneficiaris Persones amb ingressos inferiors a 2

vegades l’IPREM i que siguin joves fins a 35 anys,

majors de 65 anys, llars monoparentals, dones afectades

per la violència domèstica, minusvàlids, afectats per

assetjament immobiliari i immigrants amb menys de 5

anys de residència a Catalunya. Ajuts Fins

a 2.880 € anuals en funció dels ingressos familiars i

de les rendes del lloguer.

HABITATGE SOCIAL SENSE EXCLUSIÓ

Per tal de garantir el dret

fonamental de disposar d’un lloc

per viure, s’impulsa el lloguer

social i es creen ajuts per als

col·lectius amb més dificultats.

Fig. 6. L’accés a l’habitatge social és l’única opció per a determinades persones

ON? QUAN?

Totes aquestes mesures es

posaran en marxa de forma

immediata. Els ajuts es poden

demanar a partir del mes de

febrer. Més informació, al 012

i a www.gencat.net

Pla d’habitatge

18 19

Millora de la competitivitatInfraestructures

900 milions d’eurosper a la línia 9 del metro.

148,7 milions d’eurosper al transport metropolità(contracte-programa de l’ATM),el 57,6% més que l’any anterior.

68,2 milions d’eurosper al PUOSC, el que significaun increment del 46,2%.

16 milions d’eurosd’increment per al Fons de CooperacióLocal de Catalunya destinat alsajuntaments.

230 milions d’eurosd’inversió per part de l’Agència Catalanade l’Aigua, el que significa un incrementdel 90% respecte de l’exercici 2004.

25 milions d’eurosper al programa de remodelació de barrisa càrrec de l’INCASOL, com a primerapart de l’aportació prevista pel Govern.

Polítiques socials

12.525Seguretat i justícia

1.552Nous mossos d’esquadra.

Desplegament dels mossos d’esquadraa Barcelona i creació de 10 àreesbàsiques policials.

137Efectius nous al cos de bombers.Convocatòria de 137 places més.

23Òrgans judicials nous i millora delsmitjans de què disposen els actuals.

7Licitacions per a edificis nousi ampliació d’un dels existents,dins de l’execució del Pla derenovació d’equipamentsjudicials.

Pressupostos 2005 de la Generalitat

Prioritats en la despesa

Els pressupostos del 2005 consoliden el canvi d’orientació iniciat l’any 2004, però encara tenen restriccions importants,perquè l’evolució dels ingressos depèn en part de l’actual model de finançament i, també, perquè han de complir amb elPla de sanejament per reduir el dèficit acumulat. No obstant això, els nous pressupostos augmenten significativamentles inversions i les despeses en els àmbits de polítiques socials, seguretat i justícia, infraestructures i competitivitat.Prop del 60% de la despesa total del 2005 es destina a finalitats socials: 12.525 milions d’euros.

En els pressupostos del 2005 la inversiórepresenta el 16,91% del total de ladespesa. Des de l’any 1996 aquestpercentatge mai no havia superat el13,5%. La inversió pública se situaràen el 2,83% del PIB de Catalunya isignificarà 669 euros per habitant.

PREVISIÓ D’INGRESSOSNO FINANCERS

20.102,2milions d’euros

PREVISIÓ DE DESPESESNO FINANCERES

20.706,6milions d’euros

Creix la inversió

Inversió pública per habitant

any

variaciórespecte al’any anterior

inversió 220euros

1999

+5,4%

211euros

1998

- 7,6%

230euros

1997

-2,9%

238euros

1996

-17,4%

405euros

2004

+10,8%

365euros

2003

+10,3%

342euros

2002

+23,8%

DÈFICIT

650milions d’euros

Sanejament del dèficit

Dèficit en termes SEC en % sobre el PIBi en milions d’euros

0,0

2003 2004 2005 2006 2007 2008

1.177

650

854

462

252

L’any 2003 el dèficit arribava als 1.177milions d’euros (0,86% del PIB). S’haprevist que no superi els 650 milionsd’euros el 2005 (0,41% del PIB), ambl’objectiu d’assolir l’equilibripressupostari el 2008.

2005

669euros

+65,1%

-0,86%

-0,57%

-0,41%

-0,28%

-0,14%

0%

250euros

2000

+14,6%

78centres educatius nous.

3.600mestres i professors més.

19centres d’atenció primària.

598 milions d’eurosper a l’atenció a les persones en situacióde dependència, per a la integració depersones amb discapacitat i per a la lluitacontra la pobresa.

36 milions d’eurosper a cooperació amb el món local, pera transport adaptat i per a serveis socialsd’atenció primària, domiciliària iteleassistència.

46%de creixement del pressupost de laSecretaria d’Habitatge. Fort impulsal Pla de l’habitatge.

10 milions d’eurosper a les infraestructures firals deCatalunya.

900 milions d’eurosd’increment de l’activitat creditíciaconsolidada de l’ICF.

160 milions d’eurosper a polítiques actives d’ocupació i perfomentar l’economia social i l’autoocupació.

2,3 milions d’eurosper millorar l’eficiència energètica i perimpulsar energies renovables.

605,7 milions d’eurosper al finançament ordinari de lesuniversitats públiques.

108 milions d’eurosper a la Direcció General de Recerca.Increment del 38%.

Impuls de la regió biomèdicaen l’àmbit europeu.

282euros

2001

+14,6%

milions d’euros.

Persones, centres i serveis per a la salut96.498 professionals treballen als centres del sistema sanitari

d’utilització pública de Catalunya

Com es distribueixen aquestes persones segons el lloc on treballen

Aquests professionals fan possible que CADA HORA es facin:

Altes d’hospitalitzacióconvencional

64Intervencions alshospitals de dia

57

211Sol·licituds alslaboratorisd’atenció primària

Sol·licituds deraigs X d’atencióprimària

95Sol·licituds d’interconsultaentre atenció primària iatenció especialitzada

219

Receptes

13.259

Sessionsd’oxigenoteràpia

1.191

Consultes externeshospitalàries

1.365Urgèncieshospitalàries

377

Intervencionsde cirurgia majorambulatòria

12

Transportssanitaris

260

Centres de salut mental

3.6764%

Centres d’atenció primària

21.52122%

Centres de la xarxahospitàlaria

53.84656%

Centres sociosanitaris

17.45518%

Visites d’atencióprimària

4.779

Terres del’Ebre

Tarragona

Costa dePonent

449

121

Girona

36692

BarcelonèsNord iMaresme

5413196

Barcelonaciutat

6710165

34572

2432

1121218

Centre30664

Lleida

Centres d’atenció primària (CAP)HospitalsCentres sociosanitarisCentres psiquiàtrics d’internament

REFERÈNCIES

283290 contractes més a l’atenció primària (ICS)

Distribució per regions sanitàries delsmetges de família i pediatres contractats

2004

Metges de família

Pediatres

Auxiliars administratius

COST ANUAL

109

24

30

12.305.200 euros

Noves contractacions

GironaCentreBarcelonès Nord i MaresmeBarcelona CiutatLleidaTarragona / Terres de l’EbreCosta de PonentTOTAL

Metges de família Pediatres

5131623

56

41109

1444128

24

2005 (principi d’any)

Infermeria

COST ANUAL

127

5.892.986 euros

Obres i equipaments

Hospitals

Salut mental

Sociosanitaris

Atencióprimària 76

24

1

3

En projecte Nous ireformes

Millores enequipaments

50

31

1

4

10

6

Xarxa actual de centres sanitaris d’utilització pública de Catalunya

milions d’euros d’inversió i més personal per al 2005

22

Bones pràctiques

L’Agustín i la Marga ja tenen correu electrònic. Aquest fet pot resultar intranscendent per a moltes persones, però entre les que s’han jubilat o estan a

punt de fer-ho no és tan habitual. “La por a l’ordinador” és el que, fins ara, havia privat la Marga d’entrar a Internet. La Marga és una mestressa de casa jubilada del barri de Santa Eulàlia de l’Hospitalet de Llobregat, que abans de casar-se havia treballat de teixidora. “Ara puc escriure’m per correu electrònic amb la meva filla que viu a París”, manifesta orgullosa. La mateixa utilitat té per a l’Agustín, un xef canari a qui falten cinc anys per jubilar-se i amb amics a Veneçuela i la Xina. “És normal l’interès pel correu electrònic. Aquest és un barri amb molta població immigrant, tant d’altres comunitats espanyoles com d’altres països”, explica la Mila Serrano, dinamitzadora del punt Òmnia Joves per a la Integració i la Solidaritat (JIS) en què l’Agustín i la Marga, amb onze alumnes més, tots ells de més de 50 anys, s’han introduït a l’ordinador i a la navegació per Internet. Per la Yolanda Otero, tècnica de JIS, “el nostre treball consisteix a ‘tapar’ els buits que deixa l’Administració amb els seus programes”. Pel que fa al programa de formació en l’ordinador i Internet, la tècnica de JIS assenyala que originalment anava adreçat a persones prejubilades

d’entre 50 i 65 anys, “perquè és un col·lectiu força nombrós al barri i que no disposa de programes formatius i culturals específics, ja que no són ni a l’atur, ni en actiu, ni jubilats”. Però, davant del gran nombre de sol·licituds rebudes, es van decidir a obrir el curs a totes les persones interessades de més de 50 anys, independentment de la seva situació laboral. El programa de formació aprofita la infraestructura de l’aula de la xarxa Òmnia. Aquesta xarxa està formada per 113 punts d’accés a Internet on treballen dinamitzadors d’aula, encarregats de la formació. El principal objectiu de la xarxa Òmnia, que està finançada pel Departament de Benestar i Família, és fer accessibles les tecnologies i evitar la divisió de la societat entre persones amb aquests coneixements i persones sense, el que s’anomena analfabetisme digital. Redactar una carta per ser publicada en un diari i enviar-la per correu electrònic ha estat una de les pràctiques que la Mila ha encarregat als seus alumnes. D’aquesta manera, la Marga i l’Agustín han après a utilitzar el processador de text i el navegador d’Internet. Cara al 2005, la Mila es mostra contenta per l’arribada de nous ordinadors més ràpids i potents amb què podrà formar nous alumnes en edició en vídeo, retoc fotogràfic, disseny de planes web i ús del programari lliure.

Internet no té edat Joves per a la Integració i la Solidaritat és una associació juvenil de l’Hospitalet de Llobregat que desenvolupa un extens programa de treball amb la gent gran. Així poden acompanyar els avis que ho necessiten a fer tràmits i gestions administratives, i també coordinar activitats de formació, com el curs d’introducció a l’ordinador i a la navegació per Internet, entre altres. Aquesta activitat ha permès que persones a punt de jubilar-se hagin entrat en contacte amb el correu electrònic, el processador de textos o els editors de pàgines web.

23

adreces pràctiques

i per aquest hivern...

http://www.gencat.net/mobilitat

Mobilitat

Aquests telèfons us serviran per obtenir informació immediata, i les adreces web, per aprofundir més en la consulta. Podeu retallar la pàgina per tenir-la a mà.

http://www.gencat.net/salut/

Salut

Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC)http://www.mnac.es/

Cultura

Telèfon d’atenció ciutadana

012 Fora de Catalunya: 902 400 012Estranger: 00 34 902 400 012www.gencat.net

Telèfon d’emergències

112www.gencat.net/interior

http://www.gencat.net/ptop/novetatpaisatge.htm

Observatori del paisatge

http://www.llull.com

Institut Ramon Llull

Catalunya carsharinghttp://www.catalunyacarsharing.com/

Compartir cotxe

http://www.icconsum.org/

Institut Català del Consum

http://www.meteocat.net

Consultes meteorològiques

http://www.gencat.net/turistex_nou/http://www.gencat.net/proberthttp://www.catski.nethttp://www.pirineus.info/

Turisme

http://www.gencat.net/benestar

Ajuts per a famílies amb infants

http://www.gencat.net/economia/progecon/pressupost/pre_2005.htm

Pressupostos de la Generalitat 2005

http://www.gencat.net/habitatge

Pla per al dret a l’habitatge 2004-2007

http://www.gencat.net/ptop/ciutat/barris

Llei de barris

http://www.gencat.net/dursi

Nous projectes de recerca

http://www.gencat.net/darp

Ajuts a l’agricultura

La reacció immediata de la societat civil de Catalunya per ajudar les zones del sud-est asiàtic afectades pel sisme marítim ha estat històrica. Les importants donacions de particulars i d’empreses permeten a les organitzacions humanitàries desenvolupar la seva difícil tasca amb la màxima eficàcia.

D’altra banda, les aportacions de les administracions catalanes ja han sobrepassat el milió d’euros. També s’han coordinat equips mèdics per actuar en la zona afectada i s’ha enviat material i equipaments. A l’ajut oficial han participat la Generalitat de Catalunya, les diputacions, molts municipis, els consells comarcals i altres entitats municipals.

El Govern fa una crida a no abaixar la guàrdia i a mantenir la solidaritat per afrontar la fase de reconstrucció, una vegada superat el moment inicial d’emergència. Si voleu fer aportacions, consulteu el llistat d’organitzacions que estan treballant a la zona.

Acció contra la FamTelèfon 91 391 53 00

Creu RojaTelèfon 902 222 292

Farmacèutics MundiTelèfon 902 01 17 17

Metges sense FronteresTelèfon 902 303 065

Intermón-OxfamTelèfon 902 30 33

Ajuda en AccióTelèfon 902 402 404

Agència Espanyola de Cooperació Internacional (AECI) Telèfons 91 583 81 00/02/03

Fons Català de Cooperació al DesenvolupamentTelèfon 93 412 26 02

ACNUR (Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats)Telèfon: 902 218 218

Mans UnidesTelèfon 93 487 78 78

CàritasTelèfon 902 33 99 99

Metges del MónTelèfon 902 286 286

Medicus MundiTelèfon 943 40 47 40

UnicefTelèfon 902 255 505

Fundació IntervidaTelèfon 902 191 919

Enllaç solidari Telèfon 93 476 29 09

Save The Children Telèfon 90 013 224

Fundació Vicenç Ferrer Telèfon 902 22 29 29

Entrepobles Telèfon 93 268 49 13

Catalunya coopera amb les víctimes del tsunami

Per canalitzar els vostres ajuts: telèfon d’atenció ciutadana 012 i www.gencat.net/tsunami

CatalunyaInfo

Més aigua i de millor qualitat.Nou cànon per fomentar-ne l’estalvi i recuperar els rius. Pàg. 14

Aigua

Informació d’interès ciutadà. Núm. 4 Maig ’05

per a l’economia catalanaAcord estratègic

Enguany el risc d’incendisés molt elevat. Prevenir-los és cosa de tots. Pàg. 22

Incendis

Fem competitiva l’economia de Catalunya

Notícies 4Energia eòlica 12Millores a les carreteres 13 Nou cànon de l’aigua 14 Acord estratègic per a l’economia 17 Subvencions i ajuts de la Generalitat 21Tots contra el foc 22

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaDisseny: Jardí+UtensilFotografia de la coberta: Txema Salvans (cortesia de Renault)Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3, Texsa, SA, 5, 17-19, Texsa, SA i Topre, 22 i 23), Txema Salvans (pàg. 6 i 7), Oriol Sardà (pàg. 10), Ramon Margalef Mir (pàg. 10), Ernest Costa (pàg. 22 i 23)Infografia: Jaume Serra (pàg. 13, 15 i 16)Agències: Getty Images, Iberimage, Jordi Todó/Tavisa, Magnum, Photonica, Sincronia/Francesc Muntada La fotografia que apareixia a la pàgina 5 de la revista del mes de gener de 2005 és de Joan Colom (Premio Nacional de Fotografía, Ministerio de Cultura)

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-XXXXXX-2005Adreça web: www.gencat.net

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneual 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

5

El Pacte per a la competitivitat estableix línies d’actuació per aconseguir una economia sostenible i de qualitat, tant per a les empreses com per als treballadors.

El Govern de Catalunya es proposa garantir el màxim benestar a tots els ciutadans i ciutadanes. La millor garantia per poder oferir alts nivells de benestar és proporcionar un creixement econòmic sostingut i sostenible. Tanmateix, dir que volem creixement econòmic és dir molt i no dir res a la vegada. L’important és saber identificar els reptes i dissenyar les polítiques adequades perquè el creixement sigui una realitat concreta per als ciutadans. Això és justament el que fa l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana que van signar el 16 de febrer les conselleries d’Economia i Finances, de Treball i Indústria i de Comerç, Consum i Turisme, juntament amb CCOO, UGT, Foment del Treball, PIMEC-SEFES i FEPIME, després d’un intens any de treball.L’Acord estableix que el repte més important que té l’economia catalana és transformar el nostre model de competitivitat. Estem immersos en un procés de canvi ocasionat per fenòmens comuns a totes les economies desenvolupades com a conseqüència d’un món més obert, més global i més competitiu. El nostre model, basat en els baixos costos laborals, el poc valor afegit i el treball precari i poc especialitzat, s’ha de transformar si volem ser competitius en el context internacional. Com que som menys competitius en costos, ho hem de ser més en tots els altres vessants. Hem d’avançar cap a un model de creixement basat en el coneixement i la innovació. I aquesta voluntat és un repte que compartim amb tot Europa en el seu conjunt i en el qual es basa l’estratègia de Lisboa. Amb més de vuitanta mesures específiques, l’Acord és un compendi de la política econòmica que el Govern ja està duent a terme en aquesta legislatura. També vull destacar la manera com s’ha arribat a aquest acord, perquè reflecteix la voluntat del Govern de Catalunya de comptar amb la col·laboració i el consens de tots els agents econòmics i socials. L’Acord es proposa un objectiu a mitjà i a llarg termini. Avui hem de posar les bases necessàries per tenir demà la Catalunya que tots volem. Una Catalunya més oberta, més dinàmica, més innovadora, més competitiva. En definitiva, una Catalunya més pròspera.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

Catalunya CarSharing: la nova forma de tenir cotxe. Les persones que recorren menys de 15.000 quilòmetres a l’any en cotxe ja no tenen la necessitat de comprar-ne un i assumir totes les despeses que comporta. Ara poden compartir-lo gràcies a Catalunya CarSharing.

4 5

notíciesInfoCatalunya

Per la seva banda, el Departament d’Educació posarà en marxa el curs vinent el programa de promoció de la lectura i de la comprensió lectora puntedu, que té com a objectiu reformular el paper de les biblioteques escolars. Un total de 300 centres educatius tindran el curs vinent un puntedu, un espai d’aprenentatge i coneixement on es troba informació en diferents suports (documents impresos, audiovisuals, multimèdia, etc.), organitzats en espais de lectura, narració, consulta temàtica i cerca d’informació. La utilització del puntedu permet la incorporació de noves metodologies en el desenvolupament de les àrees del currículum, la millora de les competències de lectura, escriptura i cerca i gestió de la informació, així com autonomia per a la construcció del propi coneixement mitjançant l’ús de diverses fonts d’informació.La convocatòria per a la posada en marxa dels 300 puntedu preveu 12 zones prioritàries: Alt Empordà, Vallès Occidental (Sabadell), Barcelona (Sant Andreu i Sants-Montjuïc), Hospitalet de Llobregat, Baix Llobregat (el Prat de Llobregat i Sant Vicenç dels Horts), Garraf, Baix Penedès, Alt Camp, Ribera d’Ebre i Segrià.

... i a les escoles, el puntedu

A través d’una petita quota mensual, l’associat pot reservar un cotxe cada vegada que el necessiti, i pagar per les hores que l’utilitza i pels quilòmetres que fa. El combustible està inclòs en el preu. Tot el procés està informatitzat i funciona per Internet i telèfon, amb una tarja de tipus crèdit, de manera que la utilització del servei resulta extraordinàriament senzilla i fàcil per al client. Hi ha diferents models de vehicle, des de petits utilitaris fins a monovolums familiars, que es poden recollir i deixar en diversos aparcaments de la ciutat. A més de l’estalvi que genera a l’economia particular dels usuaris, compartir el cotxe implica un plantejament de futur i ofereix avantatges per a la societat i el medi ambient.Si voleu apuntar-vos a la nova forma de tenir cotxe:www.catalunyacarsharing.com

que es duran a terme a 29 localitats de Catalunya, les Illes Balears i Andorra. Entre els actes previstos destaquen les cinc trobades de creadors en llengua catalana, centrades en els nous camins com

ara el guió, els dietaris i les noves tecnologies. També cal esmentar els centenaris de Xavier Benguerel i Joan Coromines, el cicle de conferències que analitza la relació entre les novel·les de cavalleria Tirant lo Blanc i El Quixot o la potenciació del programa Itineraris de Lectura, que aproparà més de 50 escriptors catalans a escoles de primària i secundària.Consulteu el programa!http://cultura.gencat.net/anyllibre2005

Durant tot aquest any es duran a terme activitats per fomentar la lectura, recuperar la història de la literatura catalana i investigar els nous camins de la creació en català. Seran més de 50 activitats

Any del Llibre i la Lectura per a tothom

Carmel

El Govern ha adoptat diverses mesures després de l’enfonsament produït al barri del Carmel de Barcelona com a conseqüència de les obres d’ampliació del túnel de la línia 5 del metro.En l’àmbit legislatiu, treballa en un projecte de llei regulador de l’obra pública de Catalunya i en un altre de modificació de la Llei de la Sindicatura de Comptes, de manera que aquesta potenciï el seguiment i la fiscalització dels contractes administratius del sector públic. També es presentarà un projecte de llei dedicat a l’àmbit ferroviari i un altre per a la creació de l’Institut de Geologia i Geofísica de Catalunya.A hores d’ara es manté la qualitat i la intensitat dels serveis d’atenció a les persones afectades, amb qui s’ha arribat a un acord pel que fa a la seguretat dels habitatges, la garantia del seu valor patrimonial i les indemnitzacions pels perjudicis de tota mena. Algunes d’aquestes persones ja han tornat a casa seva.Les obres de la línia 5 del metro es reiniciaran quan se’n pugui garantir totalment la viabilitat i la seguretat. En aquest sentit, ja s’ha adjudicat l’elaboració del projecte modificat de la línia 5 pel tram Horta – Vall Hebron, que inclou la redacció dels informes geològics i geotècnics, a l’empresa Catalana d’Enginyeria, SA, per un import de 188.500 €. En paral·lel, s’han adjudicat els treballs de geotècnia per a aquest projecte modificat a l’empresa EuroGeotècnica, per 55.303 €. Aquests treballs inclouen la realització d’una cartografia geològica actualitzada de la zona. El Govern també prepara un pla per a la reforma integral del barri del Carmel. D’altra banda, s’ha creat una comissió d’investigació parlamentària sobre el cas i s’ha iniciat el procés de remodelació de l’empresa pública GISA.

Mesures sobrel’obra pública

El 13 de maig, a París, el president de la Generalitat de Catalunya, Pasqual Maragall, va lliurar el Premi

Internacional Catalunya 2005 a l’antropòleg francès Claude Levi-Strauss.El guardó l’atorga anualment la Generalitat amb l’objectiu de reconèixer les persones que amb el seu treball creador han contribuït decisivament a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.Claude Levi-Strauss és un dels últims grans pensadors vius del segle XX. Té 97 anys, i per aquest motiu és la primera vegada que el president de la Generalitat lliura el guardó fora de Catalunya.El jurat ha atorgat el Premi a l’antropòleg en atenció a la seva obra teòrica, que ha contribuït a introduir una nova òptica en la comprensió de la realitat. La seva aportació a la antropologia, que a partir d’ell ha quedat marcada per la concepció estructuralista, ha estat definitiva per a l’anàlisi dels mites i per arribar a l’actual concepte de cultura. El seu pensament, marcat per la psicoanàlisi i el marxisme, també ha influït profundament la filosofia, les ciències socials, la història i la política.Segons el jurat, Levi-Strauss, juntament amb el guardonat de la primera edició del Premi, el filòsof Karl Popper, són dues figures cabdals de la història del pensament del segle XX.

Claude Levi-Strauss

Pàgina del Tirant lo Blanc, de Joanot Martorell

Premi Internacional Catalunya 2005

6 7

notíciesInfoCatalunya

L’increment de població mundial condiciona de forma determinant la funció que l’agricultura i la ramaderia

tenen com a subministradors d’aliments per garantir l’estabilitat social i l’equilibri del planeta. D’altra banda, en un món globalitzat i en plena societat del coneixement, el paper del sector agrari també passa per la conservació i el manteniment del paisatge i del territori. En aquest context, quin ha de ser el paper de l’agricultura del futur?A aquesta pregunta vol donar resposta el Congrés del Món Rural de Catalunya, un espai de diàleg impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca i

en què participaran tots els departaments del Govern i les institucions, empreses i organitzacions del camp català. Durant un any, es tracta de reflexionar i elaborar propostes per fer front a reptes com el dèficit de serveis públics a les poblacions agrícoles, les exigències ambientals, la modernització de les explotacions agràries, la seguretat alimentària, l’agricultura ecològica o el turisme rural, com a oportunitats per al desenvolupament i la diversificació econòmica del camp.Participeu-hi!http://www.congresmonrural.com/

El paperde l’agriculturaen la societatdel coneixement

Congrés del Món Rural

L’Agència Catalana de Consum (ACC) ha decidit actuar d’ofici i ha obert expedient sancionador a totes les empreses de telefonia que han estat objecte de reclamació i en les quals s’han detectat infraccions.L’ACC ha rebut més de 8.700 reclamacions durant l’any 2004 en relació amb la contractació de serveis i productes de telefonia. Els

principals motius en són el cobrament de factures per serveis no prestats, la publicitat enganyosa, la dificultat per donar-se de baixa i els retards en les altes del servei. El 24% de les reclamacions a aquestes companyies correspon a serveis d’Internet o connexions a línies ADSL. Les sancions poden arribar a 600.000 euros per expedient.

Expedient a les empreses de telefonia

El Departament d’Educació ha presentat el Mapa de llars d’infants, que preveu la creació de 30.000 noves places d’educació infantil en els propers 3 anys en col·laboració amb els ajuntaments. El projecte preveu un ajut de 5.000 € per cada plaça de titularitat pública que es creï i una subvenció de 1.800 € anuals per alumne d’escola bressol pública per fer front a les despeses generals. L’objectiu és doblar el nombre de places d’educació infantil i passar d’una oferta actual de 29.381 places de titularitat pública a les gairebé 60.000 el 2008. L’educació dels menors de tres anys és important per adquirir capacitats d’aprenentatge útils per a les etapes formatives següents, però també ho és per a les mares i pares, en permetre conciliar la vida familiar i la laboral i, alhora, per a la societat i l’economia catalanes, perquè permet incrementar la taxa d’activitat femenina.

Doblar el nombre de places a les llars d’infants el 2008

8 9

notíciesInfoCatalunya

La violència d’alguns homes contra les seves parelles o exparelles és un dels problemes més greus de la societat catalana. El Govern ha aprovat el V Pla d’acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya (2005-2007), amb un pressupost previst per al 2005 de 35,5 M€. Un dels eixos del Pla proposa 395 iniciatives per assolir un model d’intervenció que compti amb la implicació de tots els departaments de la Generalitat i es coordini amb els ajuntaments, les diputacions i els agents socials. Ben aviat es posarà en funcionament una nova casa d’acollida, la sisena. També s’obrirà el primer centre d’atenció integral de Catalunya, dels set previstos fins al 2008.

VIOLÈNCIES CONTRALES DONES,MÉS RECURSOSPER LLUITAR-HI

El Govern de la Generalitat ha posat a exposició pública l’avantprojecte del Pla territorial de l’Alt Pirineu i Aran. Una vegada aprovat, el Pla territorial marcarà com ha de ser el desenvolupament de la zona i ha de servir de guia als plans urbanístics municipals i directors futurs. La proposta passa per tres eixos: el creixement urbà, la protecció de l’espai natural i les infrastructures de mobilitat i comunicació.El Pla proposa un reequilibri territorial entre totes les petites ciutats del Pirineu. Allà on sigui possible, els pobles i les ciutats creixeran, mentre que allà on s’ha esgotat el sòl s’apostarà per la reforma urbana interna. D’aquesta manera es cerca un creixement controlat i en igualtats de condicions de tots els nuclis urbans. El Pla també preveu la creació d’una xarxa per compartir serveis i transports públics. D’altra banda, aposta per una ordenació del turisme mitjançant noves propostes,

com ara centres turístics esportius, de salut o científics, per tal que el Pirineu visqui del turisme i no de les plusvàlues del sòl.El Pla defineix de manera clara els espais naturals que s’han de protegir, els espais de connexió entre aquests i, a més, àrees d’alt valor agrícola. Finalment, aposta per les infrastructures, tant per les connexions externes com internes, entre les quals destaquen: l’eix viari cap a Aran i el pas per la Cerdanya del transeuropeu E-9, l’eix occidental i les comunicacions transversals, la millora de la xarxa viària local, la potenciació de la xarxa ferroviària i l’aeroport regional de l’Alt Pirineu i d’Andorra.Des del passat 23 d’abril i durant un període de 4 mesos, institucions i ciutadania poden presentar les propostes i els suggeriments sobre l’avantprojecte que considerin oportuns.http://www.gencat.net/ptop/ptcat

Mestres, professores i professors, centres docents i institucions dedicades a la construcció d’una escola catalana de qualitat poden aspirar a un dels premis Catalunya d’Educació 2005 que atorga la Generalitat. Aquests guardons són el reconeixement social i públic de la tasca diària de persones i d’equips que s’han significat pel seu servei a l’educació i els seus valors.Els premis tenen una dotació econòmica de 12.000 € per a mestres i per a centres docents i de 6.000 € per a institucions. Els candidats han de ser presentats per associacions i institucions educatives (consells escolars, AMPA, associacions d’alumnes, etc.) mitjançant una comunicació adreçada a la consellera d’Educació, abans del 30 de juny.L’acte de lliurament del premis tindrà lloc el proper mes de novembre en un acte solemne al Palau de la Música Catalana.Podeu consultar més detalls sobre les bases a:www.gencat.net/educacio/premiscat

Convocats els premis Catalunya d’educació

Desenvolupament ordenat, eficienti sostenible del Pirineu

Catalunya disposarà d’un operador públic

de telecomunicacions que s’encarregarà de dotar d’una xarxa de banda ampla tot el territori nacional per tal de garantir la plena connexió a Internet. Aquesta empresa pública estarà constituïda per la Generalitat i els ajuntaments catalans, agrupats en el consorci Localret i és, amb 233,8 M€, la principal inversió del Pla director d’infraestructures de telecomunicacions del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació. El Pla s’ha proposat aconseguir que el 2008 el 100% de les llars tinguin accés a Internet amb banda ampla de com a mínim 2 Mb i que el 80% arribi als 10 Mb, i també que el 90% de les empreses de més de 10 treballadors disposin de connexions de 100 Mb. L’objectiu és enfortir el sector de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) a Catalunya i evitar la fractura digital, tant social com territorial i per això es completarà amb el Pla director de serveis i continguts.

notíciesInfoCatalunya

Banda amplaa tot el territori

10 11

Nou premi d’ecologiaRamon Margalef

El Govern ha acordat crear el premi Ramon Margalef d’Ecologia i Ciències Ambientals per

reconèixer una trajectòria científica o un descobriment en el camp de l’ecologia que hagi significat una fita en el pensament científic o en el desenvolupament d’instruments teòrics per millorar la gestió dels recursos naturals terrestres o marins. Els candidats poden ser persones, empreses, col·lectius o institucions de tot el món. El premi

tindrà una periodicitat anual i la seva dotació serà de 100.000 €.El pensament de Ramon Margalef (Barcelona, 1919 - 2004) ha estat decisiu per a la creació de la ciència ecològica moderna, en interpretar els sistemes naturals en termes de la teoria de la informació. A partir dels seus estudis inicials sobre el plàncton va desenvolupar el concepte universal de biodiversitat, que estableix que tots els sistemes són dependents uns dels altres i que tots estan compostos de matèria, energia i informació, una part de la qual és comuna a tots els éssers vius.

Pla del tèxtilDisseny i nous materials per donar valor als productes. El sector tèxtil català és un dels més afectats pel fenomen de la deslocalització empresarial i per l’entrada de productes tèxtils fabricats en altres països. Per fer front a aquest

repte cal incrementar el valor afegit dels teixits i la confecció de les empreses catalanes. És a dir, l’estratègia no passa per reduir els costos laborals, sinó per centrar-se a incrementar el valor del producte, de manera que els consumidors l’adquireixin per la qualitat i no pel preu. En aquest sentit, operacions com les de disseny, distribució i transferència tecnològica esdevenen els àmbits en què es pot afegir valor al producte. Amb aquest objectiu, el Departament de Treball i Indústria invertirà aquest any més d’11 M€ en el Pla del tèxtil 2005. Les dues partides més importants, amb 3 M€ cadascuna, seran, d’una banda, per a ajuts a empreses amb projecte de recerca, desenvolupament i innovació i, d’altra banda, per a la formació dels treballadors i treballadores afectats per expedients de regulació d’ocupació.

12

Energies Al 2007, electricitat eòlica per a 850.000 famílies Al final del 2007, Catalunya tindrà instal·lada una potència de 1.500 Mw d’energia eòlica, és a dir, una quantitat suficient per al consum de 850.000 llars, després de l’acord al qual ha arribat el Departament de Treball i Indústria amb els municipis on es preveu la construcció dels parcs eòlics, els promotors d’aquestes instal·lacions, les companyies elèctriques i Xarxa Elèctrica Espanyola, l’empresa encarregada de la distribució d’electricitat. Els nous parcs compliran les tres condicions bàsiques per al seu funcionament: estar situats en àrees on bufa el vent, d’acord amb el mapa eòlic de Catalunya elaborat pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, minimitzar en la mesura del possible l’impacte ambiental i paisatgístic de la instal·lació i disposar d’una connexió a la xarxa elèctrica d’alta tensió per a la distribució de la producció que s’hi generi.

Un sector innovador que crea ocupació de qualitatA més de millorar la qualitat de l’electricitat en reduir les emissions de CO2 i no generar residus nuclears, l’energia eòlica és important industrialment per tractar-se d’un sector d’alta tecnologia i valor afegit, que inverteix molt en recerca i desenvolupament, que crea ocupació estable i de qualitat i que

té una gran capacitat d’exportació i d’internacionalització a causa de la demanda creixent a tot el món d’aerogeneradors. A Catalunya el Pla de recerca i innovació 2005-2008, elaborat pels departaments d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i Treball i Indústria, considera la recerca en energies renovables una línia estratègica. L’energia eòlica permet programes

de recerca i desenvolupament i oportunitats de negoci molt diverses, des de la producció d’hidrogen per a la seva posterior conversió en piles de combustible fins a l’arquitectura paisatgística per integrar els molins en els espais en què s’ubiquen, passant per la recerca en aerodinàmica, en nous materials o en programes de gestió informatitzada, entre moltes altres aplicacions.

13

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques du a terme més d’un centenar d’obres a les carreteres catalanes. Entre les actuacions cal destacar la nova carretera Vic – Olot, en què s’està realitzant el tram entre Torelló i la Vall d’en Bas, la ronda nord de Granollers i la cobertura de la Gran Via en ambdós extrems, a l’Hospitalet del Llobregat i a Barcelona.

Més de 100 intervencionsa les carreteres catalanes

L’objectiu: seguretat a la carreteraLa millora de la seguretat viària és una demanda social que el Govern s’esforça a satisfer. D’una banda, a través del Departament d’Interior, incrementant els controls de velocitat i d’alcoholèmia. De l’altra, des del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, millorant els traçats i la pavimentació de les vies, les senyalitzacions, les interseccions, els accessos i altres elements viaris. Entre les actuacions que es duen a terme per millorar la seguretat a la carretera destaquen la supressió del pas a nivell a Sant Jordi Desvalls —emmarcat en el Pla de supressió de passos a nivell a Catalunya— i la construcció de les galeries de servei i d’evacuació dels túnels del Cadí i de Collabós.

Millores en els traçats i paviments de les vies

Millores en la seguretat de les vies

Noves vies, enllaços i rotondes

REFERÈNCIES

Sant Celoni

Vilassar de Mar

Tagamanent

Vic

Terrassa

CastelldefelsVilanovai la Geltrú

Vilafranca delPenedès

El Vendrell

TARRAGONA

Prades

Montblac

Valls

Reus

JuncosaLa Granadella

AscóLa Fatarella

Flix

Tortosa

Amposta

Albatàrrec

LLEIDAMollerussa

Tarrega

Balaguer

ArcsCervera

Els Prats de Rei

EsparregueraSantaColoma deQueralt

Abrera

Manresa

Avinyó

GIRONA

Cassà dela Selva

La Bisbal

Olot

OixBaget

Figueres

CantallopsLa Jonquera

Cadaqués

Roses

Ripoll

Puigcerdà

Berga

SolsonaFolquer

Ponts

Coll deNargóIsona

Tremp

Sort

La Seud’Urgell

Esterri d’Àneu

Alòs d’IsilVielha

Móra d’Ebre

La Poblade Segur

Benaventde Tremp

Pont dela Codina

Sant Adrià del Besòs

Montgat

Lloret de Mar

Salardú

Agramunt

Beret

Argentona

BARCELONACornellà

Castellbell

Sant Boi

Arenys de Munt

Sils

Malla

Les BorgesBlanques

Granollers

Puig-reig

Castellód’Empúries

Aeroport

Cercs

Lliçà deVall

Sant MartíSapresa

Poblet

Massanes

La Valld’en Bas

Torelló

Sant Salvadorde Guardiola

Castellfollitdel Boix Canovelles

ArbúciesEspinelves

Viladrau

PalauSaverdera

L’Escala

Artesa deSegre

Sant Joan deles Abadesses

Coll deCoubet

Oliana

Sant Pau de Seguries

Camprodon

Perafort

La Pobla deMafumet

SolivellaBelltall

Vidreres

Sta. Colomade Farners

AlbesaTorre Serona

Vila-seca

Túnel de Collabós

Sant Jordi Desvalls

Besalú

L’Aldea

Sta. Perpetuade la Moguda

Begues

Sta. Cristina d’AroPlatja d’Aro

Vilaplana

Maspujols

Cornudellade Montsant

Garcia

Gandesa

Batea

L’Esplugade Francolí

Benifallet

Ginestar

GualbaSant QuirzeSafaja

Artés

Canyelles

Sant Pere de Ribes

Tunel delCadí

LlersAlbanyà

Copons

Banyoles

14 15

La recuperació dels rius catalans i dels ecosistemes fluvials està d’enhorabona. Tècnics del Departament de Medi Ambient i Habitatge han detectat la presència de la llúdriga a la conca del riu Besòs. Aquest petit mamífer s’alimenta gairebé exclusivament de peixos, per la qual cosa la seva presència en un riu està considerada com un bon indicador de la salut d’un ecosistema fluvial. La llúdriga havia desaparegut de pràcticament tots els rius catalans al final dels anys 80, però des d’aleshores s’està recuperant i ja n’hi ha poblacions en rius com el Llobregat i la Tordera. Ara, al cap de 30 anys ha tornat al Besòs.

Les dessaladores són instal·lacions cada vegada més utilitzades per proveir d’aigua potable els països i les regions amb pocs recursos hídrics. A les Canàries, per exemple, el 27% de l’aigua domèstica procedeix del mar. Es tracta d’una tecnologia amb més de 30 anys d’experiència que ha evolucionat molt en els darrers anys. Especialment s’estan millorant les tècniques pel que fa a la reducció del consum energètic i del cost final

de l’aigua obtinguda, que és d’una gran qualitat.Actualment a Catalunya ja funciona una planta dessaladora d’aigua de mar a Blanes, que garanteix un abastament de qualitat a la població de la zona amb una mínima afectació del medi. Ara es preveu construir una nova dessaladora al Prat de Llobregat que permetrà abastir principalment l’àrea metropolitana de Barcelona.

Les dessaladores: aigua inesgotable i cada dia més barataDades per cada m3 d’aigua

Al cap de 30 anys…la llúdriga torna al Besòs!

Més aigua i de millor qualitat. El subministrament d’aigua a l’àrea metropolitana de Barcelona estarà garantit durant els pròxims anys, un cop engegades les 14 noves actuacions

previstes pel Departament de Medi Ambient i Habitatge, a través de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA). Aquestes actuacions, que substitueixen l’antic Pla hidrològic nacional, també permetran una millora notable de la qualitat de l’aigua, tant de sabor i olor com pel que fa als seus requeriments sanitaris.

Com s’assoliran aquests objectius?

Més aiguaNova dessaladora del Prat de Llobregat, 60 hm3, 242 M€Ampliació de la dessaladora de la Tordera, 20 hm3, 29 M€

Més bonaNou fi ltre a l’estació d’aigua potable d’Abrera per reduir la salinitat, 53 M€Mescla de l’aigua dessalada amb la potabilitzada

Més ben transportadaDesdoblament de la canalitzacióTer – Barcelona, 105 M€Connexió de la xarxa de l’àrea Metropolitana de Barcelona amb la dessaladora del Prat de Llobregat, 29 M€Connexió de la xarxa central de Barcelona amb el Maresme Nord, 46 M€

i altres intervencions, amb un pressupost total de 895 M€

Per què es necessita més aigua? Per garantir la continuïtat del subministrament d’aigua potable d’alta qualitat, fi ns i tot en els períodes de sequera.Per descarregar la pressió que reben els rius Ter i Llobregat.

Per què cal millorar l’aigua?Per millorar l’olor i el sabor de l’aigua potable domèstica.Per reduir la salinitat de l’aigua potable procedent del riu Llobregat.

Aigua

Preu del’aigua

Consumenergètic

22 kWh

3,7 kWh 18,3 kWh menys

2,1 euros

48 cèntims d’euro 1,62 euros menys

1970

2001

1970

2001

16

3,17euros

10 m3al mes

pagareu

si consumiu 11,6euros

18 m3al mes

pagareu

si consumiu

Consum:de 10 a 18 m3

Per a un consum més elevats’estableix un preu una micasuperior al del primer tram.

Preu per m3:0,6456 euros

Consum:més de 18 m3

Per a consums molt elevats.Preu quatre vegades superioral preu bàsic.

Preu per m3:1,2912 euros

19 m3al mes

si consumiu

24,5euros

pagareu

Es compta sempre unmínim de tres personesper llar.

Les famílies o unitatsde convivència demés de tres personesque ho sol·licitinobtindran 3 m3

addicionals al mes alpreu del primer tram.

Recordeu: un metrecúbic és igual a 1.000litres d’aigua.

Accés universal a l’aigua.Consum de 3 m3 per personamés 1 m3 per habitatge.

Consum:fins a 10 m3

Preu per m3:0,3167 euros

1rTRAM 2n

TRAM 3rTRAM

(equivalent a 200 litresper persona i dia)

Garantir l’accés a l’aigua i fomentar-ne l’estalvi

El nou cànon de l’aigua s’ha modificat amb l’objectiu de promoure un consum més responsable i sostenible de l’aigua domèstica i industrial. Així, en l’àmbit domèstic el consum eficient es premia amb un preu baix, mentre que l’excés de consum té un cost més elevat.

Quins són els nous trams de pagament del cànon?

Garantir l’accésa l’aiguai fomentar-ne l’estalvi Per què cal fer un ús responsable de l’aigua?

Per estalviar-ne: Catalunya, com a país mediterrani, no té excedents d’aigua i no pot malmetre-la.

Per recuperar els rius:són ecosistemes molt rics en flora i fauna, bàsics en la migració d’algunes aus.

19

Els departaments d’Economia i Finances, Treball i Indústria i Comerç, Turisme i Consum, conjuntament amb les organitzacions empresarials Foment del Treball, Fepime i Pimec i els sindicats CCOO i UGT, han signat l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana. L’Acord parteix d’un diagnòstic compartit sobre els problemes actuals de l’economia catalana i proposa un seguit de mesures per tal de fomentar un creixement econòmic sostenible i de qualitat, tant per a les empreses com per als treballadors.

per a l’economia catalanaAcord estratègic

20 21

El document de l’Acord parteix d’una diagnosi comuna sobre els problemes actuals de l’economia catalana

i el desig de redreçar la situació. En un món global, on cada dia es mouen, persones, mercaderies i informació, Catalunya ha de competir amb ocupació de qualitat i produccions i serveis de més valor afegit, tant en els sectors tradicionals com en noves ocupacions. Un augment de la productivitat, una millora de l’educació i la garantia de la cohesió social són la clau d’aquest nou model. Per assolir aquest objectiu l’Acord estratègic proposa 86 mesures en tres grans àmbits: competitivitat, internacionalització i polítiques d’ocupació.

Comencem a inventarLes economies més avançades d’Europa són les que dediquen més recursos a la recerca, el desenvolupament i la innovació de nous productes i processos. Situació actual: Ara per ara, Catalunya hi dedica l’1,27% del producte interior brut (PIB), xifra per sota de la mitjana de la Unió Europea dels 25 estats membres, que hi dediquen l’1,95%, i lluny dels percentatges d’Alemanya (2,5%) i Finlàndia (3,5%). Catalunya és la comunitat autònoma en què hi ha més sol·licituds d’enregistrament de patents noves, però les

Millora de les condicions bàsiques de la competitivitatIncrement de la inversió en R+D+I fins a arribar al 5% del PIB el 2008Intensificació de la transferència tecnològicaLluita contra el fracàs escolarAugment de la presència de l’anglès i les tecnologies de la informació i la comunicació a l’escola Creació de dotze centres integrats de formació professionalConstrucció de 500 km d’autovies lliures de peatge, 300 dels quals els haurà de construir la GeneralitatDesplegament de la Llei de la mobilitat i creació de les autoritats de mobilitat de Girona, Lleida i TarragonaPla d’accessibilitat amb transport públic dels treballadors als polígons industrialsPotenciació del transport públic ferroviariMillora de la capacitat i la qualitat de la xarxa elèctricaDesplegament d’infraestructures de telecomunicacions als polígons industrialsFinançament de l’activitat empresarialPolítica de sòl industrial

InternacionalitzacióAtracció d’inversions estrangeresFoment de les exportacions i la projecció internacional de les empreses catalanesDesenvolupament d’un pla estratègic de turisme i creació de l’Observatori del Turisme de Catalunya

Millora de la qualitat de l’ocupació i cohesió socialAtenció personalitzada als aturats des del Servei d’Ocupació de CatalunyaPolítiques actives d’ocupació per tal de recol·locar les persones que perden feina per deslocalització empresarialCreació del Consell Català del Diàleg Social i Participació per millorar les relacions laborals a les empresesMesures per facilitar la contractació en origen dels immigrants i per facilitar l’acolliment dels que ja són a CatalunyaNou model de competitivitat sostenible i responsablePla de govern per a la prevenció dels riscos laboralsMillora dels serveis d’atenció a les persones en situació de dependènciaPla d’inclusió social

Prioritats de l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana

per a l’economia catalana

sol·licituds són poques si comparem Espanya amb Europa.Objectiu: Abandonar el “que inventin els altres”. Per aconseguir-ho: cal arribar al 5% del PIB en recerca, desenvolupament i innovació el 2008.

Assignatura pendent: el fracàs escolarSom en un món global i en una societat basada en el coneixement. El talent de les persones és, doncs, la nova matèria primera.Situació actual: Espanya és un dels països d’Europa amb el percentatge més alt de fracàs escolar en educació secundària. A Catalunya, només el 40% dels estudiants de batxillerat assoleix el graduat. Objectiu: Obrir els centres educatius públics per fer-hi activitats complementàries i de reforç per tal de reduir el fracàs escolar. El curs vinent s’iniciaran activitats en 500 centres i el 2007 hi haurà activitats en més de 1.000.

Fer de l’anglès la tercera llenguaUna Catalunya “glocal” (global i local), que sigui capaç de mantenir la nostra identitat, especialment la llengua, i, alhora, oberta al món. Situació actual: Països com Suècia, Dinamarca, Finlàndia i Holanda s’han pres molt seriosament

l’aprenentatge de l’anglès. Els percentatges d’estudiants d’anglès, tant a primària com a secundària, són més alts que els de Catalunya.Objectiu: Curs 2006-07, els instituts de secundària començaran a impartir assignatures obligatòries en anglès.Curs 2007-08, l’anglès serà una nova assignatura a la formació professional.Fins al 2008, es crearan 3.000 noves places d’anglès a les escoles oficials d’idiomes.

Millorar la mobilitat: xarxa d’autoviesCal connectar amb vies ràpides i d’alta capacitat les ciutats catalanes que no formen part de l’àrea metropolitana per tal de fomentar l’equilibri territorial.Situació actual: La majoria de les vies ràpides i d’alta capacitat que hi ha a Catalunya són de peatge i tenen l’origen, la destinació o travessen l’àrea metropolitana de Barcelona. Hi ha poques vies ràpides que connectin dues ciutats catalanes no metropolitanes: l’Eix Transversal, que connecta Lleida amb Girona, n’és la més recent i ha quedat petita quant a capacitat.Objectiu: Construir 500 quilòmetres nous de vies ràpides lliures de peatge, 300 dels quals els haurà de construir la Generalitat. La inversió serà d’uns 1.100 milions d’euros. Es volen crear set eixos: Vic- Ripoll, Vilanova i la Geltrú- Vilafranca del Penedès- Manresa, Reus- Alcover, Berga- Bagà, Amposta- Lleida i el desdoblament de l’Eix Transversal.

Reincorporació dels desocupatsUna de cada deu persones que vol treballar a Catalunya no té feina. L’atur és, en primer lloc, un problema personal que afecta la confiança i l’autoestima dels qui s’hi troben. Cal donar una atenció personalitzada i fugir del tractament fred de les xifres. No són números, sinó futurs treballadors i treballadores.Situació actual: El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) té, entre altres tasques, l’obligació de posar en contacte les empreses amb les persones desocupades. Sovint aquesta tasca no es pot dur a terme per manca de personal a les oficines del SOC.Objectiu: Durant el 2005 es contractaran 292 tècnics nous per a les oficines del SOC per tal de poder donar una atenció més personalitzada als aturats i agilitzar així la seva reincorporació al mercat de treball.

L’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat

de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana s’ha

elaborat i s’ha signat amb el consens de la Generalitat, les

organitzacions empresarials i les principals organitzacions

sindicals del país. Les línies de treball en les que es basa

són les següents:

• Infraestructures de transport, energètiques,

de telecomunicacions i ambientals

• Educació i polítiques actives d’ocupació

• R+D+i

• Polítiques socials

• Polítiques laborals

• Finançament de l’activitat econòmica

• Entorn afavoridor de l’activitat empresarial

• Foment de la internacionalització de l’economia catalana

8 línies de treball per millorar la competitivitat

Per fomentar l’activitat empresarial és necessari disposar de finançament. Així, es crearan noves figures per fomentar empreses més competitives i internacionalitzades, com ara préstecs participatius, crèdits a petites i mitjanes empreses, capital risc, etc.

Acord estratègic

13

Per a més informació: www.gencat.net

preneu nota

Presidència

Agricultura

Benestar i Família

Salut

Cultura

Educació

Justícia

Governació

Medi Ambient

i Habitatge

Treball i Indústria

Relacions Institucionals

i Participació

Universitats, Recerca i

Societat de la informació

(DURSI)

Indemnitzacions a expresos polítics. Ajuts per a federacions esportives i esport escolar, promoció de la llengua catalana i ajuts

per al doblatge i subtitulació de cinema i DVD. Subvencions a empreses periodístiques. Convocatòries de l’Institut Català de la

Dona i de la Secretaria General de Joventut. Pràctiques al Patronat Català Pro Europa a les seus de Barcelona i Brussel·les.

Ajuts al sector de la pesca, agrari i agroalimentari, plans i programes d’actuació. Assegurances. Accés a la Declaració Única

Agrària i al Sistema d’informació de les declaracions i subvencions als oleïcultors.

Prestacions econòmiques d’ajut a les famílies, gent gran i discapacitats. Subvencions a entitats públiques i associacions, atenció

i orientació, centres i serveis d’atenció a la gent gran, violència domèstica i persones amb drogodependències.

Informació per a la sol·licitud de subvencions a entitats privades sense afany de lucre per al finançament d’activitats de

prevenció de la infecció pel VIH/sida corresponents a l’any 2005.

Subvencions i ajuts al món de l’audiovisual en català, promoció i difusió de la literatura, producció editorial, arts visuals i teatre.

Ajuts a les AMPA, creació de places d’educació infantil, acollida i aprenentatge de la llengua catalana a escoles concertades.

Ajuts i beques a la investigació i Premi a la investigació.

Subvencions a la cooperació i l’ajut internacional, oferta de formació de funcionaris, registre d’organitzacions no

governamentals d’ajut al desenvolupament. Sol·licituds per al Pla únic d’obres i serveis de catalunya.

Promoció d’habitatges, recollida selectiva, dejeccions ramaderes, millora ambiental, prevenció de residus municipals, reducció

d’aigües residuals...

Subvencions per al desenvolupament local, projectes de recerca i innovació, inserció laboral, cursos i formació...

Ajuts i subvencions per al Programa memorial democràtic i participació en l’àmbit local.

Beques i ajuts a la recerca, l’estudi i la docència a les universitats.

Quadre-resum d’ajuts i subvencions de la Generalitat

Subvencions i ajuts

Entre les moltes subvencions i ajuts que té establerts la Generalitat, es destaquen a continuació tres exemples d’àmbits ben diferents.

Indemnitzacions als presos polítics de la dictaduraLes persones o els familiars de les persones que van estar empresonades per motius polítics durant la dictadura franquista a Catalunya i que no van poder-se acollir a les indemnitzacions que el Govern central va aprovar els anys 1990 i 1992, poden demanar la indemnització aprovada per la Generalitat.

Ajuts per a disseny de pàgines webFins al 29 de setembre les petites empreses i les petites organitzacions empresarials poden sol·licitar ajuts per a disseny, creació o reforma del seu web, així com per a les traduccions, fotografies, reserves de domini i els primers dotze mesos d’allotjament. L’ajut pot anar des dels 300 € fins als 2.000 €, depenent de les prestacions electròniques que inclogui el web.

Ajuts a l’art i el pensament contemporaniFins al 15 d’octubre es poden presentar sol·licituds de subvenció per a projectes de producció i creació, i també de recerca i experimentació artística i de pensament contemporani. Els projectes poden ser de qualsevol disciplina artística: arquitectura i disseny, arts escèniques, arts visuals, noves tecnologies, música i art sonor, pensament crític, nous moviments culturals i nous llenguatges artístics i textuals.

22 23

La sequera que afecta Catalunya des de la tardor passada comporta un gravíssim risc d’incendis forestals per a aquest estiu. Des de 1967 no havia plogut tan poc a Catalunya.

Tots contra el foc

Durant tot l’any 2004 es van registrar a Catalunya 551 incendis que van cremar una superfície de més de 2.000 ha. L’estadística mostra que fins al mes de març d’enguany ja portàvem 271 focs, amb un nombre d’hectàrees arrasades superior a 900. És a dir, en un sol trimestre de temps fred s’ha cremat la meitat de superfície que en tot l’any passat. Ens trobem, doncs, davant d’una situació excepcional. Recordem que tan sols el 8% dels incendis tenen el seu origen en causes naturals (llamps) i que la major part comencen com a conseqüència de negligències. Les cremes agrícoles o de pastures i altres feines forestals provoquen el 18% dels incendis i gairebé un 9% dels focs els encenen sense saber-ho fumadors poc curosos. Així doncs, aquesta temporada de calor cal que tots estiguem alerta per evitar al màxim la destrucció dels nostres boscos. Us recordem que és absolutament prohibit fer foc al bosc per a qualsevol activitat (excepte amb una autorització municipal prèvia). No valen excuses de cap tipus davant la possibilitat que una excursió o un dinar al camp acabin en un desastre ecològic i econòmic.

Si veieu qualsevol tipus de foc al camp truqueu

immediatament al

112

La tasca dels bombers voluntaris

“Els pobles petits hem de ser capaços d’autoprotegir-nos”, recorda Carles Pérez, caporal del Parc de Bombers Voluntaris d’Arenys de Mar, un dels molts que formen part de la Xarxa de Bombers. Al Maresme hi ha cinc parcs de bombers, dos dels quals estan integrats per professionals, i els altres tres, per voluntaris. “Però la formació és la mateixa”, assenyala el caporal dels Bombers d’Arenys, que comanda un equip de 35 persones que dediquen part del seu temps lliure al salvament de persones, i a tasques d’extinció de focs i treballs de prevenció. L’any passat van fer 723 sortides, la meitat de les quals van ser per urgències i l’altra meitat, tasques ja programades. El treball de bomber “és vocacional, sacrificat i disciplinat, i si una persona no compleix amb els seus deures, se la fa fora”, indica el caporal. Cal una formació específica, com la dels professionals, a l’Escola de Bombers de Catalunya, abans de poder-se integrar en un parc. Des del moment en què una persona sol·licita ser bomber voluntari fins que fa la primera sortida poden passar tres o quatre anys. “La majoria dels voluntaris són persones d’Arenys de Mar i d’Arenys de Munt i poblacions del voltant”, explica Carles Pérez. Els bombers voluntaris d’Arenys de Mar s’han guanyat una merescuda fama gràcies a la seva experiència de més de vint anys.

CatalunyaInformació d’interès ciutadà. Núm. 5 Octubre ’05

GironaLleidal’Eix Transversal Ferroviari

De

a

GironaVic

Manresa

MartorellIgualada

Cervera

Tàrrega

Mollerussa

Lleida

Barcelona

Aeroport

InfoMés docents, més escoles i molts programes d’innovació per a aquest curs. Pàg. 14

EducacióGran xarxa de 600 instal·lacions noves per apropar l’esport a tothom. Pàg. 18

Esport

L’Eix Transversal Ferroviari

Notícies 4L’Eix Transversal Ferroviari 10Tenir cura del territori 12Més escola i més educació 14Esport per a tothom! 18Aigua, situació crítica 20Una nova consciència de l’energia 23

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Joan Montraveta, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Pere Arcas, amb la col.laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaDisseny: Jardí+UtensilFotografia de la coberta: Mariano HerreraFotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3 i 11), Ernest Costa (pàg. 12)Il·lustracions: Miguel Gallardo (pàg. 14, 15, 16 i 17)Infografia: Jaume Serra (pàg. 18 i 19)Agències: Getty Images, Iberimage

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004Adreça web: www.gencat.net

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneual 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

3

L’Eix Transversal Ferroviari crearà una comunicació directa entre nuclis urbans amb gran capacitat de desenvolupament i afavorirà l’equilibri territorial de Catalunya.

Aquest número de l’InfoCatalunya presenta el projecte del primer gran ferrocarril del segle XXI: l’Eix Transversal Ferroviari, una infraestructura estratègica pel futur de Catalunya, que enllaçarà Lleida-Mollerussa-Tàrrega-Cervera-Igualada-Manresa-Vic-Aeroport de Girona i Girona. L’Eix Transversal millorarà, i molt, la connexió entre la Catalunya interior i Europa, a través d’una doble via de passatgers i mercaderies, i facilitarà la mobilitat segura i competitiva d’un milió i mig de ciutadans i ciutadanes. L’impuls de les infraestructures és una aposta per la modernització i el creixement econòmic. Però també ho és per la reforma social i l’equilibri territorial. Amb l’Eix Transversal Ferroviari i les inversions que la Generalitat està duent a terme a la xarxa viària, ferroviària, portuària i aeroportuària, Catalunya disposarà d’un sistema de ciutats amb les mateixes possibilitats d’accés als mercats, als equipaments i als serveis, que irradiarà dinamisme i oportunitats.Aquesta és la nostra idea de la Catalunya en xarxa. Aquest és el nostre compromís, el compromís d’un Govern que comença a desplegar tota la seva capacitat d’acció amb la Catalunya del futur. Una Catalunya que l’Eix Transversal Ferroviari farà més eficient, més equilibrada i més oberta a l’Euroregió Pirineus-Mediterrània i a la Europa de la innovació.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

4 5

notíciesInfoCatalunya

Tractament de les xarxes d’aigua contaminades per nitrats

El Departament de Medi Ambient i Habitatge, per mitjà de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), ha impulsat un programa de tractament de les aigües subterrànies afectades per nitrats. Aquesta actuació té el suport dels departaments de Salut i Governació. Els controls del Departament de Salut es fan a xarxes d’abastament a tot Catalunya. En l’actualitat, 130 xarxes estan afectades de manera constant per nivells de nitrats que superen la legislació vigent. Durant el període 2005-2006 es tractaran 62 xarxes de subministrament, i a mitjà o llarg termini s’actuarà a 64 més. Les 71 restants són xarxes d’abastament privades. L’ACA estudia aplicar diferents tractaments a les aigües subterrànies que permetran en alguns casos recuperar els aqüífers i en altres potabilitzar les aigües contaminades per nitrats.

El nou Pla de rehabilitació 2006 del Departament de Salut arribarà a tot el territoriEl Departament de Salut ha presentat el nou Pla de rehabilitació 2006. L’import econòmic previst per desenvolupar-lo, de quasi 48 M€, s’ha incrementat el 60% respecte al 2004. Els processos que més es beneficiaran d’aquest augment pressupostari seran els de rehabilitació domiciliària (136%) i de logopèdia (150%).La principal novetat del nou Pla de rehabilitació és que s’estendrà a tot el territori. A més, inclou nous serveis, com ara la rehabilitació de sòl pelvià per tractar la incontinència urinària i l’atenció domiciliària per a malalties respiratòries cròniques i malalties neuromusculars amb grau elevat de discapacitat.

Més polígons industrials ambtransport públicEl juny passat va entrar en servei una nova xarxa d’autobusos que uneix les poblacions de Montmeló, Parets del Vallès, Montornès, les Franqueses del Vallès, Vallromanes i Rubí amb els polígons industrials de la zona. La creació de tres línies i l’ampliació i adaptació de tres més beneficiaran els gairebé 20.000 treballadors de les empreses ubicades als polígons d’aquests municipis. La iniciativa forma part del programa pilot de mobilitat per a 22 polígons industrials que està impulsant la Generalitat aquest 2005 i que durant la primera meitat de l’any ja s’ha concretat en 15 plans de mobilitat i 13 noves línies d’autobús.

70 aparells mesuraran les radiacions de les antenes de telefoniaEl Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació (DURSI) desplegarà una xarxa de control per mesurar la radiació de les estacions base de telefonia mòbil. L’objectiu és vetllar per la qualitat ambiental i poder informar-ne a la ciutadania. El sistema de monitorització de ràdio freqüència (SMRF) està format per 70 monitors que recolliran les dades de forma contínua i remota. Ha entrat en funcionament aquest estiu i tindrà caràcter permanent. El DURSI i Localret han signat un conveni que permetrà a 61 municipis catalans disposar d’aquestes dades. La inversió inicial per comprar, instal·lar i calibrar els monitors ha ascendit a 400.000 €. Per la seva banda, el Departament de Medi Ambient i Habitatge aportarà 90.000 € més per al manteniment i els costos d’operació de la xarxa.

6 7

notíciesInfoCatalunya

El Departament de Benestar i Família destinarà durant els propers quatre anys quasi 140 M€ a finançar els serveis socials d’atenció primària dels ajuntaments catalans de més de 20.000 habitants (90 M€) i els dels consells comarcals (50 M€). Aquests serveis tenen l’objectiu d’afavorir la integració de persones, grups i famílies en risc d’exclusió o amb manca d’autonomia. L’acord té especial rellevància perquè es prolongarà fins a l’any 2008, la qual cosa garanteix una estabilitat en la cooperació més enllà del mandat actual. Aquesta ha estat una llarga reivindicació de les administracions locals.

140 M€ per als serveis socials dels ajuntaments

El Departament de Cultura ha elaborat el Pla de xoc d’equipaments culturals 2005-2007, que preveu més de 140 actuacions a tot Catalunya. Dotat amb 72 M€, servirà per construir i rehabilitar:

Espais d’art 5 | Ateneus 60 | Teatres i auditoris 25 Sales polivalents 29 | Arxius comarcals 14 Centres de creació artística 10

El Pla pretén garantir la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura amb una xarxa d’equipaments de qualitat. També vol contribuir a donar impuls a la producció local i a dinamitzar econòmicament els sectors empresarials de la cultura. Els ajuntaments que vulguin renovar els seus equipaments podran optar a subvencions de fins al 50% dels costos de l’obra mitjançant una convocatòria pública d’ajuts.

Més equipaments penitenciaris

El Govern ha acordat la construcció de nous centres penitenciaris tenint en compte l’evolució de la població reclusa dels darrers anys i les seves característiques. La diferència entre el nombre de places disponibles i les que es necessiten és cada cop més gran i, per aquest motiu, s’han posat en marxa tant mesures urgents com la planificació de nous equipaments fins al 2010. D’aquesta manera es vol adequar la funció penitenciària amb els seus objectius de rehabilitació i reinserció social, amb millors condicions de treball per als professionals i els interns.

Mesures urgents El 2007 començaran a ser operatius els tres centres que es troben actualment en fase d’execució: Brians II, Joves Quatre Camins i Lledoners. A més, el Departament de Justícia està estudiant el conveni actual amb l’Ajuntament per instal·lar un centre de preventius a l’àrea de Barcelona.

Ubicació dels nous centres (2010)Centres tancats (de compliment): Figueres (Alt Empordà), Sant Llorenç d’Ortons (Alt Penedès)*, Tàrrega (Urgell), el Catllar (Tarragonès)Centres oberts: Girona, Tarragona, Barcelona 1, Barcelona 2, Barcelona 3*Centre per a dones

El Pla d’equipaments culturals implica una inversió de 72 M€

Teatre Bartrina, Reus

Sí a la creativitat, sí a les idees, sí a l’empresa, aquest és el lema

de Fòrum de la Innovació 2005, que organitza el Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) del Departament de Treball i Indústria i que tindrà lloc a Barcelona el dies 25 i 26 d’octubre. L’edició d’aquest any aposta, com a millor opció de futur, per una innovació de caràcter humanista, que es basa en les persones i en la seva creativitat.Per això, al Fòrum participaran el psiquiatra Luis Rojas Marcos, el publicista Joan Campany (autor de “l’Efecte ZP”), la cineasta Isabel Coixet, la biòloga Anna Veiga i la cuinera Carme Ruscalleda, entre altres. Tots explicaran les seves vivències al públic assistent amb l’objectiu d’analitzar, descobrir i compartir experiències sobre temes com la tecnologia, la creativitat, l’estratègia, la inversió i el finançament, el disseny, els recursos i les oportunitats.Com a novetat d’aquesta edició, en el Fòrum s’aplicarà una nova tecnologia que permet avaluar i millorar el servei al visitant. Es tracta de l’RFID, un sistema que ja s’aplica en l’àmbit industrial i que, a través d’un xip, recull informació dels visitants (nivell d’audiència d’una ponència, fluxos de circulació, preferències, necessitats, etc.). Per a més informació: http://www.cidem.com/cidem/cat/

notíciesInfoCatalunya

Fòrum de la

Innovació 2005

8 9

El Govern ha acordat incloure el període de la Guerra Civil dins els criteris de concessió d’indemnitzacions als expresos polítics del franquisme. Es calcula que unes 5.000 persones que van patir la Guerra Civil amb privació de llibertat, sigui a les presons, en camps de concentració o en batallons disciplinaris, es podran beneficiar d’aquests nous ajuts, que fins ara eren només per a empresonats a partir de l’1 d’abril de 1939. Aquesta ampliació ha estat una reivindicació reiterada per part de moltes associacions d’expresos,

excombatents i víctimes de la Guerra.En el termini d’un any totes les sol·licituds presentades dins del termini (més de 37.000) seran revisades amb aquest nou criteri, i es preveu que unes 5.000 de les que havien estat desestimades ara siguin positives. Això no implica, però, que s’obri cap nou període de presentació. Els ajuts es calculen en funció del temps acreditat de privació de llibertat i poden arribar a un màxim de 6.010 € (tres anys). Amb aquesta ampliació, l’import total d’aquest ajuts pujarà gairebé a 46 M€.

La recepta electrònica consisteix, fonamentalment, en el següent: el metge prescriu el medicament a través d'un programa informàtic per via d'internet; per la seva banda, els farmacèutics accedeixen a la recepta utilitzant el número de la targeta sanitària individual (TSI) del pacient i dispensen el medicament. Aquest sistema permet millorar l’atenció al ciutadà pel fet que li subministra un pla de medicació, li redueix les visites al metge per renovació de receptes i li garanteix que dosis, envasos i mesures, així com la durada del tractament, són correctes. D’altra banda, aquest mètode permetrà més control sobre la despesa pública en medicaments. A partir de final d'aquest any començarà a implantar-se la recepta electrònica dins de la primera fase del programa del Departament de Salut de la Generalitat. Es durà a terme en dues zones de les Terres de l'Ebre. Cadascuna d'aquestes zones té entre 12.000 i 20.000 habitants, un nombre d'oficines de farmàcia que oscil·la entre quatre i deu, un centre d'atenció primària (CAP) i un hospital de referència. Així doncs, aquesta primera fase implicarà una vintena de farmàcies i uns 40.000 usuaris.

Més indemnitzacions per a expresos polítics

Ben aviat, la recepta electrònica

10 11

El futur Eix Transversal Ferroviari

Vic – Aeroport de Girona – GironaAquesta és una de les zones més accidentades, que requereix molts túnels i viaductes. A l’estació de Vic es podrà intercanviar amb la línia de RENFE Barcelona-Puigcerdà-La Tour de Carol. A l’aeroport de Girona hi haurà una estació de viatgers i un intercanviador amb la línia d’alta velocitat.

Lleida – Mollerussa – Tàrrega El tram entre Lleida i Mollerussa fins a Tàrrega inclou una nova estació de viatgers a Mollerussa. El nou eix s’inicia a l’oest de Lleida i passa per l’exterior de les poblacions, mentre que el corredor de la línia actual s’utilitza per a l’entrada de viatgers a la població de Mollerussa. A més, es preveu remodelar la línia actual entre Lleida i Mollerussa per establir-hi un tren-tramvia, que podrà continuar cap a Tàrrega i Cervera i, fins i tot, arribar a Calaf i Manresa. El tren-tramvia és un nou concepte de servei experimentat amb èxit en altres països europeus que es comporta com a tren per fora de les poblacions i com a tramvia pel centre d’aquestes.

Igualada – Manresa – VicEn aquest tram hi ha dues estacions de passatgers: Igualada (enllaç amb FGC) i Manresa (enllaç amb FGC i RENFE). El ramal a Castellbisbal permetrà enllaçar amb la línia Madrid-Barcelona-França i accedir al port i a l’aeroport de Barcelona.

L’Eix Transversal Ferroviari (ETF) parteix d’una nova concepció de les comunicacions i del model

territorial del país, que contraposa la transversalitat a la centralitat i el sistema en malla al de nusos, amb l’objectiu d’afavorir el reequilibri territorial. El nou traçat crea una nova comunicació contínua i directa entre comarques.Les àrees que travessa el traçat de l’ETF tenen nuclis amb gran capacitat de desenvolupament. Són ciutats mitjanes, la majoria capitals de comarca. Es preveu que en l’horitzó del 2026 a les comarques situades al llarg del corredor transversal s’hi concentraran 1,5 milions d’habitants. L’Eix s’emmarca en una política general de desenvolupament sostenible que es proposa fer créixer el transport públic el 120%, i només el 60% el vehicle privat. Més concretament, l’objectiu és que el transport ferroviari passi de perdre l’1,3% a créixer el 6% anual, mentre que el transport per carretera tingui el 2,7% d’increment per any, per comptes del 4,9% actual.La creació de la nova línia de tren comportarà:

- Una nova línia de mercaderies- Una nova línia d’alta velocitat per a passatgers- La renovació de la línia ferroviària actual per a serveis locals

El nou Eix Transversal unirà, en 233 km de recorregut, Lleida, Cervera, Mollerussa, Tàrrega, Igualada, Manresa, Vic i Girona, i enllaçarà amb la línia d’alta velocitat fins a la frontera francesa. A més, el ramal Manresa-Martorell enllaçarà amb l’eix prelitoral, la Regió Metropolitana i el port de Barcelona. La línia té set noves estacions de passatgers i diverses terminals de càrrega. Per definir el traçat s’han estudiat 49 alternatives diferents i 1.791 km de recorregut, tenint en compte criteris ambientals, funcionals (temps del recorregut i viatgers), econòmics i geològics. La longitud de via total, amb ramals i derivacions arriba als 360 km, amb 115 km de túnels i viaductes. L’amplada de via serà l’europea.

Noves estacions de viatgers Mollerussa, Tàrrega, Cervera, Igualada, Manresa, Vic, Aeroport Girona

Intercanviadors de viatgers • Igualada amb línia Barcelona-Igualada de FGC

• Manresa amb línia Barcelona-Manresa de FGC i línia Renfe

• Vic amb línia Barcelona-Puigcerdà de Renfe

Longitud total 360 km

Viaductes 31 km

Túnels 84 km

Total túnels i viaductes 115 km

Pressupost total 6.500 M€

Pressupost per km 18 M€

Tàrrega – Cervera – IgualadaAquest tram té dues noves estacions de viatgers remodelades, una a Tàrrega i l’altra a Cervera. A més, es preveu la construcció d’una important terminal de mercaderies a la capital de l’Urgell.

Velocitats Mínima /Normal Màxima

Viatgers 160 km/ h 250 km/ h

Mercaderies 100 km/ h 120 km/ h

A una velocitat de servei de 180 km/h els temps de viatge estimats són:

Temps (min)

Lleida-Girona 90

Lleida-Manresa 50

Manresa-Vic 20

Vic-Girona 20

Igualada-Manresa-Barcelona

40

Barcelona

Lleida

Moll

erus

sa

Tàrre

ga

Cerve

ra

Igua

lada

Man

resa

Vic Aerop

ort d

e Giro

na

Girona

12 13

E l Govern català ha engegat tot un seguit de plans que tenen per objectiu delimitar el que es pot fer en el territori i protegir

espais d’interès natural, evitant la construcció desmesurada. Aquesta és una tasca complexa i molt lenta, ja que requereix estudis molt aprofundits i la recerca del consens amb les administracions locals i la població. L’Alt Pirineu - Vall d’Aran i l’Empordà són els territoris on s’han iniciat recentment dos plans territorials que busquen, en línies generals, el desenvolupament ordenat, eficient i sostenible del territori. Defineixen nuclis urbans com a centres de serveis, limiten la dispersió, regulen les segones residències, protegeixen el paisatge i el patrimoni ambiental, cultural i econòmic, així com el sòl agrícola, i diferencien entre activitat turística i immobiliària. Finalment, milloren l’accessibilitat i les comunicacions. A més d’aquest dos plans, a moltes zones de Catalunya s’estan duent a terme iniciatives semblants, que han de passar les fases d’estudi, redacció, participació, etc., fins a ser finalment aplicades. L’objectiu del Govern és aprovar tots els plans que falten en el termini més curt possible. D’altra banda, el Govern ha posat en marxa diferents plans directors, com ara el de protecció del sistema costaner i el que protegeix de manera definitiva l’espai natural de Gallecs (Vallès Oriental).

Tenir cura del

Terres de l’Ebre el Baix Ebre, el Montsià, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta

Comarques centrals l’Anoia, el Bages, Osona, el Berguedà i el Solsonès

Plana de Lleida el Segrià, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, les Garrigues i l’Urgell

Comarques gironines l’Alt Empordà, el Baix Empordà, el Gironès, la Selva, el Pla de l’Estany, la Garrotxa i el Ripollès

Camp de Tarragonael Baix Penedès, el Tarragonès, l’Alt Camp, el Baix Camp, el Priorat i la Conca de Barberà

Regió metropolitana de Barcelona el Barcelonès, el Baix Llobregat, el Garraf, l’Alt Penedès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Maresme

Zones on els plans territorials estan en fase de redacció i participació ciutadana

Què són els plans territorials?Els plans territorials són les eines que defineixen els objectius d’equilibri territorial d’interès general per a Catalunya i, a la vegada, serveixen d’orientació i guia a les diferents administracions per les actuacions que es poden fer sobre el territori, tant a títol privat com públic. L’objectiu d’interès general és que tots els ciutadans de Catalunya tinguin uns nivells de qualitat de vida semblants, independentment de l’àmbit territorial on visquin, equilibrant les seves necessitats socioeconòmiques.

Tenint com a referència el PLA TERRITORIAL GENERAL DE CATALUNYA, els plans es divideixen en territorials parcials, comarcals de muntanya, directors i sectorials.

Plans territorials parcials | Són els instruments per definir els objectius d’equilibri d’una part del territori. L’àmbit dels plans és, com a mínim, d’extensió comarcal i pot agrupar comarques,

però no les pot dividir (per exemple, Terres de l’Ebre, comarques centrals, àrea metropolitana de Barcelona i altres). Plans comarcals de muntanya | L’àmbit dels plans són les comarques de muntanya que per les seves característiques naturals i socioeconòmiques necessiten plans específics (per exemple, Pallars Sobirà, Solsonès, Ripollès i altres).Plans directors | Concreten les directrius, el que es pot fer i no es pot fer al territori, d’acord amb el pla territorial general. Poden ser territorials (per exemple, Delta de l’Ebre, Maresme i Empordà) o urbanístics (per exemple, el sistema costaner o les activitats turístiques i industrials del Camp de Tarragona).Plans sectorials | Són els plans d’incidència territorial que elaboren els departaments de la Generalitat en àmbits temàtics de la seva competència (per exemple, carreteres, habitatge i sòl, sòl industrial, xarxa d’heliports i altres).

territori

14 15

Més escola i més educació

Millorar la qualitat educativa: programes d’innovació a 748 centresUn total de 748 centres docents inicien aquest curs programes d’innovació educativa per tal de millorar la qualitat del sistema i adequar-lo progressivament a l’evolució educativa i social. Enguany s’ofereixen vuit programes d’innovació educativa, cinc dels quals són nous. Més de 1.000 mestres i professors han participat en els corresponents cursos de formació. Aquests programes tenen un pressupost de 10 M€ per al curs 2005-2006.

Pla experimental de llengües estrangeresUn dels programes més destacats pel curs serà un pla experimental dedicat a l’impuls de les llengües estrangeres. Hi estan adscrits 100 centres docents (70 de primària i 30 de secundària). El primer objectiu és que els escolars integrin al més aviat possible la llengua estrangera, sobretot a nivell oral. L’aprenentatge comença als quatre anys. Més endavant, els alumnes estudiaran algunes matèries en llengua estrangera (per exemple, matemàtiques en anglès). També es tendirà a integrar els ensenyaments audiovisuals i de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’aula de llengua estrangera. El Pla es completa amb activitats d’immersió, estades a l’estranger, concursos, formació i equipaments destinats tant a alumnes com a docents.La implantació d’aquest pla té un pressupost total de 5,6 M€ i comporta la incorporació enguany de 100 especialistes més a l’educació primària. Cada un dels centres adscrits rep, a més, una dotació de 2.000 €.

Noves escoles, més alumnes, més professors i més programes d’innovació educativa per a la millora de la qualitat del sistema educatiu català i la lluita contra el fracàs escolar conformen l’inici del curs escolar 2005-2006.

Noves escoles i més docents per a més alumnesEn aquest curs escolar 2005-2006 es posen en funcionament a Catalunya 67 centres docents nous. La inversió per a infraestructures escolars es concreta (a més dels nous centres) en 185 projectes en fase de redacció, 32 obres licitades i pendents d’adjudicació, 71 obres iniciades i 82 obres en fase d’execució. En conjunt, doncs, són 370 les actuacions que estan en curs, que sumen una inversió de 520 M€. La posada en funcionament dels 67 centres docents nous permet retirar 112 mòduls dels que ara hi ha.Aquest volum d’actuacions coincideix amb un creixement molt important de l’alumnat de 3 a 18 anys. Per al curs 2005-2006 es preveu un increment de 29.000 alumnes, fins a arribar a una població escolar que supera el milió d’alumnes. Aquest creixement -i la mobilitat de la població- ha obligat a instal·lar 92 mòduls provisionals per poder atendre la demanda d’escolarització. No obstant això, tan sols 21.000 alumnes faran classe en mòduls, és a dir, un 3,44% del total.

Les grans xifres de l’educació a Catalunya

Alumnes escola pública 677.580Alumnes escola privada 423.488Total alumnes 1.101.068

Centres públics 2.571Centres privats i concertats 1.408Total centres 3.979

Professorat escola pública 54.857

Pressupost 2005 3.903 M¤

Per fer front a l’augment d’escoles i l’increment d’alumnes i per fer més eficaç el sistema, aquest curs s’incorporen més de 2.000 professionals docents nous. D’altra banda, el Departament d’Educació ha potenciat la convocatòria de places de mestres i professors. En les oposicions d’enguany s’han convocat un total de 3.680 places, 1.950 de les quals corresponen al cos de mestres i 1.730, al cos de professors d’ensenyament secundari. Com a referència recordem que l’any 2004 se’n van convocar 950, 460 el 2003 i 612 l’any 2002.

16 17

Altres novetatsSubvencions per al serveid’acollida matinal de les AMPA Aquest curs el Departament d’Educació destina 1 M€ a subvencionar les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) per a l’organització del servei d’acollida matinal de nens i nenes escolaritzats en centres docents d’educació infantil i d’educació primària sufragats amb fons públics. L’objectiu és facilitar la conciliació de la vida familiar i la laboral, posant a disposició de les famílies uns espais, unes activitats i uns professionals responsables dels infants durant el temps previ a l’inici de l’activitat escolar. L’acollida matinal es troba particularment estesa en centres d’educació infantil i educació primària i sovint són associacions de mares i pares d’alumnes qui l’organitzen.

Comença la concertació de P-4 Aquest curs, el Departament d’Educació inicia la concertació del segon curs d’educació infantil (P-4), en compliment del calendari d’aplicació de la progressiva gratuïtat d’aquesta etapa educativa. El Govern concerta 922 unitats de P-4 de centres docents privats, amb un total de 1.226 mestres, el que suposa una inversió de 45,8 M€. El curs passat ja es va iniciar l’aplicació progressiva de la gratuïtat a l’educació infantil amb la concertació del curs de P-3. Per al curs actual, a més de l’inici del concert de P-4, s’amplia el nombre d’unitats concertades de P-3 i es destinen 13 M€ a la subvenció de 750 unitats de tercer curs d’educació infantil (P-5).

37 M€ en ajuts individuals de menjadorAquest curs el Departament d’Educació destina 37 M€ a ajuts individuals de menjador per als alumnes matriculats en centres docents catalans. Aquests ajuts s’atorgen als alumnes que estan obligats a desplaçar-se per anar a classe i en concepte de beques, tenint en compte la seva renda familiar, el nombre de membres que integren la unitat familiar i, si s’escau, les disminucions psíquiques o físiques que els puguin afectar.

Un miler de centres tenen aula d’acollida El Departament d’Educació posa en marxa aquest curs 302 aules d’acollida noves als centres educatius de primària, secundària i concertats. D’aquesta manera, el nombre total d’aules d’acollida és de 951. L’aula d’acollida és un recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut, pensat per donar resposta a les seves necessitats emocionals, lingüístiques i curriculars, i alhora millorar la qualitat global del centre. Una aula d’acollida implica un tutor o tutora d’acollida, un equipament informàtic (quatre ordinadors, una impressora, etc.) i una dotació econòmica de 1.200 € per a altres materials. Els criteris per implantar una aula d’acollida són el nombre de nouvinguts al centre i una situació socioeconòmica de l’alumnat poc favorable.

Inici del Programa de reutilització de llibres de text El Departament d’Educació i les federacions d’AMPA han signat l’acord per posar en marxa el programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text, que pot significar un estalvi a les famílies catalanes de fins al 85% d’aquests cost. El programa preveu que aquesta despesa passi dels 1.700 € actuals de mitjana per cada fill o filla als 250 €.En aquest curs s’inicia de forma experimental la primera fase del programa. El Departament d’Educació inverteix més de 2 M€ en la convocatòria per a 522 centres, que impliquen uns 113.000 alumnes. Fins al curs 2007-2008, és a dir, fins a l’entrada en vigor dels nous currículums de la Llei orgànica d’educació (LOE), el programa experimental donarà als centres els ajuts següents: 1.875 € per línia autoritzada d’educació primària i 3.000 € per línia autoritzada d’ESO.

S’amplia l’oferta de 76 cicles de formació professional El curs s’inicia amb 76 cicles formatius més de formació professional: 40 de grau mitjà i 36 de grau superior. Això es tradueix en 2.280 places noves de formació professional a tot Catalunya. La nova oferta per al curs no considera titulacions noves, sinó la implantació de cicles formatius en 63 centres on fins ara no s’impartien. Els cicles formatius que creixen més són els de serveis socioculturals i a la comunitat (13 més), els d’informàtica (12 més), els de comerç i màrqueting (8 més) i els de manteniment i serveis a la producció (6 més). Actualment a Catalunya s’imparteixen 116 títols del catàleg estatal de formació professional. D’altra banda, la plantilla docent s’amplia en 330 professors i professores, fins a un total de 4.084. Aquest curs estudiaran FP uns 70.000 alumnes, repartits en 370 centres públics i privats.

Formació professional

Programa

Biblioteques escolars i gust per la lectura (puntedu)Promoció de la lectura i la comprensió lectora. Informació en diferents suports (documents impresos, audiovisuals, multimèdia, etc.). Espais de lectura, narració, consulta temàtica i cerca d’informació.

Coeducació i igualtat de gènere Sensibilització de la comunitat educativa en la perspectiva de gènere. Garantia d’una oferta educativa adequada a les necessitats de les dones i a la igualtat d’oportunitats en l’orientació professional. Promoció de projectes de prevenció d’actituds abusives entre la població jove.

Educació per a la ciutadania Desenvolupament de valors democràtics, consciència ciutadana i actituds i conductes respectuoses i compromeses en la seva defensa.

Educació en comunicació audiovisual Aprenentatge del llenguatge audiovisual en altres àrees (llengua, educació visual i plàstica i ciències socials). Desenvolupament de bons hàbits per a un consum responsable dels mitjans.

Educació ambiental Posada en marxa de projectes de reducció, reutilització i reciclatge de materials; tractament dels residus escolars; creació d’espais verds escolars (jardins, patis, horts); ús d’energies alternatives; nova cultura de l’aigua, i realització d’accions solidàries per a la sostenibilitat.

Convivència i mediació escolar Dirigit a professorat, alumnes i pares i mares. Potenciació d’habilitats socials en l’alumnat per la mediació en la resolució de conflictes. Fins ara s’han format en aquest àmbit uns 1.700 professors i professores, 900 alumnes i un centenar de pares i mares.

Salut a l’escola Incorporació de professionals de la salut en l’escola per prevenir i solucionar problemes dels i les adolescents relacionats amb la sexualitat, l’alimentació, la higiene, les malalties, la SIDA o les drogodependències.

Llengües estrangeres Aprenentatge de la llengua estrangera a l’educació infantil. Reforç de la llengua oral a l’educació primària. Ensenyament de continguts de diverses matèries en llengua estrangera.

Altres

Total

Programes d’innovacióCentres

286

18

47

45

90

114

28

100

20

748

1 de setembre Inici de les activitats del professorat de tots els centres docents no universitaris.12 de setembre Inici de les classes als centres docents públics i privats de parvulari, educació primària, educació especial, ensenyaments secundaris, professionals i de règim especial.19 de setembre Inici de les classes dels cicles formatius de grau superior i als centres i aules de formació de persones adultes.22 de desembre / 8 de gener Vacances de Nadal.8 d’abril / 17 d’abril Vacances de Setmana Santa.22 de juny Acaben les classes a tots els centres.30 de juny Acaben les activitats del professorat programades als centres.

Dies festius 2005: 12 d’octubre ; 1 de novembre (Tots Sants); 6 de desembre (dia de la Constitució); 8 de desembre (la Immaculada).2006: els que determini la disposició corresponent del Departament de Treball i Indústria. A més, cada centre podrà establir tres dies festius no consecutius de lliure disposició que s’hauran de preveure en la programació general del centre.

Calendari escolar 2005-2006

“Bon rotllo” per evitar el bullying

El Departament d’Educació posa en marxa una unitat per assessorar els centres docents davant de situacions de conflictivitat. Aquesta unitat, anomenada Punt de Suport a la Convivència Escolar, està formada per experts de la Inspecció Educativa i de la Direcció General d’Ordenació i Innovació Educativa, així com de l’Assessoria Jurídica del Departament d’Educació. L’objectiu de la unitat és orientar els centres docents sobre què cal fer en situacions de conflicte, de manera que disposin de tots els elements per gestionar-los de la millor manera possible. En aquest sentit, el Programa de convivència i mediació escolar, que segueixen enguany 114 centres, té per objectiu contribuir a resoldre els conflictes de convivència de manera pacífica, desenvolupant la capacitat de diàleg i millorant les habilitats comunicatives dins dels centres docents.També s’engega una campanya de sensibilització als centres docents adreçada a l’alumnat. Sota el lema “Bon rotllo a l’escola/institut”, la iniciativa tracta d’evitar les pràctiques de bullying o assetjament d’alumnes per part dels seus companys. Paral·lelament, el professorat disposa d’uns protocols per orientar-se en la resolució dels diferents tipus de conflicte.

INSTAL·LACIONS

Total

604

Instal·lacions quees construiran

Quantes se’n construiran i a on

Pista poliesportiva

Pavelló poliesportiu

Gimnàs

Camp poliesportiu

Piscina coberta

Pista d’atletisme

53

129

198

91

85

48

Municipis amb escola

Municipis de més de 2.000 habitants

Municipis amb institut de secundària

Municipis de més de 1.000 habitants

A menys de 20 km

A cada comarca

Tipus d’instal·lació Quantes se’n construiranOn es construiran

El Pla té per objectiu aconseguir que tots els ciutadansde Catalunya tinguin accés a la pràctica de l’esport,situant de forma estratègica els equipaments percompensar les mancances actuals. Per exemple, tothomtindrà una piscina coberta a menys de 20 km, hi hauràalmenys una pista d’atletisme per comarca, tots elspobles de més de 2.000 habitants tindran un pavelló,etcètera.

Esport per a tothom!En els anys vinents 600.000 usuaris catalans es beneficiaran de les noves infraestructures que preveuconstruir el Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC). Piscinescobertes, pavellons esportius, gimnasos, pistes d’atletisme i poliesportives aniran apareixent en 41comarques de tot el territori fins a completar una gran xarxa d’equipaments esportius.El PIEC, una iniciativa molt ambiciosa que preveu grans desenvolupaments, no hagués estat possiblesense l’acord del Govern amb totes les institucions catalanes implicades d’una forma o d’una altraen el tema de l’esport: diputacions, ajuntaments, federacions esportives i consells escolars.

etapa

1a 20052008

Període Instal·lacions

304 485

Pressupostmilions d’eurosque es construiran

En una primera fase es preveu la construcció d’unes 300 instal·lacionsentre el 2005 i el 2008, així com la millora de les que ja hi ha.La segona fase acabarà el 2011 i es preveu tenir enllestits almenysuns altres 300 equipaments.

20092011

Període Instal·lacions

300 485

Pressupostmilions d’eurosque es construiran

etapa

2a

ETAPES DEL PLA

TIPUS DE XARXA

El Pla incorpora per primera vegada unanormativa tècnica per a la construcció iel condicionament dels equipaments.L’objectiu és augmentar-ne la seguretati la funcionalitat, així com tenir en compteles implicacions ambientals i el conceptede desenvolupament sostenible.

Normativa tècnica per a la construcciói el condicionament dels equipaments

INVERSIÓLes inversions necessàries superaran els 970 milionsd’euros fins al 2011. Els fons provindran del ConsellCatalà de l’Esport, els ajuntaments, les diputacions ialtres agents privats. Es preveu que, com a resultat,es creïn més de 1.600 llocs de treball nous.

D’on ve?PRIMERA ETAPA

145 milions30%Altres agentsprivats

Com es distribueix?TOTAL DE LA INVERSIÓ

14%Condicionament de les que hi ha

140 milions

66%Xarxa bàsica

637 milions

170 milions

170 milions35%Consell Català de l’Esport

35%Ajuntaments idiputacions

485

Total inversióprimera etapa

milions d’euros

970

Total inversiófins al 2011

milions d’euros

ComplementàriaPer atendre demandes mésespecífiques en llocs determinatso d’un equipament concret.

C

BàsicaPoliesportius, sales, pavellons, campsesportius, piscines cobertes i campsd’atletisme.

B

D’interès nacionalEquipaments de gran envergaduraper a l’esport d’alta competició.A

194 milions20%Xarxacomplementària

18 19

Per fer front a aquesta situació la Generalitat de Catalunya va aprovar, el 17 maig, un decret de sequera amb mesures restrictives dels usos de

l’aigua no prioritaris (usos recreatius, neteja de carrers, reg de jardins, reg agrícola i de camps de golf, usos hidroelèctrics) amb l’objectiu de preservar l’aigua per a l’ús domèstic. Aquesta normativa estableix que:

Gràcies a aquestes mesures, que no incideixen en el consum domèstic, fins a final d’agost s’havien estalviat 45 hm3 a Catalunya, que signifiquen 43 dies d’abastament per a ús de boca. No obstant això, els efectes de la sequera persisteixen i els nivells dels embassaments es redueixen dia a dia. Si segueix aquesta tendència s’hauran d’aplicar restriccions als usos domèstics. Això és el que preveu el decret d’emergència, l’objectiu del qual és regular el repartiment dels darrers recursos dels embassaments quan estiguin per sota del 20% de la seva capacitat. El decret d’emergència va acompanyat d’un pla de contingència on s’estableixen les mesures de caràcter estructural que ens permetran no ser tan vulnerables davant les èpoques de sequera. Aquestes mesures estan encaminades a generar nous recursos, a millorar la disponibilitat i la qualitat dels recursos existents, a permetre’n la reutilització i a millorar l’eficiència de les xarxes. Algunes de les actuacions previstes en el pla de contingència ja estan en marxa (construcció de la dessaladora del Llobregat i ampliació de la dessaladora de la Tordera, recuperació d’aqüífers contaminats, sistemes de tractament d’aigües residuals que permetin reutilitzar aigua per a usos que no siguin de boca).Hem de ser conscients, ara més que mai, que no hem de malbaratar ni una gota d’aigua. Això ens ajudarà a allargar els recursos disponibles i a endarrerir el moment en què, si els embassaments i aqüífers no es recuperen, s’hagin d’aplicar restriccions als usos domèstics. Cal prendre consciència de la gravetat de la situació actual i fer tots plegats un darrer esforç estalviant tota l’aigua que puguem.

20 21

L’aigua és un recurs escàs. D’això encara ens n’adonem més en una situació de manca de pluja com la que es viu enguany. La meteorologia ens indica que ens trobem en la pitjor sequera dels darrers 60 anys (abans no hi havia registres meteorològics), i a més ara es consumeix molta més aigua que mai.

Aigua, situació crítica

1 No es destinarà aigua potable

a les fonts ornamentals.

2 Només s’utilitzarà

aigua potable en la neteja de carrers per mantenir les condicions higièniques i sanitàries adients i el reg de jardins públics es reduirà al mínim.

3 Diferents nivells de

restricció d’aigua potable destinada al reg agrícola i al reg dels camps de golf.

! Què podem fer per estalviar aigua? Si prenem mesures podem estalviar fins al 40% del consum d’aigua domèstica.

Cada cop que buidem el WC fem servir entre 6 i 15 litres d’aigua Si instal·lem un sistema de buidatge regulat, reduirem el consum a la meitat. Mai s’ha d’utilitzar el WC com a paperera.

Una rentadora consumeix entre 60 i 90 litres i un rentavaixelles, entre 18 i 30 Si esperem a tenir la rentadora i el rentavaixelles a plena capacitat abans de posar-los en funcionament estalviarem aigua i energia elèctrica. Hem de procurar usar programes d’estalvi sempre que sigui possible. A l’hora de comprar-ne un de nou, escollir-ne un de baix consum ens farà estalviar aigua i electricitat.

Omplir la banyera representa almenys 200 litres; dutxar-se, només 50 Instal·lar un airejador en el capçal de la dutxa estalvia el 50% d’aigua. Els monocomandaments son més eficaços que les aixetes normals.

Quan ens rentem les mans o les dents podem arribar a consumir fins a 10 litres d’aigua per minut Si quan rentem els plats a mà, ens netegem les dents, ens ensabonem les mans o ens afaitem no deixem córrer l’aigua inútilment podrem estalviar-ne fins al 75%.

Una gota cada dos segons representa 500 litres al mes i 6.000 litres l’any; un fil d’aigua són 3.000 litres al mes i 36.000 litres l’anySi reparem una aixeta que degota estalviarem fins a 30 litres al dia. La instal·lació d’economitzadors i airejadors senzills a totes les aixetes pot reduir el consum de la casa a la meitat.

Un jardí de 100 m2 consumeix 400 litres d’aigua cada cop que el reguem Si reguem al matí ben d’hora o al vespre reduirem l’evaporació. Estalviarem molta aigua si plantem vegetació mediterrània autòctona. Els sistemes de reg gota a gota i els programadors estalvien molta aigua i són excel·lents per a les plantes.

Hem de rentar el cotxe al túnel de rentat o amb una esponja i una galleda, en lloc de fer-ho amb mànegaAixò permet estalviar fins a 350 litres d’aigua cada rentada.

Mai no hem d’abocar productes químics (desembussadors, aiguarràs, pintures i similars, detergents amb fosfats) ni olis de cap tipus a l’aigüeraAixò dificulta enormement el procés de depuració a les plantes d’aigües residuals.

15 litres6 a

90 litres60 a

150 litres

10 litres / min

500 litres / mes

400 litres

350 litres

Com calcular el cànon de l’aigua?

En el darrer número de la revista es publicava un article

sobre el nou cànon de l’aigua. Ja que la forma de calcular-lo

que s’explicava era errònia, a continuació apareix la manera

correcta de fer els números. El càlcul és per facturació

mensual i per un habitatge on convisquin tres persones.

Hi ha un mínim de facturació a preu de primer tram de

6m3/mes.

CAS 1 Si consumiu 10 m3

1r. tram: 10 m3 x 0,3167 = 3,17 €

Total: 3,17 €

CAS 2 Si consumiu 18 m3

1r. tram: 10 m3 x 0,3167 = 3,1670 €

2n. tram: 8 m3 x 0,6456 = 5,1648 €

Total: 8,33 €

CAS 3 Si consumiu 19 m3

1r. tram: 10 m3 x 0,3167 = 3,1670 €

2n. tram: 8 m3 x 0,6456 = 5,1648 €

3r. tram: 1 m3 x 1,2912 = 1,2912 €

Total: 9,62 €

22

Bones pràctiques

Segons un estudi recent de l’Agència Catalana del Consum (ACC), el 65,5% dels catalans sap què és el comerç just, mentre que el 34,5% no n’ha sentit

a parlar mai. En canvi, només un de cada quatre n’ha comprat algun producte durant el darrer any.Els que el coneixen fan una valoració positiva de la qualitat dels productes de comerç just i de la finalitat solidària que persegueixen. Per això, la immensa majoria –el 71,7%– creu que és necessari impulsar aquest tipus de comerç a Catalunya i el 68,3% opina que la responsabilitat d’aquesta tasca de promoció ha de recaure en la Generalitat.En resposta a la demanda de la societat catalana, l’ACC emprendrà un seguit d’accions per difondre el coneixement del comerç just i sensibilitzar els consumidors amb els principis solidaris que defensa, que es concretaran en díptics, campanyes informatives als mitjans de comunicació i xerrades. A més, el Govern

català s’adherirà al que es coneix com “contractació pública ètica” per garantir que les empreses que subministren productes a l’Administració compleixen les normes socials, ètiques i ecològiques.Els productes que més s’associen amb el comerç just i solidari són els alimentaris. El més conegut és el cafè, seguit del cacau, la xocolata, els tèxtils i l’artesania. La ciutadania valora per damunt de tot que en l’elaboració i comercialització d’aquests béns es respectin els drets humans i laborals, que s’eradiqui l’explotació infantil i que s’asseguri que els treballadors obtenen retribucions dignes. Gairebé el 40% dels enquestats està disposat a pagar més per comprar productes de comerç just i només l’11% menciona els preus elevats com a inconvenient a l’hora d’animar-se a comprar-los. A més, els catalans reclamen més informació i etiquetes que identifiquin els productes que es fabriquen respectant els drets laborals dels productors.

La Generalitat aposta pel comerç just i solidariEl comerç just i solidari és una forma alternativa de comerç que busca establir unes relacions més equitatives entre els productors dels països pobres i els consumidors dels països rics. El Govern iniciarà tot un seguit de mesures per tal de promoure’l a Catalunya.

COM ESTALVIAR ENERGIA EN ELS DESPLAÇAMENTS?1 Utilitzar sempre el transport públic; 2 Compartir cotxe quan es pugui; 3 Anar caminant o en bicicleta; 4 Consumir biodièsel; 5 Portar la pressió correcta a les rodes; 6 Conduir suaument, evitant frenades i accelerades brusques; 7 Respectar la velocitat que marquen les normes de trànsit; 8 No sobrecarregar el vehicle i no portar la baca si no es necessita; 9 Efectuar un manteniment periòdic del cotxe; 10 Aturar el motor en les parades superiors a dos minuts; 11 Circular amb les finestres tancades; 12 Comprar vehicles eficients, menys contaminants.

23

Tot el que ens envolta funciona gràcies a l’energia: la ràdio, l’ascensor, el cotxe, el metro, l’ordinador, el microones... L’energia és imprescindible i ens garanteix el progrés i el benestar. Però per crear aquesta energia és necessari cremar combustibles fòssils (petroli o gas). Actualment, el 85% de l’energia consumida a Catalunya té aquest origen, el que provoca una gran quantitat d’emissions de CO2, principal responsable de la contaminació atmosfèrica. O sigui que com més energia utilitzem més contaminem. El consum energètic dibuixa un panorama insostenible a curt termini, a causa de les seves conseqüències econòmiques i sobre el medi ambient.

Una nova consciència de l’energia

Davant d’aquesta realitat, l’única solució és que tots adquirim una nova consciència de l’energia per aprendre a valorar-la i a estalviar-la, tant en el nostre àmbit particular com en l’exercici de les nostres feines i en els nostres desplaçaments. Si fem un bon ús de l’energia, no només veurem reduïdes les factures d’electricitat o de gas, sinó que també contribuirem a millorar el medi ambient.

3a Setmana de l’EnergiaPer difondre nous coneixements i consells per consumir menys energia i per reflexionar sobre la necessitat comuna d’un model energètic més sostenible, l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) organitza del 17 al 23 d’octubre la tercera edició de la Setmana de l’Energia. En el programa d’activitats cada dia de la setmana està dedicat a un tema: l’energia a casa, a l’escola, a la feina, en els transports, les energies renovables i la compra d’aparells eficients. Aquest any hi col·laboren més de 150 entitats i s’han organitzat unes 100 accions per tot el territori de Catalunya. Prop de 320.000 escolars rebran un fulletó informatiu i més de 57.000 empresaris del comerç tindran informació amb consells pràctics per estalviar energia.

Si tothom apagués els electrodomèstics per l’interruptor i no els deixés en stand-by es reduirien 50.000 tones d’emissions de gasos d’efecte hivernacle: equivaldria a plantar tota la comarca del Barcelonès de bosc

Si tots els habitatges de Catalunya fessin servir fluorescents i bombetes de baix consum s’aconseguiria un estalvi de 600.000 MWh l’any, equivalents a la càrrega de petroli del Prestige

COM ESTALVIAR ENERGIA A CASA? 1 Evitar tenir llums encesos inútilment i aprofitar al màxim la llum natural; 2 Instal·lar bombetes de baix consum (gasten 5 vegades menys i duren 10 vegades més); 3 Mantenir netes les bombetes i les pantalles per aprofitar millor la llum; 4 Pintar les parets amb colors clars per augmentar la lluminositat; 5 Instal·lar termòstats o programadors per regular la temperatura; 6 Revisar i mantenir periòdicament els sistemes de climatització; 7 Buscar la temperatura adient a l’estació de l’any (20˚C a l’hivern i uns 25˚C a l’estiu); 8 Apagar el pilot de la caldera quan no som a casa o a la nit; 9 Fer rentadores i rentavaixelles quan estiguin a plena càrrega; 10 No tenir oberta la porta de la nevera inútilment; 11 Comprar aparells domèstics amb etiqueta A (verda), que gasten un 50% menys; 12 Apagar els aparells domèstics per l’interruptor i no deixar-los en stand-by; 13 Uns 3 m2 de captadors solars basten per l’aigua calenta i la calefacció que necessita una família; 14 Aplicar sistemes d’aïllament (finestres, portes, sostres).

CatalunyaInformació d’interès ciutadà. Núm. 6 Desembre ’05

Info Tots els centres de salut i els hospitals de la xarxa sanitària pública de Catalunya

Suplement Salut

salutAbans de res,

Per la teva salutSuplement de la revista Info Catalunya Núm. 6 Desembre’05

Info Catalunya

Tots els centres de salut i els hospitals

de la xarxa sanitària pública de Catalunya

Consells bàsics de salut per a tothomFem un bon ús dels

serveis de salut

PLA INTEGRALD’URGÈNCIESDE CATALUNYA

2005-2006

PIUC a

Per a un país socialment més avançat: nou pla d’inversions en equipaments de salut

Notícies 4Renovació de la xarxa de salut de Catalunya 8Edificis sanitaris més eficients i sostenibles 14La xarxa de salut per regions sanitàries 16Pressupostos de la Generalitat 2006 22

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Jordi Menèndez, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Pere Arcas, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaCoordinació editorial: Fede MontagudDisseny: Jardí+UtensilContinguts tema Salut: Hores ExtraordinàriesFotografia de la coberta: Txema SalvansFotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg.4), Txema Salvans (pàg. 8, 10 i 12)Infografia: Josep Pulido (pàg. 14 i 15)Agències: Getty Images

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004Adreça web: www.gencat.net

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneual 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

3

La renovació de la xarxa de salut proporcionarà una qualitat assistencial molt alta i, a més, igual per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

Aquest número de l’InfoCatalunya presenta el Pla d’inversions en equipaments de salut per als anys vinents, que constitueix un dels eixos estratègics del projecte de reforma social del Govern. Darrera els equipaments de salut hi ha nous reptes associats a la mobilitat de la població i als canvis demogràfics que Catalunya està experimentant. Però també la voluntat de garantir més proximitat de la ciutadania als centres sanitaris i estendre els serveis d’atenció a les persones dependents. Es tracta d’un projecte ambiciós. Però no hi ha cap dubte que ens acosta a la construcció d’una Catalunya de ciutadans i ciutadanes amb els mateixos drets i deures, amb la consciència de viure en el millor país possible i de poder-ho fer en qualsevol punt del territori. Ens acosta a la Catalunya dels set milions. Aquest és el nostre objectiu. I aquest és el motiu pel qual avui podem afirmar que aquest Govern és el Govern de la ciutadania i el progrés social.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

4

notíciesInfoCatalunya

Desplegament dels Mossos d’Esquadra a BarcelonaLa Policia de la Generalitat, els Mossos d’Esquadra, va desplegar-se a la ciutat de Barcelona el passat 1 de novembre. En total són 2.614 efectius repartits en 10 noves comissaries, una per districte, ubicades a Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, les Corts, Nou Barris, Sant Andreu, Sant Martí, Sants-Montjuïc i Sarrià-Sant Gervasi. Els mossos disposen de 538 vehicles: 356 turismes, 40 furgonetes i 142 motocicletes. Paral·lelament, s’han establert mecanismes de col·laboració entre la Policia Autonòmica i la Guàrdia Urbana de Barcelona, perquè ambdós cossos comparteixin informació. Així, s’han creat diversos òrgans de coordinació, com és el cas d’una sala conjunta de comandament i una oficina permanent conjunta.

Per tal de donar resposta a la creixent preocupació de la ciutadania per les repercussions de la grip aviària o grip del pollastre, el Departament de Salut ha preparat un web amb un seguit de preguntes i respostes sobre aquesta malaltia. D’aquesta manera, s’ofereixen dades i aclariments a les qüestions més habituals sobre la grip avària, amb diversos enllaços informatius i de servei.La grip aviària és una malaltia contagiosa en animals, causada per uns virus que normalment afecten aus i, menys habitualment, porcs.

Són virus que no solen passar d’una espècie animal a una altra, però, en rares ocasions, poden creuar aquesta barrera d’espècie i infectar els humans. El virus viatja ara cap a occident mitjançant les rutes de les aus migratòries. Encara que ja ha arribat a Europa, això no hauria de crear una situació de pànic. La grip és abans de res una malaltia animal, que requereix una resposta de l’àmbit veterinari.

Per a més informació: www.gencat.net/temes/cat/salut.htm

Preguntes i respostes sobre la grip aviària

Nou telèfon d’emergències dels Mossos d’Esquadra

088

5

Aquests ajuts sumen un total de 99 M€, que es destinen a cofinançar els projectes seleccionats fins a un 50% del pressupost. Amb el 50% restant, aportat pels respectius ajuntaments, la inversió global puja a 198 M€.El desembre de 2004 es van adjudicar els ajuts de la primera convocatòria a 13 barris de Catalunya. És a dir que en total ja s’han concedit ajuts a 30 barris. La Llei de barris respon a una de les prioritats del Govern: la millora de les condicions de vida de tots els ciutadans, especialment dels que resideixen en els entorns urbans més fràgils. En aquesta segona convocatòria d’ajuts s’havien recollit un total de 77 projectes. Els criteris d’avaluació per determinar els barris beneficiaris han estat la problemàtica urbanística i els dèficits d’equipaments i serveis de la zona. També s’han valorat les característiques demogràfiques i les problemàtiques socials i

Adjudicats ajuts pera la millora de 17 barrisEl Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha adjudicat a 17 projectes de diferents municipis catalans els ajuts de la segona convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial.

Barcelona, Poble Sec 17,0 8,5Berga, Nucli antic 13,1 6,6Canovelles, Barriada nova 3,0 1,5Cornellà de Llobregat, Sant Ildefons 16,6 8,3Figueres, Marca de l’Ham 5,5 2,7Girona, Santa Eugènia - Can Gibert del Pla 14,6 7,3Mataró, Cerdanyola 7,5 3,8Montcada i Reixac, La Ribera 9,7 4,8Prat de Llobregat, Sant Cosme 11,9 5,9Ripoll, Barri vell 4,8 2,4Sabadell, Parc fluvial riu Ripoll 18,0 9,0Sant Boi de Llobregat, Casablanca 13,3 6,7Santa Perpètua de M., Can Folguera (1a fase) 5,2 2,6Solsona, Nucli antic 11,6 5,8Tarragona, Campclari 15,0 7,5Tortosa, Casc antic 18,9 9,4Vic, Barris sud 12,3 6,2Total 198 99

Municipi i barri Pressupost Subvenció

Els projectes seleccionats( )

econòmiques més patents, com ara la taxa d’atur, el nombre de persones beneficiàries de pensions assistencials o el percentatge de població en risc d’exclusió.

Els projectes que no han resultat escollits en aquesta convocatòria podran tornar-hi a optar a la següent, que es preveu que es convoqui a principi de l’any 2006.

6

notíciesnotíciesInfoCatalunya

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques destinarà prop de 3 M€ a 100 municipis de tot Catalunya per finançar la redacció de plans d’ordenació urbanística municipal, programes d’actuació urbanística municipal i plans urbanístics derivats d’iniciativa pública. Aquestes subvencions tenen per objectiu ajudar els municipis a actualitzar els seus planejaments urbanístics i adaptar-los a l’actual normativa, tot garantint un desenvolupament sostenible. Els ajuts inclouen la redacció de catàlegs de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. En paral·lel, aquesta iniciativa pretén fer més clar i més consistent l’ordenament jurídic urbanístic català. Així mateix, el Departament ja ha encarregat a 12 equips d’arquitectes la redacció dels plans d’ordenació urbanística municipal de 61 poblacions. Les subvencions es poden concedir pels imports màxims sol·licitats o per un import parcial, en funció de les peticions i les puntuacions assolides pels ajuntaments en els criteris d’avaluació. El límit de la subvenció és de 50.000 €, per evitar la concentració de quanties en pocs municipis.

El nou web gencat.net de la Generalitat de CatalunyaEl nou web gencat.net comença una nova etapa amb la voluntat de millorar els serveis que s’ofereixen des d’aquest canal. Així, s’ha afavorit la navegabilitat distribuint els continguts i els serveis d’una manera més entenedora. El projecte ha estat desenvolupat des de la Direcció General d’Atenció Ciutadana amb la col·laboració de tots els departaments i diversos organismes de la Generalitat. Les principals funcionalitats que s’hi han incorporat són:

Un nou cercador per àmbits, que estructura els resultats en quatre pestanyes (continguts, serveis, organismes i DOGC) i un cercador de persones dins l’organigrama de la Generalitat. Una nova estructura per temes, que respon a classificacions més lògiques per a l’usuari, a més de la utilitat de webs A-Z, on s’han indexat més de 250 webs. El meu gencat, un apartat per satisfer l’internauta actual, que cada cop navega menys i s’estima més subscriure’s a serveis que li permeten rebre només el que li interessa.

El nou gencat.net està encara en fase proves. Us animem a utilitzar-lo i a donar-nos-en la vostra opinió.

Ajuts a 100 municipis per a la redacció dels seus plans urbanístics

7

El Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Ministeri de Foment han signat un conveni per fer en els set anys vinents més quilòmetres d’autovies, així com desdoblaments i millores a les carreteres catalanes. A més, han acordat intercanviar la titularitat de l’eix Pirinenc entre Ripoll i Olot i el traspàs de diversos trams de carreteres de l’Estat a la Generalitat. El Ministeri iniciarà obres o licitacions en unes 60 actuacions prioritàries, entre les quals cal remarcar l’autovia A-14 entre Lleida i Alfarràs, l’A-2 entre Tordera i la frontera francesa, l’A-22 entre Lleida i Osca, l’A-26 entre Figueres i Besalú, l’A-27 entre Tarragona i Lleida, l’A-7 entre el límit de província de Castelló i Abrera, i la B-40 entre Abrera i Terrassa. Per la seva banda, la Generalitat iniciarà 66 actuacions, entre elles el desdoblament de l’eix Transversal, la construcció de l’eix del Llobregat, l’eix Diagonal, l’anella de les Gavarres, l’eix Vic-Ripoll, Vilanova-Vilafranca, Reus-Alcover o l’autovia de la Conreria.

Campanya d’acolliment familiar per a 217 infants“Necessito una família” és el nom de la campanya que el Departament de Benestar i Família va iniciar el passat 2 de novembre per aconseguir l’acolliment de 217 infants. A dia d’avui, unes 250 persones s’han interessat sobre la proposta. Per atendre totes aquestes peticions, l’Institut Català per l’Acolliment i l’Adopció (ICAA) ha programat sessions informatives. Paral·lelament, s’ha posat en funcionament l’Escola de Famílies Acollidores, per tal d’oferir un espai de coneixement i compartir experiències. L’acolliment atorga la guarda d’un nen, una nena o un grup de germans a una família per tal de tenir-ne cura temporalment, mentre la família biològica resol els seus problemes. Els acollidors han de tenir en compte que aquests infants poden tenir alguna deficiència, i solen presentar trastorns afectius i necessitar suport psicològic i educatiu. Per tant, les famílies disposades a acollir un infant han de tenir una situació personal i sociofamiliar que els ho permeti.

7.345 M€ per a les carreteres catalanes

Centres de salut més eficients i sostenibles

Edificis més eficients i respectuosos amb el medi ambientInstal·lació d’energia solar tèrmica a tots els CAP i hospitals de nova construcció.

Nou CAP Roger de Flor (Barcelona), representant de l’Estat espanyol al programa pilot europeu SARA per al desenvolupament sostenible.

Desenvolupament, amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge, de noves solucions de sostenibilitat.

Iniciatives de sostenibilitatAprofitament dels recursos naturals, aigua i sol • Sistemes per aprofitar l’aigua de pluja • Aixetes reductores de cabal • Instal·lació de plaques solars

Edificis més eficients amb un major estalvi energètic • Instal·lació de nous sistemes de climatització més eficients • Sistemes de control lumínic • Arquitectura al servei de la sostenibilitat • Sistemes de gestió energètica

Utilització de materials respectuosos amb el medi ambient • No-utilització de materials contaminants • Utilització de materials reciclables • Utilització de materials respectuosos amb el medi ambient durant el cicle de fabricació

14

Plaques fotovoltaiques que generen electricitat

A la part més exterior de l’edifici s’ubiquen les consultes

La ventilació de l’edifici a través del pati permet

disminuir el consum d’aire condicionat

El sistema de gestió automatitzada (BMS)

optimitza les instal·lacions en funció de les condicions

internes i externes de l’edifici

Plaques tèrmiques que escalfen l’aigua sanitària

La divisió de l’edifici en zones segons l’ús i la utilització del vidre permeten un millor aprofitament de la llum natural, com és el cas del vestíbul i de les sales d’espera i consulta.

El nou CAP Roger de Flor és un banc de proves per als nous sistemes aplicats. Un cop confirmada la seva eficàcia es podran generalitzar a la resta d’edificis.

Centres de salut més eficients i sostenibles

15

A la part interior s’ubiquen les sales d’espera per aprofitar la il·luminació i la ventilació del pati

Els panells radiants del sistema de climatització asseguren una temperatura de confort de 20-22 ºC amb un rendiment un 25% més alt que el sistema de convecció.

Lamel·les que s’obren i es tanquen per regular la ventilació del pati.

Sondes connectades als fluorescents i al controlador d’intensitat lumínica permeten regular la il·luminació

A l’aparcament hi ha un dipòsit de 15 m3 que emmagatzemarà l’aigua de pluja i de les piques per reutilitzar-la per a les cisternes dels inodors

Aigua de les piques

Aigua de pluja

16

Alt Pirineu i Aran

Hospital Transfronterer de PuigcerdàInversió: 30,6 M€Inici d’obres: 2006Finalització: 2008

Espitau dera Val d’Aran (1) 1,7 M¤ reformes

Sant Hospital de la Seu d’Urgell (2) 3 M¤ reformes

Hospital Comarcal del Pallars (Tremp) (3) 0,6 M¤ reformes

41,3 M¤12 actuacions

3

1

2

LleidaParc social i sanitari de Tàrrega Espais assistencials: 5.694 m2

Espais sociosanitaris: 9.478 m2

Superfície total: 15.172 m2

Parc social i sanitari de Tàrrega

Hospital de proximitat de Tàrrega (3) (amb ampliació del CAP) Inversió: 10,1 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

Centre Sociosanitari de Tàrrega Inversió: 15,3 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

Nou edifici de l’Hospital Arnau de Vilanova Inversió: 42 M¤ - Inici d’obres: 2008 Finalització: 2010 - Altres reformes: 91,1 M¤

Hospital de proximitat de Balaguer (1) (amb ampliació d’urgències del CAP) Inversió: 6 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007

Unitat d’hospitalització de l’Hospital de Santa Maria de Lleida (2) Inversió: 4,7 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

151,7 M¤62 actuacions

21

3

17

Camp de Tarragona

Hospital del Vendrell (1) Inversió: 31,2 M€Finalització: 2005

Nou hospital Sant Joan de Reus Inversió: 75 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2009

Hospital Joan XXIII (Tarragona) Inversió: 20,8 M¤. Reforma de les urgències, laboratori, TAC, entorn, cuina, unitats d’hospitalització, aparcament…

Hospital de proximitat de Cambrils

Pius Hospital (Valls) Inversió: 3,1 M¤. Reforma de les urgències, bloc quirúrgic…

Centre Sociosanitari Francolí (Tarragona) (2) Inversió: 10 M¤ - Inauguració: 2005

Salut mental. Unitat d’hospitalització d’aguts (Reus) Inversió: 2,7 M¤

190,4 M¤73 actuacions

1

2

Terres de l’EbreHospital de proximitat d’Amposta (1)

Inversió: 9 M€

Hospital de Tortosa Verge de la Cinta (2) Inversió: 16,3 M¤. Nou edifici per a salut mental i radioteràpia, heliport, ampliació de Radiologia, nova UCI, nou bloc obstètric, bloc quirúrgic…

Unitat Polivalent de salut mental d’Amposta (3) Inversió: 1,9 M¤ - Inauguració: 2005

52,9 M¤57 actuacions

3

1

2

Girona

Nou edifici de l’Hospital Universitari Dr. Josep Trueta (Girona)Inversió: 220 M€Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2010

Nou Hospital d’Olot Inversió: 59,5 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2009

Hospital de Blanes Inversió: 1,6 M¤. Urgències

Hospital de Campdevànol Inversió: 4,4 M¤. Remodelació

Hospital de Figueres Inversió: 9,1 M¤. Ampliació i remodelació

Hospital de Palamós (2) Inversió: 9 M¤. Ampliació i reforma

Centre Sociosanitari de Palamós Inversió: 3 M¤ - Inauguració: 2005

Parc Hospitalari Martí i Julià (Salt) (1)

Hospital de Sta. Caterina Inversió: 47,6 M¤

Salut mental. Hospitalització d’aguts Inversió: 0,9 M¤

Transtorns mentals severs Inversió: 7,3 M¤

Psicogeriàtric Inversió: 10,9 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

18

435,4 M¤90 actuacions

1

2

Catalunya centralNou Hospital d’IgualadaInversió: 57 M€Finalització: 2007

Althaia · Edifici Sant Joan de Déu (Manresa) Inversió: 69 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008 (fase I), 2010 (fase II)

Consorci Hospitalari de Vic Inversió: 14,9 M¤. Remodelacions de consultes externes, laboratori, UCI…

Hospital de Sant Bernabé (Berga) (2) Inversió: 3 M¤. Ampliació i millora d’accessos, instal·lacions…

Centre Sociosanitari de Manlleu (1) Inversió: 9,5 M¤ - Finalització: 2006

CAP Taradell Inversió: 0,5 M¤ - Finalització: 2005

178,9 M¤32 actuacions

1

2

19

BarcelonèsNou Hospital de Sant Pau (BCN) (1) Inversió: 293,4 M¤- Finalització: 2007

Nou Hospital de l’Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet) Inversió: 48,4 M¤ - Finalització: 2006

Hospital Vall d’Hebron (BCN) Inversió: 182,9 M¤

Urgències, bloc quirúrgic i UCI de l’àrea general (2) Inversió: 36 M¤ - Inici d’obres: 2005 - Finalització: 2009 Unitat de Càncer de Mama Inversió: 3,7 M¤ - Inici d’obres: 2005 - Finalització: 2007

Hospital Universitari de Bellvitge (l’Hospitalet de Llobregat) (3) Inversió: 153,4 M¤. Ampliació, consultes externes, seguretat, UCI, bloc quirúrgic, urgències...

Hospital del Mar Inversió: 42 M¤. Remodelació integral Inici d’obres: 2006 Finalització: 2009

Hospital Duran i Reynals (l’Hospitalet de Llobregat) Inversió: 15,8 M¤. Consultes, façana, cuines, laboratori, banc de sang...

Hospital Germans Trias i Pujol (Badalona) Inversió: 67 M¤. Heliport, consultes externes, hospital de dia, urgències, rehabilitació, bloc quirúrgic...

Hospital Municipal de Badalona Inversió: 4,6 M¤ - Inici d’obres: 2005 Finalització: 2006

Cotxeres de Borbó (BCN) (250 llits sociosanitaris) Inversió: 14,7 M¤ - Inici d’obres: 2006 Finalització: 2007

Casernes de Sant Andreu (BCN) (centre sociosanitari) Inversió: 16,8 M¤ - Inici d’obres: 2007 Finalització: 2008

Centre Fòrum de l’Hospital del Mar (IMAS) (4) Inversió: 43,9 M¤

Centre sociosanitari (trasllat 252 llits) Finalització: 2006 Internament comunitari de salut mental (40 llits) Finalització: 2005 Centre geriàtric (150 llits) Inici d’obres: 2006 Finalització: 2007

Parc Sanitari Pere Virgili

Places sociosanitàries (128 llits) Inversió: 6,2 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008 Llar-Residència (45 llits) Inversió: 2 M¤ - Inici d’obres: 2006 Finalització: 2008 Places sociosanitàries edifici Xaloc (143 llits) Inversió: 6,8 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007 Nous equipaments psiquiàtrics (120 llits) Inversió: 6,4 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008 Altres Inversió: 71,7 M¤. Urbanització, dependències de serveis diversos, cafeteria...

Centre Polivalent de salut mental de l’Hospitalet de Ll. Inversió: 12,6 M¤ - Inici d’obres: 2008 Finalització: 2009

Hospital de dia per a adolescents de l’Hospitalet de Llobregat Inversió: 2,8 M¤ - Inici d’obres: 2008 Finalització: 2009

Centre Sociosanitari Hospital Duran i Reynals (l’Hospitalet de Ll.) Inversió: 6,9 M¤ - Finalització: 2006

2.252,5 M¤473 actuacions

1

2

3

4

Barcelona

20

Alt Penedès,Baix Llobregati Garraf

Nou Hospital del Baix Llobregat (Sant Joan Despí) Inversió: 66,1 M¤ - Inici d’obres: 2005 Finalització: 2008Nou Hospital de Sant Boi de Ll. (1) Inversió: 70 M¤ - Inici d’obres: 2006 Finalització: 2009

Hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues de Llobregat Inversió: 45,2 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2011

Hospital de Viladecans Inversió: 43 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2010

Hospital Sant Joan de Déu de Martorell Inversió: 14,5 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2009

Hospital Comarcal de l'Alt Penedès (Vilafranca del Penedès) Inversió: 2,4 M¤. Remodelació i laboratori del CLI

Hospital de proximitat (Vilanova i la Geltrú) Inversió: 16 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2009

Unitat d’Alta Dependència Psiquiàtrica (Martorell) Inversió: 2,5 M¤ - Finalització: 2007

Unitat d’Alta Seguretat (Sant Boi de Llobregat) Inversió: 3,9 M¤

Unitat d’hospitalització de subaguts (Sant Boi de Llobregat) Inversió: 0,7 M¤ - Finalització: 2007

Centre Sociosanitari Sant Jordi (Cornellà) (4) Inversió: 3,5 M¤

Centre Sociosanitari Viladecans Inversió: 5,5 M¤ - Finalització: 2007

Centre Mèdic sociosanitari Molins de Rei (2) Inversió: 8,7 M¤ - Finalització: 2005

Centre Sociosanitari Vilafranca del Penedès (3) Inversió: 9 M¤ - Finalització: 2005

1

2

3

4

Barcelona

21

Vallès Occidental, Vallès Orientali Maresme

Nou Hospital de MolletInversió: 66,2 M€Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2009

Hospital General de Granollers (2) Inversió: 38 M¤ (edifici d’atenció ambulatòria) Inici d’obres: 2005 - Finalització: 2008

Hospital de Terrassa (1) Inversió: 44,3 M¤ - Finalització: 2010

Nou Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada Inversió: 70 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2009

Consorci Hospitalari del Parc Taulí (Sabadell) Nou edifici Santa Fe Inversió: 38,1 M¤ - Inici d’obres: 2005 - Finalització: 2008

Nou Hospital de Rubí-Sant Cugat Inversió: 70 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2010

Nova Policlínica de Granollers Inversió: 16,8 M¤ - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

Hospital de Sant Celoni Inversió: 5 M¤ (ampliació)

Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

Hospital de Mataró (3) Inversió: 5,2 M¤ (hospital de dia d’adults i llits d'ingrés de salut mental)

Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007

Nou Centre de Salut Mental a Mataró Inversió: 5,5 M¤ (adults, infantil i juvenil, hospital de dia infantil i juvenil)

Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2007

Nova Unitat d’Alta Dependència Psiquiàtrica (Granollers) Inversió: 0,8 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2008

Unitat d’hospitalització de subaguts (Granollers) Inversió: 0,9 M¤ - Inici d’obres: 2007 - Finalització: 2008

Centre Sociosanitari de Sant Celoni Inversió: 3 M¤ (remodelació) - Inici d’obres: 2006 - Finalització: 2008

1

2

3

22

Els pressupostos de la Generalitat per a l’any vinent consoliden l’orientació iniciada l’any 2004 i confirmada el 2005: sosteniment de l’esforç inversor, clara orientació a les polítiques socials i decidit impuls a la millora de la competitivitat (en compliment de l’Acord Estratègic), a l’equilibri territorial i a les polítiques mediambientals. De fet, més de la meitat de les despeses es destinen a partides de caràcter social. Aquest informe mostra quines són les prioritats del Govern, clarament reflectides en els presspostos del 2006.

Pressupostos

2006392,9 M¤

Foment de l’ocupació

Ocupaciói relacions laborals

27,8 M¤

16,9 M€ per al control i eficiència energètica 6,6 M€ per a les infraestructures energètiques 4,2 M€ per al foment de les energies renovables

Energia

2.862,9 M¤

1.433,3 M€ en infraestructures ferroviàries 844,3 M€ en suport al transport públic de viatgers 511 M€ en carreteres 56,8 M€ en logística i altres actuacions

Transport

921 M¤

604 M€ a la política de cicle de l’aigua 317 M€ a la política d’actuacions ambientals

Medi ambient

2.798,5 M¤

2.524,3 M€ de participació dels ens locals en els ingressos de l’Estat (15% d’increment)

186,2 M€ al programa de suport financer de la Generalitat als ens locals (37,1% d’increment del Fons de Cooperació Local)

88 M€ al programa de suport a obres i serveis dels ens locals (20,6% d’increment dels recursos destinats al PUOSC)

Suport financer als ens locals

Millora de les condicions de competitivitat

194,5 M¤

R+D i Innovació de forma directa

Recerca, desenvolupament i innovació

56 M¤

45,7 M€ per a la internacionalització, la promoció i el foment del comerç exterior 10,3 M€ per al foment de l’activitat empresarial

Foment de l’activitat empresarial i internacionalització

principals eixos

Total pressupost 2006: 29.689,5 M¤ (increment del 12%)

299,7 M¤

Infraestructures de telecomunicacions

Telecomunicacions

212,8 M¤

33,5 M€ per a l’ordenació i la promoció comercials 58,8 M€ per al turisme 42,2 M€ per a la indústria 78,3 M€ per a l’agricultura, la ramaderia i la pesca

Polítiquesper a sectorsproductius

Equilibri territorial i sostenibilitat ambiental

23

4.998 M¤ (16,8% del pressupost consolidat)

4.034 M€ a educació general 104 M€a serveis complementaris (transport escolar, menjadors, llibres de text) 830 M€a educació universitària

2.652 centres públics d’educació general 732 centres privats concertats 7 universitats públiques 1 universitat no presencial

63.996 docents previstos pel curs 06-07 en centres públics 13.294 professors universitaris

Educació178,8 M¤

36,8 M€ per als serveis a la joventut 11,3 M€ per al suport directe a les polítiques de dones 27,1 M€ per a la promoció de la llengua catalana 103,6 M€ per a esports i educació física

Polítiques específiques

1.221,5 M¤

428,1 M€ per a l’atenció a la gent gran amb dependència (54.000 beneficiaris del programa “Viure en família” 17.600 places en residències) 307,2 M€ per a l’atenció a les famílies, a la infància i a l’adolescència (323.000 beneficiaris dels ajuts a famílies amb infants a càrrec) 253,6 M€ per a l’atenció a les persones amb discapacitats 45,6 M€ per a pensions i prestacions assistencials (80.000 beneficiaris d’ajuts complementaris per al cònjuge supervivent) 44,3 M€ per a serveis d’atenció primària i ajut domiciliari

Benestari solidaritat

693,1 M¤

7 centres de justícia juvenil 545 òrgans judicials 14 centres penitenciaris

13.638 professionals (2006)

Justícia247,6 M¤

147,1 M€ per al suport a la creació, la promoció i la difusió culturals 73,1 M€ per a la protecció, la producció i la conservació del patrimoni cultural 27,4 M€ per a equipaments culturals

Cultura

393,5 M¤

333,5 M€ per a habitatge 60 M€ per a barris i nuclis antics

Habitatge i barris

799,5 M¤

149 parcs de bombers 60 comissaries 3.090 vehicles

13.837 mossos d’esquadra (2006)

2.952 bombers (2006)

Seguretati protecció civil

7.948,7 M¤ (26,8% del pressupost consolidat)

8 hospitals de l’ICS en funcionament

54 hospitals concertats

348 equips d’atenció primària

40.869 professionals a l’ICS (2006)

Salut

Polítiques socials

8

Renovació de la xarxa de salut de Catalunya

La salut és l’element de la vida que més apreciem i valorem els ciutadans. Tots desitgem disposar d’un sistema sanitari modern, eficaç i de la màxima qualitat. Per tant, les polítiques destinades a millorar-lo constitueixen una de les màximes prioritats del Govern de la Generalitat. L’objectiu és garantir una elevada qualitat assistencial que, a més, sigui la mateixa per a tots els ciutadans i ciutadanes de Catalunya.

9

Una inversió creixent a tot el territori

Acabades En execució Per iniciar

Obra nova

Re-forma

Obra nova

Re-forma

Obra nova

Re-forma

M¤

Primària 16 32 17 27 145 140 545,9

Hospitalària 2 81 5 100 12 177 2.492,9

Salut mental 6 2 2 1 9 4 68,6

Socio-sanitària 4 1 6 1 8 1 195,7

Total 28 116 30 129 174 322 3.303,1

3.303,1 M¤ 799 actuacions

1.662

1.641,1

567

232

Reformes

Per aconseguir-ho s’han de crear noves instal·lacions amb els equipaments més moderns i s’han de situar en el territori de tal manera que tothom tingui les mateixes oportunitats d’assistència sanitària. Per aplicar aquest model de proximitat també s’han de tenir en compte els canvis que es produiran en la demografia, les previsions de situacions de dependència i les noves tecnologies que s’aniran aplicant a la medicina. No oblidem que actualment a Catalunya hi ha 7.105.000 targetes sanitàries individuals – TSI, i és possible que en 10 anys aquest número arribi als vuit milions. Per tot això, la Generalitat ha posat en marxa un gran pla d’inversions en totes les línies assistencials de la xarxa de salut de Catalunya, al qual es destinaran recursos per valor de més de 3.300 M€. L’horitzó previst es situa a l’any 2012, encara que la major part d’actuacions estaran enllestides en un període de quatre anys.

En total es faran 232 obres noves i 567 reformes i ampliacions de centres ja existents. Això inclou 178 nous centres de salut per a l’atenció primària, 14 grans hospitals de nova planta, 17 nous centres de salut mental i 18 centres d’atenció sociosanitària. També es faran reformes en profunditat a 10 dels hospitals existents actualment i a la majoria de centres d’atenció primària. Totes les obres noves i reformes dels centres de salut aplicaran criteris i normatives d’eficiència energètica i de sostenibilitat. En aquest pla general es posaran en marxa, a més, dos conceptes nous de centre sanitari: els “hospitals de proximitat” i els “centres d’urgències d’atenció primària – CUAP”. Aquesta edició de l’InfoCatalunya està dedicada a explicar com aquesta gran renovació del sistema de salut ens beneficiarà a cadascun de nosaltres.

Alt Pirineu i Aran: 41,3 M¤ 3 obra nova, 9 reforma

Girona: 435,4 M¤ 38 obra nova, 52 reforma

Catalunya central: 178,9 M¤ 14 obra nova, 18 reforma

Barcelona: 2.252,5 M¤ 128 obra nova, 345 reforma

Lleida: 151,7 M¤ 12 obra nova, 50 reforma

Camp de Tarragona: 190,4 M¤ 22 obra nova, 51 reforma

Terres de l’Ebre: 52,9 M¤ 15 obra nova, 42 reforma

Inclou actuacions iniciades abans de 2004

Centres nous

3.303,1 M¤ 799 actuacions

10

Una atenció primària de proximitat

11

545,9 M¤ 377 actuacions

303,2

242,7

199

178

Centres nous

Reformes

Alt Pirineu i Aran 2003: 9 CAP i 84 CL 2004-10: 2 CAP Girona

2003: 46 CAP i 183 CL 2004-10: 14 CAP i 14 CLCatalunya central

2003: 43 CAP i 113 CL 2004-10: 11 CAP i 1 CL

Barcelona 2003: 219 CAP i 87 CL 2004-10: 83 CAP i 12 CL

Lleida 2003: 23 CAP i 190 CL 2004-10: 8 CAP i 1 CL

Camp de Tarragona 2003: 33 CAP i 126 CL 2004-10: 9 CAP i 9 CL

Terres de l’Ebre 2003: 24 CAP i 52 CL 2004-10: 5 CAP i 9 CL

CAP: centres de salut de l’atenció primària

CL: consultoris locals

Centres d’Urgències d’Atenció PrimàriaEls CUAP es creen per descongestionar els serveis d’urgències dels hospitals, i alhora han de millorar la capacitat diagnòstica, resolutiva i de qualitat de l’atenció primària. Disposaran de punts d’assistència urgent dotats d’equipament tecnològic avançat, radiologia digitalitzada i elements per a la realització de proves analítiques.En una primera fase es posaran en marxa 17 CUAP i en la segona, 21 més.

178 centres nousper a l’atenció primària

SM: salut mental AS: atenció sociosanitària

2.492,9 M¤ 377 actuacions

1.334,7

1.158,2

19

358

Centres nous

Reformes

68,6 M¤ 24 actuacions 195,7 M¤ 21 actuacions

56,5

12,1 7

17

50,4

145,3

3

18

Centres nous

Reformes

Salut mental Atenció sociosanitària Xarxa hospitalària

12

Més atenció a la salut mental i sociosanitària

17 centres nousde salut mental56,5 M¤18 centres noussociosanitaris145,3 M¤

Alt Pirineu i Aran

Girona 4 centres SM: 9,8 M¤ 2 centres AS: 13,9 M¤

Barcelona 11 centres SM: 42,1 M¤ 12 centres AS: 95,6 M¤

Catalunya central 1 centre AS: 9,5 M¤

Lleida 2 centres AS: 16,3 M¤

Camp de Tarragona 1 centres SM: 2,7 M¤ 1 centre AS: 10 M¤

Terres de l’Ebre 1 centre SM: 1,9 M¤

2.492,9 M¤ 377 actuacions

1.334,7

1.158,2

19

358

Centres nous

Reformes

68,6 M¤ 24 actuacions 195,7 M¤ 21 actuacions

56,5

12,1 7

17

50,4

145,3

3

18

Centres nous

Reformes

Salut mental Atenció sociosanitària Xarxa hospitalària

13

Hospital Doctor Josep Trueta (Girona), 2010

Hospital d’Igualada, 2007

Hospital de Mollet, 2009

Hospital del Vendrell, acabat

Hospital de Reus, 2009

Hospital de Sant Pau (Barcelona), 2007

Hospital Transfronterer (Puigcerdà), 2008

Hospital de Rubí-Sant Cugat, 2010

Hospital del Baix Llobregat (Sant Joan Despí), 2008

Hospital de l’Esperit Sant (Santa Coloma de Gramenet), 2006Hospital de Cerdanyola-Ripollet-Montcada, 2009

Hospital d’Olot, 2009

Hospital de Santa Caterina (Salt), acabat

La xarxa hospitalària,renovada

Grans reformesHospital Arnau de Vilanova (Lleida) Hospital Vall d’Hebron (Barcelona) Hospital de Bellvitge (l’Hospitalet de Ll.) Hospital de Granollers Hospital del Mar (Barcelona) Althaia-Sant Joan de Déu (Manresa) Parc Taulí (Sabadell) Hospital St. Joan de Déu (Esplugues de Ll.) Hospital de TerrassaHospital de Viladecans

Altres reformesHospital de Blanes Hospital de Campdevànol Hospital Joan XXIII (Tarragona) Hospital Sant Joan de Déu (Martorell) Hospital de Vic

Hospitals de proximitatAmposta Balaguer Cambrils Tàrrega Vilanova i la Geltrú

Hospital de Sant Boi, 2009

14 hospitals nous + 5 de proximitat

Què són els hospitals de proximitat?

Són centres especialitzats per oferir una atenció sanitària de proximitat i més

resolutiva. Podran realitzar intervencions quirúrgiques que no impliquin un ingrés

hospitalari, ja que no tenen llits d’hospitalització. A més de les especialitats

mèdiques, disposaran d’un servei d’urgències amb més capacitat que els dels

centres de salut de l’atenció primària, amb una atenció continuada les 24 hores

que tindrà el suport d’un servei de diagnòstic per la imatge i de proves comple-

mentàries bàsiques (per exemple, electrocardiografia), que evitaran desplaça-

ments innecessaris a altres hospitals. Els hospitals de proximitat podran acollir

també serveis com la rehabilitació i l’hemodiàlisi, així com un hospital de dia per

a tractaments que no impliquin l’ingrés ni un control continuat.

Info L’exposició sobre els papers confiscats a Catalunya al final de la guerra civil viatja pel país. Pàg. 18

Documents confiscats A què es destinaran els 1.194 M¤ de l’acord històric amb la comunitat educativa. Pàg. 10

Pacte per a l’educació

Informació d’interès ciutadà. Núm. 7 Maig ’06

aCatalunya

El nou Estatut ja és aquí

01_portada.indd 1101_portada.indd 26/4/06 12:11:3226/4/06 12:11:32

Ara toca conèixer el nou Estatut. Ara la ciutadania tindrà la paraula.

Notícies 4Pacte nacional per a l’educació 10El nou Estatut ja és aquí 12Exposició sobre els papers confiscats a Catalunya 18Línia orbital ferroviària 20Subvencions i ajuts que atorga la Generalitat 22

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidènciade la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció: Ramon García-Bragado, Enric Marín, Marta Continente, Jordi Menèndez, Jaume Cleries, Cristina Ribas, Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaCoordinació editorial: Fede MontagudDisseny: Jardí+UtensilFotografia de la coberta: Thomas VilhelmFotografies de l’interior: Thomas Vilhelm (pàg. 3), Mariano Herrera (pàg. 9), Thomas Vilhelm (pàg. 12) i Departament de Cultura (pàg. 18).Il·ustracions: Patrick Thomas (pàgs. 15 – 17)Agències: Getty Images i Photo Disc.

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004Adreça web: www.gencat.cat

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneual 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

3

La ciutadania de Catalunya ha de pronunciar-se en referèndum sobre el text del nou Estatut.

Ara sí, Catalunya és ben a prop de tenir el nou Estatut. La reforma promoguda pel Parlament de Catalunya n’ha completat la tramitació. Ha estat un procés llarg i laboriós que ha arribat a la seva culminació amb l’esforç i la determinació de partits i agents socials. El resultat ha aconseguit recollir i expressar el pluralisme de la societat catalana, sense renunciar a l’exigència i l’ambició del nostre poble.El nou Estatut significa un salt endavant en l’autonomia de Catalunya. Sense precedents. Reconeix la nostra identitat nacional i proclama un conjunt molt ampli i posat al dia dels drets i deures dels ciutadans i ciutadanes. Aprofundeix la qualitat democràtica de les nostres institucions i de les nostres regles de comportament polític. I especialment ens dota de competències més àmplies i d’un millor finançament perquè Catalunya disposi de més recursos per poder créixer i millorar com a país. En definitiva, un Estatut molt superior al que vam aprovar el 1979 que esdevé un instrument de futur imprescindible per al progrés social de Catalunya. Una eina útil i necessària.Ben aviat només restarà que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya es pronunciïn. És el moment de conèixer el nou text i de poder expressar ben lliurement l’opinió que ens mereix la nova llei fonamental del nostre autogovern. Com a president de la Generalitat, us demano que participeu activament en aquest moment decisiu i feu sentir la vostra veu. Ara Catalunya tindrà la paraula.

Pasqual MaragallPresident de la Generalitat de Catalunya

03_sumari.indd Sec1:303_sumari.indd Sec1:3 26/4/06 12:14:0126/4/06 12:14:01

4

notíciesInfoCatalunya

Molts més recursos per als municipisA través del Pla únic d’obres i serveis (PUOSC), principal eina de cooperació econòmica amb els municipis del país, el Govern destina als ajuntaments 445 M€ per al quadrienni 2004-2007, el 47,8% més que el quadrienni anterior. Amb aquests recursos s’ajuda els ajuntaments a dur a terme en el seu territori obres i infraestructures, prioritzant-ne les d’interès col·lectiu i social. A més d’això, els municipis rebran el 2006 més de 80 M€ de la Generalitat a través del Fons de Cooperació Local de Catalunya, el que suposa un increment superior al 37% respecte de l’any passat. Aquest Fons és la forma de participació dels ajuntaments en els ingressos de la Generalitat. Els recursos transferits als municipis no tenen cap condició i serveixen per dotar els ens locals de l’autonomia financera i els mitjans necessaris per a l’exercici de les seves competències.

Subvencions per renovar calderes i escalfadors

Renova’t!

El Pla de renovació de calderes i escalfadors domèstics a Catalunya que impulsa el

Departament de Treball i Indústria amb el nom de “Renova’t” ja ha substituït més de 1.200 aparells. El Pla permet als particulars rebre un ajut econòmic si canvien la caldera o l’escalfador de gas, de deu o més anys d’antiguitat, en el seu habitatge. Per rebre l’ajut és condició indispensable que l’aparell substituït sigui eliminat del mercat. Les subvencions són de 150 € per als usuaris que canviïn les calderes i de 60 € per als que substitueixin els escalfadors de gas.

El pla “Renova’t” té un pressupost de 2,1 M€ aportat a parts iguals per la Generalitat, els instal·ladors i les empreses subministradores de gas. L’objectiu és millorar l’eficiència energètica de prop de 12.000 habitatges. Amb les noves instal·lacions, es calcula que una família pot estalviar fins a 80 € l’any, és a dir, el 15% del consum de calefacció i aigua calenta. Fins ara s’han substituït 1.055 calderes i 210 escalfadors domèstics. Això significa que encara hi ha pressupost per a subvencions. Per a més informació, truqueu al 012.

04-05_noticies.indd 404-05_noticies.indd 4 26/4/06 12:15:5726/4/06 12:15:57

5

Aturem els accidents!Les mesures que el Govern ha anat posant en marxa per prevenir els accidents de carretera comencen a donar resultats. El control de la velocitat i de la conducció sota l’efecte de l’alcohol, les campanyes educatives i les recomanacions, així com la instal·lació de la xarxa de radars fixos i mòbils, entre altres mesures, han tingut efectes positius en la sinistralitat. Les dades d’accidentalitat viària l’any 2005 registren un reducció del 8% del nombre de morts i del 7,2% del nombre d’accidents mortals a la xarxa viària interurbana catalana respecte a l’any anterior, i confirmen la tendència a la baixa que es registra a Catalunya des de l’any 2000.

Evolució de l’accidentalitat a Catalunya622

545 553513

435400

2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 M O R T S

1 9 A B R I L

104

04-05_noticies.indd 504-05_noticies.indd 5 26/4/06 12:44:5226/4/06 12:44:52

6

notíciesInfoCatalunya

El Govern ha impulsat l’obertura d’un nou període sense termini perquè els

expresos polítics de la guerra civil i el franquisme puguin presentar sol·licituds per rebre indemnitzacions des de l’1 de gener passat. Poden acollir-se a aquesta ampliació del període d’indemnitzacions les persones que no s’havien acollit a les anteriors convocatòries, ara ja tancades, perquè no es van assabentar a temps de l’existència dels ajuts. La primera convocatòria va obrir-se l’agost del 2000 i es va allargar fins el maig del 2002, fruit de la voluntat d’ampliar les indemnitzacions concedides pel Govern central als expresos polítics del franquisme. Poc després, es va fer una reobertura excepcional del període fins a mitjan 2003 per una ampliació del límit d’edat dels sol·licitants. La nova ampliació del termini ha estat qualificada ara de “justícia històrica” pel Govern, que atén així la reivindicació de les associacions d’expresos, exinternats i excombatents en el sentit que quedi regulat per llei que la presentació de sol·licituds no estarà subjecta a termini. Poden presentar sol·licituds els expresos polítics del franquisme i de la guerra civil i, en cas que siguin morts, les seves vídues o vidus i els fills amb disminució. Si inicialment hi havia el requisit que els sol·licitants havien de tenir més de 65 anys el 31 de desembre del 2000, actualment les indemnitzacions s’han ampliat als menors d’aquesta edat.

S’obre un període indefi nit perquè els expresos polítics demanin indemnitzacions

El Departament de Treball i Indústria a través de l’Agència Catalana d’Inversions

(ACI) ha possibilitat la implantació a Catalunya de 48 nous projectes industrials en dos anys. Això ha comportat la creació i el manteniment de gairebé 5.000 llocs de treball i un volum d’inversió de més de 247 M€. Dels projectes desenvolupats a Catalunya, al 56% són industrials i el 44% són empreses de serveis, de les quals un 13% corresponen a centres de recerca. Entre els projectes destaquen: Atento, empresa instal·lada a Lleida i que ha creat 500 llocs de treball, i CEI Network,

a Barcelona, que ha contractat 200 treballadors. A més, a Barcelona també s’han instal·lat altres empreses, com Colt Telecom, que ha donat treball a 250 persones, i Sanofi-Aventis, que ha creat 150 llocs nous. L’Agència Catalana d’Inversions es va crear l’abril de 2004 per promoure la implantació a Catalunya de noves activitats empresarials estratègiques i per donar suport a les polítiques del Govern en matèria de localització exterior de les empreses catalanes. Té oficines exteriors a Madrid, Tòquio i Nova York. Fins ara, per cada milió d’euros de despesa real de l’Agència s’han obtingut 88 M€ d’inversió privada a Catalunya.

Campus universitari virtual El Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació i les universitats catalanes han acordat crear un campus virtual per impartir ensenyament universitari en línia i semipresencial. Aquest projecte s’anomena CAMPUS i es basa en el programari lliure. El seu objectiu és facilitar la transmissió i compartició de coneixement a través de les tecnologies de la informació i comunicació.

En el termini de 18 mesos les universitats hauran desenvolupat aquesta iniciativa, que pretén arribar a ser una referència internacional en l’àmbit de l’aprenentatge virtual. CAMPUS podrà admetre fins a 10.000 usuaris connectats simultàniament i disposarà d’aplicacions accessibles via PDA i telèfon mòbil. D’altra banda, permetrà un alt grau de personalització en funcionalitats, idiomes, logotips i colors.

NOVES INVERSIONSA CATALUNYAPER CADA MILIÓ D’EUROS DE DESPESA S’HAN OBTINGUT 88 M€ D’INVERSIÓ PRIVADA.

06-07_noticies.indd 606-07_noticies.indd 6 26/4/06 12:16:4326/4/06 12:16:43

7

Un dels objectius del Govern en matèria d’agricultura i seguretat alimentària és estendre els models de producció més

respectuosos amb el medi i amb més garanties per aconseguir uns productes saludables. En aquest sentit, ha estat cabdal la tasca formativa cap al sector, que, d’altra banda, ha respost molt positivament: les xifres d’alumnes en cursos gairebé tripliquen les de l’any 2003. Actualment a Catalunya hi ha gairebé 97.000 hectàrees de terra destinades a aquests tipus de producció. D’aquestes, unes 50.000 es destinen a conreus (40.344 de producció integrada i 9.379 de cultius ecològic) i la resta a pastures, prats, farratges, matolls i bosc.Els cultius ecològics a Catalunya han passat de 5.758 hectàrees l’any 2001 a 9.379 hectàrees l’any 2005, la qual cosa significa un increment del 63% en quatre anys. Alguns conceptes bàsics sobre aquest tipus de producció són els següents:• La producció agrària ecològica és un sistema per obtenir productes agraris i alimentaris que es basa en la utilització d’un conjunt de productes i tècniques el més naturals possibles, que exclou tot allò que pot malmetre la qualitat del producte final o el medi ambient. Aquest sistema comprèn totes les activitats de producció, elaboració, manipulació i comercialització de productes, tant d’origen vegetal com animal.

• Els productes vegetals ecològics són productes cultivats sense adobs ni pesticides de síntesi química (fungicides, insecticides o herbicides) i, per tant, sense cap residu d’aquestes substàncies.• Els productes animals ecològics provenen d’una ramaderia que proporciona unes condicions de vida dignes al bestiar i als ramats, amb respecte per les seves necessitats biològiques i de comportament. L’alimentació d’aquest bestiar es realitza amb productes ecològics.• La producció integrada és un sistema agrícola de producció d’aliments de qualitat, mitjançant mètodes respectuosos amb la salut humana i el medi ambient, destinada a obtenir productes d’alta qualitat, minimitzar l’ús de productes agroquímics, optimitzar els mètodes de producció i disminuir els residus. La producció integrada permet l’ús d’alguns productes agroquímics de síntesi, que prèviament uns comitès d’experts professionals han definit.

Per tant, aquests sistemes de producció es diferencien de la producció tradicional pel fet que obliguen tant els agricultors i ramaders com els elaboradors dels seus productes a realitzar tot un seguit de pràctiques encaminades a la protecció del medi ambient i la millora de la qualitat dels productes agroalimentaris.

Gairebé 100.000 hectàres més sostenibles Cap a la producció ecològica i integrada

06-07_noticies.indd 706-07_noticies.indd 7 26/4/06 12:16:5526/4/06 12:16:55

8

notíciesInfoCatalunya

Una capsa per reduir els accidents laboralsEls accidents mortals a la feina s’han reduït el 41,1% durant el darrer any. D’altra banda, l’índex general de sinistralitat no ha deixat de baixar, fins al punt que, per primera vegada en els últims 8 anys, la incidència de la sinistralitat a Catalunya és inferior a la del conjunt de l’Estat.No obstant això, el Departament de Treball i Indústria ha posat en marxa una iniciativa per continuar reduint el nombre d’accidents. Prop de 5.000 empreses que han patit accidents —això representa el 2% del total de companyies catalanes, ja que el 81% no n’ha tingut cap— estan rebent una comunicació personalitzada amb l’objectiu de que s’esforcin en el compliment de la normativa. La comunicació va acompanyada d’una capsa. A dins hi ha una lupa, que serveix per llegir el lema: “La seva empresa no té un petit problema, la seva empresa té un gran problema”. La capsa inclou també, en suport electrònic, el Manual per a la identificació i avaluació dels riscos laborals.

08-09_noticies.indd 808-09_noticies.indd 8 26/4/06 12:19:4626/4/06 12:19:46

9

En els últims dos anys el Govern ha modernitzat la flota de vehicles destinats a la lluita contra els incendis. Gràcies a un pla especial s’han renovat els vehicles que tenien més de 15 anys d’antiguitat. Així, la mitjana d’antiguitat dels vehicles l’any 2003 era de 10,3 anys, mentre que l’actual se situa en 7,7 anys. Per aconseguir un nivell suficient d’eficàcia, el 2004 es varen arrendar 58 vehicles autobomba nous i tres autoescales per un import total de 24 M€. Per consolidar una flota moderna i amb alta capacitat d’operació, durant l’any 2005 s’han adquirit per rènting 102 grans vehicles operatius i auxiliars i 76 vehicles lleugers (5 turismes i 71 tot terreny) per un import global de 43,8 M€.

Renovació dels vehicles de prevenció d’incendis

08-09_noticies.indd 908-09_noticies.indd 9 26/4/06 12:20:0626/4/06 12:20:06

10

Cap a l’escola del futur

Pacte nacional per a l’educacióEl Departament d’Educació i les principals organitzacions que formen la comunitat educativa (famílies, centres, mestres i professors, estudiants i ajuntaments) van signar el 20 de març el Pacte nacional per a l’educació, que posa les bases de l’escola del futur a Catalunya. És un acord històric que enforteix la qualitat del sistema educatiu i aporta innovacions pedagògiques i organitzatives fonamentals, al mateix temps que garanteix la igualtat d’oportunitats i la cohesió social.El pacte preveu diverses mesures que s’aniran aplicant progressivament i que suposaran un volum d’inversions i despeses públiques de 1.194 M€ en els propers quatre anys. De forma sintètica, en aquest informe s’expliquen les més destacades.

Educació

A primària, 30 hores setmanalsA partir de l’1 de setembre de 2006, l’horari passarà de 25 a 30 hores setmanals a les escoles públiques d’educació primària de municipis que siguin capital de comarca o amb més de 10.000 habitants. El curs següent la mesura s’estendrà a la resta d’escoles de Catalunya. La sisena hora diària es dedicarà a habilitats que afavoreixen l’assoliment de les competències bàsiques.

Més ajuts a les famílies En tres anys, el nombre de centres beneficiaris dels ajuts per a l’acollida matinal passarà dels 502 actuals a 750 centres amb aquest servei. Pel que fa a les beques per als menjadors, s’incrementaran el 50% respecte a les de l’any passat. A més, rebran ajuts els alumnes de 3 a 6 anys que tinguin germans a educació primària en el mateix centre. També s’impulsaran les associacions estudiantils i altres projectes participatius.

L’1 de setembre, l’escola obertaEl Departament promourà que els centres puguin romandre oberts des de l’1 de setembre fins al 30 de juny i, si escau, durant el mes de juliol, perquè professionals degudament qualificats puguin dur a terme activitats socioeducatives de qualitat.

Més docentsEs contractaran 4.600 mestres més en els dos pròxims cursos per a un total de 1.668 centres públics d’infantil i primària. L’objectiu és permetre l’organització de la sisena hora amb les màximes garanties de qualitat.

Reutilitzar els llibresLa implantació del Programa cooperatiu de reutilització

de llibres de text pretén facilitar, mitjançant el sistema de préstec, llibres de text i material didàctic de diferents àrees, matèries i assignatures per als diferents nivells educatius.

Suport a les AMPAEl Govern impulsarà el reconeixement de les AMPA com a associacions d’utilitat pública i promourà mesures fiscals i de suport a la seva tasca.

Els ajuntaments també hi participenEl Pacte avança en la coresponsabilitat educativa amb els ajuntaments. L’objectiu és impulsar i ampliar les oficines municipals d’escolarització i les taules de planificació i promoure els plans educatius d’entorn que contribueixen a fer efectiva la igualtat d’oportunitats entre els alumnes en l’accés a les activitats educatives que s’organitzen més enllà de l’horari lectiu.

Transició entre l’escola i el treballEl Departament d’Educació i els ajuntaments faciliten la relació entre els centres que imparteixen formació professional i el teixit empresarial local. També es coordinen per a l’elaboració dels programes de transició entre l’escola i el treball, el desplegament dels quals correspon als ajuntaments.

Servei públic educatiu Sis cursos per equiparar centres concertats i públics.Un dels objectius del Pacte és equiparar l’horari i el calendari i garantir la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris en tots els centres educatius de Catalunya. Aquest procés es durà a terme en sis cursos. Mentrestant es farà un estudi sobre els costos de la plaça escolar i els concertats podran seguir cobrant aportacions de les

10-11_educacio.indd 1010-11_educacio.indd 10 26/4/06 12:30:4026/4/06 12:30:40

11

famílies. La incorporació dels concertats al sistema gratuït es farà mitjançant contractes-programa que tindran en compte tots el factors necessaris per establir les dotacions econòmiques.

Més recursos per als centres amb alumnes amb situació desfavorida Es dotarà amb ajuts econòmics els centres concertats que, a partir d’un determinat percentatge, escolaritzin alumnes en situació socioeconòmica desfavorida en les etapes educatives obligatòries i en el segon cicle d’educació infantil.

Centres educatius: més autonomia i més recursosS’augmentaran les dotacions als centres per al funcionament ordinari, la millora de la qualitat educativa, el desplegament de la seva autonomia i la promoció dels programes d’innovació educativa, amb l’objectiu de millorar el rendiment de l’alumnat.

Millora dels serveis educatiusEl Departament d’Educació, d’acord amb els agents socials, integrarà els actuals serveis educatius (assessorament psicopedagògic, centres de recursos pedagògics, assessors de llengua i cohesió social, etc.) en un mateix àmbit territorial amb la finalitat d’assegurar una atenció eficaç. A més, es revisaran les corresponents plantilles de professionals i les seves funcions.

Nous perfils professionals a l’educacióEl Govern i els agents socials creuen que la millora de l’atenció educativa i la prevenció del fracàs escolar necessiten la col·laboració d’altres professionals de l’educació, com ara tècnics superiors d’educació infantil, vetlladors i educadors i tècnics superiors en integració social.

Formació permanent dels docentsEl Pacte preveu més formació permanent per al professorat i altres professionals de l’educació. A més, s’establiran acords de col·laboració amb els titulars dels centres concertats.

Salut laboral i homologació de condicions retributivesEs promouran polítiques de salut i riscos laborals dels professionals de l’educació i es continuarà el procés d’homologació de les condicions laborals i d’analogia retributiva del professorat dels centres concertats.

Més tutories i més atenció a les famíliesS’incrementarà la dedicació a tasques de tutoria, orientació de l’alumnat i atenció a les famílies, així com a la recerca i la innovació educatives. També augmentarà el suport i la tutorització del professorat que s’incorpora de nou al sistema i es donarà més reconeixement a l’assumpció de responsabilitats organitzatives als centres (direcció, coordinació i altres).

Pressupost total 1.194 M€

Família i educacióBeques menjador 100,4 M€ Acollida matinal 5,7 M€ Finançament AMPA 2,2 M€Reutilització llibres 40,7 M€Ampliació calendari (setembre i juny) 16,4 M€

Ajuts associacions estudiantils 0,1 M€

AjuntamentsConvenis ampliació calendari (setembre i juny) 11,4 M€Convenis activitats extraescolars 5,0 M€ Oficines municipals d’escolarització i taules de planificació 4,2 M€ Programes de transició escola-treball 15,1 M€ Plans educatius d’entorn 36,0 M€

Centres concertatsContractes programa i altres ajuts a centres concertats 94,0 M€

Centres públics i docents4.600 mestres més 248,3 M€ Alumnes amb germans a primària 1,5 M€ Formació permanent docents 37,6 M€Salut i riscos laborals docents 51,4 M€ Homologació condicions del professorat de concertats 65,8 M€ Increment tutories i atenció a les famílies 251,0 M€Nous perfils professionals a l’educació 62,0 M€Increment dotacions centres 18,0 M€ Desplegament autonomia centres 80,1 M€ Programes d’innovació educativa 6,3 M€Millora serveis inspecció 6,7 M€Millora serveis educatius 38,0 M€Serveis educatius integrats 0,6 M€

Pacte nacional per a l’educació

10-11_educacio.indd 1110-11_educacio.indd 11 26/4/06 12:21:2126/4/06 12:21:21

12

Estatut 2006

12_17_estatut.indd 1212_17_estatut.indd 12 26/4/06 12:22:2426/4/06 12:22:24

13

Podeu consultar el text complet del nou Estatut: http://www.gencat.cat/nouestatut

De què tracta?D’acord amb el que va aprovar el Parlament de Catalunya, es reconeix Catalunya com a nació.

Estableix el repartiment del poder polític entre el Govern català i el Govern espanyol: en quins àmbits Catalunya exerceix l’autogovern (competències) i quins recursos té (finançament).

Defineix les institucions catalanes: el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern, així com altres institucions pròpies.

Amplia els drets socials, laborals, ambientals, civils, lingüístics, polítics i administratius de les persones que viuen a Catalunya.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya serà l’última instància judicial. D’altra banda, es crearà el Consell de Justícia de Catalunya, òrgan desconcentrat del Consell General del Poder Judicial.

Quines novetats incorpora?Enforteix els instruments per a la dinamització de l’economia catalana amb l’objectiu de fer-la més competitiva.

Incorpora responsabilitats sobre immigració i tecnologies de la informació, entre altres.

Estableix el paper de Catalunya a la Unió Europea.

Per primera vegada tracta de sostenibilitat i de medi ambient, d’igualtat de gènere, de l’emancipació dels joves, de la conciliació de la vida laboral amb la vida personal, dels nous tipus de famílies...

Reconeix els ens locals com a ens bàsics de l’organització territorial de Catalunya i se’n garanteix l’autonomia. Es crea el Consell de Governs Locals, com a òrgan de representació dels municipis i les vegueries.

L’Estatut del futurUna cop aprovat al Congrés dels Diputats, el nou Estatut entra en la darrera etapa de la tramitació: el Senat el votarà i correspondrà a la ciutadania ratificar-lo en referèndum. L’Estatut de 2006 recull aspiracions nacionals i atorga més autogovern a Catalunya, un nou finançament i més competències a la Generalitat, i amplia nous drets amb l’objectiu de contribuir al progrés, el benestar i la igualtat entre les persones. És l’eina bàsica que ha de permetre treballar per la cohesió social, per una sanitat i per una educació públiques i de qualitat i per fer les infraestructures que Catalunya necessita, en el marc d’un desenvolupament sostenible i respectuós amb el medi ambient.

12_17_estatut.indd 1312_17_estatut.indd 13 26/4/06 12:22:3926/4/06 12:22:39

14

Dones“Art. 19.1 Totes les dones tenen dret al lliure desenvolupament de llur personalitat i capacitat personal, i a viure amb dignitat, seguretat i autonomia, lliures d’explotació, maltractaments i de tota mena de discriminació.”

Viure amb dignitat“Art. 20.1 Totes les persones tenen dret a rebre un tractament adequat del dolor i cures pal·liatives integrals i a viure amb dignitat el procés de llur mort.”

Educació“Art. 21.2 Les mares i els pares tenen garantit, d’acord amb els principis establerts per l’article 37.4, el dret que els assisteix per tal que llurs fi lls i fi lles rebin la formació religiosa i moral que vagi d’acord amb llurs conviccions a les escoles de titularitat pública, en les quals l’ensenyament és laic.”

Serveis socials“Art. 24.3 Les persones o les famílies que es troben en situació de pobresa tenen dret a accedir a una renda garantida de ciutadania que els asseguri els mínims d’una vida digna, d’acord amb les condicions que legalment s’estableixen.”

L’Estatut L’Estatut de 1979 va ser el de la recuperació de les institucions democràtiques. El nou Estatut és, a més, l’Estatut de la gent. Per primera vegada tracta dels infants, dels joves, de la gent gran, de les dones o de les persones amb discapacitat.

Estatut 2006

(...)

— Catalunya és un país ric en territoris i gents, una diversitat

que la defineix i l’enriqueix des de fa segles i l’enforteix per als

temps venidors.

— Catalunya és una comunitat de persones lliures per a persones

lliures on cadascú pot viure i expressar identitats diverses, amb un

decidit compromís comunitari basat en el respecte per la dignitat

de cadascuna de les persones.

— L’aportació de tots els ciutadans i ciutadanes ha configurat

una societat integradora, amb l’esforç com a valor i amb

capacitat innovadora i emprenedora, uns valors que continuen

impulsant-ne el progrés.

— L’autogovern de Catalunya es fonamenta en la Constitució,

i també en els drets històrics del poble català, que, en el marc

d’aquella, donen origen en aquest Estatut al reconeixement d’una

posició singular de la Generalitat. Catalunya vol desenvolupar

la seva personalitat política en el marc d’un Estat que reconeix i

respecta la diversitat d’identitats dels pobles d’Espanya.

— La tradició cívica i associativa de Catalunya ha subratllat

sempre la importància de la llengua i la cultura catalanes, dels

drets i els deures, del saber, de la formació, de la cohesió social,

del desenvolupament sostenible i de la igualtat de drets, i avui,

especialment, de la igualtat entre dones i homes.

— Catalunya, per mitjà de l’Estat, participa en la construcció

del projecte polític de la Unió Europea, els valors i els objectius de

la qual comparteix.

— Catalunya, des de la seva tradició humanista, aferma el seu

compromís amb tots els pobles per a construir un ordre mundial

pacífic i just.

El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat

de la ciutadania de Catalunya, ha definit Catalunya com a

nació d’una manera àmpliament majoritària. La Constitució

espanyola, en l’article segon, reconeix la realitat nacional de

Catalunya com a nacionalitat.

(...)

Extracte del text del preàmbul.

PREÀMBUL

Els articles que aquí apareixen corresponen al text aprovat pel Ple del Congrés el 30 de març de 2006 i presentat al Senat.

12_17_estatut.indd 1412_17_estatut.indd 14 26/4/06 12:23:0226/4/06 12:23:02

15

de les personesHabitatge“Art. 26 Les persones que no disposen dels recursos sufi cients tenen dret a accedir a un habitatge digne, per a la qual cosa els poders públics han d’establir per llei un sistema de mesures que garanteixi aquest dret, amb les condicions que determinen les lleis.”

Llengua“Art. 32 Totes les persones tenen dret a no ésser discriminades per raons lingüístiques. Els actes jurídics fets en qualsevol de les dues llengües ofi cials tenen, pel que fa a la llengua, validesa i efi càcia plenes.”

Joves“Art. 40.4 Els poders públics han de promoure polítiques públiques que afavoreixin l’emancipació dels joves, facilitant-los l’accés al món laboral i a l’habitatge per tal que puguin desenvolupar llur propi projecte de vida i participar en igualtat de drets i deures en la vida social i cultural.”

Persones amb discapacitat“Art. 40.5 Els poders públics han de garantir la protecció jurídica de les persones amb discapacitats i han de promoure’n la integració social, econòmica i laboral. També han d’adoptar les mesures necessàries per a suplir o complementar el suport de llur entorn familiar directe.”

Gent gran“Art. 40.6 Els poders públics han de garantir la protecció de les persones grans perquè puguin portar una vida digna i independent i participar en la vida social i cultural. També han de procurar la plena integració de les persones grans en la societat per mitjà de polítiques públiques basades en el principi de solidaritat intergeneracional.”

Igualtat“Art. 40.8 Els poders públics han de promoure la igualtat de totes les persones amb independència de l’origen, la nacionalitat, el sexe, la raça, la religió, la condició social o l’orientació sexual, i també han de promoure l’eradicació del racisme, de l’antisemitisme, de la xenofòbia, de l’homofòbia i de qualsevol altra expressió que atempti contra la igualtat i la dignitat de les persones.”

Estableix una

nova cistella d’impostos.IRPF: la Generalitat passa a gestionar del 33% al 50%.IVA: la Generalitat passa a gestionar del 35% al 50%.

Impostos especials (hidrocarburs, tabac, alcohol, cervesa, vi i productes intermitjos): la Generalitat passa a gestionar del 40% al 58%.

Crea

l’Agència Tributàriade Catalunya per gestionar tots els tributs propis de la Generalitat i els estatals cedits totalment o parcialment. S’estableix el compromís de crear, en 2 anys, un consorci paritari per gestionar altres tributs estatals recaptats a Catalunya.

Assegura

mecanismes de solidaritatque garanteixin a tothom el mateix nivell de serveis bàsics, sense que això signifiqui cap pèrdua de posicions de Catalunya en l’ordenació de comunitats autònomes segons renda per càpita.

Garanteix que durant 7 anys

l’Estat invertiràa Catalunya eninfraestructures,tant com Catalunya contribueixa la riquesa d’Espanya.

Incorpora un nou sistema de finançament

12_17_estatut.indd 1512_17_estatut.indd 15 26/4/06 12:23:1326/4/06 12:23:13

17

MEDI AMBIENT (ARTICLE 144)1 La Generalitat decidirà sobre la protecció dels recursos naturals del medi ambient marí.2 Regularà la prevenció, la gestió i el trasllat dels residus, com per exemple, els nuclears, amb independència d’on s’hagin produït. 3 Establirà els nivells de protecció de tots els espais naturals, com els parcs nacionals.

LLENGUA (ARTICLE 6)El Govern haurà de garantir el dret de totes les persones a utilitzar les dues llengües oficials (el català i el castellà). Els ciutadans i ciutadanes de Catalunya tindran el dret i el deure de conèixer-les.

AGRICULTURA (ARTICLE 116)1 La Generalitat serà la responsable de la seguretat alimentària a Catalunya, i regularà el control dels productes alimentaris i del seu procés de producció.2 Tindrà el control sobre llavors i planters.

TRANSPORT (ARTICLE 169)La Generalitat regularà el transport ferroviari de rodalies i regionals de Renfe, és a dir, decidirà els horaris, la freqüència de pas dels trens i en podrà planificar les línies.

COMERÇ (ARTICLE 121)La Generalitat regularà els horaris dels comerços catalans.

IMMIGRACIÓ (ARTICLE 138)1 La Generalitat assumirà el règim de primera acollida de les persones immigrades, és a dir, s’encarregarà de la seva integració social i econòmica.2 Participarà en la determinació del contingent de treballadors estrangers.3 Atorgarà el permís de treball a les persones estrangeres.

SALUT (ARTICLE 162)Consolida el model sanitari de Catalunya i aprofundeix en competències sanitàries de la Generalitat, com la salut en el treball, la salut esportiva o la regulació de les activitats industrials que puguin tenir impacte en la salut, entre d’altres.

12_17_estatut.indd 1712_17_estatut.indd 17 26/4/06 12:23:5526/4/06 12:23:55

18

Exposició itinerant dels

documents confiscats a Catalunya

El 31 de gener de 2006 els documents confiscats a la Generalitat al final de la guerra civil arriben a Catalunya. Els 507 lligalls de documentació

són dipositats a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès, on s’ha creat el Centre Documental de la Memòria Històrica.Entre el 5 de febrer i el 12 de març, l’exposició “El retorn dels papers confiscats a Catalunya”, al Palau Moja de Barcelona, ha mostrat 119 documents, alguns originals i altres reproduccions de papers de particulars i d’entitats que retornaran a Catalunya més endavant. La mostra, que

ha rebut més de 30.000 visitants explica com es va efectuar la confiscació dels documents i l’ús que el franquisme en va fer. Ara, l’exposició comença un recorregut que la portarà a les principals ciutats catalanes, i més endavant arribarà a altres municipis que així ho han sol·licitat. Paral·lelament, el Departament de Cultura i l’Arxiu Nacional de Catalunya han editat a manera de catàleg un recull significatiu de documents que, amb els seus comentaris, il·lustren la riquesa i significació del fons retornat. A més, s’està preparant un dossier amb materials didàctics adreçat al públic escolar.

La confiscació documental

va seguir el ritme de l’ocupació

de Catalunya per l’exèrcit

de Franco. Els serveis de

Recuperación de Documentos

registraven seus i domicilis

de persones i entitats afectes

a la Generalitat de Catalunya

i a la República. La seva

actuació va ser especialment

sistemàtica a Barcelona.

Calendari

Lleida > maig

Amposta > juny

Manresa > setembre

Girona > octubre

Tarragona > novembre

La finalitat de la

requisa era disposar

d’informació militar

de l’enemic, elabora

la contrapropagand

i, sobretot, prepara

la depuració.

El material confisc

es va convertir en

la font d’informac

dels repressors.

Les dades recollid

es resumien en fit

i en informes de a

18-19_salamanca-llistes.indd 1818-19_salamanca-llistes.indd 18 26/4/06 12:31:2126/4/06 12:31:21

19

Les llistes d’espera per operar-se als hospitals de Catalunya han experimentat una reducció de gairebé el 12% en els darrers

dos anys, el que equival a dir que a les llistes hi ha 8.000 persones menys. En el mateix període, el temps mitjà d’espera també s’ha reduït el 20%. Actualment, el Servei Català de la Salut garanteix un temps d’espera de menys de sis mesos, des del moment que s’entra a la llista d’espera, per 16 tipus d’intervenció quirúrgica. Entre aquests hi ha les cataractes, les varius, les pròtesis de maluc, les artroscòpies, les hèrnies, les operacions de còlon i de pròstata, la vasectomia i la circumcisió. També es preveu que en acabar aquest any el temps màxim d’espera per ser intervingut de pròtesi de genoll no superi els 12 mesos. D’altra banda, el Departament de Salut té com a objectiu que a final d’any

12 proves diagnòstiques tinguin un temps d’espera màxim de 90 dies. Entre aquestes proves hi ha les mamografies, les ecografies ginecològiques, les endoscòpies, les ressonàncies magnètiques i les TC. Per als estudis de son (polisomnogrames) es preveu que el temps d’espera sigui de 120 dies. Per aconseguir-ho aquest any s’augmentarà en 8 M€ la compra d’equipaments i materials destinats a proves diagnòstiques i intervencions quirúrgiques. A més, ja està en marxa el programa de diagnòstic ràpid de tres tipus de càncer: pulmó, mama i còlon.Finalment, una altra mesura a aplicar durant el 2006 és l’establiment del nou registre de llistes d’espera per primera visita de consulta externa d’especialitats. L’objectiu del nou sistema és aconseguir un temps màxim d’espera de 90 dies per a una primera visita.

Baixen les llistes d’espera per a intervencions quirúrgiques

Salut

18-19_salamanca-llistes.indd 1918-19_salamanca-llistes.indd 19 26/4/06 12:25:4726/4/06 12:25:47

20

Estacions de viatgers 25Noves estacions de viatgers 8Intercanviadors (amb Renfe i FGC) 11Longitud 106 kmVia nova 55 kmVelocitat punta 120 km/hVelocitat comercial 60 km/hTemps de recorregut 105 minutsDemanda primer any 8 milions de viatgersDemanda anual consolidada 16 milions de viatgersPressupost 1.227 M¤

El més destacat

TRAM ESTACIONS QUE HI HA ESTACIONS NOVES KM TRAÇAT MINUTS DE RECORREGUT

Vilanova Vilanova i la G. Roquetes, 18 55% túnel 19 i la G. — Vilafranca del P. Hospital St. Camil Vilafranca Canyelles del P.

Vilafranca Vilafranca del P., Lavern/ 27,6 50% túnel 19del P. — Subirats, Sant Sadurní Martorell d’Anoia, Gelida, Martorell

Martorell Martorell/Villa, Terrassa Can Boada 16,5 11— Terrassa Castellbisbal

Terrassa — Terrassa, Sabadell nord, Terrassa Can Boada 14,9 9Sabadell Sabadell centre, Sabadell sud

Sabadell — Sabadell sud, Barberà Santa Perpètua 23,5 23 Granollers del V., Mollet del V, de Mogoda Montmeló o Parets del V., Granollers

Granollers Granollers, Mataró La Roda del V., 21 19— Mataró Argentona, 50% túnels Mataró centre

20_21_orbital.indd 2020_21_orbital.indd 20 26/4/06 12:26:3126/4/06 12:26:31

21

Línia orbitalEl Departament de Política Territorial i Obres Públiques ha presentat l’estudi de traçat de la futura línia orbital ferroviària, un projecte clau per a la mobilitat metropolitana. La nova línia unirà Vilanova i la Geltrú amb Mataró, passant per Martorell, Terrassa, Sabadell i Granollers. La longitud del traçat serà de 106 km, 55 dels quals seran de nova construcció. Tindrà 25 estacions, vuit de les quals seran noves (quatre subterrànies). A més hi haurà nou intercanviadors amb Renfe i dos amb els Ferrocarrils de la Generalitat.El Projecte de la línia orbital ferroviària és el resultat òptim de l’estudi de diferents alternatives que segueix criteris ambientals, funcionals, econòmics i geològics. La previsió apunta que es recorri la línia en aproximadament 105 minuts a una velocitat de 120 km/h. La Línia Orbital neix amb l’objectiu fonamental de servir de comunicació en xarxa entre les múltiples poblacions intermèdies situades entre les ciutats que connecta, i no tant de comunicació directa entre els seus extrems. Beneficiarà unes 870.000 persones, és a dir el 20% de la població metropolitana. La demanda prevista és de 8 milions de viatges el primer any, que augmentarà fins als 16 milions de viatges un cop s’hagi consolidat el servei. Aquest projecte significa una importantíssima aposta pel ferrocarril com a medi de desenvolupament social i econòmic i ha de contribuir a dinamitzar la mobilitat de l’àrea metropolitana, prioritzant el transport públic respecte del privat. Ara per ara, el 55% dels viatges d’entrada i sortida de Barcelona es fan en cotxe i el 32%, en tren. El Govern ha incorporat el projecte en el Pla d’infraestructures del transport de Catalunya 2006-2016.

Vilanova

i la Geltrú

Vilafranca

del Penedès

Martorell

Terrassa

Sabadell

Granollers

Mataró

Barcelona

20_21_orbital.indd 2120_21_orbital.indd 21 26/4/06 12:26:4726/4/06 12:26:47

22

principals eixos

Subvencions i ajuts de la Generalitat

Busqueu suport econòmic per a l’escolarització del vostre fill? Voleu dirigir un llargmetratge i no sabeu com finançar-lo? Penseu fer reformes a la vostra llar i voleu saber si podeu sol·licitar un ajut? La Generalitat de Catalunya ofereix diferents prestacions econòmiques per cobrir les necessitats de la ciutadania. Comproveu si podeu ser beneficiaris de les que actualment estan vigents.

Benestar social, societat i famíliaLa Generalitat proporciona ajuts a famílies en situació d’urgència social i a persones amb discapacitat o amb dependència. També hi ha subvencions a ens locals i a entitats sense ànim de lucre per a activitats de voluntariat, participació ciutadana, associacionisme juvenil, promoció de la igualtat d’oportunitats per a les dones i integració dels immigrants.

Prestacions econòmiques per a les famílies amb filles o fills a càrrecPrestació universal per a totes les famílies residents a Catalunya amb infants menors de tres anys, i menors de sis anys en el cas de les famílies nombroses o famílies monoparentals. Així mateix, es concedeixen ajuts per part, adopció o acolliment múltiple i per a famílies en situació d'especial vulnerabilitat amb part, adopció o acolliment múltiple de tres o més infants.

Indemnitzacions a expresos políticsS’hi poden acollir totes les persones que van patir repressió i reclusió en la lluita per les llibertats durant la guerra civil i la postguerra. La convocatòria per presentar noves sol·licituds és oberta des de l’1 de gener de 2006.

Programa ‘Noces d’Or’S'adreça a totes aquelles parelles que han complert 50 anys de matrimoni o convivència. Se’ls ofereixen quatre dies en un hotel de la costa catalana. No hi ha un termini limitat per fer la sol·licitud.

Educació i formacióBeques i ajuts adreçats a alumnes i a AMPAEls alumnes poden optar a ajuts per a l’atenció de necessitats educatives especials, servei de menjador, desplaçament, reutilització de llibres, etc. Les associacions de mares i pares d’alumnes (AMPA) poden sol·licitar subvencions per finançar el servei d’acolliment matinal.

Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de RecercaBeques i ajuts per a estudiants universitaris, pre i postdoctorals, i a la recerca. Ajuts de mobilitat en el marc del programa europeu Erasmus. També es concedeixen premis CIRIT per fomentar l’esperit científic del jovent, dirigits tant als alumnes com als centres d’ensenyament secundari que presentin programes de recerca.

Agricultura, ramaderia i pescaEl suport del Govern es concreta en ajuts per a la formació dels professionals, la millora del medi rural o la promoció de productes agroalimentaris i pesquers de qualitat. A més, se subvencionen programes sanitaris destinats als animals de granja, projectes de regulació dels mercats o per al sanejament de plantacions citrícoles. En situacions excepcionals, com gelades o incendis forestals, també s’estableixen ajuts.

Comerç, consum i alimentacióHi ha subvencions a les empreses per a l’elaboració de determinats productes alimentaris i per al foment de l’exportació i de la competitivitat. La Generalitat també té ajuts per a organitzacions de defensa dels drets dels consumidors i usuaris.

Pla de renovació de calderes i escalfadors domèsticsEs promou la renovació de calderes i escalfadors de més de deu anys d’antiguitat. Es una acció concertada entre la Generalitat i la iniciativa privada. Es bonifica la substitució de l’escalfador amb 60 € i la de la caldera amb 150 €.

22_23_subvencions.indd 2222_23_subvencions.indd 22 26/4/06 12:28:4326/4/06 12:28:43

23

Habitatge, urbanismeAjuts per a la rehabilitació d’habitatgesPer realitzar obres en edificis construïts abans de 1980, excepte en programes d’accessibilitat i sostenibilitat, i destinats a habitatge habitual i permanent.

Ajuts per a la millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial (convocatòries periòdiques)Poden demanar aquests ajuts els ajuntaments catalans directament o bé a través d'associació o col·laboració amb altres municipis o ens locals que presentin un projecte d'intervenció integral.

Economia, finances, empresa i indústriaS’atorguen crèdits, préstecs, ajuts i subvencions per donar suport a la indústria i les empreses catalanes. N’hi ha per a creació d’empreses, projectes d’autoempresa per persones a l’atur, desenvolupament econòmic, millora de la competitivitat i la innovació empresarials, foment de cooperatives i organitzacions empresarials, etc.

TreballLes prestacions econòmiques van des de la renda mínima d’inserció a les subvencions per a la creació de llocs de treball, passant per accions de formació i d’orientació ocupacional o per a la integració laboral de persones amb disminució, immigrants o col·lectius especials. També s’ofereixen préstecs per a inversions en prevenció de riscos laborals.

Medi ambient i recursos naturalsS’estableixen ajuts per al finançament d’actuacions en els espais naturals protegits de Catalunya per al 2006, destinats tant a ens locals com a propietaris, masovers o titulars d’explotacions forestals i agràries. De la mateixa manera, es subvenciona la gestió forestal sostenible. Per una altra banda, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques subvenciona millores en la comunicació dels municipis de muntanya amb la xarxa general de carreteres.

TurismeEls estudiants de turisme es poden presentar als premis que s’atorguen als millors projectes de final de carrera en aquesta diplomatura.

Hi ha, a més, subvencions cada any per a la creació d’empreses d’oferta turística complementària o per a la modernització i ampliació d’establiments d’allotjament amb l’objectiu de guanyar en la qualitat dels serveis. També es preveuen ajuts per a oferta turística bàsica a les properes convocatòries.

Transports i mobilitatAjuts per al foment d'activitats de formació en el sector del transport i la logísticaPrograma específic per fomentar la formació, l’associacionisme i la professionalització del sector del transport i la logística.

Ajuts al sector del taxi per a l'adquisició d'equips de seguretat GPS-GPRS en connexió amb els centres d'emergènciesPer millorar la seguretat personal dels professionals del taxi es finança una part del cost d’equips de localització de vehicles via satèl·lit GPS i de transmissió de dades mitjançant la telefonia mòbil GPRS. Aquests equips emeten alarmes als centres d'emergències 112 de Catalunya.

Aquestes convocatòries es convoquen anualment. Cal verificar els períodes de vigència en cada cas.

Ciència i tecnologiaEl Govern contribueix al finançament de projectes de recerca i de divulgació de la ciència, així com al de programes per a l’accés a les noves tecnologies i per millorar la capacitat d’innovació de les empreses.

Salut La Generalitat concedeix beques de recerca sobre tractament de malalties i sobre serveis sanitaris, així com subvencions per a activitats de prevenció de la sida, de drogodependències, entre altres.

Finançament de medicamentsEl Servei Català de la Salut finança els medicaments aprovats, receptats a través de la Sanitat Pública: el 60% en el cas dels treballadors actius, el 90% en el cas de determinades especialitats farmacèutiques i el 100% en el cas dels pensionistes i altres beneficiaris, i dels medicaments prescrits durant l'hospitalització.

Ajuts als alumnes que pateixen una malaltia prolongadaEls alumnes que en edat d'escolaritat obligatòria pateixen una malaltia prolongada que els impedeix assistir a classe poden sol·licitar rebre atenció educativa a casa.

Cultura, llengua i mitjans de comunicacióLes subvencions són per realitzar projectes d’arts plàstiques o visuals, literatura, espectacles, etc. També se n’ofereixen per a activitats de difusió de la cultura i la llengua catalanes, de recuperació de la memòria històrica, de restauració i conservació del patrimoni artístic, així com per a mitjans de comunicació en català.

Seguretat civil i emergènciesAjuts als ens locals en situacions excepcionals, d’urgència o catàstrofeSubvencions per a l'execució d'obres per dotar de subministrament d'energia elèctrica i de gas indrets de l'àmbit rural de Catalunya. Les sol·licituds d'ajuts es presentaran sense que sigui necessària una convocatòria prèvia.

Justícia, dretHi ha ajudes per als opositors i opositores a jutge, fiscal i secretari judicial, entre altres.

Ajuts per a l'acolliment de menors infractorsLa Direcció General de Justícia Juvenil subscriu concerts i convenis de col·laboració amb entitats privades sense ànim de lucre, per finançar l'estada i la formació dels menors infractors que no poden ser atesos en els centres de menors del Departament de Justícia.

012 Informa’t

Trucant al 012Consultant el web

gencat.cat

22_23_subvencions.indd 2322_23_subvencions.indd 23 26/4/06 12:28:0626/4/06 12:28:06

CatalunyaInformació d’interès ciutadà. Núm. 8 Juliol ’06

Info

aUna institució dedicada a recuperar i preservar la nostra memòria històrica. Pàg. 16

Memorial DemocràticSubvencions per a teatres, espais d’art i sales polivalents a 222 poblacions. Pàg. 12

Espais culturals

Catalunya rehabilita els seus barris

00_Coberta.indd 100_Coberta.indd 1 4/7/06 17:06:054/7/06 17:06:05

02_ANUNCI.indd Sec1:302_ANUNCI.indd Sec1:3 4/7/06 11:20:504/7/06 11:20:50

3

Revitalització dels barris de Catalunya

Notícies 4Es rehabiliten 17 barris més a Catalunya 10Pla d’equipaments culturals 12Memorial Democràtic 16Què es pot fer en una biblioteca? 18No juguem amb foc 20Subvencions i ajuts de la Generalitat 23

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidènciade la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció: Ramon García-Bragado, Ramon Font, Marta Continente, Jordi Menéndez, Jaume Cleries, Neus Tomàs, Cristina Ribas i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaCoordinació editorial: Fede MontagudDisseny: Jardí+UtensilFotografia de la coberta: Mariano HerreraFotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3 i pàg. 14 i 15, fotos 2, 3, 5 i 6), Lourdes Moya / Intress (pàg. 4), Unitat d’audiovisuals de l’Hospital Universitari de Bellvitge (pàg. 5), Arxiu del Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (pàg. 9), Josep Maria Roca (pàg. 13), Cristina Diestro i Lluís Casals (pàg. 14 i 15, fotos 1 i 4), Eva Guillamet (pàg. 16), Jordi Miralles (pàg. 18, foto 1), Tama Mercader (pàg. 18, foto 2), A. Ruiz (pàg. 18, foto 3), Rosa Feliu (pàg. 18, foto 4), Jordi Oset (pàg. 19), Bombers de la Generalitat (pàg. 20 i 21)

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004Adreça web: www.gencat.cat

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. L’enviament es realitza de forma aleatòria entre les persones residents a cada domicili. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

La rehabilitació del barri de l’Erm i del mercat, a Manlleu, és una de les primeres intervencions impulsades per la Llei de barris. El nou centre cívic Frederica Montseny és l’edifici més emblemàtic de la nova àrea regenerada.

El Govern de Catalunya ha treballat intensament a partir del seu compromís amb la proximitat i la ciutadania. Estem fent possible una aliança estratègica entre la Generalitat i els governs locals, amb l’objectiu de situar les persones com a motor i subjecte de les polítiques. Catalunya ha d’enfortir la seva capacitat d’integració social allà on és més necessari: a les escoles, als centres de salut i als barris. La Llei de barris s’ha convertit en una de les realitats potents i sòlides del Govern de Catalunya, bàsicament per tres motius. Primer: perquè és una llei innovadora que, d’ara endavant, formarà part de l’agenda pública del nostre país. Segon: perquè demostra que la nostra voluntat d’acostar les institucions a la ciutadania es basava en una profunda convicció política i social. I tercer motiu: perquè fa efectiu un compromís col·lectiu per la convivència, la millora dels serveis públics i la creació de noves oportunitats econòmiques. És així que hem assolit, en tres anys, els objectius marcats per a tota la legislatura.No és que el Govern de la Generalitat doni suport a “barris amb problemes”. El Govern dóna suport a barris amb projectes compartits, amb alternatives engrescadores i amb voluntat de progressar des d’un municipalisme sòlid i democràtic. La força d’aquest programa, que ha convertit una llei en 46 polítiques singulars, és la força de la ciutadania i de la proximitat que les impregna. La Llei de barris és de llarg recorregut, perquè a través de la seva transversalitat vol abastar tot Catalunya. Aquests dos anys hem fet molta feina. Una feina que, amb les eines que ens dóna l’Estatut que acabem de referendar, podrem seguir amb més intensitat, amb nous projectes i amb més recursos. Aquest és el camí del progrés a la Catalunya d’avui, a la Catalunya que acaba de donar-se a si mateixa un gran Estatut. En aquest número de l’Info Catalunya trobareu les xifres bàsiques de la transformació més important dels darrers anys, des del punt de vista urbà i social, als principals centres històrics i barris de moltes ciutats de Catalunya.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

03_Sumari.indd Sec1:303_Sumari.indd Sec1:3 4/7/06 11:56:164/7/06 11:56:16

4 5

notíciesInfoCatalunya

La Generalitat preveu desdoblar l’actual calçada de l’Eix Transversal per tal de formar una autovia de dos carrils per a cada sentit de la circulació. El projecte ja ha estat presentat i els estudis de viabilitat i d’impacte ambiental ja són a la fase d’informació pública. Des que va entrar en servei el 1997, el trànsit a l’Eix Transversal no ha deixat de créixer. Actualment registra una intensitat d’entre 8.000 i 17.000 vehicles diaris, amb un alt percentatge de vehicles pesants (entre el 20% i el 30%, segons els trams). El desdoblament millorarà la fluïdesa i la seguretat del trànsit, i potenciarà les connexions intercomarcals i les de llarg recorregut (Lleida – Girona – França). La nova autovia estarà formada per

L’Eix Transversalserà una autovia de doble carril

una calçada amb dos carrils de 3,5 metres per sentit, més un carril addicional en els trams de pujada per avançar els vehicles pesants. Els vorals exteriors tindran 2,5 metres i els vorals interiors, 1,5 metres d’amplada. Els dos sentits estaran separats per una mitjana d’entre 5 i 8 metres. Una gran part de la carretera actual serà una de les calçades de la futura autovia. La majoria de viaductes i túnels d’ara es desdoblaran amb altres de simètrics i en paral·lel. Les obres suposaran una inversió de 690 M€. Es preveu licitar els treballs abans de final d’any. Les obres podrien començar el segon semestre de l’any vinent i podrien estar acabades en un termini de quatre anys.

La creació de places escolars per a nens i nenes de 0 a 3 anys es finançarà amb més de 76 M€ durant l’any 2006. L’objectiu és aconseguir tenir 60.000 places l’any 2008, el doble de les que hi havia l’any 2004. Ja són 283 els ajuntaments de Catalunya que s’han compromès, mitjançant acords presos en plens municipals, a crear 24.000 places fins a l’any 2008. Per tant, les places previstes pels ens locals ja representen gairebé un 80% del total. Recordem que el Departament d’Educació assumeix fins a 5.000 € de la inversió per cada plaça nova de titularitat pública que es creï. A més, ha incrementat en 700 €, fins als 1.800 €, les subvencions per al manteniment i funcionament de les places noves i les ja existents.

76 M€ Des de final d’abril ja està en marxa el nou edifici de consultes externes de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Té un total de 14.361 m2 i està distribuït de manera racional en quatre plantes, per tal que la relació entre l’espai i els usuaris sigui el més coherent i confortable possible. A l’interior, a més de dues cafeteries, hi ha 136 noves consultes, el doble de les que tenia el centre. Aquests despatxos s’organitzen en 14 mòduls, cada un dels quals està gestionat per un centre de programació específic per tal de guanyar eficàcia. Tots els despatxos tenen tres

zones diferenciades, una d’exploració, una de consulta i informació i una de suport. D’aquesta manera s’aconsegueix optimitzar l’atenció als pacients.El nou edifici de consultes externes de l’Hospital Universitari de Bellvitge, que ha comportat una inversió de 17 M€, és la culminació de la primera fase de millora global del centre. Actualment ja ha començat la construcció d’un nou edifici de 50.000 m² que inclourà el bloc quirúrgic (amb 30 quiròfans i 80 llits per a malalts crítics), els serveis de farmàcia i esterilització i un nou servei d’urgències.

Ja funcionen les noves consultes externes de l’Hospital de Bellvitge

Enguany es destinen

a crear places de llars d’infants

6 7

Durant l’any 2005, a Catalunya es varen adoptar 1.532 menors. D’aquests, 121 eren infants nascuts aquí i 1.411 procedien de l’adopció internacional. Això demostra que a Catalunya hi ha un alt interès per aquest tema i que superem amplament les estadístiques d’altres comunitats autònomes. Per exemple, pel que fa al nombre d’adopcions internacionals, la Comunitat de Madrid va tramitar 841 adopcions en el mateix període i la d’Andalusia en va fer 647. També pel que fa a altres països europeus, en relació amb el total de població, les xifres de Catalunya són molt elevades: França, 4.136 adopcions internacionals; Itàlia, 2.848; Suècia, 1.083; Dinamarca, 586.Durant l’any 2005, la Xina s’ha consolidat com a principal país de procedència dels menors (622 infants); segueixen Rússia (441), Etiòpia (107) i Ucraïna (67), així com el Nepal (29) i Colòmbia (29). Els organismes de la Generalitat

Catalunya, capdavantera en adopcions

Catalunya (7.000.000) 1.411 20

Territori (habitants) Adopcions internacionals 2005

Ràtio

Com. Madrid (6.000.000) 841 14Suècia (8.900.000) 1.083 12,2Dinamarca (5.400.000) 586 11Andalusia (7.850.000) 647 8,2França (60.000.000) 4.136 7Itàlia (57.500.000) 2.848 5

dedicats a aquests temes continuen la seva tasca per tal de facilitar els tràmits d’adopció amb les màximes garanties. Amb aquest objectiu, durant el 2005 es van dur a terme viatges a Bolívia, el Nepal, l’Índia, Rússia, Etiòpia i Ucraïna. Recentment s’han establert relacions per facilitar l’adopció des de tres nous països: Sri Lanka, República del Congo i República Democràtica del Congo.El perfil de les famílies que sol·liciten adopcions continua en la mateixa línia d’anys anteriors. Majoritàriament es tracta de parelles sense fills, d’entre 35 i 45 anys, tot i que continua el lleuger increment del nombre de persones soles que sol·liciten una adopció.D’altra banda, el nombre d’infants en acolliment familiar va passar de 538 a 589 entre el 2004 i el 2005. En el mateix període, les famílies acollidores varen augmentar de 380 a 420.

Xina

622

Rússia

441

Etiòpia

107

Ucraïna

67

Nepal

29

Colòmbia

29

Les xifres referides a adopcions al nostre país demostren que, pel que fa a l’adopció, Catalunya continua sent capdavantera respecte a altres territoris de l’Estat i a altres països europeus.

notíciesInfoCatalunya

La Generalitat concedeix ajuts per pagar el lloguer als joves que es vulguin emancipar i decideixin viure de manera independent fora del domicili dels seus pares. Els ajuts poden ser per a persones soles, per a parelles, o per a llogaters d’habitatges compartits. Aconseguir-los requereix complir una sèrie de requisits.

1 No tenir més de 35 anys.

2 La unitat de convivència ha de tenir uns ingressos bruts anuals inferiors a 2,5 vegades l’IPREM del 2005 (que depèn de la zona on és l’habitatge i del nombre de persones que hi conviuen).

3 Tenir uns ingressos mínims anuals de 5.500 €.

4 Ser titular d’un contracte de lloguer supervisat per les borses d’habitatge jove, la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social o les seves entitats col·laboradores.

5 Pagar un lloguer mensual mínim de 90 €.

6 No ser fill ni nét del propietari del pis.

L’import de la subvenció és variable i es calcula en funció del lloc on està situat l’habitatge, el nombre d’ocupants i altres paràmetres que s’han d’aplicar a cada cas específic. Com a màxim pot arribar als 2.800 € l’any, és a dir, a 240 € mensuals. Les noves sol·licituds es poden presentar abans del 31 d’octubre a qualsevol de les oficines que la Borsa Jove d’Habitatge té arreu de Catalunya. El 012 disposa de tota la informació, que també es pot consultar a: www.gencat.cat/joventut

La comarca del Tarragonès acollirà un centre d’intervenció especialitzada (CIE) per a dones víctimes de violència de gènere i els seus fills i filles. Un CIE és un servei públic especialitzat des d’on s’ofereix informació, atenció i recuperació a totes les dones i els seus fills i filles afectats per situacions de violència de gènere. L’objectiu és facilitar la reparació del dany patit i proporcionar una atenció de qualitat. Els CIE es basen en un nou model integral d’atenció i aborden la lluita contra la violència de gènere amb recursos específics. Tenen com a objectiu la completa recuperació de les afectades en tots els àmbits de la seva vida.Aquest serà el segon centre d’aquestes característiques a Catalunya, després del CIE de Salt (Gironès), que va començar a funcionar el passat mes de setembre. L’objectiu del Govern és la posada en funcionament d’un total de set centres d’aquest tipus arreu del país en el termini més breu possible.

Establiments contra la violència de gènere

Ajuts al joves per pagar el lloguer

8 9

notíciesInfoCatalunya

El telèfon d’Atenció Ciutadana de la Generalitat 012 reduirà significativament el cost de la trucada en canviar a una nova tarifació per segons, que permetrà als ciutadans estalviar-se, segons la durada de la trucada, fins al 50% del que pagaven fins ara. En la nova tarifació, que entrarà en vigor a partir d’aquest estiu, el ciutadà assumirà menys del 20% del cost i la Generalitat finançarà el 80% restant. El telèfon 012, que els ciutadans puntuen amb un notable alt segons una enquesta recent, és un servei obert les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. L’evolució del servei durant els darrers dos anys registra un significatiu augment de trucades de la vora del 19%. La millora de la qualitat del 012 es fa palesa en un estudi recent encarregat per la Direcció d’Atenció Ciutadana, segons el qual la majoria d’usuaris són dones d’entre 25 i 44 anys que usen el català com a llengua habitual i amb un nivell mig-alt d’estudis. L’estudi indica que la majoria dels usuaris del 012 valoren molt positivament el servei rebut i que en una escala de 0 a 10 el 012 rep una nota mitjana de 8,1.

Després de quatre anys d’obres, el passat mes de maig va ser inaugurat oficialment el Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona (PRBB), un edifici singular que ha costat 100 M€ i que acollirà a un miler d’investigadors i tècnics de 30 països en el seus 50.000 m2 de superfície. Aquest projecte enforteix la bioregió de Catalunya i vol tenir el lideratge de la biomedicina del sud d’Europa. La construcció i explotació de l’edifici del PRBB és una iniciativa conjunta de la Generalitat, l’Ajuntament de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.El PRBB acollirà prop de 80 equips de recerca que ja són capdavanters en els seus respectius terrenys i que acumulen experiència i molts resultats interessants. Les especialitats més avançades es donaran cita en un mateix edifici: informàtica biomèdica, biologia cel·lular, farmacologia clínica, genètica humana, biologia evolutiva o salut pública. Entre tots aquest grups aconseguiran que el PRBB es constitueixi en un dels principals nuclis d’Europa en l’àmbit de les ciències biomèdiques, obrint un camí a Catalunya i a Espanya cap a la societat del coneixement. Al PRBB hi

seran presents el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona, dirigit per Juan Carlos Izpisúa, i el seu banc de línies cel·lulars, dirigit per Anna Veiga; el Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, dirigit per Josep Maria Antó; el Centre de Regulació Genòmica, dirigit per Miguel Beato; el departament de Ciències Experimentals i de la Salut de la UPF, dirigit per Fernando Giráldez; l’Institut Municipal d’Investigació Mèdica; el Centre Nacional de Genotipat; l’Institut Nacional de Bioinformàtica i el Laboratori Antidopatge de Catalunya, entre altres. La transferència immediata de dades i resultats entre els diferents grups de recerca ha de dinamitzar moltes de les línies d’investigació.El singular edifici del PRBB està folrat de panells de fusta i la seva coberta són plaques solars. A dins, a més de despatxos i laboratoris, hi ha un auditori penjant per 250 persones, un gran aparcament i, el més sorprenent, un espai de 3.000 m2 dedicat a la cria i el manteniment dels ratolins i peixos zebra que serveixen per a la recerca. A més, l’edifici té una connexió directa amb l’Hospital del Mar per poder-hi dur a terme projectes aplicats.

Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona: el futur ja és a Catalunya

El 012, més barat a partir d’aquest estiu

El Departament de Treball i Indústria destina enguany 72,6 M€ per aplicar les primeres 140 mesures del Pla de l’energia de Catalunya. Entre aquestes mesures, les accions d’estalvi i eficiència energètica són prioritàries per al Govern i en conjunt rebran gairebé 49 M€. Molt probablement, la mesura que afecta més directament els consumidors és el nou pla Renova’t d’electrodomèstics. L’objectiu és substituir uns 90.000 aparells per altres de més eficients, de classe A o superior, a les llars de Catalunya durant el 2006. Es busca eliminar frigorífics, congeladors, aparells frigorífics combinats (combis), assecadores, rentadores i rentavaixelles antiquats que gasten molta energia. El potencial d’estalvi del pla Renova’t serà l’equivalent d’unes 85.000 tones de petroli anuals.El nou pla té un pressupost de 10,5 M€ i permetrà als ciutadans que canviïn els seus aparells rebre una subvenció d’entre 85 € i 185 € per aparell. Per evitar tràmits, gràcies a un acord amb els distribuïdors, aquestes quantitats les descomptarà el venedor directament de la factura en el moment de comprar l’electrodomèstic eficient.Els electrodomèstics de classe A poden arribar a estalviar un 40% de l’energia. Si una família substituís tots els seus aparells convencionals pels de la classe A, aconseguiria un estalvi energètic anual de 400 kWh, el que equivaldria a uns 50 euros, el 12% de la despesa energètica de cada any.

Es subvenciona la compra d’electrodomèstics eficients

Frigorífics 85 €Congeladors 185 €Aparells frigorífics combinats (combis) 85 €Rentadores convencionals i bitèrmiques 85 €Assecadores 150 €Rentavaixelles convencionals i bitèrmics 85 €

Subvenció per aparell electrodomèstic

45º

10 11

La Generalitat ha adjudicat a 17 projectes de 16 municipis els ajuts de la tercera convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. Els ajuts arriben a 99 M€ i cobreixen fins a un 50% del pressupost dels projectes seleccionats. Els respectius ajuntaments aporten l’altre 50%; per tant, el volum d’inversió global serà de 198 M€.L’anomenada Llei de barris té per objectiu promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i millorar les condicions dels ciutadans residents en aquestes àrees, afavorint, d’aquesta manera, la cohesió social. Per això va establir un fons a disposició dels ajuntaments per projectes d’intervenció integral que tinguin com a objectiu la millora urbanística, social i econòmica de barris. En aquesta convocatòria, un total de 57 municipis havien remès els seus projectes.Des del 2004 fins avui s’han dut a terme tres convocatòries de la Llei de barris, una per any. En total, la Generalitat cofinança en aquests moments 46 reformes integrals de barris d’arreu de Catalunya i aporta la meitat dels quasi 600 M€ d’inversió total. Això representa haver assolit en tres anys l’objectiu que es va marcar la Llei de barris per a tota la legislatura.Actualment, els 30 projectes beneficiaris de la primera i la segona convocatòries estan ja en marxa. Els ajuntaments han tramitat els seus projectes, s’han creat els comitès d’avaluació i seguiment i s’han iniciat les diferents obres de millora en edificis, carrers i places. A més d’això, altres departaments de la Generalitat han acordat sumar-se als projectes en curs, atès que a les àrees urbanes amb necessitats especials sovint hi fan falta actuacions que van més enllà del vessant urbanístic. Així, actualment es desenvolupen programes complementaris als municipis beneficiaris de la Llei de barris per tal de millorar l’atenció sanitària, vetllar per la integració laboral dels col·lectius en risc d’exclusió o facilitar la integració dels nouvinguts.

Tercera convocatòria de Llei de barris Municipi i barri Pressupost M¤

Subvenció M¤

Banyoles, la Farga 7,4 3,7

Barcelona, Torre Baró-Ciutat Meridiana

18,04 9,02

Barcelona, Trinitat Vella 17,4 8,7

Cambrils, nucli antic de la vila

11,8 5,9

Cardona, nucli antic 6,4 3,2

Cervera, nucli històric 8,7 4,3

Granollers, Congost 6,9 3,4

L’Hospitalet de Ll., Florida-Pubilla Cases

17,8 8,9

Igualada, Sant Agustí 7,3 3,6

Lleida, nucli antic 16,8 8,4

Martorell, la Vila Vella 12,6 6,3

Rubí, el Pinar 6,6 3,3

Sant Feliu de Llobregat, Can Calders - la Salut

10,8 5,4

Sta. Margarida de Montbui, Sant Maure

10,7 5,3

Sta. Perpètua de Mogoda, Can Folguera fase II

8,5 4,2

Valls, barri antic 15,2 7,6

Vilanova i la Geltrú, nucli antic 14,4 7,2

Total 17 198 99

Es rehabiliten 17 barris més arreu de Catalunya

Cervera Nucli històricUrbanització al voltant del carrer Major i creació d’equipaments que en potenciïn la centralitat, com la Casa Moixó Millora de les condicions residencials. Impuls a una oferta comercial pròpia, aprofitant l’entorn patrimonial i cultural de l’àrea.

Granollers CongostReforma integral de la plaça de la Llibertat i altres actuacions de renovació i rehabilitació de la densa àrea urbana per trencar l’aïllament territorial. Rehabilitació dels edificis. Programes per fomentar la convivència i el desenvolupament econòmic.

Lleida Nucli anticEliminació de barreres arquitectòniques. Provisió d’equipaments, com l’espai d’ús cultural al Seminari i la rehabilitació i adaptació a nous usos del Convent de Santa Teresa.

Martorell La Vila VellaAdequació del Portal de l’Anoia, de la plaça de les Hores i de l’entorn del pont del Diable. Rehabilitació i dotació d’equipaments (Casa Par, la Caserna i la Casa Mestres). Impuls de programes mediambientals, socials i de dinamització del comerç.

Santa Margarida de Montbui Sant MaureUrbanització i enjardinament del Passeig i del Parc del Torrent Torres icreació d’un centre cultural a la mateixa zona. Intervenció en els elements comuns de l’anomenat Bloc dels Cures. Transformació del tram principal de la carretera de Valls en bulevard.

Santa Perpètua de Mogoda Can Folguera fase IIActuacions destinades a convertir el barri perifèric en novaàrea de centralitat. Obertura urbana del barri al Parc Central.

L’Hospitalet de Llobregat Florida-Pubilla CasesMillora de la qualitat de l’entorn urbà. Increment de l’accessibilitat. Ampliació de les zones verdes (destaca la reforma de l’eix cívic Tomàs Giménez).

Igualada Sant AgustíReurbanització de places i carrers com el del Portal. Adequació de Cal Maco i de l’antiga fàbrica cotonera com a espais polivalents. Recuperació de l’eix comercial del carrer Sant Agustí.

Rubí El PinarConstrucció d’un centre cívic i urbanització de l’espai públic situat entre els blocs construïts els anys 60, per tal de millorar la qualitat urbanística del barri.

Sant Feliu de LlobregatCan Calders-la SalutCreació del passeig de la Riera de la Salut com a eix lúdic i cultural. Creació d’un equipament multifuncional i expropiació i enderroc de locals en plantabaixa per ampliar la plaça de les Roses i urbanitzar-la.

Valls Barri anticUrbanització dels principals carrers. Actuacions de millora a les placesdel Blat i del Pati. Construcció de la biblioteca a l’antiga fàbrica de CanCreus i formació d’un espai lliure al carrer Sant Francesc per recuperarla muralla medieval.

Vilanova i la Geltrú Nucli anticRecuperar la funció residencial del barri, reafirmar el seu caràcter de nucli històric i revaloritzar el seu patrimoni. Adequació de l’espai cultural polivalent la Sala i reurbanització dels eixos bàsics del nucli antic.

Les novesrehabilitacions una per una

Banyoles La FargaReurbanització dels carrers del barri per millorar la connectivitat amb la trama urbana del centre de Banyoles,. Ampliació el centre cívic. Urbanització de la plaça de la Pau. Subvencions per a la rehabilitació dels elements comuns dels habitatges.

Barcelona Torre Baró - Ciutat MeridianaUrbanització de l’avinguda Escolapi Cancer i de l’avinguda Vallbona. Construcció del nou espai cívic i casal de barri a la plaça dels Eucaliptus. Priorització dels espais lliures i d’equipaments. Habilitació d’un gran eix per a vianants. Rehabilitació residencial i millora de l’estructura viària.

Barcelona Trinitat VellaConstrucció d’una biblioteca al carrer Galícia, del centre cívic de TrinitatVella i d’una passera sobre l’avinguda Meridiana per tal de pal·liarl’aïllament del barri de la resta de la ciutat.

Cambrils Nucli antic de la vilaReurbanització de tots els carrers i rehabilitació del patrimoni històric. Millora de les condicions d’habitabilitat. Dotació de nous equipaments (centre cívic La Muralla).

Cardona Nucli anticMillora de l’entorn de la plaça del Vall, de la plaça de la Fira de Dalt i del Portal de Graells. Consolidació de l’àrea d’equipaments de cal Badia.

Barris en rehablitació: 46Inversió total: 600 M€

Olot (nucli històric)

Manlleu (barri de l’Erm)

Salt (Salt Setanta)

Manresa (nucli antic)

Terrassa (Ca n’Anglada)

Balaguer (centre històric)

Reus (barri del Carme)

Badalona (Serra d’en Mena)Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena)

Figueres (Marca de l’Ham)

Girona (Sta. Eugènia - Can Gibert del Pla)

Ripoll (barri vell)

Berga (nucli antic)

Solsona (nucli antic)Vic (Barris Sud)

Canovelles (barriada nova)Sta. Perpètua de M. (Can Folguera)

Mataró (Cerdanyola)Montcada i Reixac (la Ribera)

Sabadell (Parc riu Ripoll)

Cornellà de Ll. (St. Ildefons)El Prat de Ll. (St. Cosme)

St. Boi de Ll. (Casablanca)

Tarragona (Camp Clar)

Tortosa (nucli antic)

Banyoles (la Farga)

Granollers (Congost)Cardona (nucli antic)

Lleida (nucli antic, la Mariola)Cervera (nucli històric)

Igualada (St. Agustí)Sta. Margarida de Montbui (St. Maure)

Rubí (el Pinar)

Martorell (Vila Vella)

Valls (barri antic)Vilanova i la G. (nucli antic)

Barcelona (Torre Baró - Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, Sta. Caterina, Roquetes, Poble-sec)

L’Hospitalet de Ll. (Florida-Pubilla Cases, Collblanc-Torrassa)

St. Feliu de Ll. (Can Calders-la Salut)

Cambrils (nucli antic)

12 13

Teatres-Auditoris

Espais d’art Sales polivalents

Totals

Barcelona 41 8 63 112

Girona 7 1 31 39

Lleida 5 1 36 42

Tarragona 7 1 15 23

Terres de l’Ebre 0 2 14 16

Totals 60 13 159 232

Molins de ReiMontcada i ReixacOlesa de MontserratOlotParets del VallèsPineda de MarPrat de Llobregat, elPremià de MarRipolletRosesRubíSabadellSaltSt. Andreu de la BarcaSt. Boi de LlobregatSt. CeloniSt. Cugat del VallèsSt. Joan DespíSt. Pere de RibesSta. Coloma de GramenetSta. Perpètua de MogodaSortTarragonaTàrregaTerrassaTorredembarraTossa de Mar

Poblacions que han obtingut les subvencions per a espais d’art

AmpostaCerdanyola del VallèsGranollersHospitalet de Llobregat, l’Prat de Llobregat, elReusRipollRipolletSabadellSt. Boi de LlobregatTàrregaTorellóTortosa

Poblacions que han obtingut les subvencions per a teatres-auditoris

BanyolesBarberà del VallèsBarcelonaBergaBisbal de l’Empordà, laBorges Blanques, lesCalafellCambrilsCanovellesCastellar del VallèsCastelldefelsFigueresFranqueses del Vallès, lesGavàIgualadaMalgrat de MarManlleuManresaMartorellMasnouMataró

TrempVallsVendrellVielha e MijaranVilafranca del PenedèsVilanova i la GeltrúVilassar de Mar

Tots sabem que la cultura és un bé essencial en les societats i que, quasi invariablement, un major nivell cultural i de formació comporta un grau superior de riquesa i de benestar. Si això és així, cal entendre la cultura com un servei públic i cal garantir-hi l’accés a tots els ciutadans, sigui quina sigui la part de Catalunya on visquin. Perquè això es verifiqui calen dues coses fonamentals: construir xarxes de distribució de productes culturals i tenir suficients espais arreu de Catalunya on aquests productes puguin ser representats i consumits. El Pla d’equipaments culturals 2005-2007 (PEC) és un programa d’inversions que es proposa dotar els municipis de Catalunya dels equipaments necessaris per garantir una programació cultural estable i de qualitat, garantint, així, la igualtat d’oportunitats en l’accés a la cultura. De passada, el PEC procura també contribuir a l’equilibri territorial en matèria cultural, i tracta, a més, d’establir uns criteris comuns pel que fa a les característiques i els usos de les infraestructures culturals, amb l’objectiu de racionalitzar la distribució dels recursos existents.Fonamentalment, el PEC s’ha instrumentat a través d’una convocatòria pública de subvencions als ajuntaments que desitgen construir o rehabilitar teatres,

Poblacions que han obtingut les subvencions per a sales polivalents

AbreraAgramuntAgullanaAlamús, elsAlbatàrrecAlcanarAldeaAlmenarAlmosterAlpicatAmetlla de Mar, l’Ametlla del Vallès, l’Arboç, l’ArbúciesArenys de MarArenys de MuntArtésArtesa de LleidaArtesa de SegreAviàAvinyó

BagàBateaBellpuigBellver de CerdanyaBenissanetBesalú BescanóBlancafortBordillsBotarellCabanyesCabrilsCadaquésCalafCaldes de MalavellaCalldetenesCamarasaCamarlesCanet de MarCanonjaCapelladesCardedeuCardonaCarmeCasserresCastellbell i el VilarCastellbisbal

Castellet i la GornalCastellfollit de RiubregósCastelló d’Empúries CastellolíCelràCentellesCistellaClariana de CardenerCorbinsCornellà de TerriCruïlles, Monells

i St. Sadurní de l’HeuraFigaró-MontmanyFoixàFolguerolesFornells de la SelvaFortiàGarrigàsGelidaGolmesGranada, laGranadella, laGranja d’Escarp, laGurbHorta de St. JoanHostalricIvars d’Urgell

Jonquera, laJuncosaJunedaLinyolaLladursLlagosta, laLlançàLliçà d’AmuntLlorenç del PenedèsLluçàMaçanet de la SelvaMaialsMas de BarberansMasóMasquefaMoiàMonistrol de MontserratMontesquiuMontgatMontmelóMont-roig del CampMóra la NovaMorell, elÒdenaOlèrdolaOlvanPacs del Penedès

Palau d’Angesola, elPallejàPlanes d’Hostoles, lesPobla de Segur, laPorqueresPrats de LluçanèsPremià de DaltPreses, lesPuigdàlberRasqueraRiudellots de la SelvaRiudomsRoca del VallèsRoda de BaràRoda de TerRoquetesSales de LliercaSallentSant Cugat

SesgarriguesSt. Esteve SesroviresSt. Feliu SasserraSt. Fruitós de BagesSt. GregoriSt. Hipòlit de VoltregàSt. Jaume d’EnvejaSt. Joan de Vilatorrada

St. Jordi DesvallsSt. Julià de CerdanyolaSt. Julià de VilatortaSt. Pere de TorellóSta. Cristina d’AroSarrià de TerSausSecuita, laSénia, laSeròsSolsonaSorigueraSudanellTarrésToràTornabousTorre de Cabdella, laTorre de l’Espanyol, laTorrebessesTorregrossaTorrelles de FoixTorres de SegreTorroja del PrioratUllastrellVall de CardósVallromanesVilabella, la

Vilanova del CamíVilaplanaVilobí del PenedèsVilobí d’OnyarVinaixa

Subvencions per a teatres, espais d’art i sales de 222 poblacions

auditoris, espais d’art o sales polivalents. L’import de la subvenció pot arribar en molts casos fins al 50% del cost i les obres s’han de dur a terme abans d’acabar l’any 2007. El Govern ha destinat un total de 49 M€ a aquestes subvencions, és a dir, que el PEC comportarà, sumant-hi l’aportació que hauran de fer les administracions locals, una inversió mínima en equipaments culturals superior als 100 M€ en dos anys.Un cop acabat el procés d’estudi i la selecció de propostes, han estat 232 els projectes escollits per a ser subvencionats, que corresponen a iniciatives de 222 ajuntaments d’arreu de Catalunya. En total hi ha 159 sales polivalents, 60 teatres – auditoris i 13 espais d’arts visuals. Com ja hem dit, en alguns casos es tracta d’obres totalment noves i, en altres, de projectes de reforma, de dotació d’equipament escenotècnic i de millora de les condicions de seguretat i d’accessibilitat dels locals. De fet, quasi un terç de les intervencions són obres de nova planta.El PEC consolidarà en poc temps una xarxa d’equipaments que permetrà crear i fidelitzar públics, garantir programacions estables en tot el territori i dinamitzar econòmicament els sectors empresarials de la cultura. Actuacions de construcció, rehabilitació o millora d’equipaments culturals fins al 2007

Pla d’equipaments culturals 2005 - 2007

Es preveu que a la fi del 2007s’hauran acabat el 80% de les actuacions

14 15

Teatre-auditoriDestinat a les arts escèniques i la música, específicament pensat per a representacions on la veu i el moviment en són els elements fonamentals: òpera, teatre musical, teatre de text, dansa, etc., o bé dedicat a les representacions de música simfònica, de cambra, solistes, etc.

Espai d’artDestinat a la difusió i al foment de les arts visuals: pintura, escultura, videoart, fotografia, etc.

Sala polivalentDestinada a la difusió cultural, amb característiques polifuncionals. Permet fer la majoria de representacions d’arts escèniques i música, així com altres activitats socials i culturals.

Podien demanar subvenció per a un teatre-auditori o un espai d’art els municipis de més de 15.000 habitants i les capitals de comarca, encara que tinguin menys població. Els municipis de menys de 15.000 habitants podien accedir a la subvenció per a una sala polivalent.

L’import de les subvencions pot arribar fins al 50% del cost.

Què se subvenciona?

2

1 3 6

5

4

1 i 4 Auditori de Viladecans2, 3 i 6 Sala polivalent de la Llagosta5 Espai d’art de Sant Boi de Llobregat

16 17

Trenta anys després de l’acabament del règim franquista, al nostre país encara no hi ha cap institució governamental dedicada a la recuperació de la memòria històrica dels qui varen treballar per la democràcia i les llibertats, tal com tenen altres estats amb més tradició democràtica.A Catalunya i a Espanya, l’actual sistema democràtic té l’origen en l’antifranquisme, però la transició es va produir en un context presidit per institucions i polítics clarament vinculats a la dictadura. Encara que els resultats polítics van ser positius, la contrapartida sovint ha estat l’oblit de la memòria d’aquells ciutadans i entitats que van treballar per recuperar les llibertats arrabassades per la dictadura franquista. El Projecte de llei de creació del Memorial Democràtic, aprovat

L’exposició “República! Cartells i cartellistes (1931-1939)” és un retrat dels anys de la II República i la guerra a través de 130 cartells originals que s’exposen junts per primer cop. Estan dividits en dos grans blocs: “La República en pau” i “Guerra i revolució”, i a més, ordenats cronològicament per capítols (“La proclamació de la República”, “L’Estatut de Núria”, “La sublevació militar”, “Les consignes mobilitzadores”, etc.).Als anys 30, el cartellisme, molt més que la ràdio i la premsa, era la principal via de transmissió de consignes polítiques, culturals i publicitàries. Els cartells varen ser l’eina de totes les tendències polítiques, que van utilitzar per transmetre de manera efectiva a milers de ciutadans els seus missatges. La seva força comunicativa era el millor mitjà de propaganda institucional i ideològica en aquella època d’intensa activitat política i social. Molts dels cartells de l’exposició són obres d’autors de referència (Ricard Opisso, Carles Fontseré, Martí Bas i altres) i reflecteixen les noves corrents artístiques d’una dècada esperançadora que va resultar decisiva per a la història del segle xx.

Exposició de cartells de la II RepúblicaMuseu d’Història de Catalunya, fins a l’11 de setembre

pel Govern el passat mes de març, preveu que el Memorial serà la institució que desplegarà les polítiques públiques adreçades a la recuperació, la commemoració i el foment de la memòria democràtica. La seva creació parteix de la constatació que un dels dèficits de la transició a la democràcia va ser la institucionalització de la desmemòria i l’oblit de la tradició democràtica i dels seus protagonistes. El Memorial serà l’eina del Govern per fomentar el coneixement de la repressió de la dictadura, de l’exili i de la deportació, dels valors i les accions de l’antifranquisme i, per tant, de totes les tradicions de la cultura democràtica. L’objectiu és recuperar la memòria democràtica i difondre a les generacions presents i futures els fonaments del sistema de llibertats de què gaudeix la societat.

El Memorial Democràtic està concebut com un observatori dels valors de la democràcia i un motor d’iniciatives destinades a mantenir la memòria històrica. Ha de ser l’eina del Govern per transmetre a les noves generacions els fonaments històrics del nostre sistema de llibertats i garanties socials.

El Memorial disposarà d’un fons de bases de dades d’informació, un banc de dades audiovisuals, un inventari d’elements i llocs significatius de les lluites democràtiques, així com una biblioteca especialitzada. A més, un dels seus objectius és localitzar i senyalitzar llocs emblemàtics de la guerra civil, la repressió franquista i la lluita antifranquista. El Memorial es defineix com una àgora i un observatori dels valors democràtics i també promou l’organització de cursos, seminaris, exposicions i altres actes. Mentre n’avança la tramitació parlamentària, el Programa per al Memorial, que depèn del Departament de Relacions Institucionals i Participació, ja ha posat en marxa un seguit d’iniciatives i projectes:

1 Participació en la commemoració de l’alliberament dels camps nazis.

2 Conveni per censar els llocs emblemàtics de la lluita antifranquista a Lleida.

3 Homenatge als deportats als camps nazis i commemoració del seu alliberament.

4 Exposició itinerant: la maternitat d’Elna, bressol dels exiliats.

5 Homenatge als represaliats pel franquisme per la seva orientació sexual.

6 Col·laboració activa amb les persones, grups i associacions que des de la societat civil treballen per recuperar la memòria democràtica.

Per commemorar el 75è aniversari de la proclamació de la II República, el Memorial va organitzar el passat 4 de maig un gran acte-espectacle institucional que va ser celebrat al Teatre Nacional de Catalunya. A més, i amb el mateix objectiu, fins a l’11 de setembre es pot visitar al Museu d’Història de Catalunya l’exposició “República! Cartells i cartellistes (1931-1939)”. Ara, el Memorial prepara el col·loqui internacional “Polítiques públiques de la memòria”, que es desenvoluparà a Barcelona entre el dies 24 i 27 d’octubre d’enguany. D’altra banda, i amb motiu del 70è aniversari de l’esclat de la Guerra Civil, aquest any 2006 el Memorial Democràtic produirà, conjuntament amb l’Arxiu Nacional de Catalunya, l’exposició “La Guerra Civil a Catalunya: testimonis i vivències”, que pretén rememorar aquest període mitjançant documentació pública i privada conservada a l’Arxiu. L’exposició s’inaugurarà a la tardor i visitarà diversos punts de Catalunya fins a tancar el seu recorregut al Palau Robert de Barcelona un any més tard. Un altre projecte previst és una exposició-homenatge a Olimpíada Popular de 1936, alternativa a l’organitzada per l’Alemanya hitleriana i que, prevista pel 19 de juliol de 1936, va ser impedida per l’aixecament de l’exèrcit rebel un dia abans. Es tracta, per tant, de la commemoració d’un esdeveniment que no va poder ser.

Recuperem la memòria històrica

Per saber-ne més:

Memorial Democràtic: www.gencat.cat/drep

Col·loqui “Polítiques públiques de la memòria”:

www.memorialdemocratic.net

18

Les 324 biblioteques públiques de Catalunya (onze de les quals són bibliobusos) són fruit de la cooperació entre les administracions locals i la Generalitat. Durant l’any passat van rebre un total de 18.323.452 visites, xifra que suposa un increment del 3,5% respecte al 2004. Pel que fa al servei de préstec a domicili, el darrer any es van prestar 13,7 milions de documents, un 10% més que l’anterior. El balanç de l’any 2005 sobre els usuaris de les biblioteques públiques també reflecteix que el 26% de la població catalana (1.815.981 persones) disposa de carnet de biblioteca. Això demostra que anar a la biblioteca avui en dia s’ha convertit en una activitat més interessant que fa uns anys. Què es pot fer en una biblioteca? Doncs, primer de tot, llegir. I a més, navegar per Internet (pràcticament totes disposen d’accés a la xarxa), agafar documents en diferents suports (llibre, CD, DVD, CD-ROM), visionar pel·lícules, participar en activitats de promoció de la lectura, escoltar música, veure exposicions... Avui en dia moltes biblioteques tenen auditori o sala d’exposicions i durant tot l’any programen conferències, tallers, cursos, xerrades, cicles i concerts. Les biblioteques són espais d’aprenentatge i les que s’han obert els últims anys són un bon exemple del dinamisme d’aquests equipaments culturals. Des de 2004 fins a finals de juny de 2006, s’han inaugurat 14 biblioteques que han tingut ajuts directes o indirectes de la Generalitat: Barcelona (Bon Pastor), Sant Andreu de Llavaneres, El Pont de Suert, Sant Boi de Llobregat, Torrelles de Llobregat, Tordera, el Vendrell, Granollers (Roca Umbert), Barcelona (Jaume Fuster), Alcarràs, Terrassa (Districte VI), Sabadell (la Serra), Sabadell (els Safareigs) i Alcarràs. En aquest segle, anomenat del coneixement, la biblioteca es concep com un conjunt d’espais i de serveis que utilitzen usuaris de diferents orígens i amb interessos culturals i professionals diversos. Hi ha espais per a la lectura i per a l’estudi, així com espais específics per a nens i adults. Una biblioteca és una via d’accés a la informació, a la formació i al coneixement.En resum, les biblioteques d’ara ja són les del futur. Ofereixen un gran ventall d’activitats culturals, sense perdre la seva funció central: l’estímul de la lectura. Les biblioteques porten als llibres, i els llibres porten a les biblioteques.

Abans d’acabar l’any es preveu inaugurar noves

biblioteques públiques a: Tortosa, Castelló

d’Empúries, Salt, Juneda, Moià, Bigues i Riells,

Calonge, Falset, Gandesa, Sant Hipòlit de Voltregà,

Barcelona (Marina) i Cervelló, així com un bibliobús

amb recorregut per les comarques dels Pallars

i l’Alta Ribagorça.

324 Biblioteques públiques (11 bibliobusos)

1.815.981 Carnets de biblioteca (26% de la població)

13,7 Milions de documents prestats (2005)

18.323.452 Visites (2005)

Què es pot fer en una

biblioteca?

Per saber com es pot obtenir el carnet de biblioteques cal trucar al 012.

1 Biblioteca central Xavier Amorós, Reus 2 Biblioteca pública de Lleida 3 Bibiotèca Generau de Vielha 4 Biblioteca pública Octavi Viader i Margarit, St. Feliu de Guíxols 5 Biblioteca Jordi Rubió i Balaguer, St. Boi de Llobregat

1 2

3 4

5

18_Biblioteca.indd 1818_Biblioteca.indd 18 4/7/06 11:25:224/7/06 11:25:22

19

Ja fa 20 anys que els joves de Catalunya gaudeixen dels avantatges que proporciona ser titular del Carnet jove. Per celebrar l’efemèride, el dies 13 i 14 de maig es va organitzar una macrofesta a Port Aventura, que amb aquest motiu va ampliar els seus horaris habituals. L’èxit va ser rotund: 30.000 persones en dos dies.Amb una entrada testimonial de 5 els assistents tenien accés a les atraccions i els espectacles propis del parc (Dragon Khan, Hurakan Condor...) i, a més, a un extens programa d’actes especials, ambientats en les seves cinc àrees temàtiques. Van destacar-hi l’espai Hip-hop i l’Aloha Tahití, aquest últim convertit en un escenari urbà gràcies al break dance i els grafitis.La música va tenir un paper molt destacat: l’escenari de nous grups, el triple concert nocturn a càrrec de Sidonie, Lax’n’Busto i Fundación Toni Manero, i les propostes de l’escenari Connecta’t. Tampoc hi van faltar diverses actuacions de dansa, teatre i clown. El cinema hi va ser present amb la preestrena de Bajo las aguas tranquilas, de Brian Yuzna. A més, com no podia ser altrament, els DJ van omplir l’ambient de Port Aventura de manera ininterrompuda. El Carnet jove i +25 és un servei molt valorat pels seus usuaris, que avui en dia ja són 400.000

joves. Un estudi aprofundit elaborat el primer trimestre d’enguany ha posat de manifest que l’índex de penetració del Carnet jove en la joventut catalana és molt elevat: 35% (25,6% en el còmput global Carnet jove i +25), amb un gran equilibri entre les diferents comarques i demarcacions. La nota global del servei ha estat molt alta (8,02 punts sobre 10). Els enquestats han valorat amb la nota més alta el suport que es dóna a projectes de solidaritat (8,39 punts), seguit per l’accessibilitat operativa mitjançant la xarxa de punts d’expedició i de renovació automàtica (8,04 punts). En general, els avantatges més utilitzats i millor valorats són els relacionats amb la cultura (museus, cinemes, teatre...), el turisme (allotjament, transport...) i els serveis relacionats amb l’oci i el lleure. El Carnet jove està homologat a Europa a través de l’Associació Europea del Carnet Jove (més de 4 milions de titulars), que té el suport del Consell d’Europa i l’objectiu principal de la qual és facilitar la mobilitat cultural entre els joves europeus dels més de 40 països i organitzacions que la integren. Recentment, l’Associació Europea ha escollit la candidatura de Barcelona com a seu per a la seva conferència anual del 2007.

Una macrofesta a Port Aventura amb 30.000 assistents va servir per celebrar l’esdeveniment. Segons un estudi recent, els 400.000 titulars de Carnet jove de Catalunya valoren amb nota molt alta aquest servei i prioritzen donar suport a projectes solidaris.

El Carnet jove compleix 20 anys

19_carnet jove.indd 1919_carnet jove.indd 19 4/7/06 11:26:124/7/06 11:26:12

20 21

No juguem amb foc

El risc d’incendis ve determinat per factors geogràfics i socioeconòmics.Geogràficament, Catalunya es troba a la vessant est de la Península Ibèrica, raó per la qual ens afecten vents secs, especialment als extrems del país. Normalment, en els incendis forestals que es produeixen en aquests punts el vent hi juga un paper fonamental. Les freqüents tempestes seques també són un factor d’alt risc d’incendi. Els llamps comencen el 12% dels focs; per exemple, en els darrers cinc anys, a Catalunya n’han encès 574. Però també hi ha factors socioeconòmics que augmenten el risc d’incendi a Catalunya, que, per cert, té una superfície forestal equivalent al 68% del seu territori (amb Cantàbria, les dues zones de la Península Ibèrica que en tenen més). El canvi de la vida rural per la vida urbana i l’abandó de l’explotació dels boscos han creat molts espais en què s’acumula vegetació morta i més seca, que dóna força i continuïtat als incendis.

Amb l’estiu arriba l’època de les vacances, de la platja i la muntanya, de les festes majors... Però també és l’època en què a Catalunya, país mediterrani, el risc d’incendis forestals és més elevat.

En cas d’incendi truca:

Fa unes dècades, el nostre paisatge tenia moltes menys urbanitzacions i edificacions envoltades de bosc, el que els Bombers anomenen la interfase urbana. Allà, el risc d’ignició d’incendis és molt alt i la propagació molt fàcil. A més, normalment aquests focs afecten també béns i persones. D’altra banda, el bosc ha esdevingut una àrea d’esbarjo per als habitants de les zones urbanes, que volem gaudir-lo just en el moment de més risc: l’estiu. Per tant, hem de preveure les conseqüències que la nostra activitat comportarà per al bosc i cal que extremem les mesures de prevenció. Segons els Bombers, al llarg dels anys els incendis forestals a Catalunya han anat evolucionant, i se’n poden establir diferents etapes:Durant els anys 60 el món rural es despobla en benefici de les ciutats i desapareixen els mosaics de conreus que evitaven la propagació dels incendis. La zona forestal passa del 30% al 68% del territori.

A l’estiu és quan els Bombers han de realitzar més serveis per extingir incendis forestals. Per tant, la Generalitat n’incrementa la dotació habitual, que aquest any serà de més de 6.000 persones. Els Bombers es reforçaran amb els anomenats auxiliars forestals, que fan tasques de suport als parcs de Bombers i als controls de les diferents regions d’emergències. A més, durant l’època estival els Bombers tindran un seguit de mitjans aeris (helicòpters de comandament, helicòpters bombarders, avions de vigilància i atac, etc.), que s’incorporaran per donar suport als efectius terrestres en la lluita contra els incendis forestals.

Més auxiliars i més mitjans

Els anys 80 la zona forestal és de bosc jove i la intensitat amb què cremen els incendis supera la capacitat d’extinció. Els anys 90 molts incendis es propaguen per capçades i cremen, sobretot, massa arbrada. Són incendis inabastables per a qualsevol sistema d’extinció, amb flames d’entre 30 i 60 m, que generen focus secundaris a centenars de metres de distància. En el moment actual la majoria dels incendis a Catalunya es propaguen per l’interior de les urbanitzacions. Això obliga els Bombers a prioritzar la protecció de persones i de béns. Ara gairebé mai es parla de “focs forestals”, sinó “d’emergències per foc forestal”.

Una ràpida detecció d’un foc, pot evitar un gran incendi forestal.Actueu sempre amb previsió i feu cas de les indicacions de les autoritats.

!

22

En un termini no gaire llarg, la pràctica de les denominades teràpies naturals estarà més regulada del que ho està avui en dia, gràcies a un nou decret que actualment es troba en fase de tramitació. Està previst que el decret inclogui un registre de professionals i de centres de formació autoritzats.Al voltant del 30% dels ciutadans de Catalunya han fet ús alguna vegada de les teràpies naturals, percentatge que ens iguala a països com Alemanya o el Regne Unit. D’altra banda, segons un estudi del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona, el 67% dels pacients crònics utilitzen aquesta mena de teràpies. Generalment els usuaris tenen un nivell educatiu o econòmic alt i tenen por als efectes secundaris de les teràpies convencionals.Les teràpies que es volen regular són l’acupuntura i les teràpies orientals afins, el criteri naturista, les

teràpies i tècniques manuals i el criteri homeopàtic. Actualment, les pràctiques mèdiques convencionals estan totalment regulades per la sanitat i només els metges titulats poden efectuar diagnòstics i receptar i aplicar tractaments als malalts. No passa el mateix amb les teràpies i tractaments dits “naturals”, en les quals els títols professionals no sempre estan homologats. El nou decret establirà quins requisits tècnics i administratius han de complir els centres per tal d’obtenir l’autorització necessària per obrir. També indicarà quina capacitació professional han d’assolir els qui vulguin dur a terme aquest tipus de pràctiques i on i com s’impartirà la corresponent formació. Finalment, el decret establirà el règim de control i sancionador per tal de garantir que es compleix la normativa i que la salut de les persones queda protegida.

El Govern regularà les teràpies naturals

22_terapies naturals.indd 2222_terapies naturals.indd 22 4/7/06 11:57:314/7/06 11:57:31

23

Habitatge, urbanismeAjuts per a propietaris que posin en lloguer habitatges desocupats La Direcció General d’Habitatge promou ajuts per a propietaris que disposin d’habitatges buits perquè els puguin reformar amb l’objectiu de destinar-los al lloguer.

Ajuts al lloguer per a joves de menys de 35 anysAquesta línia d’ajuts està destinada a joves de fins a 35 anys amb dificultats per pagar el lloguer. El termini de presentació finalitza el 31 d’octubre de 2006, pel que fa a nous contractes obtinguts per les borses integrades en la Xarxa de mediació o que estiguin convingudes amb la Secretaria General de Joventut.

Benestar social, societat i famíliaS’ofereix suport econòmic a l’acolliment residencial, centre de dia i habitatge tutelat per a la gent gran. També hi ha prestacions econòmiques per accedir a un servei d’acolliment residencial o de centre de dia, amb caràcter temporal, destinat a gent gran discapacitada. Hi ha, a més, ajudes d’atenció social per a persones amb disminució.

Cultura, llengua i mitjans de comunicacióConcerts en directeLes subvencions són per organitzar activitats de música en viu de caràcter professional i per a actes de difusió exterior de la literatura catalana i d’assaig i pensament en català que tinguin lloc fora del domini lingüístic.

Edició de partitures S’ofereixen ajuts per editar partitures de compositors catalans. Es destinen a les empreses editores en català o aranès, per tal de garantir la producció i diversificació editorials en aquestes llengües.

Comerç, consumi alimentacióCampanya de renovació d’electrodomèsticsHi ha vigent una línia de subvencions per substituir electrodomèstics per tal de promocionar-ne els de la classe A o superior (que consumeixen menys). La subvenció s’aplica com a descompte en el moment de la compra.

Educació i formacióAjuts per fi nançar estades en centres de recerca i/o transferència de coneixement del QuebecL’ Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca atorga ajuts per finançar estades en centres de recerca i/o transferència de coneixement del Quebec, per al perfeccionament i la formació en aquesta matèria del personal investigador i de gestió.

Programa de préstecs preferents subvencionats per als universitarisLa finalitat del programa és facilitar els recursos econòmics als estudiants universitaris de primer, segon i tercer cicle que necessiten ingressos suplementaris per afavorir la vocació i la mobilitat, millorar el rendiment acadèmic, fer possible la continuïtat en els estudis i impulsar l’aprofundiment i la capacitació en les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

Per a més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat, entreu a www.gencat.cat, o truqueu al 012.

Subvencions i ajuts de la Generalitat

Info Catalunya publica regularmentuna selecció de les subvencions vigents.

23_Subvencions.indd 2323_Subvencions.indd 23 4/7/06 11:58:364/7/06 11:58:36

CatalunyaInformació d’interès ciutadà. Núm. 9 Setembre ‘06

Info

aCom es poden obtenir els nous crèdits per a formació, habitatge i creació d’empreses. Pàg. 22

Emancipació dels jovesNova Llei de prestacions socials i més ajuts per a les famílies. Pàg. 16

Més ajuts socials

Curs 2006-2007connectatsal coneixement

3

El Pacte Nacional per a l’Educació

Notícies 4Comença el curs escolar 10Nous ajuts i prestacions socials 16La Televisió Digital Terrestre 18Crèdits per a l’emancipació dels joves 22

sumari

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció: Ramon García-Bragado, Ramon Font, Marta Continente, Jordi Menéndez, Neus Tomàs, Cristina Ribas i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaCoordinació editorial: Fede MontagudDisseny: Jardí+UtensilFotografia de la coberta: iStockphotoFotografies de l’interior: J. M. Sagarra (pàg. 6), GettyImages (pàg. 7), iStockphoto (pàg. 9, 10, 11, 12, 14), Mauricio Salinas (pàg. 11, 12 i 13) i Txema Salvans (pàg. 11)

Fotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004Adreça web: www.gencat.cat

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. L’enviament es realitza de forma aleatòria entre les persones residents a cada domicili. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.

Un nou curs comença i al mateix temps s’engega una etapa històrica de l’ensenyament a Catalunya, en iniciar-se l’aplicació de les mesures que estableix el Pacte Nacional per a l’Educació.

El nou curs escolar s’inicia a aixopluc del Pacte Nacional per a l’Educació acordat entre l’administració i representants de la comunitat educativa, del món local i dels agents econòmics i socials del país. Tots ells han manifestat la voluntat d’assumir les responsabilitats educatives que els pertoquen.Cal assenyalar especialment l’esforç realitzat per tots els signants per fer compatibles els legítims interessos de part amb l’interès general. Amb el Pacte es demostra d’una manera pràctica i plausible que l’educació és una prioritat del conjunt de la societat catalana. El Pacte expressa la determinació de fer que l’educació torni a ser un element de referència per als nostres joves i per a les seves famílies.Per això ningú no en pot restar al marge, perquè l’educació és molt més que la simple instrucció escolar i perquè el dret a l’educació s’ha d’eixamplar fins a concernir totes les edats de la vida. El Pacte expressa voluntats i mobilitza recursos. És una eina de treball. Ara l’hem de saber utilitzar en el nou marc institucional que ens facilita el nou Estatut. Ara ens toca treballar de valent per aconseguir objectius tan ambiciosos com disminuir substancialment el fracàs escolar, integrar tots els alumnes nouvinguts, donar un salt de qualitat cap a l’excel·lència o generar contínuament oportunitats educatives.En el curs que ara comença la majoria de les mesures acordades en el Pacte es posen en funcionament: la sisena hora, les noves llars d’infants, l’ampliació de les aules d’acollida, els contractes - programa amb els centres concertats i l’accés a internet per a totes les aules de Catalunya. El Govern de la Generalitat ratifica una vegada més el seu compromís amb l’educació.

Pasqual Maragall i MiraPresident de la Generalitat de Catalunya

4

notíciesInfoCatalunya

El Programa de sanejament d’aigües residuals urbanes (PSARU), aprovat pel Govern, té com a principal objectiu millorar la qualitat dels tractaments i potenciar la reutilització d’aigües depurades i regenerades per afavorir l’aprofitament dels recursos. És un pla complex i de llarga durada, que preveu 1.785 actuacions de sanejament fins al 2014 i unes inversions de gairebé 877 M€. Aquestes actuacions consisteixen en construir noves connexions i nous sistemes de sanejament, així com executar obres pendents ja previstes. També inclouen moltes millores a les depuradores i els sistemes de sanejament ja existents. A grans trets, el PSARU preveu construir unes 600 depuradores noves, així com tot un seguit d’actuacions per garantir la preservació de les captacions d’aigua potable, el compliment dels objectius de qualitat de l’aigua, la reducció de determinats compostos en el medi hídric, el tractament dels fangs a les depuradores i l’eliminació d’aigües blanques en les xarxes de sanejament. Aquest programa és, a més, un instrument de planificació hidrològica que té com a objecte la definició de totes les actuacions destinades a reduir la contaminació originada per l’ús urbà de l’aigua i a fomentar la reutilització dels recursos disponibles.

Programa per sanejar les aigües residuals urbanes

Nova unitat mòbil per lluitar contra el càncer de mama

El Programa de detecció precoç del càncer de mama va estrenar una unitat mòbil el passat 24 de juliol a Cervera, la capital de la Segarra. Aquesta unitat es compon d’un vehicle equipat amb un mamògraf digital de darrera generació, instal·lat i condicionat per practicar les mamografies amb comoditat per a les dones i els tècnics radiològics.L’objectiu d’aquest equipament és facilitar l’accessibilitat a la prova mamogràfica bianual a les dones de 50 a 69 anys de la Regió Sanitària de Lleida, que comprèn les comarques del Segrià, les Garrigues, la Noguera, la Segarra, l’Urgell i el Pla d’Urgell. En total són unes 22.000 persones. Les 15.000 dones de la capital seguiran

essent programades a la Clínica de Ponent i a l’Associació Espanyola contra el Càncer. La unitat, que s’ubica al costat dels centres d’atenció primària o dels consultoris municipals, funciona de dilluns a divendres i en horari de matí i tarda. Les dones reben una trucada telefònica de la unitat mòbil per confirmar i/o adaptar el dia i l’hora de la mamografia. Uns dies després reben a casa els resultats. Les que necessiten més estudis són programades per a l’oficina tècnica del Servei de Diagnòstic per la Imatge de la Clínica de Ponent. A partir de Cervera, el nou vehicle seguirà ruta per Agramunt, Tàrrega, Bellpuig i Balaguer, on anirà cobrint progressivament els municipis de totes les comarques.El Departament de Salut dedica un pressupost de 827.000 € a aquest programa a la Regió Sanitària de Lleida durant l’any 2006. El pressupost s’ha incrementat en gairebé un 400% des del 2003.

5

Desplegament actual dels Mossos

Any 2006

Camp de TarragonaAny 2007

Terres de l’EbreAny 2008

BarcelonaAny 2005

AnoiaAny 2004

Desplegament dels Mossos d’EsquadraEl dia 1 de novembre es produirà el desplegament dels Mossos d’Esquadra al Vallès Occidental i a part del Baix Llobregat, exactament al cap d’un any d’haver-ho fet a la ciutat de Barcelona.Així doncs, a partir d’aquesta data i en aquestes zones, la policia de la Generalitat es farà càrrec de les competències en seguretat ciutadana i ordre públic, i substituirà la Guàrdia Civil i el Cos Nacional de Policia, que mantindran algunes competències, entre altres, la d’estrangeria.Per desenvolupar les seves tasques disposaran d’instal·lacions de nova planta i de vehicles nous. Les noves comissaries tracten d’apropar la tasca dels policies als ciutadans i es posaran en marxa les següents:

Baix Llobregat: Esplugues de Llobregat (donarà servei a St. Just Desvern)Cornellà de LlobregatEl Prat de Llobregat

Vallès Occidental: Sabadell (donarà servei a Castellar del Vallès, Gallifa, Palau- Solità i Plegamans, Polinyà, Sant Llorenç Savall, Sant Quirze del Vallès, Sentmenat)Terrassa (donarà servei a Matadepera, Rellinars, Ullastrell, Vacarisses i Viladecavalls)Rubí (donarà servei a Castellbisbal)Cerdanyola (donarà servei a Badia del Vallès)Sant Cugat del VallèsMontcada i ReixacSanta Perpètua de la MogodaBarberà del VallèsRipollet

El desplegament dels mossos a Catalunya acabarà l’any 2008, quan assumeixin competències al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Es calcula que en aquell moment hi haurà 15.300 efectius a tot el territori.

Desplegament dels Mossos

Desplegament al Vallès Occidental

i al Baix Llobregat

• Més de 1.500 mossos

• Més de 300 vehicles policials

• Es donarà servei a més d’un milió

de ciutadans

6

El Diari Oficial de la Generalitat es publicarà només a Internet

notíciesInfoCatalunya

El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) ben aviat serà accessible únicament per internet i deixarà de ser publicat en paper. La llei en tràmit dotarà de validesa jurídica la versió digital del Diari Oficial, d’acord amb els canvis socials i tecnològics produïts d’ençà que se’n va reprendre la publicació, l’any 1978. El DOGC està disponible de forma universal i gratuïta a internet, a l’adreça electrònica www.gencat.cat/dogc. L’any 1978 s’oficialitzava la represa de la publicació del Diari Oficial, aturada des de la supressió de la Generalitat republicana. Per tant, el DOGC torna a ser des d’aleshores el mitjà de publicació oficial de les lleis de Catalunya i de les normes, les disposicions de caràcter general, els acords, les resolucions, els edictes, les notificacions, els anuncis i els altres actes del Govern i de l’Administració de la Generalitat.No obstant aquests canvis, qualsevol ciutadà o ciutadana podrà sol·licitar sempre que ho desitgi una còpia en paper del DOGC.

Memorial Democràtic per recuperar la històriaEl Govern de la Generalitat, a través del Programa per al Memorial Democràtic, impulsa una vuitantena d’activitats, exposicions, actes i projectes de recerca per commemorar el 70è aniversari de l’inici de la Guerra Civil. L’objectiu és recuperar la memòria històrica de la nostra guerra i fer un reconeixement implícit als homes i les dones que van lluitar en defensa dels valors democràtics.

Exposicions“República! Cartells i cartellistes (1931-1939)” Abasta tot el període republicà, la Guerra inclosa, amb una excel·lent selecció de cartells. Fins al setembre ha estat a Barcelona. Una versió itinerant (amb reproduccions dels originals) i més reduïda es podrà visitar a la tardor a Marsella, Martigues, Bellvitge i Montblanc. “La maternitat d’Elna, bressol de l’exili (1939-1944)” Centrada en la maternitat d’Elna, la figura de la seva fundadora, Elisabeth Eidenbenz, i les mares i els infants que hi van néixer. Moltes dones refugiades a França després de la guerra van poder donar a llum

en una maternitat en condicions gràcies a la feina de la senyora Eidenbenz. Fins al 17 de setembre es podrà veure a la població d’Elna, després a la Jonquera fins al 15 d’octubre, a Vic fins a meitat de novembre, etc.

“Els Jocs oblidats. L’Olimpíada Popular del ‘36” Dedicada a l’Olimpíada Popular del ’36, organitzada com a alternativa als Jocs Olímpics de Berlín del 1936 i expressió de la gran vitalitat de les organitzacions esportives i obreres de Catalunya i de la resta d’Europa, i que va quedar truncada per l’esclat de la Guerra Civil un dia abans que s’inaugurés. Fins a l’1 d’octubre serà al Pati Gòtic de la seu del Consell Comarcal de Solsona.

“Els mapes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939)” La Guerra Civil va donar lloc a la producció d’una ingent cartografia militar per dotar els exèrcits d’un instrument indispensable: els mapes. La mostra inclou mapes de tots dos bàndols i té la garantia de l’Institut Cartogràfic de Catalunya, on es podrà veure a final d’any. Posteriorment l’exposició serà itinerant durant el 2007.

7

La Generalitat ha destinat 10 M€ a subvencionar la instal·lació de gespa artificial a 100 camps esportius de Catalunya, per millorar les condicions de la pràctica esportiva i optimitzar la utilització d’aquests espais. La mesura beneficiarà uns 100.000 usuaris a tot el territori.

Aquestes subvencions formen part del programa Camps Verds previst en la primera etapa del Pla director d’instal·lacions i equipaments esportius de Catalunya (PIEC), que finalitza el 2008 i que preveu la construcció d’equipaments esportius i el seu condicionament. La gespa artificial ofereix un aspecte i unes condicions d’ús cada vegada més semblants a la gespa natural, i simula les condicions de l’alta competició, que són un referent per als usuaris. Actualment, es tendeix a la gespa de tercera generació, una moqueta de polietilè

farcida de sorra i cautxú, que la FIFA i la UEFA han començat a homologar per disputar-hi les competicions. La gespa artificial fa més segura la pràctica esportiva i garanteix la pràctica esportiva en qualsevol situació geogràfica i al llarg de tot l’any. Per rebre una subvenció, els camps han de ser destinats al futbol, l’esport amb més practicants federats a tot Catalunya, un total de 151.546, agrupats en 1.424 clubs. D’altra banda, han de tenir unes dimensions mínimes, els marges inclosos, de 95 x 48 m, o han d’estar homologats per la Federació Catalana de Futbol. A més, s’haurà d’acreditar que els camps disposaran de vestidors, enllumenat, tanques i material esportiu.Les entitats destinatàries de les subvencions són els ajuntaments o altres ens públics, així com els clubs o les associacions esportives sense ànim de lucre inscrites al Registre d’entitats.

Gespa artificial per a 100 camps esportius a tot Catalunya

8

notíciesInfoCatalunya

Tal com va aprovar el Govern en el seu dia, han estat creades la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a la Catalunya Central i la Delegació Territorial del Govern de la Generalitat a l’Alt Pirineu i Aran.

Ambdues eren abans subdelegacions.A partir d’ara, la Delegació a la Catalunya Central comprendrà les comarques de l’Anoia, el Bages, el Berguedà, Osona i el Solsonès. D’altra banda, la Delegació a l’Alt Pirineu i Aran inclourà el Val d’Aran, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Cerdanya, el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. En conseqüència, la Delegació Territorial del Govern a Barcelona és competent a les comarques de l’Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental. Altrament, la Delegació Territorial a Lleida inclou les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Segrià i l’Urgell. Finalment, la Delegació Territorial a Girona passa a tenir les comarques de l’Alt Empordà, Baix Empordà, Garrotxa, Gironès, Pla de l’Estany, Ripollès i la Selva. Aquests canvis aprofundeixen la descentralització de l’administració catalana, que s’acosta encara més al territori. Ara ja són set les delegacions territorials del Govern, que es corresponen amb el repartiment del territori en vegueries.

Barcelona quedarà finalment ben connectada amb l’aeroport a través del metro gràcies al perllongament de l’L2 de metro des de la futura estació de Foc Cisell fins a l’estació de Parc Logístic. Aquesta ampliació connectarà l’L2 amb el ramal de l’aeroport de l’L9. Això permetrà triar, des de l’aeroport, la línia 9 per desplaçar-se cap a la part de muntanya de Barcelona o la línia 2 per anar fins al centre de la ciutat.Aquest nou projecte del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, encara en fase d’estudi informatiu, preveu la construcció de 2,8 km de metro més i dues noves estacions de l’L2 (Fira-2 i Parc Logístic), totes dues amb intercanviadors amb l’L9. Igualment, es preveuen unes cotxeres a l’estació de Parc Logístic que permetran estacionar els trens de l’L2 que no continuïn fins a l’aeroport. Recordem que ja estava aprovat el perllongament de la línia 2 des de l’estació de Sant Antoni fins a l’estació de Fira-2, al llarg de 5,2 km i amb cinc noves estacions. Amb aquesta ampliació, l’L2 connectarà també els dos recintes de la Fira de Barcelona (Fira 1 a plaça Espanya i Fira 2 a l’Hospitalet de Llobregat). Al mateix temps, el perllongament de l’L2 travessant la muntanya de Montjuïc facilitarà l’accés a equipaments com les fonts de Montjuïc, el MNAC, l’INEFC o l’Estadi Olímpic. En conjunt, es preveu que donarà servei a més de 15,5 milions de passatgers anuals, uns 42.000 diaris. Per executar aquest nou perllongament de l’L2, es farà servir una tuneladora de 10,4 metres de diàmetre, amb el pou d’atac a l’estació de Parc Logístic. Primer s’excavarà en sentit Foc Cisell i després en direcció a Sant Antoni. El pou de sortida de la tuneladora està previst al carrer de Manso. L’execució de tot el tram Sant Antoni-Parc Logístic de l’L2 significarà, ara, un termini d’obres de 54 mesos i una inversió total de 588 M€.

Dues noves delegacions territorials del Govern

Metro directe de Barcelona a l’aeroport del Prat

AeroportL9 farà la volta per la part muntanya L2 travessarà pel centre

9

Aquest estiu s’ha començat a construir el Laboratori de Llum Sincrotró d’última generació, una font de llum que funcionarà el 2009 i que estarà instal·lada al Centre Direccional de Cerdanyola del Vallès. Alba és el nom d’aquesta font de llum, que funciona com un microscopi gegantí que permet descobrir els secrets d’àtoms i partícules. El sincrotró és com un canó d’electrons que emet un feix inicial que s’accelera mitjançant un accelerador lineal. Posteriorment aquest feix es transmet a un accelerador circular on els electrons assoleixen alts nivells d’energia. Aquests electrons altament energètics són confinats en un gran anell circular on roden en un entorn al buit mitjançant un camp magnètic durant diverses hores i produeixen radiació en forma de raigs X. Aquesta radiació és utilitzada per a investigacions en diversos camps: biologia, química, física de la Terra, medi ambient, indústria, ciència i enginyeria de materials, medicina o física teòrica.Encara que a Europa existeixen més de 10 fonts de llum de sincrotró, només tres o quatre són de tercera generació i cap més estarà situada al sud de la línea Paris-Trieste, excloent la font europea de Grenoble. El sincrotró Alba està gestionat pel consorci Cells i finançat conjuntament per la Generalitat i l’Estat espanyol.

El Mare Nostrum, un dels supercomputadors més potents del món, ha fet que en els primers mesos del seu funcionament uns 70 projectes científics ja donin fruits. Des de complexes prediccions de la contaminació i comparances de genomes, fins a una simulació del moviment de les sorres del Sàhara. En realitat, el Mare Nostrum consisteix en un conjunt d’ordinadors connectats en xarxa, que poden processar 42 bilions d’operacions per segon. La seva importància radica tant en la potència de càlcul com en l’habilitat dels processadors per intercanviar informació. Les seves connexions es caracteritzen per una latència molt baixa (o sigui, el temps que triga a enviar informació d’un lloc a un altre), que se situa al voltant de 4 microsegons i per un gran ample de banda (4 Gigabits per segon).El supercomputador és la pedra angular del Barcelona Supercomputing Center, la instal·lació informàtica més gran d’Espanya, ubicada a Barcelona gràcies a un acord entre el Govern, el Ministeri d’Educació i Ciència, l’empresa IBM i la Universitat Politècnica de Catalunya. La seva presència a Catalunya permet atreure investigadors d’arreu d’Europa i elevar l’activitat científica al país.

El sincrotró, una font de llum que es diu Alba

Primers resultats del supercomputador barceloní Mare Nostrum

Grans equipaments d’alta tecnologia per a la recerca

10

L’ESCOLA CATALANA DEL FUTURCOMENÇA EL CURS ESCOLAR S’inicia una etapa històrica de l’educació a Catalunya, al activar-se les reformes previstes pel Pacte Nacional per a l’Educació, signat el 20 de març.

11

Sis hores diàries a l’escolaLa principal mesura que preveu el Pacte és el que es coneix com la sisena hora, és a dir, l’allargament de la jornada escolar a primària en una hora cada dia. Així doncs, els infants seran 30 hores setmanals a l’escola en comptes de 25. Aquesta hora suplementària es destina a desenvolupar habilitats que afavoreixen l’assoliment de les competències bàsiques (lectura, comunicació oral, estratègia matemàtica i sensibilitat artística). La posada en marxa d’aquesta mesura ha estat un èxit. En aquest curs, un 80% del total d’alumnat d’educació primària dels centres públics, quasi 200.000 alumnes, faran la sisena hora. Els centres que enguany no la implanten, ho faran el curs 2007-08.

Més professoratEl nostre sistema educatiu incorpora aquest curs 2.827 nous mestres per afrontar la implantació de la sisena hora i l’augment de l’acció tutorial dels mestres. A més d’això, també s’incorporen 2.448 docents més per fer front a les necessitats d’escolarització, programes d’innovació educativa, aules d’acollida i nous perfils professionals, entre els quals destaquen els especialistes en anglès. En total a les escoles hi ha 5.275 nous docents per al curs 2006-07.

Alumnes d’infantil amb germans a primàriaLa Generalitat subvenciona els centres que imparteixen la sisena hora perquè atenguin l’alumnat d’educació infantil amb germans a l’educació primària. Aquests ajuts es destinen a l’atenció dels petits pel possible desfasament d’horaris entre germans. El cost global d’aquesta mesura, que beneficiarà uns 25.000 alumnes, és de més de 2 M€ per aquest curs.

Ajudes a les famíliesLlars d’infantsUn total de 283 ajuntaments de Catalunya ja s’han compromès, mitjançant acords presos en plens municipals, a crear 24.000 places públiques de llars d’infants fins a l’any 2008. Per tant, les places ja compromeses pels ajuntaments representen un 80% del total de les 30.000 que preveia el Mapa de llars d’infants 2004-08. A final del curs passat, d’aquestes 24.000 ja n’hi havia 6.652 de construïdes.

Ajuts per llibres de textAquest curs hi ha 895 centres educatius i prop de 200.000 alumnes que es beneficiaran dels ajuts de la Generalitat referents al Programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text. Amb la implantació progressiva d’aquest programa les famílies s’estalviaran, a partir del curs 2007-2008, fins al 85% del cost dels llibres de text de tota l’educació obligatòria. Ara la despesa mitjana mínima actual per cada fill o filla és de 1.700 €, que es reduiran a 250 € amb la implantació final del Programa. El Pacte Nacional per a l’Educació preveu 40 M€ per desenvolupar aquest Programa fins al 2009.

Centres oberts de l’1 de setembre fins al 30 de junyDurant la primera setmana de setembre, els ajuntaments i les associacions de pares i mares rebran ajuts per a la realització d’activitats ludicoeducatives.

Aquest curs s’engeguen tot un seguit de novetats referides a horaris, programes d’ajuts, professorat i centres docents. Fem-ne un repàs.

12

Cohesió socialAjuts per als centres concertats que escolaritzin alumnes amb necessitats educatives específiques Es concedeixen ajuts per valor de 5 M€ als centres concertats que escolaritzin alumnat amb necessitats educatives específiques. La previsió és que 9.000 alumnes se’n puguin beneficiar.

Contracte - programa amb centres concertats El Departament d’Educació i Universitats ha convocat un concurs públic per seleccionar un màxim de cinc centres educatius privats concertats interessats a subscriure, amb caràcter experimental, un contracte - programa per als ensenyaments obligatoris i el segon cicle d’educació infantil. La Generalitat hi destina recursos amb l’objectiu de garantir la gratuïtat de les activitats complementàries als centres que s’hi acullin.

Aules d’acollidaLa Generalitat posa en funcionament aquest curs 115 aules d’acollida més. Així, un total de 1.050 centres docents ja compten amb aquest recurs orientat a la integració de l’alumnat nouvingut.

Plans educatius d’entornActualment hi ha 52 municipis que tenen en marxa un pla educatiu d’entorn, iniciativa que pretén coordinar l’acció educativa més enllà de l’àmbit escolar.

Més estudis professionalsAugment de places d’FPAquest curs es posen en marxa 75 nous cicles formatius als centres públics, 42 de grau mitjà i 33 de grau superior. Això es tradueix en 2.250 noves places de formació professional (FP) repartides pel territori. La nova oferta no preveu noves titulacions, sinó la implantació de nous cicles formatius en 66 centres on fins ara no s’impartien.

Formació professional a distànciaL’oferta d’ensenyaments de formació professional a distància, que es va iniciar com a prova pilot el passat mes de gener, s’amplia de les 328 places del curs passat a unes 3.600 places per al curs 2006-2007.

ConstruccionsL’esforç del Govern de la Generalitat en inversions per a infraestructures escolars es manté a un ritme molt elevat. Actualment hi ha 106 projectes en fase de redacció, 32 obres licitades, 73 obres adjudicades i 137 obres en fase d’execució. En conjunt, doncs, són 348 les actuacions que estan en curs, que sumen un import de 661,9 M€. Des de l’any 2004 i fins al maig de 2006, el Govern de la Generalitat ha pres acords que comprometen obres per un import de 872 M€, per tal de seguir millorant el nostre sistema educatiu.

El Pacte Nacional per a l’Educació és un gran acord de tots els agents del sector i les famílies, i senta les bases per aconseguir una escola catalana moderna i que garanteixi un ensenyament de la màxima qualitat per a tothom.

13

Un any escolar històric

200.000 alumnes

de primària (80%) fan la sisena hora

5.275 nous docents

Centres oberts

de l’1 de setembre al 30 de juny

Ajuts per coordinar

horaris entre germans

Més llars d’infants

9.000 alumnes amb necessitats

específiques es beneficien d’ajuts a

centres concertats

1.050 centres tenen aula d’acollida

52 municipis disposen de plans

educatius d’entorn

2.250 noves places d’FP

a 66 centres

3.600 places d’FP a distància

348 obres d’infraestructures escolars

en marxa (661,9 M€)

14

Accés a internet per a totes les aules de Catalunya“De l’aula d’ordinadors a l’ordinador a l’aula”, podria ser l’eslògan del projecte Heura, que ha aprovat i impulsa el Govern i que té com a principal objectiu fer arribar la banda ampla a totes les aules ordinàries de les escoles, instituts públics i serveis educatius de Catalunya. Actualment totes les escoles estan connectades a Internet, però generalment ho estan només a través d’una aula d’informàtica per a tot el centre docent i no sempre amb l’amplada de banda desitjable. La informàtica i les comunicacions dins les aules ordinàries obriran noves possibilitats de realitzar la tasca docent basades en l’ús de la xarxa, la informàtica i el llenguatge audiovisual.

El projecte Heura consisteix a:

1 Fer arribar la banda ampla a tots els centres educatius de Catalunya.

2 Instal·lar punts de cable a totes les aules de cada centre.

3 Configurar una xarxa d’accés a Internet sense cables (Wi-Fi) a cada

un dels centres.

Tècnicament, a les escoles, instituts i serveis educatius es farà la instal·lació d’una infraestructura tecnològica de comunicacions mixta, per cable i sense fils. També es garantirà un nivell de cobertura Wi-Fi (802.11.g) en tots els espais del centre, amb una banda de cobertura mínima de 36 Mbps.El desplegament d’aquestes infraestructures és crucial per fomentar la societat de la informació i del coneixement en l’àmbit educatiu, ja que ha de permetre l’accés a una base d’objectes d’aprenentatge, emmagatzemada i classificada segons el currículum acadèmic i seguint els estàndards europeus, i també ha de permetre crear comunitats educatives temàtiques i nous canals de comunicació entre el professorat, l’alumnat i les famílies.A més de l’accés a la banda ampla, l’alumnat disposarà d’un espai digital personal, agenda, intranet, un cercador lliure d’objectes (Merli), un directori (cercador dirigit) de recursos educatius, correu electrònic, enllaços, notícies i un apartat de fòrums. Aquest entorn digital es podrà combinar amb la utilització de sistemes externs de gestió, blocs, imatges i podcast, entre altres.El projecte Heura ha estat precedit d’una prova pilot a 329 centres docents, actualment ja cablejats, i aprofita l’experiència del conveni “Internet en la escuela”, establert entre el Departament d’Educació, el Ministeri d’Educació i Ciència i l’empresa pública Red.es. L’objectiu és dur a terme actuacions a tots els centres públics i serveis educatius que depenen del Departament d’Educació i Universitats en un període de dos anys.

Banda ampla a tots els centres docents

15

Test a Manresa de tecnologia punta per als mòbils

Aquest última primavera, estudiants de l’Institut Lacetània de Manresa van ser els protagonistes d’una prova pilot de tecnologia mòbil d’última generació, l’eLens, desenvolupada pel Design Lab del MIT (Medialab del Massachusetts Institute of Technology) en el context de la iniciativa Smart Cities (ciutats intel·ligents). L’eLens s’aplica a un dispositiu mòbil (telèfon o agenda) per proveir el ciutadà d’una informació immediata, contextualitzada i exacta sobre els serveis que la ciutat ofereix. El test que s’ha realitzat a Manresa ha volgut establir les millors rutes arquitectòniques d’aquest municipi, donant tota la informació dels edificis seleccionats mitjançant els smartphones (telèfons intel·ligents).El sistema en proves funciona, actualment, en àudio tot i que està prevista la inclusió de fotografia, vídeo i altres elements multimèdia.

Com funciona?1 S’enganxa una etiqueta a l’edifici amb un codi de barres amb informació sobre l’edifici. 2 S’escaneja l’etiqueta amb el mòbil (smartphone) i es localitza l’edifici. 3 A partir d’aquest moment, es pot escoltar la informació sobre l’edifici (any de construcció, arquitectura, funció, serveis que ofereix, etc). 4 També es poden escoltar els comentaris que hi han deixat altres usuaris. 5 Finalment es poden afegir comentaris propis que rebran nous usuaris quan iniciïn el procés escanejant, de nou, l’etiqueta.

Barcelona Comarques I

7.350.000 € Barcelona Comarques II

5.150.000 € Baix Llobregat-Anoia

6.125.000 € Girona

6.000.000 €Barcelona Ciutat

5.600.000 €Vallès Occidental

5.000.000 €Tarragona

3.900.000 €Lleida

3.725.000 €Terres de l’Ebre

1.750.000 €

Projecte Heura Nombre de centres cablejats el 2008 i distribució en el territori

Lleida

220

Barcelona Comarques II

253

Girona

268

Barcelona Comarques I

307Vallès Occidental

204Barcelona Ciutat

225Baix Llobregat

238

Tarragona

205

Terres de l’Ebre

81

La inversió es desglossa de la manera següent :

Total de centres cablejats 2.300Pressupost 47 M€

16

Pugen els ajuts per a les famílies Durant els anys 2004 i 2005 es va incrementar el 45% la quantia dels ajuts a les famílies amb fills. Per primer cop, l’ajuda especial a les famílies nombroses es va estendre també a les famílies monoparentals. L’any 2005, més de 260.000 unitats familiars es varen beneficiar d’aquests ajuts, amb un import total de 146,7 M€. Actualment consisteixen en una prestació econòmica anual de 600 € per a cada infant de menys de 3 anys i de 700 € per a les famílies nombroses i monoparentals amb infants de menys de 6 anys. El pressupost d’enguany supera els 163 M€ i beneficiarà uns 325.000 infants. D’altra banda, unes 1.370 famílies amb infants bessons, trigèmins o quadrigèmins es beneficien d’un ajut per part, adopció o acolliment múltiple. Els ajuts són de 650 € per família amb bessons, de 1.000 € per família amb tres fills i de 1.200 € per una parella amb quatre o més fills. Aquests imports són molt més elevats en el cas de famílies amb baix nivell d’ingressos. Finalment, l’any 2006 l’ajut a cada família que dugui a terme una o més adopcions internacionals és de 2.300 €.Una altra gran línia d’actuació és el suport a les famílies que tenen una persona dependent al seu càrrec, que es vehicula a través del programa Viure en família. Les persones de més de 65 anys beneficiàries d’aquest programa van augmentar des de les 5.777 de l’any 2002, a 42.657 el 2005. De fet, el 2005 el Govern va destinar 124 M€ a les prestacions econòmiques del programa Viure en família, que és el triple del que s’hi va destinar el 2003.

Prestació

0 - 3

Nombroses

Monoparentals

2003 2004 2005 2006

525 550 575 600

600 625 650 700

- 625 650 700

Import (en €) dels ajuts a famílies amb infants a càrrec

Famílies beneficiàries d’ajuts per infants a càrrec

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006

296

.00

0

260

.633

247.

188

222.

950

111.

502

38.2

69

28.1

06

1.37

8

Novetats en polítiques socials

17

Més de 200.000 persones es beneficiaran de la nova Llei de prestacions Unes 208.000 persones que actualment viuen amb pensions clarament insuficients es veuran beneficiades per la Llei de prestacions socials que va aprovar el Parlament de Catalunya al juliol, una normativa pionera que pretén combatre la pobresa. Per primera vegada s’estableix un nivell de renda mínim per sota del qual no es pot viure a Catalunya.

Per al 2006 aquest nou indicador de renda suficient (IRS), que ha estat consensuat amb els sindicats, s’ha fixat en 509,8 € al mes (unes 85.000 pessetes), és a dir, un total de 7.137,2 € anuals.Les persones que rebran aquests ajuts de la Generalitat són fonamentalment les que cobren pensions no contributives perquè van treballar però no van cotitzar els 15 anys requerits per la Seguretat Social, les persones vídues i també les que cobren prestacions molt baixes, com ara, de l’antiga Assegurança obligatòria de vellesa i invalidesa (SOVI), del Fons d’assistència social (FAS) o del Fons de la Llei d’integració social de minusvàlids (LISMI).Segons preveu la nova Llei, els ajuts s’han de pagar a l’efecte de l’1 de gener de 2006 i aquests endarreriments s’hauran de fer efectius abans del 31 de desembre de 2007, en paral·lel als pagaments de l’any en curs. Davant del fort impacte econòmic que implica aquesta llei per als pressupostos de la Generalitat, la seva aplicació es farà de forma progressiva. Així, aquest primer any s’ha fixat com a renda de referència per establir el dret a cobrar complement i calcular-ne l’import, el 75% de l’índex de referència, o sigui, 5.352,9 € l’any (382,35 € al mes). Això vol dir que tota persona que tingui uns ingressos per sota d’aquest valor tindrà dret a un complement fins a arribar a aquest mínim. L’objectiu és que aquest IRS vagi augmentant progressivament en els anys vinents fins a arribar al 100% l’any 2010.Els que cobren pensions no contributives passaran a cobrar entre 85 i 87 € més al mes. El membres del

col·lectiu del SOVI cobraran uns 60 € mensuals més. El grup més beneficiat immediatament serà el de les persones que reben les pensions del FAS i de la LISMI, que ara passaran a cobrar 271 € més al mes.També uns 550 joves extutelats treuen profit d’aquesta nova llei. Dels 240 € mensuals que cobraven fins ara, l’any que ve passaran almenys a 607 € al mes. Podran rebre l’ajut fins als 21 anys. A més, les famílies que acullin un menor tutelat rebran una prestació de com a mínim 320 €. Diverses ONG calculen que el 18,6% de la població catalana viu en la pobresa i que la Llei de prestacions socials permetrà que en el 2010 el percentatge de persones pobres hagi baixat al 14%, la mitjana de la Unió Europea.

Pensions no contributives

+ 85-87 ¤SOVI

+ 60 ¤FAS I LISMI

+ 271 ¤Joves extutelats

+ 367 ¤

Increment mensual dels ajuts 2007

18

COM ES POT TENIR LA TDT?Per accedir a la TDT hem de seguir tres passos molt senzills:

Comprovar si tenim cobertura, és a dir, si rebem el senyal digital terrestre en la nostra àrea. La informació més completa i actualitzada la proporcionen els instal·ladors habilitats per la Generalitat de Catalunya.

Adaptar la instal·lació de l’antena per rebre les emissions digitals. La TDT es rep a través de la mateixa antena de televisió convencional que tenim a casa. Per tant, no és necessari instal·lar una nova antena, però si que s’han de dur a terme unes adaptacions. És important avisar un instal·lador habilitat per la Generalitat de Catalunya.Per a les d’antenes individuals, no cal cap adaptació específica. A les antenes col·lectives és necessari afegir els nous mòduls amplificadors dels canals digitals. En aquest cas els veïns s’hauran de dirigir al seu president de comunitat o a l’administració de finques perquè avisi un instal·lador degudament habilitat.

Adquirir un receptor de TDT, que pot ser de diversos tipus:Descodificador o Set-Top-Box (STB), que és un aparell que es connecta al nostre televisor analògic convencional.Televisor Digital Integrat, que és un televisor que ja incorpora el receptor digital i permet rebre la TDT, a més de la TV analògica convencional.Targeta sintonitzadora de TDT per a ordinador, la qual pot ser interna o es pot connectar a l’equip a través d’un port USB.En qualsevol dels tres casos cal exigir que el dispositiu porti el segell DVB (Digital Video Broadcasting), que garanteix la compatibilitat amb la TDT, i que incorpori l’estàndard MHP (Multimedia Home Platform), per accedir a serveis i continguts interactius.Com que n’hi ha de molts preus i amb diferents característiques, es recomana, en tot cas, consultar les característiques tècniques del receptor amb el distribuïdor habitual.

La Televisió Digital Terrestre (TDT) ja és aquí i té molts avantatges: és una televisió nova, atractiva i accessible a tothom. Un cop s’han completat els tres passos per adaptar-s’hi, no cal pagar cap quota de subscripció per veure els 40 canals que aviat tindrà. A Catalunya la TDT es va desplegant per zones de manera progressiva. A finals del 2009 estarà totalment implantada.

Televisió Digital Terrestre40 canals gratuïts

QUINS AVANTATGES TÉ LA TDT?Més canals, d’entrada més del doble dels d’ara.Millor qualitat de la imatge i del so.Serveis interactius a través del nostre comandament a distància.

123

QUANT COSTA LA TDT?Una vegada fetes les adaptacions tècniques, la recepció de la TDT en obert no té cap cost.

1

2

3

19

QUINS CANALS S’HI PODEN VEURE?La TDT permet que hi hagi més canals. Actualment ja hi ha més de 20 canals de programació, entre els de sempre i els nous canals que només es poden veure en TDT. A Catalunya, ben aviat podrem veure fins a 40 canals de TDT.

ANALÒGICA DIGITALTERRESTRE

TVE 2 5

ANTENA 3 1 3

TELE 5 1 3

CUATRO 1 3

VEO TV 0 2

NET TV 0 2

LA SEXTA 1 2

TOTAL 6 20

ANALÒGICA DIGITALTERRESTRE

TVE 3 2 8

TD 8 1 4

TOTAL 3 12

QUÈ SÓN ELS SERVEIS INTERACTIUS?Amb la TDT, el teleespectador troba també aplicacions i serveis inter-actius a tots els canals. A través del comandament a distància i d’una manera molt senzilla, pot: • Obtenir informació (programació, notícies) • Consultar estadístiques (per exemple, esportives, durant els partits

de futbol) • Participar en concursos i enquestes • Escoltar la ràdio amb qualitat de so digital

Ben aviat, la interactivitat permetrà que els ciutadans accedeixin d’una manera directa a determinats serveis, com per exemple: • Tràmits administratius • Serveis mèdics (demanar hora, consultar llistes d’espera) • Borses de treball • Compres de tota mena • Informació meteorològica o de la borsa • Jocs i passatemps

20d’àmbit estatal

8de locals*

12d’auto-nòmics

* variaran en funció de les zones

ATENCIÓ

Només les empreses instal·ladores de telecomunicacions

registrades per la Generalitat de Catalunya tenen la

competència i l’autorització adequades per realitzar

aquestes actuacions. Els instal·ladors habilitats per

la Generalitat de Catalunya disposen d’un carnet

per acreditar-se. El registre d’instal·ladors de

telecomunicacions de la Generalitat es pot consultar per

comarca o municipi aquí: http://www6.gencat.net/stsi/ict/

Per a una informació més detallada dels principals

receptors en el mercat, podeu consultar les guies de

receptors TDT accessibles des del web: http://www.tdt.cat

TV AUTONÒMICA

TV ESTATAL

20

Proposta d’ampliació del Parc d’AigüestortesEl Departament de Medi Ambient i Habitatge ha presentat la proposta d’ampliació del Parc Natural d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici amb què es pretén, a més de doblar el nombre d’hectàrees del parc, enfortir-ne la protecció. El futur parc passaria d’incloure dos municipis a incloure’n vuit, amb espais singulars com ara Colomers i Saboredo i els estanys de Capdella. El perímetre exclou la part sud-est de la vall de Boí –Taüll i la vall Fosca i la vall de Filià, on l’anterior govern va aprovar un projecte per fer-hi una estació d’esquí. L’ampliació del parc doblarà la superfície actual, que és de 13.901 hectàrees, i ha estat condicionada per la importància d’alguns dels hàbitats, com ara les avetoses, els estanys d’alta muntanya i les torberes. A més d’Espot i la Vall de Boí, que ja hi eren, els municipis següents també tindran part del terme dins el parc natural: Alt Àneu, la Torre de Cabdella, Naut Aran, Sort, Vielha e Mijaran i Vilaller. D’altra banda, les noves zones que quedaran incloses en la zona perifèrica de protecció (ZPP) són: Solà Espot, Gelada, planes de Son, riu Mulleres Taüll, Llessuí, Escobediesso, Nere, Valarties, Aiguamòg, Ruda, Enviny, serra de Rei-Bony d’Arquer i la boca sud del túnel de Vielha. En aquesta zona perifèrica els usos ramaders i turístics podran continuar, però sota la regulació que determini Medi Ambient per tal de no perjudicar els espais naturals.

21

Consulta els resultats awww.gencat.cat

El dimecres 1 de novembre de 2006 se celebren eleccions al Parlament de Catalunya. El Parlament representa el poble de Catalunya i per això és la institució més important de la Generalitat. Està format per una sola cambra amb 135 diputats.A les eleccions al Parlament de Catalunya poden votar tots els ciutadans i ciutadanes majors d’edat empadronats a qualsevol municipi de Catalunya. Són majors d’edat totes les persones que ja tenen 18 anys o que els fan el mateix dia de la votació. Per poder votar, a més, és necessari estar inscrit en el cens electoral. Les delegacions provincials de l’Oficina del Cens Electoral tenen disponible el cens actualitzat de forma permanent. Es poden fer consultes sempre que es vulgui a través d’aquestes oficines, dels ajuntaments i dels consolats. Abans de qualsevol procés electoral els ajuntaments i els consolats exposen al públic les llistes del cens electoral durant vuit dies (en aquesta ocasió, entre els dies 14 i 21 de setembre).

ParlamentL’integren 135 diputats/es, que es reparteixen per circumscripcions de la manera següent:

Eleccions al Parlament de Catalunya

Lleida15

Tarragona18

Barcelona85

Girona17

Qui pot votar?

18 anys

Empadronat/ada

a Catalunya

Inscrit/a al cens

electoral

1

2

3

Sóc al cens electoral?Es pot consultar sempre: ajuntaments, consolats, delegacions provincials de l’Oficina del Cens ElectoralDel 14 al 21 de setembre: llistats exposats als ajuntaments

1Vot per correu fins al 22 d’octubre

Presentar-se amb el DNI en

qualsevol oficina de Correus

(data límit 22 d’octubre)

i sol·licitar un certificat

d’inscripció en el cens

(a les oficines ja tenen els

impresos preparats).

2Al domicili es rebrà el certificat

sol·licitat, juntament amb les

paperetes dels diferents partits,

el sobre de votació i un sobre

adreçat al president de la mesa

on li correspon votar, a més d’un

full explicatiu del procediment

que cal seguir.

3 Escollir la papereta de vot,

introduir-la en el sobre de

votació, tancar-lo i introduir-lo,

juntament amb el certificat, en

el sobre adreçat al president de

la mesa.

4Anar a Correus (data límit, 28

d’octubre) i enviar el sobre per

correu certificat (sense cap

cost).

22

Per què els joves no s’independitzen abans? Per què es queden a casa dels pares fins a edats tan avançades? Potser és que el món actual no els ho posa gaire fàcil per formar-se i per trobar habitatge i feines remunerades com cal? En qualsevol cas, es tracta d’un problema que afecta a la pràctica totalitat dels joves i també a les seves famílies.Per tal de facilitar l’emancipació dels joves, el Govern ha aprovat un programa de crèdits en unes condicions molt avantatjoses. S’han establert tres línies de crèdit dedicades a l’habitatge, els estudis i l’ocupació. Tots tres tipus són compatibles, és a dir, que es poden demanar simultàniament. Es tracta de crèdits concedits per determinats bancs amb les característiques habituals dels crèdits de mercat però amb les particularitats següents:• La Generalitat de Catalunya actua

com a avaladora del/de la jove davant les entitats financeres, facilitant l’accés a aquests crèdits.

• Els crèdits d’emancipació no estan incrementats amb cap tipus de comissió.

• Els interessos són més baixos que els del mercat.

Tota la informació a: www.gencat.cat/joventut

CRÈDITS PER A L’EMANCIPACIÓ DELS JOVES

CoberturaDespeses derivades de la posada en funcionament d’un projecte empresarial de nova creació amb una antiguitat màxima d’un any o bé, amb caràcter excepcional, d’ampliació de l’àmbit de negoci

Límit màxim cal negociar-lo, segons el projecte

Termini màxim cal negociar-ho, segons el projecte

Carència màxima cal negociar-la, segons el projecte

Sol·licitudServei de Creació d’Empreses de la Generalitat

Crèdits per crear empreses

Edatentre 18 i 35 anys

Residència mínima a Catalunya

2 anys

Condicions bàsiques

23

Vull rebre (sense cap cost) un exemplar del nou Estatut d’autonomia de Catalunya de 2006 Nom i cognom ...........................................................................................Carrer ........................................................................ Núm. .......................Codi postal ................. Població .............................................................

Indiqueu en quina llengua el voleu: Català Castellà Aranès Euskera Gallec

Voleu tenir el nou Estatut a casa vostra?

No us costarà res. Us el portarem a domicili.(Primera edició oficial del text aprovat pels ciutadans de Catalunya en el referèndum del 18 de juny. 160 planes, 14,5 x 20,5 cm, amb il·lustració d’Antoni Tàpies a la coberta.)És molt senzill:Truqueu al 012 i demaneu-lo.O bé entreu al web www.gencat.cat/nouestatuti deixeu les vostres dades.També el podeu demanar per correu.Ompliu la butlleta amb les vostres dades i envieu-la a:Direcció General d’Atenció CiutadanaApartat de Correus 235, 08080 Barcelona

Cobertura Despeses inicials per accedir a un habitatge de compra o lloguer (fiances, mobiliari, comissions, etc.)

Límit màxim: 15.000 €Terminis: 5, 7 o 10 anysCarència: 1 anySol·licitud: Xarxa de Borses Joves

Crèdits per a l’habitatge

CoberturaDespeses derivades d’una ampliació d’estudis de grau superior (màsters, postgraus i doctorats)

Límit màxim: 30.000 €Termini màxim: 10 anysCarència màxima: 5 anysSol·licitud: Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR)

Crèdits per a la formació

D’acord amb la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre, de protecció de dades de caràcter personal, us informem que les dades que voluntàriament ens faciliteu mitjançant aquesta butlleta seran utilitzades amb l’única finalitat de fer-vos arribar un exemplar de l’Estatut d’autonomia 2006 i que seran objecte de protecció d’acord amb la dita Llei.

L’Estatut de 2006 ja és vigentEl nou Estatut de Catalunya, que va ser aprovat en referèndum per la ciutadania el mes de juny, va entrar en vigor el 9 d’agost passat. El Govern l’està començant a desplegar mitjançant successius decrets, el primer dels quals estableix la reconversió de l’actual delegació del Govern

de la Generalitat a Brussel·les en delegació de la Generalitat davant la Unió Europea. Catalunya esdevé així la primera comunitat autònoma de l’Estat que disposa d’una delegació oficial davant la Unió Europea, com preveu expressament el seu Estatut d’autonomia. Podeu consultar el text complet de l’Estatut 2006 a: www.gencat.cat/nouestatut

Índex

Una completa xarxa de salut sempre al vostre servei 3

Per millorar la salut 4

Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran 6

Regió Sanitària Lleida 7

Regió Sanitària Camp de Tarragona 9

Regió Sanitària Terres de l’Ebre 12

Regió Sanitària Girona 13

Regió Sanitària Catalunya Central 16

Regió Sanitària Barcelona 19

Els hospitals de la xarxa hospitalàriad’utilització pública de Catalunya 28

Adreces corporatives 30

Els centres estan ordenats, dins de cada regiósanitària, per comarques, poblacions i nom del centre, seguint l’ordre alfabètic.

Podeu fer-nos arribar els vostres comentaris a centres@catsalut.net.

Sigles

CAC Centre d’atenció continuada

CAP Centre d’atenció primària

CUAP Centre d’urgències d’atenció primària

EAP Equip d’atenció primària

SOU Servei ordinari d’urgències

PIUC Pla integral d’urgències de Catalunya

XHUP Xarxa hospitalària d’utilització pública

Més informació

Podeu consultar aquesta informació amb dadesactualitzades al web www.gencat.cat/catsalut i altelèfon 902 111 444 Sanitat Respon.

Informació tancada el 10 de novembre de 2006.

Lleida

Barcelona

Terresde l’Ebre

CatalunyaCentral

Camp deTarragona

Girona

Alt Pirineui Aran

El sistema de salut del nostre país posa a disposició de tota la ciutadania unconjunt de centres assistencials amb recursos i professionals per atendre-usde la manera més adequada. A Catalunya, tothom té accés a aquestsrecursos amb la targeta sanitària, que també serveix per assignar-vos elvostre centre d’atenció primària (CAP) i els professionals que us hi atendran.

Altres recursos per a l’atenció urgent

En aquesta guia també trobareu els centres méspròxims que disposen d’atenció continuada perpoder cobrir les urgències fora de l’horari habitualdels CAP i consultoris locals, sobretot a les nits i elsdies festius.

Recordeu que al telèfon 061 també us poden ajudara resoldre un problema de salut que es presenta

d’imprevist. La persona que us atendrà al telèfon usaconsellarà com actuar: us derivarà a un centresanitari, us enviarà un professional o posarà enmarxa una ambulància o un altre transport sanitariper traslladar-vos, si cal, a un hospital.

Adreceu-vos per iniciativa pròpia als serveisd’urgències dels hospitals només si es tracta d’unaurgència rellevant. Molts problemes de salut, encaraque es presentin d’imprevist o siguin petitesurgències, poden ser atesos pels professionals del’atenció primària als CAP, als consultoris locals o alscentres d’atenció continuada. Fent un bon ús de lesurgències hospitalàries, aconseguirem que quinecessiti una atenció immediata es trobi un serveisense aglomeracions i pugui ser ben atès ambrapidesa.

3

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

Els CAP i els consultoris locals

És al CAP on us heu d’adreçar en primer lloc quanus cal atenció sanitària. Els més de 400 CAP deCatalunya tenen uns horaris molt amplis i també hipodeu sol·licitar una visita dels professionalssanitaris al vostre domicili si el vostre estat de salutno us permet anar al CAP.

Als pobles més petits hi ha els consultoris locals,amb uns horaris d’atenció que solen ser mésreduïts.

En aquesta guia trobareu tots els CAP iconsultoris locals de Catalunya, més de 1.200centres amb uns professionals que us ajuden a tenircura de la vostra salut. Aquests són els centres onus heu d’adreçar en primer lloc (en persona otrucant-hi) quan necessiteu ser atesos per unproblema de salut imprevist.

Per les seves dimensions i horaris més reduïts, elsconsultoris locals poden estar vinculats a un CAP ons’han de fer determinades gestions (demanar citaprèvia, programar visites als especialistes...), proves(proves diagnòstiques, extraccions de sang...) o

activitats deprevenció i demillora de la salut(sessionsinformatives,activitat física,seguiment demalaltiescròniques...).

Hi ha consultorislocals quegairebé tenen les dimensions i els recursos d’unCAP i d’altres que no fan horari continuat, per laqual cosa no és aconsellable acudir-hi sense sabersi estaran oberts o si us hi podran atendre. La majorpart dels consultoris locals tenen un telèfon decontacte. En el cas dels consultoris sense telèfon,truqueu al CAP de referència. En aquest sentit, lainformació d’aquesta guia recull per primera vegadatots els consultoris locals i us permet disposar d’unrecull exhaustiu dels centres de salut.

Una completa xarxa de salut sempre al vostre servei

Per millorar la salut

4

Gui

a d

e la

sal

ut

Un telèfon que us ajudarà les 24 hores: 902 111 444

El telèfon de Sanitat Respon 902 111 444 dónainformació en diferents idiomes sobre qualsevolqüestió relacionada amb la salut i els serveissanitaris:

• On anar en cas de malaltia.

• Tots els centres de salut, consultoris locals i altrescentres sanitaris de Catalunya.

• Les farmàcies.

• Tràmits relacionats amb les prestacions i elsserveis sanitaris.

• Consells de salut.

• Consultes sobre medicaments.

• Mesures de prevenció (vacunacions, viatges apaïsos estrangers, consells de salut...).

• Què cal si marxem fora de Catalunya.

I també, en molts centres, és el telèfon on cal trucarper programar les visites al metge de capçalera, alpediatre i a la infermera. En aquesta revista elstrobareu ben indicats.

Compteu sempre amb els professionals de la salut

Moltes malalties o petits problemes de salut, comels refredats i la grip, es poden tractar sensenecessitat de visita mèdica si no hi ha altrescomplicacions. Si teniu dubtes, sempre podeu trucaral vostre centre i consultar el personal mèdic o

d’infermeria que us atén habitualment. Les farmàcies també són un punt de consultasanitària on us aconsellaran, com també al telèfonde Sanitat Respon 902 111 444.

Prepareu-vos per a les malalties de l’hivern: refredats, grip i pneumònies

Per als refredats no hi ha cap vacuna ambeficiència provada. Cal tractar els símptomes (mocs,nas tapat, mal de coll i de cap, tos, ulls plorosos)per alleugerir-los.

La grip es caracteritza per febre, esgarrifances, malde cap, dolors musculars, prostració i tos intensa ipersistent. Pot provocar diarrees, nàusees i vòmits(sobretot en nens). La vacuna de la grip esrecomana a les persones que tenen 60 anys o més,les internades en institucions, els adults, joves i nensque pateixen malalties pulmonars, les persones ambmalalties cardíaques cròniques, els diabètics, elsmalalts renals, les embarassades i els malalts desida o d’altres immunodeficiències.

Per al refredats i la grip seguiu aquests consells:

• Renteu-vos sovint les mans.

• Feu servir mocadors d’un sol ús per mocar-vos iper cobrir-vos la boca quan tossiu o esternudeu.Llenceu-los en una bossa i lligueu-la.

• Ventileu bé l’habitació.

• Feu repòs.

• Beveu molts líquids: aigua, sucs, brous oinfusions.

• No hi ha cap medicament que curi la grip ni elrefredat, però n’hi ha alguns, com ara elparacetamol, que ajuden a millorar el mal de cap,la febre i les altres molèsties. Els antibiòtics nocuren ni el refredat ni la grip.

• No fumeu.

• Estoveu les mucositats amb dutxes d’aigua calentao amb sèrum fisiològic o aigua amb sal al nas.

• Eviteu tossir i escurar-vos el coll, ja que irriteu mésla gola. Per a la irritació de la gola van bé elscaramels sense sucre.

• No deixeu de fer cap tractament dels que seguiuhabitualment.

Les pneumònies o pulmonies són malaltiesinfeccioses causades per diferents bacteris queafecten els pulmons, i a diferència dels refredats elseu diagnòstic i tractament han d’estar supervisatsper un metge. Per prevenir una part d’aquestespenumònies es disposa d’una vacuna, la qual nos’ha de repetir cada any. Es recomana que se’nvacunin les persones que tinguin 60 anys o més i lespersones que pertanyen a grups de risc (personesgrans, les que tenen malalties pulmonars icardíaques cròniques, les que pateixen insuficiènciarenal, diabetis i malalties que produeixenimmunodeficiències, com ara la sida, i els nens).

5

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

Adopteu un estil de vida saludable sense tabac, alcohol ni drogues

Amb les drogues i altres substàncies addictives iestimulants no hi ha consum sense risc. En elsjoves, és important reforçar-los les actituds socialscontràries al consum d’aquestes substàncies,oferint-los informació objectiva sobre els seus

efectes i conseqüències negatius, alhora que se’lsfacilita l’adopció de conductes saludables is’emfasitzen els beneficis individuals i socials de noconsumir-ne.

Gaudiu d’una alimentació saludable des de la infància

Uns bons hàbits alimentaris des de la infància podenafavorir un òptim estat de salut, així com prevenirtrastorns i malalties en l’edat adulta (obesitat,diabetis, hipertensió arterial, malaltiescardiovasculars...). L’alimentació hade ser ben variada i satisfactòria,però sempre adequada a lesnecessitats de cadascú segonsl’edat, la complexió ocorpulència, el tipus i quantitatd’activitat diària, etc. Ésimportant el repartiment delsàpats al llarg del dia (entre 3 i5), amb especial atenció al’esmorzar.

En l’alimentació de cada dia hauríeu de:

• Potenciar el consum de fruites, verdures ihortalisses.

• Incloure amb més freqüència llegums i fruita seca.

• Prioritzar el consum de peix i moderar el de carns,amb l’ou com a alternativa.

• Tenir en compte que els aliments com el pa, lapasta, l’arròs i les patates són bàsics.

• Preferir l’oli d’oliva tant per cuinar com per amanir.

• Prioritzar l’aigua en comptes d’altres begudes.

Convertiu l’estil de vida actiu en un hàbit

La pràctica regular d’activitat física té molts efectespositius: ajuda a controlar el pes, redueix el risc depatir malalties cardiovasculars i diabetis en l’adult,prevé l’osteoporosi i la pressió arterial alta, millora laflexibilitat, el to muscular i la mobilitat de lesarticulacions. També contribueix al benestar generalamb la millora de l’estat d’ànim, la disminució delssímptomes d’ansietat i depressió, l’afavoriment de larelaxació i el son. Trieu activitats que us agradin iadapteu-les a la vostra edat, estat de salut icaracterístiques físiques.

Atenció amb els medicaments

Conserveu els medicaments de forma correcta: bentancats, en el seu envàs original i en un lloc fresc,sec i allunyat de la llum directa, o bé a la nevera siles instruccions així ho indiquen. I, sobretot, eviteul’automedicació, vigileu la data de caducitat i noacumuleu medicaments.

La farmaciola de casa

La farmaciola de casa ens ajuda per fer una primeracura en els petits accidents domèstics i ens permettenir a mà els medicaments per tractar símptomescom la febre o el dolor. Cal tenir-la fora de l’abastdels infants.

Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran

6

Gui

a d

e la

sal

ut

Alt Urgell

• CAP Oliana■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores

Girona, 825790 OLIANATel. 973 46 30 22

• Consultoris localsAlinyà 973 37 00 87Coll de Nargó 973 38 35 52Fígols 973 38 31 00Ogern 973 46 27 79Organyà 973 38 20 99Peramola 973 47 02 72Tragó 973 38 70 45

• CAP La Seu d’Urgell■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores

Pg. Joan Brudieu, 825700 LA SEU D’URGELLTel. 973 35 04 70

• Consultoris localsAdrall 973 38 70 60Alàs 973 36 06 45Arfa 973 38 70 45Arsèguel 973 38 40 92Bescaran 973 35 04 58Castellciutat 973 35 17 14Estamariu 973 35 14 57Montan de Tost 973 38 71 05Montellà i Martinet

973 51 51 32Montferrer 973 35 46 34Noves de Segre 973 38 73 21La Parròquia d’Hortó

973 38 70 45El Pla de Sant Tirs

973 38 70 45Sorribes 973 37 03 01Tuixén 973 37 00 39

Alta Ribagorça

• CAP El Pont de Suert■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesTel. 973 69 10 85Canaleta, s/n25520 EL PONT DE SUERTTel. 973 69 11 59

• Consultoris localsBarruera 973 69 40 25Boí 973 69 40 18Durro 973 69 40 18Erill la Vall 973 69 40 18Llesp 973 69 00 05Malpàs 973 69 00 05Senet 973 69 70 60Taüll 973 69 40 18Vilaller 973 69 70 60

Cerdanya

• CAP Bellver de Cerdanya■ Atenció continuada: 24 hores

Av. Pere Sicart, 1 (Torre de Sant Josep)25720 BELLVER DE CERDANYATel. 973 51 03 15

• Consultoris localsPrats i Sansor 972 89 17 51Prullans 973 51 09 63

• CAP Puigcerdà■ Atenció continuada: 24 hores

Pl. Santa Maria, 1 (Hospital de Puigcerdà)17520 PUIGCERDÀTel. 972 88 01 50

• Consultoris localsAlp 972 89 03 81Bolvir 972 88 17 86Fontanals de Cerdanya

972 89 01 96Ger 972 89 41 08Guils de Cerdanya 972 88 17 86Llívia 972 14 62 13Meranges 972 88 17 86

Pallars Jussà

• CAP Pobla de Segur■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores

Mare Güell, 125500 LA POBLA DE SEGURTel. 973 68 13 23

• Consultoris localsEspui 973 66 30 70La Pobleta de Bellveí

973 66 18 01Salàs de Pallars 973 67 60 30Senterada 973 66 17 79

• CAP Tremp■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores

Pl. Casimir Torrent, 225620 TREMPTel. 973 65 01 10

• Consultoris localsConques 973 66 43 96Figuerola d’Orcau 973 66 50 33Guàrdia de Tremp 973 65 17 95Isona 973 66 41 05Llimiana 973 65 07 73Orcau 973 66 40 08Palau de Noguera 973 65 00 05Puigcercós 973 65 20 36Sant Romà d’Abella 973 66 40 06Sant Salvador de Toló

973 66 41 00Suterranya 973 65 00 05Talarn 973 65 08 12Vilamitjana 973 65 26 26

Pallars Sobirà

• CAP Sort■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesTel. 973 62 01 63Camí de la Cabanera, 125560 SORTTel. 973 62 14 65

• Consultoris localsAinet de Besan 973 62 43 34Alins 973 62 43 85Araós 973 62 43 88Àreu 973 62 44 05Espot 973 62 40 04Esterri d’Àneu 973 62 60 60Gerri de la Sal 973 66 20 08La Guingueta 973 62 65 55Lladorre 973 62 32 83Llavorsí 973 62 21 52Peramea 973 66 20 40Rialp 973 62 14 56Ribera de Cardós 973 62 32 65Tavascan 973 62 31 51Tírvia 973 62 20 74

Val d’Aran

• CAP Vielha■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesTel. 973 64 14 09

Espitau, s/n25530 VIELHA E MIJARANTel. 973 64 00 04973 64 00 06

• Consultoris localsArres 973 64 26 94Arties 973 64 28 47Bausen 973 64 82 29Es Bòrdes 973 64 20 39Bossòst 973 64 82 11Canejan 973 64 82 29Les 973 64 82 29Salardú 973 64 58 18Vilamòs 973 64 82 29

Garrigues

• CAP Les Borges Blanques■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesSant Pere, 6325400 LES BORGESBLANQUESTel. 973 14 20 29

973 14 20 33Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsL’Albagés 973 12 11 56L’Albi 973 17 50 56Arbeca 973 16 03 75Castelldans 973 12 01 55Cervià de les Garrigues

973 17 81 24El Cogul 973 12 03 67L’Espluga Calba 973 15 60 05La Floresta 973 14 22 74Fulleda 973 15 61 92Juneda 973 15 02 21Els Omellons 973 15 62 98La Pobla de Cérvoles

973 17 60 28Tarrés 973 17 56 20El Vilosell 973 17 52 66Vinaixa 973 17 54 97

• CAP La Granadella■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesLa Pobla, 7425177 LA GRANADELLATel. 973 13 32 07

973 13 35 00 (urg.)Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsBellaguarda 973 12 40 46Bovera 973 13 35 12Granyena de les Garrigues

973 13 63 77Juncosa 973 12 80 90Llardecans 973 13 02 88El Soleràs 973 13 36 28Els Torms 973 12 81 13

Noguera

• CAP Artesa de Segre■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesÀngel Guimerà, 625730 ARTESA DE SEGRETel. 973 40 21 96

973 40 00 11Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsAlentorn 973 40 12 48Alòs de Balaguer 973 40 12 48Baldomar 973 40 00 13Vilanova de Meià 973 41 50 08

• CAP Balaguer■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesÀngel Guimerà, 2225600 BALAGUERTel. 973 44 77 14

973 44 60 28Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsÀger 973 45 50 13Agulló 973 45 50 13L’Ametlla del Montsec

973 45 50 13Les Avellanes 973 45 40 04Bellcaire d’Urgell 973 58 62 49Bellmunt d’UrgellButsènit de Montgai

973 43 01 07Camarasa 973 42 03 41Castelló de Farfanya

973 42 81 33Cubells 973 45 90 00Foradada 973 40 00 95Gerb 973 44 60 99Menàrguens 973 18 02 13El Monestir de les Avellanes

973 43 80 06Montgai 973 43 01 07Os de Balaguer 973 43 80 03Penelles 973 61 04 43La RàpitaRubió 973 40 00 95Sant Llorenç de MontgaiSanta Linya 973 45 41 28La Sentiu de Sió 973 42 40 83Tartareu 973 45 41 67Térmens 973 18 11 81La Torre de Fluvià 973 45 90 05Torrelameu 973 19 06 97Vallfogona de Balaguer

973 43 23 60Vilamajor 973 45 50 13Vilanova de la Sal 973 45 40 97

• CAP Ponts■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesCtra. de Lleida, 325740 PONTSTel. 973 46 10 00Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCabanabona 973 46 00 48Gualter 973 46 08 84Oliola 973 46 21 13Sanaüja 973 47 60 66Vilanova de l’Aguda 973 46 09 27

Segarra

• CAP Cervera■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesAv. Duran i Sampere, s/n25200 CERVERATel. 973 53 10 48

973 53 25 29Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsL’Ametlla de Segarra

973 53 12 37Bellmunt 649 013 511Bellveí 607 190 443El Canós 607 190 443Castellnou d’Oluges

607 418 731Civit 649 013 511Concabella 607 190 443Estaràs 973 55 63 88Gramuntell 973 54 00 01Granyena de Segarra

973 55 14 26La Guàrdia Lada 616 412 352Hostafrancs 607 190 443Ivorra 607 418 731El Llor 607 190 443Massoteres 973 55 14 26Montoliu de Segarra

973 53 12 62Les Oluges 607 418 731Sant Antolí i Vilanova

973 54 01 00Sant Guim de Freixenet

973 55 64 64Sant Guim de la Plana

609 805 259Sant Ramon 973 52 41 45Sedó 607 190 443Talavera 973 54 01 01Tarroja de Segarra 973 52 01 00Torrefeta 607 190 443Vilagrasseta 616 412 352

• CAP Guissona■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesRambla dels Segadors, 5725210 GUISSONATel. 973 55 12 00Cita prèvia 902 111 444

Pla d’Urgell

• CAP Mollerussa■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesCtra. de Miralcamp, s/n25230 MOLLERUSSATel. 973 71 11 64

973 71 10 71Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsEls Alamús 973 19 91 89Els Arcs 973 56 52 78Barbens 973 71 80 38Bell-lloc d’Urgell 973 71 72 00Bellvís 973 71 61 29Castellnou de Seana

973 33 71 67Fondarella 973 71 17 90Golmés 973 60 15 01Ivars d’Urgell 973 58 06 50Linyola 973 71 43 24Miralcamp 973 60 08 00El Palau d’Anglesola

973 71 09 74El Poal 973 56 56 60Puiggròs 973 14 08 02Sidamon 973 56 00 28Torregrossa 973 17 03 56Vallverd 973 58 04 29Vilanova de Bellpuig

973 32 43 53Vila-sana 973 71 00 43

Segrià

• CAP Alcarràs■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesDavant, s/n25180 ALCARRÀSTel. 973 79 57 25

973 79 16 35Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsSoses 973 79 75 04Torres de Segre 973 79 63 31

• CAP Almacelles■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesMelcior de Guàrdia, s/n25100 ALMACELLESTel. 973 74 20 20Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsGimenells 973 74 82 49El Pla de la Font 973 74 82 46RaimatSucs 973 74 84 15

• CAP Almenar■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesEscoles, s/n25126 ALMENARTel. 973 77 02 18Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsAlfarràs 973 76 11 36Algerri 973 42 60 27Alguaire 973 75 71 77Ivars de Noguera 973 76 13 70

Regió Sanitària Lleida

7

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

• CAP Balafià-Pardinyes-Secà de Sant Pere■ De dilluns a divendres de 8 del matí a 8 del vespre i dissabtes de 9 del matí a 3 de la tarda. Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de FerranAv. de l’Alcalde Recasens, s/n25005 LLEIDATel. 973 23 06 35Cita prèvia 973 700 900

902 111 444

• CAP Bordeta-Magraners■ De dilluns a divendres de 8 del matí a 8 del vespre i dissabtes de 9 del matí a 3 de la tarda. Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de FerranD’en Boqué, s/n25001 LLEIDATel. 973 21 14 77

973 21 20 13Cita prèvia 973 700 900

902 111 444

• CAP Cappont■ EAP Cappont: atenciócontinuada de 8 del matí a8 del vespre (de dilluns divendres) i de 8 del matí a3 de la tarda (dissabtes).Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de FerranMarquès de Leganés, s/n25001 LLEIDATel. 973 21 01 75

973 20 81 15Cita prèvia 973 700 900

902 111 444

■ EAP Lleida Rural Sud:atenció continuada del’EAP, 24 hores. Tel. 973 14 20 29 o 973 14 20 33

Consultoris localsAlbatàrrec 973 72 01 11Alcanó 973 13 62 04Alfés 973 13 60 05Artesa de Lleida 973 16 72 91Aspa 973 12 20 77Montoliu de Lleida 973 72 04 89Puigverd de Lleida 973 16 75 17Sarroca de Lleida 973 12 60 20Sudanell 973 25 82 14Sunyer 973 13 61 55Torrebesses 973 12 63 12

• CAP Eixample■ De dilluns a divendres de 8 del matí a 8 del vespre i dissabtes de 9 del matí a 3 de la tarda. Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de FerranBalmes, 425006 LLEIDATel. 973 28 09 57Cita prèvia 973 700 900

902 111 444

• CAP Rambla de Ferran■ De dilluns a divendres de 8 del matí a 8 del vespre i dissabtes de 8 del matí a 3 de la tarda. Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de FerranRambla de Ferran, 4425007 LLEIDATel. 973 72 53 80Cita prèvia 973 700 900

902 111 444

• Centre d’Urgènciesd’Atenció Primària.CUAP Rambla de Ferran■ De dilluns a divendresde 7 de la tarda a 8 delmatí; dissabtes de 3 de latarda a 8 del matí idiumenges i festius 24horesRambla de Ferran, 4425007 LLEIDATel. 973 22 15 16

• CAP Ronda 1■ De dilluns a divendres de 8 del matí a 8 del vespre i dissabtes de 9 del matí a 3 de la tarda. Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de FerranGran Passeig de Ronda, 3025003 LLEIDATel. 973 28 15 67Cita prèvia 973 700 900

902 111 444

• CAP Ronda 2■ De dilluns a divendres de 8 del matí a 8 del vespre.Fora d’aquest horaril’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de FerranGran Passeig de Ronda, 52(baixos)25003 LLEIDATel. 973 26 08 59Cita prèvia 973 700 900

902 111 444

• CAP Santa Maria■ De dilluns a divendres de 8 del matí a 8 del vespre. Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de FerranAv. Alcalde Rovira Roure, 4425198 LLEIDATel. 973 72 73 96Cita prèvia 973 700 900

902 111 444

■ EAP Lleida Rural Nord:atenció continuada del’EAP, 24 hores. De dillunsa divendres, de 8 delmatí a 3 de la tarda en elseu consultori

• Consultoris localsAlbesa 973 18 60 08Alcoletge 973 19 60 40Alpicat 973 73 61 04Benavent de Segrià

973 77 75 80Corbins 973 19 10 06La Portella 973 18 62 20Rosselló 973 73 28 20Torrefarrera 973 75 00 28Torre-serona 973 75 03 47Vilanova de la Barca

973 19 12 03Vilanova de Segrià

973 77 75 23

• CAP Seròs■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesRicard Vinyes, 825183 SERÒSTel. 973 78 03 28Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsAitona 973 79 46 36Almatret 973 13 80 38La Granja d’Escarp 973 78 20 90Maials 679 486 031Massalcoreig 973 79 37 48

Urgell

• CAP Agramunt■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesVerge del Socor, s/n25310 AGRAMUNTTel. 973 39 06 35973 39 20 20Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsBellver d’Ossó 973 39 07 90Castellnou d’Ossó 973 39 20 90La Donzell d’Urgell

973 39 00 57Mafet 973 39 00 57Montclar 973 40 03 23Montfalcó d’Ossó 973 39 07 90Mont-roigOssó de Sió 973 39 07 90

Les Pallargues 973 55 41 29Pradell de Sió 973 39 08 31Preixens 973 39 02 22Puigverd d’Agramunt

973 39 10 68Les Ventoses 973 39 23 76

• CAP Bellpuig■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesDiputació, s/n25250 BELLPUIGTel. 973 33 71 57Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsBelianes 973 33 11 60Llorenç de Rocafort 973 33 02 86Maldà 973 33 11 22Els Omells de na Gaia

973 33 02 65Preixana 973 32 10 37Rocafort de Vallbona

973 33 01 32Rocallaura 973 33 11 83Sant Martí de Maldà

973 33 10 96Seana 973 71 83 59Vallbona de les Monges

973 33 07 36

• CAP Tàrrega■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesSalvador Espriu, s/n25300 TÀRREGATel. 973 31 08 52

973 50 10 48Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsAltet 973 31 16 08Anglesola 973 30 82 54Castellserà 973 61 00 56Ciutadilla 973 30 32 46Claravalls 973 33 30 36La Figuerosa 973 31 16 08La Fuliola 973 57 06 97La Guàrdia 973 57 02 33Guimerà 973 30 35 10Mas de Bondia 973 34 80 46Montornès de Segarra

973 34 80 46Nalec 973 30 31 29Santa Maria de Montmagastrell

973 31 16 08El Talladell 973 31 16 08El Tarròs 973 57 02 33Tornabous 973 57 03 44Verdú 973 34 81 22Vilagrassa 973 50 03 74

8

Gui

a d

e la

sal

ut

9

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

Alt Camp

• CAP Alcover■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesFonts del Glorieta, s/n43460 ALCOVERTel. 977 76 06 90

• Consultoris localsEl Milà 977 63 73 97Mont-ral 977 76 01 49La Riba 977 87 63 62Vilaverd 977 87 60 70

• CAP Doctor Sarró Roset■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del matí a 8 delvespre (de dilluns a divendres) i de 9 del matí a 5 de la tarda (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al Pius Hospital de Valls Vallvera, 843800 VALLSTel. 977 60 11 10Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsLa Masó 977 63 75 41Picamoixons (Valls) 977 60 38 13Vallmoll 977 63 71 96

• CAP Vila-rodona■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del matí a 10de la nit (tots els dies). Forad’aquest horari l’atenciócontinuada es realitzamitjançant guàrdialocalitzable: tel. 977 63 87 10Pl. Arbres, 743814 VILA-RODONATel. 977 63 90 19

• Consultoris localsAlió 977 60 38 59Bràfim 977 62 01 05Cabra del Camp 977 63 12 92Figuerola del Camp

977 63 12 88La Joncosa de Montmell

977 68 92 10Masllorenç 977 62 82 98Montferri 977 62 04 78Nulles 977 61 23 94El Pla de Santa Maria

977 63 12 69Les Pobles 977 63 83 94El Pont d’Armentera

977 63 82 00Puigpelat 977 60 22 40Querol 977 63 82 88Renau 977 62 05 32Rodonyà 977 62 82 74Santes Creus 977 63 83 10Vilabella 977 62 03 47

Baix Camp

• CAP Les Borges del Camp■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesAv. Font de les Escales, s/n43350 LES BORGES DEL CAMPTel. 977 56 01 15Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsL’Aleixar 977 81 51 06Alforja 977 81 63 67Arbolí 977 81 60 14Maspujols 977 81 56 36Riudecols 977 56 03 55Vilaplana 977 81 51 39

• CAP Gimbernat■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesPl. Ajuntament, 443850 CAMBRILSTel. 977 36 30 74

• Consultori localCasa del Mar 977 36 01 75

• CAP L’Hospitalet de l’Infant■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesCtra. de Móra, 13-1543890 L’HOSPITALET DEL’INFANTTel. 977 82 03 36

977 82 04 62

• Consultoris localsMasriudoms 977 82 40 37Vandellòs 977 82 40 21

• CAP Mont-roig del Camp■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesDr. Segarra, 3243300 MONT-ROIG DEL CAMPTel. 977 83 78 77

• Consultoris localsColldejou 977 83 72 87Miami Platja 977 81 08 58Pratdip 977 56 61 91Vilanova d’Escornalbou

977 83 75 19

• CAP Llibertat■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del matí a 9 delvespre (de dilluns a divendres) i de 8 del matí a 3 de la tarda (dissabtes).Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAC Ciutat de Reus al CAP Sant PereGeneral Moragues, 5243201 REUSTel. 977 32 84 19 (Reus 3)

977 77 29 58 (Reus 4)Cita prèvia 977 77 85 05

• Consultoris localsCastellvell del Camp

977 85 57 44Riera Miró 977 34 45 56Sant Josep Obrer 977 77 49 80

• CAP Marià Fortuny■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del matí a 9 del vespre (de dilluns a divendres) i de 8 del matí a 3 de la tarda (dissabtes).Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAC Ciutat de Reus al CAP Sant PereAstorga, s/n43205 REUSTel. 977 77 68 02

• CAP Sant Pere■ CAC Ciutat de Reus: 24 hores. Tel. 977 31 23 12Camí de Riudoms, 53-5543202 REUSTel. 977 77 85 11 (Reus 1)

977 77 85 12 (Reus 2)Cita prèvia 977 77 85 05

• CAP Riudoms■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesLa Sardana, 343330 RIUDOMSTel. 977 85 04 40

• Consultoris localsEls Arcs 977 36 95 72L’Argentera 977 83 40 70Botarell 977 82 61 30Duesaigües 977 83 44 17Montbrió del Camp

977 82 61 80Riudecanyes 977 83 40 50Vinyols 977 76 82 24

• CAP La Selva del Camp■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesEl Vilar, 243470 LA SELVA DEL CAMPTel. 977 84 57 17

• Consultori localAlmoster 977 85 56 46

Regió Sanitària Camp de Tarragona

Baix Penedès

• CAP L’Arboç■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesPl. Catalunya, 143720 L’ARBOÇTel. 977 67 15 88

• Consultoris localsBanyeres del Penedès

977 67 17 12Llorenç del Penedès

977 67 75 14Sant Jaume dels Domenys

977 67 88 16

• CAP Calafell■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesCtra. del Vendrell, s/n (alcostat de la Creu Roja)43820 CALAFELLTel. 977 69 14 18

• Consultori localSegur de Calafell 977 16 44 08

• CAP Cunit(Pertany a la Regió SanitàriaBarcelona, pàg. 23)

• CAP El Vendrell■ Atenció continuada: de 8.30 del matí a 9 del vespre (de dilluns a divendres).Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza a l’Hospital del VendrellTransversal, s/n43700 EL VENDRELLTel. 977 66 77 03

977 66 77 12

• Consultoris localsAlbinyana 977 68 70 75Bellvei 977 66 19 18La Bisbal del Penedès

977 68 87 24Coma-ruga 977 68 35 86Les Peces 977 68 76 98Santa Oliva 977 67 95 50

Conca de Barberà

• CAP Montblanc■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesAv. Jaume Llecha, s/n43400 MONTBLANCTel. 977 86 00 89Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsBarberà de la Conca

977 88 72 94BelltallBlancafort 977 89 20 88L’Espluga de Francolí

977 87 04 56Forès 977 89 03 11Passanant 977 89 27 01Pira 977 88 72 57Rocafort de Queralt

977 89 80 04Sarral 977 89 01 26Solivella 977 89 21 01Vallclara 977 86 92 21Vilanova de Prades

977 86 90 56Vimbodí 977 87 83 86

• CAP Santa Coloma de Queralt■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesSegarra, s/n43420 SANTA COLOMA DE QUERALTTel. 977 88 07 78

• Consultoris localsConesa 977 89 80 01Savallà del Comtat

977 88 01 37Vallfogona de Riucorb

977 88 00 00

Priorat

• CAP Cornudella■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del matí a 9 delvespre (de dilluns adissabte). Fora d’aquesthorari l’atenció continuadaes realitza mitjançantguàrdia localitzable:tel. 977 31 23 12Comte de Rius, 1043360 CORNUDELLA DEMONTSANTTel. 977 82 10 62Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCapafonts 977 86 81 13Escaladei 977 82 71 12La Febró 977 86 83 33La Morera de Montsant

977 82 71 12Poboleda 977 82 70 37Prades 977 86 84 15Ulldemolins 977 56 15 53

• CAP Falset■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesUrbanització Tancat. Carrerde les Torres, 143730 FALSETTel. 977 83 12 88Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsBellmunt del Priorat

977 83 02 01Cabacés 977 83 91 37Capçanes 977 17 81 82La Figuera 977 82 51 77Gratallops 977 83 91 69Els Guiamets 977 41 30 58El Lloar 977 82 50 54Marçà 977 17 81 86El Masroig 977 82 51 25El Molar 977 82 51 79Porrera 977 82 80 38Pradell de la Teixeta 977 82 80 04La Torre de Fontaubella

977 83 03 89Torroja del Priorat 977 83 93 49La Vilella Alta 977 83 94 24La Vilella Baixa 977 83 91 01

10

Gui

a d

e la

sal

ut

11

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

Tarragonès

• CAP Constantí■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesHorts, 643120 CONSTANTÍTel. 977 52 41 09Cita prèvia 902 111 444

• CAP El Morell■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesAv. Tarragona, s/n43760 EL MORELLTel. 977 84 00 15

977 84 23 36

• Consultoris localsL’Argilaga 977 61 12 17Els Garidells 977 62 52 30Les Gunyoles 977 61 12 17Perafort 977 61 01 96Puigdelfí 977 61 01 96El Rourell 977 84 05 02La Secuita 977 61 12 17Vilallonga del Camp

977 84 23 28Vistabella 977 61 12 17

• CAP Salou■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesCarrilet, 1243840 SALOUTel. 977 38 31 04

977 38 39 33

• CAP Bonavista■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del matí a 8 delvespre (de dilluns adivendres) i de 9 del matí a5 de la tarda (dissabtes).Fora d’aquest horaril’atenció continuada esrealitza al SOU Bonavistad’aquest centreCarrer 7, 3643100 TARRAGONATel. 977 52 94 97Cita prèvia 902 111 444

• Consultori localLa Canonja 977 55 66 78

• CAP Jaume I■ Atenció continuada: de 8 del matí a 9 del vespre (de dilluns a divendres) i de 8 del matí a 3 de la tarda (dissabtes). Fora d’aquesthorari l’atenció continuadaes realitza al CAC Ciutat de Tarragona, al CAP MurallesJaume I, 45-4943005 TARRAGONATel. 977 24 72 11Cita prèvia 902 111 444

• CAP Muralles■ CAC Ciutat de Tarragona:de 8 del vespre a 8 del matí (de dilluns adivendres), de 3 de la tardaa 9 del matí (dissabtes) i 24hores (diumenges i festius)Escultor Verderol, s/n43002 TARRAGONATel. 977 24 94 04

• CAP Nou Tàrraco■ Atenció continuada: de 8 del matí a 9 del vespre (de dilluns a divendres) i de 8 del matí a 3 de la tarda (dissabtes). Fora d’aquesthorari l’atenció continuadaes realitza al CAC Ciutat de Tarragona, al CAP MurallesDr. Mallafré i Guasch, s/n(planta –1 de l’HospitalSociosanitari Francolí)43005 TARRAGONATel. 977 22 18 71

• CAP Santa Tecla-Llevant■ Atenció continuada: de 8 del matí a 8 del vespre (de dilluns a divendres) i de 8 del matí a 3 de la tarda (dissabtes). Fora d’aquesthorari l’atenció continuadaes realitza al CAC Ciutat de Tarragona, al CAP MurallesJoan Fuster i Ortells, s/n43007 TARRAGONATel. 977 25 80 05

• Consultori localEl Catllar 977 65 36 75

• CAP Sant Pere i Sant Pau■ Atenció continuada: de 8 del matí a 8 del vespre (de dilluns a divendres) i de 9 del matí a 3 de la tarda (dissabtes). Fora d’aquesthorari l’atenció continuadaes realitza al CAC Ciutat de Tarragona, al CAP MurallesEdifici del CAP (al costatdels habitatges de laGuàrdia Civil)43007 TARRAGONATel. 977 20 12 12Cita prèvia 902 111 444

• CAP Sant Salvador■ Atenció continuada: de 8del matí a 12 de la nit (dedilluns a divendres) i de 9del matí a 12 de la nit(dissabtes i diumenges).Fora d’aquest horaril’atenció continuada esrealitza al CAC Ciutat deTarragona, al CAP MurallesAv. Sant Salvador, 114 bis43130 TARRAGONATel. 977 52 34 10

977 52 39 19

• Consultori localEls Pallaresos 977 61 07 62

• CAP Torreforta-La Granja■ Atenció continuada delSOU Torreforta: 24 horesLa Gomera, 1043006 TARRAGONATel. 977 54 80 88

977 54 15 70

• CAP Torredembarra■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesOnze de Setembre, s/n43830 TORREDEMBARRATel. 977 64 38 09

• Consultoris localsAltafulla 977 65 60 07Ardenya 977 65 55 55Bonastre 977 65 72 27Creixell 977 80 03 36La Nou de Gaià 977 65 57 10La Pobla de Montornès

977 64 85 31La Riera de Gaià 977 65 55 55Roda de Barà 977 65 75 14Salomó 977 62 90 11Vespella de Gaià 977 64 90 69

• CAP Vila-seca■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesTarragona, 2243480 VILA-SECATel. 977 39 40 27

977 39 40 28

• Consultoris localsLa Pineda 977 37 05 13La Plana 977 39 04 36

Baix Ebre

• CAP L’Aldea■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesAv. Catalunya, s/n43896 L’ALDEATel. 977 45 12 30

• Consultoris localsL’Ampolla 977 46 06 01Camarles 977 47 05 61Els Lligallos 977 47 10 28

• CAP L’Ametlla de Mar■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesLlibertat, 7043860 L’AMETLLA DE MARTel. 977 49 35 14

• CAP Deltebre■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesEsportiva, 16443580 DELTEBRETel. 977 48 96 91

• CAP El PerellóLluís Companys, 2043519 EL PERELLÓTel. 977 49 02 13

• CAP RoquetesPg. Canal, 1143520 ROQUETESTel. 977 58 86 52

• CAP Baix EbreAv. Colom, 16-2043500 TORTOSATel. 977 50 26 38

• Consultoris localsAldover 977 47 34 22Alfara de Carles 977 45 50 92Benifallet 977 46 22 12Jesús 977 50 32 11Mas de Barberans 977 73 92 00Paüls 977 49 23 94El Raval de Crist 977 50 39 65Els Reguers 977 47 40 89

• CAP El Temple■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores Tel. 977 51 07 51Av. Generalitat, s/n (antigaPl. Carrilet)43500 TORTOSATel. 977 51 00 18

• Consultoris localsBítem 977 59 67 64Camp Redó 977 59 75 98Tivenys 977 49 61 63

• CAP XertaMartí i Martí, s/n43592 XERTATel. 977 47 38 16

Montsià

• CAP AlcanarPg. Lluís Companys, 143530 ALCANARTel. 977 73 24 32

• CAE Amposta. Serveid’Urgències del Montsià■ Atenció continuada: 24 horesJardí, 18 (cantonada ambJacint Verdaguer)43870 AMPOSTATel. 977 70 00 50

977 70 00 10

• CAP Amposta■ Atenció continuada de l’EAP: de 8 del matí a 9 del vespre (de dilluns a diven-dres). Fora d’aquest horari l’atenció continuada s’aten-drà al CAE Amposta. Serveid’Urgències del MontsiàAv. Catalunya, 243870 AMPOSTATel. 977 70 28 90

977 70 48 77

• Consultoris localsFreginals 977 57 27 53La Galera 977 71 87 88Godall 977 73 81 05Masdenverge 977 71 84 69Els Muntells 977 47 90 11

• CAP Sant Carles de la Ràpita■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesAv. Constitució, 6243540 SANT CARLES DE LA RÀPITATel. 977 74 16 67

• Consultoris localsLes Cases d’Alcanar

977 73 51 06El Poblenou del Delta

977 74 22 04

• CAP Sant Jaume d’EnvejaPl. Francesc Graupera, 89-9143877 SANT JAUMED’ENVEJATel. 977 46 84 82

• CAP Santa BàrbaraMercè de Montserrat, s/n43570 SANTA BÀRBARATel. 977 71 84 79

• CAP La SéniaPg. Clotada, 6043560 LA SÉNIATel. 977 57 09 03

• CAP Ulldecona■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesMaestrat, 143550 ULLDECONATel. 977 72 08 54

• Consultoris localsEl CastellSant Joan del PasEls ValentinsLes Ventalles

Ribera d’Ebre

• CAP Flix■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesMajor, 7643750 FLIXTel. 977 41 22 08

• Consultoris localsAscó 977 40 53 85La Bisbal de Falset 977 81 90 30Margalef 977 81 91 67La Palma d’Ebre 977 81 90 66Riba-roja d’Ebre 977 41 60 52La Torre de l’Espanyol

977 40 53 75Vinebre 977 40 58 07

• CAP Móra d’EbreBenet i Messeguer, s/n43740 MÓRA D’EBRETel. 977 40 13 02Atenció continuada al CAPMóra la Nova

• Consultoris localsBenissanet 977 40 76 69Garcia 977 40 27 16Ginestar 977 40 92 97Miravet 977 40 70 84Rasquera 977 40 91 45La Serra d’Almos 977 41 81 07Tivissa 977 41 81 11

• CAP Móra la Nova■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del matí a 8 delvespre. Fora d’aquesthorari l’atenció continuadaes realitza mitjançantguàrdia localitzable:tel. 977 40 17 02Francesc Macià, 5843770 MÓRA LA NOVATel. 977 40 26 07

Terra Alta

• CAP BateaAv. Terra Alta, 6243786 BATEATel. 977 43 03 18

• CAP Gandesa■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesCtra. de Vilalba dels Arcs, s/n43780 GANDESATel. 977 42 12 45

• Consultoris localsArnes 977 43 57 25Bot 977 42 81 16Caseres 977 43 19 44Corbera d’Ebre 977 42 13 03La Fatarella 977 41 37 60El Pinell de Brai 977 42 63 29La Pobla de Massaluca

977 43 97 24Prat de Comte 977 42 83 44Vilalba dels Arcs 977 43 80 25

• CAP Horta de Sant JoanAv. Generalitat, 1443596 HORTA DE SANT JOANTel. 977 43 50 45

12

Gui

a d

e la

sal

ut

Regió Sanitària Terres de l’Ebre

13

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

Regió Sanitària Girona

Alt Empordà

• CAP Bàscara■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesPl. Catalunya, s/n17483 BÀSCARATel. 972 56 06 28Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCamallera 972 79 41 40Garrigàs 972 56 82 77GarrigolesGaüsesPalau de Santa Eulàlia

972 56 80 78Pontós 972 56 02 28Sant Miquel de Fluvià

972 56 83 22Sant Mori 972 79 41 01SausVilaür Vilopriu

• CAP Cadaqués■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesNou, 6-1017488 CADAQUÉSTel. 972 25 88 07

• CAP Dr. Moisès Broggi■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesMossèn Salvador Jué iPujolar, 117130 L’ESCALATel. 972 77 60 60

• Consultoris localsAlbons 972 76 50 85L’Armentera 972 52 02 06Bellcaire d’Empordà

972 76 50 05Sant Pere Pescador

972 55 05 14Torroella de Fluvià

972 52 02 60Ventalló 972 79 30 53Viladamat 972 78 85 32Vilamacolum 972 52 02 60

• CAP Ernest Lluch■ Atenció continuada de l’EAP: de 8 del matí a 8 delvespre (de dilluns a divendres). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza a l’Hospital de FigueresTramuntana, 217600 FIGUERESTel. 972 67 76 31Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsEl Far d’Empordà 972 51 11 08Fortià 972 53 41 88Marca de l’Ham 972 51 40 55Riumors 972 53 42 72Vila-sacra 972 50 56 53

• CAP Doctor Subirós■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesBosc de Trinxeria, 117700 LA JONQUERATel. 972 55 45 67Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsAgullana 972 53 54 91Biure 972 52 92 91Boadella d’Empordà

972 56 91 26Capmany 972 54 91 18Cantallops 972 55 40 22Darnius 972 53 55 63Les Escaules 972 56 92 11Maçanet de Cabrenys

972 54 42 58Pont de Molins 972 52 92 50La Vajol 972 53 55 20

• CAP Llançà■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesDolors Falcó, 1617490 LLANÇÀTel. 972 12 20 10Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsColera 972 12 80 55El Port de la Selva 972 38 71 01La Selva de Mar 972 38 72 28

• CAP Peralada■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesToló, 3-517491 PERALADATel. 972 53 85 87

• Consultoris localsCabanes 972 51 00 67Espolla 972 56 38 15Garriguella 972 55 24 65Masarac 972 54 51 98Mollet de Peralada 972 54 51 97Pedret i Marzà 972 55 27 41Rabós 972 56 34 94Sant Climent Sescebes

972 54 50 59Vilabertran 972 51 07 51Vilajuïga 972 53 04 14Vilamaniscle 972 53 17 69Vilanova de la Muga

972 67 81 35Vilarnadal 972 56 34 34

• Consultori local Portbou■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesPg. de la Sardana, 1117497 PORTBOUTel. 972 39 07 00

• CAP Roses■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesCtra. de Mas Oliva, 2317480 ROSESTel. 972 15 37 59Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCastelló d’Empúries

972 25 01 65Empuriabrava 972 45 38 75Palau-saverdera 972 55 20 98Pau 972 55 25 05

• CAP Vilafant■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesMaria Torres, 89Urbanització Els Aspres17740 VILAFANTTel. 972 51 43 49Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsAlbanyà 972 56 90 14Avinyonet de Puigventós

972 54 61 34Borrassà 972 52 50 37Cistella 972 54 61 09Espinavessa

Lladó 972 55 35 68Llers 972 52 84 05Navata 972 55 35 31Ordis 972 52 62 01Sant Llorenç de la Muga

972 56 93 37Santa Llogaia d’Àlguema

972 51 23 07Siurana 972 52 60 84TaravausTerrades 972 56 93 09Vilafant 972 54 69 36Vilamalla 972 52 61 89Vilanant 972 54 60 03

Baix Empordà

• CAP La Bisbal d’Empordà■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesMarcel Ralló, 1017100 LA BISBALD’EMPORDÀTel. 972 64 38 08Cita prèvia 902 077 972

• Consultoris localsCorçà 972 63 05 63Cruïlles 972 64 05 73Foixà 972 76 92 14Fonteta 972 64 26 60Monells 972 64 01 24Palau-sator 972 63 42 59Parlavà 972 76 70 03Peratallada 972 63 40 05Rupià 972 76 92 74Sant Sadurní de l’Heura

972 64 05 41Ultramort 972 76 91 61Ullastret 972 76 19 18Vulpellac 972 64 55 46

• Consultori local Platja d’Aro■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesEurocenter, 55-61, illa 4a17250 CASTELL-PLATJAD’AROTel. 972 81 62 13

• CAP Dr. Josep Alsina iBofill■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesÀngel Guimerà, 617200 PALAFRUGELLTel. 972 61 06 07Cita prèvia 902 077 972

• Consultoris localsBegur 972 62 20 25Esclanyà 972 61 03 45Mont-ras 972 30 15 09Pals 972 63 70 24Regencós 972 61 13 69Torrent 972 61 16 67

• CAP Catalina Cargol ■ Atenció continuada: de 8 del matí a 9 del vespre (de dilluns a divendres) i de 9 del matí a 9 del vespre (dissabtes i diumenges).Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza a l’Hospital de PalamósHospital, 17-19 (edifici Fleming)17230 PALAMÓSTel. 972 60 06 16Cita prèvia 902 077 972

• Consultoris localsCalonge 972 66 04 75Sant Antoni de Calonge

972 66 11 52Vall-llobrega 972 31 51 03

• CAP Sant Feliu de Guíxols■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesLuchana, 25Entrada provisional perobres pel c. Comerç, 7417220 SANT FELIU DE GUÍXOLSTel. 972 32 60 09Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCastell d’Aro 972 81 78 03Santa Cristina d’Aro

972 83 75 35

• CAP Torroella de Montgrí■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesDr. Molinas, s/n17257 TORROELLA DEMONTGRÍTel. 972 76 11 01Cita prèvia 902 077 972

• Consultoris localsL’Estartit 972 75 00 63Gualta 972 76 08 09Jafre 972 76 82 25Serra de Daró 972 76 18 97La Tallada d’Empordà

972 78 05 60Verges 972 78 04 94

Garrotxa

• CAP Besalú■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesPrat de la Riba, 917850 BESALÚTel. 972 59 05 73Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsArgelaguer 972 68 76 06Maià de Montcal 972 59 10 51Montagut 972 28 78 01Sant Jaume de Llierca

972 68 70 39Tortellà 972 68 75 56

• CAP Garrotxa■ Atenció continuada de l’EAP: de 8 del matí a 8 de la tarda (de dilluns a divendres). Fora d’aquesthorari l’atenció continuadaes realitza a l’Hospital Sant Jaume d’OlotPg. Barcelona, 4217800 OLOTTel. 972 26 19 16Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCan Blanc 972 27 60 64Les Preses 972 69 34 87Riudaura 972 26 44 22Santa Pau 972 68 02 64

• CAP La Vall d’en Bas■ Atenció continuadamitjançant guàrdialocalitzable de dilluns a dijous: tel. 972 69 03 02.Divendres, dissabtes i festius: tel. 609 49 46 15Dr. Turró, 2 (Pla de laSenyora)17176 SANT ESTEVE D’EN BASTel. 972 69 03 02

• Consultoris localsLa Pinya 972 26 85 66Les Planes d’Hostoles

972 44 81 12Sant Aniol de Finestres

972 44 31 31Sant Feliu de Pallerols

972 44 42 98Sant Privat d’en Bas

972 69 33 46

• CAP Sant Joan les Fonts■ Atenció continuada: de 8.30 del matí a 9 del vespre(de dilluns a divendres) i de9 del matí a 2 de la tarda (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza a l’Hospital Sant Jaume d’OlotJaume Balmes, 117857 SANT JOAN LES FONTSTel. 972 29 08 36

• Consultoris localsLa Canya 972 29 20 89Castellfollit de la Roca

972 29 41 95Oix 972 28 71 70

Gironès

• CAP Cassà de la Selva■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesBassegoda, 1117244 CASSÀ DE LA SELVATel. 972 46 38 82

• Consultoris localsCaldes de Malavella

972 47 01 09Llagostera 972 83 12 03Llambilles 972 46 93 01Quart 972 46 81 62Riudellots de la Selva

972 47 75 29

• CAP Celrà■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del matí a 12de la nit. Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP GüellCtra. de Juià, 13517460 CELRÀTel. 972 49 25 00Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsBordils 972 49 11 77Flaçà 972 48 86 38Juià 972 49 06 55Madremanya 972 49 10 41La Pera 972 48 90 48Sant Joan de Mollet 972 48 81 25Sant Martí Vell 972 49 04 01

• CAP Can Gibert del Pla■ Atenció continuada: de 8 del matí a 8 del vespre (de dilluns a divendres). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza alCAP GüellSant Sebastià, 5017005 GIRONATel. 972 24 53 50Cita prèvia 972 18 26 50

• CAP Doctor JoanVilaplana■ Atenció continuada: de 8 del matí a 12 de la nit. Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP GüellModaguera Gran, 117007 GIRONATel. 972 22 76 36Cita prèvia 972 18 26 50

• Consultoris localsCanet d’Adri 972 42 82 80Sant Gregori 972 42 90 52Sant Martí de Llémena

972 44 31 55

• CAP Güell■ Centre d’especialitats iCAC Gironès: de 8 delvespre a 8 del matí(de dilluns a divendres) i 24hores (dissabtes i festius)Mossèn Joan Pons, 617007 GIRONATel. 972 21 07 08

• CAP Montilivi■ Atenció continuada: de 8 del matí a 8 de la tarda (de dilluns a divendres). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza alCAP GüellCastell de Solterra, 11-1717003 GIRONATel. 972 22 52 84Cita prèvia 972 18 26 50

• CAP Santa Clara■ Atenció continuada:de 8 del matí a 8 de latarda (de dilluns adivendres). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza alCAP GüellSanta Clara, 3317001 GIRONATel. 972 20 00 12Cita prèvia 972 18 26 50

• CAP Vila-roja■ Atenció continuada: de 9 del matí a 5 de la tarda (de dilluns a divendres). De 5 de la tarda a 8 del vespre (de dilluns a divendres) al CAP Montilivi. A partir de les 8 del vespre, dissabtes ifestius al CAP GüellGermans Lumière, 1117004 GIRONATel. 972 20 48 30Cita prèvia 972 18 26 50

14

Gui

a d

e la

sal

ut

15

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

• CAP Salt■ Atenció continuada de l’EAP: de 8 del matí a 12 de la nit. Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP GüellManuel de Falla, 34-3617190 SALTTel. 972 23 30 01

• Consultoris localsAiguaviva 972 39 43 18Bescanó 972 44 25 70Estanyol 972 44 25 70Fornells de la Selva

972 47 68 02Montfullà 972 44 25 70Vilablareix 972 40 55 33Vilanna 972 44 25 70

• CAP Sarrià de Ter■ Atenció continuada de l’EAP: de 8 del matí a 12 de la nit. Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP GüellMossèn Cinto Verdaguer, 317840 SARRIÀ DE TERTel. 972 17 07 42Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCervià de Ter 972 49 60 43Colomers 972 76 80 94Medinyà 972 49 82 55Pont Major 972 21 00 09Sant Jordi Desvalls

972 79 81 16Viladasens 972 49 62 63

Pla de l’Estany

• CAP Banyoles■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesPl. Catalunya, 617820 BANYOLESTel. 972 57 25 10Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCornellà del Terri 972 59 40 85Crespià 972 59 72 30Esponellà 972 59 70 68Fontcoberta 972 57 61 36Mieres 972 68 04 51Porqueres 972 57 63 59Sant Miquel de Campmajor

972 57 46 26Serinyà 972 59 32 56

Ripollès

• CAP Campdevànol■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del matí a 8 delvespre (de dilluns adivendres) i de 9 del matí a3 de la tarda (dissabtes).Fora d’aquest horaril’atenció continuada esrealitza mitjançant guàrdialocalitzable:tel. 608 13 82 47Pl. Anselm Clavé, 817530 CAMPDEVÀNOLTel. 972 73 00 62

• Consultori localGombrèn 972 71 21 50

• CAP Camprodon■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesMossèn Jacint Verdaguer, 117867 CAMPRODONTel. 972 74 12 13Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsBeget 972 74 11 00Llanars 972 74 13 90Molló 972 13 01 29Sant Pau de Segúries

972 74 70 42Setcases 972 13 60 89Vilallonga de Ter 972 74 04 06

• CAP Ribes de Freser■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del matí a 8 delvespre (de dilluns adivendres) i de 9 del matí a3 de la tarda (dissabtes).Fora d’aquest horaril’atenció continuada esrealitza mitjançant guàrdialocalitzable:tel. 608 13 82 47Pg. Guimerà, 617534 RIBES DE FRESERTel. 972 72 77 09

• Consultoris localsCampelles 972 72 72 73Pardines 972 72 70 27Planoles 972 73 60 00Queralbs 972 72 73 61Toses 972 73 63 92

• CAP Ripollès■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesMacià Bonaplata, 917500 RIPOLLTel. 972 70 06 24Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsLes Llosses 972 70 19 01Ogassa 972 72 03 80Sant Joan de les Abadesses

972 72 12 30Vallfogona de Ripollès

972 70 19 09

Selva

• CAP Dr. Ramon Vinyes■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesGirona, s/n (Jardins de Can Cendra)17160 ANGLÈSTel. 972 42 14 98

• Consultoris localsAmer 972 43 01 28La Cellera de Ter 972 42 15 65Osor 972 44 60 00Sant Julià del Llor i Bonmatí

972 42 22 96

• CAP Arbúcies■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesHavana, s/n17401 ARBÚCIESTel. 972 16 22 10Cita prèvia 902 111 444

• CAP Blanes■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesSebastià Llorens, 417300 BLANESTel. 972 33 13 50Cita prèvia 902 111 444

• Consultori localBarri de la Plantera

972 35 90 80 (programacióde visites 972 33 10 27)

• CAP Breda■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesAv. Verge de Montserrat, 1317400 BREDATel. 972 87 04 50

• Consultoris localsMassanes 972 86 50 50Riells i Viabrea 972 87 14 24Sant Feliu de Buixalleu

972 86 40 18

• CAP Hostalric■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesMajor, 3217450 HOSTALRICTel. 972 86 43 95

• CAP Lloret de Mar■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesAv. Girona, 817310 LLORET DE MARTel. 972 37 29 09

• CAP Maçanet de la Selva■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del matí a 8 delvespre. Fora d’aquest horari l’atenció continuada es fa al CAP Sils o al CAP VidreresAv. Sant Llorenç, 717412 MAÇANET DE LA SELVATel. 972 85 94 20Cita prèvia 902 111 444

• CAP Sant Hilari Sacalm■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesGirona, s/n17403 SANT HILARISACALMTel. 972 87 22 77Cita prèvia 902 111 444

• CAP La Selva■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesSanta Bàrbara, 2517430 SANTA COLOMA DE FARNERSTel. 972 84 30 16Cita prèvia 902 111 444

• Consultori localVilobí d’Onyar 972 47 41 12

• CAP Sils■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesPg. Sant Cosme i Sant Damià, s/n17410 SILSTel. 972 16 84 92Cita prèvia 902 111 444

• Consultori localRiudarenes 972 85 60 77

• Consultori local Tossa de Mar■ Atenció continuada del’EAP de 8 del matí a 8 delvespre (de dilluns adivendres). Fora d’aquesthorari l’atenció continuadaes realitza mitjançantguàrdia localitzable: tel. 972 34 01 35 (PoliciaLocal)Av. Catalunya, 1417320 TOSSA DE MARTel. 972 34 18 28

• CAP Vidreres■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesAv. Costa Brava, 27217411 VIDRERESTel. 972 85 01 56Cita prèvia 902 111 444

Anoia

• CAP Calaf■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores. Tel. 061Ctra. Llarga, s/n08280 CALAFTel. 93 869 87 79Cita prèvia 902 111 444(també per als consultoris)

• Consultoris localsArdèvol (Pinós) 93 869 87 79Biosca 93 869 87 79Castellfollit de Riubregós

93 869 87 79 La Molsosa 93 869 87 79Els Prats de Rei 93 869 87 79Pujalt 93 869 87 79Sant Martí Sesgueioles

93 869 87 79 Sant Pere Sallavinera

93 869 87 79 Torà 93 869 87 79

• CAP Capellades■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores. Tel. 061Torrenova, 1808786 CAPELLADESTel. 93 801 16 91Cita prèvia 902 111 444(també per als consultoris)

• Consultoris localsLa Torre de Claramunt

93 801 16 91 Vallbona d’Anoia 93 801 16 91

• CAP Anoia■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores. Tel. 061Pg. Mossèn JacintVerdaguer, 17008700 IGUALADATel. 93 805 35 00 (urbà)

93 805 61 04 (rural)Cita prèvia 902 111 444(també per als consultoris)

• Consultoris localsArgençola 93 805 61 04Barri de Fàtima 93 805 35 00Barri de Sant Pere 93 805 61 04Carme 93 805 61 04Castellolí 93 805 61 04Copons 93 805 61 04L’Espelt 93 805 61 04Jorba 93 805 61 04La Llacuna 93 805 61 04Montmaneu 93 805 61 04Òdena 93 805 61 04La Pobla de Claramunt

93 805 61 04Sant Martí de Tous

93 809 63 30

• CAP Masquefa(Pertany a la Regió SanitàriaBarcelona, pàg. 20)

• CAP Piera■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores. Tel. 061Piereta, 3208784 PIERATel. 93 778 94 10Cita prèvia 902 111 444(també per als consultoris)

• Consultoris localsEl Bedorc 93 778 94 10Ca n’Aguilera 93 778 94 10Can Canals 93 778 94 10Els Hostalets de Pierola

93 778 94 10 Sant Jaume Sesoliveres

93 778 94 10

• CAP Santa Margarida de Montbui■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesLa Fàbrica, 908710 SANTA MARGARIDADE MONTBUITel. 93 801 73 00Cita prèvia 902 111 444

• CAP Vilanova del Camí■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores. Tel. 061Onze de Setembre, 108788 VILANOVA DEL CAMÍTel. 93 805 30 92Cita prèvia 902 111 444

Bages

• CAP Artés■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesArquitecte Gaudí, 76 bis08271 ARTÉSTel. 93 820 20 60Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsAvinyó 93 838 88 55Calders 93 830 80 93 Monistrol de Calders

93 839 90 85Sant Feliu Sasserra

93 881 91 54Santa Maria d’Oló

93 838 52 00

• CAP BalsarenyPl. Roc Garcia, s/n08660 BALSARENYTel. 93 839 61 27Cita prèvia 902 111 444

• CAP Cardona■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesComte Viladomat, 208261 CARDONATel. 93 869 24 50

93 868 62 86Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsLa Coromina 93 869 28 56Montmajor 93 824 60 00

• CAP Castellterçol (Pertany a la Regió SanitàriaBarcelona, pàg. 26)

• CAP Bages■ Centre d’especialitats id’urgències: de 5 de latarda a 8 del matí (dedilluns a dissabte) i 24hores (festius)Soler i Marc, 608240 MANRESATel. 93 874 84 16Cita prèvia 902 111 444

• CAP Les Bases deManresaCreu Guixera, 5108240 MANRESATel. 93 877 22 22Atenció continuada de l’EAP: de 8 del matí a 8 del vespre (de dilluns a dissabte). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Bages

• CAP Plaça Catalunya(Lepant)Lepant, 708240 MANRESATel. 93 873 86 00Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada de l’EAP: de 8 del matí a 8 del vespre (de dilluns a dissabte). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Bages

• CAP Sagrada Família(Foneria)Foneria, 208240 MANRESATel. 93 874 78 13Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada de l’EAP: de 8 del matí a 8 del vespre (de dilluns a dissabte). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Bages

16

Gui

a d

e la

sal

ut

Regió Sanitària Catalunya Central

17

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

• CAP Sant AndreuRemei de Dalt, 8-1408240 MANRESATel. 93 874 41 00Atenció continuada de l’EAP: de 8 del matí a 8 del vespre (de dilluns a dissabte). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Bages

• Consultoris localsEl Calbet 93 835 40 00 /

609 335 962Castellfollit del Boix

679 486 031Maians 609 33 59 62Sant Salvador de Guardiola

93 835 82 05El Xup 93 872 93 06

• CAP Moià■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesPl. Hospital, s/n08180 MOIÀTel. 93 830 03 43Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCastellcir 93 866 81 51L’Estany 93 830 30 30Sant Quirze Safaja

93 866 03 68

• CAP Monistrol de Montserrat■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesManresa, 408691 MONISTROL DE MONTSERRATTel. 93 828 40 40Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCastellbell i el Vilar

93 828 20 80Rellinars 93 834 50 00

• CAP NavarclesFortià i Solà, 208270 NAVARCLESTel. 93 831 00 30Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada: 629 313 553

• Consultoris localsMura 93 831 72 26Talamanca 93 287 04 37

• CAP Navàs■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores.Tel. 608 74 71 07 (de 8 delvespre a 8 del matí,laborables, i 24 hores,festius)Pau Duarri, 3608670 NAVÀSTel. 93 839 03 33Cita prèvia 902 111 444

• CAP Sallent■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesJosep Potelles, 908650 SALLENTTel. 93 837 21 20Cita prèvia 902 111 444

• CAP Sant Fruitós de BagesAv. Bertrand i Serra, 808272 SANT FRUITÓS DE BAGESTel. 93 876 09 12Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada: 629 313 553

• CAP Sant Joan de Vilatorrada■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesAv. Torrent Canigó, 208250 SANT JOAN DE VILATORRADATel. 93 872 67 50Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsAguilar de Segarra

93 836 62 02CampsFals 93 836 90 18Fonollosa 93 836 61 55Rajadell 93 836 80 44

• CAP Sant Vicenç de Castellet■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesCardener, s/n08295 SANT VICENÇ DE CASTELLETTel. 93 833 17 32Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCastellgalí 93 833 32 21El Pont de Vilomara

i Rocafort 93 831 75 52

• CAP SantpedorPl. Pau, 108251 SANTPEDORTel. 93 832 11 33Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada: 629 313 553

• CAP Súria■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesErnest Solvay, 908260 SÚRIATel. 93 869 60 86Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCallús 93 836 01 06Valls-Palà 93 869 64 05

• CAP VacarissesSalvador Badia, s/n08233 VACARISSESTel. 93 828 02 74Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada al CAPMonistrol de Montserrat(Pertany a la comarca del VallèsOccidental)

Berguedà

• CAP Berguedà■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesQuim Serra, 108600 BERGATel. 93 821 27 44Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsAvià 93 823 03 31Borredà 93 823 90 91Cercs 93 824 85 27La Nou de Berguedà

93 825 90 00La Rodonella 93 824 85 52Sant Corneli 93 824 83 20Sant Jordi 93 824 86 51Vilada 93 823 83 27

• CAP Gironella■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesPl. Campanals, s/n08680 GIRONELLATel. 93 825 03 21Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCasserres 93 823 43 05Olvan 93 822 86 19Cal Rosal 93 822 19 99

• CAP Guardiola de Berguedà■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores.Tel. 608 59 11 33Estació, 408694 GUARDIOLA DE BERGUEDÀTel. 93 822 71 72Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsBagà 93 824 45 00Castellar de n’Hug

93 825 70 10Gósol 973 37 02 01Massanes 93 825 80 80La Pobla de Lillet 93 823 60 06Saldes 93 825 80 36Sant Julià de Cerdanyola

93 822 76 78Terradelles 93 824 45 55Vallcebre 93 822 71 02

• CAP Puig-reig■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesPau Casals, 108692 PUIG-REIGTel. 93 829 00 19Cita prèvia 902 111 444

Osona

• CAP Balenyà■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores.Tel. 639 38 23 23Major, 1408550 BALENYÀTel. 93 889 83 21

• CAP Centelles■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores.Tel. 686 93 73 64Pla del Mestre, 708540 CENTELLESTel. 93 881 04 85

• CAP Manlleu■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del vespre a 8del matí (de dilluns adissabte), i 24 hores(festius). Tel. 93 850 64 84Castellot, 1708560 MANLLEUTel. 93 850 64 84Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCantonigròs 93 856 52 83Roda de Ter 93 854 04 52Rupit i Pruit 93 852 21 37Santa Maria de Corcó

93 856 82 78Tavertet 93 856 82 78

• CAP Olost de Lluçanès■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores.Tel. 93 856 05 00 Girona, 108516 OLOST DELLUÇANÈSTel. 93 888 04 08Cita prèvia 902 111 444

• CAP Prats de Lluçanès■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores.Tel. 93 856 05 00 Pompeu Fabra, 808513 PRATS DE LLUÇANÈSTel. 93 856 02 51Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsLluçà 93 855 40 62Oristà 93 812 80 06Perafita 93 853 02 04Santa Creu de Jutglar

93 888 04 08La Torre d’Oristà 93 888 00 97

• CAP Sant Bartomeu del Grau■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores.Tel. 93 856 05 00Ponent, s/n08519 SANT BARTOMEU DEL GRAUTel. 93 888 93 62Cita prèvia 902 111 444

• CAP Sant Hipòlit de Voltregà■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesVinya, 508512 SANT HIPÒLIT DE VOLTREGÀTel. 93 850 21 08Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsLa Gleva 93 850 27 76Orís 93 859 02 47Santa Cecília de Voltregà

93 850 25 03Vinyoles d’Orís 93 850 48 45

• CAP Sant Quirze de Besora■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesPg. Ter, 2108580 SANT QUIRZE DE BESORATel. 93 852 90 54Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsAlpens 93 857 80 75Montesquiu 93 852 90 68Sant Agustí de Lluçanès

93 852 70 01Sant Boi de Lluçanès

93 852 70 79Santa Maria de Besora

93 855 09 76Sobremunt 93 852 70 71Vidrà 93 855 12 55

• CAP Santa Eugènia de Berga■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesEscoles, 108507 SANTA EUGÈNIA DE BERGATel. 93 885 45 56Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCalldetenes 93 889 04 64Espinelves 93 884 90 26Folgueroles 93 812 23 33Sant Julià de Vilatorta

93 812 22 33Taradell 93 880 02 53Viladrau 93 884 94 02Vilanova de Sau 93 884 70 06

• CAP Tona■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesJoan Maragall, 40-4808551 TONATel. 93 887 11 62Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCollsuspina 93 830 03 76Sant Miquel 93 887 18 53Seva 93 884 10 84

• CAP Torelló■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesAv. Pompeu Fabra, 808570 TORELLÓTel. 93 850 48 41Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsBorgonyà 93 850 51 30Sant Pere de Torelló

93 858 42 77Sant Vicenç de Torelló

93 859 19 57

• CAP OsonaPl. Divina Pastora, 708500 VICTel. 93 889 02 22Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada: de 9 del matí a 8 del vespre (de dilluns a divendres) i de 9 del matí a 5 de la tarda (dissabtes). Fora d’aquest horari, Hospital General de Vic: tel. 93 889 11 11

• CAP El RemeiPtge. Pla del Remei, 10-1208500 VICTel. 93 883 34 43Atenció continuada: de 9 del matí a 8 del vespre (de dilluns a divendres) i de 9 del matí a 5 de la tarda (dissabtes). Fora d’aquest horari, Hospital General de Vic: tel. 93 889 11 11

• Consultori localSanta Eulàlia de Riuprimer

93 813 71 13

Solsonès

• CAP Solsonès■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesTel. 973 48 14 14Pl. Guitart, 125280 SOLSONATel. 973 48 11 72Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsCambrils (Odèn) 973 48 90 01La Coma i la Pedra

973 49 23 78Navès 973 48 90 01Sant Llorenç de Morunys

973 49 25 10

18

Gui

a d

e la

sal

ut

19

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

Alt Penedès

• CAP GelidaPg. Circumval·lació, 4108790 GELIDATel. 93 779 23 62

93 779 26 69

• CAP Sant Llorençd’HortonsCatalunya, 2508791 SANT LLORENÇD’HORTONSTel. 93 771 71 11

• CAP Sant Sadurní d’Anoia■ Atenció continuada de l’EAP: 24 horesAv. Gelida, s/n08770 SANT SADURNÍD’ANOIATel. 93 818 30 52

• Consultoris localsCabrera d’Igualada

93 774 92 42Mediona 93 898 53 02Sant Pere de Riudebitlles

93 899 70 15Sant Quintí de Mediona

93 899 82 30Torrelavit 93 899 59 77

• CAP Els MonjosPg. Fluvial, s/n08730 SANTA MARGARIDA I ELS MONJOSTel. 93 818 67 48

• CAP Alt Penedès■ Atenció continuada: de 5de la tarda a 9 del matí (dedilluns a dissabte) i 24hores (festius)Pl. Penedès, 108720 VILAFRANCA DEL PENEDÈSTel. 93 891 54 00

93 817 10 51 (Rural)Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsLes Cabanyes 93 892 38 58Les Cabòries (Avinyonet del

Penedès) 93 897 08 29Font-rubí 93 897 92 61La Granada 93 897 51 23Les Gunyoles (Avinyonet del

Penedès)Isidre Bages (Ordal-Subirats)

93 817 90 86Les Masuques (Castellet i la

Gornal) 93 818 62 36Moja (Olèrdola) 93 817 03 63La Múnia (Castellví de la

Marca) 93 891 90 75Olesa de Bonesvalls

93 898 43 08Pacs del Penedès

93 890 11 82El Pla del Penedès

93 898 90 69Pontons 93 898 70 28Puigdàlber 93 898 90 61Ranxos de Bonany (Querol)

93 897 12 11La Ràpita (Santa Margarida i

els Monjos) 93 818 67 48Sant Cugat Sesgarrigues

93 897 03 63Sant Marçal (Castellet i la

Gornal) 977 67 03 26Sant Martí Sarroca

93 899 13 80Sant Miquel d’Olèrdola

(Olèrdola) 93 890 35 02Sant Pau d’Ordal (Subirats)

93 899 33 61Sant Pere Molanta (Olèrdola)

93 892 07 49Santa Fe del Penedès

93 897 42 11Torrelles de Foix 93 897 15 56Torrelletes (Castellet i la Gornal)

977 67 19 03Vilobí del Penedès

93 897 83 87

Baix Llobregat

• CAP Abrera■ Atenció continuada: de 8 del vespre a 10 de la nit (de dilluns a divendres) i de 10 del matí a 12 del migdia (dissabtes i festius). Tel. 93 770 25 61 Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP EsparregueraManresa, 1508630 ABRERATel. 93 770 25 61

• CAP Can BouAv. Ciutat de Màlaga, 18-2208860 CASTELLDEFELSTel. 93 665 56 59Atenció continuada al CAPEl Castell

• CAP El Castell■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del vespre a 9del matí (de dilluns adissabte) i 24 hores(festius). Tel. 93 636 03 52Guillermo Marconi, s/n08860 CASTELLDEFELSTel. 93 664 50 61Cita prèvia 902 111 444

• CAP Corbera de Llobregat■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesBuenos Aires, 908757 CORBERA DE LLOBREGATTel. 93 650 53 01

93 650 16 18 (nits ifestius)

• Consultori localLa Palma de Cervelló

93 672 08 05

• CAP Can MoritzMossèn Andreu, 1308940 CORNELLÀ DELLOBREGATTel. 93 471 45 12Atenció continuada al CAP Sant Ildefons

• CAP Cornellà de LlobregatBellaterra, 4108940 CORNELLÀ DE LLOBREGATTel. 93 471 10 00Atenció continuada al CAP Sant Ildefons

• CAP Doctor Martí i JuliàAv. Baix Llobregat, 17(cantonada amb Miquel deRoncalí)08940 CORNELLÀ DE LLOBREGATTel. 93 475 12 90Atenció continuada al CAP Sant Ildefons

Consultoris localsAlmeda 93 470 93 79 /

93 377 08 89Fontsanta 93 474 40 02

• CAP Sant Ildefons■ Centre d’urgènciesd’atenció primària (CUAP): 24 hores. Tel. 93 471 16 88Av. República Argentina,s/n (cantonada amb SantIldefons)08940 CORNELLÀ DE LLOBREGATTel. 93 471 20 00

93 471 17 92

• CAP Esparreguera■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesVia del Mil·lenari, s/n08292 ESPARREGUERATel. 93 770 81 00

• Consultoris localsEl Bruc 93 771 01 31Collbató 93 777 07 59

• CAP BòbilaPl. Bòbila, s/n08950 ESPLUGUES DE LLOBREGATTel. 93 473 31 02

93 473 86 43

EAP Pubilla CasesTel. 93 473 24 60Atenció continuada al CAP La Florida (pàg. 23)

EAP Esplugues deLlobregatTel. 93 473 31 02Atenció continuada al CAP Lluís Millet

Regió Sanitària Barcelona

• CAP Lluís Millet■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del vespre a 9del matí (de dilluns adissabte) i 24 hores(festius) Tel. 93 470 29 29Lluís Millet, 2-408950 ESPLUGUES DE LLOBREGATTel. 93 470 02 97

• CAP Dr. Bartomeu FabrésAnglada Riera de les Parets, 708850 GAVÀTel. 93 638 32 40Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada al CAP Gavà 1

• Consultori localGavà Mar 93 633 29 16

• CAP Gavà 1■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del vespre a 9del matí (de dilluns adissabte) i 24 hores(festius). Tel. 93 647 21 77Riera de Sant Llorenç, s/n08850 GAVÀTel. 93 638 32 00

• Consultori localBegues 93 639 08 51

• CAP Martorell■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores. Tel. 93 775 51 03Av. MancomunitatsComarcals, 908760 MARTORELLTel. 93 775 19 71

Consultoris localsLa Beguda Alta 93 771 71 11Castellví de Rosanes

93 776 57 15Martorell Vila 93 775 19 51Urbanització El Maset

93 772 64 34

• CAP MasquefaEscoles, s/n08783 MASQUEFATel. 93 772 64 34(Pertany a la comarca de l’Anoia)

• CAP Molins de Rei■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores. Tel. 93 680 28 76Esperanto, s/n08750 MOLINS DE REITel. 93 668 77 11Cita prèvia 93 567 09 99

Consultori localEl Papiol 93 673 15 35

(cita prèvia 93 567 09 99)

• CAP Olesa de Montserrat■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesLluís Puigjaner, 2208640 OLESA DEMONTSERRATTel. 93 778 47 27

• CAP Pallejà■ Atenció continuada de 8 del vespre a 12 de la nit (de dilluns a divendres) i de 9 del matí a 11 del matí (dissabtes i festius). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Sant Andreu de la BarcaPl. Mossèn CintoVerdaguer, s/n08780 PALLEJÀTel. 93 663 06 67

• CAP Doctor Pujol iCapsadaRiu Anoia, 1908820 EL PRAT DE LLOBREGATTel. 93 479 16 70

93 479 16 71Atenció continuada al CAP Ramona Via

• CAP Ramona Via■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del vespre a 9del matí (de dilluns adissabte) i 24 hores(festius)Av. Montserrat, 2408820 EL PRAT DE LLOBREGATTel. 93 370 41 01

• CAP Sant Cosme i Sant DamiàEmpúries, s/n08820 EL PRAT DE LLOBREGATTel. 93 379 54 22

93 370 65 52Cita prèvia d’adults93 478 13 32Atenció continuada al CAP Ramona Via

• CAP Sant Andreu de la Barca■ Centre d’urgènciesd’atenció primària (CUAP):24 hores. Tel. 93 653 00 99Av. Constitució, s/n08740 SANT ANDREU DE LA BARCATel. 93 682 20 61

Consultori localLa Solana 93 635 66 51

• CAP Camps BlancsPl. Euskadi, s/n08830 SANT BOI DE LLOBREGATTel. 93 652 91 30Atenció continuada al CAP Montclar

• CAP Molí NouTorre Molí Nou, s/nCiutat Cooperativa08830 SANT BOI DE LLOBREGATTel. 93 654 33 00Atenció continuada al CAP Montclar

• CAP Montclar■ Atenció continuada del’EAP: de 8 del vespre a 9del matí (de dilluns adissabte) i 24 hores(festius). Tel. 93 640 16 80Pi i Margall, 11508830 SANT BOI DE LLOBREGATTel. 93 652 91 16Cita prèvia 902 111 444

• CAP VinyetsRonda Sant Ramon, 18708830 SANT BOI DE LLOBREGATTel. 93 652 50 13Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuadaal CAP Montclar

• CAP Sant EsteveSesroviresVila, 208635 SANT ESTEVESESROVIRESTel. 93 771 34 43Atenció continuadaal CAP Martorell

• CAP El Pla■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesPl. Felip Alcántara Arellano, 308980 SANT FELIU DE LLOBREGATTel. 93 685 46 67

• CAP RamblaRambla Marquesa deCastellbell, 98-10008980 SANT FELIU DE LLOBREGATTel. 93 666 23 13Atenció continuada al CAP El Pla

• CAP Les Planes■ Atenció continuada del’EAP: de 5 de la tarda a 9del matí (de dilluns adissabte) i 24 hores(festius). Tel. 93 477 51 53Av. Barcelona, 6208970 SANT JOAN DESPÍTel. 93 477 51 51

• CAP VerdaguerCreu d’en Muntaner, s/n08970 SANT JOAN DESPÍTel. 93 373 56 53Atenció continuada al CAP Les Planes

• CAP Sant Just DesvernAv. Indústria, s/n08960 SANT JUST DESVERNTel. 93 470 06 89Atenció continuada al CAP Lluís Millet

• CAP Sant Vicenç dels Horts■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesCtra. de Sant Boi, s/n08620 SANT VICENÇ DELS HORTSTel. 93 672 45 69Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsLa Colònia Güell 93 634 15 36Santa Coloma de Cervelló

93 645 08 45Torrelles de Llobregat

93 689 09 81

• CAP Vallirana■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesJoan Capri, 708759 VALLIRANATel. 93 683 39 38

93 683 29 19

Consultori localCervelló 93 684 14 66

• CAP Maria BernadesAv. Verge de Montserrat,124-12608840 VILADECANSTel. 93 647 44 55Atenció continuada al CAPGavà (laborables i nits defestius) i al CAP Viladecans(festius en horari diürn)

20

Gui

a d

e la

sal

ut

21

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

• CAP Mas Font deViladecans■ Atenció continuada del’EAP: de 9 del matí a 8 delvespre (diumenges ifestius). Tel. 93 647 21 77. Laborables, atenció continuada al CAP Gavà 1Ptge. Marina, 2-408840 VILADECANSTel. 93 647 21 77Cita prèvia 902 111 444

Consultori localSant Climent de Llobregat

93 637 11 12

Barcelonès

BADALONA

• CAP Apenins-MontigalàApenins, s/n08917 BADALONATel. 93 395 17 79Cita prèvia 93 462 86 33Atenció continuada al CAPNova Lloreda

• CAP Bufalà-CanyetAv. Martí i Pujol, 521-52708915 BADALONATel. 93 497 05 05Cita prèvia 93 462 86 33Atenció continuada al CAP Doctor Robert

• CAP Doctor Robert■ Atenció continuada(accés per Antoni Mestre Nicolau, s/n): de 5 de la tarda a 9 del matí (de dilluns a dissabte) i 24 hores (diumenges i festius)Pl. Medicina, s/n, 2a08911 BADALONATel. 93 389 56 62Cita prèvia 93 462 86 33

• CAP LlefiàCtra. Antiga de València,s/n (davant Pl. Trafalgar)08913 BADALONATel. 93 399 14 60Atenció continuada al CAP Doctor Robert

• CAP Morera PomarPere III, 1-708915 BADALONATel. 93 465 52 00Atenció continuada al CAP Doctor Robert

• CAP Nova Lloreda■ Atenció continuada de 8del matí a 10 de la nitAv. Catalunya, 62-6408917 BADALONATel. 93 460 39 00

• CAP La Riera deBadalonaRiera Matamoros, 208911 BADALONATel. 93 389 06 95Atenció continuada al CAP Doctor Robert

• CAP La SalutPg. Encants, s/n08914 BADALONATel. 93 460 79 00Atenció continuada al CAP Doctor Robert

• CAP Sant RocVélez Rubio, s/n(cantonada amb Motril)08913 BADALONATel. 93 398 31 61Cita prèvia 93 462 86 33Atenció continuada al CAP Doctor Robert o al CAP Doctor Barraquer

BARCELONA

Ciutat Vella

• CAP BarcelonetaPg. Marítim, 25 (Hospitaldel Mar, edifici B)08003 BARCELONATel. 93 221 37 83

• CAP Casc AnticRec Comtal, 2408003 BARCELONATel. 93 310 14 21

93 310 50 98Cita prèvia 902 111 444

• CAP Doctor Lluís SayéTorres i Amat, 808001 BARCELONATel. 93 301 25 32

93 301 24 0393 301 24 82

• CAP DrassanesAv. Drassanes, 17-2108001 BARCELONATel. 93 329 44 95

93 329 39 12Cita prèvia 902 111 444

• CAP GòticPassatge de la Pau, 108001 BARCELONATel. 93 343 61 40

93 342 55 49

• Centre Peracamps■ Atenció continuada: 24 horesAv. Drassanes, 13-1508001 BARCELONATel. 93 441 06 00

Eixample

• CAP Ausiàs MarcAusiàs Marc, 39-4108010 BARCELONATel. 902 500 179

93 530 62 60

• CAP Carles IMarina, 16808013 BARCELONATel. 902 500 179

93 231 77 05

• CAP EixampleRosselló, 16108036 BARCELONATel. 93 227 98 00

93 227 98 05

• CAP Manso■ Centre d’urgènciesd’atenció primària (CUAP):de 5 de la tarda a 9 delmatí (de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius).Tel. 93 423 08 13Manso, 1908015 BARCELONATel. 93 325 28 00

93 425 58 0193 327 05 50 (vacunes)

• CAP Passeig de SantJoanPg. Sant Joan, 2008010 BARCELONATel. 93 232 97 67

93 232 93 89

• CAP Sagrada FamíliaCòrsega, 64308025 BARCELONATel. 93 507 25 80

• CAP València■ Atenció continuada (només durant el PIUC, de l’1 de desembre al 31 de març): de 9 del vespre a 12 de la nit(de dilluns a divendres), de8 del vespre a 12 de la nit (dissabtes) i de 8 del matí a 12 de la nit (festius)València, 377-37908013 BARCELONATel. 902 500 179

• Dispensari CarrerValència■ Atenció continuada (només durant el PIUC, de l’1 de desembre al 31 de març): de 9 del matí a 9 del vespre (de dilluns a diumenge)València, 18408011 BARCELONATel. 93 227 93 00

Gràcia

• CAP LarrardTravessera de Dalt, 7908024 BARCELONATel. 902 011 040

• CAP Pare ClaretSant Antoni Maria Claret,19-2308037 BARCELONATel. 93 208 25 70

93 208 23 77

• CAP VallcarcaEdifici Pedraforca. Parc Sanitari Pere VirgiliAv. Hospital Militar, 169-20508023 BARCELONATel. 93 259 44 22

• Servei d’Urgències de l’Hospital del’Esperança■ Atenció continuada: 24 horesSant Josep de laMuntanya, 1208024 BARCELONATel. 93 367 41 00

Horta-Guinardó

• CAP El CarmelMurtra, 13008032 BARCELONATel. 93 357 18 53

• CAP Horta■ Atenció continuada: de 5 de la tarda a 9 del matí (de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius). Tel. 93 407 27 62Lisboa, s/n08032 BARCELONATel. 93 407 27 68

93 407 27 63(Ginecologia)

Cita prèvia 902 111 444

• CAP SanllehyAv. Mare de Déu deMontserrat, 16-1808024 BARCELONATel. 93 285 37 92Cita prèvia 902 111 444

• CAP Sant RafaelPg. Vall d’Hebron, 107-11708035 BARCELONATel. 93 428 95 41Cita prèvia 902 111 444

• CAP SardenyaSardenya, 46608025 BARCELONATel. 93 567 43 80

Les Corts

• CAP Les CortsMejía Lequerica, s/n (edifici Helios)08028 BARCELONATel. 93 227 55 90

93 227 55 99

• CAP MontnegreMontnegre, 8-1208029 BARCELONATel. 93 363 29 65

Nou Barris

• CAP ChafarinasChafarinas, 2-808033 BARCELONATel. 93 354 22 22Cita prèvia 902 111 444

• CAP Ciutat Meridiana■ Atenció continuada: de 7 de la tarda a 9 del matí (de dilluns a divendres), de 5 de la tarda a 9 del matí (dissabtes) i 24 hores (festius)Sant Feliu de Codines, s/n08033 BARCELONATel. 93 350 88 89Cita prèvia 902 111 444

• CAP Guineueta■ Atenció continuada: de 5 de la tarda a 9 del matí (de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius). Tel. 93 274 95 70Pg. Valldaura, 13508042 BARCELONATel. 93 274 95 34Cita prèvia 902 111 444

• CAP Rio de Janeiro■ Atenció continuada (només durant el PIUC, de l’1 de desembre al 31 de març): de 8 del vespre a 12 de la nit (de dilluns a divendres), de 5 de la tarda a 12 de la nit (dissabtes) i de 8 del matí a 12 de la nit (festius). Tel. 93 276 99 10Av. Rio de Janeiro, 83-9108016 BARCELONATel. 93 276 99 00Cita prèvia 902 111 444

• CAP RoquetesGarigliano, 23-2708042 BARCELONATel. 93 276 80 68

Consultori localOlivella 93 896 80 92

• CAP TuróCadí, 58-6208031 BARCELONATel. 93 407 40 55Cita prèvia 902 111 444

Sant Andreu

• CAP Bon Pastor■ Atenció continuada: de 5 de la tarda a 12 de la nit (de dilluns a dissabte) i de 9 del matí a 12 de la nit (festius). Tel. 93 346 08 83Mollerussa, s/n08030 BARCELONATel. 93 345 84 49Cita prèvia 902 111 444

• CAP La SagreraGarcilaso, 1-908027 BARCELONATel. 93 243 25 27Cita prèvia 902 111 444

• CAP Sant Andreu■ Centre d’urgènciesd’atenció primària (CUAP):de 5 de la tarda a 9 delmatí (de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius). Tel. 93 354 88 46Av. Meridiana, 42808030 BARCELONATel. 93 274 54 90

93 274 54 9193 274 54 9393 274 54 96

• CAP Via Barcino■ Atenció continuada: de 5 de la tarda a 9 del matí(de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius).Tel. 93 274 13 76Via Barcino, 7508033 BARCELONATel. 93 274 13 76

93 274 14 07Cita prèvia 902 111 444

Sant Martí

• CAP BesòsAlfons el Magnànim, 5708019 BARCELONATel. 93 278 82 35Cita prèvia 902 111 444

Consultori localCAP Paraguai 93 314 73 19

• CAP El ClotConcilio de Trento, 2508018 BARCELONATel. 93 303 73 00Cita prèvia 902 111 444

• CAP Passeig de Maragall■ Atenció continuada (només durant el PIUC, de l’1 de desembre al 31 de març): de 8 del vespre a 12 de la nit (de dilluns a divendres), de 5 de la tarda a 12 de la nit (dissabtes) i de 8 del matí a 12 de la nit (festius).Tel. 93 446 29 50Pg. Maragall, 52-5408041 BARCELONATel. 93 446 57 57

• CAP La PauPere Vergés, s/n08020 BARCELONATel. 93 278 86 60Cita prèvia 902 111 444

• CAP Poblenou■ Atenció continuada: de 5 de la tarda a 9 del matí (de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius).Tel. 93 433 77 00Lope de Vega, 13208005 BARCELONATel. 93 433 77 09Cita prèvia 902 111 444

• CAP Ramon TurróRamon Turró, 337-33908005 BARCELONATel. 93 446 57 00

93 446 57 02 (atenció adomicili)

Cita prèvia 93 446 57 01

• CAP Sant Martí■ Atenció continuada: de 5 de la tarda a 12 de la nit (de dilluns a dissabte). Tel. 93 307 08 12. Quan s’iniciïn les obres (aquest hivern) no farà atenció continuadaPl. Infància, s/n (cantonadaamb Fluvià)08020 BARCELONATel. 93 307 08 12Cita prèvia 902 111 444

• CAP Vila OlímpicaJoan Miró, 1708005 BARCELONATel. 93 221 37 85

Sants-Montjuïc

• CAP Bordeta-MagòriaCorral, s/n08014 BARCELONATel. 93 431 65 70

• CAP Carreras CandiCarreras Candi, 99-10108028 BARCELONATel. 93 431 00 39

93 432 16 89

• CAP Consell de CentConsell de Cent, 2608014 BARCELONATel. 93 423 59 35

93 425 10 98

• CAP Doctor Carles Ribas■ Atenció continuada: de 8del vespre a 12 de la nit (de dilluns a divendres), de5 de la tarda a 12 de la nit(dissabtes) i de 8 del matía 12 de la nit (festius).Tel. 93 223 28 88Foc, s/n08038 BARCELONATel. 93 223 07 10

• CAP La MarinaAmnistia Internacional, 8-1408038 BARCELONATel. 93 298 88 50

• CAP Numància■ Atenció continuada: de 5de la tarda a 9 del matí (dedilluns a dissabte) i 24hores (festius).Tel. 93 430 19 69Numància, 2308029 BARCELONATel. 93 322 70 61

• CAP Poble Sec-Les HortesNou de la Rambla, 17708004 BARCELONATel. 93 324 91 00

• CAP Sants Vapor Vell, 44-4608028 BARCELONATel. 93 491 51 97

93 491 52 5793 495 58 85

22

Gui

a d

e la

sal

ut

23

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

Sarrià-Sant Gervasi

• CAP AdriàVallmajor, 3408006 BARCELONATel. 93 241 38 20

93 209 02 60

• CAP BonaplataBonaplata, 54-5808034 BARCELONATel. 93 204 22 88

• CAP Les PlanesPtge. Solé i Pla, 16-18,local 108017 LES PLANESTel. 93 280 56 32

• CAP Sant GervasiEdifici Garbí. Parc Sanitari Pere VirgiliEsteve Terradas, 30 08023 BARCELONATel. 93 259 44 11

93 259 40 00 (PSPV)

• CAP VallvidreraReis Catòlics, 208017 BARCELONATel. 93 406 84 53

• Servei d’Urgències de laClínica Plató FundacióPrivada■ Atenció continuada: 24 horesPlató, 2108006 BARCELONATel. 93 306 99 00

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

• CAP Amadeu TornerAmadeu Torner, 6308902 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 336 97 44Cita prèvia 93 462 86 33Atenció continuada al CAP Just Oliveras

• CAP BellvitgeErmita, s/n08907 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 336 96 78Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAPJust Oliveras

• CAP Bòbila (EAP PubillaCasas)(pertany a la comarca del BaixLlobregat, pàg. 19)

• CAP Can SerraAv. Can Serra, s/nBloc A08906 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 437 15 68Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAPJust Oliveras

• CAP CollblancCreu Roja, 1808904 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 447 07 80Atenció continuada al CAP Florida

• CAP Florida■ Atenció continuada: de 7de la tarda a 9 del matí (dedilluns a dissabte) i 24hores (festius)Parc dels Ocellets, s/n08905 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 334 17 17Cita prèvia 902 111 444

• CAP GornalAv. Carmen Amaya, 37-3908902 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 336 51 14

93 336 51 63Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Just Oliveras

• CAP Just Oliveras■ Atenció continuada: 24 hores. Tel. 93 261 00 33Rambla Just Oliveras, 5008901 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 261 02 52 (centre)

93 261 00 01 (SantJosep)

Cita prèvia 902 111 444

• CAP Mossèn CintoVerdaguerMossèn Jacint Verdaguer,6-808902 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 432 95 72Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Just Oliveras

• CAP Rambla MarinaRambla Marina, 264-28008907 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 264 38 40Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Just Oliveras

• CAP Ronda de laTorrassaRonda de la Torrassa, 151-15308903 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 447 07 20

93 334 31 00(Ginecologia)

Atenció continuada al CAP Florida

• CAP SanfeliuEmigrant, 21-2508906 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 261 09 08Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Just Oliveras

SANT ADRIÀ DE BESÒS

• CAP Doctor Barraquer■ Atenció continuada: de 5de la tarda a 9 del matí (dedilluns a dissabte) i 24hores (festius)Pl. Doctor Trueta, s/n08930 SANT ADRIÀ DE BESÒSTel. 93 462 26 61

93 381 78 11Cita prèvia 93 462 86 33

• CAP La Mina■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesMar, s/n08930 SANT ADRIÀ DE BESÒSTel. 93 381 15 93

93 381 14 16

SANTA COLOMA DE GRAMENET

• CAP Doctor Vilaseca (Can Mariner)Sant Carles, 79 (entradaper Pl. Catalunya)08921 SANTA COLOMA DE GRAMENETTel. 93 466 64 53Cita prèvia 93 462 86 00Atenció continuada al CAP Santa Coloma de Gramenet

• CAP El FondoMossèn Jacint Verdaguer, 11808923 SANTA COLOMA DE GRAMENETTel. 93 468 15 64Cita prèvia 93 462 86 00Atenció continuada al CAP Santa Coloma de Gramenet

• CAP LlatíPerú, 60-6208921 SANTA COLOMA DE GRAMENETTel. 93 468 51 90

(informació i atenciódomiciliària)

Cita prèvia 93 462 86 00Atenció continuada al CAP Santa Coloma de Gramenet

• CAP Santa Coloma de Gramenet■ Atenció continuada: de 5de la tarda a 9 del matí (dedilluns a dissabte) i 24hores (festius)Major, 49-5308921 SANTA COLOMA DE GRAMENETCita prèvia 93 462 86 00

• CAP Santa RosaElcano, 2008923 SANTA COLOMA DE GRAMENETTel. 93 466 57 30Cita prèvia 93 462 86 00Atenció continuada al CAP Santa Coloma de Gramenet

• CAP SinguerlínSantiago Rusiñol, 64-6808924 SANTA COLOMA DE GRAMENETTel. 93 468 58 00

(informació i atenciódomiciliària)

Cita prèvia 93 462 86 00Atenció continuada al CAP Santa Coloma de Gramenet

Garraf

• CAP CanyellesRomangué, s/n08811 CANYELLESTel. 93 897 31 51Atenció continuada al CAP Roquetes

• CAP Cubelles■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesJoan XXIII, s/n08880 CUBELLESTel. 93 895 00 81Cita prèvia 902 111 444

• CAP CunitOnofre Llopis, 1143881 CUNITTel. 977 67 63 32Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Cubelles(Pertany a la comarca del BaixPenedès)

• CAP Roquetes■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesAv. Catalunya, 908810 SANT PERE DE RIBESTel. 93 814 51 82Cita prèvia 902 111 444

• CAP Sant Pere de RibesAntoni M. Claret, 3-508810 SANT PERE DE RIBESTel. 93 896 26 86Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Roquetes

• CAP Sitges■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesCamí dels Capellans, s/n(cantonada ambBarrachina)08870 SITGESTel. 93 894 75 78Cita prèvia 902 111 444

• CAP Jaume IManuel Marquès, s/n08800 VILANOVA I LA GELTRÚTel. 93 893 22 00Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada: Servei d’Urgències del’Hospital Sant Antoni Abat. Rambla Sant Josep, 21-23Tel. 93 893 16 16

• CAP Sant JoanJardí, 10608800 VILANOVA I LA GELTRÚTel. 93 815 97 54Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada: Servei d’Urgències del’Hospital Sant Antoni Abat. Rambla Sant Josep, 21-23Tel. 93 893 16 16

Maresme

• CAP Arenys de Mar■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesAv. Auterive, s/n08350 ARENYS DE MARTel. 93 795 80 44

Consultori localArenys de Munt 93 795 15 23

• CAP Dr. Gonçal Calvo iQueraltó■ Atenció continuada del’EAP: 24 horesJoan Fusté Ortells, 108310 ARGENTONATel. 93 756 10 92

Consultoris localsCan Massuet (l’Esmeralda)

93 791 61 73Canyamars 93 795 52 24Dosrius (Centre) 93 791 90 84Òrrius 93 756 10 92Sant Miquel del Cros

93 757 49 90

• CAP Calella■ Atenció continuada del’EAP: 24 hores (Hospital Comarcal Sant Jaume)Sant Jaume, 209-21708370 CALELLATel. 93 766 59 50

• CAP Canet de MarCosta de l’Hospital, s/n08360 CANET DE MARTel. 93 794 29 61

Consultoris localsSant Cebrià de Vallalta

93 763 14 75Sant Iscle de Vallalta

93 794 60 89Sant Pol 93 760 09 09

• CAP Dr. Josep Torner i Fors■ Atenció continuada de l’EAP: 24 horesAv. Costa Brava, s/n(cantonada amb Riera)08380 MALGRAT DE MARTel. 93 761 95 00

Consultori localPalafolls 93 762 04 53

• CAP El Masnou■ Atenció continuada de l’EAP: 24 horesSant Miquel, 12508320 EL MASNOUTel. 93 555 70 61

Consultoris localsAlella 93 555 03 54Teià 93 540 12 03

• CAP Cirera-MolinsRonda Frederic Mistral, s/n08304 MATARÓTel. 93 757 55 54Atenció continuada alCAP El Maresme

• CAP El Maresme■ Atenció continuada: de 5 de la tarda a 9 del matí (dedilluns a dissabte) i 24hores (festius)Camí del Mig, 3508303 MATARÓTel. 93 741 20 40 (medicina

general i pediatria)93 741 51 91 (atencióespecialitzada)

• CAP Mataró CentreCamí Ral, 208-21008301 MATARÓTel. 93 755 51 90Atenció continuada alCAP El Maresme

• CAP La Riera de MataróLa Riera, 708302 MATARÓTel. 93 790 18 60Atenció continuada alCAP El Maresme

• CAP Rocafonda-PalauRonda Pintor RafaelEstrany, 2408304 MATARÓTel. 93 755 40 11Atenció continuada alCAP El Maresme

• CAP Ronda CerdanyaVallès, 36, 4a08303 MATARÓTel. 93 741 57 80Atenció continuada alCAP El Maresme

• CAP Ronda PrimRonda Prim, 3508302 MATARÓTel. 93 757 84 12Atenció continuada alCAP El Maresme

• CAP Montgat■ Atenció continuada de l’EAP: de 8 del matí a 10 de la nitSant Antoni Maria Claret, s/n08390 MONTGATTel. 93 469 49 30

Consultori localTiana 93 465 17 21

• CAP Pineda de Mar■ Atenció continuada de l’EAP: 24 horesTarragona, 4908397 PINEDA DE MARTel. 93 767 15 05

Consultoris localsEl Poblenou 93 769 15 98Santa Susanna 93 767 81 39

• CAP Premià de Mar■ Atenció continuada de l’EAP: 24 horesLa Plaça, 9308330 PREMIÀ DE MARTel. 93 754 77 10

Consultoris localsBarri Cotet 93 752 44 54Barri el Remei 93 752 34 03Premià de Dalt (Nucli)

93 752 48 84

• CAP Sant Andreu de Llavaneres■ Atenció continuada de l’EAP: 24 horesPg. Jaume Brutau, 208392 SANT ANDREU DE LLAVANERESTel. 93 795 24 27

Consultoris localsCaldes d’Estrac 93 791 33 37Montalparc 93 791 29 00Sant Vicenç de Montalt

93 791 11 09

• CAP Tordera■ Atenció continuada de l’EAP: 24 horesSant Ramon, 4208399 TORDERATel. 93 765 03 44

Consultori localFogars de la Selva

93 764 40 25

• CAP Vilassar de Dalt■ Atenció continuada de l’EAP: 24 horesPlaça de la Vila, 808339 VILASSAR DE DALTTel. 93 750 88 00

Consultori localCabrils 93 750 74 10

• CAP Dr. GuillermoMasriera i Guardiola■ Atenció continuada de l’EAP: 24 horesSanta Maria, 59-7908340 VILASSAR DE MARTel. 93 754 06 40

Consultoris localsCabrera de Mar 93 754 04 42Pla de l’Avellà 93 750 06 4824

Gui

a d

e la

sal

ut

Vallès Occidental

• CAP Badia del Vallès■ Atenció continuada del Servei Especial d’Urgències: de 5 de la tarda a 9 del matí (dedilluns a dissabte) i 24hores (festius). Tel. 93 719 26 01Bètica, s/n08214 BADIA DEL VALLÈSTel. 93 719 26 00

• CAP Barberà del VallèsVerge de l’Assumpció, s/n(cantonada amb PintorMurillo)08210 BARBERÀ DEL VALLÈSTel. 93 719 25 40Atenció continuada al CAP Badia del Vallès

• CAP Castellar del Vallès■ Atenció continuada: de 8.30 del vespre a 8.30 del matí (de dilluns a divendres) i de 5 de la tarda a 8.30 del matí (dissabtes) i 24 hores (festius)Ripollet, 3008211 CASTELLAR DEL VALLÈSTel. 93 747 11 11Cita prèvia 93 728 44 44

• CAP Castellbisbal■ Atenció continuada: de 8del vespre a 8 del matí (de dilluns a divendres) i 24 hores (festius)Av. Pau Casals, 1208755 CASTELLBISBALTel. 93 772 03 56

• CAP CanaletesPg. d’Horta, 1708290 CERDANYOLA DEL VALLÈSTel. 93 591 07 40Atenció continuada al CAP Cerdanyola-Ripollet

• CAP Cerdanyola delVallès-SerrapareraAv. Diagonal, s/n08290 CERDANYOLA DEL VALLÈSTel. 93 580 63 63Atenció continuada al CAP Cerdanyola-Ripollet

• CAP FontetesPl. Velázquez Pineda, s/n08290 CERDANYOLA DEL VALLÈSTel. 93 594 44 70Atenció continuada al CAP Cerdanyola-Ripollet

• CAP Montcada i Reixac■ Atenció continuada de l’EAP: 24 horesPg. Jaume I, s/n08110 MONTCADA I REIXACTel. 93 575 40 94

• CAP PalauCan Cortès, s/n08184 PALAU-SOLITÀI PLEGAMANSTel. 93 864 98 98Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Santa Perpètua de Mogoda

• CAP PolinyàLa Rosa, 208213 POLINYÀTel. 93 713 00 42Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Santa Perpètua de Mogoda

• CAP Cerdanyola-Ripollet■ Centre d’urgènciesd’atenció primària (CUAP):de 5 de la tarda a 9 delmatí (de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius). Tel. 93 594 22 16Ctra. N-150 (encreuamentamb Tarragona)08291 RIPOLLETTel. 93 594 21 11

• CAP RipolletCasanovas, 408291 RIPOLLETTel. 93 594 64 20Atenció continuada al CAP Cerdanyola-Ripollet

• CAP Anton de BorjaEdison, s/n (cantonada amb Marconi)08191 RUBÍTel. 93 588 45 55Atenció continuada al CAP Mútua Rubí

• CAP Mútua Rubí■ Atenció continuada: 24hores. Tel. 93 586 67 03Prat de la Riba, 20-2208191 RUBÍTel. 93 586 67 00

• CAP Ca n’Oriac■ Atenció continuada: de 8.30 del vespre a 8.30 delmatí (de dilluns adivendres), de 5 de la tardaa 8.30 del matí (dissabtes) i24 hores (festius)Pg. Sant Bernat, 2208207 SABADELLTel. 93 723 37 13Cita prèvia 93 728 44 44

• CAP Can RullLluís Companys, s/n08206 SABADELLTel. 93 724 79 20Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

• CAP ConcòrdiaAv. Concòrdia, 35-3708206 SABADELLTel. 93 713 64 20Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

• CAP Creu AltaCtra. de Castellar, 22208208 SABADELLTel. 93 723 70 14Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

• CAP Creu de BarberàPl. Castelao, 208204 SABADELLTel. 93 710 07 34Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

• CAP LepantLepant, 19208203 SABADELLTel. 93 710 24 79Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

• CAP MerinalsLa Palma, s/n08205 SABADELLTel. 93 745 73 90Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

• CAP NordMercè Rodoreda, 2408207 SABADELLTel. 93 724 71 50Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

• CAP Poble NouRemei, 1-908203 SABADELLTel. 93 726 94 15Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

• CAP RamblaRambla, 22908203 SABADELLTel. 93 725 65 85Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

• CAP Sant Fèlix■ Centre d’urgènciesd’atenció primària (CUAP):24 horesCtra. de Barcelona, 47308204 SABADELLTel. 93 712 09 11Cita prèvia 93 728 44 44

• CAP Sant OleguerSol i Padrís, 56-6008203 SABADELLTel. 93 746 41 81Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

• CAP La SerraPl. Cristóbal Ramos, 208202 SABADELLTel. 93 715 55 34Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

25

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

• CAP Sant Cugat del Vallès■ Atenció continuada de l’EAP: 24 hores.Tel. 93 589 44 55 o 061Mina, s/n08190 SANT CUGAT DEL VALLÈSTel. 93 589 11 22

• Consultori localLa Floresta 93 674 76 15

• CAP Sant Llorenç SavallVic, 1908212 SANT LLORENÇSAVALLTel. 93 714 02 38Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Castellar del Vallès

• CAP Sant Quirze del VallèsAv. Egara, s/n08192 SANT QUIRZE DEL VALLÈSTel. 93 721 41 80Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAPCa n’Oriac o al CAP SantFèlix

• CAP Santa Perpètua de Mogoda■ Atenció continuada: de 8.30 del vespre a 8.30del matí (de dilluns adissabte) i 24 hores(festius). Tel. 93 560 06 11Av. Mossèn Cinto Verdaguer, 1108130 SANTA PERPÈTUA DE MOGODATel. 93 560 09 91Cita prèvia 93 728 44 44

• CAP SentmenatAv. Anselm Clavé, 1108181 SENTMENATTel. 93 715 21 21Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Castellar del Vallès

• CAP Antoni Creus (Can Parellada)Itàlia, 508228 TERRASSATel. 93 736 00 20Atenció continuada al CAP Rambla de Terrassao al CAP Terrassa Nord

• CAP OestAv. Àngel Sallent, 17108224 TERRASSATel. 93 745 52 00Atenció continuada al CAP Rambla de Terrassa

• Consultori localUllastrell 93 730 44 48

• CAP Rambla de Terrassa■ Atenció continuada: de 8 del vespre a 12 de la nit (dedilluns a divendres), de 5de la tarda a 12 de la nit(dissabtes) i de 8 del matí a12 de la nit (festius)Rambla Ègara, 386-38808221 TERRASSATel. 93 736 59 09

• CAP Sant LlàtzerRiba, 6208221 TERRASSATel. 93 731 01 37Atenció continuada al CAPRambla de Terrassa o alCAP Terrassa Nord

• CAP Terrassa EstCiudad Real, 31 (cantonadaamb Álaba)08227 TERRASSATel. 93 784 82 83Atenció continuada al CAP Terrassa Nord

• CAP Terrassa Nord■ Atenció continuada: de 8 del vespre a 12 de la nit (dedilluns a divendres), de 5de la tarda a 12 de la nit(dissabtes) i de 8 del matí a12 de la nit (festius)25 de setembre, 2608221 TERRASSATel. 93 731 02 68

• Consultori localMatadepera 93 787 10 55

• CAP Terrassa Sud (Can Jofresa)Av. Santa Eulàlia, s/n08223 TERRASSATel. 93 785 51 61Atenció continuada al CAP Rambla de Terrassao al CAP Terrassa Nord

• CAP Vacarisses(Pertany a la Regió SanitàriaCatalunya Central, pàg. 17)

• CAP ValldoreixPg. Olabarria, s/n08197 VALLDOREIXTel. 93 583 74 00Atenció continuada al CAPSant Cugat del Vallès.Tel. 93 589 44 55

• CAP Can Trias-ErnestLluch Pintor Casas, s/n08232 VILADECAVALLSTel. 93 733 33 78Atenció continuada al CAPRambla de Terrassa

Vallès Oriental

• CAP AiguafredaCtra. de Ribes, 1008591 AIGUAFREDATel. 93 844 10 26Cita prèvia 902 111 444

• CAP L’Ametlla del VallèsPg. de l’Ametlla, 1708480 L’AMETLLADEL VALLÈSTel. 93 843 22 67Cita prèvia 902 111 444

• CAP Bigues i RiellsAv. Catalunya, 108415 BIGUES I RIELLSTel. 93 865 90 36Cita prèvia 902 111 444

• CAP Joan Mirambell i Folch■ Atenció continuada de l’EAP: 24 horesAv. Fontcuberta, 12808140 CALDES DE MONTBUITel. 93 865 44 55Cita prèvia 902 111 444

• CAP CanovellesIndústria, 23 (cantonadaamb Nord)08420 CANOVELLESTel. 93 846 83 28Cita prèvia 902 111 444

• CAP Cànoves i SamalúsCamp de la Rectoria, s/n08445 CÀNOVES I SAMALÚSTel. 93 871 02 50Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada al CAP Can Llibre, deCardedeu

• CAP Can Llibre■ Atenció continuada de l’EAP: 24 horesDr. Ferran, 108440 CARDEDEUTel. 93 846 02 71Cita prèvia 902 111 444

• Consultori localVilalba Sasserra 93 871 02 50

• CAP Castellterçol■ Atenció continuada de l’EAP: 24 horesCtra. Castellcir, s/n08183 CASTELLTERÇOLTel. 93 866 63 50Cita prèvia 902 111 444 (Pertany a la comarca del Bages)26

Gui

a d

e la

sal

ut

• CAP Les Franqueses del VallèsGirona, 29008520 LES FRANQUESES DEL VALLÈSTel. 93 861 80 30Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada:Hospital General de Granollers. Tel. 93 860 47 70

• CAP Corró d’AvallPl. Ajuntament, s/n08520 LES FRANQUESESDEL VALLÈS (CORRÓD’AVALL)Tel. 93 840 42 00Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada:Hospital General de Granollers. Tel. 93 860 47 70

• CAP Figaró-MontmanyCtra. de Ribes, 3708590 FIGARÓ-MONTMANYTel. 93 842 92 56Cita prèvia 902 111 444

• CAP La GarrigaLa Doma, 1808530 LA GARRIGATel. 93 871 80 81

93 871 53 16 (pediatria)Cita prèvia 902 111 444

• CAP Sant MiquelAv. Francesc Macià, 15408400 GRANOLLERSTel. 93 879 16 25Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada:Hospital General de Granollers. Tel. 93 860 47 70

• CAP Vallès OrientalMuseu, 1908400 GRANOLLERSTel. 93 860 05 22Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada al’Hospital General deGranollers. Tel. 93 860 47 70

• CAP GualbaPg. Montseny, 1308474 GUALBATel. 93 848 71 51Cita prèvia 902 111 444

• CAP La Llagosta■ Atenció continuada del SOU: de 5 de la tarda a 9 del matí (de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius) Vic, s/n08120 LA LLAGOSTATel. 93 574 98 10Cita prèvia 902 111 444

• CAP La Cruïlla La Cruïlla, s/n08186 LLIÇÀ D’AMUNTTel. 93 841 52 50Cita prèvia 902 111 444

• CAP Lliçà de VallCerdanya, 3908185 LLIÇÀ DE VALLTel. 93 844 56 30Cita prèvia 902 111 444

• CAP Llinars del VallèsFrederic Marès, s/n08450 LLINARS DEL VALLÈSTel. 93 841 05 73Cita prèvia 902 111 444

• CAP MartorellesAv. Piera, 5108107 MARTORELLESTel. 93 593 42 44Cita prèvia 902 111 444

• CAP Can Pantiquet■ Atenció continuada: de 8 del vespre a 9 del matí (de dilluns a divendres) i de 9 del matí a 5 de la tarda (dissabtes). Fora d’aquest horari cal trucar al telèfon 93 576 03 00 (Urgències de l’Hospital de Mollet)Lluís Millet, 1508100 MOLLET DEL VALLÈSTel. 93 570 59 77Cita prèvia 902 111 444

• CAP Plana Lledó ■ Atenció continuada: de 8 del vespre a 9 del matí (de dilluns a divendres) i de 9 del matí a 5 de la tarda (dissabtes). Fora d’aquest horari cal trucar al telèfon 93 576 03 00 (Urgències de l’Hospital de Mollet)Av. Rívoli, 708100 MOLLET DEL VALLÈSTel. 93 579 83 83Cita prèvia 902 111 444

• CAP Montmeló■ Atenció continuada de l’EAP: de 8 del vespre a 8 del matí (dilluns a dissabte)i 24 hores (festius)Pl. Ernest Lluch, 108160 MONTMELÓTel. 93 544 44 40Cita prèvia 902 111 444

• CAP Montornès del Vallès■ Atenció continuada de l’EAP: de 8 del vespre a 8 del matí (dilluns a dissabte)i 24 hores (festius)Can Parera, 708170 MONTORNÈS DEL VALLÈSTel. 93 572 03 03Cita prèvia 902 111 444

• CAP Parets del Vallès■ Atenció continuada de l’EAP: 24 hores.Tel. 93 562 14 04 (de 7 dela tarda a 8 del matí, dedilluns a dissabte, i 24hores, festius)Av. Catalunya, 127-B08150 PARETS DEL VALLÈSTel. 93 562 16 89Cita prèvia 902 111 444

• CAP Doctor VicençPapaceit Pl. de l’Era, s/n08430 LA ROCA DELVALLÈSTel. 93 842 44 32Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsSanta Agnès de Malanyanes

93 842 46 63La Torreta 93 860 32 00

• CAP Santa Eulàlia de RonçanaMestre Joan Batlle, 308187 SANTA EULÀLIA DE RONÇANATel. 93 841 83 14Cita prèvia 902 111 444

• CAP Santa Maria de PalautorderaPg. Remei, 3108460 SANTA MARIA DE PALAUTORDERATel. 93 848 25 36Cita prèvia 902 111 444

• CAP Sant Antonide VilamajorSanta Anna, 4-608459 SANT ANTONIDE VILAMAJORTel. 93 845 23 27Cita prèvia 902 111 444

• CAP Sant CeloniDiputació, 3008470 SANT CELONITel. 93 867 41 51Cita prèvia 902 111 444

• Consultoris localsLa Batlloria 93 847 21 19Gualba 93 848 71 51Sant Esteve de Palautordera

93 848 24 70Vallgorguina 93 867 87 87

• CAP Sant Feliu de CodinesPont del Terme, 308182 SANT FELIU DE CODINESTel. 93 866 29 11

93 866 25 27

• CAP Sant Fost de Campsentelles■ Atenció continuada de 8 del vespre a 8 del matí (dedilluns a divendres) i d’1del migdia a 8 del matí(dissabtes). Fora d’aquesthorari cal trucar als telèfons 93 579 21 23 o 93 579 69 92Ctra. de Badalona, 9908105 SANT FOST DE CAMPSENTELLESTel. 93 579 54 06Cita prèvia 902 111 444

• CAP Sant Pere de VilamajorNou, 2608458 SANT PERE DE VILAMAJORTel. 93 845 26 25Cita prèvia 902 111 444

• CAP VallromanesAv. Vilassar de Dalt, 6-808188 VALLROMANESTel. 93 572 98 05Cita prèvia 902 111 444

• CAP Vilanova del VallèsPg. Centenari, s/n08410 VILANOVA DEL VALLÈSTel. 93 845 99 75Cita prèvia 902 111 444

27

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

28

Gui

a d

e la

sal

ut

Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran

Alt Urgell• Fundació Sant Hospital

de la Seu d’UrgellPg. Joan Brudieu, 825700 LA SEU D’URGELLTel. 973 35 00 50

Cerdanya• Hospital de Puigcerdà

Pl. Santa Maria, 117520 PUIGCERDÀTel. 972 88 01 50

Pallars Jussà• Hospital Comarcal

del PallarsPau Casals, 525620 TREMPTel. 973 65 22 55

Val d’Aran• Espitau dera Val d’Aran

Espitau, 825530 VIELHA E MIJARANTel. 973 64 00 04

Regió Sanitària Lleida

Segrià• Hospital Universitari

Arnau de VilanovaAv. Alcalde Rovira Roure, 8025198 LLEIDATel. 973 24 81 00

• Hospital de Santa MariaAv. Alcalde Rovira Roure, 4425198 LLEIDATel. 973 72 72 22

• Clínica de PonentPrat de la Riba, 7925004 LLEIDATel. 973 23 29 43

Regió Sanitària Camp de Tarragona

Alt Camp• Pius Hospital de Valls

Pl. Sant Francesc, s/n43800 VALLSTel. 977 61 30 00

Baix Camp• Hospital Universitari

Sant Joan de ReusSant Joan, s/n43201 REUSTel. 977 31 03 00

• Centre Mèdic Quirúrgicde ReusAntoni Gaudí, 2643203 REUSTel. 977 01 08 00

Baix Penedès• Hospital del Vendrell

Ctra. de Barcelona, s/n43700 EL VENDRELLTel. 977 25 79 00

Tarragonès• Hospital Universitari

de Tarragona Joan XXIIIDoctor Mallafré i Guasch, 443007 TARRAGONATel. 977 29 58 00

• Hospital de Sant Pau i Santa TeclaRambla Vella, 1443003 TARRAGONATel. 977 25 99 00

Regió Sanitària Terres de l’Ebre

Montsià• Hospital Comarcal

d’AmpostaJacint Verdaguer, 11-1343870 AMPOSTATel. 977 70 00 50

Baix Ebre• Hospital de Tortosa Verge

de la CintaEsplanetes, 44-5843500 TORTOSATel. 977 51 91 00

• Clínica Terres de l’EbrePl. Joaquim Bau, 743500 TORTOSATel. 977 58 82 00

Ribera d’Ebre• Hospital Comarcal

Móra d’EbreBenet i Messeguer, s/n43740 MÓRA D’EBRETel. 977 40 16 74

Regió Sanitària Girona

Alt Empordà• Hospital de Figueres

Fundació PrivadaRonda del Rector Arolas, s/n17600 FIGUERESTel. 972 50 14 00

Baix Empordà• Hospital de Palamós

Hospital, 3617230 PALAMÓSTel. 972 60 01 60

Garrotxa• Hospital Sant Jaume

Mulleras, 1517800 OLOTTel. 972 26 18 00

Gironès• Hospital Universitari

de Girona Doctor JosepTruetaAv. França, s/n17007 GIRONATel. 972 94 02 00

• Clínica Girona SLJoan Maragall, 2617002 GIRONATel. 972 21 04 00

972 20 45 00

• Parc Hospitalari Martí iJuliàEdifici Santa CaterinaDr. Castany, s/n17190 SALTTel. 972 18 25 00

Pla de l’Estany• Clínica Salus Infirmorum

Av. Mossèn Lluís Constans, 13017820 BANYOLESTel. 972 57 02 08

Ripollès• Hospital de Campdevànol

Ctra. de Gombrèn, 2017530 CAMPDEVÀNOLTel. 972 73 00 13

972 73 00 28

Selva• Hospital Comarcal

de BlanesAccés cala Sant Francesc, 517300 BLANESTel. 972 35 32 64

Els hospitals de la xarxa hospitalària d’utilització pública de Catalunya

29

Pla

inte

gral

d’u

rgèn

cies

de

Cat

alun

ya 2

006-

2007

Regió Sanitària Catalunya Central

Anoia• Fundació Sanitària

d’IgualadaPg. Mossèn JacintVerdaguer, 12808700 IGUALADATel. 93 805 80 00

93 803 46 54

Bages• Althaia. Hospital Sant

Joan de Déu de ManresaDr. Joan Soler, s/n08243 MANRESATel. 93 875 93 00

• Althaia. CentreHospitalariAv. Bases de Manresa, 6-808242 MANRESATel. 93 875 93 00

Berguedà• Hospital Comarcal

de Sant BernabéCtra. de Ribes, s/n08600 BERGATel. 93 824 34 00

Osona• Hospital General de Vic

Francesc Pla “El Vigatà”, 108500 VICTel. 93 889 11 11

Regió Sanitària Barcelona

Alt Penedès• Hospital Comarcal

de l’Alt PenedèsEspirall, s/n08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈSTel. 93 818 04 40

Baix Llobregat• Hospital de Sant Joan

de Déu d’Esplugues deLlobregatPg. Sant Joan de Déu, 208950 ESPLUGUES DE LLOBREGATTel. 93 253 21 00

• Hospital de Sant Joan deDéu de MartorellAv. MancomunitatsComarcals, 108760 MARTORELLTel. 93 774 20 20

• Hospital de Sant BoiBonaventura Calopa, 1308830 SANT BOI DELLOBREGATTel. 93 661 52 08

• Hospital de ViladecansAv. Gavà, 3808840 VILADECANSTel. 93 659 01 11

Garraf• Hospital Residència

Sant CamilCtra. de Puigmoltó, km 0,808810 SANT PERE DE RIBESTel. 93 896 00 25

• Fundació HospitalComarcal Sant AntoniAbatRambla Sant Josep, 2108800 VILANOVA I LA GELTRÚTel. 93 893 16 16

Barcelonès

BADALONA

• Hospital UniversitariGermans Trias i PujolCtra. de Canyet, s/n08916 BADALONATel. 93 465 12 00

• Hospital Municipal de BadalonaVia Augusta, 9-1308911 BADALONATel. 93 464 83 00

• Institut GuttmannCamí de Can Ruti, s/n08916 BADALONATel. 93 497 77 00

BARCELONA

Ciutat Vella

• Hospital del MarPg. Marítim, 2508003 BARCELONATel. 93 248 30 00

Eixample

• Hospital Clínic i Provincialde BarcelonaVillarroel, 17008036 BARCELONATel. 93 227 54 00

• Hospital Dos de MaigDos de Maig, 30108025 BARCELONATel. 93 507 27 00

• Hospital Universitari del Sagrat CorViladomat, 28808029 BARCELONATel. 93 322 11 11

Gràcia

• Hospital de l’EsperançaSant Josep de la Muntanya, 1208024 BARCELONATel. 93 367 41 00

Horta-Guinardó

• Hospital Universitari Vall d’HebronHospital GeneralHospital Maternoinfantil Hospital de Traumatologiai Rehabilitació Pg. Vall d’Hebron, 119-12908035 BARCELONATel. 93 489 30 00

• Hospital Sant RafaelPg. Vall d’Hebron, 10708035 BARCELONATel. 93 211 25 08

• Fundació per la Gestió del’Hospital de la SantaCreu i Sant PauSant Antoni M. Claret, 16708025 BARCELONATel. 93 291 90 00

• Fundació Puigvert IUNACartagena, 34008025 BARCELONATel. 93 416 97 00

Les Corts

• Hospital Casa de MaternitatSabino de Arana, 108028 BARCELONATel. 93 227 56 00

Sarrià-Sant Gervasi

• Clínica Plató FundacióPrivadaPlató, 2108006 BARCELONATel. 93 306 99 00

L’HOSPITALET DELLOBREGAT

• Hospital Universitari deBellvitgeFeixa Llarga, s/n08907 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 260 75 00

• Hospital General del’HospitaletJosep Molins, 2908906 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 440 75 00

• Institut Catalàd’Oncologia (HospitalDuran i Reynals)Av. Granvia, s/n, km 2,7 08907 L’HOSPITALET DE LLOBREGATTel. 93 335 76 52

SANTA COLOMA DE GRAMENET

• Hospital de l’Esperit SantAv. Mossèn Josep Pons iRobada, s/n08923 SANTA COLOMA DE GRAMENETTel. 93 386 02 02

Maresme• Hospital Comarcal Sant

Jaume de CalellaSant Jaume, 209-21708370 CALELLATel. 93 769 02 01

• Hospital de MataróCtra. de Cirera, s/n08304 MATARÓTel. 93 741 77 00

Vallès Occidental• Hospital de Sabadell

Parc Taulí, s/n08208 SABADELLTel. 93 723 10 10

• Hospital de TerrassaCtra. de Torrebonica, s/n08227 TERRASSATel. 93 731 00 07

• Hospital Mútua de TerrassaPl. Doctor Robert, 508221 TERRASSATel. 93 736 50 50

Vallès Oriental• Hospital General

de GranollersAv. Francesc Ribas, s/n08400 GRANOLLERSTel. 93 842 50 00

UrgènciesAv. del Parc, 908400 GRANOLLERSTel. 93 860 47 70

• Fundació PrivadaHospital de MolletSant Llorenç, 3908100 MOLLET DEL VALLÈSTel. 93 576 03 00

• Hospital de Sant CeloniAv. Hospital, 1908470 SANT CELONITel. 93 867 13 17

30

Gui

a d

e la

sal

ut

Departament de Salut

Travessera de les Corts,131-159Pavelló Ave Maria08028 BarcelonaTel. 93 227 29 00Fax 93 227 29 90consellera.salut@gencat.netwww.gencat.cat/salut

Serveis Territorials de Salut

• Serveis Territorials de Salut a BarcelonaPl. Catalunya, 20 (pisos 1r i 6è)08002 BarcelonaTel. 93 567 11 60Fax 93 567 11 74stb.salut@gencat.net

• Serveis Territorials de Salut a GironaSol, 1517004 GironaTel. 972 20 00 54Fax 972 21 99 07stg.salut@gencat.net

• Serveis Territorials de Salut a LleidaAv. Alcalde Rovira Roure, 225006 LleidaTel. 973 70 16 00Fax 973 24 91 40stll.salut@gencat.net

• Serveis Territorials de Salut a TarragonaAv. Maria Cristina, 5443002 TarragonaTel. 977 22 41 51Fax 977 21 89 54stt.salut@gencat.net

• Serveis Territorials de Salut a les Terres de l’EbreLa Salle, 843500 TortosaTel. 977 44 81 70Fax 977 44 96 25stte.salut@gencat.net

Institut Català de la Salut

Gran Via de les CortsCatalanes, 58708007 BarcelonaTel. 93 482 41 00Fax 93 482 45 22ics@ics.scs.eswww.gencat.cat/ics

Institut d’Estudis de la Salut

Balmes, 132-13608008 BarcelonaTel. 93 238 69 00Fax 93 238 69 10institut@ies.scs.eswww.iesalut.es

Agència Catalana deSeguretat Alimentària

Calàbria, 16908015 BarcelonaTel. 93 229 24 40Fax 93 229 21 41acsa@gencat.netwww.gencat.cat/salut/acsa

Servei Català de la Salut(CatSalut)

CatSalutTravessera de les Corts,131-159Edifici Olímpia08028 BarcelonaTel. 93 403 85 85Fax 93 403 89 25catsalut@catsalut.netwww.gencat.cat/catsalut

Regions sanitàries del CatSalut

• Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran Pl. Capdevila, 22, baixos25620 TrempTel. 973 65 46 17Fax 973 65 46 31atencioalciutada.rspa@catsalut.net

• Regió Sanitària LleidaAv. Alcalde Rovira Roure, 225006 LleidaTel. 973 70 16 00Fax 973 24 91 40atencioalciutada.rslle@catsalut.net

• Regió Sanitària Camp de TarragonaAv. Maria Cristina, 5443002 TarragonaTel. 977 22 41 51Fax 977 24 55 54atencioalciutada.rstar@catsalut.net

• Regió Sanitària Terres de l’EbreLa Salle, 843500 TortosaTel. 977 44 81 70Fax 977 44 96 25atencioalciutada.rste@catsalut.net

• Regió Sanitària GironaSol, 1517004 GironaTel. 972 20 00 44Fax 972 20 38 66atencioalciutada.rsgir@catsalut.net

• Regió Sanitària CatalunyaCentralMuralla del Carme, 708241 Manresa Tel. 93 872 33 13Fax 93 872 62 56atencioalciutada.rscc@catsalut.net

• Regió Sanitària Barcelona

Seu a BarcelonaEdifici Mestral. ParcSanitari Pere VirgiliEsteve Terradas, 3008023 BarcelonaTel. 93 259 41 00Fax 93 259 41 01atencioalciutada.rsb@catsalut.net

Seu a l’Hospitalet de Llobregat Av. de la Granvia, 8-10, 5a planta08902 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 421 32 55Fax 93 432 14 65atencioalciutada.rsb@catsalut.net

Seu a Badalona Av. Martí i Pujol, 198-20208911 BadalonaTel. 93 384 79 80Fax 93 384 79 90atencioalciutada.rsb@catsalut.net

Seu a Sant Cugat del Vallès Av. Lluís Companys i Jover, 4408190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 589 55 26Fax 93 675 54 05atencioalciutada.rsb@catsalut.net

Adreces corporatives

© Generalitat de CatalunyaDepartament de Salut

Edició: Servei Català de la Salut (CatSalut)

Novembre de 2006

Realització: Hores extraordinàriesProducció: EADOP Dipòsit legal: B-XXXX-2006

Prestacions i ajutsMés suport a les persones

Info

CatalunyaLa gent granSocietat. Ajuts a les famílies amb infants a càrrec. 700 M€ per a la dependència. Llei de l’habitatge de Catalunya.

Medi ambient. Què fa la Generalitat davant del canvi climàtic?.Gestió de residus.

Informació d’interès ciutadà Núm. 10 Març’07

01_coberta C3.indd 101_coberta C3.indd 1 26/2/07 12:48:0326/2/07 12:48:03

SumariEl compromís social és la prioritat del Govern

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció:Isaías Táboas, Marta Continente, Jordi Fortuny, Antonio Bolaño i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaDisseny: Mariona Maresma/Enric JardíFotografia de la coberta: Thomas VilhelmFotografies de l’interior: Ernest Costa (pàg.4), Thomas Vilhelm (pàg. 10), Txema Salvans (pàg. 18, 19 i 23), Mariano Herrera (pàg. 23)Infografia: Jaime Serra (pàg. 16)Cartografia: Blauset (pàg. 6, 8 i 9)Agències: Getty ImagesFotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. www.gencat.cat

4 Notícies

12 Nova Llei de l’habitatge

14 Què fa la Generalitat davant del canvi climàtic

18 Preinscripcions escolars

20 Modernització dels serveis de salut

21 Eleccions municipals

23 Subvencions vigents

En aquest número de l’InfoCatalunya trobareu explicades i detallades algunes de les principals iniciatives que, els darrers mesos, ha emprès el Govern de la Generalitat en matèria social: des de la Llei de serveis socials, fins als ajuts a les famílies amb infants i les prestacions socials per a persones dependents. Són mesures que responen a prioritats fixades en l’Acord de l’Entesa que va fer possible el Govern i que vaig exposar en el discurs d’investidura davant el Parlament.

La Catalunya d’avui, la que aplega més de 7 milions de persones en una societat que volem que sigui més equitativa i equilibrada, afronta un futur d’oportunitats que hem de saber aprofitar. I ho aconseguirem si actuem adequadament, evitant els riscos que puguin aparèixer entre els sectors socials més vulnerables.

Per això el Govern dedica els seus esforços i les millors energies a crear les condicions que facin possible el progrés i el benestar de tota la societat catalana. I ho està fent amb una gestió propera dels recursos públics i en col·laboració amb els ajuntaments i amb les entitats i institucions amb què comparteix aquest objectiu de fer una Catalunya equilibrada i socialment avançada.

10Més ajuts a les famílies amb infants a càrrec

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

02_sumari C3.indd 202_sumari C3.indd 2 26/2/07 13:32:2226/2/07 13:32:22

4

NotíciesNous jutjats a Catalunya

El repartiment dels nous jutjats per demarcacions és aquest: Barcelona: 7, Tarragona: 2, Girona: 1

D’altra banda, també s’han creat vuit noves places de fi scals destinades a les seus de la Fiscalia a les demarcacions de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona. En total, durant l’any 2006 es van crear a Catalunya 13 jutjats nous i 18 noves places de fi scals.

El 30 de desembre passat van entrar en funcionament 10 nous òrgans judicials, engegats pel Departament de Justícia després que els aprovés el Consell de Ministres. Per dur a terme aquestes millores s’han invertit més de 6 M€.

La Generalitat ha posat en marxa la re-dacció del Pla director urbanístic del parc patrimonial de l’Alt Ter i el Ter Mig, que té l’objectiu de consolidar el patrimoni cultural vinculat a l’activitat econòmica del Ter, transformant les colònies indus-trials i les fàbriques de riu en espais de residència d’activitat productiva, de fre-qüentació turística i de preservació de la memòria. També es pretén preservar les valls fl uvials i meandres del Ter i el seu

entorn natural, així com dinamitzar eco-nòmica i socialment la zona.

El Pla director inclou 20 municipis de les comarques del Ripollès i Osona, repar-tits en una franja de territori d’uns 240 km2 entre els extrems dels rius Ter, Ritort i Fresser, des de Ribes de Fresser i Cam-prodon fi ns al pantà de Sau. En aquesta zona hi ha 30 colònies, fàbriques de riu i altres elements patrimonials aixecades al voltant del 1880.

Dirigit a pescadors, treballadors de les llotges i peixaters, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural ha engegat un programa de cursos per tal d’informar d’un seguit de pràctiques d’higiene. Amb això es pretén millorar la qualitat del peix capturat a les costes catalanes i que arribi correctament al consumidor.

La iniciativa s’emmarca dins el projecte “Peix nostre, peix de qualitat”, que vol diferenciar i donar valor afegit al peix i marisc de la costa catalana. El programa també inclou l’edició de gui-es de bones pràctiques, amb indicaci-ons sobre la idoneïtat dels mètodes de captura i conservació, responsabilitats de cada un dels operadors (pescadors, majoristes, distribuïdors i peixateries) i implantació de sistemes d’informació que especifi quin l’origen del peix.

Protecció de les colònies industrials del Ter

Peix de qualitat

200613 nous jutjats18 noves places de fi scals

04_09_Noticies C3.indd 404_09_Noticies C3.indd 4 26/2/07 13:34:0426/2/07 13:34:04

5

VilajuïgaCamins Sagrats

TeiàCella Vinària

RipollGuifré el Pilós

PuigcerdàLa Pau dels Pirineus

Les (Aran)Occitània

BergaLa Patum

Pallars JussàArnau Mir de Tost

SallentObrerisme i Industrialització

CerveraLa Generalitat

MontblancCorona d’Aragó

TortosaAl-tagr-al-ulà

La Generalitat impulsa la implantació defi nitiva d’un número únic d’atenció d’emergències, el 112. Una nova normativa també preveu crear un organisme que coordinarà, a més dels departaments de la Generalitat implicats, el conjunt d’institucions que intervenen a les emergències, amb indepen-dència de l’administració o entitat a què pertanyin.

Emergències 112 i informació de serveis 012

Els Centres d’Acollida Turística (CAT) són productes turístics creats al voltant de punts d’interès de caràcter històric, paisatgístic o cultural que s’ubicaran en indrets geogràfi cs singulars. El seu objectiu és millorar el coneixement i la comprensió de Catalunya. Es preveu que en els propers tres anys estiguin en fun-cionament arreu de Catalunya els onze CAT que integraran la xarxa.

Els CAT, impulsats pel Departament d’Innovació, Universitats i Empresa, estaran en llocs de fàcil accés i s’ubica-ran en espais prefabricats. Tindran una imatge exterior corporativa potent i es construiran seguint criteris de sosteni-bilitat i respecte al medi ambient. Cada

CAT disposarà de: àrea de rebuda, punt d’informació turística de la zona, espai de venda de productes del país i d’arte-sania catalana, espai de degustació dels productes agroalimentaris de la zona i un espai audiovisual al voltant d’un personatge, d’un episodi rellevant de la història catalana o del patrimoni de Catalunya.

La prova pilot dels CAT es denomina Teià /Cella Vinària i se situarà en les res-tes arqueològiques romanes del munici-pi. Tractarà el tema de la petjada roma-na a Catalunya i la tradició vitivinícola del país.

Els altres deu CAT són els següents: Montblanc/Corona d’Aragó (Poblet,

Santes Creus, Vallbona de les Monges), Pallars Jussà/Arnau Mir de Tost (forma-ció de Catalunya a l’Alta Edat Mitjana), Tortosa/Al-targ-al-ulà (infl uència islàmi-ca a les Terres de l’Ebre), Ripoll/Guifré el Pilós (bressol de la Catalunya medieval), Les/Occitània (la llengua d’oc i Occità-nia a la Vall d’Aran), Cervera/Generalitat (creació de la Generalitat de Catalunya), Berga/La Patum (festes populars catala-nes), Puigcerdà/La Pau dels Pirineus (fragmentació territorial de Catalunya l’any 1659), Sallent/industrialització i obrerisme, Vilajuïga/Camins Sagrats (Sant Pere de Rodes, pelegrinatge i el Camí de Sant Jaume a Catalunya).

Els CAT: una nova xarxa de centres d’acollida turística a Catalunya

Localització CATProva pilot

Teià acollirà la prova pilot i tractarà la petjada romana i la tradició vitivinícola

04_09_Noticies C3.indd 504_09_Noticies C3.indd 5 26/2/07 13:34:2226/2/07 13:34:22

6

La ciutat de Terrassa tindrà tres estacions més de Ferrocarrils de la Generalitat. Les obres, que s’han iniciat aquest any, tenen un pressupost de 178,8 M€. La Generalitat ja ha acordat declarar l’ocupació urgent dels béns afectats per les obres dels túnels i de l’intercanviador amb Renfe. Aquesta actuació permetrà a Terrassa tenir una xarxa de metro i, alhora, millorar les connexions amb la comarca i l’àrea metropolitana.

El nou traçat, de 4,5 km de longitud, transcorrerà en un doble túnel de 6,75 metres de diàmetre de via única fet

amb tuneladora, tret de les zones de les estacions, on es treballarà a cel obert o en mina.

Aquest perllongament de FGC a Terrassa transformarà la mobilitat en transport públic en aquesta ciutat. Un

cop ampliada la línia, es preveu que la utilitzin diàriament prop de 32.000 viatgers, el doble que en l’actualitat. Així, milloraran tant les connexions entre Terrassa, la comarca del Vallès Occidental, Barcelona i l’àrea metropolitana, com els moviments interns al municipi.

Perllongament dels FGC a Terrassa

NotíciesNova regulació del dret de successionsEl Govern ha aprovat el Projecte de llei del llibre quart del Codi Civil català que aporta una regulació nova en el dret de successions. Tot i que manté els principis bàsics del dret català, hi incorpora algunes novetats destacades:

1Impedeix que una persona maltractadora pugui heretar del cònjuge maltractat.

Es reforcen els drets dels vidus i les vídues.

Se suprimeixen institucions provinents del dret romà ara en desús.

Es regula el testament conjunt.

El testament davant l’alcalde substitueix el testament davant el rector de parròquia, sempre i quan el perill de mort impedeixi anar a un notari.

2

3

4

5

04_09_Noticies C3.indd 604_09_Noticies C3.indd 6 26/2/07 13:34:3526/2/07 13:34:35

7

La Generalitat, els fabricants de telèfons mòbils Nokia, Motorola, Grundig i Alcatel i les operadores Movistar, Vodafone, Orange i Yoigo s’han compromès a incloure el ca-talà com a opció idiomàtica en tots els menús i les aplicacions de nous terminals que es comercialitzin a Catalunya abans d’acabar el 2008.L’acord preveu que les operadores exigiran com a requisit d’homolo-gació dels terminals que aquests incloguin el català en els menús i aplicacions i, a més, realitzaran campanyes específi ques entre els abonats per facilitar la substitució de mòbils en català.La Generalitat facilitarà l’asses-sorament lingüístic en la revisió terminològica de les traduccions a les empreses i operadores que ho sol·licitin.Ara per ara, el 82% de la població major de 15 anys de Catalunya disposa de mòbil, és a dir 4.921.000 persones. Un total de 580.000 ciutadans el tenen en català (11,8%). A més, 948.000 usuaris (18,5%) l’hi voldrien tenir però el tenen en un al-tre idioma, una demanda de mòbils en català que supera l’1,5 milions d’unitats.

Mòbils en català

Amb les premisses d’assegurar el reequili-bri territorial i protegir la costa, el Govern ha aprovat el nou Pla de ports que prioritza l’ampliació dels ports ja existents, en comp-tes de promoure’n la construcció de nous. Així, optimitza l’espai disponible per tal d’augmentar l’oferta d’amarratges, que en el cas de la nàutica esportiva suposarà cre-ar unes 3.250 places noves que se situaran en ports esportius ampliats. A més, el Pla preveu un fort impuls al paper dels ports de Barcelona i Tarragona com a grans cen-tres logístics de Catalunya, i promou la di-

namització dels sectors comercial, turístic i pesquer.

Catalunya té 47 ports repartits entre els prop de 780 quilòmetres de costa. D’aquests, dos corresponen a les autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona i la resta a la Gene-ralitat de Catalunya. La majoria d’ells són es-portius, excepte tres destinats a activitats co-mercials (Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i Palamós) i dos més per a usos industrials (Alcanar i Vallcarca). A 17 d’aquests ports catalans hi ha també dàrsenes destinades exclusivament a l’activitat pesquera.

El nou Pla de ports protegeix i reordena el litoral

3.250amarratges nous en ports esportius ampliats

Distribució territorial dels punts d’amarratge 2006-2015

48

,1 %

2006 2015 2006 2015 2006 2015

44

,6 %

33,5

%

31,8

% 18,4

%

23,7

%

BarcelonaTarragona

Girona

Benvingut

04_09_Noticies C3.indd 704_09_Noticies C3.indd 7 26/2/07 13:34:4526/2/07 13:34:45

8

Nova ronda a IgualadaLa nova ronda, de 6 km, disminuirà el pas de vehicles per les trames urbanes de Vilanova del Camí i Santa Margarida de Montbui i ampliarà la xarxa arterial d’Igualada. Les obres tindran un cost de 22,4 M€, començaran aquesta primavera i es preveu que s’allarguin 19 mesos.La nova carretera connectarà la C-37 a Santa Margarida de Montbui amb la C-15 a Vilanova del Camí per ordenar el trànsit de la Conca d’Òdena i dels polígons de l’entorn.Igualment, canalitzarà els moviments de la C-37 a mesura que es vagi consolidant aquest eix entre el camp de Tarragona, la Conca de Barberà i l’Anoia.

Per primera vegada, el metro de Barce-lona funcionarà ininterrompudament les nits dels dissabtes i de les vigílies de festiu a partir del proper 14 d’abril i fi ns al dissabte 13 d’octubre. Aquesta mesura, que beneficiarà uns 350.000 viatgers, s’aplicarà a tota la xarxa de metro de Barcelona que es compon de nou línies, sis de les quals (L1, L2, L3, L4, L5, i L11) són de Transports Metropoli-tans de Barcelona i les altres tres (L6, L7 i L8) de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya. La freqüència de pas de cada tren entre les 2:00 i les 5:00 serà de 15 minuts a totes les línies excepte a l’L8 que serà de 20 minuts.

A fi de garantir una mobilitat sosteni-ble i segura en horari nocturn, sobretot del públic jove, el sistema de transport públic col·lectiu ja ha anat reforçant i

ampliant progressivament els serveis nocturns d’autobús urbans i interur-bans de Barcelona. També s’ha ampli-at l’horari de funcionament del metro els caps de setmana fi ns a les dues de la matinada. El volum que ha assolit la mobilitat nocturna en cap de setmana les nits de dissabte és un 30% superior a la de les nits de divendres i això obliga ara a apostar pel metro nocturn els dis-sabtes. També s’ha valorat que el nom-bre màxim d’accidents de trànsit entre 00:00 hores i les 7:00 hores es produeix la nit de dissabte.

La Generalitat fi nançarà el cost d’a-quest servei, d’1,2 M€, amb la seva apor-tació al nou contracte-programa 2007-2010 per al fi nançament del transport públic col·lectiu de la Regió Metropoli-tana de Barcelona.

Transport públic

Es posa en marxa el metro nocturn a Barcelona

Notícies

Ronda Sud d’Igualada

Futura C-37

La Pobla de Claramunt

Santa Margarida de Montbuí

Colldeguix

l’Espelt

Òdena

Igualada

04_09_Noticies C3.indd 804_09_Noticies C3.indd 8 26/2/07 13:34:5726/2/07 13:34:57

9

Més seguretat, transparència i qualitat a les obres públiques

La nova Llei de l’obra pública aprovada pel Govern estableix més requisits en relació amb les obres públiques en les diverses fases de la seva planifi cació i exe-cució, que reforçaran la normativa esta-tal en matèria de contractació pública. Així doncs, hi haurà nous requisits i ins-truments per tal de reforçar la seguretat, el control, la transparència i la qualitat en l’obra pública a Catalunya.

També hi haurà més mesures de con-trol que a la normativa estatal i, entre d’altres, proposa la creació d’un con-sell assessor de túnels i més supervisió de les subcontractacions. Amb aquesta iniciativa, a més, es dóna compliment al mandat del Parlament arran dels fets del Carmel.

A partir d’ara, les obres públiques, so-bretot les subterrànies, hauran d’adap-tar-se a les noves normes:

Estudis d’eficiència i d’idoneïtat de l’obra, amb participació de les perso-nes i col·lectius afectats.

Defi nició clara dels agents de l’obra i de les seves responsabilitats: promo-tors, gestors, projectistes, directors, executors, coordinadors de seguretat i salut, delegats d’obra, supervisors de projectes o laboratoris de control de qualitat.

Millor planificació i programació i nous requisits en els estudis i projec-tes. A més, es limitaran posteriors mo-difi cacions de projectes aprovats.

Les obres subterrànies, a més, hauran de complir alguns requisits específi cs:

Estudis geològics i geotècnics apro-fundits.

Auditories tècniques específiques i supervisió contínua dels projectes d’obres de túnels.

Es crearà el consell assessor de túnels, òrgan assessor en obres d’aquest tipus.

Per tal de millorar la contractació i su-pervisar millor les subcontractacions hi ha també novetats:

Certifi cacions de bona execució, cen-tralitzades en un registre on s’inscriu-ran les certifi cacions de bona execució de les obres realitzades.

Més controls sobre les unions tempo-rals d’empreses i sobre les subcontrac-tacions, amb requisits de solvència.

Finalment, també s’estableixen nor-mes per millorar la informació que reben els ciutadans i els usuaris en temes com el seguiment i el control de la qualitat de l’obra, la seguretat en la seva execució o el seu cost.

1

2

3

4

5

6

La Garrotxa: impuls a les obres de l’eix Vic-Olot La Generalitat destinarà 63,5 M€ a la construcció d’un nou tram de l’eix Vic-Olot, de 4,1 km de longitud, entre la boca nord del túnel de Bracons i la variant de Sant Esteve d’en Bas. L’eix Vic-Olot per Bracons es confi gura com la principal via de comunicació de la Garrotxa i Osona. Un primer tram, de Vic a Manlleu i de Manlleu a Torelló, ja està construït. Actualment, la Generalitat treballa en la nova carretera entre Torelló i la Vall d’en Bas i paral·lelament les obres al túnel de Bracons segueixen el seu curs.Les obres del nou tram, amb un traçat més respectuós amb l’entorn que el plantejat inicialment, començaran la primavera de 2007 i tindran una durada de 20 mesos.

Es faran més estudis geològics previs en la construcció de túnels i obres subterrànies

7

8

Eix Vic-Olot

Bas

Can TronaJoanetes

a Vic

a Olot

SERRAT DE FONTANILLS

SERRA DE LES COMELLES

PLANA D’EN BAS

04_09_Noticies C3.indd 904_09_Noticies C3.indd 9 26/2/07 13:35:0826/2/07 13:35:08

10

Pressupost total per al 2007: més de 170 M€

Aquest any 2007 s’ha incrementat el pressupost destinat als ajuts a les famílies amb infants a càrrec. Això vol dir que els ajuts per a cada infant menor de tres anys, per a les famílies nombroses o per a adopció i acolliment, segueixen creixent.

0-3 anysNombroses i monoparentals

2003 2004 2005 2006 2007

525 60

0

550 62

5

575 650

60

0 700

625 73

0

0–3 anys (per infant)

Nombroses i monoparentals 0–6 anys (per infant)

Part, adopció o acolliment múltiple (per família)

625

730

de 650 a 1.200

EurosAjuts universals

Part, adopció o acolliment múltiple (per família)

Adopció internacional (per família)

de 2.400 a 3.200

2.300

EurosSegons nivell d’ingressos

Més ajuts a les famílies amb infants a càrrec

SOCIETAT

10_11_Ajuts C3.indd 1010_11_Ajuts C3.indd 10 26/2/07 13:36:0926/2/07 13:36:09

11

L’atenció a les persones amb dependència: un nou repte social

Places residencials a Catalunya (Gener 2007)

Places en residències i llarga estada sociosanitària (majoritàriament gent gran) Residències 16.252Llarga estada en centres sociosanitaris 5.425Privades 30.926Total 52.603

Places en centres de dia Centres per a gent gran 15.495 Centres sociosanitaris 1.750Hospitals sociosanitaris 4.000Total 21.245

Serveis per a discapacitats i malalties mentals (persones) Ateses a llars residència 2.336Ateses a centres residencials 2.900En residències per transtorn mental sever 600En centres especialitzats 509En centres ocupacionals 7.447

Atenció en l’àmbit comunitari (persones)Teleassistència 16.000Atenció domiciliària 53.800 Prestació “Viure en família” 71.000

Què és la Llei de serveis socials de Catalunya?La Llei de serveis socials, en procés d’apro-vació al Parlament, serà el quart pilar de l’estat del benestar, al costat de l’educació, la sanitat i les pensions.

El text garanteix i universalitza el dret als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya. Així es compleix un dels compromisos expressats en el pacte de govern establert després de les darreres eleccions. L’Estatut d’autonomia de Catalunya atribueix a la Generalitat com-petència exclusiva en matèria d’assistència social i de serveis socials.

L’objectiu és passar d’un sistema de serveis socials assistencialista, basat en

l’acreditació de manca de recursos sufi cients per part de cada usuari, a un altre que doni cobertura a tothom que tingui una deter-minada necessitat, amb independència de la seva situació econòmica, és a dir, un nou model de garanties universals.

La Llei estableix deu compromisos:• Només s’avaluarà la renda de la persona

usuària.• Els patrimonis intestats sense hereus seran

donats als serveis socials.• S’analitzaran i s’atendran totes les sol·licituds,

i la renda només servirà per fi xar el preu.• Hi haurà una xarxa única de serveis socials

d’atenció pública. • Es descentralitzaran els serveis socials.• S’assignarà un/a professional de referència,

que orientarà l’usuari al llarg de la seva vida.

• Les persones amb greu situació de depen-dència física podran triar entre viure a casa seva amb ajut a domicili, viure en un centre residencial, o bé disposar d’un assistent personal.

• Es regularà la participació de les entitats, sindicats i patronals, entitats municipalistes i col·legis professionals en la planifi cació i l’avaluació dels serveis socials, conjunta-ment amb la Generalitat.

• El Parlament aprovarà anualment la cartera de serveis conjuntament amb la Llei de pressupostos. Això garantirà una cartera de serveis per llei, amb un model equivalent al de salut o educació.

• Els ciutadans i ciutadanes que creguin que no són atesos correctament podran recla-mar més fàcilment a l’Administració.

La Generalitat destinarà a l’atenció a la dependència aquest any 2007 uns 700 M€, la meitat dels quals, 336 M€, són prestacions socials de caràcter econòmic de dret de concurrència dirigides a les persones discapacitades i en situació de dependència. A banda d’això, el Govern de l’Estat i la Generalitat invertiran 128 M€ més, fruit de l’aplicació de la nova Llei de la dependència d’àmbit estatal, que, suposarà fi ns al 2015 la creació de 40.000 llocs de treball, sobretot de cuidadors professionals especialit-zats en àmbits d’atenció a gent gran i discapacitats.

320.000 dependents a CatalunyaL’esperança de vida a partir dels 65 anys és de 16 anys per als homes i de 20 anys per a les dones. Aquesta és una frontera a partir de la qual la situació de dependència s’intensifi ca. La despesa anual per a una persona amb discapacitat moderada és de 9.132 €, amb dependència severa és de 10.554 € i una dis-capacitat total costa uns 12.900 €. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 320.000 persones dependents de més de 65 anys. El Govern espanyol ha impulsat una llei de la dependència que la Generalitat aplicarà a fi nal d’abril, i que benefi ciarà, en la primera fase, a uns 30.000 catalans amb pèrdua total de l’autonomia física, mental, intel·lectual o sensorial, i que necessiten ajuda. El Govern català i l’Administració central es-tan consensuant quins barems aplicar a l’hora de valorar les dependències.

Les prestacions socials augmenten el 10% en un anyA fi nal de març s’obrirà la convocatòria de 2007 de les presta-cions socials de caràcter econòmic de dret de concurrència per un total de 336 M€, el 10% més que l’any passat. Els ajuts per a cadascuna de les prestacions són: atenció social a les persones amb discapacitat, 46,5 M€; suport econòmic a les persones grans amb dependència, 2,3 M€; acolliment residencial, centre de dia, habitatge tutelat i estades temporals per a gent gran, 274,7 M€; accés als habitatges amb serveis comuns per a perso-

nes amb problemàtica social derivada de malaltia mental, 12,7 M€. La valoració de la situació de necessitat es farà tenint en compte exclusivament el patrimoni, els ingressos econòmics i les condicions socials de la persona benefi ciària.

10_11_Ajuts C3.indd 1110_11_Ajuts C3.indd 11 26/2/07 13:36:2926/2/07 13:36:29

12

La construcció d’habitatgesprotegits augmenta un 9,5%

La construcció d’habitatges amb protecció ofi cial l’any 2006 ha crescut un 9,5% respecte de l’any anterior. L’any passat es va iniciar la construcció de 7.592 habitatges. A més, el Govern ja té reserves de sòl per construir 75.000 habitatges protegits més els pròxims anys. Aquestes dades són de l’Informe sobre el sector de l’habitatge a Catalunya 2006, que també destaca altres aspectes de l’evolució del sector:

Promoció d’habitatge amb protecció ofi cial: 34.000 habitatges protegits iniciats i en projecte en el període 2004-2006. Sòl preparat per construir-hi 75.000 habitatges més.

Rehabilitació d’habitatges: 24.600 habitatges amb ajuts a la rehabilitació aprovats, amb un import de subvencions de 51,3 M€, l’any 2006. Pagament de 50 M€ a 46.856 habitatges de plans antics, en el període 2004-2006.

Ajuts al pagament del lloguer: 8.376 famílies benefi ciàries dels ajuts al pagament del lloguer en la convocatòria 2006, amb un increment del 289% respecte de l’any 2005. Ampliació del pressupost de les subvencions, de 7,6 a 17 M€.

Gestió territorial dels programes d’habitatge: 46 borses de mediació en el lloguer social, 38 borses de lloguer jove i 81 ofi cines locals d’habitatge. Formalització d’uns 5.000 contractes de lloguer mitjançant la xarxa social i la jove.

Adjudicació d’habitatges protegits: Pla de xoc que ha permès adjudicar, en tan sols sis mesos, 1.434 habitatges dels 2.289 que quedaven pendents d’adjudicar. S’han signat 16 convenis de col·laboració i quatre de cessió amb els ajuntaments, i quedaran signats 45 convenis més durant el primer trimestre de 2007.

Habitatges de lloguer per a joves a la Ciutat de la JustíciaA la Ciutat de la Justícia s’hi construi-ran 90 habitatges de protecció ofi cial en règim de lloguer per a joves, gràcies a l’acord pres entre l’Ajuntament de l’Hospitalet i la Generalitat. S’hi ha projectat un edifi ci que acollirà un to-tal de 118 habitatges d’un sol dormitori i d’uns 40 m2 útils, amb un pressupost aproximat de 8,8 M€. Els pisos restants serviran al Departament de Justícia per instal·lar-hi provisionalment fun-cionaris d’aquesta administració que hagin estat destinats a Barcelona fi ns que trobin un allotjament defi nitiu.

La Ciutat de la Justícia triplicarà l’actu-al espai de l’Administració de justícia a Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat. S’hi traslladaran més de 200 jutjats, així com els serveis tècnics associats i l’Institut de Medicina Legal de Catalunya. Hi treballaran més de 3.500 persones (magistrats, fi scals, secreta-ris judicials, metges forenses) i tindrà uns 15.000 visitants diaris.

SOCIETAT

12_13_Habitatge C3.indd 1212_13_Habitatge C3.indd 12 26/2/07 13:39:0526/2/07 13:39:05

13

La futura Llei, que està en procés de debat al Parlament, fa especial èmfasi en la funció social de l’habitatge i incorpora aspectes innovadors que refl ecteixen la problemàtica social actual, com l’assetjament immobiliari, la subocupació i la so-breocupació, o la degradació física dels edifi cis.

L’objectiu és transformar el mercat immobiliari i assegurar un habitatge digne i adequat per a tothom. Per això es preveu crear un parc d’habitatges assequibles per a la població amb rendes baixes i mitjanes, regular amb rigor l’habitatge de pro-tecció ofi cial, i adoptar diverses fórmules per aconseguir, en un termini de vint anys, que el 15% dels habitatges siguin destinats a polítiques socials.

Un alre front que la Llei aborda són els ajuts al lloguer, una mesura que ja es va començar a aplicar a través del Pla per al dret a l’habitatge, i que ara es perfecciona.

Qualitat dels habitatgesPer primera vegada, s’incorpora el criteri de qualitat a través dels requisits d’habitabilitat, funcionalitat i seguretat dels habitatges. També marca criteris de sostenibilitat ambiental i d’ecoefi ciència en l’edifi cació. A més, s’estableix un control periòdic obligatori de l’estat dels edifi cis.

Registre d’intermediarisEs crearà un registre obligatori dels professionals dedicats a la transacció immobiliària per tal de garantir que tinguin conei-xements i respectin les normes deontològiques com a garantia de responsabilitat davant del consumidor.

Assetjament immobiliari, sobreocupació i subocupació dels habitatges, i infrahabitatgesLes noves mesures de la qualitat dels ha-bitatges, en especial el deure de conser-vació i rehabilitació, ajudaran a evitar tant la degradació dels edifi cis com l’as-setjament immobiliari o mobbing.

La Llei proposa que els habitatges desocupats permanent-ment s’incorporin al mercat immobiliari mitjançant el lloguer social. Pel que fa a la sobreocupació, s’impulsaran polítiques de control i d’inspecció per evitar-la. A més, la normativa posarà les bases per evitar que els immobles que no disposin de la cèdula d’habitabilitat, els anomenats infrahabitatges, siguin venuts o llogats.

Registre de sol·licitantsEs crearà el registre de sol·licitants de l’habitatge protegit a Catalunya, que unifi carà els registres locals. Així s’evi-tarà confondre la ciutadania, ja que el nou Registre serà general per a tots els habitatges de protecció ofi cial a tot el territori català.

El registre dotarà de transparència, control i efi càcia el procés d’adjudica-ció de l’habitatge protegit, i promourà la diversitat i la barreja socials per lluitar contra l’exclusió. També informarà les administracions sobre les necessitats reals d’habitatge amb protecció, i als usuaris, sobre el parc d’habitatges amb protecció ofi cial existent.

Habitatge protegitPer fer efectiu el dret a l’habitatge s’ha marcat un objectiu de solidaritat urbana: tots els municipis de Catalunya de més de 3.000 habitants hauran de disposar, en un període de vint anys, d’un parc mínim d’habitatges destinats a polítiques socials del 15% respecte del total d’habitatges que tinguin.

La nova Llei de l’habitatgeLa nova Llei de l’habitatge catalana permetrà afrontar de manera global tots aquells aspectes que garanteixin l’accés a l’habitatge, com la construcció, la promoció, la gestió, l’habitabilitat, la conservació i la rehabilitació d’edifi cis, i procurarà per les garanties als consumidors.

12_13_Habitatge C3.indd 1312_13_Habitatge C3.indd 13 26/2/07 13:39:3026/2/07 13:39:30

14

Creació de l’Ofi cina del Canvi ClimàticL’ofi cina catalana del canvi climàtic es dedica a la implantació de les polítiques de lluita contra el canvi climàtic amb un doble objectiu: mitigar-ne els efectes i buscar les fórmules d’adaptació més adients. Disposa d’un consell assessor format per organis-mes i institucions (universitats, centres de recerca, agents socials i econòmics, grups ecologistes, etc).

Creació de la Comissió Interdepartamental del Canvi ClimàticLa seva funció és la de coordinar al màxim les polítiques dels departaments que estan relacionats, d’una manera o altra, amb els efectes del canvi climàtic.

Estratègia catalana de lluita contra el canvi climàticL’Estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic, molt relacionada amb l’Estratègia catalana per al desenvolupament

sostenible, és el full de ruta que estableix les mesures de con-trol de les emissions de gasos d’efecte d’hivernacle, tant a les indústries com al transport i al sector residencial i de serveis, l’agricultura i els residus, així com polítiques d’adaptació al canvi climàtic.

I Convenció Catalana del Canvi Climàtic El Departament de Medi Ambient i Habitatge impulsa la I Convenció Catalana del Canvi Climàtic. La jornada, que se celebrarà el mes de juny, reunirà representants dels sectors social, rural, econòmic, tècnic, de recerca i acadèmic. Aquesta reunió de professionals, investigadors i especialistes té per ob-jectiu analitzar i realitzar aportacions a l’Estratègia catalana del canvi climàtic que elaboren l’Ofi cina Catalana del Canvi Climàtic i la Comissió Interdepartamental, per tal de defi nir les accions més efectives i viables per mitigar i adaptar el canvi climàtic a Catalunya.

Què fa la Generalitat davant del canvi climàtic?

MEDI AMBIENT

A l’atmosfera que embolcalla el nostre planeta, hi ha gasos (sobretot el diòxid de carboni) que tenen un efecte d’hiverna-cle, és a dir, que no deixen retornar cap a l’exterior la radiació del Sol quan rebota a la Terra. Gràcies a això, la temperatura mitjana superfi cial del planeta és d’uns 15ºC, una temperatura apta per a la vida. Sense la presència d’aquest gasos, el fred seria tan intens que no hi hauria vida a la Terra tal com la coneixem. L’efecte d’hivernacle és, per tant, un fenomen natural de l’atmosfera.

El problema actual és que la quantitat d’aquests gasos ha augmentat molt i que, a més, hi hem abocat gasos amb efecte d’hivernacle no presents de forma natural a l’atmosfera, la qual cosa posa en perill els ecosistemes naturals i el propi desenvolupa-

ment econòmic i social, la salut i el benestar de la humanitat. Els gasos que contribueixen a l’efecte d’hivernacle són:

Diòxid de carboni (CO2)Metà (CH4)Òxid nitrós (N2O)Halocarbons

Els tres primers es troben de forma natu-ral a l’atmosfera, però:

• Avui, el CO2 contribueix en un 55% al canvi climàtic. En el seu origen hi ha els automòbils i les calefaccions industrials, el carbó de les centrals tèrmiques, els incendis forestals i, en menor grau, el gas. L’augment de CO2 durant el segle XX es deu en un 70% a aquests motius i en un 30% a la desforestació.

• El metà es genera en quantitats excessi-ves com a resultat de l’activitat agrícola i ramadera per la descomposició de la matèria orgànica (cicle digestiu del bestiar, determinats cultius, abocadors...). Té un poder d’escalfament 21 vegades superior al CO2.

• L’excés d’òxid nitrós procedeix de la degradació de fertilitzants i deixalles de bestiar. Una molècula de N2O té un poder d’escalfament global 310 vegades supe-rior a una de CO2.

• Els halocarbons són d’origen industrial i es van començar a fabricar a partir dels anys quaranta. No serien presents a l’atmosfera si no fos per l’activitat humana.

La Generalitat lluita contra el canvi climàtic des de molts fronts i ha posat en marxa diferents polítiques i iniciatives per reduir-ne les causes i l’impacte. Aquest és un petit resum de les actuacions més importants:

Què és el canvi climàtic?

14_17_Canvi climatic C3.indd 1414_17_Canvi climatic C3.indd 14 26/2/07 13:40:4826/2/07 13:40:48

15

Per què una oficina catalana del canvi climàtic?La Generalitat ha posat en marxa, a par-tir d’aquest febrer, l’Ofi cina del Canvi Cli-màtic, que té per objectiu liderar la lluita del Govern de Catalunya contra aquest problema d’abast universal. El pressu-post es destinarà bàsicament a estudiar les causes i els efectes del canvi climàtic a Catalunya.

També promourà la difusió del tema a les escoles, universitats i altres centres de recerca.

Objectius de l’ofi cinaL’objectiu base és la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle als sectors següents: transport i mobilitat; agrícola, ramader (gestió de purins) i forestal; institucional, residencial i de serveis; residus industri-als i domèstics; i dissolvents.

Reduir les emissions en les grans instal·lacions.

Millorar els boscos.

Investigar, difondre, conscienciar i formar.

Adaptar al canvi climàtic àrees molt vulnerables (deltes i zones costaneres).

Donar suport als ens locals en aquesta matèria.

Aplicar del Decret d’ecoefi ciència en edifi cis de nova construcció.

Conseqüències del canvi climàticLes conseqüències del canvi climàtic pro-nosticades pels científi cs són les següents:

Augment de la temperatura mitjana d’1,4ºC a 5,8ºC durant aquest segle.

Desertifi cació de certes zones del planeta.

Pluges de caràcter torrencial en altres zones.

Pujada del nivell del mar d’entre 9 i 88 cm per a l’any 2100, que inundaria zones avui densament poblades.

Difusió de certes malalties de tipus tropi-cal en zones avui de clima temperat.

1

2

3

4

5

6

1

2

3

4

5

Escoles verdes La Generalitat posa a disposició de les escoles materials i recursos pedagògics sobre el canvi climàtic i fomenta les anomenades escoles verdes: centres que incorporen la dimensió ambiental en la seva gestió i en el seus ense-nyaments.

Cada centre fa la seva diagnosi ambien-tal, redacta un pla que defi neix els seus trets ambientals i després concreta els programes d’acció pels diferents cursos. Si la valoració de la feina realitzada és favorable, el centre rep el distintiu d’Escola Verda, vàlid per dos anys.

Els 227 centres que tenen el distintiu d’Esco-la Verda realitzen actuacions d’estalvi energè-tic i mobilitat.

14_17_Canvi climatic C3.indd 1514_17_Canvi climatic C3.indd 15 26/2/07 13:40:5726/2/07 13:40:57

16

Emissió de gasos d’efecte d’hivernacle a Catalunya

Emissions difuses

Grans instal·lacions intensives

en l’ús d’energies fòssils

Què es pot fer?Sensibilització i informació pública:La lluita contra el canvi climàtic és global a escala mundial i local: ha de ser de tots, afecta tothom i tots tenim el deure de participar-hi.

Recerca i desenvolupament. És del tot necessari un diàleg permanent entre la comunitat científi ca i els organismes públics i privats interessats.

Unes 200 grans instal·lacions emeten el 35%

del total de gasos d’aquest tipus produïts

a Catalunya i participen del mercat de drets

d’emissió d’abast europeu.

Suposen el 65% de les emissions de

gasos d’efecte d’hivernacle i són molt més difícils

de controlar. La seva procedència és diversa:

Transport i mobilitat: Un dels sectors principals entre els responsables

del canvi climàtic pel seu elevat nivell d’emissions i els seus augments cons-

tants, tant en xifres relatives com en xifres absolutes.

Indústria: S’apliquen mesures per limitar el nivell d’emissions: millora dels pro-

cessos industrials i utilització de combustibles i fonts energètiques més efi cients i

menys contaminants.Residencial i de serveis: Les emissions procedeixen dels combustibles energètics

derivats del petroli i gas natural, tant per a la calefacció com per a l’aire condicionat i

l’automatització dels habitatges i locals comercials.

Agrícola, ramader i forestal. L’excés d’emissions es deu fonamen-

talment a les dejeccions ramaderes. Mesures: bona gestió de les

dejeccions, formulació de pinsos adequada i producció d’elec-

tricitat en plantes que utilitzen purins i altres biomasses

d’origen vegetal i animal.

Residus industrials i domèstics. A Catalunya

s’ha un gran esforç per minimitzar els residus

tot recollint-los i tractant-los en dipòsits

controlats. Les emissions d’aquestes

activitats són signifi catives. Cal

executar un programa integral

progressiu de transformació dels

gasos en energia elèctrica.

L’Estratègia catalana de lluita contra el canvi climàtic es planteja reduir l’emissió de gasos d’efecte d’hivernacle, principals causants de les alteracions atmosfèriques. Quines són, però, aquestes emissions i on es produeixen? Quines mesures es poden aplicar?

14_17_Canvi climatic C3.indd 1614_17_Canvi climatic C3.indd 16 26/2/07 13:41:1826/2/07 13:41:18

17

Ja ha començat la construcció de la Quarta Planta de Tractament Integral dels Residus Municipals, l’Ecoparc 4, ubicada als Hostalets de Pierola (l’Anoia), que donarà ser-vei a diversos municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona a par-tir de 2009.

El nou model de gestió de residus municipals a Catalunya propugna el tractament de totes les fraccions de la brossa, inclosa la fracció res-

tant (la bossa d’escombraries barre-jades, que conté tot allò que la ciu-tadania no ha separat en origen). Per tal de recuperar els materials aprofi tables de la fracció restant (vi-dre, paper, plàstic, metalls i matè-ria orgànica) calen plantes de trac-tament específi ques: els ecoparcs.

La nova planta Ecoparc 4 estarà dedicada al compostatge de la frac-ció orgànica i a la bioestabilització de la resta. Tindrà una capacitat de

tractament de 300.000 tones anu-als de resta i de 75.000 tones anuals de fracció orgànica procedents de municipis que ja han implantat la recollida selectiva de la matèria orgànica.

Com a compensació per acollir l’Ecoparc 4 s’ha atorgat a l’Ajunta-ment dels Hostalets de Pierola una subvenció econòmica per al fi nan-çament d’un pla d’equipaments i infraestructures.

L’Ecoparc 4, nova planta de tractament integral de residus

Millores en la gestió dels residus municipalsL’Agència de Residus de Catalunya (ACR) destinarà aquest any 131,8 M€ a transferència de residus municipals, plantes de compostatge, dipòsits controlats existents, plantes de triatge i remodelació de sòls contaminats. Per al 2007 es preveu:

1 Restauració de l’argilera Elena de Cerdanyola del Vallès

2 Clausura i restauració paisatgística del abocador del Garraf (fase fi nal)

3 Posada en marxa de la planta de tractament biològic de Can Barba, a Terrassa

4 Construcció de la planta de trac-tament de matèria orgànica de Granollers

5 Continuació de les obres de la planta de tractament de residus del Botarell i de l’Ecoparc 4 d’Hostalets de Pierola

A més, aquest any l’Agència de Residus de Catalunya donarà subven-cions fi ns a 29 M€ als ens locals per a la implantació de deixalleries per recollida selectiva, clausura d’aboca-dors municipals fora d’ús, control de residus industrials, infraestructures de tractament de purins i recuperació de sòls contaminats.

La Generalitat impulsa la cons-trucció de 44 nous sistemes de sa-nejament (estacions depuradores i col·lectors) en poblacions de les comarques del Baix Ebre, el Prio-rat, el Montsià, la Ribera d’Ebre, el Segrià i Les Garrigues amb una inversió prevista de 23 M€. Es pre-veu que les obres estiguin acaba-des el 2008. En conjunt, aquestes noves instal·lacions tractaran ca-bals superiors als 13.000 m3/dia, corresponents a una població equivalent de més de 65.000 habi-

tants. D’altra banda, en terrenys situats als termes municipals de Santa Maria de Palautordera i Vallgorguina es construiran l’es-tació depuradora i els col·lectors que milloraran el sanejament d’a-quests dos municipis i de diverses urbanitzacions situades al terme municipal de Villalba Sasserra. Aquestes actuacions, valorades en 2,3 M€ són imprescindibles per a la regeneració de les aigües residuals i garanteixen un correc-te abocament al medi.

Construcció de 45 noves depuradores i col·lectors

14_17_Canvi climatic C3.indd 1714_17_Canvi climatic C3.indd 17 26/2/07 13:41:2926/2/07 13:41:29

18

La preinscripció és una sol·licitud d’admis-sió de caràcter obligatori per entrar als centres fi nançats amb fons públics (escola pública o escola privada concertada). No és un procés complex, però és convenient conèixer-lo i, sobretot, informar-se’n ade-quadament. Expliquem-ho per parts:

Què és la preinscripció?És la sol·licitud d’admissió als centres. S’ha de fer en uns dies concrets que es fi xen ofi cialment.

Què és la matrícula?Després de la preinscripció, les escoles saben quantes sol·licituds tenen i estan en condicions d’informar de la plaça que es dóna a cada alumne/a. En aquest mo-ment els pares de l’alumne/a confi rmen que realment volen la plaça, i el matricu-len. La matrícula també s’ha de fer en uns dies concrets que es fi xen ofi cialment.

Qui ha de sol·licitar preinscripció?Tots els alumnes que entren per primera vegada a:• Preescolar (llars d’infants i parvularis)• Educació infantil primària i

secundària obligatòria• Batxillerat• Formació professional • Ensenyaments d’Arts plàstiques i

DissenyTambé s’han de preinscriure tots aquells alumnes que canvien de centre o que no s’han matriculat el curs anterior.

Es pot presentar més d’una sol-licitud de preinscripció?No, i això és important. La presentació de

més d’una sol·licitud comporta la invali-dació dels drets de prioritat. Únicament es podran presentar sol·licituds separa-des quan es refereixin a ensenyaments de tipus diferents entre ells.

Si només es presenta una sol·licitud, com es fa per demanar més d’un centre?A l’imprès de sol·licitud s’hi poden indicar tots els centres i ensenyaments als quals voldria accedir l’alumne/a, relacionats per ordre de preferència.

On s’ha de portar la sol·licitud de preinscripció?La sol·licitud de preinscripció s’ha de por-tar al centre docent demanat en primer lloc. També es pot lliurar a les ofi cines municipals d’escolarització, als ajunta-ments o els serveis territorials del Depar-tament d’Educació.

Poden dir en algun centre docent que no admeten la sol·licitud de preins-cripció?No. Tots els centres docents sufragats amb fons públics (públics i privats concertats) tenen l’obligació d’admetre totes les sol·li-cituds de preinscripció que es presentin durant els dies previstos en el calendari ofi cial de preinscripció.

Té cap cost fer la sol·licitud de pre-inscripció?No. Els centres sufragats amb fons pú-blics (públics i privats concertats) no po-den percebre cap quantitat en concepte de preinscripció, reserva de plaça o altres conceptes.

Com podem saber quin és el centre que més ens agrada? Just abans del període de preinscripcions, els centres educatius organitzen troba-des, visites i jornades de portes obertes. Així es pot conèixer millor el seu funcio-nament, el professorat, els serveis de què disposen i el projecte de centre o caràcter propi de cadascun.

Quins alumnes tenen preferència a l’hora d’assignar les places?Per assignar les places, quan en un cen-tre docent hi ha més sol·licituds que vacants, s’aplica un barem de prioritat d’admissió, que és públic i té en comp-te diversos criteris específi cs, generals i complementaris. El sistema prioritza el centre sol·licitat en primer lloc. A més, tots els centres han de reservar unes pla-ces destinades a alumnes amb necessitats educatives específi ques.

I si hi ha un empat a punts amb al-tres alumnes?Per desfer els empats en puntuació entre alumnes preinscrits al mateix centre, el Departament d’Educació efectua un sor-teig públic per treure un número a partir del qual s’ordenaran totes les sol·licituds empatades.

Quan se sap si l’alumne/a ha estat admès?Quan fi nalitza el termini de preinscrip-ció, es fa pública la llista d’alumnes ad-mesos i els barems, així com, quan sigui el cas, el número de desempat assignat a l’atzar que correspon a cada sol·licitud. És el moment de comprovar si ha estat

EDUCACIÓ PREINSCRIPCIÓ ESCOLAR 2007

Època de preinscripcions!Com cada any, ara arriba el període en què s’han de fer les preinscripcions dels nens i nenes als diferents centres educatius de Catalunya.

18_19_Preinscripcions C3.indd 1818_19_Preinscripcions C3.indd 18 26/2/07 13:43:1426/2/07 13:43:14

19

correctament puntuada i, si cal, formu-lar una reclamació. Al cap d’uns quants dies es coneix la llista d’alumnes adme-sos en cada centre. L’alumne/a ja es pot matricular, i ho ha de fer dins del període establert.

És possible que l’alumne/a no sigui admès en el centre docent sol·licitat en primer lloc?Sí, perquè les vacants que ofereix el centre poden ser ocupades per alumnes amb una puntuació més alta, d’acord amb el barem de prioritat, o amb necessitats educatives específi ques. Quan no pot ser admès en el centre sol·licitat en primer lloc, se li assig-na plaça en un altre dels centres docents demanats, seguint l’ordre de preferència indicat en la sol·licitud.

Qui vetlla per la correcció del procés de preinscripció i matrícula?La Generalitat garanteix als ciutadans la transparència i la netedat de tot el procés per tal que proporcioni igualtat d’oportunitats a tots els sol·licitants. En cada àrea escolar hi ha una comissió d’es-colarització presidida per la Inspecció d’Ensenyament i amb representants dels ajuntaments, dels centres docents i de les associacions de mares i pares d’alumnes. La seva funció, entre altres, és vetllar per la transparència en les preinscripcions i matrícules.

El barem: quins són els criteris de prioritat?Els criteris de prioritat es regeixen per un sistema transparent de puntuació que s’aplica a cada sol·licitud. Per aspirar a determinats punts positius s’ha de presentar a temps documen-tació ofi cial acreditativa. Convé estar ben informat. Aquests són el elements clau:

Criteris generals• Existència de germanes o germans ja matriculats en el centre docent o pares o tutors

que hi treballen.• Proximitat del domicili de l’alumne/a al centre (o del lloc de treball dels pares o tutors legals)• Benefi ciaris de l’ajut de renda mínima de reinserció• Discapacitat (superior al 33%) en l’alumne/a, pare, mare o germans• Nivell de l’expedient acadèmic previ (per entrar a batxillerat)

Criteri complementari• Condició legal de família nombrosa

Trobareu tota la informació referida al barem en els centres i en els altres punts d’informació que apareixen en aquest article.

Atenció amb les dates!Les dates de preinscripció es fan públiques cada any amb temps sufi cient per dur a terme els tràmits que calgui. No obstant això, cal estar atent i informar-se adequadament als llocs i serveis que s’indiquen al quadre corresponent.De manera orientativa, les preinscripcions molt probablement començaran en aquests moments:Educació infantil, primària i secundària obligatòria. Meitat de març /principi d’abrilBatxillerat, cicles formatius de grau mitjà i cicles artístics. Meitat de maigCicles formatius de grau superior. Principi de junyLlars d’infants. Consulteu-ho al vostre ajuntament

MatriculacióEducació infantil, primària i secundària obligatòria. Final de maig/principi de junyBatxillerat, cicles formatius de grau mitjà i cicles artístics. Principi de juliolCicles formatius de grau superior. Principi de juliol

Serveis disponibles al web de preinscripcióEl web www.gencat.cat/preinscripcio aquest any ofereix més serveis als pares i mares que desitgin informar-se i fer els tràmits a través d’Internet.

• Centres més propers al seu domicili amb la seva oferta d’estudis i línies educatives (localització al mapa i web del centre)

• Impresos de sol·licitud classifi cats per etapes

• Puntuació rebuda en el barem

• El número de desempat

• Centre assignat

On es pot trobar informació sobre la preinscripció?Tota la informació relativa al procés de preinscripció i els impresos corresponents, als següents llocs:

• Els propis centres docents

• Les ofi cines municipals d’escolarització

• El vostre ajuntament

• A Internet, a www.gencat.cat/preinscripcio

• Al telèfon 012 d’atenció ciutadana també tenen totes les dades actualitzadesi us informaran sobre qualsevol dubte

18_19_Preinscripcions C3.indd 1918_19_Preinscripcions C3.indd 19 26/2/07 13:43:3326/2/07 13:43:33

20

Modernització dels serveis de salut L’Institut Català de la Salut (ICS) ha posat en marxa una reforma que servirà per modernitzar el seu funcionament. La nova Llei de l’ICS converteix l’ens en una empresa pública i adequarà millor la seva or-ganització a les necessitats de salut dels ciutadans. Guanyarà en agilitat i coordinació i en les condicions laborals del seu personal.

Entre les mesures que s’aplicaran hi fi guren un més gran protagonisme dels professionals, la des-centralització territorial i la reducció de la burocrà-cia. L’ICS gestiona en l’actualitat vuit hospitals, més de 450 unitats de serveis d’atenció primària i més de 39.000 professionals.

Aquesta modernització permetrà que deixi de ser exclusivament un ens gestor de la Seguretat Social, per convertir-se en un instrument de referència de la política sanitària de la Generalitat de Catalunya que sigui adaptable als constants canvis sociodemogràfi cs i tecnològics. La reforma preveu la convivència de tres tipus de personal (estatutari, funcionari i laboral) per respondre millor a les necessitats del servei.

D’altra banda, la Generalitat invertirà un total de 39,7 M€, el 50% dels quals els aportarà l’entitat pú-blica Red.es, per impulsar una millora important de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) dins el sistema sanitari català. Gràcies a això, els ciu-tadans i els professionals del sistema públic de salut podran accedir a noves prestacions, com ara la cita mèdica per Internet, la recepta electrònica, la targeta sanitària o la història clínica electrònica. L’Institut Català de la Salut ja va aprovar el 2006 diverses inversions per la implantació de la història clínica electrònica en els seus vuit complexos hospitalaris.

Recerca contra malaltiesLa Generalitat potencia la incorporació d’investi-gadors als centres hospitalaris catalans gràcies a un conveni amb l’Institut de Salut Carles III. Amb els que s’han d’incorporar enguany, seran 52 els professionals de la recerca que hi treballaran, en el marc del Pla de recerca i innovació (PRI), que té com a missió situar Catalunya en una posició avançada a Europa en el sistema de recerca i innovació.

Les inversions, que superen els 2,2 M€, es desti-nen a la investigació en càncer, teràpia gènica i ma-lalties respiratòries, cardiovasculars, neurològiques i mentals, infeccioses i cròniques (tant gastrointesti-nals, com de tipus infl amatori).

Catalunya, pionera a Europa en la regulació de les teràpies naturals

A Catalunya hi ha en l’actualitat uns 3.500 establiments, 5.000 pràc-tics i 60 escoles de teràpies naturals aproximadament, segons descriu un estudi dut a terme pel Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. El tre-ball afegeix que aquestes teràpies són utilitzades per un 67% dels paci-ents amb malalties cròniques i que un 30% del total de ciutadans n’ha fet ús alguna vegada.

L’acreditació necessària per a l’a-plicació d’una o més teràpies naturals anirà a càrrec de l’Institut d’Estudis de la Salut, el qual serà el responsa-ble d’habilitar els pràctics per poder atendre ciutadans que ho demanin i aplicar la teràpia corresponent a

cada cas, sempre que no hi hagi una patologia diagnosticada per un met-ge que ho contradigui o alguna al-tra indicació que recomani l’atenció dins el sistema sanitari.

El text preveu, així mateix, que la formació específi ca per a la pràctica de teràpies naturals s’ha de dur a ter-me en centres acreditats, i ha d’anar a càrrec de personal amb una forma-ció igualment acreditada. També regula els requisits d’autorització dels establiments i de les persones que poden exercir aquesta mena de teràpies.

Un decret de la Generalitat, pioner a Europa, estableix els requisits tècnics i la formació específi ca que han d’acreditar els establiments, les escoles i els professionals que exerceixen teràpies naturals.

Naturopatia Naturopatia

amb criteri homeopàtic Acupuntura

Teràpia tradicional xinesa Kinesiologia Osteopatia

Shiatsu Refl exologia podal

Espinologia Drenatge limfàtic

Quiromassatge Diafreoteràpia

Alliberació holística d’estrès amb tècniques

de kinesiologia

Teràpies naturals incloses

en la nova regulació

20_21_sanitat+eleccions C3.indd 2020_21_sanitat+eleccions C3.indd 20 26/2/07 13:44:2126/2/07 13:44:21

21

Requisits per votar+ de 18 anysEmpadronat/ada a CatalunyaResident a Catalunya de països de la UE i NoruegaInscrit al cens electoral

Sóc al cens electoral?Es pot consultar sempre: ajuntaments, consolats, delegacions provincials de l’Ofi cina del Cens Electoral Del 9 al 16 d’abril: Llistats exposats als ajuntaments i als consolats

Vot per correu1 Presentar-se amb el DNI en qualsevol

ofi cina de Correus (data límit, 17 de maig) i sol·licitar un certifi cat d’inscrip-ció en el cens (a les ofi cines ja tenen els impresos preparats)

2 Al domicili es rebrà el certifi cat sol-licitat, juntament amb les paperetes dels diferents partits, el sobre de vota-ció i un sobre adreçat al president de la mesa en la qual li correspon votar, a més d’un full explicatiu del procedi-ment a seguir

3 Escollir la papereta de vot, introduir-la en el sobre de votació, tancar-lo i intro-duir-lo, juntament amb el certifi cat, en el sobre adreçat al president de la mesa

4 Anar a Correus (data límit, 23 de maig) i enviar el sobre per correu certifi cat (sense cap cost)

Eleccions municipalsEl diumenge 27 de maig de 2007 tenen lloc les eleccions municipals i al Consell General de la Vall d’Aran. A les eleccions municipals s’escullen els regidors que compondran els ajuntaments dels de 946 mu-nicipis catalans. La Vall d’Aran és una entitat ter-ritorial amb personalitat jurídica pròpia determi-nada per l’agrupació de territoris municipals.

A les eleccions municipals i al Consell de la Vall d’Aran poden votar totes les persones amb nacio-nalitat espanyola, majors d’edat, empadronades a qualsevol municipi de Catalunya o a municipis de la Vall d’Aran, respectivament. A les eleccions municipals també tenen dret a sufragi els ciuta-dans dels països de la Unió Europea i els noru-ecs residents a Catalunya, amb sol·licitud prèvia a l’Ofi cina del Cens Electoral. Són majors d’edat totes les persones que ja tenen els 18 anys o que els fan el mateix dia de la votació.

Però per poder votar s’ha d’estar inscrit en el cens electoral. Les delegacions provincials de l’Ofi cina del Cens Electoral tenen disponible el cens actualitzat, que es pot consultar sempre que es vulgui. A més els ajuntaments i els consolats exposaran al públic les llistes del cens entre el 9 i el 16 d’abril.

El resultat de les eleccions municipals estableix també la composició dels òrgans de govern de les quatre diputacions provincials i dels 40 consells comarcals de Catalunya.

Ajuntaments946 municipisNombre de regidors en funció del nombre de residents (segons el padró de 2006)

Consell General de la Vall d’AranFormat per 13 membres de sis circumscripcionsPujòlo, 2; Arties e Garòs, 2; Castièro, 4; Marcatosa, 1; Irissa, 1; Quate Lòcs, 3

20_21_sanitat+eleccions C3.indd 2120_21_sanitat+eleccions C3.indd 21 26/2/07 13:44:3326/2/07 13:44:33

22

La Biblioteca de Catalunya, juntament amb quatre biblioteques catalanes més, s’ha ad-herit al Projecte de biblioteques de Google per tal de digitalitzar centenars de milers de llibres i posar-los a Internet a disposició de tothom que els vulgui llegir o consultar.

El conjunt de biblioteques catalanes es-devé així el segon soci no anglosaxó que se suma al Projecte de biblioteques, dins el pro-grama Cerca de llibres de Google (després de la Biblioteca de la Universidad Complutense de Madrid), i el tercer d’Europa (després de la Universitat d’Oxford).

L'objectiu d'aquesta iniciativa és enriquir el fons multilingüe de Google, oferint més

llibres en més llengües i a més persones de tot el món. Els fons de les biblioteques ca-talanes inclouen col·leccions especials d'alt valor patrimonial, tant en català com en cas-tellà, francès, alemany, llatí o anglès.

Si un llibre d'una biblioteca és de domi-ni públic es mostrarà sencer. Si encara està subjecte als drets d'autor, els usuaris només disposaran d'un resum bàsic o, com a molt, de dos o tres fragments de l'obra, així com informació de la biblioteca on es troba i del lloc on es pot comprar.

Per a més informació sobre el cerca-dor de llibres de Google:

http://books.google.es.

Publicació a Internet dels fons de cinc biblioteques catalanes

Llibres a la xarxaCULTURA A INTERNET

La Biblioteca de Catalunya actuarà

com a coordinadora i interlocutora de

les altres quatre que participen en el projecte:

Biblioteca de l'Abadia de Montserrat

Biblioteca Pública Episcopal del Seminari

de BarcelonaBiblioteca del Centre

Excursionista de Catalunya

Biblioteca de l'Ateneu Barcelonès

Ramon Llull, Novus tractatus de astronomia (segle XV), Biblioteca de Catalunya

22_23_Biblio+Subvencions C3.indd22 2222_23_Biblio+Subvencions C3.indd22 22 26/2/07 13:45:3326/2/07 13:45:33

23

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2007Info Catalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

Habitatge, urbanisme• Adquisició d’habitatges protegits de preu

concertat i de règim general

• Promoció d’habitatges protegits destinats a la venda.

• Ajuts per a la millora de barris, àrees ur-banes i viles que requereixen una atenció especial. Poden demanar-los els ajunta-ments directament o bé a través d’associació o col·laboració amb altres municipis o ens locals que presentin un projecte d’interven-ció integral.

Cultura i mitjansde comunicació

• Producció editorial en català. Hi ha dues convocatòries fi ns al 15 de setembre de 2007 i fi ns al 31 d’octubre de 2007, respectivament.

Educació • Subvencions per fer edifi cis de nova planta,

o bé per a l’adequació o l’adquisició d’edifi cis preexistents per a la creació de places de primer cicle de l’educació infantil en llars d’infants de titularitat municipal, i per a la consolidació de places en centres del mateix nivell i titularitat.

Acció sociali ciutadania

• Prestacions socials i econòmiques per a persones amb disminució. S’ofereixen ajuts per a mobilitat i compensació per a despeses de transport, així com per a assistència sanitària i prestacions farmacèutiques.

• Programa ‘Noces d’or’. Per a les parelles que han complert 50 anys de matrimoni o convivència. Se’ls ofereixen cinc dies en un hotel de la costa catalana.

• Indemnitzacions a expresos polítics. Destinades a les persones que van patir repressió i reclusió en la lluita per les llibertats durant la Guerra Civil i la postguerra.

Universitats• Beques per a joves de les comunitats

catalanes d’arreu del món per a ampliació d’estudis, cursos de postgrau o màster o per a estades predoctorals i postdoctorals a Catalunya.

• Beques de cooperació internacional per incorporar estudiants estrangers a les universitats catalanes o per a graduats en universitats catalanes que es vulguin formar fora de Catalunya.

Treball • Promoció de l’ocupació autònoma.

Assistència tècnica, subvenció fi nancera i subvenció a fons perdut o renda de sub-sistència per a persones que es troben en situació d’atur i que es volen constituir com a treballadors autònoms.

• Programa de suport a la formació dels treballadors afectats per expedients de suspensió de contractes del sector tèxtil i de la confecció.

Agricultura, alimentaciói acció rural

• Ajuts per pal·liar danys catastròfi cs a produccions vegetals i animals, edifi cis i instal·lacions de granges i mitjans de pro-ducció, com a conseqüència de fenòmens meteorològics.

• Ajuts a la producció de transformat de fruites i hortalisses.

• Ajuts per les despeses de constitució i funcionament administratiu d’agrupacions de productors.

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al 012.

22_23_Biblio+Subvencions C3.indd23 2322_23_Biblio+Subvencions C3.indd23 23 26/2/07 13:48:0026/2/07 13:48:00

Protegir la natura també depèn de tu

Info

CatalunyaLa gent granTrànsit. El permís per punts. Radars i sinistralitat. Consells per anar de vacances amb cotxe.

Llei de la dependència. Obertes les sol·licituds. Punts d’informació i assessorament.

Informació d’interès ciutadà Núm. 11 Juny’07

SumariCompromís amb un progrés sostenible

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Isaías Táboas, Marta Continente, Jordi Fortuny, Antoni Bolaño i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Disseny: Mariona Maresma/Enric Jardí Fotografia de la coberta: Thomas Vilhelm Fotografies de l’interior: Thomas Vilhelm (pàg. 3 i 10), Txema Salvans (pàg. 4 i 19), Mariano Herrera (pàg. 12) Agències: iStockphoto, AISA Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. www.gencat.cat

4Notícies

12Serveis i ajuts a les persones amb dependència

14Conduir amb els cinc sentits

18Pressupostos 2007

20Igualtat d’oportunitats en el treball

21El desdoblament de l’Eix Transversal

22Subvencions vigents

Catalunyaésunpaísmediterranid’unagrancomplexitatorogràfica,quetéperíodesdeplugesirregulars.Quanarribal’estiuesfanmésevidentselsperillsd’incendiid’esgotamentdelesreservesd’aiguaperl’apariciódesequeres,perillsquetenenconseqüènciesindubtablesperalanostraeconomiaielnostrebenestar.

Davantd’aquestsriscos,elGoverndelaGeneralitathaextrematlaprevencióilalluitacontraelsincendis,desenvolupantunanovapolíticaforestal.Itambéavançantcapaunanovaculturadel’aiguaqueincorporaactivamentelfomentdel’estalviiladessalaciód’aiguademar,aixícomladepuracióilaregeneraciód’aigüesresiduals.Laconstrucciódexarxesderegadiueficients,amés,téperobjectiuestabilitzarl’agricultura,augmentarlaproductivitatdelaterraipermetrelacreacióderiquesaenelmónrural.

Estractaderespectariadequarlanostraactivitataleslleisnaturalsqueafectenelpaís,pergarantirlaqualitatdevidadelsciutadans,ambunanovamanerad’entendreidegestionarelterritoriielsrecursosnaturals.Aquesthadeseruncompromísdetots,isobretotdelaciutadania.

Peracomplirelsobjectiusdesostenibilitatqueenshemproposat,cadascunadelesnostresaportacionsquotidianeséssignificativa.Hemd’exercir,individualmenticol·lectivament,elcompromísconscientdellegaralesgeneracionsjovesiatoteslesquehandevenirunequilibrientrelespersonesielseuentornqueestimulielprogrésdeCatalunya.

10Recursos naturals en risc

José MontillaPresidentdela

GeneralitatdeCatalunya

�

Notícies

En els darrers dos anys l’Institut Català de la Salut (ICS) ha centrat els seus esforços en millorar tots els serveis d’atenció als usuaris.

Amb aquesta finalitat, aquest any la Generalitat ha convocat 2.752 places de diverses categori-es professionals de personal sani-tari. La mesura també té per ob-jectiu millorar l’estabilitat laboral dels professionals de la medicina pública i superar el 90% de llocs fixos. Entre aquestes places, n’hi ha 1.164 per a facultatius (entre metges i especialistes), 927 per a infermeres, 44 per a assistents socials, 80 per a tècnics especialis-tes, 15 per a fisioterapeutes, 10 per a llevadores i 512 per a auxiliars d’infermeria.

En el trienni 2004-2006 l’ICS va convocar 5.148 places, a les quals ara s’afegeixen les 2.752 d’aquesta oferta, a més de 500 places de pro-moció interna d’auxiliar adminis-tratiu a administratiu.

Més de 2.700 places fixes de metges, infermeres, auxiliars i assistents socials

Facultatius/ives especialistes 534Infermeria 493Fisioteràpia 15Llevador/a 10Tècnic/a especialista 80Auxiliar d’infermeria 430TOTAL ATENCIÓ HOSPITALÀRIA 1.562

Medicina de família 468Pediatria 125Odontoestomatologia 37Infermeria 434Assistent social 44Auxiliar d’infermeria 82TOTAL ATENCIÓ PRIMÀRIA 1.190

Un portal de creació recent permet visualitzar en directe com s’alimenten i es reprodueixen els grans rapinyaires al pre-Pirineu català o seguir les primeres imatges dels fons marins antàrtics, fins ara inaccessibles. Es tracta d’una plata-forma de divulgació científica que permet fer un seguiment en directe, amb molts vídeos i imatges, de la recerca que es fa a Catalunya o des de Catalunya. El grup responsable del web l’integren nou científics catalans del més alt nivell en les seves respectives especialitats.

El portal explica diferents projectes d’experimentació en camps tan diversos com el canvi climàtic a l’Antàrtida, la migració de les orenetes o la protecció del trencalòs a Catalunya. A més, proposa enigmes i experiments a l’abast de tothom, articles de divulgació científica i notes d’actualitat.www.recercaenaccio.cat

Un web per aprendre la ciència

2.752 places

�

A 31 de gener de 2007, fins a 13 confessions religioses diferents te-nien a Catalunya un total de 3.449 temples. Aquestes són les dades d’un estudi elaborat per la Univer-sitat Autònoma de Barcelona per encàrrec del Govern. L’estudi inclou tant les comunitats cristianes (ca-tòliques, ortodoxes, evangèliques, adventistes, testimonis de Jehovà i de l’Església de Jesucrist dels Sants dels Darrers Dies) com la resta, és a dir, jueves, islàmiques, de fe Bahà’í, Sikhs, hinduistes, budistes i taoistes.

Entre les conclusions cal desta-car la implantació majoritària del catolicisme a tot el país, així com l’augment de la diversitat religio-sa. En comparació amb el primer estudi, elaborat per la Generalitat el 2004, també s’ha de posar de relleu l’augment del protestantisme, a causa de l’impuls de les esglésies pentecostals, integrades sobretot per llatinoamericans. L’àrea metro-politana de Barcelona, el Gironès, el Tarragonès, el Baix Camp i el Segrià són les zones amb més diversitat religiosa.

Més informació: http://www.gencat.cat/presidencia/dgar

A Catalunya hi ha 3.449 temples de culte arreu del territori

Aquest estiu comença una nova campanya del Pla de re-novació d’electrodomèstics amb l’objectiu de millorar l’eficiència energètica de les llars catalanes, en compli-ment d’un dels principals punts d’acció del Pla de l’ener-gia 2006-2015. El Pla preveu subvencionar la substitució d’electrodomèstics vells per altres de nous més eficients (consumeixen menys energia). Vegem-ne els detalls:

Aparells vells: frigorífics, congeladors, combis, rentadores, assecadores i rentavaixelles.Nous aparells: han de ser de classe energètica A o superior (A+, A++).Subvenció màxima: 85 € per aparell.Sol·licitud de subvenció: s’ha de tramitar personalment a l’Institut Català d’Energia per Internet o bé, de manera presencial.

Durant la campanya d’enguany la Generalitat preveu que seran substituïts uns 88.000 aparells en tot el territori català. El Pla té un pressupost total de 7,5 M€.

Ajuts per renovar electrodomèstics

A partir d’aquest estiu, les discoteques i sales de festa amb espectacle podran tancar a les 6 del matí els divendres, dissabtes i vigílies de festiu, i a les 5 els dies laborables. Els nous horaris de l’oci nocturn serviran per estalviar molèsties als veïns i per reduir la sinistralitat juvenil, tot evitant que els clients d’aquests locals s’esperin al carrer l’obertura del metro i altres transports públics. El canvi permetrà fer compatibles el dret al lleure, el dret al descans dels veïns i el dret a la mobilitat sostenible.

Per a la resta d’establiments, com ara els bars musicals, no hi haurà cap modificació i continuaran amb els mateixos horaris d’obertura i tancament actuals.

Oci nocturn amb més seguretat i sense molèsties

A

�

Notícies

Quatre professions del món de l’esport quedaran regulades ben aviat, quan el Par-lament aprovi un nova normativa, pionera a tot l’Estat, dedicada a aquest tema:

• Professor d’educació física• Animador/monitor esportiu professional• Entrenador professional• Director esportiu

Els objectius són garantir la qualitat dels serveis esportius, protegir la salut dels

practicants i acabar amb l’intrusisme en el sector de l’esport, així com marcar cri-teris clars sobre una activitat professional que comporta certs riscos per a la salut. El text legal determina les titulacions que són necessàries per a l’exercici professi-onal per tal de garantir que les activitats d’entrenament, ensenyament, i gestió en l’àmbit de l’esport estan desenvolupades per persones amb una formació adequada a cada tipologia d’activitat, especialment les destinades a menors d’edat, persones grans o amb problemes de salut i practi-cants d’activitats esportives de risc.

Regulades per llei les professions de l’esport a Catalunya

Per saber-ne més: http://www.gencat.net/acordsdegovern/20070327/01.htm

El Govern ha aprovat el seu full de ruta, el Pla de Govern 2007-2010, és a dir, el document on exposa els principals objectius de la legislatura i les accions que es compromet a dur a terme, i que, d’alguna manera, és el compromís que pren amb la ciutadania sobre el que pensa fer en els quatre anys vinents. És doncs, un exercici de transparència que ha de servir per una gestió més eficaç i per donar als ciutadans l’oportunitat de passar comptes amb l’Administració un cop acabi el mandat.

Segons aquest pla, el Govern preveu aprovar en quatre anys una seixantena de lleis i es fixa 67 objectius concrets, les seves prioritats en aquesta legislatura. El Pla de Govern és un instrument pioner de planificació, que es va estrenar el mandat passat i que situa la Generalitat en el grup d’institucions més avançades en matèria de gestió pública.

Periòdicament s’elaboren informes per veure el grau de compliment assolit per cada un dels objectius marcats. Tot aquest material és a l’abast del ciutadans a: www.gencat.net/pladegovern/

Full de ruta del Govern per als quatre anys vinents

7

En els últims anys la climatització de les llars ha experimentat un gran creixement al nostre país. Actualment representa el 47% del consum energètic domèstic. Si es manté aquest ritme, és probable que l’any 2015 dues terceres parts de les llars catalanes disposin de refrigeració a l’estiu.

Sovint, però, les temperatures, a casa nostra o als espais de convivència (grans magatzems, transports, cinemes...), no són les adequades. A l’estiu, molt sovint

es regulen els aparells massa baixos, la qual cosa genera un consum energètic excessiu, és a dir, més despesa econòmica i més contribució al canvi climàtic.

Recordem que pujar un grau el termòstat de l’aire condicionat estalvia el 7% d’energia. Així, un habitatge amb l’aire regulat a 19 ºC consumeix 1.600 kWh en tres mesos, mentre que si el programem a 25 ºC no passarà dels 900 kWh en aquest període.

25°CLa Generalitat dóna exemplePer tal de conscienciar la ciutadania en general i les empreses en particular de la importància de regular les temperatures dels seus aparells de refrigeració, la Generalitat posa en marxa aquest estiu una campanya dirigida al públic i també a comerciants, grans superfícies, cine-mes, mitjans de comunicació i empreses de transport col·lectiu.

Però, a més, el Govern vol liderar l’aplica-ció de mesures per a l’estalvi energètic amb l’aprovació d’un programa d’estalvi i eficiència energètica als edificis, dependències i equipa-ments de la Generalitat de Catalunya. La pri-mera mesura que es posarà en pràctica serà la regulació de la temperatura en un màxim de 20 ºC a l’hivern i en un mínim de 25 ºC a l’estiu. D’altra banda, tots els edificis de la Generalitat hauran de sotmetre’s a auditories energètiques, començant pels més grans i pels que registren consums més alts d’energia.

El programa, que té un pressupost de 42 M€, inclou mesures com ara la introducció dels criteris d’eficiència energètica en la compra d’equipaments, maquinari i vehicles, el con-trol dels aparells d’aire condicionat i la forma-ció dels empleats públics en l’estalvi energètic. Cada departament de la Generalitat tindrà un responsable energètic, i cada edifici un gestor energètic, que hauran de fer complir el pro-grama.

A l’estiu, controlem el termòstat

�

NotíciesViatge a la vista...

Els regadius tenen gran importància es-tratègica per l’economia i el territori. En comparació amb una superfície de secà, la generació de mà d’obra als regadius és 12 vegades superior.

El nou Pla de regadius de Catalunya mo-dernitzarà el reg de 175.000 ha i incremen-tarà la superfície de regadius en 125.000 ha més, sempre promovent l’ús racional i sostenible del medi mitjançant l’estalvi d’ai-gua. El Pla rebrà una inversió de 4.400 M€ i se centrarà en les zones més àrides i amb menor pluviometria de Catalunya.

Actualment hi ha a Catalunya prop d’1.140.000 ha de conreu, 275.000 de les quals són de reg i la resta de secà. El 77% de la superfície de reg encara s’està regant per sistemes tradicionals.

El Pla modernitzarà els regs tradicio-nals: Canal d’Urgell, Canal de Pinyana, Ca-nal d’Aragó i Catalunya i Delta de l’Ebre.

Amb una inversió de 1.926 M€, es millorarà el 60% de la superfície del reg tradicional actual. El Pla també implantarà nous rega-dius eficients als canals Segarra-Garrigues, Algerri-Balaguer, Segrià Sud i Garrigues Sud. Això permetrà incrementar en 125.000 ha la superfície regada actualment, amb una inversió total prevista de 2.473 M5.

La modernització dels regs tradicionals i la creació de nous regadius més eficients ge-nerarà estalvi d’aigua i incrementarà la pro-ducció. Si es modernitzés tota la superfície de reg tradicional de Catalunya estalviaríem 400 hectòmetres cúbics anuals. Actualment, tota la població de l’àrea metropolitana (4,5 milions d’habitants) consumeix 250 hectò-metres cúbics l’any.

Més informació: http://www.gencat.cat/darp/ http://www.regadius.cat/

Pla de regadius per estalviar aigua i incrementar la productivitat Si aquest estiu penseu viatjar a

l’estranger no oblideu informar-vos sobre les vacunes obligatòries i recomanables del lloc de destinació. La visita a alguns països implica va-cunar-se contra la febre groga o rea-litzar un tractament preventiu contra la malària, a més de tenir en compte malalties com el tètanus, el còlera, la poliomielitis, la febre tifoide, les hepatitis A i B, la meningitis menin-gocòccica o la ràbia, entre altres.

Al gencat.cat hi ha una plana que permet, només entrant el nom del país de destinació, informar-se fàcilment sobre quines són les reco-manacions sobre vacunacions. No obstant això, la informació s’ha de contrastar amb els especialistes dels centres de vacunació internacional. Web de vacunacions:http://www.gencat.cat/salut/ depsan/units/sanitat/html/ca/ vacances/vacavacu.htm Sanitat respon:902 111 444

vacuna’t8,6%27%

64,4%Superfície no agrícolaSuperfície de secàSuperfície regada

�

Gairebé 7.000 places per a mestres i professorsAmb l’objectiu de millorar la qualitat de l’ensenyament i sa-tisfer la demanda creixent d’alumnes dels últims tres anys, aquest 2007 s’han convocat 6.856 places fixes per a mestres i professors. Aquesta és l’oferta més nombrosa que mai ha fet el Govern per a cossos de funcionaris docents. D’aquestes places, 4.490 es destinen a mestres i 2.366 a professors i professores d’ensenyament secundari.

La convocatòria pretén donar resposta a les necessitats que generen l’augment d’escolarització i la implantació de la sise-na hora, que ja han suposat un increment de la plantilla del 16% en els darrers dos cursos.

La mesura també té per objectiu cobrir les prop de 7.000 jubilacions que es calculen fins el curs 2010-2011. Les noves convocatòries reduiran el nombre de docents interins, que actualment representen el 24% de la plantilla, per tal de donar major estabilitat laboral als educadors. Per saber-ne més: http://www.gencat.net/educacio/profe/oposicio.htm

Evolució de les places d’oposicions 2002-2006 i planificació d’oferta 2007-2010

�12��0

��0

3.��0

2.���

�.���

�.��3

�.0�0

�.17�

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

COSSOS DOCENTS 2007 2008 2009 2010 TOTAL Mestres 4.490 3.700 4.070 2.700 14.960Professors de secundària (ESO i Batxillerat) 2.366 0 1.990 1.810 6.166Professors de secundària (FP) 0 375 0 298 673Professors tècnics d’FP 0 336 0 258 594Professors d’EOI 0 62 0 60 122Professors d’Arts plàstiques i Disseny 0 75 0 50 125Mestres de taller d’Arts plàstiques i Disseny 0 15 0 0 15TOTAL 6.856 4.563 6.060 5.176 22.655

22.655 places fins al 2010

10

ENTRE TOTS, ES POT PREVENIR: FOC ZEROA l’estiu, el Govern desplega dispositius de reforç en tots els flancs: prevenció, vigilància i extinció.•ElsBombersdelaGeneralitatreforcenelseudispositiu

habitualis’incorporenauxiliarsforestals.•S’augmentaelnombred’avionetes,helicòptersde

comandamentihelicòptersbombarders.•S’obrentorresdeguaitaambrespostaimmediataenfocs

encasd‘incendi.•S’obrenparcsdebombersd’estiualeszonesdemésrisc.•Mésde8.000voluntarisdelesagrupacionsdedefensa

forestalreforcenlavigilància.•S’incorporenmésagentsruralsambmésunitatsmòbils.

Causes dels incendis:•31%negligències,lamajoriarelacionadesambcremes

dejardineriaiagriculturaiambfocsd’esbarjo.•25%provocats.•16%accidentsicausesnaturals.•10%origendesconegut.

Durantl’any2006,aCatalunyahivahaver634incendisforestalsquevancremaruntotalde3.689ha.Mésdelameitatespodrienhaverevitat.

Queda prohibit per decret (fins al 15 d’octubre):•Ferfocalsterrenysforestalsialafranjade500metres

queelsenvolta(siguinonopoblatsd’espèciesarbòries).

•Cremarrostolls,margesirestesforestals,agrícolesodejardineria.

•Ferfocsd’esbarjonid’activitatsrelacionadesambl’apicultura.

•Llançarobjectesencesos,abocarescombrariesirestesvegetalsiindustrialsquepuguinserlacausad'unfoc.

•Llançarcoets,globus,focsd'artificiod'altresartefactesquecontinguinfoc.

•Utilitzarbufadorsosimilarsenobresrealitzadesenviesdecomunicacióquetravessinterrenysforestals.

•Dinslesàreesrecreativesid'acampadaienparcel·lesdelesurbanitzacions,quedaexclosalaprohibiciódefer-hifocquans'utilitzinbarbacoesd'obraambmataguspires.

•Lespersonesquehagindeferfocenaquestperíodehandepresentarunasol·licitud.Quanlescircumstànciesmeteorològiquessiguinderiscalt,moltaltoextrem,espodenestablirmesuresextraordinàriesiprohibirencendrequalsevoltipusdefoc.

Sigues responsable:•Siveusunincendiallunya-te’n,trucaal112iavisaa

tothomaquitrobis.•Noutilitzisbarbacoesnoautoritzades.•Nofacisfoc.•Nollencisburillesenceses.•Vigilaamblapirotècnia:nollenciscoetsamenysde500

metresdezonesboscoses•Nofacisfogueresenllocsensel’autoritzaciócorresponent

Recursos naturals en riscCatalunya és un país amb unes dimensions petites i, alhora, amb una gran complexitat geogràfica i climàtica, típica de l’arc mediterrani. El nivell de precipitacions és molt variable i irregular: s’alternen llargs mesos d’estiatge amb episodis de pluges molt intenses i curtes. Això fa que l’estiu sigui l’època en què el risc d’incendi forestal és més alt. El dèficit de pluges i el canvi que el nostre clima està experimentant ens han abocat, per exemple, a patir set cicles de sequera en els últims 30 anys. Això ens alerta sobre la necessitat de preservar els recursos naturals que tenim a l’entorn, un repte que també depèn de cadascú de nosaltres.

En cas d’emergència:

El foc i la sequera són dues amenaces que posen en perill recursos naturals tan preuats com el bosc i l’aigua. Lluitar-hi també depèn de tu.

11

Catalunya té un dèficit hídric estructural, fruit de les caracte-rístiques del clima i dels períodes de sequera acumulats. Les prop de 600 masses d’aigua de què disposem no es repartei-xen de manera equitativa per tot el territori, com tampoc no passa amb les necessitats de consum per als diferents usos. Això ha provocat en els darrers anys que els rius hagin patit, tant pel creixement de les necessitats d’abastament de la població com per la irregularitat de les pluges, una disminució dels seus cabals.

2007, l’amenaça de la sequera Malgrat que les pluges de la primavera han aconseguit deturar la caiguda de les reserves d’aigua dels embas-saments catalans, l’alerta davant un possible escenari de sequera per la tardor del 2007 no ha desaparegut. A l’abril, les reserves havien arribat al 40,6% de la seva capacitat —quan l’any passat estaven al 77,84%—. Això es deu al dèficit de pluges excepcional dels anteriors sis mesos, una situació similar a la de 2005.

El Govern va aprovar el 13 d’abril passat un decret de sequera per tal d’assegurar al màxim els usos de l’aigua per a l’abastament de la població. Ja s’han adoptat les primeres mesures a la conca del Llobregat, que abasteix bona part de l’àrea metropolitana. Això vol dir que es re-dueix la dotació en un 15% o que es substitueix part dels cabals destinats a reg agrícola per aigües regenerades, s’anul·len els desembassaments per a ús exclusivament hidroelèctric, s’intensifiquen els controls d’usuaris, es reforcen les mesures d’estalvi a les xarxes d’abastament i es restringeixen els abocaments.

El decret, que serà vigent fins al 31 de desembre, preveu anar intensificant el grau de restriccions segons siguin els nivells que hi hagi a les conques catalanes. Si s’arribés a la situació extrema d’un dèficit de reserves alarmant, el decret estableix la mesura més greu: l’ano-menada situació d’emergència, que és la que afectaria tots els ciutadans, ja que implica restriccions en l’ús domèstic de l’aigua.

Escenari

Prealerta

Excepcionalitat 1 Alerta (des de l’abril, a les conques del Ter-Llobregat i de la Muga)

Excepcionalitat 2

Emergència

Mesures

Intensificació del seguiment de l’evolució de les reserves

Mesures de caràcter informatiu i de conscienciació

Reducció del 15% de les dotacions de reg a sistemes regulats

Anul·lació dels desembassaments per a ús exclusivament hidroelèctric

Intensificació dels controls d’usuaris

Intensificació de les mesures d’estalvi a les xarxes d’abastament

Restriccions d’abocaments i sistemes no fluents

Reducció del 45% de les dotacions de reg a sistemes regulats

Més intensificació de les mesures d’estalvi a les xarxes d’abastament

Restriccions per als usos ambientals

Restriccions per a l’ús domèstic

Garantir l’aigua en anys vinentsPer pal·liar aquest dèficit el Govern està treballant en diversos fronts:

Foment de l’estalvi:• Estalviar aigua és clau per garantir un consum responsable i evitar que en

èpoques de sequera es puguin produir restriccions de consum. Per evitar les restriccions en un futur cal adoptar uns hàbits regulars sempre (i no només en època de sequera).

Dessalació:• S’està construint una planta dessaladora al Baix Llobregat (2009) que apor-

tarà 60 hm3 l’any. N’hi ha prevista una altra entre Tarragona i Barcelona, a més de la planta de Blanes, que ha permès la recuperació de l’aqüífer de la Tordera.

Depuració i regeneració d’aigües:• L’aigua es pot utilitzar diverses vegades. Actualment, a Catalunya només es

reutilitza el 3,3% del volum total d’aigües depurades. Per al 2015 es preveuen més de 1.500 depuradores a Catalunya i es calcula aprofitar el 22% dels cabals totals depurats. Això comportarà la reutilització de 160 hm3 per a usos indus-trials i agrícoles.

Altres:• Millora de les xarxes de conducció

(on es perd molta aigua per escapaments)• Recuperació dels aqüífers subterranis contaminats• Millora mediambiental de les lleres i dels boscos de ribera

L’AIGUA, L’OR FRÀGIL I FINIT

Per saber-ne més: http://mediambient.gencat.net/aca/ ca/planificacio/sequera

12

Serveis i ajuts a les persones amb dependència obertes les sol·licituds

INFORMACIÓ, ASSESSORAMENT I ORIENTACIÓ

Telèfon gratuït 900 300 500 Atenció ciutadana 012

Webs http://www.gencat.net/benestar http://www.gencat.net/salut http://www.portalsocial.net

Altres punts d’informació Serveis socials Centres d’atenció primària de salut Oficines d’informació ciutadana de la Generalitat

Des del 21 de maig ja es poden presentar els qüestionaris de sol·licitud als serveis socials d’atenció primària per rebre els serveis i els ajuts establerts per la Llei de la dependència. Les persones discapacitades en grau extrem seran les primeres a gaudir-ne. Els qüestionaris serviran perquè 23 equips de valoració, integrats per 160 professionals del Departament d’Acció Social de la Generalitat, puguin iniciar les visites domi-ciliàries valoratives aquest mes de juny per determinar el grau de dependència de cada persona. Es calcula que entre 30.000 i 35.000 persones seran reconegudes el primer any com a Grau III, el grau extrem.

Segons el calendari previst, en un termini de tres mesos es resoldran les sol·licituds de valoració, sempre que s’hagi presentat tota la documentació pertinent. D’ara endavant, aquests equips valoraran anualment unes 125.000 persones.

Si bé encara no s’han concretat els serveis ni els im-ports dels ajuts/prestacions, la Llei estableix serveis com ara plaça de residència, centre de dia, teleassistència o atenció domiciliària, i també prestacions vinculades als

serveis esmentats (pagar el cuidador o pagar l’assistent personal).

Tota persona que a hores d’ara ja forma part del sistema públic de protecció català de la dependència mantindrà l’actual nivell d’ajuda o de servei. Tots els usuaris actuals que siguin valorats com a grans depen-dents veuran millorada notablement la seva atenció. Les persones que es trobin en un centre residencial seran ateses pel centre per tal de facilitar la seva sol-licitud i la seva valoració i no hauran de desplaçar-se del centre.

Els col·lectius que se’n podran beneficiar són les persones amb una situació de dependència permanent:

• persones grans

• persones amb discapacitats físiques i intel·lectuals greument afectades

• persones amb malaltia mental greu

• discapacitats sensorials amb un grau d’afectació elevat

• menors de 0-3 anys

En són exemples les persones grans que necessiten suport continuat per a les activitats quotidianes com ara per menjar (que vagin a comprar per ella, li cuinin, li donin el menjar...), per anar al WC (ajudar-la a anar-hi, netejar-la, etc.), per anar al llit, o bé les persones amb discapacitat o malaltia mental amb més del 75% que necessita suport continuat per poder fer les activitats de la vida diària.

13

1. Qui s’hi pot acollir?Seran titulars dels drets establerts a la llei els espanyols que compleixin els següents requisits:• Trobar-se en situació de dependència

en alguns dels graus establerts (de moment només per a Grau III).

• Residir al territori espanyol i haver-ho fet durant cinc anys, dos dels quals hauran de ser immediatament anteriors a la data de presentació de la sol·licitud. Per als menors de 5 anys el període de residència s’exigirà a qui en tingui la guarda i custòdia.

Durant el 2007 seran reconeguts els drets de les persones que tinguin una valoració de Grau III; els altres graus s’incorporaran progressivament.

2. Què és el Grau III (gran dependència)?S’aplica aquesta denominació quan la persona necessita ajuda diverses vegades al dia i, per la seva pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita la presència indispensable i contínua d’una altra persona o té necessitat d’ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal. A nivell quantitatiu s’expressa amb un valor igual o més alt de 75 punts al barem de valoració de dependència.

3. Quan s’hi podran acollir?Per a informació i recollida de sol·licituds:• Al les oficines dels serveis socials

d’atenció primària del seu municipi i a la seva àrea bàsica de salut.

• A través de la pàgina web del Departa-ment (www.gencat.net/benestar).

• Si està ingressat a un centre, cal adreçar-se a la direcció o al servei de treball social del mateix centre.

Per entregar les sol·licituds:• A les oficines dels serveis socials

d’atenció primària del seu municipi com a opció prioritària.

• També a qualsevol dels registres oficials (Ajuntaments, Oficines de la Generalitat, Correus, etc.).

4. Quan s’iniciaran les valoracions de les sol·licituds presentades?A partir de la primera quinzena de juny.

5. Qui ho farà?Les valoracions de dependència aniran a càrrec de 160 tècnics repartits en 23 equips en tot el territori que disposaran de tres mesos per resoldre totes les sol-licituds presentades.

Necessiteu que algú us alimenti? Sou incapaç de menjar sol/a

Necessiteu que algú us renti o us banyi?

Necessiteu que us vesteixin?

Necessiteu que us arreglin (pentinar, afaitar, rentar les dents)?

Teniu incontinència (no teniu control) de deposició?

Teniu incontinència (no teniu control) d’orina?

Necessiteu ajuda per anar al lavabo i utilitzar-lo?

Necessiteu que us aixequin o us posin al llit o a la cadira?

Necessiteu ajuda per desplaçar-vos i, si aneu en cadira de rodes, us han de portar?

Necessiteu ajuda per salvar un esglaó o un desnivell?

Sí, sempre Sovint No, mai o quasi mai

Com sé si sóc dependent de Grau III?

Si heu respost “Sí, sempre” a 7 preguntes o més, podeu iniciar un procés de reconeixement de la dependència, ja que és possible que estigueu en una situació de gran dependència (grau III).

14

Les dades sobre els accidents de carretera a Catalunya indiquen que les mesures que s’estan aplicant són útils per reduir la mortalitat. Les diferents campanyes informatives, el permís de conduir per punts o la implantació de més radars, han servit perquè els usuaris prenguem més consciència sobre els perills de conduir a velocitat excessiva o sota els efectes de l’alcohol i les drogues. L’ús sistemàtic del cinturó, de les cadiretes per a infants i d’altres mesures de prevenció han contribuït a millorar la seguretat. Amb tot, la lluita contra els accidents de trànsit segueix essent un problema greu en què conductors i administracions compartim protagonisme.

Conduir amb els cinc sentits

Dades del permís per punts a Catalunya• Entre l’1 de juliol de 2006 i el 30 d’abril d’aquest any, el Ser-

vei Català del Trànsit (STC) va tramitar 171.917 expedients sancionadors que impliquen la retirada de 540.280 punts.

• Hi ha 2.510 infractors que en els propers mesos perdran 12 punts.

• Durant aquest període, el STC va gestionar la retirada del permís a 94 conductors incívics.

• Un total de 15.124 conductors sancionats en aquest període són infractors reincidents.

Com es perden els punts?

Infraccions Pèrdua

Conduir ebri (+ de 0,50 mg/l aire espirat) 6 punts

Conduir ebri (fins a 0,50 mg/l aire espirat) 4 punts

Excés de velocitat (+ 50% del límit genèric) 6 punts

Negar-se a les proves d’alcoholèmia o drogues 6 punts

Parlar pel mòbil 3 punts

No portar el cinturó cordat 3 punts

No portar el casc 3 punts

Circular amb menors sense cadiretes 3 punts

Circular sense llums quan és obligatori 2 punts

Reducció de la sinistralitatLes víctimes mortals a la xarxa viària catalana es van reduir l’11,6 % en els primers quatre mesos de l’any. Així, entre l’1 de gener i el 26 d’abril de 2007, un total de 99 persones van perdre la vida i 49 més van resultar ferides greus en els 89 accidents mortals registrats a les carreteres i autopistes del país. En el mateix període de l’any passat, es van produir 101 sinistres, amb 112 morts i 36 ferits greus.

2007 Accidents Morts Greus

Gener 16 16 5

Febrer 23 26 16

Març 36 42 21

Abril 14 15 7

TOTAL 89 99 49

Infraccions Expedients

Velocitat 90.534

Casc/cinturó/cadiretes 19.486

Alcoholèmia 15.978

Ús del mòbil 8.308

Altres 37.611

TOTAL 171.917

15

Si agafeu el cotxe, la clau per gaudir d’unes vacances segures i sense contratemps és la preparació prèvia. La seguretat i comoditat del viatge dependrà de detalls com ara portar la documentació del vehicle, no sobrecarregar-lo, triar una bona hora per sortir o tenir en compte que viatgeu amb nens, si es dóna el cas.

Consells importants Abans de sortir• Cal que el conductor hagi dormit prou. Ha

d’evitar els menjars abundants, l’alcohol i els medicaments que provoquen somnolència.

• Papers imprescindibles: permís de circula-ció, fitxa de la inspecció tècnica de vehicles (ITV), permís de conduir, pòlissa i darrer rebut de l’assegurança del cotxe.

• Reviseu els líquids: oli, aigua, frens, eixu-gaparabrises. Si es pot, és un bon moment per portar el cotxe al taller perquè li facin una ullada a fons.

Durant el viatge• Viatgeu amb el cinturó de seguretat cordat,

fins i tot en trajectes curts.

• No oblideu que està prohibit parlar pel mòbil i que cal vestir l’armilla reflectant per sortir del vehicle a la carretera.

• Si porteu nens, calen els sistemes de reten-ció infantil (SRI) adequats a la seva edat, pes i alçada.

• Si el viatge és llarg, el millor és aturar-se cada dues hores i no marcar-se una hora d’arribada.

• Els animals també han de circular lligats amb dispositius especials, en cap cas poden anar solts dins del vehicle.

Una bona preparació del viatge con-tribueix a circular de manera segura. Porteu a mà la documentació obligatòria.

És millor no marcar-se una hora d’arribada a la destinació de les vacances.

Vacances amb cotxe: prepareu el viatge!

Nous radars per reduir la velocitat

Any Radars Ubicacions

2004 24 36

2005 34 44

2007 33 45

Total 91 125

La lluita contra la velocitat excessiva a les carreteres catalanes amb la instal·lació de ra-dars dóna resultats. La disminució de la mortalitat és per ara, una constant. Des del 2003 la velocitat mitjana a la xarxa viària bàsica s’ha reduït 6,4 km/h, i són les autopistes les vies en què es redueix més la velocitat (9 km/h en el mateix període).

El Servei Català de Trànsit (SCT) compta des de finals del mes d’abril amb 91 radars fixos per millorar la seguretat a la xarxa viària i reduir-hi els accidents, en el marc del Pla integral contra la velocitat excessiva (PIVE) iniciat el 2004. Des de llavors, gairebé 400.000 conductors han estat multats per un d’aquests aparells per circular vulnerant els límits establerts.

La novetat d’aquest any és la instal·lació de sis aparells anomenats piezoelèctrics, una modalitat de radar fix pionera a Espanya. Es caracteritzen per dificultar els actes vandàlics i, a més, no els detecten els inhibidors de radars. Al començament, tres d’aquests radars no estaran senyalitzats ni tampoc sancionaran, i les dades que recullin s’utilitzaran per fer estu-dis sobre el comportament dels conductors. Els titulars dels vehicles que superin els límits de velocitat únicament rebran una carta d’avís amb la velocitat detectada així com la sanció i els punts perduts que els correspondrien.

Podeu consultar la situació dels radars fixos i mòbils a la xarxa viària catalana a: http://www.gencat.net/transit/radars.htm

Evolució del nombre de radars fixos a les carreteres catalanes

Insta·lats fins al 2004Insta·lats 2005Insta·lats 2007

Mapa amb la ubicació dels radars fixos del SCT

16

“Apropa’t a la ciència. De la recerca a la innovació” (fins al 31 de juliol de 2007)

És una iniciativa que pretén acostar la ciència als ciutadans d’una manera didàctica i atractiva, i fomentar l’interès dels més joves envers aquestes disciplines. Per això presenta les repercussions que la ciència ha tingut en la millora de la qualitat de vida de les persones.

El Palau Robert acull dues exposicions amb motiu de l’Any de la Ciència 2007 L’espai barceloní aposta per la innovació

L’exposició es divideix en vuit àmbits:

Dedicat al Pierolapithecus catalaunicus, l’esquelet trobat als Hostalets de Pierola conegut popularment amb el nom de Pau i amb una antiguitat de 13 milions d’anys.

Demostració de teràpia i suport de co-municació per a persones autistes mit-jançant un sistema de realitat virtual.

Els trasplantaments i les seves impor-tants repercussions en l’allargament i la millora de les condicions de vida.

Les vacunes, amb especial incidència en els descobriments relatius a la de la malària.

Dedicat a la robòtica i a les seves aplica-cions socials.

Tractament dels aliments a altes pressi-ons per a una conservació més llarga.

Situació actual relativa a les energies renovables.

Dedicat al sistema MARES per al control de la pèrdua de massa muscular i de les condicions físiques en microgravetat.

La mostra ha estat oberta al públic des de l’any passat, i a partir d’aquest estiu re-correrà diverses localitats de Catalunya.

Palau RobertPasseig de Gràcia, 107, Barcelona(entrada gratuïta) www.gencat.cat/probert

1

2

3

4

5

6

7

8

Recreació artística del Pierolapithecus catalaunicus, Pau, amb una antiguitat de 13 milions d’anys.

“Activa’t!” (fins al 31 d’agost de 2007)

“Activa’t! Entra a la tele i a la ràdio del futur” és el tí-tol d’una altra exposició, dedicada a les noves tecno-logies en el terreny audiovisual. Actualment, la ràdio i la televisió viuen una de les transformacions més importants de la seva història. El moment que vivim es caracteritza per la revolució digital, la proliferació de cadenes de ràdio i televisió, la interactivitat, l’alta definició, la televisió per mòbil, Internet, la gestió i arxiu de continguts o la distribució multiplataforma d’informacions.

L’exposició dóna a conèixer l’activitat d’Activa Multimèdia Digital, branca tecnològica de la Corpo-ració Catalana de Ràdio i Televisió, en quatre grans àrees: TV digital interactiva, producció i gestió de ví-deo, sistemes de programari de gestió per a empreses audiovisuals, i continguts i serveis de meteorologia i de creació de personatges virtuals automàtics.

17

Una gran mostra sobre la cultura catalana ha estat des de l’octubre de 2006 al gener passat al Cleveland Museum of Art, i de març a juny d’enguany al Metropolitan Museum of Art de Nova York.

Sota el títol Barcelona & Modernity: Gaudí to Dalí, l’exposició presentava més de 300 obres, entre pintures, escultures, dibuixos, fotografies, mobiliari, teixits, cartells, arts de l’objecte, dissenys i maquetes d’arquitectura, que van del 1888 al 1939. Al costat d’artistes de gran projecció internacional, com Picasso, Miró, Dalí o Gaudí, també s’han presentat altres creadors catalans menys coneguts als Estats Units, com Rusiñol, Casas, Mir, Nonell, Pidelaserra, Togores, Jujol, Homar o Domènech i Montaner.

Per explicar la nostra cultura en el decurs d’aquest segle i mig, les obres estaven agrupades seguint un criteri cronològic i temàtic: Renaixença, Modernisme, Noucentisme, nou Classicisme; avantguardes i Racionalisme i Guerra Civil.

L’exposició, que ha tingut un ressò important als mitjans de comunicació dels Estats Units, ha estat produïda pel Metropolitan i el museu de Cleveland, amb el suport de la Generalitat de Catalunya i de Caixa Catalunya. El Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) hi ha col·laborat amb una cinquantena d’obres, i l’Institut Ramon Llull s’ha encarregat de l’edició del catàleg.

“ Desconsol”, de Josep Llimona

“ Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem”, de Ramon Casas

“ La masia”, de Joan Miró

La cultura catalana als Estats Units

18

Reforç de l’estat del benestar (polítiques socials)

Salut 8.592 M€ (26,7% del pressupost)

8 hospitals de l’ICS en funcionament61 hospitals concertats de la XHUP397 centres d’atenció primària90.500 professionals vinculats a la xar-xa pública d’assistència sanitària, so-ciosanitària i de salut pública, 41.488 dels quals pertanyen a l’Institut Català de la Salut

Educació 5.318 M€ (16,5% del pressupost)

2.777 centres públics d’ensenyament d’educació general729 centres privats concertats35.200 places de llars d’infants públi-ques7 universitats públiques1 universitat no presencial67.681 docents per al curs 2006-2007 en centres públics13.698 professors en universitats públiques

Promoció social 104 M€Serveis per a la joventut i polítiques adreçades a les dones

Protecció social 1.361 M€40.500 beneficiaris d’ajuts econòmics per a persones grans dependents18.700 places amb finançament públic en residències per a gent gran5.900 places en residències8.700 en centres ocupacionals280.000 beneficiaris d’ajuts a famílies amb infants a càrrec

••••

•

••

•••

•

•

•

•

•••

108.000 beneficiaris de prestacions complementàries de PNC i de prestaci-ons per a necessitats bàsiques84.000 beneficiaris de prestacions per a manteniment de la llar de cònjuges i familiars supervivents

Cultura 275 M€Creació, producció i difusió culturalProtecció del patrimoni cultural

Esports 97 M€ Promoció de l’esport i l’educació física

Justícia 771 M€7 centres de justícia juvenil13 centres penitenciaris558 òrgans judicials360.000 actuacions d’assistència jurí-dica gratuïta14.369 professionals

Seguretat i protecció civil 957 M€150 parcs de bombers74 comissaries2.740 vehicles de mossos712 vehicles de bombers15.221 mossos d’esquadra3.110 bombers

Habitatge i ordenació del territori 814 M€

Inici de 10.000 habitatges de protecció oficialRehabilitació de 24.000 habitatges12.000 ajuts per al pagament de llo-guers56,5% d’increment en les polítiques per a l’habitatge

•

•

••

•

••••

•

••••••

•

••

•

Les polítiques socials tornen a ser l’aposta principal del projecte de pressupostos de la Generalitat d’enguany. Dos de cada tres euros d’increment es destinaran a aquest àmbit; això significa que el pressupost per finançar béns i serveis públics com la salut, l’educació, els serveis socials, l’habitatge i la cultura creix fins al 54% del total. Altres aspectes destacables són l’augment dels recursos destinats a les polítiques de recerca, desenvolupament i innovació (43,7% d’increment), i la despesa en polítiques d’habitatge, que creix un 56,5%.

Potenciar una economia dinàmica i competitiva en un territori sostenible

Competitivitat 1.151 M€Augment del 43,7% de la despesa en R+D+i Potenciació de la recerca biomèdica i dels parcs científics i tecnològics Impuls a la societat de la informació, el coneixement i les telecomunicacions Pla d’estalvi energètic de la Generalitat

Acord estratègic per a l’economia catalana 1.806 M€Millora de les condicions bàsiques de competitivitat Internacionalització de les empresesMillora de la qualitat de l’ocupació i la cohesió social

Ocupació, foment empresarial i industrial, impuls al turisme i al desenvolupament rural 2.261 M€Programes de foment de l’ocupacióCrèdits per a les PIMes i el comerçTransformació de regadius

Infraestructures i mobilitat 2.324 M€Infraestructures ferroviàries, carreteres i transport públic de viatgers

Medi ambient i cicle de l’aigua 1.140 M€

Eficàcia dels governs i institucions 3.039 M€suport financer als ens localsCooperació al desenvolupamentParticipació ciutadanaPromoció de la llengua catalana

•

•

•

•

•

••

•••

•

••••

Pressupostos 2007:l’aposta social

(increment del 8,5%)

Total pressupost 2007:

32.219 M€

19

La diagnosi ràpida de càncer s’amplia a pròstata i bufetaEl tractament ràpid dels càncers de mama, pulmó i colon en menys d’un més des que es diagnostica, s’amplia ara als de pròstata i de bufeta. Al llarg del 2007, l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, l’Hospital Universitari de Bellvitge, l’Hospital de Terrassa, la Fundació Puigverd i l’Hospital de Palamós aniran incorporant la diagnosi ràpida d’aquests dos tipus de càncer, que són dels més freqüents entre els homes. El programa de diagnòstic ràpid del càncer, ini-ciat l’octubre de 2005, va ser concebut perquè el temps entre la sospita fonamentada de patir un càncer i l’inici del tractament fos inferior a 30 dies, sempre que les característiques del procés específic de diagnòstic ho permetessin. De fet, des d’aleshores, més de 4.000 pacients s’han beneficiat d’aquest diagnòstic ràpid en els casos de mama, pulmó i colon. Aquests re-

presenten la meitat dels que van ser atesos a través d’aquest dispositiu i que després no es van confirmar.

El dispositiu assistencial del Departament de Salut combina l’accés ràpid del pacient que consulta l’atenció primària amb la utilització de la consulta externa i l’hospitalització de dia i l’establiment de circuits preferents per dur a terme les exploracions diagnòstiques.

Indicador Colon Mama Pulmó

Nombre de pacients inclosos en circuits de diagnòstic ràpid (CDR) 3.642 3.363 1.581

Pacients inclosos en CDR diagnosticats de càncer 1.484 1.677 815

Mitjana temps entre entrada CDR i inici tractament (dies) 30,43 30,81 35,71

Seguiment per tipus de càncer a l’any 2006

20

Catalunya es troba molt a prop de la plena ocupació. Però ara l’objectiu del Govern és aprofundir no tant en la quantitat sinó en la millora de la qualitat de l’ocupació. Amb aquest objectiu d’aconseguir una veritable igualtat d’oportunitats a l’àmbit laboral, el Govern ha posat en marxa una sèrie de mesures adreçades a aquelles persones que encara troben obstacles en el món del treball. Les dones seran objectiu pri-oritari per aquest programa que s’adreça a col·lectius amb especials dificultats d’inserció al mercat laboral, com el jo-vent, els majors de 45 anys i les persones immigrades, amb discapacitats o amb risc d’exclusió.

Concretament, en el cas de les dones es tracta de garantir el seu accés, la seva presència i la seva permanència al mercat laboral, i incentivar la igualtat d’oportunitats amb mesures com les següents:

• Impuls de plans d’igualtat, i de la figura de l’agent per la igualtat a l’àmbit públic i a l’empresarial.

• Formació específica per a dones predirectives i emprene-dores que troben dificultats per accedir a llocs de decisió.

• Accions formatives i de sensibilització per tal que les dones tinguin més presència en sectors com el de la construcció o el del transport.

• Promoció de la igualtat d’oportunitats entre les dones a l’àmbit rural, en relació a l’ocupació i a la creació d’em-preses.

100 agents per a la igualtat El Govern finançarà amb 6 M€ la contractació de 100 agents per a la igualtat per part de 100 ens locals (ajuntaments, consells comarcals, mancomunitats i diputacions d’arreu de Catalunya). Aquesta nova figura professional, que va ser impulsada de manera pionera per la Generalitat fa dos anys,

analitza, planifica, i avalua els plans d’igualtat en l’àmbit laboral a les administracions, assessora empreses i impulsa iniciatives per integrar al mercat laboral a dones en atur, conciliar la vida personal amb la laboral, etc.

Conciliar feina, família i temps personalCompromís, coordinació, confiança… aquestes són algunes de Les 6C de la conciliació, un nou sistema, pioner a tot l’Estat, per ajudar les empreses a impulsar mesures de conciliació de la vida familiar i laboral dels seus treballadors. És un mètode interactiu que han rebut més de 3.000 empreses, i consta d’un CD i un manual de suport.

Aquest material permet a cada empresa –tenint en compte variables com el sector en què opera, el volum i la distribució per edat i sexe de la seva plantilla– crear un pla de conciliació ajustat a les seves necessitats. El sistema demostra que la flexibilitat i l’augment d’autonomia dels treballadors a l’hora d’organitzar la seva vida laboral i personal redunda en una major satisfacció amb la feina i un increment de l’eficàcia.

Igualtat d’oportunitats en el treball

Taxa d’ocupació masculina i femenina 2006 (%)Font: Enquesta de població activa.Instituto Nacional de Estadística

Evolució de l’atur masculí i femení a Catalunya, 1996-2006 (milers). Font: Enquesta de població activa. Instituto Nacional de Estadística

85

80

75

70

65

60

55

50

300

250

200

150

100

50

1996TI 1997TI 1998TI 1999TI 2000TI 2001TI 2002TI 2003TI 2004TI 2005TI 2006TICatalunya Espanya EU 25

HomesDones

Dones Homes

21

El desdoblament de l’Eix Trans-versal en una autovia de dos car-rils per cada sentit de la circula-ció és una de les grans obres del Govern de la Generalitat per als propers anys. La licitació de les obres (865 M€ d’inversió) ja està en marxa i els treballs s’iniciaran esglaonadament a partir del pri-mer trimestre de 2008. L’objectiu és que el segon semestre del 2011 l’Eix sigui la autovia que vertebri les comunicacions per carretera entre la plana de Lleida, les co-marques centrals i Girona.

La nova autovia tindrà una calçada amb dos carrils de 3,5 m per sentit, més un carril addici-onal en els trams de pujada per a l’avançament dels vehicles pe-sants. Els vorals exteriors i interi-ors tindran 2,5 i 1,5 m d’amplada respectivament.

El projecte preveu el desdobla-ment de 142,8 km de carretera, la construcció de 52 viaductes i 14 túnels, i l’actuació en 40 enlla-ços. Una gran part de la carretera existent serà una de les calçades de la futura autovia.

El desdoblament de l’Eix, a punt

Cervera – Manresa

Tram amb 13 viaductes i 19 túnels. El tram entre Cervera i les Oluges ja està desdoblat. El traçat de la nova calçada segueix el de la carretera actual, excepte en dues petites variants.

Manresa - Vic

Tram amb 13 viaductes i 12 túnels. Les circumval·lacions de Manresa i Vic ja estan desdoblades. El nou traçat segueix la carretera actual. Nou túnel a la Fontfreda de 668 m de longitud.

Vic - Caldes de Malavella

Tram amb 14 viaductes i 21 túnels. Fins arribar a l’AP-7, s’aprofi-ta la carretera actual. Nou túnel de Joanet, amb una longitud de 1.440 m. A partir de l’AP-7, tram de nova via desdoblada que permet con-nectar amb l’N-II, tant en direcció Girona com en direcció Mataró. L’actual traçat de la C-25 es configu-ra com a ramal de connexió cap a l’Aeroport de Girona.

Els trams

Cervera Manresa

Vic

Caldes de Malavella

Lleida

Tram a desdoblarTram desdoblat

12

3

321

22

Societat i famíliaFamílies amb fills i filles a càrrec

- Ajuts a totes les famílies residents a Catalunya amb infants menors de tres anys, i menors de sis anys en el cas de les famílies nombroses o monoparentals.

- Ajuts per a les famílies en què, durant l’any 2007, s’hagi produït un part, adop-ció o acolliment múltiple, i ajut per a les famílies amb part, adopció o acolliment múltiple, sotmès al nivell d’ingressos de la unitat familiar.

Adopció internacional

- Suport econòmic de 2.300 euros per unitat familiar, independentment del nombre d’infants adoptats de forma simultània. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 de desembre, excepte per a famílies amb infants adop-tats durant el mes de desembre de 2007, que poden presentar la sol·licitud fins al 31 de gener de 2008.

Adaptació de l’habitatge de persones amb discapacitat

- Ajuts per l’adaptació o accessibilitat de l’habitatge de persones amb mobilitat

reduïda. Les actuacions subvencionables són d’accés a l’habitatge i d’interior del mateix. El termini de presentació de sol-licituds finalitza el 24 d’agost.

Persones grans amb dependències

- Ajut econòmic puntual a persones grans amb dependències greus per tal de pal·liar les seves necessitats d’atenció. El programa està destinat a persones majors de 65 anys amb nivell de dependència sever o moderat que compleixin els requisits establerts en la convocatòria. La quantia de l’ajuda serà de 240 € mensuals.

Atenció social a persones amb disca-pacitat

- Ajuts per facilitar la prestació dels ser-veis necessaris per al desenvolupament de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat. N’hi ha per a serveis, mobilitat i transport i per a l’autonomia personal i la comunicació.

Habitatge, urbanisme- Subvencions per a actuacions de reha-bilitació d’habitatges i edificis en àrees de rehabilitació integral.

- Ajuts a l’adquisició d’habitatges usats, així com ajuts personalitzats a l’allotja-ment per evitar la pèrdua de l’habitatge privat que constitueixi la residència habitual i permanent del sol·licitant i la seva família.

Cultura- Ajuts a la producció editorial en català i al foment de la lectura pública en català.

- Subvencions per a la participació i pro-moció de pel·lícules catalanes seleccio-nades en festivals i premis.

- Subvencions per a l’edició de música en suport fonogràfic.

- Subvencions per a la producció edito-rial en català i aranès i per a l’edició de partitures de compositors catalans.

- Subvencions a galeries d’art per realitzar activitats de difusió de la seva programació i propostes artístiques.

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2007Info Catalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

23

Turisme i empresaPremis als millors projectes de final de carrera de Turisme

- Vuit premis de 1.420 euros cadascun als millors projectes final de carrera de la diplomatura de Turisme. Poden participar en el concurs els diplomats que hagin presentat el seu projecte final de carrera entre el 31 d’agost de 2006 i el 31 d’agost de 2007 i hagin obtingut la qualificació d’excel·lent.

Pràctiques en empreses a l’estranger

- Beques ofertes pel Consorci de Promo-ció Comercial a Catalunya (COPCA) per preparar especialistes en matèria de promoció comercial mitjançant la realit-zació de pràctiques a l’estranger.

Programa Créixer

- Ajuts a les petites i mitjanes empreses per a projectes de diagnosi empresarial o per aplicar millores definides en una diagnosi prèvia en el marc del programa Créixer.

Agricultura, ramaderia i alimentació- Ajuts a la producció de cítrics destinats a transformació i ajuts a l’elaboració de sucs de raïm.

- Subvencions per a l’emmagatzematge privat de vins i mostos i per a l’emma-gatzematge privat d’oli d’oliva.

- Ajuts per al sacrifici obligatori d’ani-mals dins el programa d’eradicació de determinades malalties del bestiar boví, oví i cabrum, com la tuberculosi.

Treball- Ajuts per a la inserció laboral de les persones acollides a la renda mínima d’inserció mitjançant empreses d’inser-ció sociolaboral i per a la inserció laboral de les persones acollides a la renda mínima d’inserció mitjançant projectes d’autoocupació.

- Subvencions per a la realització d’ac-cions de formació en empreses amb compromís de contractació adreçades a treballadors en situació d’atur.

Educació i formacióAlumnes que pateixen una malaltia prolongada

- Els alumnes que en edat d’escolaritat obligatòria pateixen una malaltia prolon-gada que els impedeix assistir a classe poden sol·licitar rebre atenció educativa a casa durant el temps que no puguin assistir a classe.

Agència de Gestió d’Ajuts Universita-ris i de Recerca

- Beques per a estades de recerca fora de Catalunya.

- Ajuts per organitzar congressos, sim-posis, cicles de conferències i seminaris d’especial rellevància científica, social, humanística i tecnològica, que s’organit-zin a Catalunya.

- Ajuts destinats a potenciar el lideratge de projectes de recerca europeus.

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al 012.

Info

CatalunyaLa gent gran

Contaminació. Pla per millorar la qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana.

Informació d’interès ciutadà Núm. 12 Octubre’07

Treballem pel futurTransports públics i equipaments socials

Violència masclista. Nova llei de protecció de les dones, més jutjats i atenció especialitzada a totes les comissaries.

01_coberta.indd 101_coberta.indd 1 9/10/07 15:27:329/10/07 15:27:32

SumariAra toca invertir i gestionar amb efi càcia

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de CatalunyaConsell de Redacció:Isaías Táboas, Marta Continente, Jordi Fortuny, Antoni Bolaño i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaCoordinació editorial:Fede MontagudDisseny: Mariona Maresma, Nora Grosse, Enric JardíFotografi a de la coberta: Mariano HerreraFotografi es de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3),Txema Salvans (pàg. 5 i 7)Agències: Getty ImagesFotomecànica: Aura Color DigitalProducció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP)Imprès en paper ecològicDL: B-33095-2004

InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat

4 Notícies

10 Modernització dels transports i dels equipaments socials

14 Més barris rehabilitats

16 Pla per millorar la qualitat de l’aire

18 Educació: novetats per a aquest curs

20 Contra la violència masclista

22 Subvencions vigents

En aquest número de l’InfoCatalunya trobareu una explicació detallada de l’esforç inversor que s’està realitzant a Catalunya (per part de la Generalitat i de l’Estat, i també amb la col·laboració activa dels governs locals) per adequar els equipaments i les infraestructures del nostre país a les dinàmiques socials i econòmiques que estem experimentant.

Durant els darrers mesos s’han posat en evidència alguns dèficits crònics acumulats al llarg d’anys a la nostra xarxa d’infraestructures energètiques i de transport. Aquesta realitat s’ha accentuat encara més per fenòmens com l’augment del cens i el creixement de la mobilitat obligada de la població. Per això seria un error que, a l’hora de donar respostes, ens conforméssim només a resoldre transitòriament aquests problemes, sense afrontar amb la mateixa determinació les causes estructurals que els han originat i sense actuar pensant en les nostres necessitats a llarg termini.

La nostra obligació és treballar pel present i preparar el futur, compassar a cada moment el rendiment de les institucions i les seves polítiques a l’evolució de la societat catalana i, al mateix temps, orientar l’acció governamental cap a un projecte modernitzador de llarg abast per a Catalunya. Un projecte que ens permeti anar donant forma i contingut a un territori; un projecte concebut per crear valor per a les persones i les empreses, amb independència del seu lloc de residència o d’activitat.

A una societat emprenedora, treballadora i rica en projectes i iniciatives com la catalana li corresponen unes institucions polítiques eficaces i eficients en la comesa de les seves responsabilitats. I és des d’aquesta perspectiva que cal seguir orientant l’acció de Govern de Catalunya.

10Impuls a les infraestructures de Catalunya

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

4

Notícies

Un pla aprovat aquest estiu per la Generalitat simplificarà els tràmits administratius de les empreses catalanes i unificarà la legislació corresponent. El pla afecta 204 tràmits i consta d’una bateria de 48 mesures, com per exemple:

Empreses: menys tràmits administratius

• Eliminació de tràmits obsolets.• Unificació de tràmits ara separats en un

de sol.• Simplificació de les sol·licituds d’ajuts i

subvencions.• Resolució immediata d’alguns tràmits en

el moment de la presentació.• Tendència a fer que la majoria de silencis

administratius siguin positius.• Utilització interna d’informació que

l’Administració ja té (certificats tributaris i de la Seguretat Social).

• Eliminació de documents acreditatius en les declaracions de responsabilitat de les empreses.

• Impuls a la tramitació telemàtica (e-administració).

Les actuacions previstes facilitaran l’activitat econòmica de les empreses en reduir les càrregues burocràtiques i els costos, tant en temps com en diners, que suporten. Es calcula que el con-junt d’empreses i professionals podran estalviar cap a 314 M€/any, guanyaran 90 dies de mitjana en tràmits adminis-tratius i podran deixar de presentar un milió de documents. Una gran part de les 48 mesures ja funcionaran enguany, i les altres s’aplicaran progressivament fi ns a fi nal del 2009. L’objectiu fi nal és que l’Ofi cina de Ges-tió Empresarial, que durant el 2006 va dur a terme més de 67.000 tràmits amb professionals i empreses, es converteixi defi nitivament en la fi nestreta única de tramitació empresarial de Catalunya. Serà el punt de referència i l’única porta d’entrada dels emprenedors, empresaris, gremis, associacions i intermediaris a l’hora de fer tràmits amb l’Administració.

5

A partir d’ara està garantit el dret dels pacients a disposar d’una segona opinió mèdica en determinats casos. Això vol dir que, en circumstàncies d’especial gravetat, es podrà con-trastar un diagnòstic o un tractament amb un segon dictamen mèdic, per tal d’assegurar-ne al màxim la certesa.

La segona opinió mèdica es podrà demanar en casos de certes malalties degeneratives progressives (del sistema nerviós o càncers malignes), en la prescripció d’alguns tipus de cirurgia (ortopèdica, oftàlmica, vascular, neurocirurgia o cardiocirurgia), en els transplantaments i en malalties no conegudes.

La tramitació es farà des de la Unitat d’Atenció al Client del centre sanitari on el pacient està sent atès, o bé des de la regió sanitària del CatSalut que correspongui. El segon dic-tamen es farà en un centre diferent del que va fer el primer, i s’haurà d’haver resolt en un termini màxim d’un mes.

La majoria d’adopcions a Catalunya les verifiquen parelles heterosexuals, de mitjana edat i amb es-tudis superiors, i ho fan sobretot per motius d’in-fertilitat. Aquesta és la conclusió del primer estudi sobre el perfil dels adoptants que la Generalitat ha fet a Catalunya, la comunitat autònoma on es tramiten i es resolen més adopcions internacionals i nacionals de tot l’Estat. L’estudi també destaca que un 18% dels sol·licitants ja tenen algun fill adop-tat i volen repetir l’experiència; d’altra banda, es fa palès que quasi un 36% prèviament han provat tècniques de reproducció assistida.

Perfi l més freqüent:Parella heterosexualEdat: 30-39 anysEstudis superiorsIngressos anuals: de 30.000 € a 60.000 € Causa: Infertilitat

Tipologia dels adoptants:

Parella dona – dona

0,2%

Parella home – home 0,5%

Parella home - dona

82,1%

Monoparental dona

11,9%

Parella reconstituïda

4,3 %

Monoparental home

1%

Qui adopta a Catalunya?

Garantit el dret a la segona opinió mèdica

Més informació:

Sanitat respon902 111 444

6

Notícies

La Generalitat ha elaborat un protocol per assistir parts naturals, un manual que servirà de guia als professionals i als hospitals que treballin aquesta modalitat no medicalitzada. Aquest tipus d’assis-tència procura la mínima intervenció obstètrica, de forma que només s’hi intervé quan és estric-tament necessari, amb la finalitat de resoldre-hi algun problema. A Catalunya hi van haver uns 600 naixements d’aquesta modalitat durant el 2006.

Les dones que es poden acollir a aquest protocol no han de presentar factors de risc en les proves mèdiques prèvies al part. El nou manual regula totes les actuacions que s’han de seguir i les condicions que han de reunir els centres: presència d’una lle-vadora que assisteixi de forma individualitzada la dona, equip obstètric de guàrdia i personal sen-sibilitzat i format en l’assistència al part natural. També han de tenir sala de dilatació-part, banyera, espai per caminar, llitera articulada, pilotes per a la dilatació i altres accessoris idonis.

A Catalunya hi ha sis centres que ofereixen aquest servei: l’Hospital Maternitat (Barcelona), l’Hospital de Santa Caterina (Girona), l’Hospital de Puigcerdà, l’Hospital General de Vic, l’Hospital del Parc Taulí (Sabadell) i l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona). Probablement l’any que ve s’integraran en el projecte l’Hospital General de Manresa i l’Hospital Sant Jaume d’Olot. L’objectiu de futur és que cada regió sanitària disposi d’un hospital que ofereixi l’assistència al part natural.

Més suport als parts naturals

Atenció boletaires!A Catalunya és tradició anar a buscar bolets. De fet, diguem-ho clar, és una de les coses que als catalans ens agraden més. Fins i tot hem tingut un programa de televisió dedicat al tema que va ser un gran èxit d’audiència. Ara, a la tardor, comença l’època de passar-ho bé a la muntanya.

Però caçar bolets també té riscos. Per exemple, no tothom coneix la tasca de salvament de boletaires perduts que els Bombers de la Generalitat duen a terme durant la temporada. L’any 2006 van realitzar 80 d’aquests serveis.

D’altra banda, al nostre territori hi ha un centenar de bolets tòxics. L’any passat es van declarar a Catalunya 21 brots d’intoxicació per consum de bolets, que van afectar un total de 64 persones, de les quals 28 van necessitar hospitalització i una va morir.

Tant els Bombers com l’Agència de Protecció de la Salut fan recomanacions que hem de tenir molt presents quan anem a buscar bolets:

• Equipar-nos adequadament (roba, calçat, alimentació) i només sortir si la previsió del temps és bona.

• Conèixer la zona on busquem bolets i prendre sempre punts de referència per orientar-nos (el lloc on hem deixat el cotxe, per exemple).

• No tornar tard. Calcular bé el temps de tornada per evitar que es faci fosc.

• En cas de necessitat, trucar a emergències al telèfon únic, el 112. Un cop comunicada la posició, quedar-nos al mateix lloc fi ns que arribi el personal de salvament.

I sobretot...• Recollir només els bolets d’espècies comestibles conegudes, en bon estat de

conservació i que puguem identifi car sense cap dubte. Rebutjar els trencats, els que s’han començat a descompondre, els fl orits, els amarats d’aigua i els que s’han gelat.

• Consumir els bolets ben cuits i menjar-ne amb moderació.

• Les tradicions populars per comprovar la toxicitat dels bolets (ennegriment del gra d’all, la patata o la cullereta de plata) són totalment falses. També és fals que els bolets menjats pels cargols o altres animals no puguin ser tòxics.

• Quan notem els primers símptomes d’intoxicació (mal d’estómac, suor freda, vòmits, diarrees, vertígens, prostració, deliris i períodes alternatius de crisi i de calma), anar immediatament a un centre hospitalari. Portar-hi les restes dels bolets per identifi car l’espècie.

• Totes les persones que han menjat bolets (encara que alguna no presenti símptomes) han de rebre assistència mèdica.

+info: www.gencat.cat/especial/bolets/cat/index.htmwww.bolets.info/www.idsetas.com/

7

Les llistes d’espera per operar-se es redueixenEls catalans cada vegada hem d’esperar menys per operar-nos. En 12 mesos, el temps mitjà d’espera s’ha reduït un 10,16%: del mes de juny de 2006 al mateix mes d’enguany ha passat de 4,33 a 3,89 mesos. Tot i tenint en compte que la població de Catalunya ha augmentat en aquest últim any en un 1,78%, el nombre de persones que esperaven per operar-se ha disminuït un 8,05%. D’altra banda, s’han fet 1.802 intervencions quirúrgiques més que l’any passat, sobretot en procediments de varices, artroscòpies, amigdalectomies, galindons i quists pilonidals.

Els camps electromagnètics que produeixen les antenes de telefonia mòbil generen molts dubtes respecte a la seva infl uència sobre la nostra salut. No tothom ho sap, però des del 2004 la Generalitat mesura de forma contínua els nivells de les radiacions a tot el territori, mitjançant una xarxa denominada Sistema de Monitorització de Radiofreqüència.

Actualment hi ha 84 equips de control distribuïts en 73 municipis de totes les comarques catalanes. Els aparells mesuren les dades i les trameten a la Generalitat les 24 hores del dia. Si els nivells d’emissió a qualsevol punt del país arribessin als límits establerts per la normativa catalana, cosa que mai ha succeït, el centre de control rebria una alerta immediatament. Així doncs,

el nostre nivell de seguretat és altíssim, sobretot tenint en compte que la normativa catalana és molt més restrictiva que l’espanyola o la internacional (les emissions són nou vegades per sota dels màxims que marca Europa).

Tots els ajuntaments participants reben informes periòdics sobre les emissions de les instal·lacions del seu municipi. Tots el ciutadans poden consultar les mesures en directe al web de la Generalitat, on apareixen les estacions de control de les antenes de telefonia mòbil.

Telefonia mòbil a Catalunya: emissions segures

+info: www.gencat.net/societatdelainformacio/smrf.htm

+info: www10.gencat.net/catsalut/cat/servcat_espera.htm

juny 05-juny06 juny 06-juny 07 diferència

Intervencions* 80.396 82.198 +1.802 (+2,24%)

Persones en llista d’espera 58.028 53.358 -4.670 (-8.05%)

Mesos d’espera 4,33 3,89 - 0.44 (-10.16%)

Població Catalunya 7.196.168 7.324.047 +127.879 (+1.78%)

*Les llistes d’espera es comptabilitzen sobre les 14 intervencions més freqüents de la salut pública.

8

Notícies

Per tal de reconèixer el paper de les dones a la nostra societat i visualitzar les aportacions que hi fan, especialment en aquells espais on tradicionalment no hi ha hagut presència femenina, l’Institut Català de les Dones ha estrenat a la seva web una eina que facilita la recerca de perfi ls de dones professionals d’àmbits científi cs, acadèmics, empresarials, culturals i d’altres. Es tracta d’un cercador que permet fer cerques per nom, per professió, per tipus d’especialitat o per zones de residència entre un grup d’unes 500 expertes. Hi trobem refl ectides desenes de professions i especialitats, algunes de clàssiques (infermeres, metgesses, advocades o mestres) i d’altres que tradicionalment no són exercides per dones (astrofísiques, fi scals i magistrades, criminalistes, empresàries, fi lòsofes, enginyeres o d’altres).L’objectiu de la Generalitat és que el facin servir les persones interessades a conèixer expertes i a col·laborar en equilibrar la presència pública d’homes i dones amb la fi nalitat última d’aconseguir una societat més igualitària i més justa.

+info: www.cercadorexpertes.cat

Professionals expertes a internet

Les feines domèstiques equivalen al 40% de l’economia de Catalunya

Per primera vegada, un estudi fet per la Ge-neralitat ha quantificat la importància del treball domèstic dins l’economia catalana. Segons les conclusions, les hores totals que es dediquen a les tasques domèstiques (7 mi-lions d’hores) tindrien un valor econòmic de 54.242 M€, xifra que representa un 40% del producte interior brut català. Dit d’una altra manera, si aquestes feines es remuneressin, el PIB de Catalunya seria un 40% més gran.

A més de les tasques domèstiques, l’estu-di també recull el valor de feines que que-den fora de l’intercanvi monetari, com ara el voluntariat o la cura de les persones de-pendents. Cal destacar que, dels set milions

d’hores de feina que ningú no remunera, un 72% les fan dones. Les tasques que van adre-çades a organitzar i elaborar els àpats són les que requereixen més temps (un 40,5% del total).

D’altra banda, l’estudi demostra que, a diferencia dels homes, les dones van assu-mint de manera progressiva les necessitats de cura de les persones a mesura que la llar evoluciona (infants, persones grans). La con-clusió final no pot ser més clara: el nostre mode de vida es basa en un sistema familiar que, en gran part, es manté gràcies a la fei-na no remunerada de les dones.+info: gencat.cat/icdones/compte.htm.

9

Ja han estat classificades més de 13.000 persones com a grans dependents a Catalunya i, per tant, seran les primeres que rebran els beneficis previstos en la Llei de la dependència. Els ajuts poden ser serveis (plaça en residència o centre de dia, teleassistència, atenció domiciliaria) o bé diners per pagar un cuidador o assistent personal.

El grau de dependència s’estableix a partir d’un qüestio-nari i de la valoració posterior que fan els tècnics que visiten els afectats. Es té en compte el seu estat de salut, l’activitat en la seva vida quotidiana i les tasques que poden fer sense ajuda, entre d’altres. L’efectivitat del dret a les prestacions de dependència es realitzarà de forma progressiva d’acord amb el calendari següent:

2007: Grau III2008-2010: Grau II2011-2015: Grau I

Ajuts per a 13.000 persones dependents

Més informació: 900 300 500

Grau I Dependència moderada: La persona ne-cessita ajuda almenys una vegada al dia o té neces-sitats d’ajuda intermitent o limitada per a la seva autonomia personal.

Grau II Dependència severa: La persona necessita ajuda dues o tres vegades al dia, però no requereix la presència permanent d’un cuidador. Grau III Gran dependència:

La persona necessita ajuda diverses vegades al dia i, per la pèrdua total d’autonomia mental o física, necessita ajuda generalitzada per a la seva autonomia personal.

Graus de dependència

Museus gratis per als docentsA partir d’aquest curs els mestres,

els professors i professores d’institut

i el professorat universitari de tots

els centres educatius de Catalunya

tindran l’entrada gratuïta als museus

que gestiona la Generalitat. L’objectiu

d’aquesta mesura és facilitar la tasca

de difusió iniciada pels gabinets

pedagògics dels museus i fer arribar

a més públic l’oferta museística. La

iniciativa també pretén que els mestres

i professors esdevinguin en major grau

prescriptors del consum cultural dels

joves i adolescents per tal que tinguin un

interès més gran pels museus.

10

La Generalitat de Catalunya està fent l’esforç inversor més gran dels últims trenta anys

per tal d’adequar i posar al dia les infraestructures i els equipaments socials del país, així com els serveis que s’hi presten. L’objectiu és pal·liar el dèficit actual, produït per diverses circumstàncies, com l’augment ràpid del cens, bàsicament degut a la immigració, així com la redistribució de la població en el territori i el seu envelliment; factors pels quals ha faltat previsió en el passat.

L’hora dels transportsAquesta situació s’està revertint a còpia de planificar i exe-cutar les obres necessàries a un ritme molt alt, i buscant sempre la col·laboració de totes les institucions competents. El traspàs de la gestió del servei de Rodalies de Renfe a la Generalitat, previst per al gener de l’any que ve, o el des-plegament de l’Estatut, que ha marcat una inversió récord de l’Estat en les infraestructures de Catalunya, en són dos exemples clars.

Inversions per al transport

Xarxa ferroviària M€

De l’Estat Regionals i Rodalies 2.300

De l’Estat TGV 2.350

De la Generalitat Línia 9 4.000

De la Generalitat Altres obres 1.100

De la Generalitat Actuacions futures 1.300

Carreteres M€

De l’Estat 3.600

De la Generalitat 3.800

Inversió total 18.450

Total Generalitat: 10.200 M€Total Estat: 8.250 M€

INFRAESTRUCTURES

Modernització dels transports i dels equipaments socials

Eix Transversal (C-25)Abans de fi nal d’any s’iniciaran les obres de desdoblament i el 2011 hi haurà dos carrils per sentit.

C-14Tram Reus - Alcover en execució.

N-340Ja s’han iniciat les obres de desdoblament a Tarragona.

N-240En execució els trams Tarragona- Valls i Lleida-Almacelles.

11

Eix Diagonal En redacció el projecte constructiu. Unirà Vilanova i la Geltrú (Garraf), Vilafranca del Penedès (Alt Penedès), Igualada (Anoia) i Manresa (Bages).

Anella de les Gavarres En construcció el tram Palamós-Palafrugell.

Eix PirinencEn fase d’estudis informatius.

Eix del LlobregatEl desdoblament del tram Puig-reig-Berga s’acaba aquest any.

N-2Se’n desdoblarà bona part del traçat fi ns a la Jonquera.

Eix Maçanet-Platja d’Aro En execució el desdoblament d’aquesta via que comunica la costa del Baix Empordà.

B-40 En obres.

Eix Vic-RipollEn execució el desdoblament que donarà continuïtat a l’autovia Vic-Barcelona.

Eix Vic-OlotEn execució avançada. Comunicarà la Garrotxa i Osona.

Impuls a les inversions Catalunya s’està posant al dia dels retards en inversions per a infraestructures viàries, ferroviàries i d’equipaments socials.

FGCperllongament Terrassa FGC

perllongament Sabadell

L3 i L6perllongament Baix Llobregat

L2perllongament Sant Antoni – Fira 2

L9línia nova

L5perllongament Horta – Vall d’Hebron

L3perllongament Canyelles –Trinitat Nova

L4perllongament Sagrera – Meridiana

L2perllongament Pep Ventura –Badalona centre

Eix Transversal Ferroviari

Carreteres de la Generalitat

Tren de Gran VelocitatLínia Orbital

Carreteres de l’Estat

FUTURA XARXA DE FERROCARRIL I VIES RÀPIDES DE CATALUNYA

Creixement del metro i dels

FGC a l’àrea metropolitana

12

Moure’s millor pel territoriQue els ciutadans puguin moure’s per Catalunya amb una xarxa ferroviària moderna i eficient, és l’objectiu de l’ambiciós volum d’inversions que el Govern té en curs en aquests moments. Destaquen obres com la construcció d’una línia de metro nova, la L9, que connectarà Badalona amb l’aeroport del Prat, amb un pressupost de més de 4.000 M€, l’am-pliació de gairebé totes les línies de metro, o el per-llongament del traçat dels Ferrocarrils de la Gene-ralitat a Terrassa i Sabadell perquè es converteixin en un metro suburbà de veritat.

Per part seva, l’Estat té en marxa avui dia a Catalu-nya 21 obres importants, tant a les xarxes de rodalies i regional com a la de transport de mercaderies, amb una inversió d’uns 2.300 M€. A més, continua la cons-trucció de la línia del TGV de Tarragona a Barcelona

Inversions en equipaments socials

Àmbits de destí dels equipaments

Obres en curs o acabades en el darrers nou mesos

M€

Justícia 41 666,1

Comissaries i parcs de bombers

44 224,4

Salut 181 1.249,4

Educació 335 646,3

Serveis socials 323 127,6

Esport 173 75,6

Cultura 179 107,8

Total 1.276 3.097,2

El salt qualitatiudels equipaments socialsEls anomenats equipaments socials, els que ‘toquen’ mésde prop els ciutadans i que tenen a veure amb l’educació,els serveis socials, la cultura, la seguretat, la justícia ol’esport, han experimentat també una injecció de recur-sos molt important. No només se n’està augmentant elnombre i ampliant-ne la distribució al territori, sinó quela seva millora passa molt especialment per incremen-tar la quantitat i la qualifi cació dels professional que hipresten serveis.

Si poguéssim fer una photo fi nish de l’estat de les actua-hcions que es fan a Catalunya ara, veuríem que en aquests últims nou mesos o s’han acabat o hi ha en curs prop de1.300 actuacions amb un volum d’inversió d’uns 3.100 M€.

Grans milloresa la xarxa viària

A banda dels grans eixos viaris, per aconseguir un transport de qualitat el Govern duu a terme més d'un centenar d'actuacions de millora, adequació, i manteniment de la xarxa local i comarcalde carreteres catalanes. La inversióprevista és de 3.800 M€. L’Eix Transversal, l’Eix Diagonal i l’Eix del Llobregat seran els responsables de vertebrar el centre de Catalunya un cop estiguin desdoblats. A més a més hi ha licitades o en execució 35 obres de desdoblament i millora en les carreteres de l’Estat (N-260, N-145, N-230,N-240, N-420, N-340, N-II, B- 40), que suposaran 3.600 M€ més d’inversió.

i fins a França. Abans que s’acabi l’any, està previst que per fi arribarà a Barcelona. Paral·lelament, en un futur no massa llunyà, Catalunya disposarà de dues línies noves de tren, l’Eix Transversal Ferroviari i la Línia Orbital, que milloraran l’equilibri territorial i dinamitzaran la mobilitat de l’àrea metropolitana.

El transport més modernEl transport públic més modern i nou de l’àrea de Barcelona, el tramvia, també continua eixamplant-se aquests últims mesos. Després de la posada en marxa de les darreres ampliacions, el Baix Llobregat i el Barcelonès nord estan units al centre de Barcelo-na pel Trambaix i el Trambesòs. Amb aquesta infra-estructura, que ha suposat una inversió de 463 M€, se solucionen els problemes de mobilitat de les zones més poblades de l’àrea metropolitana.

13

En compliment de l’Estatut

Garantida la millor inversióde l’Estat a CatalunyaLa Generalitat ha pactat amb l’Estat la inversió més gran que s’ha fet mai en infraestructures a Catalunya per als propers set anys —30.815 M€—, i a més se n’ha assegurat compensacions si això no es compleix. L’acord històric, aconseguit com a fruit del desplegament del nou Estatut d’Autonomia, garanteix que Catalunya disposarà de les infraestructures necessàries en sectors tan importants com el transport, la indústria, l’ener-gia, l’agricultura, el comerç, el turisme, la recerca i les noves tecnologies.

L’Estatut aprovat l’estiu del 2006 estableix que la inversió a Catalunya en infraestructures ha de ser proporcional al pes econòmic que té dins l’Estat. L’acord assolit ara, que amplia el concepte d’inversió en infraestructures pactat l’any passat, reconeix fi nalment el dèfi cit d’inversió que patia Catalunya i hi injecta tot l’oxigen sol·licitat. El pacte també garanteix que

el compromís es compleixi ja des del 2007: es compensaranels 827 M€ pendents dels pressupostos de l’any passat. A més,durant els propers set anys, les quantitats pactades que perqualsevol raó fi nalment no s’inverteixin seran transferides di-rectament a la Generalitat.

Evolució de les inversions de l’Estat a Catalunya

20122007 201320072005 20112004 20102003 20092002 200820012000199919981997

5.934

5.561

5.212

4.8854.578

4.291Acord fi nalamb l’Estatut

4.022

Previsó sense Estatut

2.957

2.7852.878

2.7402.556

2.034

1.610

1.246

941

511549

2007

Total inversions de l’Estat 21.335 M€

Pes econòmic de Catalunya dins l’Estat 18,85%

Total inversions a Catalunya 4.022 M€

Inversions de l’Estat a Catalunya segons el nostre pes econòmic

*Previsió feta a partir del creixement anual esperat dels Pressupostos de l'Estat.

Total 2007-201330.815 M€*

SOLO 13.indd 13SOLO 13.indd 13 10/10/07 18:30:3410/10/07 18:30:34

14

Municipi i barri Pressupost Subvenció M€ M€

Arenys de Mar (Sant Elm) 3,2 1,6

Argentona (Sant Miquel del Cros) 1,6 0,8

Badalona (Sant Roc, Artigues i el Remei) 15 7,5

Barberà del Vallès (La Romànica) 5,6 2,8

Barcelona (La Bordeta) 14,7 7,3

Barcelona (El Coll) 15,7 7,8

Besalú (Centre històric) 3,2 1,6

Hostalric (Nucli històric) 6,5 3,2

Malgrat de Mar (Barri del Castell) 7,8 3,9

Mataró (Rocafonda - El Palau) 13,8 6,9

Montblanc (Centre històric) 5,1 2,5

Móra d’Ebre (Nucli antic) 7,2 3,6

Palamós (Palamós Millora) 10,4 5,2

Municipi i barri Pressupost Subvenció M€ M€

Ponts (Nucli antic) 1,5 0,7

Ripollet (Can Mas) 7,0 3,5

Sant Adrià de Besòs (Sant Adrià Nord) 10,4 5,2

Sant Joan de les Abadesses (Vila Vella) 3,1 1,5

Sant Vicenç dels Horts 5,5 2,7(La Guàrdia - La Font del Llargarut)

Súria (Poble Vell - Sant Jaume) 3,1 1,5

Tarragona (Part Alta) 12,1 6,0

El Vendrell (Nucli antic) 10,5 5,2

Viladecans (Sector de Ponent) 14,9 7,4

Vilafranca del Penedès (L’Espirall) 10,8 5,4

Vilanova del Camí 8,2 4,1(Nucli antic - Camp del Rei)

Total 198 99

Promoure la rehabilitació global de barris per evitar-ne la degradació i afavorir la cohesió social, aquesta és la premissa que la Generalitat ha tingut en compte a l’hora d’atorgar les ajudes previstes a la quarta convocatòria de la Llei de barris. En aquest cas, les subvencions es destinen a 24 projectes en 23 municipis per tal de millorar les condicions dels ciutadans que hi resideixen.

La inversió en aquestes obres serà de 198 M€, dels quals la meitat l’aportarà la Generalitat, i l’altre 50%, els ajuntaments respectius. Els ajuts de la Llei de barris, que s’han concedit en quatre convocatòries respectant el criteri d’equitat terri-

torial a 70 barris d’arreu de Catalunya, ascendeixen a prop de 400 M€, és a dir, que la inversió pública total superarà els 800 M€.

Els criteris per determinar les àrees que poden benefi-ciar-se dels ajuts tenen en compte si pateixen dèficits en equipaments, si presenten problemes demogràfics, com ara l’envelliment de la població, o si tenen dificultats de desen-volupament econòmic. També es valora que els projectes in-cloguin millores de l’espai públic, rehabilitació dels elements col·lectius dels edificis, provisió d’equipaments o supressió de barreres arquitectòniques.

Arenys de Mar Barri de Sant ElmA tocar del cementiri de Sinera, catalogat com a bé cultural d’interès nacional, s’instal·larà un ascensor i s’adequarà el mirador de la Pietat, que connecta el municipi amb el barri. També es durà a terme la rehabilitació estructural de façanes i l’adequació d’instal·lacions dels edifi cis.

Argentona Sant Miquel del Cros Actuacions relacionades amb la ur-banització general del barri i la seva accessibilitat i connectivitat. Està si-tuat a 3 km del nucli urbà, entre dues zones industrials, la riera d’Argentona i l’autopista C-32, fet que en provoca l’aïllament i un alt grau de contamina-ció atmosfèrica i acústica.

Badalona Sant Roc, Artigues i el RemeiPotenciar la connectivitat entre Sant Roc i Sant Adrià i prioritzar els vials per a vianants i l’activitat comercial.

Gran part de les actuacions del projec-te, que es realitzarà conjuntament amb el que ha presentat per Sant Adrià de Besòs, es duran a terme a l’espai que hi ha sota l’autopista. Cal remarcar la reurbanització dels carrers de Santia-go, de Casanova i de Balmes.

Barberà del Vallès Barri de la RomànicaImpulsar la recuperació paisatgística de la llera del riu Ripoll com a espai d’esbarjo al barri, amb l’habilitació d’uns itineraris que segueixin el curs del riu i enllacin amb els municipis veïns. També es preveu instal·lar as-censors en edifi cis de quatre plantes.

Barcelona La BordetaL’actuació es concentra al nucli antic del barri de la Bordeta, que limita amb l’estació de ferrocarrils de la Ma-gòria i amb la zona industrial de Can Batlló. Es rehabilitarà l’equipament municipal amb usos socials del carrer

d’Olzinelles i se’n construirà un de nou a la plaça de Can Muns per aten-dre a persones amb grans discapaci-tats físiques.

Barcelona El CollLes millores inclouen la urbanització dels eixos principals i la construcció d’escales mecàniques als carrers de Móra la Nova i de Jaume Cabrera. També es preveu la compra i expro-piació de sòl per a l’esponjament del barri.

Besalú Centre històricRehabilitar l’espai cultural Cal Tronc per convertir-lo en un local polivalent amb capacitat per a 500 persones, amb la voluntat d’impulsar la partici-pació ciutadana en la vida cultural del municipi.

Hostalric Nucli històricUrbanitzar la plaça del Bous i la plaça de la Vila, i rehabilitar l’edifi ci annex

a l’Ajuntament com a centre cultural, amb diversos usos polivalents i una sala amb capacitat per a 300 persones.

Malgrat de Mar Barri del CastellConstruir un centre cívic i instal·lar un elevador per millorar la difícil connexió vertical del barri.

Mataró Rocafonda – El PalauUrbanitzar el parc de Rocafonda i els voltants de la riera de Sant Simó amb la construcció d’una passera que millorarà la connectivitat del barri. També es rehabilitarà l’antic escorxa-dor per ubicar-hi una biblioteca nova.

Montblanc Centre històric Pavimentar i enjardinar la plaça de Sant Francesc, i dur a terme la sego-na fase de l’adequació de l’edifi ci de l’escorxador com a biblioteca.

Què es farà a cada lloc?

QUARTA CONVOCATÒRIA DE LA LLEI DE BARRIS

24 nous barris rehabilitats arreu de Catalunya

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

15

Móra d’Ebre Nucli anticRehabilitar i adequar l’equipament de la Magdalena com a nou centre cívic i cultural, i comprar i expropiar sòl per a l’esponjament del barri.

Palamós Palamós MilloraUrbanitzar i rehabilitar en gene-ral tres àrees: Cases Noves (anys 50), Mas Guàrdies (anys 60-70) i l’Eixample Nord (centre vila).

Ponts Nucli anticOrdenar i urbanitzar la plaça del Portal Nou i construir el Museu-Sala d’exposicions Antoni Samarra.

Ripollet Can MasRenovar el parc Rizal, permeabilitzar l’interior de l’illa adjacent i construir un centre d’activitats de 1.200 m².

Sant Adrià de Besòs Sant Adrià NordHabilitar al barri una xarxa de reg mitjançant l’aprofi tament de l’aigua freàtica, dotar la Pollancreda d’horts urbans i construir pisos pont per a dones víctimes de la violència domèstica.

Sant Joan de les Abadesses Vila VellaPavimentar els carrers del barri i fi nalitzar la intervenció en l’edifi ci d’equipament El Palmàs, que es des-tinarà a escola de música, biblioteca municipal i centre cultural.

Sant Vicenç dels Horts La Guàrdia – La Font del LlargarutL’àmbit d’intervenció inclou gairebé tot el barri de la Guàrdia i les àrees de la Font del Llargarut i el Raval de la Llacuna. Creació d’un parc a la Font del Llargarut i construcció d’un com-plex cívic amb aules polivalents.

Súria Poble Vell – Sant JaumeUrbanitzar el carrer de Sant Sebastià per connectar els dos sectors, i reha-bilitar l’edifi ci El Casinet per a nous usos socials i culturals.

Tarragona Part AltaRegenerar el barri i dotar-lo de dina-misme econòmic, cultural i turístic. Les inversions més importants corres-ponen a la creació d’una zona verda a la plaça de Ripoll i a la reurbanització dels eixos bàsics.

El Vendrell Nucli anticImpulsar la centralitat del barri, dotant-lo de més serveis i equipa-ments públics i connectant-lo amb la resta de la trama urbana a través de reurbanitzar els vials interiors. També es rehabilitarà l’antic Casal Familiar.

Viladecans Sector de PonentUrbanitzar l’avinguda del Dr. Fleming i el vial del Saló de Ponent, així com

construir el Centre de les Arts de Ponent, que ha de concentrar i dina-mitzar l’activitat d’aquest sector.

Vilafranca del Penedès Barri de l’EspirallConstruir un nou centre cívic i biblio-teca al barri, amb una sala d’actes i d’exposicions i un hotel d’entitats (equipament per a associacions cíviques). També s’urbanitzaran els carrers comercials del barri i s’arranjaran els espais lliures entre els blocs d’habitatges.

Vilanova del Camí Nucli antic – Camp del ReiUrbanitzar totes dues zones, instal·lar-hi ascensors i construir un centre cívic que compartirà els usos de casal de joves i entitats, centre social, jutjat de pau i sala d’actes i exposicions.

12

13

14

15

16

17

18

19

20

21

22

23

24

Tarragona (Camp Clar)

Olot (nucli històric)

Manlleu (barri de l’Erm)Salt (Salt Setanta)

Manresa (nucli antic)Terrassa (Ca n’Anglada)

Balaguer (centre històric)

Reus (barri del Carme)

Badalona (Serra d’en Mena)Sta. Coloma de Gr. (Serra d’en Mena)

Figueres (Marca de l’Ham)

Girona (Sta. Eugènia - Can Gibert del Pla)

Ripoll (barri vell)

Berga (nucli antic)

Solsona (nucli antic)Vic (Barris Sud)

Canovelles (barriada nova) Sta. Perpètua

de M. (Can Folguera)

Mataró (Cerdanyola)

Montcada i Reixac (la Ribera)

Sabadell (Parc riu Ripoll)

Cornellà de Ll. (St. Ildefons)

El Prat de Ll. (St. Cosme)

St. Boi de Ll. (Casablanca)Tortosa (nucli antic)

Banyoles (la Farga)

Granollers (Congost)

Cardona (nucli antic)

Lleida (nucli antic, la Mariola)

Cervera (nucli històric)

Igualada (St. Agustí)Sta. Margarida de Montbui (St. Maure)

Rubí (El Pinar)

Martorell (Vila Vella)

Valls (barri antic)

Vilanova i la G. (nucli antic)

Barcelona (Torre Baró - Ciutat Meridiana, Trinitat Vella, Sta. Caterina, Roquetes, Poble-sec)

L’Hospitalet de Ll. (Florida - Pubilla Cases, Collblanc - Torrassa)

St. Feliu de Ll. (Can Calders - La Salut)

Cambrils (nucli antic)

12

3

4

56

7

8

9

10

11

12

1314

15

16

17

20

18

19

21

2223

24

70 barris en rehabilitació800 M€ d’inversió pública

16

La Generalitat ha posat en marxa el Pla d’actuació 2007-2009 per a la millora de la qualitat de l’aire amb l’objectiu de prevenir i reduir l’emissió dels contaminants diòxid de nitrogen (NO2) i PM10 a 40 municipis catalans de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat. El Pla comportarà un augment de la qualitat i de l’esperança de vida dels seus ciutadans i permetrà ajustar les emissions als límits que estableix el Protocol de Kyoto per a l’any 2010.

El pla, que s’ha elaborat amb la col·laboració dels ens locals, preveu l’aplicació de 73 mesures de ges-tió del transport terrestre, aeri i marítim, les acti-vitats industrials i energètiques i l’àmbit domèstic. El pla posa l’èmfasi en la prevenció i sensibilitza-ció dels ciutadans amb mesures com la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura, la difusió d’un manual de bones pràctiques ambientals destinat a les empreses de transport i els cursos de gestió del transport de mercaderies i de conducció eficient adreçats a conductors de vehicles pesants i de tu-rismes, entre d’altres.

Objectiu: reduir la contaminació provocada pel trànsitEl Govern es proposa reduir un 30% l’índex de contaminació que origina el transport terrestre, la causa principal de deteriorament de l’aire, sobretot a les zones urbanes. A partir d’aquesta tardor, el Servei Català del Trànsit regularà la velocitat mà-

xima de circulació a les diferents vies principals, d’acord amb els nivells de contaminació, la densitat del trànsit i la seguretat.

En una primera fase s’ha establert com a veloci-tat màxima de circulació 80 km/h a les autopistes, autovies i carreteres principals dels 16 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona (zona 1), i es recomana circular a 90 km/h com a màxim a les vies ràpides dels 24 municipis de la segona corona (zona 2). A partir del 2009, en una segona fase, s’aplicarà un límit de “velocitat intel·ligent”, que es fixarà en funció de diferents paràmetres, com la contamina-ció, la congestió, la seguretat i la capacitat de dis-persió en el medi atmosfèric.

El pla també estableix mesures com la potencia-ció del transport ferroviari de mercaderies al port de Barcelona i que les companyies que operen a l’aeroport del Prat de Llobregat implantin un pla de reducció d’emissions contaminants.

MEDI AMBIENT

Millora de la qualitat de l’aire de 40 municipis

17

Quin és l’origen de la contaminació?

Els contaminantsDiòxid de nitrogen (NO2) És un gas de color marró i olor irritant, tòxic a altes con-centracions, que intervé en la formació de la boira fotoquímica. Les principals fonts emis-sores d’aquest contaminant que depenen del factor humà són el transport i determinats processos industrials.

PM10 Aquesta sigla vol dir “partícules en suspensió de diàmetre inferior a 10 mi-cres”. Es tracta de partícules respirables procedents del transport, principalment de vehicles de gasolina, i d’alguns processos industrials.

Les zones de protecció especialLes zones de protecció especial inclouen els municipis on se superen el límits màxims tolerables d’un dels contaminants o de tots dos: el diòxid de nitrogen i les PM10.

Zona 1 (NO2 i PM10) Els municipis decla-rats zona de protecció especial pel que fa al diòxid de nitrogen i a les PM10 són: Badalo-na, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat, Sant Adrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet, Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Esplu-gues de Llobregat, Gavà, Molins de Rei, el Prat de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Vicenç dels Horts i Viladecans.

Zona 2 (PM10) Els municipis declarats zona de protecció especial pel que fa a les PM10 són tots els de la zona 1 i els següents: Martorell, el Papiol, Pallejà, Sant Andreu de la Barca, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellbisbal, Cerdanyola del Vallès, Montcada i Reixac, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Cugat del Vallès, Sant Quirze del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Terrassa, Gra-

nollers, la Llagosta, Martorelles, Mollet del Vallès, Montmeló, Montornès del Vallès,

Parets del Vallès, i Sant Fost de Camp-sentelles.

Segona corona (Zona 2):

recomanació a

Àrea metropolitana (Zona 1):

limitació a

90 km/h

80 km/h

Domèstic – de l’1%

Indústria – del 10%

Transport terrestre + del 90%

18

Anglès per a tothom a partir dels 3 anys Tots els alumnes que acabin l’ESO tindran un nivell d’anglès equivalent al tercer curs de l’Escola Oficial d’Idiomes, i els de batxillerat i formació professional assoliran el nivell del quart curs d’EOI. Aquest és l’objectiu que el Departament d’Educació s’ha fixat amb el Pla d’impuls de l’aprenentat-ge de l’anglès, que aquest curs escolar ha entrat en funcio-nament a 486 centres educatius de Catalunya (378 centres d’educació primària i 108 instituts). El pla té un pressupost de 221 M€ i estarà totalment implementat a Catalunya l’any 2015.

El programa introdueix l’anglès en l’educació infantil i pre-veu la possibilitat d’impartir diferents matèries en aquesta llengua. El nens ja començaran a tenir contacte amb l’anglès a partir de P3 i cada any el nivell pujarà. Algunes matèries (matemàtiques, socials, medi o altres) podran ser impartides en anglès durant el curs.

Per aconseguir aquests objectius el pla preveu la formació progressiva de 15.000 docents, del quals 3.600 seran profes-sors de llengua anglesa i 4.500 tindran la capacitat d’impartir la seva matèria no lingüística en anglès. El pla no descarta altres mesures complementàries, com la possibilitat que la televisió pública catalana emeti pel·lícules o programes in-fantils en versió original (subtitulats o no). També preveu incrementar el nombre d’alumnes que fan colònies lingüís-tiques o estades de grup a l’estranger.

La immersió lingüística, recuperada i milloradaA partir d’aquest curs, la Generalitat posa en marxa un pla per actualitzar la metodologia d’immersió en el context so-ciolingüístic actual, amb l’objectiu de tornar a implantar els mecanismes de la immersió lingüística a les escoles catala-nes. El pla, que tindrà una durada de sis anys, preveu que uns

1999-2000 2006-2007

Educació 3.678 19.938infantil (1,76%) (9,38%)

Educació 8.002 53.920primària (2,30%) (13,83%)

Educació 6.338 35.901secundària (2,38%) (13,56%)

Total 18.010 109.759 (2,18%) (12,65%)

Alumnes estrangers a les escoles catalanes

19

3.000 mestres de 500 escoles de Catalunya rebin formació en metodologies per aplicar la immersió lingüística fins a 2010. En els tres anys següents el pla es generalitzarà, ja que es preveu estendre la immersió lingüística a totes les etapes de l’educació primària i a tots els centres públics. A més, els instituts incorporaran mecanismes per consolidar l’ús del català assolit en l’etapa anterior.

Per començar, s’elaborarà un informe sobre les escoles amb més diversitat lingüística, les que més necessiten un im-puls en la presència del català. Un cop identificats els centres que entraran en primer lloc en el pla, es convidarà el profes-sorat a participar en els cursos, que estaran estructurats en tres fases (corresponents a tres cursos acadèmics).

La iniciativa pretén recuperar i adaptar a la nova diversitat lingüística els procediments amb què en els anys vuitanta algu-nes escoles catalanes capdavanteres van gestionar l’acollida de l’alumnat nouvingut, predominantment castellanoparlant. Deu anys després, el programa d’immersió lingüística s’havia estès a 1.280 escoles i a 91.024 alumnes. Aquest ha estat un dels èxits col·lectius de l’escola catalana, i per això la immersió lingüística s’associa amb la renovació pedagògica i l’escola de qualitat.

En els darrers anys, l’arribada d’un bon nombre d’alum-nes estrangers desconeixedors de la llengua catalana i amb llengües maternes diverses ha creat una situació nova, i els mecanismes d’immersió a les aules s’hauran de modificar en funció d’aquest factor, entre d’altres.

3 setembre

Inici de les activitats del professorat de tots els centres docents no

universitaris

12setembre

Inici de les classes als centres docents públics

i privats

19 setembre

Inici de les classes dels cicles formatius

i per a persones adultes

22 desembre

Inici de les vacances de Nadal

7 gener

Final de les vacances de Nadal

15març

Inici de les vacances de Setmana Santa

24març

Final de les vacances de Setmana Santa

19juny

Acaben les classes a tots els centres

30 juny

Acaben les activitats del professorat

Calendari escolar per al curs 2007-2008

Les dades del curs 2007–2008

Alumnes nous 79.200Docents nous 3.200

Nombre total d’alumnes 1.136.000Nombre total de docents 64.000

Nombre total de centres 4.270Públics 2.884Privats 1.386

Inversió en centres: Nous 89Grans reformes 40Millorats i reformats 789Pressupost 425 M€

Aules prefabricades 800

Nova llei per eradicar la violència masclista A partir del 2009, Catalunya tindrà una llei contra totes les formes de violència masclista que pateixen les dones només pel fet de ser-ho, ja sigui en l’àmbit familiar, com en el laboral o social (mutilaci-ons, agressions sexuals, prostitució forçada i d’altres). Gràcies al nou text, la Generalitat avançarà les pensions de les dones separades que no la rebin de les seves exparelles —12.000 dones denuncien l’im-pagament de pensions alimentàries i compensatòries— i es crearà una xarxa d’atenció i recuperació integral a les dones que pateixen la violència masclista. També es garantirà l’accés d’habitatges a les que es troben en situació de precarietat econòmica a causa d’aquest tipus de violència. A més, a l’hora de percebre la renda mínima d’inserció, l’assistència jurídica gratuïta i les ajudes escolars, només es tindran en compte els ingressos i les rendes individuals de cada dona, i no les de la unitat familiar, com fi ns ara.

El nou text atorga molta importància a la prevenció i prioritza les mesures de sensibilització i detecció precoç. Per exemple, es podrà perseguir l’agressor només amb un informe mèdic o psicològic que faci constar que la dona ha estat atesa en algun centre sanitari per causa de maltractament.

Més jutjats de violència sobre la dona a tot el territoriEl Govern preveu que els jutjats de violència sobre la dona puguin atendre, l’any 2009, tota la població catalana. Al llarg d’aquest any ja n’han entrat en funcionament a Barcelona i a Tarragona; al novembre comencen els de Sabadell i Girona, i a fi nal d’any es posen en marxa els de Badalona, Granollers, Mataró i Sant Feliu de Llobregat. A més, també es proposarà al Ministeri de Justícia la creació dels jutjats exclusius de violèn-cia sobre la dona a Reus i Lleida per a l’any 2008.

Atenció especialitzada a totes les comissariesEs preveu que pròximament totes les comissaries dels Mossos d’Esquadra disposaran de grups d’atenció especialitzada a les dones maltractades. Avui dia hi ha 131 agents especialitzats a 40 de les 46 comissaries policials. A més, s’està aplicant un nou disseny general en el model policial d’atenció, amb l’objectiu de garantir els drets de les dones quant a seguretat i protecció arreu de Catalunya.

Contra la violència masclista

21

On adreçar-se?900 900 120Servei d’atenció telefònica 24 h

Perfi l de les víctimes

60%

67,7%

61,5%

62,3%

82%

77,5%

53%

Edat entre 25 i 40 anys

Nacionalitat espanyola

Treballa fora de casa

Està casada amb el seu agressor o hi conviu

Té fi lls en comú amb el seu agressor

És la primera vegada que denuncia

Pateix trastorns de l’estat d’ànim l’últim any abans de la denúncia

Característiques de la denúncia

La mitjana d’anys de convivència abans de la denúncia és de 13,7 anys

Després de la denúncia un 44% no se separen

Les víctimes més joves de 30 anys triguen menys a denunciar el maltractament

A través d’aquest telèfon gratuït que coordina l’Institut Català de les Dones, un equip de persones professio-nals i especialitzades en diferents àmbits atenen de manera confi dencial i personalitzada i faciliten infor-mació, ajuda, orientació i atenció immediata en cas

d’emergències. Les persones que truquin al servei poden expressar-se en català, castellà, francès, an-glès, àrab o rus. I en els casos en què sigui necessari es deriva la trucada als serveis d’urgències mèdiques, policies, etc.

22

JoventutAjuts a projectes d’investigació i estudi en matèria de joventut a Catalunya.

Ajuts a la formació especialitzada per a joves investigadors.

Convocatòria del Premi Joventut, que té per objecte premiar les tesis, treballs d’estudi, d’investigació o de sistematit-zació de dades sobre la joventut.

Habitatge, urbanismeAjuts a propietaris d’habitatges deso-cupats perquè puguin reformar-los i destinar-los al lloguer.

Subvencions per a actuacions sobre la xarxa veïnal i rural de camins a les zo-nes de muntanya.

Societat i famíliaPrestacions econòmiques per a l’acolli-ment de menors d’edat tutelats per la Generalitat per tal d’atendre’n les des-peses de manteniment.

CulturaAjuts per a la producció editorial en català de llibres ja editats.

Subvencions per a l’organització de fes-tivals de música i per a la promoció de la música en suport fonogràfic.

Subvencions per a l’explotació i per a la promoció i publicitat de llargmetratges i de pel·lícules en gran format.

Subvencions a la producció de curtme-tratges.

Subvencions per a la participació i pro-moció de pel·lícules catalanes seleccio-nades en festivals i premis.

TreballSubvencions per a plans de foment de la igualtat d’oportunitats entre homes i dones en l’àmbit laboral.

Subvencions dels costos de les empre-ses per la participació dels seus treba-lladors en el programa Forma’t.

Subvencions per actuacions en matèria d’estalvi i eficiència energètica.

Subvencions per a realitzar activitats de formació, difusió i foment de l’eco-nomia cooperativa.

Ajuts per a la inserció laboral de les per-sones en situació d’exclusió, mitjançant empreses d’inserció sociolaboral.

Educació i formacióAjuts als ajuntaments titulars de llars d’infants (0 a 3 anys) per a l’escolaritza-ció de nens en situacions socioeconòmi-ques desfavorides. L’import màxim és de 1.350 € per alumne beneficiari. Els ajuts es destinen a rebaixar les quotes a càrrec de les famílies.

Beques per a pràctiques en organitzacions internacionals. Poden sol·licitar-les els llicenciats i els estudiants que tinguin aprovades totes les assignatures del pri-mer cicle d’estudis universitaris.

Empresa i innovacióAjuts per a projectes de recerca eu-ropeus que impulsin que Catalunya tingui una posició capdavantera en el conjunt d’Europa.

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2007InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

23

Ajuts per crear ocupació lligada a pro-jectes d’inversió empresarial.

Ajuts al foment de la internacionalitza-ció de l’economia catalana.

Ajuts per analitzar la viabilitat empresarial d’un projecte de base tecnològica.

Acció ruralAjuts per a l’elaboració del pla d’empre-sa de les persones joves que es vulguin incorporar al sector agrari.

Ajuts a la producció d’oli d’oliva, l’ela-boració de sucs de raïm i al sector dels farratges dessecats.

Premi a la Innovació Tecnològica Agrà-ria. Aquest guardó pretén incentivar la innovació tecnològica del sector agrari de Catalunya. El termini de presentació de candidatures finalitza el dia 30 de novembre de 2007.

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al 012.

Crèdits per a l’emancipació dels joves

Ja és oberta la convocatòria d’enguany dels crèdits que la Generalitat facilita per ajudar els joves a fer els primers passos cap a la seva independència. De fet, són crèdits concedits per entitats fi nanceres, però tenen algunes particularitats:

Poden ser de tres tipus:- Per accedir a un habitatge (fi ns a 24.000 €).- Per millorar la formació (fi ns a 30.000 €).- Per crear o impulsar una empresa (segons projecte).

Característiques:- La Generalitat fa d’avaladora.- Interès preferent (EURIBOR + 1%).- Sense comissions (taxa fi xa de 60 €).

Per sol·licitar-los cal tenir entre 18 i 35 anys i residir a Catalunya com a mínim des de fa dos anys.

+info: www.gencat.cat/joventut

Memorial Democràtic: Primer Premi 14 d’Abril de Teatre Té per objectiu commemorar la proclamació de la Segona República el 14 d’abril de 1931. Premia textos dramàtics inèdits que millorin el coneixement de la Segona República, la Generalitat republicana, la Guerra Civil, la repressió franquista, l’exili, la deportació i els valors i les accions de l’antifranquisme.

És el guardó per a textos teatrals més ben dotat de Catalunya (12.000 €). A més, l’obra guanyadora es publicarà, i la Generalitat contribuirà a fer-ne possible la posada en escena. El termini per presentar les obres és fi ns al 31 de desembre de 2007.

+info: http://www.gencat.cat/drep

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 13 Desembre’07

Habitatge:afrontem el repte

La gent granSuplement Salut. Guia dels centres de salut i els hospitals de la xarxa sanitària pública de Catalunya.

Desplegament dels Mossos. La policia autonòmica ja atén el 91% de la població de Catalunya.

Un compromís, una realitat: el Pacte Nacional per a l’Habitatge

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Isaías Táboas, Marta Continente, Aurora Massip, Jordi Fortuny, Antoni Bolaño i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de CatalunyaCoordinació editorial:Fede Montagud Disseny: Mariona Maresma, Nora Grosse, Enric Jardí Fotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: Txema Salvans (pàg. 4)Mariano Herrera (pàg. 8 i 15)Roc Herms (pàg. 11 i 12) Agències: Getty Images, iStockphoto Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat

4 Notícies

10 Pacte Nacional per a l'Habitatge

13 Memorial Democràtic

14 Desplegament dels Mossos d'Esquadra

16 Llei de Serveis Socials

18 Més serveis a Internet

20 Foment del transport públic

23 Subvencions vigents

En aquest número de l’InfoCatalunya, trobareu explicades i detallades les principals mesures i actuacions del Pacte Nacional per a l’Habitatge. Un acord per facilitar l’accés de la ciutadania a un habitatge en condicions raonables.

Els principals objectius d’aquest Pacte Nacional són posar sòl a disposició dels promotors públics i privats, construir 160.000 habitatges amb protecció oficial, rehabilitar 300.000 habitatges i augmentar els ajuts directes per facilitar l’accés a l’habitatge de les persones joves i les famílies. La inversió pública que es generarà serà superior als 8.200 M€.

El consens cívic i social que ha permès signar el Pacte demostra que la societat catalana respon quan hi ha propostes serioses –sobre bases sòlides i estables–, fonamentades en la col·laboració entre sector públic i sector privat i orientades a garantir una igualtat d’oportunitats més gran. Insisteixo: és un pacte de país, pensant en l’horitzó futur de Catalunya. Un horitzó de futur perquè la ciutadania pugui desenvolupar els seus projectes vitals amb més autonomia, i convertir el nostre en un país de llibertats.

10Els cinc reptes per a l'habitatge del futur

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

Sumari

4

Notícies

Trànsit farà campanyes sobre seguretat als centres escolarsEl Servei Català de Trànsit (SCT) i la Fundació raCC oferiran als 1.174 centres d’ensenyament secundari de Catalunya un vídeo perquè els alumnes d’entre 12 i 16 anys parlin i debatin a les aules sobre seguretat viària. El material pedagògic és completament gratuït i tant el racc com Trànsit confien que serveixi als professors de la nova assignatura setmanal d’Educació per a la ciutadania, o per a les tutories de secundària. Les carpetes contenen unes fitxes, que serviran de guia al professor, amb estadístiques de sinistralitat i exercicis per fer reflexionar. Per exemple, es proposa que els joves aprenguin a fer percentatges amb els morts a la carretera a la classe de matemàtiques, o que a la de química es parli dels efectes que tenen els grams d’alcohol per cada litre de sang. Els centres o professors que vulguin tenir aquest material, només han de fer la comanda.+info: 902.19.74.92

Infància respon és un nou servei de la Generalitat per prevenir els maltractaments infantils. Es tracta d’un telèfon que funciona les 24 hores i els 365 dies de l’any i dóna servei a tot Catalunya. Es destina als casos de menors en situació de risc social greu o de crisi familiar i social. Dóna una atenció telefònica de qualitat, puntual, àmplia, contrastada i eficient, de manera que les situacions de maltractament rebin una resposta immediata.

De fet, el servei telefònic és la part més visible de la nova Unitat de Detecció i Prevenció del Maltractament Infantil (UDEPMI), destinada a millorar l’atenció immediata sobre infants i adolescents.

900 300 777 Infància respon

Els Busos de la Prevenció aniran a 500 instituts de 135 municipisaquest curs la formació en prevenció de riscos laborals arribarà a 31.000 alumnes d’ESO gràcies a dos Busos de la Prevenció que viatjaran per catalunya per promocionar la cultura de la seguretat entre els joves als centres d’estudis mateix. aquesta iniciativa parteix del convenciment que la segu-retat i la salut laboral no són elements afegits a l’acte de treballar, sinó part essencial de l’activitat laboral. Per tant, el concepte de prevenció de riscos laborals ha de formar part de l’educació integral com més aviat millor.

cada Bus de la Prevenció és un vehicle articulat que conté una aula mòbil i interactiva on 30 alumnes aprenen alhora coneixements teòrics i pràctics sobre els riscos més habituals, les millors mesures preventives o com actuar en cas d’incendi, entre d’altres. aquesta iniciativa s’emmarca en el conjunt de noves mesures que està impulsant la Ge-neralitat per lluitar contra la sinistralitat laboral.

5

La Generalitat impulsa l’alletament matern a les escoles bressol i llars d’infants, i té la col·laboració d’associacions de suport a la lactància materna i la dels professionals dels centres d’educació infantil. I ho fa amb un fulletó que es repartirà a tots els cen-tres i que explica els avantatges de la lactància ma-terna i la conveniència que duri el màxim de temps possible.

El material editat explica com, a més de la lac-tància materna presencial, podem proporcionar una alimentació correcta als fills gràcies a l’extracció de la llet i l’alletament posterior dels nens i nenes per part dels professionals de les llars d’infants i les escoles bressol. Mentrestant, la mare pot reincorporar-se a la feina.

Segons l’OMS, la llet materna és el millor aliment per a un infant i conté tots els nutrients que necessi-ta. Es recomana seguir l’alletament matern exclusiu durant els primers sis mesos de vida del nadó i, a partir d’aquest moment, combinar-lo amb aliments nous a la dieta de l’infant. avui en dia, a catalunya, la tendència és bona i la lactància natural supera el 80% de les mares a l’inici de l’alletament. No obstant això, al sisè mes només un 31,3% de les mares segueix donant el pit.

Evolució a Catalunya de la prevalença de la lactància materna durant el primer any

Lactància materna 1989 1999 2005A l’inici 72% 81,1% 81,1%Al 3r mes 39,2% 55,6% 61,9%Al 6è mes 6,3% 21,4% 31,3%Al 9è mes 17%Als 12 mesos 11,5%

Lactància materna als centres d’educació infantil

FP semipresenciala partir d’aquest curs s’ha posat en marxa la modalitat semipresencial en els ensenyaments de formació professional per tal de permetre seguir els estudis a aquelles persones que, per raons laborals, perquè han de tenir cura d’altres persones, o per altres circumstàncies excepcionals, no poden assistir a totes les hores lectives. Els alumnes han d’assistir almenys a la meitat de les hores previstes, així com fer totes les activitats programades per al crèdit. El professorat tutoritzarà les activitats de l’alumnat de forma telemàtica o per altres vies que es convinguin, i l’avaluació dels continguts cursats de forma semipresencial es farà de forma presencial.

D’altra banda, la Generalitat està impulsant amb els agents socials el nou pla d’FP 2007-2010, el pressupost del qual —100 M€— multiplica per deu l’anterior, que permetrà crear una xarxa de centres d’excel·lència que integrarà els tres subsistemes de la formació professional: inicial, ocupacional i contínua. ara per ara el 70% dels graduats d’FP troba feina abans de sis mesos.

6

NotíciesCent anys de la recuperació d’EmpúriesEl 23 de març de 2008 es compliran cent anys de les primeres excavacions a Empúries, dirigides per l’arquitecte, arqueòleg, historiador de l’art i polític Josep Puig i cadafalch, que van permetre recupe-rar les restes de l’assentament grec més important de catalunya. Per commemorar aquesta data s’ha organitzat un extens programa d’activitats cientí-fiques i divulgatives amb l’objectiu de convertir el jaciment en un centre de referència europeu per interpretar el món grec i romà.

aquesta celebració també vol retre homenatge a les persones que fa cent anys van voler construir un país amb ambició i amb orgull del seu patrimo-ni. Una de les accions més simbòliques del cente-nari serà el retorn a Empúries de l’estàtua original de l’Esculapi, el mateix dia que es compleixen cent anys de l’inici de les excavacions. L’escultura del Deu grec de la medicina, que té més de 2.200 anys d’antiguitat, es va trobar al jaciment d’Empúries i esdevingué un símbol de les arrels hel·lèniques de la cultura catalana. ara ha estat restaurada amb 85 fragments que s’havien trobat durant les excava-cions i es pot veure fins al 17 de febrer a la seu de Barcelona del Museu d’arqueologia de catalunya. abans d’arribar a Empúries, l’Esculapi farà una ruta per les ciutats romanes de Badalona (Baetulo) i Mataró (Iluro).

Prorrogat el Decret de sequera per la manca d’aiguaEl lent però continuat descens de les reserves per la manca de pluges dels darrers mesos ha provocat la prorrogació del Decret de sequera fins al 31 de desembre de 2008. aquesta mesura comporta solucions per optimitzar els recursos disponibles, així com el desenvolupament de diverses obres per millorar l’abastament en determinades zones sensibles. actualment, les reserves dels nostres embassaments es troben al voltant del 30% de capacitat i cal fer un esforç estalviador en tots els sentits.

Tret de sortida a l’Any RodoredaL’estrena de la versió teatral de La Plaça del Diamant al Teatre Nacional de catalunya ha marcat l’inici de l’any rodoreda, organitzat per commemorar el centenari del naixement de l’escriptora, figura singular de la literatura i la cultura catalanes contemporànies i una de les autores europees més rellevants del segle xx. Durant tot l’any 2008 es programaran activitats arreu de catalunya, que inclouen exposicions, espectacles, actes acadèmics, rutes literàries, produccions audiovisuals i literàries, i activitats educatives. aquestes iniciatives tenen com a objectiu promoure la difusió de la figura de Mercè rodoreda, així com la internacionalització de la seva obra i, a través seu, la de la cultura catalana. +info: www.anyrodoreda.cat

7

L’univers de Manuel Vázquez Montalbán al Palau RobertFins al proper 16 de març, el Palau robert de Barcelona presenta l’exposició MVM. Amb Manuel Vázquez Montalbán, dedicada a l’escriptor, novel·lista, cronista i intel·lectual barceloní nascut al barri del raval l’any 1939. El recorregut per l’exposició posa de manifest les claus de l’èxit literari de Vázquez Montalbán, la relació reeixida amb els lectors i l’elecció encertada dels temes que escollia per als seus escrits i obres literàries.

El disseny de la mostra estableix un paral·lelisme entre la gastronomia, una qüestió per la qual l’escriptor tenia especial sensibilitat, i la seva vida i obra. Està dividida en cinc espais amb noms suggerents: l’aperitiu convencional, el rebost de la memòria, la cuina de les escriptures, el menjador comú i el fumoir de les digestions. L’exposició presenta tota l’obra bibliogràfica de Vàzquez Montalbán a través de primeres edicions, fotografies i retalls de textos seus.

El comissari és l’escriptor Ignasi riera, que ha rebut l’assessorament d’anna Sallés, vídua de Vázquez Montalbán, així com del seu fill, Dani Vázquez. També s’ha editat d’un catàleg que inclou textos de Maruja Torres, Georges Tyras, raimon, Josep Vicenç Saval, Suso de Toro, rafel ribó, José Saramago, Manuel campo Vidal o Ferran adrià, entre d’altres.

Catalunya lluita contra el canvi climàticLa lluita contra el canvi climàtic es basa en objectius a mig i llarg termini, però també a començar a actuar de manera immediata. L’objectiu de la Generalitat és tramitar a principis de 2008 el Pla d’acció per a la Mitigació del Canvi Climàtic 2008-2012. aquest serà el primer pas per establir les polítiques de futur i, també, per posar en marxa immediatament iniciatives per reduir la dependència dels combustibles fòssils, millorar de l’eficiència i l’estalvi energètic i reduir emissions industrials.

Perquè tota la societat pugui participar en l’elaboració d’aquest Pla, la Generalitat ha impulsat la Convenció Catalana del Canvi Climàtic, que treballarà fins al mes de febrer de 2008. Hi participen ens locals, empreses, col·legis professionals i universitats, així com ciutadans. La Convenció és oberta a tothom interessat en la política contra el canvi climàtic dels propers anys. Per facilitar el debat, l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic ha aportat un important resum documental. S’hi inclouen més de 500 mesures i 400 accions per lluitar contra el canvi climàtic, classificades segons els eixos temàtics següents: energètic, industrial, transport i mobilitat, agropecuari, residus, edificis i boscos.

Qualsevol ciutadà es pot adherir a la Convenció Catalana del Canvi Climàtic signant la Declaració a favor del compliment del Protocol de Kyoto a Catalunya, on es fixen les qüestions bàsiques que cal admetre i compartir. +info: http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/C_climatic/

8

Notícies

El tramvia arriba a BadalonaEl tramvia es va consolidant al Barcelonès. actualment ja arriba a Badalona, gràcies a l’ampliació de la línia t5 en dos quilòmetres i a tres parades noves: Encants de Sant adrià, Sant roc i Gorg. aquest projecte, que ha comportat la reurbanització dels carrers al llarg del seu traçat, ha suposat per a la Generalitat una inversió de 40 M€. Des de l’abril de 2004 fins ara, s’han posat en servei 30 quilòmetres de xarxa tramviària, la qual dóna servei a nou municipis: Barcelona, l’Hospitalet, Esplugues, cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern i Sant Feliu de Llobregat, pel que fa al Trambaix; i Sant adrià, i ara Badalona, a més de Barcelona, per la banda del Trambesòs.

Les obres per implantar el tramvia han comportat una millora urbanística en tot el recorregut, i destaquen l’avinguda de la Platja de Sant adrià de Besòs i l’avinguda de Marqués de Montroig de Badalona. amb aquest últim tram posat en operació, la t5 arriba als set quilò-metres de longitud i a les 13 parades, amb una freqüència de pas de vuit minuts en hora punta.

Conèixer la població de CatalunyaDes del novembre de 2007 i fins al 30 d’abril del 2008, l’Institut d’Estadística de catalunya (IDEScaT) du a terme l’Enquesta demogràfica 2007, en la qual s'enquestaran 10.520 llars de tot el territori de catalunya.L’objectiu és actualitzar la informació referida a la població: llars i famílies, estat civil, estructura fa-miliar, migracions, nivell d’estudis, coneixement de les llengües, activitat econòmica, habitatge i altres. També es vol ampliar el coneixement sobre les causes i les conseqüències del canvi demogràfic. L’Enquesta demogràfica 2007 aborda temes com els següents: els itineraris migratoris i les causes de la migració, la fecunditat de les generacions, la formació i la dissolució de les parelles, l’emancipa-ció dels joves, les noves formes familiars, la partici-pació en el treball domèstic no remunerat, etc.La selecció de llars s’ha fet per mostreig i es recolli-rà informació sobre 27.000 persones. Fer l’enques-ta és obligatori, però les dades estan emparades pel secret estadístic.+info:www.idescat.net

Per Nadal, la Generalitat promociona els vins catalans a casa nostra

Catalunya exporta anualment més de 50 milions d’ampolles de vi i cava a més de 100 països: el vi és el principal producte català al món. Coincidint amb el Nadal, la Generalitat promociona les 11 denominacions d’origen vinícoles catalanes, amb la col·laboració dels consells reguladors. La campanya Catalunya, país de grans vins té com a objectiu mostrar a la població catalana la qualitat i el reconeixement internacional dels nostres vins, per fomentar-ne així el prestigi i promoure’n el consum a casa nostra.

9

Si s’és dona, al camp no és fàcil trobar feina quan s’és jove, ni mantenir-se en el mercat laboral a partir dels 45 anys. Per tal de fo-mentar l’ocupació de les dones en l’àmbit rural, la Generalitat posa en marxa el pro-jecte rudona 2007-2009, que comença amb una fase de diagnosi a les comarques de l’alt Urgell, l’alt Empordà, el Solsonès, el Pla d’Urgell, el ripollès, la conca de Barberà, el Vallès Oriental i la Terra alta.

ara per ara encara hi ha poques dones al capdavant de les explotacions agrícoles i ra-maderes, tot i que cada vegada n’hi ha més en determinats àmbits com el turisme rural. Però estem lluny d’una situació de normalitat: al camp, la taxa d’ocupació dels homes és del 60% mentre que les dones actives només suposen el 40%. El projecte rudona afavorirà la inserció laboral de les dones en les activitats agràries,

potenciarà la participació de les dones en la gestió d’empreses rurals i promourà noves ocupacions com el turisme rural o l’agricultura de conservació. També fomentarà l’autoocupa-ció i la creació d’empreses per part d’aquestes dones i, a més, els donarà formació.

Entre abril i octubre, més de 2,2 milions de viatgers van utilitzar el servei de metro nocturn ininterromput, la qual cosa supo-sa un augment del 38% respecte als despla-çaments nocturns habituals. La xarxa de metro de Barcelona comprèn nou línies, sis de les quals (l1, l2, l3, l4, l5, i l11) són operades per Transports Metropolitans de Barcelona, i les altres tres (l6, l7 i l8), per fgc. Per tal de promoure l’ús del transport públic sostenible, l’abril passat la Genera-litat va impulsar una prova pilot per donar servei ininterromput a la xarxa de metro

de Barcelona les nits dels dissabtes i les de cinc vigílies de festius (1 de gener, 24 de juny, 15 d’agost, 24 de setembre i un altre per determinar).

L’èxit de la iniciativa, que ha superat amb escreix les expectatives que apunta-ven cap a 334.000 viatges, ha dut el Go-vern a optar per la continuïtat del metro nocturn els dissabtes a la nit i algunes vi-gílies de festius. aquesta decisió suposarà una inversió de 2,7 M€ durant el 2008 i es preveu que beneficiï uns 3,7 milions d’usuaris.

Èxit del metro nocturn a Barcelona

Què fem davant dels casos de lipoatròfia?Ja ha vist la llum el primer protocol d’actuació per fer front a la lipoatròafia semicircular, que serveix perquè tant els metges com els tècnics de les mútues i els serveis de prevenció de les empreses sàpiguen com actuar en cas de detectar aquesta malaltia. aquest treball, elaborat per la Generalitat i l’agència de Salut Pública de Barcelona, també conté indicacions per evitar els factors de risc que es vinculen a l’aparició de la malaltia. Els casos de lipoatròfia semicircular, si es produeixen en ocasió o a conseqüència del treball, s’han de considerar accident laboral.

La lipoatròfia és una lesió reversible i lleu, que consisteix en una atròfia visible del teixit adipós, que normalment ocasiona una pèrdua de continuïtat de la pell per enfonsament. Sovint apareix a zones com la cuixa, i ocasionalment també a l’avantbraç, els malucs o l’abdomen; es dóna majoritàriament entre les dones en un 87,18% dels casos comunicats. La lipoatròfia no causa dolor i comença a desaparèixer quan s’acaba l’exposició als factors de risc associats amb l’aparició de la malaltia. Els factors que la desencadenen són els microtraumatismes per contacte i pressió freqüent amb el mobiliari, els camps electromagnètics i l’electricitat estàtica.

Cal evitar taules amb cantells prims

Més ocupació per a les dones en l’àmbit rural

10

Davant la greu dificultat de moltes famílies catalanes per accedir a un allotjament, el Govern impulsa el Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016, que suposa un salt quantitatiu i qualitatiu en la política d’habitatge. La Generalitat assumeix el compromís ferm de:

• Potenciarels ajuts a les famílies, tant per al lloguer com per a la compra d’un habitatge.

• Construirméshabitatgeassequiblepera joves, gent gran i treballadors amb rendes baixes.

• Evitarqueningúnoquediexclòsdelasocietatperquè no disposa d’un lloc digne per viure.

• Eradicar l’assetjament immobiliari, la sobreocupació i l’infrahabitatge.

ElPacteescomponde800.000accions,queesduran a terme en deu anys (2007-2016) i que tindran uncostpúblicde8.221M€.El81%d’aquestaxifral’aportaràlaGeneralitat;el13%,l’Estat,iel6%,operadors socials a partir de projectes convinguts.

Prèviamenthihahagutunprocésdeparticipaciói d’aportacions molt complex per part de tots els agents implicats amb l’habitatge:

• Administració:Generalitat,ajuntaments,diputacions i consells comarcals.

• Promotors,cooperatives,fundacions,constructors,agents immobiliaris, entitats financeres.

• Associacionsveïnals,sindicats,col·legisprofessionals.

ElPacteparteixd’unadiagnosimoltexactadelasituacióactual.Ahoresd’ara,aCatalunyahiha:

• 200.000 llars que necessiten algun tipus d’ajut per poder accedir a un habitatge (joves, gent gran, treballadors amb rendes baixes, famílies monoparentals, immigrants extracomunitaris). L’any 2016 n’hi haurà 440.000.

• 200.000 llars que necessiten suport públic per fer millores o adaptacions dels seus habitatges. Per exemple, hi ha 90.000 habitatges en edificis de mésdetresplantesquenodisposend’ascensori 100.000 llars que necessiten obres d’adequació dels seus habitatges per problemes de mobilitat.

• 6.000 persones sense sostre, 10.000 persones mal allotjades (en habitatge no digne) i 10.000 persones en situació d’amuntegament o sobreocupació.

Apartird’aquestarealitat,elPacteNacionalperal’Habitatge planteja cinc reptes, que s’hauran de dur a terme en el termini de deu anys.

1. Millorar l’accés a l’habitatge, especialment dels jovesAmb més habitatges per a joves, amb més ajuts per pagar el lloguer i la hipoteca i amb més sòl per construir habitatges amb protecció oficial. Com ho aconseguim?

• Mobilitzant sòl per construir 250.000 habitatges amb protecció oficial.

• Construint 160.000 habitatges amb protecció oficial (50.000 en quatre anys), especialment per a joves que s’han d’emancipar.

• Mobilitzant 62.000 habitatges del parc desocupat (22.000 dels quals en quatre anys).

• Incrementant el nombre d’ajuts directes per al lloguer o la hipoteca fins a les 140.000 famílies (60.000 dels quals en quatre anys).

Import: 4.974 M€

2. Millorar la qualitat del parc d’habitatgesAmb més ajuts a la rehabilitació, més ajuts a la instal·lació d’ascensors i més ajuts per adequar els habitatges. Com ho aconseguim?

• Oferint ajuts públics per rehabilitar 300.000 habitatges (199.000 dels quals en quatre anys).

• Amb ajuts per instal·lar 10.000 ascensors.• Garantint l’accessibilitat, l’habitabilitat i la sostenibilitat dels

habitatges.

Import: 1.449 M€

Pacte Nacional per a l’Habitatge 2007-2016

SOCIETAT

Els 5 reptes

11

Els 5 reptes

3. Millorar l’allotjament de la gent gran i de les persones amb diversitat funcionalL’allotjament de la gent gran i de les persones amb discapacitats es veu condicionat per dos problemes: l’econòmic i la no-disponibilitat d’habitatges adaptats a les seves necessitats específiques, particularment de mobilitat. Com fem front a aquestes situacions?

• Amb ajuts per pagar el lloguer per a 20.000 llars.• Amb 15.000 vivendes dotacionals adaptades.• Incrementant el parc d’habitatges accessibles.

Import: 798 M€

4. Prevenir l’exclusió social residencialHi ha persones que estan en especial risc d’exclusió social perquè no poden fer front al cost d’un habitatge o perquè es troben en una posició vulnerable en processos immobiliaris o urbanístics que prioritzen la rendibilitat econòmica a l’equitat social. Com combatem l’exclusió social?

• Amb un sistema universal d’ajuts personals a 60.000 llars per al lloguer, la hipoteca o per evitar desnonaments.

• Amb l’eradicació de l’assetjament immobiliari.

Import: 751 M€

5. Garantir un allotjament digne i adequat a les llars mal allotjadesLes persones sense sostre, les que viuen al carrer, les persones que viuen en infrahabitatges, les que comparteixen habitatges amb massa gent (sobreocupació), les que han estat víctimes d’un desnonament injustificat, les persones separades amb pocs recursos, les persones víctimes de maltractaments i les persones afectades per atur sobrevingut són especialment sensibles a la problemàtica de l’habitatge. Com els donem una solució?

• Amb ajuts per a 23.000 persones que viuen al carrer o famílies mal allotjades mitjançant 15.000 habitatges d’inclusió i 8.000 habitatges d’urgència.

• Eradicant la sobreocupació dels habitatges i l’infrahabitatge.

Import: 250 M€

12

Un baròmetre sobre l’habitatge recollirà cada sis mesos el clima del sectorElSalóMeetingPointhaestatelmarcenelquals’hanpre-sentatelsprimerresultatsdelbaròmetredelclimadecon-fiança del sector de l’habitatge, una eina del Pacte Nacional per a l’Habitatge per conèixer l’evolució del sector, que recull les percepcions de tots els protagonistes sobre qüestions com elpreudelshabitatgesodeleshipoteques,l’accésalaviven-da, la capacitat dels municipis de construir habitatges amb protecció oficial, etc.

Elsresultatsd’aquestprimerinformemostrenunacertapreocupacióperlasituacióactualdel’habitatgeaCatalunya,mésperlaincertesaambvistaalfuturqueperunarealitatestrictadecrisi.Elsaspectesqueméspreocupenals2.200enquestats són els preus dels habitatges, l’endeutament de les famílies i l’evolució del preu de les hipoteques.

Apartird’ara,cadasemestreespublicaràelbaròmetreamb una valoració dels indicadors plantejats sobre el sector.

Aixòpermetràconèixer,departdetotselsactorsimplicats,els reptes fonamentals del Pacte Nacional per a l'Habitatge: l'accésal'habitatge,laqualitatdelparcd'habitatges,l'allotja-mentdelagentgranidelespersonesambmobilitatreduïda,la prevenció de l'exclusió social i la garantia d'un habitatge digne.

Hi haurà més sòl per fer habitatges protegitsAquestoctubrehaestataprovatundecretlleiqueestableixmesures urgents en matèria urbanística per tal de dotar les administracions catalanes d’instruments que els faciliti obtenirdemaneraimmediatasòlperconstruirhabitatgeassequible, tal i com preveu el Pacte per a l’Habitatge. La normativaaportamesuresperquèelpreudelsòlsiguimésassequibleitambéintrodueixmodificacionsalalegislacióactual per potenciar l’obtenció d’habitatge amb diferents grausdeprotecció,totaugmentantlesreservesobligatòriesd’habitatgeprotegitquearamantélalegislacióvigent.

Grau de preocupació dels ciutadans pel nivell de risc associat a l'endeutament de les famílies (del 0 al 10)

Nivell de confiança dels ciutadans en la capacitat del municipi de crear habitatge protegit (del 0 al 10)

3,9

2,4

3,5

Grau de satisfacció dels ciutadans amb l'evolució dels preus de venda d'habitatge nou en els últims 6 mesos (del 0 al 10)

243,5

2,9 9,4 10,8 30,6 44,6 1,7

6,7 17,4 9,4 36,6 28,9 1

15,7 36 19,8 1

% NS/NC

% Mitja

% Molt baix

% Alt

% Baix

% Molt alt

13

% NS/NC

% Mitja

% Molt baix

% Alt

% Baix

% Molt alt

La xarxa d’Espais de Memòria de Catalunya

MEMORIAL DEMOCRÀTIC

AmblacreaciódelMemorialDemocràtic,aprovatpelPar-lamentafinalsd’octubre,Catalunyajadisposadelapri-merainstituciódetotl’Estatquedesplegaràlespolítiquespúbliquesadreçadesarecuperar,commemorarifomentarlamemòriademocràtica.L’objectiuésdonaraconèixerelperíodedelaIIRepública,laGeneralitatrepublicana,laGuerraCivil,larepressiódeladictadura,l’exiliilade-portació.Escrearàuncentreestabledecommemoració,conservació, difusió, recerca, formació i participació de la societatenelconeixementdelahistòriarecentdeCatalu-nya, on hi haurà un fons documental i un banc de dades audiovisuals; s’homenatjarà totes les víctimes de la Guerra Civiliestreballaràperdivulgarelpaperdelesdonesenelpatrimoni democràtic.

AquestaLleivoldonarrespostaaldèficitenlarecupera-

ciódelamemòriaques’haproduïtalnostrepaísigarantireldretalconeixementhistòricialamemòriacol·lectivaamb la màxima pluralitat. D’aquest dret es deriva el deure ètic de recordar i homenatjar els qui van lluitar per la de-mocràcia i pels drets individuals, socials i nacionals.

EntreelsprincipalsprojectesdelMemorial,hihaimpul-sarlaxarxaEspaisdeMemòriadeCatalunyaatotelterritori,que es va inaugurar amb la recuperació i senyalització de les trinxeresirefugisonvatenirlloclabatalladelSegreaCa-marasa(Noguera).S’hihanrecuperatisenyalitzattrinxeres,niusdemetralladora,refugisiunafossacomuna.Enelsprò-ximsmesos,elsespaisdelamemòriaquedaransenyalitzatsalaSegarra(itineraridememòriaidignificaciódelafossadeCervera),aSantAdrià(itinerariurbàdelsrefugisantiaeris)ia la Jonquera (primer itinerari de la ruta de l’exili).

+info: http://www10.gencat.net/drep/AppJava/cat/Memorial/index.jsp

14

Des del dia 1 de novembre els Mossos d’Esquadra ja atenen el 91% de la població catalana i arriben al 81% del territori. La penúltima fase del desplegament ha arribat a 12 comissaries més, que cobreixen una zona de prop de 850.000 habitants. S’ha completat així el desplegament a tota la regió metropolitana –quedava pendent una part del Baix Llobregat– i s’ha donat servei a tres comarques més: el Garraf, l’Alt Penedès i el Baix Penedès.

L’arribada dels Mossos s’ha fet amb acords previs amb tots els municipis que tenen policia local per coordinar el model de treball i unir esforços en la implantació del model policial de proximitat que la Policia de la Generalitat està estenent a tot Catalunya.

L’1 de novembre de l’any vinent els Mossos arribaran a la resta de comarques tarragonines i finalitzarà el desplegament, que va començar a Osona, l’any 1994.

Recta final del desplegament: els Mossos ja atenen el 91% de la població

Baix Penedès

Població 136.117 hab.Territori 184 km²

Població 88.614 hab.Territori 296 km²

Població 558.474 hab.Territori 436 km²

Població 96.799 hab.Territori 592 km²

Mossos

583

Mossos

137

Administratius

44Administratius

12Vehicles

129

Vehicles

30

Garraf

Alt Penedès

Baix Llobregat

81,35% Territori desplegat

13.022Total Mossos a Catalunya

91% Població atesa

Desplegament 2006Comissaries

Comissaries Comissaries

Comissaries

Desplegament fins a 31 d’octubre

Desplegament actual

Desplegament al 2008

Mossos

124

Mossos

122Administratius

12 Administratius

7Vehicles

29Vehicles

25

15

Les víctimes d’algun delicte denuncien molt mésDesprés de l’increment dels primers anys de la dèca-da, a Catalunya s’ha estabilitzat l’evolució de la de-linqüència. L’informe de Seguretat de Catalunya del 2006 revelava que els delictes i les faltes registrades han augmentat lleugerament en els darrers tres anys, però això és degut al fet que s’ha incrementat subs-tancialment la tendència dels ciutadans a denunciar, i de mica en mica ens acostem a la mitjana europea que se situa en el 50%. És a dir, abans hi havia molts fets il·lícits que no es registraven. Cal tenir en compte que el nombre d’agents per persona ha augmentat molt; ara per ara tenim una ràtio de 4,07% agents per cada mil habitants.

Percentatge de víctimes que denuncien

2003

39,6%

2004

44%

2005

43,5%

2006

45,9%

Evolució de les dotacions policials FCSE Forces i Cossos de Seguretat de l’EstatPL Policia LocalPG - ME Mossos d’Esquadra

2004

2005

2006 9.308 10.761 11.771

9.174 9.297 10.263

9.203 7.345 6.986

Edificis sosteniblesNombre de comissaries noves 12Total plaques fotovoltaiques 731 m²Total plaques tèrmiques 402 m²

1.123 Mossos més

100 Administratius més

12 Edificis nous

251 Vehicles més

1.508 km²Increment del territori desplegat

849.964 Nous ciutadans als quals es dóna servei

MartorellSant Vicenç dels HortsSant Feliu de LlobregatSant Boi de LlobregatViladecansGava

CastelldefelsVilanova i la GeltrúSitgesVilafranca del PenedèsSant Sadurní d’AnoiaVendrell

Dades del desplegament

Comissaries noves

16

Millorar l’assistència a domicili de la gent gran, més places geriàtriques, més places d’atenció socieduca-tiva per a infants i més personal encarregat d’ava-luar les necessitats de cada persona, són algunes de les mesures que s’implantaran gràcies a la nova Llei de servei socials, que entrarà en vigor l’1 de gener que ve i que va ser aprovada per unanimitat pel Parlament català aquest octubre passat.

La nova normativa representa una fita llargament esperada pel sector perquè universalitza l’accés a les prestacions socials i beneficia tots els ciutadans i ciutadanes que presentin una situació de desavan-tatge social, independentment de la seva renda fa-miliar. La Llei s’anirà implantant a partir de l’any que ve de forma progressiva fins arribar a un total d’1,3 milions de catalans, als 825.000 usuaris que ja ho fa i a 500.000 més que podran beneficiar-se’n.

La nova Llei suposa la universalització de l’accés als serveis socials per part dels usuaris, la instaura-ció d’un professional de referència, la creació d’una cartera de serveis i la integració d’altres lleis secto-rials així com la normativa estatal d’aquest àmbit, entre d’altres. Serà el quart pilar de l’estat del be-nestar, al costat d’educació, sanitat i pensions. Fins ara els serveis socials a Catalunya constitueixen un sistema feble per la manca de cobertura universal i el reconeixement específic del dret subjectiu a la seva utilització.

Què aportarà la Llei de serveis socials?La Llei s’aplicarà en dues fases. La primera finalitzarà el desembre de 2009 i la segona, el 2015, amb el desplegament progressiu de totes les mesures i reglaments acordats.

Impuls inicial 2008- 2009

El 4% de les persones de més de 65 anys tindran ajuda domiciliària.

S’ampliarà el servei de teleassistència per atendre aquelles persones que necessitin un suport d’assistència social.

Es crearan totes les places d’acollida residencial necessàries per a nens i adolescents.

Els serveis d’atenció precoç arribaran a unes 25.000 persones (una mitjana d’1,2 hores setmanals).

Augmenten en un 50% el nombre de places d’atenció socioeducativa no residencial per a nens i adolescents.

Augmenta en un 20% el nombre de places de residències i centres de dia de gent gran, residències, llars residència, centres d’atenció especialitzada i centres ocupacionals per a persones amb discapacitat o amb malaltia mental.

Augmenten en un 50% els professionals dels equips de valoració i diagnosi de serveis socials per a les persones amb discapacitat i d’atenció a la infància i l’adolescència.

Cada 15.000 habitants tindran dos diplomats en educació social i tres en treball social a totes les àrees bàsiques de serveis socials.

Any 2015

53.000 nous llocs de treball de tècnics superiors, treballadors socials, treballadors familiars, assistents personals, auxiliars de geriatria...50%

0

El salt del 2006 al 2008(% de creixement i xifres del 2008)

100%

150%

1.450 diplomats en treball social

966 educadors socials

27.055 places residencials públiques per a gent gran

6,5 milions d’hores d’atenció domiciliària

5.371 places públiques per a persones amb discapacitat

Nova Llei de serveis socialsEls serveis socials beneficiaran mig milió de persones més en dos anys

17

Amb la nova Llei

Aquesta persona de referència, que és com el metge de capçalera en la salut, avisarà les persones ateses quan hagin de fer un altre tràmit o hi hagi un nou ajut o servei disponible. Durant el 2008 i fins el 2009 es començaran a notar les mesures de manera progressiva.

A través del telèfon gratuït 900300500, també al 012 o al web www.gencat.net/benestar. Altres punts d’informació són els serveis socials, els centres d’atenció primària de salut, les entitats i les oficines d’informació ciutadana de la Generalitat.

El desplegament de la nova Llei marcarà un abans i un després en l’atenció social. En els propers anys hi haurà un augment de l’atenció domiciliària i, això farà que tothom se’n beneficiï.

Perquè s’atendran totes les demandes independentment de la renda de l’usuari. Només es valorarà la seva renda i no pas la familiar com fins ara.

A tothom qui s’adreça als serveis socials se li assigna un professional de referència que l’orienta en totes les gestions que necessiti.

Hauré de fer més paperassa?

On he d’anar per informar-me?

Per què es diu que dóna accés a la classe mitjana?

És compatible amb la Llei de la dependència?

Hi haurà menys llistes d’espera?

Com sabrem que podem beneficiar-nos d’algun servei?

A Catalunya no hi ha dos sistemes d’atenció paral·lels, sinó una única xarxa de serveis socials que determina de quins ajuts es pot beneficiar cadascú.

18

Més serveis a Internet

Portal Jove.catQuè és la quitança? Quants dies triga cicatritzar-se un pírcing a la cella? La resposta, a Jove.cat. Ara el jovent disposa del primer portal que centralitza i unifica tota la informació i els recursos d’interès per al seu desenvolupament personal. Jove.cat és el canal de comunicació del Govern de Catalunya amb els joves i té una imatge i un llenguatge innovadors amb què la gent jove se sent identificada. Habitatge, feina, educació i formació, economia, cultura, tecnologia, vacances i estades, salut, participació i solidaritat, conviure, esports i medi ambient són els apartats del web, a més d’una àrea d’actualitat amb dossiers i reportatges, una agenda amb recomanacions i un cercador d’activitats culturals. +info: jove.cat

El portal Gencat.cat, un dels millors d’EuropaEl web de la Generalitat de Catalunya ha estat seleccionat entre les millors pàgines web governamentals d’Europa en els premis European eGovernment Awards 2007, els principals guardons europeus de l’àmbit. El portal Gencat.cat, que agrupa uns 270 webs, ha estat possible gràcies a un treball en xarxa de tots els departaments i diversos organismes de la Generalitat de Catalunya, coordinat des de la Direcció General d’Atenció Ciutadana. Durant l’any 2006, Gencat.cat va rebre 70 milions de visites, per la qual cosa se situa al mateix nivell de consultes dels mitjans de comunicació o dels serveis financers. +info: gencat.cat

La Generalitat continua sent capdavantera en l’impuls de les noves tecnologies i, molt especialment, en tot allò que es relaciona amb la comunicació per Internet. Cada dia hi ha noves propostes a la xarxa generades pels diferents departaments.

19

Vídeos educatius en línia

Un acord entre la Generalitat i la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió ha permès posar a l’abast dels mestres i del públic en general uns 2.200 vídeos educatius de tota mena. Al web Edu3.cat, un cercador permet trobar-los per les àrees d’ensenyament dels diferents nivells educatius, o bé per àmbits del coneixement. Els docents poden baixar aquests recursos de la xarxa per tal d’utilitzar-los a classe.+info: www.edu3.cat

El Diari Oficial deixa el paperDes del mes de juliol passat el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC) és accessible únicament a través d’Internet i de forma gratuïta. Amb aquesta mesura, el DOGC, que el 1996 ja va inaugurar la seva versió a la xarxa, se situa entre els diaris oficials pioners a Europa a l’hora de d’oferir un servei digital a la carta ajustat a les demandes dels ciutadans. A més, ara a la web del DOGC hi ha les normes urbanístiques de totes les poblacions de Catalunya. +info: gencat.cat/especial/dogc/cat/gencat.cat/eadop/NormesUrbanistiques/diaris.htm

Un minut de ciència Una bona idea per als més joves és aquesta pàgina web que, sota el títol Un minut de ciència, recull 22 episodis d’un minut de durada que expliquen de forma amena i divertida un concepte científic: les fases lunars, el foc, el so, la pila elèctrica, la gravetat, etc. Els episodis també es poden veure en anglès i francès. +info: edu365.cat/eso/muds/ciencies/minut_de_ciencia/index.htm

20

Pla per fomentar el transport públic a l’àrea metropolitana de Barcelona

Mobilitat

Augmentar els desplaçaments en transport públic i els no motoritzats fins que representin dos terços del total de desplaçaments a l’àrea de Barcelona, aquesta és una de les fites que marca el Pla de Mobilitat de la Regió Metropolitana, impulsat pel Govern. El Pla ha estat elaborat amb la participació de comarques, municipis i agents de la mobilitat i vol garantir els desplaçaments dels ciutadans, fer-los més sostenibles i segurs i millorar la competitivitat del teixit econòmic de la zona.

L’any 2006, el 4,8 milions de residents a la Regió Metropolitana van superar els 100 milions de desplaçaments cada setmana, o sigui que cada un va fer més de 21 desplaçaments setmanals. La nova iniciativa de la Generalitat vol contrarestar l’ús creixent del vehicle privat, que gairebé triplica el del transport públic tot i ser significativament més car. També pretén reduir entre un 20% i un 48% les emissions dels diferents contaminants atmosfèrics i aconseguir un descens del 25% de víctimes mortals per accident a la carretera.+info: http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/arees/mobilitat/ob-servatorimobilitat/index.jsp

Modes de transport a la regió Metropolitana de Barcelona (enquesta sobre la Mobilitat 2006)

Feiner Dissabte i festiu

• 283kmdexarxaferroviàrianova i78estacionsmés.• 290kmmésdexarxaviària.• 150kmdecarrilbici,30aparcaments

mésperbicicletesinouspuntsde“bicing”en50estacionsdetren.

• 2,5minutsd’esperaenhorapunta almetro.• Méscarrilsbus-Vao(Vehiclesamb

altaocupació)peraltransportpúbliccol·lectiuiperafurgonetes

ominibusosdemésde10viatgers.• Distribuciónocturnademercaderies.• Eldobled’aparcamentsdedissuasió (finsa21.000places).

• Superfície:3.236,1km²,• Població:4,84milionsd’habitants• Municipis:164• Comarques:elbarcelonès, elMaresme,elVallèsoriental, elVallèsoccidental,elbaixllobregat,

elGarrafil’altPenedès.

Objectius del Pla (horitzó2012):

Àmbitdelpla:Regió metropolitana de Barcelona

Nomotoritzat45,5%

Nomotoritzat44,2%

Vehicleprivat35,8%

Vehicleprivat44,7%

t.públic18,6%

t.públic11,1%

Ocupació del cotxeFeiner 1,22Dissabte i festiu 1,42

21

EnquestademobilitatquotidianadeCatalunyaMassa vehicles privats a la carreteraaquestestiuesvanpresentarelsresultatsdel’EnquestadeMobilitatQuotidianadeCatalunya(EMQ2006),realitza-dapelGoverndelaGeneralitatambl’objectiudeconèixerelshàbitsdemobilitatdelsciutadansdeCatalunya.l’últimestudid’aquesttipuseradel’any2001ieslimitavaalaregiómetropolitanadebarcelona.Perduratermeaquestaediciós’haentrevistatmésde100.000persones.lescon-clusionspermetenpreveurelespautesdecomportamentilademandademobilitatdavantl’evoluciósocioeconòmicaidemogràficadelnostreterritori.Ésunaeinabàsicaperdesenvoluparpolítiquesquemillorinlamobilitatatotelpaís.

Segonsl’enquesta,els6,8milionsderesidentsaCatalunya(2006)fem148milionsdedesplaçamentsalasetmana,osigui,21,6desplaçamentssetmanalsperpersona.Enaquestsdesplaçaments,elmodedetransportmésusatéselnomotoritzat(45,1%),ésadirapeuoenbicicleta,seguitdelvehicleprivat(40,6%)ieltransportpúblic(14,3%).laregiómetropolitanadebarcelonaésl’àmbitonesfaservirméseltransportpúblic,mentrequeonmenysússe’nfaésalesterresdel’Ebreil’altPirineuiaran.alescomarquesgironinesésonesfaservirméselvehicleprivat.

altresconclusionsindiquenqueelmitjàdetransportpreferitéslamotoiqueelsusuaristambévalorenposi-tivamentlabicicleta,eltramviaielsFGC.D'altrabanda,cadapersonapercepquetéunadespesamensuald’uns25€entransportpúblicide100€entransportprivat.

Renfe Rodalies 5,8

Taxi 7,2

Cotxe 7,6

Autobús urbà 6,6

FGC 7,7

A peu 8,4

Autobús interurbà 6,4

Metro 6,8

Bicicleta8,4

Tren regional 6,3

Tramvia 7,9

Moto 8,7

La Mobilitat a Catalunya

Valoració dels mitjans de transport (del’1al10)

Com ens desplacem?

transportpúblic

14,3%

transportprivat

40,6%

apeuoenbici

45,1%

22

La Generalitat avança en l’objectiu de posar en funcionament el dos aeroports lleidatans. L’aeroport Lleida-Alguaire, que s’ha començat a construir aquest estiu, ja serà operatiu l’any 2008. A banda de la capi-tal, també donarà servei als residents de les comar-ques de Ponent i les pròximes a l’Aragó, així com als turistes de l’esquí i de l’esport d’aventura.

Tant la pista de 2,5 km com l’àrea d’estacionament d’aeronaus poden acollir avions tipus Airbus amb capacitat per a més de 150 passatgers, o de tipus re-gional, amb capacitat de 70 o 80 places. Es preveu que en un futur cada any passin per l’aeroport 400.000 viatgers i 6.000 tones de mercaderies. També s’han adquirit gairebé tots els terrenys per construir l’aero-port de la Seu d’Urgell.

Creació de la societat Aeroports Públics de CatalunyaLa Generalitat està elaborant un pla d’aeroports i heliports per tal d’adaptar Catalunya a les noves necessitats aèries i alhora, ultima la Llei d’aeroports. D’altra banda, el Govern ha creat una nova societat per gestionar les infraestructures aeroportuàries que està impulsant –aeroports, aeròdroms i heliports– i que també servirà per assumir, de la millor manera possible, les que li siguin traspassades.

Actualment hi ha obert un procés de negociació amb l’administració de l’Estat per analitzar el traspàs dels aeroports de Girona, Reus i Sabadell a la Genera-litat. I pel que fa a l’aeroport del Prat, s’està estudiant quin serà el futur model de gestió i la participació que hi tindrà Catalunya.

Impuls als aeroports lleidatans

23

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2007InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

Societat i famíliaPrestacions per al manteniment de les necessitats bàsiques en favor de determinades persones. La quantia màxima per al 2007 és de 5.467,56 € anuals o 455,63 € mensuals (12 pagues).

Prestacions per a les despeses de la llar per a determinats col·lectius. Es destinen a les persones que, amb els seus ingressos, no poden atendre les despeses pròpies a l’hora de mantenir la llar, pel fet que el cònjuge o el familiar fins a segon grau de consanguinitat amb qui compartien despeses ha mort.

Prestacions complementàries per a les persones pensionistes de la modalitat no contributiva, per invalidesa o jubilació.

Relacions Institucionals i ParticipacióSubvencions per a la realització d’activitats de defensa i promoció dels drets humans.

Acció ruralAjuts per pal·liar danys catastròfics a conseqüència de fenòmens meteorològics.

Ajuts per fomentar mesures socioeconòmiques en relació amb l’activitat pesquera.

EmpresesPréstecs destinats a petites empreses de Catalunya per a inversions en prevenció de riscos laborals.

Línia d’avals per a cooperatives, no vinculades al cooperativisme agrari.

Estalvi d’energiaEs promou la renovació de calderes i escalfadors de més de 10 anys d’antiguitat. La quantia dels ajuts és de 60 € per renovar escalfadors i d’entre 100 i 400 € per a calderes, segons el tipus d’aparell.

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al 012.

Una exposició itinerant recorre des del setembre passat i durant l’any que ve diverses ciutats cata-lanes per tal de commemorar el 75è aniversari de l'Oficina de Turisme de Catalunya. Passat i present: 75è aniversari de l'Oficina de Turisme de Catalunya és una proposta poc convencional perquè ha nascut amb voluntat d'anar-se ampliant amb el suport de tots els protagonistes del sector i dels ciutadans. És per això que es fa una crida a la col·laboració de

tothom qui pugui aportar documentació relacionada amb el turisme català: cartells, imatges impresos, prospectes... (Truqueu al 93 484 95 51). La mos-tra va recalar en primer lloc a Barcelona, al Palau Robert, després es va poder visitar a Tortosa i a Tar-ragona, i fins al 20 de gener de 2008, serà a la Seu Vella de Lleida. Podeu consultar l'itinerari detallat de l'exposició i les conferències.+info: www.gencat.cat/diue/turisme/otc

Qui té cartells de la història del turisme a Catalunya?

Participeu-hi!

2

Gui

ade

lasa

lut

La targeta sanitària individual us obre la porta de tots elscentres de la xarxa sanitària pública de Catalunya recollits enaquesta Guia de la salut. Uns serveis pròxims per atendre-usamb bona qualitat i màxima professionalitat.

Una guia per a la salut

www.gencat.cat/catsalut

Atenció continuadaA la Guia de la salut s’hanressaltat els centres queofereixen una atenciócontinuada fora del’horari habitual delsCAP, sobretot a la nit i els dies festius.

Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran pàg. 4

Regió Sanitària Lleida pàg. 5

Regió Sanitària Camp de Tarragona pàg. 7

Regió Sanitària Terres de l’Ebre pàg. 10

Regió Sanitària Girona pàg. 11

Regió Sanitària Catalunya Central pàg. 14

Regió Sanitària Barcelona pàg. 17

Telèfon 061També podeu recórrer al telèfon 061, des d’on usremetran a un centre sanitari o bé us enviaran unprofessional sanitari a casa o, si cal, un transport pertraslladar-vos a un hospital.

A tots els centres d’atenció primària (CAP) –amb unshoraris cada vegada més amplis– podeu programarper telèfon les vostres visites. També us hi heud’adreçar quan necessiteu ser atesos per un problemade salut imprevist.

Els consultoris locals, també relacionats a la Guia dela salut, completen la xarxa de centres sanitaris méspròxims.

> Informeu-vos dels horaris i telèfons del vostre CAP.

> També podeu contactar amb el consultori local através del telèfon del CAP de referència.

© Generalitat de Catalunya. Departament de Salut · Edició: Servei Català de la Salut (CatSalut)

Realització: Hores extraordinàries · Fotografies: Ablestock, Ester Maqueda i Marta JordiIl·lustracions: www.pillet.org · Producció: EADOP · Dipòsit legal: B-XX.XXX-2007

3

Pla

inte

gral

d’ur

gènc

ies

deCa

talu

nya

2007

-200

8

Per a unavida saludable

És molt millor viuresense tabac, alcohol

ni drogues. No hi haconsum sense risc.

L’alimentació és important: ha de ser sana,variada, equilibrada i adequada a cadaedat.

Un estil de vida actiu téefectes positius, tant en elbenestar físic com en l’estatd’ànim.

Els professionals sanitaris (metges,infermeres, farmacèutics,fisioterapeutes...) són les personesde més confiança quan parlem desalut. L’automedicació no és gensaconsellable.

“Val més prevenir que curar” isobretot en aquesta època ambles malalties típiques de l’hivern.Les vacunes de la grip i la

pneumònia es recomanen a lespersones més grans de 60 anys

o a la població de risc (personesinternades, amb malalties pulmonars o cardíaquescròniques, diabètics, malalts renals...).

Els refredats i la grip no es curen amb medicaments, peròajuden a alleugerir-ne els símptomes (febre, mal de cap ialtres molèsties). Es recomana repòs, beure molts líquids iajudar a estovar les mucositats.

Informació sobre qualsevol tema relacionat ambla salut i els centres sanitaris.

Urgències dels hospitalsAdreceu-vos als serveis d’urgències dels hospitalsnomés quan considereu que es tracta d’una situaciórealment necessària.

4

Gui

ade

lasa

lut

Alt Urgell

CAP OlianaAtenció continuada: 24 hores

Girona, 825790 OlianaTel. 973 46 30 22

Consultoris localsAlinyà 973 37 00 87Coll de Nargó 973 38 35 52Fígols 973 38 31 00Ogern 973 46 27 79Organyà 973 38 20 99Peramola 973 47 02 72Tragó 973 38 70 45

CAP La Seu d’UrgellAtenció continuada: 24 hores

Pg. Joan Brudieu, 825700 La Seu d’UrgellTel. 973 35 04 70

Consultoris localsAdrall 973 38 70 45Alàs 973 36 06 45Arfa 973 38 70 45Arsèguel 973 38 40 92Bescaran 973 35 04 58Castellciutat 973 35 17 14Estamariu 973 35 14 57Montan de Tost 973 38 71 05Montellà i Martinet

973 51 51 32Montferrer 973 35 46 34Noves de Segre 973 38 73 21La Parròquia d’Hortó

973 38 70 45El Pla de Sant Tirs

973 38 70 45Sorribes 973 37 03 01Tuixén 973 37 00 39

Alta Ribagorça

CAP El Pont de SuertAtenció continuada: 24 hores.Tel. 973 69 10 85

Canaleta, s/n25520 El Pont de SuertTel. 973 69 11 59

Consultoris localsBarruera 973 69 40 25Boí 973 69 40 18Durro 973 69 41 69Erill la Vall 973 69 63 91Llesp 973 69 00 05Malpàs 973 69 00 05Senet 973 69 70 60Taüll 973 69 63 90Vilaller 973 69 70 60

Cerdanya

CAP Bellver de CerdanyaAtenció continuada amb un metge i una infermera localitzables, i urgències a l’Hospital de Puigcerdà

Av. Pere Sicart, 1 (Torre de Sant Josep)25720 Bellver de CerdanyaTel. 973 89 03 15

CAP PuigcerdàAtenció continuada: 24 hores

Pl. Santa Maria, 1 (Hospital de Puigcerdà)17520 PuigcerdàTel. 972 88 01 50

Consultoris localsAlp 972 89 03 81Bolvir 973 89 50 01Fontanals de Cerdanya

972 89 01 96Ger 972 89 41 08Guils de Cerdanya 972 88 00 16Llívia 972 14 62 13Meranges 972 88 00 54Prats i Sansor 972 89 05 94Prullans 973 51 02 55

Pallars Jussà

CAP Pobla de SegurAtenció continuada: 24 hores

Mare Güell, 125500 La Pobla de SegurTel. 973 68 13 23

Consultoris localsEspui 973 66 30 70La Pobleta de Bellveí

973 66 18 01Salàs de Pallars 973 67 61 63Senterada 973 66 17 79

CAP TrempAtenció continuada: 24 hores

Pl. Casimir Torrent, 225620 TrempTel. 973 65 01 10

Consultoris localsConques 973 66 43 96Figuerola d’Orcau 973 66 50 33Guàrdia de Tremp 973 65 17 95Isona 973 66 41 05Llimiana 973 65 07 73Orcau 973 66 40 08Palau de Noguera 973 65 00 05Puigcercós 973 65 00 05Sant Romà d’Abella

973 66 40 06Sant Salvador de Toló

973 66 41 00Suterranya 973 65 06 49Talarn 973 65 08 12Vilamitjana 973 65 26 26

Pallars Sobirà

CAP SortAtenció continuada: 24 hores.Tel. 973 62 01 63

Camí de la Cabanera, 125560 SortTel. 973 62 14 65

Consultoris localsAinet de Besan 973 62 43 34Alins 973 62 43 85Araós 973 62 43 18Àreu 973 62 44 05Espot 973 62 40 04Esterri d’Àneu 973 62 60 60Gerri de la Sal 973 66 20 08La Guingueta 973 62 65 55Lladorre 973 62 32 83Llavorsí 973 62 21 52Montcortés Peramea 973 66 20 58Rialp 973 62 14 56Ribera de Cardós 973 62 32 65Tavascan 973 62 30 98Tírvia 675 789 306

973 62 20 74

Val d’Aran

CAP VielhaAtenció continuada ambun metge i una infermera localitzables, i urgències a l’Espitau dera Val d’Aran

Espitau, s/n25530 Vielha e MijaranTel. 973 64 00 04

973 64 00 06

Consultoris localsArres 973 64 26 94Arties 973 64 28 47Bausen 973 64 82 29Es Bòrdes 973 64 20 39Bossòst 973 64 82 11Canejan 973 64 82 29Les 973 64 82 29Salardú 973 64 58 18Vilamòs 973 64 82 29

Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran

Cerdanya

Val d’Aran

PallarsSobirà

PallarsJussà

Alt Urgell

AltaRibagorça

Garrigues

CAP Les Borges BlanquesAtenció continuada: 24 hores

Sant Pere, 6325400 Les Borges BlanquesTel. 973 14 20 29

973 14 20 33Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsL’Albagés 973 14 20 29L’Albi 973 17 50 56Arbeca 973 16 03 75Castelldans 973 12 01 55Cervià de les Garrigues

973 17 81 24El Cogul 973 14 20 29L’Espluga Calba 973 14 20 29La Floresta 973 14 20 29Fulleda 973 14 20 29Juneda 973 15 02 21Els Omellons 973 14 20 29La Pobla de Cérvoles

973 14 20 29Tarrés 973 14 20 29El Vilosell 973 14 20 29Vinaixa 973 17 54 97

CAP La GranadellaAtenció continuada: 24 hores

La Pobla, 7425177 La GranadellaTel. 973 13 32 07

973 13 35 00 (urgències)Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsBellaguarda 973 12 40 46Bovera 973 13 35 12Granyena de les Garrigues

973 13 32 07Juncosa 973 12 80 90Llardecans 973 13 02 88El Soleràs 973 13 36 28Els Torms 973 13 32 07

Noguera

CAP Artesa de SegreAtenció continuada: 24 hores

Àngel Guimerà, 625730 Artesa de SegreTel. 973 40 21 96

973 40 00 11Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsAlentorn 973 40 21 96Alòs de Balaguer 973 40 21 96Baldomar 973 40 21 96Vilanova de Meià 973 41 50 08

CAP BalaguerAtenció continuada: 24 hores

Àngel Guimerà, 2225600 BalaguerTel. 973 44 77 14

973 44 60 28Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsÀger 973 45 50 13Agulló 973 44 77 14L’Ametlla del Montsec

973 44 77 14Les Avellanes 973 44 77 14Bellcaire d’Urgell 973 58 62 49Bellmunt d’Urgell 973 44 77 14Butsènit de Montgai

973 44 77 14Camarasa 973 42 03 41Castelló de Farfanya

973 42 81 33Cubells 973 44 77 14Foradada 973 44 77 14Gerb 973 44 77 14Menàrguens 973 18 02 13El Monestir de les Avellanes

973 44 77 14Montgai 973 43 01 07Os de Balaguer 973 43 80 03Penelles 973 61 04 43Rubió 973 44 77 14Sant Llorenç de Montgai

973 44 77 14Santa Linya 973 44 77 14La Sentiu de Sió 973 42 40 59Tartareu 973 44 77 14Térmens 973 18 11 81La Torre de Fluvià 973 44 77 14Torrelameu 973 19 06 97Vallfogona de Balaguer

973 43 20 55Vilamajor 973 45 50 13Vilanova de la Sal

CAP PontsAtenció continuada: 24 hores

Ctra. de Lleida, 325740 PontsTel. 973 46 10 00Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCabanabona 973 46 10 00Gualter 973 46 10 00Oliola 973 46 10 00Sanaüja 973 47 60 66Vilanova de l’Aguda

973 46 09 27

Pla d’Urgell

CAP MollerussaAtenció continuada: 24 hores

Ctra. de Miralcamp, s/n25230 MollerussaTel. 973 71 11 64

973 71 10 71Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsEls Alamús 973 19 91 89Els Arcs 973 71 11 64Barbens 973 71 80 38Bell-lloc d’Urgell 973 71 72 00Bellvís 973 71 61 29Castellnou de Seana

973 33 71 67Fondarella 973 71 17 90Golmés 973 71 27 99Ivars d’Urgell 973 58 06 50Linyola 973 71 43 24Miralcamp 973 60 08 00El Palau d’Anglesola

973 71 09 74El Poal 973 56 60 60Puiggròs 973 71 11 64Sidamon 973 71 11 64Torregrossa 973 17 03 56Vallverd 973 58 04 25Vilanova de Bellpuig

973 32 43 53Vila-sana 973 71 00 43

Segarra

CAP CerveraAtenció continuada: 24 hores

Av. Duran i Sampere, s/n25200 CerveraTel. 973 53 10 48

973 53 25 29Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsL’Ametlla de Segarra

973 53 10 48Bellmunt 973 53 10 48El Canós 973 53 10 48Castellnou d’Oluges

973 53 10 48Civit 973 53 10 48Estaràs 973 53 10 48Gramuntell 973 53 10 48Granyena de Segarra

973 53 10 48La Guàrdia Lada 973 53 10 48Hostafrancs 973 53 10 48

Montoliu de Segarra 973 53 10 48

Les Oluges 973 53 10 48Sant Antolí i Vilanova

973 54 01 00Sant Guim de Freixenet

973 55 64 64Sant Ramon 973 53 10 48Sedó 973 53 10 48Talavera 973 53 10 48Tarroja de Segarra 973 52 01 00Vilagrasseta 973 53 10 48

CAP GuissonaAtenció continuada: 24 hores

Rambla dels Segadors, 5725210 GuissonaTel. 973 55 12 00Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsBellveí 973 55 12 00Concabella 973 55 12 00Ivorra 973 55 12 00El Llor 973 55 12 00Massoteres 973 55 12 00Sant Guim de la Plana

973 55 12 00Torrefeta 973 55 12 00

Segrià

CAP AlcarràsAtenció continuada: 24 hores

Davant, s/n25180 AlcarràsTel. 973 79 57 25

973 79 16 35Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsSoses 973 79 75 04Torres de Segre 973 79 63 31

5

Pla

inte

gral

d’ur

gènc

ies

deCa

talu

nya

2007

-200

8

Garrigues

Segrià

Segarra

Noguera

Urgell

Plad’Urgell

Regió Sanitària Lleida

CAP AlmacellesAtenció continuada: 24 hores

Melcior de Guàrdia, s/n25100 AlmacellesTel. 973 74 20 20Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsGimenells 973 74 82 49El Pla de la Font 973 74 20 20Raimat 973 74 20 20Sucs 973 74 84 15

CAP AlmenarAtenció continuada: 24 hores

Escoles, s/n25126 AlmenarTel. 973 77 02 18

973 77 03 21Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsAlfarràs 973 76 11 36Algerri 973 77 02 18

973 77 03 21Alguaire 973 75 71 77Ivars de Noguera 973 77 02 18

973 77 03 21

CAP Balafià-Pardinyes-Secà de Sant Pere

Atenció continuada de 8 a 20 h (dilluns a divendres) i de 9 a 15 h (dissabtes). Fora d’aquesthorari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de Ferran

Av. Alcalde Recasens, s/n25005 LleidaTel. 973 23 06 35Cita prèvia 973 700 900

CAP Bordeta-MagranersAtenció continuada de 8 a 20 h (dilluns a divendres) i de 9 a 15 h (dissabtes). Fora d’aquesthorari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de Ferran

D’en Boqué, s/n25001 LleidaTel. 973 21 14 77

973 21 20 13Cita prèvia 973 700 900

CAP CappontAtenció continuada de 8 a 20 h (dilluns a divendres) i de 9 a 15 h (dissabtes). Fora d’aquesthorari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de Ferran

Marquès de Leganés, s/n25001 LleidaTel. 973 21 01 75

973 20 81 15Cita prèvia 973 700 900

EAP Lleida Rural Sud. Atenció continuada: 24 hores. Telèfons:973 21 01 75 (8-15 h)973 72 06 69 (15-22 h)973 14 20 29 (22-8 h i festius)

Consultoris localsAlbatàrrec 973 72 01 11

973 72 06 59Alcanó 973 13 62 04Alfés 973 13 60 05Artesa de Lleida 973 16 72 91Aspa 973 12 20 77Montoliu de Lleida 973 72 04 89Puigverd de Lleida 973 16 75 17Sarroca de Lleida 973 12 60 20Sudanell 973 25 82 14Sunyer 973 13 65 07Torrebesses 973 12 63 12

CAP EixampleAtenció continuada de 8 a 20 h(dilluns a divendres) i de 9 a 15 h (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de Ferran

Balmes, 425006 LleidaTel. 973 28 09 57Cita prèvia 973 700 900

CAP Rambla de Ferran Atenció continuada de 8 a 20 h(dilluns a divendres) i de 9 a 15 h (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de Ferran

Centre d’Urgències d’AtencióPrimària (CUAP) Rambla Ferran.De dilluns a divendres de 19 a 8 h, dissabtes de 15 a 8 h i festius 24 hores.Tel. 973 22 15 16

Rambla de Ferran, 4425007 LleidaTel. 973 72 53 80Cita prèvia 973 700 900

CAP Ronda 1Atenció continuada de 8 a 20 h(dilluns a divendres) i de 9 a 15 h (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de Ferran

Gran Passeig de Ronda, 3025003 LleidaTel. 973 28 15 67Cita prèvia 973 700 900

CAP Ronda 2Atenció continuada de 8 a 20 h(dilluns a divendres) i de 9 a 15 h (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de Ferran

Gran Passeig de Ronda, 52(baixos)25003 LleidaTel. 973 26 08 59Cita prèvia 973 700 900

CAP Ronda 3Atenció continuada de 8 a 20 h(dilluns a divendres) i de 9 a 15 h (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de Ferran

Ballester,925002 LleidaTel. 973 27 32 49Cita prèvia 973 700 900

CAP Santa MariaAtenció continuada de 8 a 20 h(dilluns a divendres). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CUAP Rambla de Ferran

Av. Alcalde Rovira Roure, 4425198 LleidaTel. 973 72 73 96Cita prèvia 973 700 900

EAP Lleida Rural Nord.Atenció continuada: 24 hores.Telèfons:973 14 20 29973 14 20 33

Consultoris localsAlbesa 973 18 60 08Alcoletge 973 19 60 40Alpicat 973 73 61 04Benavent de Segrià

973 77 75 80Corbins 973 19 10 06La Portella 973 18 62 20Rosselló 973 73 28 20Torrefarrera 973 75 00 28Torre-serona 973 75 03 47Vilanova de la Barca

973 19 12 03Vilanova de Segrià

973 77 75 23

CAP SeròsAtenció continuada: 24 hores

Ricard Vinyes, 825183 SeròsTel. 973 78 03 28Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsAitona 973 79 46 36Almatret 973 13 80 38La Granja d’Escarp 973 78 20 90Maials 973 13 05 03Massalcoreig 973 79 36 01

Urgell

CAP AgramuntAtenció continuada: 24 hores

Verge del Socor, s/n25310 AgramuntTel. 973 39 06 35

973 39 20 20Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsBellver d’Ossó 973 39 06 35Castellnou d’Ossó 973 39 06 35La Donzell 973 39 06 35Mafet 973 39 06 35Montclar 973 39 06 35Montfalcó d’Ossó 973 39 06 35Mont-roig 973 39 06 35Ossó de Sió 973 39 06 35Les Pallargues 973 39 06 35Pradell de Sió 973 39 06 35Preixens 973 39 06 35Puigverd d’Agramunt

973 39 06 35Les Ventoses 973 39 06 35

CAP BellpuigAtenció continuada: 24 hores

Diputació, s/n25250 BellpuigTel. 973 33 71 57Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsBelianes 973 33 11 60Llorenç de Rocafort 973 33 02 86Maldà 973 33 11 22Els Omells de na Gaia

973 33 71 57Preixana 973 32 10 37Rocafort de Vallbona

973 33 71 57Rocallaura 973 33 71 57Sant Martí de Maldà

973 33 10 96Seana 973 33 71 57Vallbona de les Monges

973 33 07 36

CAP TàrregaAtenció continuada: 24 hores

Salvador Espriu, s/n25300 TàrregaTel. 973 31 08 52

973 50 10 48 (urgències)Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsAltet 973 31 08 52Anglesola 973 30 82 54Castellserà 973 61 00 56Ciutadilla 973 30 32 46Claravalls 973 31 08 52La Figuerosa 973 31 08 52La Fuliola 973 57 06 97La Guàrdia 973 31 08 52Guimerà 973 30 35 10Mas de Bondia 973 31 08 52Montornès de Segarra

973 31 08 52Nalec 973 31 08 52Passarant 973 31 08 52Santa Maria de Montmagastrell

973 31 08 52El Talladell 973 31 08 52El Tarròs 973 31 08 52Tornabous 973 57 03 44Verdú 973 34 81 22Vilagrassa 973 31 08 52

6

Gui

ade

lasa

lut

Llei

da

Alt Camp

CAP AlcoverAtenció continuada de 21 a 8 h (de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius)

Fonts del Glorieta, s/n43460 AlcoverTel. 977 76 06 90

Consultoris localsEl Milà 977 63 73 97Mont-ral 977 76 01 49La Riba 977 87 63 62Vilaverd 977 87 60 70

CAP Doctor Sarró RosetAtenció continuada de 8 a 21 h (de dilluns a divendres) i de 8 a 15 h (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al Pius Hospital de Valls

Vallvera, 843800 VallsTel. 977 60 20 00Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsLa Masó 977 63 75 41Picamoixons (Valls) 977 60 38 13Vallmoll 977 63 74 06

CAP Vila-rodonaAtenció continuada de 8 a 22 h (tots els dies). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza mitjançant guàrdialocalitzable al telèfon977 63 94 13

Pl. Arbres, 743814 Vila-rodonaTel. 977 63 87 10Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsAlió 977 60 38 59Bràfim 977 62 01 05Cabra del Camp 977 63 12 92Figuerola del Camp

977 63 12 88La Joncosa de Montmell

977 68 92 10Masllorenç 977 62 82 98Montferri 977 62 04 78Nulles 977 61 23 94El Pla de Santa Maria

977 63 12 69Les Pobles 977 63 83 94El Pont d’Armentera

977 63 82 00Puigpelat 977 60 22 40Querol 977 63 82 88Renau 977 62 05 32Rodonyà 977 62 82 74Santes Creus 977 63 83 10Vilabella 977 62 03 47

Baix Camp

CAP Les Borges del CampAtenció continuada: 24 hores

Av. Font de les Escales, s/n43350 Les Borges del CampTel. 977 56 01 15Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsL’Aleixar 977 81 51 06Alforja 977 81 63 67Arbolí 977 81 60 14Maspujols 977 81 56 36Riudecols 977 56 03 55Vilaplana 977 81 51 39

CAP GimbernatAtenció continuada de 21 a 8 h (de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius)

Pl. Ajuntament, 443850 CambrilsTel. 977 36 30 74

Consultori localCasa del Mar 977 36 01 75

CAP L’Hospitalet de l’Infant

Atenció continuada de 21 a 8 h (de dilluns a divendres) i24 hores (dissabtes i festius)

Ctra. de Móra, 13-1543890 L’Hospitalet de l’InfantTel. 977 82 03 36

977 82 04 62

Consultoris localsMasriudoms 977 82 40 37Vandellòs 977 82 40 21

CAP Mont-roig del CampAtenció continuada: 24 hores

Dr. Segarra, 3243300 Mont-roig del CampTel. 977 83 78 77

Consultoris localsColldejou 977 83 72 87Miami Platja 977 81 08 58Pratdip 977 56 61 91Vilanova d’Escornalbou

977 83 75 19

CAP LlibertatAtenció continuada de 8 a 21 h (de dilluns a divendres) i de 8 a 15 h (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAC Ciutat de Reus del CAP Sant Pere

General Moragues, 5243201 ReusTel. 977 32 84 19Cita prèvia 977 77 85 05

Consultoris localsBarri Gaudí 977 33 40 78Castellvell del Camp

977 85 57 44Riera Miró 977 34 45 56Sant Josep Obrer 977 77 49 80

CAP Marià FortunyAtenció continuada de 21 a 8 h (de dilluns a divendres), de 15 a 8 h (dissabtes) i 24 hores (diumenges i festius) al CAC Ciutat de Reus del CAP Sant Pere

Astorga, s/n43205 ReusTel. 977 77 68 02

CAP Sant PereCAC Ciutat de Reus: 24 hores.Tel. 977 31 23 12

Camí de Riudoms, 53-5543202 ReusTel. 977 77 85 11 (Reus 1)

977 77 85 12 (Reus 2)Cita prèvia 977 77 85 05

CAP RiudomsAtenció continuada de 21 a 8 h (dilluns, dimarts, dimecres i divendres), de 14 a 8 h (dijous) i 24 hores (dissabtes i festius)

La Sardana, 343330 RiudomsTel. 977 85 04 40

Consultoris localsEls Arcs 977 36 95 72L’Argentera 977 83 40 70BotarellDuesaigües 977 83 40 85Montbrió del Camp 977 82 61 80Riudecanyes 977 83 40 50Vinyols 977 76 82 24

CAP La Selva del CampAtenció continuada de 21 a 8 h (de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius)

El Vilar, 243470 La Selva del CampTel. 977 84 57 17

Consultori localAlmoster 977 85 56 46

Concade Barberà

Priorat

TarragonèsBaixCamp

AltCamp

BaixPenedès

7

Pla

inte

gral

d’ur

gènc

ies

deCa

talu

nya

2007

-200

8

Regió Sanitària Camp de Tarragona

Baix Penedès

CAP L’ArboçAtenció continuada de 21 a 8.30 h (de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius)

Pl. Catalunya, 143720 L’ArboçTel. 977 67 15 88

Consultoris localsBanyeres del Penedès

977 67 17 12Llorenç del Penedès

977 67 75 14Sant Jaume dels Domenys

977 67 88 16

CAP CalafellAtenció continuada de 21 a 8.30 h (de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius)

Ctra. del Vendrell, s/n (al costat de la Creu Roja)43820 CalafellTel. 977 69 14 18

Consultori localSegur de Calafell 977 16 44 08

CAP Cunit(Pertany a la Regió SanitàriaBarcelona, pàg. 21)

CAP El VendrellAtenció continuada de 8.30 a 22 h (de dilluns a divendres). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza a l’Hospital del Vendrell, tel. 977 25 79 14

Transversal, s/n43700 El VendrellTel. 977 66 77 03

977 66 77 12

Consultoris localsAlbinyana 977 68 70 75Bellvei 977 66 19 18La Bisbal del Penedès

977 68 87 24Coma-ruga 977 68 35 86Les Peces 977 68 76 98Santa Oliva 977 67 95 50

Conca de Barberà

CAP MontblancAtenció continuada: 24 hores

Av. Jaume Llecha, s/n43400 MontblancTel. 977 86 00 89Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsBarberà de la Conca

977 88 72 94BelltallBlancafort 977 89 20 88L’Espluga de Francolí

977 87 04 56Forès 977 89 03 11Passanant 977 89 27 01Pira 977 88 72 57Rocafort de Queralt

977 89 80 04Sarral 977 89 01 26Solivella 977 89 21 01Vallclara 977 86 92 21Vilanova de Prades

977 86 90 56Vimbodí 977 87 83 86

CAP Santa Coloma de Queralt

Atenció continuada: 24 hores

Segarra, s/n43420 Santa Coloma de QueraltTel. 977 88 07 78

Consultoris localsConesa 977 89 80 01Savallà del Comtat

977 88 01 37Vallfogona de Riucorb

977 88 00 00

Priorat

CAP CornudellaAtenció continuada de 8 a21 h (de dilluns a dissabte).Fora d’aquest horari l’atenciócontinuada es realitza mitjançant guàrdia localitzable al telèfon 977 31 23 12

Comte de Rius, 1043360 Cornudella de MontsantTel. 977 82 10 62Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCapafonts 977 86 81 13Escaladei 977 82 71 12La Febró 977 86 83 33La Morera de Montsant

977 82 71 12Poboleda 977 82 70 37Prades 977 86 84 15Ulldemolins 977 56 15 53

CAP FalsetAtenció continuada: 24 hores

Urbanització TancatCarrer de les Torres, 143730 FalsetTel. 977 83 12 88Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsBellmunt del Priorat

977 83 02 01Cabacés 977 83 91 37Capçanes 977 17 81 82La Figuera 977 82 51 77Gratallops 977 83 91 69Els Guiamets 977 41 30 58El Lloar 977 82 50 54Marçà 977 17 81 86El Masroig 977 82 51 25El Molar 977 82 51 79Porrera 977 82 80 38Pradell de la Teixeta

977 82 80 04La Torre de Fontaubella

977 83 03 89Torroja del Priorat 977 83 93 49La Vilella Alta 977 83 94 24La Vilella Baixa 977 83 91 01

Tarragonès

CAP ConstantíAtenció continuada: 24 hores

Horts, 643120 ConstantíTel. 977 52 41 09Cita prèvia 902 111 444

CAP El MorellAtenció continuada: 24 hores

Av. Tarragona, s/n43760 El MorellTel. 977 84 00 15

977 84 23 36

Consultoris localsL’Argilaga 977 61 12 17Els Garidells 977 62 52 30Les Gunyoles 977 61 12 17Perafort 977 61 01 96Puigdelfí 977 61 01 96El Rourell 977 84 05 02La Secuita 977 61 12 17Vilallonga del Camp

977 84 23 28Vistabella 977 61 12 17

CAP SalouAtenció continuada: 24 hores

Carrilet, 1243840 SalouTel. 977 38 30 18

977 38 39 33

CAP BonavistaAtenció continuada de 8 a 20 h(de dilluns a divendres) i de 9 a17 h (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al SOU Bonavista

Carrer 7, 3643100 TarragonaTel. 977 52 94 97Cita prèvia 902 111 444

Consultori localLa Canonja 977 55 66 78

CAP Jaume IAtenció continuada de 8 a 21 h (de dilluns a divendres) i de 8 a 15 h (dissabtes). Fora d’aquesthorari l’atenció continuadaes realitza al CAC Ciutat de Tarragona del CAP Muralles

Jaume I, 45-4943005 TarragonaTel. 977 24 72 11Cita prèvia 902 111 444

8

Gui

ade

lasa

lut

Cam

pde

Tarr

agon

a

9

Pla

inte

gral

d’ur

gènc

ies

deCa

talu

nya

2007

-200

8

Cam

pde

Tarr

agon

a

CAP MurallesAtenció continuada al CAC Ciutat de Tarragona: de 20 a 8 h (de dilluns a divendres), des de les 15 h (dissabtes) i 24 hores (diumenges i festius)

Escultor Verderol, s/n43002 TarragonaTel. 977 24 94 04

CAP Nou TàrracoAtenció continuada de 8 a 21 h (de dilluns a divendres) i de 8 a 15 h (dissabtes). Fora d’aquesthorari l’atenció continuadaes realitza al CAC Ciutat de Tarragona del CAP Muralles

Dr. Mallafré i Guasch, 4(planta –1 de l’HospitalSociosanitari Francolí)43005 TarragonaTel. 977 22 18 71

CAP Sant Pere i Sant PauAtenció continuada de 8 a 20 h (de dilluns a divendres) i de 9 a 15 h (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAC Ciutat de Tarragona del CAP Muralles

Edifici del CAP (al costat delshabitatges de la Guàrdia Civil)43007 TarragonaTel. 977 20 12 12Cita prèvia 902 111 444

CAP Sant SalvadorAtenció continuada de 9 a 24 h (de dilluns a divendres i diumenges) i de 15 a 24 h (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAC Ciutat de Tarragona del CAP Muralles

Av. Sant Salvador, 114 bis43130 TarragonaTel. 977 52 34 10

977 52 39 19Cita prèvia 902 111 444

Consultori localEls Pallaresos 977 61 07 62

CAP Santa Tecla-LlevantAtenció continuada de 21 a 8 h (de dilluns a divendres), de 15 a 9 h (dissabtes) i 24 hores (diumenges i festius) al CAC Ciutat de Tarragona del CAP Muralles

Joan Fuster i Ortells, s/n43007 TarragonaTel. 977 25 80 05

Consultori localEl Catllar 977 65 36 75

CAP Torreforta-La GranjaAtenció continuada delSOU Torreforta: 24 hores

La Gomera, 1043006 TarragonaTel. 977 54 80 88Cita prèvia 902 111 444

CAP TorredembarraAtenció continuada de 21 a 8.30 h (de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius).Tel. 977 64 38 01

Onze de Setembre, s/n43830 TorredembarraTel. 977 64 38 09

Consultoris localsAltafulla 977 65 60 07Ardenya 977 65 55 55Bonastre 977 65 72 27Creixell 977 80 03 36La Nou de Gaià 977 65 57 10La Pobla de Montornès

977 64 85 31La Riera de Gaià 977 65 55 55Roda de Barà 977 65 75 14Salomó 977 62 90 11Vespella de Gaià 977 64 90 69

CAP Vila-secaAtenció continuada de 21 a 8.30 h (de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius)

Tarragona, 2243480 Vila-secaTel. 977 39 40 27

977 39 40 28

Consultoris localsLa Pineda 977 37 05 13La Plana 977 39 04 36

Baix Ebre

CAP L’AldeaAtenció continuada: 24 hores

Av. Catalunya, s/n43896 L’AldeaTel. 977 45 12 30

Consultoris localsL’Ampolla 977 46 06 01Camarles 977 47 05 61Els Lligallos 977 47 10 28

CAP L’Ametlla de MarAtenció continuada: 24 hores

Llibertat, 7043860 L’Ametlla de MarTel. 977 49 35 14

CAP DeltebreAtenció continuada: 24 hores

Esportiva, 16443580 DeltebreTel. 977 48 96 91

CAP El PerellóLluís Companys, 2043519 El PerellóTel. 977 49 02 13

CAP RoquetesPg. Canal, 1143520 RoquetesTel. 977 58 86 52

CAP Baix EbreAv. Colom, 16-2043500 TortosaTel. 977 50 26 38

Consultoris localsAldover 977 47 34 22Alfara de Carles 977 45 50 92Benifallet 977 46 22 12Jesús 977 50 32 11Mas de Barberans 977 73 92 00Paüls 977 49 23 94El Raval de Crist 977 50 39 65Els Reguers 977 47 40 89

CAP El TempleAtenció continuada: 24 hores.Tel. 977 51 07 51

Av. Generalitat, s/n (antiga Pl. Carrilet)43500 TortosaTel. 977 51 00 18

Consultoris localsBítem 977 59 67 64Camp Redó 977 59 75 98Tivenys 977 49 61 63

CAP XertaAtenció continuada: 24 hores

Martí i Martí, s/n43592 XertaTel. 977 47 38 16

Montsià

CAP AlcanarAtenció continuada: 24 hores

Càlig, 77 (cantonada amb Ronda del Remei)43530 AlcanarTel. 977 73 19 32

Consultori localLes Cases d’Alcanar

977 73 51 06

CAE Amposta. Serveid’Urgències del Montsià

Atenció continuada: 24 hores

Jardí, 18 (cantonada amb Jacint Verdaguer)43870 AmpostaTel. 977 70 00 10

977 70 00 50

CAP AmpostaAtenció continuada de 8 a 21 h (de dilluns a divendres). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAE Amposta. Servei d’Urgències del Montsià

Av. Catalunya, 243870 AmpostaTel. 977 70 28 90

977 70 48 77

Consultoris localsFreginals 977 57 27 53La Galera 977 71 87 88Godall 977 73 81 05Masdenverge 977 71 84 69Els Muntells 977 47 90 11

CAP Sant Carlesde la Ràpita

Atenció continuada: 24 hores

Av. Constitució, 6243540 Sant Carles de la RàpitaTel. 977 74 16 67

Consultori localEl Poblenou del Delta

977 74 22 04

CAP Sant Jaume d’EnvejaPl. Francesc Graupera, 89-9143877 Sant Jaume d’EnvejaTel. 977 46 84 82

CAP Santa BàrbaraMercè de Montserrat, s/n43570 Santa BàrbaraTel. 977 71 80 16

CAP La SéniaAtenció continuada: 24 hores

Pg. Clotada, 6043560 La SéniaTel. 977 57 09 03

CAP UlldeconaAtenció continuada: 24 hores

Maestrat, 143550 UlldeconaTel. 977 72 08 54

Consultoris localsEl CastellSant Joan del PasEls ValentinsLes Ventalles

Ribera d’Ebre

CAP FlixAtenció continuada: 24 hores

Major, 7643750 FlixTel. 977 41 22 08

Consultoris localsAscó 977 40 53 85La Bisbal de Falset 977 81 90 30Margalef 977 81 91 67La Palma d’Ebre 977 81 90 66Riba-roja d’Ebre 977 41 60 52La Torre de l’Espanyol

977 40 53 75Vinebre 977 40 58 07

CAP Móra d’EbreBenet i Messeguer, s/n43740 Móra d’EbreTel. 977 40 13 02Atenció continuada al CAP Móra la Nova

Consultoris localsBenissanet 977 40 76 69Darmós 977 41 83 13Garcia 977 40 27 16Ginestar 977 40 92 97Miravet 977 40 70 84Rasquera 977 40 91 45La Serra d’Almos 977 41 81 07Tivissa 977 41 81 11

CAP Móra la NovaAtenció continuada de 15 a 20 h (de dilluns a divendres) i de 8 a 20 h (dissabtes i festius). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza mitjançantguàrdia localitzable al telèfon 977 40 17 02

Francesc Macià, 5843770 Móra la NovaTel. 977 40 26 07

Terra Alta

CAP BateaAv. Terra Alta, 6243786 BateaTel. 977 43 03 18

CAP GandesaAtenció continuada: 24 hores

Ctra. Vilalba dels Arcs, s/n43780 GandesaTel. 977 42 12 45

Consultoris localsArnes 977 43 57 25Bot 977 42 81 16Caseres 977 43 19 44Corbera d’Ebre 977 42 13 03La Fatarella 977 41 37 60El Pinell de Brai 977 42 63 29La Pobla de Massaluca

977 43 97 24Prat de Comte 977 42 83 44Vilalba dels Arcs 977 43 80 25

CAP Horta de Sant JoanAv. Generalitat, 1443596 Horta de Sant JoanTel. 977 43 50 45

10

Gui

ade

lasa

lut

Regió Sanitària Terres de l’Ebre

Baix Ebre

Riberad’EbreTerra

Alta

Montsià

11

Pla

inte

gral

d’ur

gènc

ies

deCa

talu

nya

2007

-200

8

Alt Empordà

CAP BàscaraAtenció continuada: 24 hores

Pl. Catalunya, s/n17483 BàscaraTel. 972 56 06 28Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCamallera 972 79 41 40Garrigàs 972 56 82 77GarrigolesGaüsesPalau de Santa Eulàlia

972 56 80 78Pontós 972 55 16 81Sant Miquel de Fluvià

972 56 83 22Sant Mori 972 79 41 01SausVilaür Vilopriu

CAP CadaquésAtenció continuada: 24 hores

Nou, 6-1017488 CadaquésTel. 972 25 88 07

CAP Dr. Moisès BroggiAtenció continuada de 20 a 8 h (de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius)

Mossèn Salvador Jué i Pujolar, 117130 L’EscalaTel. 972 77 60 60

Consultoris localsAlbons 972 76 50 85L’Armentera 972 52 02 06Bellcaire d’Empordà

972 76 50 05Sant Pere Pescador

972 55 05 14Torroella de Fluvià

972 52 02 60Ventalló 972 79 30 53Viladamat 972 78 85 32Vilamacolum 972 52 02 60

CAP Ernest LluchAtenció continuada de 8 a 20 h(de dilluns a divendres).Fora d’aquest horari l’atenciócontinuada es realitza a l’Hospital de Figueres

Tramuntana, 217600 FigueresTel. 972 67 76 31Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsEl Far d’Empordà 972 51 11 08Figueres Sud 972 11 03 13Fortià 972 53 41 88Marca de l’Ham 972 51 40 55Riumors 972 53 42 72Vila-sacra 972 50 56 53

CAP Doctor SubirósAtenció continuada: 24 hores

Bosc de Trinxeria, 117700 La JonqueraTel. 972 55 45 67Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsAgullana 972 53 54 91Biure 972 52 92 91Boadella d’Empordà

972 56 91 26Capmany 972 54 91 18Cantallops 972 55 40 22Darnius 972 53 55 63Les Escaules 972 56 92 11Maçanet de Cabrenys

972 54 42 58Pont de Molins 972 52 92 50La Vajol 972 53 55 20

CAP LlançàAtenció continuada: 24 hores

Dolors Falcó, 1617490 LlançàTel. 972 12 20 10Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsColera 972 12 80 55Portbou 972 39 07 00El Port de la Selva 972 38 81 00La Selva de Mar 972 38 73 03

CAP PeraladaAtenció continuada de 15 a 8 h(de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius)

Toló, 3-517491 PeraladaTel. 972 53 85 87

Consultoris localsCabanes 972 51 00 67Espolla 972 56 38 15Garriguella 972 55 24 65Masarac 972 54 51 98Mollet de Peralada 972 54 51 97Pedret i Marzà 972 55 27 41Rabós 972 56 34 94Sant Climent Sescebes

972 54 50 59Vilabertran 972 51 07 51Vilajuïga 972 53 04 14Vilamaniscle 972 53 17 69Vilanova de la Muga

972 67 81 35Vilarnadal 972 56 34 34

Consultori local PortbouAtenció continuada de 8 a 15 h(de dilluns a divendres)

Pg. Sardana, 1117497 PortbouTel. 972 39 07 00

CAP RosesAtenció continuada: 24 hores

Ctra. de Mas Oliva, 2317480 RosesTel. 972 15 37 59Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCentre de Salut Castelló

d’Empúries 972 25 08 62Empuriabrava 972 45 38 75Palau-saverdera 972 55 20 98Pau 972 55 25 05

CAP VilafantAtenció continuada: 24 hores

Maria Torres, 8917740 VilafantTel. 972 51 43 49Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsAlbanyà 972 56 90 14Avinyonet de Puigventós

972 54 61 34Borrassà 972 52 50 37Cistella 972 54 61 09EspinavessaLladó 972 55 35 68Llers 972 52 84 05Navata 972 55 35 31Ordis 972 52 62 01Sant Llorenç de la Muga

972 56 93 37Santa Llogaia d’Àlguema

972 51 23 07Siurana 972 52 60 84TaravausTerrades 972 56 93 09Vilafant 972 54 69 36Vilamalla 972 52 61 89Vilanant 972 54 60 03

Baix Empordà

CAP La Bisbal d’EmpordàAtenció continuada de 21 a 8 h

Marcel Ralló, 1017100 La Bisbal d’EmpordàTel. 972 64 38 08Cita prèvia 902 077 972

Consultoris localsCorçà 972 63 05 63Cruïlles 972 64 05 73Foixà 972 76 92 14Fonteta 972 64 26 60Monells 972 64 01 24Palau-sator 972 63 42 59Parlavà 972 76 70 03Peratallada 972 63 40 05Rupià 972 76 92 74Sant Sadurní de l’Heura

972 64 05 41Ullastret 972 76 19 18Ultramort 972 76 91 61Vulpellac 972 64 55 46

CAP Dr. Josep Alsinai Bofill

Atenció continuada de 20 a 8 h(de dilluns a divendres) i24 hores (dissabtes i festius)

Àngel Guimerà, 617200 PalafrugellTel. 972 61 06 07Cita prèvia 902 077 972

Consultoris localsBegur 972 62 20 25Esclanyà 972 61 03 45Mont-ras 972 30 15 09Pals 972 63 70 24Regencós 972 61 13 69Torrent 972 61 16 67

Alt Empordà

BaixEmpordà

Ripollès

Selva

Pla del’Estany

Garrotxa

Gironès

Regió Sanitària Girona

BaixEmpordà

Ripollès

Selva

Pla del’Estany

Garrotxa

Gironès

CAP Catalina Cargol Atenció continuada de 21 a 8 ha l’Hospital de Palamós

Hospital, 17-19 (edifici Fleming)17230 PalamósTel. 972 60 06 16Cita prèvia 902 077 972

Consultoris localsCalonge 972 66 04 75Sant Antoni de Calonge

972 66 11 52Vall-llobrega 972 31 51 03

Consultori local Platja d’Aro

Atenció continuada: 24 hores

Eurocenter, 55-61, illa 4a17250 Platja d’AroTel. 972 81 62 13

CAP Sant Feliu de GuíxolsAtenció continuada: 24 hores

Comerç, 7417220 Sant Feliu de GuíxolsTel. 972 32 60 09Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCastell d’Aro 972 81 78 03Platja d’Aro 972 81 62 13Santa Cristina d’Aro

972 83 58 16

CAP Torroella de MontgríAtenció continuada de 20 a 8 h(de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius)

Dr. Molinas, s/n17257 Torroella de MontgríTel. 972 76 11 01Cita prèvia 902 077 972

Consultoris localsL’Estartit 972 75 00 63Gualta 972 76 08 09Jafre 972 76 82 25Serra de Daró 972 76 18 97La Tallada d’Empordà

972 78 05 60Verges 972 78 04 94

Garrotxa

CAP BesalúAtenció continuada: 24 hores

Prat de la Riba, 917850 BesalúTel. 972 59 05 73Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsArgelaguer 972 68 76 06Maià de Montcal 972 59 10 51Montagut 972 28 78 01Oix 972 28 71 70Sant Jaume de Llierca

972 68 70 39Tortellà 972 68 75 56

CAP GarrotxaAtenció continuada de 8 a 20 h (de dilluns a divendres).Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza a l’Hospital Sant Jaume d’Olot

Pg. Barcelona, 4217800 OlotTel. 972 26 19 16Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCan Blanc 972 27 60 64Les Preses 972 69 34 87Olot Nord 972 27 38 16Riudaura 972 26 44 22Santa Pau 972 68 02 64

CAP La Vall d’en BasAtenció continuada mitjançant guàrdia localitzable de dilluns a dijous: tel. 972 69 03 02.Divendres, dissabtes i festius:tel. 609 49 46 15

Dr. Turró, 2 (Pla de la Senyora)17176 Sant Esteve d’en BasTel. 972 69 03 02

Consultoris localsLa Pinya 972 26 85 66Les Planes d’Hostoles

972 44 81 12Sant Aniol de Finestres

972 44 31 31Sant Feliu de Pallerols

972 44 42 98Sant Privat d’en Bas

972 69 33 46

CAP Sant Joan les FontsAtenció continuada de 21 a8.30 h (de dilluns a divendres),des de les 14 h (dissabtes) i24 hores (diumenges i festius) al’Hospital Sant Jaume d’Olot

Jaume Balmes, 117857 Sant Joan les FontsTel. 972 29 08 36

Consultoris localsBegudà 972 29 12 32La Canya 972 29 20 89Castellfollit de la Roca

972 29 41 95

Gironès

CAP Cassà de la SelvaAtenció continuada de 21 a 8 h(de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius)

Bassegoda, 1117244 Cassà de la SelvaTel. 972 46 38 82

Consultoris localsCaldes de Malavella

972 47 01 09Llagostera 972 83 12 03Quart 972 46 87 15Riudellots de la Selva

972 47 75 29Sant Andreu Salou

972 46 30 37

CAP CelràAtenció continuada de 8 a 21 h (tots els dies de la setmana). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Güell de Girona.Tel. 972 24 37 37

Ctra. de Juià, 13517460 CelràTel. 972 49 25 00Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsBordils 972 49 11 77Flaçà 972 48 86 38Juià 972 49 06 55Madremanya 972 49 10 41La Pera 972 48 90 48Sant Joan de Mollet

972 48 81 25Sant Martí Vell 972 49 04 01

CAP Can Gibert del PlaAtenció continuada de 8 a 20 h (de dilluns a divendres). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Güell. Tel. 972 21 07 08

Sant Sebastià, 5017005 GironaTel. 972 24 53 50Cita prèvia 902 111 444

CAP Doctor Joan Vilaplana

Atenció continuada de 8 a 20 h. (tots els dies de la setmana). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Güell. Tel. 972 24 37 37

Modaguera Gran, 117007 GironaTel. 972 22 76 36Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCanet d’Adri 972 42 82 80Sant Gregori 972 42 90 52Sant Martí de Llémena

972 44 31 55

CAP GüellCentre d’especialitats iCAC Gironès: de 20 a 8 h(de dilluns a divendres) i 24hores (dissabtes i festius)

Mossèn Joan Pons, 617007 GironaTel. 972 21 07 08

CAP MontiliviAtenció continuada de 8 a 20 h (de dilluns a divendres). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Güell. Tel. 972 21 07 08

Castell de Solterra, 11-1717003 GironaTel. 972 22 52 84Cita prèvia 902 111 444

CAP Santa ClaraAtenció continuada de 8 a 20 h(de dilluns a divendres).Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Güell. Tel. 972 21 07 08

Santa Clara, 3317001 GironaTel. 972 20 00 12Cita prèvia 902 111 444

CAP Vila-rojaAtenció continuada: de 8 a 17 h(de dilluns a divendres). De 17a 20 h (de dilluns a divendres) al CAP Montilivi. A partir de les 20 h (dissabtes i festius) al CAP Güell. Tel. 972 21 07 08

Germans Lumière, 1117004 GironaTel. 972 20 48 30Cita prèvia 902 111 444

12

Gui

ade

lasa

lut

Giro

na

13

Pla

inte

gral

d’ur

gènc

ies

deCa

talu

nya

2007

-200

8

Giro

na

CAP SaltAtenció continuada de 8 a 21 h. (tots els dies de la setmana). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Güell de Girona.Tel. 972 24 37 37

Manuel de Falla, 34-3617190 SaltTel. 972 23 37 37

Consultoris localsAiguaviva 972 39 43 18Bescanó 972 44 25 70Estanyol 972 44 25 70Fornells de la Selva

972 47 68 02Montfullà 972 44 25 70Vilablareix 972 40 55 33Vilanna 972 44 25 70

CAP Sarrià de TerAtenció continuada de 8 a 21 h. (tots els dies de la setmana). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Güell de Girona.Tel. 972 24 37 37

Mossèn Cinto Verdaguer, 317840 Sarrià de TerTel. 972 17 07 42Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCervià de Ter 972 49 60 43Colomers 972 76 80 94Medinyà 972 49 82 55Pont Major 972 21 00 09Sant Jordi Desvalls

972 79 81 16Viladasens 972 49 62 63

Pla de l’Estany

CAP BanyolesAtenció continuada: 24 hores

Pl. Catalunya, 617820 BanyolesTel. 972 57 25 10Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCornellà del Terri 972 59 40 85Crespià 972 59 72 30Esponellà 972 59 70 68Fontcoberta 972 57 61 36Mieres 972 68 04 51Porqueres 972 57 63 59Sant Miquel de Campmajor

972 57 46 26Serinyà 972 59 32 56

Ripollès

CAP CampdevànolAtenció continuada de 20 a 8 h(de dilluns a divendres) i des deles 17 h (dissabtes) mitjançant guàrdia localitzable al telèfon 608 13 82 47

Pl. Anselm Clavé, 817530 CampdevànolTel. 972 73 00 62

Consultoris localsCampelles 972 72 72 73Gombrèn 972 71 21 50Pardines 972 72 70 27Planoles 972 73 60 60Queralbs 972 72 73 61Toses 972 73 63 92

CAP CamprodonAtenció continuada: 24 hores

Mossèn Jacint Verdaguer, 117867 CamprodonTel. 972 74 12 13Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsBeget 972 74 12 13Llanars 972 74 13 90Molló 972 13 01 29Sant Pau de Segúries

972 74 70 42Setcases 972 13 60 89Vilallonga de Ter 972 74 04 06

CAP Ribes de FreserAtenció continuada mitjançantguàrdia localitzable al telèfon608 13 82 47

Pg. Guimerà, 617534 Ribes de FreserTel. 972 72 77 09

CAP RipollèsAtenció continuada: 24 hores

Macià Bonaplata, 917500 RipollTel. 972 70 06 24Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsLes Llosses 972 70 19 01Ogassa 972 72 03 80Sant Joan de les Abadesses

972 72 12 30Vallfogona de Ripollès

972 70 19 09

Selva

CAP Dr. Ramon VinyesAtenció continuada de 21 a 8 h (de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius)

Girona, s/n (Jardins de Can Cendra)17160 AnglèsTel. 972 42 14 98

Consultoris localsAmer 972 43 01 28La Cellera de Ter 972 42 15 65Osor 972 44 60 00Sant Julià del Llor i Bonmatí

972 42 40 75

CAP ArbúciesAtenció continuada: 24 hores

Havana, s/n17401 ArbúciesTel. 972 16 22 10Cita prèvia 902 111 444

CAP BlanesAtenció continuada: 24 hores

Sebastià Llorens, 417300 BlanesTel. 972 33 13 50Cita prèvia 902 111 444

Consultori localBarri de la Plantera

972 35 90 80

CAP BredaAtenció continuada de 20 a 8.30 h (de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius)

Av. Verge de Montserrat, 1317400 BredaTel. 972 87 04 50

Consultoris localsMassanes 972 86 44 80Riells i Viabrea 972 87 14 24Sant Feliu de Buixalleu

972 86 40 18

CAP HostalricAtenció continuada: 24 hores

Major, 3217450 HostalricTel. 972 86 43 95

CAP Lloret de MarAtenció continuada de 20 a 8 h(de dilluns a divendres) i 24 hores (dissabtes i festius)

Av. Girona, 8-1017310 Lloret de MarTel. 972 37 29 09

CAP Lloret-FenalsAtenció continuada de 8 a 20 h (de dilluns a divendres). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Lloret de Mar

Cienfuegos, 1017310 Lloret de MarTel. 972 37 64 53

CAP Maçanet de la SelvaAtenció continuada de 8 a 20 h (de dilluns a divendres). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es fa al CAP Sils o al CAP Vidreres

Av. Sant Llorenç, 717412 Maçanet de la SelvaTel. 972 85 94 20Cita prèvia 902 111 444

CAP Sant Hilari SacalmAtenció continuada: 24 hores

Girona, s/n17403 Sant Hilari SacalmTel. 972 87 22 77Cita prèvia 902 111 444

CAP La SelvaAtenció continuada: 24 hores

Santa Bàrbara, 2517430 Santa Coloma de FarnersTel. 972 84 30 16Cita prèvia 902 111 444

Consultori localVilobí d’Onyar 972 47 41 12

CAP SilsAtenció continuada: 24 hores

Pg. Sant Cosme i Sant Damià, s/n17410 SilsTel. 972 16 84 92Cita prèvia 902 111 444

Consultori localRiudarenes 972 85 60 77

Consultori local Tossa de Mar

Atenció continuada de 8 a 20 h(de dilluns a divendres). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza mitjançantguàrdia localitzable al telèfon 972 34 01 35 (Policia Local)

Av. Catalunya, 1417320 Tossa de MarTel. 972 34 18 28

CAP VidreresAtenció continuada: 24 hores

Av. Costa Brava, 27217411 VidreresTel. 972 85 01 56Cita prèvia 902 111 444

Anoia

CAP CalafAtenció continuada: 24 hores.Tel. 061

Ctra. Llarga, s/n08280 CalafTel. 93 869 87 79Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsArdèvol (Pinós) 93 869 87 79Biosca 93 869 87 79Castellfollit de Riubregós

93 869 87 79 La Molsosa 93 869 87 79Els Prats de Rei 93 869 87 79Pujalt 93 869 87 79Sant Martí Sesgueioles

93 869 87 79 Sant Pere Sallavinera

93 869 87 79 Torà 93 869 87 79

CAP CapelladesAtenció continuada: 24 hores.Tel. 061

Torrenova, 1808786 CapelladesTel. 93 801 16 91Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsLa Torre de Claramunt

93 801 16 91 Vallbona d’Anoia 93 801 16 91

CAP AnoiaAtenció continuada: 24 hores.Tel. 061

Pg. Mossèn Jacint Verdaguer, 17008700 IgualadaTel. 93 805 35 00 (urbà)

93 805 61 04 (rural)Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsArgençola 93 805 61 04Barri de Fàtima 93 805 35 00Barri de Sant Pere (Òdena)

93 805 61 04Carme 93 805 61 04Castellolí 93 805 61 04Copons 93 805 61 04L’Espelt (Òdena) 93 805 61 04Jorba 93 805 61 04La Llacuna 93 805 61 04Montmaneu 93 805 61 04Òdena 93 805 61 04Orpí 93 809 61 04La Pobla de Claramunt

93 805 61 04Sant Martí de Tous

93 809 63 30

CAP Masquefa(Pertany a la Regió SanitàriaBarcelona, pàg. 18)

CAP PieraAtenció continuada: 24 hores.Tel. 061

Piereta, 3208784 PieraTel. 93 778 94 10Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsEl Bedorc 93 778 94 10Ca n’Aguilera 93 778 94 10Can Canals 93 778 94 10Els Hostalets de Pierola

93 778 94 10 Sant Jaume Sesoliveres

93 778 94 10

CAP Santa Margarida de Montbui

Atenció continuada: 24 hores.Tel. 061

La Fàbrica, 908710 Santa Margarida de MontbuiTel. 93 801 73 00Cita prèvia 902 111 444

CAP Vilanova del CamíAtenció continuada: 24 hores.Tel. 061

Onze de Setembre, 208788 Vilanova del CamíTel. 93 805 30 92Cita prèvia 902 111 444

Bages

CAP ArtésAtenció continuada: 24 hores

Arquitecte Gaudí, 7608271 ArtésTel. 93 820 20 60Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsAvinyó 93 838 88 55Calders 93 830 80 93 Monistrol de Calders

93 839 90 85Sant Feliu Sasserra

93 881 91 54Santa Maria d’Oló

93 838 52 00

CAP BalsarenyAtenció continuada: 24 hores.Tel. 639 81 75 95 (de 20 a 8 h, laborables, i 24 hores, festius)

Pl. Roc Garcia, s/n08660 BalsarenyTel. 93 839 61 27Cita prèvia 902 111 444

CAP CardonaAtenció continuada: 24 hores

Mossèn Joan Riba, 108261 CardonaTel. 93 869 24 50

93 868 62 86Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsLa Coromina 93 869 28 56Montmajor 93 824 60 00

CAP Castellbell i el VilarAtenció continuada: 24 hores

Rosa d’Abril, s/n08296 Castellbell i el VilarTel. 93 828 20 80

CAP Castellterçol Atenció continuada: 24 hores

Ctra. de Castellcir, s/n08183 CastellterçolTel. 93 866 63 50Cita prèvia 902 111 444

CAP BagesPer obres al centre, tant l’atenciód’especialitats com la d’urgències(de 17 a 8 h, de dilluns a dissabte, i 24 hores festius) es realitzaran a la planta baixadel Centre Hospitalari

Soler i Marc, 608240 ManresaTel. 93 874 81 78Cita prèvia 902 111 444

93 874 84 16

CAP Les Bases de Manresa

Atenció continuada de 21 a 8 h (de dilluns a dissabte). Caps de setmana i festius, 24 hores al Centre Hospitalari

Creu Guixera, 5108243 ManresaTel. 93 877 22 22

CAP Plaça Catalunya (Lepant)

Atenció continuada de 21 a 8 h (de dilluns a dissabte).Cap de setmana i festius, 24 hores al Centre Hospitalari

Lepant, 708242 ManresaTel. 93 873 86 00Cita prèvia 902 111 444

14

Gui

ade

lasa

lut

Regió Sanitària Catalunya Central

Solsonès

Bages

Berguedà

Osona

Anoia

15

Pla

inte

gral

d’ur

gènc

ies

deCa

talu

nya

2007

-200

8

Cat

alun

yaC

entr

al

CAP Sagrada Família(Foneria)

Atenció continuada de 21 a 8 h (de dilluns a dissabte).Caps de setmana i festius,24 hores al Centre Hospitalari

Foneria, 2 (a final d’any, a SantCristòfol, 34)08243 ManresaTel. 93 874 78 13Cita prèvia 902 111 444

CAP Sant AndreuAtenció continuada de 21 a 8 h (de dilluns a dissabte).Caps de setmana i festius, 24 hores al Centre Hospitalari

Remei de Dalt, 8-1408241 ManresaTel. 93 874 41 00

Consultoris localsEl Calvet 93 835 40 00Castellfollit del Boix

93 874 41 0Maians 93 874 41 00Sant Salvador de Guardiola

93 835 82 05El Xup 93 872 93 06

CAP MoiàAtenció continuada: 24 hores

Pl. Hospital, s/n08180 MoiàTel. 93 830 03 43Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCastellcir 93 866 81 51L’Estany 93 830 30 30Sant Quirze Safaja

93 866 03 68

CAP Monistrol de Montserrat

Atenció continuada: 24 hores

Manresa, 408691 Monistrol de MontserratTel. 93 828 40 40Cita prèvia 902 111 444

Consultori localRellinars 93 834 50 00

CAP NavarclesAtenció continuada: 24 hores. Tel. 629 31 35 53

Fortià i Solà, 208270 NavarclesTel. 93 831 00 30Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsMura 93 831 72 26Talamanca 93 827 04 37

CAP NavàsAtenció continuada: 24 hores.Tel. 608 74 71 07 (de 20 a 8 h, laborables, i 24 hores, festius)

Pau Duarri, 3608670 NavàsTel. 93 839 03 33Cita prèvia 902 111 444

CAP SallentAtenció continuada: 24 hores

Josep Potelles, 908650 SallentTel. 93 837 21 20Cita prèvia 902 111 444

CAP Sant Fruitós de Bages

Atenció continuada: 24 hores. Tel. 629 313 553

Av. Bertrand i Serra, 808272 Sant Fruitós de BagesTel. 93 876 09 12Cita prèvia 902 111 444

CAP Sant Joan de Vilatorrada

Atenció continuada: 24 hores

Av. Torrent Canigó, 208250 Sant Joan de VilatorradaTel. 93 872 67 50Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsAguilar de Segarra

93 836 62 02Camps 93 872 67 50Canet de Fals 93 872 67 50Fals 93 872 67 50Fonollosa 93 836 61 55Rajadell 93 836 80 26

CAP Sant Vicenç de Castellet

Atenció continuada: 24 hores

Cardener, s/n08295 Sant Vicenç de CastelletTel. 93 833 17 32Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCastellgalí 93 833 06 52El Pont de Vilomara

i Rocafort 93 831 75 52

CAP SantpedorAtenció continuada: 24 hores. Tel. 629 313 553

Pl. Pau, 108251 SantpedorTel. 93 832 11 33Cita prèvia 902 111 444

CAP SúriaAtenció continuada: 24 hores

Ernest Solvay, 908260 SúriaTel. 93 869 60 86Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCallús 93 836 01 06Valls-Palà 93 869 64 05

CAP VacarissesAtenció continuada: 24 hores

Salvador Badia, s/n08233 VacarissesTel. 93 828 02 74Cita prèvia 902 111 444 (Pertany a la comarca del VallèsOccidental)

Berguedà

CAP BerguedàAtenció continuada: 24 hores

Quim Serra, 108600 BergaTel. 93 821 27 44Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsAvià 93 823 03 31Borredà 93 823 90 91Cercs 93 824 85 27La Nou de Berguedà

93 825 90 00La Rodonella 93 824 85 52Sant Corneli 93 824 83 20Sant Jordi 93 824 86 51Vilada 93 823 83 27

CAP GironellaAtenció continuada: 24 hores

Pl. Campanals, s/n08680 GironellaTel. 93 825 03 21Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCasserres 93 823 43 05Olvan 93 822 86 19Cal Rosal 93 822 19 99

CAP Guardiola de Berguedà

Atenció continuada: 24 hores.Tel. 608 59 11 33

Estació, 408694 Guardiola de BerguedàTel. 93 822 71 72Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsBagà 93 824 45 00Castellar de n’Hug

93 825 70 10Gósol 973 37 02 01Massaners 93 825 80 80La Pobla de Lillet 93 823 60 06Saldes 93 825 80 36Sant Julià de Cerdanyola

93 822 76 78Tarradelles 93 824 45 55Vallcebre 93 822 71 02

CAP Puig-reigAtenció continuada: 24 hores

Pau Casals, 108692 Puig-reigTel. 93 829 00 19Cita prèvia 902 111 444

Osona

CAP BalenyàAtenció continuada: 24 hores.Tel. 639 38 23 23

Major, 4608550 BalenyàTel. 93 889 83 21

CAP CentellesAtenció continuada: 24 hores.Tel. 686 93 73 64

Pla del Mestre, 708540 CentellesTel. 93 881 04 85

Consultori localSant Martí de Centelles

93 844 05 00

CAP ManlleuAtenció continuada: 24 hores

Castellot, 1708560 ManlleuTel. 93 850 64 84Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCantonigròs 93 856 52 83Rupit i Pruit 93 852 21 37Santa Maria de Corcó

93 856 82 78Tavertet 93 856 82 78

CAP Olost de LluçanèsAtenció continuada: 24 hores. Tel. 93 856 05 00

Girona, 108516 Olost de LluçanèsTel. 93 888 04 08

CAP Prats de LluçanèsAtenció continuada: 24 hores.Tel. 93 856 05 00

Av. Pompeu Fabra, 808513 Prats de LluçanèsTel. 93 856 02 51

Consultoris localsLluçà 93 855 40 62Oristà 93 812 80 06Perafita 93 853 02 04Santa Creu de Jutglar

93 888 04 08La Torre d’Oristà 93 888 00 97

CAP Roda de TerAtenció continuada: 24 hores.Tel. 93 850 64 84

Sant Sebastià, 1108510 Roda de TerTel. 93 854 04 52Cita prèvia 902 111 444

CAP Sant Bartomeu del Grau

Atenció continuada: 24 hores.Tel. 93 856 05 00

Ponent, s/n08519 Sant Bartomeu del GrauTel. 93 888 93 62

CAP Sant Hipòlit de Voltregà

Atenció continuada: 24 hores

Vinya, 508512 Sant Hipòlit de VoltregàTel. 93 857 09 87Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsLa Gleva 93 850 27 76Orís 93 859 02 47Santa Cecília de Voltregà

93 850 2108Vinyoles d’Orís 93 850 48 45

CAP Sant Quirzede Besora

Atenció continuada: 24 hores

Pg. Ter, 2108580 Sant Quirze de BesoraTel. 93 852 90 54

Consultoris localsAlpens 93 857 80 75Montesquiu 93 852 90 68Sant Agustí de Lluçanès

93 852 70 01Sant Boi de Lluçanès

93 852 70 79Santa Maria de Besora

93 855 09 76Sobremunt 93 852 70 71Vidrà 93 855 12 55

CAP Santa Eugènia de Berga

Atenció continuada: 24 hores

Escoles, 108507 Santa Eugènia de BergaTel. 93 885 45 56Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCalldetenes 93 889 04 64Espinelves 93 884 90 26Folgueroles 93 812 23 33Sant Julià de Vilatorta

93 812 22 33Taradell 93 880 02 93Viladrau 93 884 94 02Vilanova de Sau 93 884 70 06

CAP TonaAtenció continuada: 24 hores

Joan Maragall, 40-4808551 TonaTel. 93 887 11 62

Consultoris localsCollsuspina 93 830 03 76Sant Miquel (Seva)

93 884 10 84Seva 93 884 10 84

CAP TorellóAtenció continuada: 24 hores

Av. Pompeu Fabra, 808570 TorellóTel. 93 850 48 41Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsBorgonyà 93 850 51 30Sant Pere de Torelló

93 858 42 77Sant Vicenç de Torelló

93 859 19 57

CAP OsonaAtenció continuada de 9 a 20 h (de dilluns a divendres) i de 9 a 17 h (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza a l’Hospital General de Vic: tel. 93 889 11 11

Pl. Divina Pastora, 608500 VicTel. 93 889 02 22Cita prèvia 902 111 444

Consultori localGurb 93 886 99 22

CAP El RemeiAtenció continuada de 9 a 20 h (de dilluns a divendres) i de 9 a 17 h (dissabtes). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza a l’Hospital General de Vic: tel. 93 889 11 11

Ptge. Pla del Remei, 10-1208500 VicTel. 93 883 34 43

Consultori localSanta Eulàlia de Riuprimer

93 883 34 43

Solsonès

CAP SolsonèsAtenció continuada: 24 hores. Tel. 973 48 14 14

Pl. Guitart, 125280 SolsonaTel. 973 48 11 72Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCambrils (Odèn) 973 48 90 01La Coma i la Pedra

973 49 23 78Navès 973 48 25 53Sant Llorenç de Morunys

973 49 25 10

16

Gui

ade

lasa

lut

Cat

alun

yaC

entr

al

17

Pla

inte

gral

d’ur

gènc

ies

deCa

talu

nya

2007

-200

8

Alt Penedès

CAP GelidaPg. Circumval·lació, 4108790 GelidaTel. 93 779 23 62

93 779 26 69Atenció continuadaal CAP Martorell

CAP Sant Llorenç d’Hortons

Catalunya, 2508791 Sant Llorenç d’HortonsTel. 93 771 71 11Atenció continuada al CAP Martorell

CAP Sant Sadurní d’AnoiaAtenció continuada: 24 hores

Av. Gelida, s/n08770 Sant Sadurní d’AnoiaTel. 93 818 30 52Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsCabrera d’Igualada

93 774 90 17Mediona 93 898 53 02Sant Pere de Riudebitlles

93 899 70 15Sant Quintí de Mediona

93 899 82 30Torrelavit 93 899 59 77

CAP Els MonjosPg. Fluvial, s/n08730 Santa Margarida i els MonjosTel. 93 818 67 48Atenció continuada al CAP Alt Penedès

CAP Alt PenedèsAtenció continuada de 17 a 9 h(de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius)

Pl. Penedès, 108720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 891 54 00

93 817 10 51 (rural)93 891 54 02 (Vilafranca)

Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsLes Cabanyes 93 892 38 58Les Cabòries (Avinyonet del

Penedès) 93 897 08 29Font-rubí 93 897 92 61La Granada 93 897 51 23Les Gunyoles (Avinyonet del

Penedès)Isidre Bages (Ordal-Subirats)

93 817 90 86Les Masuques (Castellet i la

Gornal) 93 818 62 36Moja (Olèrdola) 93 817 03 63La Múnia (Castellví de la Marca)

93 891 90 75

Olesa de Bonesvalls 93 898 43 08

Pacs del Penedès 93 890 11 82

El Pla del Penedès 93 898 90 69

Pontons 93 898 70 28Puigdàlber 93 898 90 61Ranxos de Bonany (Querol)

93 897 12 11La Ràpita (Santa Margarida i els

Monjos) 93 818 67 48Sant Cugat Sesgarrigues

93 897 03 63Sant Marçal (Castellet i la Gornal)

977 67 03 26Sant Martí Sarroca

93 899 13 80Sant Miquel d’Olèrdola (Olèrdola)

93 890 35 02Sant Pau d’Ordal (Subirats)

93 899 33 61Sant Pere Molanta (Olèrdola)

93 892 07 49Santa Fe del Penedès

93 897 46 07Torrelles de Foix 93 897 15 56Torrelletes (Castellet i la Gornal)

977 67 19 03Vilobí del Penedès

93 897 83 87

Baix Llobregat

CAP AbreraAtenció continuada de 20 a 22 h (de dilluns a divendres) i de 10a 12 h (dissabtes i festius). Tel. 93 770 25 61.Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAP Esparreguera

Manresa, 1508630 AbreraTel. 93 770 25 61

Consultori localSanta Maria de Vilalba

93 770 74 06

CAP Can BouAv. Ciutat de Màlaga, 18-2208860 CastelldefelsTel. 93 665 56 59Atenció continuada al CAP El Castell

CAP El CastellAtenció continuada dede 20 a 9 h (de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius). Tel. 93 636 03 52

Guillermo Marconi, s/n08860 CastelldefelsTel. 93 636 66 60Cita prèvia 902 111 444

CAP Corbera de LlobregatAtenció continuada: 24 hores

Buenos Aires, 908757 Corbera de LlobregatTel. 93 650 53 01

93 650 16 18 (nits i festius)

Consultori localLa Palma de Cervelló

93 672 08 05

CAP Can MoritzMossèn Andreu, 1308940 Cornellà de LlobregatTel. 93 471 45 12Atenció continuada al CAP Sant Ildefons

CAP Cornellà de Llobregat

Bellaterra, 4108940 Cornellà de LlobregatTel. 93 471 10 00Atenció continuada al CAP Sant Ildefons

CAP Doctor Martí i JuliàAv. Baix Llobregat, 17 (cantonadaamb Miquel de Roncalí)08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 475 12 90Atenció continuada al CAP Sant Ildefons

Consultoris localsAlmeda 93 470 93 79

93 377 08 89Fontsanta 93 474 40 02

CAP Sant IldefonsCentre d’urgènciesd’atenció primària (CUAP): 24 hores. Tel. 93 471 16 88

Av. República Argentina, s/n(cantonada amb Sant Ildefons)08940 Cornellà de LlobregatTel. 93 471 20 00

93 471 17 92

CAP EsparregueraAtenció continuada: 24 hores

Via del Mil·lenari, s/n08292 EsparregueraTel. 93 770 81 00

Consultoris localsEl Bruc 93 777 07 59Collbató 93 771 01 31

Maresme

VallèsOriental

VallèsOccidental

BarcelonèsBaix

Llobregat

Garraf

Alt Penedès

Regió Sanitària Barcelona

CAP BòbilaPl. Bòbila, s/n08950 Esplugues de LlobregatTel. 93 473 31 02

93 473 86 4393 473 15 69

EAP Pubilla CasesTel. 93 473 24 60Atenció continuada al CAP La Florida (pàg. 21)

EAP Esplugues de Llobregat Tel. 93 473 31 02Atenció continuada al CAP Lluís Millet

CAP Lluís MilletAtenció continuada de 20 a 9 h (de dilluns a dissabte) i 24 hores(festius). Tel. 93 470 29 29

Lluís Millet, 2-408950 Esplugues de LlobregatTel. 93 470 02 97

CAP Dr. Bartomeu Fabrés Anglada

Riera de les Parets, 708850 GavàTel. 93 638 32 40Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada al CAP Gavà 1

Consultori localGavà Mar 93 633 29 16

CAP Gavà 1Atenció continuada de 20 a 9 h (de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius). Tel. 93 647 21 77

Riera de Sant Llorenç, s/n08850 GavàTel. 93 638 32 00

Consultori localBegues 93 639 08 51

CAP MartorellAtenció continuada: 24 hores. Tel. 93 775 51 03

Av. Mancomunitats Comarcals, 908760 MartorellTel. 93 775 19 65

Consultori localMartorell Vila 93 775 19 51

CAP Torrent dels Llops Puig del Ravell, 1008760 MartorellTel. 93 776 69 68

CAP MasquefaEscoles, s/n08783 MasquefaTel. 93 772 64 34(Pertany a la comarca de l’Anoia)

CAP Molins de ReiAtenció continuada: 24 hores. Tel. 93 680 28 76

Esperanto, s/n08750 Molins de ReiTel. 93 668 77 11Cita prèvia 93 567 09 99

Consultori localEl Papiol 93 673 15 35

(cita prèvia 93 567 09 99)

CAP Olesa de MontserratAtenció continuada de 20 a 8 h (de dilluns a divendres), des de les 14 h (dissabtes) i 24 hores (diumenges i festius)

Lluís Puigjaner, 2208640 Olesa de MontserratTel. 93 778 47 27

CAP PallejàAtenció continuada de 20 a 24 h(de dilluns a divendres) i de 9 a11 h (dissabtes i festius). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza al CAPSant Andreu de la Barca

Pl. Jacint Verdaguer, s/n08780 PallejàTel. 93 663 06 67

CAP 17 de SetembreEmpúries, s/n08820 El Prat de LlobregatTel. 93 379 54 22

93 370 65 52Cita prèvia d’adults

93 478 13 32Atenció continuada al CAP Ramona Via

CAP Doctor Pujol i Capsada

Riu Anoia, 1908820 El Prat de LlobregatTel. 93 479 16 70

93 479 16 71Atenció continuada al CAP Ramona Via

CAP Ramona ViaAtenció continuada de 20 a 9 h(de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius)

Av. Montserrat, 2408820 El Prat de LlobregatTel. 93 370 41 01

93 479 29 31

CAP Sant Andreu de la Barca

Centre d’urgènciesd’atenció primària (CUAP):24 hores. Tel. 93 653 00 99

Av. Constitució, s/n08740 Sant Andreu de la BarcaTel. 93 653 00 99

Consultori localLa Solana 93 635 66 51

CAP Camps BlancsPl. Euskadi, s/n08830 Sant Boi de LlobregatTel. 93 652 91 30Atenció continuada al CAP Montclar

CAP Molí NouTorre Molí Nou, s/nCiutat Cooperativa08830 Sant Boi de LlobregatTel. 93 654 33 00Atenció continuada al CAP Montclar

Consultoris localsLa Colònia Güell 93 640 29 03Santa Coloma de Cervelló

93 645 08 45

CAP MontclarAtenció continuada de 20 a 9 h (de dilluns a dissabte) i 24 hores(festius). Tel. 93 640 16 80

Pi i Margall, 11508830 Sant Boi de LlobregatTel. 93 652 91 16Cita prèvia 902 111 444

CAP VinyetsRonda Sant Ramon, 18708830 Sant Boi de LlobregatTel. 93 652 50 13Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuadaal CAP Montclar

CAP Sant EsteveSesrovires

Vila, 208635 Sant Esteve SesroviresTel. 93 771 34 43Atenció continuadaal CAP Martorell

Consultoris localsLa Beguda Alta 93 771 71 11Castellví de Rosanes

93 776 57 15Urbanització El Maset

93 772 64 34

CAP El PlaAtenció continuada: 24 hores

Pl. Felip Alcántara Arellano, 308980 Sant Feliu de LlobregatTel. 93 685 46 67

CAP RamblaRambla Marquesa deCastellbell, 98-10008980 Sant Feliu de LlobregatTel. 93 666 23 13Atenció continuada al CAP El Pla

CAP Les PlanesAtenció continuada de 20 a 9 h (de dilluns a dissabte) i 24 hores(festius). Tel. 93 477 51 53

Av. Barcelona, 6208970 Sant Joan DespíTel. 93 477 51 51

CAP VerdaguerCreu d’en Muntaner, s/n08970 Sant Joan DespíTel. 93 373 56 53

93 373 14 80Atenció continuada al CAP Les Planes

CAP Sant Just DesvernAv. Indústria, s/n08960 Sant Just DesvernTel. 93 470 06 89Atenció continuada al CAP Lluís Millet

CAP Vila VellaCtra. de Sant Boi, 10808620 Sant Vicenç dels HortsTel. 93 672 45 69Cita prèvia 902 111 444

Consultori localTorrelles de Llobregat

93 689 09 81

CAP El SerratAtenció continuada: 24 hores

Ctra. de Sant Boi, 59-6108620 Sant Vicenç dels HortsEl 19 de desembre està previstal’obertura d’aquest centre de salutd’alta resolució (CSAR)

CAP ValliranaAtenció continuada: 24 hores

Joan Capri, 708759 ValliranaTel. 93 683 39 38

93 683 29 19

Consultori localCervelló 93 684 14 66

CAP Maria BernadesAv. Verge de Montserrat, 124-12608840 ViladecansTel. 93 647 41 55Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada al CAP Gavà 1(laborables i nits de festius) i alCAP Mas Font de Viladecans(festius en horari diürn)

CAP Mas Font de Viladecans

Atenció continuada de 9 a 20 h (diumenges i festius). Tel. 93 647 21 77. Laborables, atenció continuada al CAP Gavà 1

Ptge. Marina, 2-408840 ViladecansTel. 93 647 21 77Cita prèvia 902 111 444

Consultori localSant Climent de Llobregat

93 637 11 12

18

Gui

ade

lasa

lut

Bar

celo

na

19

Pla

inte

gral

d’ur

gènc

ies

deCa

talu

nya

2007

-200

8

Bar

celo

na

Barcelonès

BADALONA

CAP Apenins-MontigalàApenins, s/n08917 BadalonaTel. 93 395 17 79

93 462 86 33Atenció continuada de 20 a 22 h(de dilluns a divendres), de 17 a22 h (dissabtes) i de 8 a 22 h(diumenges) al CAP Nova Lloreda.De 22 a 8 h, a l’HospitalMunicipal de Badalona

CAP Bufalà-CanyetAv. Martí i Pujol, 521-52708915 BadalonaTel. 93 497 05 05Cita prèvia 93 462 86 33Atenció continuada al CAP Doctor Robert

CAP Doctor RobertAtenció continuada (accés per Juli Garreta, s/n) de 17 a 9 h (de dilluns a dissabte) i 24 hores (diumenges i festius)

Pl. Medicina, s/n, 2a08911 BadalonaTel. 93 389 25 55Cita prèvia 93 462 86 33

CAP LlefiàCtra. Antiga de València, s/n(davant Pl. Trafalgar)08913 BadalonaTel. 93 399 14 60Cita prèvia 93 462 86 33 Atenció continuada al CAP Doctor Robert

CAP Morera PomarPere III, 1-708915 BadalonaTel. 93 462 52 00Atenció continuada al CAP Doctor Robert

CAP Nova LloredaAtenció continuada de 20 a 22 h (de dilluns a divendres), de 17 a 22 h (dissabtes) i de 8 a 22 h (diumenges). Fora d’aquest horari l’atenció continuada es realitza a l’Hospital Municipal de Badalona

Av. Catalunya, 62-6408917 BadalonaTel. 93 460 39 00

CAP La Riera de BadalonaRiera Matamoros, 208911 BadalonaTel. 93 389 06 95Atenció continuada al CAP Doctor Robert

CAP La SalutPg. Encants, s/n08914 BadalonaTel. 93 460 79 00Cita prèvia 93 462 86 33 Atenció continuada al CAP Doctor Robert

CAP Sant RocVélez Rubio, s/n (cantonada amb Motril)08913 BadalonaTel. 93 398 31 61Cita prèvia 93 462 86 33Atenció continuada al CAP Doctor Robert o al CAP Doctor Barraquer

BARCELONA

Ciutat Vella

CAP BarcelonetaPg. Marítim, 25(Hospital del Mar, edifici B)08003 BarcelonaTel. 93 221 37 83

93 221 39 07

CAP Casc AnticRec Comtal, 2408003 BarcelonaTel. 93 310 14 21Cita prèvia 902 111 444

CAP Doctor Lluís SayéTorres i Amat, 808001 BarcelonaTel. 93 301 25 32

93 301 27 0593 317 12 17

CAP DrassanesAv. Drassanes, 17-2108001 BarcelonaTel. 93 329 44 95Cita prèvia 902 111 444

CAP GòticPassatge de la Pau, 108001 BarcelonaTel. 93 343 61 40

93 342 55 49

Centre PeracampsAtenció continuada: 24 hores

Av. Drassanes, 13-1508001 BarcelonaTel. 93 441 06 00

Eixample

CAP Carles IMarina, 16808013 BarcelonaTel. 93 231 77 05

CAP EixampleRosselló, 16108036 BarcelonaTel. 93 227 98 00

93 227 98 05

CAP MansoCentre d’urgències d’atencióprimària (CUAP) Barcelona Esquerra: 24 hores.Tel. 93 423 08 13

Manso, 1908015 BarcelonaTel. 93 325 28 00

93 425 58 0193 327 05 50 (vacunes)

CAP Passeig de Sant JoanPg. Sant Joan, 2008010 BarcelonaTel. 93 232 97 67

93 232 93 89

CAP Roger de FlorAtenció continuada nomésdurant el PIUC, de l’1 de desembre al 31 de març, de 21 a 24 h (de dilluns a divendres), de 20 a 24 h (dissabtes) i de 8 a 24 h (diumenges)

Roger de Flor, 194-19608013 BarcelonaTel. 902 500 179

CAP Sagrada FamíliaCòrsega, 64308025 BarcelonaTel. 93 507 25 80

Dispensari Carrer ValènciaAtenció continuada de 9 a 21.30 h (de dilluns a divendres). Durant el PIUC, de l’1 de desembre al 31 de març, també dissabtes i festius de 9.30 a 20.30 h

València, 18408011 BarcelonaTel. 93 227 93 00

Gràcia

CAP LarrardTravessera de Dalt, 7908024 BarcelonaTel. 902 011 040

CAP Pare ClaretSant Antoni Maria Claret, 19-2308037 BarcelonaTel. 93 208 25 70

93 208 23 75 (atenciódomiciliària)

CAP VallcarcaEdifici Pedraforca.Parc Sanitari Pere VirgiliAv. Vallcarca, 169-20508023 BarcelonaTel. 93 259 44 22

Servei d’Urgències de l’Hospital de l’Esperança

Atenció continuada: 24 hores

Sant Josep de la Muntanya, 1208024 BarcelonaTel. 93 367 41 00

Horta-Guinardó

CAP El CarmelMurtra, 13008032 BarcelonaTel. 93 357 18 53

CAP HortaLisboa, s/n08032 BarcelonaTel. 93 407 27 68

93 407 27 7093 407 27 63 (Ginecologia)

Cita prèvia 902 111 444

CAP SanllehyAv. Mare de Déu de Montserrat, 16-1808024 BarcelonaTel. 93 285 37 92

93 285 37 90Cita prèvia 902 111 444

CAP Sant RafaelPg. Vall d’Hebron, 107-11708035 BarcelonaTel. 93 428 95 41

93 428 95 40Cita prèvia 902 111 444

CAP SardenyaSardenya, 46608025 BarcelonaTel. 93 567 43 80

Les Corts

CAP Les CortsMejía Lequerica, s/n (edifici Helios)08028 BarcelonaTel. 93 227 55 90

93 227 55 99

CAP MontnegreMontnegre, 8-1208029 BarcelonaTel. 93 363 29 65

93 495 58 85

Nou Barris

CAP ChafarinasChafarinas, 2-808033 BarcelonaTel. 93 354 22 22Cita prèvia 902 111 444

CAP Ciutat MeridianaAtenció continuada de 20 a 8 h(de dilluns a divendres), de 17 a 8 h (dissabtes) i 24 hores (festius)

Sant Feliu de Codines, s/n08033 BarcelonaTel. 93 350 88 89Cita prèvia 902 111 444

CAP GuineuetaAtenció continuada de 20 a 8 h(de dilluns a divendres), de 17 a 8 h (dissabtes) i 24 hores (festius)

Pg. Valldaura, 13508042 BarcelonaTel. 93 274 95 34Cita prèvia 902 111 444

CAP Rio de JaneiroAtenció continuada només durant el PIUC, de l’1 de desembre al 31 de març, de 20 a 24 h (de dilluns a divendres), de 17 a 24 h (dissabtes) i de 8 a 24 h (diumenges i festius)

Av. Rio de Janeiro, 83-9108016 BarcelonaTel. 93 276 99 00Cita prèvia 902 111 444

CAP RoquetesGarigliano, 23-2708042 BarcelonaTel. 93 276 80 68

CAP TuróCadí, 58-6208031 BarcelonaTel. 93 407 40 55Cita prèvia 902 111 444

Sant Andreu

CAP Bon PastorAtenció continuada de 20 a 24 h (de dilluns a divendres), de 17 a 24 h (dissabtes) i de 8 a 24 h (festius)

Mollerussa, s/n08030 BarcelonaTel. 93 345 87 91Cita prèvia 902 111 444

CAP La SagreraGarcilaso, 1-908027 BarcelonaTel. 93 243 25 27

93 340 63 98Cita prèvia 902 111 444

CAP Sant AndreuAtenció continuada de 20 a 8 h(de dilluns a divendres),de 17 a 8 h (dissabtes) i 24 hores (festius)

Av. Meridiana, 42808030 BarcelonaTel. 93 274 54 90

93 274 54 9193 274 54 9393 274 54 96

CAP Via BarcinoAtenció continuada de 20 a 8 h(de dilluns a divendres), de 17 a 8 h (dissabtes) i 24 hores (festius)

Via Barcino, 7508033 BarcelonaTel. 93 274 13 76

93 274 14 07Cita prèvia 902 111 444

Sant Martí

CAP BesòsAlfons el Magnànim, 5708019 BarcelonaTel. 93 278 82 35Cita prèvia 902 111 444

CAP El ClotConcilio de Trento, 2508018 BarcelonaTel. 93 303 73 01Cita prèvia 902 111 444

CAP Passeig de MaragallAtenció continuada només durant el PIUC, de l’1 de desembre al 31 de març, de 20 a 24 h (de dilluns a divendres) i de 8 a 24 h (dissabtes i festius)

Pg. Maragall, 52-5408041 BarcelonaTel. 93 446 57 57Cita prèvia 902 111 444

CAP La PauPere Vergés, 308020 BarcelonaTel. 93 278 86 60Cita prèvia 902 111 444

CAP PoblenouAtenció continuada de 20 a 8 h(de dilluns a divendres), de 17 a 8 h (dissabtes) i 24 hores (festius)

Lope de Vega, 13808005 BarcelonaTel. 93 433 77 09

93 433 77 00Cita prèvia 902 111 444

CAP Ramon TurróRamon Turró, 337-33908005 BarcelonaTel. 93 446 57 00

93 446 57 02 (atenció a domicili)

Cita prèvia 93 446 57 02

CAP Sant MartíPl. Infància, s/n (cantonadaamb Fluvià)08020 BarcelonaTel. 93 307 08 12

93 307 83 1893 307 07 66

Cita prèvia 902 111 444

CAP Vila OlímpicaJoan Miró, 1708005 BarcelonaTel. 93 221 37 85

Sants-Montjuïc

CAP Bordeta-MagòriaCorral, s/n08014 BarcelonaTel. 93 431 65 70

93 298 16 91

CAP Carreras CandiCarreras Candi, 99-10108028 BarcelonaTel. 93 431 00 39

93 432 16 89

CAP Consell de CentConsell de Cent, 2608014 BarcelonaTel. 93 423 59 35

93 425 10 98

CAP Doctor Carles RibasAtenció continuada de 20 a 24 h (de dilluns a divendres),de 17 a 24 h (dissabtes) i de 8 a 24 h (festius)

Foc, s/n08038 BarcelonaTel. 93 223 07 10

93 495 58 85

CAP La MarinaAmnistia Internacional, 8-1408038 BarcelonaTel. 93 298 88 50

CAP NumànciaAtenció continuada només durant el PIUC, de l’1 de desembre al 31 de març, de 20 a 8 h (de dilluns a divendres), de 17 a 8 h(dissabtes) i 24 hores (festius)

Numància, 2308029 BarcelonaTel. 93 322 70 61

CAP Poble Sec-Les HortesNou de la Rambla, 17708004 BarcelonaTel. 93 324 91 00

CAP Sants Vapor Vell, 44-4608028 BarcelonaTel. 93 491 51 97

93 491 52 5793 495 58 85

Sarrià-Sant Gervasi

CAP AdriàVallmajor, 3408006 BarcelonaTel. 93 241 38 20

93 209 02 6093 200 41 35

CAP Les PlanesPg. Solé i Pla, 16-18, local 108017 BarcelonaTel. 93 280 56 32

(de 8 a 13.30 h)93 204 22 88 (tardes i dissabtes)

CAP Sant GervasiEdifici Garbí.Parc Sanitari Pere VirgiliEsteve Terradas, 30 08023 BarcelonaTel. 93 259 44 11

93 259 40 00 (PSPV)

CAP SarriàBonaplata, 54-5808034 BarcelonaTel. 93 204 22 88

CAP VallvidreraReis Catòlics, 208017 BarcelonaTel. 93 406 84 53

(de 8 a 13.30 h)93 204 22 88 (tardes i dissabtes)

20

Gui

ade

lasa

lut

Bar

celo

na

21

Pla

inte

gral

d’ur

gènc

ies

deCa

talu

nya

2007

-200

8

Bar

celo

na

Servei d’Urgències de la Clínica Plató Fundació Privada

Atenció continuada: 24 hores

Plató, 2108006 BarcelonaTel. 93 306 99 00

L’HOSPITALET DE LLOBREGAT

CAP Amadeu TornerAmadeu Torner, 6308902 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 336 97 44

93 263 47 85 (especialistes)Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Just Oliveras

CAP BellvitgeErmita, s/n08907 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 336 96 78Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Just Oliveras

CAP Bòbila (EAP Pubilla Casas)

(Pertany a la comarca del BaixLlobregat, pàg. 18)

CAP Can SerraAv. Can Serra, s/n, bloc A08906 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 437 15 68Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Just Oliveras

CAP CollblancCreu Roja, 1808904 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 447 07 80Atenció continuada al CAP Florida

CAP FloridaAtenció continuada de 19 a 9 h(de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius)

Parc dels Ocellets, s/n08905 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 447 10 80Cita prèvia 902 111 444

CAP GornalAv. Carmen Amaya, 37-3908902 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 336 51 14

93 336 51 63Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Just Oliveras

CAP Just OliverasAtenció continuada: 24 hores (tel. 93 261 02 52, EAP Centre, i 93 261 00 01, EAP Sant Josep)

Rambla Just Oliveras, 5008901 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 261 02 52

93 261 00 33Cita prèvia 902 111 444

CAP Mossèn CintoVerdaguer

Mossèn Jacint Verdaguer, 4-608902 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 432 95 72Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Just Oliveras

CAP Rambla MarinaRambla Marina, 264-28008907 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 264 38 40Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Just Oliveras

CAP Ronda de la TorrassaRonda de la Torrassa, 151-15308903 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 447 07 20

93 449 72 19 (Ginecologia)Atenció continuada al CAP Florida

CAP SanfeliuEmigrant, 21-2508906 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 261 09 08Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Just Oliveras

SANT ADRIÀ DE BESÒS

CAP Doctor BarraquerAtenció continuada de 17 a 9 h(de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius)

Pl. Doctor Trueta, s/n08930 Sant Adrià de BesòsTel. 93 462 26 61

93 381 78 11Cita prèvia 93 462 86 33

CAP La MinaAtenció continuada: 24 hores

Mar, s/n08930 Sant Adrià de BesòsTel. 93 381 15 93

93 381 14 16

SANTA COLOMA DE GRAMENET

CAP Doctor Vilaseca (Can Mariner)

Sant Carles, 79 (entrada per Pl. Catalunya)08921 Santa Coloma de GramenetTel. 93 466 64 53Cita prèvia 93 462 86 00Atenció continuada al CAP SantaColoma de Gramenet

CAP El FondoMossèn Jacint Verdaguer, 11808923 Santa Coloma de GramenetTel. 93 468 15 64Cita prèvia 93 462 86 00Atenció continuada al CAP SantaColoma de Gramenet

CAP LlatíPerú, 60-6208921 Santa Coloma de GramenetTel. 93 468 51 90 Cita prèvia 93 462 86 00Atenció continuada al CAP SantaColoma de Gramenet

CAP Santa Coloma de Gramenet

Atenció continuada de 17 a 9 h(de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius)

Major, 49-5308921 Santa Coloma de GramenetTel. 93 466 20 96Cita prèvia 93 462 86 00

CAP Santa RosaElcano, 2008923 Santa Coloma de GramenetTel. 93 466 57 30Cita prèvia 93 462 86 00Atenció continuada al CAP SantaColoma de Gramenet

CAP SinguerlínSantiago Rusiñol, 64-6808924 Santa Coloma de GramenetTel. 93 468 58 00 (informació

i atenció domiciliària)Cita prèvia 93 462 86 00Atenció continuada al CAP SantaColoma de Gramenet

Garraf

CAP CanyellesRomangué, s/n08811 CanyellesTel. 93 897 31 51Atenció continuada al CAP Roquetes

CAP CubellesAtenció continuada: 24 hores

Joan XXIII, s/n08880 CubellesTel. 93 895 38 24Cita prèvia 902 111 444

CAP CunitOnofre Llopis, 1143881 CunitTel. 977 67 63 32Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Cubelles(Pertany a la comarca del BaixPenedès)

CAP RoquetesAtenció continuada: 24 hores

Av. Catalunya, 908810 Sant Pere de RibesTel. 93 814 51 82Cita prèvia 902 111 444

Consultori localOlivella 93 896 80 92

CAP Sant Pere de RibesAntoni M. Claret, 3-508810 Sant Pere de RibesTel. 93 896 26 86Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al CAP Roquetes

CAP SitgesAtenció continuada: 24 hores

Camí dels Capellans, s/n(cantonada amb Barrachina)08870 SitgesTel. 93 894 75 78Cita prèvia 902 111 444

CAP Jaume IManuel Marquès, s/n08800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 22 00Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al Serveid’Urgències de l’Hospital Sant Antoni Abat(Rambla Sant Josep, 21-23;tel. 93 893 16 16; de 17 a 9 h, de dilluns a dissabte, i 24 hores, festius)

22

Gui

ade

lasa

lut

Bar

celo

na

CAP Sant JoanJardí, 10608800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 815 97 54Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada al Serveid’Urgències de l’Hospital Sant Antoni Abat(Rambla Sant Josep, 21-23;tel. 93 893 16 16; de 17 a 9 h, de dilluns a dissabte, i 24 hores, festius)

Maresme

CAP Arenys de MarAtenció continuada: 24 hores

Av. Auterive, s/n08350 Arenys de MarTel. 93 795 80 74Cita prèvia 902 111 444

Consultori localArenys de Munt 93 795 15 23

CAP Dr. Gonçal Calvo i Queraltó

Atenció continuada de 21 a 8 h(de dilluns a divendres), des deles 17 h (dissabtes) i 24 hores (diumenges i festius)

Joan Fusté Ortells, 108310 ArgentonaTel. 93 756 10 92

Consultoris localsCan Massuet (l’Esmeralda)

93 791 61 73Canyamars 93 795 52 24Dosrius (Centre) 93 791 90 84Òrrius 93 756 10 92Sant Miquel del Cros

93 757 47 52

CAP CalellaAtenció continuada de 20 a 8 h a l’Hospital Comarcal Sant Jaume de Calella

Sant Jaume, 209-21708370 CalellaTel. 93 766 59 50

CAP Canet de MarCosta de l’Hospital, s/n08360 Canet de MarTel. 93 795 68 67Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsSant Cebrià de Vallalta

93 763 14 75Sant Iscle de Vallalta

93 794 60 89Sant Pol 93 760 09 09

CAP Dr. Josep Torner i Fors

Atenció continuada de 21 a 8 h(de dilluns a divendres), des deles 17 h (dissabtes) i 24 hores (diumenges i festius)

Av. Costa Brava, s/n (cantonadaamb Riera)08380 Malgrat de MarTel. 93 761 95 00

Consultori localPalafolls 93 762 04 53

CAP El MasnouAtenció continuada: 24 hores

Sant Miquel, 12508320 El MasnouTel. 93 555 74 11Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsAlella 93 555 03 54Teià 93 540 12 03

CAP Cirera MolinsRonda Frederic Mistral, s/n08304 MataróTel. 93 757 55 54Atenció continuada alCAP El Maresme

CAP El MaresmeAtenció continuada: de 17 a 9 h(de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius)

Camí del Mig, 3508303 MataróTel. 93 799 94 47 (medicina

general i pediatria)93 741 51 91 (atencióespecialitzada)

Cita prèvia 902 111 444

CAP Mataró CentreCamí Ral, 208-21008301 MataróTel. 93 755 51 90Atenció continuada alCAP El Maresme

CAP La Riera de MataróLa Riera, 708302 MataróTel. 93 755 05 19Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada alCAP El Maresme

CAP Rocafonda-PalauRonda Pintor Rafael Estrany, 2408304 MataróTel. 93 755 62 07Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada alCAP El Maresme

CAP Ronda CerdanyaVallès, 37 (cantonada amb el carrer de La Granja)08303 MataróTel. 93 741 57 85Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada alCAP El Maresme

CAP Ronda PrimRonda Prim, 3508302 MataróTel. 93 757 87 50Cita prèvia 902 111 444Atenció continuada alCAP El Maresme

CAP MontgatAtenció continuada de 22 a 8 h al’Hospital Municipal de Badalona

Sant Antoni Maria Claret, s/n08390 MontgatTel. 93 469 49 30

Consultori localTiana 93 465 17 21

CAP Pineda de MarAtenció continuada: 24 hores

Tarragona, 4908397 Pineda de MarTel. 93 767 16 47Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsEl Poblenou 93 769 15 98Santa Susanna 93 767 81 39

CAP Premià de MarAtenció continuada: 24 hores

La Plaça, 9308330 Premià de MarTel. 93 754 77 11Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsBarri Cotet 93 752 44 54Barri el Remei 93 752 34 03Premià de Dalt (Nucli)

93 752 48 84

CAP Sant Andreu de Llavaneres

Atenció continuada: 24 hores

Pg. Jaume Brutau, 208392 Sant Andreude LlavaneresTel. 93 792 87 07

Consultoris localsCaldes d’Estrac 93 791 33 37Montalparc 93 791 29 00Sant Vicenç de Montalt

93 791 11 09

CAP TorderaAtenció continuada: 24 hores

Sant Ramon, 4208399 TorderaTel. 93 764 11 38Cita prèvia 902 111 444

Consultori localFogars de la Selva

93 764 40 25

CAP Vilassar de DaltAtenció continuada: 24 hores

Plaça de la Vila, 808339 Vilassar de DaltTel. 93 750 88 64Cita prèvia 902 111 444

Consultori localCabrils 93 750 74 10

CAP Dr. GuillermoMasriera i Guardiola

Atenció continuada: 24 hores

Santa Maria, 59-7908340 Vilassar de MarTel. 93 754 06 42

Consultoris localsCabrera de Mar 93 754 04 42Pla de l’Avellà 93 759 78 36

Vallès Occidental

CAP Badia del VallèsAtenció continuada del ServeiEspecial d’Urgències de 17 a 9 h (de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius). Tel. 93 719 26 01

Bètica, s/n08214 Badia del VallèsTel. 93 719 26 00

CAP Barberà del VallèsVerge de l’Assumpció, s/n(cantonada amb Pintor Murillo)08210 Barberà del VallèsTel. 93 719 25 40Atenció continuada al CAP Badia del Vallès

CAP Castellar del VallèsAtenció continuada de 20.30 a 8.30 h (de dilluns a divendres), de 17 a 8.30 h (dissabtes) i 24 hores (festius)

Ripollet, 3008211 Castellar del VallèsTel. 93 747 11 11Cita prèvia 93 728 44 44

23

Pla

inte

gral

d’ur

gènc

ies

deCa

talu

nya

2007

-200

8

Bar

celo

na

CAP CastellbisbalAtenció continuada de 20 a 8 h(de dilluns a divendres) i 24hores (festius)

Av. Pau Casals, 1208755 CastellbisbalTel. 93 772 03 56

CAP CanaletesPg. d’Horta, 1708290 Cerdanyola del VallèsTel. 93 591 07 40Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Cerdanyola-Ripollet

Consultori localCAP Fontetes 93 594 44 70

CAP Cerdanyola del Vallès-Serraparera

Av. Diagonal, s/n08290 Cerdanyola del VallèsTel. 93 580 63 63Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Cerdanyola-Ripollet

CAP FontetesPl. Velázquez Pineda, s/n08290 Cerdanyola del VallèsTel. 93 594 44 70Atenció continuada al CAP Cerdanyola-Ripollet

CAP Les Indianes (Montcada i Reixac)

Camí de la Font Freda, s/n08110 Montcada i ReixacTel. 93 575 26 01Cita prèvia 902 111 444

CAP Montcada i ReixacAtenció continuada: 24 hores

Pg. Jaume I, s/n08110 Montcada i ReixacTel. 93 575 05 44

CAP PalauCan Cortès, s/n08184 Palau-solità i PlegamansTel. 93 864 98 98Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP SantaPerpètua de Mogoda

CAP PolinyàLa Rosa, 208213 PolinyàTel. 93 713 00 42Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP SantaPerpètua de Mogoda

CAP Cerdanyola-RipolletCentre d’urgències d’atencióprimària (CUAP): de 17 a 9 h (dedilluns a dissabte) i 24 hores (festius). Tel. 93 594 22 16. A partir de l’1 de gener es posarà en marxa el CUAP les 24 hores, tot l’any

Ctra. N-150 (encreuament amb Tarragona)08291 RipolletTel. 93 594 21 11

CAP RipolletCasanovas, 408291 RipolletTel. 93 594 64 20Atenció continuada al CAP Cerdanyola-Ripollet

CAP Anton de BorjaEdison, s/n (cantonada amb Marconi)08191 RubíTel. 93 588 45 55Atenció continuada al CAP Mútua Rubí

CAP Mútua RubíAtenció continuada de 20 a 8 h(de dilluns a divendres), des deles 17 h (dissabtes) i 24 hores (diumenges i festius)

Prat de la Riba, 20-2208191 RubíTel. 93 586 67 00

CAP Ca n’OriacAtenció continuada de 20.30 a8.30 h (de dilluns a divendres),de 17 a 8.30 h (dissabtes) i 24hores (festius)

Pg. Sant Bernat, 2208207 SabadellTel. 93 723 37 13Cita prèvia 93 728 44 44

CAP Can RullLluís Companys, s/n08206 SabadellTel. 93 724 79 20Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

CAP CentrePl. Joan Oliu, 908201 SabadellTel. 93 725 65 85Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

CAP ConcòrdiaAv. Concòrdia, 35-3708206 SabadellTel. 93 713 64 20Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

CAP Creu AltaCtra. de Castellar, 22208208 SabadellTel. 93 723 70 14Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

CAP Creu de BarberàPl. Castelao, 208204 SabadellTel. 93 710 07 34Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

CAP LepantLepant, 19208203 SabadellTel. 93 710 24 79Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

CAP MerinalsLa Palma, s/n08205 SabadellTel. 93 745 73 90Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

CAP NordMercè Rodoreda, 2408207 SabadellTel. 93 724 71 50Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

CAP Poble NouRemei, 1-908203 SabadellTel. 93 726 94 15Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

CAP Sant FèlixCentre d’urgències d’atencióprimària (CUAP): 24 hores

Ctra. de Barcelona, 47308204 SabadellTel. 93 712 09 11Cita prèvia 93 728 44 44

CAP Sant OleguerSol i Padrís, 56-6008203 SabadellTel. 93 746 41 81Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

CAP La SerraPl. Cristóbal Ramos, 208202 SabadellTel. 93 715 55 34Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAPCa n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

CAP Sant Cugat del Vallès

Atenció continuada de 20 a 8 h(de dilluns a divendres) i 24hores (dissabtes i festius)

Mina, s/n08190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 589 11 22

Consultori localLa Floresta 93 674 76 15

CAP Sant Llorenç SavallVic, 1908212 Sant Llorenç SavallTel. 93 714 02 38Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Castellar del Vallès

CAP Sant Quirze del Vallès

Av. Ègara, s/n08192 Sant Quirze del VallèsTel. 93 721 41 80Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Ca n’Oriac o al CAP Sant Fèlix

CAP Santa Perpètua de Mogoda

Atenció continuada de 20.30 a 8.30 h (de dilluns a dissabte) i 24 hores (festius). Tel. 93 560 06 11

Av. Mossèn Cinto Verdaguer, 1108130 Santa Perpètua de MogodaTel. 93 560 09 91Cita prèvia 93 728 44 44

CAP SentmenatAv. Anselm Clavé, 1108181 SentmenatTel. 93 715 21 21Cita prèvia 93 728 44 44Atenció continuada al CAP Castellar del Vallès

CAP Antoni Creus (Can Parellada)

Itàlia, 5(quan comencin les obres,Oceania, s/n)08228 TerrassaTel. 93 736 00 20Atenció continuada al CAP Ramblade Terrassa o al CAP TerrassaNord

24

Gui

ade

lasa

lut

Bar

celo

na

CAP OestAv. Àngel Sallent, 17108224 TerrassaTel. 93 745 52 00Atenció continuada al CAP Rambla de Terrassa

Consultoris localsUllastrell 93 730 44 48Viladecavalls 93 733 33 78

CAP Rambla de TerrassaAtenció continuada de 20 a 24 h (de dilluns a divendres), de 17a 24 h (dissabtes) i de 8 a 24 h (festius)

Rambla Ègara, 386-38808221 TerrassaTel. 93 736 59 09

CAP Sant LlàtzerRiba, 6208221 TerrassaTel. 93 731 01 37Atenció continuada al CAPTerrassa Nord

CAP Terrassa EstCiutat Real, 31(cantonada amb Àlaba)08227 TerrassaTel. 93 784 82 83Atenció continuada al CAP Terrassa Nord

CAP Terrassa NordAtenció continuada de 20 a 24 h (de dilluns a divendres), de 17a 24 h (dissabtes) i de 8 a 24 h (festius)

25 de Setembre, 2608221 TerrassaTel. 93 731 02 68

Consultori localMatadepera 93 787 10 55

CAP Terrassa Sud (Can Jofresa)

Av. Santa Eulàlia, s/n08223 TerrassaTel. 93 785 51 61Atenció continuada al CAP Rambla de Terrassa

CAP Vacarisses(Pertany a la Regió SanitàriaCatalunya Central, pàg. 15)

CAP ValldoreixPg. Olabarria, s/n08197 ValldoreixTel. 93 583 74 00Atenció continuada al CAP SantCugat del Vallès

CAP Can Trias-Ernest Lluch

Pintor Casas, s/n08232 ViladecavallsTel. 93 733 68 88Atenció continuada al CAP Ramblade Terrassa

Vallès Oriental

CAP AiguafredaCtra. de Ribes, 1008591 AiguafredaTel. 93 844 10 26Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada al CAP La Garriga

CAP L’Ametlla del VallèsPg. de l’Ametlla, 1708480 L’Ametlla del VallèsTel. 93 843 22 67Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada al CAP La Garriga

CAP Bigues i RiellsAv. Catalunya, 108415 Bigues i RiellsTel. 93 865 90 36Cita prèvia 902 111 444

CAP Joan Mirambell i Folch

Atenció continuada: 24 hores

Av. Fontcuberta, 12808140 Caldes de MontbuiTel. 93 865 44 55Cita prèvia 902 111 444

CAP CanovellesIndústria, 23(cantonada amb Nord)08420 CanovellesTel. 93 846 83 28Cita prèvia 902 111 444

CAP Cànoves i SamalúsCamp de la Rectoria, s/n08445 Cànoves i SamalúsTel. 93 871 02 50Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada al CAP Can Llibre de Cardedeu

CAP Can LlibreAtenció continuada: 24 hores

Dr. Ferran, 108440 CardedeuTel. 93 846 02 71Cita prèvia 902 111 444

Consultori localVilalba Sasserra 93 871 02 50

CAP Corró d’AvallPl. Ajuntament, s/n08520 Corró d’AvallTel. 93 840 42 00Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada a l’HospitalGeneral de GranollersTel. 93 860 47 70

CAP Figaró-MontmanyCtra. de Ribes, 3708590 Figaró-MontmanyTel. 93 842 92 56Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada al CAP La Garriga

CAP Les Franqueses del Vallès

Girona, 29008520 Les Franqueses del VallèsTel. 93 861 80 30Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada a l’HospitalGeneral de Granollers Tel. 93 860 47 70

CAP La GarrigaLa Doma, 1808530 La GarrigaTel. 93 871 80 81

93 871 53 16 (Pediatria)Cita prèvia 902 111 444

CAP Sant MiquelAv. Francesc Macià, 15408400 GranollersTel. 93 879 16 25Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada a l’HospitalGeneral de GranollersTel. 93 860 47 70

CAP Vallès OrientalMuseu, 1908400 GranollersTel. 93 860 05 22Cita prèvia 902 111 444 Atenció continuada a l’HospitalGeneral de Granollers Tel. 93 860 47 70

CAP La LlagostaAtenció continuada del SOU: de 20 a 9 h tots els dies

Vic, s/n08120 La LlagostaTel. 93 574 98 10Cita prèvia 902 111 444

CAP La Cruïlla La Cruïlla, s/n08186 Lliçà d’AmuntTel. 93 841 52 50Cita prèvia 902 111 444

CAP Lliçà de VallCerdanya, 3908185 Lliçà de VallTel. 93 844 56 30Cita prèvia 902 111 444

CAP Llinars del VallèsFrederic Marès, s/n08450 Llinars del VallèsTel. 93 841 05 73Cita prèvia 902 111 444

CAP MartorellesAv. Piera, 5108107 MartorellesTel. 93 593 42 44Cita prèvia 902 111 444

CAP Can PantiquetAtenció continuada de 20 a 9 h(de dilluns a divendres) i de 9 a17 h (dissabtes). Fora d’aquest horari cal trucar al telèfon 93 576 03 00 (Urgències de l’Hospital de Mollet)

Lluís Millet, 1508100 Mollet del VallèsTel. 93 570 59 77Cita prèvia 902 111 444

CAP Plana Lledó Atenció continuada de 20 a 9 h(de dilluns a divendres) i de 9 a17 h (dissabtes). Fora d’aquest horari cal trucar al telèfon 93 576 03 00 (Urgències de l’Hospital de Mollet)

Av. Rívoli, 708100 Mollet del VallèsTel. 93 579 83 83Cita prèvia 902 111 444

CAP MontmelóAtenció continuada de 20 a 8 h (dilluns a dissabte) i 24 hores (festius)

Pl. Ernest Lluch, 108160 MontmelóTel. 93 544 44 40Cita prèvia 902 111 444

CAP Montornès del VallèsAtenció continuada de 20 a 8 h (dilluns a dissabte)i 24 hores (festius)

Can Parera, 708170 Montornès del VallèsTel. 93 572 03 03Cita prèvia 902 111 444

CAP Parets del VallèsAtenció continuada: 24 hores.Tel. 93 562 14 04 (de 19 a 8 h, de dilluns a dissabte, i 24 hores, festius)

Av. Catalunya, 127-B08150 Parets del VallèsTel. 93 562 16 89Cita prèvia 902 111 444

CAP Doctor Vicenç Papaceit

Pl. de l’Era, s/n08430 La Roca del VallèsTel. 93 842 44 32Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsSanta Agnès de Malanyanes

93 842 46 63La Torreta 93 860 32 00

CAP Sant Antonide Vilamajor

Santa Anna, 4-608459 Sant Antoni de VilamajorTel. 93 845 23 27Cita prèvia 902 111 444

CAP Sant CeloniDiputació, 3008470 Sant CeloniTel. 93 867 41 51Cita prèvia 902 111 444

Consultoris localsLa Batllòria 93 847 10 32Gualba 93 848 71 51Sant Esteve de Palautordera

93 848 24 70Vallgorguina 93 867 87 87

CAP Sant Feliu de CodinesFont del Terme, 308182 Sant Feliu de CodinesTel. 93 866 29 11

93 866 25 27

CAP Sant Fost de Campsentelles

Atenció continuada de 20 a 8 h (de dilluns a divendres) i de 13 a 8 h (dissabtes). Fora d’aquesthorari cal trucar als telèfons 93 579 21 23 o 93 579 69 92

Ctra. de Badalona, 9908105 Sant Fost de CampsentellesTel. 93 579 54 06Cita prèvia 902 111 444

CAP Sant Pere de Vilamajor

Nou, 2608458 Sant Pere de VilamajorTel. 93 845 26 25Cita prèvia 902 111 444

CAP Santa Eulàlia de Ronçana

Mestre Joan Batlle, 308187 Santa Eulàlia de RonçanaTel. 93 841 83 14Cita prèvia 902 111 444

CAP Santa Maria de Palautordera

Pg. Remei, 3108460 Santa Maria de PalautorderaTel. 93 848 25 36Cita prèvia 902 111 444

CAP VallromanesAv. Vilassar de Dalt, 6-808188 VallromanesTel. 93 572 98 05Cita prèvia 902 111 444

CAP Vilanova del VallèsPl. Ovidi Montllor, 108410 Vilanova del VallèsTel. 93 845 99 75

93 845 84 75Cita prèvia 902 111 444

25

Pla

inte

gral

d’ur

gènc

ies

deCa

talu

nya

2007

-200

8

Bar

celo

na

Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran

Alt UrgellFundació Sant Hospitalde la Seu d’UrgellPg. Joan Brudieu, 825700 La Seu d’UrgellTel. 973 35 00 50

CerdanyaHospital de PuigcerdàPl. Santa Maria, 117520 PuigcerdàTel. 972 88 01 50

Pallars JussàHospital Comarcal del PallarsPau Casals, 525620 TrempTel. 973 65 22 55

Val d’AranEspitau dera Val d’AranEspitau, 825530 Vielha e MijaranTel. 973 64 00 04

Regió Sanitària Lleida

SegriàHospital Universitari Arnau de VilanovaAv. Alcalde Rovira Roure, 8025198 LleidaTel. 973 24 81 00

Hospital de Santa MariaAv. Alcalde Rovira Roure, 4425198 LleidaTel. 973 72 72 22

Clínica de PonentPrat de la Riba, 7925004 LleidaTel. 973 23 29 43

Regió Sanitària Camp de Tarragona

Alt CampPius Hospital de VallsPl. Sant Francesc, s/n43800 VallsTel. 977 61 30 00

Baix CampHospital UniversitariSant Joan de ReusSant Joan, s/n43201 ReusTel. 977 31 03 00

Centre Mèdic Quirúrgic de ReusAntoni Gaudí, 2643203 ReusTel. 977 01 08 00

Baix PenedèsHospital del VendrellCtra. de Barcelona, s/n43700 El VendrellTel. 977 25 79 00

TarragonèsHospital Universitari de Tarragona Joan XXIIIDoctor Mallafré i Guasch, 443007 TarragonaTel. 977 29 58 00

Hospital de Sant Paui Santa TeclaRambla Vella, 1443003 TarragonaTel. 977 25 99 00

Regió Sanitària Terres de l’Ebre

Baix EbreHospital de Tortosa Verge de la CintaEsplanetes, 44-5843500 TortosaTel. 977 51 91 00

Clínica Terres de l’EbrePl. Joaquim Bau, 743500 TortosaTel. 977 58 82 00

MontsiàHospital Comarcald’AmpostaJacint Verdaguer, 11-1343870 AmpostaTel. 977 70 00 50

Ribera d’EbreHospital Comarcal Móra d’EbreBenet i Messeguer, s/n43740 Móra d’EbreTel. 977 40 16 74

Regió Sanitària Girona

Alt EmpordàHospital de Figueres Fundació PrivadaRonda del Rector Arolas, s/n17600 FigueresTel. 972 50 14 00

Baix EmpordàHospital de PalamósHospital, 3617230 PalamósTel. 972 60 01 60

GarrotxaHospital Sant JaumeMulleras, 1517800 OlotTel. 972 26 18 00

GironèsHospital Universitari deGirona Doctor Josep TruetaAv. França, s/n17007 GironaTel. 972 94 02 00

Clínica Girona SLJoan Maragall, 2617002 GironaTel. 972 21 04 00

972 20 45 00

Parc Hospitalari Martí i JuliàEdifici Santa CaterinaDr. Castany, s/n17190 SaltTel. 972 18 25 00

Pla de l’EstanyClínica Salus InfirmorumAv. Mossèn Lluís Constans, 13017820 BanyolesTel. 972 57 02 08

RipollèsHospital de CampdevànolCtra. de Gombrèn, 2017530 CampdevànolTel. 972 73 00 13

972 73 00 28

SelvaHospital Comarcal de BlanesAccés cala Sant Francesc, 517300 BlanesTel. 972 35 32 64

26

Gui

ade

lasa

lut

Els hospitals de laxarxa hospitalàriad’utilització públicade Catalunya

Garrigues

Alt Empordà

BaixEmpordà

Maresme

VallèsOriental

VallèsOccidental

BarcelonèsBaixLlobregat

Cerdanya

Val d’Aran

Solsonès

Bages

Berguedà

Ripollès

Osona

Selva

Pla del’Estany

Garrotxa

Garraf

Segrià

Concade Barberà

Segarra

Noguera

Priorat

PallarsSobirà

PallarsJussà

Gironès

Alt Penedès

Anoia

TarragonèsBaixCamp

Urgell

Alt Urgell

AltCamp

Baix Ebre

AltaRibagorça

BaixPenedès

Montsià

Riberad’Ebre

TerraAlta

Plad’Urgell

(19)

Regió Sanitària Catalunya Central

AnoiaHospital d’IgualadaAv. Catalunya, 1108700 IgualadaTel. 93 807 55 00

BagesAlthaia. Hospital Sant Joan de Déu de ManresaDr. Joan Soler, s/n08243 ManresaTel. 93 874 21 12

Althaia. Centre HospitalariAv. Bases de Manresa, 6-808242 ManresaTel. 93 873 25 50

BerguedàHospital Comarcalde Sant BernabéCtra. de Ribes, s/n08600 BergaTel. 93 824 34 00

OsonaHospital General de VicFrancesc Pla “El Vigatà”, 108500 VicTel. 93 889 11 11

Regió Sanitària Barcelona

Alt PenedèsHospital Comarcal de l’Alt PenedèsEspirall, s/n08720 Vilafranca del PenedèsTel. 93 818 04 40

Baix LlobregatHospital de Sant Joan de Déu d’Esplugues de LlobregatPg. Sant Joan de Déu, 208950 Esplugues de LlobregatTel. 93 253 21 00

Hospital de Sant Joan de Déu de MartorellAv. Mancomunitats Comarcals, 108760 MartorellTel. 93 774 20 20

Hospital de Sant BoiBonaventura Calopa, 1308830 Sant Boi de LlobregatTel. 93 661 52 08

Hospital de ViladecansAv. Gavà, 3808840 ViladecansTel. 93 659 01 11

Barcelonès Badalona

Hospital UniversitariGermans Trias i PujolCtra. de Canyet, s/n08916 BadalonaTel. 93 465 12 00

Institut Català d’OncologiaBadalonaCtra. de Canyet, s/n08916 Badalona

Hospital Municipal de BadalonaVia Augusta, 9-1308911 BadalonaTel. 93 464 83 00

Institut GuttmannCamí de Can Ruti, s/n08916 BadalonaTel. 93 497 77 00

Barcelona

Ciutat Vella

Hospital del MarPg. Marítim, 25-2908003 BarcelonaTel. 93 248 30 00

Eixample

Hospital Clínic i Provincialde BarcelonaVillarroel, 17008036 BarcelonaTel. 93 227 54 00

Hospital Dos de MaigDos de Maig, 30108025 BarcelonaTel. 93 507 27 00

Hospital Universitari del Sagrat CorViladomat, 28808029 BarcelonaTel. 93 322 11 11

Gràcia

Hospital de l’EsperançaSant Josep de la Muntanya, 1208024 BarcelonaTel. 93 367 41 00

Horta-Guinardó

Hospital Universitari Vall d’HebronHospital GeneralHospital Maternoinfantil Hospital de Traumatologia i Rehabilitació Pg. Vall d’Hebron, 119-12908035 BarcelonaTel. 93 489 30 00

Hospital Sant RafaelPg. Vall d’Hebron, 10708035 BarcelonaTel. 93 211 25 08

Hospital de la SantaCreu i Sant PauSant Antoni M. Claret, 16708025 BarcelonaTel. 93 291 90 00

Fundació Puigvert IUNACartagena, 34008025 BarcelonaTel. 93 416 97 00

Les Corts

Hospital Casa de MaternitatSabino de Arana, 108028 BarcelonaTel. 93 227 56 00

Sarrià-Sant Gervasi

Clínica Plató FundacióPrivadaPlató, 2108006 BarcelonaTel. 93 306 99 00

L’Hospitalet de Llobregat

Hospital Universitari de BellvitgeFeixa Llarga, s/n08907 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 260 75 00

Hospital General de l’HospitaletAv. Josep Molins, 29-4108906 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 440 75 00

Institut Català d’Oncologia(Hospital Duran i Reynals)Av. Granvia, s/n, km 2,7 08907 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 335 76 52

Santa Coloma de Gramenet

Hospital de l’Esperit SantAv. Mossèn Josep Ponsi Robada, s/n08923 Santa Colomade GramenetTel. 93 386 02 02

GarrafHospital Residència Sant CamilCtra. de Puigmoltó, km 0,808810 Sant Pere de RibesTel. 93 896 00 25

Fundació Hospital ComarcalSant Antoni AbatRambla Sant Josep, 21-2308800 Vilanova i la GeltrúTel. 93 893 16 16

MaresmeHospital Comarcal SantJaume de CalellaSant Jaume, 209-21708370 CalellaTel. 93 769 02 01

Hospital de MataróCtra. de Cirera, s/n08304 MataróTel. 93 741 77 00

Vallès OccidentalHospital de SabadellParc Taulí, s/n08208 SabadellTel. 93 723 10 10

Hospital de TerrassaCtra. de Torrebonica, s/n08227 TerrassaTel. 93 731 00 07

Hospital Mútua de TerrassaPl. Doctor Robert, 508221 TerrassaTel. 93 736 50 50

Vallès OrientalHospital General de GranollersAv. Francesc Ribas, s/n08400 GranollersTel. 93 842 50 00

UrgènciesAv. del Parc, 908400 GranollersTel. 93 860 47 70

Fundació Privada Hospitalde MolletSant Llorenç, 3908100 Mollet del VallèsTel. 93 576 03 00

Hospital de Sant CeloniAv. Hospital, 1908470 Sant CeloniTel. 93 867 06 17

27

Pla

inte

gral

d’ur

gènc

ies

deCa

talu

nya

2007

-200

8

Els

hosp

itals

dela

XHU

P

Departament de SalutTravessera de les Corts, 131-159Pavelló Ave Maria08028 BarcelonaTel. 93 227 29 00Fax 93 227 29 90consellera.salut@gencat.netwww.gencat.cat/salut

Serveis Territorials de Salut

Serveis Territorials de Salut a Barcelona

Roc Boronat, 81-9508005 BarcelonaTel. 93 551 39 00Fax 93 551 75 14stb.salut@gencat.net

Serveis Territorials de Salut a GironaSol, 1517004 GironaTel. 972 20 00 54Fax 972 21 99 07stg.salut@gencat.net

Serveis Territorials de Salut a LleidaAv. Alcalde Rovira Roure, 225006 LleidaTel. 973 70 16 00Fax 973 24 91 40stll.salut@gencat.net

Serveis Territorials de Saluta Tarragona

Av. Maria Cristina, 5443002 TarragonaTel. 977 22 41 51Fax 977 21 89 54stt.salut@gencat.net

Serveis Territorials de Salut a les Terres de l’Ebre

La Salle, 843500 TortosaTel. 977 44 81 70Fax 977 44 96 25stte.salut@gencat.net

Institut Català de la SalutGran Via de les Corts Catalanes, 58708007 BarcelonaTel. 93 482 41 00Fax 93 482 45 22ics@ics.scs.eswww.gencat.cat/ics

Institut d’Estudis de la SalutRoc Boronat, 81-9508005 BarcelonaTel. 93 551 37 95Fax 93 551 75 14institut@gencat.netwww.gencat.cat/salut/ies

Institut Català d’Avaluacions Mèdiques (ICAM)

Edifici Puigmal. Parc Sanitari Pere VirgiliAv. Vallcarca, 169-20508023 BarcelonaTel. 93 511 94 00Fax 93 511 94 16

Agència Catalana de Seguretat Alimentària

Roc Boronat, 81-9508005 BarcelonaTel. 93 551 35 04Fax 93 551 75 03acsa@gencat.netwww.gencat.cat/salut/acsa

Servei Català de la Salut(CatSalut)

CatSalutTravessera de les Corts, 131-159Edifici Olímpia08028 BarcelonaTel. 93 403 85 85Fax 93 403 89 25catsalut@catsalut.netwww.gencat.cat/catsalut

Regions sanitàries del CatSalut

Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran Pl. Capdevila, 22, baixos25620 TrempTel. 973 65 46 17Fax 973 65 46 31atencioalciutada.rspa@catsalut.net

Regió Sanitària LleidaAv. Alcalde Rovira Roure, 225006 LleidaTel. 973 70 16 00Fax 973 24 91 40atencioalciutada.rslle@catsalut.net

Regió Sanitària Camp de TarragonaAv. Maria Cristina, 5443002 TarragonaTel. 977 22 41 51Fax 977 24 55 54atencioalciutada.rstar@catsalut.net

Regió Sanitària Terres de l’EbreLa Salle, 843500 TortosaTel. 977 44 81 70Fax 977 44 96 25atencioalciutada.rste@catsalut.net

Regió Sanitària GironaSol, 1517004 GironaTel. 972 20 00 44Fax 972 20 38 66atencioalciutada.rsgir@catsalut.net

Regió Sanitària Catalunya CentralMuralla del Carme, 708241 ManresaTel. 93 872 33 13Fax 93 872 62 56atencioalciutada.rscc@catsalut.net

Regió Sanitària Barcelona

Seu a BarcelonaEdifici Mestral.Parc Sanitari Pere VirgiliEsteve Terradas, 3008023 BarcelonaTel. 93 259 41 00*Fax 93 259 41 01atencioalciutada.rsb@catsalut.net

Seu a l’Hospitalet de Llobregat Av. de la Granvia, 8-10, 5a planta08902 L’Hospitalet de LlobregatTel. 93 421 32 55*Fax 93 432 14 65atencioalciutada.rsb@catsalut.net

Seu a Badalona Av. Martí i Pujol, 198-20208911 BadalonaTel. 93 384 79 80*Fax 93 384 79 90atencioalciutada.rsb@catsalut.net

Seu a Sant Cugat del Vallès Av. Lluís Companys i Jover, 4408190 Sant Cugat del VallèsTel. 93 589 55 26*Fax 93 675 54 05atencioalciutada.rsb@catsalut.net

* A final d’any, està previst que entri enfuncionament un nou telèfon únic per a totesles seus: 902 011 115

Per editar aquesta Guia de la salut s’ha tancat la informació el dia 9 de novembre de 2007.Podeu trobar la informació actualitzada a l’apartat Guia de centres del web del CatSalut www.gencat.cat/catsalut o a Sanitat Respon, tel. 902 111 444.Podeu fer arribar els vostres comentaris a la bústia centres@catsalut.net

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 14 Març’08

Més busos i trens: millorem la xarxa de transport de viatgers

La Ciutat de la Justícia. Comença a funcionar el macroequipament de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat.

Sequera històrica. Mesures i projectes per millorar la disponibilitat i la qualitat de l’aigua.

Més transport, més públic

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Isaías Táboas, Marta Continente, Aurora Massip, Jordi Fortuny, Antoni Bolaño i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Disseny: Mariona Maresma, Nora Grosse, Enric Jardí Fotografia de la coberta: Enrique Marco Fotografies de l’interior: Enrique Marco (pàg. 3 i 11)Marta Montmany (pàg. 4)Olga Planas (pàg. 8)Roc Herms (pàg. 16)Txema Salvans (pàg. 18)Infografia:Mandrake (pàg. 12-13) Agències: Getty Images Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: info_catalunya@gencat.net. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat

4 Notícies

10 Més trasport públic

12 La Ciutat de la Justícia

14 Sequera històrica

17 Llei de la dependència

18 Educació

20 Campanya "Aquí reciclem"

21 Programa "Treball als barris"

22 Subvencions vigents

En aquest número de l’InfoCatalunya, es presenta el Pla de transport de viatgers 2008-2012, que concreta el compromís de la Generalitat amb la creació d’un sistema de transport públic interurbà més eficaç, més competitiu i més sostenible, que connecti tot el territori.

L’objectiu principal del pla és millorar l’eficiència del transport per carretera. Això serà possible amb l’augment de línies d’autobusos, amb la coordinació d’horaris amb el transport ferroviari i amb un nou sistema d’integració tarifària que, de forma gradual, el 2012 abastarà el conjunt del territori de Catalunya, els principals nuclis urbans i les estacions de l’alta velocitat i els aeroports. Així s'acostarà el conjunt del territori a les xarxes espanyoles i internacionals de transport i comunicació.

Amb aquest pla es donarà també un nou impuls al transport ferroviari, ja que es millorarà el servei amb cinc línies d’altes prestacions que connectaran Figueres, Girona, Barcelona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, l’Aldea i Lleida, així com la xarxa de rodalies, amb l’ampliació de les línies i de les freqüències.

El Pla de transport de viatgers és una nova contribució del Govern per pensar la Catalunya del futur i dibuixar el mapa que ens permetrà vertebrar-la i cohesionar-la territorialment i socialment. Una bona prova del compromís de la Generalitat amb el transport públic és l'entrada en funcionament fa poc del 'Metro del Baix Llobregat'. Ara és moment de seguir convertint aquest compromís en noves realitats, amb inversions que ens permetin fer efectiva una Catalunya en xarxa i assumir les competències que estableix l’Estatut d’autonomia.

10Pla de transport de viatgers 2008-2012

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

Sumari

4

Notícies

Ja funciona l’Agència Tributària de CatalunyaDes de l’1 de gener està en funcionament l’Agència Tributària de Catalunya (ATC), la primera institució en matèria d’autogovern que es constitueix gràcies al nou Estatut. Catalunya és l’única comunitat autònoma que disposa d’una agència així. Gestionarà els tributs propis de la Generalitat (gravamen de protecció civil i impost sobre grans establiments comercials) i els cedits totalment (impost sobre successions i donacions, impost sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, impost sobre el patrimoni i taxes sobre el joc). L’Agència recaptarà aquest any prop de 5.100 M€. Els ciutadans podran trobar tota la informació sobre tributs i les tramitacions telemàtiques que es poden efectuar amb el certificat digital d’usuari al portal web tributari de la Generalitat.

+info: www.atc.gencat.cat

Ramaderia: eradicació de la malaltia d’Aujeszky a CatalunyaLa Generalitat s’ha fixat com a objectiu declarar Catalunya lliure d’Ausjeszky durant l’any 2008. Aquesta malaltia, un virus que incideix sobretot en els porcs i que no afecta els humans, era activa a principis de 2007 en un 11% d’explotacions porcines; a hores d’ara no s’arriba al 2%. Cal destacar que aquest descens ha estat possible gràcies al treball conjunt de l’Administració i el sector. L’eradicació de la malaltia és una fita important que contribuirà decisivament a l’augment de la productivitat i a la millora del nivell de renda dels ramaders.

Internet de banda ampla sense fil per a 1.962 poblacions més La Generalitat ha posat en funcionament 110 estacions base més que ofereixen Internet d’alta velocitat mitjançant la tecnologia sense fil WiMAX, en el marc del projecte de Banda Ampla Rural. Les estacions han permès dotar d’accés ràpid a Internet i serveis de telefonia IP 1.962 nuclis de població de Catalunya. Amb aquestes noves estacions, sumades a les 79 que es van posar en marxa des que l’any 2004 es va iniciar el projecte, a Catalunya hi haurà 189 estacions activades. El projecte Banda Ampla Rural vol garantir les possibilitats de connexió a Internet per a tots els ciutadans de Catalunya amb independència de la població on visquin. Hi ha un cercador per consultar la cobertura actual dels municipis de Catalunya: www.gencat.cat/societatdelainformacio

5

La veu de Catalunya al mónAquest mes d’abril se celebrarà a Tarragona la quarta edició de la Trobada de Casals Catalans a l’Exterior. Actualment hi ha 117 casals i comunitats catalanes al món, que són la veu de Catalunya en una quarantena de països dels cinc continents. Hi ha més de 18.000 catalans i catalanòfils que en formen part. En aquesta trobada hi participaran 250 persones, i inclourà, a més de sessions de treball sobre la projecció i difusió de la cultura catalana, diferents visites institucionals i culturals pels representants d’aquestes ambaixades de Catalunya al món.

La Generalitat donarà assistència bucodental gratuïta a tots els nens i nenes de Catalunya que tinguin entre 7 i 15 anys. L’aplicació es farà de manera progressiva durant vuit anys. El tercer trimestre d’aquest any es posarà en marxa el servei amb els nens i nenes de 7 i 8 anys, és a dir, nascuts el 2000 i el 2001; l’any que ve s’incorporaran els nascuts el 2002, i així successivament fins a l’any 2016, en què el pla quedarà totalment aplicat i beneficiarà uns 800.000 usuaris. L’assistència dental es farà prioritàriament a través dels 350 centres d’atenció primària de la xarxa pública, que compten amb 320 professionals. El pla preveu un examen anual a partir del qual s’aplicaran mesures preventives o tractaments:

• Consells sobre dieta i higiene dental als nens i els seus pares o tutors.

• Aplicació de fluor tòpic si és necessari.

• Revisió de la cavitat bucal, incloent radiografies quan calgui.

• Segellat de fissures i obturacions en les dents permanents.

• Endodòncies de les dents permanents si és necessari.

• Extracció de dents de llet.

• Tartrectomia (neteja de boca).

• Tractament d’incisius i canins permanents en cas de malalties, malformacions o traumatismes.

El Carnet Jove s’amplia fins als 29 anysEl Carnet Jove ha ampliat quatre anys el límit d’edat i ara cobreix des dels 14 fins als 29 (fins ara s’acabava als 25 anys). Aquesta targeta té més de 6.000 avantatges i descomptes, una pàgina web nova amb les novetats actualitzades i el programa "Connecta’t", un nou espai en xarxa amb propostes solidàries i activitats participatives. I per als que vulguin viatjar, el Carnet Jove ofereix avantatges en més de 40 països i una assegurança de viatges internacional gratuïta.

Entre els 7 i els 15 anysdentista gratis

6

Notícies

Màquines expenedores amb aliments saludablesL’obesitat, un problema que pot portar seqüeles greus en l’edat adulta, afecta un de cada tres nens i nenes de Catalunya. Per aquest motiu, la Generalitat ha establert un acord amb els principals subministradors de màquines expenedores d’aliments perquè substitueixin els productes altament calòrics per altres de saludables. Aquest acord ha estat consensuat també amb els pediatres, els nutricionistes i les associacions de pares i mares.L’objectiu és evitar que els joves:

• Abusin d’aliments amb molt contingut calòric i poc valor nutricional.

• Consumeixin entre hores aliments i begudes que incrementen les aportacions calòriques per damunt de les seves necessitats.

• Redueixin la ingesta dels àpats principals per culpa del consum no controlat d’aliments entre hores.

La mesura, pionera a tot l’Estat espanyol, s’aplicarà als instituts i altres espais per a infants i joves, com ara centres esportius, gimnasos i centres de lleure. Entre les recomanacions que es proposen destaquen:

• Evitar ubicar màquines en llocs accessibles a menors de 16 anys.• Destinar la publicitat exterior dels aparells expenedors al

consum saludable.• Carregar les màquines amb: aigua, llet, iogurts, sucs, sandvitxos,

fruita fresca i seca, pa, bastonets, galetes i cereals.• Reduir el preu dels productes més saludables.

'Minuts Menuts': un cangur puntualLa Generalitat està duent a terme la prova pilot d’un nou servei de guarda, una iniciativa pionera que ofereix un temps de respir a les famílies amb nens de 16 setmanes a 3 anys i facilita la conciliació de la vida laboral, personal i familiar perquè se situa fora de l’horari escolar. El cost del servei, batejat 'Minuts Menuts', és d’1 € per cada hora d’estada, tenint en compte que el nen o nena s’hi pot quedar un màxim de tres hores per dia i dos dies a la setmana. L’horari s’adapta a les necessitats de cada municipi; fins ara, la majoria de pobles han triat entre les 17 h i les 20 h, de dilluns a divendres.

Ja hi ha deu localitats amb aquest projecte pilot: Terrassa, Castellvell del Camp, Reus, Mataró, Vilanova i la Geltrú, Sabadell, el Vendrell, Esplugues de Llobregat i la Seu d’Urgell, a més del Consell comarcal del Pallars Jussà. Properament, es preveu el desplegament arreu del país.

+info: 93 483 19 14

L’Eix del Llobregat entre Puig-reig i Berga ja està desdoblatDes de finals de l’any passat està en servei el nou viaducte de Puig-reig, que creua el Llobregat a una alçada de 46 metres i que en té 568 de longitud. Aquesta obra culmina el desdoblament del tronc central de l’Eix del Llobregat, un tram de 21 quilòmetres entre Osona i el Berguedà que travessa els municipis de Puig-reig, Casserres, Gironella, Olvan i Berga i que ha suposat una inversió de 234 M€. Les obres han estat molt importants perquè s’hi han fet set viaductes, dos túnels dobles i nou enllaços per tal d’afavorir la integració territorial i paisatgística.

7

Mossos: 11 comissaries més per culminar el desplegamentLa Generalitat està invertint més de 40 M€ en la construcció d’11 comissaries al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre amb l’objectiu d’acabar el desplegament dels Mossos d’Esquadra a tot Catalunya, previst per l’1 de novembre d’enguany. Hi haurà comissaries a Amposta, Cambrils, Falset, Gandesa, Montblanc, Móra d’Ebre, Reus, Salou i Vila-seca, Tarragona, Tortosa i Valls, a més del Vendrell, on els Mossos ja estan desplegats des del novembre. La comissaria de Reus ja està acabada, mentre que les de Móra d’Ebre, el Vendrell, Salou/Vila-seca, Valls, Montblanc, Cambrils, Falset, Amposta i Gandesa estan en fase de construcció.

Més de 80 milions de visites anuals al web de la GeneralitatEl web de la Generalitat, gencat.cat, va rebre durant el 2007 un total de 81.375.241 visites, amb una mitjana de més de 230.000 visites diàries. Això representa un increment del 16% respecte de l’any anterior, i el situa com una de les planes governamentals amb més usuaris d’Europa. Des que es va posar en marxa fa dos anys, el nou Gencat ha passat d’uns 42 milions de visites a prop del doble. El projecte està desenvolupat des de la Direcció General d’Atenció Ciutadana i hi col·laboren tots els departaments de la Generalitat i diversos organismes vinculats. Els portals més visitats són els relacionats amb l’educació i la meteorologia, i també el Diari Oficial de la Generalitat.

Dades destacades:• Baixada de 12 milions de documents. • Més d’1,1 milió de documents indexats. • 23 temes que donen accés a més de 270 portals

d’organismes públics. • 945 mapes dels municipis de Catalunya. • 3 milions de baixades de notícies d’actualitat. • 300.000 avisos SMS enviats als pares, mares

o tutors durant la campanya de preinscripció escolar.

• Incorporació de més de 10.000 plans urbanístics aprovats per les administracions catalanes des de 1985.

• 9.000 usuaris de la plataforma web 2.0 e-Catalunya, distribuïts en més de 480 comunitats i 35 portals.

+info: www.gencat.cat

8

Notícies

La Generalitat ha presentat un ambiciós pla de museus amb l’objectiu que Catalunya sigui reconeguda internacionalment com un país líder en aquests equipaments culturals, tant pels seus museus nacionals com pels locals. Així, es potenciaran els museus locals de tot Catalunya amb una inversió de 28 M€ fins al 2010. Aquesta xifra es destinarà a la remodelació i creació de nous museus, entre altres mesures.

Pel que fa als grans museus nacionals, el pla preveu que Catalunya en tingui quatre: se’n crearan dos de nous, un de

dedicat a les ciències naturals i l’altre, a les ciències socials, que s’afegiran als dos que ja existeixen, el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) i el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC). El nou Museu de Societat engloba-rà les ciències socials, en la línia dels moderns museus simi-lars del Quebec, Berlín o Lió. El Museu de Ciències Naturals acollirà les ciències de la terra (biologia, geologia, zoologia, botànica i paleontologia) i donarà una visió ben àmplia de la biodiversitat passada i present de Catalunya.

Baixa la sinistralitat laboralL’any 2007 l’índex de sinistralitat laboral a Catalunya es va reduir en un 3,8% respecte de l’any anterior, un descens molt notable. Però el més destacable és que l’índex de sinistralitat mortal va baixar un 28,5%. No obstant això, la Generalitat intensifica les accions de prevenció, vigilància i control dels riscos laborals i insisteix que no s’ha d’abaixar la guàrdia. Els accidents laborals amb baixa registrats a Catalunya van suposar el 2007 la pèrdua de 2.938.844 jornades, un 7,62% menys que l’any anterior, gràcies a la reducció de la sinistralitat laboral. La mitjana de dies de baixa dels accidents lleus va ser de 17, mentre que la dels greus va arribar a 121. Aquestes xifres demostren que, per a les empreses, la partida destinada a la prevenció de riscos laborals és la millor inversió.

8.296

2000 20042002 20062001 20052003 2007

8.2297.666

6.931

6.2335.803 5.950 5.724

Evolució de l’índex de sinistralitat laboral a Catalunya*

*Nombre d’accidents per cada 100.000 treballadors

Els millors museus locals i nacionals

9

SalutMenys espera per a les operacions més freqüentsDurant l’any 2007 el nombre de persones que estaven en llista d’espera per fer-se proves diagnòstiques es va reduir un 25,6% respecte de l’any anterior (46.229 persones menys). El temps mitjà d’espera per a una prova diagnòstica era a finals del 2007 de 48 dies, un 5,9% menys que el desembre del 2006.

Pel què fa a les intervencions quirúrgiques, el nombre de persones que esperaven a Catalunya per operar-se el desembre del 2007 era de 51.385 pacients, un 2,02% menys que l’any anterior. A més, el temps mitjà d’espera per a les intervencions es va reduir un 3% en els últims 12 mesos i, avui dia, és de 3,8 mesos.

Durant el 2007 s’han dut a terme 1.735 intervencions més que l’any anterior. L’increment s’evidencia sobretot en les operacions de varices, colecistectomies, artroscòpies, amigdalectomies i galindons. Cal tenir en compte que en aquest període el nombre d’assegurats a Catalunya ha augmentat en unes 127.000 persones. Malgrat aquest augment de població, i, per tant, de l’activitat quirúrgica, les llistes d’espera segueixen la tendència a la baixa.

Nou Museu de l’Exili a la Jonquera Catalunya és la primera regió europea que disposa d’un museu dedicat a la preservació de la memòria de l’exili i del seu llegat. Es tracta del Museu-Memorial de l’Exili ubicat a la Jonquera, al mateix pas fronterer per on van fugir la majoria dels exiliats. El museu, que va obrir les portes al febrer, inclou una exposició permanent que explica la història de l’exili des de la Guerra Civil fins als nostres dies, una sala d’exposicions temporals i una aula de tallers pedagògics. El museu és un projecte promogut per l’Ajuntament de la Jonquera amb el suport de la Unió Europea, la Generalitat i la Diputació de Girona. El nou equipament, que s’inclourà a la Xarxa dels Espais de Memòria de Catalunya que impulsa la Generalitat, permetrà difondre la memòria de l’exili republicà però també l’exili com a constant en la història universal.

+info: 972 55 65 33

20.000 parelles lingüístiques per millorar el catalàEl programa "Voluntariat per la Llengua" va tancar el 2007 amb un balanç de 6.304 parelles lingüístiques, xifra que representa tot un rècord (increment del 40% respecte de l’any anterior). Les parelles lingüístiques són un programa impulsat per la Generalitat i el Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) per fomentar l’ús del català en les relacions interpersonals. Durant almenys una hora a la setmana un catalanoparlant i una persona amb ganes de millorar el seu nivell queden i xerren informalment amb l’objectiu de l’aprenentatge mutu, a més de passar una bona estona de conversa. Durant els cinc anys d’història del programa ja hi han participat més de 20.000 parelles. Pel que fa als orígens dels aprenents, la majoria són originaris de l’Amèrica del Sud.

10

Més transport públic arreu del territori

INFRAESTRUCTURES

La Generalitat ha posat en el seu punt de mira el servei de transport públic per carretera amb un pla d’actuació que s’inicia ara i que, en quatre anys, preveu augmentar un 30% l’oferta de servei d’autobús, amb una inversió de 840 M€. Amb tot, el transport en bus no és l’únic objectiu. El Pla de transport de viatgers de Catalunya 2008-2012 inclou també millores del servei ferroviari: relliga la xarxa a tot el territori amb trens més ràpids i més freqüents, tenint en compte l’arribada del TGV a Barcelona.

Nous 'Busos Exprés'Que hi hagi moltes més línies d’autobusos a tot Catalunya, amb moltes més freqüències, i que estiguin més ben coor-dinades amb el servei de trens i els seus horaris. Aquest és l’objectiu del pla, que preveu implantar 19 línies directes entre les capitals de comarca i els principals nuclis urbans, així com reforçar les línies actuals. Aquests enllaços, que re-bran el nom de 'Busos Exprés', serviran per unir ciutats com Sant Cugat i Barcelona, Figueres i Girona o Valls i Tarragona, amb una freqüència de 30 minuts en hores punta.

D’altra banda, s’afegiran vuit connexions als 21 serveis intercomarcals, que són els que uneixen els principals nu-clis de població amb altres de més petits, amb parades en el recorregut. El pla també preveu establir enllaços amb punts destacats, com aeroports, estacions de TGV o hospitals, i cre-ar concentracions de línies de bus (hubs) en llocs com la Uni-

versitat Autònoma de Barcelona. Entre les mesures comple-mentàries hi ha la construcció de més carrils bus per entrar a Barcelona i a les principals àrees urbanes catalanes.

Millores al transport ferroviariEl pla preveu una reforma substancial del sistema ferroviari, millorant el temps i les freqüències de molts trajectes. Apro-fitant la línia del TGV, es connectaran els principals nodes del territori amb trens que arribaran als 220 km/h. Hi haurà cinc línies d’altes prestacions per enllaçar Figueres, Girona, Barce-lona, Vilafranca del Penedès, Tarragona, l’Aldea i Lleida. Amb aquests serveis, Barcelona i Girona quedaran connectades en 35 minuts, Barcelona i Tarragona en 40 minuts i Tarragona i Lleida en 30 minuts. A més, la Generalitat té previstes quatre línies noves de rodalies a Tarragona, tres a Lleida i dues a Girona.

Impuls al bus• Augmentd’un30%delsserveisd’autobús.

• 19líniesdirectesnovesentrelesprincipalsciutatsiaugmentdelesfreqüènciesde9jaexistents.

• 8líniesnovessemidirectesintercomarcalsimésfreqüènciaenles21jaexistents.

• IntegraciótarifàriadetotCatalunyal’any2012.

• Milloradelstransbordamentsambtempsd’esperareduïts.

• 9carrilsbusinterurbansiprioritatalssemàfors.

• Novesestacionsd’autobús.

• Milloradelaseguretatviàriailaqualitatambiental.

• Inversióde840M€entransportpúblicpercarretera(2008-2012).

2008ÀreadeLleida

2008CampdeTarragona

2001ÀreadeBarcelona

2009Bages

2008ÀreadeGirona

Calendari d’integració tarifàriaLaintegraciódelsistemadetarifesentretoteslesmodalitatsdetransportpúblicvacomençarl’any2001al’àreadeBarcelona.Durantel2008s’aplicaràalesàreesdeLleida,GironaiCampdeTarragona,il’anyquevealBages,pertalqueel2012jas’hagiimplantatarreu.

11

'Metros comarcals' d’alta freqüència uneixen Barcelona amb el Baix Llobregat, el Bages i l’Anoia

S8R6

S4R5

Martore

ll-Vila

Sant A

ndreu

de la

Barca

Sant B

oi

Cornellà

-Rier

a

L'Hos

pitale

t-Av. C

arrilet

Sant J

osep

Gornal

Ildefo

ns Cerd

à

Barcelo

na-

Pl. Esp

anya

Abrera

Manres

a-Baix

ador

Almed

aMartorel

l-Enlla

ç

Igualada

Magòri

a-La C

ampa

na

Can Ros

Sant V

icenç

dels H

orts

Santa

Coloma d

e Cerv

elló

Molí Nou-

Ciutat Coopera

tiva

Colònia

Güe

ll

S33Palle

jà

El Pala

u

Quatre

Camins

Europa

| Fira

Martore

ll-Cen

tral

Olesa d

e M.

S4R5

R6

S33S8

L8L8

1024

7

Ambl’entradaenserveidel’anomenat'MetrodelBaixLlobregat'aquestfebrer,FerrocarrilsdelaGeneralitat(FGC)haconnectatBarcelonaambMartorellmitjançanttrenscadacincminutsenhorapunta(entreles7iles9delmatí).Aquestaobra,quehasuposatunainversióde265M€,tambéhapermèsunirIgualadaiManresaambBarcelonaambtrenscada20minutsenhorapunta,quanfinsaralafreqüènciaerade60minuts.Enlaresta

d’horaris,elstrenscirculenambfreqüènciesde8,30minutsentreBarcelonaiMartorellide30minutsentreBarcelonaiManresaiIgualada.ElMetrodelBaixLlobregatdónaaixírespostaal’augmentdemogràficdelespoblacionsdelsvoltantsdeMartorell,peròtambéal’incrementdelamobilitat,perraonsd’estudisotreball,delshabitantsdel’Anoia,elBaixLlobregatielBages.

El TGV posa Barcelonai Madrid a només dues hores i mitja FinalmentelTGVhaarribataBarcelona.Desdel20defebrerpassat,17trensencadasentit—setdelqualsdirectes—uneixendiàriamentBarcelonaiMadrid.Eltempsdetrajectedelscomboisdirectesésde2horesi38minutsilavelocitatmitjanaésde235km/h.

Lestarifesoscil·lenentreels163,5€delbitlletnormaliels40,8€delcompratperinternetambunmínimde15diesd’antel·lació.Aquestaésunadelesraonsperlesquals’estàconvertintenelclarcompetidordelpontaeri.Pelquefaal’ofertadeplaces,lacapacitatdelstrensTGVentrelacapitalcatalanaiMadridésde13.498personesperdia.

Ctra. del Prat

C. de l’Aprestadora

C. Unió

Pg. de la Zona Franca

Pg. de la Zona Franca

C. de l’Alhambra

Polígon Gran Via Sud

Av. d

el C

arri

let

C. de la Riera Blanca

Pl. Cerdà

9

79

L16 72

L16115

L1 Santa Eulàlia

72

729, 37, 46, 65, 79, 109, 165

9, 37, 72 109, 125

Gran via de les Corts Catalanes

Aeroport

Centre ciutatPl. Espanya

46, 65, 165

46, 65

L8Ildefons Cerdà

Ciutat de la Justícia

L9 (en construcció)

12

La Ciutat de la Justícia ja és una realitatLa Ciutat de la Justícia de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat es troba en plena fase de posada en marxa. De fet, ja funcionen algunes de les unitats, com l’edifici on hi ha ubicats els serveis judicials de l’Hospitalet.

Aquesta és la major obra civil que hi ha actual·ment en execució a Catalunya. Es tracta d’un pro·jecte emblemàtic de millora de l’Administració de justícia. Aposta per la concentració per tal de gua·nyar eficàcia i resoldre la dispersió de serveis a la ciutat de Barcelona, la qual cosa redundarà en més comoditat per als ciutadans.

El macroequipament acollirà un total de 166 jut·jats, 100 sales de vistes, 50 quilòmetres lineals d’ar·xiu i un auditori amb capacitat per a 500 persones. A més, també hi haurà un aparcament públic amb capacitat per a 1.750 vehicles. La seva situació física, a cavall de Barcelona i l’Hospitalet, fa que estigui molt ben comunicada, tant en transport privat com públic. Just al costat hi haurà una estació de metro de la línia 9.

A l’edifici H de la Ciutat de la Justícia, que té una superfície construïda de 10.000 m², ja hi ha instal·lada l’Administració de justícia de l’Hospitalet de

Accés millorat a la Ciutat de la Justícia

•Modificaciódeleslínies109i72.•Augmentdelafreqüènciadeleslínies65,109i72.•ProlongaciódeleslíniesdebusLH1iLH2 de l’Hospitalet.•Novaubicaciódeparadesdebusitaxi.

Quan la Ciutat de la Justícia estigui en ple funcionamentespreveuque12.500personess’hi desplaçaran cada dia (10.000 visitants i 2.500treballadors).L’accésalrecintemilloraràconsiderablement quan es posi en servei la línia 9 del metro. A més d’això, ja hi ha servei de Bicing i s’hi establiran carrils bici apropiats.

Edifici CJutjats civilsi de família14 plantes

Atri central4 plantes

Edifici DServeis auxiliars

12 plantes

Edifici HServeis judicials de l’Hospitalet de Llobregat8 plantes

Av. de

l Car

rilet

13

• Els serveis judicials de l’Hospitalet ja funcionen en el nou macroequipament

• La Ciutat de la Justícia resol la dispersió actual dels serveis per tal d’atendre millor els ciutadans

Llobregat, és a dir, el registre civil, els cinc jutjats d’instrucció,eldeviolènciasobreladona(VIDO)iels sis jutjats de primera instància.

A l’estiu entrarà en funcionament l’edifici G, on s’ubicaràl’InstitutdeMedicinaLegaldeCatalunya(dependènciesanatomicoforenses,laboratoris,des·patxospera80metges,etc.).Enelsmesossegüentses completarà la posada en marxa de tota la Ciutat, i es deixarà per a la fase final els jutjats d’instrucció (edificiA),elsjutjatspenals(edificiB)ielsjutjatsci·vilsidefamília(edificiC),aixícomlafiscalia(edificiF),quetambéincorporalafiscaliademenors.

Edifici BJutjats penals 11 plantes

Edifici AJutjats d’instrucció15 plantes

Pl. Cerdà

Edifici FFiscalia12 plantes

Edifici GInstitut de Medicina Legal7 plantes

Edifici JServeis auxiliars10 plantes

Edifici I Habitatges9 plantes

La major obra civil en execució de Catalunya166 jutjats100 sales de vistesAuditori per a 500 personesAparcament per a 1.750 vehicles50 km lineals d’arxius

A l’Institut de Medicina Legal (edifici G):29salesdereconeixement4 sales dobles per a autòpsies2salesespecialsperainfecciososi radiologia40 despatxos

Dades generals:Superfície del solar: 53.000 m²Superfícietotalconstruida:232.368m²Espai públic: 36.000 m²Aparcament públic soterrat: 45.500 m²Inversióaproximada:255M€

El projecte arquitectònic de la Ciutat de la Justícia és de David Chipperfield Architects i b720 Arquitectos i va ser el guanyador del concurs internacional convocat a l’efecte.

Gran Via de les

Corts Catalanes

14

L’aigua és un recurs fràgil i finit, especial-ment al nostre país, on no sempre la tenim disponible allà on ens cal. A Catalunya estem experimentant una situació excepcional de sequera que no es produïa des de fa 70 anys.

Si volem disposar d’aigua en quantitat i qualitat suficient per satisfer les demandes racionals de tots els usuaris és necessària l’aplicació de moltes mesures alhora. Per contribuir a la conscienciació de la població, la Generalitat du a terme una campanya per potenciar l’estalvi d’aigua. La campa-nya alerta sobre les quantitats d’aigua que gastem, dóna 10 consells intel·ligents per estalviar-la i, molt especialment, recomana instal·lar economitzadors a les aixetes.

D’altra banda, s’està redactant un nou pla de gestió de l’aigua de Catalunya que contin-drà les línies d’actuació essencials per garan-tir-ne la bona qualitat per als diversos usos i, al mateix temps, mantenir i assolir un bon estat del medi. Per a la redacció d’aquest pla s’ha iniciat un procés de participació al qual tothom hi està convidat.

Infraestructures per millorar l’abastament Actualment s’està fent un gran esforç per accelerar les infraestructures que garanti-ran la qualitat i la disponibilitat d’aigua en els propers anys. Aquestes actuacions, que suposen unes inversions globals de 1.300 M€ fins al 2010, permetran superar les conseqüències de les situacions de sequera com l’actual.

Catalunya començarà a disposar de 180 hm³/any addicionals d’aigua a partir del segon semestre de l’any que ve: 90 hm³ provinents de la dessalinització, 35 hm³ provinents de la interconnexió i l’eficièn-cia de les xarxes i 20 hm³ provinents de la descontaminació de les aigües subterrànies. Al mateix temps s’incrementarà la qualitat de l’aigua dels nostres rius mitjançant la construcció de més de 1.000 depuradores que necessiten els municipis de Catalunya.

+info: mediambient.gencat.net/aca/sequera/

Sequera històrica a CatalunyaMesures d’emergència per garantir l’aigua

Quanta aigua consumim?Rentant-nos les mans 2-18 litresRentant-nos les dents 2-12 litresOmplint la banyera 200-300 litresDutxant-nos 30-80 litresFent una rentadora 60-90 litresUtilitzant el rentaplats 18-30 litresRentant els plats a mà 15-30 litresBuidant la cisterna del vàter 6-10 litresA la cuina i per beure 10 litres/diaNetejant la casa 10 litres/diaRentant el cotxe 400 litresRegant 100 m² de gespa del jardí 400 litres

Mesures en marxa:DessalinitzacióDescontaminació d’aigües subterràniesMillora de les xarxes per minimitzar pèrduesInterconnexió de les xarxesReutilització d’aigües depuradesEficiència en l’ús de l’aiguaEstalvi

10consellsintel·ligents•Tanquemlesaixetesquannolesutilitzem.•Nofemservirelvàtercomapaperera.•Dutxem-nosenllocdebanyar-nos.•Reparemlesaixetesocisternesdelvàterqueperdinaigua.•Femservirlarentadoraoelrentaplatsamblacàrregacompleta iutilitzem,semprequesiguipossible,elprogramad’estalvi.•Femservireconomitzadorsalesaixetesialflexodeladutxa.•Instal·lemcisternesdelvàterambdobledescàrrega.•Rentemelcotxeenuntúnelderentatgeoambunaesponja iunagalledaenllocdefer-hoambmànega.•Reguemlesplantesdebonmatíoalvespre,perevitarl’evaporació.•Noaboquemproductestòxicsonociusperalmediambient.

15

Infraestructures per millorar la qualitat i la disponibilitat d’aigua a Catalunya

Des de l’any 2006, més de 53 M€ d’inversió per resoldre problemes d’abastament als ajuntaments

DessalinitzadoraPotabilitzadoraDescontaminació aigües subterràniesReutilitzacióEmbassament

Conduccions principalsExistentEn construcció/Prevista

Santa AnnaAbastament de Pinyana

Abastament Rialb

Abastament la Llosa - Calaf - Igualada

ReutilitzacióCamp de Tarragona

PotabilitzadoraL’Ampolla

Dessalinitzadora Costa Sud 20 hm³/any (prevista)

ReutilitzacióBaix Llobregat Dessalinitzadora Baix Llobregat

60 hm³/any (en construcció)

Potabilitzadora Besòs

Potabilitzadora Palafolls

Dessalinitzadora Tordera 10 hm³/any (ampliació a 20hm³/any)

Reforç Costa Brava Centre

Reutilització Costa Brava

PotabilitzadoraMontfullà

Aqüeducte

Ter - Llobregat

PotabilitzadoraTer - Cardedeu

Rialb

Llosa del Cavall

La Baells

Boadella

SauSusqueda

Potabilitzadora Llobregat - Abrera

Potabilitzadora Sant Joan Despí

Mecanismes reductorsLa Generalitat ha impulsat una campanya de gran abast per tal que els ciutadans instal·lem mecanismes reductors del cabal a les aixetes i als flexos de les dutxes. Això comporta un estalvi molt important (que també es reflecteix en les factures). Les ferreteries adherides a la campanya disposen de mecanismes amb el distintiu de qualitat ambiental, així com de senzilles instruccions per què qualsevol usuari pugui muntar-los.

AQUI HI TROBAREU MECANISMESESTALVIADORS D’AIGUA

Establiment adherit a la campanya

16

PACTE NACIONAL PER A L’HABITATGE

Facilitats per llogar i rehabilitar habitatgesDes de l’any 2005, la Generalitat ofereix als ciutadans diferents tipus d’ajuts per al pagament de lloguers o per a la rehabilitació d’habitatges. Ara, amb el Pacte Nacional per a l’Habitatge, el Govern es compromet a incrementar-los de forma notable. Fem-ne balanç:

Més de 14.000 llars ja s’han beneficiat dels ajuts al lloguerSón subvencions adreçades a les llars amb rendes baixes, és a dir, amb ingressos inferiors a 2,5 vegades l’IPREM. En el cas d’una família de dos membres de l’àrea metropoli-tana això suposaria uns ingressos inferiors als 23.000 € anu-als. Poden optar als ajuts els majors de 65 anys, els titulars de contractes de lloguer amb pròrroga forçosa, els lloga-ters d’habitatges del parc públic, els titulars d’un contrac-te de lloguer obtingut o supervisat a través de les borses integrades en la Xarxa de Mediació per al Lloguer Social o els joves de fins a 35 anys, amb ingressos anuals mínims de 5.500 €, que hagin signat un contracte de lloguer o l’hagin fet supervisar a través de borses joves d’habitatge. El 2008 la Generalitat destinarà a aquests ajuts un import de 60 M€, que beneficiaran 30.000 llars. Es preveu acabar donant cobertura a 80.000 llars, amb pressupostos que arribaran als 160 M€ anuals. Des de l’any 2005 ja s’han beneficiat d’aquest ajut més de 14.000 llars catalanes, de les quals el 32% han estat de joves de menys de 35 anys, i el 18,3% de persones més grans de 65.

Assignats ajuts per a la rehabilitació a més de 83.000 famílies En realitat es tracta de subvencions a fons perdut d’un percentatge del cost de les obres, tant d’edificis com d’habitatges. També hi ha préstecs preferencials. Quan es rehabiliten edificis sencers els ajuts es donen als propietaris o a les comunitats de propietaris, als llogaters (quan siguin promotors de les obres) i a les societats gestores socials d’edificis. Si les obres són als habitatges mateix els ajuts van adreçats als propietaris individuals, als llogaters (amb consentiment previ de la propietat) o a societats gestores socials que rehabilitin els habitatges. Hi ha diferents tipus d’ajut en funció del tipus d’actuació i tots els ajuts són acumulables.

Des de l’any 2005 més de 83.000 famílies catalanes ja s’han beneficiat dels ajuts a la rehabilitació d’habitatges i es preveu arribar a un mínim de 300.000 habitatges en 10 anys, tal com preveu el Pacte Nacional per l’Habitatge. El ritme se situa al voltant de 40.000 habitatges rehabili-tats a l’any, amb un pressupost públic de 50 M€ anuals.

+info: www.gencat.cat o trucant al 012

Any Llars Cost Mitjana beneficiades d’ajut anual

2005 2.153 3,3 M€ 1.600 euros/llar

2006 8.376 17,1 M€ 2.069 euros/llar

2007 13.922 29,9 M€ 2.150 euros/llar

17

Primers ajuts de la Llei de la dependènciaLa Generalitat ha començat a fer efectius els ajuts de la Llei de la dependència. Fins avui, 3.293 persones ja els han rebut. Aquests ajuts es paguen amb caràcter retroactiu, és a dir, des del dia en què es va presentar la sol·licitud. Els ajuts serveixen per contractar un servei d’assistència, per accedir a una plaça de residència o bé perquè els cuidadors no professionals, en la majoria de casos persones de l’entorn familiar del dependent, rebin una prestació econòmica i l’alta a la Seguretat Social. La llei també inclou mesures com l’atenció domiciliària, l’assistent personal o l’assistència en un centre de dia.

+info:www.gencat.cat/benestarTelèfon gratuït: 900 300 500Atenció ciutadana: 012

Situació actualValoracions realitzades 44.940 Dependents de grau III 35.018Dependents de grau II 6.124 Dependents de grau I 2.079No dependents 1.719Prestacions en curs 3.293

18

Educació

Convocades oposicions per a6.740 places de mestres i professorsLa Generalitat contractarà aquest any 6.740 docents més, la majoria mestres de primària. Aquesta xifra incrementa la previsió inicial de places per aquest any en quasi 2.200. La convocatòria regularitza la situació del professorat interí a funcionari. En acabar el 2008 ja només un 15% de docents seran interins (ara són un 24%).

Aquesta convocatòria s’inscriu en la previsió de la generalitat de contractar 22.655 places de funcionari de cossos docents entre 2007 i 2010 i continua la línia iniciada els anys 2006 i 2007, en què es va fer l’oferta de 2.575 i 6.856 places respectivament.

COSSOS 2007 2008

Mestres 4.490 5.570

Professors de secundària (ESO i batxillerat) 2.366 –

Professors de secundària (FP) – 455

Professors tècnics d’FP – 511

Professors d’EOI – 106

Professors d’arts plàstiques i disseny – 83

Mestres de taller d’arts plàstiques i disseny – 15

TOTAL 6.856 6.740

Evolució de les places d’oposicions 2002-2006 i planificació de l’oferta 2007-2010

612460

950

3.680

2.565

6.8566.740

6.060

5.176

2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

A partir del curs que ve, els nous estudiants de 35 carreres uni-versitàries hauran de cursar un 10% de les classes en anglès o bé acreditar un nivell mitjà d’aquesta llengua per obtenir el títol (mit-jançant certificat o fent un exa-men). Amb aquesta iniciativa, la Generalitat vol estendre el conei-xement de l’anglès des de l’edu-cació infantil fins a la superior, i fer així de Catalunya una societat trilingüe, moderna i competitiva. Per aconse-guir-ho, dotarà les uni-versitats amb 31 M€.

L’anglès, garantit a les universitats

19

Calendari de preinscripcions(centres públics i concertats)

Compromeses 30.000 places de llars d’infantsJa s’han compromès per part dels ajuntaments més de 30.000 places de llars d’infants públiques, i s’ha assolit així la xifra prevista en el Mapa de llars d’infants de Catalunya 2004-2008. D’aquestes places, 15.000 ja estan ara mateix en funcionament, i es preveu que a finals del 2008 s’haurà iniciat el procés per a la implantació progressiva de 59.000 places públiques més de 0 a 3 anys. Aquestes 30.000 places, que es reparteixen en 425 municipis, suposen haver doblat l’oferta de places públiques de 0-3 anys des del 2004. Aquest servei educatiu públic aposta per l’atenció educativa precoç com una manera d’afavorir el desenvolupament integral dels infants.

Tornen el 'sufi', el bé i el notableEl Govern ha posat en marxa un nou sistema d’avaluació en l’educació primària i en l’educació secundària obli-gatòria (ESO) que pretén fomentar la cultura de l’esforç de l’alumnat, millorar la coordinació educativa entre totes dues etapes i reforçar la implicació dels pares en el procés d’aprenentatge dels seus fills. Una de les novetats més destacades és la reintroducció de les notes qualitati-ves (insuficient, suficient, bé, notable i excel·lent) al final de cada cicle de primària i de les notes numèriques (d’1 a 10), que acompanyaran les qualificacions qualitatives a l’ESO. Aquest sistema d’avaluació ja és d’aplicació durant aquest curs 2007-2008.

Insuficient 0-4

Suficient 5

Bé 6

Notable 7-8

Excel·lent 10

L’oferta de places per infants s’haurà multiplicat per dos en quatre anys

59.831

29.381

2004 2008

*Noobstantaixò,cadaajuntamentpotestablircalendari ibarempropi,entreel28d’abriliel20dejuny.

Escolar obligatòria (Infantil de 3 a 6 anys, primària i ESO)

Batxillerat, cicles formatius i artístics

Educació infantil de 0 a 3 anys*

Preinscripció:del 13 al 23 de maig

Si no ho fa

l’ajuntament:

entre el 5 i el 16

de maig

Resolució admesos:30 de maig

Preinscripció:

25 de març

al 4 d’abril

Resolució admesos:

26 de maig

Increment de 25.000 places d’estudis de 3 a 16 anys el curs que ve.

+ info: www.gencat.cat/educació

20

Des que va començar el 7 de gener passat, més de 29.000 ciutadans han visitat a internet el bloc de l’original campa-nya "Aquí reciclem", que promou la Generalitat. El rècord de visitants en un sol dia ha estat de 2.176. Deixant de banda la publicitat als mitjans, potser l’aspecte més innovador de la iniciativa ha estat l’ús del llenguatge web per establir di-àlegs entre moltes persones, que han compartit informació sobre reciclatge i separació de residus domèstics. D’aquesta manera, el missatge institucional en defensa del medi ha ge-nerat també un corrent de resposta espontània dels usuaris.

Els "recicladors" catalans han fet nombroses aportacions al bloc de la campanya, mitjançant la publicació de vídeos, comentaris escrits i fotografies. Bàsicament expliquen com

fan la recollida selectiva a casa seva o a les seves escoles, tallers o comerços. I han posat de manifest que separar els residus que es generen a casa és sovint una qüestió de condi-cionar l’espai, i que hi ha múltiples maneres de fer-ho.

L’objectiu d’aquesta campanya de difusió és promoure la participació ciutadana en la separació selectiva de deixalles domèstiques, tot afavorint que es comparteixi l’experiència. Alhora, es pretén difondre una nova manera d’entendre la recollida selectiva com una acció voluntària i satisfactòria en benefici del medi ambient. La campanya ha demostrat que tot això es pot fer amb una mica de bona voluntat i, per què no, també amb una certa dosi de bon humor. +info: www.aquireciclem.cat

Èxit de participació en la campanya"Aquí reciclem"

21

Programa "Treball als barris"Ajuts a l’ocupació per a residents de barris en rehabilitació

Més de 4.000 persones residents en 55 barris de 48 localitats de Catalunya ja es beneficien del programa "Treball als barris", una iniciativa paral·lela a la Llei de barris, que cada any destina una gran inversió a la rehabilitació dels barris més desfavorits de Catalunya. Millorar la formació i les condicions de vida de les persones que resideixen en aquestes àrees és l’objectiu dels ajuntaments catalans que s’hi han acollit, els quals rebran un total d’11,7 M€ per garantir que la cohesió social que busca la Llei de barris sigui duradora en el temps.

Sota l’eslògan "Més treball, més barri", el projecte integra 17 actuacions diferents de promoció de l’ocupació coordinades amb les administracions locals. Destaquen les següents:

Cases d’ofici: Es destinen a formar i contractar durant un any joves de menys de 25 anys amb un nivell mínim de qualificació (ESO, FP grau mitjà o similar) i amb un grau de maduresa suficient per afrontar la preparació tècnica i la posterior inserció al mercat laboral.

Escoles taller: Tenen l’objectiu de formar i contractar durant dos anys joves de menys de 25 anys i amb baixa qualificació inicial. Aquesta iniciativa es destina bàsicament als col·lectius més desfavorits: joves nouvinguts de països extracomunitaris i joves provinents del fracàs escolar o en risc d’exclusió social i amb dificultats d’adaptació social.

Tallers d’ocupació: Adreçats sobretot a formar i contractar al llarg d’un any dones en situació d’atur que tinguin més de 25 anys.

Plans d’ocupació: Tracten de contractar persones del barri en situació d’atur per dur a terme tasques d’interès social general.

Grups prioritaris d’intervenció del programa "Treball als barris":

Donesnouvingudes

extracomunitàries

Jovesambfracàsescolar

Col·lectiusenrisc

d’exclusiósocial

Donesquehanpatitviolènciadegènere

Personesimmigrants

Aturatsiaturades

dellargadurada

22

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2008InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

Llars d’infantsSubvencions per a la creació de places de primer cicle de l’educació infantil en llars d’infants de titularitat municipal, i per a la consolidació de places en centres del mateix nivell i titularitat. La subvenció es concedeix per fer obres en edificis de nova planta, o bé per adequar o adquirir edificis preexistents.

UniversitarisAjuts a la mobilitat internacional de l’estudiant amb reconeixement acadèmic de les universitats o dels centres d’estudis d’ensenyaments artístics de Catalunya, per al curs 2008-2009. El termini de presentació de sol·licituds comença el 13 de maig i s’acaba el 13 de juny. També hi ha ajuts destinats a potenciar el lideratge de projectes de recerca europeus.

Premis CIRITL’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) convoca els premis CIRIT amb l’objectiu de fomentar l’esperit científic entre els joves. Es concedeixen un màxim de 70 premis, de 750 € cadascun, als millors treballs presentats. El termini per presentar sol·licituds comença el 18 d’abril i s’acaba el 26 de maig.

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012.

Famílies amb fills i filles a càrrecAjuts per a totes les famílies residents a Catalunya amb infants de menys de tres anys, i de menys de sis anys en el cas de les famílies nombroses o monoparentals. També hi ha ajuts per a les famílies en què, durant l’any 2008, s’hagi produït un part, adopció o acolliment múltiple, així com també per a les famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part, adopció o acolliment múltiple.

Adopció internacionalSuport econòmic a les famílies que adoptin un/a menor o menors procedents d’un altre país. El termini de presentació de sol·licituds acaba a finals d’any, excepte per a famílies amb infants adoptats durant el mes de desembre de 2008, que poden presentar la sol·licitud fins al 31 de gener de 2009.

Acolliment de menorsPrestació econòmica a favor de menors d’edat tutelats per la Generalitat que es troben en situació d’atenció a la pròpia família o acolliment en família extensa, per tal d’atendre les despeses del manteniment del menor.

Emancipació dels jovesCrèdits per fomentar l’emancipació dels joves a través de tres línies d’actuació: habitatge, formació i ocupació. Són crèdits concedits per entitats financeres amb les particularitats següents:

• La Generalitat actua com a avaladora dels joves.• No hi ha cap tipus de comissió.• Interessos més baixos que els del mercat.

Educació

Societat i família

23

CulturaCreacióFons econòmics per a projectes de tots els àmbits artístics i de la creació, associats a un organisme o equipament cultural. El termini s’acaba el 2 de maig.

TeatresTambé hi ha subvencions per a la rehabilitació i la dotació d’equipaments de teatres de Barcelona. Es poden presentar les sol·licituds fins al 25 d’abril.

HabitatgeAjuts a l’adquisició d’habitatges protegits de règim especial i de règim general. També hi ha ajuts a l’adquisició d’habitatges usats i ajuts personalitzats a l’allotjament.

Catàstrofes naturalsAjuts per pal·liar els danys catastròfics produïts a conseqüència de fenòmens meteorològics en produccions vegetals i animals en curs, així com en edificis i instal·lacions de granges i mitjans de producció diversos.

CooperativesAjuts a les agrupacions de productors per compensar-los les despeses de constitució i funcionament administratiu.

FormacióAjuts del programa de suport a la formació dels treballadors afectats per expedients de suspensió de contractes del sector tèxtil i de la confecció. També s’ofereixen ajuts per fomentar i mantenir l’ocupació dels joves. L’objectiu és transformar en indefinit qualsevol contracte de durada temporal, a persones de menys de 30 anys. El termini s’acaba el 30 de juny.

AutònomsAjuts per promocionar l’ocupació autònoma, adreçats a persones que es troben en situació d’atur i que es volen constituir com a treballadors autònoms. Els ajuts són per a assistència tècnica, subvenció financera i subvenció a fons perdut o renda de subsistència.

Ens localsAjuts i subvencions als ajuntaments i altres ens locals en situacions excepcionals, d’urgència o catàstrofe.

Millora de barris, àrees urbanes i viles Ja s’ha obert la cinquena convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial. La Generalitat ha aprovat la inversió de 99 M€ per cofinançar amb els respectius ajuntaments la millora d’una vintena de barris. En les quatre convocatòries anteriors s’han concedit ajuts a 70 barris per un import total proper als 400 M€ que han beneficiat unes 700.000 persones.

Poden demanar aquests ajuts els ajuntaments catalans directament o bé a través d’associació o col·laboració amb altres municipis o ens locals que presentin un projecte d’intervenció integral. El termini per a la presentació de sol·licituds s’acaba el 22 d’abril.

Acció rural

Treball

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 15 Juliol’08

Llegir per sermés grans:pla de foment a la lectura i impuls a les biblioteques

Guia de l’habitatge. Un resum de tot el que cal saber per comprar, llogar o rehabilitar un habitatge.

Dessalinitzadores. Noves infraestructures per garantir que mai falti aigua a Catalunya.

Llegir ens fa més grans, més forts, més lliures

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Massip, Jordi Fortuny, Antoni Bolaño i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Fotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: Enrique Marco (pàg. 4)Mariano Herrera (pàg. 2 i 11)Gemma Filizola (pàg. 12)Jordi Geli (pàg. 12)Jordi Bedmar (pàg. 13)Infografia:Mandrake (pàg. 14 i 15) Agències: Getty Images Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat

4 Notícies

10 Foment de la lectura

13 Nova cultura de l'aigua

16 Tot sobre l'habitatge

18 Lluita contra el foc

19 Arriba la TDT

20 Espais de memòria històrica

21 Drets del consumidor

22 Subvencions vigents

En aquest nou InfoCatalunya hi trobareu informació sobre les diferents actuacions que la Generalitat duu a terme per donar un nou impuls a la lectura. Per una banda, coneixereu el nou Pla de biblioteques públiques, que en cinc anys ens permetrà construir o reformar més de 110 equipaments arreu de Catalunya, amb una inversió econòmica molt important, superior als 40 M€. Per altra banda, es parla del projecte Biblioteques PuntEdu, que pretén aconseguir que tots els centre educatius converteixin la seva biblioteca en una eina adequada per a les necessitats d’aprenentatge dels nois i noies de les nostres escoles.

Però tan important com els equipaments i les eines són els hàbits de lectura. Per això l’InfoCatalunya també parla de fomentar l’interès i el gust per la lectura. Una campanya que trobareu tant als mitjans de comunicació com als transports públics, a les escoles, als mercats o, fins i tot, als camps de futbol. Qualsevol lloc és bo per recordar-nos que llegir ens fa més grans, perquè ens ajuda a madurar. Que llegir ens fa també més lliures, perquè ens dóna eines i recursos per moure’ns de manera autònoma. I que llegir ens fa més forts, perquè ens ajuda a progressar i a guanyar benestar. És en aquest sentit que el Govern de Catalunya vol que, mitjançant la lectura, tots els catalans i les catalanes puguin exercir el seu dret a ser més grans, més forts i més lliures.

10Noves biblioteques i plans de foment de la lectura

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

Sumari

4

Notícies

5

Garanties per a les víctimes de la violència masclistaLes víctimes de la violència masclista que no cobrin la pensió dels seus marits la rebran gràcies a un fons que crearà la Generalitat. Aquesta és una de les mesures pioneres que preveu la nova llei per eradicar la violència masclista que el Parlament va aprovar el mes d’abril i que és un dels textos més innovadors en la matèria a escala europea.

Gràcies a la creació d’un fons de garantia, la Generalitat avançarà la pensió impagada a la persona afectada i després la reclamarà a la persona deutora. Aquest fons ja serà operatiu a principis de l’any que ve. El text també recull el dret de les dones a accedir a l’assistència jurídica i a percebre la renda mínima d’inserció i les ajudes escolars tenint en compte exclusivament els seus ingressos i les seves rendes individuals. També recull el dret d’accés a l’habitatge i el dret d’ocupació per a les dones víctimes d’aquesta violència.

Les empreses catalanes disposen ara d’una eina informàtica d’accés públic i gratuït a través d’Internet per calcular el cost directe de cada accident laboral. Aquesta aplicació té en compte variables com la pèrdua d’hores de treball, tant de la víctima com dels seus companys i superiors, les pèrdues de producció, els desperfectes en la maquinària i les instal·lacions, així com les possibles despeses de caire legal o administratiu que es puguin derivar de l’accident. A més, l’aplicació permet d’obtenir la diferència entre la despesa generada per l’accident i la inversió que hauria permès evitar-lo. L’objectiu és que les empreses preservin la seguretat i salut dels seus treballadors per tal de ser més competitives. Actualment només un 13,2% de les empreses es preocupa de saber la repercussió econòmica que tenen els accidents de treball.

+info: gencat.cat/treball/ambits/seguretat_salut/index.html

Com han de créixer els 164 municipis de la Regió Metropolitana?

Garantir un desenvolupament urbanístic ordenat, satisfer la demanda d’habitatge, fomentar la competitivitat del territori i potenciar l’ús del transport públic són alguns dels objectius del Pla territorial metropolità de Barcelona. De moment ja s’ha enllestit l’avantprojecte, fruit d’un important consens entre administracions i representants socials, primer pas cap a l’acord històric que permetrà a la Regió Metropolitana de Barcelona disposar d’un pla territorial de gran abast

El Pla territorial metropolità de Barcelona inclou 164 municipis de les comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès Occidental i el Vallès Occidental, és a dir, una àrea on viu gairebé el 70% de la població catalana. Es tracta d’una eina que ha de donar resposta a diversos reptes, com garantir la funcionalitat dels espais oberts, promoure la ciutat compacta enfront de l’ocupació extensiva del sòl, dotar d’espais i infraestructures per a la nova activitat econòmica i millorar l’accessibilitat dels sectors urbanitzables.

Com calcular el cost dels accidents laborals

CliCat:el nou portal de vídeos i imatges sobre CatalunyaLa Generalitat ha posat en funcionament el CliCat, un nou portal multimèdia que posa a disposició de tothom part del patrimoni audiovisual (fotos i vídeos) sobre Catalunya que té la Generalitat. Dividit en galeries temàtiques, les imatges permeten conèixer Catalunya des de diferents punts de vista: riquesa natural (“Paisatges”, “Natura”), cultura i art (“Poblacions”, “Patrimoni mundial de la UNESCO”, “Romànic”, “Modernisme”, “Palau de la Generalitat”) o festiu (“Sant Jordi”, “La Diada”). També hi ha galeries que presenten la modernitat i la capacitat creativa del país (“Equipaments”, “Iniciatives”, “Innovadors”). Un cercador de paraules clau permet a l’usuari del CliCat navegar lliurement i crear les seves pròpies galeries a partir dels prop de 800 fitxers multimèdia que té, entre els quals hi ha més de 300 vídeos.

Aquest portal servirà per seguir reforçant la presència de la Generalitat a la xarxa. Durant l'últim any, el web Gencat.cat ha rebut més de 100 milions de visites, el que suposa un increment del 30% anual.+info: gencat.cat/clicat

6

Notícies

7

Nova oferta de titulacions universitàries adaptades a EuropaEl curs que ve, les universitats catalanes ja oferiran les primeres 35 titulacions adaptades a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES). Aquests nous estudis, anomenats títols de grau, tenen una durada de tres anys i es poden complementar amb dos anys més de postgrau. Per això les universitats també oferiran a partir del curs vinent 107 nous màsters adaptats a l’EEES. Aquests canvis —que estan duent a terme la major part dels països europeus— tenen com a objectiu unificar els sistemes educatius per tal de promoure la mobilitat dels estudiants dins l’àmbit d’Europa i també per possibilitar la integració dels nous graduats en un mercat laboral únic europeu.

Universitat Autònoma de Barcelona Universitat Ramon Llull

Física Administració i direcció d'empreses

Humanitats Cinema i televisió

Matemàtiques Direcció d'empreses (BBA)

Traducció i interpretació Disseny

Universitat Pompeu Fabra Dret

Biologia humana Multimèdia

Comunicació audiovisual Periodisme

Humanitats Publicitat i relacions públiques

Medicina Tecnologia i gestió

Publicitat i relacions públiques Universitat Oberta de Catalunya

Traducció i interpretació Dret

Universitat de Lleida Humanitats

Ciència i salut animal Psicologia

Geografia i ordenació del territori Universitat de Vic

Història de l'art Biotecnologia biomèdica

Història Ciències de l'activitat física i de l'esport

Universitat de Girona Traducció i estudis europeus

Medicina i Ciències de la Salut Traducció i interpretació

Publicitat i relacions públiques Universitat Internacional de Catalunya

Universitat Rovira i Virgili Medicina

Història

Història de l'art

Noves titulacions de grau EEES

Pineda de Mar

Malgrat

CalellaSt. Pol de Mar

Arenys de Mar

Sta. Susanna

Tordera

Vilassar de MarPremià de Mar

Mataró

Caldes d’Estrac

Montgat

Barcelona

BadalonaMasnou

Canet de Mar

Primer pas per al trasllat de la N-II fora dels nuclis urbans del MaresmeLa Generalitat ha posat fil a l’agulla per resoldre una petició històrica dels municipis del Maresme: que la N-II deixi de travessar els nuclis urbans i es converteixi en un carrer més, segur i integrat a cada poble. Com a primer pas per aconseguir-ho, ha acordat amb el Ministeri de Foment que la via passi a ser de titularitat del Govern català, un pas que va acompanyat d’una transferència de 400 M€ del Ministeri per construir la variant alternativa i gratuïta que ha d’assumir les funcions de la N-II actual. Aquesta nova via, que circularà paral·lela a l’autopista C-32, cobrirà els 52 quilòmetres que hi ha entre les poblacions de Montgat i Tordera.

Barcelona, capital europea de la ciènciaEntre el 18 i el 22 de juliol se celebra a Barcelona el congrés EuroScience Open Forum (ESOF 2008), la principal reunió de científics, empresaris, i gestors polítics de la investigació a Europa. La trobada, que reuneix més de 4.000 científics i 20.000 visitants no especialitzats, compta amb la presència de diversos premis Nobel i aborda temes com la investigació amb cèl·lules mare, el canvi climàtic i la nutrició. Entre els ponents hi ha molts dels principals investigadors i consellers científics del món.

Ara, tots els titulars del Carnet Jove estan coberts gratuïtament per una assegurança d’assistència permanent en viatges internacionals i tenen a la seva disposició el telèfon 93 582 92 74 per a qualsevol consulta o gestió. Els serveis cobreixen despeses mèdiques, quirúrgiques i farmacèutiques, hospitalitzacions, desplaçaments, manutenció i altres elements, en cas d’accident, i, a més, es fan càrrec de tractaments odontològics d’urgència a l’estranger. D’altra banda, els usuaris tindran ajuda per localitzar equipatges facturats i extraviats o per tramitar-ne la reclamació. L’assegurança es destina a joves en viatges de vacances o de fi de curs o que fan cursos a l’estranger que no superin els 90 dies consecutius.

+info: www.jove.cat

Assegurança internacional de viatge per al Carnet Jove

8

Notícies

9

Barcelona

El Prat de Llobregat

Vilafrancadel Penedès

Campde Tarragona

Lleida Pirineus

L’entrada en funcionament del servei re-gional d’alta velocitat Avant de Renfe ha millorat considerablement les connexions entre Barcelona i Tarragona, i entre la capi-tal catalana i Lleida. El nou servei uneix les tres ciutats en menys de la meitat de temps que ho fan els trens convencionals. Ara, el trajecte entre Barcelona i Tarragona és de poc més de mitja hora, mentre que el tren que uneix la capital catalana i Lleida és de setanta minuts.

Renfe ofereix sis trens diaris en cada sen-tit de dilluns a divendres –que equivalen en total a 2.844 places– i cinc trens els caps de setmana, tot i que preveu incrementar-ne l’oferta a la tardor. Pel que fa a les tarifes, els bitllets tenen un preu que se situa en-tre el dels bitllets dels trens convencionals i el dels d’alta velocitat. El bitllet senzill entre Lleida i Barcelona costa 20,40 €. No obstant això, hi ha diferents tipus d’abo-nament que poden reduir el preu fins als

9,38 €. Dos d’aquests abonaments són la targeta de 44 viatges o la targeta Plus, que permet configurar mensualment fins a 50 viatges i incrementa els descomptes sobre el preu del bitllet a mesura que es fan més viatges.

La companyia adquireix el mateix com-promís de puntualitat que té amb els TGV. Si un Avant arriba amb 15 minuts de retard es retorna el 50% del preu del bitllet, i si la demora és de mitja hora s’abona el 100% del preu del tiquet.

Els trens Avant aprofiten la línia del TGV, estan formats per quatre cotxes i arriben als 250 km/h. El nou servei d’alta velocitat pretén consolidar-se com una alternativa al transport per carretera i espera arribar als 600.000 passatgers en un any. De moment, durant el primer mes de funcionament, els trens Avant han transportat 34.900 viat-gers, el 76% dels quals han fet el trajecte Barcelona-Lleida.

Els trens Avant redueixen a la meitat el temps dels trajectes entre Barcelona, Tarragona i Lleida

Els ciutadans de les àrees de Lleida i Girona ja poden adquirir un bitllet únic per fer servir diferents transports públics. Des de finals de març, ja s’aplica la integració tarifària del transport públic a 38 municipis de la comarca del Segrià i a 3 de la Noguera. L’objectiu és que, amb un sol bitllet o targeta integrada, els usuaris puguin utilitzar totes les xarxes d’autobús urbanes, les interurbanes i el servei de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) fins a Balaguer.

Avui dia, hi ha 17 línies urbanes a la ciutat de Lleida, 14 línies interurbanes del Segrià i FGC en el tram de Lleida a Balaguer. El

període de temps de què es disposa per fer el canvi de mitjà de transport és d’1 hora i 15 minuts i s’incrementa en 15 minuts per cada zona.

La segona àrea amb nova integració tarifària és, des de mitjans de juny, la que comprèn els 46 municipis de les comarques del Gironès, el Pla de l’Estany i la Selva. Més de 248.000 persones poden utilitzar un únic bitllet per a les 10 línies urbanes de Girona i Salt i 16 línies interurbanes. La integració tarifària s’estendrà a finals d’estiu al Camp de Tarragona i el 2009 al Bages.

Un únic bitllet per al transport públic de Lleida i Girona

EstacióFutura estació

Prestacions per a 13.000 persones dependents

Un total de 12.658 catalans amb problemes de dependència ja reben una prestació econòmica o gaudeixen d’un servei gràcies a la Llei de la dependència. El mes de maig es va fer un any del seu desplegament i en aquest període la Generalitat ja ha pagat als sol·licitants uns 50 M€. D’altra banda, s’han reduït molt els terminis del sistema de valoració (d’un mes a una setmana). Ara per ara, la prestació mitjana per persona dependent se situa en els 516 € mensuals. A més, a partir d’aquest any la Generalitat garanteix una prestació econòmica mínima, que sempre serà superior al 25% de l’import que correspondria a la persona beneficiària.

En un any (de maig de 2007 a maig de 2008):

72.738 sol·licituds rebudes46.698 valoracions fetes12.658 programes individuals d’atenció (PIA)48.486.460 € en pagament de prestacions

Barcelona - Lleida70 minuts

Barcelona - Tarragona35 minuts

Almatret

Lleida

Alcoletge

Maials

Aspa

Corbins

Seròs

Alfés

Alguaire

La Granja d’Escarp

Sunyer

Torre-serona

Llardecans

Sudanell

Vilanova de la Barca

Torrebesses

Alcarràs

Térmens

Sarroca de Lleida

Gimenells

Vallfogona de Balaguer

Alcanó

Albatàrrec

Balaguer

Torres de Segre

Artesa de Lleida

Benavent de Segrià

SosesPuigverd de Lleida

la Portella

Massalcoreig

Montoliu de Lleida

Vilanova de Segrià

Aitona

Almenar

Els Alamús

Alfarràs

Rosselló

Torrefarrera

Almacelles

Alpicat

1

2

2

2

Maçanet de la Selva

Vidreres

Llagostera

Anglès

La Cellera del Ter

Amer

Sant Julià de Llor i Bonmatí

Sant Martí de Llémena

Canet d’Adri

Palol de Revardit

Camós

Cornellà del Terri

Banyoles

FontcobertaPorqueres Sarrià

del Ter

Celrà

Juià

Sant Martí Vell

Madremanya

FlaçàBordils

Cervià de Ter

Viladasens

Sant Jordi Desvalls

Sant Joan de Mollet

Sils

Riudarenes

Santa Coloma de Farners

Vilobí d’Onyar

Brunyola

Caldes de Malavella

Sant Andreu Salou

Cassà de la Selva

Riudellots de la Selva

Llambrilles

Quart Fornells de la Selva

Aiguaviva

Vilablareix

Salt

Sant Gregori

Bescanó

Girona

Sant Julià de Ramis

Campllong

1

2

3

4

5

67Pont

6-7

Pont 1-2

Zones tarifàries

10 11

Barcelona (Horta-Can Mariner)Barcelona (Barceloneta-Fraternitat)Barcelona (Les Roquetes)

Sant Adrià de Besòs (La Mina)

Montcada i Reixac (central-complex Aqua)

Cornellà de Llobregat

Pineda de Mar

Girona (Taialà)

Sant Pere de Torelló

Rubí

Barberà del Vallès

Cabrera de Mar

Vilassar de Mar

Vidreres

Sant Hilari Sacalm

Santa Coloma de Farners

Roda de Ter

Sant Pere de Ribes

Cunit

L’Arboç

Gandesa

La Sénia

Tremp

Cardona

Vacarisses

Torredembarra

Palamós

Fomentar la lectura: recuperar el plaer de llegirGairebé la meitat dels catalans no ha llegit cap llibre en el darrer any i prop del 60% no ha fullejat cap diari. Per aquest motiu, la Generalitat ha engegat un ambiciós de pla de foment de la lectura fins al 2011, que inclou múltiples accions, com ara la subscripció gratuïta a diaris i revistes per als joves que facin 18 anys, o la distribució de primers capítols de novetats editorials en metros i busos. Aquest pla va acompanyat d’un nou impuls en la construcció de biblioteques públiques durant els propers 4 anys i de la implantació d’espais de lectura a totes les escoles a través dels anomenats PuntEdu. L’èxit de les biblioteques públiques no para de créixer i l’any passat més de 700.000 persones hi van passar cada dia.

Pla de foment de la lectura: llegir per ser més grans

Gairebé un 44% dels catalans no ha llegit cap llibre en el darrer any, i entre els 25 llibres més llegits no n’hi ha cap en català, ni original ni traduït. Per intentar cap-girar aquesta situació, la Generalitat ha engegat el Pla de foment de la lectura, que destinarà 8 M€ fins al 2011 a promocionar la lectura —ja sigui de llibres, diaris o revistes— entre els ciutadans, i especialment en llengua catalana.

A banda de les accions de foment de la lectura que ja duen a terme habitualment les biblioteques, una de les novetats principals del pla és el programa de subscripcions a diaris i revistes, que oferirà a tots els joves que facin 18 anys entre el 2008 i el 2010, uns 170.000 aproxima-dament, una subscripció gratuïta a un diari o una revista durant un temps determinat. També pensat per als joves, tot i que hi pot participar tothom, és el portal d’Internet Què llegeixes?, un fòrum a Internet sobre els llibres i la lectura obert al públic de totes les edats i on tothom pot expressar la seva opinió sobre llibres, literatura, escriptors i món editorial.

D’altra banda, ben aviat es posarà en marxa el progra-ma “Tasta’m”, que distribuirà en els transports públics de Catalunya i les Balears un opuscle setmanal amb extractes o primers capítols de novetats editorials. D’aquesta mane-ra, els passatgers podran tastar aquestes obres, a mode d’aperitiu, i potser se sentiran atrets a comprar-les. De cada opuscle se n’editaran 150.000 exemplars.

A més dels transports públics, els llibres també tindran el seu lloc als camps de futbol, amb el programa “Lletres al camp!”, impulsat per la Institució de les Lletres Catalanes. Consisteix en l’edició d’un opuscle amb una selecció d’onze títols literaris distingits per la crítica com els millors que s’han publicat durant els últims mesos en els gèneres de la novel·la, el conte i la poesia. La primera acció d’aquest programa va tenir lloc el 19 d’abril passat en el partit entre el FC Barcelona i el RCD Espanyol de Barcelona, però es preveu que, fins al 2011, es podran adherir a la iniciativa altres clubs esportius d’arreu de Catalunya.

88 biblioteques noves en els propers cinc anysEl nombre d’usuaris de les biblioteques públiques catala-nes no para de créixer, i l’any passat més de 700.000 per-sones hi van passar cada dia. Per donar resposta a aquesta demanda i per millorar el servei que s’ofereix als ciuta-dans, la Generalitat construirà 88 biblioteques públiques noves fins al 2012. Els nous equipaments estaran repartits per tot el territori: 53 a la demarcació de Barcelona, 14 a la de Girona, 12 a la de Lleida, sis a la de Tarragona i tres a les Terres de l’Ebre. A banda d’aquests edificis nous, se n’ampliaran 23 més, amb una inversió total de 40 M€.

A aquestes biblioteques noves, que donaran servei a més d’1,5 milions de persones, cal sumar-hi les 27 que s’inaugu-raran durant el 2008, entre instal·lacions noves, ampliacions i reformes. L’any passat es van inaugurar 16 biblioteques, 11

Previsió d’inauguració de biblioteques durant el 2008

12 13

Biblioteques PuntEdu a totes les escoles en cinc anysLes PuntEdu són una iniciativa per convertir les bibliote-ques de les escoles en autèntiques eines per tal que els alumnes adquireixin l’hàbit de la lectura, de la investi-gació i de l’ús de la informació. El programa dotarà les biblioteques de llibres i d’equips informàtics (ordinadors, impressores, escàners, gravadora DVD i lector òptic) per fomentar entre els joves un interès més gran per la llengua i la literatura i per promoure l’hàbit de la lectura entre els alumnes.

Actualment ja hi ha 785 centres escolars amb biblioteca PuntEdu i es preveu que aquesta eina d’aprenentatge i re-cerca arribarà a totes les escoles catalanes en un període de cinc anys. El curs que ve, i com a novetat, s’hi incorporaran materials per fomentar la lectura en llengües estrangeres.

D’altra banda, des de fa 24 anys el programa “Gust per la lectura” fomenta el plaer de llegir dels alumnes catalans incentivant la lectura des de les aules. Fins ara hi han participat gairebé 5.000 professors i més de 34.000 alumnes. Aquest any ha incorporat també el professorat i els alumnes de primària.

de les quals eren equipaments nous, tres eren ampliacions i dues, reformes (a les fotos de sota, la nova biblioteca de Palamós, inaugurada el mes de febrer passat).

Totes aquestes actuacions volen donar resposta a l’incre-ment progressiu del nombre d’usuaris de les biblioteques. L’any 2007, les 330 biblioteques catalanes van atendre 20 milions de persones, un 5% més que l’any anterior. Paral-lelament, l’any passat es van destinar 5,3 M€ a adquirir fons per a biblioteques, un 16% més que el 2006.

A la xarxa de biblioteques hi treballen més de 1.300 persones per tal d’abastar tots els serveis i activitats que, a més del préstec de llibres i documents, s’ofereixen actualment. L’any passat es van organitzar un total de 30.381 activitats per promocionar la lectura, entre les quals destaquen els anomenats Clubs de Lectura o també l’Hora del Conte, adreçada als nens. Hi van participar més d’un milió de persones.

D’altra banda, la majoria de les biblioteques disposen de PC amb connexió a Internet, que faciliten gratuïtament als usuaris. Aquest servei va ser utilitzat per 2.361.832 persones al llarg de l’any 2007. A més d’això, hi ha 231 biblioteques que ofereixen connexió sense fil a Internet.

En els darrers anys, la Generalitat ha promogut diferents iniciatives destinades a fomentar les xarxes de biblioteques com a espais de trobada i d’integració de les persones nouvingudes. En aquest marc se situen diverses línies d’acció, com ara l’ampliació de les col·leccions amb materials destinats a aprendre català i l’increment de l’adquisició de documents en les diferents llengües que cohabiten a Catalunya. També hi ha una cinquantena de biblioteques que ofereixen el servei Diaris del Món, que permet accedir a més de 200 diaris de 60 països i en 20 llengües diferents.

Participació en el programa "Gust per la lectura"

Curs Centres Nombre participants d’alumnes

2003-2004 65 4.697

2004-2005 63 5.557

2005-2006 60 6.559

2006-2007 66 7.976

2007-2008 124 9.655

Catalunya és present a l’Expo Zaragoza 2008 amb un pavelló que mostra la gestió de l’aigua que s’està desenvolupant al país a través d’audiovisuals, fotografies, un personatge virtual, programes mul-timèdia, i fins i tot, una cançó feta expressament que fa de ’banda sonora’ del pavelló. La visita s’inspira en un recorregut imaginari i sensorial que simula el curs d’un riu, des de les muntanyes fins al mar, a través dels diferents paisatges aquàtics de Catalunya. El visitant pot descobrir l’oferta turística relacionada amb l’aigua o les claus de la política hidràulica de la Generalitat, i també saber quin és el nivell dels embassaments, el cabal dels rius o els balanços pluviomètrics dels últims 30 anys. L’exposició ofereix una imatge de Catalunya vinculada a l’art, el disseny, la innovació. Hi destaca un salt d’aigua artístic, creat amb ampolles de la col·lecció del doctor Oliver Rodés (a la foto).

L’exposició “Garantir l’aigua del futur”, que serà durant tot l’estiu al Palau Robert de Barcelona, està dedicada a explicar de forma volgudament didàctica les mesures empreses per la Generalitat per tal de garantir que, en un període de quatre anys, es pugui fer front a episodis de sequera com el que hi ha hagut aquest 2008. L’any que ve, per exemple, es calcula que Catalunya ja disposarà de 180 hm³ addicionals d’aigua, que s’incrementaran fins a 300 hm³ en l’horitzó de l’any 2012. L’exposició explica per què patim sequeres, tot el que es fa per vèncer-les, quines seran les noves infraestructures per evitar-les i què pot fer el ciutadà per col·laborar en l’estalvi d’aigua (a la foto, 10 tubs de 500 metres de llargària i 1,8 metres de diàmetre destinats a l’immissari submarí que captarà l’aigua de la dessalinitza-dora del Prat de Llobregat).

Les dessalinitzadores, claus per garantir l’aigua en el futurL’aigua és un recurs limitat. No obstant això, els éssers humans ens havíem acostumat a disposar-ne com si fos infinit. L’episodi recent de sequera que ha patit Catalunya, el pitjor dels darrers 60 anys, ha posat en evidència una vegada més tot el contrari, és a dir, que aquest element no està garantit en quantitats il·limitades. La gestió de l’aigua que està desenvolupant la Generalitat s’emmarca en la Directiva de l’aigua de la Unió Europea, que vol garantir que l’any 2015 les aigües gaudeixin d’un bon estat ecològic. L’esforç inversor fet pel Govern en obres d’abastament se centra en la construcció de noves dessalinitzadores, però també aposta per la reutilització i la depuració, per la modernització dels recs i les canalitzacions i per incentivar les mesures d’estalvi. Amb totes aquestes mesures Catalu-nya disposarà de més de 300 hm³ l’any en l’horitzó de 2012, quanti-tat necessària per garantir l’aigua d’ús domèstic a tothom, davant de qualsevol episodi greu de falta de pluges.

Dues exposicions mostren aquest estiu la gestió de l’aigua a Catalunya

Obres per millorar l’abastament d’aigua hm³ aportats Termini

Dessalinitzadores 200 4 anys Potabilització, regeneració i reutilització 75 3 anys Millora de recs i canalitzacions 40 1 any Depuradores i recuperació d’aqüífers 25 3 anys

Total 340

Mesures d’estalvi 60 2025

D’aquí a quatre anys Catalunya serà totalment autosuficient per afrontar episodis de sequera, gràcies a més de 300 hm³/any d’aigua addicionals.

Pavelló de Catalunya a l’Expo Zaragoza 2008: del 14 de juny al 14 de setembre (L’Onze de Setembre s’hi celebrarà el dia d’Honor de Catalunya)

Exposició “Garantir l’aigua del futur”: del 6 de juny al 3 de setembre al Palau Robert de Barcelona (Passeig de Gràcia, 107)

14 15

La planta desalinizadora de la cuenca del Llobregat que construye Aigües Ter Llobregat (ATLL) será una instalaciónfundamental para mejorar la calidad y cantidad de agua y asegurar una mayor garantía de suministro a los másde 4,5 millones de habitantes que se concentran en las cuencas internas, y especialmente todos los municipiosque se abastecen a través del sistema Ter-Llobregat. Producirà 60 Hm3/año y entrará en servicio el mes deMayo de 2009. El caudal producido supondrà casi un 200% del consumo del ámbito metropolitano.

Desalinizar el agua del mar

Agua osmotizada45%

Agua desechada55%

Agua de mar

Membrana

El proceso de ósmosis consiste principalmente en bombear aguaa alta presión hasta una membrana semipermeable que retienelas sales disueltas en el agua.

MembranasLas turbobombas inyectan agua a presión a los bastidores demembranas. Actualmente, hay instalados cuatro bastidores. Cadabastidor está compuesto por ochenta módulos de membranas, y cadamódulo está formado por siete paquetes de membranas.

Entre las dos mitades se coloca un tejidoprovisto de diminutos canales para recoger elagua osmotizada que atraviesa la membranay conducirla hasta el tubo central de recogida.

Cada paquete consta de una lámina rectangular de membrana semipermeabledoblada por la mitad, de manera que la capa activa queda en el exterior.

Las membranas están enrolladas en espiral en torno a un tubo central.

PRETATAMIENTOY CLORACIÓN

2 6

7

POST-TRATAMIENTO

DEPÓSITO FINAL

El agua desechada, que ha perdidoprácticamente la totalidad de su energía,se envía a un depósito de 340 m• decapacidad, y de aquí, mediante un emisariosubmarino, se envía al fondo marino.

En este depósito de agua potable, el agua se vuelvea clorar para asegurarse de que durante sutransporte hasta el grifo se mantenga desinfectada.

3

Impulsión de agua de mar hastala desalinizadora, con unaconducción de 2.400 mm dediámetro y 3.100 m de longitud.

5

PROCESO DE OSMOSIS

Agua desechada

Bastidor

4

FILTROS DECARTUCHO

FILTRACIÓNDE ARENA

Se añade al agua osmotizada cal ydióxido de carbono, de manera quese ajusten su dureza y su acidez,transformando el agua osmotizadaen agua potable

CAPTACIÓN DEL MAR1Captación de agua de mar con toma abierta,mediante emisario submarino formado por dosconducciones de 1.800 mm de diámetro y 2.200 mde longitud.

Mapa depuradoras Datos

Proceso

OSMOSIS

Texto falso Texto falso Textofalso Texto falso Texto falsoTexto falso Texto falso Textofalso

Texto falso Texto falsoTexto falso Texto falsoTexto falso Texto falsoTexto falso Texto falso

Texto falso Texto falso Textofalso Texto falso Texto falsoTexto falso Texto falso Textofalso

La dessalinització és un procés que permet separar la major part de les sals que conté l’aigua de mar per produir aigua dolça d’òptima qualitat per al consum humà. Aquest procés es du a terme en instal·lacions específiques i amb tecnologies d’última generació, que són altament sostenibles pel seu rendiment elevat i baix cost. D’aquí a quatre anys, a Catalunya hi haurà quatre dessalinitzadores que produiran 200 hm³ i permetran garantir l’abastament futur d’aigua.

Dessalinitzar l’aigua de marPretractament i cloració A l’entrada de la dessalinitzadora hi ha una sèrie de controls de les característiques de l’aigua. Es retiren els sòlids de la superfície i s’afegeixen certs agents químics que ajusten determinats paràmetres. Es fa una primera cloració per assegurar que durant el recorregut de l’aigua per la planta no hi hagi creixement de bacteris.

Tractament final Per adequar perfectament algunes de les seves propietats per al consum humà, s’afegeix a l’aigua osmotitzada calç i diòxid de carboni, la qual cosa n’ajusta la duresa i l’acidesa. Filtració per osmosi inversa

L’aigua es bomba a alta pressió a través d’unes membranes molt fines que retenen les sals dissoltes. Quasi la meitat es converteix en potable. L’aigua salada rebutjada surt encara amb molta pressió, que s’aprofita per fer rodar unes turbines i reduir el consum energètic. Avui en dia, per cada 1.000 litres d’aigua osmotitzada calen uns 3 kWh.

Què és l’osmosi inversa?Es denomina així el procés de filtració que consisteix a bombar aigua a alta pressió cap a una membrana tan fina que reté les sals dissoltes. Les turbobombes fan pujar la pressió fins a 70kg/cm2, o sigui unes 25 vegades la que tenim a casa.

Membranafina

Aigua rebutjada

Aigua salada

Aigua osmotitzada

Pressió

Aigua de mar

45%Aigua osmotiztada

Aigua osmotiztada

55%Aigua rebutjada

Aigua rebutjada

Membranes i tubsLes membranes estan enrotllades en espiral al voltant d’un tub central i es fiquen dins d’un tub més gran. S’injecta aigua salada dins el tub gran. La que travessa totes les capes de membrana ha perdut totes les sals i surt pel tub central de recollida. L’aigua rebutjada surt per l’altre extrem del tub gran exterior. La proporció d’aigua producte respecte de l’aigua marina bombada és aproximadament del 45%.

Filtres de cartutx A continuació, l’aigua passa per uns microfiltres de cartutx, que afinen encara més la filtració.

Aigua potableFinalment, al dipòsit de sortida de la dessalinitzadora l’aigua potable es torna a clorar per garantir que durant el seu transport fins a l’aixeta es mantingui desinfectada.

30 m

Filtració amb sorra L’aigua es filtra a través de filtres de sorra, que treuen les partícules més grans.

Captació del mar El procés de dessalinització comença per la captació d’aigua marina, que es realitza mitjançant un immissari submarí a certa distància de la costa i a uns 30 metres de fondària. L’aigua es bomba cap a la planta de dessalinització.

7

2

65

3

1

4

Aigua rebutjadaL’aigua rebutjada s’envia al fons del mar, lluny de la costa, mitjançant un immissari.

Cunit

La Tordera 1La Tordera 2

Prat de Llobregat

Dessalinitzadores a Catalunya(horitzó 2012)

16 17

Tots els consells i els ajuts per a l’habitatge, a mà

Què cal tenir en compte a l’hora de llogar un pis? Quins són els passos que he de fer abans de comprar un habitatge? Quins ajuts hi ha i a quins puc accedir? Aquestes qüestions i moltes més són les que recull la Guia de l’habitatge que la Generalitat ha editat. Es tracta d’un llibret adreçat als ciutadans que volen accedir a un habitatge o que tenen dificultats per pagar el que ja tenen. La guia també exposa les facilitats que ofereix l’Administració per a la rehabilitació i les garanties que proporciona als propietaris que posen els seus habitatges al mercat de lloguer.

Habitatge

El dèficit d’habitatge protegit i la magnitud de la demanda prevista segons el Pacte nacional per a l’habitatge obliguen a obtenir de manera immediata sòl per a la construcció d’habitatge assequible. La Generalitat ha establert un nou procediment per desenvolupar àrees residencials estratègiques a bona part de les principals localitats de Catalunya.

Mitjançant 12 plans directors urbanístics es desenvoluparan 100 àrees residen-cials estratègiques (ARE) en un total de 86 municipis catalans, el que suposarà la construcció de més de 90.157 habitatges nous. Les ARE tindran una densitat mínima de 50 habitatges per hectàrea, i com a mínim un 50% seran protegits.

Les ARE asseguraran una qualitat urbanística elevada i garantiran a la població la disposició dels equipaments necessaris. La nova legislació estableix tot un seguit de requisits per a aquestes zones de nou creixement:

• Bonaintegracióurbana,accessibilitatalaxarxadetransportpúblici

subministramentd’aiguagarantit.• Equipaments,espaislliuresiserveissuficients.• Sostenibilitat:energiesrenovables,integracióenelmedi,eficiència

energètica,estalvienelconsumd’aiguaitractamentderesidus.

La planificació de les ARE es farà de manera molt més ràpida que el procedi-ment ordinari, i així es facilitarà que aquests pisos surtin al mercat a preus assequibles. Es preveu que durant l’any 2010 ja es podrà executar la urbanitza-ció dels sectors aprovats.

Àrees residencials estratègiques: 45.000 habitatges protegits nous

ÀMBIT ARE HECTÀREES HABITATGES

Alt Penedès-Garraf 4 59 3.286

Baix Llobregat 13 278 15.713

Barcelonès 7 52 4.552

Maresme 6 54 2.846

Vallès occidental 9 124 9.072

Vallès oriental 7 104 6.059

Alt Pirineu i Aran 4 36 1.869

Camp de Tarragona 14 369 18.518

Comarques centrals 10 160 8.106

Comarques gironines 16 139 7.607

Ponent (Terres de Lleida) 7 177 10.184

Terres de l’Ebre 3 47 2.345

TOTAL 100 1.599 90.157

El llibre està dividit en tres parts. La primera, elaborada amb la col·laboració de l’Organització de Consumidors i Usuaris de Catalunya (OCUC), conté els consells i les re-comanacions més importants que cal tenir en compte a l’hora de comprar o llogar un habitatge. Aquesta infor-mació està adaptada als requeriments de protecció del consumidor a què obliga la Llei del dret a l’habitatge. Moltes preguntes troben la seva resposta aquí: Per què un lloc i no l’altre? Nou o de segona mà? Com demanar hipoteca? Quins tipus de contractes i escriptures de compra venda hi ha? Són correctes els pagaments a compte? Què he de fer abans de signar un contracte de lloguer? Què és el dret d’adquisició preferent?

La segona part de la guia exposa tots els ajuts que l’Administració posa a l’abast de la ciutadania per:

• Accediraunhabitatgeprotegittantdecompracom de lloguer.

• Obtenirajutspúblicsperpagarl’habitatgeencasde dificultats.

• Obtenirgarantiespúbliquesperllogarhabitatges.• Obtenirajutsperrehabilitarhabitatges.

Aquí s’explica què són el lloguer just, la renda bàsica d’emancipació (RBE), l’avalloguer o el test de l’edifici (TEDI), conceptes imprescindibles per comprendre com es canalitzen els ajuts de la Generalitat cap als ciuta-dans que hi tenen dret.

La tercera part del llibre exposa les actuacions de la Generalitat per promoure habitatges protegits. A més d’aquesta informació, la guia relaciona les adreces i els telèfons de totes les institucions i oficines a què es pot adreçar la ciutadania per informar-se i fer els tràmits necessaris per sol·licitar els ajuts.

Demaneu la Guia de l’habitatgeLa Guia de l’habitatge de la Generalitat conté consells i recomanacions que cal tenir en compte per comprar, llogar o rehabilitar un habitatge. També inclou tots els ajuts que la Generalitat posa a l’abast dels ciutadans, a més d’altres informacions importants en aquest àmbit. Si voleu rebre la Guia de l’habitatge, la podeu sol·licitar al telèfon d’atenció ciutadana 012.

+info: gencat.cat/especial/habitatge/cat/

18 19

La Televisió Digital Terrestre (TDT) serà l’única televisió gratuïta i d’accés universal que hi haurà a partir del 2010. Per això cal que, sense presses però sense pausa, tothom s’adapti a aquesta tecnologia per poder sintonitzar els canals digitals. No cal subscriure’s ni pagar cap quota, atès que les emissions són gratuïtes. Només cal seguir tres passos molt senzills:

La TDT arribarà a tot Catalunya de forma progressiva. El procés s’ha iniciat al llarg del primer semestre de 2008 a les demarcacions de Girona, Reus, Vic, Vilanova i la Geltrú i Mataró i acabarà durant el segon semestre de 2009 quan la TDT arribarà a Olot, la Seu d’Urgell, Tortosa i Vielha Mijaran. Mentrestant, entre el 2008 i el 2009, tindrà lloc l’adaptació progressiva a les demarcacions de Barcelona, Cornellà-Baix Llobregat i Sabadell.

Un cop implantada totalment la TDT, els catalans tindrem prop de 40 canals de televisió gratuïts, amb més oferta en català, amb més qualitat d’imatge i amb serveis interactius com notícies del temps, del trànsit, tràmits administratius, etc. Recordem que la TDT no és una opció més per veure la televisió; de fet, substitueix la televisió analògica tal com la coneixem ara, perquè aquest format desapareixerà a l’Estat espanyol el 3 d’abril de 2010. Aquest és un procés que es produeix a tot Europa i es fa en compliment de la normativa europea. Es pot comparar aquest procés amb el de la substitució de la pesseta per l’euro.

Reforç de la prevenció dels focsPer reduir tant com sigui possible el nombre d’incendis, aquest any la Generalitat ha contractat més professionals i ha millorat les infraestruc-tures per fer-hi front. També ha tornat a posar en marxa la campanya “Foc Zero” perquè tots els ciutadans actuem sempre amb responsabilitat i evitem que es calin focs.

A més dels bombers i els guaites, aquest any s’han reforçat de mane-ra significativa els contingents d’agents rurals i auxiliars forestals, dos cossos fonamentals per controlar i prevenir els focs. En molts casos els contractes s’allargaran, perquè es preveu que el màxim risc serà a finals d’estiu i durant la tardor.

Quan sigui el moment, s’activaran 23 parcs d’estiu, que s’afegiran als 150 parcs de bombers funcionaris i de voluntaris, i es cobriran 80 punts de guaita repartits per les masses forestals de tot Catalunya. Per prime-ra vegada hi haurà, a més, set “columnes mòbils” que s’aniran situant sempre en els llocs on hi hagi més risc.

Aquest any s’estan invertint 40 M€ per construir o renovar edificis i per modernitzar una part del parc mòbil dels bombers. La Generalitat disposa, des del 15 de juny, de 33 mitjans aeris (helicòpters, avions i hidroavions), que tenen una capacitat total de 61.200 litres. El cos de Bombers de Catalunya té 756 vehicles terrestres: 198 autobombes rurals pesades, 37 autobombes forestals pesades, 18 autobombes d’abastament pesades i 10 autobombes rurals lleugeres.

Consells per evitar incendis• No fer mai foc al bosc ni als voltants.• No llençar cigarretes ni llumins en zones de vegetació.• No circular amb el vehicle fora dels camins autoritzats.• En cas d’incendi, trucar immediatament

al 112 i donar tota la informació que sigui possible sobre la ubicació del foc.

Informació a través del mòbilSi les circumstàncies meteorològiques ho justifiquen, la Generalitat pot decidir que tots els permisos per fer foc queden sense efecte. El cos d’agents rurals informarà d’aquesta circumstància via SMS totes les persones que tinguin permís per fer foc. Aquest sistema permet avisar ràpidament de la prohibició milers de persones que tenen autorització per fer cremes agrícoles o de pastures.

Lluita contra el foc

2.344 bombers professionals

2.445 bombers voluntaris

160 guaites

1.120 auxiliars forestals

521 agents rurals

33 mitjans aeris

756 vehicles terrestres

173 parcs de bombers operatius

7 “columnes mòbils”

80 punts de guaita

Calendari d’encesa de la TDT

20081r semestre 20092n semestre 20092008-2009

TDT, la nova 'tele':més canals gratuïts, més qualitat d’imatge i serveis interactius

•Comprovarquesomen

unazonaambcoberturade

laTDT.

•Adaptarlanostrainstal·lació

d’antena,sobretotsiéscol·lect

iva.

•Disposard’undescodificador

de

TDTexternountelevisordigi

tal

ambdescodificadorintegrat.

20 21

“Si tens la factura, tens la garantia”

Conservar el tiquet de compra o la factura du-rant dos anys, saber quins drets atorga la garan-tia d’un producte o aprofitar les condicions dels sis primers mesos per exercir-la, són algunes de les recomanacions recollides dins la campanya “Si tens la factura, tens la garantia” que la Gene-ralitat fa amb l’objectiu d’informar els ciuta-dans dels drets que tenen com a consumidors. Aquesta campanya anima la ciutadania a exercir els drets i deures com a persones consumidores.

La campanya informa, per exemple, que la garantia dels productes és de dos anys a partir de la data de compra, però que, si s’ha de recla-mar, val més fer-ho durant els sis mesos després d’haver adquirit un producte.

La gran majoria de béns de consum estan subjectes a aquesta normativa: aliments, roba, calçat, vehicles, mobiliari, electrodomèstics, paquets de programari, CD, llibres, etcètera. La compra habitatges i la contractació de serveis en queden exclosos.+ info: www.consum.cat

10 recomanacions per als consumidorsEstar segurs que allò que comprem té les característiques adients per a l’ús que en volem fer.Guardar sempre la factura o tiquet de compra i assegurar-nos que conté la referència concreta del que adquirim.Conservar els documents que descriuen el producte i n’especifiquen les característiques (publicitat, catàleg, instruccions...).Exigir el compliment de la publicitat, perquè és vinculant.En cas que el preu de compra inclogui la instal·lació del producte, demanar que s’especifiqui clarament a la factura. Així podrem exigir el compliment de la garantia si hi ha hagut cap defecte en la instal·lació.En cas de reclamació, adreçar-nos sempre al comerç que va fer la venda i presentar la factura o tiquet de compra. Si ens resulta impossible, podem reclamar directament al fabricant o productor que ens canviï el producte o que el repari.Si comprem un producte de segona mà, cal analitzar bé l’estat i la descripció que en fa el venedor.Podem pactar que la garantia legal de 2 anys es redueixi com a màxim fins a 1 any.Hem de saber que, durant els 6 mesos posteriors al lliurament d’un producte, s’entén que qualsevol manca de conformitat amb les característiques del que vam adquirir ja existia en el moment de la compra. Un cop hagi passat aquest termini, caldrà demostrar-ho.Cal que ens assegurem que qualsevol manca de conformitat del producte ja existia en el moment de la compra i que no deriva de l’ús que n’hem fet, i cal que ho comuniquem al venedor com més aviat millor (en un termini màxim de 2 mesos des que ho hem detectat). No podem exigir que ens canviïn el producte en cas de béns irrepetibles (per exemple, una peça d’art) o de segona mà, però podem reclamar una reparació, una rebaixa del preu o la devolució dels diners pagats.

1

5

2

6

3

7

4

8

9

10

C-65

C-63

C-35

C-35

C-25

N-II

AP-7

N-II

C-65

C-31

Palamós

Calonge

Cassà de la Selva

Caldes de Malavella

Llagostera

Blanes

Lloret de Mar

Tossa de Mar

Sant Feliu de Guíxols

Platja d’Aro

Vidreres

Santa Cristina d’Aro

Castell d’Aro

Des de finals de juny, els conductors que vénen de l’AP-7 poden anar fins a Platja d’Aro, a la comarca del Baix Empordà, per una via de doble carril. Això és gràcies a la posada en servei del desdoblament de la C-35 entre Vidreres i Llagostera, que ha suposat l’eradicació d’un dels punts negres de cues del Baix Empordà. Es calcula que cada dia 18.500 conductors utilitzen aquesta via. Una xifra que es duplica els caps de setmana d’estiu i que feia que s’hi registressin retencions molt importants.

Les vies de doble carril, en sentit Platja d’Aro i en direcció Barcelona, que s’han posat en servei han millo-rat substancialment la circulació i la seguretat d’aquesta zona. A més, s’han construït set enllaços per facilitar les

connexions entre els municipis de la zona i s’ha recuperat la ruta del carrilet, una via verda que segueix el traçat del ferrocarril.

El desdoblament d’aquest tram de la C-35, de 15 qui-lòmetres de longitud, forma part de l’eix Maçanet de la Selva-Platja d’Aro, la via d’accés principal a la Costa Brava sud. Aquest eix, format per les carreteres C-35, C-65 i C-61, uneix els municipis de Maçanet de la Selva, Vidreres, Caldes de Malavella, Llagostera, Santa Cristina d’Aro, Sant Feliu de Guíxols i Platja d’Aro. Ara, només queda un tram de nou quilòmetres entre Platja d’Aro i Palamós perquè sigui possible anar des de Barcelona fins a Palafrugell per vies amb doble carril.

Nou desdoblament

Trams ja desdoblats

Ja està en servei el nou tram de la C-35 entre Vidreres i LlagosteraS’acaben les cues en un dels punts negres del Baix Empordà

Maçanet de la Selva

AutoviaMaçanet de la Selva-Platja d’Aro

22 23

Compra d’habitatgesAjuts per a l’adquisició d’habitatges usats, d’habitatges protegits de règim general, d’habitatges protegits de règim especial i d’habitatges protegits de preu concertat.

Adaptació o accessibilitat de l’habitatgeAjuts destinats a l’adaptació o accessibilitat de l’habitatge de persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. Les obres subvencionables són d’accés a l’habitatge i d’interior. Sol·licituds fins al 30 de setembre.

ProductivitatAjuts destinats al desenvolupament de plataformes tecnològiques per millorar la productivitat de les petites i mitjanes empreses. Presentació de sol·licituds de l’1 de setembre al 15 d’octubre.

Programa GènesiEl Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) ofereix, en el marc del programa Gènesi, ajuts per analitzar la viabilitat empresarial d’un projecte de base tecnològica que es realitzi a Catalunya.

InternacionalitzacióIncentius per a la internacionalització del sector de la moda catalana. Ajuts a empreses per a projectes de seus socials de caràcter supraregional. Ajuts per a empreses establertes a Catalunya que vulguin realitzar projectes que els permetin desenvolupar noves oportunitats de negoci.

Habitatge

Empreses

Ajuts per a la renovació de la maquinària agrícola (sol·licituds fins al 16 de juliol). També hi ha ajuts per al sector de farratges dessecats, per a la transformació de cànem i de lli destinats a la producció de fibres i per a l’elaboració de sucs de raïm.

Agricultura

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2008InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

Música, espectacles i cinemaSubvencions a l’organització d’activitats i esdeveniments que contribueixin a promocionar la música professional. Ajuts per a la producció de curtmetratges cinematogràfics, per a produccions de teatre i de circ. Ajuts per a l’adaptació a altres llengües d’espectacles estrenats en català. Subvencions per a l’organització d’activitats i esdeveniments que contribueixin a promocionar el sector de les arts visuals de caràcter professional.

Galeries d’artSubvencions a galeries d’art per adquirir o millorar equipament tecnològic, així com per organitzar activitats de difusió de la seva programació i les seves propostes artístiques.

La Secretaria de Política Lingüística ofereix subvencions destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats o subtitulats en català. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Premi Tesis doctoralsL’objectiu és distingir tesis doctorals cum laude —presentades durant el 2007 i 2008— relacionades amb l’economia, la societat del coneixement, el mercat de treball, les relacions laborals i la seguretat i la salut a la feina. El primer premi està dotat amb 8.000 € i l’accèssit, amb 4.000 €. El termini per lliurar les tesis finalitza el 31 de juliol.

Programa Forma i Contracta Subvencions per realitzar accions de formació amb compromís de contractació adreçades a treballadors en situació d’atur. Sol·licituds fins al 15 d’octubre.

Premis als millors projectes de final de carrera de la diplomatura de turisme. S’atorgaran vuit premis de 1.420 €cadascun. Poden participar-hi els diplomats que hagin presentat el projecte de final de carrera entre el 31 d’agost de 2007 i el 31 d’agost de 2008 i hagin obtingut la qualificació d’excel·lent.

Convocatòria del 2n Premi de Recerca en Drets Humans, per premiar treballs de recerca originals i inèdits centrats en qualsevol aspecte relacionat amb la protecció dels drets humans i les llibertats fonamentals. El termini de presentació de treballs finalitza el 17 d’octubre.

Cultura

Llengua catalana

Treball

Turisme

Drets humans

Llars d’infantsSubvencions per consolidar places de primer cicle d’educació infantil existents i per crear-ne de noves en llars d’infants de titularitat municipal.

Premis Catalunya EducacióL’objectiu dels premis és reconèixer socialment la tasca de mestres, professors, centres educatius i institucions de l’escola catalana. El termini per presentar propostes de concessió finalitza el 16 de juliol.

Recerca per a doctorsBeques per a estades de recerca fora de Catalunya per a personal amb grau de doctor amb dedicació a temps complet. El termini per presentar sol·licituds acaba el 13 de juliol.

Congressos i projectesAjuts per organitzar congressos, simposis, cicles de conferències i seminaris. Ajuts destinats a potenciar el lideratge de projectes de recerca europeus i per donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria no universitària.

Educació i universitat

Despeses de la llarAjuts que van destinats a les persones que no poden atendre amb els seus ingressos les despeses pròpies del manteniment de la llar pel fet que el cònjuge o el familiar fins a segon grau de consanguinitat amb qui compartien despeses ha mort.

Necessitats bàsiquesAjut en favor de determinades persones per atendre les necessitats bàsiques. La quantia màxima de la prestació per al 2008 és de 5.747 € anuals (12 pagues mensuals de 479 €).

Premi Eliseu ColomerL’objectiu del premi és fomentar entre la gent gran les activitats de voluntariat adreçades a recuperar els valors socials, culturals i de ciutadania i a difondre’ls. Es poden presentar les memòries dels treballs fins al 31 d’octubre.

Societat i família

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012

InfoCat 210x280 Excurs 17/6/08 16:47 P�gina 1

Composici�n

C M Y CM MY CY CMY K

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 16 Setembre’08

Persones a l’atur. Cursos de reciclatge, ajuts i altres mesures de suport de la Generalitat.

Curs 2008-2009

Més alumnes, més mestres i més escoles

Cinc anys de Llei de barris. Millora dels espais públics i els equipaments en benefici del teixit social.

Més escoles i millors barris, més educació i més cohesió

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Masip, Jordi Fortuny i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Fotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: European Community (pàg. 3)Juan Carlos Rosas, Sergio Sans, Alejandro Rosas i Ana Isabel García (pàg. 4, 5, 7, 12, 13, 16, 17 i especials Regió metropolitana de Barcelona, Lleida i Terres de l'Ebre)Richard Martin (pàg. 8)Jordi Pareto (especial Regió metropolitana de Barcelona) Agències: Getty Images Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat

4 Notícies

10 La recepta electrònica

11 Suport per a persones a l’atur

12 Famílies d’acolliment

13 Fer accessible l’habitatge

14 Es rehabiliten 22 barris més

18 65 Escoles noves

22 Subvencions vigents

La Catalunya del 2008 constitueix una societat més diversa i plural que mai i el nostre objectiu és que estigui ben cohesionada. Per això hem d’enfortir la nostra capacitat d’integració i saber aportar igualtat d’oportunitats allà on és més important: als municipis i àrees urbanes que tenen més necessitats i al conjunt del sistema educatiu.

L’anomenada Llei de barris arriba a la cinquena convocatòria. En aquesta ocasió beneficia 22 projectes de 21 municipis, amb una inversió de 198 M€. Fins ara, la llei ja ha permès posar en marxa 92 actuacions a tot Catalunya. La Generalitat hi ha invertit gairebé 500 M€ i ha mobilitzat altres inversions per un valor similar. Més de 750.000 persones, un 10% de la població de Catalunya, en rebran directament els beneficis.

Per altra banda, aquest setembre comença un nou curs escolar. Per atendre els 1.180.460 alumnes, s’han afegit 65 centres als que ja hi havia i s’han fet obres de rehabilitació o actuacions de millora en uns 650 més. Encara ens queda molta feina pendent perquè totes les escoles de Catalunya tinguin la condició que voldríem. Però mai s’havia invertit tant com ara en educació, tant en construcció i millora de les escoles, com en reforçament de la qualitat del nostre sistema educatiu i en reconeixement del professorat. Tot aquest esforç el veurem completat, ben aviat, amb la nova Llei d’educació, que el Govern ha remès al Parlament.

10Centres educatius nous i barris rehabilitats

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

Sumari

4

Notícies

5

La Generalitat ja ha iniciat els tràmits per engegarles obres de l’Eix Diagonal, que connectarà l’interior de Catalunya amb la zona del litoral. Tindrà una longitud de 67 quilòmetres, la meitat dels quals seran carretera nova. Aquesta via unirà Manresa i Vilanova i la Geltrú en només una hora. Es preveu que les obres, que suposen una inversió de 423 M€, començaran a partir del primer semestre del 2009 i que l’Eix Diagonal serà una realitat el 2012.

La Generalitat ha distribuït dues noves guies d’acollida lingüística per a persones immigrades. Es tracta de la Guia pràctica d’acollida lingüística i del tríptic El català, llengua d’acollida. A la guia s’exposen reflexions i recursos pràctics per a professionals que acullen l’alumnat nouvingut i les seves famílies, mentre que el tríptic vol sensibilitzar les persones estrangeres que arriben a Catalunya de la importància i de la utilitat del català.

La guia s’ha enviat a totes les escoles de Catalunya, a més d’universitats, associacions de pares, casals, centres cívics, equipaments esportius i altres espais on participen col·lectius de nouvinguts. El tríptic s’ha distribuït sobretot en locutoris i entitats de persones immigrades.

Acollida lingüísticadels nouvinguts

L’any que ve començaran lesobres de l’Eix Diagonal

Entra en servei la variantde les Masies de Voltregà, a Osona

El primer tram del desdoblament de la carretera entre Manlleu i Ripoll ja està en servei. Es tracta de la nova variant desdoblada de les Masies de Voltregà, a Osona, que té una longitud de 8,5 quilòmetres. La nova via permet als conductors que circulen per la C-17 evitar passar pel nucli de les Masies de Voltregà. Això suposa una millora en la fluïdesa del trànsit i en la seguretat viària de la zona. En el conjunt de l’Eix Vic-Ripoll (C-17), aquesta variant representa un terç del desdoblament que s’ha de realitzar entre Manlleu i Ripoll. Pròximament, s’iniciaran les obres del desdoblament de la resta de l’eix.

Europe Direct, tot el que cal saber sobre la Unió EuropeaEurope Direct és el nom que rep la xarxa de punts d’informació sobre la UE a tot el territori de la Unió. La seva funció és resoldre els dubtes dels ciutadans sobre temes com ara estudiar, viure o treballar en un altre país de la UE, aconseguir finançament per a un projecte de recerca o saber si hi ha cobertura sanitària en cas de viatge. A Catalunya, aquests punts d’informació se situen les Oficines d’Atenció Ciutadana. També es poden fer consultes a europedirect.catalunya@gencat.cat o trucant al número gratuït 00 80067891011 des de qualsevol punt de la UE.+info: Europe Direct 93 551 59 59

Dues lleis aprovades al Parlament garanteixen per primera vegada la recollida selectiva de tot tipus de residus a Catalunya. Sigui quin sigui el nombre d’habitants, tots els ajuntaments que encara no recullin selectivament la matèria orgànica han de presentar abans d’un any a l’Agència de Residus de Catalunya la planificació d’aquesta recollida. La nova normativa estableix com es compensarà els ajuntaments, consells comarcals i ens locals de gestió que tinguin al seu territori plantes de residus especials de servei públic, i plantes de tractament i de gestió del rebuig. També regula l’obligació de la Generalitat de finançar les instal·lacions de gestió de residus municipals, de les quals els ens locals assumeixen les despeses d’explotació, així com el funcionament dels cànons tributaris, que retornaran als municipis perquè no hi hagi increments de les taxes d’escombraries. Catalunya s’adequa així a les directrius europees i posa èmfasi en la prevenció, la reutilització i la recuperació tant material com energètica prèvia al tractament final dels residus.

Residus:

Tots els municipiscatalans haurande recollir la matèriaorgànica

Nova autoviaentre Reus i Alcover

Ja s’ha posat en servei la nova autovia de 10 quilòmetres que uneix Reus, al Baix Camp, i Alcover, a la comarca de l’Alt Camp. La nova carretera suposa una millora considerable per a la circulació i seguretat del trànsit a la C-14, un dels accessos principals al litoral per als vehicles que provenen de l’interior del país. Es calcula que cada dia uns 20.000 cotxes a Reus i uns 10.000 a l’entorn d’Alcover utilitzen la C-14. La nova autovia ha suposat una inversió de 78 M€.

6

Notícies

7

Ja està en servei el nou port esportiu de Roda de Barà, al Tarragonès. El port disposa d’una superfície de més de 18 hectàrees i té una capacitat de 640 amarradors per a embarcacions de diferents eslores. El nou recinte, que ha rebut una inversió global de 45 M€, també ofereix nous espais per als ciutadans, com passejos i zones verdes.

D’altra banda, des de l’inici de temporada d’estiu, el port de Palamós, al Baix Empordà, té una nova estació marítima que ha de potenciar aquesta instal·lació com a port de creuers a l’arc mediterrani. La nova terminal té serveis de control i seguretat, sales d’espera per als passatgers, una oficina de turisme i espais auxiliars. A finals del 2008, hauran atracat al port de Palamós 20 creuers de gran capacitat.

Promoure la dignificació de les víctimes de la Guerra, amb independència de les seves opcions ideològiques, personals o de consciència, i reconèixer el dret de la ciutadania a saber la veritat dels fets i les circumstàncies en què van tenir lloc les desaparicions i violacions dels drets humans durant el franquisme i la Guerra Civil. Aquests són els objectius de la Llei de fosses, que permetrà senyalitzar i recuperar les fosses comunes com a espais de memòria col·lectiva, fer efectiu el dret dels familiars dels desapareguts a obtenir informació sobre el destí dels seus parents i, si s’escau, recuperar-ne les restes.

D’altra banda, la Generalitat està posant en funcionament la Xarxa d’Espais de Memòria, que inclou itineraris, camins, trinxeres, búnquers, centres d’interpretació històrica, cementiris i fosses comunes, llocs i vestigis de la guerra, etc. S’està fent a través de cinc grans territoris o espais, tres dels quals corresponen bàsicament a fronts i posicions de la Guerra Civil, un a la Segona República i un altre a l’exili, la frontera i la lluita antifranquista.

El patrimoni cultural català,a Internet

Es posen en servei el portesportiu de Roda de Barài la nova estació marítimadel de Palamós

Dignificar les víctimesde la Guerra Civil i la dictadurafranquista

Utilitzarla mediació perresoldre conflictes

La Generalitat, juntament amb diverses entitats so-cials i ajuntaments, està impulsant una xarxa de serveis d’orientació i d’in-formació mediadora ar-reu de Catalunya per tal d’explicar els avantatges de la mediació com a eina de resolució de conflictes. La mediació actualment s’aplica als conflictes de caire familiar, tot i que en un futur servirà per resoldre molts tipus de conflictes privats. En aquest procés, un me-diador professional tracta de conciliar les postures de les parts per evitar anar als jutjats. A més de rebaixar el cost del pro-cés, permet descarregar de feina els òrgans judi-cials i escurçar terminis. Tres de cada quatre casos de mediació es resolen sense passar pel jutjat. Els ciutadans i ciutadanes que ho vulguin poden demanar més informació als 21 serveis d’orientació mediadora situats als col-legis d’advocats d’arreu de Catalunya.

Un nou web posa a l’abast de tothom els tresors culturals de Catalunya.La pàgina aprofita les noves eines digitals, de manera que, per exemple, permet localitzar els monuments catalans utilitzant Google Maps, o sobrevolar-los per mitjà del Google Earth. També permet visitar de manera virtual els principals museus i monuments de Catalunya i fer un recorregut pels set conjunts catalans declarats Patrimoni Mundial de la UNESCO.A més d’això, el lloc disposa d’un servei de televisió per Internet,Patrimoni.tv, i d’un canal a Youtube amb vídeos relacionats ambel patrimoni cultural, com la tornada de l’Esculapi a Empúries, larestauració d’un castell o el trasllat d’un quadre restaurat. També ofereixuna àmplia galeria de fotografies que es poden descarregar a l’iPod, iuna comunitat virtual, el Pat.club, de la qual poden formar part totesles persones interessades en el tema. I, com si amb tot això no n’hi hagués prou, el portal també allotja un apartat de blocs, agenda i notícies, ofereix concursos i jocs i presenta una secció sobre descobertes i curiositats del patrimoni cultural català.

+info: www.patrimoni.gencat.cat

Territoris de MemòriaCentres de referència

AcabatsEn projecte

Espais de la Batalla de l’EbreCOMEBE

Espais de Rereguarda,Cervera-Pujalt

Memorial Democràtic, Barcelona

Centre d’Estudis per la Democràcia, Mollet del Vallés

Espais de la II República Federació Obrera de

Molins de Rei

Els Pirineus en Guerra,la Pobla de Segur

Presó-museu Camí de la Llibertat, Sort

Parc de búnquers, Martinet i Montellà

Museu Memorial de l’Exili, la Jonquera

8

Notícies

9

Diagnòstic prenatalen els primers tres mesos de l’embaràsEls centres públics de salut han posat en marxa un nou protocol de diagnòstic prenatal d’anomalies congènites fetals que, a més d’altres novetats, estableix que les proves per detectar aquestes malalties es puguin fer ja durant el primer trimestre de l’embaràs. Aquesta mesura s’emmarca en un pla global per augmentar els serveis públics d’atenció maternoinfantil i de salut sexual que inclou, com a mesures destacades, la prevenció i el control de les infeccions de transmissió sexual i del càncer de coll uterí (virus del papil·loma humà) i l’oferta de l’assistència al part natural. Cal destacar que a Catalunya s’han produït canvis demogràfics i socials importants, ja que després d’un període de 25 anys de disminució i estabilització de la natalitat, en els darrers 10 anys s’ha incrementat en més d’un 50%.

El nou Catàleg de Flora Amenaçada de Catalunya establert recentment per la Generalitat inclou 182 espècies protegides; fins ara, de les 3.600 espècies de flora que hi ha al nostre territori la legislació només en protegia cinc. Al nou llistat hi apareixen 59 espècies que es troben en perill d’extinció, a més de 123 que es consideren vulnerables. El catàleg inclou espècies del grup de les orquídies i de les falgueres, espècies com la flor de neu (Leontopodium alpinum) i l’estàquia marítima (Stachys maritima), així com algunes espècies de lliris i altres de la família de les gencianes. A la foto, exemplars de prímula (esquerra) i flor de neu (dreta).

Sobre les espècies catalogades està prohibida qualsevol actuació amb el propòsit o resultat de destruir-les, mutilar-les, tallar-les o arrancar-les, així com recol·lectar-ne les lla-vors, pol·len o espores. Tampoc no es permet tenir-les, transportar-les, comercialitzar-les, exposar-les a la venda o importar-les, siguin exemplars vius o morts. Lògicament, no està permès alterar-ne l’hàbitat afectant negativament les seves poblacions. A partir d’aquest catàleg, la Generalitat elaborarà plans de recuperació de les espècies en perill d’extinció i plans de conservació per a les espècies considerades vulnerables.

Catalunya, al capdavant en innovació

Una de cada quatre empreses innovadores de l’Estat espanyol és catalana,segons dades de l’Informe sobre la Recerca, el Desenvolupament i la Innovacióa Catalunya, 2008. Bàsicament, l’estudi consolida dades fins a l’any 2006, peròconstata que la inversió en R+D+I es va triplicar en 10 anys (va arribar als 2.615 M€ el 2006, dels quals 2/3 parts van ser aportades pel sector empresarial, i laresta, pel sector públic). Aquest fet està en clara sintonia amb les recomanacionsde la Comissió Europea i el tractat de Lisboa, que ara només compleixenCatalunya, Navarra i La Rioja en el conjunt de l’Estat espanyol. A banda d’això,i sempre en relació amb l’Estat espanyol, l’estudi mostra que Catalunya tambéencapçala les exportacions d’àmbit tecnològic, amb un 27,74% del total, i elnombre de patents europees, amb un 40% (dades del 2007).

+info: www.cidem.com/cidem/cat/publicacions/ColeEstudis/index.jsp

Protecció per a 182 espèciesde flora amenaçades

Un xat per lluitar contra la violència domèsticaCatalunya ja disposa d’un servei de xat per facilitar les consultes sobre violència domèstica. Es tracta d’una iniciativa pionera que amplia l’accés a la informació que s’ofereix a través de la Línia 900 900 120 i del correu electrònic 900900120@gencat.cat d’atenció a les dones en situació de violència. El servei xat permet mantenir de manera confidencial una conversa en línia i en temps real, i permet que les dones amb discapacitats auditives que no podrien fer-ho per telèfon hi puguin accedir.

Aquesta línia d’atenció funciona tots els dies de l’any durant les 24 hores del dia i atén en català, castellà, francès, anglès, àrab o rus. Hi treballen professionals advocades i psicòlogues, entre d’altres, que s’ocupen dels casos de forma especialitzada. Quan es considera necessari, es contacta amb els serveis d’emergència. Entre els mesos de gener i abril aquesta línia va rebre un total de 4.321 peticions d’atenció.

+info: www.gencat.cat/icdones

Vacunació contra el virus del papil·loma humà a les escoles A partir del darrer trimestre del 2008 i fins que s’acabi el curs es portarà a terme la vacunació sistemàtica contra el virus del papil·loma humà (VPH) de les 31.000 noies que actualment cursen sisè curs de primària i que tenen entre 11 i 12 anys. El VPH és a l’origen del càncer de cèrvix, del qual cada any tenim 256 casos nous a Catalunya, 90 dels quals són mortals. La vacuna és efectiva en un 70% dels casos i, per tant, servirà per estalviar vides i evitar els patiments produïts per la malaltia. La vacuna s'administrarà a les escoles simultàniament amb la de les hepatitis A i B, ja que totes dues vacunes requereixen tres dosis. Els pares i mares rebran un fulletó informatiu amb un consentiment informat.

Xarxes antipedra per preservarles produccions de fruita

La Generalitat està duent a terme una prova pilot per incentivar la implantació de xarxes protectores contra les pedregades en camps de pomeres i pereres. Es pretén evitar que les fortes pedregades i calamarsades malbaratin les collites. Aquesta prova pilot s’aplica en sis comarques (Alt i Baix Empordà, Gironès, Segrià, Pla d’Urgell i Urgell). Com que la instal·lació de xarxes antipedra requereix una gran despesa, la Generalitat ha obert una línia de crèdits amb condicions molt beneficioses, com són finançar el 100% de la inversió, tenir 7 anys de termini amb un de carència, i un interès del 0% per al pagès, ja que dels interessos se’n fa càrrec la Generalitat. De moment, 41 explotacions que ocupen gairebé 200 hectàrees, ja han sol·licitat un crèdit.+info: www.gencat.cat/darp/ajuts.htm

10 11

Millorar la qualificació dels treballadors en situació d’atur i ga-rantir-los la formació per accedir a feines en sectors emergents són alguns dels objectius de Pla integral de suport a les persones aturades que ha posat en marxa el Govern. El pla preveu 1.800 accions formatives en diferents àmbits, com les activitats físiques i esportives, les arts gràfiques, el comerç, el màrqueting, la instal-lació de gas i calefacció, la informàtica o les comunicacions. En total s’impartiran 500.000 hores de formació i s’oferiran 1.500 cursos. Es donarà prioritat a les persones més grans de 45 anys, a les dones en oficis en què estan subrepresentades, als aturats de llarga durada, als discapacitats, a les persones en risc d’exclusió social i als joves que busquen la primera feina.

El pla també preveu modernitzar les 70 oficines de Treball de la Generalitat per reduir els tràmits administratius que hi fan els ciutadans i millorar la informació i orientació que reben.

Ajuts per a 2.100 donesMés de 2.100 dones s’han beneficiat dels ajuts per afavorir la seva inserció, presència i permanència en el mercat de treball. Aquests ajuts volen fomentar la igualtat d’oportunitats a la feina i neu-tralitzar les desigualtats que hi ha entre dones i homes en l’accés a l’ocupació, la formació, la promoció professional i les condicions de treball. Es destinen tant a dones ocupades com a les que són a l’atur inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya. Els ajuts ofereixen, per exemple, tutories individuals d’orientació, informació per buscar feina i suport per crear una empresa. També volen promocionar les dones en feines ocupades tradicionalment per homes, com la conducció de taxis i busos o la direcció de cuina, o incloure-les en sectors emergents i noves ocupacions.

El nivell d’ocupació de les dones a Catalunya ja ha assolit l’ob-jectiu europeu que s’havia plantejat per al 2010 i ha arribat al 62%, però encara és lluny de la taxa dels homes (80%). A més, la proporció de dones directives sobre el total de dones ocupades és del 6,5%, mentre que entre els homes, el percentatge augmenta fins al 9,4%.

Contractació de persones amb risc d’exclusióA Catalunya hi ha 41 empreses d’inserció que donen feina aproxi-madament a 1.000 persones i que facturen més de 10 M€. En els darrers quatre anys aquest tipus d’empresa ha experimentat un creixement molt important (el 2004 només n’hi havia una a Catalu-nya). Les empreses d’inserció combinen la lògica empresarial amb estratègies per integrar sociolaboralment persones en risc d’exclu-sió i dificultats específiques. Cada any, la Generalitat reserva una part de la seva contractació a persones amb risc d’exclusió social. Aquest tipus de contractes —per un import de 8,7 M€ el 2008— es destinen a serveis de conservació i manteniment d’immobles, de missatgeria, correspondència i distribució, d’arts gràfiques, de ne-teja i bugaderia, de restauració i de recollida i transport de residus, entre d’altres.

Suport per a les persones a l’atur

Recepta electrònica:més comoditat,millor atenció als usuarisLa recepta electrònica, capdavantera a Europa, s’està provant amb èxit en algunes àrees de Girona i Terres de l’Ebre. Actualment, ja funciona als ambulatoris de la Bisbal, Salt, Girona, Sarrià de Ter, Celrà, Tortosa i Ulldecona.

Abans d’acabar l’any ja s’haurà implantat a totes les comarques gironines, excepte LLoret i Blanes, a les Terres de l’Ebre i a àrees del Camp de Tarragona, Lleida i Alt Pirineu. A partir de l’any 2009 el sistema s’estendrà a la resta de Catalunya, i d’aquí a dos anys tots els ciutadans podran anar directament a la farmàcia a buscar els medicaments que el metge els hagi receptat sense necessitat de passar pel centre d’atenció primària a recollir la recepta en paper.

El gran avantatge que suposa la recepta electrònica, a banda de la comoditat per al pacient, és que incorpora el pla de medicació amb les dades referents al producte prescrit, la dosi, la freqüència d’administració i la durada del tractament. El sistema, a més, aplica mesures de seguretat estrictes per garantir la integritat i la privacitat de les dades.

A Catalunya, la recollida d’envasos i restes de medicaments se situa un 30% per sobre de la mitjana de l’Estat. Els catalans som els qui utilitzem més els punts de recollida situats a les farmàcies, on l’any passat vam dipositar 6,3 quilos de medecines caducades per cada 1.000 habitants (la mitjana estatal és de 4,8 quilos per 1.000 habitants). De les 2.625 tones reciclades a tot l’Estat, 547 corresponen a Catalunya, o sigui un 20,8%. Segons les enquestes, l’últim any, sis de cada 10 catalans han dipositat medicaments al contenidor blanc de la seva farmàcia. Comparativament, Barcelona és la zona que recicla més i Girona la que menys.

A més del benefici mediambiental que suposa, el reciclatge de medicaments contribueix a evitar l’automedicació incontrolada i disminueix el risc d’usar medicaments en mal estat. En el reciclatge, en primer lloc se separen els materials dels envasos —paper, vidre, plàstic—, que s’aprofiten com a matèria primera. Per exemple, només amb el paper i cartró dels envasos s’evita la tala de més de 12.000 arbres, que transformen el CO² en oxigen. Després, els envasos no reciclables i les restes de fàrmacs són destruïts seguint la normativa de residus.

Com reciclar els medicaments?• Les restes de medicaments caducats

o no utilitzats i els envasos(flascons, blísters, tubs, aerosols,ampolles i altres) s’han de dur ala farmàcia, si és possible dins lacaixa original, perquè puguin ser identificats.

• Mai s’han de llençar medicamentso els embalatges i envasos nial contenidor blau del paper, ni ala bossa groga dels envasos, ni alcontenidor verd del vidre.

• No s’han de llençar medicaments ala pica o al WC, perquè poden alterarl’ecosistema.

Catalunya, líder en reciclatgede medicaments

Alguns dels cursosrelacionats amb activitats emergents• Cura de persones amb discapacitat• Serveis assistencials• Mediació familiar i social• Especialista de l’àmbit de la immigració• Diversitat i no-discriminació a l’empresa• Plans d’igualtat• Assessoria sociolaboral• Gestió mediambiental a l’empresa• Fotografia digital d’alta qualitat• Programari Linux• Administració de bases de dades• Programació de Java• Administració de xarxes sense fil

Informació de treball al 012Ara, el Servei d’Ocupació de Catalunya ofereix a través del telèfon d’atenció ciutadana de la Generalitat, el 012, tot tipus d’informació relacionada amb la feina. El nou servei permet localitzar oficines de Treball i les dades de contacte, registrar-se per optar a ofertes de feina o informar-se sobre cursos de formació. Aquest servei funciona de dilluns a divendres de 8h a 20h.+info: gencat.cat

12 13

A Catalunya hi ha uns 450 nens i nenes de 0 a 18 anys quees troben en centres de la Generalitat i que necessiten unafamília que els aculli i els ofereixi espai, temps i afecte.Aquestes famílies d’acolliment es converteixen en elseu referent durant un cert temps, mentre les famíliesd’origen dels infants no poden fer-se’n càrrec. L’acolliment és un acte de solidaritat, de civisme i de valentia moral que la Generalitat vol promoure entre els ciutadans.

Tipus d’acolliment:1 Acolliment d’urgència i diagnòstic: Generalment es tracta

de nadons o d’infants que tenen fins a 6 anys. Durant sis mesos com a màxim, el nen o nena viu amb una família mentre un equip tècnic valora si és millor que torni amb la d’origen, que sigui acollit per una altra família o que sigui adoptat per una família en llista d’espera d’adopció.

2 Acolliment de curta durada: L’infant és acollit per una família amb l’objectiu que torni al seu entorn familiar abans de dos anys. Quan es comprova que, efectivament, els pares poden tenir-ne cura amb garanties, l’infant torna a casa seva.

3 Acolliment de llarga durada: L’acolliment es denomina així quan es preveu que la família d’origen necessitarà més de dos anys per superar els seus problemes. Fins i tot hi ha situacions que requereixen que l’infant continuï amb la família acollidora fins que sigui major d’edat.

4 Programa d’estada en famílies col·laboradores: La Generalitat també impulsa la figura de les famílies col·laboradores de l’acolliment. Es tracta d’acollir menors en estades temporals de caps de setmana i vacances escolars. Ara per ara, 134 nens i nenes passen, al llarg de l’any, caps de setmana o dies festius amb famílies col·laboradores.

A més, a hores d’ara s’estan planificant dues tipologies d’acolliment noves:

A Acolliment especialitzat: Com a mínim un dels membres de la família ha de tenir titulació específica, formació i experiència per atendre les determinades necessitats especials d’alguns infants i adolescents.

B Acolliment familiar permanent: Per a aquells casos molt concrets en què el desemparament és pràcticament definitiu però no és possible l’adopció.

Les famílies interessades poden informar-se a l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció, al 012 o a través de les Institucions Col·laboradores d’Integració Familiar (ICIF).

+info: http://www.gencat.cat/benestar/icaa/

Falten famílies d’acolliment per a infants tutelats

Hipoteques preferentsper a l’habitatge protegitEls compradors de pisos de protecció oficial ja poden contractar un préstec hipotecari amb millors condicions que les del mercat, gràcies a un conveni que la Generalitat ha signat amb les entitats financeres que operen a Catalunya. Aquestes hipoteques ofereixen la possibilitat de finançar la totalitat del cost de l’habitatge i estan exemptes de comissions. Segons l’acord d’aquest juliol, el 80% del preu del pis tindrà un tipus fix al voltant del 5,7% a 30 o 40 anys i quotes creixents de l’1% anual. Per afrontar el cost del 20% que queda, s’ofereix la possibilitat de contractar un préstec d’interès variable a 10 o 20 anys amb un tipus de l’euríbor més l’1,25%. L’acord també inclou préstecs preferents per a la rehabilitació d’edificis que facin particulars i comunitats de veïns. Es concediran a obres de rehabilitació que disposin de subvenció de la Generalitat i a les rehabilitacions d’habitatges que la propietat hagi cedit a la Generalitat per destinar-los al lloguer. Segons les previsions, aquests préstecs preferents finançaran la compra o la rehabilitació de 150.000 pisos.

Evolució dels acolliments a Catalunya abril 2004 2005 2006 2007 2008

Infants 538 589 635 669 644acollits*

Famílies 363 396 442 466 452acollidores

*Hi ha més infants que famílies, perquè moltes famílies n’acullenmés d’un alhora (sovint, germans).

Si voleu rebre la Guia de l’habitatge de la Generalitat la podeu sol·licitar al telèfon d’atenció ciutadana 012.

+info: gencat.cat/especial/habitatge/cat/

Destinació dels pisos intestatsLa Generalitat rep cada any pisos de persones que han mort i que no tenen hereus. A partir d’ara, gràcies a un conveni signat amb la Fundació Un Sol Món, aquests pisos es destinaran a la integració de persones amb necessitats socioeconòmiques. Concretament, passaran a formar part de la Xarxa d’Habitatges d’Inclusió, integrada per més de 100 entitats que faciliten l’allotjament a col·lectius en situació de risc greu d’exclusió social. De moment, cinc pisos sense hereus ja han passat a formar part d’aquesta xarxa, i la Generalitat en cedirà 10 més abans de finals d’any.

Nou decret sobre l’habitatge concertatL’habitatge concertat és un nou tipus d’habitatge protegit que té un preu intermedi entre l’habitatge de protecció oficial tradicional i els preus mitjans del mercat lliure. És un 30% més barat i permet tenir accés a préstecs preferents amb un tipus fix. El nou decret sobre l’habitatge concertat que ha aprovat la Generalitat té per objectiu, d’una banda, promoure la venda d’una part del parc d’habitatges que avui, a causa dels preus i la pujada de l’euríbor, es fa difícil vendre; i de l’altra, augmentar el nombre d’habitatges públics. Aquesta normativa s’emmarca en el Pacte Nacional per a l’Habitatge, que és l’acord més ampli que s’ha aconseguit mai a Catalunya i que busca enfortir la qualitat del parc d’habitatges i incrementa la cobertura social de les llars.

Més mesures per fer accessible l’habitatge

1514

21 municipis reben els ajutsde la cinquena convocatòria de la Llei de barris

Barris seleccionats 2008CINC ANYS REHABILITANT BARRIS

Els ajuts ja han beneficiat el 10% de la població catalanaAmb la d’aquest any, la Generalitat ha resolt cinc convocatòries d’ajuts de la Llei de barris que han permès ajudar 92 barris per un import total de 500 M€. Una inversió que suposa el cofinançament del 50% dels projectes, cosa que significa que s’han invertit 1.000 M€ en actuacions de millora i rehabilitació. Es calcula que unes 700.000 persones s’han beneficiat d’aquests ajuts, el que suposa un 10% de la població catalana. Les actuacions, millores urbanístiques i programes socials, ja comencen a ser una realitat.

Tenint en compte les últimes quatre convocatòries, el 46,2% de la inversió s’ha destinat a la rehabilitació de l’espai públic dels barris, el 22,2% a la dotació i ampliació d’equipaments, el 9,3% a la rehabilitació d’edificis, un 8% a programes socioeconòmics i un 6,9% a la millora de l’accessibilitat.

Una de les actuacions socioeconòmiques que s’ha portat a terme arran dels ajuts de la Llei de barris és el programa “Treball als barris” que ha beneficiat més de 4.000 persones de 58 barris de 48 localitats catalanes. Aquest programa ofereix als ajuntaments eines per planificar l’estratègia i implementar accions que millorin la situació laboral de persones aturades, immigrades, joves amb fracàs escolar, entre d’altres.

Distribució de la inversióper camps d’actuació

Millora de l’espai públici dotació d’espais verds 365,9 M€

Provisió d’equipaments d’úscol·lectiu 176,2 M€

Elements comuns dels edificis.Rehabilitació i equipament74,2 M€

Programes per a la millorasocial, urbanística i econòmica 63,7 M€

Accessibilitat 54,8 M€

Foment de la sostenibilitaten el desenvolupament urbà32,3 M€

Equitat de gènere 15,3 M€

Incorporació de tecnologiesde la informació als edificis 9,2 M€

15

1

21

8

22

7

14

12

174

1011

192

3

166

205

9

13

18

Municipi Barri InversióenM€

1 ArtesadeSegre Nucliantic 1,39 2 Barcelona LaBarceloneta 16,11 3 Barcelona Maresme-Besòs 14,084 CaldesdeMontbui Centrehistòric 8,76 5 Esparreguera BarridelMasd’enGall 4,07 6 EspluguesdeLlobregat BarrideCanVidalet 13,06 7 Figueres CentrehistòricdeFigueres 9,83 8 LaPobladeLillet LesCoromines 6,42 9 L’EsplugadeFrancolí Nuclihistòric 3,9110 MolletdelVallès BarridelaPlanaLledó 2,8611 MontcadaiReixac CanSantJoan 10,2712 Òdena Nucliurbàd’Òdena 9,0013 OlesadeMontserrat Nucliantic 8,3714 Palafrugell LaSauleda-CarrerAmple 8,2715 Roses Nucliantic 8,6316 SantCugatdelVallès LesPlanes 4,0417 SantFeliudeCodines Nucliantic 5,5318 SantJoanDespí LesPlanes 10,4119 SantaColomadeGramenet Barriscentrals 15,0320 Terrassa BarridelaMaurina 16,0221 Tremp NuclianticieixampledeTremp 6,2822 Vic CentrehistòricilaCalla 15,67

Total 198,00

92barris enrehabilitació

1.000 M€d’inversiópública

700.000personesbeneficiàries

Convocatòries anteriors

Convocatòria actual

La cinquena convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial bene-ficiarà 22 projectes de 21 municipis de Catalunya. Hi ha 13 municipis de Barcelona, dos de Lleida, dos de la Catalunya central, dos de Girona i un de Tarragona que rebran, en total, 99 M€, que serviran per cofinançar, fins a un 50%, cadascun dels projectes de rehabilitació. En total, s’invertiran 198 M€ per portar a terme els 22 projectes de rehabilitació.

En aquesta cinquena convocatòria, que es va obrir el mes de febrer, s’han presentat 58 projectes de 57 ajuntaments. Per adjudicar els ajuts la Generalitat ha tingut en compte els dèficits d’equipaments dels barris, la regressió urbanística, la degradació progressiva de l’edificació, si hi ha problemes demogràfics —com la pèrdua o l’envelliment de la pobla-ció— i el criteri d’equitat territorial.

Millorar els barris per viure més béL’objectiu de l’anomenada Llei de barris és promoure la reha-bilitació dels barris per evitar-ne la degradació i millorar així

les condicions dels ciutadans que hi viuen. Els ajuts concedits inclouen un ampli ventall d’actuacions urbanístiques:• Millores de l’espai públic i dotació d’espais verds• Rehabilitació i equipaments dels edificis• Provisió d’equipaments d’ús col·lectiu• Incorporació de tecnologies de la informació i la

comunicació als edificis• Foment de la sostenibilitat en el desenvolupament urbà• Actuacions per a la millora de l’accessibilitat

Aquestes actuacions es complementen amb programes d’àmbit social que treballen per a la igualtat de gènere, la dinamització del comerç de la zona, la conciliació laboral i familiar o la inserció laboral.

Aquest programa de millora de barris ha obtingut una menció especial, en la categoria de millora de la qualitat dels assentaments humans, de la Unió Internacional d’Arquitec-tes. Aquesta associació, present a 116 països, representa més d’1,3 milions d’arquitectes de tot el món.

16 17

Millorar els espais públicsi els equipaments en benefici del teixit social.

1 Plaça de les Casernes(Vilanova i la Geltrú)

2 Plaça de l’Amistat, Sant Cosme (Prat de Llobregat)

5 Rehabilitació de façanes, Barri Vell (Ripoll)

6 Reforma del Palau Graells (Cardona)

3 Pou de la Figuera, Santa Caterina (Barcelona)

4 Plaça del Pati (Valls)

7 Jardins Rodrigo Caro, Roquetes (Barcelona)

1

3

2

4

6

5

7

18 19

Més mestres En només quatre anys, la plantilla de docents del sistema educatiu s’ha incrementat en més de 12.000 persones, i ha passat de les 50.094 que hi havia el curs 2004-2005 a les 62.805 del curs actual. Per a aquest curs s’han convocat 6.740 places de docents, en la segona convocatòria més important dels últims anys. L’objectiu és reduir el nombre d’interins i, al mateix temps, cobrir el gran volum de jubilacions que es preveuen per als propers cursos. De fet, amb aquesta convocatòria es redueix el percentatge de mestres interins del 24% al 15% i se segueix en la bona direcció per assolir la previsió de crear 22.655 places noves de cos docent funcionari entre el 2007 i el 2010.

Sisena hora per a 20.000 alumnes més L’allargament d’una hora diària als centres de primària, conegut com a sisena hora, s’estén a tots els centres públics que tenen oferta completa, és a dir, que tenen prou alumnat per oferir, com a mínim, una aula per a cada curs. La sisena hora s’aplicarà a 1.381 centres de primària el curs 2008-2009. La mesura beneficiarà 19.920 alumnes de 6 a 12 anys i servirà per reforçar les matèries troncals deprimària, sobretot les matemàtiques i la llengua. La personaque atén els nens durant aquesta hora ha de ser el seu tutoro un docent que imparteixi classes al grup. A més, la sisenahora ha d’estar indicada expressament en l’horari escolardel nen o nena amb les activitats que s’hi realitzaran. Lasisena hora escolar a l’educació primària es va començar aimplantar el curs 2006-2007 i ja l’han impartit 1.162centres. En els dos últims cursos s’han contractat 4.250 nous mestres per aplicar aquesta hora complementària i la Generalitat hi ha invertit 110 M€.

Formació continuada dels docentsCurrículum i innovació, tecnologies de la informació i la comunicació, escola inclusiva, gestió de centres i serveis educatius, i millora personal i desenvolupament professional són algunes de les matèries que van estudiar els 69.029 docents que van fer formació continuada el curs passat. L’objectiu d’aquest tipus de formació és actualitzar els coneixements dels mestres i apostar per la renovació pedagògica per millorar la pràctica professional. Per a aquest curs 2008-2009 hi ha hagut 145.660 inscripcions, és a dir, més del doble que l’any passat.

Més ajudes per adquirir llibres de text i material escolar Durant aquest curs tots els alumnes tornaran a disposar de beques individuals de fins a 100 € per adquirir llibres de text i material escolar. Aquests ajuts es poden sol·licitar quan les famílies no superen la renda familiar establerta en funció d’uns barems o bé si ja n’han rebut el curs anterior. Els barems mínims han augmentat de forma considerable per al curs 2008-2009, o sigui que molts més alumnes han pogut demanar ajuts. Les sol·licituds s’han de presentar al centre on s’hagi matriculat l’alumne.D’altra banda, el Programa cooperatiu per al foment de la reutilització de llibres de text preveu ajudes de 25 € per alumne. Aquests ajuts, però, i a diferència de les beques, no es donen directament als alumnes o a les seves famílies, sinó que s’atorguen als centres escolars, que són qui sol·liciten adherir-se al programa de reutilització de llibres de text. Aquest any, hi participen 1.080 centres, amb un total de 162.486 alumnes de primària i 66.850 de secundària.

Linkat a totes les escoles El sistema informàtic Linkat s’estendrà a tots els centres educatius durant aquest curs. Es tracta d’una eina que inclou aplicacions educatives, d’ofimàtica, d’Internet, multimèdia i jocs. El Linkat és idoni per estendre l’alfabetització digital entre tots els escolars i presenta un seguit d’avantatges, com ara la qualitat, la seguretat i el baix cost. El Linkat també garanteix la presència del català en la informàtica, ja que es pot traduir a qualsevol llengua sense haver de demanar cap permís.

Educació:

Novetats per al curs 2008-2009

Pla d’impuls de la tercera llengua Un total de 800 centres educatius disposen aquest curs d’un projecte propi per potenciar l’ús de la tercera llengua, és a dir, un 60% més que en el curs anterior. El Pla d’impuls de la tercera llengua, que consisteix a avançar l’ensenyament de l’anglès a P4 i a impartir assignatures no lingüístiques en anglès, arriba ja a 261.000 alumnes de primària i secundària. En aquest context, 9.000 professors també faran cursos de formació d’anglès.

Primers espais de benvinguda educativa a Vic i Reus Vic i Reus són les primeres ciutats catalanes que tenen espais de benvinguda educativa (EBE), una eina d’acolliment familiar prèvia a l’escolarització que serveix de primer contacte per als futurs alumnes nouvinguts i les seves famílies. Els EBE diagnostiquen i orienten els futurs alumnes per tal que es puguin incorporar al sistema educatiu amb totes les garanties, i complementen la política d’integració consolidada amb les aules d’acollida, que ja són 1.234. Atenen els nouvinguts de 8 a 18 anys amb activitats de 4 hores al matí i participen en els plans educatius d’entorn; a més, estan oberts durant tot l’any, fins i tot durant els mesos d’estiu. L’antic edifici Casa de la Caritat acull l’EBE de Vic, que ja s’ha posat en marxa; a Reus, els espais es troben adjacents al CEIP Doctor Alberich i Casas, a l’IES Gabriel Ferrater i Soler i al Col·legi La Salle, i començaran a funcionar pròximament.

Calendari escolar per al curs2008-2009

Dades curs 2008-2009

Alumnes nous: 34.197Docents nous: 2.000

Nombre total d’alumnes: 1.180.460Nombre total de docents: 62.805

Nombre total de centres: 4.373

Públics: 3.011Privats: 1.362

Llars municipals d’infants: 718

Sisena hora 2006-2007 2007-2008 2008-2009

Nombre 1.072 1.163 1.381de centres (+119)

Nombre 198.213 226.194 246.114d’alumnes (+19.920)

Aplicació de la sisena hora als centres públics d’educacióinfantil i primària

1 setembre

Inici de les activitats del professorat de tots

els centres docents no universitaris

15setembre

Inici de les classes als centres docents

públics i privats

22 setembre

Inici de les classes delscicles formatius de grausuperior i per a persones

adultes

22 desembre

Inici de les vacances de Nadal

7 gener

Final de les vacances de Nadal

6abril

Inici de les vacances de Setmana Santa

13abril

Final de les vacances de Setmana Santa

23juny

Acaben les classes a tots els centres

30 juny

Acaben les activitats del professorat

20 21

65 centres educatius nousDurant el primer trimestre d’aquest curs es posen funcionament 65 centres educatius nous a tot el territori. A més, durant l’estiu s’han ampliat 43 centres. En la majoria de casos es tracta de centres educatius construïts pràcticament de nou o que han doblat l’espai per passar de ser un centre d’una línia (una classe per curs) a ser un centre de dues línies. La majoria d’aquests centres obriran el curs a ple rendiment i alguns acabaran les obres durant el primer trimestre. En total, són 108 els centres de nova construcció o que estrenaran una gran ampliació aquest curs.

D’altra banda s’han fet obres de reforma i millora en 599 centres educatius, tant de primària com de secundària. Es tracta d’obres de condicionament que poden anar des d’una ampliació d’algunes aules a la pintura de tot l’edifici, l’arranjament de les façanes, o la millora dels accessos i instal·lació d’ascensor. La inversió total en equipaments ha estat de 351 M€.

Modalitats Actuacions M€ % CEIP IES Total

Novaconstrucció 56 9 65 205,177 49,1%Rehabilitacióigransampliacions 29 14 43 103,630 24,8%Actuacionsdemillora 599 42,077 10,1%Equipamentsescolars 56,752 13,6%Altresactuacions 10,241 2,5%

Total 85 23 707 417,877 100%

Noves infraestructures per a l’educació

C

C

I

I

CEIP Nova construccióIES Nova construccióCEIP Gran ampliacióIES Gran ampliació

Barcelona

Cabrils

Canet de Mar

Pineda de Mar

Tordera

L’Escala

Cadaqués

Salt

Figueres

Banyoles

Riudaura

Port de la Selva

Palau-saverdera

La Bisbal d’Empordà

Mont-ras

Palafrugell

Palamós

Blanes

Mataró

Bigues i Riells

Sta. M. de Palautordera

Sta. Coloma de Farners

Granollers

La Llagosta

Montcada i ReixacMontgat

St. Cugat del Vallès

Cerdanyola del Vallès

Molins de Rei

St. Feliu de Llobregat

Hospitalet de LlobregatSt. Just Desvern

St. Andreu de la Barca

Hostalets de Pierola Martorell

St. Quirze del Vallès

Olesa de Montserrat

Monistrol de Montserrat

IgualadaPieraAlcarràs

Pira

Reus

Blancafort

Lleida

L’Espluga del Francolí

Cabra del Camp

Cambrils

Vila-seca

El Morell

Salou

El Perelló

Roquetes

Tortosa

Balaguer

La Roca del Vallès

Sant Pere de Vilamajor

Rellinars

Terrassa

Rubí

Sta. Eulàlia de RonçanaCastellgalí

Manresa

Moià

La Seu d’Urgell

GurbGironaBescanó

St. Joan de Vilatorrada

St. Salvadorde Guardiola

St. Pere de Ribes

Banyeres del Penedès

Vilanova i la Geltrú

Arenys de Mar

CunitBonastre

AltafullaTorredembarra

ValliranaViladecans

Corbera de Llobregat

Sta. Coloma de CervellóSt. Boi de Llobregat

Viladecavalls

Barberà del VallèsSta. Margarida i els Monjos

La Pobla de Montornès

C

C

C

C II

C

C

I

CCC

C

C IC

I

CCCC

C

C

C

C

CC

CC

I

C

C

C

C

I

I

C

C C

I

I

I

C

C

C

C

C C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

CC

C

C

C

C

C

I

II

I

I ICC

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

C

I

I

I

C

C

I

I

I

C

C

Gavà C

C

C

CC

C

I

C

C

NOVETATS PER AL CURS 2008-2009

CEIP Rivo Rubeo, Rubí

CEIP Ignasi Iglesias, Tordera

CEIP Sant Domènec, Sta. Margarida i els Monjos

CEIP Mediterrània, St. Pere de Ribes

CEIP Nadal, St. Feliu de Llobregat

CEIP Pere IV, Barcelona

CEIP Pineda, Pineda de Mar

22 23

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2008InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

TreballInserció laboral de persones en situació d’exclusióS’ofereixen ajuts per afavorir la contractació de persones en situació de greu risc d’exclusió. Aquests ajuts van destinats a les empreses d’inserció sociolaboral. El termini de sol·licitud s’acaba el 31 de desembre.

EmpresaBeques per a la promoció comercialS’ofereixen beques per fer pràctiques en empreses o institucions a l’estranger per preparar especialistes en matèria de promoció comercial. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 25 de novembre.

Internacionalització de l’economiaSubvencions per a projectes que fomentin la internacionalització de l’economia catalana. El termini de presentació de sol·licituds és fins al 25 de novembre.

Centre d’Innovació i Desenvolupament Empresarial (CIDEM)El CIDEM ofereix incentius per a la creació d’ocupació lligada a projectes d’inversió empresarial; per a projectes d’implementació del programa de millora en la gestió empresarial; i incentius per al programa de desenvolupament de noves oportunitats de negoci.

CulturaFires i festivalsSubvencions per a l’assistència i participació en fires, festivals i mercats internacionals. El termini de presentació de sol·licituds és fins al 10 de novembre.

MúsicaSubvencions a ajuntaments i ens locals per a la programació de festivals de música. El termini per sol·licitar-les s’acaba el 13 de novembre.

Subvencions per a la programació d’activitats de música en directe. El termini per presentar les sol·licituds finalitza el 13 de novembre.

Ajuts per a l’edició discogràfica i videogràfica de produccions musicals d’especial interès cultural. El termini és fins al 30 d’octubre.

CinemaSubvencions per a la producció de llargmetratges cinematogràfics i produccions de gran format. El termini finalitza el 31 d’octubre.

Subvencions per afavorir l’explotació i difusió de llargmetratges cinematogràfics i produccions de gran format. La presentació de sol·licituds s’acaba el 31 d’octubre.

Arts escèniquesAportacions reintegrables per a projectes de les arts escèniques; de l’àmbit discogràfic; i adreçats a la producció, distribució i comercialització de béns de consum cultural.

El termini per presentar les sol·licituds en tots tres casos finalitza el 31 d’octubre.

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012

Agricultura i alimentacióPremi d’innovació tecnològica agràriaAquest premi distingeix les empre-ses agràries i les agroindústries que hagin incorporat innovacions que re-presentin un nou producte, procés o gestió per a l’empresa. El termini de presentació de candidatures s’acaba el 31 d’octubre.

HabitatgeAjuts personalitzats per a l’allotjamentAquests ajuts són a fons perdut, personalitzats i assistencials, per tal d’evitar que el sol·licitant i la seva família perdin l’habitatge privat que constitueix la seva residència habitual i permanent.El termini per sol·licitar l’ajut s’acaba el 30 de novembre.

Educació

Subvencions als centres

privats concertats per

a les activitats comple-

mentàries de l’alumnat

amb necessitats educati-

ves específiques deriva-

des de situacions

socioeconòmiques

o socioculturals

desafavorides.

Universitat

Associacions d’estudiants

universitarisAjuts a les associacions d’estudiants

universitaris per tal de donar suport a les

activitats que potencien l’associacionisme

juvenil en l’àmbit universitari, així com

també a les activitats de caire científic

i formatiu organitzades per aquestes

associacions. El termini de presentació de

sol·licituds és de l’1 al 16 d’octubre.

Ajuts per a projectes

de recerca europeusAquests ajuts són per potenciar el

lideratge i la gestió professional de

projectes de recerca europeus amb la

finalitat que Catalunya tingui una posició

capdavantera a Europa.

Som-hi és el primer pas. I també una actitud:davant els reptes, som-hi, davant el conformisme,som-hi, davant els somnis, som-hi.Som-hi tots i totes. Som-hi tot. Perquè si volem anara més, res ni ningú es pot aturar.

Info

CatalunyaInformació d’interès ciutadà Núm. 17 Desembre’08

Transport públic. Noves estacions de Roquetes i Trinitat Nova al metro de Barcelona.

Ocupació i treball. Més mesures de la Generalitat per a les persones que estiguin sense feina.

Els Mossos d’Esquadra ja són a tot Catalunya

Mossos d’Esquadra, policia de Catalunya

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Masip, Jordi Fortuny i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Fotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3)Juan Carlos Rosas, Sergio Sans, Alejandro Rosas i Ana Isabel García (pàg. 4, 6, 10, 11, 12, 16, 17, 20, 21 i especials Alt Pirineu i Aran, Comarques Centrals i Girona) Agències: Getty Images Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat

4 Notícies

10 Mesures per a l’ocupació

13 Consells per a les compres de Nadal

14 Desplegament final dels Mossos d’Esquadra

19 Dues estacions noves a la L3 del metro

20 Millora la qualitat de l’aire a Barcelona

22 Subvencions vigents

Aquest mes de novembre s’ha completat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, amb l’arribada i l’assumpció de competències al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. Culminar aquest procés ha estat una fita molt important per al nostre autogovern i per a Catalunya en el seu conjunt. Perquè representa l’èxit d’un esforç col·lectiu i l’acompliment d’un objectiu de país.

No trobaríem gaires precedents al món d’una substitució policial modèlica com la que s’ha fet a Catalunya, duta a terme sobre la base de la planificació, la negociació i l’acord. El nostre país té, avui, una policia moderna, preparada i capacitada per donar resposta als requeriments i necessitats de la societat a la qual serveix.

Els Mossos d’Esquadra, que durant molts anys havien estat sobretot un símbol, ara són també una sòlida realitat pròxima, eficaç, competent i professional. La policia de Catalunya assumeix el repte de respondre a la confiança dipositada, preservant la llibertat i la seguretat als espais públics, places i carrers dels pobles i ciutats de Catalunya. I ho farà treballant en coordinació amb les policies locals i les altres forces i cossos de seguretat de l’Estat.

Només una societat segura pot esdevenir més lliure, més justa, més forta. En temps de dificultats i incerteses, tenim la sort de tenir una policia que és una reserva de confiança social. A tots plegats ens pertoca conservar i enfortir aquesta confiança recíproca entre la societat catalana i la seva policia, de cap a cap del país.

14Els Mossos ja són a tot Catalunya

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

Sumari

4

Notícies

5

Dr. Speaker Un nou programa perquè els metges atenguin pacients estrangersTots els professionals de la medecina pública catalana ja tenen al seu abast el programa Universal Doctor Speaker, una eina multimèdia innovadora per facilitar la comunicació amb els usuaris d’origen estranger. Es tracta d’un sistema en línia molt fàcil de fer servir que ofereix, a través de diferents apartats, la traducció de català o castellà a nou idiomes —anglès, francès, alemany, portuguès, rus, àrab, romanès, xinès i urdú— dels termes més corrents en l’exploració i la diagnosi mèdica.

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC) ha inaugurat una nova seu a Solsona. L’edifici, de més de 3.000 m², és respectuós amb el medi ambient i ha estat construït amb les últimes innovacions en sostenibilitat. Per exemple, produirà aigua calenta i calefacció mitjançant una caldera de biomassa dissenyada per enginyers del centre. Aquesta caldera consumeix les restes de fusta, branquillons i fulles de la poda dels boscos del Solsonès. El CTFC és un institut de recerca que investiga les millors tècniques aplicables en matèria de modernització, gestió i desenvolupament rural i forestal. Per la seva feina ha estat reconegut internacionalment com a centre de referència.

Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació: augmentar la competitivitat de CatalunyaEl Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació va quedar aprovat aquest mes d’octubre. Es tracta d’un compromís de la Generalitat i els agents socials per situar Catalunya com a líder a la Unió Europea l’any 2020. El Pacte ha estat consensuat amb les dotze universitats de Catalunya, els agents econòmics i socials i els partits polítics, i és el resultat d’un treball intens en què han participat més de mig miler de persones de l’empresa, l’administració i el món acadèmic, tant nacionals com internacionals.

La preservació i la millora de la prosperitat i el benestar de la societat catalana, en un context globalitzat, només es podrà garan-tir si Catalunya és capaç de transformar la seva economia industrial i de serveis tradicional en una altra de basada en el coneixement i en la producció de béns i de serveis de valor afegit. Aquesta és una economia que utilitza la recerca i la innovació per donar resposta als reptes socials i ambientals. Per aconseguir-ho, la Generalitat es compromet a doblar la despesa destinada a R+D en els propers sis anys, assolint un 3% del PIB el 2013, i també a incrementar els crèdits a projectes de recerca empresarial. D’altra banda, s’augmen-taran els pressupostos dedicats a R+D+I dels departaments de la Generalitat (educació, serveis socials, salut, immigració, medi am-bient, energia, transport i mobilitat, etc.) i es procurarà augmentar la inversió de l’Estat en R+D a Catalunya a partir d’un acord marc estable, la millora de la coordinació de programes i la inversió en infraestructures.

SOLSONA

El Centre Tecnològic Forestal de Catalunya estrena edifici

Evolució de la despesa en Recerca, Desenvolupament i Innovació en percentatge sobre el PIB de Catalunya

1,191,28

1,34 1,351,42

1,541,67

1,82

2,00

2,15

2,30

2,45

2,60

2,75

2,903,00

2002 2006 2010 20142004 2008 2012 20162003 2007 2011 20152005 2009 2013 2017

Noves deixalleries a Argentona i a Vilanova del Camí

Ja està en funcionament l’ampliació de la deixalleria d’Argentona, que ha duplicat la capacitat. La instal·lació, que va entrar en funcionament l’any 1999 i que havia quedat petita per l’augment de la població, avui dia dóna servei a unes 16.000 persones dels municipis d’Argentona, Òrrius i Dosrius. Per altra banda, Vilanova del Camí, a l’Anoia, disposa també d’una nova deixalleria que dóna servei a 13.000 persones i que ha suposat una inversió de 348.000 €. Actualment, a Catalunya funcionen 360 deixalleries que faciliten la recollida selectiva dels residus per garantir-ne la recuperació i el tractament.

Les carreteres de Lleida tindran senyalització dels punts més turístics

Els principals punts d’interès turístic de les comarques lleidatanes, la ruta del Cister i la Cerdanya estaran senyalitzats visiblement des de les carreteres de la demarcació. D’aquesta manera, es farà més fàcil al visitant accedir a aquests indrets. En total, s’instal·laran 32 nous senyals en 13 comarques: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, la Conca de Barberà, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Solsonès i l’Urgell. En el cas de ciutats i grans nuclis de població, com ara Lleida, que disposen de més recursos, les senyalitzacions es faran amb gràfics representatius.

La rapidesa a detectar la infecció de la sida és fonamental per millorar el control de la malaltia. Per aquest mo-tiu, una vintena de farmàcies de l’àrea de Barcelona oferiran la possibilitat de fer el test del VIH de forma ràpi-da, segura i confidencial. La mesura, pionera a Europa, facilitarà l’accés a la prova de les persones més vulnerables i evitarà les complicacions d’un retard en el diagnòstic. En una primera fase, que durarà sis mesos, oferiran aquest servei les farmàcies que sigui a prop de poblacions amb més necessitat.

Les primeres farmàcies a Europa que fan el test ràpid del VIH

6

Notícies

7

Aprendre català en línia amb Parla.catLa Generalitat ha engegat el portal Parla.cat, una eina per aprendre català a través d’Internet que posa a l’abast de tothom, independentment de l’origen, residència o nivell de coneixement del català, materials didàctics per aprendre la llengua i millorar les habilitats comunicatives. Es pot aprendre amb tutoria o amb modalitat lliure, que és totalment gratuïta. S’hi ofereixen quatre nivells d’aprenentatge, nivell bàsic, nivell elemental (aquests dos ja actius), nivell intermedi i nivell de suficiència (disponibles els propers mesos). Un cop hagin finalitzat els cursos del Parla.cat, els alumnes podran optar a les proves oficials per obtenir certificats de coneixement del català.

+info: www.parla.cat

%Fins al 31 de desembre d’aquest any, les pimes i les entitats poden reservar el domini .cat amb descomptes de fins al 70%, gràcies al conveni signat entre la Generalitat i la Fundació puntCAT en el marc del Pla PIMESTIC. Des que es va aprovar, fa tres anys, aquest domini ja arriba als 31.000 registres.

+info: www.domini.cat/pimestic.html

Nova cara per a la Seu Vella de Lleida

Fins a un 70% de descompte en el domini

.cat

Pagar penes de trànsit ajudant la gent gran al metro

Persones condemnades per delictes menors relacionats amb el trànsit i que fan treballs en benefici de la comunitat desenvoluparan aquestes tasques al metro de Barcelona. Ajudaran ciutadans amb dificultats de mobilitat com la gent gran o les persones amb cotxets d’infants, etc., oferiran orientació i informació bàsica sobre punts d’interès als voltants de les estacions, i avisaran els treballadors perquè intervinguin quan calgui. Actualment, hi ha 4.702 persones complint una mesura penal alternativa a Catalunya, 2.584 de les quals desenvolupen treballs en benefici de la comunitat.

La Loteria "toca" en residènciesi centres de gent gran Els 16 milions de beneficis recollits l’any passat per les loteries de la Generalitat han servit aquest any per construir i remodelar residències i centres de dia per a la gent gran, com són la residència i centre de dia per a la tercera edat Creu de Palau de Girona, de la Mercè de Tarragona o de l’Onze de Setembre del Prat de Llobregat. La Loteria de Catalunya destina íntegrament els seus beneficis a accions socials i en els últims deu anys s’han recaptat més de 150 M€.

Un total de 13.097 joves que enguany fan 18 anys –el 20% dels que hi ha a Catalunya d’aquesta edat– han sol·licitat la subscripció gratuïta a una revista o un diari que els ofereix la Generalitat. Aquesta és una de les iniciatives del Pla de foment de la lectura impulsat pel Govern, que vol promoure l’hàbit de lectura de premsa entre les noves generacions. Els joves han pogut escollir entre 65 publicacions validades prèviament per una comissió formada per representants dels mitjans de comunicació, del món acadèmic i del professional.

"Tasts" de novetats editorials distribuïts al metroEls viatgers d’autobusos, tramvies, metro, tren i ferrocarrils són obsequiats des d’aquest novembre amb opuscles de novetats editorials de diversos autors. Aquesta és una de les iniciatives de la Generalitat per fomentar la lectura anomenada “Tasta’m” i consisteix en l’edició de 150.000 opuscles amb primers capítols o extractes de novetats editorials en llengua catalana, que seran distribuïts de manera massiva i amb periodicitat setmanal, durant 50 setmanes, a través dels transports públics de Catalunya i Balears.

Més de 13.000 joves rebran el diari o la revista que triïn quan facin 18 anys

La Seu Vella de Lleida està de doble estre-na: d’una banda, s’ha restaurat l’espai de la Canonja i, de l’altra, s’ha recuperat la pintura que adornava la Portada de l’Anun-ciata, que es va descobrir casualment du-rant unes obres a la façana. La Canonja, un conjunt d’edificis construïts entre els segles xii i xvi, s’ha convertit en la nova entrada al monument, i les diferents estances (cape-

lles, sala circular, arxiu, pia almoina) s’han adaptat als nous usos. Així, ara es disposa de la recepció, un espai museïtzat i sales dedi-cades a exposicions i audiovisuals. A més, les mènsules de la Portada de l’Anunciata han recuperat l’aspecte que tenien al segle xiii, quan van ser construïdes, i llueixen els colors originals que s’havien perdut gairebé del tot amb el pas del temps.

8

Notícies

9

Treballar per la reinsercióEl Centre d’Iniciatives per a la Reinserció (CIRE) té diverses iniciatives per ajudar a la reinserció de reclusos mitjançant la formació professional ocupacional i el treball productiu remunerat. Una d’aquestes actuacions és l’adequació dels espais naturals al Delta del Llobregat mitjançant tasques de neteja forestal i prevenció d’incendis. El Consorci per a la Defensa de les Gavarres també dóna ocupació a interns des de l’any passat. Aquest programa funciona com una etapa intermèdia abans que l’intern s’enfronti amb la realitat del mercat laboral. El 2007, el CIRE va donar ocupació a 328 persones en serveis exteriors.

60 anys d’una declaració a favor de la humanitatAquest any es commemora el seixantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, un text vigent que continua resumint allò que totes les persones necessitem per tenir una vida digna. S’ha avançat molt: s’han aprovat lleis que donen cobertura a aquests drets i ha augmentat la capacitat de denúncia i d’actuació en tots els nivells. Tot i això, encara no s’han eradicat ni les maneres de pensar autoritàries ni els comportaments que provoquen les violacions dels drets humans. D’altra banda, la societat vol incorporar-hi nous drets, com el dret a l’existència en condicions de dignitat, el dret a la pau, o els que defensen el medi ambient o a la pròpia orientació sexual. La Generalitat treballa per la defensa dels drets humans i és en aquest context que a partir del 10 de desembre, Dia dels Drets Humans, una exposició sobre aquests drets bàsics recorrerà Reus, Terrassa, Barcelona i Girona.

Treure o contextualitzar els símbols franquistes?

Tota la simbologia franquista que encara queda a Catalunya estarà recollida en un inventari. Aquest serà el primer pas per valorar què cal fer amb aquests símbols: treure’ls o col·locar senyals que els contextualitzin. L’any que ve ja estarà disponible aquest inventari que farà la Generalitat juntament amb la Universitat Rovira i Virgili, la Universitat de Lleida, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Girona.

LA GENERALITAT CONTRACTA MÉS PERSONES AMB DIFICULTATS D’INTEGRACIÓ

La Generalitat ha incorporat 33 persones més amb discapacitat intel·lectual com a personal fix. A aquesta convocatòria s’hi havien presentat 283 candidats. Faran tasques de suport als subalterns, feines al magatzem o a l’arxiu, i de telefonistes. En el procés de selecció es valora l’experiència laboral i la formació professional vinculada a les tasques que portaran a terme.

S’inaugura la presó del Bages: una nova generació de centres penitenciarisAquest octubre s’ha inaugurat la nova presó de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada, a la comarca del Bages. Amb una capacitat de 750 places, aquest centre inicia una nova generació d’equipaments que tenen en compte de manera especial la reinserció dels re-clusos i que estan destinats a facilitar la feina als treballadors. Amb instal·lacions i serveis capdavanters, la nova presó té una gran àrea de tallers per afavorir la reinserció laboral dels interns un cop recuperada la llibertat.

En aquests darrers dos anys s’hauran obert tres presons més: la de Brians 2 a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), amb 1.500 places, l’any 2007; la de Lledoners i, d’aquí a poques setmanes, entrarà en funcionament la presó de Joves de Quatre Camins, a la Roca del Vallès (Vallès Occidental). La Generalitat continua així el procés de descongestió de les presons, que aquesta tardor han superat els 10.000 interns. Està en marxa la construcció de la presó de Puig de les Basses a Figueres, que substituirà les de Girona i Figueres. L’impuls d’aquests centres i d’altres permetrà crear un total de 6.500 places penitenciàries més.

Torna la campanya "Talla amb els mals rotllos. enRaona"La Generalitat ha reprès aquest novembre la campanya de sensibilització adreçada a noies i nois per prevenir la violència masclista que duu per eslògan “Talla amb els mals rotllos. enRaona”. Més de 250 mitjans de comunicació de Catalunya hi han col·laborat desinteressadament, mentre que paral·lelament s’han fet més de 600 tallers de sensibilització en centres educatius i d’oci.

+ info: 900 900 120 telèfon gratuït les 24 hores d’atenció a les dones en situació de violència o www.gencat.cat/icdones

Promoció de la música a casa nostraFa poc s’ha presentat la Xarxa de Cases de la Música, que entre altres accions fomenta la programació estable de concerts de música moderna i popular catalana. De moment, la xarxa està formada per les sales Clap de Mataró, la Mirona de Salt i Salamandra de l’Hospitalet de Llobregat, i, més recentment, també per sales de Terrassa i Manresa. Les Cases de la Música són un nou model de gestió cultural en què les empreses privades i les administracions públiques treballen conjuntament per promoure la formació, creació, exhibició i difusió de la música popular i moderna a Catalunya.

10 11

Després d’una llarga etapa en què s’han generat llocs de treball a Catalunya, a causa de la crisi moltes persones s’estan quedant sense feina. Per aconseguir que puguin tornar a trobar-ne en el mínim temps possible, s’han activat mesures i accions encaminades moltes d’elles a la forma-ció. Es tracta que tothom pugui aprofitar aquesta situació d’atur per formar-se, millorar les seves aptituds professionals i, si és necessari, reorientar el seu futur laboral. Totes les persones que es que-din sense feina podran rebre seguiment i suport individual per recuperar-la en el mínim temps possible. Un equip d’orientadors laborals ja s’ha posat en marxa per fer aquesta tasca de suport específic a les persones que pateixen directament les conseqüències de la crisi.

Mesures activades:

• Seguiment permanent a totes les persones que es queden sense feina. A les Oficines de Treball de la Generalitat ja hi ha 150 orientadors laborals que ofereixen assessorament a les persones en atur. Els aporten una atenció personalitzada i gratuïta sobre opcions de feina, oportunitats professio-nals de futur, formació i altres. En definitiva, són experts que treballen perquè les persones aturades adaptin les seves capacitats profes-sionals a les necessitats del mercat laboral i, en particular, a les d’aquells sectors amb poten-cial per crear llocs de treball. Abans que acabi l’any hi haurà un total de 184 tècnics a les 70 oficines de Treball que hi ha arreu de Catalu-nya. Estaran en disposició d’atendre 150.000 persones en atur.

• Aules de Recerca Intensiva de Feina. Són un suport addicional per a persones que puguin necessitar un determinat assessora-ment. Aquestes aules posen a disposició de les persones que s’hi registren ordinadors amb connexió a Internet, línies telefòniques i una plataforma web que ofereix accés directe als diferents portals per cercar feina. Assessoren sobre com redactar un currículum vitae, com

preparar-se una entrevista de feina o com treure el màxim rendiment de les opcions que ofereix Internet per buscar feina. S’adrecen a persones en atur que s’han registrat a les Ofici-nes de Treball, amb independència del temps que faci que estan sense feina. Les aules estan dirigides per tècnics orientadors que donen una atenció personalitzada per accelerar al màxim el procés de reinserció al mercat laboral de les persones en atur.

• Cursos de formació gratuïts. El programa “Formació=Feina=Futur” ofereix un total de 1.700 cursos dirigits especialment als treballadors amb nivells de qualificació més baixos o que estan en sectors on s’està incre-mentant l’atur. Es tracta de cursos de formació gratuïts d’electricitat, electrònica, informàtica i comunicacions, hostaleria i turisme, admi-nistració, comerç i màrqueting, sanitat, arts gràfiques, energies renovables i serveis socials, entre d’altres. Bàsicament, són sectors profes-sionals on s’ha detectat que l’oferta de treball creix o noves activitats laborals que fan preveu-re un increment de la demanda de personal. Les persones de més 45 anys, els aturats de llarga durada, els discapacitats, les persones que es troben en risc d’exclusió social i els joves en recerca de la primera ocupació són els destina-

taris prioritaris d’aquests cursos, que es poden sol·licitar a qualsevol de les Oficines de Treball.

• Contracte de formació per al treball. La formació és una prioritat i es tracta que les persones que no trobin la seva opció en els cur-sos gratuïts que ofereix la Generalitat puguin demanar crèdits de fins a 5.000 € per invertir en formació i poder reincorporar-se al mercat laboral tan aviat com sigui possible. Són crèdits sense cap interès i es tornaran quan la persona tingui una feina, perquè el període de devolu-ció serà de sis anys. La persona que sol·liciti un d’aquests crèdits haurà de signar un compro-mís per dur a terme un pla personal de recerca de feina. Un orientador laboral l’assessorarà individualment, analitzarà el seu cas i els seus coneixements i aptituds i a partir d’aquí prescriurà el tipus de formació més adient per millorar professionalment i per poder tornar a obtenir una feina en el mínim temps possible. Amb aquesta mesura, dotada amb un pressu-post de 100 M€, es pretén que ningú no deixi de formar-se per falta de recursos econòmics suficients.

• Formació en sectors específics. Es potencien actuacions de formació en àmbits que se sap que generen llocs de treball. Així,

TREBALL I OCUPACIÓ

Oportunitats per a les persones que es quedin sense feina

La formació és la clau

Sota el lema “Formació és la clau”, la Generalitat ha posat en marxa una campanya per fomentar que les persones que es troben a l’atur aprofitin aquest impàs per formar-se. La formació és clau a l’hora de trobar una ocupació estable. Les dades ho sostenen: l’atur entre les persones amb estudis primaris quadruplica el de les persones amb FP de grau superior, diplomats o llicenciats.

12 13

S’obren els primers centres d’excel·lència Aquest curs s’ha inaugurat el primer centre FPcat, l’IES Bonanova, que ofereix formació especialitzada en serveis socials a persones dependents, un sector en creixement que genera llocs de treball. Aquest centre té un miler d’alumnes en el seu primer curs de funcionament. D’aquí al 2010 es posaran en marxa diferents centres d’excel·lència FPcat de 16 especialitats professionals arreu del territori. Es preveu impartir quasi 1.700 cursos, que beneficiaran més de 24.000 persones.

Exigir el preu completTots els consumidors tenen dret a conèixer el preu complet dels productes, i poden reclamar o de-nunciar les ofertes que no inclouen el preu final. El preu sempre ha d’incloure els impostos o qualsevol altra despesa que contingui. La campanya de la Ge-neralitat “Preu complet” informa sobre els drets dels consumidors, com ara que els preus dels productes s’han de mostrar als aparadors –excepte en el cas de les joieries i les pelleteries per raons de seguretat– i que els anuncis de bitllets d’avió han d’incloure en el preu els impostos, les taxes d’aeroport o el cost del carburant. D’altra banda, els restaurants i els bars han d’incloure l’IVA en les seves cartes i llistes i, en el cas dels restaurants, els preus s’han d’exhibir tant a l’interior com a l’exterior del local.

Arbitratge de consum Prop de 4.300 establiments de sectors diversos (ta-llers, comerços, telefonia, o altres) ja s’han adherit voluntàriament a l’arbitratge de consum, un siste-ma gratuït, ràpid i segur de resolució de conflictes. En l’arbitratge, les parts enfrontades per reclama-cions demanen mediació per resoldre el conflicte. Les resolucions tenen els mateixos efectes que una sentència judicial. L’any passat, l’arbitratge de consum va resoldre prop de la meitat de les 10.000 reclamacions que va atendre. Els establiments ad-herits a l’arbitratge es poden reconèixer fàcilment perquè presenten un distintiu en un lloc visible.

CONSUM

No estirar més el braç que la mànigaArriba l’època de l’any en què s’accelera el consum i, especialment aquest any, convé pensar i planificar les compres que hem de fer per no trobar-nos amb sorpreses quan s’acabin les festes de Nadal. La Generalitat fa anys que activa una campanya per afavorir un consum racional i responsable i que recomana un seguit de consells pràctics.

s’ofereixen prop de 1.700 cursos amb un total de 500.000 hores formatives en especialitats pro-fessionals de sectors emergents com els serveis a la dependència, la logística i el medi ambient, entre d’altres. També en els vuit Centres d’Inno-vació i Formació Ocupacional (CIFO) de Catalu-nya s’hi s’estan formant gairebé 4.500 persones en atur. D’altra banda, 1.000 persones més es beneficiaran dels programes de formació amb compromís de contractació (un 50% d’augment).

• Impuls a l’emprenedoria. Ser emprenedor i crear el propi negoci és tam-bé una forma de deixar d’estar a l’atur, i fins i tot de generar llocs de treball. S’aporten ajuts tant pel que fa al coneixement com també al finançament a través d’actuacions com el Pla Inicia, que afavoreix l’emprenedoria mitjan-çant la formació, l’assessorament, i la concessió de subvencions a les persones que creïn noves empreses. També inclou un conjunt d’ajudes per a treballadors autònoms. Està dotat amb 73 M€ i es preveu que beneficiï més de 310.000 persones emprenedores fins al 2010. També es potencia l’emprenedoria de base tecnològica, a través del programa Gènesi o de les actuacions de la nova agència ACC1Ó.

Totes aquestes actuacions específiques s’acompa-nyen d’una transformació molt important en el servei que s’ofereix a les 70 Oficines de Treball de la Generalitat, que hi ha arreu del territori, i que són l’eina principal de què disposa el Govern per oferir aquesta atenció a les persones desocupades. S’han invertit 18 M€ per modernitzar-les i introduir-hi l’ús de les noves tecnologies per tal que es puguin fer més gestions a distància. Gràcies a aquesta inversió

s’han simplificat processos administratius i s’han eliminat tràmits burocràtics. Per exemple, ja es pot fer la renovació de l’atur a través d’Internet i del 012. A hores d’ara, tres de cada deu renovacions trimes-trals de la prestació d’atur ja es tramiten telemàti-cament. A finals d’any, les empreses també podran entrar per Internet tots els registres per presentar els contractes i les còpies bàsiques que realitzen als seus treballadors. A més, en els primers mesos del 2008, el telèfon d’informació 012 ha atès més de 5.000 trucades que abans s’atenien a les oficines, per la qual cosa el personal de les oficines ha pogut reduir el temps destinat a aquestes tasques i dedicar-lo a feines d’assessorament.

Recomanacions per comprar joguines Heu de pensar que han de servir per divertir els petits. Tingueu en compte l’edat i la maduresa dels infants i valoreu els continguts dels jocs i els seus valors educatius. Eviteu la distinció sexista i la incitació a la violència. Llegiu les etiquetes, les regles i les instruccions del joc. Tot el contingut obligatori de l’etiquetatge de les joguines ha d’estar en català i/o castellà.Fixeu-vos en les dades mínimes obligatòries que hi han d’aparèixer: • La marca CE, que determina que la joguina compleix les exigències

de les normes comunitàries • El nom i la marca del producte, la raó social i l’adreça del fabricant

o importador o venedor. • Les instruccions i advertències d'ús. • En el cas de les joguines elèctriques han d’especificar la potència

màxima, la tensió d’alimentació que necessiten i el consum energètic que fan.

Recordeu que les joguines fetes amb materials renovables com la fusta, el cartró, etc. tenen un impacte ambiental més baix en el procés de fabricació que les que es fan mitjançant processos industrials amb materials sintètics, plàstics, etc.

1

2

3

4

5

6

"Aquest Nadal, tasta Catalunya"És el lema de la campanya impulsada per la Generalitat que vol promoure el consum i la comercialització dels productes agroalimentaris del país. L’objectiu és poder disposar d’un llistat d’empreses i comerços que ofereixen, durant aquestes festes de Nadal, lots i paneres amb productes catalans. La llista d’establiments adherits a la campanya es pot consultar al portal Gastroteca.cat.

Renovar la demanda d’ocupació per telèfon

Ja no cal anar a l’Oficina de Treball per renovar la demanda d’ocupació. Ara, aquest tràmit del Servei d’Ocupació de Catalunya es pot fer simplement trucant al telèfon d’atenció ciutadana:

També es pot fer la renovació a través d’Internet:+info: gencat.cat

14 15

Els Mossos d’Esquadra ja s’encarreguen de la seguretat de tot Catalunya. L’1 de novembre, aquest cos policial va culminar el seu desplegament que va començar fa 14 anys a Osona, si bé des de la seva creació per Llei, el 1983, ja tenien algunes competències inicials. Per fer possible aquesta última fase, 25 anys després, el Govern ha construït 11 comissaries més al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, els dos únics territoris on encara no havien arribat, on donaran servei a 667.000 persones.

Una policia més propera Amb la voluntat de fer dels Mossos una policia més propera a la ciutadania, els agents han establert més d’un miler de contactes amb associacions de veïns, comerciants, associacions d’immigrants, casals d’avis, així com amb responsables d’ensenyament, d’entitats de cultura i lleure i del sector turístic i econòmic, entre d’altres. Un cop ha acabat el desplegament dels Mossos, ara comença una nova etapa per potenciar aquest mo-del de proximitat i per reforçar la investigació, la forma-ció, la recerca i la innovació per poder afrontar amb èxit els nous reptes policials que la societat planteja.

Els Mossos d’Esquadra ja són a tot Catalunya

Dades generals

14.150 (80% homes, 20% dones)agents

9regions policials3.135

vehicles

91comissaries

900administratius

Els Mossos treuen un notableLa ciutadania valora el desplegament de la policia de la Generalitat amb un 7 sobre 10. Els Mossos són el cos policial més ben valorat de Catalunya, segons l’última Enquesta de Seguretat Pública.

Els Mossos donen resposta a les noves necessi-tats de protecció de la ciutadania, com la violència contra les dones, amb la creació de grups d’atenció de les víctimes a les comissaries i amb formació es-pecialitzada. Enguany, han atès més de 8.800 dones maltractades.

A més, la policia de la Generalitat també té un nou procediment de treball per intervenir en delic-tes contra persones homosexuals, bisexuals o trans-sexuals quan aquesta condició ha estat el motiu de l’agressió, i una nova metodologia per prevenir i perseguir les ablacions genitals femenines.

D’altra banda, des que van assumir les competèn-cies de trànsit fa 10 anys, els Mossos han contribuït a reduir de forma considerable els accidents de tràn-sit que han baixat a la meitat respecte l’any 2000.

Plenes competències per als MossosEls Mossos d’Esquadra ja són la policia integral de Catalunya amb competèn-cies en seguretat ciutadana (que inclou la vigilància del trànsit), policia ad-ministrativa i investigació; també, en col·laboració amb les forces i cossos de seguretat, en matèria antiterrorista i crim organitzat. D’altra banda, el nou Estatut atorga al Govern de la Genera-litat més competències en seguretat privada. A més, els Mossos s’han incor-porat als centres de coordinació de la duana francoespanyola, al protocol de coordinació antiterrorista i al d’actua-ció en matèria d’estrangeria.

En una comissaria podeu...•Presentardenúncies.•Obtenirinformacióciutadana.•Assistiraxerrades.Avegadesels

Mossostambévisitenescoles,institutsicasalsdegentgranperoferirxerradesinformatives.

Denúncies per Internet Lesdenúnciesespodenpresentar

perescritalesdependènciespolicialsotambéperInternet.Tothomquesiguivíctimaotestimonioquetinguiconeixementd’undelictepotpresentarunadenúncia.

Cal recordar: • Les dependències policials

funcionen les 24 hores del dia, 365 dies a l’any• Per a urgències, truqueu al 088 o al 112

1994-19971998-20012002-20052006-20072008comissaries

Vicinici del desplegament

2008Final del desplegament

Desplegament dels Mossos91comissaries

16 17

Dades de la darrera fase del desplegament

MontblancC. del Regne de Nàpols, 2

VallsAv. President Tarradellas, 4

El VendrellC. Cèsar Martinell i Brunet, 16-20

TarragonaCarretera N-340, cantonada C. Riu Brugent

Seu Regió Policial i ABP

Àrea Bàsica Policial

Comissaria de districte

ReusC. Alcolea del Pinar, s/nFalset

C. Jaume Ciurana, s/n

CambrilsC. Rosa Sensat, 1

Salou-VilasecaC. Salvador Espriu, s/n

Regió policial Camp de Tarragona

+229 cotxes i tot terrenys

+667.000 nous ciutadans atesos +6.000 km²

de territori cobert

+1.547 agents (inclosos els 530 que ja treballaven al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre)+107

administratius

+11 edificis policials nous +58

motocicletes

+infoDenúncies per Internetgencat.cat/mossos/serveisSeguretat i violència masclistagencat.cat/interior/policia/violenciamasclista/index.htmQuina comissaria tinc més a prop?gencat.net/mossos/serveis/adreces/index.htmVols ser mosso o mossa d’Esquadra? gencat.cat/mossos

Móra d’EbrePg. Sant Antoni, 12

GandesaC. Miquel Ferrer Boira, 16

TortosaC. Comerç, s/n

AmpostaC. La Galera, 52-56

Regió policial Terres de l’Ebre

Camp de TarragonaTerres de l’Ebre

18

Des del mes d’octubre, la línia 3 del Metro té dues esta-cions noves, Roquetes i Trinitat Nova, les primeres que s’inauguren en els darrers cinc anys. Aquestes estacions són utilitzades per 14.000 persones cada dia. Per aquest nou tram de la línia 3, hi circula un metro cada tres minuts i cada dos minuts i mig en hores punta. Aquesta ampliació de la línia 3 ha suposat fer realitat una de les principals reivindicacions veïnals de Nou Barris: que el metro arribés a aquesta zona.

La nova estació de Roquetes està adaptada a les persones amb mobilitat reduïda: disposa de set ascensors amb una capaci-tat de 23 persones cadascun i d’escales d’emergències per facili-tar l’evacuació. Pel que fa a l’estació de Trinitat Nova, que forma part de l’intercanviador amb correspondència amb les línies 4 i 11 del metro, té dos accessos al carrer amb ascensor, escales i una rampa adaptada a les persones amb mobilitat reduïda.

Aquestes dues estacions faciliten les comunicacions cap a l’Hospital de la Vall d’Hebron o el campus universitari de Mundet. A més, Trinitat Nova enllaça amb els línies 4 i 11. Amb aquesta ampliació, la línia 3 passa a tenir 18,4 quilòmetres i 26 estacions, i es converteix així en la segona línia més llarga de la xarxa de metro de Barcelona, després de la línia 1.

La construcció de les dues noves estacions de la línia 3 del Metro ha suposat també una millora del paisatge urbà que les envolta. S’han creat dos parcs nous: el de Roquetes, format per un gran espai verd situat sobre l’estació, i el parc de la Trinitat Nova, que disposa d’un passeig central de vianants i dues àrees per als jocs infantils i zones verdes.

La línia 9 avançaD’altra banda, les obres de la línia 9 continuen avançant. La nova línia 9 permetrà donar servei a 90 milions de viatgers cada any i connectarà zones de Barcelona amb una gran de-manda de transport públic, com l’eix Carles III –ronda del Mig–, travessera de Dalt i Sagrera. També unirà Badalona i Santa Coloma de Gramenet amb la Zona d’Activitats Logístiques del Port de Barcelona, la Zona Franca i l’aeroport del Prat.

78 estacions del metro ja són accessibles Ja han començat els treballs de construcció dels nous vestí-buls de les estacions de Selva de Mar, Bogatell i Llacuna de la L4, que permetran millorar el servei en aquesta zona de ràpid creixement. A conseqüència de les obres, i fins al mes de febrer, quedarà parcialment afectada la circulació del carrer de Pujades, a l’altura de les cruïlles amb Pamplona i Roc Bo-ronat. A la línia 5, també s’han iniciat les obres per construir el nou vestíbul de l’estació de Can Vidalet, que disposarà de tres ascensors nous. Tots aquests projectes tenen per objectiu millorar l’accessibilitat i adaptar el metro a les persones amb mobilitat reduïda.

Actualment, ja són 78 les estacions de la xarxa de metro que estan equipades amb ascensors, mentre que en 27 més s’hi estan fent obres. Per a les 16 estacions restants s’està redactant el projecte constructiu per adaptar-les. Cal tenir en compte que totes les estacions que s’estan construint a la xarxa actual de metro i les de la nova línia 9 ja tenen ascensors o rampes.

TRANSPORT PÚBLIC

14.000 persones utilitzen cada dia les noves estacions de Roquetes i Trinitat Nova

19

Ciutat Meridiana

Torre BaróVallbona

Casa del’Aigua

Can Cuiàs

Via Júlia

Valldaura

MundetMontbau

L4

Trinitat Nova

L3RoquetesCanyelles

Per una educació de qualitat

Prova d’avaluació al final de primàriaTots els alumnes de sisè de primària faran una prova al fi-nal d’aquest curs per avaluar els coneixements assolits en llengües i matemàtiques després de passar per l’educació primària. Les proves es faran al centre on està escolaritzat cada alumne, el resultat no afectarà el pas al curs següent i el coneixeran les famílies dels alumnes de manera confidencial. Aquesta avaluació servirà perquè la Generalitat i els centres disposin d’informació per potenciar el seu mètode educatiu i millorar els resultats dels alumnes en l’educació primària. La prova de matemàtiques consistirà a resoldre problemes de càlcul, de representació de l’espai i de mesures, mentre que la de lingüística incidirà en la comprensió lectora, l’expressió escrita i l’oral.

Transmetre valors través de l’esport Any rere any creix el nombre d’infants i joves que fan esport a les escoles, gràcies al Pla Català Esport a l’Escola, que fomenta la participació en activitats físiques i esportives després de les classes al centre educatiu. Aquesta iniciativa vol aprofitar el gran potencial formatiu de les activitats físiques i esportives, prioritzant la participació per damunt de la competitivitat. A més, es potencia la funció integradora i de cohesió social de l’esport escolar, en especial dels nouvinguts. El curs anterior, mes de 120.000 alumnes hi van prendre part, mentre que en tres anys el nombre de centres participants en el pla haurà passat de 133 a 1.005.

La pràctica esportiva contribueix a la formació en valors com la tolerància, el respecte als altres i a les regles, la confi-ança en un mateix, l’esforç de superació, l’autocrítica, l’auto-nomia, la capacitat de decisió, l’autogestió, la cooperació i el treball en equip. D’altra banda, la promoció de les activitats físiques i els hàbits saludables és fonamental per combatre el sedentarisme i l’obesitat, que actualment tenen una incidèn-cia preocupant en la població infantil i juvenil.

Noves tecnologies a les escolesLa Generalitat està fent un gran esforç per dotar totes les es-coles de les noves tecnologies necessàries per garantir una educació moderna i de qualitat. Avui dia, el 86% dels centres tenen connexió de banda ampla i 685 centres (un 30% del total) disposen d’intranet. A més, ja s’han instal·lat 7.827 ordinadors nous i s’està renovant progressivament el material informàtic. Prop de 4.400 aules ja tenen “Internet a l’aula” —un equip composat per ordinador, projector, sistema de so i pantalla de projecció— i s’han instal·lat 310 pissarres digitals interactives i 30 ordinadors portàtils per a alumnes en situació de llarga malaltia. D’altra banda, durant aquest curs 67 formadors ofe-reixen suport i assessorament als professors per dominar l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació amb fins educatius.

22 23

Inserció laboral de persones acollides a la renda mínimaAjuts per a la inserció laboral de les persones acollides a la renda mínima d’inserció mitjançant empreses d’inserció sociolaboral i també mitjançant projectes d’autoocupació. Termini de presentació de sol·licituds per als dos tipus d’ajuts: fins al 31 de desembre del 2008.

Contractació de persones destinatàries de la renda mínima d’insercióSubvencions per contractar persones destinatàries de la renda mínima d’inserció per part de les entitats col·laboradores d’inserció. Termini per presentar sol·licituds: 31 de desembre del 2008.

Promoció de l’ocupació autònomaAjuts per promocionar l’ocupació autònoma, destinats a persones que es troben en situació d’atur i que es volen constituir com a treballadors autònoms. Hi ha ajuts per a assistència tècnica i per a formació.

Ajuts per a l’adquisició d’habitatges usats, d’habitatges protegits de règim general, d’habitatges protegits de règim especial i d’habitatges protegits de preu concertat.Més informació

sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012

Danys catastròficsAjuts per pal·liar danys catastrò-fics a conseqüència de fenòmens meteorològics en produccions vegetals i animals en curs, edificis i instal·lacions de granges, mit-jans de produccions diversos o camins d’accés a les explotacions i granges.

DiversosTambé hi ha ajuts per a l’elabora-ció de sucs de raïms; per a l’adqui-sició en subhastes d’animals de reposició de determinades races bovines, ovines i caprines; per al sector de farratges dessecats; per a l’emmagatzematge de vi i mostos; per fomentar l’ús de les assegurances agràries per a hiver-nacles, umbracles i túnels.

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2008InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

Prestació per a l’acolliment d’un menor d’edatPrestació econòmica a favor de menors d’edat tutelats per la Generalitat que es troben en situació d’atenció en la pròpia família o acolliment en família extensa, per tal d’atendre les despeses del manteniment del menor.

Prestacions derivades de la llei d’integració social dels minusvàlidsAquests ajuts són per a despeses de transport i per a assistència sanitària i prestacions farmacèutiques. Poden

sol·licitar-los les persones amb disminució física, psíquica o sensorial que compleixin els requisits establerts.

Complement per a titulars de pensió no contributivaEls pensionistes de pensió no contributiva que resideixin en un habitatge llogat poden sol·licitar aquest complement, que consisteix en un pagament únic anual de 357 €.

Prestació per al manteniment de les necessitats bàsiquesAjut en favor de determinades persones per atendre les

necessitats bàsiques. La quantia màxima de la prestació per al 2008 és de 5.747,70 € anuals o 478,98 € mensuals (12 pagaments).

Prestació per a les despeses de la llar per a determinats col·lectiusAjuts destinats a les persones que no poden atendre amb els seus ingressos les despeses pròpies del manteniment de la llar pel fet que el cònjuge o el familiar fins a segon grau de consanguinitat amb qui compartien despeses ha mort.

Atenció educativa domiciliàriaEls alumnes en edat escolar obligatòria que tenen una malaltia prolongada que els impedeix assistir a classe per un període superior a 30 dies poden sol·licitar rebre atenció educativa a casa durant el temps que no puguin anar a classe.

Subvencions per a activitats complementàriesAjuts per finançar activitats complementàries de l’alumnat amb necessitats educatives específiques derivades de situacions socioeconòmiques o socioculturals desafavorides. Sol·licituds: del 7 al 21 de gener del 2009.

Subvencions per crear places en llars d’infantsPer a la creació de places de primer cicle de l’educació infantil en llars d’infants de titularitat municipal, i per a la consolidació de places en centres del mateix nivell i titularitat. La subvenció es concedeix per fer obres en edificis de nova planta o bé per adequar o adquirir edificis preexistents.

Educació

Ajuts socials

Treball

Agricultura i alimentació

Habitatge

20

INFOCATALUNYA 210x280 18/11/08 18:29 P�gina 1

per latelevisiódigital

www.tdt.cat

La Televisió Digital Terrestre (TDT) està substituintla televisió analògica a tot Europa. Aquesta substituciósignificarà l’apagada de les emissions analògiquesque es produirà el 3 d’abril del 2010.

Els departaments de Cultura i Mitjans de Comunicaciói de Governació i Administracions Públiques de laGeneralitat de Catalunya, estan fent arribar la TDT a totesles comarques del país. El Pla d’actuació de la TDTdel Govern garantirà la mateixa cobertura per a tots elscanals de televisió digital locals, nacionals i estatals.

Abans no acabi el 2009, la TDT serà una realitata tot el país. Per això, si ja ha arribat a casa teva,és necessari que adaptis la instal·lació de la tevaantena, sobretot si és col·lectiva, i que el teu televisordisposi de descodificador de TDT integrat, o bé queadquireixis un descodificador extern.

Per saber si el senyal digital ja arriba a casa teva,o quines empreses homologades tens a prop per adaptarla teva antena, pots consultar la web www.tdt.cato bé trucar al 012.

CONNECTA’TA LA TDT!

Encesa a final 2008

Encesa juliol 2009

L’encesa de la TDT és un procés gradualal territori. Els colors verd i blau de lescomarques indiquen que, amb anterioritata la data assenyalada, tota l’oferta de laTDT ja s’estarà emetent.

MÉS CANALS, MÉS OFERTA EN CATALÀ, I MÉS QUALITAT D’IMATGE.

HA ARRIBAT L’HORA D’ADAPTAR-SE. CONNECTA’T A LA TDT!

rVall d’Aran

AltaRibagorça

Pallars Sobirà

Pallars Jussà

Alt Urgell

Noguera

Segarra

Segrià

Plad’Urgell

Urgell

Garrigues

Riberad’Ebre

TerraAlta

Baix Ebre

Montsià

Priorat

BaixCamp

Conca deBarberà

AltCamp

Tarragonès

BaixPenedès Garràf

AltPenedès

Anoia

Solsonès

Bages

BaixLlobregat

Barcelonès

VallèsOc.

VallèsOr.

Maresme

Selva

GironèsBaixEmpordà

Pla del’Estany

Osona

Berguedà

Cerdanya

Ripollès

Garrotxa

Alt Empordà

Eines contra la crisi

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Masip, Jordi Fortuny i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Fotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàg. 3 i 12)Albert Sierra (pàg. 6), Josep Moragues (pàg. 6), Mr Bullitt, Creative Commons Attribution 2.5 (pàg. 7), Txema Salvans (pàg. 15), Juan Carlos Rosas (pàg. 19), Catàleg de l'exposició "La immigració, ara i aquí", Miguel Miralles i Maria Abras (pàg. 20). Infografia: Ernesto Olivares (pàgs. 16 i 17)Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat

4 Notícies

14 Més llars d'infants

16 Velocitats saludables

18 Pla d’aeroports i aeròdroms

19 Nova comunicació entre la Garrotxa i Osona

20 Pacte Nacional per a la Immigració

21 Productes ecològics

22 Subvencions vigents

Catalunya ha d’afrontar la dura realitat d’una crisi econòmica que està sent difícil per a molts treballadors i treballadores, per a moltes famílies i per al conjunt del país. No serà cosa de pocs mesos i caldrà que tothom estigui disposat a fer sacrificis i a actuar solidàriament.

És cert que l’economia catalana té un conjunt de fortaleses que ens fan estar més ben preparats que en altres moments per fer front a un període de crisi. Això vol dir que, malgrat aquestes dificultats d’ara, Catalunya se’n sortitrà, com sempre ha fet, i tirarem endavant.

El Govern de la Generalitat ha actuat des del primer moment prenent mesures per lluitar contra la crisi econòmica. Pensant en les persones que podien perdre la feina i en les famílies que poden veure’s en dificultats, i treballant perquè les nostres empreses puguin superar, com més aviat millor, aquesta crisi.

Però atendre els assumptes urgents no ens pot fer oblidar els importants. I els importants són pensar en les estratègies a més llarg termini, imprescindibles per reactivar l’economia i per enfortir el nostre teixit productiu. Tota crisi és alhora una oportunitat, i Catalunya ha d’aprofitar el moment per transformar el seu model econòmic i de creixement.

D’ara endavant haurem d’esforçar-nos de valent, fent els sacrificis que calguin per superar aquesta etapa. Tots haurem de treballar més i millor. Perquè només serem més competitius si som més competents, econòmicament i com a societat.

En aquest número de l’InfoCatalunya trobareu una explicació detallada i entenedora de totes les mesures que estem prenent, des de fa un any, per ajudar les persones, famílies i empreses en dificultats. I també per donar suport als homes i dones emprenedors que volen desafiar la crisi amb iniciativa i determinació, convertir-la en una oportunitat de futur.

10Eines contra la crisi

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

Sumari

4

Notícies

5

Voluntaris pel Campionat d’Europa d’Atletisme Barcelona 2010Durant l’estiu del 2010 tindrà lloc a Barcelona la 20a edició del Campionat d’Europa d’Atletisme, que se celebra cada quatre anys en una ciutat diferent des que va començar l’any 1934 a Torí. Aquesta serà la primera vegada que la prova tindrà lloc a l’Estat espanyol. Hi participaran 1.500 atletes de 50 països. Es tracta d’un esdeveniment de gran transcendència per al món de l’esport que donarà molta pro·jecció internacional a Barcelona i a Catalunya.

Els 125 clubs que integren la Federació Catalana d’Atletisme col·laboren en l’organització del campi·onat, especialment en la campanya de captació de voluntaris, que va començar l’1 de novembre i ja té quasi 1.000 afiliats dels 3.000 que faran falta per a totes les àrees organitzatives: tècnica, protocol, comunicació, vigilància, informàtica o transport, entre d’altres. La ins·cripció es pot fer trucant al 010 o a través del web del campionat.

+info: www.bcn2010.org

Últims mesos de proves per a la inauguració de la L9La L9 serà la línia de metro més llarga de tot Europa, amb 46,6 quilòmetres de recorregut, i la inversió més gran que la Generalitat ha fet fins ara. La nova línia s’estrenarà la tardor vinent quan s’inaugurarà un tram de quatre quilòmetres amb sis estacions entre Can Zam i Can Peixauet. Ja han començat les proves de circulació de trens per comprovar el funcionament de la conducció automàtica, un sistema pioner a la xarxa de metro de tot l’Estat que ja està consolidat a ciutats com París, Lió o Singapur. Cinc de les estacions ja estan pràcticament finalitzades: Can Zam, Singuerlín, Església Major, Fondo i Can Peixauet. Posteriorment entrarà en servei l’estació de Santa Rosa. Quan estigui acabada, la L9 travessarà Barcelona i connectarà barris de la ciutat amb gran demanda de transport públic. També unirà Badalona i Santa Coloma de Gramenet amb la Zona d’Activitats Logístiques (ZAL) del port, la Zona Franca i l’Aeroport del Prat.

Els ciutadans participaran en l’elaboració de lleis, plans i programes

Catalunya és la comunitat autònoma pionera en la pràctica d’incorporar la ciutadania en l’elaboració de lleis, plans i programes. La participació ciutadana ha estat bàsica en propostes tan importants com el nou Estatut, el Pla de presons o el Pacte Nacional per a la Immigració. Ara, però, gràcies al Pla interdepartamental de participació, ja se sap quines seran les iniciatives governamentals de tots els departaments i d’àmbits en les quals la veu dels ciutadans formarà part del procés d’elaboració. De moment s’han previst un centenar d’accions fins al 2010. La participació ciutadana serveix per millorar les decisions preses pels governants, especialment quan es tracta de qüestions complexes o en el cas de conflictes.

Quins processos participatius hi ha oberts?Com puc participar-hi?+info: www.gencat.cat/dirip

Les visites al Gencat.cat creixen un 68%El portal de la Generalitat de Catalunya, Gencat.cat, ha registrat mes de 136 milions de visites durant el 2008, fet que suposa un increment del 68% respecte de l’any anterior, que es va tancar amb 81,4 milions de consultes. L’últim trimestre del 2008, el volum de visites mensuals s’ha situat al voltant dels 13 milions. Entre les pàgines més consultades hi ha el Servei Meteorològic de Catalunya, la pàgina principal de Gencat, el web del Departament d’Educació, el Diari Oficial de la Generalitat i l’aplicació per demanar hora al metge. Actualment, el Gencat agrupa 289 webs (entre webs departamentals, d’organismes vinculats a la Generalitat de Catalunya i canals temàtics), i disposa d’una base de dades amb informació de 12.000 organismes i 3.000 serveis i tràmits. A més, ofereix 1,2 milions de documents indexats al seu cercador, que ha realitzat 2,6 milions de cerques el 2008, així com 34 butlletins temàtics.

+info: gencat.cat

Alguns dels projectes en què els ciutadans poden participar

Foment de la participació de les dones en tots els àmbits de l’esport

Projecte de llei contra l’homofòbia

Pla d’immigració i ciutadania

Projecte de llei per a una nova ciutadania i per a la igualtat entre dones i homes

Pla estratègic de serveis socials

Estratègia catalana per a la conservació de la biodiversitat

Inventari de boscos singulars de Catalunya

Estructura participativa de l’Oficina de Promoció de la Pau i dels Drets Humans

Reforma del Consell Català d’Associacions

Foment de la participació als centres d’educació

Visites al Gencat.cat 2005-2008 (xifres en milions)

20

40

60

80

100

120

140

2005 2006 2007 2008

La joia de Catalunya per observar l’Univers és a la Noguera

L’observatori astronòmic més gran de Catalunya està situat al Montsec, a Àger (la Noguera), un lloc idoni per a l’observació i l’estudi de l’Univers. Des de desembre dóna servei a la comunitat científica; ara ja hi han començat les primeres visites d’escoles i obrirà les portes al gran públic aquest març. Les ob-servacions es fan amb un telescopi de 30 centímetres de diàmetre que du el nom del bioquímic Joan Oró en memòria d’un dels seus promotors principals. Aquest nou equipament té un planetari digital mul-timèdia que recrea el cel amb tota mena de detalls sobre una cúpula abatible de 12 metres. A més, el Parc Astronòmic del Montsec acull una exposició permanent sobre l’astronomia, la geologia i la fau-na i flora de l’entorn i amb altres instal·lacions de divulgació científica. Es preveu que 3.000 escolars el visitin cada any.

6

Notícies

7

Restaurem el romànic i els cellers modernistes Catalunya té un patrimoni romànic únic al món. Per preservar-lo, la Generalitat i la Caixa han posat en marxa el programa "Romànic Obert", que en els propers cinc anys destinarà més de 18 M€ a restaurar i difondre els monuments més emblemàtics d’aquest estil artístic. En total, es faran millores en 74 monuments de 25 comarques. En destaquen les que es faran a les esglésies de la Vall de Boí. El conjunt de les esglésies romàniques de la Vall de Boí va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO l’any 2000 (a la fotografia esquerra, Santa Eulàlia d’Erill la Vall).

També en col·laboració amb la Caixa es restauraran els valuosos edificis modernistes de vuit cellers cooperatius de l’arquitecte Cèsar Martinell i un de Pere Domènech i Roura, que van ser construïts entre els anys 1913 i 1922 per encàrrec dels sindicats agrícoles locals. Són els situats en aquestes poblacions: Nulles, Barberà de la Conca, l’Espluga de Francolí, Rocafort de Queralt, Cornudella de Montsant, Falset, Sant Guim de Freixenet, Gandesa i Pinell de Brai (fotografia dreta).

Cartells com aquest es poden veure a ambu-latoris i CAP, instituts, centres de formació ocupacional, ajuntaments, serveis socials, associacions de dones, centres cívics, etc. Es tracta de la campanya de difusió que ha posat en marxa la Generalitat amb l’eslò-gan "Dona, tens dret a viure sense violèn-cia", per donar a conèixer el treball que fan els Mossos d’Esquadra per ajudar les dones maltractades. La tasca policial d’ajuda i protecció a les dones víctimes de violèn-cia masclista es fa gràcies a la preparació específica que reben els Mossos i als agents especialitzats dels Grups d’Atenció a la Víc-tima que hi ha a totes les comissaries.

D’altra banda, els Mossos han acumulat una experiència capdavantera en la lluita contra l’ablació del clítoris, especialment pels casos registrats a l’àrea de Girona. L’any passat, 300 agents van rebre formació específica sobre el tema, i ara per ara la po-licia de Catalunya és l’única d’Europa que té un protocol contra la mutilació genital femenina. Per aquest motiu, especialistes dels Mossos van viatjar a primers d’any a Gàmbia per conscienciar les famílies locals de les conseqüències que l’ablació com-porta a les gambianes que resideixen aquí. L’any 2008 el treball preventiu dels Mossos va evitar que 104 nenes que viuen a Catalu-nya fossin mutilades.

+info: 900 900 120 Telèfon d’atenció a dones en situació de violència (gratuït i confidencial, 24 hores, 365 dies)

Catalunya ha obert una altra porta a l’exterior amb la inaugu-ració de la delegació als Estats Units. La nova oficina està ubi-cada al popular Rockefeller Center de Nova York i és la quarta delegació que la Generalitat posa en marxa, després de les de París, Londres i Berlín, gràcies a les competències assumides pel nou Estatut. Els objectius principals d’aquesta delegació són enfortir les relacions econòmiques, polítiques i culturals amb tota l’Amèrica del Nord, el Canadà i el Quebec. La seu a Nova York és estratègicament important ja que els Estats Units i el Catalunya mantenen relacions comercials i culturals més que rellevants: més de 400 multinacionals nord-americanes treballen a casa nostra. D’altra banda, als Estats Units, hi ha onze universitats on s’estudia català. Aquest any està previst obrir la delegació de Catalunya a l’Argentina, amb seu a Bue-nos Aires.

Per què canviem l’hora? Una vegada més, el darrer diumenge de març —aquest any és dia 29— avançarem una hora els rellotges i canviarem a l’horari d’estiu, de manera que a les dues de la matinada seran les tres i el dia tindrà una durada oficial de 23 hores. Aquest canvi d’hora es fa per reduir la despesa energètica associada amb l’ús de llum artificial, sobretot a les llars. A l’estiu, el dia s’allarga, el sol surt abans i es fa de nit més tard, per la qual cosa tenim més hores de llum natural. Avancem l’hora per aprofitar les hores de sol del matí i estalviar. El canvi d’horari es realitza a tots els països de la Unió Europea i comporta una reducció de la despesa d’energia de 19 M€ per a Catalunya.

Evitar que hi hagi apagades com la que va afectar Barcelona fa dos anys, garantir el servei elèctric a tots els ciutadans en cas de talls i preservar els drets com a consumidors, són els objectius principals de la nova Llei de garantia i qualitat del subministrament elèctric, que el Parlament de Catalunya ha aprovat recentment. Aquesta llei augmenta l’exigència a les companyies

elèctriques i les obliga a restablir el servei en cas d’avaria en un termini màxim de sis hores. A més, estableix un nou disseny de la xarxa per tal que els ciutadans puguin rebre subminis-trament d’una subestació alternativa a l’habitual i preveu un increment en les tasques de previsió i control de la xarxa elèctrica, així com sancions més dures per a les companyies.

Els Mossos, contra la violència masclista i l’ablació

Retornats els primers documents de particulars dels 'papers de Salamanca' El primer centenar de documents confiscats a particulars i entitats de Catalunya durant la Guerra Civil espanyola, els anomenats 'papers de Salamanca', ja han començat a arribar a l’Arxiu Nacional de Catalunya, a Sant Cugat del Vallès. Són llibres amb dedicatòries propietat d'intel·lectuals catalans com ara Rovira Virgili, Xirau Palau, Romeva Ferrer, Guinart Castellà, Pompeu Fabra, Pi i Sunyer, i monografies d'entitats com ara l'Ateneu de Barcelona, la Societat Naturista de Barcelona o el diari La Humanitat. Aquests són els primers documents d’un lot d’uns dos milions que es preveu que retorni durant aquest any. A partir d’ara, l’Arxiu es posarà en contacte amb els seus propietaris legítims perquè en puguin sol·licitar la restitució. A la pàgina web del Departament de Cultura ja es pot trobar la llista dels 295 particulars, entitats i partits polítics a qui els van confiscar documents.

+info: www.gencat.cat/culturaTel: 93 589 77 88

Una nova llei obliga les elèctriques a garantir un servei millor

Catalunya estrena delegació a Nova York

8

Notícies

9

Tota la logística de la Mediterrània, a Barcelona

Barcelona acollirà del 2 al 5 de juny el Saló Internacional de la Logística 2009 (SIL), una cita que, després de deu anys de celebració, s’ha convertit en referència internacional. El SIL s’ha consolidat també com el punt de trobada de l’activitat logística de l’espai Euromediterrani. Reuneix més d’un miler d’empreses i aquest any concentrarà els esforços a estudiar el futur d’aquest sector, que pot ser un factor clau per al rellançament de l’activitat econòmica.

Agents acreditats per als dubtes tècnics de la TDTJa heu adaptat la vostra antena de televisió per rebre la TDT? Dues de cada tres llars catalanes ja ho han fet i gaudeixen d’aquesta nova televisió, que substituirà definitivament l’actual l’abril del 2010. Per rebre correctament la TDT, en primer lloc és necessari comprovar que on viviu hi ha cobertura del senyal. En segon lloc, cal adaptar l’antena i disposar d’un televisor amb descodificador, ja sigui extern o bé integrat a l’aparell. La Generalitat recomana que us poseu en contacte amb un agent TDT acreditat que us resoldrà els dubtes tècnics. La TDT ja arriba a gran part dels nuclis de població de 24 comarques, i la resta s’hi adaptaran progressivament fins al juliol del 2009. A través de la TDT es poden veure més d’una trentena de canals. Un d’aquests canals és IB3, la televisió pública de les Illes Balears, que des de fa unes setmanes ja es pot sintonitzar aquí gràcies a un acord entre la Generalitat i el Govern de les Illes Balears, segons el qual TV3 també arriba a les Illes.

+info: www.tdt.cat

L’atenció urgent redueix les morts per embòlia a Catalunya Una ràpida atenció en els primers moments és vital per reduir els efectes de l’ictus, més conegut com a embòlia o atac de feridura, que a Catalunya causa prop de 5.000 morts l’any, el 9,2% de la mortalitat general. És la primera causa de mort en dones, la primera causa mèdica de discapacitat en adults i la segona de demència. Des de fa dos anys, bona part dels hospitals catalans tenen un nou protocol d’assistència d’urgències que ha reduït la mortalitat de les embòlies gairebé un 5%. El que és més important, però, és que s’aconsegueix que els pacients afectats passin menys temps a l’hospital i es recuperin amb menys seqüeles. En els darrers 15 anys, el control dels factors de risc cardiovascular, sobretot de la hipertensió arterial, i la millora en l’atenció urgent han reduït en més del 50% la mortalitat per ictus.

Més places per fer vacances als albergs de la GeneralitatEls 45 establiments de la Xarxa Nacional d’Albergs Socials de Catalunya han ofert aquest any més de 22.000 places per participar en el programa "Vacances en Família" de la Generalitat. Des de la primera edició, l’any 2005, el nombre de places s’ha mul-tiplicat per set. El programa acull famílies amb infants de fins a 6 anys, tant a l’estiu com per Setmana Santa, els ponts de maig, d’octubre, de desembre, de la Diada o de Tots Sants, així com els caps de setmana de març a desembre. El cost per persona d’aquestes vacances és de 22,85 € per nit, en pensió completa, amb un descompte del 50% per als nens de 4 a 6 anys i l’estada gratuïta per als menors de 3 anys.

Estius educatius per a joves i infantsD’altra banda, a través del programa "L’Estiu és teu!", s’ofereixen més de 10.750 places perquè infants i joves que tenen entre 5 i 16 anys omplin els albergs públics fent colònies de fins a dues setmanes en estades de diferents modalitats: d’idiomes, esportives, musicals o combinades. Els preus, que oscil·len entre els 330 i els 612 € en funció de la modalitat i la durada, inclouen l’alimentació, l’allotjament, les activitats monitoritzades, el material didàctic, la bugaderia i l’assegurança. Hi ha un descompte del 10% en el preu de l’estada per als membres de famílies nombroses i acollidores. El programa "L’estiu és teu!" ofereix aquest any 1.335 places més que en l’edició anterior i té dues novetats: estades tecnològiques i de teatre. Les estades tecnològiques, amb 400 places, volen reforçar el programa "Enginycat!" fomentant els estudis d’enginyeria i les vocacions cientificotècniques. Les estades de teatre, amb 60 places disponibles, promouran la creativitat, l’expressió corporal i la imagi-nació.

Més d’un milió d’alumnes de català en vint anys de Consorci per a la Normalització Lingüística

Aquest any se celebra el vintè aniversari del Consorci per a la Normalització Lingüística, l’entitat que va néixer de la voluntat de la Ge-neralitat, els municipis, els consells comarcals i les diputacions de promoure l’ús del català. Més d’un milió de persones, un 80% dels quals són nascudes a l’estranger, s’han inscrit en algun dels cursos del Consorci durant aquests anys. El rècord d’inscripcions es va registrar l’any passat, amb 111.000 alumnes matri-culats. L’increment progressiu observat els darrers anys ha coincidit amb un augment en l’arribada d’immigració. Actualment, el 50% dels nouvinguts que estudien català procedei-xen de l’Amèrica Llatina i un 17% són del nord de l’Àfrica. Cal destacar també l’augment signi-ficatiu dels alumnes originaris de Romania, la Xina i el Pakistan.

El Pla estratègic de la bicicleta proposa una xarxa d’interconnexió de carrils bici a tot Catalunya Per tal de donar resposta a la demanda creixent que resulta de l’augment de l’ús de la bicicleta en els darrers anys, la Generalitat ha recollit els reptes i deures pendents en aquest àmbit a tot el territori català en el primer Pla estratègic de la bicicleta 2008-2012. L’objectiu és que la bicicleta es consolidi com un mitjà de transport i sigui un veritable complement al transport públic amb la màxima seguretat possible. Per aconseguir-ho es farà un inventari de camins candidats a ser carrils bici i es dissenyarà una xarxa bàsica de vies per a ciclistes. S’establirà una normativa que reguli la progressiva adaptació dels mitjans de transport a l’ús de la bicicleta i la compatibilitat entre el Bicing de diferents ciutats. També es planificaran aparcaments de bicis a parades de

tren, autobús, metro i tramvia i s’impulsarà, amb el 2026 com a horitzó, la construcció de 1.200 quilòmetres de carrils bici que connectin tots els municipis i ciutats de Catalunya. Alguns d’aquests carrils seran paral·lels a carreteres i aprofitaran vies pedalables. Precisament, una nova via verda, destinada a vianants i ciclistes, ha entrat en servei recentment. És un camí de 6 quilòmetres situat entre la variant de la C-31 a Palamós i la zona de la riera de Santa Margarida a Palafrugell (a la foto).

Vies ciclistes existentsVies ciclistes el 2026

Cada 45 minuts es produeix un ictus

22 23

La paraula crisi s’ha convertit ja en habitual en el nostre vocabulari. Les famílies tenim problemes per arribar a final de mes, puja l’atur i les empreses redueixen l’activitat perquè baixa la demanda de productes. El Govern està aprovant mesures per reactivar l’economia

i també per ajudar les persones que en pateixen les conseqüències de forma més directa. A banda d’ajuts socials, l’objectiu és aprofitar aquest moment per activar un model econòmic més divers i per formar-nos per tenir més i millors oportunitats quan superem aquesta situació.

D’on ve la crisi?El punt de partida és una crisi del sector fi-nancer als Estats Units, on les entitats bancà-ries van deixar crèdits hipotecaris sense tenir garanties de retorn per part de les famílies. Aquest fet, sumat a altres escàndols finan-cers, va desencadenar una crisi en les entitats que ha generat incertesa i desconfiança.

Quines conseqüències té?Com que les entitats han restringit l’accés a crèdit i hi ha menys diners circulant, les fa-mílies no poden consumir com abans i baixa la demanda. Les empreses se’n ressenten per-què baixen les vendes i redueixen l’activitat. Com que tampoc no tenen accés al diner ban-cari per finançar-se, han de reduir personal; per això l’atur va en augment i s’entra en una espiral que desemboca en la situació en què ens trobem.

Per què aquí és més intensa?A Catalunya, aquesta crisi financera inter-nacional ha arribat en un moment de canvi

de cicle econòmic i de model productiu cap a un model més divers i menys concentrat en la construcció. La restricció financera i la baixada de la demanda ha frenat en sec un creixement desbordant en l’àmbit de la construcció. Aquest sector està perdent molts llocs de treball.

Què podem fer per superar-ho?Reduir l’impacte de la crisi és objectiu priori-tari de la Generalitat, que fa un any, a l’abril del 2008, va aprovar les primeres mesures per fer-hi front. Ara bé, en un món globalitzat i tan canviant, és difícil trobar la fórmula mà-gica. De moment, la Generalitat es concentra en quatre objectius:

1 Acompanyar les persones que es que-din sense feinaTant perquè rebin una prestació, com per-què aprofitin aquest temps per formar-se en professions que tinguin més opcions de futur.

2 Facilitar finançament a les empresesPer poder tirar endavant, obtenir crèdit que els permeti funcionar dia a dia, i per pal·liar els efectes de reestructuracions i tancaments i estimular l’emprenedoria.

3 Fer que l’habitatge sigui més accessibleFacilitar l’accés estimulant més oferta d’habitatge a més bon preu: protegit i concertat, tant de compra com de lloguer. Amb ajuts a la rehabilitació, a la compra i al lloguer.

4 Impulsar la inversió pública per reacti-var l’economiaAccelerant obres i infraestructures de gran abast, activem l’economia i fem front a la caiguda del sector de la construcció.

Eines contra la crisi

Préstecs en condicions preferents, per finançar cursos de millora professional. Per a persones a l’atur, que podran demanar fins a 6.000 € al 0% d’interès durant 6 anys.

Oficines de Treballwww.oficinadetreball.cat

Crèdits tous per a formació de persones a l’atur

Formació a 60 instituts de secundària en sectors emergents i activitats que generen ocupació.

Per a 6.000 persones a l’atur durant aquest curs.

Departament d’EducacióOficines de Treballwww.oficinadetreball.cat

Pla "Qualifica’t" de formació a l’IES

Serveis per reconèixer les competències adquirides a partir de l’experiència professional.

Per a persones que volen acreditar la competència com a tècnics superiors de certs cicles formatius.

Departament d’EducacióInstitut Català de les Qualificacions Professionals

Acreditació de qualificació professional

350 places de l’escala superior d’Administració General del Cos Superior d’Administració (2009).

Per a la població en general. www.gencat.cat (Ofertes públiques i convocatòries)

Oposicions a l’Administració de la Generalitat

12 centres on conviuen les tres modalitats de formació professional (tradicional, persones a l’atur i formació contínua).

Per a 4.500 persones que s’hi formaran. Telèfon d’atenció ciutadana 012www.gencat.cat

Xarxa d’excel·lència FP.cat

Cursos de formació per a persones a l’aturPer a sectors emergents com les energies renovables o l’atenció a persones dependents (53 M€).

Per a persones a l’atur. Oficines de Treballwww.oficinadetreball.cat

Subvencions on s’inclouen els ajuts per a l’emancipació dels joves. Per a 10.000 persones amb dificultats per pagar l’habitatge on viuen.

Departament de Medi Ambient i Habitatge

Ajuts per pagar el lloguer

Ajuts per tal de promoure la construcció d’habitatge protegit (100 M€). Per als promotors, que han de d’adreçar-se a l’ICF.

Institut Català de Financeswww.icf.catDepartament de Medi Ambient i Habitatge

Préstecs per comprar o urbanitzar sòl per a habitatge protegit

Garantia (avalloguer) als propietaris davant de situacions d’impagament del lloguerEl Govern paga fins a cinc mesos el lloguer sempre que el propietari tingui una sentència de desnonament del llogater per impagament.

Per a més de 2.000 contractes amb garantia d’avalloguer.

Departament de Medi Ambient i Habitatge

6 Aules Actives amb formació pràctica, com ara elaborar el currículum o veure com hem d’afrontar una entrevista de feina.

Per a persones a l’atur. A Barcelona, Hospitalet de Llobregat, Salt, Sant Feliu de Llobregat, Tarragona i Lleida.www.oficinadetreball.cat

Aules intensives de recerca de feina

Estudiar tres anys alhora que es treballa en el sector de la formació. Per a 200 estudiants de formació professional.

Departament d’EducacióXarxa d’ensenyament reglat

Recuperació de la figura de l’aprenent

Orientació professional per a les persones a l’atur de Barcelona, amb un ampli programa mensual de formació per a l’ocupació.

Per a persones a l’atur. Sessió informativa a: www.barcelonactiva.cat Telèfon d’atenció ciutadana 012Telèfon d’informació municipal 010

Pla "Activa’t" per trobar feina a Barcelona

Servei d’orientadors laboralsSuport i assessorament a les oficines del SOC amb 184 orientadors. Per a persones a l’atur. Oficines de Treball

www.oficinadetreball.cat

Compra per part de l’INCASÒL de fins a 500 habitatges del mercat lliure per convertir-los en habitatge protegit de venda.

Per a la població en general. Departament de Medi Ambient i HabitatgeINCASÒL

Més oferta de pisos a preu de protecció oficial

Bestreta del 60% a les famílies que ja tenen la primera llicència d’obres o han fet el 30% de les obres.

Per a 120.000 famílies. Departament de Medi Ambient i Habitatge

Diners per a la rehabilitació d’habitatges

Els habitatges concertats són a mig camí entre el preu de lliure mercat i la protecció oficial. El lloguer amb opció de compra fa més accessible la vivenda.

Per a la població en general. Departament de Medi Ambient i Habitatge

Creació de la figura de l’habitatge concertat i del lloguer amb opció de compra

Reforç dels ajuts públics per pagar l’entrada de l’habitatgePréstec específic pel 20% del preu dels habitatges protegits. Per als ciutadans que accedeixin a

habitatge protegit.Departament de Medi Ambient i Habitatge

Aprofita per formar-te T’ajudem a trobar feina

Suport a les famílies

Promoció d’habitatge a millors preus

Per a qui? On? Per a qui? On?

24 25

El 68% dels titulats de formació professional treballen al cap de sis mesos d’haver-se gra-duat. Això és el que va passar el curs 2006-2007. D’aquestes persones, el 26% ho van fer amb contracte indefinit. Tot i que la situació actual ha canviat, les dades demostren la importància de fomentar els ensenyaments professionals.

Què fan quan acaben els estudiants de FP?•El68%delstitulatsdeFPjatreballensis

mesos després d’haver-se graduat.•El26%hofanambcontracteindefinit.•Lameitatcontinuenestudiant.•Delstitulatsdegrausuperior,¾parts

estant fent una carrera universitària relacionada.

•El64%delstitulatscobrenmésde900euros nets en la primera feina.

•Méssortidesprofessionals:mantenimenti serveis a la producció, fusta i mobles, fabricació mecànica, manteniment de ve-hicles i els cicles relacionats amb sanitat.

* Informe del Departament d’Educació i el Consell de Cambres de Catalunya sobre els titulats en formació professional el curs 2007-2008.

Pla de xoc per aconseguir-ne 12.500 mésA Catalunya falten 12.500 enginyers per arri-bar a la mitjana de la Unió Europea. Per tant, les persones que es formin, tindran feina assegurada. És per això que el Govern s’ha abocat a impulsar les vocacions en l’àmbit cientificotècnic a través del programa “En-giny.cat”, que inclou:• 750bequesperalsestudiantsdelsdar-

rers cursos d’enginyeries per tal de que facin de mentors d’estudiants primer curs.

• colòniestecnològiquespera400alum-nes per aquest estiu.

• tallersderobòticaalesescolespera54.000alumnesqueobtinranelcarnetEnginycat de “futur enginyer”.

T’ajudem a crear el teu negoci Suport empresarial

Més inversió per dinamitzar l’economia

Eines per a les empreses amb dificultats

Préstecs de diverses línies per projectes R+D+I. Per a empreses amb projectes de recerca, innovació i desenvolupament.

www.cidem.comAmpliació del suport financer als projectes de R+D+I

Ajuts, avals i préstecs (més de 600 M€). Per a indústria auxiliar, fabricants de components i grans empreses.

Diversos departaments de la Generalitat

Suport al sector de l’automòbil

Posada en marxa per suplir les necessitats formatives en prioritats com els cotxes ecològics i de baix consum (10,3 M€).

Per a 1.400 persones que s’hi formaran. Departaments de Treball i d’Educació

Centre d’excel·lència FPcat Automoció a Martorell

Per potenciar les inversions directes de les pimes a l’estranger, amb un finançament de fins al 80% de la inversió, i ajut del 4% de l’import.

Per a empreses amb experiència que es proposen fer inversions a l’estranger.

Institut Català de Financeswww.icf.catwww.acc10.cat

Préstecs avantatjosos per a la internacionalització de les empreses

Crèdits a llarg termini amb condicions avantatjoses (préstecs i lísings als bancs i caixes que han signat un conveni amb l’ICF).

Per a petites i mitjanes empreses. Institut Català de Financeswww.icf.cat

Ampliació de la línia ICFcrèdit

Diverses línies de subvencions. Per a ajuntaments que ho destinin a empreses i emprenedors i a la contractació d’aturats.

Departament de Treballwww.eacat.cat

Suport als programes dels ajuntaments que fomenten la creació d’empreses i l’ocupació

Formació finançada pel Govern amb el compromís que l’empresa contracti un mínim del 60% de les persones dels cursos (5 M€).

Per a empreses que contractin persones a l’atur.

Departament de TreballTelèfon d’atenció ciutadana 012

Formació amb compromís de contractació

Suport a la internacionalització de les empresesAjuts i assessorament per a plans sectorials i d’internacionalització. Per a gairebé un miler de pimes. Centre de Promoció de Negocis

www.acc10.cat

Ajuts per a formació (10 M€) i foment de l’economia cooperativa (5 M€) Per a autònoms i cooperatives. www.gencat.cat/treballautonomSuport als autònoms i cooperatives

Avals d’1,5 M€ que permetran operacions per valor de 37,5 M€ Per a 1.200 emprenedors. Tel. 902302032www.avalis-sgr.cat

Avals per als emprenedors: “Avalis emprèn”

Ajuts a les empreses per formar els treballadors amb la reducció de fins al 80% de quotes a la Seguretat Social.

Treballadors de pimes, autònoms i grans empreses.

Telèfon d’atenció ciutadana 012Oficines de Treballwww.oficinadetreball.cat

Programa “Forma’t”

Fons de 12,8 M€ que es poden demanar des del març. Per a 3.000 persones a l’atur. www.gencat.cat/treballautonomMés subvencions per als professionals autònoms (Pla Inicia)

Projecte pilot per fomentar més i millors empreses creades per dones. Per a 30 empreses de dones emprenedores.

Departament de Treball“Nosaltres Empresàries”

Capitalització de l’aturRebre l’atur en un únic pagament per engegar un projecte com a autònom o cooperativa laboral.

Per a persones a l’atur. Oficines de Treball www.oficinadetreball.cat

Conjunt de mesures que han permès estalviar 228 M€ l’any 2008. Per a totes les empreses. Oficina de Gestió Empresarialwww.gencat.cat/oge

Reducció i simplificació de tràmits

Préstecs de 150 M€ per al finançament de fusions, d’adquisicions o d’aliances estratègiques per millorar la competitivitat.

Per a totes les empreses. Institut Català de Financeswww.icf.cat

Nova línia ICF Creixement Empresarial

Impuls d’un protocol voluntari de mesures d’acompanyament per anticipar i reduir l’impacte de reestructuracions i tancaments (5 M€).

Per a empreses i treballadors en una situació de crisi per millorar la seva situació competitiva.

Departament de TreballReduir l’impacte de reestructuracions i tancaments

Avals per a empreses amb dificultats de liquiditatAval de fins al 50% de l’import de les pòlisses de crèdit a termini de 3 anys i fins a 500.000 €.

Per a empreses que han de fer front a la compra de mercaderies o satisfer les obligacions immediates.

Institut Català de Financeswww.icf.catPortal de finançament per a empreses i emprenedorswww.gencat.cat/finempresa

Es prioritzen infraestructures com els eixos viaris de la variant Sud de Lleida, Olost-Olvan, Vendrell-Valls, Palamós-Platja d’Aro i Pont del Prat de Llobregat.

Per a empreses d’obra pública que reactivaran l’economia.

www.gisa.catAvancem obres clau per al futur del país

Per a qui? On? Per a qui? On?

L’apostaper la FP:per què?

Es busquenenginyers i enginyeres

Totes les mesures a:

http:// einescontralacrisi.

gencat.cat

19

Aeroports i aeròdroms. Escenari proposat al Pla d’aeroports, aeròdroms i heliports de Catalunya. 2009-2015

La Generalitat ha aprovat el Pla d’aero-ports, aeròdroms i heliports de Catalunya, que té l’objectiu de garantir que el país dis-posi d’una xarxa d’infraestructures que doni resposta a les necessitats del territori, dinamitzant l’economia i afavorint l’inter-canvi de mercaderies i el transport de viat-gers. El pla inclou unes inversions totals de 1.582 M€ en aeroports i aeròdroms, tant de titularitat de la Generalitat com d’AENA. Actualment, Catalunya té tres aeroports: el Prat, Girona-Costa Brava i Reus. A aquests s’hi sumarà el de Lleida-Alguaire, que es posarà en funcionament durant el segon semestre d’aquest any. Es tracta del primer aeroport que ha construït la Generalitat, amb una inversió pública de 90 M€.

El nou pla preveu la construcció de tres aeroports comercials: un a la Seu d’Urgell, un a les Terres de l’Ebre, entre Tortosa i Amposta, i un aeroport cor-poratiu-empresarial nou que estarà situat en un radi de 80 quilòmetres de la ciutat de Barcelona (ja s’ha obert el concurs per determinar la seva ubicació en els propers mesos), i que descongesti-onarà el del Prat. Pel que fa als aeròdroms, Cata-lunya en té set: Sabadell, Igualada, la Cerdanya, Empuriabrava, Calaf-Sallavinera, Sant Fruitós de Bages i Alfés. El pla preveu fer-ne set més d’aviació general i esportiva. Aquestes noves infraestructures s’ubicaran a Lladurs, Cerve-ra, Tremp, Arnes, Ribera d’Ebre, Prat de Moià i Viladamat.

Impulsar Barcelona, Girona i ReusL’aeroport de Barcelona és actualment el novè aeroport a escala europea. L’any 2008 va registrar 30,2 milions de passatgers. Una de les prioritats actuals és consolidar les destinacions de llarg recorregut; la nova terminal, que aquest any es posarà en marxa, hi tindrà un paper clau i per-metrà arribar als 70 milions d’usuaris. Pel que fa a l’aeroport de Girona, l’objectiu és arribar als 10 mi-lions de passatgers anuals el 2015. Aquest aeroport és una referència a tot Europa per la seva especia-lització en els vols de baix cost. La fita marcada per a l’aeroport de Reus és passar dels 1,3 milions de passatgers registrats el 2008 als 7 milions. Aquesta és una infraestructura que té una enorme potenci-alitat turística, a més de la seva proximitat a l’àrea metropolitana de Barcelona.

18

NOU PLA D’AEROPORTS DE CATALUNYA

Catalunya tindrà onze aeroports i aeròdroms nous el 2015

Barcelona

SabadellAlfés

Calaf-SallavineraLleida-Alguaire

Pirineus-Andorra

Corporatiu(a 80 km de Barcelona)

Terres de l’Ebre

Reus

Girona-Costa Brava

La Cerdanya

Arnes

Ribera d’Ebre

Lladurs

Cervera

Tremp Viladamat

Prat de Moià

Igualada-Òdena

Empuriabrava

Manresa-Sant Fruitós

Aeroports existents

Aeroports en execució o en projecte

Aeròdroms existents

Aeròdroms en execució o en projecte

Aeròdroms pendents d’estudi de viabilitat

Priorat

Vallmoll

El Castell de Santa MariaTàrrega

Mollerussa

Palafolls

La construcció de l’aeroport de Lleida-Alguaire avança a bon ritme.

L’entrada en funcionament del tram de l’eix Vic-Olot entre Torelló i Sant Esteve d’en Bas constitueix una fita històrica. És una obra clau per acostar les comarques d’Osona i la Garrotxa. En total són 19 quilòmetres que inclouen els 4,5 que fa el túnel de Bracons, el tercer més gran de Catalunya, després dels del Cadí i Vielha.

El túnel de Bracons reduirà a gairebé la meitat la durada del trajecte entre Torelló i la Vall d’en Bas. Té dos carrils de circulació en sentit Osona i un carril en sentit la Garrotxa. A més, està equipat amb les màximes mesures de seguretat, especialment un túnel paral·lel al túnel principal perquè hi puguin circular serveis d’emer-

gència. La infraestructura ha procurat reduir al màxim l’impacte paisatgístic i sobre el medi ambient.

L’eix Vic-Olot serà la via de comunicació principal entre la Garrotxa i l’Osona, dues comarques que, tot i la seva proximitat, havien estat condemnades a viure d’esquena a causa de l’orografia del terreny. Els primers dos trams d’aquest eix, de Vic a Manlleu i de Manlleu a Torelló, es van posar en marxa el 1998 i el 2002 respectivament. Amb l’entrada en servei del tram actual, l’eix Vic-Olot ja és pràcticament una realitat: per completar el tram entre Sant Esteve d’en Bas i Olot no-més queda construir les variants de les Preses i d’Olot.

TÚNEL DE BRACONS

La Garrotxa i Osona es donen la mà

OlotRipoll

Sant Quirze de Besora

Torelló

Sant Hipòlit de Voltregà

Sant Esteve d’en Bas

ManlleuAmer

Túnel de Bracons

Nou tramEn funcionamentTram pendent

Vic

21

Catalunya ja té una eina per fer front als reptes socials que la immigració plan-teja: el Pacte Nacional per a la Immigra-ció. És un dels grans acords estratègics que la Generalitat, conjuntament amb la societat civil, les entitats municipalis-tes, els agents econòmics i socials i els partits polítics, ha elaborat per tractar temes tan cabdals com l’educació, l’ha-bitatge o la recerca i la innovació. Conté més d’un centenar de mesures perquè les persones que decideixen fer de Cata-lunya el seu país es puguin incorporar a la nostra societat, en tots els àmbits.

Eines d’acollida innovadores El pacte marca un canvi d’hàbits i proposa, per pri-mera vegada, el català com a llengua comuna d’in-tegració. Una altra novetat és la creació d’un servei d’acollida universal i uniforme a tot Catalunya, que informarà els nouvinguts sobre aspectes bàsics sobre la societat que els acull, el mercat laboral o la llengua. Catalunya serà la primera regió del sud d’Europa que posarà en marxa un sistema d’aquest tipus. A més, es consensuaran uns criteris perquè tots els ajunta-ments actuïn igual quan facin els informes d’arrela-ment social: els estrangers que faci tres anys o més que són aquí hauran de demostrar els coneixements del país i de català en una entrevista amb el treballa-dor social i no a través de cap examen.

El pacte també planteja el debat sobre el dret de vot dels immigrants, la disminució del temps de residència per aconseguir la nacionalitat espa-nyola, l’homologació de títols o el permís de feina per a estudiants. Catalunya no té les competències per resoldre aquestes qüestions, però la Generali-tat farà propostes al Govern espanyol per tractar d’abordar-les.

20

El Pacte Nacional per a la Immigració: un gran acord per conviure

"La immigració, ara i aquí"

Per conèixer amb més profunditat el fet migratori a Catalunya, podeu visitar gratuïtament l’exposició "La immigració, ara i aquí", que el Palau Robert (Barcelona) acull fins al 14 de juny.

+info: www.gencat.cat/palaurobert

Evolució de la població empadronada a Catalunya per nacionalitat (2000-2008)

2008*

14,9%

1.097.966

6.256.475

2007

13,5%

972.507

6.231.170

2006

12,8%

913.757

6.220.940

2005

11,4%

798.904

6.196.302

2004

9,4%

642.846

6.170.473

2003

8,1%

543.008

6.161.138

2002

5,9%

382.062

6.123.481

2001

4,0%

257.346

6.103.099

2000

2,9%

6.080.454

181.590

Nacionalitat espanyolaNacionalitat estrangera

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’INE. Padrons oficials de població a 1 de gener de cada any. * INE. Avanç de padró. Xifres provisionals a 1 de gener de 2008.

Històricament, Catalunya ha estat pionera, dins de l’Estat espanyol, a implantar pro-duccions agroalimentàries ecològiques. Des dels anys setanta, el sector ecològic català ha anat guanyant terreny fins a l’ac-tualitat, moment en què la indústria agro-alimentària ecològica catalana despunta a tot l’Estat. A Catalunya, hi ha 60.095 hec-tàrees de producció ecològica, un 5% de la superfície total. La fita que s’ha marcat la Generalitat és incrementar un 30% els con-reus ecològics a Catalunya i un 50% el con-sum d’aquest tipus d’aliments. Aquest és l’esperit de les 105 actuacions que preveu el Pla d’acció per a l’alimentació i l’agricul-tura ecològiques per al període 2008-2012 aprovat a primers d’any i que té un pres-supost de gairebé 37 M€. Entre aquestes accions és essencial la tasca de difusió i per això s’ha posat en marxa una campa-nya per donar a conèixer els avantatges de consumir aquest tipus d’aliments.

Una demanda a l’alçaHàbits de consum d’aliments ecològics:•Gairebélameitatdelapoblaciócatala-

na, un 48,1%, ha consumit alguna vegada aliments ecològics.

•1/3parthofacomamínimalgunavega-da al mes.

•Un22%hofaambfreqüènciasetmanal.•Elmotiuprincipalpercompraraliments

ecològics és la salut (57%). •Elmotiuprincipalpernoconsumir-ne

és el preu.

Productes ecològics, per què?•Pelsabordelsproductes.•Perl’absènciaderesidusquímicsderivats

de les tècniques utilitzades.•Perleselevadescotesdebenestaranimal.•Pellimitatúsd’additiusdurantelsproces-

sos d’elaboració dels aliments.•Perl’altaconcentraciódevitaminesimi-

nerals.•Pelrespectepelmediambientdelsmèto-

des ecològics.

Com sabem que un productes és ecològic? Pels distintius de l’etiquetatge: "Ecològic", "Eco", "Biològic", "Bio" o "Orgànic", a més del nom o el codi de l’entitat que certifica l’autenticitat del producte, que a Catalu-nya és el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica, CCPAE.

+info:www.consum.catwww.gencat.cat/dar/eco/ *Dades del 2008.

“JO ESTIMO ELS PRODUCTES ECOLÒGICS, I TU?”Objectiu: doblar el consum d’aliments ecològics

Agroalimentació ecològica catalana*

62.331hectàrees de conreusi pastures certificades

900explotacions agrícolesi ramaderes

450empreses d’elaboraciód’aliments

Més de

1.000productes certificats

22 23

Promoció de l’ocupació autònomaAjuts per promocionar l’ocupació destinats a persones que es troben en situació d’atur i que es volen constituir com a treballadors autònoms. Hi ha ajuts per a assistència tècnica i per a formació.

Programa "Forma’t"Subvencions dels costos generats a les empreses per la participació dels seus treballadors en activitats formatives en el programa "Forma’t". El programa inclou aprenentatge en idiomes, formació teòrica i pràctica en matèria de prevenció de riscos laborals i qualsevol altra activitat formativa per millorar les competències professionals dels treballadors.

Crèdits formació per al treballLínia de préstecs sense interessos per finançar cursos de millora professional per a persones

aturades. Les persones interessades han de tenir més de 18 anys i han d’estar inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya.

Treball

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2009InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

Prestació per a les necessitats bàsiquesÉs un ajut per atendre les necessitats bàsiques de manteniment de determinades persones. La prestació màxima per al 2009 és de 5.885,78 € anuals o 490,48 € mensuals (12 pagues).

Ajuts per a les despeses de la llar per a determinats col·lectiusAquests ajuts estan destinats a les persones que amb els seus ingressos no poden atendre les despeses pròpies del manteniment de la llar en cas de mort del cònjuge o el familiar fins a segon grau de consanguinitat amb qui compartien despeses. La prestació màxima és de 540 € anuals.

Programa "Noces d’Or"S’adreça a totes aquelles parelles que han complert 50 anys de matrimoni o convivència. Es tracta d’una estada de cinc dies en un hotel de la costa catalana. No hi ha un termini limitat per fer la sol·licitud.

Famílies

•Ajutsperal’elaboraciódesucsderaïm.•Ajutsperalatransformaciódecànemidelliperala

producció de fibres.•Ajutsalsectordelsfarratgesdessecats.•Ajutsperalareconversiódeplantacionsdefruitadolça.•Ajutsperadquiriranimalsdereposiciódedeterminades races bovines, ovines i caprines.•Incentiusperfomentarl’úsdelesassegurancesagràries perahivernacles,umbraclesitúnels.

•Subvencionsperaladifusiódelcinemad’autor contemporani en sales d’exhibició.

El termini finalitza el 24 de juliol.•Subvencionsaproduccionsdeteatreide circ per a un muntatge en concret.•Subvencionsaempresesientitatspera

l’assistència i participació en fires, festivals i mercats internacionals.

Dinamització de l’artesania catalanaAjuts i subvencions per:

•Difusiódelsoficisartesansiaplicació delesTICal’artesania.•Desenvolupamentdetallersartesans.•Actuacionsperalamilloradelaformació

professional.•Fomentidifusiódelpatrimonidel’artesania.•Recercadenousmercatsinternacionals.•Participaciód’artesansafires.•Organitzaciódefiresmonogràfiques

d’artesania. El termini per a tots aquests ajuts finalitza el 30 d’abril.

Agricultura i ramaderia

Cultura

Artesans

Ajuts als ens locals en situacions excepcionals, d’urgència o catàstrofe.

Ens locals

Premi Ramon MargalefL’objectiu del premi és el reconeixement d’una trajectòria científica o un descobriment en el camp de les ciències ecològiques. El termini per presentar les candidatures finalitza el 15 de maig.

Ciència

Ajuts per a l’adquisició d’habitatges usats, d’habitatges protegits de règim general i de règim especial, d’habitatges protegits de preu concertat i per a la promoció d’habitatges amb protecció oficial destinats al lloguer o a la venda.

Habitatge

Info

Catalunya

Nou cicle de l’aigua. La dessalinitzadora del Prat garantirà més aigua i amb més bon gust.

Propostes per superar la crisi. Impuls a la formació i ajuts per a la compra de vehicles.

Informació d’interès ciutadà Núm. 19 Juny’09

nova porta directa al món

L’aeroport del Prat té

El nou aeroport: la porta de Catalunya al món

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Masip, Jordi Fortuny i Judit Permanyer, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Disseny: Enric JardíFotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: Mariano Herrera (pàgs. 3 i 12), David Barra (pàgs. 5, 6, 8 i 9), Miguel Raurich (pàg. 7) i Mauricio Salinas (pàg. 16). Infografia: Guillermo Bejarano (pàg. 10) i Ernesto Olivares (pàgs. 12 i 13)Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: infocat@gencat.cat. Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària. +info: www.gencat.cat

4 Notícies

10 Dessalinitzadora

14 Propostes per a la crisi

16 Educació

18 Nous títols universitaris

19 Ciutat de la Justícia

20 Nou carril bus-VAO

21 Salut

22 Subvencions vigents

La inauguració de la T1 situa el Prat entre els grans aeroports de referència a escala europea i mundial. Amb la nova terminal, la capacitat del nostre aeroport passarà dels trenta milions de passatgers actuals a poder atendre’n gairebé el doble. L’aeroport de Barcelona ha de ser el gran aeroport del Mediterrani. De la mateixa manera que, fa cent anys, l’Estació de França va ser la nostra porta a Europa, la nova terminal que acabem de posar en funcionament és la porta per on Catalunya podrà anar a qualsevol lloc del món i la porta d’entrada del món global al nostre país. Catalunya té, a partir d’ara, un motiu més per sentir-se orgullosa.

A la T1 es conjuga l’esforç inversor de les administracions per donar resposta a necessitats i aspiracions llargament reivindicades, i que són bàsiques per a la nostra economia, per al turisme, per atraure inversions, per retenir el talent, per reforçar el potencial exportador de Catalunya, etc. Des de la nova terminal s’ha de generar riquesa, crear llocs de treball i establir les condicions adients per a una economia més competitiva. Per assolir aquesta fita, necessitem participar de manera decisiva en la gestió ambiciosa i eficient del nou aeroport i que hi hagi una complicitat estesa i compartida entre tots els agents implicats (companyies, empresaris, administracions, AENA, etc.). Perquè, per esdevenir el gran aeroport del Mediterrani, prèviament s’ha de saber respondre a les demandes del propi país i ser l’aeroport de tota la ciutadania catalana.

D’aquí la importància que, en un futur proper, la línia 9 del metro i els trens de Rodalia puguin arribar a la nova terminal. És essencial que els dos extrems del transport estiguin connectats: la llarga distància dels vols intercontinentals i la proximitat de dur els viatgers fins a qualsevol indret de la nostra realitat urbana metropolitana. Només així multiplicarem i traurem el màxim rendiment d’una infraestructura que està cridada a ser un dels arguments bàsics en la construcció del nostre futur. Insisteixo: el nou aeroport representa la gran cruïlla des d’on Catalunya s’obre i s’ofereix per ser present al món.

12Nova T1 de l'aeroport

del Prat

José MontillaPresident de la

Generalitat de Catalunya

Sumari

4

Notícies

5

CONTRA LA LUDOPATIA: ELS TERMINALS ELECTRÒNICS DE JOC ES DESCONNECTEN ALS 90 MINUTSDes del mes d’abril els terminals de loteria Binjocs incorporen missatges que adverteixen les persones jugadores que fa 30, 60 i 90 minuts que estan jugant sense parar. Finalment, els terminals es desconnecten quan se sobrepassen els 90 minuts de joc. Aquesta és una de les mesures per lluitar contra la ludopatia que inclou el programa “Joc Responsable” que està duent a terme la Generalitat. La inclusió d’un missatge de joc responsable que informa d’un número d’atenció telefònica (Sanitat Respon 24h), la formació en joc responsable dels nous agents venedors que s’incorporen a la xarxa de punts de venda de Loteria de Catalunya i la revisió dels projectes de publicitat sota els criteris de joc responsable són altres mesures del mateix programa.

Des del dia 30 de juny, 82 municipis del Vallès Oriental, el Maresme, el Ripollès i la Gar-rotxa, i dos d’Osona i la Selva, han estat els primers de Catalunya a deixar de veure la televisió analògica i a sintonitzar només les emissions digitals. Catalunya s’està adaptant al nou sistema a molt bon ritme, però és necessari que tothom que encara no s’hi hagi connectat ho faci tan aviat com sigui possible per estalviar-se sorpreses d’última hora. Per fer-ho es pot contactar amb qualsevol dels 1.600 agents TDT acreditats a tot Catalunya, que donen assessorament. Actualment, tres de cada quatre llars catalanes ja ho han fet, i per tant gaudeixen d’aquesta nova televisió que substituirà totalment l’actual a partir de l’abril de 2010. Ara, la TDT ja arriba al 95% de la població catalana.

A Manresa s’han unificat totes les dependències judicials La Catalunya Central disposa d’un nou edifici judicial a Manresa, un equipament que ha permès agrupar en un sol espai les 11 dependències judicials de la capital del Bages, que fins al mes d’abril estaven repartides per diferents indrets de la ciutat. Amb aquesta posada en marxa es facilita la feina als òrgans judicials i es millora la seva relació amb la ciutadania. El nou edifici ja funciona a ple rendiment. Està situat al carrer Arbonés 29-39 i disposa de sales de vistes, registre civil —amb sala de matrimonis—, jutjat de guàrdia i zona de detinguts, així com dependències per al deganat, la fiscalia, els metges forenses, els advocats, els tècnics, els procuradors, els graduats socials, els sindicats i l’atenció ciutadana, a més d’arxiu i aparcament.

Per rebre correctament la TDT fan falta tres coses: • Tenircobertura.• Tenirl’antenaadaptada.• Disposard’untelevisoramb

descodificador, ja sigui extern o integrat a l’aparell mateix.

Per saber quin és l’agent TDT més proper al vostre domicili i per trobar tota la informació sobre la nova televisió:

+info: www.tdt.cato al telèfon d’atenció ciutadana

Queda poc temps per a l’arribada de la TDT: ja hi esteu connectats?

??

??

?

?

Les ciutats de Ripoll, Olot i Girona estan connectades ara per vuit nous serveis ràpids d’autobús. L’objectiu és que més persones vegin el transport públic com una opció còmoda i ràpida per desplaçar-se entre aquests municipis. Des de

finals d’abril s’ofereixen cinc serveis ràpids més entre Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, Olot i Girona, que cobreixen en una hora i mitja el trajecte, cosa que escurça en una hora el temps habitual. A més, tres dels 11 serveis de la línia Olot-

Girona s’han convertit en directes. D’aquesta manera, actualment hi ha 16 expedicions diàries que connecten Ripoll i Girona, vuit de les quals ho fan de forma directa. La posada en marxa d’aquests nous serveis suposa una inversió anual de més de 104.500 €.

L’autobús connecta Ripoll, Olot i Girona en una hora menys

6

Notícies

7

Per aprendre a parlar una llengua només hi ha un secret: practicar-la. La Generalitat ha engegat una campanya amb el lema “Encomana el català” amb l’objectiu de promoure el manteniment del català en aquelles situacions en què els parlants tendeixen a canviar de llengua, cosa que acostuma a fer més del 70% de la població. La campanya, que ja ha aparegut als mitjans de comunicació, farà fins al mes de desembre un recorregut mòbil en autobús per 20 municipis catalans, coincidint amb les celebracions locals. La mostra itinerant anirà acompanyada d’una proposta lúdica que pretén fer reflexionar els ciutadans sobre les llengües i els usos lingüístics. El primer acte de la campanya itinerant en autobús es va fer durant la diada Sant Jordi a Barcelona.

La campanya“Encomana el català”recorrerà el país sobre rodes

Des de l’aplicació del sistema de velocitat variable a l’autovia de Castelldefels (C-31) i a l’autopista del Garraf (C-32), els accidents s’han reduït en un 51% i les congestions han baixat en un 25%. Aquest és el primer balanç des que el 15 de gener passat es va posar en marxa aquest sistema de limitació de velocitat a les dues vies d’accés a la ciutat de Barcelona. La mesura, pionera a tot l’Estat espanyol, suposa un canvi de concepció i de funcionament en la gestió del trànsit més segur i sostenible i ha pres com a

model les experiències de països europeus com Anglaterra, Holanda, Alemanya, Bèlgica, Àustria, Suècia i Itàlia. Aquest sistema permet modificar la velocitat màxima de circulació en funció de la congestió, les incidències de seguretat viària, les condicions de contaminació i les inclemències meteorològiques, de manera que els conductors van veient en els panells de la via la velocitat màxima permesa. El període de proves ha finalitzat i el període de sancions ha entrat en vigor l’1 de juny.

Un 51% menys d’accidents a les vies amb velocitat variable

Nou portal en deu llengües per als nouvinguts Aquest és el web que les persones que vénen a Catalunya poden consultar per informar-se sobre la societat catalana i sobre els prin-cipals drets i deures que tenen si viuen aquí. El portal vol facilitar la integració de les persones immigrades ja des de la seva arribada i, per aquest motiu, ofereix respostes a les qüestions que es plantegen en els primers moments d’instal·lar-se a Catalunya: com empadro-nar-se, com accedir a l’escola i a la sanitat, com buscar feina, com trobar un habitatge o com aprendre català. El web també dóna informació bàsica sobre legislació en estrangeria i recomanacions per a una bona convivència. A més del català, el portal es pot con-sultar en deu llengües que corresponen als col·lectius forans més nombrosos a Catalunya: castellà, anglès, francès, rus, àrab, xinès, romanès, urdú i amazic.

+info: http://acollida.gencat.cat

+info: http://www.gencat.cat/llengua/encomanaelcatala/

Notícies

En els propers tres anys la Generalitat i els ajuntaments duran a terme 180 obres de millora del patrimoni cultural català, amb una inversió total de més de 46 M€. Aquests

diners serviran per rehabilitar diferents espais públics i edificis situats en els centres històrics. Entre les millores previstes desta-quen la quarta fase de les obres de millora de l’entorn de la Seu Vella, a Lleida; els monestirs de Sant Llorenç de Morunys i de Sant Quirze de Colera, a Rabós, i el convent de Sant Salvador, a Horta de Sant Joan; els castells de Llordà, a Llordà, Isona i Conca Dellà, i de Requesens, a Cantallops; les esglésies de Santa Maria de Puig-cerdà, Sanaüja, Sant Miquel de Fluvià i Breda i la Canònica d’Àger; les muralles de Tarragona i de Tortosa; la casa Víctor Balaguer, a Vilanova i la Geltrú; les escoles modernistes de Santa Coloma de Cervelló; la Universitat de Cervera; la tercera fase de les obres del museu de la Terrissa, a Quart, o la reconstrucció integral del pont de les Caixes, a Constantí.

EL PATRIMONI CATALÀ, A REHABILITACIÓ

8

Notícies

9

Nous ajuts per millorar la qualitat de vida als municipis petits i evitar-ne la despoblacióLes poblacions de menys de 2.000 habitants ja tenen la possibili-tat de rebre subvencions per a obres de remodelació dels centres urbans, d’equipaments i monuments, d’espais naturals de l’entorn del poble o per millorar els seus serveis turístics. L’objectiu del nou programa que ho fa possible —denominat “Viure al Poble”— és millorar la qualitat de vida i el benestar dels seus habitants i evitar així la despoblació d’aquests nuclis. La primera convocatòria disposa d’un total de més de 13,7 M€, una part dels quals prové del Fons Europeu de Desenvolupament Regional (Feder).

Més bombers i tecnologia nova contra els focsAquest estiu el cos de Bombers de la Generalitat es reforçarà amb 1.074 persones més i arribarà als 7.000 agents per lluitar contra els incendis forestals, entre bombers i agents rurals. Aquest any el dispositiu contra el foc ha inclòs la novetat de la campanya de neteja dels boscos afectats pel temporal de neu i vent d’aquest hivern, en la qual hi han treballat un miler persones retirant la massa forestal per tal que no fos un factor de risc durant la temporada de calor. Més de 200 persones continuaran fent tasques de neteja fins al 15 de setembre. Altres novetats tecnològiques s’incorporen a la campanya d’estiu d’enguany: un nou navegador GPS de posicionament per satèl·lit als vehicles de bombers en fase de proves, un tipus d’escuma nou que, barrejada amb l’aigua, augmenta l’eficàcia en un 50%, un casc forestal de nou disseny per als bombers i un nou robot desenvolupat per ex-tingir focs en zones de risc. Pel que fa a mitjans aeris, els bombers comptaran amb 34 aparells, molts més vols de vigilància i un helicòpter bombarder durant tot l’any.

Bitllet únicper a tot el transport públic del Bages

Els 180.000 habitants del Bages es beneficiaran de la integració tarifària que s’està implantant als 35 municipis de la comarca. Gràcies a aquest sistema, els usuaris poden utilitzar un bitllet únic per als diferents mitjans de transport sense haver de tornar a pagar. Tal com passa a la Regió Metropolitana de Barcelona des del 2001, els viatgers poden escollir entre una àmplia gamma d’abonaments integrats que els permeten fer enllaços i correspondències entre diferents mitjans de transport. Fins ara, la integració tarifària es limitava als municipis de Monistrol de Montserrat, Castellbell i el Vilar, Sant Vicenç de Castellet, Castellgalí i Manresa. Des de fa unes setmanes, la integració tarifària s’està aplicant de forma progressiva a tots els municipis del Bages.

L’ADOPCIÓ JA ES POT TRAMITAR EN DOS PAÏSOS ALHORA

Les famílies que vulguin adop-tar infants ja poden presentar dues sol·licituds simultànies per

tenir més opcions i reduir el temps d’espera. Les peticions podran ser dues d’internacionals en dos països diferents, o una sol·licitud nacional i una altra d’internacional. Els tràmits se seguiran paral·lelament i quan s’assigni un infant se suspendrà el segon procés. Així ho ha acordat la Generalitat aquesta primavera. L’any passat, les famílies catalanes van adoptar 982 infants, 156 dels quals eren nens i nenes nascuts a Catalu-nya, i 826, en altres països. Això indi-ca que les adopcions internacionals s’estabilitzen i les adopcions d’in-fants de Catalunya creixen un 8,3% respecte a l’any 2007. Pel que fa als acolliments de nens i nenes tutelats per la Generalitat, 492 famílies van acollir 704 infants el 2008.

Rússia 332

Etiòpia 156

Xina 126Kazakhstan 42

Mali 30

Nepal 25

Haití 12

Catalunya 156

Altres 76

Total 982

Colòmbia 27

Infants adoptats a Catalunya el 2008 segons país d’origen

10 11

ConduccióFontsanta

Dessanilitzadora

Sant Boi deLlobregat

Cornella deLlobregat

Esplugues deLlobregat

L’Hospitaletde Llobregat

Sant Joan Despí

Sant JustDesvern

El Prat deLlobregat

Barcelona

Captació

Dipòsit Trinitat

N

Dipòsit de la Fontsanta

Conducció reversibleFontsanta - Trinitat15 km (11 km túnel)

Catalunya posa en marxa la dessalinitzadora més gran d’Europa

EL NOU CICLE DE L’AIGUA

La dessalinització, juntament amb la reutilització de l’aigua, la millora dels aqüífers i el foment de l’estalvi són els elements clau d’aquest difícil trenca-closques que és la gestió de l’aigua a Catalunya. La nova planta culmina centenars d’actuacions perquè cap llar catalana no es quedi mai sense aigua, malgrat els episodis extrems de seque-ra propis del nostre clima mediterrani i malgrat l’augment de població dels darrers deu anys. La dessalinitzadora permetrà, a més, la recuperació pro-gressiva del cabal del Ter, riu històri-cament espremut en benefici de tot Catalunya.

La nova dessalinitzadora del Prat es posarà en funciona-ment aquest juliol, però ho farà de manera progressiva durant mig any. Amb una inversió de 230 M€, és una de les principals obres de la Generalitat per garantir el subministrament d’aigua als municipis de la Regió Metro-politana de Barcelona i mi-llorar la qualitat de l’aigua de l’aixeta. Aquesta planta podrà produir l’aigua que consumeixen diàriament 700.000 persones, el que

equival a les ciutats de l’Hospitalet, Badalona i Sabadell sumades. La planta generarà el 24% del consum anual de l’àmbit metropolità.

Situada a prop de la desembocadura del Llobregat, la dessalinitzadora captarà aigua del mar —a 2,2 quilòmetres de la costa i a

El viatge de l’aigua dessalinitzadaL’aigua dessalinitzada arriba directament als dipòsits de l’estació distribuïdora de la Fontsanta i des d’allà s’injecta a la xarxa metropolitana sud. També, gràcies a la canonada reversible Fontsanta-Trinitat, és possible fer-la arribar a l’estació de la Trinitat (on habitualment arriba l’aigua del Ter), i utilitzar-la també per abastir el nord de Barcelona i municipis de l’entorn. L’àmbit de subministrament de la dessalinitzadora és Barcelona ciutat i gran part de la seva regió metropolitana. Donarà servei a 4,5 milions d’habitants i podrà produir uns 200 milions de litres al dia.

Des del març passat, els 4,5 milions d’habitants que viuen al Barcelonès, Vallès Occidental, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i Garraf tenen aigua de més qualitat i amb més bon gust quan obren l’aixeta. Això es deu a les millores implantades a la potabilitzadora d’Abrera, que han eliminat l’històric mal sabor de l’aigua en alguns barris i ciutats. Ara, amb la dessalinitzadora del Prat, aquest procés de millora del gust es potenciarà encara més.

Més vida al rentaplats i més estalvi d’energiaEl principal avenç tècnic de la planta d’Abrera ha consistit en la instal·lació d’un nou sistema que redueix els nivells de sal de l’aigua captada del riu Llobregat. Això ha fet que, a més de millorar-ne el gust, s’eviti la calcificació i deteriorament de canonades o d’electrodomèstics, com les rentadores o els rentavaixelles. El fet que ara l’aigua sigui més pura també fa que bulli més ràpidament i que s’hagi de posar menys detergent o suavitzant a la rentadora.

Les obres de millora de la potabilitzadora d’Abrera han suposat una inversió de 75 M€ i han permès augmentar un 25% la seva capacitat: pot filtrar fins arribar a 154 tones d’ai-gua al dia.

Millores cabdals a la potabilitzadora d’Abrera

L’AIGUA TÉ MÉS BON GUST

Després d’anys d’obres, la dessalinitzadora més gran d’Europa per a aigua de consum humà entra en funcionament a Catalunya aquest juliol. La nova planta, situada al Prat del Llobregat, disposa de tecnologia d’última generació, fet que ha permès reduir el consum d’energia a nivells impensables fa pocs anys.

Vista aèria de la nova dessalinitzadora

del Prat

La potabi-litzadora d’Abrera ha fet un salt tecnològic molt impor-tant

30 m de fondà-ria— i la tractarà, passant per diversos processos, per tal de treure-li la sal. Per cada 100 litres d’aigua de mar, es generaran 45 litres d’aigua potable.

La planta ocupa 51.000 m², una àrea equi-valent a sis camps de futbol, i és la més gran d’Europa en subministrament d’aigua pota-ble per a consum humà. És per aquest motiu, i pel fet d’utilitzar tecnologies d’última ge-neració, que ja s’ha convertit en un referent mundial i han arribat sol·licituds de tècnics i polítics d’arreu del món per visitar-la. A Tor-revella, Alacant, se n’està construint una de més capacitat, però que servirà bàsicament per produir aigua per a reg, a banda del con-sum humà.

La meitat del consum energèticLa dessalinitzadora del Prat utilitza una avan-çada tecnologia que permetrà minimitzar el consum energètic. Per generar 1.000 litres d’aigua potable només caldrà l’electricitat que consumeix una llar durant quatre hores. Això suposa una despesa energètica cinc ve-gades menor que la que utilitzaven les dessa-linitzadores dels anys vuitanta i la meitat de la que utilitza la de la Tordera, per exemple.

El Ter podrà començar a recuperar-seAquesta serà la segona dessalinitzadora que entra en servei a Catalunya, després de la de la Tordera, a Blanes, encara que n’hi ha pendents dues més, fet que disminuirà la de-manda d’aigua sobre el riu Ter. Per primera vegada en 43 anys, el Ter podrà recuperar progressivament el seu cabal, ja que des del 1966 ha estat el riu que més ha contribuït a garantir l’abastament d’aigua als 6,5 milions de persones que viuen a Girona, la Catalunya Central i l’àrea metropolitana de Barcelona.

Estació de bombament de l’osmosi inversa

14 15

Administració i gestióInformàtica i comunicacionsSanitatServeis socioculturalsHostaleria i turismeArts gràfiquesElectricitat i electrònica

2.406 1.701

859 412293286267

Sectors amb més oferta formativaSector Cursos

La formació s’ha convertit en una de les prioritats de la Generalitat a l’hora d’afrontar la crisi. No totes les dades són negatives: hi ha sectors on sí que hi ha creació de feina. Cal tenir en compte que, de les persones que s’estan quedant a l’atur, la majoria (70%) tenen formació bàsica i prou. Per tot això, la Generalitat triplica aquest any els cursos adreçats als aturats. A més, per primera vegada fa el salt a la formació virtual de la mà de la Universitat Oberta de Catalunya, on 30.000 aturats podran formar-se gratuïtament.

Ara, qui vulgui comprar un turis-me pot obtenir un ajut de fins a 2.000 € a canvi d’enviar a desba-

llestar un cotxe amb més de 10 anys o 250.000 quilòmetres i que contamini més que el nou. Aquesta és una de les mesures que ha aprovat la Generalitat per reacti-var el sector de l’automòbil. Catalunya ha aprovat ajuts per a la compra de cot-xes, motos i furgonetes. Els ajuts catalans s’han ampliat respecte a la resta de l’Estat amb tres objectius: beneficiar les empre-ses i autònoms —col·lectius especialment afectats per la crisi—, afavorir els models que produeixen a Catalunya les plantes de Seat i Nissan i arribar també al sector de la motocicleta, que és estratègic a Ca-talunya.

El sector de l’automòbil ha estat un dels més afectats per la crisi mundial. A Catalu-nya és una indústria arrelada i estratègica: té un pes molt important perquè és un dels cinc primers sectors del producte interior brut, genera 160.000 llocs de feina directa o indirecta i arrossega gran part de l'R+D que es fa al país.

Es triplica la formació gratuïta per als aturats

Ajuts directes per a la compra de cotxe, moto o furgoneta

Més de 10.000 cursos per a 176.000 aturats. Inversió: 205 M€

•Formacióen500centrescol·laboradorsde la Generalitat: 7.100 cursos per a 118.000 persones (70 M€).

•Formacióen8Centresd’InnovacióiFormacióOcupacional(CIFO):520cursosper a 8.000 persones (10 M€).

•Formacióenlíniaencol·laboracióamblaUOC:pera30.000persones(1,2M€).

•Crèditsdeformaciósenseinteressos:màxim 6.000 € per persona, per a un mínim de 16.000 persones (100 M€).

•Plad’alfabetitzaciódigitalatravésdelesbiblioteques: la Generalitat juntament amblaDiputacióutilitzaranlaxarxadebibliotequescomapuntsdeformacióper a gent que no té els coneixements bàsics de noves tecnologies i ajudar-los a trobar feina (per a 10.000 persones).

Les empreses i els autònoms tenen subvenció pel canvi de furgoneta.Els ajuts per renovar la moto arriben als 1.050 €.

http://einescontralacrisi.gencat.cat

Com arribar a final de mes“Prenelcontroldelatevaeco-nomia” és el nom d’un nou programa informàtic que la Generalitat ha posat a disposi-ciódetothomambmoltd’èxit.Ésunaeinamoltsenzilla,quees pot descarregar gratuïta-ment, destinada a controlar la despesa familiar i fer previsi-ons realistes sobre l’economia domèstica, especialment en època de dificultats econòmi-ques. L’usuari introdueix la previsiódelesdespeses(hi-poteca, aigua, llum transport, alimentacióialtres)ilad’in-gressos, així com la despesa real. El programa mostra el pressupostprevistilasituacióreal, i assenyala si hi ha estalvi o no. Algunes recomanacions quecaltenirencomptesónla de reservar un 10% dels in-gressos mensuals per fer front a despeses imprevistes o, en contractar una hipoteca, cal-cular que la quota que s'ha de retornar no superi el 30% dels ingressos mensuals.

Èxit d’un nou i senzill programa per controlar les despeses familiars

Propostes

per superar

la crisi

Camions lleugers i furgonetes

Desballestar un vehicle de més de 10 anys o 250.000 km que contamini més que el nou

Furgoneta o camió nou(màxim 6 tones)

Requisits del vehicle

Preu màxim(amb IVA)

40.000 €

Ajut 1.500 €

Turismes

Requisits del vehicle

Desballestar un vehicle de més de 10 anys o 250.000 km que contamini més que el nou

Preu màxim(amb IVA)

30.000 € 49.000 €

Ajuts 2.000 € 1.500 €

Amb contaminació de fins a 149 g/km de C02

Amb contaminaciósuperior a 149 g/kmde C02

Ciclomotors i motocicletes

Entregar una moto de més de 5 anys

Entregar una moto de més de 8 anys

Ajuts 300 € 420 € 1.050 €

Preu màxim (amb IVA)

3.000 € 3.000 € 8.000 €

Ciclomotor Motocicleta(menys de 125cc)

Motocicleta(més de 125cc)

Requisits del vehicle

+info: http://einescontralacrisi.gencat.cat

Més de 20.000 alumnes de 202 centres de Cata-lunya canviaran aquest curs vinent les llibretes, les pissarres i els llibres de text per llibres digi-tals i ordinadors. Aquest és un pla pilot que té el doble objectiu de reduir la quantitat que els pares s’han de gastar en llibres i, alhora, d’apro-fitar l’oportunitat que ofereixen les noves tec-nologies per millorar l’educació.Les escoles que s’hi sumin hauran de disposar d’ordinadors amb connexió a Internet, canó projector, pantalla blanca per a la projecció, pissarra digital interactiva i, el que és més important, cobertura de banda ampla. Les escoles podran optar per instau-rar l’ús exclusiu del llibre digital, modalitat que adoptaran 76 centres, o bé per fer que coexisteixi amb el llibre convencional durant un curs d’adaptació, procés que faran 126 centres. En el primer cas, els alumnes hauran d’adquirir un ordinador portàtil personal de petit format, que costa uns 200 €, una inversió molt inferior als 800 € que cal fer en tota l’etapa secundària en llibres de text. El Departament d’Educació aportarà els con-tinguts. A la resta de centres els alumnes tindran guies didàctiques en paper que acompanyen el llibre digital.

El pla s’estendrà a totes les escoles el curs 2010-2011. Catalunya completa així el lideratge en l’ús de les noves tecnologies a les escoles a l’Estat. Ac-tualment, un total de 55 centres edu-catius ja han optat per substituir els llibres de text per material pedagògic digital i per l’ús intens dels ordinadors portàtils.

Aules del segle XXI: els ordinadors i els llibres digitals entren a classe

Més llibres de text gratuïtsEl curs que ve, 410.000 alumnes cata-lans no hauran de pagar els llibres de text, gràcies als ajuts per a la reuti-lització de llibres i a les beques per a llibres i material escolar. A banda de l’estalvi, aquests ajuts pretenen promoure la cura i el respecte en l’ús dels llibres de text, la coresponsabili-tat i la solidaritat entre els alumnes, i fomentar, en definitiva, la igualtat d’oportunitats en l’educació.

Beques per a llibresMés de 100.000 famílies es beneficien dels ajuts sol·licitats als seus centres educatius de fins a 100 € per a llibres i material didàctic.

Reutilització de llibresGairebé la meitat dels centres públics de primà-ria i de secundària (1.217) reben ajuts.

Atenció personalitzada per als alumnes amb deficiències visuals

Prop de la meitat dels 1.138 alumnes amb deficièn-cies visuals catalans estudien en escoles ordinàries gràcies, en part, a la feina de 66 professionals que treballen per donar-los una resposta educativa individualitzada. Aquests especialistes orienten les famílies dels estudiants en les diferents etapes edu-catives i adapten el currículum escolar i els materials didàctics a les seves necessitats. Tenen una unitat formada per professionals invidents que assessoren i elaboren tot el material d’estudi per als alumnes, sota la supervisió de l’ONCE.

Un any del Pla de foment de la lectura•Mésde13.000 joves que van fer divuit anys l’any passat s’han

acollit al programa de subscripcions gratuïtes a diaris i revistes, que enguany es torna a repetir.

•Elfòrumvirtualdedicatalalecturawww.quellegeixes.cat té més de 6.000 usuaris i usuàries habituals.

•Enelmarcdelprograma“Tasta’m”, des del novembre s’han distribuït als transports públics de Catalunya i les Illes Balears 175.000 opuscles setmanals amb capítols de novetats editorials en català. S’han promocionat 24 títols i se’n promocionaran una quinzena més durant aquest any.

•AlCertamen de Lectura en Veu Alta hi participen 92 escoles, gairebé el doble que el curs anterior.

•S’handistribuït900.000 exemplars de la Guia pràctica per a fer fills lectors, que ajuda els pares i mares a fomentar l’hàbit lector en família.

•Lesbibliotequespúbliquesduenatermemésde30.000 activitats de foment de la lectura.

16

En el seu segon any, el Pla de foment de la lectura fa el salt a les escolesEl Pla de foment de la lectura, que es va engegar ara fa un any amb accions com les subscripcions gratuïtes a publicacions per als joves que fan divuit anys, o la distribució de fragments de llibres en busos i metros, arriba ara a les escoles. L’objectiu és que els nens i els joves llegeixin més, i per aconseguir-ho es faran fins a dotze tipus d’activitats a les aules i a les biblioteques.Famosos a l’aulaUna de les iniciatives més destacades és la que, durant el primer trimestre del curs vinent, portarà trenta actors i ac-trius coneguts de gira, però no pels es-cenaris, sinó per les aules de primària, ESO i secundària, per llegir textos en veu alta als alumnes. Per als de secundària tambés’ampliaràelprograma“SOS!Lectura Obligatòria” de les biblioteques públiques, en què diversos especialistes els ajudaran a preparar-se les lectures prescrites per superar les proves d’accés a la universitat.

Els estudiants d’ESO també podran participar en el Picalletres, un concurs de lectura i llengua catalana que durarà tot el curs i que es clourà amb una gran final a Barcelona. Per als alumnes de ter-cer i quart d’ESO es posarà en marxa el concurs Ficcions, de creació literària per Internet. Es tracta de crear, a partir d’un

primer capítol ja escrit, una història que es divideix en quatre capítols més.

Entre totes les activitats que es faran a partir del curs que ve també n’hi ha de pensades per als professors. Així, a l’oc-tubre començarà el postgrau en foment de la lectura, el primer estudi reglat que forma professionals en aquesta matèria a Catalunya.

L’actriu Sílvia Bel llegint un text en una aula de primària

19

Els alumnes catalans podran triar entre 325 títols totalment adaptats a l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) que

oferiran les 12 universitats catalanes. Aquesta xifra rep-resenta un 70% de les 545 titulacions que s’ofereixen en el sistema universitari de Catalunya per al curs 2009-10. Dels graus que s’impartiran, 118 son de ciències socials i jurídiques, 71 d’enginyeria i arquitectura, 53 d’arts i hu-manitats, 54 de ciències de la salut i 29 de la branca de ciències.

L’adaptació a Europa suposarà una millora de la forma-ció universitària en molts dels estudis, ja que un total de 184 titulacions que fins ara eren de tres anys passaran a ser de quatre. Es calcula que, el curs que ve, aquestes titulaci-ons acolliran més de 17.000 estudiants de nou accés. Un dels àmbits que concentra més titulacions noves és la bio-logia, que es distribuirà en diverses branques com ara bi-ologia ambiental, genètica, microbiologia o biomedicina.

Més places relacionades amb serveis socialsLa Llei de serveis socials i la Llei de la dependència han posat de manifest la demanda de professionals en l’àmbit de l’atenció a les persones dependents. El nombre de places d’educació social, per exemple, es triplica el curs que ve i passa de les 600 actuals a 1.630. El creixement de l’oferta s’explica fonamentalment pel miler de places que ofereix la UOC.

A Infermeria hi ha un total de 1.900 places, de les quals 50 són noves. A més, la UAB i la Generalitat de Catalunya treballen per arribar a un acord que integri en aques-ta universitat dues escoles d’infermeria que actualment hi són adscrites i que ofe-reixen conjuntament 150 places noves cada curs. Amb l’acord l’oferta de places de preu públic s’equilibraria amb les de preu privat, ja que els estudiants d’aquests centres podrien pagar la matrícula a preu públic. Pel que fa a teràpia ocupacional, s’augmenta l’oferta de places de 110 a 130 i creixen en més de 200 les de treball social.

NOUS TÍTOLS UNIVERSITARIS

El curs vinent, els univer-sitaris ho tindran més fàcil per pagar-se els estudis, tant a les universitats catalanes com a les de l’estranger. A més, les matrícules no s’apujaran respecte del que costen ara, i si es vol ajornar el pagament es podrà fer sense tràmits i sense interessos.

Qui opti per estudiar fora del país podrà accedir a més ajuts: es doblaran els destinats a la mobilitat internacional (beques Mobint, les antigues Eras-mus) per facilitar que els estudiants puguin fer estades en altres universitats europees. S’han as-signat fins a 4 M€ per al curs que ve amb la finalitat d’atendre totes les sol·licituds que es presentin, que l’any passat van ser més de 3.000. Es tracta d’ajuts de 200 € per a estades fins a un màxim de sis mesos.

Per complementar aquestes beques, es posaran a disposició dels estudiants uns ajuts addicionals que van dels 300 € als 700 € mensuals per un pe-ríode mínim de tres mesos i un màxim de sis. Els estudiants hi podran accedir sense cap aval i sense que els apliquin cap interès. Es podran retornar durant quatre anys, al cap de dos anys d’haver rebut el préstec.

COM SÓN ELS NOUS TÍTOLS UNIVERSITARIS

•Elsestudisdegraudurenquatrecursos,ielmàsteruniversitari,un.

•Elscrèditscursatsaprimercursnoesperdenencanviard’estudis.

•Elsmàstersuniversitarissóntítolsoficials.

+info: gencat.cathttp://bolonya.gencat.cathttp://estudisuniversitaris.gencat.cat

LA MATRICULA NO S’APUJA I ES DONEN FACILITATS DE PAGAMENT

MÉS DE 300 TÍTOLS UNIVERSITARIS ADAPTATS A EUROPA EL CURS VINENT

ES DOBLEN ELS AJUTSI LES BEQUESPER ESTUDIAR A L’ESTRANGER

18

La nova Ciutat de la Justícia

RambladeBadal

L1SantaEulàlia

LH1,N13

LH2

N13

Pg.delaZonaFranca

Av.delCarrilet

C.d

ela

Rie

raB

lanc

a

Centre ciutatPl. Espanya

L82,L85,CJ

L16,L52

46,65,L70,L72,L80,L81,L86, L87,L94,L95,N15,N16,N17

9,37,79,109,N1

9,37,72, 109,125,N1

79,L16

L1672,109

Ctra.delPrat

C.del’Aprestadora

C.deSantaEulàlia

C.d

el’A

lham

bra

PolígonGranViaSud

Pl.CerdàGranviadelesCortsCatalanes

L8IldefonsCerdà

72

Aeroport

J G F I

P

C

D

H

Entre els mesos de maig i octubre s’està fent el tras-llat dels òrgans judicials de Barcelona a la Ciutat de la Justícia en una difícil operació que vol minimitzar al màxim l’impacte sobre els ciutadans i els 3.000 treballadors judicials. La nova infraestructura, que es va començar a construir el 2003 i ha costat 296 M€, integra les millors i més modernes instal·lacions i es podria dir que suposa el salt de la nostra justícia al segle xxi.

L’objectiu és facilitar la feina als professionals i oferir als ciutadans una justícia més moderna, més eficaç i més fàcil. Es preveu que hi passaran cada dia unes 12.700 persones entre treballadors i usuaris. El conjunt de la Ciutat de la Justícia està format per vuit edificis, entre els quals també hi ha els jutjats de l’Hos-pitalet i l’Institut de Medicina Legal de Catalunya.

Mentre duri aquest període de trasllats, abans de fer qualsevol tràmit judicial és important informar-se prèviament per no anar al lloc equivocat.

+ info: www.gencat.cat/ciutatdelajusticiao al telèfon d’atenció ciutadana

500mfinsalaCiutat delaJustícia(5minutsapeu)

Serveid’atencióalavíctima–Fiscalia

Jutjatsmercantils

Jutjatsdeprimerainstància

Fiscaliadefamília

CentredeMediacióFamiliardeCatalunya

Serveid’AssessoramentTècnicenl’ÀmbitdelaFamília

Serveisdeguàrdiad’incidènciesidetingutsideviolènciasobreladona

Jutjatsd’instrucció

Jutjatsdeviolènciasobreladona

Fiscaliadevigilànciapenitenciària

Fiscaliadeviolènciasobreladona

Assessoramenttècnicpenal–violènciasobreladona

DeganatGovernatiu

Equipsd’assessoramenttècnicpenal

Mediaciópenal

Mesurespenalsalternatives

Oficinad’AtencióalaVíctimadelDelicte

RegistredelaGuàrdia

ServeiComúdeNotificacionsiEmbargaments–penal

Jutjatsdevigilànciapenitenciària

ServeiComúdeNotificacionsiEmbargaments–civil

Jaestantraslladats

Estraslladarandurantelmesdejuliol

S’anirantraslladantentresetembreioctubre

Serveideguàrdiademenors

Jutjatsdemenors

Fiscaliademenors

FiscaliaProvincialdeBarcelona

Equipsd’execuciódemesuresenmediobert

ServeideMediacióiAssessoramentTècnic

Jutjatspenals

Fiscaliad’executòries

Oficinadepresentacions

Registreirepartiment

C

IF

P

G

InstitutdeMedicinaLegaldeCatalunya

Jutjatsdel’Hospitalet deLlobregat

Usoscomercialsioficines

Usoscomercialsioficines

H

D

J

21

Ja han començat els treballs de cons-trucció del futur carril bus i per a vehi-cles d’alta ocupació (bus-VAO) que hi haurà a la C-58 entre Ripollet i l’avingu-da Meridiana de Barcelona. L’objectiu d’aquests carrils és fomentar l’ús del transport públic i descongestionar les vies interurbanes amb més trànsit. Per la C-58 hi circulen cada dia 154.000 cotxes. La primera fase de les obres, que van començar a inicis de maig, durarà prop de vuit mesos i comprèn el tram entre el polígon industrial La Ferreria i Can Cuiàs. Els primers treballs han con-sistit a reduir l’amplada dels sis carrils existents, i a disminuir la velocitat a 80 km/h en aquest tram. Les obres, que es portaran a terme per etapes, s’allarga-ran tres anys i es faran de nit per afectar tan poc com sigui possible els conduc-tors. El carril bus-VAO de la C-58 entre Ripollet i Barcelona tindrà una longitud de 6,8 quilòmetres i una amplada de 10 metres, amb dos carrils de 3,50 metres cadascun.

Completada l’anella viària de Granollers, una obra històricaJa està en servei l’últim tram de la ronda Nord de Granollers, que uneix la carretera de Cardedeu i Sant Celoni, la C-251, amb la C-17. Aquest és l’últim

tram d’una via molt esperada per la ciutadania, que constitueix una autèntica anella viària a l’entorn de Granollers i que s’ha construït per fases, durant quatorze anys. El darrer tram, que ha permès tancar l’anella, té una longitud d’un quilòmetre i inclou el soterrament de la via al seu pas pel barri de Can Calet de les Franqueses del Vallès. Es preveu que per aquest tram hi circulin cada dia uns 18.000 vehicles, la meitat per la part soterrada i l’altra meitat en superfície. La ronda Nord de Granollers —que transcorre per tres municipis: Grano-llers, les Franqueses del Vallès i Canovelles— i la ronda Sud, construïda fa uns anys, han permès millorar les comunica-cions entre els diversos barris de Granollers i disminuir el nombre de vehicles que circulen pel centre de la ciutat.

20

En construcció el primercarril per a busos i cotxes d’alta ocupació en un accés a Barcelona

Augmenta a 100 km/h el límit de la C-31 entre Palamós i Mont-ras

La Generalitat ha decidit augmentar el límit de velocitat, de 80 a 100 km/h, de la carretera C-31 entre els municipis de Palamós i Mont-ras. Es tracta d’un tram on l’augment de velocitat és com-patible amb la seguretat viària ja que s’hi han fet millores en la senyalització amb l’objectiu que la carretera sigui més segura i còmoda pel que fa a la conducció. El desdoblament de la C-31 entre Palamós i Palafrugell es va completar fa un any. Va suposar una inversió de 53,8 M€ .

El tercer carril de l’AP-7 fa oblidar les cuesLa posada en marxa del tercer carril de l’AP-7 entre Salou-Vila-seca i Banyeres de Penedès, al Camp de Tar-ragona, ha estat un èxit. Després de dos anys d’obres, la nova infraestructura ha aconseguit descongestionar aquesta via d’accés a la Costa Daurada, que, fins ara, registrava retencions quilomè-triques durant els períodes de vacances i els caps de setmana. La posada en funcionament del tercer carril de l’AP-7 suposa també reforçar la posició de Catalunya com a porta logística de l’Europa del Sud a través d’aquest corredor mediterrani.

La recepta electrònica, que permet adquirir els medicaments receptats pel metge directament a la farmàcia, sense passar pel CAP, estarà implantada a tot Catalunya abans de finals d’any. Actualment ja s’han dispensat més de dos milions de receptes electròniques a un total de 135.000 persones. Aquest sistema permet millorar la informació del pacient respecte del tractament que fa i el control de la medicació, a més d’afavorir un consum

més racional dels fàrmacs. En els tractaments llargs, el pacient rep un full en què s’indica la medicació, la dosi que n’ha de prendre i la freqüència, de manera que és ell mateix qui pot anar a la farmàcia a recollir el medicament sense necessitat de passar per la consulta. La recepta electrònica ja s’ha implantat a les regions sanitàries de Girona, Terres de l’Ebre, Lleida, Camp de Tarragona i Alt Pirineu i ja s’ha començat a estendre a la Catalunya Central i a la regió sanitària de Barcelona.

Aquest any 535 persones es beneficiaran d’un nou servei que permet localitzar pacients amb malalties degeneratives cognitives com l’Alzheimer. Funciona amb un dispositiu mòbil, un receptor GPS i un mòdem, que permeten tenir localitzat el malalt de mane-ra permanent sobre un mapa. Aquesta iniciativa, fruit d’un acord entre la Generalitat i la Creu Roja, també permet que la família o el cuidador puguin veure en tot moment els moviments de la persona malalta a través d’un web d’accés personal i restringit, o bé del telèfon mòbil mitjançant missatges SMS o multimèdia. Actualment, a Catalunya hi ha unes 75.000 persones més grans de setanta anys amb demència, 51.000 de les quals tenen Alzheimer.

Nou servei per tenir localitzats els pacients d’Alzheimer

Ja es pot fer el test ràpid de la sida

en algunes farmàcies

La prova pilot del test ràpid de la sida ja es pot demanar a 36 farmàcies de 22 poblacions de la província de Barcelona. La nova mesura, que neix amb l’objectiu d’estendre’s a tot el territori, pretén facilitar l’accés a la prova als grups més vulnerables i evitar el retard en el diagnòstic. La prova permet al ciutadà saber si és portador del virus VIH en tan sols quinze minuts, de manera gratuïta i confidencial. El diagnòstic precoç de la sida ha de permetre al pacient beneficiar-se d’un seguiment mèdic i accedir a un tractament eficaç que millori la seva qualitat de vida, així com adoptar les mesures necessàries per tal d’evitar la reinfecció i la transmissió del virus.

A finals d’any la recepta electrònica s’haurà implantat a tot Catalunya

2322

Innovació i empresesSubvencions individuals en l’àmbit dels projectes per al foment de la com-petitivitat i de la internacionalització de l’economia catalanaAjuts per al suport a les actuacions d’inter-nacionalització de les entitats i empreses de Catalunya, mitjançant els programes de Pro-moció Internacional, de la Primera Exporta-ció, d’Incorporació de Tècnics Especialistes en Comerç Internacional a Noves Empreses Exportadores (INT-TEC), de Noves Empreses Internacionalitzades (NEI), de Cursos de For-mació en Comerç i Economia Internacional, Estratègia i Gestió Empresarial i Processos d’Innovació, entre d’altres. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 27 de novembre.

Agricultura i alimentacióEl Departament d’Agricultura ofereix ajuts per elaborar sucs de raïm; ajuts per transfor-mar cànem i lli per a la producció de fibres; ajuts al sector dels farratges dessecats; ajuts per reconvertir plantacions de fruita dolça; ajuts per adquirir animals de reposició de determinades races bovines, ovines i caprines; i també ajuts per fomentar l’ús de les assegurances agràries per hivernacles, umbracles i túnels.

Unió EuropeaBeques per a estades a la Delegació de Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea a Brussel·les (Eurostages)El Departament de Presidència concedeix dues beques de formació per fer estades de nou mesos a la Delegació del Govern de la Generalitat de Catalunya davant la Unió Europea a Brussel·les, per tal de promoure i millorar el coneixement pràctic sobre les polítiques i activitats de la Unió Europea i d’aquesta delegació. El termini de presenta-ció de sol·licituds finalitza el 3 de juliol.

Subvencions i ajuts de la Generalitat 2009InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents

Gent granPrestació per a centre de dia per a gent granÉs un ajut per complementar els ingressos de persones grans i permetre que puguin accedir a places de centre de dia en enti-tats col·laboradores d’aquest programa. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Prestació per a estades temporals per a gent gran discapacitadaÉs un ajut per complementar els ingressos de persones grans discapacitades i permetre que puguin accedir de forma temporal a pla-ces residencials i de centre de dia en entitats col·laboradores del programa. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Prestació per a habitatges tutelats per a gent granÉs un ajut per complementar els ingressos de persones grans i permetre que puguin accedir a places d’habitatge tutelat en entitats col·laboradores d’aquest programa. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Prestació per a l’acolliment residencial per a la gent granÉs un ajut per complementar els ingressos de persones grans i permetre que puguin accedir a places residencials en entitats col-laboradores d’aquest programa. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Habitatge / discapacitatAccés a l’habitatgeAjuts per a l’adquisició d’habitatges usats, d’habitatges protegits de règim general i de règim especial, d’habitatges protegits de preu concertat i per a la promoció d’habitat-ges amb protecció oficial destinats a lloguer o a la venda.

Adaptació o accessibilitat de l’habitatgeAquests ajuts estan destinats a adaptar o a fer accessible de l’habitatge de persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. Les actuacions subvencionables són les que afecten l’accés a l’habitatge i l’interior del mateix. El termini de presentació de sol-licituds finalitza el 30 de setembre.

Prestacions per a l’accés als habitatges per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mentalAquests ajuts s’adrecen a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental amb manca de recursos econòmics suficients per accedir a places no finançades amb fons públics d’habitatges amb serveis comuns. El termini de presentació de sol-licituds finalitza el 30 de setembre.

Ajudes d’atenció social a persones amb discapacitatÉs un ajut per facilitar el desenvolupament de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Famílies amb fills i filles a càrrecPrestacions econòmiques per a famílies amb fills i filles a càrrecLa Generalitat ofereix ajuts a totes les famílies residents a Catalunya amb infants menors de tres anys, i menors de sis anys en el cas de les famílies nombroses o monopa-rentals. També hi ha ajuts per a les famílies en què, durant l’any 2009, hi hagi hagut un part, adopció o acolliment múltiple, així com també per a les famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part, adopció o acolliment múltiple.

EducacióSubvencions a l’alumnat amb necessi-tats educatives especials per a l’assis-tència a convivències escolarsAjuts a l’alumnat amb necessitats educatives especials per tal que pugui assistir a convi-vències escolars organitzades pels centres educatius. El termini finalitza el 3 de juliol.

Cinema i espectaclesMúsica en directeSubvencions a empreses i entitats sense afany de lucre per a la programació d’activitats de música en directe. Es poden presentar sol·licituds durant el mes següent a la finalització de l’activitat i com a màxim fins al 16 de novembre.

Cinema d’autorSubvencions per a la difusió del cinema d’autor contemporani en sales d’exhibició. El termini finalitza el 24 de juliol.

Teatre i circSubvencions a produccions de teatre i de circ per a un muntatge en concret. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 15 de setembre.

Fires i festivalsSubvencions a empreses i entitats per a l’assistència i participació en fires, festivals i mercats internacionals. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 6 de novembre.

Edicions musicals Convocatòria de subvencions per a l’edició discogràfica i videogràfica de produccions musicals d’especial interès cultural. El termini finalitza el 30 de setembre.

CurtmetratgesConvocatòria de subvencions a la producció de curtmetratges cinematogràfics El termini finalitza el 30 de setembre.

Doblatge i subtitulació en català La Secretaria de Política Lingüística convoca subvencions destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats o subtitulats en català. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Treball i formació Ajuts per a la inserció laboral• Delespersonesacollidesalarenda

mínima d’inserció mitjançant empreses d’inserció sociolaboral per a l’any 2009.

• Delespersonesacollidesalarendamínima d’inserció mitjançant projectes d’autoocupació per al 2009.

• Delespersonesensituacióogreuriscd’exclusió mitjançant empreses d’inserció sociolaboral per a l’any 2009.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 15 d’octubre.

Crèdit de formació per al treballLínia de préstecs sense interessos per finançar cursos de millora professional per a persones aturades. Les persones interessa-des han de tenir més de 18 anys i han d’estar inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya. El termini de presentació de sol·licituds per obtenir els préstecs serà obert fins a l’1 de novembre.

Programa Forma i Contracta 2009Subvencions per realitzar accions de formació amb compromís de contractació adreçades a persones treballadores desocupades dins del programa Forma i Contracta. El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 30 de setembre.

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012

CatalunyaInfoInformació d’interès ciutadàNúm. 20 Setembre’09

Generalitatde Catalunya

Prevenir la grip A Recomanacions i consells per fer front a la malaltia i evitar-ne el contagi.

Entra en servei l’L9Cinc estacions del nou metro connecten els barris de Santa Coloma.

EnsenyamentComença el primer curs amb una llei d’educació pròpia.

Més recursos per a Catalunya El nou finançament, clau del nostre futur

L’acord sobre el finançament que el nostre Estatut exigia arriba a bon port. Finalment, tindrem un nou model, plenament estatutari, des del primer

dia. Amb aquestes paraules vull demanar-vos disculpes pel soroll i la incertesa excessius que, potser, entre els uns i els altres hem provocat.

Sé que ha estat un procés llarg, massa llarg, difícil i incomprensible en molts moments. Però negociar una xifra és una cosa relativament fàcil. Canviar tot un model de finançament és molt més complicat. Però ho estem aconseguint.

Catalunya ha demostrat que sap dir que no, quan toca. I que sap dir que sí, quan la proposta és justa i estatutària. Aquest serà un gran acord que farà gran Catalunya, la seva gent i els valors col·lectius que representem. Perquè garantirà, alhora, la solidaritat i la justícia.

Aquest acord no serà una victòria d’uns contra uns altres. Ni de Catalunya contra Espanya. Ni del Govern de Catalunya contra el Govern espanyol. Ni d’unes comunitats contra unes altres. Ni tampoc d’unes forces polítiques contra unes altres. Serà la victòria de la justícia.

No era legítim, ni justificable, ni convenient penalitzar els que més aportem. Catalunya veurà, finalment, reconeguts els seus drets i, el que és també molt important, els seus arguments i les seves raons.

Espero que algun dia la història jutgi com es mereixen aquells qui no han tingut cap escrúpol a minar i malmetre les bases de la convivència entre Catalunya i els altres pobles d’Espanya, llançant contra el nostre país tantes mentides i tantes calúmnies. Aquells que fins i tot avui segueixen negant-nos el que és just. I també espero que es reconegui l’esforç de tots els que hauran fet possible aquest acord.

Jo ho faré. És de justícia. Les claus d’aquest èxit col·lectiu són diverses. I molts els protagonistes.

El meu reconeixement al Govern d’Espanya, que, malgrat les circumstàncies difícils, ha complert els compromisos bilaterals amb Catalunya. El suport de la societat civil ha estat clau: la seva exigència, la seva crítica constructiva, les seves aportacions i, finalment, el seu estímul. Perquè governar Catalunya no és una tasca només del seu govern. Tots fem país, tots som responsables del seu destí i del seu futur.

Vull agrair la feina dels màxims responsables de les forces polítiques que donen suport al Govern, mantenint la fermesa i la coordinació imprescindibles. Parlo del Partit dels Socialistes de Catalunya, d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i Alternativa, i parlo, en particular, d’Esquerra Republicana de Catalunya en aquesta part final de la negociació.

Rigor, força i ambició combinades han fet la força de Catalunya. Cadascú ha fet el que havia de fer i, tots junts, hem fet el que calia. Tots treballant per Catalunya.

Vull destacar, especialment, l’habilitat i la fermesa de la delegació encapçalada pel nostre conseller d’Economia, Antoni Castells. Està dirigint un procés negociador llarg i complex, per assolir els nostres objectius com a país.

He parlat amb els líders de totes les forces polítiques representades en el Parlament de Catalunya. A tots els he traslladat la meva convicció política i moral de la bondat d’aquest acord. Ja hi haurà temps de fer tot tipus de valoracions. És un acord que ens permetrà obtenir, amb la màxima ambició, el que preveu l’Estatut i que compleix, escrupolosament, tots els seus preceptes.

Catalunya, des del primer dia, rebrà uns recursos per sobre de la mitjana, i obtindrem una xifra que es correspon amb els objectius més ambiciosos que ens havíem fixat col·lectivament. Una xifra similar a la que havien indicat algunes de les institucions econòmiques més importants del país.

Com a president vull dir-vos que tinc l’esperança que, un cop tancat el llarg procés de negociació del nou finançament, viurem aquest èxit com un èxit de país, i convido tots els catalans que el facin seu, més enllà de les lògiques partidàries.

També convé treure lliçons d’aquesta llarga negociació per afrontar nous reptes. El treball rigorós, la tenacitat, la fermesa, la unitat política i la prudència, combinades amb l’ambició legítima, converteixen els reptes en objectius i transformen els objectius en fets.

Tindrem un nou finançament, un bon acord. Podem estar satisfets, sí, però dediquem immediatament tots els nostres esforços a fer servir aquests recursos per garantir la cohesió social, per lluitar contra la greu crisi que ens preocupa i per afrontar els reptes de la Catalunya del segle XXI.

José MontillaPresident de la Generalitat de Catalunya

Declaració institucional del Molt Honorable Senyor President de la Generalitat per valorar el model de finançament

Transcripció de la declaració del President al Palau de la Generalitat el dia 17 de juliol de 2009

CatalunyaInfo

Edició i redacció: Departament de la Presidència de la Generalitat de Catalunya Consell de Redacció: Jordi Menéndez, Marta Continente, Aurora Masip i Jordi Fortuny, amb la col·laboració dels serveis de premsa de tots els departaments de la Generalitat de Catalunya Disseny: Enric Jardí / Liliana PalauFotografia de la coberta: Mariano Herrera Fotografies de l’interior: David Barra (pàgs. 4, 6, 7, 8, 16 i 17), Juan Carlos Rosas (pàg. 4), Mariano Herrera (pàg. 7), Texa / Asensi (pàg. 8)Il·lustracions: Gabi Beneyto (pàg. 19), Ed Carosia (pàg. 20)Fotomecànica: Aura Color Digital Producció: Entitat Autònoma del Diari Oficial de la Generalitat (EADOP) Imprès en paper ecològic DL: B-33095-2004 InfoCatalunya és una publicació de servei públic editada per la Direcció General d’Atenció Ciutadana, que es distribueix gratuïtament a totes les llars. Si us hi voleu subscriure, telefoneu al 012 o adreceu-vos a: infocat@gencat.cat Si no la voleu rebre, a més, haureu d’esmentar el codi numèric que hi ha a sobre del nom de la persona destinatària.+info: gencat.cat

4 Notícies 14 L’L9 entra en servei 16 Educació 18 Llei de centres de culte 19 Prevenir la grip A 20 Nova Llei de mediació 21 Ajuts de la Llei de barris 22 Subvencions vigents

10Sumari

El nou sistema de finançament

Ingressos anuals per habitant derivats del nou model

20092.048 €

20102.108 €

20112.152 €

20122.239 €

4 5

El primer aeroport corporatiu i empresarial de Catalunya s’ubicarà a l’Anoia, en l’àrea on

ara hi ha l’aeròdrom d’Igualada-Òdena. En els propers mesos, es treballarà per convertir aquest aeròdrom en un aero-port al nivell dels més moderns d’Eu-ropa i amb capacitat per acollir vols d’aviació privada, de negocis o empre-sarials, així com culturals o esportius, de paqueteria o d’emergència. Hi podran aterrar aeronaus capacitades per fer vols de curta, mitja i llarga distància. Aques-ta infraestructura serà un element de dinamització econòmica per a tota la comarca, i contribuirà alhora a desen-volupar la xarxa aeroportuària de Cata-lunya i la indústria aeronàutica. L’Anoia ja ha acollit diverses fires aeronàutiques (Aerosport) que han fet que la comarca sigui coneguda com un territori molt vinculat a l’aviació.

Ja està enllestit el soterrament de la C-17 a Montcada i Reixac, entre el pas del ferrocar-ril i el centre escolar Elvira i Cuyàs. Aquest tram, de 730 metres, permet absorbir l’ele-vat trànsit que circula de pas —50.000 vehicles de mitjana diària— i minimit-zar l’impacte en els edificis pròxims. Així mateix, els vehicles que han de travessar Montcada i Reixac ho poden fer amb més fluïdesa i millors condicions de seguretat, ja que s’eviten els encreuaments amb se-màfors. Les obres de millora no acaben aquí: en els propers mesos s’urbanitzarà la superfície del tram soterrat, on es construi-ran dues calçades laterals i dues rotondes, i es farà una nova passarel·la per a vianants sobre la C-17, que substituirà l’actual.

Una nova via de tren que comu-nica les plantes de Seat a la Zona Franca i a Martorell permetrà

descongestionar la xarxa viària metro-politana, ja que gràcies a aquest servei ferroviari hi circularan 32.000 camions pesants menys cada any. La via, de 40 km, aprofita el ramal de mercaderies d’Adif, i hi circularan dos trens de 205 metres de longitud sis cops al dia, que transpor-taran peces d’automoció d’una planta a l’altra. La nova via se suma a la que ja es va construir l’any passat entre la fàbrica de Martorell i el Port de Barcelona per traslladar els vehicles ja acabats, i que va suposar una reducció de 25.000 camions a la carretera.

Nou aeroport a la Catalunya central

Millora la mobilitat a Montcada i Reixac

Xarxa viària metropolitana més fluïda i segura

Dignificar les víctimes de la Guerra Civil i el franquisme Es calcula que a Catalunya hi ha més de 170 fosses, la majoria de soldats anònims. Per dignificar aquestes persones, tant civils com militars, que van desaparèixer du-rant la Guerra civil i la dictadura franquista i evitar que caiguin en l’oblit, el Parlament ha aprovat la Llei de fosses, que promou-rà la localització i se-nyalització de les fos-ses comunes. El text, pioner a l’Estat, preveu que les exhumacions només es puguin realitzar si ho dema-nen els familiars dels desapareguts o entitats sense finali-tat de lucre dedicades a la recerca o la recu-peració de la memòria històrica. Després que una comissió d’experts estudiï les peticions d’obertu-ra, en cas d’aprovació, la Generalitat assumirà el cost de les exhumacions.

Notícies

Els Museu Casteller de Catalunya és més a prop de convertir-se en realitat. Ja s’ha presentat la maqueta de la seu, que es comen-çarà a construir a principis de l’any que ve en uns terrenys situats al marge esquerre del torrent del Catllar, a Valls. L’edifici, de 3.000 metres quadrats, serà subterrani i tindrà una única façana por-ticada i quatre torres que emergiran de terra com pilars de llum. L’edifici quedarà semienterrat i les cobertes s’utilitzaran com a espai públic exterior en continuïtat amb el paisatge que l’en-volta. El museu explicarà el món dels castellers amb tot detall, des de la seva història, amb atenció especial a Valls com a terra de castells, fins a les colles i les tècniques de construcció. Un dels espais més atractius del museu serà el dedicat a les actuacions dels castellers, on un elevador amb capacitat per a cinc persones pujarà a la mateixa alçada que un castell, uns 13 metres, mentre sonen les gralles i es projecten imatges d’actuacions. D’aquesta manera, els visitants podran compartir la sensació de vertigen dels castellers.

Els castells són des del mes passat candidats a ser declarats patrimoni cultural i immaterial de la humanitat. La decisió de la UNESCO no se sabrà fins d’aquí a uns mesos, però si es confirma suposarà el reconeixement universal a una de les expressions més rellevants de la cultura popular i tradicional a Catalunya, i una de les més arrelades a la societat. Els castells, únics al món, apleguen més de 7.000 persones repartides entre una cinquantena de colles que participen en un miler d’actuacions cada any.

Els castells, candidats a ser patrimoni de la humanitat

El Museu Casteller de Valls ja té forma

Nou tram soterrat de la C-17 a Montcada i Reixac

6 7

Des d’aquest estiu, els equipaments que es vulguin considerar una ludoteca han d’obtenir una acreditació de la Generalitat. D’aquesta manera, s’evitarà la proliferació de centres que, sota el nom de “ludoteca”, poden donar uns serveis als infants i menors d’edat sense cap garantia jurídica. Les ludoteques estan adreçades a nens i joves de 0 a 18 anys, tot i que els menors de quatre anys han d’estar acompanyats en tot moment per un adult. L’objectiu principal d’aquests centres és garantir el dret que tenen els infants i joves a jugar i, per aquest motiu, les ludoteques disposen d’un fons organitzat de jocs, joguines i altres elements lúdics. La norma que regula aquests aspectes, elaborada per la Generalitat, omple un buit legal en aquest àmbit.

A Catalunya, es van distribuir prop de 2.346 milions de bosses de plàstic de nanses d’un sol ús l’any 2007, l’equivalent a 45 milions de bosses a la setmana, és a dir, més de 900 l’any a cada llar. Per tal de reduir aquesta xifra i contribuir a la millora del medi ambient, la Generalitat i les entitats del sector del comerç, la distribució i la fabricació de plàstics han arribat a un acord sense precedents que permetrà rebaixar el consum d’aquestes bosses al 50% l’any 2012. Els comerços podran aplicar mesures per evitar-ne l’ús indiscriminat, com ara fomentar la reutilització de bosses o cobrar al consumidor el cost de la bossa en el cas que n’utilitzi, o fer-li un descompte en cas que no ho faci.

Es comencen a regular les ludoteques

Catalunya ja té 15.096 agents dels Mos-sos d’Esquadra després de la graduació de la 22a promoció, que n’ha incorporat 945 (a banda de 691 nous policies locals). La ràtio d’agents per cada mil habitants s’ha elevat així fins a 2,02. Un cop fina-litzat el desplegament territorial de la policia catalana, aquesta nova promoció és la primera de la història dels Mossos d’Esquadra que es dedicarà íntegra-ment a reforçar el territori i les unitats centrals, de manera que s’incrementarà la presència dels agents catalans a totes les comarques de Catalunya. El juny de 2010 es destinaran un total de gairebé 2.000 agents a reforçar totes les regions policials i les unitats centrals del país. Cal destacar que gairebé una tercera part dels nous agents policials graduats són dones —un dels percentatges més alts de les darreres promocions— i també que un 15% dels nous agents graduats tenen estudis universitaris.

Més de 15.000 Mossos d’Esquadra al servei dels ciutadans

Objectiu:reduir a la meitat les bosses de plàstic

La història de Catalunya, als centres d’atenció turística El municipi de Teià, al Maresme, ha estat el primer a estrenar un dels 10 centres d’atenció turística que es faran a Catalunya. Aquests centres, que formaran la Xarxa CAT, donen un servei integral d’atenció al turista i expliquen un aspecte destacat del patrimoni de Catalunya, específic per a cada territori. En el cas de Teià (a la foto), la temàtica és la romanització, però n’hi haurà nou més: Les (Occitània i la llengua d’Oc), Puigcerdà (el tractat dels Pirineus), Vilajuï-ga (els camins sagrats), Ripoll (el comte Guifré el Pilós i els orígens de Cata-lunya), Berga (la Patum), Sallent (la industrialització i l’obrerisme), Cervera (el naixement de la Generalitat de Catalunya), Montblanc (la Corona d’Ara-gó) i Tortosa (les tres cultures, jueva, cristiana i islàmica).

Notícies

Més regadiu per a Catalunya

Els agricultors de Bassella, Peramola, Oliana i Pinell del Sol-sonès disposaran ben aviat d’un nou reg per a les seves terres. A finals d’any, començaran les obres que portaran l’aigua del pantà de Rialb cap a aquestes zones. Mentrestant, la Confede-ració Hidrogràfica de l’Ebre ja ha iniciat el procés de captació d’aigua de l’embassament. Aquest reg és una infraestructura històrica, reclamada pel territori des de fa anys.

els usos religiosos en el seu planejament urbanístic. També preveu uns requisits de seguretat, salubritat, accessibilitat, pro-tecció acústica i aforament per garantir la convivència i evitar molèsties a tercers. Ac-tualment hi ha 3.499 centres de culte arreu de Catalunya i han augmentat fins a tretze les confessions religioses del nostre país.

Amb aquesta normativa, que inclou totes les confessions religioses, es pretén posar fi al buit legal que hi havia fins ara, que havia provocat una disparitat a l’hora de concedir les llicències. Al mateix temps es facilita el dret fonamental a l’exercici de la llibertat religiosa. Pel que fa als centres

de culte que ja hi ha actualment, tindran un termini de cinc anys per adoptar unes mesures bàsiques de seguretat.

Les religions i la cultura catalanaAquest és el tema de l’exposició que el Palau Robert de Barcelona acollirà des del 21 d’octubre fins al 31 de gener. Sota el títol “Religió, llengua, cultura a Cata-lunya” la mostra explica quines han estat les aportacions de les diferents religions a la llengua, la cultura i l’art de Catalunya. L’exposició inclou peces emblemàtiques d’arreu de Catalunya, des de l’època medi-eval fins a l’actualitat.

Catalunya és pionera a l’Estat, a Europa i a pràcticament arreu del món a l’hora de garantir el dret de les religions a tenir centres de culte amb unes condicions bà-siques. El Govern ha impulsat la Llei dels centres de culte, que al juliol va aprovar el Parlament. Aquesta normativa garanteix que no hi hagi cap tracte discriminatori envers cap religió i pretén respondre, res-pectar i donar cobertura a la diversitat de la nostra societat.

La nova llei procura que les confessions religioses tinguin dret a construir nous centres de culte, ja que els ajuntaments hauran de preveure zones on s’admetin

La nova llei dels centres de culte garanteix la pràctica religiosa i el respecte de totes les creences

8 9

Els accidents mortals a la feina es van re-duir a Catalunya en més d’un terç (36%) entre el 2004 i el 2008. Malgrat aquesta dada, molt positiva, cal continuar treba-llant per controlar els riscos laborals, tant per les conseqüències personals que te-nen els accidents com pel cost econòmic que suposen per al conjunt de la societat, i que el 2007 es va xifrar en 1.876 M€ a Ca-talunya. Mirant als propers quatre anys, ja s’ha posat en marxa un nou conjunt de mesures, que tindran una inversió de 92 M€. Entre les accions més destacades hi ha la millora en la detecció i seguiment de les malalties professionals, que es farà incorporant els riscos laborals de cada ciu-tadà en el seu historial mèdic. A més, es crearan assignatures sobre prevenció de riscos laborals que s’impartiran des de les escoles de primària fins a les universitats.

Ja es poden demanar els ajuts de la Generalitat cor-responents al pla Renove

d’electrodomèstics, calderes i aires condicionats, que impulsa la subs-titució d’aparells vells per altres de nous energèticament més eficients. Els ajuts van dels 70 € als 400 €, en funció de l’aparell; la subvenció en cap cas podrà superar el 25% del preu de l’electrodomèstic. Els aparells de classificació energètica A, A+ i A++ consumeixen des d’un 55% fins a un 70% menys d’electricitat que els de classe D, que són els que habitual-ment es renoven amb aquest pla.

L’any passat es va subvencionar la substitució de 49.852 equips, fet que va permetre un estalvi global de 10.300 MWh anuals, és a dir, l’equiva-lent al consum elèctric anual de 2.600 llars. Enguany, el pla Renove està do-tat amb 6,5 M€, un 20% més que l’any 2008, i permetrà un estalvi anual que equival al consum d’energia elèctrica d’unes 3.000 famílies.

La sol·licitud de l’ajut es pot fer en els mateixos establiments adherits a la campanya en el moment de fer la compra, i també per Internet o a les oficines de tramitació habilitades per gestionar el pla.

La Generalitat ha obert una línia d’ajuts per als propie-taris de pisos buits que els

posin en lloguer. L’objectiu és donar una subvenció de 6.000 € als propie-taris de pisos desocupats per tal que hi facin obres de reforma i posada al dia amb l’objectiu que després els posin a la xarxa pública de lloguer. Això facilita que hi hagi més oferta de pisos de lloguer adreçats, especi-

alment, a les persones amb menys recursos. Fins ara, aquesta mesura, juntament amb d’altres per incen-tivar els propietaris a llogar els seus pisos, ha fet que, entre els anys 2005 i 2008, s’hagin posat al mercat gairebé 10.000 pisos desocupats. D’aquests pisos, el 75% pertanyen a la demar-cació de Barcelona, un 17% a Tar-ragona, un 5% a Girona i un 3% a Lleida.

El municipi de Torelló, a la comarca d’Oso-na, disposa de 36 nous habitatges prote-gits de lloguer per a joves. S’han construït en poc més de dues setmanes gràcies a un sistema innovador que utilitza mòduls. Això permet disposar d’habitatges nous de forma molt ràpida. Aquesta tècni-ca, pionera a Catalunya, compagina la

construcció dels fonaments i dels murs de contenció amb formigó amb un siste-ma de mòduls que permet construir gran part de l’edifici dins de fàbrica. La tècni-ca va quedar seleccionada en el concurs d’innovació tècnica per promoure l’ús de la tecnologia en la construcció d’habitat-ges convocat per la Generalitat.

Ajut de 420 € per a les persones a l’aturLes persones en atur que hagin esgotat la prestació per desocupació des de l’1 d’agost d’enguany ja poden sol·licitar un ajut de 420 € mensuals durant sis mesos per fer front a aquesta situació. Poden demanar l’ajut les perso-nes inscrites com a de-mandants d’ocupació que tinguin ingressos fami-liars inferiors al 75% del salari mínim per càpita. L’ajut està lligat a la realit-zació d’un itinerari perso-nalitzat d’inserció que pot incloure, per exemple, cursos de formació. La sol·licitud s’ha de fer du-rant els dos mesos poste-riors a l’esgotament de la prestació de l’atur. A més a més, a partir del novem-bre, l’ajut s’ampliarà a les persones que han perdut les prestacions a partir de l’1 de gener de 2009. Per demanar l’ajut només cal adreçar-se a les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya.

Ara ja es pot consultar per Internet l’Anu-ari Estadístic de Catalunya, que en suport paper editava des de 1984 l’Institut d’Es-tadística de Catalunya. Es tracta del com-pendi anual de dades més complet sobre el nostre país. Inclou informació sobre la població i la seva evolució, el territori i els municipis, dades macroeconòmiques de tots els sectors productius, índex de preus, salut i recursos sanitaris, serveis socials, justícia i seguretat ciutadana, en-senyament, i molts altres aspectes sobre la nostra realitat. La consulta és totalment gratuïta.

La mortalitat a la feina baixa un 36%

Pisos de lloguer per a les persones amb menys recursos

Habitatges públics construïts en temps rècord

Ajuts per renovar electrodomèstics

info: www.idescat.cat/anuariinfo: www.plarenove2009.cat o al 012

Notícies

Un any més, la Generalitat ha preparat el pla InunCat per prevenir els riscos produ-ïts per les inundacions, que són freqüents al nostre país quan arriba la tardor. Molts dels accidents es produeixen per desco-neixement o a causa d’ imprudències. Entre els consells i recomanacions que s’inclouen als cartells i fullets distribuïts destaquen els següents:

Prevenir els riscos per inundacions

Mantenir-se informat en cas d’avís de pluges.Revisar teulades i netejar desguassos.No travessar rieres i rius a peu o amb cotxe.Trucar al 112 en cas d’emergència.

1

2

3

4

Les dades de Catalunya, en línia

info: http://einescontralacrisi.gencat.cat

Eines contra la crisi

AparellElectrodomèstic classe AElectrodomèstic classe A+Electrodomèstic classe A++Rentadora o rentaplats classe A Rentadora classe A i consum inferior a 170Wh/kg Forn classe AAire condicionatCaldera de condensació

Ajut màxim (€)85

10512585

105 70

100400

10 11

Com funciona el nou sistema de finançament?Catalunya ja disposa d’un nou model de finança-ment. Era un canvi necessari perquè el sistema ante-rior havia quedat obsolet i perjudicava clarament les comunitats més dinàmiques, com la nostra. El nou model, que desenvolupa l’Estatut en tota la seva am-bició, fa un salt endavant sense precedents i consagra una relació financera de caràcter federal amb l’Estat.Catalunya augmentarà la seva participació en els impostos estatals i tindrà la clau dels seus ingressos. A més, la contribució a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes serà més justa, ja que, per primera vegada, els catalans i catalanes es podran beneficiar directament del fet de pagar més impostos. És a dir, el major esforç fiscal dels catalans revertirà en més recursos per a la Generalitat i, per tant, en millors serveis públics.

Un nou model més just per a Catalunya

75%

25%El 25% dels impostos es queda directament a Catalunya.

El 75% dels impostos pagats pels ciutadans de Catalunya es distribueix entre les comunitats autònomes, d’acord amb la població, a través del Fons de garantia dels serveis bàsics.

Ingressos anuals per habitant derivats del nou model

20092.048 €

20102.108 €

20112.152 €

20122.239 €

Competències exclusivesEl nou model també millora el finançament d’aquelles competències que només té Catalunya, com els Mossos d’Esqua-dra i els serveis penitenciaris. Per aquests con-ceptes, Catalunya rebrà 583 M€.

Fons de garantiadels serveis bàsicsAquest fons té per objectiu assegurar que totes les comu-nitats, Catalunya inclosa, disposaran dels recursos sufici-ents per poder prestar un nivell similar de serveis bàsics de l’estat del benestar (educació, salut i serveis socials).

Nova cistella d’impostos Més autonomia tributària: Catalunya augmenta la participació en els impostos estatals.

Fons de suficiènciaGaranteix que, amb el canvi de model, cap comunitat perdrà recur-sos respecte als que li proporcionava el sistema anterior.

Abans AraIRPF 33% 50%IVA 35% 50%Impostos especials 40% 58%També ingressa el 100% de: successions i dona-cions, transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, electricitat, matriculació, vendes minoristes d’hidrocarburs i taxa del joc.

Fons de competitivitatGaranteix que les comu-nitats més dinàmiques, com Catalunya, no queda-ran per sota la mitjana en recursos per habitant.

Aportació de l’Estat

12 13

Desenvolupa l’EstatutL’acord desplega el nou Estatut en la seva màxima ambició. Gràcies als criteris fi-xats a l’Estatut, el Govern de Catalunya ha pogut negociar amb més força un mo-del de finançament que li és especialment favorable. Catalunya rebrà un 26% del total de recursos addicionals que l’Estat ha posat a disposició de les comunitats autònomes, un percentatge molt superi-or al pes del seu PIB i de la seva població, fet que contribueix a corregir els efectes desfavorables del model anterior.

Un nou model, un canvi realL’acord representa un canvi real respecte al model de finançament que hi havia fins ara. No es tracta d’un simple retoc o d’una revisió periòdica més. El nou Estatut ha permès a la Generalitat negociar un mo-del que implica un canvi de fons en les relacions financeres entre Catalunya i Espanya. Més justes, més bilaterals, més estables.

Més capacitat per decidir sobre els impostosCatalunya tindrà la clau dels seus ingres-sos. La Generalitat disposarà de més capa-citat per decidir sobre els seus impostos i, d’aquesta manera, podrà dissenyar una política fiscal pròpia que s’adapti millor a les necessitats dels ciutadans i les em-preses.

Més transparentEl nou model permetrà visualitzar la so-lidaritat interterritorial; serà possible sa-ber quines comunitats aporten recursos i quines en reben. Aquest fet contribuirà a posar fi a l’opacitat del sistema anterior i, d’aquesta manera, a alguns prejudicis poc fonamentats.

Un model federalA partir d’ara, la relació financera que Catalunya mantindrà amb el govern de l’Estat serà de caràcter federal, similar a la que hi ha als länder alemanys, els can-tons suïssos o les províncies canadenques. El nou model aconsegueix un equilibri

Per primera vegada, el nou model situarà Catalunya per sobre la mitjana de les comunitats autònomes en euros per habitant

Catalunya continuarà contribuint a la solida-ritat, però el nou model garanteix que els seus ciutadans podran be-neficiar-se directament del fet de fer un esforç fiscal més gran

Evolució de la posició relativa de Catalunya

Mitjana de les comunitats autònomes

94 2007(última dada disponible)

2012105,6

2011104,2

2010103,4

2009

2008

102,6

És un model definitiu, o caldrà renegociar-lo periòdica-ment?Les variables bàsiques del nou model de finan-çament s’actua-litzaran cada any i els paràmetres estructurals es re-visaran cada cinc. Es tracta d’una novetat respecte al sistema ante-rior que evitarà que es repeteixi la situació anòmala que s’ha viscut fins ara: mentre que la població de Catalunya havia augmentat en 1,2 milions de perso-nes, el model dis-tribuïa els recursos d’acord amb els habitants de 1999. Gràcies a aquests mecanismes d’actualització, el nou model serà més estable i no s’haurà de revisar de dalt a baix cada cert temps, com passava fins ara.

Les preguntes clau del nou finançament

90 92 94 96 98 100 102 104 106 108 110

20092.151

20102.613

20113.013

20123.687

Un nou model més just per a Catalunya

escrupolós entre els principis d’igualtat i autonomia. Per una banda, fa possible que una gran part dels impostos que pa-guen els ciutadans de Catalunya es destini a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes, com correspon a un territori econòmicament més dinàmic com el nos-tre. Però, al mateix temps, garanteix que una altra part d’aquest esforç addicional reverteixi en més recursos per als seus ciutadans. Això és el que passa a tots els països federals, on la solidaritat mai no penalitza aquells que l’exerceixen.

Quants diners rebrà Catalunya?Catalunya guanyarà 3.687 M€ gràcies al nou model del finançament. Es tracta d’un import tancat que la Generalitat té assegurat fruit de l’acord amb el govern de l’Estat. Si l’economia millora i, per tant, la recaptació creix un moderat 3%, els guanys augmentarien fins als 4.028 M€.

Com es fixa la contri-bució de Catalunya a la solidaritat amb la resta de comunitats autònomes?El model estableix un nou me-canisme per calcular la contri-bució de Catalunya a la solida-ritat. Es tracta d’una fórmula més justa i transparent que, per primer cop, no penalitza les comunitats més solidàries. Catalunya retindrà un 25% dels impostos que paguen els seus ciutadans, que revertiran direc-tament en més ingressos per a la Generalitat i, per tant, en millors serveis públics. La resta, el 75%, es distribuirà entre les comunitats autònomes segons la població, per tal que totes, inclosa Catalunya, puguin prestar els serveis bàsics (edu-cació, sanitat i serveis socials) en igualtat de condicions. És a través de la distribució d’aquest 75% que Catalunya contribueix a la solidaritat interterritorial.

El nou model, reduirà el dèficit fiscal de Catalunya?Sí. El fet que la Generalitat retingui una part important dels seus impostos permetrà reduir de forma molt significativa el dèficit fiscal de Catalunya. En concret, en prop de dos punts sobre el PIB. Si es té en compte l’increment de la inversió de l’Estat a Catalunya derivat de l’aplicació de l’Estatut, el dèficit fiscal es reduiria en tres punts.

A partir de quan els rebrem?Catalunya començarà a rebre els diners derivats del nou model de finançament aquest 2009. En concret, el primer any ingressarà 2.151 milions d’euros. Els guanys totals, és a dir els 3.687 milions, s’assoli-ran el 2012.

A què es destinaran?Els recursos del nou model permetran millorar les finances de la Generalitat en un context de crisi i de davallada generalitzada dels ingressos. Els diners addicionals serviran per potenciar determina-des polítiques socials, com la Llei de dependència. També es reforça-ran els serveis de salut i educació, àmbits en què es podrà accelerar la construcció d’equipaments assistencials i educatius. Els nous re-cursos també es dedicaran a millorar la competitivitat de l’economia catalana, finançant noves infraestructures i reforçant les polítiques de recerca i innovació.

Guanys derivats del nou model (en M€ 2009)

14 15

Metro gratuït per als menors de 12 anys

La targeta T-12 és un nou títol de transport per als nens i nenes de 4 a 12 anys que els permet fer gratuïtament un nombre il·limitat de viatges a la xarxa de transport públic del sistema tarifari integrat, dins la mateixa zona tarifària en què resideixi el nen o la nena. La T-12 és un títol personalitzat amb el nom i el DNI/NIE/passaport que s’ha de validar a cada viatge, i només la pot fer servir el nen o la nena que en sigui el titular. És renovable cada any fins als 12 anys (i vàlida fins al 31 de desembre de l’any en què es compleixen els 12 anys). El primer cop que s’emet la targeta T-12 té un període de validesa de 16 mesos.

info: www.emt.cat

L’L9 es posa en servei

El primer semestre de l’any que ve es posarà en marxa el tram de Badalona, amb les

estacions de Gorg, la Salut i Llefià, i també l’estació de Bon Pastor, al barri de Sant Andreu de Barcelona. Això suposa més de tres quilòme-tres de túnel, que permetran con-nectar els diferents barris de Bada-lona entre si i amb l’L2 del metro a Gorg. Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Barcelona quedaran unides per l’L9.

L’any vinent també s’estrenaran les estacions d’Onze de Setembre i el gran intercanviador de La Sagre-ra, a Barcelona, on es podrà enllaçar amb les L1 i L5 de metro i Rodalies de Renfe. Està previst que, quan aquest tram entri en funciona-ment, unes 15.000 persones al dia utilitzaran l’L9.

La línia de metro soterrada més llarga d’EuropaQuan estigui en ple funcionament, l’any 2014, l’L9, amb 47,8 km, serà la línia soterrada més llarga d’Europa i connectarà els municipis de San-ta Coloma de Gramenet, Badalona, Barcelona, l’Hospitalet de Llobregat

i el Prat de Llobregat. La Línia 9 do-narà servei a barris que actualment no disposen de metro, com Bon Pas-tor, Llefià, la Salut, Singuerlín, Pe-dralbes i Zona Franca. A més, unirà punts estratègics, centres logístics, zones d’equipaments i zones de serveis com ara l’aeroport, la Zona Franca, la Fira, l’ampliació del Port, la Ciutat de la Justícia, el campus universitari de la Diagonal, l’estació de Sagrera TAV, l’Hospital de Sant Pau, el Parc Güell, el Camp Nou i la Ciutat del Bàsquet.

La línia constarà de 52 estaci-ons, 20 de les quals seran intercan-viadors que permetran millorar el transport a l’àrea metropolitana de Barcelona, ja que connectaran amb altres sistemes de transport ferrovi-ari col·lectiu com Rodalies Renfe, TAV, altres línies de metro (L1, L2, L3, L4, L5), i de FGC (L6, L7, L8), així com amb el Trambaix i el Trambe-sòs. Els estudis de mobilitat preve-uen que utilitzaran aquesta línia una mitjana de 350.000 persones al dia, uns 130 milions de passatgers l’any. El pressupost de construcció de la línia és de 6.500 M€.

La major part de la línia s’està construint amb tuneladores d’úl-

tima generació que poden perforar terrenys de diferents composicions. A part de l’excavació, la màquina també realitza la instal·lació del sosteniment definitiu del túnel, constituït per un anell de dovelles de formigó armat d’unes vuit tones de pes cada una. D’aquesta manera s’assegura l’estabilitat i l’estanqui-tat del túnel, no s’afecta la super-fície i l’impacte sobre l’entorn es minimitza.

Trens automàtics, sense conductorEls trens que donaran servei a l’L9 seran automàtics, és a dir, sense con-ductor, i estaran localitzats, contro-lats i programats des d’un centre de comandament. El sistema localitza els trens amb l’ajuda d’estacions de

ràdio i balises, i mesura la distàn-cia que els separa. La conducció automàtica ja s’està fent servir a diversos indrets del món, i la pre-visió és que la meitat de la xarxa de metro de Barcelona l’apliqui en els propers anys. Els avantatges del metro automàtic són, d’una banda, la possibilitat de circular amb fre-qüències de pas més elevades, una operació que només es pot usar amb una programació informàtica i, per altra banda, permet que els au-tomatismes estiguin preparats per reaccionar amb marges de temps extremadament precisos, cosa que millora la seguretat del servei.

Una xarxa sense fil de banda ampla permetrà transmetre dades i imatges entre el centre de control i l’interior dels trens. La instal·lació

d’aquesta tecnologia permetrà envi-ar informació i vídeos en temps real entre els trens que circularan auto-màticament i el centre de control que supervisa totes les operacions.

Estacions innovadoresLa construcció de les estacions de l’L9 està condicionada per tres factors: la profunditat del subsòl, l’encreuament amb la resta de lí-nies de metro i serveis i l’alt grau d’urbanització dels territoris per on passa. En funció d’això, s’han dissenyat tres models d’estació:

Estació tipus de l’L9Hi haurà 30 estacions dissenyades amb forma de gran pou cilíndric que tenen un vestíbul superior (amb accessos a l’exterior) i un

vestíbul inferior connectat a les andanes, que es comuniquen en-tre si mitjançant ascensors de gran capacitat i escales mecàniques i d’emergència. En aquestes estaci-ons els trens circulen superposats en dos nivells.

Estació subterrània clàssicaS’estan construint 17 estacions si-tuades en trams poc profunds que es construeixen mitjançant panta-lles amb excavació a cel obert. En aquest cas els trens circularan en paral·lel, al mateix nivell. Estació exterior, al viaducteLa Zona Franca acull cinc estaci-ons projectades a l’exterior sobre un viaducte amb vies paral·leles i andana central.

Aquesta tardor es posa en servei l’L9 del metro en el tram de Santa Coloma de Gramenet amb cinc estacions: Can Zam, Singuerlín, Església Major, Fondo i Can Peixauet. Barcelona, Santa Coloma de Gramenet i Badalona quedaran unides per la que serà la línia de metro soterrada més llarga d’Europa. Una aposta clara pel transport públic a Catalunya.

Un dels nous trens sense

conductor que circularà per l’L9

Preandana i pou de l’estació

de Fondo

Túnel de l’L9 al Prat de Llobregat

Vestíbul superior

Les dues andanes estan superposades

Ascensors de gran capacitat

Estació tipus de l’L9

52estacions amb 20 intercanviadors.

Vols visitar l’L9?Dijous i divendres Col·lectius i professionalsDissabtes i diumenges Públic en general

Informació i reservesT 93 520 87 13 visitaL9@Linia9.cat

info: gencat.cat/L9

130milions de passatgers l’any.Més de 350.000 usuaris cada dia.

47,8 km, la línia més llarga d’Europa.

16 17

Educació

Els curs passat, 12.052 alumnes van estudiar a l’Institut Obert de Catalunya (IOC), un 68% més que el curs anterior. L’IOC continua ofe-rint la possibilitat d’estudiar, a distància i de forma gratuïta, educació secundària, batxille-rat i cicles formatius de formació professional. Per fer-ho, només cal disposar d’un ordinador amb connexió a Internet, ja que es poden se-guir els estudis sense necessitat d’assistir a classes presencials i sense haver de fer canvis radicals de vida, i adaptar el ritme dels estudis a les possibilitats de cadascú.

Enguany l’IOC inicia el curs amb una nova seu de 2.500 metres quadrats situada a l’avin-guda del Paral·lel de Barcelona. A més, té 40 centres de suport distribuïts pel territori. El curs també s’estrena amb un nou servei tele-màtic per millorar el seguiment de les pràcti-ques a les empreses que fan els estudiants.

Èxit d’estudiants a l’Institut Obert de Catalunya

Aquest curs Cornellà de Llobregat se suma a les ciutats de Vic i Reus i ofereix espais de benvinguda educativa (EBE) per a alumnes nouvinguts, una eina d’aco-lliment familiar que els serveix de contacte temporal previ a l’escolarització. Els EBE orienten els futurs alumnes i les seves famílies per tal que es puguin incorporar al sistema educatiu amb totes les garanties i perquè coneguin tots els aspectes de l’educació del seu municipi. Atenen els nouvinguts de 8 a 16 anys oferint-los activitats de 4 hores al matí, i estan oberts durant tot l’any, fins i tot durant els mesos d’estiu.

La transformació del sistema educatiu.El Parlament de Catalunya va aprovar l’1 de juliol passat la Llei d’educació de Catalunya, una llei cabdal per al futur del sistema edu-catiu català, que explota al màxim les com-petències de la Generalitat i que té com a fita principal transformar el sistema educatiu per aconseguir que sigui un model amb la màxi-ma qualitat i el més just possible per a tothom.

Novetats de la llei: • Dóna més autonomia als centres públics. • Impulsa una carrera professional per als

docents. • Blinda el model lingüístic. • Crea l’Agència d’Avaluació per comprovar

els resultats del sistema i dotar d’eines de millora a centres i professors.

• Garanteix els recursos suficients per mi-llorar el sistema educatiu en els propers 8 anys: arribar al 6% del PIB.

• Suposa més compromís amb les famílies en l’educació dels fills.

• Garanteix el trilingüisme i l’ús de les noves tecnologies en finalitzar l’escola.

1 de setembre Inici de les activitats del professorat de tots els centres docents no universitaris.

14 de setembre Inici de les classes als centres educatius públics i privats d’educació infantil i primària, educació especial, ensenyaments secundaris, professionals i de règim especial.

21 de setembre Inici de les classes als cicles formatius de grau superior, a les escoles oficials d’idiomes i als centres i aules de formació de persones adultes.

Del 23 de desembre de 2009 al 7 de gener de 2010Vacances de Nadal.

Del 29 de març al 5 d’abril de 2010Vacances de Setmana Santa.

22 de juny de 2010Acaben les classes a tots els centres.

30 de junyAcaben les activitats del professorat programa-des als centres.

A més, cada centre pot establir tres dies festius de lliure disposició.

Catalunya estrena curs amb llei propia d’educació

Ajuts a l’escola

institut obertde catalunya

info: ioc.xtec.cat

Calendari

• Fins a 1.200 € per a alumnes que viuen a més de 50 quilòmetres del seu centre educatiu.• Fins a 4.000 € per a alumnes de formació professional que resideixen fora del domicili familiar.• Fins a 104 € per adquirir llibres i material didàctic. • La gratuïtat o la cobertura de fins al 50% del cost de les llars d’infants del Departament d’Educació.

115.000 alumnes obtindran ajuts individuals de menjador, és a dir, 30.000 més que el curs passat.

323.534 alumnes es beneficiaran de la reutilització de llibres de text.

info: gencat.cat/educacio

Cornellà de Llobregat obre espais de benvinguda educativa

Curs 2009-2010

Alumnes nous: 23.528Centres reformats: 579Total d’alumnes: 1.204.040Total de docents: 62.975Total de centres: 4.477Públics: 3.120Privats: 1.357Llars municipals d’infants: 762

18 19

La grip pandèmica (H1N1) 2009 és una malaltia infecciosa produïda per un virus nou. És molt contagiosa i es transmet de persona a persona a través de gotetes de saliva i secrecions, en tossir i esternudar. En aquests moments hi ha un augment substancial de la transmissió de la grip entre les persones i en els diferents paï-sos, però no un increment de la gravetat de la malaltia. Fins ara la malaltia té un caràcter lleu i segueix un curs sense com-plicacions en el 98% dels casos (les com-plicacions, habitualment, es presenten en persones amb factors de risc), si bé això podria canviar al llarg dels mesos.

Ara mateix es treballa en la producció d’una vacuna, i està previst que se’n pugui disposar abans de finals d’any. En alguns casos, les persones malaltes poden neces-sitar prendre medicaments antivirals, que no curen la malaltia però n’alleugen alguns símptomes; també en redueixen la durada i les probabilitats de complica-cions importants, com ara la pneumònia. Els medicaments antivirals sempre els ha d’haver receptat un metge; l’ús indiscrimi-nat és molt contraproduent.

Recomanacions importantsL’increment de la higiene és la mesura prin-cipal per evitar el contagi de la malaltia. Les recomanacions que cal seguir són les següents:•Rentar-selesmanssovintamb

aiguaisabóieixugar-lesbé.•Tapar-selabocaielnasambun

mocadord’unsolúsentossir

oesternudarillençar-loalesescombraries.Sinotenimmocador,hauremdetossiroesternudaralapartsuperiordelamàniga.

•Rentar-selesmansdesprésdetossiroesternudarutilitzantaigua isabóounnetejadordemansfetambalcohol.

•Ventilarelsespaistancatsobrintlesfinestres.

•Evitarelcontacteproperambpersonesmalaltesdelagrip,aixícomevitarcompartirestris(coberts,gots...)ialtresobjectessensenetejar-losdegudament.

Informar-seicol·laborarcomaciutadansésmoltimportantÉs possible que en algun moment hi hagi un increment dels contagis i que la ma-laltia afecti moltes persones alhora. Això podria alterar la marxa normal d’algunes empreses, escoles i centres d’ensenya-ment, entre d’altres. En aquest cas, només un petit percentatge —entre dues i cinc de cada cent persones afectades— necessita-ran els serveis mèdics o l’hospitalització. Per això, és molt important evitar satura-cions innecessàries en els serveis de salut i aplicar les mesures bàsiques d’higiene per evitar els contagis. El sistema sanitari català està preparat per donar cobertura a aquest tipus de contingències. Utilitzeu els serveis de salut amb responsabilitat.

info:gripa.gencat.cat

Prevenir la grip A

Símptomes habituals de la gripFebre alta continuada (més de 38º C)

Malestar general

Tos

També es pot tenir mal de cap, mal de coll, esternuts, dolors musculars, nàusees, vòmits i diarrea.

Si creieu que esteu malaltsCal que us quedeu a casa i truqueu al telèfon de Sanitat Respon, des del qual un grup expert d’especialistes us explicaran el que és millor en cada cas.

Sanitat Respon 24 hores

902 111 444

Els joves que enguany fan 18 anys poden sol·licitar una subscripció temporal totalment gratuïta al

diari o revista que prefereixin, entre una oferta de 70 publicacions de tota mena. És el segon cop que la Generalitat engega aquesta mesura de foment de l’hàbit de lectura, després de l’èxit de la convocatò-ria de l’any passat, en què més de 13.000 joves s’hi van acollir.

Les subscripcions gratuïtes per als joves de 18 anys formen part del Pla de foment de la lectura, engegat per la Gene-

ralitat per impulsar entre els ciutadans la lectura, ja sigui de llibres, diaris o revistes, i especialment en llengua catalana.

Entre les actuacions principals del pla destaca el programa “Tasta’m”, que distri-bueix en els transports públics de Catalu-nya i les Balears un opuscle setmanal amb extractes o primers capítols de novetats editorials. D’aquesta manera, els passat-gers poden tastar aquestes obres, a mane-ra d’aperitiu, i potser sentir-se atrets per comprar-les. Una altra iniciativa és el por-tal d’Internet Què llegeixes?, el gran espai

de trobada de la comunitat lectora catala-na. Es tracta d’un fòrum sobre els llibres i la lectura obert al públic de totes les edats, un espai de debat on tothom pot expres-sar la seva opinió sobre llibres, literatura, escriptors i món editorial. També és un espai lúdic per divertir-se i jugar amb els propis coneixements sobre els llibres i la literatura.

El termini perquè els nois i noies de l’any 1991 facin la seva sol·licitud d’una subscripció gratuïta s’acaba el 30 de se-tembre.

info: gencat.cat/especial/18anys/cat

Diaris i revistes gratis per als qui facin 18 anys

20 21

www.gencat.cat/justiciaCentre de Mediació: 93 567 44 84

Barris seleccionats 2009

Programa ordinari

Barcelona. Bon Pastor-Baró de Viver. 8,62 M€La Bisbal d’Empordà. Nucli antic. 4,07 M€Cornellà de Llobregat. Pla integral barri de la Fontsanta. 3,76 M€Gavà. Sector serra de les Farreres. 7,78 M€Lleida. Portal de la Magdalena-Noguerola. 6,03 M€Montornès del Vallès. Montornès nord. 4,99 M€Reus. Sol i Vista a la Immaculada. 6,19 M€Sabadell. Creu de Barberà/Campoamor/ Espronceda/Les Termes. 5,41 M€Sant Feliu de Guíxols. Barri del Puig-Eixample de Llevant. 2,83 M€Torelló. Nucli antic. 4,13 M€

Viles petites

Anglès. Barri antic. 1,95 M€Arbúcies. Centre antic. 3,75 M€Les Borges Blanques. Nucli antic i entorn urbà històric. 3,74 M€Calaf. Nucli antic. 3 M€Centelles. Nucli antic. 3,75 M€Falset. Nucli històric. 2,41 M€Figaró-Montmany. Nucli antic. 1,92 M€Juneda. Vila closa. 2,15 M€Llagostera. Centre històric. 3,75 M€Martorelles. Can Sunyer. 3,71 M€Pont de Suert. Barri antic. 907.000€Roda de Ter. Nucli antic. 3,75 M€Sant Bartomeu del Grau. Nucli antic. 2,57 M€Sant Martí de Tous. Nucli antic. 2,2 M€Ulldecona. Planejament del s. XIX. 3,48 M€

Contracte de barri (suport a projectes acabats)

Terrassa. Districte II. 2,2 M€

Mediació, la llei de la convivència

Més ajuts per als municipis de Catalunya

La Llei de mediació aprovada recent-ment pel Parlament de Catalunya suposa un gran pas endavant per

descongestionar la justícia i millorar la resolució de conflictes d’una forma àgil i poc enutjosa per als ciutadans. La nova norma, pionera a l’Estat espanyol, am-plia i modifica la de l’any 2001 de medi-ació familiar, de manera que ara també servirà per solucionar disputes derivades de la convivència ciutadana i social. Grà-cies a aquesta normativa, els ciutadans evitaran, en molts casos, el tràngol d’ha-ver de passar pels jutjats, trobaran solu-cions més ràpidament, s’estalviaran els diners que costa un procés judicial i veu-ran com la convivència millorarà ja que, en la majoria dels casos, les dues parts en conflicte han de continuar mantenint una relació.

Quins conflictes es poden acollir a la llei?La Llei de mediació està pensada per solu-cionar tota mena de conflictes familiars i sobretot aquells als quals els ciutadans s’han d’enfrontar sovint, com ara els que poden sorgir a les associacions i fundaci-ons, els problemes entre veïns d’una ma-teixa comunitat de propietaris o d’una urbanització o conflictes d’interpretació de la realitat que, en molts casos, tenen a veure amb la coexistència de les diverses cultures presents a Catalunya.

Com es fa un procés de mediació?Per iniciar un procés de mediació cal que ho demanin una de les parts del conflicte o diverses, o que ho decideixi l’autoritat judicial. Les peticions es poden fer a tra-vés dels serveis d’informació i orientació

mediadora, en col·laboració amb el De-partament de Justícia, a través dels serveis de mediació comunitària del municipi i, fins i tot, es poden adreçar directament al Centre de Mediació de Dret Privat de Ca-talunya. El mediador especialitzat en el conflicte és qui s’encarregarà de facilitar el diàleg i la comprensió entre les parts per intentar arribar a un acord. Un cop re-dactat el document de consens, si s’escau, un advocat l’ha de remetre a l’autoritat judicial corresponent perquè l’aprovi.

Cal assenyalar que, des que es va posar en marxa la mediació familiar al nostre país l’any 2001, el percentatge d’èxit ha es-tat del 70% i que les peticions de mediació han augmentat progressivament.

26 localitats aconsegueixen ajuts en la sisena convoca- tòria de la Llei de barris

La sisena convocatòria de la Llei de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen una atenció especial beneficiarà 26 municipis de Catalunya. Hi ha vuit localitats de Barcelona, sis de la Catalunya Central, cinc de Girona, qua-tre de Lleida (una de l’Alt Pirineu-Aran), dues de Tarragona i una de les Terres de l’Ebre que rebran 99 M€ per cofinançar els projectes de rehabilitació. Si se suma l’aportació que faran els ajuntaments, en total s’invertiran 169 M€ per portar a ter-me els 26 projectes de rehabilitació.

La Generalitat aporta el 50% del cost dels projectes del programa ordinari. Com a novetat d’aquesta convocatòria, s’han inclòs 15 projectes nous de viles de menys de 10.000 habitants, amb ajuts de fins al 75% del cost de la rehabilitació, i es signarà el primer contracte de barri, de su-port als que ja han finalitzat el seu projec-te. Per adjudicar els ajuts, la Generalitat té en compte els dèficits d’equipaments dels barris, la regressió urbanística, la degra-dació progressiva de l’edificació, si hi ha problemes demogràfics —com la pèrdua o l’envelliment de la població— i el criteri d’equitat territorial.

La nova llei permet resoldre conflictes quotidians sense passar pels tribunals

En sis anys:

117 barris rehabilitats

919.000 beneficiats (11% de la població)

1.200 M€ d’inversió pública

22 23

AgriculturaEl Departament d’Agricultura ofereix ajuts per elaborar sucs de raïm; ajuts per transformar cànem i lli per a la producció de fibres; ajuts al sector dels farratges dessecats; ajuts per reconvertir plantacions de fruita dolça; ajuts per adquirir animals de reposició de determinades races bovines, ovines i caprines; per fomentar l’ús de les assegurances agràries per a hivernacles, umbracles i túnels.

UniversitatBeques de caràcter general i de mobilitat per a l’alumnat universitari i d’altres estudis superiors (curs 2009-2010)Convocatòria de beques universitàries.

Prestació per a habitatges tutelats per a gent granÉs un ajut per complementar els ingressos de persones grans i permetre que accedeixin a places d’habitatge tutelat per a gent gran d’entitats col·laboradores d’aquest programa.

Prestació per a l’acolliment residencial per a la gent granAjut per complementar els ingressos de persones grans i permetre que accedeixin a places residencials per a gent gran d’entitats col·laboradores d’aquest programa.

Prestacions econòmiques per a les famílies amb fills i filles a càrrecLa Generalitat ofereix ajuts a totes les famílies residents a Catalunya amb infants menors de tres anys, i menors de sis anys en el cas de les famílies nombroses o monoparentals. També hi ha ajuts per a les famílies en què, durant l’any 2009, hi hagi hagut un part, adopció o acolliment múltiple, així com també per a les famílies en situació d’especial vulnerabilitat amb part, adopció o acolliment múltiple. Sol·licituds fins al 31 de desembre de 2009. A més, hi ha un ajut econòmic a les famílies en què hi hagi hagut un part, una adopció, una tutela o un acolliment múltiple i tinguin un determinat nivell d’ingressos. En aquest últim cas el termini de presentació de sol·licituds finalitza el 31 d’octubre de 2009.

CulturaConvocatòria de subvencions per a l’edició discogràfica i videogràfica de produccions musicals d’especial interès cultural.

Convocatòria de subvencions a la producció de curtmetratges cinematogràfics.

Subvencions a empreses i entitats sense afany de lucre per a la programació d’activitats de música en directe. Es poden presentar sol·licituds durant el mes següent a la finalització de l’activitat i com a màxim fins al 16 de novembre.

Subvencions a empreses i entitats per a l’assistència i participació en fires, festivals i mercats internacionals. El termini per presentar sol·licituds finalitza el 6 de novembre.

Aportacions reintegrables i subvencions a projectes culturals. El termini finalitza el 30 d’octubre.

Subvencions i ajutsde la Generalitat 2009InfoCatalunya publica regularment una selecció de les subvencions i ajuts vigents Acció social

i ciutadaniaAjudes d’atenció social a persones amb discapacitatÉs un ajut per facilitar el desenvolupament de l’autonomia personal de les persones amb discapacitat física, psíquica o sensorial.

Adaptació o accessibilitat de l’habitatgeAjuts destinats a adaptar o a fer accessible l’habitatge de persones amb discapacitat i mobilitat reduïda. Les actuacions subvencionables són d’accés a l’habitatge i d’interior del mateix.

Prestacions per a l’accés als habitatges per a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mentalS’adrecen a persones amb problemàtica social derivada de malaltia mental amb manca de recursos econòmics suficients per accedir a places no finançades amb fons públics d’habitatges amb serveis comuns.

Prestació per a centre de dia per a gent granÉs un ajut per complementar els ingressos de persones grans i permetre que accedeixin a places de centre de dia per a gent gran d’entitats col·laboradores d’aquest programa.

Prestació per a estades temporals per a gent gran discapacitadaAjut per complementar els ingressos de persones grans discapacitades i permetre que accedeixin de manera temporal a places residencials i de centre de dia per a gent gran d’entitats col·laboradores d’aquest programa.

HabitatgeAjuts a l’adquisició d’habitatges usats, d’habitatges protegits de règim general i de règim especial, d’habitatges protegits de preu concertat i per a la promoció d’habitatges amb protecció oficial destinats a lloguer o a la venda.

TreballPrograma “Forma i Contracta” 2009Subvencions per realitzar accions de formació amb compromís de contractació adreçades a treballadors/res desocupats/ades dins del programa “Forma i Contracta”.

Ajuts per a la inserció laboral•Delespersonesacollidesalarenda

mínima d’inserció mitjançant empreses d’inserció sociolaboral per a l’any 2009.

•Delespersonesacollidesalarendamínima d’inserció mitjançant projectes d’autoocupació per al 2009.

•Delespersonesensituacióoriscgreud’exclusió mitjançant empreses d’inserció sociolaboral per a l’any 2009.

El termini de presentació de sol·licituds finalitza el 15 d’octubre de 2009.

Crèdit de formació per al treballLínia de préstecs sense interessos per finançar cursos de millora professional per a persones aturades. Les persones interessades han de tenir més de 18 anys i han d’estar inscrites al Servei d’Ocupació de Catalunya. El termini de presentació de sol·licituds per obtenir els préstecs restarà obert fins a l’1 de novembre de 2009.

EducacióBeques i ajuts a l’estudi de caràcter general i de mobilitatLes beques de caràcter general van destinades a persones que estudiïn batxillerat, formació professional, ensenyaments artístics professionals, ensenyaments d’esports, ensenyaments d’idiomes en EOI, ensenyaments artístics superiors, estudis religiosos superiors i estudis militars superiors. A més a més, poden sol·licitar una beca de mobilitat si estudien en la modalitat presencial i en una comunitat autònoma diferent de la del seu domicili familiar. També es pot demanar una ajuda a l’estudi l’alumnat que cursa la preparació per a les proves d’accés a la formació professional impartida per centres públics o programes de qualificació professional inicial (PQPI).

Llengua catalanaLa Secretaria de Política Lingüística convoca subvencions destinades a augmentar les estrenes comercials de llargmetratges doblats o subtitulats en català.

Innovació i empresesBeques Turisme de Catalunya de desenvolupament d’accions promocionals i de suport a la comercialització de productes turístics.Aquestes beques van destinades a donar suport a les accions promocionals i a comercialitzar productes turístics, per tal de formar persones qualificades en aquests àmbits mitjançant la realització de pràctiques als centres de promoció turística de Turisme de Catalunya i punts d’informació turística de Catalunya.

Subvencions individuals en l’àmbit dels projectes per al foment i la competitivitat de la internacionalització de l’economia catalanaAjuts per al suport a les actuacions d’internacionalització de les entitats i empreses de Catalunya, mitjançant els programes de promoció internacional, de la primera exportació, d’incorporació de tècnics especialistes en comerç internacional a noves empreses exportadores (INT-TEC), de noves empreses internacionalitzades (NEI), de cursos de formació en comerç i economia internacional, estratègia i gestió empresarial i processos d’innovació, entre d’altres. El termini de presentació de sol·licituds finalitzarà el 27 de novembre de 2009.

Més informació sobre aquests i altres ajuts i subvencions de la Generalitat al web gencat.cat o al telèfon d’atenció ciutadana 012.

Atenció: el termini de sol·licituds dels ajuts i subvencions marcats amb aquest senyal acaba el dia 30 de setembre.