El somni més dolorós de la meva vida

1
DILLUNS, 1 SETEMBRE 2014 TENDÈNCIES LA VANGUARDIA 27 Una imatge del recorregut del North Face Ultra Trail del Mont Blanc. A dalt a l’esquerra, la barcelonina Bea García FRANCK ODDOUX ROSA M. BOSCH Chamonix. Enviada especial U n viticultor, un engi- nyer agrònom, un co- merciant, una infer- mera, un metge, un operari, una periodista... El North Face Ultra Trail del Mont Blanc (UTMB), que recorre 168 quilòmetres amb un desnivell po- sitiu de 9.600 metres als Alps (França, Itàlia i Suïssa), reuneix gent normal. També atletes pro- fessionals, que, mentre el cos els aguanti, es guanyen la vida pu- jant i baixant pendents, supor- tant lesions i atenent els compro- misos dels seus patrocinadors. Però un 99% dels participants en aquesta, i en moltes altres curses salvatges, són per- sones anònimes. Ahir va concloure a Chamonix aques- ta prova amb l’arri- bada a la meta dels últims corre- dors, després de 46 hores –el temps màxim per- mès de marxa–. Dissabte es van proclamar vence- dors el francès François d’Haene, de 28 anys, qui jun- tament amb la se- va dona, enòloga, produeix vins a la regió de Beaujolais, i la infer- mera californiana Rory Bosio (North Face), de 30 anys. Les mi- lers de persones congregades ahir a Chamonix van victorejar el seu compatriota, d’Haene, que va travessar la meta després de 20 hores i onze minuts corrent i caminant; Bosio va trigar 23 ho- res i 23 minuts, i es va col·locar així al 14è lloc de la classificació general. El mallorquí Tòfol Castanyer i Iker Karrera, de Gipuzkoa, amics i integrants del mateix equip, Sa- lomon, igual com d’Haene, van arribar junts a la segona posició. Castanyer també és d’allò més normal, “pare professional”, se- gons les seves pròpies paraules, de tres nens, el més petit una ne- na de mes i mig. Castanyer i Kar- rera van protagonitzar dissabte un acte de companyonia en arri- bar junts a la meta i proclamar-se els dos segons. “L’Iker m’ha aju- dat en les pujades i jo l’ajudava en les baixades. Passats els 150 quilòmetres, hem decidit entrar junts. Què hi fa, ser segon o ter- cer?”, comentava el mallorquí, que regenta amb el seu germà dos comerços d’hostaleria i arti- cles de casa a la seva illa. Karrera és enginyer agrònom. La catalana Núria Picas, bom- bera en excedència de 37 anys, també va aconseguir un resultat excel·lent amb les seves 24 hores i 54 minuts. Va repetir el segon lloc, com l’any passat, també dar- rere de Bosio. Un grapat de favorits van aban- donar abans d’arribar a la meta: els nord-americans Timothy Ol- son i Michael Foote i el guàrdia ci- vil del grup de rescat de muntanya Luis Alberto Hernando, mentre que d’altres van estar a punt de fer-ho, però van aguantar. Aquest és el cas d’Anton Krupicka, de Ne- braska, un corre- dor amb un aspec- te particular –llar- ga cabellera i abilla- ment minimalista– i una legió de segui- dors. I també imita- dors. Krupicka, de 31 anys, va parar tres hores a Trient per reposar-se de l’esforç. LA seva constància el va portar a continuar i va arribar en la 47a posició, després de 26 ho- res i mitja de marxa. Tota la setmana Chamonix ha estat un festival de corredors i pú- blic. Ahir més. Les últimes hores són les més interessants, ja que els participants que hi arriben són els que tenen històries més sucoses per explicar. “Em volia morir”, deia ahir Gabriela Vaca de Guzmán, equatoriana de 33 anys, després d’acabar el “calva- ri”. Vaca de Guzmán no té objec- cions a reconèixer que desitjava amb totes les seves forces abando- nar. “Al quilòmetre 100, ja no po- dia córrer, ni caminar. Aquesta cursa és molt més dura del que et puguin explicar, no et fas una idea de com és fins que t’hi fi- ques. Només vaig gaudir dels pri- mers 40 quilòmetres, després no- més patiment”, comentava ahir, ja somrient, a Chamonix. El seu xicot i els seus amics pràctica- ment la van forçar a continuar. Ahir se n’alegrava, però fa dues nits ho va viure com una penitèn- cia. “Aquest ha estat el somni més dolorós de la meva vida”, va subratllar la Gabriela, la primera equatoriana que participa a l’UTMB i l’acaba. Una altra de les protagonistes és Bea García, barcelonina de 33 anys que té diabetis des de petita. Ahir es va emocionar. Era el seu segon intent i va aconseguir supe- rar els 168 quilòmetres, amb plu- ja inclosa a la primera part de la cursa, en prop de 44 hores. “Es- tic molt, molt, molt contenta. Fins a Courmayeur he gaudit molt, després… Tens petits grans moments. La segona nit tenia molta son, vaig prendre una pasti- lla de cafeïna, però no m’ha fet efecte fins ara”. En tots els con- trols que podia es mesurava els nivells de sucre amb el seu glucò- metre: “Calculo que m’he punxat insulina unes set o deu vegades”. Marta Muixí i la seva parella, el Raül, integrants de Koala’s, un grup que organitza curses de muntanya sense regles, gratuïtes i solidàries a Catalunya, van bai- xar de les 40 hores. Van narrar la seva experiència via Twitter. Muixí, manresana de 29 anys, s’ha atrevit amb l’UTBM amb no- més dos anys en aquest tipus de curses. I ha acabat per explicar- ho. Prop d’un 35% de les 2.300 persones que van sortir diven- dres a les 17.30 hores de Chamo- nix sota una intensa pluja no han pogut tornar a casa lluint la fla- mant samarreta de finisher, una xutada d’ego després d’una expe- riència tan intensa. El cansa- ment, alguna lesió o la temptació de descansar més enllà d’uns mi- nuts els van portar a dir prou. Poc abans que es tanqués el control, a les 15.30 hores, continu- aven arribant participants, entre els quals Roque Lucas, metge de Palau-solità i Plegamans a punt de fer 60 anys. Aquest era el seu vuitè UTMB: en va gaudir, i va pa- tir, com tots.c Un viticultor francès guanya la prova, seguit del mallorquí Castanyer i del guipuscoà Karrera Uns 1.500 corredors culminen a Chamonix una cursa de 168 quilòmetres a través dels Alps “El somni més dolorós de la meva vida” Activat el protocol mèdic per un possible cas d’ebola a Màlaga ADOLFO S. RUIZ Sevilla Un home nigerià de prop de 40 anys, casat amb una espanyola i resident a Antequera (Màlaga), és el pacient ingressat a l’hos- pital regional de Màlaga amb la sospita que pogués estar afectat pel virus de l’ebola. L’home, que acaba de tornar del seu país al qual va viatjar amb la seva fa- mília, es va presentar de matina- da a l’hospital comarcal d’Ante- quera amb febre alta i d’allà va ser derivat a la capital, on està aïllat en una habitació habilita- da a l’efecte i atès per un equip d’especialistes, segons va asse- gurar la Junta d’Andalusia en un comunicat oficial. L’ingressat és representant comercial d’una empresa, per la qual cosa viatja amb freqüència a diversos països. Malgrat que a Antequera hi havia preparada una ambulància del 061, l’home va decidir utilitzar el seu propi vehicle per traslladar-se fins a l’hospital de Màlaga, situat a uns cinquanta quilòmetres, on va aparèixer acompanyat de la seva dona i els seus dos fills. Tots, menys el pare, van poder tornar al seu domicili, ja que no presenten cap símptoma de ma- laltia. Fonts de l’hospital regional van assenyalar que “de moment només es tracta d’un cas sospi- tós, però com que va tornar el passat 17 d’agost d’una zona de risc, ens veiem obligats a tractar el cas com si efectivament es- tigués infectat amb l’ebola”. El pacient va passar la primera nit estable, conscient i orientat. A més de febre alta, no presenta altres símptomes característics de l’ebola, com són malestar ge- neral, vòmits o hemorràgies. Les mostres per determinar si efectivament es tracta d’un cas d’ebola ja s’han enviat al Centre Nacional de Microbiologia de l’Institut Carlos III de Madrid. S’espera que en les pròximes ho- res es pugui conèixer l’avalua- ció del cas. Mentrestant, el paci- ent romandrà en aïllament pre- ventiu. Es tracta del primer cas sos- pitós d’ebola que es detecta a la comunitat andalusa. La Conse- lleria d’Igualtat, Salut i Políti- ques Socials de la Junta d’Anda- lusia assegura que el protocol es- tablert està d’acord amb el que es fixa en aquestes circumstànci- es per l’Organització Mundial de la Salut i el Ministeri espa- nyol de Sanitat. La conselleria recomana que les persones que sospitin d’un possible contagi no vagin direc- tament al centre sanitari, sinó que avisin primer a emergènci- es perquè es pugui posar en mar- xa un trasllat segur.c

description

La Vanguardia

Transcript of El somni més dolorós de la meva vida

Page 1: El somni més dolorós de la meva vida

DILLUNS, 1 SETEMBRE 2014 T E N D È N C I E S LAVANGUARDIA 27

Una imatge del recorregut del North Face Ultra Trail del Mont Blanc. A dalt a l’esquerra, la barcelonina Bea GarcíaFRANCK ODDOUX

ROSA M. BOSCHChamonix. Enviada especial

U n viticultor, un engi-nyer agrònom, un co-merciant, una infer-mera, un metge, un

operari, una periodista... ElNorth Face Ultra Trail del MontBlanc (UTMB), que recorre 168quilòmetres amb un desnivell po-sitiu de 9.600 metres als Alps(França, Itàlia i Suïssa), reuneixgent normal. També atletes pro-fessionals, que, mentre el cos elsaguanti, es guanyen la vida pu-jant i baixant pendents, supor-tant lesions i atenent els compro-misos dels seus patrocinadors.Però un 99% dels participants enaquesta, i en moltes altres cursessalvatges, són per-sones anònimes.Ahir va concloureaChamonix aques-ta prova amb l’arri-bada a la metadels últims corre-dors, després de46 hores –eltempsmàxim per-mès de marxa–.Dissabte es vanproclamar vence-dors el francèsFrançois d’Haene,de28 anys, qui jun-tament amb la se-va dona, enòloga, produeix vins ala regió de Beaujolais, i la infer-mera californiana Rory Bosio(North Face), de 30 anys. Les mi-lers de persones congregadesahir a Chamonix van victorejarel seu compatriota, d’Haene, queva travessar la meta després de20 hores i onze minuts corrent icaminant; Bosio va trigar 23 ho-res i 23 minuts, i es va col·locaraixí al 14è lloc de la classificaciógeneral.El mallorquí Tòfol Castanyer i

Iker Karrera, de Gipuzkoa, amicsi integrants del mateix equip, Sa-lomon, igual com d’Haene, vanarribar junts a la segona posició.Castanyer també és d’allò mésnormal, “pare professional”, se-gons les seves pròpies paraules,de tres nens, el més petit una ne-na de mes i mig. Castanyer i Kar-rera van protagonitzar dissabteun acte de companyonia en arri-bar junts a lameta i proclamar-seels dos segons. “L’Iker m’ha aju-dat en les pujades i jo l’ajudavaen les baixades. Passats els 150quilòmetres, hem decidit entrar

junts. Què hi fa, ser segon o ter-cer?”, comentava el mallorquí,que regenta amb el seu germàdos comerços d’hostaleria i arti-cles de casa a la seva illa. Karreraés enginyer agrònom.La catalana Núria Picas, bom-

bera en excedència de 37 anys,també va aconseguir un resultatexcel·lent amb les seves 24 horesi 54 minuts. Va repetir el segonlloc, com l’any passat, també dar-rere de Bosio.

Un grapat de favorits van aban-donar abans d’arribar a la meta:els nord-americans Timothy Ol-son iMichael Foote i el guàrdia ci-vil del grup de rescat demuntanyaLuis Alberto Hernando, mentreque d’altres van estar a punt defer-ho, però van aguantar. Aquest

és el cas d’AntonKrupicka, de Ne-braska, un corre-dor amb un aspec-te particular –llar-ga cabellera i abilla-ment minimalista–i una legió de segui-dors. I també imita-dors. Krupicka, de31 anys, va parar

tres hores a Trient per reposar-sede l’esforç. LA seva constància elva portar a continuar i va arribaren la 47a posició, després de 26 ho-res i mitja de marxa.Tota la setmana Chamonix ha

estat un festival de corredors i pú-blic. Ahir més. Les últimes horessón les més interessants, ja queels participants que hi arribensón els que tenen històries méssucoses per explicar. “Em voliamorir”, deia ahir Gabriela Vacade Guzmán, equatoriana de 33anys, després d’acabar el “calva-ri”. Vaca de Guzmán no té objec-cions a reconèixer que desitjavaamb totes les seves forces abando-nar. “Al quilòmetre 100, ja no po-dia córrer, ni caminar. Aquestacursa és molt més dura del que etpuguin explicar, no et fas unaidea de com és fins que t’hi fi-ques. Només vaig gaudir dels pri-mers 40 quilòmetres, després no-més patiment”, comentava ahir,ja somrient, a Chamonix. El seuxicot i els seus amics pràctica-ment la van forçar a continuar.Ahir se n’alegrava, però fa duesnits ho va viure comuna penitèn-cia. “Aquest ha estat el somni

més dolorós de la meva vida”, vasubratllar la Gabriela, la primeraequatoriana que participa al’UTMB i l’acaba.Una altra de les protagonistes

és Bea García, barcelonina de 33anys que té diabetis des de petita.Ahir es va emocionar. Era el seusegon intent i va aconseguir supe-

rar els 168 quilòmetres, amb plu-ja inclosa a la primera part de lacursa, en prop de 44 hores. “Es-tic molt, molt, molt contenta.Fins a Courmayeur he gauditmolt, després… Tens petits gransmoments. La segona nit teniamolta son, vaig prendre una pasti-lla de cafeïna, però no m’ha fetefecte fins ara”. En tots els con-trols que podia es mesurava elsnivells de sucre amb el seu glucò-

metre: “Calculo quem’he punxatinsulina unes set o deu vegades”.Marta Muixí i la seva parella,

el Raül, integrants de Koala’s, ungrup que organitza curses demuntanya sense regles, gratuïtesi solidàries a Catalunya, van bai-xar de les 40 hores. Van narrar laseva experiència via Twitter.Muixí, manresana de 29 anys,s’ha atrevit amb l’UTBMambno-més dos anys en aquest tipus decurses. I ha acabat per explicar-ho. Prop d’un 35% de les 2.300persones que van sortir diven-dres a les 17.30 hores de Chamo-nix sota una intensa pluja no hanpogut tornar a casa lluint la fla-mant samarreta de finisher, unaxutada d’ego després d’una expe-riència tan intensa. El cansa-ment, alguna lesió o la temptacióde descansar més enllà d’uns mi-nuts els van portar a dir prou.Poc abans que es tanqués el

control, a les 15.30 hores, continu-aven arribant participants, entreels quals Roque Lucas, metge dePalau-solità i Plegamans a puntde fer 60 anys. Aquest era el seuvuitèUTMB: en va gaudir, i va pa-tir, com tots.c

Un viticultor francèsguanya la prova,seguit del mallorquíCastanyer i delguipuscoà Karrera

Uns 1.500 corredors culminen a Chamonix una cursa de 168 quilòmetres a través dels Alps

“Elsomnimésdolorósde lamevavida”

Activat el protocolmèdic perunpossible cas d’ebola aMàlagaADOLFO S. RUIZSevilla

Un home nigerià de prop de 40anys, casat amb una espanyola iresident a Antequera (Màlaga),és el pacient ingressat a l’hos-pital regional de Màlaga amb lasospita que pogués estar afectatpel virus de l’ebola. L’home, queacaba de tornar del seu país alqual va viatjar amb la seva fa-mília, es va presentar dematina-

da a l’hospital comarcal d’Ante-quera amb febre alta i d’allà vaser derivat a la capital, on estàaïllat en una habitació habilita-da a l’efecte i atès per un equipd’especialistes, segons va asse-gurar la Junta d’Andalusia enun comunicat oficial.L’ingressat és representant

comercial d’una empresa, per laqual cosa viatja amb freqüènciaa diversos països. Malgrat que aAntequera hi havia preparada

una ambulància del 061, l’homeva decidir utilitzar el seu propivehicle per traslladar-se fins al’hospital de Màlaga, situat auns cinquanta quilòmetres, onva aparèixer acompanyat de laseva dona i els seus dos fills.Tots, menys el pare, van podertornar al seu domicili, ja que nopresenten cap símptoma de ma-laltia.Fonts de l’hospital regional

van assenyalar que “de moment

només es tracta d’un cas sospi-tós, però com que va tornar elpassat 17 d’agost d’una zona derisc, ens veiem obligats a tractarel cas com si efectivament es-tigués infectat amb l’ebola”. Elpacient va passar la primera nitestable, conscient i orientat. Amés de febre alta, no presentaaltres símptomes característicsde l’ebola, com són malestar ge-neral, vòmits o hemorràgies.Lesmostres per determinar si

efectivament es tracta d’un casd’ebola ja s’han enviat al CentreNacional de Microbiologia del’Institut Carlos III de Madrid.S’espera que en les pròximes ho-res es pugui conèixer l’avalua-ció del cas.Mentrestant, el paci-

ent romandrà en aïllament pre-ventiu.Es tracta del primer cas sos-

pitós d’ebola que es detecta a lacomunitat andalusa. La Conse-lleria d’Igualtat, Salut i Políti-ques Socials de la Junta d’Anda-lusia assegura que el protocol es-tablert està d’acord amb el quees fixa en aquestes circumstànci-es per l’Organització Mundialde la Salut i el Ministeri espa-nyol de Sanitat.La conselleria recomana que

les persones que sospitin d’unpossible contagi no vagin direc-tament al centre sanitari, sinóque avisin primer a emergènci-es perquè es pugui posar enmar-xa un trasllat segur.c