SERVEI DE BAR I CAFETERIA

SEMPRE A LA SEVA DISPOSICIÓ

Te!. 8804 03 Pl aca Ma jor, 3 1SANTA eOLOMA D E QUERALT

RAFEL MONTANYA.CERRALLERIA AMB FERR O 1 ALUMINI

REPARACIÓ I VENDA D'A UTOMOBILS

I MA QUI NA R IA AG RÍCOLA

ACCESSO R IS I R EC AN VIS

PIJUAN, COCA I NOGUES S.L.

Sant v íccnc, 2 Tul . 88 03 5688 00 85

ST A . COLOMA DE QULHALT

FONDA NOVA

(GORI)Ct, Pintor Nogués sIn

STA. eOLOMA D E QUERAL T

A NGEL NICOLAs

Tel. 880274

IMPREMTA MIGUELTALLER DE XAPISTERIA I PINTURA

STA. eOLOMA DE QUERALTAvda. Font de la Badia s /n

STA. COLOMA DE QUERALT

MOlLES 1 DBOORAOIÓ- - .= =--- ----- ----._-~----- - - --- - - --- - --~~~- - --= = - = -

Te!. 880446Placa M ajar , 10 Telf. 8800 16

Florenci Valls,11 Tel. 8037902 IGUALADA

SUMARIEditorial . .. . . . .. . .. ... Pág . 3Ultima hora . .. . .. . . . .. » 3Búatia .. ........... ... » 4Temps enrera . . . . .... . » 4Esdeveniments . . .. .. . . » 5 i 6La cu ina .... .. . . . . . . .. » 6Vida Local . .. ... . . . . .. » 1

La comarca . . . . . . .. . . . » 8L'auca .. . . . . . . . . . .. - _. » 8Qué s ón les narro . subs i. » 9 i 12Tri buna obert a . .. . .. .. » 12 13Poema .. . . . . . . . . . . .. . . » 13Personatges . . . . . . . . . . . » 14La quitxaIla ........ . » 15 i 16Lli9Ó de catalá . . . . . _ .. » 11Esports .. . . . . .. . . .. .. . » 18

LA. SEGARRA

Edita: Ilm. Ajuntament de Sta . Cola rna deOue ralt .Director: Josep M.· Carreras Tarr agó.Re dactora : Anna Albareda Lliró, Mari a AI­bar eda Vidal, Jose p M.a Casals Coberó,Ca rIes Roca Fc ntanet, M.i. Mer cé EsplugasSolano , Joan Mes tre Seqalá, Francesc VallsCal zada. Ferran Dolt ra Ta piola .Imatge Granea: Ram on Org a Mestre, Mar­cel Panad es Amatller.Adminiatraci6: Anton Carreras Tarragó.Fotocompoaici6 i Imprimeix:Or áñq ue s Monc unill - Valls .Domicili Social: Pati del Ca stell s / n. ~ San ­ta Colorna de Que ralt.Publicitat: Ramo n Org a, Mar cel Panadé s.Portada: Fotog rafia a érea de Sta . Colo ma.

NOTES DE REDACC1Ó:L'eq uip d e Redacció no s 'identifica, ne­

cess árta me nt. am b el co nting ut d eIs arti­ele s , els qu als reOe xen solsa ment l'o piniód el se u autor.

La Redacció d e «La Segarr a», no ac­cep tar á cap or iginal ni cap ccl-Iaboracióque no en s ápiqa el nom, i I'edreea d el seuautor . Per altra banda , es compromet a res­pectar el seudcn ím si l'autor ho desitja.Tarnpoc no eccepter á cap original que novagi escrit a maquina, do ble e spai í a unasola cara. Aqu es ts no se ran re tcrnats alsseus autors tant si han e sta t p ublicats comno.

Done rn les gra d es a ta te s aquellespersones que ens han ap orta t la seva co~

Haboradó i als que ens l'h an ofe rto

La red acció no mantindra correspon~

dencia sobre les coHaboradons que nohan estat soHicitades i que publicp.raquan ho cregui oponú.

SUBSCR1PC10NS:l any aso ptes.Números endarrerits 100 ptes .

D.L.T . - 390 - 79

Els pobles, per ordenar la conv ive ncia entre els seus membres, hant ingut sempre la necessitat de crear unes lIeis i unes normes que re­gu lin els drets i els deu res, ta nt ind iv iduals com co l-lect ius, que sorgei­xen en tots els aspe ctes de la v ida de la comunitat. Sempre s' hancr eat normes justes que ha n fet avancar pel camí de la convivencia id'a ltres que no han estat a l'a ltura de les circumstáncies de l momenten que s' han dict at i han sorgit períodes negres en la vida dei s pobles.

Un deis aspectes col-Iect ius més impo rt ant per al desenvolupa­ment dei s paises ha estar l'aspect e de l'ordenaci ó del territorí per ta ld'aconsegu ír un creixem ent just í equ ilibrat entre les diferents co mar­ques o regions, conserv ant i potenciant les seves característiques pr ó­pies. Aquest aspecte concret en pobles i ciutats, és l'urban isrne. D'unbon planejament urbanísti c, en poden sortir pobles i ciutats harrn ónicsi habitab les. D'u n m al planeja rne nt en sorgeixen mo lts problemes quesois perjudiquen l'aspiraci ó natural de I'home de mi llorar la seva qua li­tat de v ida.

En aquest asp ecte, en el nostre poble s'ha iniciat r elaboració deles normes que han de regular el futur creixem ent urbaníst ic de la Vila:les «norrnes subsid i áries ». Que són i per qu e serveixen aquestes nor­mes ho troba reu en referencia en el prese nt número explicat pel nostrearquitecte municipal. De la im po rtá ncía qu e té r elaboració d'a quest esno rmes no en dubtem pas; per aix ó creíem que li hem de donar el re­lIeu que es mereix.

En l' últi rna epo ca, el creixement urbanístic de la Vila ha segu itunes normes generals dictades perq u é servissin per a tots els pobles,pero com qu e cada 1I0c té un es característ iques pr ópies, no sem preuna pauta general pot serv ir per a un 1I0c en conc reto Es necessita unprojecte propi, No sempre en r elaborac ió d'un projecte d'aques ta im­portáncia hi ha t ingu t cabuda tothom i qu an aqu est dret no ha estatreconegut, els result ats, molts co ps, han servit més per co mplaure in­teresos personals o de determinats grups de pr essió, qu e l' inte r és co­l-lectiu de tots.

Vivim un moment en que la participa ció és rec oneguda a tothom ir elaboració d'aquestes normes ens sembla que t é un bon ini ci ja qu es' ha presentat púb lic ament i s'estan demanant op inions. Que tot sveiem la importancia de pa rti cipar-hi, s' escolt i a tothorn, i es sáp igacom paginar l'inter és particu lar amb el co l-lectiu, fent un treball pos iti u iserá un a tasca digna d'elogí dei s seus promotors. Del contrari, ta raque el temps els tingui en l'oblit.

ULTIMA HORAHem senrir rumor s (ede fon t ~eneralment ben informadas), que s'esta co nsiderant la possibilita t

que Santa Coloma sigui una area d experiencia-pilor en I'or gan ització sanitar ia de Caralu nya.L'anrer ior Conselleria de Sanitat de la Generalirar va enllest ir i publicar el Mapa Sanitar¡ de

Catalunya com un recull de tots els recursos saniraris existents, en el qua l es desen volupen els granstrers de I'organització futura de la sanitat a la Catalunya aut ónom a.

En aquest mareix Mapa Sanirar¡ es cont emple per a Sta. Coloma I'existenci~ d'un Centre de .5a­lut o Centre primar i de Sanita t, en el qual els met ges i altres sanitaria loeals farien la seva tasca I esdisposaria defs rmtjans necessaris per als correspo nents s~rveis (Raigs X, perit labo raro n d'ana lisi.scUniques, ATS, reeepcío d'av.is:os, consultc ri, etc.). S'hi podrien d~r. a terme també altres tasques sam­táries, com per exemple, revm ons escolars, con(erencles sobre higiene, etc.

Per si sola, l'exisrencia d'un local i d'unes instal-lscion s no soluciona tot alment el prob lema del'assistencia medica i sanita ria, pero la seva existencia com a Cent re de Salut lindri a un avanratgemo lt imponant el de I'anicuiacló en una xarxa sanilaria que pogués fer-se d rrec de tOlS els problc:.mes que el Cent re de Salut no pot soluciona r. Aixo significa que, de form a automatica, t ot al10 queel Centre de 5alut de la Vila no ¡:x>&ué~ solucionar pass3!ia a I'H ospital, que com~l i~ia I~ funci.ód'Hospital Comarcal. El Mapa Samtarl sltu a aquest HospIta l Comarcal a Igualada 1 Ja dlsposa rlad'hospitalilzació i co nsultori per atendre qualsevol tipu s de malaltia, tant de Medicina com de Cirur­gia, Infancia, Part s i Psiquiatr ia. Només 'lu an aquest Hospital Comarcal no pogués resoldr e un pro­blema (en casos ja mo lts greus), caldria I'evacuació cap a un \loe més lIuny: I'Hospiral dc: Dislriete oRegional. Amb aquesta organitzac ió, les necessitats sanitar ies esta rien ja cobertes , a part ir ~'uns mf­nims, a tot arreu per un igual, i amb les possibilitats d'arribar de fo rma rapida als hospna ls méspreparat s si aixo fos necessario

Comenljar a construir Cent res de 5alut i p?sar-hi les instaHacions necessaries és una cosa per aqual calen mo lts diners i poss iblement no n'~1 haur an ta~ts, encara que ~s tr aspassin av.iat a la Ge~

neralitat tOts els recursos de la Seguretat Social. És per alxo que la nOtiCia que es pUgul t rabar un.asolució perque Santa Coloma sigui un deis primen ¡roes on aquesta organitz:ació pogués fer-se efecu·va ens semb la prou bona com per a comenta r-la fins i lOt quan nornés és un rumor.

3

bústia -"

Estimula lectore:

Cremar palla és una cosa. Po tser síque s 'ha de cremar, cosa que encarano queda be n clara. El que em pen­so que no s 'hauria de [er és no mi­rar com, quan i quina es crema. 1sobre tot vigilar que a l cremaraquesta, no eeg ueixin altres plantesque hi pugui haver al vallant i queno hi tenen cap culpa. Die aixa per­que no fa guire que vaig veure comse 'n cremava una, de palla, i no esmirava prim en arroseegar-ñi ungrupet d'arhres la mar de boníceque hi havia a una banda. 1 erenele ún ica que precisament quedavenen aquell indret, com si en tingués­sim molta d e sob res per no respec­tar els pocs que ens alegren la vistaquan sortim a passeig. Yaja, amicseremadors d e palla, U8 prego quelingueu una mica d e comple i U8 li·miteu a cremar alió que de ve ta bleo

Un amant d e la naturalesa

•

Sr. Director:

Passejant per Sta . Co lo ma se'm atan se ndug ues criatures d'uns sis an ys i emdiuen: Que ens voldria comprar un nú­mero? Portave n unes tirete s talmentcom aquelles que abans es fe ien servirper rifar les «toles» deIs balls de F estaMajor . Al darrera a naven timbradesamb el ramp ó del coH egi de les Ger­manes.- Que val cada un?- Cinc p e ssetes.- 1 que rifeu?- No ho sabem, ho fan al coHegi.- Quin dia e s la rifa?- No ho sabe m.- Com podré saber si m'ha tocat?- Ja l'h i vindrem a dir.

No les coneixia ni tampoc les hetornar a ve ure. A la f i eren dos infamsdesca rada m e n t manipulats qu e ven íen ,tot just a comen~ament de curs un estire tes de «números» amb una tampo­nada al darre ra a que hi posava 4CCO­LEGIO DE LAS HERMANAS CAR­MELITAS DE LA CA RIDAD, SANTACOLOMkDE QUERALT.•

Paciencia i a esp erar la «tómbola».

J. S.

Ja ets subscriptor de

LA SEGARRA?

Sr. Dire ctor:

[a fa molt de temps que e stic ob­servant un fe nomen que passa arre ude Sta. Goloma i es e l de le s escom­braries. El cas es aq ue sto

l. - Hi ha un bon nombre de vems quetenen per costum de treur e les escom­braries al migdia, la major ia treballa­dora que no poden Ier-hc més tardoFins aquí no hi pas res a dir, pero síper tots aque lls que deixant e l cubella te rra, e spere n tr anquil-lament quepassin a re collir a mitja tarda .2.1 Tenim a la Vila un bon mos trari deg óssos sense amo, que amb tct aix óés com cr idar «e l dinar ja és a taula»,i és clar , rebente n le s bosses i Can une scampall de porque ria pel s carrersque dóna g oig de ve ure -ho.Els empl e ats del ser ve i de nete ja nopoden complir bé amb el seu treball ,els g óssos es va n e ng re ixa nt, les mas­que s s 'hi troben bé , i la v ñe fa unamala olor que ara [a és caract erística.Si no hi ha po ssib ilitats de fer la reco­llida a la nit, épe r qué no s'ob liga atothom a fer servir les bosses de pla s ­tic i a penja r els cubells d'un clau?Ens e stalviaríem bastantes mosque s í

male s olo rs.

Atentament;Un colomí

•. .

. - . ." . . '

TEMPS .ENRERA .'<. .

LA NOVA DIVISIÓ TERRITORIAL DE CATALUNYA r Preilmbul

«L'erticle 1O de l'Estetut apravat per les CortsConstituents, faculta a Catalunya per a es tablir les de­marcacions que cregui convenients .

A ques ta futura demerceciá. fa mesos que ve estu­diant-se per una Ponencia de Técnics que nomen émolt encertadam ent la GeneraJitat de Catalunya. Tenimtota la contience en els homes que componen aquestaPon éncie. Per I/urs coneixements cientitics . per I/ur ho­norabilitat inatacable, i per I/ur amor a Catalunya, te­nim la plena garantia de que emetran un dictamenjust. que se tis ter é dintre les m éxim es les conveni én­cies de Catalunya en general, i de les comarques i po­blacions en particular.

Es hora de prava. Assolida l'Autonomia de Cetslu­nve. no tindrem dret a crear obstacles pertorbadors.Es l 'hors que la gent rectora de Catalunya posposi elsinteresos de pertit. les pugnes pertidistes, els odis, lesconveni éncies. Tot s 'he de supeditar al bon govern deCatalunya. El poble cetelé, té de formar la més ferm aresolució d'exigir als seus homes governants, una sus­teritat immaculada, un esperit de sacrifici sense ttm it,un amor a tota prava. Ai deis pertorbadors! deis quearribats a I/ocs directius no vulguin complir amb I/ursdeures. Catalunya els m eletr é, els escupiré per trei­dorso perqué si cent voltes foren l/adres aquel/s queens varen prendre les llibertets, cent voltes seran tret­dors aquel/s que ens les malmetin amb I/urs concupis­céncies de desgovern, amb I'agravant que aquests sóncatalans. i seran elegits pel poble.

4

Pero el poble també hem d'ejuder amb tota t 'érn­ma. Hem d'exigir molt deis qui ens governin. i hemd'exigir mo lt de nosaltres mateixos. Cada cetet é deucapacitar-se de la respo nsabilitat que Ji pertoca. I nohem de refiar que broti de Catalunya un Messias queens encumbri; hem de volguer ésser tots els ce telens,que amb la nostra fe. amb el nos tre amor, amb elnostre secritici. reconstrutm el monument de les nos­tres lIibertats i grandeses , i quan els nos tres capsblanquegin. i la veu i les mens ens tremolin, puguemensenyar als nos tres néts la Nova Catalunya reneixent,espil/ deis Pobles espenyols. i admiració del món.

Aquests proposits. diuen prou claramen t que aca­tarem la nova divisió territorial de Catalunya. Peró laGeneralitat vol sentir no solament la veu deis técnics,sinó també la de les comarques, de les ciutats i viles .La veu del pob/e.

I encara que sense capacitat brandant solamentI'amor a aques t boci de Catalunya i el coneixement dela seva manera d' ésser i de les seves necessitets. in­tentarem en una serie d 'erticles. d'estudier la releciá,efectes i conveniéncies de la nostra vi/a i comarca,amb la nova demarcació territorial.

JOAN SEGURA))«La Seqerrs» A ny I - Sta . Coloma de Queralt - 3 Se­

tembre 1932Núm . 16

Per la transcripció CARLES

F,ra de SetembreFOfo Ramon Qrga

• El dia 30 del passat mes d'aqosta Les Piles, el capellá no com pa­re ixia a l' Església per efectuar lacerirnó nia del casament de la pa­rella Masip-Cadens. Aquesta, unco p perdud a la paciéncia decidí re­córrer a Sta . Coloma a fi de bus­car algú que els casés. No fou paspetita la sorpresa de Mn. Armandq uan li dig ueren. Era la primeravegada que casava a algú...

• Ta mbé a finals del mes d'agosts'i niciaven les obres de restauracióde l'Església de l Pat i del Castell,que comenc;:aven am b la col -loca­c ió de quat re campanes.

• El d ia 5 de setemb re ens visit avae l Director Gene ral de Tu risme dela Gen eralita t, Ramon Bagó, querec orria La Segarra.

• El dia 7 hi hag ué I'Aplec de Bell­lloc. amb missa a I'ai re lliure. Esuna ll ást irna que almenys un diacom aquest no poguéssim gaudirde la presé ncia de la imatge de laMare de Déu,

• T ambé el dia 7, a la crullla de lacarretera de Sant Gallart , Ponti ls,S ta . Coloma va aparéixer una pan­ca rta que hi deia : «Estem de Fes­ta Majar». Sembla ser que es vo lrecuperar la festa de Sant Gallartper la Mare de Déu de setembre.

• El mat eix dia Pon tils ce lebrava laseva amb gran animació j ambientde festa .

• L'O rfeó Sta. Coloma act uava aFalset, és el que ja fa 21 Concertsde cant coral. El dia 7 don es, 1'0r ­fe6 sapuntava un éxit més .

• 1 1 de sete mb re. Per primera ve­gada va ser testa, encara Que «LaDiada » no semblava tal. no tantsois per m anca d'alqún acte sin6també per la ma nca de senye resals ba lcons de la Vi la. Es que pot­ser molts colomins no la teniu en­cara? L'any que vé no tindreu ex­cusa. La Segarra us n'ha fet arri ­bar una a cada cas a...

• El dia 14, Les Piles celebrava laseva Festa Ma jor. De senye res non'h¡ ma ncaren, tot el poble n'esta ­va farcit, Una Festa Ma jor ambgran animaci6. Sardanes, hall, jocsper .la qu itxalla, i una gran sardina ­da.

• Tam. Sardanes, ball , [ocs per laquitxalla, i una gran sardinada.

• Ta mb é el dia 14, els de Basketorganitzaren una vegada més laFest a de la Vellesa. Després de lamissa ja habitual els avis presen­cia ren l'actuació deis Bastoners deMontb lanc i l' Esbart Sant Isid re deSolivella. A la tarda i després deldinar de ger manor r obra de teatreera el com iat d'una boni ca festa.

• L' enderná. els infan ts eren els pro­ta qoniste s. El dia qu inze s'i niciavaun nou curso Cost a una mi ca pas­sar de Ilarg del carrer on s'ha ju­gar durant tot l'estiu, peró vaja en­cara que am b una m ica de man­dra to ts hi acudiren ta mbé amb laiJ.lusió de la nova c1asse, nous 1Ii­bres, nous professors, etc...

• El dia 15 hi hagué reunió púb licaa r Ajuntament amb r arquit ectemunicipal Raf ael Ruana, per pr e­senta r el project e de les normessubsid iáries que un cap aprovadesmarcaran la paut a a seg ui r en laplanif icació urbana de la Vil a.

• El dia 18 un cami6 de «HierrosBisbal». d'lgualada voleava a lacar retera davant de cal Cisco Ton i,abans Nou-Sous, a la carreterad' lg ualada.

• El bar el Ton convoc a el dia 2 0 atots els que vulguéss in part iciparal Campionat de Boti farra del Barde l Ton, que durava fins el d ía 26

que es celebré la finaL Realm enttingué un gra n éxit !

• Un any més tingué 1I0c el dia 21r Aplec de Sant Magí, en el queaquesta vegada es pod ia fe r focoHi havia torca gent, sobretot jo­vent fo rmant ca lles . Sempre ésagradable retrobar-se a Sant M agí.

• El d ia 23, tretze ramaders acudienpunt ua lment a la Fira de set em brecom cada any. Els xais de 2 0 a2 1 qui las fóren venuts a5000.-pessetes ¡ les ovelles de3.000 a 6 .000 se qons l'edat.

• El dia 25 es colocaren a la placaunes senyals prohibint apa rcar a labanda interio r de la m ateixa.

• La Fest a Majar d'Agu iló es cele­bra va el 28, bo n ambient

• Segu eix la rotu lació deis ca rrers .Aquesta vagada han est at: «Carre­tera de la L1acuna ». «Raval de isCapel lans », «Carrer de la Font» i«Carrer Indústria».

• El di umenge 28, ten ia 1I0c unareun ió dalcaldes a Les Piles.

• A l nost re equip de vo luntaris deBombers no els hi falt a feina . Sethan estat les sort ides que han ha­gut d'efectuar aqu est mes deguten la majar part de is casso s a lapoca precaució al cremar pa lla imarjades.

5

CAMPANES DE LA CAPELLA DEL CASTELL

L'Espad anva d el Castel lFoto: Car ies Roca

LA CUINASopa d'all

Es posa una o lla am b aig ua al fo co Es fa un bonsofreg it d'a ll i torca tomilquet, es tira d int re l' oll a ies deixa bu ll ir un quart. Es ta lla pa ben f i i t am bé esde ixa bu llir v int m inuts. Es treu de l foc i s'hi trencaun ou per cada u i es tapa cinc m inu ts pe rqu é l' oues q ued i pres, proc urant qu an es serveixi que l' ouquedi seneer.Aq uesta sopa es pot se rv ir amb casso letes ind ivi­du als.

Quan es construí la Capella n 'hi havia dues,

les quals {o ren destruides l 'any 1937.A ra n 'hi ha quatre:La mes gran medeix 50 cm. de di ámetre p er

42 cm d'alt, pesa 68 kgs. i té les següents in scrip­

ei ons:En una cara hi ha una creu i la llegenda

LLOEM EL SENYOR i l'any MCMLXXX, i a l'al­

tra cara hi ha un escut de Catalunya i el nom:PILAR. Ha sigut {osa als tallers FORTUNY, de

Sabadell.La seg on a medeix 35 cm. de diámetre per 29

d'alt i pesa 34 kgs. En una cara té la seg üentinscripció.

ANY 1 761 - AVE MARIA SIN PECADO CON­CEBIDA, i a l 'altra cara hi ha un relleu de 23 x

15 cm. amb Crist al Calvari i als seus peus duesfigures humanes.

La tercera és relativament nova, medeix 35cm. dc diámetre pcr 28 cm. d'altura, pesa 36 kgs.

i no té cap inscripciá.

1 la més petita, col· locada damunt la mésgran, tampoc té cap inscripció, medeix 13 cm. dedi ámetre per 16 d'alt i pesa 8 Kgs.

l.l.uc a la m arinera

Torn áquets, una co pa de xe rec i una fu lla deIlaurer. El llu c t all ar a rodanxes. Es pica en el morterla ll i els tom ilqu ets pel ats. En un a casso la s'h i posao li i quan esta calent shi t ira el xerec i el Ilau rer. Estapa i es deixa coure dos o tres rninu t s, i a co nti­nuació shi t ir a la res ta de l morter. Es de ixa sofreg iruns ci nc minu t s i s' hi afegeix una tassa d'a igua i sal.Qua n bull i s' hl posa el llu c en cru . Es de ixa bulliruns moments en toe de pressa j ja es pot servir.

J osefina Balcell s

~

:loan pastor

EBENISTERIA - FUSTERIA

6

Indústria, 15 'I'el éfon 88 03 28 Sta. Coloma de Queralt

VIDA LOCAL - VIDA LOCAL - VIDA LOCAL - VIDA LOCA

NAIX EM ENTS

El día 4 de Setembre a les cinc va néixerel nen Jord i Franquesa Solé . fill de JaumeFranquesa ¡ M.' Assumpci6 Solé . El día 20del mateix mes a les vuir va néixer la nenaPatricia Solé Benante. filia de Sant iagoSolé i Encarnació Ben ante.

BAPT IS MES

Aquest mes de Setembre varen rebre elSagrament del Baptisme Esther Llorens iCanel s, Esther Mas ¡ Viv es i a Savellá de lCorntat. a l'Aqosr. Maria i Miquel ¡ MartaCapell.

DEF UN CIDNS

A Sta. Colorna vá rern acomiadar a: Ter esaGeró nimo Montes; a Conesa: Martí Mon­cusí j Llenas ¡ Filomena Farré i Farr é. Re­pos in en Pau.

CASAMENTS

Salvador Xipell i Gaspá am b M.' Merc éClarasó j Berqad á. Ant on Carre ras i Tarta­gó am b A noa A lbareda j L1 irÓ. A Ag uiló:Doménec Creus i 8 0na1001 amb Núria Ca­sanovas i Olivé. La nostr a enhorabona.

DADES METEORO LOG IQUES DEL MES

MÓN SA RDA NISTA LDCAL

La Nova Agrupació Sardanista Colomi­na (N.A.S.CJ, després d'un Ilarg paréntesidinacnvitat. q uant al món deis concursoss'ent én. durant el oe ssat mes d'Agost, vareahtzer dues so rti des.

la prim era el d ia 3 d'aqost va ser aA ltafulla; el resultar. tot i no ésser massafav orab le, va an ima r als co m ponents de lesdue s colles. La classificacié va ser tal comseguei x: en gran s «KERESUSlt de 12 (9) ien Jovenils «ROSA DAlt de 4 (4 ).

la segona va ser en decurs de la nos­Ira Fes ta Majar, on varen quedar de la se­güent forma: «DAN SA IRES COlOMINS »de 8 (4) i en Joveni ls «ROSA DA » de 3(2 ).

Cal assenyalar que la colla «ROSA DA»enguany ha pujar de cateqcria. i per tant ,els resuhats no són massa bons .

A la veqada. la N.A.S.C. ens fa arr ibaruna crida, dirigida a tot el jovent aimant dela nostr a dansa, la que hi ha una co lla enperíode de fo rmació i els hi falt a gent .

NOTA DE LA SEGARRA

Per ra ons p ereon a le , e l n os / recompany Ferra n Do ltro ha hagut ded eixor la d íreeci ó d e la revista , tas ­ca de la qual es (ara cdr v-ec en -lo ­s ep M . Ca rrera s . L a resp on sabili/atd e reda cci ó d e la re vista , p ero, se­g ú ir á essen t p or tada, co m {in s ara ,p er t ot l'equip d e red a eci ó,

Tom a la matan~a ...Fot o: P. Plaza

AGENDA

Dia 26, últi m di umenge d'oct ub re,rnat anca de l pare al lloc de se m pre.

Colomi,si vo ls ve nirbotifarres taras.Fora st ervorente rsi no has passatno nhas m enjat.

Temperatura mé xime: 2 9 graus el dia 13Temperatura mínima: 9 graus el dia 2 4Aigua recotlide: 7 litres el dia 8 i 3 litres eldia 20(Aquesl es dade s han estat tacífitades perl'O bs erv ato r¡ Municipal instal-lat en el Ce­mentirtl.

N ECR O LO GICA

El passal dia 29 de Seternbre a l'edatde 72 anvs després d'una lIarga i penosamalaltia. moria a Barcelona en Esteve Dol­Ira Oliveras, pare del nostre company deredacció en Ferran Dolt ra i Tapiola vinculara la nostre Vi la des de rany 19 76, on de­senvolupa la seva lasca professional da­vant de l'Age ncia Comarcal de l Se rve!d ' Extensio Agraria. A l ter- se ressó d 'aques­l a t ris ta notici a. vote rn ter arr ibar a ell i ales pe rsones mes allegades el nostr e con­dal pe r tan sentida p érdua. L.S.

Nota:

A la pagina 9 de l n.' 13 de la Segar radel m es de setem bre. hi havia uns dibuixosque cc rrespc nien als primes premis del«Concurs Infanti l de dib uix» orqanit zet perI'Esbart de la vila per la Festa Major d' en­guany. A causa d'un erro r, no aparegué enells la nota correspc nent informativ a. Dis­penseu.

Hs nos tres comp.1nys An ton Carreras I Ann a Afbar eda el dra Que es v á-en casa.Foto: Ramon Org.1

CA5AMENTEl proppassat dia 6 de setembre cont ragueren matrimoni e/s nos­

tres companys de redacció An ton M. Carre ras i Tarragó i Anna A/ba re­

da i L1iró. Després de la cer imónia, que tingué "oc a Montblanc, f ami­liars i am ics e/s acompanyaren en el sopar de noces. A LA SEGAR RA

també ho v árern celebrar amb coca i xampany. No cal dir que nosa l­

tres els hi desitgem que siguin mol t fel icos L.. mengin molts anissos .

7

estiu q ued in enllestits per circular. Aque stsnou ítíne ra r ís . que es re ñexen en el planelladjunt, s6n: Camí de Mas d 'en Bou a LesPíle s . cern í de Pontil s a Valle spinosa . Cam tde Le s Píles al Molí del Prous , Camí delMolí del Pr ous a Pontíls . Ca mí de Guial­mons al Camr de Les Piles al Molí delProus i Camí de Biure al Camí de Le s Píles

ZERO

PRo vít>CIA OEBARCflO"lA

~ --.~.~ ...- -" - ,_ , 0-I 0 - ' "'-

,- ~~

.•..e .....

...... -.. ~..~...', .....-.-....

al Molí del Pro us .Recordem que la xarxa viaria comarca l

co nstara de 91 km s. de camins i que lescaracterís tiq ue s mé s importants se n: 5 me­tre s d 'amp1ada, so lera de g raves compacta­des de 20 cm. de gruix i c1ave gueres i de­saigües en tots els ac ce ssos .

." .~" ..- .,.

.....

' ~ " ~' .

IN

LA COMARCAEL PLA D'OBRES I MILLaRES DE LAZONA D'ORDENACI Ó . LA SEGARRA.

SEGUEIX ENDAVANT

En el número 4 de LA SEGARRA, co­rresponent al mes de desembre, ens Ieíemressc de l' irnminent acondicionament d elcamí de Santa Colcrna a Ccnesa i el de Ce­nesa a Fores. Avui podem afirmar queaquell projecte ja és una realítet , dones elcamí de Santa Colarna a Conesa esta pr ác­tica ment enllestit; tan so is hi falta un rep ásgeneral que ens han eñ rmat el faran enmolt breu temps, d e ixant tOI el camí acon­d icionat per al tr áns ít rural rodal. Pe! querespecta al camí que va de Ccnesa a Fcressembla ésser que no e sta tan avan cat coroen principi es preve ía. ja que I'empresacon trati sta que porta I'obra a terme es tra­ba que ala vehicles que Can el transp ort deles g rave s no els pe rmeten circ ular per le scarreteres d 'Obres Públiques degut a quesobre pas sen el m áxím de tone s autoritza ­des; a mb tot i aquest obstacle , ens const aq ue le s gestions es tan en un punt moltav anc et i es preve u que en el transcursd 'aquest mes d 'octubre q uedi aque st pro­b lema resolt.

Ar a, í seguint el pla ínící at. ha estatconce d it per subhasta a una empresa cons­tructora l'arran jament de sís nous itinerarisque sume n un total eproxírnat de 10 kms.de camíns'¡ que es preveu que al proper

L'Auca desnivelladaque emprén la gran volada

El poeta ressuscitadesprés de reposar una mica.

Tot ca nsa si se'n la abúsí aixó ho sap el m és obtús.

Hem aplegat ma terialper ler un recompt e com ca/.

/ si a/g ú bi té res a dirqu e m 'ho ving ui a explicar a mí,

p uix, senyant-me amb la ma dretatinc ganes de ler la punyeta

al més pintat carc amalque em digui «no s'tü velt»,

/ quin estiu, recordonses.Ja n'estem lins als delJonses,

de so ro/l i m al de capque el tenim tot emboirat.

i amb molts escrúpots i ci éncie«es» í eens» inflen de paciéncia...

E/s pagesos han col ííttant com ells no ha voldran aít,

ni saber-ho no volem,perq ué tampoc no ens M lem .

La n ít de Sant l eum e, unsvan anar-se a b any ar junts.

E/ls portaven celco te tsi elles... e /s vestidets.

1 que és btíllem l'Ajuntament!Ells tots solets s'ho van fent.

La Festa Major fou mulladai no per aigua regada

que aixo del programare/ls encara ha han d 'inventar.

A /'últim ens han de íxe tels que han estiuejat.

Els hem «esqu ítxet» tants dinersque ja no pa tirem ma i m és.

1 de pa ssada diremque a la nit ja dormirem,

doncs el relJo tge se 'ls parai fan d urar la gatzara .

D'aixó, els cendids en d íuen :«aquesta gent s í que víuen»!

Festes Majors deIs pob/e ts.Estan tots engrescadets.

Fan concerts í trenquen l'ollai s 'hi ajunt en bona colla

Aquest any no hi ha hagut foc...És estrany. A p oc a poc:

Que perqué no sigui ditun arbre ha estat escollit

Hem ccmencar per la PIafa...No;si to t es léu am b trafa

í la gent, m o/t di vertida,va ben guanyar la partida.

Un altre any M tornaremsi és q ue tots hi erríbem .

L'aigua ha falla t un xic...No sé si ho hav[em dit.

Sort que l'avorrim ent mai no ha matataque/l que s'ha con format.

A la plece, a les fe stes,ja no s'hi fan gaires gestes

do nes els cotx es han bandejat.Aixo sembla ben p ensat.

Tot i que alguns usuariss'hi rnostren b astan t contraris,

i si no és la gent. ben lranca.no se í í deix ni una branca.

I a LA SEGARRA íí han peritun fille t escanyoJit...

sense pare, o amagadet,q uin fatal des li, pobret!

1 amb aquesta can~ó acabem .Tan de cor ja la sabem.

Es ve u q ue a la casa gran¡;oc o m olt també s'hi fan

peró ja se sap que no es fa béni el mateix a tothom convé.

El poetatoca t de la xave ta.

8

· ous SÓN LES NORMES SUBSIDIARlES .Cavant la gran importancia que

ha de tenir per Santa Col oma laelaboraci6 ¡posterior aprovaci6 deles normes subsidiarias de la Vila. laredacci6 de la Segarra tingué unalIarga entravista amb el Sr. RafelRuana Girones. arquitecta municipal.per saber que 56" l quina és la fi na­litat d'unes normes subsidiarias.Aquesta éso resumida. I'entrevistaque mantiguérem.

Sr. Ruana. que són i per que servei­xen les normes subsidisries del mu­nicipi?Les normes subsidiarias . segon s elque diu la Hei. serveixen d' una partper c1assific ar el sol. és a d ir, cías­sif ica r quina zon a és sol urbá, qu i­na zona és apta par urbanitzar, i elreste s' entén que és rústic o nourbani tzable. A m és les no rm essubsidiarias diu en qu e s'han de terunes normes urban ístiques peraquestes zones, o sigui, regu lar totel procés edificatorio Ta l com indi­ca el seu nom, unes normes subsi­di áries, sup leixen el p la general.Per fer un pla general hi ha d'ha­ver un creix ement de població quees noti dins el cre ixement urb á, Elp la general d iu que cada quatreanys hi ha d'haver un pla d'a ctu a­ció, i a Sta . Co loma en quatreanys pas sen poques coses perquehi pugui haver un pla d'actua ció.Les no rm es subsid i áries es fan persuplir aquest pl a gene ral. aquestespoden ser a nive l! provincial o mu­nicipa l. i en aquest cas les munici­pals. En el cas de Santa Coloma,don es, es tra cta d'ordenar el nucliurbá de la Vi la i est á previst pe lsnuelis d'Agu iJó. La Pobla i Les Ro­ques, fe r la de lim ita ció del so l urb áen l' árnbit de Santa Co loma i elseu terme municipal.A més del pla urbenistic. aquestesnormes contemplen altres espectes.com poden ser unes ordenacionsdel regim interior de te Vila?No, les normes subsid i áries no te ­nen res a veure amb el que se 'ndiu ordenances de pol icia ·munic i­pal , Ara , en les normes subsidia­ri es hi poden haver objectius de t i­pu s polític o general. Per exe mple.de I'estudi del diagnostic d 'unesnormes subsidit!ries, pot sortir quela xarxa d'abast eixem ent d'aigüeses t igui molt malament, o que laxa rxa de desaig ües és def icient oes veu la falta d'u na depu radora, ola necessita t de preveure una zon ade protecció al voltant del cemen­tiri per ampliació... tot aixó ha han

de contemplar les normes, perqu éde resultes d 'aquests estudis espoden elaborar programes munici­pals dacord amb aqu estes ne ces­sit ats, per ó per poder co nt em plarobje ct ius més generals ja depenende que hi hagi un pla di rector ge­neral de Cetalu nva, i a sabe r si,seus objectius , que podrien ser,per exemple, ten ir un cent re sub­co marcal d'ensenvarnent, o unsserveis san itaris determinats. Men­tre no hi hagi aqu estes directrius,s' ha d'ana r amb normes concretes,i ta mpoc ma ssa complicades, aso lucionar els problemes mésgreus que en pr incipi hi ha en unpoble, i la m issi6 m és importantés la c1assifieaeió del sol, perquéno t é el mateix tractament el sólurbá, que rapte per urbanitzar, o elrústi co Si es pot arribar a aquestactassif icac io ja és molt; després jave tot el procés de desenrotlla r lesnormes j ent re elles les que afec­te n al so l ap te per urba nitz ar qu ees fa en plans pa rcia ls i amb lescorresponents cessions de te rrenyper zones verdes o d'equipame nts.Per ó. no s 'ha de ter un mínim deprevisions en l'especte d'eauioe­ments?Sí, el planejam en t ha de preveureels mínims d 'equipaments pe r aun poble. Penseu qu e Santa Colo­m a d'equip arne nts no es tá ge nsrnal am ent. jo diria qu e de la pro­vincia és dei s m és ben dotats.Ai xó no vol dir que han d'haver -h inoves reserves per fer alt res co ­ses, i que ara en el qu e s'ha fetde nou potser es queda una micacurt i s' estan esqotant els so larsque hi hav ia de propietat munici­pa l per fer coses noves. Ara, pe rexe mple, esté en perspecti va laguarderia al darrera de I'hospita l;I' arqul tecte redactor del projecteem va dir que el project e ja est áfet i que estav a passan t una seriede reformes i qu e el faria tota l­m ent l' Eetat. Aixó és una m illoram olt bona.Si aquestes normes contemplen untant per cent determinat de terrenya equipam ent com van a parar almunicipi?En zona urbana, per expropia ció ,peró eJimi ne m aquesta paraula i 'd iem-ne compra. Ara , en zonaap ta para urbani tzar que s' ha dedesenrollar en pla pa rc ia l, Ilavorsno, pe rque aquest pla pa rc ia l jadi u que en aquesta zona hi had'haver un ta nt per cent pe r equi­pa ments a canv i del procés edifi-

catori../ si el propietari no vol vendre1.A lerta, si es califica una zona comdequiparnents. vol dir que abanshi ha el temps d' informaci6 i con­sult a pública, perqué la gent hi co ­Habo ri, i perqu é quan s' arribi a de­c larar zona dequiparnents. el pro ­piet ari ja hi est igui d' aco rd, o s'ha­gin tingut en co mpte les al-leg a­c ions al respecte.Quin procés d'eteborectó tenen lesnorme s subsidiéries ?El que s' ha fet f ins ara, ha sigutuna diagnas is general, amb cadaun de is pl anells amb la xarxa dai­gües, de pav im entac ió, desqu ás ixarxes de serv éis. i he m elaborarun a proposta d'avan c de pla neja ­m en t. Abans d'en trar en la se­güent fase que és la co nsult a pü­bli ca , s'han fet una se rie de reu­nion s pr év ies perqu é l'Ajuntamentvolia qu e el po ble en sabés algunacosa, de tot aix ó. aba ns de dona r­li un m arc legal. O sig ui, que araes te m fem lavanc de planejarnenti entra rem en la fase de co nsult apúb lic a on tothom pot dir el qu ecreu co nv enient. La prime ra fas ede co nsult a pública d ura un mes, ies di u consulta pe rqu é l'A junta­m ent de mana opi nions. i a partird'aqu í i amb les al·legacions co ­rrespanents , l'Ajuntament les estu ­dia incorporant les que creu in te ­ressants, ¡ les que no, les po t dis­cuti r amb qui les ha prese nt ades.A pa rtir daquesta co nsult a, incor­porant o rectifi can t el q ue es creunecessari, es dóna l' aprovac i ó ini ­cial del p lane ja ment defi ni tiu.obrin t -se un pla c d' un m es dintor ­m ació pública pod en t presenta r enaquest te mps impugnacion s ambalió que no s' est á d'acord. Si h ihagués un canv i subs ta nc ia l en elcrite ri de delim it ac ió del so l, o escregués co nvenie nt. es podria ferun repl antejament del p la. tcmanta anar alt re cop a infarm ació. Ge­ne ralment aq ur la cosa ha de que­dar prou cl ara, i ales hores s'a orovaprovisional ment. Despr és senvia ala Comlsstc Pro vin cial d ' Urbanis­m e, que té sis m esos per infor­ma r- ha, i, o ha aproven, o diuen,«no: a ixó s'ha de rectificar», horectifiques i ja queda aprovat. Osigui que el procés és llarg, potdura r dotze, tre tze , quinze o setzemesas.Qui pot presentar a¡'¡egacions o ferimpugnacions?Tothom. És un procés total mentabert . Sempre es pot anar modifi -

Segue ix a la pago 12

9

.,

•

1: ' ."

/1

\

'"

. /'. {

) II II

-_ . '

'x,~

"'N..~

.s:

___ S.1\.11. ",,; !' [I' \; '. ' " ","l W' ~ \~ . . ' \'\

. :j ~/\S ~ : lo,. · i ~ 1. · '; "' \ 1- \ 'l.

'.NORMAS SUBSlDlAI?II\S ;' ':'

STA COLOfv1A OC OUEI?I'LT~

CLt\SiFfC/\C10r-.; SUElOESCI\l/\1'2aD

I , '1 ~ , ',J " .,... . :"'-." ......""l.~ ,,*,, "'í..

,~ ... .. ) :y·,.-' ...... l ~y("...~.:- ...... . ,l

! . , . 1: ',' . ,... . ----~_ ..'.. e-, ..

..

.

' 1', '--1 --

.. .

"ji

CONJUNTO HI') ro racoe.JI__ S.lJ.

]~

cant, es pot no acceptar una al·le­gació, peró també es pot impug ­nar. És ciar que l'A juntame nt potrebutja r I'a llegació pels crite ris quesigui, ja que aquests han de serrao nats. peró el procés és obert iper aixó cree que és mol t im por­tan t fer un t reball de gestió abans ,i el planejament després; aixó ésel que s'i ntenta en aquestes reu­nions, per fer un projecte operatiu.Sóc de I'opinió danar a cosesoperatives, si s'han de quedar so­bre el paper no val la pena de fer­Ies; perqu é quan un document d'a­quest tipus queda aprovat. és uncompromís que si no es pot realit­zar, val la pena estudiar una altrasolució .Dins el sól urb é, es poden contem­plar diferents utilitats pel sol?Sí, ja que es pot dividir el terrenyen zones resid encia l. industrial,d' incornptabilitat entre vivenda iindústria, etc .I en ets zones declarades no urbe­nitzedes. o rústiques, es podencons truir vivendes, magatzem s oediticecions r.Si són vivendes hi ha d'h aver elv ist i plau de la Comissió Provin­cia l d'Urbanisme. i per fer -ho esnecessita un mínim de terreny queha de ser de 3 has., aixó es fa perno pos sibilitar la formació de nousnuclis de població . En quant a laco nst rucc ió de m agatzem s, etc ., ésl'Ajuntament qui pot auto ritzar-ho,

aquí els crit eris han de ser méselástics segons les condicions dela co marca, peró crec que és boncrite ri no fer parceHac ions per amagatzems de menys de ' ,5 has .Fins ara, com s 'ha regulat el pla ur­banístic?Fins ara s' han seguit les normessubsidiá ries provincials, ja que desde fa molts any s no hi ha cap plaaprovat, Sí. hi ha el del 33. peróuna cosa de t an Hunv, ara no enspot serv ir, ja que les circumstá n­cies han canviat mo lt en tantsanys, i si hi ha carrers va riats. nopo ts pas fer ma rxa emera. Aquellplanell 5015 preveia car rers, i a lalIei del 75. diu que el que s'ha defer, ta rnb é éso qu alifi car els dife­rents tipus de s ól, ja que cada unté unes obligacions determinades.Si fins a reoroveciá definitiva de lesnormes subsidiéries, passa un anyo m és, quins criteris es seguiran.mentrestant, per autoritzar novescons truccions 1.Tot tipus de co nst rucció ha d'anarja dacord amb la proposta de pla­nejament, no podem don ar permi ­sos d'una cosa i projectar-ne unaaltra. S' ha de ser coherent.

La conversa s' allarga encarauna bona estona, i el Sr. Ruanaens parla deis crite ris que creuque ha de ten ir la redacció d'unesNormes Subsidi áries, lnsisteix enla necessit at de portar una ges tiójuntam ent amb restudi del plan e-

jarnent. per tal de poder-ha fer. efect iu i no retardar el planejament

amb coses conc rete s secund áriesqu e el puguin difi culta r, coses quees poden preveure en programesdactuaci ó municipa l. Ens parla dela possibilitat de rev isar les nor ­mes, ja que si. per exemple, am bel pas deis anvs. es veu que un1I0c declarat apte per urbani tzar nofunciona, i es veu que altres zonespod rien tenir sortida, val la penacanvia r-Io .

Li pregu nte m si aqu estes nor­mes preveuen algu n tipus d' actua­ció sobre el case antic. i ens diuque ell és partidari de. en 1I0c decontemplar-ha en aquestes nor ­mes, si es creu necessari, val méselabo rar un pla espe cial de refor­ma per el case . en el que natu ral­men t el qu e ha de dominar és res­pecta r I'edificació i les cases aixe­cades que ja hi han, així co m res­pectar tot ed ifici histór ico

Ens diu que el que es t racta ies més im porta nt, és que s' aprov iel més aviat possibl e aqu est pia­nejam ent per arribar a un acordgeneral d'u rban ització i ordenar elprocés d'e diñcacío. Insist eix en elprocés obert que aco mpanya l'ela­boració d'aquestes normes, que enprincipi fan unes previsions te óri­qu es, per una pobl ació de més de5.000 persones.

Al Sr. Rafel Ruana li donemles gréc ies per les seves informa­cions i la seva atenció.

•

PER QUE ES SUiCIDEN LES BALENES?

R ecord ó que quan tenia deu anys i la m esrra em posava sumesd'aq uelles ta n lIargues j amb molts números les feia en un obrir itancar d 'u ll s; ara, el dia que se m'espatlla la calcu ladora (que tambés'esparllen), quas í, quasi que haig de comptar am b els dits. Aixo st,quan tinc la calculadora, i si no m'equivoco de botó, les faig mésdepressa.

O jo sóc més tonta que abans o el prog rés ha anuHat la meyacapacitat per fer sumes j la meya llibertat -a ra depenc d 'una maqui­na-, fel amb el qua l jo hi surto p erd ent,

Aquest, pero, no és d cas de les balen es. Partint d e la base, quet018 d biOlegs ten e n p er certa, que la balena és més humana i mésinteH igent q ue lbome, l'escriptor R amon J. Sender es fa la següentpregunta: Per qui! es suiciden les bale n es ?

Se sap que les balenes, al mateix que els do fins, habitave n lale rra abans q ue el ma r ¡ que va h t ria r l'ocea. com a viv enda penna·nenl quan a la terra va generalitzar-se per el combat l'us d e la des­tra l de sílex. l'are i la Oetxa, fa d'aixo uns tr es milions i mig d'anys,en temps d ei s austra lopitecus.

A na r a l mar n o era ta n a bs urd com sembla. A la fi d ma r oc u ·pa encara les dues te rceres pans d el planeta i lIu r p obl aci ó és mi·lions d e vegades superior. E n 1I0c de construir ci utats per dest ruir­les i vaixe lls per enfonsa r- Ios, va n decidir disfrula r d e la vid a i d el'a m o r en le s sua us a ig üe s del m ar, sense haver d e d esenvol uparqu alitats per al com bat i no p er aixo eren menys felices, a l contrario

Quan busquen l'amor, les balenes canten i la seva ean~ó és tanhanno ni osa q ue el Dr, Roger Payne ha ensenyat al compositor H o·van n e s un di sc gravat en mars de H awaii, Bennudes i Al aska, i elmúsic l'ha in clos en u n a eomposició que toca la s im fon ica d e NovaYork. (L'horne so vint com p ra l'am or i usa la violencia),

Ara d s hornes p erse g ueixen les balenes i de le s se ves cen t to·nes no en desaprs, tot s'aprofita sia per necessitat o per luxe; i Ra­m on J. Se nder co n ti n ua fen t-se la mateixa pregunta: per qu i! aq uestssavis, pacifics i va luo sos ani ma ls, gennans n ostres, d 'esp i!cie verte­brada i rnamffers, es su iciden? Arnb un cerv ell deu vegades rn és

12

gran q ue el rio str e se suposa q ue saben de la vida i de la m c rt m ésque nosaltres.

E ls surcídís de balen es p er dessecací é e ón m és freqüents cadadia a mesura q ue augmenta la se va persecucí é i ca~a p er l'hom e.Centena rs d 'elles ja ho ha n fet a les p la tg es de la Baba California iFlorida. Es com si les inofensives (no s'ali menten ni de p etxos, si nóde plancton) i inteHigents balenes ens d iguessin: ens necessieeu?Aquf ens ten¡u, idiotes.

Quan m'aturo a p ensar i veig que l'home ha destruit en tan poctemps el que d uranl tants m illons d 'anys ha estat la natura., no p u cfe r per més q ue arribar a la conclusió que més Ii hauria valgut és ­ser ruC.

Aquesta d estruc ció, p ero, h i ha q u i l'a no m en a p rogrés.No és q ue jo s ig ui contraria als aven~os ti!cnics -segons q uins ·,

el que si em dol és que aquesls s'han utili tz.al més pe r fer la guerraq ue la pa u.

Només ca l que do neu una ulla da al mapa. Ami!rica del Sud, u ncop d'es tat cada cinc m inueS; África i Ásia, m ilers d e morts d egana; Orient Mig, con flicte Ir an.I ra k, m o ros- jueus. elc .... Europa. unafabrica de pa rat s... Aixo sense entrar en d etalls: a le mptats am b i!xi t isense, el s q ue vo lg ueuj sukidis com m és p rog rés rnés suicid is ...

Q ue a la R ibera d 'E bre s'estigui instaBant la m ajor coneen tra ciónuclear del món, és progrés? Mentr es no faci un pelo potser sí, iaixó N INGÚ no és capa~ de g arantir .ho (jo prefere ix o vi ure amb elIlu m d'una espelma que a d alt d el cel, o a l in fe rn -on la frase mésfreqüent d eu ser: T u ta mbé?)

Que a Sta. Coloma el poc bosc que h i queda sem b li un eemen­tiri, és progrés?

Porser per tot aixo i tement un fin a l catastrofi c, les balen es handecidit que no valia la pe na viure i de la m aleixa manera q ue vand eixa r la- terra ara deixen el mar.

Nosahres, més covards, Iluitarem per humanitzar el progrés ip erque les balenes. no ens facin caure la cara de vergonya ·als queencara en te nim-dient·nos: el progrés? Aqul el leniu. IDIOTES.

Per: Anna Alb areda

tribuna obertaLA SALUl ES QUELCDM MES QUE LA MANCA

DE MALALllA

Normelment, predomina /a ideaque /a SS /Uf és /a manca metettie. perosi /a ss /uf és que/com que defineix l 'ho­m e, aquesta ( ha de contemplar en rotala sevs magnitud com 8 COSo com 8

ser social j ecotoqk: en bermonie smbel seu entorno i com 8 ser emb rol unb8g8tge de va/ors superiors. Pero. pe,altra banda. si consideréssim a la m a­laltia com a ún;c perémetre de setut.tindrlem una visió errónea, ja que mot­res vegades /a malaltia (o almenys unapart d'ellaJ. és una menitesteciá de S8­

IUf: si mengem una cosa tóxica i tenimdiarrea, aixó és que/com saludable. jaque vol dir que el cos es treu de sobreunes toxines que si s 'ebsorbissin pro­dumen una intoxicació o m alaltia greu.El ma teix podem dir deIs vomits. tos,tebre. suor. etc . La melettis, en tot ces,sera per érnetre negatiu de selut enquant limita e una persona, p. e.: ladiabetes impedeix de menjar moltes co­ses, la manca d'un membre impedeixmotts moviments. un etec de feriduradism inueix la cepecitst física i mentald'una pers ona, etc.

Per aixó en el ~x.; Congrt~s deMetges i Biólegs de Llengua Catalana»,de Perpinya I'any 19 75, es definia lasalut com ~una manera de ser autóno­ma, solidaria i joioses.

El que la salut és autonom ia voldir que, amb rnalaltia o sense ella ,hom té un minim de lirn itacions. ésen el pos sib le el m áxirn amo dell rna­teix, és capac per esco llir, per triarlIiurement. i que té informació i possi­bilitats d'utilitzar-la per esdevenir elsmenys limitat.

La solidaritat, és una conseqü én­eia de l' autonomia 1, alhora, quelcomimprescindible perqu é aques t a siguifa cti ble, ja que estem inm ersos dinsuna societat on t ots som interdepe­nents i to ts necessitem de tots per talde desenvolupar-nos.

La jo ia, també definida co m a«ben ésser», és un a se nsació profun­da que s'obté quan hom esté en bonarelaci ó amb la rea lita t: d' una bandaaatarior, on hi ha la ¡matge qua homté d ' ell m ateix, de l sentit de la próp iavida, del pas sat, del futur, de la sevafrustració i da la seva realització; 'd'al­tra banda amb tota la realitat exterio r,la societat, la nat ura, les cos es exte r­

nes.Si co mpreneu la idea d'aquesta

def ini ció, obs ervareu que no és només

el co s el que té import ancia en la sa­lut, sin6 tota la pe rsona en la seva

comp lexitat.Per alxó . la salut, no és només un

afer de professionals. sin6 un afe r in­dividu al i col-lect iu. Cada persona s'hade fer responsable de la sev a propiasalut, ja que si ell pe rd la sal ut , ningúno li fará recuperar, i alhora és tot a lasocietat la qui rep les conseqüénciesde la seva negligencia. O' aixó es de ­dueix que la salut física no la res ta ­bleix el me tge, sin6 que s ' aconsegueixamb uns h ábits de vida sans com unaalimentació equi librada i f ruga l, exerci­ci fis ic, eliminació de tóxics com el ta ­bac , l'a lcohol. t óxi ca ambientals, in­

dustria ls. etc.Per alt ra banda, I'a utonomia, la

so lidaritat i la joia, les aco nseguirem,dins les nostres possibilitats actuals,amb una actitud positiva i creadora,peró a la vegada també lliutant contratot I' intern i extern que ens limita. Callluitar co ntra un sistema que estableixla dominació de is un s sobre els a ltres,que per uns interessos económicsdestrueix el medi am b iento obliga a lespersones a segu ir un ritme stressantde vida, a vendre la seva forc;:a de tre­ball , a realitzar un t reball que no elsat isfá tant pel seu cont ingut co m perla seva forma, produint un senti me ntdimpot éncia. de frustració professio­nal i personal, d'angoixa, etc, alhoraque, per mitj á de la societat de con­sum, produeix unes necesitats artifi­cia ls, un s h ábit s de vida insa ns, un afalsificació de valors i creació d'unsaltres que només tenen per objecteadormir la persona i desviar-la de lesseves inquietuds culturals, esportives ,espi ritua ls, creadores i t ransfo rma do ­res de la realitat.

Oins la ma teixa lini a, tam bé cal­dr á lIuitar co ntra aquelles doct rines,que, pretesament espirituals i trans­cendents, no fan res més que lim itara la pe rsona, ja que canalitzen els va­lo r5 superio rs cap a l' adoració d' unésser omnipo te nt i exte rn a la perso­na, que é5 el propietari i di rector deles seves vides i accions, a la vegadaque amb I'excusa d'una alt ra vidaanuHa la necesitat de tra nsfo rmacióde la realitat actual.

Per tot aixó, no podem dir que t e­nim salut si no lIui t em per millorar lacondició del nostre cos, i alhora co n­tra tot el que ens limita la lIibertat .

Jordi Custodi Canos a

POEMA

MATANl;A DEL POReCap! si res hagllés passaljo /ornem a hur aquiromptan! amh la va/untal

que tu tms, de han vd.

T ornaren a matar el porei lombi a fe r butifarresesperant si ir que Dill vola poder-fu fer ben lIargues.

La cosa va anar moh bigrades a la coi-laboracidd'espontanis i Jemis

deis que en fo rem mentió.

Comoúant pel cap de munto les lltres. .Autoritats

'10 retaren en cap PU"!donaren i en! donen facilita!s.

C rodts lambi ols ma/adors

que el deixerm ben ¡wlatcam lambi a /0 actuatió

de /'equip de Sanitat.

De la 1It11:Y0' ti pa i el vii motta altra col'/aboratióno en tenim mis que dirque va ano' de Jo millor.

Del pJiblic jo no en par/emi complem per endavantamb la presencia de f O/I

i bucfa rre menjanl.

Aqeest any sí cotifiemveienl el de I'anterior

que lambi en! ajudareua que surt í /01 rodó.

L a butifarro es f aper aser menjada allíno per omplir el «sarrd»com va Jer mis d 'un vd.

Per lo tant portem-nos bino us busqueu cap reganysi la cosa la fim bila podrem ftr cada any ,

Passem un matí bonicen aixo algo originalun malí senst neguitmenjar i somriure no is cap mal.

Fem-Io, si es pot, tradicióque es digui en tot l/O(;

diumenge a Sta. C olomaf an la matanfa del porc.

13

La Isabel Galla rt Farré. 9 1 anvsFoto: P. Plaza

La Isabel Gallart Farré , és la person a més gra nde la V ila i ens ha capt iva t l'ate nció, co m a tal icom a gran persona qu e és. Ha estat molt agradableparl ar amb ella. Té un a memóri a molt gran, recorda,pero, m és les cos es d abans que les d'ara. És bon icque ens les expliqui, ca r molts de nosaltres no lescone ixiem i són coses que no tornaran.

1. No sé pas qué us hauré d 'explicer. en tinc tantes decoses pero ara no sé per on comencsr...S. Es nascuda aquí a Sta. Co lorna. vosté?1. Sí. si equi. no sé quin any, només sé que pels Reisvaig fer noranta-un envs . aixó sí.S. A ixi do nes hav ia de néixer el 18 8 9 .1. Jo recordo que quan va co mencer el centenan JOdevia tenir 9 ó 10 anys . Me 'n recordo que ére m alball allá a cal Ventureta. Aquella nit van ter misse.Aba ns no en feien a la nit, no, pero mira, com que escomem;ava el centeneri..S. De Mn. Segura sen recorda ?1. No, de Mn. Segura no me'n recordo gens; recordoMn. Esteve, Mn. J oen. pero de Mn. Segura, potser elconeixia pero no me'n recordo pas. Recordo més lescoses d'envs passats que d 'ere fa pocoS. I deis car navals que es fe ien a Sta. Coloma...1. Oh! 1 tant si me'n recordol. Feien ball a la tarda i ala nit una altra vega da. El dissabte feien ball de ca­sats i el dilluns i dim arts a la tarda la gent es disfres­sava i feien comperses. El carnestoltes anava pels ca­rrers i després feien el sermó a la plece. agraviant ala gent. Se'l rebia allá fora vila el diumenge al matí iel dim ecres anaven a cremar-lo.

Era un altre temps, sebeu? Quan anávem al ballens acompanyaven els pares i quan sortiem és cter, siteníem xicot ens acompanyava a casa. Per Nadal eracos tum de que quan ell venia a casa tr éiem torros ibeure. Un die. sor tint del ball em va aga far de bracet ijo li vaig treure més depressa que corrents, p erqu évaig pensar «Si se n 'edonen aquesta gent del darrera,Déu nos en querd». Llsvors no es feia tot sixo que fanara.

14

S. I q ua ix ó qu e fan ara .S. I qua n van po sar la lIum a la vila també sen re­co rda?1. Abans hi havia fanals de petroli . De baix estent elsencenien. Després van posar gas, les calderes eren ala Casa de la Vila. Hi havia gas per tot el poble. A lafábrica també treballávem amb gas. 1 més tard el To­maset va posar I'electre. allá a una fábrica que hi ha­via on és ara a cal Queraltó. Ouen jo em vaig casar acasa teníem un lIum sol que traslladávem d'un costeta l 'eltre.S. Ha d'haver ·v iscut un s ca nvis molt grans, unaevo luc ió molt gran...1. Malta miséria!. Quan érem petits. havíem de treureI'e spardenya de l'un per posar-la a l'eltre. No anávemde cap manera. Als nou anys em van posar a treballara la fábrica i j a havia «serve t» tres canalles.

Quan la gent teixia a casa, tenien la cria tura alláal bressol i jo el vigilava. Un dia em vaig quedar solai em vaig adormir i aquell crio pia ra, que pia ra. Lagent el va sentir i truca ven a la porta i jo anant dor­mint. Després van anar a buscar a la mes tressa imentres arnbava jo em vaig despertar. Quan va entrarem va dir: «Isabel, qué ieies?». 1 j o li vaig dir: «Oh, noel po dia fer cetle r». A lmen ys així me'n vaig escap ar .

No en tenien pro u de qué treballés a la fábricaque el diumenge em feien anar al Café d'Espanya. Eldil tuns al matí també hi anava, em feien anar a com ­prar, després em do naven l'esmorzer i a dos quar ts denou me 'n tornava a la fabrica.S.' Del princ ip i de is cotxes aquí a Sta . Co lo ma t am ­bé sen deu recordar.1. Me 'n recordo que el primer que hi va haver ens vandir: «A lIá baix a la fonda hi ha un sutomobit». 1 nosal­tres d éiem: «Que volen dir. que volen dio) i el vamanar a veure. Després ja en van posar per anar aIgualada, pero el primer era un cotxe petit.Quan em vaig casar vam anar amb cotxe fins a Igua­lada i allá vam agafar el tren fins a Barcelona. Ousnvam arribar, vam anar a la fonda a sopar i després alteatre. Era Pásqua i el dilluns vam snsr a la Barcelo­neta i vam pujar a les golodrines. A sopar várem anara casa d'un amic i l 'endemé ja vam venir cap equi.perqué no hi havia calé. Teníem trenta pessetes i ha­víem de comprar alguna cosa pe l pis. A ixí que vamdir, si ens quedem aquí ens els gastarem, i vam tor­nar cap a casa .S, De quina alt ra co sa sen record a?1. De mottes, quan van sor tir e/s avions tothom badá­vem i ara ja no en fem ni casoS, Si, ara se'n van a la L1una com si fas tan no rm al.

La Isabel ens ha par lat molt i hem admirat laseva memória i la seva vitalitat al parlar i recordarfets, coses que un dia van passar.

Mereé

Cada migdia la Sib ineta anava a portar e l dinar al'home de la [oana, Era un home sa rrut, que rarament

xava maure per a encendre el llum de petroli que hihavia penjat a la paret.

Al cap d'una Uarga estona, entra, sense trucar,puix la porta era oberta, la vema del pis de sota,aquella dona cridaire que a la Sibineta li feia méspor que goig.

- Que estas a les fosques, noia? -Ji digué, tot e n-trant.

- Ara encendré el lIum -féu la Sibineta, alcant-se.El gas rondín á sordament.- No cal que encenguis el lIum, Sibineta -fé u la

veína-. Que faries aquí tota sola? No pots pas que­dar-te aquí aquesta nito Baixa-te'n amb mi, i a casatrabaras llurn i sopar. Com ha faries, sinó?

La Sib ine ta agraí de tot cor aquell oferiment ipens á que la veina [oana ho devia ésser pas dole nta.

- Si e l meu ho me ho vol -seguí la [oana-, e t p o­dr ás que dar amb nosaltres, ja que no tenim fills; iaixí, tu Ji an ir ás a portar el dinar a l'obra cada mig­dia, que és un matament que jo ho hagi de fer tot.

- Sí, sí; faré tot el que vulgueu -r e sp on gué la Si­bineta.

Sortiren al re pl á, i el gos al darrera.- On va aquest? -exclarn á la [oana al veure que

el gos seguia, i Ji al larq á una puntada de peu, queno el toca perqu é la bestia fou amatent a apartar-s e .

A la Sibineta Ji sernbl á que era ella qui la reb iaaquella puntad a de peu.

- «Clavellet»! -díqu é-, vine aquí. Pobre «Clave­Ilet»! Ell també esta trist.

- Deixa't de blederies. Ves si un gas estar á trist!Que se les ca mpí , si vol. Au !, fuig d 'aqu í, que a casano som hisendats per a mantenir un gas.

- Jo no em vull pas separar d 'ell -a p untá la Sibi­neta amb temor.

- Com? També els vals portar a casa?- Sí; jo no vull separar-me d'ell. EII acompanyava

sempre al meu pare; era el seu campany i el seuguia; ell I'avisava de tots els perills...

- Sí, pero ara no havent-hi el teu pare, ép e r queel necessites?

- Perque., no ho sé... Perqu é em sembla que elpare, de s de l'altre món, se me n'enfadaria.

- Sí, pero si no el pats mantenir, ves com t'ho fa­ras .

- Li donaré la meitat del me u menjar -va fer laSabineta , resolta .

Aquella dona no replica , pero mostr á en la sevaca ra emmurriada la dona no replica, pero rnostr á enla seva cara emmurriada la contrarietat que Ji causa­va aquella tossuderia.

En el centenari del naixernent de l 'es­criptor Josep M.a Folch i Torres. hem cregutoportú ter-vos conéixer un deIs seus contesde «Pagines Yiscu de s».

Josep M.' Folch i Torres. va néixer aBarcelona el 29 de febrer de 1880. De moItjove es dedica a les lletres i al perioáisme,unes carnpanyes al setmanari «Le Trslle» vaser causa que hagués d 'exi/iarse de Catalu­nya uns anys .

Més tard entra a formar part de la re­dacció del setrnanari «Eti Petui et» i des delJavors es dedica gairebé exclusivamet a laliteratura infantil.

De Josep M» Folch i Torres tots conei­xern «Els Pestorets», que cada any el dia deNadal escenifiquern a casa nostra.

[osep M.' Folch i Torres morí a Barcelo­n a /'any 1950.

EL GOS DEL CEGUET

La cambra queda silenciosa, d'un silenci tristencongit. Els pocs veins d'aquella casa pobra quehavien acudit en saber la mort del ceguet, havien de­saparegut, seguint la senzilla caixa que tancava elcos de l'orb difunto

La Sibineta, amb els ulls plorosos, va romandre ala porta del pis, fíns que ja no sentí cap remor depetjades a l'escala; i, en tornar a entrar a la cambra,caigué de genolls davant de l'estampa de santa Llú­cia que hi havia c lavada al mur, i exclama entre san­glots:

- Doneu-Ji un bon cel al meu pare!El gos del ceguet, amb el cap b aix, com ensu­

mant el rastre de l'amo, s 'a tans á fins a la Sibineta, irefrega el morro pel seu brac, demanant-Ji una carí­cia o volent fe r -Ia ell a l'or feneta .

Aqu e sta, sense apart ar el s ulls de l'estampa, Jipre n g ué el cap i l'arn anyaq á.

- la no e l veurem mai més, «Clavelle t»: l a no tor­nara mé s!

El gos va rondinar un plany, talment con s i hoentengués, i al tra volta e l silenci emplená la miste ri o­sa cambra.

Es feia fosc , i les ombres comencaven a planaral damunt del lIit on havia mort el ceguet.

La Sib inet a s' abrac á més fort amb el gos, presad'una e stranya basarda, una basarda que no la d e i-

15

obria la boca per a parlar, com no fos per engegarun renec.

La Sibineta hauria volgut emportar-se'n el goscada dia, peró el manobre ho tenia prohibit, perquétot dinant l'empipava demanant-li menjar.

Per aíxó es quedava a casa tancat, el pobre«Clavellet», sense valer-hi e ls grinyols que feia ensentir que la seva volguda mestresseta se n'anava,deixant-lo sol í tancat.

La Sibineta en sofria molt del mal tractament queen aquella casa donaven al seu gos, pero encara noes podia queixar, puix lí havien perrnes viure a lacasa; sense maliciar ella que si accedien a aíxó erapel molt servei que la Sibineta els feia.

Més vingué un dia que, en tornar a casa, venintde portar el dinar al manobre, es trobá amb el gos,amb el seu «Clavellet», al mig del carrer, arrupit,bruto Al veure la Sibineta, s'alcá i aleshores veié ellaamb esglai 'q ue el gos coixejava.

El seu cor esdevingué tot trasbalsat. Agafá elgos, í veié els senyals de cops en diferentes partsdel coso Una orelIa li sagnava, i encara no el tocayade l'esquena i de la pota, el pobre «Clavellet» llenca­va planys de dolor.

- Pobre «Clavellet» meu! -exclarná la Sibinetacontristada-. Qui t'ha pegat així? Algun xicotot del 'carrer?

Prengué el gos als seus bracos, i es disposá aentrar a l'escaleta; mes, tot fou intentar-ho, quan elgos, saltant-li amatent , se n'entorn á al mig del carrergrinyolant, com si li demanés a la seva mestressaque no pugés.

Tol. el que féu la Sibineta per a convéncer-lo fouendebades.

Aleshores ella li lligá un cordill al collar i volguéestirar-lo per forca, peró el gos resistia, tot estirantamb una forca realment extraordinaria.

- Aixó és que la Joana li ha pegat! -exclamá laSibineta-. Li ha pegat i l'ha tret de casa, aprofitant-se

16

de la meya abséncia. SoIs aíxó mancava per a fer

vessar la mesura.El gos estirava sempre, i ella acabá per cedir.

Aleshores, fou un canvi sobtat en el gos. Es posá asaltar, tot remenant la cua, i sols deixava de saltarper a seguir endavant, estirant e l cordill, com feiaquan acompanyava al ceguet.

La Sibineta l'anava seguint per no contrariar-lo, í

així comencaren a passar carrers i més carrers, finsque arribaren a un barri tot pIe de torres i xaletsamb preciosos jardins . El gas es deturá davant d'unareixa, i posant-s'hi dret de potes, féu un grinyol.

- Sembla el gos d'aquell ceguet que venia elsdissabtes -d igué una ve u infantina des de dins .

- Ara feia dies que no havia vingut -responguéuna veu de senyora.

1 fou aquesta última la que s'avancá a la reixa,seguida d'una preciosa nena, per a donar una almoi­na al ceguet; mes, en veure que no era ell digué:

- Ai, no és el ceguet; í talment aquest gas sem­bla el seu.

- Era el meu pare, el ceguet que vosté vol dirsenyoreta.

- 1 potser está malalt?- Es mort -respongué la nena plorant.- No ploris aixf, pobreta -Ií féu la senyora.- No; si no vull plorar; si estic contenta perqué

seguint-lo, el gos m'ha portar aquí on el coneixien iem parlen del meu pare.

La nena de la torre, en sentir que era el gas quel'havia acompanyada, es queda meravellada, i amifent preguntes a la Sibineta.

- Que trist den ésser no tenir papas! -excla rnáLa senyora també li pregunta com ha feia per a

viure; i quan la Sibineta Ji contá tot, i Ji digué la porque li feia tornar a casa del manobre amb el gos, lasenyora es compadí d'ella i Ji proposá quedar-se percambrereta.

No podeu pas suposar l'alegria de la Sibineta ensentir aíxó: mes, tot de sobte la seva alegria s'ennu­yola.

- Que tens ara? -li pregunta la senyora.- Es que... és que jo no voldria separar-me del

«Clavellet».- Es clar que no . El «Clavellet» será el guardiá

del jardí, que bé s'ho mereix, tant com tu mereixesla protecció que jo et vull donar. - Potser, no co­neixent-me es pensi que m'ho mereixo més del que...

- Es com si et conegués de molts anys. El no vo­ler abandonar el gos del teu pobre pare ceguet, finsal punt de renunciar a tot, em demostra que ets bonai agraida. 1 l'afany de la dona del manobre en tenir­te, malgrat que el gas 1i feia nasa i fástic, em pravacom ets de feinera i complidora.

La Sibineta besa la má de la seva nova protecto­ra; í quan aquesta amb la seva nena no la podienveure, perqué passava un xic endavant, abraeya el«Clavellet», ompJint-lo de petons.

[osep M. Folch i Torres

I'acudit per mareel

El NoU

6iN~o!

1-\¡~ ;'7TRE~--~

DE(ULTu

HiNISTR

o' íNTE­

RioR..

8- DOT2E\

BiNC:¡Ot

A1XO NO <;' 4 \VAL ( SéHPT<.E

TDCA ELS HATE¡xaS

. \

/ VDSTC

I QuitJ NÚ MERo

. nf Z.

fL:)Ci. 621 .9 '3 2

~

lJ1(. , .

PACIENC IA,?uE DE: MOMENT

No TEJJiK TAIJtE5

BOLES

lLlC;:Ó DE CATALA

LLIl;:Ó XIV per M aria Albareda

Mirem d e parlar un xic més bé cada die.

Que e s mere íx, un aplausoo un apla udiment?

Es q ue trepitges í'elíombreo trepitges la califa ?

És ve r itat que el tea ve! va de capa caída?Em pensava que anava de mal borras.

Sembla que sigui embusteropero és un mentidero

T'empaJagaras de seguida.No. que t'embarafás.

Oueia tot el delantero.Potser vote dir el devanter.

En resumides qüentes...Comprat j de batut, no ?O pctser dirás , fe t i feL .

S'ageia a la platja a mb la coJxoneta.Jo. en can vi, hi an ír é amb el mataJasset.

Ens despedirem ara mateix.Millor. ens acomiadarem.

Té una enferm etat inc urable .Si tingué s una malaltia potser es curaria.

T'entrego les clau s de casa.Si me les lliures se ra rnillcr .

És Iácíl fugar -se de la pr eso.Molt més que escapar-se.

Qualsevol pot fer una hassanya.El difícil és fer una proe sa.

Té un tornillo ben Ouix.Sera un cargo~ eh ?

Traga ter el que ti donen.Si ti fessin engolir. tindr ia mé s feina .

Avui, proliferen els tunants.La ventar és que el món és pie de b erganrs .

Fa ca lor i es ve nta amb el vano.Va molt mé s bé el ven talJ.

Va pie de vendatges.El que porta és un em benat com una casa.

Hasta la vista. noí !A reveure. noia !

Ho ve ndrem al preu de xatarra.O al preu de ferr alla.

Podeu trobar-lo acurruca t,pero erreulít é s més c ómode.

Vesteix com un edefesi.La cosa és espantall.

Quan tiraven des de les almenes...Sera des deIs merle ts.

Vol ser servít amb bandeja.El que vol és la safata.

Per la seva desditxa...Semp re és pitjor la dissort.

LA SEGARRAla teva revista

17

FUTBOL

Jovenil

6-9-80 La L/acuna 1 Sta. Ca/ama 311-9-80 MontbJanc S Sta. Ca/ama 121-9- 80 FobIa de G/a ram. 3 Sta. Ca/ama 127-9-80 Sta. Colome 3 U.D . Carme O

Amater

7-9-80 P. Bla ugrana 1 Prats de Rei 114-9-80 U.D . Montser rat 3 P. BJaugrana 321-9-80 P. BJaugrana 1 A teneu IguaJadí 227-9- 80 U.E. Copons 1 P. BJaugrana 4

Els dos equipa de fútbol colomi han cornencat els res­pectius campionats : l'equip jovenil, el dia 21 i l' ama ter , eld ia 7.

Es p ot dir q ue els resultats del mament só n favorable s;l'equip jovenil, de dos partits d isputats porta [a dos punts il'amater, de quatre par tits , quatre punts, destacant l'empatal barri de Montserrat i la victor ia de 4-1 a Capons .

Esperem que aquesta marxa regular es mantingui tatala tempor ada.

BASKET

El dia 28 es va fer un torneig triangular a Cervera,dones era la Festa Major, entre e ls equips: Cervera - Solso­na - C. B. Aguiles. El primer partir , entre Cervera i l'Agui­les, no es va jugar bé i es va perdre. Tot seguit (e spe ranttan scls 3 minuts) es va realitzar el segon partit entre elSolsona i l'Aguiles, on després d 'anar perdent durant laprimera part va n reaccionar i es va g uanyar.

El resultat final , va ser: Prim er: Cervera, Segon: C.B .Aguiles, i Terce r: 50180na, amb les corresponents copes.

MOTO CROSS

A pum de comencarFoto M Segal¡l

Aquests partita enunciats són tots amistosos i per tantde preparació per la propera temporada, que esta per co­menear.

Per primera vegada l'equip de míni-básquet ha dispu­tat un partit i ha sigut envers l'Igualada . Per ser el primerpartit es va jugar forca b é i el resultat és positiu.

Senior femení

Infantil masculí

Mini-basket masculí

El dia 21 de setembre es va realitzar un moto- cross alcircuit de Cunill, (pob le sítuat a 3 Km. de Calaf), on hi par­ticiparen quatre corredors colomins: R. Sendra, R. Mensa, J.Llorach, i J. Font (Ta lavera). La carrera va constar de duesmáneqes de 20 minuts més dues volte s cada una. Va-!1prendre part a la mateixa uns 14 corredors de diferentslIocs: Calaf, Cunill, Manresa, La Panadella, Sta. Coloma...

Després d'entrenaments i preparacions de motos es vainiciar la carrera, on R. Sendra va emprendre una regular idestacada marxa en le s dues máneques amb una bona con­ducció i sense problemes de moto, quedant c1assificat en6.~ lloc .

Tant R. Mensa com J. Font van fer un bon paper a lalIarga de la carrera, principalment a la sortida de la sego­na máneqa, on R. Mensa s 'alcava amb el te rce r lIoc finsque la moto no li va respondre adequadament (canvi demarxes), a desgrat d'aixó va aguantar la carrera fins al fi­nal, classificant-se en 8.~ lloc.

La moto de J. Font tampoc va respondre, obligant-lo aabandonar la carrera abans del temps previst; amb tot es

.va c1assificar 9.e.Per últim cal destacar el coratge de J. Llorach, que per

ser l'únic i el m és jove que corria amb 125 c.c. va fer unbon papero

La carrera va quedar guanyada pel campi6 Junior d'Es­panya durant dos anys (de Ma nresa). Tam bé s 'ha de dirque la mejoría dels corredors eren d'una categoria mésque els colomins; tot i així e ls resultats van ser positius.

M.M.

40

162S18

42

C. E. AguiJes

CerveraC.B. AguiJesC.B. Águiles

C. B. 19 ua1ada 33

C.B. 19ua/ada

302328

66

S4

39

C. B. Valls

e .E. AguiJes

C. B. AguilesC.B. So/sanaCervera

c.s. Aguijes

13-9-8028-9-8028-9-80

Jovenil remení

27-9-80

20-9-80

20-9-80

18

FINESTRES AUTOMÁTIQUES DE POLIESTER RE­FORC;:AT PER GRANGES, DIPOSITS DE POLIESTERDES DE 300 LITRES FINS A 1000 LITRES.CARRETONS DE POLIESTER PER FEMS.RECOBRIMENTS AM B POLIESTER: PISCINES, CA­MIONS, FURGONS, ETZ. ETZ.

SANTIAGO FIGUERAS MONTSERRATI IPL~sE;;L PILAR. 17. Te l 880407

FÁBRICA A VALLVERT DE QUERALT

STA. COLOMA DE QUERALT

stv

JUDO KERESUSPlaca Majar. 15 - Telefon 880396

G i m n il s: Escales del Pall Cas tell

SANTA eOLOMA DE QUERALT- 1 Direcció : JOSEP ESTEVE I BATET - Me st re-Entre nado r Nacional de Judo - C inturó Ne gre 2.on Dan

a «CAL BON ET)) JOSEP FUSTÉ

L'ACREDIT ADA CASA QUE NO TÉ CLIENTS, TÉ lI.MICSASSEG URANCES

Placa Majar. 33 Tel. 880408Placa Majar . S Te l. 88 0032

SANTA COLOMA DE QUERALT

CANALS ASBERT S.L.

BAR SPORTD'ANTON PADRÓ

ELECTRICITAT - GAS - FONTANERIA

INSTAL'LADO R AUTORITZAT D.!.

Raval de Cervera. 2 Tel. 88 00 77.Sant Josep , 1 Tel. 880282

ELECTRICITAT - FONTANERIA - CALEFACCIÓ - ENERGIA SOLAR

ELECTROTÉCNIA L. GASSÓ

Raval d e Cervera, 3

ST A. CO LOMA DE Q UERAL TTe!. 88 03 54

T.V.C.

PHILIPS

BEGUDES DE TOTA MENA - SERVEl A DOMICILI

CARBONIQUES R. FARRE

SAN TA (OLOM A DE QU ERALT ( TA RRAG O N A)

C/ . Llibertat, 28

Tel. (977) 880361PAPER PINTU RA MOQUETA

JOANCAS/\S

Tel. 88 O.l ·O

ST:\. COLo:\lA DE QL:E RAI.TVcrgc del Pilar. J o

•1.PINSOS EQUILlBRATS

BARCELONA-8 Balmes, 103 - Teléf. (93) 2546800

FABRIQUES A:

• VILAFRANCA DEL PENEDES

• SARAGOSSA• VALLADOLID• UTRERA (SEVILLA)

amb la garantia de

COMPANYIA D'INDÚSTRIES AGRíCOLES, S.A.