DILLUNS, 1 SETEMBRE 2014 T E N D È N C I E S LAVANGUARDIA 27

Una imatge del recorregut del North Face Ultra Trail del Mont Blanc. A dalt a l’esquerra, la barcelonina Bea GarcíaFRANCK ODDOUX

ROSA M. BOSCHChamonix. Enviada especial

U n viticultor, un engi-nyer agrònom, un co-merciant, una infer-mera, un metge, un

operari, una periodista... ElNorth Face Ultra Trail del MontBlanc (UTMB), que recorre 168quilòmetres amb un desnivell po-sitiu de 9.600 metres als Alps(França, Itàlia i Suïssa), reuneixgent normal. També atletes pro-fessionals, que, mentre el cos elsaguanti, es guanyen la vida pu-jant i baixant pendents, supor-tant lesions i atenent els compro-misos dels seus patrocinadors.Però un 99% dels participants enaquesta, i en moltes altres cursessalvatges, són per-sones anònimes.Ahir va concloureaChamonix aques-ta prova amb l’arri-bada a la metadels últims corre-dors, després de46 hores –eltempsmàxim per-mès de marxa–.Dissabte es vanproclamar vence-dors el francèsFrançois d’Haene,de28 anys, qui jun-tament amb la se-va dona, enòloga, produeix vins ala regió de Beaujolais, i la infer-mera californiana Rory Bosio(North Face), de 30 anys. Les mi-lers de persones congregadesahir a Chamonix van victorejarel seu compatriota, d’Haene, queva travessar la meta després de20 hores i onze minuts corrent icaminant; Bosio va trigar 23 ho-res i 23 minuts, i es va col·locaraixí al 14è lloc de la classificaciógeneral.El mallorquí Tòfol Castanyer i

Iker Karrera, de Gipuzkoa, amicsi integrants del mateix equip, Sa-lomon, igual com d’Haene, vanarribar junts a la segona posició.Castanyer també és d’allò mésnormal, “pare professional”, se-gons les seves pròpies paraules,de tres nens, el més petit una ne-na de mes i mig. Castanyer i Kar-rera van protagonitzar dissabteun acte de companyonia en arri-bar junts a lameta i proclamar-seels dos segons. “L’Iker m’ha aju-dat en les pujades i jo l’ajudavaen les baixades. Passats els 150quilòmetres, hem decidit entrar

junts. Què hi fa, ser segon o ter-cer?”, comentava el mallorquí,que regenta amb el seu germàdos comerços d’hostaleria i arti-cles de casa a la seva illa. Karreraés enginyer agrònom.La catalana Núria Picas, bom-

bera en excedència de 37 anys,també va aconseguir un resultatexcel·lent amb les seves 24 horesi 54 minuts. Va repetir el segonlloc, com l’any passat, també dar-rere de Bosio.

Un grapat de favorits van aban-donar abans d’arribar a la meta:els nord-americans Timothy Ol-son iMichael Foote i el guàrdia ci-vil del grup de rescat demuntanyaLuis Alberto Hernando, mentreque d’altres van estar a punt defer-ho, però van aguantar. Aquest

és el cas d’AntonKrupicka, de Ne-braska, un corre-dor amb un aspec-te particular –llar-ga cabellera i abilla-ment minimalista–i una legió de segui-dors. I també imita-dors. Krupicka, de31 anys, va parar

tres hores a Trient per reposar-sede l’esforç. LA seva constància elva portar a continuar i va arribaren la 47a posició, després de 26 ho-res i mitja de marxa.Tota la setmana Chamonix ha

estat un festival de corredors i pú-blic. Ahir més. Les últimes horessón les més interessants, ja queels participants que hi arribensón els que tenen històries méssucoses per explicar. “Em voliamorir”, deia ahir Gabriela Vacade Guzmán, equatoriana de 33anys, després d’acabar el “calva-ri”. Vaca de Guzmán no té objec-cions a reconèixer que desitjavaamb totes les seves forces abando-nar. “Al quilòmetre 100, ja no po-dia córrer, ni caminar. Aquestacursa és molt més dura del que etpuguin explicar, no et fas unaidea de com és fins que t’hi fi-ques. Només vaig gaudir dels pri-mers 40 quilòmetres, després no-més patiment”, comentava ahir,ja somrient, a Chamonix. El seuxicot i els seus amics pràctica-ment la van forçar a continuar.Ahir se n’alegrava, però fa duesnits ho va viure comuna penitèn-cia. “Aquest ha estat el somni

més dolorós de la meva vida”, vasubratllar la Gabriela, la primeraequatoriana que participa al’UTMB i l’acaba.Una altra de les protagonistes

és Bea García, barcelonina de 33anys que té diabetis des de petita.Ahir es va emocionar. Era el seusegon intent i va aconseguir supe-

rar els 168 quilòmetres, amb plu-ja inclosa a la primera part de lacursa, en prop de 44 hores. “Es-tic molt, molt, molt contenta.Fins a Courmayeur he gauditmolt, després… Tens petits gransmoments. La segona nit teniamolta son, vaig prendre una pasti-lla de cafeïna, però no m’ha fetefecte fins ara”. En tots els con-trols que podia es mesurava elsnivells de sucre amb el seu glucò-

metre: “Calculo quem’he punxatinsulina unes set o deu vegades”.Marta Muixí i la seva parella,

el Raül, integrants de Koala’s, ungrup que organitza curses demuntanya sense regles, gratuïtesi solidàries a Catalunya, van bai-xar de les 40 hores. Van narrar laseva experiència via Twitter.Muixí, manresana de 29 anys,s’ha atrevit amb l’UTBMambno-més dos anys en aquest tipus decurses. I ha acabat per explicar-ho. Prop d’un 35% de les 2.300persones que van sortir diven-dres a les 17.30 hores de Chamo-nix sota una intensa pluja no hanpogut tornar a casa lluint la fla-mant samarreta de finisher, unaxutada d’ego després d’una expe-riència tan intensa. El cansa-ment, alguna lesió o la temptacióde descansar més enllà d’uns mi-nuts els van portar a dir prou.Poc abans que es tanqués el

control, a les 15.30 hores, continu-aven arribant participants, entreels quals Roque Lucas, metge dePalau-solità i Plegamans a puntde fer 60 anys. Aquest era el seuvuitèUTMB: en va gaudir, i va pa-tir, com tots.c

Un viticultor francèsguanya la prova,seguit del mallorquíCastanyer i delguipuscoà Karrera

Uns 1.500 corredors culminen a Chamonix una cursa de 168 quilòmetres a través dels Alps

“Elsomnimésdolorósde lamevavida”

Activat el protocolmèdic perunpossible cas d’ebola aMàlagaADOLFO S. RUIZSevilla

Un home nigerià de prop de 40anys, casat amb una espanyola iresident a Antequera (Màlaga),és el pacient ingressat a l’hos-pital regional de Màlaga amb lasospita que pogués estar afectatpel virus de l’ebola. L’home, queacaba de tornar del seu país alqual va viatjar amb la seva fa-mília, es va presentar dematina-

da a l’hospital comarcal d’Ante-quera amb febre alta i d’allà vaser derivat a la capital, on estàaïllat en una habitació habilita-da a l’efecte i atès per un equipd’especialistes, segons va asse-gurar la Junta d’Andalusia enun comunicat oficial.L’ingressat és representant

comercial d’una empresa, per laqual cosa viatja amb freqüènciaa diversos països. Malgrat que aAntequera hi havia preparada

una ambulància del 061, l’homeva decidir utilitzar el seu propivehicle per traslladar-se fins al’hospital de Màlaga, situat auns cinquanta quilòmetres, onva aparèixer acompanyat de laseva dona i els seus dos fills.Tots, menys el pare, van podertornar al seu domicili, ja que nopresenten cap símptoma de ma-laltia.Fonts de l’hospital regional

van assenyalar que “de moment

només es tracta d’un cas sospi-tós, però com que va tornar elpassat 17 d’agost d’una zona derisc, ens veiem obligats a tractarel cas com si efectivament es-tigués infectat amb l’ebola”. Elpacient va passar la primera nitestable, conscient i orientat. Amés de febre alta, no presentaaltres símptomes característicsde l’ebola, com són malestar ge-neral, vòmits o hemorràgies.Lesmostres per determinar si

efectivament es tracta d’un casd’ebola ja s’han enviat al CentreNacional de Microbiologia del’Institut Carlos III de Madrid.S’espera que en les pròximes ho-res es pugui conèixer l’avalua-ció del cas.Mentrestant, el paci-

ent romandrà en aïllament pre-ventiu.Es tracta del primer cas sos-

pitós d’ebola que es detecta a lacomunitat andalusa. La Conse-lleria d’Igualtat, Salut i Políti-ques Socials de la Junta d’Anda-lusia assegura que el protocol es-tablert està d’acord amb el quees fixa en aquestes circumstànci-es per l’Organització Mundialde la Salut i el Ministeri espa-nyol de Sanitat.La conselleria recomana que

les persones que sospitin d’unpossible contagi no vagin direc-tament al centre sanitari, sinóque avisin primer a emergènci-es perquè es pugui posar enmar-xa un trasllat segur.c