temptatscontra la sevavidaA

Rue Midi presentaAtemptats contra la seva vida

EQUIP

Bet EstebanIsaura González Marta Navarro

Helena Ros RedonMarta Torrella

Clàudia Torrents

Direcció: Nico Jongen

Il·luminació: Roger Piqué

Espai, vestuari i imatge gràfica: Clàudia Torrents

FITXA TÈCNICA

Durada: 90 min

Idioma: català

Gènere: teatre de text

Espai i disposició: adaptable al lloc de representació

Rue Midi és un col·lectiu format per diferents individus del camp artístic o circumdant amb unes inquietuds en comú. Sorgeix amb la intensitat d’aquelles persones que tenen una cosa clara: les formes de representació han de ser constantment revisades i renovades. Hem de cercar, hem d’experimentar, hem de ser ca-paços de barrejar disciplines seguint un rigor artístic. I mai perdre la voluntat d’apropar el teatre al públic. Barrejant l’ofici d’artesà amb la metodologia del segle XXI, sense deixar de banda les noves tecnologies però promovent-les amb concordança ètica, estètica i tècnica. I mai sense oblidar que la creació és un arma carregada de futur.

Atemptats contra la seva vida és el segon projecte teatral de Rue Midi després d’haver posat en escena Jo era a casa i esperava que vingués la pluja de Jean-Luc Lagarce i d’haver protagonitzat una sèrie de perfomances al carrer (25N-Violència de Gènere i Nadal i revolució).

Martin Crimp aposta totes les cartes dramatúrgiques: no hi ha argument, no hi ha personatges, no hi ha fronteres escèniques. Amb una rapidesa vertiginosa, s’esdevé una intel·ligent reflexió sobre la societat occidental postmoderna, que avança àgilment entre una ironia descarada i una manca de lliçons morals.

Quin és el límit de la dramatúrgia en un món sense límits? Quina forma pot acollir la descarnalització dissolta en un nou mite que es respira en les nostres televisions?

Pel que fa a la substància de la peça, l’Anne és successivament un cotxe, una rentadora, una estrella porno, una societat ingènua que s’enfonsa, les llàgrimes d’una mare, una juventut errant, l’Anya, una terrorista de guerra, i totes les coses possibles, però mai ella mateixa. Com en una bola de miralls amb regust valle-in-clanesc, un conjunt de gran bellesa il·lumina la suma d’imatges i acura un text brillant i concret, amb permanents anades i vingu-des en el seu recorregut dramàtic.

El text mateix es discuteix, des de les seves diverses veus, sobre quin és el verdader sentit de tot plegat. L’autocrítica és evident tant a nivell formal pel que fa a les possibilitats dramàtiques d’un desenvolupament poc comú, com a nivell de contingut pel que fa a l’atac cap a la societat occidental. No es tracta tan sols que ha-guem de fer alguna cosa contra la vida de sofà o l’art de postal, sabut, menjat, sinó que el text arriba a plantejar si en realitat hi ha algun verdader espai de progrés.

Herència del teatre de l’absurd de Ionesco i de l’escena becket-tiana, Atemptats contra la seva vida és reconeguda com una de les obres més exigents de l’autor. Tot i la seva aparent dificultat, les característiques del seu deslligament expressiu permeten a l’espectador la reflexió total i absoluta. Dir que es tracta d’una obra vigorosament actual és quedar-se curt. L’embat va més enllà: fer un llenç de la nostra societat permetent el riure de l’es-pectador, involucrant-lo en la tria d’un sentit, incitant-lo a atemptar críticament contra els dogmes.

La peça teatral s’auto-explicita, sense embuts, sense retòrica ocultista, presentant totes les opcions. Davant d’ella, l’especta-dor.

“És teatre, exacte, per a un món en el qual el propi teatre ha mort”, o bé “El teatre no té res a veure amb això”. L’elecció final és decisió de l’espectador. Atemptats contra la seva vida només fa palesa, irrevocablement, la necessitat de plantejar-nos una consciència madura, despreocupada i crítica davant de totes les petites veritats quotidianes en la normalitat del primer món.

Martin Crimp és un dramaturg anglès nascut l’any 1956 a Dartford. Va estrenar les seves primeres obres, com ara Living Remains o Four Attempted Acts, a l’Orange Tree Theater de Londres gràcies a un workshop que s’hi va fer l’any 1981 per a dramaturgs locals. A partir dels anys 90, les seves produc-cions van anar a càrrec del Royal Court Theatre de Chelsea. En aquest teatre s’hi han estrenat les seves obres més emblemà-tiques, com són Atemptats contra la seva vida (1997) i El camp (2000). La temàtica recorrent en les seves obres és la violència contem-porània: amb un toc d’humor i cinisme, els seus diàlegs mostren amb cruesa la foscor de les relacions humanes. És remarcable també l’interès i la recerca de Crimp per la forma i el llenguatge teatrals en les seves obres, més que per la narrativitat.

Marta Torrella MartínezSagrada Família

Estudia Musicologia i piano a l’ESMUC. Als sis anys comença a tocar el clatrinet i més tard, ja fa deu anys, decideix barallar-se amb el piano. Canta flamenc. Aprèn grec. Ha fet un curs del grau de Filosofia. Li agraden les veus quan canten en la seva llengua materna. Creu que vol dedicar-se a sentir cantar la gent.A l’escola primària va poder descobrir que li agradava actuar, i més endavant va unir-se al grup de teatre de l’ICCIC. Treballa al bar d’un teatre de programació poc estimulant. Ha vist trenta vegades la Lolita reci-tant el seu monòleg de La Plaza del Diamante, quaranta vegades la companyia Titzina fer el seu Distancia: siete minutos, cinc vegades La Partida de Patrick Marber i va aconseguir no veure mai sencera cap funció de Guapos&Po-bres.

Marta Navarro PlaGuinardó

Cursa actualment Estudis Literaris a la UB.Dels 7 als 18 anys va estudiar violí i llenguatge musical. També ha tingut contacte amb la dan-sa a l’escola Ramón Solé. Pel que fa la relació amb el teatre, va cursar un intensiu a l’esco-la Nancy Tuñón, però és sobretot des de la vessant crítica dels textos i com a espectadora que ha mantingut una relació profusa amb el món teatral. Va aturar els seus estudis durant un any per anar a Londres a treballar, cosa que va afavorir el seu coneixement de l’anglès, idioma en què es desenvolupa amb comoditat, així com en francès, en què ha assolit el nivell C1. Procura tenir un contacte constant amb la li-teratura, filosofia, cinema, música i altres ves-sants humanístiques, així com amb les pro-postes d’activitat cultural.

Isaura González Cots Gràcia

Ha cursat estudis de teatre a l’escola Nancy Tuñón així com classes de dramatúrgia amb l’actriu Rosa Riba. Ha fet classes de cant amb la professora Laia Porta i cursets intensius de teatre musical a l’escola Rosita Mauri. També ha assistit classes de dansa contemporània, jazz i hip-hop a l’escola Ramón Soler i Anna Maleras. És estudiant de Psicologia i participa al Consell de Joventut de Barcelona. Va fer, també, classes de violí i harmonia. Actualment dóna classes de teatre a nens i nenes de vuit a dotze anys. Ha presentat ac-tes polítics al Centre Artesà Tradiciunàrius i al local El Cangrejo de Barcelona. Ha participat al grup de teatre universitari on ha protagonit-zat obres d’humor escrites per Woody Allen. Va coreografiar, protagonitzar i es va ocupar de l’adaptació i traducció del cançons del musical Mamma Mia que va ser representada al Teatre Neu de Gràcia.

Helena Ros RedonGràcia - El Farró

Estudiant de Lingüística general, i fa pràctiques amb una neuròloga que tracta patologies del llenguatge. Va entrar a Rue Midi per participar en el primer projecte de la companyia. És entusiasta amb la seva tasca per a la interpretació teatral i sovint incorpora l’exploració de les possibilitats de la veu i la fonètica.Havent rebut una bona formació musical des de petita, als setze anys s’endinsa al món coral i s’inicia amb el cant líric. Enguany canta al Cor de Noies de l’Orfeó Català.Li agraden totes les llengües. Dins el marc uni-versitari, s’ha centrat en l’estudi de l’hebreu i ha viatjat fins a Israel per aprofundir-hi.Gaudeix fent apunts rectes i visitant els seus amics. És la filla del Nen de la Rutlla.

Bet Esteban i GómezCastelldefels

Estudiant de Medicina, és membre de la com-panyia Rue Midi des de setembre de 2013. Abans participava al grup de teatre de l’ICCIC, havent representat El misantrop de Molière i No et beguis l’aigua de Woody Allen. Ha rebut for-mació en dansa contemporània i sovint pensa en la responsabilitat del seu cos. D’altra banda, confecciona peces de ceràmica i experimenta amb altres arts plàstiques en el seu temps lliure. Dins del moviment escolta, creu en l’associa-cionisme juvenil com a eina per la transformació social. Li agrada la llum de la tarda i sent fascinació pels contes de gran format. No es decideix en-tre el mar o la muntanya. A vegades vol escriure. Quan s’adona que una cosa és bonica perquè sí o relaciona dos fets aparentment separats, té estones de felicitat. Diu que l’òrgan més bonic del cos és la pell.

Clàudia Torrents HerreroEixample dreta

Estudiant del Grau en Arts i Disseny a l’Escola Massana (UAB). Sovint troba a faltar la ciència. Li posa tot el que tingui a veure amb la Sociologia i l’Antropologia, i les veus amb personalitat. Ha realitzat diversos cursos a Barcelona i a l’es-tranger d’entre els quals destaca Joieria tradicio-nal bereber de Kabylia, Taller de Patronatge, i Ex-perimental Printmaking. També ha participat als seminaris de l’Escola Massana Dibuix i Natura i el VI Seminari d’Impressió Experimental Xavier Nogués. Va assistir a classes de model i pintura a l’oli du-rant 7 anys a l’Escola Davinci, on va realitzar una exposició individual, Deconstruccions.És lenta, pensa de manera bidimensional però li agrada experimentar amb les tres dimensions fent escenografies, primer pel grup de teatre IC-CIC, i actualment amb la companyia Rue Midi, on també s’encarrega de la comunicació gràfica i el vestuari.

Nico Jongen DizHorta

Estudiant de l’ESAD Institut del teatre. Dirigeix El misantrop, Mort accidental d’un anar-quista i El somni d’una nit d’estiu amb el grup de teatre de l’ICCIC (2010-2013); director a Jo era a casa i esperava que vingués la pluja de Jean Luc Lagarce i Atemptats contra la seva vida de Martin Crimp a la companyia Rue Midi (2012-2015); director al musical Saupa (2013) amb l’escola Pausa; treballa com a ajudant de direcció de Marc Angelet a Teatre d’estrangis (2013) i de Julio Wallovits a Argentinamiento (2015). Actualment s’especialitza en el camp de la dramatúrgia de la dansa, havent rebut cursos amb Roberto Fratini, Victòria Szpunberg i Pablo Gisbert.Paral·lelament toca el piano. Li agrada molt la cuina, que va conèixer a través de les seves iaies Lolín (gallega) i Janine (francesa), a més del programa de televisió Masterchef (EUA).

Companyia Rue Midicompanyiaruemidi@gmail.com http://companyiaruemidi.wix.com/ruemidi+34 626 671 558