TEMA 1b: EL REGNAT DISABEL II: LA CONFIGURACI DE LESTAT LIBERAL (1833-1868)

QU APRENDREM?Quines van ser les motivacions carlistes? Com es va desmantellar lAntic Rgim? Quines sn les caracterstiques del liberalisme? 4. Per qu els militars van tenir un paper tan actiu a la poltica espanyola del XIX (i tamb del 1/3 del XX)?

INTRODUCCIEntre 1833 i 1868 a Espanya i a Europa occidental es va implantar el liberalisme. Monarquia constitucional i parlamentria Propietat feudal propietat privada Llibertat dindstria i comer. Nova classe dirigent: burgesia agrria, sorgida de la vella noblesa terratinent i la burgesia financera.

Aquest procs a Espanya va ser llarg i complex.

CRONOLOGIA REGANT ISABEL II

1. PRIMERA GUERRA CARLINA (1833-1839)Al 1833 el absolutistes ms conservadors no van reconixer Isabel II com a reina dEspanya. Guerra civil entre carlistes i Maria Cristina .

1.1 DUES OPCIONS ENFRONTADES.CARLISME: tradicionalista, absolutiisme i antiliberal. part de noblesa rural. majoria del clergat. camperols del Pas Basc, Navarra, Catalunya, Valncia i Arag.Petits propietaris empobrits que desconfiaven de les reformes igualitries dels liberals (venen les seves terres a grans propietaris).Defensaven la monarquia absoluta, el domini de lEsglsia catlica i del sistema foral.

Maria Cristina: - part dels absolutistes: noblesa latifundista, funcionaris, jerarquia eclesistica... (els fidels a FerranVII). - Va pactar amb els liberals moderats que comptaven amb la Corona per un trnsit pacfic al rgim liberal. - Per comptar amb el suport de les classes ms populars es va veure obligada a acceptar les demandes reformistes dels ms progressistes.

1.2 EL DESENVOLUPAMENT DE LA GUERRA.

La guerra sinici al Pas Basc i Navarra, els carlistes dominaren el camp i els liberals les ciutats.Els carlins no comptaven amb un exrcit guerrilles que davant la poca resistncia isabelina aconseguiren crear un exrcit que avan cap a Madrid. No aconseguiren prendre-la i retornaren al nord.

Carles va rebre el suport dels absolutistes europeus.Isabel II tingu el suport dAnglaterra, Frana i Portugal. Al 1835 ofensiva liberal (Espartero) per defensar Bilbao.

Al final de la 1 Guerra Carlina els carlins no havien pogut aconseguir el tron amb les armes i es van dividir: Intransigents ms propers a Carles continuar guerra. Transaccionistes volien arribar a un acord amb liberals. El general Maroto, en nom duna part dels carlins sign el Conveni de Bergara amb Espartero (1839). Cabrera va continuar resistint una guerra ja perduda que va acabar al 1840.

General MarotoGeneral espartero

2. LA IMPLANTACI DEL LIBERALISME (1833-1843)2.1 LINICI DE LES REFORMES LIBERALS: LESTATUT REIAL DE 1834.Entre 1833 i 1843 els progressistes van desmantellar el sistema de lAntic Rgim. La guerra carlina va propiciar la revoluci liberal. El bndol isabel havia de trobar una base social que reagrups els absolutistes moderats amb els liberals. Tasca confiada a Martnez de la Rosa, cap de govern: Estatut Reial del 1834. Reconixer drets i llibertats poltiques per sense acceptar la sobirania nacional ni la separaci de poders. Liberalisme censatari: limitar el poder absolut amb un parlament representatiu (classes benestants).Reformes insuficients per una part dels isabelins, aix va acabar de consolidar els dos grups liberals:

Moderats: suport de la corona i antics privilegiats.Progressistes: necessaris per Isabel reformes

2.2 LARRIBADA AL PODER DEL PROGRESSISMEProgressistes descontents en les tmides reformes tenien influncia o domini sobre el moviment popular, Milcia Nacional i Juntes revolucionaries Revoltes urbanes: (1835) Andalusia, Barcelona, Madrid Petici a la regent: reuni de Corts, llibertat de premsa, llei electoral, organitzaci de la Milcia per fer front als carlins.Maria Cristina design a Mendizbal per formar un govern liberal.

Reformes dins els lmits de lEstatut Reial:

Desamortitzaci per aconseguir recursos per lluitar contra el carlisme

La noblesa i el clergat pressionaren a Maria Cristina destituci de Mendizbal (1836) revolta dels progressistes i militar alament de La Granja la regent davant la necessitat dun model social i econmic liberal i un rgim constitucional govern progressista i Constituci 1812

2.3 LES REFORMES PROGRESSISTES (1835-1837)Els progressistes (Mendizbal) van encarregar-se de desmantellar lAntic Rgim i implantar rgim liberal, constitucional i monarquia parlamentria. Reforma agrria (drets de la propietat) Dissoluci del rgim senyorial (iniciat a Cadis) perdia els drets judicials, per es podia quedar amb les terres. Desvinculaci dels drets de les terres iniciat a Cadis (mayorazgos) Terres al lliure mercat. Desamortitzaci i dissoluci ordres religiosos bns per lEstat recursos per lluitar contra els carlins i crear base social de compradors que simpliqus amb el triomf liberal.

Bns desamortitzats fins el 1845

Mendizbal

Altres reformes legals per liberalitzar leconomia: Abolici privilegis de la Mesta (1836); lliure explotaci muntanya llibertat arrendaments agrarisAbolici gremis; duanes interiors ; delmes; llibertat dindstria i comer.

Implantaci del liberalisme econmic

2.4. LA CONSTITUCI DE 1837 El govern progressista del 1836 va convocar Corts extraordinries i al 1837 van aprovar una nova Constituci. Acceptaven el liberalisme conservador (la Corona: moderadora) Sobirania nacional. mplia declaraci dels drets (premsa, associaci, opini...) Divisi de poders. Absncia confessionalitat catlica, per la mant (+progressista) Introdueix el Senat, ms conservador. concedeixen ms poders a la Corona (veto, dissoluci del Parlament) Sufragi censatari (2-4 % poblaci)

Sistema poltico de 1837

2.5 LA CRISI PROGRESSISTA:LA REGNCIA DESPARTERO (1841-1843)Eleccions 1837 majoria pels moderats intentaren desvirtuar els elements ms progressistes de la Constituci del 1837. Lleis electoral ms restrictiva. Limitar llibertat de premsa. Elecci dels batlles de capitals de provncia per part de la Corona. Legislaci per reimplantar el delme i tornar bns a lEsglsia.

Suport de Maria Cristina enfrontament amb els progressistes insurrecci Maria Cristina dimiteix progressistes donen suport a Espartero

Regncia autoritria (1841-1843)Obre mercat al cot angls amenaa als catalans aixecament burgesia i classes populars Espartero bombardeja Barcelona part dels progressistes i catalans en contra Moderats (Narvez i ODonnell) aprofiten i conspiren contra Espartero que sexilia . Les Corts per evitar una altra regncia avancen la majoria edat dIsabel.

3. LARTICULACI DEL LIBERALISME ESPANYOL3.1 PARTITS POLTICS. MODERATS I PROGRESSISTES

3. LARTICULACI DEL LIBERALISME ESPANYOL3.2 EL PES DE LEXRCITLexrcit va ajudar a guanyar les guerres carlines i tamb va ser qui va fer lliurar el poder de la Corona a les Corts.Els caps dels partits eren militars (prestigi i reconeixement No era un sistema militar per executava els canvis.

3.3 JUNTES I MILCIALes Juntes sorgien puntualment (per exemple el 1808) quan les expectatives de govern no responien als desitjos burgesos i populars. El sufragi censatari marginava a la majoria de la poblaci.La Milcia tamb va sorgir al 1808 i a les Corts de Cadis la transformaren en fora nacional, alternativa a lexrcit (lluita per implantar el liberalisme)

4. ELS MODERATS AL PODER (1843-1868)Al 1843 Caiguda lEspartero Isabel II reina moderats al poder amb el suport de la Corona (1843-1868).4.1 LA CONFIGURACI DEL RGIM MODERAT (1843-1854)Eleccions 1844 sistema que afavoria els cacics i govern les Corts amb majoria moderada (Narvez). Domini de la burgesia terratinent limiten les llibertats consolidar estat liberal conservador que afavors les noves classes dominants . Constituci 1845. (moderada conservadora) Rebutja la sobirania nacional, vol sobirania del Rei amb les Corts + poder a lexecutiu i -poder de les corts en el legislatiu. Religi catlica nicament. Restricci del dret a vot. Senat nomenat per la reina. Restricci dels drets de la Constituci del 1837

Els moderats van millorar la relaci amb lEsglsia: Supressi de venda de bns. Finanament pblic del culte i el clergat. Concordat amb la Santa Seu

A partir daquest moment lEsglsia dna suport a Isabel II (cop contra els carlins!!)

4.2 LA CONSTRUCCI DE LESTAT LIBERALLiberalisme moderat construcci duna estructura liberal basada en el centralisme i la uniformitzaci. Reforma fiscal i dHisenda del 1845 centralitzar impostos. Unificaci del Codi Penal (1851). Reorganitzaci administrativa en provncies (1833) refor lestructura centralista amb els governs civils i militars provincials. Estructura jerrquica piramidal: Ministeri de Govern governadors alcaldes (Madrid) (provncies) (+2000 Rei) Dissoluci Milcia Nacional Gurdia Civil (1844)(-2000 governador)

Divisi provincial de 1833 efectuada per Javier de Burgos

4.3 LES ALTERNATIVES AL MODERANTISMEAmb els moderats les Corts perderen personalitat control electoral El carlisme continua amb una forta oposici: Segona guerra carlina (Catalunya 1848-1849) El Partit Demcrata crtic amb els moderats i la monarquia dIsabel II 1854 intent de reforma Constituci per llevar poder al Parlament Cop progressistes i una part de moderats, encapalat per ODonnell. Manifest de Manzanares on es demana el compliment dela Constituci, reforma Llei electoral, impostos, restauraci Milcia Nacional. Isabel II crid a Espartero per formar govern i ODonnell ministre de guerra.

OPCIONS POLTIQUES Partits polticsMonarquia constitucionalClasses populars urbanesOficials de baixa graduaciTerratinentsBurgesia comercialVella noblesaAlt clergatAlts crrecs militarsMODERATSdefensenPROGRESSISTESsnPropiedad privadaOrdreSoberania compartidaRestricci de dretsCatolicismedefensen

Sufragi molt censatariutilitzenels recolzenNarvezBravo MurilloSoberania nacionalHegemonia de les CortsPoders locals/provincialsDrets collectius i individualsSufragi censatari una mica ms ampliReforma agrriaLmits a lEsglsiadefensenMendizbalEsparteroPrimcomSectors de la burgesia industrial i financeraMitjana i petita burgesiaEscisi deDEMCRATESdefensenSobirania popularSufragi universalDrets socialsPaper de lEstatREPUBLICANSsnUnin LiberalEscisi deescisionscomODonellNo volen monarquia

Principals punts dels diferents partits poltics

4.4 EL BIENNI PROGRESSISTA (1854-1856) Van intentar restaurar els principis del 1837 elaborant una nova constituci (1856) que no va arribar a ser promulgada.Reformes per defensar interessos de la burgesia urbana i classes mitjanes, Desamortitzaci Madoz (1855): Esglsia, Estat, Ajuntaments... Recursos per modernitzar el pas: Llei de ferrocarrils (1855)Legislaci sobre: reforestaci, telgraf, carreteres... Legislaci sobre sobre: desenvolupament bancari, miner i de les societats per accions.

Les reformes no van millorar la situaci ni la demanda de les classes populars clima de conflictivitat social.

La crisi econmica provoca revoltes obreres a Barcelona (1855), demanen: reducci impostos.Llei del treballabolici quintes.millores salarials i reducci jornada algunes millores i permetia sindicats obrers.

Tot i aix al 1856, la greu crisi provoca alaments populars Espartero dimiteix: Isabell II confia el govern a ODonnell que reprimeix durament les protestes populars.

La desamortitzaci de Madoz (1855)

4.5 LA CRISI DEL MODERANTISME (1856-1868) ODonnell (Unionista) reinstaur (1856) els principis dels moderats reflectits en la constituci del 1845 per no la legislaci econmica. Un mes desprs Isabel II posa al govern a Narvez que reinstaura totalment la Constituci de 1845. Al 1858 Narvez (moderat) dimiteix perqu no vol ascendir qui seria el pare dAlfons XII

ODonnell (unionista) torna (1858-1863): conservadorisme, estabilitat poltica.

Poltica exterior activa per desviar latenci dels problemes interns. Al 1863 els Unionistes sn incapaos de fer front a loposici progressista, demcrata i republicana, ni a la situaci econmica del pas. ODonnell dimiteix la reina dna el poder als moderats (1863-68)

Govern autoritari al marge de les Corts i no millora leconomia.

Molts sectors de la societat volen capgirar la situaci.

No basta un canvi de govern.

Implicava fer caure la monarquia dIsabel II

Revoluci del 1868

La descomposicin del sistema isabelinoLa nit de Sant Daniel (1865)Sublevaci del quarter de San Gil i afusellament del amotinados (1866)La inestabilitat del regnat dIsabel II (1833-1868)

La poltica exterior espanyola a mitjans del segle XIX

5. LES CONSTITUCIONS...

*