1.1. Marc cronològic i geogràficMarc cronològic i geogràfic
2.2. Els antecedens immediats de l’art Els antecedens immediats de l’art romà.romà.
3.3. Característiques pròpies de l’art Característiques pròpies de l’art romà.romà.
4.4. L’arquitectura i l’urbanisme.L’arquitectura i l’urbanisme.
4.1. L’urbanisme romà4.1. L’urbanisme romà
4.2 L’arquitectura romana.4.2 L’arquitectura romana.
4.2.1. Arquitectura religiosa.4.2.1. Arquitectura religiosa.
4.2.2. Arquitectura civil.4.2.2. Arquitectura civil.
5.5. L’escultura romana.L’escultura romana.
6.6. La pintura i el mosaic.La pintura i el mosaic.
ART CLÀSSIC - ROMA
1. Marc cronològic i geogràfic1. Marc cronològic i geogràficCronologia: • Fundació de Roma: 753 aC.• Monarquia: 753 – 509 aC.• República: 509 - 29 aC.• Imperi: 29 aC. - 476 dC.
• Alt Imperi (segles I – III dC)• Baix Impei (a partir del segle III dC)
ART CLÀSSIC - ROMA
1. Marc cronològic i geogràfic1. Marc cronològic i geogràficART CLÀSSIC -
ROMA
2. Els antecedents immediats de l’art 2. Els antecedents immediats de l’art romà.romà.
L’art romà té dues influències molt clares:
a) de l’art etruscb) de l’art grec
a) Influències etrusques (Etrúria i Toscana)
• Destaca l’arquitectura i escultura funerària (necròpolis, sarcòfags)• L’ús de l’arc, de la volta i de la columna toscana• Destacaren en les arts plàstiques, sobre tot la pintura mural i l’afició pel retrat
ART CLÀSSIC - ROMA
2. Els antecedents immediats de l’art 2. Els antecedents immediats de l’art romà.romà.
a) Influències etrusques (Etrúria i Toscana)
ART CLÀSSIC - ROMA
Art EtruscArt Etrusc
ART CLÀSSIC - ROMA
Sarcòfag dels Esposos. Cerveteri
Art EtruscArt Etrusc
ART CLÀSSIC - ROMA
Sarcòfag dels Esposos. Cerveteri
Art EtruscArt Etrusc
ART CLÀSSIC - ROMA
Lloba capitolina
Art EtruscArt Etrusc
ART CLÀSSIC - ROMA
Pintura al fresc de
Tarquínia
Art EtruscArt Etrusc
ART CLÀSSIC - ROMA
Els temples Els temples etruscsetruscs
Fets de fang i fusta. Mostren influències de l’arquitectura
grega: ús llinda, estàtues damunt sostre, ... Novetats: construïts damunt pòdium i
amb escala accés Columna toscana (dòrica amb base).
Façana amb tres portes perquè tenen tres deesses.
Maqueta de temple etrusc
Art EtruscArt Etrusc
ART CLÀSSIC - ROMA
b) Influències b) Influències greguesgregues
ART CLÀSSIC - ROMA
Profunda influència grega a la cultura romana degut a:
• Coincidència en el temps de la primera expansió romana a la República amb el classicisme grec
• La presència grega a la Magna Grècia
• Conquesta al segle II aC (Guerres Macedòniques); paradoxa: colonització cultural dels vencedors per part dels vençuts.
b) Influències b) Influències greguesgregues
ART CLÀSSIC - ROMA
En l’art: En l’arquitectura ús del sistema arquitravat Mateixa tipologia de temples amb poques novetats Ús dels ordres arquitectònics En l’escultura, còpia dels models grecs
3. Característiques pròpies de 3. Característiques pròpies de l’art romàl’art romà
ART CLÀSSIC - ROMA
Distingim tres períodes: Roma republicana (509 aC– 29 aC): assimilació de corrents itàlics, etruscs i hel·lenístics. Al llarg de tot l’Imperi (29 aC - 476): Classicisme romà. Gran influència de l’Hel·lenisme. Crisi del Baix Imperi (segles III - V): tendència a monumentalitat, esquematisme oriental i simbolisme cristià.
ART CLÀSSIC - ROMA
És un art clarament eclèctic Gran capacitat per resoldre els problemes constructius, urbanístics i representatius; per tant, gran capacitat tècnica Poca elaboració teòrica, major preocupació per resoldre problemes concrets En les arts plàstiques, clara tendència al realisme L’artista com a individualitat no té importància L’art és un instrument de propaganda del poder polític (especialment a l’època imperial) Paper clau de l’art romà en la formació de la cultura occidental.
3. Característiques pròpies de 3. Característiques pròpies de l’art romàl’art romà
4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i l’urbanismel’urbanisme
ART CLÀSSIC - ROMA
L’urbanisme romà és un element clau del procés de romanització: la romanització és inseparable de la urbanització El model bàsic de ciutat eren els campaments militars. L’ordenació urbanística es fa a partir de dos grans eixos: via decumana (est - oest), i cardo (nord - sud). A l’interior hi trobam el fòrum, centre de la vida pública romana. Als voltants del fòrum s’hi situaven els principals edificis públics: basílica, temples, teatre o amfiteatre, etc.
4.1. L’urbanisme romà4.1. L’urbanisme romà
ART CLÀSSIC - ROMA
4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i l’urbanismel’urbanisme
4.1. L’urbanisme romà4.1. L’urbanisme romà
ART CLÀSSIC - ROMA
4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i l’urbanismel’urbanisme
4.1. L’urbanisme romà4.1. L’urbanisme romà
4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i l’urbanismel’urbanisme
4.1. L’urbanisme romà4.1. L’urbanisme romà
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA
Els romans donaren molta més importància als espais interiors que no els grecs. Per això, la gran aportació romana a l’arquitectura és la preocupació pels problemes estructurals Així, els edificis romans destaquen pel seu utilitarisme, la seva funcionalitat, amb edificis i construccions molt diverses. Va ser possible gràcies a l’ús no només del sistema arquitravat, sinó també de l’arc i la volta. Els materials utilitzats són la pedra, el maó, la fusta i el morter o formigó. Murs molt diversos. Fan servir els ordres grecs, el toscà i el compost.
4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i l’urbanismel’urbanisme
ART CLÀSSIC - ROMA
Els temples romans es basen en els temples grecs,
però ...
Gairebé mai són perípters,
les columnes només ofereixen pòrtic a l’entrada,
als costats, les columnes solen estar adossades,
tot el temple s’aixeca sobre un pòdium, amb escala a l’entrada.
També opten per temples de forma circular.
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
Fortuna Viril
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
Fortuna Viril
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
Maison carrée
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
Maison Carrée
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
Panteó d’Agripa
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
Panteó d’Agripa
Planta
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
Panteó d’Agripa
Interior
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
Dintre de l’arquitectura religiosa també destacam els monuments funerarismonuments funeraris.
No tenen un tipologia definida, i trobam influències molt diverses.
Per als enterraments per incineració eren freqüents els columbariscolumbaris,
edificis amb nínxols on es posaven les urnes amb les cendres dels membres d’una família
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
Mausoleu d´Adrià
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
Mausoleu d´Adrià
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
Piràmide de Caio Cestio
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.1. L’arquitectura 4.2.1. L’arquitectura religiosareligiosa
ART CLÀSSIC - ROMA
Els romans varen destacar per aixecar gran varietat d’edificis públics i privats,
tot plegat per a satisfer les nombroses necessitats socials:
a) Edificis per a espectacles públics i esbarjo
b) Edificis administratius i monuments commemoratius
c) Arquitectura domèstica
d) Obres d’enginyeria
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
ART CLÀSSIC - ROMA
Arquitectònicament parlant, Roma va desenvolupar major geni en edificis públics
diversos per a l’esbarjo
termestermes, teatresteatres, amfiteatresamfiteatres, i circs circs.
Va ser possible gràcies a la utilització de nous materials, com el ciment i el maó cuit.
Això permetia aixecar-los més ràpidament.
4.2 L’arquitectura 4.2 L’arquitectura romanaromana
ART CLÀSSIC - ROMA4. L’arquitectura i 4. L’arquitectura i
l’urbanismel’urbanisme
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
Edificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i esbarjoesbarjo
4. L’arquitectura romana4. L’arquitectura romana
4.2. Edificis públics.4.2. Edificis públics.
ART CLÀSSIC - ROMA
Les termestermes eren edificis d’esbarjo, que
també fan servir la volta.
Alhora incorporen cúpules
semiesfèriques, i els antecedents de les
trompes per aguantar-les
Reconstrucció de les termes de Caracalla
Edificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i esbarjoesbarjo
Dibuix interior de les termes de Caracalla
Dibuix complet de les termes de Caracalla
Planta de les termes de Caracalla
4. L’arquitectura romana4. L’arquitectura romana
4.2. Edificis públics.4.2. Edificis públics.
ART CLÀSSIC - ROMA
Restes de les termes de Caracalla
Planta de les termes de Dioclecià
Recreació d’unes termes romanes
4. L’arquitectura romana4. L’arquitectura romana
4.2. Edificis públics.4.2. Edificis públics.
ART CLÀSSIC - ROMA
A diferència dels grecs, els teatres teatres romans
s’edificaven no aprofitant els vessants
dels turons.
Així aprofitaven l’espai interior de les
graderies, amb coberta de volta anular.
L’orquestra es va reduir (ara
semicircular)
Teatre d’Orange. ProvençaEdificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i esbarjoesbarjo
Teatre d’Orange. Provença
Teatre Marcel. Roma
Teatre de Mérida
Cavea del teatre de Mérida
Lateral del teatre de Mérida
Teatre de Pollentia
4. L’arquitectura romana4. L’arquitectura romana
4.2. Edificis públics.4.2. Edificis públics.
ART CLÀSSIC - ROMA
Els amfiteatresamfiteatres varen ser una novetat
romana.
Venia a ser un teatre doble.
La planta solia ser el·líptica.
Davall de l’arena s’hi trobaven nombroses
dependències.
S’hi celebraven lluites i jocs diversos.
Coliseu d’Arles. ProvençaEdificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i
esbarjoesbarjo
4. L’arquitectura romana4. L’arquitectura romana
4.2. Edificis públics.4.2. Edificis públics.
ART CLÀSSIC - ROMA
L’amfiteatre més important era el de Roma
Tenia capacitat per 50.000 espectadors. La càvea tenia 80 entrades amb passadissos coberts amb voltes de canó.
Una lona protegia els espectadors del sol.
S’hi celebraven tot tipus d’espectacles gratuïts: lluita gladiadors, animals, naumàquies, ...
Tenia quatre pisos, i a la façana es feren servir els diferents ordres arquitectònics: dòric toscà, jònic i corinti.
Estructura arquitravada.
Els arcs dotaven l’edifici d’elegància.
Restes del Coliseu de Roma
Dibuix i secció del Coliseu de Roma
Dibuix del Coliseu de Roma
Restes de l’interior del Coliseu de Roma
Secció del Coliseu de Roma
4. L’arquitectura romana4. L’arquitectura romana
4.2. Edificis públics.4.2. Edificis públics.
ART CLÀSSIC - ROMA
Per a les curses de cavalls i carros, i per
les competicions atlètiques es
construïren els circscircs.
Era un adaptació dels estadis grecs.
Al centre estava l’espina, al voltant de la qual es trobava una pista de planta gairebé
rectangular.
Dibuix del Circ de TarragonaEdificis per a espectacles i Edificis per a espectacles i esbarjoesbarjo
Dibuix del Circ Màxim de Roma
Reconstrucció del circ Màxim. Roma
Reconstrucció del circ Màxim. Roma
Restes del Circ Màxim de Roma
Entrada al circ de Tarragona
ART CLÀSSIC - ROMA
Les basíliquesbasíliques eren els edificis on s’impartia
justícia i on s’establien relacions comercials.
Solien tenir tres naus, la central més ampla i
més alta.
S’usava la volta de canó i un absis final.
Important: és el model copiat pels cristians
per construir les esglésies.
Dibuix interior de la Basílica Júlia
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilEdificis administratius i Edificis administratius i
monuments commemoratiusmonuments commemoratius
ART CLÀSSIC - ROMA
Secció de la Basílica Júlia
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilEdificis administratius i Edificis administratius i
monumets commemoratiusmonumets commemoratius
ART CLÀSSIC - ROMA
Planta de la Basílica Júlia
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilEdificis administratius i Edificis administratius i
monumets commemoratiusmonumets commemoratius
ART CLÀSSIC - ROMA
Restes de la Basílica Emilia
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
ART CLÀSSIC - ROMA
Basílica de Maxenci
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
ART CLÀSSIC - ROMA
Basílica de Maxenci
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
ART CLÀSSIC - ROMA
Edificis administratius i Edificis administratius i monumets commemoratiusmonumets commemoratius
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
L’expansió de Roma comportà la construcció d’edificis per commemorar les victòries
militars.
Bàsicament eren els arcsarcs de triomf de triomf i les columnescolumnes.
Els arcs de triomfarcs de triomf eren testimonis de les gestes militars
romanes.
Podien ser d’un, tres o més arcs, i de dues o
quatre façanes.
Habitualment tenien relleus que relataven
els episodis de les victòries.
ART CLÀSSIC - ROMA
Arc de Tit. Roma
Edificis administratius i Edificis administratius i monumets commemoratiusmonumets commemoratius
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
Detall de l’arc de Tit. Roma
Arc de Constantí. Roma
Relleu de l’Arc de Constantí. Roma
Arc de Giano. Roma
Arc de Giano. Roma
Les altres construccions
commemoratives són les columnescolumnes.
Narren episodis militars, normalment
en una disposició helicoidal.
Les més famoses són les de Trajà i la de
Marc Aureli.
ART CLÀSSIC - ROMA4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
Edificis administratius i Edificis administratius i monumets commemoratiusmonumets commemoratius
ART CLÀSSIC - ROMA4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
Edificis administratius i Edificis administratius i monumets commemoratiusmonumets commemoratius
Les cases romanes varen tenir més importància que les gregues.
Varen tenir influència posterior perquè conjugaren molt bé funció i estètica.
L’estructura és crea a partir d’un pati central o atrium.
Al seu voltant es disposen les habitacions:
la vida es desenvolupa cap a l’interior,
perquè del pati reben la llum i la comunicació és més senzilla.
La façana, doncs, no té massa importància.
També feien edificis de fins a cinc pisos per llogar (insulae).
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
L’arquitectura L’arquitectura domèsticadomèstica
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civil
L’arquitectura L’arquitectura domèsticadomèstica
Planta d’una casa romana
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilL’arquitectura L’arquitectura domèsticadomèstica
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilL’arquitectura L’arquitectura domèsticadomèstica
Recreació d’una insulae romana
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilL’arquitectura L’arquitectura domèsticadomèstica
Els romans varen ser més enginyers que no artistes.
Per exemple, l’expansió de Roma va exigir la construcció de calçadescalçades, aqüeductesaqüeductes i pontsponts.
Just per això, com veurem, incorporaren l’ús ús de l’arcde l’arc.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Via Apia. Roma
Les calçadescalçades nasqueren de la
necessitat de comunicar les
distintes parts de l’Imperi
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Via Sacra. Roma
Les calçadescalçades nasqueren de la
necessitat de comunicar les
distintes parts de l’Imperi
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Calzada de Mérida
Les calçadescalçades nasqueren de la
necessitat de comunicar les
distintes parts de l’Imperi
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Dibuix construcció
calçada romana
Les calçadescalçades nasqueren de la
necessitat de comunicar les
distintes parts de l’Imperi
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Pont du Gard. França
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Pont du Gard. França
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Pont Cestio. Roma
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Pont Fabrizio. Roma
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Dibuix del Pont Fabrizio. Roma
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Pont de Mérida
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Pont d’Alcántara. Cáceres
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Pont d’Alcántara. Cáceres
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Pont de Pollentia
I per complementar les calçades, els pontsponts per
salvar els rius.
Com hem dit, implicaren la
introducció de l’arcarc, ja fet servir pels
etruscs.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Aqüeducte de Segòvia
Finalment, els
aqüeductes aqüeductes abastaven d’aigua les
ciutats salvant grans
distàncies.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Aqüeducte de Segòvia
Finalment, els
aqüeductes aqüeductes abastaven d’aigua les
ciutats salvant grans
distàncies.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Aqüeducte de Tarragona
Finalment, els
aqüeductes aqüeductes abastaven d’aigua les
ciutats salvant grans
distàncies.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Aqüeducte de Tarragona
Finalment, els
aqüeductes aqüeductes abastaven d’aigua les
ciutats salvant grans
distàncies.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
Aqüeducte de Los Milagros. Mérida.
Finalment, els
aqüeductes aqüeductes abastaven d’aigua les
ciutats salvant grans
distàncies.
4.2.2. L’arquitectura civil4.2.2. L’arquitectura civilObres d’enginyeriaObres d’enginyeria
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
L’escultura romana és molt abundant, tant pel que fa a l’escultura exemptal’escultura exempta com pel que fa al relleurelleu, i era un element molt present en
l’àmbit privat i públic.
L’escultura romana tenia una finalitatfinalitat estètica, però també commemorativa i política
Els materialsmaterials més habituals eren la pedra i el bronze, tot i que ocasionalment també feien
servir altres materials (or, argent, ivori, terracota, etc.)
ART CLÀSSIC - ROMA
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Evolució:
1.1. Període republicàPeríode republicà: inicial influència grega (classicisme idealista), i posterior tendència al retrat realista.
2.2. Període d’August i successorsPeríode d’August i successors (segle I dC): etapa de classicisme amb tendència a la idealització en els retrats imperials.
3.3. Període de Trajà fins DiocleciàPeríode de Trajà fins Dioclecià (finals segle I – principis segle III): màxima producció escultòrica, i molta influència del període hel·lenístic.
4.4. Període baiximperialPeríode baiximperial (segles IV – V dC): s’accentua el realisme fins a l’extrem, alhora que guanya terreny la tendència al simbolisme cristià.
ART CLÀSSIC - ROMA
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Els principals gèneres de l’escultura romana varen ser el retrat realista i el relleu
narratiu o commemoratiu.
El retrat romàretrat romà recull o sintetitza el corrent realista itàlic amb el caràcter monumental
de les estàtues gregues.
Juntament amb els retrats de cos sencer propis de l’àmbit públic i honorífic, es
desenvolupa el bust que representa només el cap, el coll i la part superior del tòrax.
ART CLÀSSIC - ROMA
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
August de Prima Porta
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
August de Prima Porta
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
August de Via Labicana
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Claudi emperador
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Estàtua eqüestre de Marc Aureli
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Estàtua eqüestre de Marc Aureli
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
El patrici Barberini
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
El relleu commemoratiu o històric relleu commemoratiu o històric reflecteix, d’una banda, l’interès dels romans per la
Història i per la glorificació del seu passat, i, d’altra banda,
el domini de la tècnica escultòrica que aconsegueix efectes de profunditat en
superposar diferents nivells en el relleu.
Es conserven pocs relleus de l’època republicana,
però des de l’època d’August i els seus successors s’aconsegueixen les millors obres (Arc de Tit, Ara Pacis Augustae).
La culminació del gènere arriba amb Trajà i amb les columnes commemoratives.
ART CLÀSSIC - ROMA
Ara Pacis Augustae
Ara Pacis Augustae
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Detall del relleu d’Ara Pacis Augustae
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Detall del relleu d’Ara Pacis Augustae
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Detall del relleu d’Ara Pacis Augustae
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Detall del relleu de l’arc de Tit
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Detall del relleu de l’arc de Tit
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Detall del relleu de l’arc de Tit
5. L’escultura romana5. L’escultura romana
Sarcòfag Ludovisi
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
La pintura a Roma adquirirà importància des dels segles II i III, quan substitueix a l’escultura en la
decoració dels interiors.
A més, la pintura permetia més realisme
i representar temàtiques més diverses,
com paisatges, ambients llunyans exòtics, etc.
Era una pintura feta al fresc, protegida després per una capa de cera que feia més vius els colors.
ART CLÀSSIC - ROMA
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
En l’evolució de la pintura, distingim quatre estils:
Estil d’incrustacionsEstil d’incrustacions: d’influència grega, imitava el marbre (segles II – I aC)
Estil arquitectònicEstil arquitectònic: imitava espais arquitectònics, tot eixamplant il·lusòriament
l’espai. (segles I aC – I dC)
Estil ornamentalEstil ornamental: Fa una decoració fina i lineal, sense imitar arquitectura, sinó figures i paisatges
(20 aC – 45 dC)
Estil d’il·lusionisme arquitectònicEstil d’il·lusionisme arquitectònic: es recupera la imitació d’espais arquitectònics, però ara les figures són més grosses intentant substituir
l’escultura. (a Pompeia 62 – 79 dC)
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Pintures de la vila dels Misteris
Estil arquitectònic
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Pintures de la vila dels
Misteris
Estil arquitectònic
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Fresc de Vila LíviaEstil arquitectònic
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Fresc de Vila Lívia
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Fresc de Vila Farnesina
Estil ornamental
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
El forner Pròcul i la seva dona
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Els romans també feren servir la tècnica del mosaic per decorar els interiors.
Continuaren utilitzant l’opusopus tesselatumtesselatum grec,
el fet a partir de petites peces cúbiques regulars per formar dibuixos, però no escenes figuratives.
La novetat romana serà l’opusopus sectilesectile, el que es feia servir per a paviments i parets, format per
grans peces de marbre de colors diferents.
Igualment feren servir l’opusopus vermiculatumvermiculatum, format per tessel·les molt petites, de vegades
diminutes, que adopten diferents formes per tal d’adaptar-les al dibuix.
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Detall del mosaic de la Batalla d’Alexandre
contra Darius
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Detall del mosaic de la Batalla d’Alexandre
contra Darius
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Mosaic del Sacrifici d’Ifgènia
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Mosaic de la Quàdriga de Cal·limorf
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Mosaic dels peixos
6. La pintura i el mosaic.6. La pintura i el mosaic.
Mosaic de la Medusa
Top Related