PRCTICUM IV 1
Prcticum IV
Universitat Autnoma de Barcelona
per Deseada Roco MoyanoCobano
tutora del prcticum: Crista Weise
13-02-2015
PRCTICUM IV 2
NDEX:
1. INTRODUCCI .................................................................................................................... 3
2. EVIDNCIES OBLIGATRIES ......................................................................................... 4
2.1. LA MEVA BIOGRAFIA EDUCATIVA .......................................................................... 4
2.2. EL CONTEXT ESCOLAR: LENTORN DEL CENTRE I ELS PROJECTES EDUCATIUS .............................................................................................................................. 5
2.2.1. ENTORN ...................................................................................................................... 5
2.2.2. ESCOLA....................................................................................................................... 6
2.2.2.1. Origen del centre.. 6 2.2.2.2. Organitzaci del centre..6
2.2.2.3. Projecte educatiu de centre8 2.2.2.4. Projectes del centre9
2.3. DISSENY DE LA UNITAT DIDCTICA ................................................................... ..11
2.3.1. ASPECTES A DESENVOLUPAR .......................................................................... 11
2.3.1.1. Definici de l'rea i tema que es vol treballar.................................................11
2.3.1.2. Proposta d'unitat didctica...............................................................................11
2.3.1.2.1. Justificaci de l'inters i la pertinena de la proposta de la unitat didctica11
2.3.1.2.2. Ubicaci de la unitat didctica en el context escolar i curricular.................13
2.3.1.2.3. Disseny de la unitat didctica.......................................................................16
2.3.1.2.3.1. Competncies transversals i especfiques que promouen la unitat didctica
/objectius............................................................................................................... ...................16
2.3.1.2.3.2. Continguts.................................................................................................19
2.3.1.2.3.3. Orientacions metodolgiques i desenvolupament d'activitats
d'ensenyament - aprenentatges.................................................................................................20
2.3.1.2.3.4. Desenvolupament d'una seqncia formativa...........................................22
2.3.1.2.4. Avaluaci de la implementaci....................................................................43
2.4. ANLISI DECISIONAL DE LUNITAT DIDCTICA............................................... 48 2.5. VALORACI DE LAPLICACI .................................................................................. 50
2.5. REFLEXIONS METACOGNITIVES DEL PRCTICUM IV ..................................... 53
3. REFERNCIES BIBLIOGRFIQUES I WEBGRAFIA ................................................. 58
4. EVIDNCIES OPTATIVES ............................................................................................... 60
4.1. DIARI DE PRCTIQUES ............................................................................................... 60
4.2. CALENDARI AMB LA NOVA DISTRIBUCI DINTERVENCIONS .................... 69 4.3.PREPARACI DE LES SESSIONS, MATERIAL PROPORCIONAT ALS
ALUMNES I IMATGES DEL PROCS DAPRENENTATGE ......................................... 70 4.4. AVALUACI REAL DEL PROCS DAPRENENTATGE DELS ALUMNES ..... 123 4.5. PROPOSTA DE CONTROL.......................................................................................... 125
PRCTICUM IV 3
1. INTRODUCCI
El treball que es presenta a continuaci, s el tercer prcticum que realitzo durant la meva formaci
com a mestra. En aquesta memria, sexplica tot el conjunt daprenentatges assolits, tant prpies
com dels alumnes, les meves experincies adquirides al llarg del meu perode de prctiques i les
emocions experimentades.
Aquestes prctiques, les vaig dur a terme a lescola Andreu Castells de Sabadell, fet que em va
permetre tenir una relaci ms propera i vivencial amb la prctica docent, alhora que vaig poder
contrastar la teoria rebuda, a les diverses assignatures del grau, amb la prctica, grcies a les
diverses intervencions que vaig dur a terme com a docent i amb lobservaci dels mestres.
Aix doncs, al llarg daquesta memria es podr llegir, duna manera detallada, la meva biografia
educativa, el context escolar i daula, aix com les caracterstiques psicopedaggiques dels alumnes i
lestil densenyament aprenentatge dels mestres. Tamb sincorpora el disseny de la meva
seqncia didctica amb tot all que comporta (objectius, continguts, estratgies metodolgiques,
criteris davaluaci, etc.) i una reflexi focalitzada a explicar les meves experincies i opinions, aix
com el meu procs densenyament aprenentatge daquestes prctiques.
PRCTICUM IV 4
2. EVIDNCIES OBLIGATRIES
2.1. LA MEVA BIOGRAFIA EDUCATIVA
A la meva vida, sempre he tingut la mateixa expectativa: arribar a ser una persona formada, de tal
manera que pogus treballar, en un futur, amb all que ms magradi i em senti cmoda. Tot i tenir
aquesta idea ben clara, sempre he dubtat cap a quina direcci anar. Per aquest motiu, he realitzat
diversos estudis formatius, fins trobar el meu cam i poder estudiar all que realment desitjava,
magisteri.
Des de petita, sempre havia pensat en la idea destudiar Educaci Primria, per les meves pors i la
desconfiana que tenia amb mi mateixa, em feien creure que no seria capa darribar-hi. Tot i que
aquests sentiments persisteixen per amb un menor grau, la meva autoestima ha millorat al llarg de
la carrera, ja que grcies al meu continu esfor, les meves capacitats i els aprenentatges que he anat
assolint, mhe adonat que sc una persona capa daconseguir all que em proposo i que, per tant,
podria arribar a ser una bona mestra.
Quan anava a lEducaci Primria, era una nena que em preocupava pels estudis i en fer-ho b,
estudiava, magradava ajudar als meus companys i intentava participar amb all que ens
demanvem. La meva actitud no va canviar i va continuar aix durant leducaci secundria
obligatria (ESO).
A ms a ms, de petita magradava molt jugar i fer de mestra. Observava els moviments i actituds
que prenien les mestres que posteriorment, reprodua en el joc. Aquest fet, va ser un punt clau en la
meva vida perqu em va despertar la curiositat i linters per aquesta professi.
En aquestes dues etapes, els centres educatius que vaig anar, es basaven en un model bastant
tradicional; els mestres ens explicaven el temari i els alumnes rem els receptors passius. A ms,
fiem les activitats de manera molt sistemtica i reproductives, sense emprar gaire el raonament i
recorrent, sovint, a la memoritzaci. Fins i tot, els mestres dels cicles formatius mitj i superior que
vaig cursar empraven aquesta metodologia densenyament.
Quan vaig entrar a la Universitat, a poc a poc em vaig adonar realment de quins eren els meus punts
forts i dbils, ja que em van sorgir reptes o dificultats que fins ara desconeixia, com ara lexpressi
oral o lescrita. Leducaci rebuda considero que ha influt considerablement en aquest fet.
PRCTICUM IV 5
A les escoles de prctiques assistides, sn centres educatius basats en un model tradicional per
que, a diferncia de la meva poca estudiantil, els mestres han comenat a prendre una posici ms
constructivista. La tutora de lanterior prcticum, era una mestra en la qual, vaig poder aprendre
molt della. Sabia adaptar-se al grup classe, alhora que sadaptava a cada situaci i a cada alumne/a,
tenia una gran capacitat dimprovisaci i de control en tot moment, intentava recrrer a la reflexi i
el raonament dels alumnes, entre daltres. No obstant aix, encara haig dassolir molts
aprenentatges i per tant, em proposo una srie dexpectatives.
Per una banda, les expectatives enfront les prctiques sn, una vegada ms, les de poder seguir
aprenent duna manera ms vivencial, participar i observar ms profundament com interv el
docent a laula, les estratgies metodolgiques emprades, saber adaptar-me al grup classe i reflectir
all aprs a les diferents matries del grau. Tanmateix, magradaria a poc a poc adquirir una major
fludesa a lhora dexposar-me davant els alumnes, una major capacitat dimprovisaci a les
situacions inesperades, a tenir menys vergonya i ms confiana amb mi mateixa.
Per acabar, voldria concloure explicant que el conjunt de situacions i moments viscuts durant tota la
meva vida, han sigut claus per definir com sc a lactualitat, una persona amb defectes per amb
valors, coneixements i capacitats, capa dafrontar els reptes que em proposo. I ara, magradaria
poder aprendre al mxim daquesta experincia a lescola de prctiques i poder oferir el millor de
mi.
2.2. EL CONTEXT ESCOLAR: LENTORN DEL CENTRE I ELS
PROJECTES EDUCATIUS
2.2.1. ENTORN
LEscola Andreu Castells est situada al barri de Can Rull, a la ciutat de Sabadell. El centre, s un
edifici fora nou, ubicat a la Via Alexandra, a prop del Parc Catalunya.
El barri de Can Rull s un dels ms antics de Sabadell i deu el seu nom a la casa pairal de la famlia
Rull dels segles XVII-XVIII. La procedncia de la poblaci del barri s plural. Durant els anys 60-70, el
barri va experimentar un augment de la poblaci a partir sobretot de la immigraci. Actualment, hi
ha un gran nombre de persones de procedncia immigrant, sobretot dAmrica del sud.
PRCTICUM IV 6
A ms a ms, el nivell sociocultural i econmic del barri s variat, tot i que el podrem definir com a
mitj.
Can Rull disposa de tots els serveis necessaris per a satisfer la poblaci. Des dun Centre dAtenci
Primria, a una llar dinfants municipal i vries escoles privades, altres centres deducaci primria
amb titularitat pblica, un institut de secundria (lInstitut Sabadell), el centre cvic, les associacions
de vens, el poliesportiu i diverses lnies dautobs que el comuniquen amb el centre de la ciutat.
2.2.2. ESCOLA
2.2.2.1. Origen del centre
Pel que fa a la histria del centre, cal dir que lAndreu Castells va nixer cap a lany 1978. En aquella
poca, lescola estava situada en un altre edifici i es deia Escola Rius i Borrell on hi assistien ms de
mil alumnes. No obstant per, amb larribada de la reforma educativa als anys 90, el centre es va
dividir en un institut i en una escola. Lactual escola Andreu Castells es situa a un edifici diferent a
loriginari, per pertany al mateix barri de Can Rull.
El nom de lescola s degut a un ciutad molt important que va viure a Sabadell. Andreu Castells va
nixer lany 1918 i va ser un historiador, especialitzat en Art, i tamb un pintor. Va ser un gran
animador de la vida cultural i artstica de la nostra ciutat i va escriure llibres i articles dhistria
relacionats amb les arts.
El passat 28 de setembre daquest any, lescola va celebrar el seu 25 aniversari, on hi van participar
ms de noranta persones, incls el professorat del centre i les famlies dels alumnes. Els participants
es van reunir al voltant del Mas Canals i es va fer un itinerari duns 9 km aproximadament.
2.2.2.2. Organitzaci del centre
Lescola Andreu Castell s de carcter pblic i compta amb 516 alumnes, de manera que 174
alumnes sn deducaci infantil i 342 deducaci primria. Cal mencionar tamb que dos alumnes
realitzen escolaritat compartida entre el centre i lEscola Xaloc.
El centre es distribueix en dues lnies per curs, per tot i aix, P5 i 2n dEducaci Primria disposen
de tres lnies.
PRCTICUM IV 7
La llengua materna de la majoria dels alumnes s, en ms dun 94%, el castell. Cal dir que hi ha
alumnes nouvinguts, on la majoria dells sn de procedncia de Sud- Amrica i daltres dfrica, Itlia
o Romania.
RECURSOS HUMANS
Pel que fa als recursos humans, lescola compta dun equip directiu, una cap destudis, un consell de
direcci, els coordinadors pedaggics i la segent plantilla de docents:
8 mestres dEducaci Infantil, a ms del suport duna TEI.
14 mestres dEducaci Primria : 6 de cicle inicial, 4 de cicle mitj i 4 de cicle superior.
A ms a ms, el centre disposa de mestres especialistes com ara:
3 mestres de llengua anglesa (1 mestra per a Educaci Infantil i a cicle inicial, una altra per a
cicle mitj i la darrera per a cicle superior).
2 mestres deducaci fsica (1 mestre per a cicle inicial i mitj i una altra per a cicle superior).
1 mestre deducaci musical per a tots els cursos de lescola.
2 mestres deducaci especial (1 mestra per a educaci infantil i cicle inicial i una altra per a
cicle mitj i superior).
Una tutora de 5 de primria que imparteix classes de religi.
Daltra banda, a lescola tamb intervenen professionals externs:
Una psicopedagoga de lEquip dAssessorament Psicopedaggic (EAP), la qual setmanalment
assisteix a lescola per oferir assessorament i valoraci de les possibles necessitats
educatives especials dels alumnes del centre.
Una educadora social que fa un seguiment de les famlies amb situaci social desfavorida.
Una logopeda del Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius del Valls
(CREDAV) que atn a alumnes amb necessitats datenci logopdia.
Finalment, cal dir que lescola compta amb un personal administratiu, un conserge, una
coordinadora i monitores del servei de menjador i lAMPA.
PRCTICUM IV 8
RECURSOS MATERIALS
s una escola sense barreres arquitectniques, disposa de rampes daccs i dun ascensor. Est
formada per un edifici de quatre plantes i dos grans patis, dels quals un dells el fan servir els
alumnes dinfantil i laltre els alumnes de primria, amb les installacions corresponents.
Pel que fa a ledifici, disposa de 7 aules deducaci infantil i 13 per a educaci primria, 2 aules de
refor / EE, 1 aula de suport a alumnat nouvingut / EAP, 1 biblioteca, 1 aula dinformtica, 1 gimns,
1 aula daudiovisuals / angls, 1 laboratori de cincies, 2 aules polivalents (aula deducaci infantil i
laboratori de matemtiques), 1 aula de msica i 1 ludoteca.
Altres espais del centre sn: espai del mestre (petita aula amb fotocopiadora i ordinadors per a
poder treballar el personal docent), menjador, cuina i una secretaria /direcci.
Totes les plantes disposen dun quartet que serveix per emmagatzemar material que pertany a cada
cicle. Daltra banda, el centre no disposa de sala dactes, per aquest motiu les activitats que
necessiten cert espai i que no poden ser realitzades al gimns es duen a terme al Centre Cvic de Can
Rull.
2.2.2.3. Projecte educatiu de centre
Lescola, com ja hem dit anteriorment, s un centre pblic, laic i catal en fase de permanent canvi i
contnua adaptaci.
Pensen en leducaci i formaci de ciutadans solidaris, crtics, reflexius, autnoms i capaos
dassumir els reptes duna societat canviant. Una educaci que desenvolupi les potencialitats
individuals i, alhora que permeti integrar a lalumne en el seu entorn i de manera cohesionada.
Els objectius que pretenen assolir sn:
Oferir una relaci acollidora, personalitzada i de cooperaci amb les famlies.
Formar ciutadans dialogants, respectuosos, pacfics, amb criteris propis, amb una pluralitat
ideolgica i cultural.
El catal com a llengua habitual ds a lentorn de lescola, aix com, millorar les
competncies lingstiques i comunicatives tant del catal com de langls.
PRCTICUM IV 9
Integrar les TIC als aprenentatges i capacitant als alumnes del seu s.
Desenvolupar activitats de recerca i projectes. Possibilitar un gir metodolgic alternatiu als
llibres de text, basat en un aprenentatge significatiu, interdisciplinari i globalitzador.
Donar resposta a les diferents necessitats educatives i ritmes de treball dels alumnes, amb
respecte a latenci a la diversitat.
Fomentar el treball collectiu, en petit o gran grup.
Comprometre els alumnes amb lentorn natural, social i cultural, aix com el coneixement,
respecte i preservaci del medi ambient.
2.2.2.4. Projectes del centre
Lescola posa en marxa des de fa uns anys la realitzaci i implantaci de projectes educatius. El
projecte ms desenvolupat i planificat sanomena Juguem i Compartim, que sha arribat a terme
tant a Educaci Infantil com a Educaci Primria. Lobjectiu del projecte s establir una relaci entre
famlia i escola ms estreta, aix com tamb permetre un espai on pares, mares i fills puguin
compartir activitats i jocs dins lentorn educatiu. A partir daquest projecte lescola pretn facilitar i
dinamitzar la convivncia de les famlies amb els fills i els mestres; afavorir lintercanvi
dexperincies dins de la comunitat escolar; i crear un lligam entre la famlia i lescola amb la finalitat
de propiciar una educaci integral en linfant.
En les sessions, sutilitza el joc com a mitj de comunicaci. A partir del llenguatge corporal, visual,
plstic i musical i el joc dramtic es pretn dinamitzar la relaci entre pares-fills-educadors. El taller
es divideix en dues parts. Primer es fan activitats interactives entre pares i fills i desprs els pares i
les mares reflexionen amb els seus fills i filles sobre lexperincia. Daltra banda, els fills fan un
treball plstic on plasmen les seves sensacions i lintegren com a regal sorpresa pels pares. Les
sessions es fan dins lhorari escolar i a lescola i es programa una per a cada mig grup-classe durant
el curs.
Un altre projecte transversal que involucra a tots els alumnes s el projecte de Lhort de lEscola,
situat al pati dEducaci Infantil. Malgrat aix, es treballa ms sistemticament amb els alumnes de
PRCTICUM IV 10
P5 en un taller setmanal. Lobjectiu del projecte s que els alumnes coneguin i aprenguin les
tcniques dels treballs agrcoles, aprenguin a diferenciar les espcies vegetals, veure la dependncia
del creixement de les plantes amb lestacionalitat i el clima i coneguin la importncia dels aliments
naturals, entre daltres aspectes.
Lescola va formar part del Programa dInnovaci de Biblioteques escolars PUNTEDU, impulsat pel
Departament dEnsenyament. s per aix, que tenen un projecte de Biblioteca on sintenta
potenciar molt aquest recurs educant als alumnes en ls de la biblioteca, la cerca dinformaci, la
imaginaci i sensibilitat dels nens i proporcionar recursos per al seu aprenentatge escolar. Els nens i
nenes dEducaci Infantil i Educaci Primria visiten la biblioteca una sessi per setmana. En
aquestes sessions escolten contes, els expliquen ells, llegeixen llibres i tamb sofereix el servei de
prstec. Cal dir tamb, que a Educaci Primria, cada aula t un prestatge de llibres i es dna
llibertat als alumnes a qu a unes determinades hores a la setmana, al moment dentrada al mat i a
la tarda, puguin llegir els llibres que els interessin. A ms a ms, els mestres inciten la lectura diria
a casa dels llibres que cada alumne escolli donant una graella a les famlies perqu lomplin
considerant si el seu fill ha llegit o no una estona cada dia.
El centre a ms a ms, t un projecte com entre lEducaci Infantil lEscola bressol Andreu Castells,
coordinat per la UAB i lajuntament de Sabadell. Les dues escoles estan al costat de laltra i molts
nens i nenes que van a lescola bressol posteriorment passen a lescola. Lobjectiu principal del
projecte s reforar la relaci amb les famlies i afavorir lapropament dels dos centres per intentar
seguir una mateixa lnia educativa. Actualment, es realitzen activitats al voltant del tema de
lalimentaci i les emocions.
Lescola Andreu Castells disposa duna assemblea de delegats i delegades formada per dos alumnes
de cada aula de Primria ms laula de P5. Les reunions es realitzen amb una periodicitat de 5 i 6
setmanes. Al principi de curs es realitza la 1a assemblea i queda establert el dia i l'hora de les
segents, de novembre a maig. Les delegades o delegats es trien democrticament en cada tutoria i
es canvien amb la periodicitat que cada tutora estima oportuna.
L'assemblea de l'escola s l'rgan encarregat dintercomunicar les diferents assemblees (tutories)
d'aula que es celebren setmanalment. A les reunions es treballen els temes que afecten a
l'organitzaci del cicle o de l'aula: resoluci de conflictes, propostes per al grup, ancdotes,
actualitat, dinmiques de grup, aix com els temes tractats o proposats per a les assemblees de
l'escola, considerades la veu de lescola.
PRCTICUM IV 11
Un altre aspecte a considerar s lexistncia i la importncia que es dna a lAMPA, s a dir,
lAssociaci de Mares i Pares dAlumnes. LAndreu Castells est oberta a totes les famlies amb fills i
filles que estudien al centre. Tot i que sencarreguen de dur a terme diverses activitats extraescolars,
lAMPA per lescola significa molt ms, ja que els pares i mares com a membres de la comunitat
educativa han de tenir una actitud oberta i positiva envers les activitats del centre. El treball en
com de pares i mestres facilita el bon funcionament de totes les activitats que shi realitzen, tenint
en compte que lAndreu Castells dna molt importncia a la relaci dapropament i collaboraci
entre les famlies i el personal docent.
2.3. DISSENY DE LA UNITAT DIDCTICA
2.3.1. ASPECTES A DESENVOLUPAR
2.3.1.1. Definici de lrea i tema que es vol treballar
La unitat didctica que proposo, va relacionada amb lrea del coneixement del medi a treballar el
tema de la funci de la nutrici. Com que aquesta funci engloba molts processos com ara la
digesti, la respiraci, la circulaci de la sang i lexcreci de les substncies de rebuig, noms em
centrar en els processos de la digesti, incidint en lestudi del funcionament de laparell digestiu,
aix com els hbits alimentaris saludables.
2.3.1.2. Proposta dunitat didctica
2.3.1.2.1. Justificaci de linters i la pertinena de la proposta de la unitat didctica
El motiu pel qual proposo aquesta unitat didctica sn per interessos diversos:
En primer lloc, el tema de la nutrici s un dels continguts que apareixen dintre de la programaci
del curs de 6. A ms a ms, tal i com est previst, el treballaran cap a inicis del segon trimestre i,
per tant, la meva proposta sinclou dintre del perode i nointerromp la continutat de la matria.
En segon lloc, tant la meva intenci com la meva companya de prctiques, Montserrat, situada a 2n
de primria, s la de treballar el mateix tema, per adequant-lo al nivell cognitiu dels alumnes. Aix
doncs, desprs dunes sessions estudiant-lo, es realitzaran algunes sessions compartides. La
PRCTICUM IV 12
directora del centre ens va plantejar la possibilitat de fer un projecte compartit, per aix tant la
meva companya com jo impartirem el mateix temari.
En tercer lloc i ltim, el propi centre participa en un projecte, explicat anteriorment, el qual realitzen
activitats amb les famlies per reforar el tema de lalimentaci i les emocions. Aix doncs, aprofitant
aquest repte considero interessant poder treballar la nutrici per enfortir el seu projecte duna
manera directa, per amb els alumnes de 2n i 6 de primriaper donar exemple.
La idea del meu projecte s iniciar-ho amb una problemtica, la qual consistir en que jo rebr un
correu electrnic duna amiga demanant-me ajuda. Es plantejar una situaci hipottica en la qual,
aquesta noia cuina per a un grup dinfants i la gran part del menjar que els ofereix, no li agraden i el
llencen a les escombraries. A ms a ms, la noia minforma que hi ha un nen que desprs de menjar
sembla que se linfla la panxa i t dolor, a ms a ms que es mostra bastant trist i no sap que fer al
respecte (aquests smptomes sn alguns dells que presenten les persones celaques). Aix doncs,em
demanar ajuda per intentar trobar una soluci i aquesta ser la que haurem de trobar entre tots.
Fa poques setmanes, al mes de novembre, els meus alumnes van anar de colnies a un alberg i va
succeir aquesta situaci i, per aix, he plantejat aquest problema. El rerefons s el darribar a que els
alumnes reflexionin i sadonin compte, que hi ha menjars que potser no els agrada massa per que,
tot i aix, han de ser conscients que han de prendre una dieta equilibrada incorporant tot tipus
daliments per poder tenir una vida saludable i sana.Daquesta manera, simparteixen coneixements
de la matria per duna manera contextualitzada i sota una situaci real.
A ms a ms, a aquesta unitat didctica sincorpora lestudi del gluten i la repercussi que t en les
persones celaques, de manera que ajudar a que hi hagi un fil conductor entre tota la seqncia.
Aix doncs, es comenar a tractar el consum dels aliments i la seva classificaci tenint present
aquesta intolerncia alimentria per posteriorment, trobar una soluci al problema plantejat amb
lestudi de laparell digestiu, esbrinant aix com passa els nutrients a la sang i qu els passa a les
persones celaques. Coincidentment, el problema que tenen els celacs shi troba just en aquest
procediment.
Amb tot, hi haur dues sessions compartides amb els alumnes de 2n. Una primera sessi amb dues
parts: la primera part perqu els alumnes de 2n expliquin la roda daliments que han fet en grups de
treball als alumnes de 6 i, la segona part per elaborar una llista de la compra per anar a un
supermercat per escollir els aliments ms adients per a un berenar saludable. La segona sessi ser
per fer aquest berenar a lescola. Cal dir que els alumnes de 6 hauran de mostrar els seus
PRCTICUM IV 13
coneixements al respecte sobre les persones celaques i informar als de 2n com a informaci
complementria de la roda daliments i per tenir-la present a lhora delaborar aquesta llista.
Potser, s una proposta dunitat didctica massa ambiciosa, per no descartem la possibilitat que
podria acabar sent un treball molt satisfactori i significatiu tant pels alumnes i els docents com per a
nosaltres, les alumnes de prctiques. Cal dir que tenim el suport personal del centre i aix, per la
meva part, em crea un sentiment de tranquillitat i confiana.
2.3.1.2.2. Ubicaci de la unitat didctica en el context escolar i curricular
Caracterstiques psicopedaggiques dels alumnes:
Aquesta classe est formada per vint-i-sis alumnes (onze nens i quinze nenes) dels quals, dues
alumnes van nixer a Catalunya per, sn provinents de famlies immigrants, una sud-africana i un
romans, i altres dues que van nixer a Bolvia i al Marroc.
Pel que fa al grup-classe, podria definir-lo com a alumnes bastant moguts i dispersos, fet que
requereix una major atenci per part dels mestres. Sempre aprofiten qualsevol moment per xerrar
amb els companys i per tant, els mestres han destar contnuament cridant-los latenci. A ms a
ms, sn un grup que es mostren, a vegades, bastant desmotivats a lhora de fer les tasques, aix
com per prestar atenci a all que explica el professor/a, requerint per tant un major esfor per part
del professorat per captar la seva atenci i motivaci. Cal dir que acostumen a participar sempre els
mateixos alumnes i per evitar-ho, la mestra pregunta a altres que no ho fan per tal de propiciar la
participaci de tothom.
A laula trobem una gran diversitat dalumnat i, entre ells, hi ha infants que presenten algunes
necessitats educatives especials. Per tal doferir-los un suport i ajuda al seu nivell daprenentatge,
tenen un pla individualitzat.
- Alumna A. T un pla individualitzat degut a la seva capacitat cognitiva, considerada com a nivell
de segon de primria.
- Alumna S. T un pla individualitzat. s una nena que prov duna famlia desestructurada, fet pel
qual, li impedeix mantenir un ritme normal a classe.
- Alumna D. Tamb t un pla individualitzat, ja que mostra un retard mental i clars signes de dficit
datenci (TDAH).
PRCTICUM IV 14
Totes tres alumnes assisteixen a classes deducaci especial per reforar el seu aprenentatge. Cal dir,
que les matries de llenges, matemtiques i coneixement del medi, les tenen adaptades. Menys
angls, aquestes matries les realitzen amb lespecialista.
Daltra banda, trobem altres alumnes que mostren:
- Alumne I. Aquest alumne t un TDAH per no est medicat, ja que la famlia no vol, ni tampoc t
cap pla individualitzat.
- Alumna M. Presenta sndrome dAsperger, no obstant aix, no t cap pla individualitzat perqu s
una nena que segueix el ritme del grup-classe. A ms, cal dir que t una gran potencialitat a les
rees curriculars de matemtiques i llenges, per pel contrari manca dinteracci en les relacions
socials amb els companys.
- Alumna P. T dislxia i no t PI. Segueix el nivell del grup-classe per amb un ritme ms lent degut
a la seva dificultat.
Processos densenyament-aprenentatge i de comunicaci-interacci a laula:
Aquest grup s bastant heterogeni, tenint en compte la gran diversitat dalumnat que ens trobem.
Mostren nivells diferents daprenentatge i, per aquest motiu, a les sessions de llenges i
matemtiques sagrupen per nivells. Concretament hi ha quatre grups i es barregen els alumnes de
6 A amb 6 B. Segons les mestres que imparteixen aquesta metodologia densenyament -
aprenentatge i tenint present les seves experincies, consideren que aquest mtode permet
adequar el contingut de la matria al ritme daprenentatge dels alumnes. Aix doncs, treballen el
mateix contingut en les quatre classes, per adaptant-se a les necessitats dels alumnes, en aquest
cas, anant a un ritme ms rpid o ms lent. s un fet que consideren positiu pel seu
desenvolupament i dna millors resultats.
En quant als processos densenyament, qui decideix qu saprendr en cada moment sn els
docents. Les mestres paralleles de 6 no acostumen a seguir estrictament el llibre de text, ja que
per una banda, tenen molta experincia en impartir classes a cicle superior i per tant, el temari el
tenen molt treballat i sho saben i, per laltra, consideren que lensenyament sha diniciar a partir de
la interacci amb els alumnes i deixar cada vegada ms de banda, les activitats reproductives que
ofereix sovint el llibre de text. Aix doncs, les mestres expliquen teoria a partir dels seus sabers i
intentant promoure la participaci dels alumnes.
PRCTICUM IV 15
En relaci a lhorari, s bastant flexible degut a que les mestres sels permet realitzar variacions per
fer canvis segons la situaci en la que es trobin en aquell moment.
Tot i que intenten trencar amb el pensament tradicional, el treball a classe s bastant autnom. En
aquest curs noms han realitzat un treball en grup i sha observat la inexperincia dels alumnes en
aquest tipus de metodologia.
Cal dir que les mestres intenten treballar sota la comprensi abans de recrrer a la memoritzaci,
per aix contnuament els aconsellen que han de reflexionar i comprendre abans dactuar i realitzar
les tasques.
Un aspecte bastant interessant, s que les mestres treballen tant lexpressi oral com lescrita. Pel
que fa lescrita, cada cert temps els encarrega una redacci i per lexpressi oral, demana als
alumnes que preparin una exposici de manera individual explicant quelcom dinters per a ells, per
tal que sacostumin a parlar en pblic i danar adquirint habilitats.
Per tal que els alumnes esdevinguin persones responsables i aprenguin a complir amb les seves
obligacions, com a cada curs, certs alumnes tenen crrecs a complir com ara el de secretari,
responsable del material de pati, lencarregat de les finestres, del calendari, dels deures, de passar
llista, descriure la data a la pissarra, etc. Aquests crrecs es van canviant cada dues setmanes.
Estratgies i resoluci de conflictes:
Cal comentar que aquest grup-classe ha patit varis episodis de conflicte, ja sigui en moments
desbarjo com a laula, per temes de respecte entre els companys. Degut aix, la tutora ha mostrat
un gran inters per afavorir la bona convivncia a laula. Des de principi de curs, ha prioritzat la
discussi amb el grup-classe per resoldre els problemes abans de continuar amb el temari
corresponent. Fent un incs al tema de lexpressi escrita, van haver de redactar un text parlant
sobre unes dites que va posar a la pissarra la mestra sobre el respecte, per tal de reforar aquests
conceptes i millorar el clima de laula.
Daltra banda, en moments puntuals i segons la situaci, la mestra parla individualment amb les
persones que han tingut un conflicte, de manera que delega als propis alumnes que plantegin
PRCTICUM IV 16
possibles solucions. Aix doncs, intenta que assumeixin aquesta responsabilitat i raonin, posats que
sn nens grans. Tot i aix, la mestra t lltima paraula a decidir.
2.3.1.2.3. Disseny de la unitat didctica
2.3.1.2.3.1. Competncies transversals i especfiques que promouen la unitat didctica /
objectius
Objectius
Els objectius que em plantejo en aquesta unitat didctica, i que aniran relacionats tant amb les
competncies com els continguts, sn els segents:
- Ser capa de solucionar un problema social rellevant, mostrant curiositat, un pensament crtic,
coneixements i habilitats socials per tal darribar a una soluci.
- Reflexionar sobre el consum excessiu dels aliments a partir dun dilegincentivat a classe, per tal
dadquirir coneixements i hbits saludables.
- Adquirir valors socials i coneixements envers lalimentaci, a travs de la posada en prctica la
classificaci de la pirmide daliments, a partir del dileg i el treball cooperatiu.
- Representar el funcionament de laparell digestiu a travs de la manipulaci, mitjanant la
utilitzaci de les TIC, emprant les tcniques, hbits i normes dinteracci social i dautonomia
personal.
PRCTICUM IV 17
Gradaci de les competncies bsiques a cicle superior deducaci primria
Segons la gradaci de les competncies bsiques que lescola Andreu Castells es planteja per tal que
els seus alumnes de cicle superior adquireixin, a la meva intervenci proposo assolir les segents:
COMPETNCIES BSIQUES
COMPETNCIA
COMUNICATIVA
LINGSTICA I
AUDIOVISUAL
Elaborar i expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, sentiments i emocions atenent tant a aspectes verbals com no verbals.
Interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada, essent un interlocutor atent i cooperatiu, realitzant i acceptant crtiques constructives, posant-se en el lloc de laltre.
Accedir a fonts dinformaci en diferents formats (llibres, Internet, diaris, revistes...).
Escriure amb els diferents formats que tenim a labast textos per expressar idees, sentiments i experincies segons la situaci i la intenci comunicativa o creativa.
Prendre conscincia de la necessitat de respectar les normes ortogrfiques en la producci de textos.
TRACTAMENT DE
LA INFORMACI I
COMPETNCIA
DIGITAL
Cercar, seleccionar, registrar i processar la informaci amb ls de tcniques i estratgies diverses segons les fonts i els suports que sutilitzen (oral, imprs, audiovisual, digital...).
Comunicar la informaci i els coneixements adquirits emprant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informaci i la comunicaci.
Dominar els llenguatges especfics (textual, numric, icnic, visual, grfic, sonor...) i suports i tecnologies ms freqents (escner, impressora, cmera fotogrfica digital, cmera de filmar...).
Transformar la informaci en coneixements, comprenent-la i integrant-la en els esquemes previs de coneixement modificant-los si cal.
COMPETNCIA
DAPRENDRE A APRENDRE
Ser conscient dall que se sap i del que cal aprendre.
Mostrar curiositat, plantejar-se interrogants, i cercar diversitat de respostes davant una situaci.
Desenvolupar el pensament creatiu.
Gaudir i manifestar inters per la feina ben feta i revisar els treballs per millorar-los.
Desenvolupar ls destratgies que facilitin la comprensi, lexpressi, latenci, la memoritzaci i el raonament.
Emprar tcniques i hbits de treball individual i cooperatiu.
Ser capa dautoavaluar-se i dautoregular-se.
Saber-se posar reptes de millora.
Tenir conscincia dels propis processos.
COMPETNCIA
DAUTONOMIA I INICIATIVA
PERSONAL
Adquirir habilitats per gestionar (sentir conscientment, posar nom, controlar-se la intensitat i la freqncia) emocions bsiques, ms frustraci, satisfacci, humiliaci, solitud i daltres que aprenguin en la vida del grup.
Ser capa danar-se valorant i de confiar en un mateix i en els altres.
Disposar dhabilitats pel lideratge de projectes.
Disposar dhabilitats per posar-se al lloc de laltre.
Valorar les idees i punts de vista diferents al propis.
PRCTICUM IV 18
Disposar dhabilitats de comunicaci assertiva.
Disposar dhabilitats socials per dialogar.
Disposar dhabilitats per treballar de forma cooperativa.
Prendre decisions, actuar, avaluar el que sha fet, autoavaluar-se, extreuren conclusions i valorar la possibilitat de millora.
COMPETNCIA
EN EL
CONEIXEMENT I
LA INTERACCI
AMB EL MN
FSIC
Adquirir habilitats per desenvolupar la seva autonomia i iniciativa personal en mbits com: la salut, consum racional, processos tecnolgics.
Dirigir les seves accions per millorar la seva vida sana tant fsica com mental.
COMPETNCIA
SOCIAL I
CIUTADANA
Conixer-se, valorar-se, saber expressar i escoltar les prpies idees i la dels altres.
Aconseguir que els nens construeixin uns valors propis per poder ser elements actius en la societat en que estan immersos.
Aquestes competncies bsiques sn les que hem basar pel disseny de la unitat didctica. Sc
conscient que he assenyalat molts punts a complir, per considero que sn necessaris treballar-los i
aplicar-los pel tipus de projecte que plantejo. Tanmateix, aquells punts que es troben en negreta,
seran els que es treballaran de manera directa i la resta, es faran de manera indirecta.
Posaran de manifest la competncia daprendre a aprendre i el dautonomia i iniciativa personal, ja
que adquiriran o reforaran habilitats, valors i capacitats a lhora de realitzar un treball en equip.
Aquest grup-classe, tal i com he explicat anteriorment en el punt 2.3.1.2.2, no estan acostumats a
treballar cooperativament, considerant aix una gran oportunitat per potenciar aquesta metodologia
a laula.
Les TIC tindran un paper important en aquest projecte, ja que hauran de cercar informaci per a
lelaboraci de la maqueta. Es posar en prctica tant lexpressi escrita com loral pel fet dhaver de
realitzar una exposici oral explicant tot all relacionat amb la maqueta, reforant altres
competncies com ara les competncies comunicatives i tractament de la informaci i competncia
digital.
Finalment, la competncia relacionada amb el coneixement i la interacci amb el mn fsic es veur
reflectida de manera indirecta en el projecte, ja que es treballaran els hbits saludables per tal que
de potenciar un pensament crtic, habilitats i responsabilitats per tal que aprenguin a ser conscients
de les seves accions per millorar la seva vida en aquest mbit.
PRCTICUM IV 19
2.3.1.2.3.2. Continguts
En la programaci de 6, han de treballar una srie de temes que sn primordials a lrea del
coneixement del medi tal i com es mostren en el quadre segent.
Un dels temes a treballar dintre de lmbit de la biologia sn les funcions de lsser viu com ara la
relaci, nutrici i reproducci. Concretament a la nutrici sestudia els processos de la digesti, la
respiraci, la circulaci i lexcreci. A lhora delaborar la meva unitat didctica, em centrar a
estudiar lalimentaci i els nutrients, incidint en el recorregut que fan els aliments en laparell
digestiu i com aquests nutrients passen a la sang, a travs del previ buidatge sobre la classificaci
dels aliments. La meva intenci s la dincidir noms un aspecte per tal de poder estudiar-lo ms a
fons i comprenent realment tot all que es treballa. Amb tot, tenir present les intolerncies
alimentries, concretament el gluten, de manera que es tindr en compte en tot el procs
densenyament aprenentatge dels alumnes.
PRCTICUM IV 20
A continuaci, classificar els continguts conceptuals, procedimentals i actitudinals que es
treballaran en aquesta unitat didctica:
CONTINGUTS
CONCEPTUALS
CONTINGUTS
PROCEDIMENTALS
CONTINGUTS
ACTITUDINALS
- Consum dels aliments
(perjudicial en excs).
- Pirmide dels
aliments.
- Funcionament de
laparell digestiu.
- Representaci del
funcionament de
laparell digestiu.
- Recerca dinformaci
sobre el funcionament
de laparell digestiu
(amb les persones
celaques).
- Normes dinteracci
social i de
comportament.
- Valors dautonomia i
responsabilitat
personal.
- Valoraci duna bona
alimentaci per tenir
una vida saludable.
2.3.1.2.3.3. Orientacions metodolgiques i desenvolupament dactivitats densenyament - aprenentatges
Per tal de dur a terme la meva unitat didctica, em basar en lenfocament socioconstructiu.
La idea s que siguin els propis alumnes els qui construeixin el propi aprenentatge a partir de
lexperincia de les diverses activitats que hauran de realitzar al llarg de la seqncia didctica. A
ms a ms, es pretn que assumeixin un paper actiu i protagonista, la qual cosa el docent, en aquest
cas jo, prendre un paper dorientadora.
Com a mestra, tindr present els seus coneixements previs, aix com les seves opinions respecte al
tema en qesti. Haur de guiar-los cap a la construcci del coneixement i el conseqentment
aprenentatge significatiu, a partir duna situaci contextualitzada i propera a la seva realitat i al
entorn social en el que vivim. A ms a ms, la intenci daquest enfocament s que els alumnes
aprenguin a partir de lenteniment i la comprensi, intentant deixar de banda els aprenentatges
memorstics i reproductius.
PRCTICUM IV 21
El procs daprenentatge que emprendran per ladquisici dels coneixements ser a partir del treball
cooperatiu i collaboratiu. El meu propsit s que adquireixin tant aprenentatges conceptuals,
procedimentals i actitudinals com competencials. Per a tal fet, es realitzaran activitats amb una certa
progressi dall ms individual al ms cooperatiu.
Cal dir tamb que cada grup de treball assumir un rol diferent per tal dagilitzar i facilitar la bona
convivncia dels membres, aix com per dotar-los dexperincia dun fet social que sesdev a la vida
quotidiana (a la feina, estudis superiors, etc.). Aix doncs, els rols plantejats per la mestra sn els
segents:
- Responsable de revisar el contingut del treball (aix engloba la correcci de lortografia,
informaci aportada, etc.)
- Lencarregat del manteniment i control del material (aix no vol dir que noms aquesta persona
hagi daportar material al projecte).
- Coordinador del grup (persona que distribueix les tasques i organitza el grup/treball).
- Portaveu (aquesta persona ser la que comunicar a la mestra els dubtes o quelcom relacionada
amb el projecte).
Lactivitat central de la unitat didctica ser lelaboraci duna maqueta, per tal de representar les
funcions de laparell digestiu. Segons Anna Sard i Conxita Mrquez a larticle El uso de maquetas
en el proceso de enseanza aprendizaje del sistema nervioso (2008), Alambique, 58, 67 76,
treballar amb maquetes aporta molts aspectes positius a lalumne. El fet de representar quelcom, en
aquest cas els rgans de laparell digestiu, requereix tenir una capacitat dabstracci, de tal manera
que hauran de treballar el sistema com a conjunt relacionant els diferents rgans. Hauran de
plantejar-se preguntes, fer una presa de decisions (elecci i distribuci del material) alhora que els
sorgir dubtes i dificultats que mitjanant el dileg, entre els membres del grup, hauran de resoldre.
Per tant, s una metodologia que convida a la metacognici, metareflexi i lautoavaluaci
/coavaluaci. Per ltim, cal dir que permet tenir una visi ms dinmica, ja que es parteix de la
creaci i representaci del cos hum.
A lhora delaborar la maqueta sels plantejar la pregunta Com arriben els nutrients a la sang?.
Per resoldre la pregunta hauran de recercar la segent informaci i veures reflectida a la maqueta o
en un PowerPoint:
- rgans i funcions que intervenen a laparell digestiu.
- Problema que tenen els celacs en el moment de fer la digesti.
PRCTICUM IV 22
En resum, a travs de les segents sessions intentar transmetre aquest enfocament
socioconstructiui totes aquestes propostes de treball, per afavorir laprenentatge dels alumnes.
2.3.1.2.3.4. Desenvolupament duna seqncia formativa A continuaci, es descriuran totes les sessions de la unitat didctica plantejada indicant, a cadascuna
delles, varis tems com ara els objectius, els continguts, les competncies bsiques, una breu
descripci sobre les activitats que es duran a terme, lorganitzaci de laula, els recursos materials, la
durada, els criteris i lavaluaci.
PRCTICUM IV 23
Sessi 1: iniciaci 12 gener(15 a 16.30h)
OBJECTIUS COMPETNCIES BSIQUES
- Reflexionar sobre el consum excessiu
dels aliments a partir dun dileg
incentivat a classe, per tal dadquirir
coneixements i hbits saludables.
Elaborar i expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, sentiments i emocions atenent tant
a aspectes verbals com no verbals.
Interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada, essent un interlocutor atent i cooperatiu,
realitzant i acceptant crtiques constructives, posant-se en el lloc de laltre.
Accedir a fonts dinformaci en diferents formats (llibres, Internet, diaris, revistes...).
Mostrar curiositat, plantejar-se interrogants, i cercar diversitat de respostes davant una situaci.
Disposar dhabilitats socials per dialogar.
Adquirir habilitats per desenvolupar la seva autonomia i iniciativa personal en mbits com: la salut,
consum racional, processos tecnolgics.
Aconseguir que els nens construeixin uns valors propis per poder ser elements actius en la societat en que
estan immersos.
Dirigir les seves accions per millorar la seva vida sana tant fsica com mental.
CONTINGUTS
Conceptes Procedimentals Actituds, valors i normes
- Consum dels aliments (perjudicial en excs). - - Normes dinteracci social i de
comportament.
- Valoraci duna bona alimentaci per
tenir una vida saludable.
PRCTICUM IV 24
Seqncia formativa
Organitzaci de laula Recursos materials Temps en
minuts Activitats
1 Lectura. Treball individual Llibre (novella, cmic...)
15 min
2 Plantejament del problema. Llegir le-mail i iniciar interacci amb els alumnes. Preguntes relacionades amb el contingut de le-mail per esbrinar quins sn els seus coneixements previs. Problema: infants que llencen el menj i un nen amb smptomes de celiaquia. A ms, sels plantejaria preguntes quelcom a: qu s lalimentaci? Per qu es necessari alimentar-se? Qu ens aporta?
Gran grup Projector / ordinador 15 min
3 Buidatge a la pissarra sobre els aliments presos a lesmorzar. Els alumnes diran per ordre i respectant el torn de paraula, quin tipus de menjar prenen a lhora de lesmorzar per tal de poder debatre a continuaci, sobre el seu consum (si s excessiu podria ser perjudicial per a la nostra salut com ara menjar dolos).
Gran grup Pissarra Vileda. 10 min
4 Tractar el tema del consum excessiu dels aliments. Un cop fet el buidatge i iniciat el dileg sobre el consum dels aliments, sels preguntaria als alumnes quelcom semblant a: tothom pot menjar de tot? Coneixeu alg que tingui restringit menjar certs aliments? I a partir daqu, es parlar una mica sobre les intolerncies alimentries guiant-los cap el tema del gluten.
Gran grup Sintentar aportar petits vdeos.
20 min
5 Treballar la classificaci dels daliments (pirmide). Per a tal fet, analitzaran diverses revistes, propagandes o trptics de supermercats per analitzar com all distribueixen els aliments. Un cop hagin visualitzat aquesta distribuci, entre tots sestablir la classificaci dels aliments. Com a mestra, els guiar de tal manera que aquesta classificaci sigui com la pirmide dels aliments.
Petit grup Pissarra Vileda / trptic o propagandes dels supermercats.
15 min
6 Plantejament activitat per a deures. Els explicar quin sn els deures per al proper dia. De manera individual hauran de recercar informaci sobre un dels apartats de la pirmide. Cada grup de treball tindr un apartat de la pirmide que
Petit grup Recercar informaci a Internet o llibres. La mestra proporcionar
10 min
PRCTICUM IV 25
recercar. Cal dir que tindran un gui sobre all que han de buscar com ara:
- Grup daliment. - Nutrient o nutrients que aporta. - Definici. - Exemples (utilitzar imatges o dibuixos).
pgines web per guiar-los.
Comentaris A partir de la interacci amb els alumnes es vol saber quins sn els seus coneixements previs. Com a mestra anir conduint el dileg a travs de preguntes i tenint present les aportacions que faran els alumnes, per tal de treballar a laula el consum diari dels aliments i si aquests poden ser perjudicials per a la salut per acabar parlant de la classificaci dels aliments (pirmide). En aquest dileg es parlar del gluten, ja que ser el nostre fil conductor i es tindr que tenir en compte per a les sessions posteriors.
Avaluaci Criteris i indicadors
- Avaluaci formativa. 1. Valoraci dels coneixements previs dels alumnes en relaci al tema de lalimentaci: consum, intolerncies
alimentries, classificaci daliments.
2. Participaci i implicaci en la tasca.
PRCTICUM IV 26
Sessi 2: desenvolupament14 gener(9 a 11h)
OBJECTIUS COMPETNCIES BSIQUES
- Adquirir valors socials i coneixements envers lalimentaci, a travs de
la posada en prctica la classificaci de la pirmide daliments, a partir
del dileg i el treball cooperatiu.
- Reflexionar sobre el consum excessiu dels aliments a partir dun dileg
incentivat a classe, per tal dadquirir coneixements i hbits saludables.
Cercar, seleccionar, registrar i processar la informaci amb ls de
tcniques i estratgies diverses segons les fonts i els suports que
sutilitzen (oral, imprs, audiovisual, digital...).
Disposar dhabilitats per treballar de forma cooperativa.
Aconseguir que els nens construeixin uns valors propis per poder ser
elements actius en la societat en que estan immersos.
Mostrar curiositat, plantejar-se interrogants, i cercar diversitat de
respostes davant una situaci.
Disposar dhabilitats socials per dialogar.
Adquirir habilitats per desenvolupar la seva autonomia i iniciativa
personal en mbits com: la salut, consum racional, processos
tecnolgics.
Dirigir les seves accions per millorar la seva vida sana tant fsica com
mental.
CONTINGUTS
Conceptes Procedimentals Actituds, valors i normes
- Pirmide dels aliments. - - Normes dinteracci social i de comportament.
PRCTICUM IV 27
- Funcionament de laparell digestiu. - Valors dautonomia i responsabilitat personal.
- Valoraci duna bona alimentaci per tenir una vida saludable.
Seqncia formativa Organitzaci de laula
Recursos materials Temps en minuts
Activitats
1 Lectura. Treball individual. Llibre(novella, cmic...) 15 min
2 Recordatori dall tractat a la sessi anterior. Gran grup. Projector / ordinador 5 10 min
3 Pirmide daliments. Realitzaci de lactivitat demanada a la sessi anterior: amb la informaci obtinguda hauran domplir en grups una cartolina que els proporcionar la mestra. Aquesta cartolina tindr les diverses parts de la pirmide daliments i cada grup haur domplir una part amb all aportat a classe (material i informaci).
Petit grup. Cartolina, retoladors, imatges, etc.
15 min
4 Breu exposici i explicaci de cada apartat de la pirmide. El portaveu de cada grup amb un company faran una explicaci sobre la seva part del treball de la pirmide. Les parts saniran enganxant a la pissarra fins formar la pirmide dels aliments.
Petit - gran grup. Pissarra Vileda 15 min
5 Aspectes relacionats amb la pirmide.Tractar aspectes nous que puguin sorgir a partir de la pirmide dels aliments com ara els nutrients i la relaci del tamany de cada apartat de la pirmide amb el consum dels aliments.
Gran grup. Pissarra Vileda 10 min
6 Plantejament duna pregunta: Com es digereixen els aliments? Aquesta pregunta conduir a una altra que ser la pregunta clau per a resoldre a travs de la representaci de la maqueta: Com arriba els nutrients a la sang?A travs de la interacci amb els alumnes es dialogar sobre aquestes dues preguntes abans de lexplicaci sobre com sha de realitzar una maqueta. Hi haur una darrera
Gran grup. Pissarra Vileda (si cal) 10 15 min
PRCTICUM IV 28
pregunta que hauran de recercar: quin s el problema que tenen els celacs?
7 Com selabora una maqueta? Explicaci de la mestra del treball a realitzar en les properes sessions: elaboraci duna maqueta sobre laparell digestiu.
Gran grup. Pissarra Vileda / projector, ordinador
20 min
8 Repartiment de rols i dileg entre els diversos membres del grup per organitzar-se per a la realitzaci de la maqueta (material que utilitzaran, etc).
Petit grup. Repartiment de dues fitxes: la primera amb una explicaci del treball (amb all que han de cercar i presentar) i la segona amb els rols que han dassolir (espais per omplir els noms).
10 15 min
Comentaris Ser una sessi que es combinar un treball de petit i gran grup segons lactivitat. El meu propsit s que en gran grup elaborin la pirmide dels aliments aportant cada petit grup una part. Aquesta pirmide podr servir dexposici al passads.
A ms a ms, en aquesta sessi sels explicar el treball a realitzar juntament amb la data dentrega i exposici oral, aix com donar idees. Sels deixar un temps perqu puguin debatre i distribuir els rols de cada membre del grup i el plantejament del treball a realitzar. Si hi ha temps, podran comenar a recercar informaci a laula dordinadors o amb porttils a laula ordinria.
Avaluaci Criteris i indicadores
Avaluaci formativa 1. Participaci i implicaci en la tasca.
2. Valoraci de lelaboraci de la pirmide daliments: recollida dinformaci, creaci de la pirmide, contingut i
exposicions orals.
PRCTICUM IV 29
Sessi 3: desenvolupament19 gener(15 a 16.30h)
OBJECTIUS COMPETNCIES BSIQUES
- Representar el funcionament de
laparell digestiu a travs de la
manipulaci, mitjanant la
utilitzaci de les TIC, emprant
les tcniques, hbits i normes
dinteracci social i dautonomia
personal.
Cercar, seleccionar, registrar i processar la informaci amb ls de tcniques i estratgies diverses segons les
fonts i els suports que sutilitzen (oral, imprs, audiovisual, digital...).
Disposar dhabilitats per treballar de forma cooperativa.
Mostrar curiositat, plantejar-se interrogants, i cercar diversitat de respostes davant una situaci.
Disposar dhabilitats socials per dialogar.
Interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada, essent un interlocutor atent i cooperatiu,
realitzant i acceptant crtiques constructives, posant-se en el lloc de laltre.
Accedir a fonts dinformaci en diferents formats (llibres, Internet, diaris, revistes...).
Comunicar la informaci i els coneixements adquirits emprant les possibilitats que ofereixen les tecnologies de
la informaci i la comunicaci.
CONTINGUTS
Conceptes Procedimentals Actituds, valors i normes
- Funcionament de laparell digestiu. - Recerca dinformaci sobre el funcionament de
laparell digestiu (amb les persones celaques).
- Normes dinteracci social i de comportament.
- Valors dautonomia i responsabilitat personal.
PRCTICUM IV 30
Seqncia formativa Organitzaci de laula Recursos materials Temps en minuts
Activitats
1 Lectura. Treball individual. Llibre (novella, cmic...)
15 min
2 Recordatori del projecte que sha de realitzar aix com, resoldre o aclarir dubtes. Gran grup - 5 min
3 Posada en marxa del projecte. Recerca dinformaci. Petit grup. Aula dordinadors o aula ordinria
45 min
4 Tornada a la classe i resoluci de dubtes. Gran grup - 10 min
Comentaris En aquesta sessi bsicament sels posar en disposici ordinadors per tal de comenar a fer la recerca dinformaci sobre el projecte. El meu propsit s que els propis alumnes construeixin el seu propi aprenentatge, per tant no els explicar els rgans i les seves funcions i hauran de trobar la soluci a les preguntes plantejades: com arriba els nutrients a la sang? Quin s el problema que tenen els celacs?A ms a ms, es destinar una estona perqu els alumnes dialoguin sobre quins materials utilitzaran per la representaci de la maqueta.
Avaluaci Criteris i indicadores
Avaluaci formativa. 1. Participaci i implicaci en la tasca.
2. Valoraci en la utilitzaci de les TIC, aix com les habilitats per a la recerca dinformaci.
3. Valoraci de les habilitats socials, aix com el treball en grup.
4. Valoraci de com plasmen el contingut en la representaci de la maqueta i PowerPoint.
PRCTICUM IV 31
Sessi 4: desenvolupament20 gener(15 a 16.30h)
OBJECTIUS COMPETNCIES BSIQUES
- Representar el funcionament de laparell
digestiu a travs de la manipulaci,
mitjanant la utilitzaci de les TIC,
emprant les tcniques, hbits i normes
dinteracci social i dautonomia
personal.
Cercar, seleccionar, registrar i processar la informaci amb ls de tcniques i estratgies diverses
segons les fonts i els suports que sutilitzen (oral, imprs, audiovisual, digital...).
Disposar dhabilitats per treballar de forma cooperativa.
Mostrar curiositat, plantejar-se interrogants, i cercar diversitat de respostes davant una situaci.
Disposar dhabilitats socials per dialogar.
Interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada, essent un interlocutor atent i
cooperatiu, realitzant i acceptant crtiques constructives, posant-se en el lloc de laltre.
Accedir a fonts dinformaci en diferents formats (llibres, Internet, diaris, revistes...).
Comunicar la informaci i els coneixements adquirits emprant les possibilitats que ofereixen les
tecnologies de la informaci i la comunicaci.
CONTINGUTS
Conceptes Procedimentals Actituds, valors i normes
- Funcionament de
laparell digestiu.
- Recerca dinformaci sobre el funcionament de
laparell digestiu (amb les persones celaques).
- Representaci del funcionament de laparell
digestiu.
- Normes dinteracci social i de comportament.
- Valors dautonomia i responsabilitat personal.
Seqncia formativa Organitzaci de laula Recursos materials Temps en
PRCTICUM IV 32
Activitats minuts
1 Lectura. Treball individual. Llibre (novella, cmic...)
15 min
2 Recordatori del projecte que sha de realitzar aix com, resoldre o aclarir dubtes. Gran grup - 5 min
3 Recerca dinformaci i comenament de la representaci. Petit grup. Aula dordinadors o aula ordinria
45 min
4 Tornada a la classe i resoluci de dubtes. Gran grup - 10 min
Comentaris En aquesta sessi seguiran recercant informaci sobre el projecte i elaborant la maqueta.
Avaluaci Criteris i indicadores
Avaluaci formativa. 1. Participaci i implicaci en la tasca.
2. Valoraci en la utilitzaci de les TIC, aix com les habilitats per a la recerca dinformaci.
3. Valoraci de la creativitat i originalitat en la elaboraci de la maqueta.
4. Valoraci de les habilitats socials, aix com el treball en grup.
5. Valoraci de com plasmen el contingut en la representaci de la maqueta i PowerPoint.
PRCTICUM IV 33
Sessi 5: desenvolupament21 gener(9 a 11h)
OBJECTIUS COMPETNCIES BSIQUES
- Representar el funcionament de
laparell digestiu a travs de la
manipulaci, mitjanant la utilitzaci
de les TIC, emprant les tcniques,
hbits i normes dinteracci social i
dautonomia personal.
Cercar, seleccionar, registrar i processar la informaci amb ls de tcniques i estratgies diverses segons
les fonts i els suports que sutilitzen (oral, imprs, audiovisual, digital...).
Disposar dhabilitats per treballar de forma cooperativa.
Mostrar curiositat, plantejar-se interrogants, i cercar diversitat de respostes davant una situaci.
Disposar dhabilitats socials per dialogar.
Interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada, essent un interlocutor atent i cooperatiu,
realitzant i acceptant crtiques constructives, posant-se en el lloc de laltre.
Accedir a fonts dinformaci en diferents formats (llibres, Internet, diaris, revistes...).
Comunicar la informaci i els coneixements adquirits emprant les possibilitats que ofereixen les
tecnologies de la informaci i la comunicaci.
CONTINGUTS
Conceptes Procedimentals Actituds, valors i normes
- Funcionament de laparell
digestiu.
- Recerca dinformaci sobre el funcionament de
laparell digestiu (amb les persones celaques).
- Representaci del funcionament de laparell digestiu.
- Normes dinteracci social i de comportament.
- Valors dautonomia i responsabilitat personal.
PRCTICUM IV 34
Seqncia formativa Organitzaci de laula Recursos materials Temps en minuts
Activitats
1 Lectura. Treball individual. Llibre (novella, cmic...)
15 min
2 Recordatori del projecte que sha de realitzar aix com, resoldre o aclarir dubtes. Gran grup - 5 min
3 Desenvolupament del projecte.Representaci de la maqueta. Petit grup. Aula dordinadors o aula ordinria
90 min
4 Tornada a la classe i resoluci de dubtes. Gran grup - 10 min
Comentaris En aquesta sessi bsicament es destinar a elaborar la maqueta. Els alumnes hauran de tenir la maqueta prcticament acabada, sin lhauran dacabar en hores no lectives. A ms a ms, sels donar una rbrica perqu es preparin lexposici oral tenint present els tems.
Avaluaci Criteris i indicadores
Avaluaci formativa. 1. Participaci i implicaci en la tasca.
2. Valoraci en la utilitzaci de les TIC, aix com les habilitats per a la recerca dinformaci.
3. Valoraci de la creativitat i originalitat en la elaboraci de la maqueta.
4. Valoraci de les habilitats socials, aix com el treball en grup.
5. Valoraci de com plasmen el contingut en la representaci de la maqueta i PowerPoint.
PRCTICUM IV 35
Sessi 6: desenvolupament 26 gener(15 a 16.30h)
OBJECTIUS COMPETNCIES BSIQUES
- Adquirir valors socials i
coneixements envers
lalimentaci, a travs de la
posada en prctica la
classificaci de la pirmide
daliments, a partir del dileg i
el treball cooperatiu.
Elaborar i expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, sentiments i emocions atenent tant a
aspectes verbals com no verbals.
Interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada, essent un interlocutor atent i cooperatiu,
realitzant i acceptant crtiques constructives, posant-se en el lloc de laltre.
Mostrar curiositat, plantejar-se interrogants, i cercar diversitat de respostes davant una situaci.
Disposar dhabilitats socials per dialogar.
Adquirir habilitats per desenvolupar la seva autonomia i iniciativa personal en mbits com: la salut, consum
racional, processos tecnolgics.
Aconseguir que els nens construeixin uns valors propis per poder ser elements actius en la societat en que estan
immersos.
Dirigir les seves accions per millorar la seva vida sana tant fsica com mental.
CONTINGUTS
Conceptes Procedimentals Actituds, valors i normes
- Pirmide dels aliments. -
- Normes dinteracci social i de comportament.
- Valoraci duna bona alimentaci per tenir una vida saludable.
PRCTICUM IV 36
Seqncia formativa Organitzaci de laula Recursos materials Temps en minuts
Activitats
1 Sessi compartida alumnes de 2n i 6. Sexplicar que vindran els alumnes de 2n de primria a exposar-nos (per grups de treball) la seva elaboraci de la roda daliments. Seguidament, es faran els agrupaments.
Gran grup - 15 min
2 Per grups de treball, 3 grups de 2n (4 alumnes/grup) i 3 grups de 6 (4 alumnes/grup), sagruparan per lexplicaci de la roda daliments. Cal aclarir que en total hi hauran 8 alumnes per grup, 4 de cada curs.
Petit grup. Material proporcionat pel grup de 2n.
15 min
3 Posteriorment, es realitzaran els comentaris que es vulguin afegir a partir de la rbrica que tindran els alumnes de 6 i/o per aclarir dubtes. Cal dir que aquesta rbrica sincorpora en lapartat 2.3.1.2.4. Avaluaci de la implementaci.
Gran grup Material proporcionat pel grup de 2n i les rbriques dels alumnes de 6.
20 min
4 Finalment, aquests grups es dividiran a la meitat formant aix, 6 grups de 4 persones (2 alumnes de 2n i 2 alumnes de 6), per realitzar una llista de la compra que hauran danar 1 representant de cada grup, per dels formats anteriorment.
Petit grup. Material descriptura. 20 min
Comentaris El propsit daquesta sessi s que hi hagi una interacci amb els alumnes dels diversos cursos per tal denriquir els seus aprenentatges alhora de mantenir un contacte amb altres nens que no siguin el grup classe.
A ms a ms, faran activitats conjuntes com ara la llista de la compra que els servir per fer el berenar. Aquesta compra es far a un supermercat i sanir en estones com ara a lhora desbarjo.
Avaluaci Criteris i indicadores
Avaluaci formativa. 1. Participaci i implicaci en la tasca.
2. Valoraci de les habilitats socials, aix com el treball en grup.
3. Valoraci dels coneixements que han anat adquirint sobre la pirmide / roda daliments.
PRCTICUM IV 37
Sessi 7: sntesi28 gener
OBJECTIUS COMPETNCIES BSIQUES
- Representar el funcionament de laparell
digestiu a travs de la manipulaci,
mitjanant la utilitzaci de les TIC, emprant
les tcniques, hbits i normes dinteracci
social i dautonomia personal.
Elaborar i expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, sentiments i emocions
atenent tant a aspectes verbals com no verbals.
Interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada, essent un interlocutor atent i
cooperatiu, realitzant i acceptant crtiques constructives, posant-se en el lloc de laltre.
Ser capa dautoavaluar-se i dautoregular-se.
Disposar dhabilitats socials per dialogar.
Aconseguir que els nens construeixin uns valors propis per poder ser elements actius en la societat
en que estan immersos.
CONTINGUTS
Conceptes Procedimentals Actituds, valors i normes
- Funcionament de laparell
digestiu.
- - Normes dinteracci social i de comportament.
- Valors dautonomia i responsabilitat personal.
Seqncia formativa Organitzaci de laula Recursos materials Temps en minuts
Activitats
1 Lectura. Individual. Llibre (novella, cmic...)
15 min
PRCTICUM IV 38
2 Breu introducci abans dexposar els treballs. Gran grup - 5 min
3 Exposici oral dels alumnes. Petit gran grup. Material aportat pels alumnes.
80 min
4 Comentari final de la mestra sobre les exposicions. Gran grup - 5 min
Comentaris Aquesta sessi es destinar a exposar el treball dut a terme pels alumnes. Cal dir que els alumnes tindran una rbrica per coavaluar les exposicions dels companys. Aquesta rbrica apareix en lapartat 2.3.1.2.4. Avaluaci de la implementaci.
Avaluaci Criteris i indicadores
Avaluaci formativa 1. Participaci i implicaci en la tasca.
2. Rbrica de coavaluaci dels companys.
3. Valoraci dels continguts tractats a travs del PowerPoint i a travs de la representaci de la maqueta.
4. Creativitat i originalitat del projecte.
PRCTICUM IV 39
Sessi 8: sntesi /cloenda02febrer(15 a 16.30h)
OBJECTIUS COMPETNCIES BSIQUES
- Adquirir valors socials i coneixements envers lalimentaci, a travs
de la posada en prctica la classificaci de la pirmide daliments, a
partir del dileg i el treball cooperatiu.
Adquirir habilitats per desenvolupar la seva autonomia i iniciativa personal
en mbits com: la salut, consum racional, processos tecnolgics.
Dirigir les seves accions per millorar la seva vida sana tant fsica com
mental.
Aconseguir que els nens construeixin uns valors propis per poder ser
elements actius en la societaten que estan immersos.
CONTINGUTS
Conceptes Procedimentals Actituds, valors i normes
- Pirmide dels aliments. - - Normes dinteracci social i de comportament.
- Valors dautonomia i responsabilitat personal.
Valoraci duna bona alimentaci per tenir una vida saludable.
Seqncia formativa Organitzaci de laula Recursos materials Temps en minuts
Activitats
1 Lectura. Individual Llibre (novella, cmic...)
15 min
2 La mestra recordar als alumnes la llista de la compra que van dur a terme amb els alumnes de 2n i lactivitat que faran a continuaci.
Gran grup. - 5 min
PRCTICUM IV 40
3 Els alumnes amb les mestres baixaran al pati i es dividiran en dos grans grups: el grup de la Montse que aniran a berenar a la biblioteca i el meu grup que realitzaran una gimcana. Aquesta gimcana consistir en realitzar els mateixos grups que van fer per a lelaboraci de la llista de la compra, s a dir, 6 grups i hauran de trobar en diferents punts del pati un aliment que pertanyer al grup de la roda daliments que els hagi tocat per sorteig. Tots aquells grups que recuperin els aliments correctament guanyaran. Un cop el meu grup acabi la gimcana, el grup de la Montse la far i el meu es disposar a fer el berenar.
Petit - gran grup Material aportat per les mestres per fer la gimcana i el menj per al berenar.
40 min
Comentaris El fet de dividir en dos grups per fer el berenar i la gimcana s perqu sn uns 51 alumnes i pot ser molt complexes les activitats amb aquesta quantitat dalumnes.
Avaluaci Criteris i indicadores
Avaluaci formativa 1. Participaci i implicaci en la tasca.
2. Valoraci de les habilitats socials i del treball en equip.
3. Valoraci dels coneixements adquirits a travs de la gimcana.
4. Valoraci de les aportacions, idees, etc. dels alumnes respecte a la sessi.
PRCTICUM IV 41
Sessi 9: cloenda 03 febrer(15 a 16.30h)
OBJECTIUS COMPETNCIES BSIQUES
- Ser capa de solucionar un
problema social rellevant,
mostrant curiositat, un
pensament crtic,
coneixements i habilitats
socials per tal darribar a una
soluci.
Adquirir habilitats per desenvolupar la seva autonomia i iniciativa personal en mbits com: la salut, consum
racional, processos tecnolgics.
Dirigir les seves accions per millorar la seva vida sana tant fsica com mental.
Aconseguir que els nens construeixin uns valors propis per poder ser elements actius en la societat en que estan
immersos.
Elaborar i expressar observacions, explicacions, opinions, pensaments, sentiments i emocions atenent tant a
aspectes verbals com no verbals.
Interactuar i dialogar amb altres persones de manera adequada, essent un interlocutor atent i cooperatiu,
realitzant i acceptant crtiques constructives, posant-se en el lloc de laltre.
Ser capa dautoavaluar-se i dautoregular-se.
Disposar dhabilitats socials per dialogar.
CONTINGUTS
Conceptes Procedimentals Actituds, valors i normes
- Pirmide dels aliments.
- Funcionament de laparell
digestiu.
- Consum dels aliments
(perjudicial en excs).
- - Normes dinteracci social i de comportament.
- Valors dautonomia i responsabilitat personal.
Valoraci duna bona alimentaci per tenir una vida saludable.
PRCTICUM IV 42
Seqncia formativa Organitzaci de laula Recursos materials Temps en minuts
Activitats
1 Lectura. Individual Llibre (novella, cmic...)
15 min
2 Resoluci a la situaci problemtica plantejada a la sessi 1. Dileg en gran grup. Gran grup. - 10 15 min
3 Elaboraci dun e-mail de contestaci en petits grups de treball.
Rbrica dautoavaluaci. Sentregar una rbrica per tal que els alumnes es puguin autoavaluar i permetre a la mestra observar quin s el nivell dassoliment dels continguts segons els propis alumnes. Aquesta rbrica se lenduran a casa i el portaran omplert el proper dia.
Petit grup. Material aportat per les mestres per fer la gimcana i el menj per al berenar.
50 min
Comentaris En aquesta sessi es destinar a elaborar le-mail de resposta a la cuinera (problema plantejat per la mestra) per grups de treball. Si no sacaba shaur de fer per a deures i entregar a la mestra el proper dia. A ms a ms, sels donar una rbrica per autoavaluar-se que lhauran dentregar el proper dia a la mestra. Aquesta rbrica apareix en lapartat 2.3.1.2.4. Avaluaci de la implementaci.
Avaluaci Criteris i indicadores
Avaluaci formativa 1. Participaci i implicaci en la tasca.
2. Valoraci dels coneixements adquirits a travs de tota la seqncia didctica.
3. Rbrica dautoavaluaci.
PRCTICUM IV 43
2.3.1.2.4. Avaluaci de la implementaci
Durant tota la seqncia didctica es tindr en compte el procs densenyament- aprenentatge dels
alumnes, de tal manera que savaluar abans, durant i desprs del procs sense realitzar una prova
sumativa sin formativa.
Aix doncs, tindr present aquells coneixements previs dels alumnes a lhora dintroduir el tema de
lalimentaci, aix com els aspectes que lenvolten com ara el seu consum, la classificaci daliments,
etc. Durant el procs avaluar que els alumnes vagin adquirint els conceptes del temari aix com,
duna manera transversal les competncies bsiques, la participaci activa i el comportament envers
la tasca. Amb tot i a lltima part final de la seqncia didctica, avaluar a travs de la
representaci, lexposici oral i el correu de resposta lassoliment dels coneixements plantejats als
objectius.
Pel que fa a lexposici oral sels repartir una rbrica de coavaluaci per tal que els alumnes puguin
saber en qu sels avaluar i aix, podran preparar-se lexposici amb conscincia. En aquesta rbrica
apareixer per una banda, els conceptes que hauran daparixer a aquesta exposici i per
laltra,aspectes relacionats amb la forma correcta de realitzar una exposici oral (entonaci de la
veu, postura, etc.), de tal manera queaix podran sentir-se que formen part del procs davaluaci i
que realment la seva opini t importncia. Tanmateix,aquest fet afavorir el procs densenyament
aprenentatge dels alumnes i podran ser ms conscients daquest procs.
Cal dir tamb, que en el moment que els alumnes de 2n i 6 sagrupin, els de 6 tindran una rbrica
per tal davaluar-los. Tanmateix, al final de la seqncia didctica els alumnes disposaran duna
rbrica dautoavaluaci per tal que, tant ells com la mestra, sadonin dels coneixements que han
sigut assolits.
A continuaci, apareixen les rbriques:
PRCTICUM IV 44
RBRICA: SESSI CONJUNTA DALUMNES DE 2n I 6
Es alumnes de 6 hauran davaluar els alumnes de 2n. Heu de posar una X en el lloc que
correspongui.
Alumnes de 6 que avaluen:
Alumnes de 2n que sn avaluats:
Qu s la roda
daliments?
En quins grups es
classifiquen els aliments?
Per qu es classifiquen daquesta manera?
Exemples de cada
grup.
3 PUNTS
Coneix el tema i ho explica amb claredat, mostrant seguretat en lexposici oral i utilitza un vocabulari adequat al tema tractat.
2 PUNTS
Coneix el tema tot i que presenta dubtes durant lexposici oral i no mostra gaire seguretat. El seu vocabulari no acaba de ser del tot correcte.
1 PUNT
Mostra dificultats sobre el contingut, no es mostra segur i utilitza un vocabulari pobre.
PUNTUACI: OBSERVACIONS:
PRCTICUM IV 45
RBRICA: COAVALUACI (Exposicions orals)
INDICADORS 1 PUNT 2 PUNTS 3 PUNTS PUNTS
GRUP _
PUNTS
GRUP _
PUNTS
GRUP _
PUNTS
GRUP _
PUNTS
GRUP _
PREPARACI DE
LEXPOSICI ORAL
Realitzen algunes rectificacions i sovint sembla que dubten.
Realitzen una exposici fluida amb molt pocs errors.
Hi ha un bon domini del tema, no dubten ni cometen errors.
INTERS
Els costa aconseguir o mantindre el inters dels oients.
Es interessant al comenament, per desprs s una mica monton.
Atrauen latenci i mant el inters dels oients durant tota lexposici oral.
VEU
Hi ha dificultats per entendre alguns dels fragments que exposen.
Mantenen una veu clara, per a vegades no vocalitzen b.
Mantenen una veu clara, amb una bona vocalitzaci.
POSTURA I GEST
Mantenen una postura inapropiada, repenjats en la pissarra. No gesticulen.
Mantenen una postura correcta, per gesticulen poc.
Mantenen una bona postura i gesticulen.
SUPORTS VISUALS /
MAQUETA
Suport visual i maqueta adequada, per es podria millorar.
Suport visual i maqueta adequada.
Suport visual i maqueta adequada, molt atractiva i treballada en profunditat.
CONTINGUT
Falta contingut i/o costa identificar all que es vol representar, no sentn.
El contingut i la maqueta son correctes, per cal matisar.
El contingut i la maqueta son correctes.
PUNTUACI:
PRCTICUM IV 46
OBSERVACIONS:
GRUP _
GRUP _
GRUP _
GRUP _
GRUP _
PRCTICUM IV 47
RBRICA: AUTOAVALUACI
INDICADORS 1 PUNT 2 PUNTS 3 PUNTS PUNTS
ALIMENTACI
(consum, dieta
equilibrada...)
Recordo poc del
tema.
Podria parlar del
tema, per amb
algunes dificultats.
Conec el tema i sc
capa dexplicar-ho a un
altre.
PIRMIDE
DALIMENTS
Recordo poc del
tema.
Podria parlar del
tema, per amb
algunes dificultats.
Conec el tema i sc
capa dexplicar-ho a un
altre.
INTOLERNCIA
ALIMENTRIA
(gluten)
Recordo poc del
tema.
Podria parlar del
tema, per amb
algunes dificultats.
Conec el tema i sc
capa dexplicar-ho a un
altre.
REPRESENTACI
(elaboraci
duna maqueta)
He tingut moltes
dificultats per
elaborar la
maqueta i poder
plasmar el
contingut.
En algun moment he
tingut algun
problema, per he
sigut capa
davanar
correctament.
No he tingut problemes.
PARTICIPACI I
IMPLICACI EN
LA TASCA
Ni he participat ni
he volgut
implicar-me en la
tasca.
Mhe implicat i
participat en la
tasca, per ho
podria haver fet
ms.
Mhe implicat i
participat molt en la
tasca.
TREBALL EN
EQUIP
He expressat les
meves idees sense
respectar la dels
altres. a ms, he
provocat
conflictes.
He expressat les
meves idees
respectant les dels
altres a vegades. En
poques ocasions, els
ajudava i treballava
conjuntament.
He ajudat als meus
companys, treballant en
equip, respectant les
seves idees i sense
provocar conflictes.
PUNTUACI:
COMENTARIS:
PRCTICUM IV 48
2.4. ANLISI DECISIONAL DE LUNITAT DIDCTICA
Per tal delaborar i aplicar la meva seqncia didctica, mhe hagut de documentar sobre les diverses
tcniques, estils o enfocaments densenyament aprenentatge i estratgies metodolgiques ms
idonis, correctes i coherents per aquesta prctica docent. A continuaci, sexpliquen les justificacions
iles seves respectives referncies teriques emprades.
Una de les possibilitats per explicar duna manera ms dinmica els processos interns de laparell
digestiu, s a partir de la representaci duna maqueta, tal i com es va explicar a lapartat anterior,
2.3.1.2.3.3. Orientacions metodolgiques i desenvolupament dactivitats densenyament
aprenentatges. La idea va sorgir a partir duna de les explicacions dutes a terme per la professora
Montserrat Roca en les seves classes magistrals de lassignatura Didctica de les cincies
experimentals a tercer de grau. En aquesta sessi, ens explicava la importncia densenyar a partir de
lexperimentaci i representaci, en aquest cas, del cos hum.
Per una banda, cal tenir present all que ens expliquen Rosa Maria Pujol i Conxita Mrquez a larticle
Lestudi del cos hum a lescola infantil i primria, on ens comenten que cal estudiar el cos hum a
partir de dues perspectives: la macro, all que veiem i percebem i daltra banda, la micro all oposat.
Aix doncs, hi ha la necessitat de veure com som per fora i per dins i observar quins sn els canvis,
estructures i interaccions que sestableixen.Per aix, en la meva seqncia didctica sinicia amb
lestudi de la nutrici i dels aliments, per posteriorment observar qu passa en el nostre organisme en
el moment que els ingerim, aix com observar duna manera ms visual i comprensiva el recorregut
dels aliments i dels nutrients en la digesti.
Daltra banda, segons Anna Sard i Conxita Mrquez a larticle El uso de maquetas en el proceso de
enseanza aprendizaje del sistemanervioso (2008), Alambique, 58, 67 76, ens explica la
importncia dutilitzar com a estratgia metodolgica la representaci de maquetes. Aquest fet
requereix tenir capacitat dabstracci, inters i curiositat pel fet dhaver de plantejar-se preguntes i
establir un dileg continu i necessari entre els membres del grup, per tal de resoldre dubtes o
dificultats que els pugui sorgir. A ms a ms, tal i com sha explicat anteriorment, s una metodologia
que permet realitzar una activitat dinmica i motivadora, on esrequereix un pensament basat en la
metacognici, metareflexi i una autoavaluaci o coavaluaci per part dels membres implicats.
PRCTICUM IV 49
Aix doncs, barrejant el tema del cos hum amb aquest tipus de metodologia, considero adequada i
molt enriquidora lexecuci daquesta activitat per tal de motivar, despertar curiositat i inters dels
alumnes i aprendre duna manera ms funcional, portant-los a un mn desconegut per a ells.
Pel que fa a lestil densenyament aprenentatge de la meva unitat didctica1, estableixo referncia a
la teoria del socioconstructivisme de Vigotsky, un dels pioners que es va basar en un pensament
pedaggic fonamentat en el desenvolupament cognitiu a partir del coneixement i lexperincia des
duna visi sociocultural. A partir de les explicacions magistrals de la professora Ins Martnez a
lassignatura Aprenentatge i desenvolupament II juntament amb els articles Pensar
pedaggicamente desde el constructivismo2 de la de Claudia Luca Ordnez i Constructivismo y
aprendizaje significativo3 per Frida Daz Barriga i Gerardo Hernndez Rojas, vaig reflexionar sobre la
idea de que siguin els propis alumnes els qui construeixin el seu propi aprenentatge, sent els
protagonistes i jo la guia dels seus aprenentatges.
Sota lapreciaci daquests articles, la construcci del coneixement s un procs delaboraci on els
alumnes han de seleccionar, organitzar i transformar la informaci que reben amb les seves idees i
coneixements previs, conduint aix, a la reflexi i comprensi i deixar de banda la memoritzaci.
Segons Vigotsky, el desenvolupament cognitiu i la construcci del coneixement del propi individu
requereix lajuda i la interacci amb altres del medi social, per tal de resoldre i avanar en el propi
aprenentatge.
Com cal un aprenentatge cooperatiu per fer funcionar aquesta teoria, la majoria de les activitats que
duran a terme els alumnes en la unitat didctica ser basada en el treball en equip. Segons larticle El
aprendizajecooperativo en el aula de David Johnson, Roger Johnson, Edythe J. Houlubec. Editorial
Paids. Buenos Aires. 1999, fa referncia a la importncia de laprenentatge a travs de la cooperaci,
ja que es manifesta per una banda, un major raonament i pensament crtic, i per laltra augmenta el
rendiment i la motivaci de lalumnat, aix com un augment en la dedicaci de la tasca. A ms a ms, la
cooperaci dna lloc a establir un comproms i relacions positives entre els membres, produeix una
major integraci social i millora lautoestima individual. Per ltim, segons aquests autors, per
optimitzar el treball en equip, cal que cada membre del grup tingui una responsabilitat determinada i
comproms en el seu compliment.
1
Explicat a lapartat 2.3.1.2.3.3. Orientacions metodolgiques i desenvolupament dactivitats densenyament
aprenentatges. 2Revista de Estudios Sociales no. 19, diciembre de 2004, 7-12.
3Estrategias docentes para un aprendizaje significativo, captulo 2, p. 13 a 19, editorial McGRAW HILL, Mxico, 1999.
PRCTICUM IV 50
2.5. VALORAC
Top Related