7/29/2019 13 -gener- 2008

1/20

1

nm. 13 -gener- 2008

Editorial

El 10 de gener de 1932, amb motiu de la reaparici (segona poca) dEMPORION,Josep Castells deia a primera plana que des de 1915 havien desfilat per les sevesplanes totes les inquietuds; tots els afanys; totes les nsies de millora; tots els anhelsduna poca..., i Pere Blasi ponderava lafany del peridic per crear un esperittorroellenc, dagermanar tots els fills de la vila, dsser el portaveu de les sevesnobles aspiracions, de bregar perqu lempremta de lpoca hi fos fonda i exemplar, i

7/29/2019 13 -gener- 2008

2/20

2

per fi, aspirava a lensomni duna Torroella ben urbana, gentil, atractvola, activa irica, digna de la seva histria, i gloriosa i valorada de ses envejables i rarespossibilitats.Tamb nosaltres, quan intentvem recomenar ara fa un any (tercera poca), ensmanifestvem hereus daquell esperit, respectuosos amb la tradici i oberts a la

modernitat; conscients de la dignitat de totes les persones i pobles; defensors de lapau, enemics de la violncia; arrelats al passat, vivint el present, intentant pensar enfutur; tolerants en tot menys amb la intolerncia; crtics amb el que va malament idisposats a millorar-ho; idealistes, fins i tot utpics, per tocant de peus a terra. Iamb esperit obert per aconseguir una Torroella que desitgem cada dia ms amable,ms culta, ms civilitzada.El desembre de 2006, quan plantejvem aquests objectius al nmero zero, rem unapetita colla de torroellencs illusionats. Ara cada vegada som ms. Lany 2007EMPORION ha anat sortint amb regularitat el primer dia de cada mes. Hem rebut el

suport moral de les nostres institucions i entitats, i de molts torroellencs. Tenimprojectes.Emprenem amb empenta el nou any 2008. I que sigui per molts ms!Consell de redacci

Lempresa torroellenca de Joan Fausto

Mart fa 175 anys.

Es commemora la data en que MiquelMart, paleta de professi, inici unaactivitat que dona origen al grup Fausto(Construcci, promoci immobiliria,fabricaci d'envasos de cermica,explotaci de complexos d'apartaments ivilles turstiques i tamb un nou camp,iniciat amb la compra del primer

restaurant, L'Argad, a Girona), i

coincideix amb la inauguraci de lesnoves oficines centrals a Torroella.

Lefemride donar peu a varis actes, elprimer del qual, ja realitzat, fou unconcert, ball i sopar, amb la Principal dela Bisbal. Els diners que es recaptaren,foren destinats a l Oncolliga Girona i al'escola de futbol del Baix Ter.

El parc natural del Montgr, Les Medes i

el Baix Ter, tindr ms de 8.000

hectrees i inclou set municipis.El govern de la Generalitat va aprovar latramitaci de l'avantprojecte de llei, i, elparc, podria ser una realitat d'aqu a unany. Ser el quart de lescomarques gironines,desprs de la zonavolcnica de la Garrotxa,els aiguamolls de l'Empord i el Cap de

http://localhost/emporionou/images/stories/num13/parc.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/parc.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/parc.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/parc.jpg

7/29/2019 13 -gener- 2008

3/20

3

Creus. Inclou els municipis de Torroellade Montgr, Pals, Bellcaire d'Empord,l'Escala, Palau-sator, Ull, Fontanilles iGualta. Torroella de Montgr s elmunicipi que aporta ms territori, amb

4.470 hectrees.

Torroella vol una gesti ms directa del

futur parc.

LAjuntament demana al departamentde Medi Ambient la creaci dunconsorci per la seva gesti. Aix hopreveu la proposta que va aprovar el pletorroellenc per unanimitat.

La 614a Fira de Sant Andreu de

Torroella de Montgr.El guarisme en s (614 fires) ja serianoticia, per, quedaria incomplerta si nofssim com a mnim menci del seuextens contingut: Fira agrcola, ramaderai comercial, que visit el

conseller d'Economia,Antoni Castells. Mostra comercial iespai d'agriculturatradicional en el recinte Firal, amb unacarpa de ms de 2.000 metres quadrats i60 expositors, entre ells, el de la nostrarevista EMPORION. Mercat de Sant Andreu, al passeig de

Catalunya, ple de parades. Concessionaris de vehicles, al passeigcentral de Catalunya. Exposici de maquinria agrcola, alpasseig Vicen Bou. Fira d'artesania, als exteriors de lacarpa firal. X Campionat de Catalunya de colomsde raa.

Local comercial de la plaa de laMuralla i Taller de cuina per a nens. III Mostra d'entitats de Torroella deMontgr i l'Estartit a la Plaa Quintana iCombis.

Fira l'Expofil Sant Andreu a la Plaa dela Vila, organitzada per l'AssociaciFilatlica i Numismtica. Festa del cavall i elscarruatges, a l'esplanadadel Safareig ambCercavila. Passejada del pblic amb carruatges iamb ponis.

La Fira en el record, recorregut perdiferents espais del nucli histric deTorroella Demostraci de bitlles catalanes alsJardins de John Lennon Audici de sardanes amb la coblaFoment del Montgr a la Plaa de la Vila. Tast d'arrs i Tastets d'oli al Recinte

firal. I un any ms, el tradicional Concursde Gossos d'Atura, a LEstartit quecelebr la seva 16a. edici . El pastorJos Mari Pleguezuelo, de la Canonja, i laseva gossa Nuca han estat vencedors alimposar-se, per un sol punt, a l'alabsCarlos Piedo i el seu ca Shuster, i entercera posici va quedar aquest any el

pastor local, Jordi Muxach, amb la gossaDria.

El parc animal de Sobrestany, a

Torroella, podria clausurar-se.El parc de Sobrestany, que ocupa unes40 hectrees al peu del Montgr, comptaamb uns 500 animals de 35 espciesdiferents, alguns autctons, com ara

http://localhost/emporionou/images/stories/num13/carpa.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/carpa.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/carpa.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/carpa.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/entitats.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/entitats.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/entitats.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/entitats.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/carpa.jpg

7/29/2019 13 -gener- 2008

4/20

4

oques o ases, pertamb forans, com aracangurs o iacs delTibet. Arran de queixesdalguns visitants, Medi Ambient va

realitzar quatre inspeccions entre l'abril il'octubre passat, i va comprovar que elsanimals estaven desatesos.

El pressupost de l'Ajuntament de

Torroella de Montgr per al 2008 s de

17,4 milions d'euros, amb una partida

d'inversions reals de 3,3 milions.El pressupost es va aprovar amb el vot

dels tres grups de l'equip de govern.L'oposici, CiU, va votar-hi en contra enconsiderar que hi ha una baixada delnivell dels serveis, per ser irreals i pocambiciosos. L'alcalde, Joan Margall, varecordar que s un pressupost marcatper la contenci i la racionalitzaci de ladespesa, per es preveu comenar les

obres de la piscina coberta (amb 250.000euros), la millora de carrers de l'Estartit(1.500.000) i la reforma del carrer Ullde Torroella (350.000); i els projectes delpavell firal polivalent (70.000), i del'arxiu histric i administratiu (25.000).

La deixalleria de Torroella podria

tancar-se.

Lalcalde va informar que la deixalleriasha convertit en un abocador comarcal,que la Generalitat jala va multar pel seumal estat, i que espreveu una novasanci a final d'any. Ien el cas dunatercera sanci, s'hauria de clausurar.

Aquest sn els motius que han fetimprescindible una nova regulaci, msrestrictiva en el seu s, per evitar-ne eltancament.

LEstartit celebra per Santa Llcia laFesta Major dhivern.I ho fa amb un reguitzell dactes dels queno podem menys que deixar-neconstncia: nna Concert Valsos i polquesper lOrquestra de Cambra delEmpord Diumenge 9/12, al Centre de

Serveis, inauguraci de la VIMostra dArt LocalA lEsglsia de Santa Anna Ofici ambl'Orquestra Maravella Sardanes a la Plaa de lEsglsia amblOrquestra Maravella A la Sala Polivalent, Concert de msicaclssica i catalana i Ball de festa amb

l'Orquestra Maravella Dijous 13/12, Festivitat de SantaLlcia Ofici amb acompanyament deLorquestra Montgrins a lesglsia deSanta Anna. Preg de Festa Major i presentacidel 1r Llibre de la Festa MajorSardanes i aperitiu popular Festa dhomenatge a la vellesa i dinar

popular a lHotel Panorama Concert de msica clssica i catalana iBall de festa amb lOrquestra Montgrins,a la Sala Polivalent Dissabte 15/12, Contes de Nadal ambOlga Cercs a la Biblioteca de l'Estartit.- Concert a lEsglsia de Santa Anna:

http://localhost/emporionou/images/stories/num13/penjats.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/penjats.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/penjats.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/deixalleria.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/deixalleria.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/deixalleria.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/deixalleria.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/llibre.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/llibre.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/penjats.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/llibre.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/deixalleria.jpg

7/29/2019 13 -gener- 2008

5/20

5

Imatge, Mar i Can. Reinalda Blanco(piano), Mar Seriny (Veu) i Imatgesantigues Miquel Graells- Diumenge 16/12 Teatre a la SalaPolivalent: Diner (molt) negre, de Ray

Cooney

Sarxiva el cas de lassassinat de Vicky

Faria a l'Estartit ara fa disset anys.

La jove model de 20 anys, vena deMolins de Rei, l'estiu del 1990, va serviolada i assassinada la matinada del 24de juliol, a prop de la platja, desprs depassar la nit en una discoteca. Lnica

esperana que resta sn els perfilsgentics de tres homes trobats a la robade la vctima que es guarden a la based'ADN criminal.

Els caganers de lempresa Als-Pla de

Torroella de Montgr.

Els del vicepresident de la

Generalitat, Josep-LlusCarod-Rovira, delfutbolista de lEspanyolRal Tamudo, i delpresident francs, NicolasSarkozy, lideren lesvendes d'aquest Nadal. Els de Zapatero,Montilla, Tura, Bush i els jugadors delBara ocuparien una segona posici. I els

del poltics, Rajoy, Mas, Aznar i Pujol, notenen, per ara, gaire xit. Sersmptoma, de poc inters en la poltica ien els poltics, a tenir en compte al ferun pronstic dabstenci en les propereseleccions?

Personatges Torroellencs

Al nmero zero daquesta tercera pocadEMPORION, vaig iniciar una passejadaque ha durat tot un any a la secci

Paisatges torroellencs. Encara que maino acabarem, mha semblat oportcomenar un nou recorregut, ara pelsnostres personatges, alguns de moltconeguts, daltres no tant.

Primers habitants. Primer torroellenc,

Adisclus

Si b no t gaire sentitconsiderar estrictamenttorroellencs els anticspobladors de la zona, noem s estar de dedicar-hi tan sols unspargrafs en aquest primera passejada.Em referir, doncs, potser massa depressa, als homes del cau del Duc, de fa300.000 anys, anomenats Homoheidelbergensis, antecessors delsNeanderthals. Us heu fixat que el cau delDuc t forma ideal per habitar-hi,encarat al sol, protegit de pluges,arrecerat de tramuntanades?Tamb molt breument, cal citar elsantics poblats agricultors i ramaders defa uns 3.000 anys, de cabanes fetes de

troncs i pedres del puig den Mascar i

http://localhost/emporionou/images/stories/num13/carot.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/carot.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/carot.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/carot.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/carot.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/carot.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/cau_del_duc.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/cau_del_duc.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/cau_del_duc.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/cau_del_duc.jpghttp://localhost/emporionou/images/stories/num13/carot.jpg

7/29/2019 13 -gener- 2008

6/20

6

de la Fonollera, al sud del Ter, delsprimers coneguts de Catalunya. Enaquella poca tamb vivien petits nuclisde pobladors a la muntanya. Tots ellsvaren deixar restes funerries al cau dels

Ossos, al cau de lolivar den Margall, alcau den Calvet...

Amb els segles, els indgenes coneixen inegocien amb els pobles de laMediterrnia; se nha trobat vestigis asota el Tossal Gros. Apareixen camins. sfams el dEmpries, entre la ibricaUllastret i la grega Emporion, que

circumdava lestany de Bellcaire, persobre els contraforts de la banda detramuntana del Montgr.Quan arriben els romans, la poblacisestn pel territori. Hi ha traces depoblament daquesta poca a SantaMaria del Mar, a la Torre Gran, i sobretota la Gruta, (entre Torroella i la Torre

Begura), una de les villes romanes msimportants de Catalunya. A laltra bandade muntanya, al peu del camdEmpries, hi ha restes tamb dunestabliment rom, al lloc on segles mstard saixec Santa Maria de Palau, propde Sobrestany.

Sensorra limperi rom, arriben diversos

pobles germnics, dominen els visigots, ilany 714 els sarrans ocupen lEmpord,per sn aturats a Frana. Comena lareconquesta, i es crea la MarcaHispnica, sota protecci dels francesos.Lany 785 s alliberada Girona.

Un document de lany 879 parla perprimer cop de villa Torrocella. En ell esdebat la possessi dun terrenydaquesta villa, entre el bisbe de Girona,

senyor dUll, i un primer torroellencconegut, anomenat Adisclus.

Bernstein

El divendres 18 daquest mes de generhaurem de celebrar el cinquantaniversari del primer dels concerts queLeonard Bernstein va oferir per a

escolars. Dic haurem perqu bensegur que lesdeveniment passar sensepena ni glria i no farem justcia a una deles persones ms illustres del segle XXen el camp musical, el primer msic deformaci americana que va gaudir delreconeixement internacional.Bernstein, nascut el 1918 aMassachusetts, va ser un msic total:

7/29/2019 13 -gener- 2008

7/20

7

intrpret, director, compositor ipedagog. Qui no ha queda fascinat per lamsica de West Side Story? Vull limitaraquestes ratlles a recordar els cinquanta-tres concerts per a joves que va oferir

entre 1958 i 1973 al front de la New YorkPhilharmonic Orchestra. Cada concerttractava un tema monogrfic, perexemple, el primer dells: Quin significatt la msica? i van seguir Qu fa que unamsica sigui americana?. Qu slorquestraci?... Va dedicar-ne acompositors de manera especfica:Sibelius, Berlioz, Mahler, etc. Per sort,

aquests concerts que Bernstein teniacura danar explicant als joves, fent pararlorquestra quan convenia, per analitzarel paper dinstruments concrets, etc. vanser transmesos per una televisi iaquesta circumstncia s la que ha fetpossible que ara shagi obtingut elmaterial i estigui a labast de nosaltres

grcies a la seva edici en DVD.

s ms, leditorial Siruela, aquestaeditorial de llibres preciosos, va tenirlencert deditar en catal lesexplicacions de Bernstein. El mestre usconvida a un concert satisf qualsevolpersona amant de la msica i s unamagnfica introducci per als ms joves.

No cal dir que la combinaci del llibreamb la visi dels 9 DVD s per gaudirdall ms de lextraordinria feina fetaper Bernstein.

Bernstein va ser un ngel benefactor pera la humanitat. Torroella tamb va tenirel seu ngel: el Sr. Dabau. Sense capafany de guany econmic va impulsar,

casualment coetniament als concertper a joves de Bernstein, la formaciduna orquestra juvenil de cambra:Salvador Dabau (fill), Maria Elas, JosepBou, Orozco, Francesc Batlle, Pablo

Galn (e.p.d.), Joan Calsina, AdriAnglada (e.p.d.) i jo mateix vam iniciarels assaig i actuacions diverses oferintconcerts que serviren sobretot per a fer-nos estimar la mgia de la msica.Grcies a ngels con Bernstein i Dabauavui el mn s millor que no seria sensela seva existncia.

Mariona Seguranyes haseguit les petjades de

Francesc Gimeno

Al Museu de la Mediterrnia deTorroella de Montgr es pot visitar fins ales acaballes del mes de generlexposici Francesc Gimeno i el

paisatgistes del Montgr,complementada amb ledici dun llibre-catleg i altres activitats docents quetindran la seva continutat lany vinent alMuseu dArt de Girona, on sexhibir del16 de febrer al 26 de maig. El projecteest comissariat per la figuerencaMariona Seguanyes.

7/29/2019 13 -gener- 2008

8/20

8

Aquesta exposici mostra el pas dundels pintors ms destacats de la pinturacatalana, Francesc Gimeno (Tortosa,1858 - Barcelona, 1927), per terresempordaneses i gironines. La mostra

arrenca justament quan Gimeno arriba aTorroella de Montgr lany 1887,acompanyat i guiat pels tamb pintorsRamon Call i Modest Urgell, explicaSeguranyes.A partir daqu lexposici ressegueix elpas daquest paisatgista per lEmpord iGirona i analitzem bona part de les obresque va treballar per aquesta zona, el

contacte amb la qual el va ajudar adesenvolupar una paleta de colorsintensa, fruit del tractament de la llum iel color tan especials de la comarca,afegeix la comissria. Lexposici vanixer com un projecte de recerca, apartir duna beca concedida pel mateixMuseu de la Mediterrnia de Torroella

de Montgr.El nom de Francesc Gimeno, arraconatdurant dcades en el mn de la pinturacatalana, sassocia actualment a un delsartistes ms importants decomenaments del segle XX, en la lniade Russinyol, Mir, Nonell i AngladaCamarasa.Fins ara se lhavia associat sempre amb

una aurola daspectes negatius (pintormalet, personatge rar i gaireb boig,estrafolari...). Aix pot semblar fins i totque podia donar un aire Van Gogh alnostre pintor. No obstant aix, aquestcmul de connotacions negatives hanportat a menysprear la seva obra i aallar-lo com a artista tant a Catalunyacom al mn, explica Seguranyes.

Voldria destacar, finalment, la trajectriaprofessional de la comissria d'aquestaexposici, Mariona Seguranyes Bolaos(Figueres, 1972). Sens dubte es tractaduna altra figuerenca enamorada del

Baix Empord. Seguranyes shistoriadora de lart, doctora enHumanitats (2006) per la UniversitatPompeu Fabra i amb el ttoldespecialitzaci professional enPatrimoni de la UdG. Tot i la sevajoventut s una persona amb una mpliatrajectria dins del mn de lainvestigaci artstica.

Ha intervingut en lareforma musestica delMuseu de lEmpord(1998-99 Figueres) i hacomissariat diversesexposicions entre lesque cal destacar"Evarist Valls, creador

empordans despais metafsics" (2000) i"El Dal de Lacroix" (2004) "Una visiartstica de lEmpordanet. Els pintors aPalafrugell entre els segles XIX i XX"(2006), i "Josep Pla i els pintors",(2006).T publicat un llibre sobre pinturaempordanesa,Una Visi artstica delempordanet (editat per lAjuntamentde Palafrugell, Diputaci de Girona,

2006) Ha publicat textos sobre artempordans, entre daltres La guia deles colleccions del Museu de lEmpord(1999), Carles Fages de Climent (1902-1968); Potica i mtica de lEmpord(2002) i El pas de Dal (2004). Ara hapublicat la monografia-catleg sobreGimeno.

7/29/2019 13 -gener- 2008

9/20

9

Dissabte dIan McEwan

Un ttol com aquest amb un autor pocconegut no sembla que pugui animargaire gent a llegir Dissabte, per des del

nostre club de lectura Llegim? entenim una visi particular. Hi ha hagutgustos per a tot: alg que li ha agradatmolt, alg que no li ha agradat gens ialg que hi ha trobat una mica de cada.s un llibre diferent, lacci del qualpassa al llarg dun dia a Londres, enconcret un dissabte molt especial, el deles multitudinries manifestacions en

contra de lIraq que es van fer arreu delmn. Aquest fet no s el ms importantde la histria, per s que hi influirindirectament. El protagonista scirurgi i molt meticuls, amb una vidaquotidiana plena de costums rutinaris.Per aquest dissabte comena dunamanera diferent i marcar la tnica detot el dia i, per tant, tamb de tota lanovel.la. El dia va passant amb la visidel nostre protagonista que juga ambflashbacks per poder explicar els altrespersonatges de la novel.la: els fills, ladona, el sogre, companys de feina Amesura que ens els presenta a tots,veiem fins a quin punt arriba lameticulositat i la sang freda daquest

cirurgi que es troba davant duna

situaci fora peculiar. Totdesencadenar a un final que fa rumiar ireflexionar fins a quin punt la vida et potdonar coses bones i dolentes, i de quinamanera pots enfrontar-thi per poder-ne

sortir airs.

Des daqu us convidem a llegir aquestviatge pels sentiments i la vida duncirurgi durant un dissabte, que tots vamviure a la nostra manera. Llegim?

Nadal

Nadal, festa entranyable, avui i sempre.Ja un mes abans, fem projectes: elpessebre, el ti, Cap dany, Reis, regals,torrons, canelons, rostit, assortits defruites, bons vins, cava, famlia,msiques nadalenques que tant ensagraden i que cada any escoltem sensecansar-nos-en, la missa del gall a lesdotze de la nit i la xocolatada en sortir-ne, a fora o des de casa. I les preguntesde sempre: On farem el dinar de Nadal, acasa o a cals avis? Quants serem? Qucuinarem? Nadal s una festa religiosa,per molt familiar, i al nostre pas lacelebren els cristians i els que no ho sn,els que van a missa i els que no hi van.Tamb hi ha qui no el pot gaudir per mil i

un problemes, i s en aquests dies quan

7/29/2019 13 -gener- 2008

10/20

10

ms pena senten. Tenim de tot enaquest nostre mn tan complex. A moltsens fa mandra cuinar, per en aquestadiada ens ve de gust fer un bon pat,lluir-nos-hi una mica, tot i la feina i les

despeses que aix comporta. s Nadal!

Estem descuidant, per,bonics costums de tota lavida, com el de fer elpessebre. Ens deixemportar per les novetats,que s que sn costum enaltres pasos per no a

casa nostra, com ferlarbre de Nadal o fer present elpersonatge de Santa Claus. Tan b queens ho passvem, sobretot la mainada,anant a buscar molsa, recollint suro perfer la cova del naixement, guardant elpaper de plata de la xocolata per fer elsrierols, una petita cascada i un petit llac,

i collocant les figures, les quals anvemcomprant de mica en mica: elnaixement, els pastors, el caganer,lhome que pesca, la dona que renta, elsReis... Sense adonar-nos-en, aprenemqu havia passat fa dos mil anys enaquell poblet de Betlem. s un bonicrecord per als que ho hem viscut. Encarahi ha qui el fa, el pessebre, per diferent.

En el ve poble de Ull,em deia unasenyora, han organitzat un concurs depessebres, i hi ha molts participants. Peraltre part el dilluns disset de desembredenguany,lAntoni Puigverd en unarticle a La Vanguardia diu textualment:el ao pasado, sin ir ms lejos,expulsbamos los pesebres de laescuela, para no ofender a los recien

llegados. Qu men dieu?Ara ens agrada comprar-ho tot bo i fet,la mainada fan altres activitats i elsgrans..., ja no el fan. S que en algunescases posem el naixement, que

precisament s el que celebrem el dia deNadal, per fins i tot els adorns de la llarja ens vnen preparats. Ara ja ens hodonen tot fet!

Acomiadar lany tamb ens agrada: lesdotze campanades, el ram, els torrons,el tortell, la disbauxa del jovent idalguns grans... D'altres, aprofitem el

final d'any ja sigui perqu tenim unacolla danys a sobre o senzillamentperqu ens agrada o ho necessitem perfer un petit balan de com hem passatlany. Qu hem viscut de bo i de dolent,o de no tan bo? Qu ens ha aportat viureaquests 365 dies? Els hem aprofitat?

I Reis..., la festa de les illusions per alspetits i per als grans. Aqu, com en tot,tamb hi ha excepcions, i aquestespotser sn les ms sentides, perqusempre hi ha qui no t aquell regal quetant havia desitjat. Tant de bo que lesillusions les pogussim aconseguir per atothom! Aquest s que seria un bonregal de Reis, i no em refereixo noms a

joguines, joies o vestits, sin a tot el queens ajuda a ser ms bones persones ique a vegades oblidem.

7/29/2019 13 -gener- 2008

11/20

11

Pisa: Uns resultats que ens

han de fer reflexionar a tots.

Aprimers de desembre varen sortir a lapremsa els resultats de linforme PISA, s

a dir, els resultats duna avaluaci que laOCDE fa cada tres anys per analitzar elsconeixements i les competncies delsestudiants de 15 anys, en comprensilectora, matemtiques i coneixementcientfic.Partint de que els resultats de lesavaluacions sempre sn relatius, tenimque Catalunya i Espanya estan per sota

la mitjana europea, amb noms Itlia,Portugal, Grcia i Bulgria per darreraseu. Des dels diferents sectors de lasocietat i especialment en el mn deleducaci ens hem preguntat: Qu ensest passant? La resposta no s nica ical analitzar el tema des de diferentspunts de vista i des de diferents sectors.Shan fet moltes reflexions, sha opinattan com sha volgut i shan passejat pelsmitjans de comunicaci uns quantstpics, tot plegat perqu ning no voltenir la culpa duns resultats tanmediocres:Calen ms recursos. Probablement maideuen ser prou els recursos que esdediquen a educaci, per tamb cal

que els que tenim els sapiguem

rendibilitzar al mxim. Hi ha pasos ambmenys recursos que obtenen unsresultats ms alts.

Hi ha molta immigraci. En pocs anys ha

canviat molt el perfil social dels centreseducatius pblics, per tamb s certque la incorporaci de la immigracimoltes vegades ha posat de manifest lesmancances que ja fa anys quearrosseguem.

Lescola ha de fer de tot. Cada vegadasafegeixen ms temes al currculum:

educaci viria, educaci sexual,educaci per a la pau, educacimediambiental, educaci per a la salut:alimentaci, alcohol i drogues; educaciper a la ciutadania, etc. Sn temes ques important tractar-los en un grupdiguals per tamb sn temes que lafamlia no pot delegar per complet a

lescola.

LESO s obligatria fins els 16 any. Aixvol dir que tenim a les aules alumnat detot tipus: alumnat brillant, alumnat queva seguint, alumnat amb necessitatseducatives especials: alguns acabendarribar i no coneixen la llengua, altrestenen trastorns de conducta, altres

tenen dislxies, ... I tots estan dintredels centres educatius, talment com unreflex del que ens trobem a la societat.Per aix cal valorar aquesta situaci quetenim perqu, tot i la seva dificultat, sideal per educar i preparar els futursciutadans per al tipus de societat que estrobaran quan surtin al carrer.

7/29/2019 13 -gener- 2008

12/20

12

Malauradament aquest tipus depreparaci per a la vida que necessitenels nostres joves davui, no la trobaremescrita en cap llei. Per, en el dia a dia,cal buscar noves metodologies, de tipus

ms cooperatiu, encara que aix suposinedar contra corrent.No hi ha cultura de lesfor. s cert quecada vegada nhi ha menys (sense fer-hoextensiu a tots els estudiants) per no sexclusiu dels alumnes perqu... a lesfamlies, es viu la cultura de lesfor? I elsanuncis i programes de la TV, fomentenla cultura de lesfor?

Estem preparats els professionals quehem dafrontar aquest panorama cadadia a les aules?. Es fan grans esforos perestar al dia i estar a lalada de lescircumstncies. s urgent que es canvi elsistema de preparaci dels estudiantsque surten de la universitat i es volendedicar a lensenyament. s molt

necessari tamb que cada centreeducatiu pugui dissenyar el seu Pla deFormaci Permanent segons lescaracterstiques del centre i s moltimportant que cada centre dissenyi laseva prpia avaluaci i a partir daquestaelabori el currculum adequat.La reflexi podria continuar ms enllper em sembla que hi ha una cosa molt

clara i s que la millora dels resultats nos exclusiva de lescola, ni ens vindr maidonada per una llei deducaci, sin quecal que ens hi posem tots: mestres,professors, pares, mares, administraci icomunitat. Recordem aquell saviproverbi afric per educar una criaturaes necessita la tribu sencera.

Barcelona torna a tenir

Cardenal

Aquest s el ttol dun escrit de JordiLlisterri publicat en el darrer nmero dela revista FOC NOU. Aix acaba lescrit:el que tamb s cert, que essent lescoses com sn, ms val tenir un cardenala dins que a fora. I, per tant, s millorque Barcelona tingui cardenal. Per tot elque sha escrit sobre aquest fet, que smolt, sembla doncs, que ens hemdalegrar de tal nomenament.

Posem, per, a la consideraci delslectors unes notes, manllevades dunescrit que el bon amic Jess Huguet hapublicat al nmero 326 de la revista ELPREG

Els historiadors ens diuen que el collegicardenalici t el seu origen en els bisbes

de les dicesis safragnies i en elspreveres i diaques de Roma, que erenconsellers del Papa. El 1179, el ConciliLateranense els confi lelecci del Papa,que un segle desprs revestiria la formade conclave, tot per evitar lesingerncies poltiques i familiars. Eleccii assessorament del Papa sn dues

funcions que han conservat fins ara.

7/29/2019 13 -gener- 2008

13/20

13

ues funcions que han redundat endetriment de la condici i responsabilitatepiscopal.(J. Huguet) Aix ha portat a unaconcentraci de poder nefasta. Fins i tot

shan arribat a anomenar prnceps delEsglsia i Eminentssims Senyors

Daltra banda cal preguntar-nos :elcardenalat sadiu amb levangeli?El mateix Huguet afirma: Sempre hepensat que els cardenals i nuncis erenles dues institucions msantievangliques de lEsglsia. El Concili

Vatic II ens va fer creure quesacabarien i que fins el papat canviariadestil. Per, no solament shamagnificat el papat, shan refermat elscardenals (que noms en van sortirescuats; tenien dret a ostentar una cuade 5 metres. Tot i la prohibici elCardenal Caizares la va exhibir en una

cerimnia recent), sin que ms aviatassistim a un ressorgiment devestimentes i distintius, de categories ,condecoracions i ttols honorfics. (J.Huguet)Posem a la vostra consideraci aqueststextos bblics:

-qui vulgui ser important entre

vosaltres ha de ser el vostre servidor(Mt.20,26)

-en tot actuen per fer-se veure de la

gent ,seixamplen les filactries i

sallarguen les borles del mantell; els

agrada ocupar el primer lloc als

banquets, i que els donin el ttol de

rab o sigui mestre.

-qu discuteu pel cam? Per ells

callaven perqu pel cam havien discutit

quin dells seria el ms important. Jess

els digu: si alg vol ser el primer , ha

de ser el darrer i el servidor de tots.

(Mc,9,33-35)

Trencar un perfil

Fa uns dies, el diari El Pas publicava un

article sobre el fet que la Generalitat de

Catalunya tingus ara un president que

no concorda amb cap dels grups socials

que tradicionalment han ocupat el

poder a Catalunya. Grups que

histricament han format una elit i

responen a uns perfils que fins fa poc

podien semblar necessaris per assumir

un crrec com s el de President de la

Generalitat.

Des de la restauraci daquesta

instituci, desprs de lany 1980, elspresidents electes, Pujol i Maragall,responien a aquest perfil. Pujol,(barcelon del barri de Sant Gervasi), sfill de borsista i nt dempresari.Llicenciat en medecina, va exercirdempresari i banquer. s un histricnacionalista catal, fundador de CDC.Maragall no pertany a una aristocrcia

burgesa, per s que descendeix duna

7/29/2019 13 -gener- 2008

14/20

14

famlia benestant dintellectuals iliterats. Desprs de llicenciar-se eneconomia va exercir de professor i defuncionari municipal. No forma part delelit burgesa de Sant Gervasi, per s

duna destacada elit intellectual.Socialista marxista fins els anys vuitanta imoderadament socialdemcratadesprs, sha definit com catalanista ifederalista.El primer president de la Generalitatdurant la segona repblica, FrancescMaci, nascut a Vilanova, era militar deprofessi. Va arribar a Coronel del cos

denginyers de lexrcit espanyol i es vacasar amb la filla duna influent iadinerada famlia lleidatana.Llus Companys, el segon presidentrepublic, era fill de El Tarrs (Lleida). Esva llicenciar en dret i tamb va exercir deperiodista.Els presidents en el exili, Irla i

Tarradelles, foren, empresari del suro deSant Feliu de Guxols el primer i defamlia propietria agrcola el segon. Elpare de Tarradelles a ms era vidrier iestabl alguns cafs de nom al centre deBarcelona. Personalment Tarradelles fourepresentant comercial de diversescompanyies americanes. Tots dosmilitants dERC.

Si anem una mica ms lluny, a lanteriorinstituci catalana, La Mancomunitat, elseu primer president, Enric Prat de laRiba, de Castellterol, era fill de famliade propietaris rurals i es va llicenciar endret. El segon president, larquitecteJosep Puig i Cadafalch era de Matar, defamlia propietria de negocis txtils. Eltercer president, ja en plena dictadura

de Primo de Rivera, fou anomenat a ditpel dictador, es deia Alfons Sala i eracomte. Podrem allargar aquest llistaamb els primers presidents de laGeneralitat fins el 1714. Dels 121

presidents daquesta instituci, nhihagueren sis nascuts fora del territoricatal, aix s, nacionalitzats abansdaccedir al crrec, per tots ells eren defamlia de classe alta, la qual cosa els vapermetre accedir a la universitat, encaraque la majoria foren clergues avesats enla poltica i en ladministraci.El president actual Jos Montilla, s un

cas a part. Nascut a terres no catalanes,s de famlia dimmigrants obrers. Ellmateix fou treballador darts grfiques iduna fbrica de componentselectrnics. No t estudis universitaris ies continua dient Jos. Forma part dungrup social que tradicionalment no haexercit el poder. Vol dir aix que est

ocupant un crrec immerescudament? Osenzillament que la democrcia exercidaplenament, pot portar-nos a presumiblessituacions com aquesta. Pensem queMontilla fou elegit per aquest crrecamb els vots de tres partits desquerres,dos federalistes i un independentista.Alg podria arribar a pensar que, degut aaquets precedents, Montilla no reuneix

el perfil correcte per ser un bonpresident de la Generalitat. De totesmaneres aquests conceptespredeterminats, en algun moment de lahistria han fallat. Pensem en TomsBecket, nomenat arquebisbe deCanterbury pel seu amic el rei Enric II,convenut que defensaria els seusinteressos. Desprs de prendre possessi

7/29/2019 13 -gener- 2008

15/20

15

del crrec, prengu conscincia de laresponsabilitat que aquest comportava iel va exercir amb gran dignitat nodubtant en anar en contra delsinteressos del rei. O el mateix Francesc

Maci, militar de lexrcit espanyol quedeix la carrera de les armes perdedicar-se a la poltica i com a presidentde la Generalitat va a arribar a proclamarlEstat Catal dins de la Federaci deRepbliques Ibriques.El President Montilla forma partdaquest nombrs grup social que tan bva descriure Paco Candel: els altres

catalans, els immigrants dels anyscinquanta i seixanta. Un grup social queja forma part de lentrellat social de laCatalunya actual, aportant no nomsobrers sin tamb empresaris,professionals, intellectuals, alcaldes iregidors i fins i tot un President de laGeneralitat que est exercint el seu

crrec, tot i trencar el perfil per algunssuposadament necessari, amb totaldignitat.

Transvasaments

El Ter (70%) i el Roine (0,6%)

Jo mai no he cregut en fronteresartificials, i si parlem de rius el meu lmitterritorial s Europa.I atenci, a Europa tenim, a Sussa, ungran dipsit central de neus eternes,

don surten el Danubi, el Rin i el Roine.Tothom sap com saprofiten a distintsestats i nacions el Rin i el Danubi. Perqu no el Roine? Doncs perqu tenim lamala sort que al cap de relativamentpocs quilmetres ja s a mar.Comparem: quan arriba al mar, lEbrenoms aboca el 4% del seu gran cabal,perqu el va repartint pels territoris que

travessa, i se naprofita (o perd) el 96%;mentre que el Roine aboca al mar un96% del cabal, i noms se naprofita (operd) un 4%.

Reflexiono sobre tot aix perquactualment a Catalunya - i a Girona-tenim un gran problema. El Ter proveeix

daigua prop de 3 milions de persones delrea metropolitana de Barcelona, unabastiment desproporcionat ja quesuposa ms d'un 70% del seu cabal. Lallei exigeix que el cabal a la ciutat deGirona superi els 3 metres cbics persegon, per les ltimes setmanes noarriba als 0,8 metres cbics per segon. Ino plou. La situaci s crtica.

Paradoxalment, uns quilmetres ms alnord, el riu Roine amb un cabal mitjimpressionant, 1.800 metres cbics persegon!, cau directament a mar.Amb els mitjans actuals es pot fer untransvasament daiges del Roineminscul en relaci al seu cabal, irespectus amb el medi natural. Des delany 2002 hi ha un projecte definitiu,

7/29/2019 13 -gener- 2008

16/20

16

vaig tenir ocasi de conixer-lo b, seconmicament viable, i absorbiriamenys dun 06% del cabal del riu peruna canalitzaci tancada (un tub),subterrnia.

Si Catalunya podria aprofitar una mnimapart del Roine amb un transvasamentrespectus, per qu no es fa? Mailhome no accepta resignat els designiscecs de la natura, ho veiem cada dia aTorroella amb les canalitzacionssubterrnies, que permeten regar ambseguretat i comoditat els nostres camps

del Baix Ter.No podem veure impassibles com esllena a mar un recurs escs aqu, nomsperqu la natura no ha fet amb el Roineel mateix que va fer amb el Danubi i ambel Rin.

Fa anys que el Grup de Defensa del Ter

fa campanya contra tot transvasament iposa com a nica soluci millorar lagesti de laigua (no conec els clculsque shan fet). I fa ben poc, el diari LaVanguardia ha reiniciat el debat a favordel transvasament. Desitjo que elGovern estudi de cap i de nou, si cal,totes les aportacions, que aquestessiguin molt serioses, i que es prenguin

decisions realistes rpidament.Que no calgui una catstrofe humanaper veure que noms intentant gestionarmillor, i amb publicitat a la televisi, noens nhem sortit.

La setmana europea

Europa no ha de badar

A lentorn de la II Jornada de Poltica

Internacional que sha celebratrecentment a Torroella de Montgr, esvaren tractar diferents consideracions atenir en compte sobre el futur deplaneta, que era el ttol de la Jornada.Desprs de lobertura per part delAntoni Roviras, director delemblemtic espai Can Quintana-Museude la Mediterrnia, es va debatre sobre

levoluci del mn des del punt de vistade la sostenibilitat, del canvi climtic ode la situaci de les fonts denergia.Mart Anglada, Ramon Rovira, JosepCalb i Josep Martinoy, varen aportarinformacions interessants que ensmostren un mn canviant i necessitat dedonar un cop de tim amb la finalitat detrobar les frmules que facin possible lareacci cap a la sostenibilitat, les qualssuperen lmbit dun estat i requereixenuna intervenci i entesa de cairemundial. Aix, la participaci de lesorganitzacions internacionals s faimprescindible i s en aquest entorn quela Uni Europea hi pot jugar un paperimportant. Hi som a temps, per no val a

badar, pel propi inters de la humanitat.

7/29/2019 13 -gener- 2008

17/20

17

En lmbit ms estricament poltic,Joaquim Llimona, Francina Esteve,Francesc Morata i qui escriu aquestesratlles, varen debatre sobre lageoestratgia poltica mundial,

Inexorablement varen prendreprotagonisme el paper dels estatsemergents, La Xina i lndia, preveient,per daqu a no masses anys,lhegemonia dels dos estats asitics, queara ja han presentat les sevescredencials pel que fa a leconomia i lapoltica mundial, fet que afectar a lacapacitat dinfluncia de la Uni Europea

en el seu conjunt i dels estats membresen particular. La Xina i lndia junts avuija tenen el 40% de la poblaci mundial icreixen de lordre del 10% anual i ambimportants increments tamb en el marcde la poltica de defensa, fet que els hidonar una capacitat dinfluir i dactuaren qualsevol conflicte internacional, que

avui no tenen, ja que, tot i la sevacapacitat, no passen de ser potnciesregionals. Una dada significativa quedna visibilitat i futur al que hecomentat, s que cada any surtendaquests dos estats 6 milions dellicenciats universitaris, una Catalunyaentera, dels quals mig mili snenginyers.

Naturalment, amb aquest escenari, sevident que Europa, la Uni Europea,sha despavilar i posar-se les piles perdesenvolupar les poltiques dinterior,com la que fa referncia a la immigraci ilenergia, entre daltres i tamb lapoltica exterior de seguretat i defensa,que li ha de donar capacitat dinfluir i dedefensa dels interessos dels ciutadans

europeus. El temps juga en contradEuropa i la veritat s que en els darrersanys, tampoc hem donat una sensacide rapidesa en la presa de decisions.Finalment, abans de la cloenda per part

de Joan Margall, alcalde de Torroella, enLluis Falgs va fer una sntesi acurada delque havia donat de s la Jornada, que varesumir amb una frase que, al meuentendre, mostra perfectament el sentitdel debat i la realitat dEuropa i del mn:Estem be, per no anem be!.

Rac de poesia

Carles Fages de Climent. Escriptor, poetai periodista empordans. Va nixer aFigueres el 16 de maig de 1902. AlInstitut coincideix amb Salvador Daldonant inici a una amistat que esmantindr tota la vida, i del qui calesmentar el Crist de la Tramuntana , querealitz, en homenatge al poeta, ambmotiu de la seva mort.Doctor en llenges clssiques,aconsegueix la Flor Natural dels JocsFlorals de Girona, Mallorca, Barcelona,Sant Sadurn d'Anoia, entre d'altres. PrenlEmpord, la tramuntana i la seva gentcom a temtica de la seva producci.Cre personatges com el sabater

dOrdis (segons Eugeni d'Ors,

7/29/2019 13 -gener- 2008

18/20

18

comparable al Quixot de Cervantes) i vaconferir determinades atribucions acerts pobles (Llers, terra de bruixes; Vila-sacra, capital del mn).Josep Pla dedica una bona part del

volum 38 de la seva obra completa,"Escrits Empordanesos", a Fages deCliment, de qui diu que " portava laliteratura a la sang". "s un escriptor delpas, ... especficament empordans,...de vegades vulgar, de vegades moltintelligent. Amb un home aix jo m'hientendr sempre".Els ltims anys de la seva vida Fages els

passa al seu Empord natal, a la casapairal de Climent, a Castell d'Empries.Mor lany 1968.

FELI ANY 2008!

Sonet dany nouClouPany

lany

nou.Prou

plany,manyrou.

Puiglau.

Carles Fages de Climent

Intercanvi amb un Club de

Tennis de Taula de Dubln

Al Club de Tennis de Taula Torroella

(CTTT) sens va acudir fer un intercanviamb els nostres jugadors/es infantils ijuvenils. Ens vrem posar en contacteamb diferents Clubs de Dubln, la llenguai el Ryanair ho aconsellaven, i el YorkRoad Tabletennis Club va mostrarinters. Desprs de diferents correuselectrnics i una visita al club irlands,veient que ens entenem amb elsobjectius i que ledat dels seusjugadors/res coincidia fora amb la delsnostres, vrem decidir portar el projectea terme.Vrem anar a Irlanda, acompanyats pel

president i sots president del nostreclub, la segona setmana dagost. Ensvrem allotjar en diferents famlies i vamfer moltes activitats: entrenaments detennis de taula, excursi a un llac, veler(amb bany a les fresques aiges del Mar

7/29/2019 13 -gener- 2008

19/20

19

dIrlanda), balls populars, bolera, visitesa Dubln i shopping (ens va xocar el seugran deliri per aquesta activitat).Ens va sorprendre el tema de la llengua,ja que encara que a Irlanda tothom parla

langls, diuen que s ms entenedorque a Anglaterra, estan fent gransesforos per recuperar la seva llengua, elgalic, que havia quedat molt reduda.Vrem tornar junts cap a laeroport deGirona i es varen estar aqu la tercerasetmana dagost, coincidint amb lOpende Tennis Taula de la Festa Major. Ells,acompanyats per una famlia, pares i

germana dun dels jugadors.Els vrem portar a les platges delEstartit i dEmpries, (els pares varenvisitar les runes), a Aqua Brava, (elspares varen anar al Museu Dal), a feruna volta amb barca, a un recorregutguiat per Torroella, al Torneig de TennisTaula, al correfoc...

Al Torneig de TT varen guanyar quatretrofeus i ens varen ajudar a portar el bar.El que ms els hi va agradar va ser laplatja, el correfoc i , com no, elshopping al carrer Santa Anna.Hem pogut constatar que lesport, enaquest cas el tennis de taula, apart de lesavantatges per la condici fsica i lasalut, ens facilitava relacionar-nos amb

altres persones, en aquest cas dun altrepas. All on rem ms iguals era a lataula de ping-pong (potser ells, sobretotelles, en sabien una mica ms).A la segona setmana destar junts, ensvrem anar relacionant ms , compartintmsiques, jocs, confidncies...

Pensem que s una interessant forma deviatjar i de fer conixer la nostraestimada terra.

Cinema i espectacles

Any nou amb bon cinema

Comena lany i com cada any el mes degener s, per al Cinema Montgr, un mesde bons ttols cinematogrfics degut aque shan estrenat mundialment, unsdies abans, aprofitant les festes de Nadali Any Nou.

Comencem lany amb August Rush, unanotable i emotiva obra de la directoraKristen Sheridan en la qual la msicajuga un paper dramtic dins de la trama.El nen protagonista s la nova estrellainfantil de Hollywood, en FreddieHighmore, que tamb va protagonitzarCharly i la fbrica de xocolata. Unahistria entranyable en la que la msica

s el fil conductor de la narraci.El cap de setmana de Reis sestrenaNanny diaries (Diario de una niera).Comdia dramtica en la qual una jovamainadera, ens acosta als ambientspijos de Manhattan per articular unaspre discurs sobre la desestructuracifamiliar i la diferncia de classes.

7/29/2019 13 -gener- 2008

20/20

20

Passades les festes ens retrobemnovament amb Vicente Aranda i la sevanova adaptaci de Mars. Un film queens retorna lAranda ms atrevit. Moltbona s la interpretaci dEduardo

Noriega en un doble paper (dos germansbessons).La setmana del vint tenim un altre ttolinteressant: Michael Clayton, un film deToni Gilroy interpretat per GeorgeClooney. La histria que narra ensendinsa en les interioritats ms brutesde les grans corporacions. Un film perpensar-hi que sap mantenir la intriga

grcies al magnfic gui.Finalment la darrera setmana del messestrenar la segona part dun filmdaventures i recerca de secrets a lestilIndiana Jones: La bsqueda, el diariosecreto, interpretat per Nicolas Cage enel paper de Ben Gates, que aquestavegada descobreix un document secret,

sobre lassassinat del president AbrahamLincoln.Tamb tindrem bon cinema infantil: Beemovie, la pellcula de la simpticaabella. La brjula dorada, espectacular imgic film interpretat per la sempreencantadora Nicole Kidman i finalmentla divertida Donkey-Xote, ambpersonatges inspirats del Quixot.

Una molt bona oferta que ens farecordar all de ... al CINEMA cal anar-hi.

Fet i Fumut...!

Tatay