1. WEB 2.0 INTERNET FACEBOOK TWEETER BLOGGER VIKIPDIA GMAIL
MOZILLA EXPLORER THUNDERBIRD OUTLOOK W.W.W. SAFARI HTML FTP IRC
WhatAPPS APACHE MYSQL MYSPACE GOOGLE MIME YOUTUBE SLIDESHARE
KONQUEROR wikispaces http netscape linkedin h15 dropbox vimeo yahoo
url php smtp bing picasa flickr tuenti
2. Internet s una xarxa (WAN) pblica i global d'ordinadors que
estan interconnectats mitjanant el protocol d'Internet (IP) i que
es comuniquen mitjanant la commutaci de paquets. s la uni de
milions de subxarxes domstiques, acadmiques, comercials i
governamentals. Un dels serveis que utilitza Internet s la World
Wide Web (WWW, o "la Web"), fins al punt que s habitual la confusi
entre els dos conceptes. La WWW s un conjunt de protocols que
permet, de forma senzilla, la consulta remota d'arxius d'hipertext.
Aquests protocols sn: URL (Uniform resource location), l'adrea
nica. HTTP(Hipertext Transfer Protocol), que especifica com
s'envien els paquets. HTML (Hiprtext markup language), un mtode per
especificar com s'ha de veure aquesta informaci al navegador.
INTERNET Un hipertext s un sistema d'organitzaci de la informaci
basada en la possibilitat de moure's per dins d'un text i cap a
textos diferents per mitj de paraules clau.
3. EL CORREU ELECTRNIC El correu electrnic (e-mail) es refereix
al sistema que permet redactar, enviar i rebre missatges o cartes
(missives, lletres) utilitzant sistemes de comunicaci electrnica.
Es tracta d'un dels altres serveis d'Internet que utilitza els
protocols: SMTP (Simple Mail Transfer Protocol), per enviar
missatges. POP3 (Post Office Portocol), per descarregar els
missatges del servidor. IMAP (Internet Missatge acces protocol),per
consultar directament del servidor i no descarregar-los. Webmail:
programa que permet accedir al teu correu a travs d'una pgina web.
Clients de missatgeria: Outlook (.msg), Thunderbird (.eml). S'han
de configurar per poder baixar els missatges. Una adrea de correu
electrnic t la forma: [email protected]. La part abans del
signe @ s la part local de la direcci, habitualment el nom d'usuari
del destinatari, i la part a la dreta del signe @ s el nom del
domini. Mitjanant DNS es pot comprovar que aquest domini accepta
correu electrnic per aquesta adrea determinada.
4. EL CORREU ELECTRNIC El correu electrnic utilitza l'estndard
MIME (Multi-Purpose Internet Mail Extensions), que permet enviar
fitxers binaris, incloent so i imatges, i codi HTML. Format:
Capalera: From: (De:) La direcci d'e-mail de l'emissor. To: (A:) La
direcci (o direccions) del receptor (o receptors). Subject:
(Assumpte:) Un resum del contingut del missatge, Date: (Data:)
L'hora i el dia local de quan el missatge ha estat escrit, Altres
camps freqents sn: Cc: Cpia de carb (Carbon copy). Bcc: Cpia de
carb oculta. (Blind Carbon Copy). Cos del missatge: Arxius de text
i HTML
5. EL CORREU ELECTRNIC GMAIL: s un servei de correu electrnic
gratut de Google. Caracterstiques: La seva capacitat
d'emmagatzematge s superior als 10 GB. La interfcie est disponible
en multitud d'idiomes, inclosos el castell, catal, basc i gallec.
Ofereix un filtre de missatges i es poden etiquetar els missatges
automticament. Est disponible per dispositius mbils. Sota del nom
del correu, a dalt a la dreta, trobareu la paraula compte. All
trobareu el men Superior per poder configurar els parmetres del
compte de correu GMAIL.
6. ELS SERVIDORS D'INTERNET Com qualsevol xarxa, Internet
necessita servidors, que no s ms que un ordinador que accepta
requeriments HTTP de clients, normalment coneguts com a navegadors
web, i serveix pgines web, que normalment sn documents HTML.
Necessitem un conjunt de programes LAMP per configurar un servidor
web: Linux, el sistema operatiu; Apache, el servidor web; MySQL, el
servidor de bases de dades; Perl, PHP, o Python, llenguatges de
programaci (PHP s el ms usat).
7. ELS NAVEGADORS Un navegador o navegador web, o browser, s un
programa informtic que permet a l'usuari recuperar i reproduir
documents d'hipertext, generalment escrits en HTML, des de
servidors web situats a qualsevol lloc del mn. Els navegadors
permeten mostrar grfics, seqncies de vdeo, sons, animacions i
programes diversos a ms de text i enllaos. Un dels primers
navegadors va ser Netscape (1994), i llavors Microsoft va incloure
Internet Explorer a Windows 98. Ja al 2004 apareix Firefox Mozilla.
Altres navegadors sn Safari (Apple) o Konqueror (Linux).
8. ELS NAVEGADORS
9. ELS NAVEGADORS Configurar un Navegador: Aprenem a configurar
el Navegador Mozilla: A l'apartat Aplicacions indicarem amb quins
programes obrirem els diferents arxius que es trobem a la xarxa. Al
de Privadesa podem buidar o no l'historial, que sn les pgines en
les que ja hem navegat. Al de Seguretat podem blocar llocs webs
sencers, dir-li que ens avisi quan s'intenten fer installacions
sense el nostre consentiment i, finalment, dir-li si volem que ens
desi les contrasenyes que fem servir. Una galeta (ms coneguda per
la seva denominaci anglesa cookie) s un fragment d'informaci enviat
des d'un servidor de pgines web a un navegador. Els usos ms
freqents: guardar nom i usuari, obtenir informaci de l'ordinador
del visitant, com l'adrea IP, sistema operatiu o tipus de
navegador, obtenir informaci sobre els hbits de navegaci de
l'usuari..)
10. ELS NAVEGADORS Configurar un Navegador: Aprenem a
configurar el Navegador Mozilla: A l'apartat Sync es poden
sincronitzar pgines i contrasenyes. Finalment, a l'apartat Avanat,
trobem diferents pestanyes on destaquen Xarxa, on podem configurar
el tipus de connexi del nostre navegador, que per defecte apareix
Sense servidor intermediario buidar la memria cau; Actualitzaci,
que ens deixa configurar com volem que s'actualitzi el nostre
navegador; i Certificats, que ajuden a realitzar
xifratges/encriptacions i desxifratges de connexions als llocs
segurs.
11. CERCADORS Un cercador o Motor de Cerca no s un navegador, s
un programa informtic dissenyat per ajudar a trobar informaci
emmagatzemada a un sistema informtic com ara una xarxa, Internet, o
un ordinador personal. Lobjectiu principal s el de trobar altres
programes informtics, pgines web i documents, entre daltres. A
partir duna determinada paraula o paraules o una determinada frase,
lusuari demana un contingut sota un criteri determinat i retorna
una llista de referncies que compleixin aquest criteri. El procs es
realitza a travs de les metadades. Els ms coneguts: Google, Bing
(Microsoft), The Pirate Bay (suec), DuckDuckGo, Ask o Yahoo search
Dreceres de cerca (amb Google): Define: seguit d'una paraula cerca
el seu significat en diversos diccionaris online i n'ofereix la
definici. Filetype: seguit d'una extensi determinada, podem
restringir el tipus de documents que volem trobar. Site: per buscar
un lloc o domini especfic. Press site: per trobar informaci de la
premsa. Poseu : les paraules exactes entre cometes: "Leo Messi"
Escriviu OR entre totes les paraules que vulgueu: miniatura OR
estndard Poseu un signe menys davant de les paraules que no vulgueu
que apareguin: -rosa.
12. DEEP WEB La web profunda s tot aquell contingut de la xarxa
que no forma part de l'Internet superficial, s a dir, de les pgines
indexades pels motors de cerca de la xarxa. Aquest fet es deu a les
limitacions que t la xarxa per accedir a totes les pgines web. Es
creu que la web profunda s 500 vegades superior a la que hi ha a
dalt. Per exemple trobarem: Llocs web protegits amb contrasenya.
Documents en formats no indexables. Enciclopdies, diccionaris o
revistes en les que per accedir a la informaci es necessita
interrogar a la base de dades, com per exemple, la de la RAE.
Pellcules i imatges, Flash. Hi ha cercadors per aquest tipus de
pgines com Tor (onion routing), que permeten navegar de forma
annima. Hi ha molts mites sobre la Deep Web la majoria falsos, com
que es pot comprar armament, o drogues, per no hi ha res de cert
d'aix. Tampoc es presentar a casa el FBI per fer-la servir.
Igualment els seus continguts no sn aptes per menors.
13. WEB 2.0
14. WEB 2.0 El terme Web 2.0 sassocia habitualment amb les
aplicacions web que faciliten la compartici interactiva dinformaci.
Per compartir en la Web 2.0 sutilitzen un seguit deines, entre les
que es poden destacar: Blogs Wikis Xarxes socials:
facebook,twitter,tuenti,hi5, myspace, LinkedIn, Xing,etc. Entorns
per compartir recursos: Documents: Google Drive i Office Web Apps
(SkyDrive), en els quals podem pujar els nostres documents,
compartir-los i modificar-los. Videos: Youtube, Vimeo,
Dailymotion... Fotos: Picasa, Flickr... Emmagatzematge online:
Dropbox, Google Drive, SkyDrive Presentacions: Prezi, Slideshare
Plataformes educatives: Moodle
15. LES XARXES SOCIALS Anomenem comunitats virtuals a les
agrupacions de persones entre les quals hi ha un vincle d'uni, com
ara l'esport, la msica, la cultura, etc. I qie fan servir un espai
virtual per comunicar-se. Les Xarxes socials ms conegudes sn:
Facebook Twitter Tuenti Hi5 Myspace LinkedIn
16. XATS I FRUMS Els xats clssics utilitzen un protocol
anomenat IRC (Internet relay Chat) que permet que mltiples usuaris
es reuneixin simultniament en tertlies. Per exemple:
http://www.terra.es/chat/chat.htm, o http://xat.vilaweb.cat/ o
whatsApp. Els frums sn una eina de comunicaci asincrnica; s a dir,
perqu els diferents membres del frum es puguin comunicar, no cal
que estinguin connectats al mateix temps. El funcionament s molt
semblant al de les llistes de distribuci o de correu electrnic. Hi
ha molts frums de discussi sobre milers de temes. Per exemple:
http://agora.xtec.cat/moodle/moodle/mod/forum/view.php?id=181
https://groups.yahoo.com/neo http://star-wars.foroes.org/