“La gestió dels tòpics i rumors vinculats a la immigració”

Rafael Crespo UberoCentre d’Estudis Africans i Interculturals

Qué són els rumors ?“Són veus que corren entre la gent”(Angela, As. Veïns Sant Roc)

Definició acadèmica:

Són declaracions sobre persones, grups, fets o

institucions, que es difonen d’una persona a una

altra sense que es demostri la seva veracitat.

Que tenen credibilitat no perquè hi hagi probes

directes que les sostinguin sinó perquè hi ha gent

que les creu.

(Sunstein, 2010)

Els rumors formen part de les relacions entre les persones

• És un tema etern. Triple Filtre de Sòcrates (470-399 a.c.),

• Afecta a qualsevol àmbit de la vida : Familiar, amical, econòmic, polític, militar,…. I afecten a tothom, Martin Niemöller (II Guerra Mundial)

• Tenen un factor de proximitat. A Catalunya no hi ha rumors sobre els “esquimals” perquè no hi viuen.

• Tenen una base sobre estereotips i prejudicis (de gènere, edat, origen cultural, religió, classe, territori,...)

Tothom pot ser creador i transmissor de rumors.

• Suggeriment: Fem una autobservació un dia qualsevol i analitzem quantes “informacions” difonem sense estar segurs de si són veritat o no.

“Sobretot, No ho diguis a ningú¡¡”

SAPS QUÈ M’HAN SAPS QUÈ M’HAN DIT ?DIT ? Què ?

Els mateixos rumors per tot arreu De quin col·lectiu i de quin país parla F. Pons ?

• Una descripción de principios de siglo, nos aproxima a las características de los comercios de los “X” y apunta una de las claves del origen de la fortuna de muchos “X” , sustentada en su capacidad de trabajo y de ahorro: “ (…) Tienen sobre las restantes tiendas la ventaja de no estar cerradas los días festivos y los domingos. Su utilidad las hace estar abiertas desde la punta del día hasta las nueve de la noche.”

• Efectivamente, las pequeñas o grandes fortunas hechas por los “X” tuvieron, excepto raras excepciones, su origen en su inconmensurable capacidad de trabajo de unos hombres que habían fijado una fecha de caducidad a su aventura y, por lo tanto, no concebían la posibilidad de eternizar su estancia en la isla.

Parla dels comerços dels catalans a Cuba a principis segle XIX “El catalán de la esquina”

• “La participación catalana en el fenómeno migratorio: balance de una historia en construcción”

• Conferència impartida 19 de abril de 2010, Facultad de Artes y Letras de la Universidad de La Habana— Dr. Lluís Costa, Universitat de Girona. Pág. 2

• http://www.cce.co.cu/Art&Conf/conferencia%20llu%C3%ADs%20costa.pdf

Context: perquè ara aquest interés pels rumors sobre l’actual població immigrada?

• Algunes hipótesis :

▫ Perquè ara ens afecten a tothom. Un rumor sobre la població immigrada també va contra els recursos públics i les entitats (ONG’s).

▫ Entre la població d’origen migrant també hi ´són

▫ Estan per tot arreu. Presencial i a la xarxa.

Context: perquè ara aquest interés pels rumors sobre l’actual població immigrada?

• Algunes hipótesis :

▫ Aquests rumors es fan servir per qualsevol tema : “Nos quitan los toros, nos traen los moros”

▫ Assoleixen una dimensió política-partidista

▫ La inseguretat generada per la crisi afavoreix l’aparició i difusió rumors.

Els rumors són com virus

Un relat sobre el perill dels rumors a les organitzacions Ferran Ramón Cortés, Ed. La Mangrana, Barcelona, 2007

OrigenDesinformació i

manca de coneixement

directe. Percepció sala d’esperaInterès per a trobar un boc

expiatori

DifusióProcés col·lectiu.

Més ràpid si provoca

emocions fortes (por, enuig, indignació)

ÈxitMés fàcil si són

compatibles amb opinions

prèvies i interessos personals

AcceptacióSi la majoria de gent que

coneixem creu un rumor, tendirem a

creure’l

Funcions/efectesExplicar ambigüitat,

reduir angoixa, gestionar amenaça, defensar identitat,

separació, discriminació, no

convivència.

SituacióAmbigüitat,

manca d’informació, risc,Amenaça, poca

interacció,crisi

ContingutInformatiu, però amb

veracitat no demostrada

Desmentir/Desactivar

Difícil perquè la seva veracitat no està demostrada.

Donar informació, fer

reflexionar.

Què podem fer ?

L’objectiu bàsic és trencar l’absolut/el mur del rumor, FER DUBTAR, ATURAR LA CONTAMINACIÓ DEL RUMORS COM A VIRUS.

“Estic segur/a del que estic dient ?”

Dos dimensions d’intervenció: massiva (campanyes, mitjans de comunicació,...)

Interpersonal- presencial. “Fer Enraonar” a través del diàleg (intra i intercultural).

En base a informació contrastada,

Principis d’actuació : vacunes contra els rumors TREBALL EN XARXA,You’ll Never Walk Alone“Mai caminaras sol”(imne del Liverpool)

La tasca de trencar tòpics i rumors és faixuda i no es pot fer tot sol.

Col·laboració entre agents politics, econòmics , socials, mitjans de comunicació .

Principis d’actuació : vacunes contra els rumorsTRANSVERSALITAT entre els departaments de l’Administració pública

També per sort, cada dia trobem més organitzacions i persones interessades en desactivar rumors.

P. ex. Contra el rumor “Els xinesos no paguen impostos”

http://vivenciasvarias.blogspot.com/2010/01/los-chinos-si-pagan-impuestos.html

Principis d’actuació : vacunes contra els rumors

Per afavorir la cooperació, potenciar la dimensió territorial de proximitat, com aprofitar experiències (errors i èxits) ?

Ja que hi són per tot arreu : Olot, Sta. Coloma Gramenet, Vallés Occidental, Igualada, Tàrrega, Barcelona, Badalona, Mataró,…..

Xarxa Antirumors de Barcelona

Xarxa Antirumors de Barcelona : xarxa plural• Actuacions:

▫ Curs agents antirumors (+ de 250 participants)▫ Debats Ciutadans▫ Programes de radio : Radio Sants p. ex.▫ Accions al carrer : Festes de Barri, Festa de les

Sopes (9Barris Acull),….▫ Videos : Ciutat Meridiana,..▫ Edicions materials : còmic, díptic, guia pràctica,..,▫ Qualsevol activitat iniciativa de membres de la

xarxa.

Contra els rumors -humor• El Teatre de l’Oprimit com a eina contra els

prejudicis, estereotips, rumors,….

• Forn del teatre, teatre per a tothom

• La Xixa Teatre

Precedents : Xarxa de Transmissió de Valors i Missatges Positius de Santa Coloma de Gramenet

Fugir de convèncer amb arguments absoluts “això que dius no és així, no és veritat”.

Incidir en la dimensió personal/individual, de veí i veïna. Pot haver-hi aprofitats però “no fiquem a tothom en el mateix calaix”.

Cercar arguments que mostrin els factors en comú, els aspectes que en uneixen més que els que ens distancien.

L’eina principal : ELS DIÀLEG A TRAVÉS DE PREGUNTES que expressin el nostre interès sincer“- Sííí ?, -M’interessa el que estàs dient, m’ho pots ampliar?

Preguntar a la persona que expressa un rumor si està segura i com ho ha sabut, sense que es senti acusada o criminalitzada .

Esdevenir informadors, aportar dades contrastades .

“Pel que jo sé, hi ha un sistema valoratiu per a tothom d’examen dels requisits per accedir (explicar-ho)...” (amb paraules entenedores per qui no controla l’argot).

Un tòpic: som el país de la queixa i no de la reclamació.

Davant del dubte, recomanar que es consulti als responsables dels recursos públics o membres del col·lectiu afectats per un rumor.

Orientar la persona que expressa el rumor sobre qui o a quin recurs pot dirigir-se per informar-se sobre els temes de què parlen els rumors.

Promoure la participació activa de la població. Per exemple: Afavorir el debat entre membres de l’associació sobre els rumors.

Incorporar la reflexió sobre els rumors en les activitats formatives o de sensibilització de l’associació.

Cercar aliats amb els quals establir una xarxa.

Si a la mateixa persona li arriben informacions que desmenteixen el rumor des de diferents persones, en moments i llocs diferents, serà més fàcil que dubti.

Visió estratègica: Identificar quines persones dels sectors significatius convé que s’impliquin. És més fàcil treballar amb poques persones que intentar arribar a tothom.

Per exemple: podem desenvolupar una activitat amb l’associació de comerciants, però hem de saber quins comerciants són els que tenen més capacitat d’influència en la resta.

Els mitjans de comunicació són els nostres potencials socis.

Entre aquests aliats és important que hi hagi membres dels col·lectius afectats pels rumors. D’altra manera es pot caure en el paternalisme, de “jo defenso els indefensos perquè, pobres, ells mateixos no poden”.

• Creativitat : qualsevol eina que afavoreixi la comunicació, expresssió ,reflexió, enraonar,

• P. ex. Audiovisuals, teatre social,…

• Recordar: El treball contra rumors es fonamenta en la lluita contra estereotips i prejudicis.

• CONTRA ELS RUMORS – HUMOR