www.lavenc.cat 4 1 3 / j u n y 2 0 1 5 / 6 €

U n c o r r e s p o n s a l oblídat a la g u e r r a d'África JAUME GUILLAMET

Dalí & D u c h a m p JOAN CASELLAS

LA FOTOGRAFIA FAMILIAR JORDI CALAFELL

J o s e p Pa lac ios MANELOLLÉ

J o s e p M . Fona l le ras LLUÍS MUNTADA

RCR, a r q u i t e c t o s d e l s i l e n c i SUSANNA PORTELL

E n t r e v i s t a

Cees N o o t e b o o m

M I R A D O R /CIUTATS I N V I S I B L E S

PER OBRA D'ITALO CALVINO. LES CIUTATS INVISIBLES SON LES CRONiaUES

aUE MARCO POLO VA FER A KUBLAI KHAN DELS INDRETS MES REMOTS I FANTASTICS

DEL SEU IMPERI. PER A NOSALTRES, LES CIUTATS INVISIBLES SON REPORTATGES

DE PROXIMITAT SOBRE BARRIS O INDRETS METROPOLITANS DE LA CATALUNYA

D'AVUI. AaUEST MES VISITEM

LA CONCA D'ÓDENA i ENS E N T R E T E N I M A IGUALADA i SANTA

MARGARIDA DE MONTBUI.

IGUALADA I MONTBUI:

UN MÓN DESCONEGUT A

L'ALTRA BANDA DEL BRUC MARC ANDREU

C ronista de la Barcelona periférica i metropol i tana a p a r t i r del seu Sant Adriá de Besos n a t a l , l'es-cr iptor Javier Pérez Andújar d iu en una entrevista

ai número 136 de la revista Carrer que «no hi ha ciutats invis ibles s ino barr is i m m i r a t s ; barr is que el poder i els m i t j a n s de c o m u n i c a c i ó no volen veure» . T é r a o . I a i x ó encara passa mes en aquelles real i tats m e t r o p o l i t a n e s que no ho semblen perqué , m a l g r a t al ió tan gastat de la C a t a l u n y a - c i u t a t , conserven cert e n t o r n r u r a l , sobre-v i u e n a l l u n y a d e s de Barce lona i n i t a n sois c o m p t e n amb el po l d'atracció directe d'una capital cora Tarragona o G i r o n a . M e s enllá del túnel del Bruc , aquest és el cas d ' I g u a l a d a i deis m u n i c i p i s veíns i m a n c o m u n a t s de la Cenca d 'Ódena: Santa M a r g a r i d a de M o n t b u i , V i lanova del C a m í , C a s t e l l o l í , J o r b a , la Pob la de C l a r a m u n t i Ó d e n a . Si h i a feg im les pob lac ions n o m a n c o m u n a d e s pero geográficament integrants de la conca -Capel lades , C a r m e , Orp í i la T o r r e de C l a r a m u n t - en surt una área que aplega p r o p de 80 .000 persones. E n alguns casos son directament barris i , en d'altres, s implement pobles. Pero el cert és que almenys els m u n i c i p i s agrupats des del 2 0 0 1 a la M a n c o m u n i t a t de la Conca d 'Ódena son tan metropol i tans - d e vegades, fins i to t , a desgrat d 'una I g u a l a d a t r a d i c i o n a l m e n t c o n s e r v a d o r a i raneada en ella m a t e i x a - que i n d i c a d o r s c o m els de l ' a t u r i a lguns paisatges humans i urbans -des deis polígons industriáis a alguns equipaments o centres c u l t u r á i s - no d i fere ixen gaire , o gens, deis que hi ha a la p r i m e r a c o r o n a bar-c e l o n i n a .

Santa M a r g a r i d a de M o n t b u i r e u n e i x per fec tament aquesta doble dimensió de barr i i poblé, amb una pecu-l i a r i t a t segurament única a Cata lunya . E l barr i periféric de Sant M a u r e -crescut durant el desarrollismo franquista,

separar d'Igualada noraés peí r iu Anoia i definir per alguns veíns com «el Cornelia de la c o m a r c a » - és el nucl i urbá, demográfic i polític d'aquest municipi que ronda els 10.000 habi tants . Fins al p u n t que, des de 1 9 8 1 , concentra ais seus carrers tant l ' A j u n t a m e n t c o m la ma jor ia d 'equipa-ments. Per contra , el nucl i or ig ina l i antic de Santa M a r ­garida v iu a poc mes d ' u n quilómetre de Sant M a u r e com si fos una simple pedania rura l pero sense gandir, n i tan sois, d'aquesta categoría admin is t ra t iva . Tots dos nuclis c o n v i u e n separats per camps que, en rea l i ta t , son un polígon industrial desert o en guaret permanent per efecte de la c r i s i . N o m é s la carretera de Val ls fa de c o r d ó umbi l i ca l entre el poblé i el b a r r i . I f ins i tot en aquest cas es dona la paradoxa que, quan passa peí centre del nucl i urbá de Sant M a u r e i just davant de l 'A juntament , la car­retera comarcal es disfressa de carrer peatonal. M o n u m e n -ta l izada per una f i g u r a del l l egendar i B o u de M o n t b u i (obra de l'escultor de la Pobla de Claramunt Manel Vida l ) , la carretera de Valls l lueix , peatonali tzada, com ho faria un carrer ma jor de qualsevol barr i m e t r o p o l i t a . Pero és p r o u evident -per les rajóles que ja ha calgut canviar i per c o m les sobrevolen alguns vehic les - que el p a v i m e n t d'aquest tros de vial no s'escau ni a les velles xiruques que algún avi encara passeja n i , encara mcnys, al tráfic habitual de cotxes i camions.

Per aquests verals que son també ravals, res no és el que aparentment sembla. L'espai urbá i p a t r i m o n i a l recosit (amb tisora monumenta l inclosa) de Cal Pont, a Igualada, o el f lamant cececebe de M o n t b u i que és el nou complex m u n i c i p a l M o n t A g o r a (edifici singular amb bibl ioteca i sala de cinema que presideix una enorme plaga dura) només emmascaren o son la fagana amable del que el geógraf i professor jubilar Xavier Badia, exregidor de Cultura d'Igua-

50 l»VENP 413 JUNY 2015

Montser r a t , exerceixen de barris dor-m i t o r i i apleguen la ¡mmigrac ió . La d'abans i la d'ara. Vore jant perillosa-ment una duali tat social i fins i tot l i n ­güística que només eviten alguns ponts sobre el r i u A n o i a i que hauria de re-cosir la canalla . C o m aquells quatre nens de n o u o deu anys, dos d'ells d'origen magribí, que surten de Pescóla i ba ixen x e r r a n t a m b pat ine t i en contra direcció per u n carrer de Sant Maura (en aixó, M o n t b u i és mes poblé que barrí) mentre un informa els altres, com si parles d 'un capítol televísiu de Bola de Drac: «¿Sabéis que Catalunya y España están en alerta roja por ter­rorismo yíhadista?». Quanta feina so­cial i educativa cal fer precisanient allí on s'ha incubat, a la Igualada «de cor noble» (Jacint Verdaguer dixit), l ' o u de la serp que representa el líder de la xenófoba Plataforma per Catalunya, Robert H e r n a n d o .

lada quan van governar les esquerres fins al 2003, defineix així: «La Conca d'Ódena és una ciutat invisible. I Igualada és una petita part d 'un nucl i urbá mes gran que ningú no identifica com a zona deprimida i obl idada». Pero que ho és. A l marge deis barris de Fátima i Montserrat , a Igualada no hi ha barris obrers perqué la ciutat no els ha volgut mai .

Son els nous i no sempre plens polígons industriáis i , per oposició, també les velles fabriques textils i adoberies d'Igualada el que realment dona la mesura del carácter urbá de la conca. Al costat de la seva gent, és ciar, que és ben conscient que viure mes enllá del túnel del Bruc és estar a la periferia de dues periferies: la metropolitana i la rural de la Catalunya central.

I a ixó que té un his tor ie i céntr ic Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, fundar el 1863 amb mes vocació formativa que revolucionaria i del qual en destaca, sobretot, l 'activitat cu l tura l i educativa (a banda, actualment , d 'un menú de migdia que no está malament) . Per aixó son Sant M a u r e , a M o n t b u i , o V i l a n o v a del C a m í els q u i , a m b Fát ima i

s anta M a r g a r i d a de M o n t b u i , I g u a l a d a i to ta la conca d ' Ó ­dena disposen d 'una mena de

cintura de ronda conformat per l 'autovia A-2 i la carretera C-37 . Son una i n f r a e s t r u c t u r a m e t r o p o l i t a n a a pe t i ta escala, de la mateixa manera que ho és l 'aeródrom d ' O ­dena. I , to t plegat, contrasta poderosament amb la imatge de térra de f r o n t e r a histórica que donen a la zona cinc castells del segle X : C l a r a m u n t , Ó d e n a , Tossa, M i r a l l e s i Vi lademáger. Pero son els nous i no sempre plens polí­gons industriáis i , per oposició, també les velles fabriques téxti is i adoberies d ' I g u a l a d a el que r e a l m e n t dona la mesura del c a r á c t e r urbá de la conca . A l costat de la seva gent , és ciar, que és ben conscient que v i u r e mes enllá del túnel del Bruc és estar a la p e r i f e r i a de dues per i fer ies : la m e t r o p o l i t a n a i la r u r a l de la C a t a l u n y a centra l . El geógraf Badia ho resumeix a m b una boutade que va aprendre d ' u n professor de la Univers i ta t de Bar­celona: «L 'Anoia és al ió que no és ni el Penedés, n i la Segarra n i el Bages». Es, dones, una mica térra de ningú. Sense una capi ta l c o m a r c a l . Igua lada , que hagi assumit mai el paper de l ideratge m e t r o p o l i t a que podría teñir i que, a n ivel l regional , li ha pres Manresa . I míg obl idada , aquesta térra de ningú, per una Ge ne r a l i t a t que no hi ha fet totes les inversíons o apostes estratégiques que ca l ía . H o n o t e n els veíns de la c o m a r c a a m b l ' h o r a i mit ja llarga que tr iguen per anar en tren f ins a Barcelona (els que han d'anar a M a d r i d van a buscar l 'AVE a Lleida) i a m b un servei d 'autobusos de la H i s p a n o I g u a l a d i n a que usuaris habituáis q u a l i f i q u e n de «crónicament defí-c ient» . Pero ho noten també , i sobretot , a m b la manera com viuen els efectes de la duríssima crisi e c o n ó m i c a .

«Del túnel cap allá és un altre món, fins i tot peí que fa a l 'atur i ais salaris». L'afirmació és d'Alfonsa Santiesteban,

JUNY 2015 LAVEIMC 4 1 3 5 1

MIRADOR /CIUTATS INVISIBLES

responsable de C C O O a la comarca de l ' A n o i a , o n l 'atur registrar l ' a b r i l del 2015 era de 10 .680 persones, un 20 ,59%. (Prácticament la mateixa magnitud que els 11.370 treballadors ocupats a fináis del 2010, només a la Conca d 'Ódena, en les 1.245 empreses o societats de la zona ins-crites al registre m e r c a n t i l ) . A la c iu ta t d ' I g u a i a d a , que quanti tat ivament té el major nombre d'aturats (3.360 per­sones), el percentatge de desocupació és menor: 1 8 , 8 7 % . Pero en municipis de la Conca d'Odena h i ha xifres d'atur registrar que son realment m o l t preocupants. I que encara ho son mes quan es pensa que, de la mateixa manera que hi ha economía submergida, també hi ha atur no registrar. Així , els 1.150 aturats oficiáis de M o n t b u i sitúen el per­centatge de desocupació al munic ipi per damunt del 2 5 % . A V i l a n o v a del C a m í , els 1 .430 a turats també voregen aquest percentatge. I , a la comarca, teñen igualment aquests números localitats com Piera i la Torre de Claramunt. Cora-prendre aquesta realitat obliga a passejar-se peis polígons industriáis de la zona, on conviuen deserts absoluts - q u e la M a n c o m u n i t a t de la Conca ara vo l i r r igar mit jangant una oficina de captació d'inversions- amb algunes (poques) naus senyeres: com la que dis tr ibueix la logística de la co­operat iva c u l t u r a l Ábacus o la que Punto Blanco manté com a emblema d 'un sector t e x t i l que a Igualada ja no és el que era. En tot cas, algunes claus de la delicada situació económica de la Conca d'Ódena son menys visibles que la molta o poca act ivitat deis polígons. I están m o l t relacio-nades, precisament, amb la crisi del sector t e x t i l deis anys 80 1 90, de la qua l , en general, ningú no s'ha recuperat i que s'ha agreujat per la crisi económica global posterior.

Per mol t que et par l in de les mítiques «dones del textil» - e n un atur gairebé crónic que tant l i fa que es derivi del

tancament de fabriques c o m de l 'ocás de l 'economia sub­merg ida basada en les cosidores a d o m i c i l i - costa d'entendre i de veure la cr is i . Tret d'algunes pintades de v iaducte que mes aviat f a n referencia a a lguna vel la oposició al pía director urbanístic de la Conca d 'Ódena, aprovat inicialment el 2006 i que va acabar l i m i t a n t el sol industrial , o d'altres grafits on s'esbatussen, sobre els murs, l 'extrema dreta espanyolista i l ' independentisme d'esquer-res, a la zona no hi ha gaires signes externs de reivindicació social o de Iluita obrera. «La mobilització no ha estat mai el f o r t d'aquesta comarca , on l ' i n d i v i d u a l i s m e i ia pre-carietat laboral amb uns salaris molt baixos, que imposaven l 'austeritat avant la ¡ettre, afegits al taranná sociológic i cu l tura lment conservador d' Iguaiada, son factors que d i ­ficulten m o l t l'autorganització de la gent», argumenta San-t iesteban. La s indical is ta recorda que «ja costaven les vagues del tex t i l ais anys 8 0 » , i avui enveja les assemblees d'aturats que hi ha, per exemple, al Baix Llobregat . Siguí com sigui, la nova seu que C C O O va inaugurar a Igualada al maig per ais 1.500 afiliats de la comarca presenta un as-pecte tan aséptic com el d 'una o f i c ina bancár ia o de correus. De fet, el local sindical no crida gens l 'atenció al passeig de Jacint Verdaguer o n és ubicar.

La vía és una agradable rambla burgesa creuada per un eix peatonal i costerut -e l carrer de Sant M a g í - que disposa d'escales mecániques a cel obert i d'un cavall de ferro corten de l 'escultor Caries M a t a . I és una rambla simbólicament marcada peí bust de Verdaguer i també la placa modernista d'homenatge al poeta, encarregada el 1922 per subscripció p o p u l a r : «Estima la de cor noble Igualada / la imatge de Jesús cruclf icat / adora ' l a sos peus agenollada / al q u i els ceis i la térra han adorat» . Amagada durant la guerra c iv i l

52 LAVENQ 413 JUNY 2015

i caste l lani tzada d u r a n t el f r a n q u i s m e , el 2 0 0 2 es va restaurar en la seva versió o r i g i n a l . La placa de m a r b r e conviu ara (des de fa temps, segons s'aprecia a simple vista) amb les restes d 'un adhesiu que hi ha deixat gravada una consigna racista: «Moros fuera». En canvi, l lueix i m p o M u t al mateix passeig, igual que quan el va inaugurar el 1979 el democratacristiá M a n u e l Miserachs, pr imer alcalde de-mocrát ic , un gran panell cerámic amb el Cántic al sol de sant Francesc d'Assís.

T ^ ambé i m p o M u t , pero a Santa M a r g a r i d a de M o n t -b u i , l l u e i x t o t l 'espai públ ic urbá en general . I a i x ó i n c l o u una placeta a m b jocs i n f a n t i l s (i la

placa metál - l ica) que des del 2 0 0 6 h o m e n a t j a M a n u e l Rosales Garc ía . De fet , el p r i m e r dia de la passada cam-panya e lectoral dos operar is en v a n renovar f ins i t o t un tobogán que aparentment estava en bones condicions, t o t i n o ser d'últ im m o d e l . E l m a t e i x d i a , en una acc ió c o o r d i n a d a que en q u a l s e v o l c i u t a t no i g n o r a d a pels m i t j a n s de c o n i u n i c a c i ó h a g u é s acabat d a v a n t de la J u n t a E l e c t o r a l , p r o p d ' u n a t r e n t e n a d ' o p e r a r i s t r e -ba l laven a preu fet as fa l tant carrers i en l les t in t detal ls - p l a n t a d a d 'arbres inc losa , a carree d 'Agrotécnica del Segr iá - de la gran pla^a (i fins fa poc descampar de riera) que u n e i x la pérgola del M o n t M e r c a t a m b el f l a m a n t M o n t A g o r a (i no gaire l luny del pol iesport iu M o n t A q u a , u n deis dos que té el m u n i c i p i ) . Es la mate ixa pla^a que es va i n a u g u r a r p r e c i p i t a d a m e n t el 3 de m a i g amb u n c o n c e r t g r a t u i t d e l p o p u l a r c a n t a n t venenóla C a r l o s Baute. M u l t i t u d i n a r i , sí. Pero no fins arribar a les « 2 0 . 0 0 0 persones» que, a m b ínfules i márquet ing de Pr imavera Sound, va pregonar des del seu compte personal de T w i t -

ter l ' a l ca lde socialista Teo R o m e r o . N i la nova pla^a és t a n g r a n n i la c r e d i b i l i t a t de R o m e r o d o n a per t a n t , investigat co m está per l ' O f i c i n a A n t i f r a u i i m p u t a t j u d i -cialment per ús irregular de fons públics durant el període que va p r e s i d i r el Fons C á t a l a de C o o p e r a c i ó , ent re 2005 i 2 0 1 1 . A l g u n s veins c o n f i r m e n que l 'a lca lde en persona els ha t rucar per o f e r i r d i r e c t a m e n t contractes laborá is t e m p o r a l s i a m b sous mínims via plans d ' o c u -p a c i ó m u n i c i p a l s . D ' a l t r e s e x p l i q u e n que so n a lguns deis seus regidors i f u n c i o n a r i s q u i r e p a r t e i x e n a d i t els lots del Banc d ' A l i m e n t s entre q u i ells (i no només Creu Roja n i Caritas) creuen que ho necessita: una seixantena de famílies a M o n t b u i (mentre que a V i l a n o v a del Camí , a m b una p o b l a c i ó s imi lar , son 2 0 0 famíl ies les benef i -c i á r i e s ) . I m a l g r a t t o t a i x ó , o potser t a m b é per a i x ó , m o l t a gent va t o r n a r a v o t a r R o m e r o en les eleccions m u n i c i p a l s del passat 24 de m a i g , en competencia desi­gua l a m b set altres c a n d i d a t u r e s .

En un barr i -poble que té camp de fútbol munic ipa l de gespa ben cu idada i m o l t a p r o n t a d a i dues piscines publ iques (coberta i descoberta) pero no casal de joves autogest ionat ; que té, buits i sota vigi lancia p r i v a d a des de fa quatre anys, dos blocs d'una seixantena de pisos p r o -tegits i per estrenar, per culpa del rescat bancari , mentre a la P la ta forma d 'Afectats per la H i p o t e c a se la veu m o l t activa a la comarca; o que fins i to t ha gaudit aquesta p r i ­mavera, al f lamant M o n t A g o r a i sense Ilicéncia d 'act ivi tat (o només p r o v i s i o n a l ) , d 'una doble sala de c inema que Igualada va perdre i ara clama per recuperar; en aquest barr i -poble és evident que h i ha m o l t mes de gairebé to t , en proporció i comparació, que en barris similars de l'área metropol i tana a la banda est del Bruc. Q u i n és el secret de

JUNY 2015 LAVENQ 413 53

MIRADOR / C IUTATS I N V I S I B L E S

M o n t b i i i ? Si t en im present que mes enllá d 'a lgun super-mercat mitjá i petits comerlos , i de bars que ofereixen cer-vesa i tapa pe:: un euro, no hi ha cap act ivi tat económica rel levant de la qual recaptar-ne impostes , segurament es p o t c o n c l o u r e el que e x p l i q u e n fonts m u n i c i p a l s i corroboren alguns cartells: a M o n t b u i s'han drenat molts recursos i subvencions de la Diputació de Barcelona i de la Unió Europea. I la Ilei de barris de la Generalitat també h i va jugar un paper mentre va estar vigent.

N o obstant a ixó , i vistos els negres i grans cartells elec-torals de PxC que proclamen «primer els de casa» i insten a «acaba[rj con la casta», queda el dubte de si un munic ip i que a pr imer cop d ' u l l no es veu d e p r i m i t pateix, en qual -sevol cas, algún mal lleig amagat. Res a veure amb el mal d'amors que pateix el veí de M o n t b u i que ha escrit, negre sobre rosa, en un mor : «Si yo fuese el mar y tu una roca, harta subir la marea para besar tu boca». En qualsevol cas, algún dubte sociológic i polític potser encara mes de fons que els que plantegen les múltiples cares de M o n t b u i apareix en passejar per la local i tat veína de Vi lanova del Camí, que ronda els 12.000 habitants. També hi havia car­tells de PxC pero la s ingulari tat era, en aquest cas, que el 2 4 - M es van presentar fins a 11 llistes electorals diferents. M i t j a dotzena eren d'agrupacions independents o veinals.

I , entre elles. D e r e c h o , Ciudadanía y D e m o c r a c i a (DECIDE) , amb notorietat supralocal perqué l'encap^alava el polémic antic concursant del programa televisiu Gran Hermano Carlos N a v a r r o , el Yoyas, conegut per la seva agressivitat. Nascut a l 'Hospitalet de Llobregat fa 39 anys, el tal Yoyas i m p r i m e i x a la Conca d'Ódena un determinar p e r f i l m o l t m e t r o p o l i t a . Pero que no té res a veure a m b 'ambient que, quan ell va néixer, existia a banda i banda

del Bruc. U n ambient que es p o t recuperar a p a r t i r d ' u n bren documental subvencionat en el seu moment peí M e ­m o r i a l Democrát ic , Montbui revivim, accessible a través de Youtube.

Angel ina M a t e u recorda en aquest documenta l que hi va haver un temps en que els montbuiencs de Sant M a u r e que anaven a treballar, comprar o estudiar a Igualada eren identificats com «la gent del barri» perqué «sempre anaven enfangats». La Iluita i l 'organització veínal que evoca Pepe Bigotes al m a t e i x d o c u m e n t a l va d o t a r M o n t b u i o Sant M a u r e -aleshores conegut c o m Cal Barraquera peis seus edif ic is d ' a u t o c o n s t r u c c i ó - de l ' a igua , la l l u m , el clavegueram i l'asfalt que no tenia. «Bajando tierra y arenas, así se hizo esta casa; como hacen su nido las golondrinas. Y la iglesia la construimos entre todos», explica Valeriano Morales . I és ara, de fet des de ja fa anys, que veínes com M a r i Cruz H o n t o r i a poden d i r : «Ja no vise en u n b a r r i ; a ixó és un poblé. N o vise a Barraquera, sino a M o n t b u i » . 1, malgrat tot , persones com la regidora d ' I C V - E U i A Coral Vázquez - f i l i a de dos d'aquells coratjosos veíns deis anys 70 i a q u i encara, d 'adolescent , van fer sentir-se «una xarnega de la periferia» perqué va ser de les poques que va poder estudiar a l ' i n s t i t u t d ' I g u a l a d a - admet que se sent «mes de poblé que de ciutat». D i u : «No podría viure a Bar­c e l o n a » . I , m a l g r a t t o t , reconeix : «Amb els meus amics diem que som de barri». D ' u n d'aquests barris que el poder i els mit jans de c o m u n i c a d o sovint no volen veure. •

54 UAVENg 413 JUNY 2015