7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
1/104
UNIVERS ITAT ROVIRA I VIRG
ILI
Servei ling stic
.
U
V J
:::J
z
I
6
PR XI LINGSTICA
III CRITERIS GRAMATICALS I D ESTIL
TEXTOS DE
NORMALITZACi LINGSTICA 6
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
2/104
PRAXI LINGSTIC
III
CR
IT
ER
IS GR M TI
C LS
I D STIL
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
3/104
PRAXI LINGSTICA
III
R I
TERIS
GR M
TI
CALS I D ESTIL
TEXTOS
DE
NORM
LI
TZACI
LI
NGSTI C
6
UNIVERSITAT ROVIRA I VIRG ILI
ervei lingstic
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
4/104
Prax i ling stica . III. Criteri s
gra
mati
ca
ls i d estil
T
ex
tos de Norm alitzaci Li ngst i
ca
6
Servei
Lin
g
stic
Universitat Rovira i Virgili
Primera edici
:
gener de 2005
Cap part daques ta publicaci, incloent-h i el disseny de la coberta, no pot ser
rep roduda, emm
aga
tzemada ni transmesa
de
cap man era ni per cap mi
tj
(e
lc tric,
qum i
c,
mec nic, ptic, de gr
avac
i o b de fo tocpia) sense autoritzaci prv ia de la
marca editor ia
l.
del Serve i Lingstic de la Universitat Rovira i Vi rgili
Edici
Ser
ve
i Lin
g
s
ti
c
Uni
ve
rsitat
Rov ir
a i Virg ili
Av. Ca
talun ya, 35
43002 Tarragona
Te
l.
977 558 359
slca tala@urv. n
et
Autor
Jordi G in ebra Serrabou
Muntatge
Dissenyar ts
Impress i
Grfiqu
es
DARC , SL
ISBN:
84-8424-057-6
Dipsit lega l:
T.6 3
-2
005
T UL
PRESEN
TAC i .... .... ........ ..... .. .... ... .. .... ....... ......... ........ ..... ....... .......... .... .... 15
INTRODUCCI .... ........ .
.. ..
... ........
..
..........
..
.............. ... ...
..
.... .... .. .... .......... 17
1 ORINTAClONS GENER LS
Pr
e
lim
inar ..
..
.... ............................................... ... .
.. ..
... ..
..
..
..
......... ...... ...
..
.... 19
La denominaci de les persones .. ................ .. ...................... ..... ............ .....
20
La denominac i de les coses .... .......... .... ... ....................... ........ .... .. .. .......... 21
La denom inaci dels ll ocs ......... .. .... .. .... .. ..... ............. ....... ....... ....... ..... ..... .. 22
2 ORTOGR FI
L apstrof en l es sigl
es
....
..
.......................................................................... 23
L apstrof en l
es
paraul
es
que comencen amb
s
seg
uid a de
co
ns
onant.. .... 24
L apstrof en les paraul
es
que comencen amb.
h
24
L apstrof en els n
omb
r
es
............
..
.... ....... ...........
..
...................................
..
24
L
apstrof davant de cometes, cursi ves i n
eg
reta ........................ .. ........ ....... 25
L aps trof dava nt de tto ls i noms denti tats ................................................ 25
L apstrof dava
nt
de topnim s ..................... ............ ................................... 25
L apstrof davant de lletres a
ll
ad
es
....... ........ .... ................................... ....
..
25
L apstrof davant de paraules comenad es amb semi consona nt ..... ..... .. ..... 25
L apstrof davant dadreces de cor reu electrnic i de llocs web .................
26
Accents i d ir
es
is ........................ ............... ... ... .... ...................................... 26
l
gui
... ............. ....... ... ........... .. .. .. ..... .... ......... .. ... .. ... .......... ...... ...... ..........
27
El guionet ........... .... ............................................ ..... .. .................................
27
El punt vola t ...... .. .. .................. ... .. ........... .... ................... ......... .. ................ . 29
La barra inclinada ... ....... .... ................................... ......... ....... ... .............. .. ..
29
L
ela
ge
minada ...... ....... ..... ........... .............................. ..........
..
.... ........ ........
29
L
es
termin acions
-ci -si
i
-ssi
31
3 GNERE
I NOMBRE
Dubtes en el g nere dels noms ........................... ................. .. .. ........ .... ...... 33
E feme
n
en professions,
c
rrecs i titulacions ........ ... ... ..... ........... .. .... ... ...... 33
Errors freqents relatius al
g
nere .. .... ...... ..... ...... ........ .... ....................... ..... 34
Dife rnci
es
entre el cata l i el castell en l a d
es
inncia del g nere ............ 34
7
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
5/104
El
s
plur
als dels llatini
smes
adaptats
..
....... ................. ......... ........................ .
34
6 PRONOMS RElATIUS I
ORACIONS RElATIVES
l
s plurals en
-os
35
l
s plurals dels di
es
de
la se
tmana ......
.. ...
.... ..........
..
.............................. ..... 35
Ms sobre els plurals ..........................
..
.......... ...... .... .... .....
.. ..
..... ...... ..........
36
Les
oracions rela
ti
ves i els sign
es
de puntuac i ................ ....
.. ..
................ .
51
El relatiu en fu nc i de subjecte ............ .... .. ......................... ....................... 52
E relatiu en
fu
nc i de comp lement
dir
ecte ........................
..
.
.. ..
................. 53
E relat iu en
fu
nc i de compl ement indirecte
..
............................ ........ ....... 55
4.
ARTICLES
POSSESSIUS DEMOSTRATIUS I DETERMINANTS
E relatiu en funci de compl ement de temps
.
.... ...... .... ............
..
............... 55
Larticl e per
so
nal
..
...... ..... ... ....................................... ................................ .
37
Larticl e en els topnims ................
..
........
..
.... ...... ......
..
.... .... .....
.. ..
........
..
....
37
L article davant de ttols .... .... .... .... ...........
..
........
.. ..
........
..
...........
..
.... ..........
38
L articl e i l s de laps trof ...... .... ........................ ........ ........ .......................
38
L
article d
ava
nt
dun
inf
initiu ................................ ........ .... ........................
..
38
L article en l
es
dates i en altres expr
ess
ions de temps .... .............................
38
L article abstractiu ............. .... ........
..
...................... ......... .......... ...............
..
. 39
Formes dels possess ius .............. .......... .... .......
..
.... .... .......... ....... ...
..
......... ... 40
s dels p
ossess
ius
...
...........
..
....... ...
..
........... .......... ..........................
..
......... 40
E relatiu en
funci
de compl ement de lloc ......
.. .. ..
...
..
....
..
..... ...... .............. 56
E relatiu on 56
E relatiu possessi u o adno
min
al .....................
...
......
..
..................
..
......
..
.
..
57
E relatiu amb altres
fu
nc ions ...... ...............................................................57
l
relatiu popu lar .......... ...
..
..............................
..
.... .....
.. ..
..... ...................... 58
l
relatiu popu lar i el pl eon
as
me prono
min
al ............................................. 59
Un
cas
de fals pleon
as
me amb el pronom relatiu ........ ....
..
....
.. .. .. .. ..
.......... . 59
El relatiu amb antecedent indeterminat o amb antecedent orac ional .......... 59
La trad ucc i de por lo que 60
Formes del demostratiu ........................ ....
..
.................. ...... ....................... . 41
Demostratiu inadeq uat en ll oc de
pronom
fe ble .... ........ .....
..
...... ...
.. .. ..
...... .
41
7
NOMS IADJECTIUS: OBSERVACIONS
GENERALS
Dem
os
tratiu i nadequat en ll oc de possessiu ..........
..
..... ....
.. ..
...
..
....... .... ...... 41
Dem
os
tratiu amb preposici inn
ecessa
ri ...... .... ............
.. ..
....... ......
..
.......... . 42
Dem
os
tratiu inn
ecessa
ri
..
.... .............. ...................
..
...... .... ...................... ... . 42
Demos tratiu des
pr
s del
nom
............................ ............. ........ .................... 42
La
po
sici de ladjectiu
..
.... .... ............................................................
..
...... 61
La
coo
rdinaci d adjectius ............................................. ............................
62
Ad jectiu s
co
mpostos a
mb va
lor d e coord in aci .........................................
63
De
mo
stratiu en ll oc da rtic le
definit
................................................ ........... 43
l
demostratiu a
ll
en
ll oc de larticle definit ............ ..............
..
.... ....... .... . 43
Alt res determinants (I): els quantificado rs lOt i mig 43
Altres dete
rmin
ants
(
):
els quantifi
ca
dors
cap,
ga
ir
e, gens
43
8
NOMS IADJECTIUS:
OBSERVACIONS
SOBRE NOMS IADJEC
TIU
S
CONCRETS
acord
:
65
Altres determinants (III ): els quantifi cadors fora, massa, prou i bastant .. .. .. 44
s inco
rr
ecte de
dems
44
adjunt 65
assignatura . 65
beca 66
5 PRONOMS PERSONALS PRONOMS FEBLES I
ALTRES
PRONOMS
cita/citaci .
66
classe
66
Est
alvi inco rrecte de pronoms febl
es
.... ...... ...... .... ......
..
.............................. 45
compte (anar amb) 66
forts amb preposici inadeq uats en ll oc de pronoms febles ...... ... 45
Us inadequat de pronoms febl
es
propi s de la ll engua co l
l
oquial
.. ..
........
..
. 46
Pl
eon
as
m
es pro
no
min
als . ..... .... ............
.. .. ..
.... .... ..... .... .............................. 46
comun icaci
66
conferncia
67
contacte 67
Pronoms el, la, el
s,
les en com
pt
es del pronom en 47
l
pronom
ell
47
correu electrnic m issatge i adrea)
67
crdits de
lliu re
elecc i 67
Canvi de forma del pronom es 48
curs 68
Errors amb el pronom
ho
48
d acord
es
tar)
68
El pronom
ho
i el pronom
en
com a atributs
.. ..
........ .... ...... .......
..
...... ......... 48
esment 69
Els pronoms ho i hi com a atri buts del ve rb estar 49
ms ter 69
L
es
combinacions
li ho, la hi
i
l hi
49
menci
69
L
es
co mbinac ions
li n
i
nhi
49
nmero/nombre
69
El
pronom
si . 49
ponncia
70
Altr
es
prono
ms: S
inco rrecte de
mateix
49
presentaci .. 70
Altres
pr
onoms: s incorrecte de present .. .... .......... .. .... .... ..... .... ....... ....... .. . 50
tesi doctoral
70
Altr
es
pronoms: ning 50
lOt
tipus .
70
tribunal 70
vacances
70
8
9
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
6/104
9 VERBS: OBSERVACION S
GENERALS
Fo
rm
es
in
co
rrect
es
de l
'i nf
initiu ......... .................... ....................................
71
Infinitiu incorrecte en algunes subordinades de subj ecte
o de comp lement directe .. .... ........................ ........ ........ .. .. .................... 71
La se
qncia a + I
NF
INITIU amb valor condiciona l ............................ .. .......... 72
L' inf initiu amb valor imp era tiu .............................. .......... .... ....................... 72
L infinitiu d'obligatorietat introdut per la preposici a (infin iti u
en quasi relat ives) .............................................. ... .. .. .. ........................... 72
L infinitiu en oracions relatives i en oracions interrogat ives .. ................ ......
73
La partcula
de
a
mb
l inf initiu de l
es
subordinades de subjecte
o comp lement directe .......... .. ............................ .. .................... .. ........... 74
La seqncia
de
+ INFINIT
IU
amb
va
lor cond iciona l .................
..
................... 74
L infin itiu d'introducci o recap i
tu
laci .................. .. .. .... .. ...... .. .................. 74
Les co nstruccio ns
al
+ INF INTIU i en + INF INTIU amb valor temporal .............. 75
El gerundi de posterioritat .......................... .. .................................. .. .. .... .. .. 75
El gerundi especificatiu i el ge rundi exp licatiu .. .. .. ................. ................... . 76
L'es
tructu ra tot
+
ERUNDI ............................ .... ......... ..............................
..
. 77
L estructura com + GERUNDI .. .. .... ... ..... .. .. ... .. ............. .. .. ............. .................. 77
Formes incor rectes del participi ................................................................. 78
La concordana del partic ipi .. .. ............. ..... ............. .. .. ..... .... .. ............. ....... 78
La perfrasi verbal d'obl igac i ................................................ ............. .. ..... 78
La perfrasi anar a +
INFINITIU
.. .... ..
.. .. ..
........................ ..
..
............................. 79
Les perfras is
anar
+ GERUNDI i estar + GERUNDI ...... .. ........ ............. ................ 80
La perfrasi
deure
+ l
NIT
IU ... ..... .... .... .... .... ............ ...................... .. .. .. ....... 80
La perfrasi ven ir a + I FINITIU ................. ....................
..
.................. ...... .. ..... 81
La
perfras i + GERUNDI ................................................................ .. ............. .. . 81
La perfrasi venir +
P RTICIPi
..................................................... .. .................. 81
s
del perfet per ifrstic ................................................... .........
..
................ 82
~ r ~ : ~ ~ ~ : ~ ~ ~ ~ e ~ ~ r f U : ~ U : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : : .. : . :::::.::::::.::-:::::.:::::.:::::::':: : :::::::: H
C;ondicional incorrecte ... .....
..
.................................
..
............... ..... ............. 83
Us in
cor
recte del
prese
nt de s
ubjuntiu
.......... .. ...... .... ....
..
...........
..
..............
83
Usos incorrectes del p lusqua mperfet de subjuntiu ...... .. ...... ... ............. ....... 83
Verbs que es construe ixen amb comp lement directe ............ .. .... .. .............. 84
Verbs que
es
construeixen amb complement indirecte ............. .. .. .... ... ...... . 84
Verbs que es construe ixen amb compl ement d irec te i amb
complement indirecte ..
.. ..
.....
..
....... .....
.. ..
.............................. ................ 84
Verbs conflictius en relaci amb el
complement
directe
i
el
complement indirecte .................. .... ........ .. ...................... .... .......... . 85
Verbs amb pronom ob ligatori .................. .................. .. .. .... .... ..................... 87
Complements regits per dos verbs amb rgim diferent. .... .... ....................... 88
1
0. VERB
S: OBS
ERV
ACIONS SOBRE VER
BS
CONCRETS
abarcar...............
.. ..
... ..
.. ..
... 89
abusar
..
.. ..
..
..
..
...
.. ..
89
acce
dir .. .. .. ..
.. .. .. .. .. .. 89
acoslumar
se ..
..
.. ...
..
.
.. ... 89
adona r
se ... ..
90
amenaar
.. .. 90
anomenar
....
..
...
..
..
.. .. ..
..
90
avisar ..
..
...
.. ..
91
ce
l
ebrar ...
..
..
.... ...
.... ..
..
91
cessar ..
..
..
..
...
.. ..
91
citar ..
..
... ...
..
..
..
.. ...
.. ..
..
..
..
91
contribuir
..
....
..
92
continu
ar/seguir
..
.. ..
..
92
deixar clar .. ..
..
..
..
..
..
92
delegar.......
...
.. ..
93
desvelar/desvelilar
....
..
.. ..
..
93
dimitir.................... .
....
............ .... ...............
.
.. .. ..
.. ..
..
93
dubtar ... .. ...
..
.. ..
.. ..
... ...
..
93
entregar/
lliur
ar
..
..
... ..
...
...
..
94
esmentar .. ...
...
...
...
............ . ... ......................... .... ......... ...
...
..... ... ...... .... .... ..
94
h
ave
r hi..........
..
... .... . ..
.. ..
95
incidir .
.. .. ..
..
..
... ..
95
informar ...
...
.. ..
..
.. ..
.. ...
..
..
..
95
lliur
ar
..
...
..
..
..
.. .. ...
95
necessitar........ ......
.. ..
..
.. ...
..
...
96
nomenar
..
...
..
.... ...
..
96
palesar
...
..
...
..
..
... .. 96
postular ........... ... ...
..
.... ...
..
.. .... ... 96
quedar
cl
ar
...........
..
...
97
raure ..
..
..
...
97
reflectir/reflexar
..
..
..
..
.. ..
..
97
ressaltar
.
...
..
..
.. ...
..
...
.. ..
.. ...
..
97
ser/sser...............
..
..
...
.. .... .. .... 98
ser
esta r
i
h
aver-h
i .
.. ..
..
..
.. ...
.. ..
..
..
98
so
l
ven
lar
.. ..
..
..
...
..
100
telefonar .
.. ..
..
.. ..
..
.. 100
tenir
clar
....
.. ..
..
..
..
..
100
tenir ll
oc
.. ..
.. ..
..
..
..
.. ..
100
lornar .. .. ..
..
..
..
.. ...
..
..
100
tractar-se
de
..
..
.. ...
..
.. ..
101
tran sfo rmar/t
ransfo
rmar-se ..
....
..
.. ..
.. .. ..
..
..
....
101
tutoritzar
..
..
.. ... ..
..
... 101
ubicar
....
..
.. ..
101
variar ..
....
.. ..
..
11 PREPOSICION
S
CO NJUN CIONS IADVERBI S: OBSER
VA
CIONS
GENERALS
101
Ca iguda de preposicions davant de
que
.... ... 103
E canvi de preposic i d
ava
nt
d'infi
nitiu ...... ...... ..........
..
......
..
................... 103
L
es
preposicions que es co nstrueixen segu ides de de
..
.. ..
105
Coordinaci de preposicions ................................................................... 106
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
7/104
Abs de conjuncions i locucions adversatives
..
....... .
..
..
..
...... .
..
...... .... ..... .. 106
Adverbis
en -ment.
..................................................... ..
.. ...
....
...
..... ..
...
.. 107
Doble negaci ........ ....... .. ...... ... .. ............ ........ ..... .. ......... ... .. .... .. .... ........ .. 107
12. O BSERVACIO
NS
SO BRE
PRE
POSICIONS CO NJUNCIO
NS
I ADVERBIS CONCRETS
La preposici a en el complement directe ...... .. .... .......................... .... .. .. .. 109
Dubt
es
entre la preposici
a
i l a preposici de amb nom
s
adject ius
i adverbis
..
....
..
.... ...... ..
..
...... .... .. ......
.. ..
..
..
.. .. ....
.. .. .. ..
.. .... .. .... .... ....
..
......
11
0
L
es
prep
os
ic ions
a
i en en els complements de ll oc ............ .. .....
.. ..
..
.. ..
.... 110
a base de .. .... .... .. .... .. .... ..
.. .. .... .. .... .. .. ... 112
a
ca
u
sa
de...
.. ..
.
..
..
.
..
..
..
....
..
............. . ...............
11
2
a disposici de
.... .. .. .... .. ..... .......... ....... .. ... .. ...... 112
a fi de
/
a fi que ........... .. ............ .... ....................
.. .. ......... ..
.. ..
............. .. .... 112
a fi i efecte. ........... ......
...............................
11
2
a
l
igual que..
.. ......... ........ .. ......... .... .... ....
..
....... .. ...... ..
......... 11 3
a
part .........
..
.. ....
..
......................... 113
adems .....
..
.. ....
.............. .............................. 113
aix doncs
....
..
..... .. ...............
..
.. .. .. .... 11 3
cap
i
cap a
en comp lements de lloc ....
..
.. .
.. ..
...... ..
.. ..
.... .....................
..
..
..
.
11
4
cara
a .... .... .... .. .... .. .. ............
.. .. ....
.... ...................... .. .. .... .... ...... 114
Di ferncia entre cas
i
cas
ib ga ireb qu
as
i
i
qu
as
ib
............... .. .... .. .. ..
...
11S
s
innecessa ri de com ........................................................................... 115
com a amb va lor ap roximat iu .. .. .. .. .. .... ... .. .. ... ....... .. .. .. ....... .. .. ................ .. 115
com i com a
. ... .. ............. .. .... .
..
..
..
.. .. ...
..
........... 11
5
La
seqLi
ncia com
per
ex
mple
........................... .....
..
........
.. .. .. .. .. .. .. ..
.....
116
La locuci com
que que
....
..
.
..
..................................
.. ..
..
. 116
La preposici de quan indiqu
em
el lloc de trebal l universita ri ...... ......... .. . 117
La preposici
de
qual introdueix orac ions di nfin itiu que
fa
n
de subjecte o complement direc te .... .. ...... .. .. .. .... ...... .... .................. .. ..
11
7
La preposic i des
de
com a ex press i de lage nt ......... .. ..... ...... ...... .......... 117
s incor rec te de
degut a ...................................... ..... .... ....... .. ........... ....
...
8
despr
s
que.
.. ..............
..
.......
..
...........
...
................... .. .....
....
......... 11 8
La conjunci
doncs
..................................
..
.. ..... ..
..
.......... 118
endems ......................... ......................... .. .... ..
..
.. ..
..
... ............ 11 8
enfront
de ......... .... .... .. .......... ... .. ..... ..... 118
extremadament
i
extremament.. .
.... .. . .
...
..
.. ..
.. .................. ..... .. ..... 119
fins
i
fins a
en comp lemen
ts
de lloc ..
..
... ....... .............................. .... .... ..... 119
Al
tres usos
de fins i fins a . ..
..
.. ..
.
..
.. ... .. .. 120
fins i fins
i tot
..
. ................. ..... ............
...
1
20
grc
i
es
a
........... ...... .... .....
..
.. .. .......
..
.......
..
.. .... .......
.. 121
La conj unci
i/o
................ .............. .................. .. .. .. .. 121
La
pa
rau
la i
gua
l
amb
va
lor adverbial .......... ..... .... .. ....... .. ........
..
........... ..
..
. 121
ja que ..
.. ............
..
....
..... ...... ......... .......
..
. ..... 121
junt amb
..
.. ............. .. ..
..
... .. ........ .. ...............
..
.............. 122
ma
l
grat i ma
lgr
at
que...
......... . .... .. ........ ...... ..... .. ....... 122
mentre
i
mentrestant
..
.. 122
12
mil/or dit / ms ben dit ............ .
.......... ..... . . .. ....... ..... 122
La preposici per davant la conj unc i que .... .... .. .. .. ..
..
........... .. ................ 122
Les preposicions
per
i
per a
.... .. .. .. .. .. .. .. .................. .. .... .. .... .. ...
..
........... 123
La preposici
per
com a introductora de l complement agent ....
..
.. .... ....... 124
~ e r
part de
.. .. . .......... .. ...... .. .......... .. .. .. ...
.. ...
124
Us
i abs de per tal de / per tal que . ........ ..... .... .......... .... ....................... 126
perqu / per qu / per a qu.. .. .. .. ..
..
........ .
..
.. ... ..
..
....................... 127
So
bre la conjunci
que
...... .. ........ ...... .... .. .......... .. ..............
..
...... .. .... .. ..... 127
Om
iss i de la conjunci
que
.... .. .......... .. ..
...
.... ............. .. ..... .. ........... .... 128
r ~ s ms que .. .... .... .... ..
........... .
..
.. . .. ........ 128
l s incorr
ec
te de
segons el meu parer
................
..
...... ..
...
128
Us I
de
ladve rbi
segu idamen t
.......... .. .... ...... ........... .. .
..
..... 128
La ocuci
sempre i quan
.........
.. ..
....
1
29
sens dubte
/
sense dubte
...... ..
..
...... ..
..... .:::
: 129
sin
/ si
no
.......... .. ........ ..
...
::::::::::::::::::: :::::::: :::::::: ::::
:::
:: ........ .... .... . 129
E s adverbis sols, so lament so lsament .. .......... .. ..... ..
.. ...... .. ..........
.. ....... 129
sav i/l
. ..... . .......... .... . .... ....... ......
, o..... 130
tot i que
.. .... .
..
....
..
...... ..
..
... ....
..
..... ................ .
::
:: :::::::::::::::::::: ::::::
::::::::
:
:::
130
13. L EX
PRES
Si DEl
TEMPS
La prepos ici en les dat
es
.. ....
..
.......... ..
.. ..
..
..
.. .. .... ... .. ....
..
... .. .. ..
..
... .......... . 131
Majsc ules i minLlsc ul
es .. .. ..
.... ..
..
....... ..
...
.. .... .. ....... .. .....
.. ..
.
.. ..
...
..
.... .. .. .
13
1
amb els dies la
se
tmana ..
..
..
.. .. ..
..............
.. .. .. .. ..
.. .. ......
..
... ... :: : 13 1
Larticle I l
es
com
es
amo els di
es
de la setmana i els dies del m
es
..
..
......
..
1
32
observac ions sobre els dies de la setmana i els dies del mes .. .... .. ... 133
Lar
ti
cle en lexpr
ess
i de la ny ......
..
............
..
..
....
..
............
..
.. ..
....
..
.. ..
..
..
... 134
~ ~ ~ ~ [ ' :
1
i
~ s ~ ~ s d : :::::: :: :: ::::: : :::::: ::
::
:
::
::::: :::::::::::::::::
::
:::
~ e x p r e s s de la freq ncia i l a period ic itat .. .... .. ..... .. ..... .... ...... ...
.. ..
.. ...... 139
Lexpressio del lmi t de temps per fer una cosa ..........
..
.......... ...... ..
.. ..
.. ..... 140
L
a
preposici
fins
i
fi
ns
a en
l
es
indicacions de temps
..
.. ........ .... .
..
.. ..
..
.. ... 140
Lexpress lo a parllr de ...... ..
.. ........ .. .................. .. .. .. ........
..
............ ... .... .... 142
Els
adject ius
proppassat passat propvinent vinent ......
..
................
.. .. ..
....
4
Altres preposicions i l ocucions que s use n en les express ions te mporals .. 143
temporals que no s n circumstancia ls .. .. .. .. .. .. .. .. ............... 14 4
Lex press lo del te mps i l a puntuac i ..
.. .. ..
..
..
.... .... .... .... ....
..
......
..
...... .... ..... 144
13
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
8/104
14 PUNTUACI I ORDRE DELS ELEMENTS DE L ORACI
Els matisado rs
..
.......... ..........
..
......... ................. ......... ..................
..
........... 1
47
A ltres elements en posici ini cial (I) .. .... ........ .. .............................. .. ......... 148
A ltr
es
elemen
ts
en posici inicial (
):
te
ma
ti
tzac ions a lesque rra
..
....
..
.....
150
E ements en posic i f inal
d o
raci
(I):
els circu mstancia ls ....
.. .. .. .. ..
.........
..
151
E ements en posic i f ina l d o raci (1
1 :
la co njunci
j que
152
Elements en pos ic i f inal d
o
raci
(III
: els compl ements
no c ircum stancials .. .. ................ .. .. .............. ...... ............ ......................152
E ements en pos ic i fin al (I
V
:
te
mat
it
zac ions a la dreta
..
.... .... ......
..
....
..
... 153
Aposicions, incisos i comp lements exp li ca tiu s d ins de lorac i ..........
..
..
..
154
A ltr
es
d
es
plaamen
ts
relac ion
ats
amb l
LI
S de la
co
ma ......
..
...... .... ...........
154
s in
co
rrecte de la
coma
desprs de la con j unci que 155
La conj un
ci per
i la pu ntuaci .... .. ............ .. ...... ...... .......... ...... .. .... ....... 155
La coma ent re el su bjecte i el predicat ........ ...... ........ ..... .... ...... ... ....
..
....... 156
La coma en la coo rd inac i doracions ................... ........... ......... .... .. .. ....... 157
E
punt
i
co
ma ......... ...
..
...........
..
....
..
.........................
.. ..
....
.. .. ..
...... .... .... .... 1
57
Es dos pun
ts
..................... ....... ... .... .... .... ............ ..... ...
..
.
..
........... .... ... ... ... 1
58
Dos pun ts inn ecessaris .... .. .... .. .. ... .... .. ..... .. ..... .. ... .... .. .. ... .. ................. .. .. ... 158
15
ALTRES
La co n
co
rdana dels noms co l ectiu s i quanti ta tiu s ....... .... ..... ........ .... .... . 1
59
La co nco rdana amb els verbs ser i semblar 160
La co nco rdana en l a co nstrucc i
un
de ls que i e
qui
parables ........ .....
.. ..
. 160
Conco
rdan
a
de ls elements
coo
rd inats que fo rmen un
co
njunt .... ....
..
..
... 1
60
Concordana de ls elemeq s en posici disju nt iva
..
.... ..........
..
.................. 160
Concordana amb el ver l J
c ldre
en oracions de relati u .... ..... ....... .. ......... 160
Concordana dels tto ls
.
....
..
.... ....
.. .. .. .. .. .. .. ..
.
..
..... ...... ............ .... ...
..
......... 1
61
Criteri s generals sob re lxic .... .... ...... .... ... .... ... ................ .......................... 161
Est
rangerism
es
adaptats .................. ................. ............
..
.
..
.
..
.......
..
.......... .. 162
Ll
ocs we b i adreces electr
niqu
es ......
..
.....
..
.... .
..
.. ......... .................
..
.....
..
. 162
E text dels mi ssa tges electrnics ........ .... .... .. .... .. ... ............................. .. .... 163
E s
nm
eros de telfon ..................
..
..................
..
......
.. .. ..
......... ......
..
......
.. 16
4
E queixa l o sagnat dels textos ............ .. ....... .. ....... .... ..... .. .. ... .. ....... .. .... ..... 164
Ob
r
es
de co nsul ta i a
ltr
es recur
sos
....... ......
..
....
..
.
..
... .
..
....
..
....
..
...... ..... ...... 164
ANN EX SOBRE CON VE NCIONS GR FIQ UES
Observac i pre li m inar ....
.. .. ..
...... ... ....
..
.
..
...
..
..... ......... .... ....... ............
..
..... 169
s i abs de les sigles
..
........................................
..
.....
..
............. .... ...... ....
169
Esc ri ptu ra i ab reviatura del
mo
t euro 169
Textos, programes i recursos electrnics .... ... ..... .. ..... ....... .. .......... .. ........... 170
BIBLI OG RAF IA .. ... ....
..
....... ... .... .. ... ..... .. ... ..... ........ .. .. .. ............... .............
173
ND
EX ANA LTIC .... ... ... .... ........... ........... .......... .. ... ... .... ..........................
179
resentaci
La
qualitat
s
un de ls rep tes m
s
importants que t pl antejats la Uni ve
r
sitat Rov ira i Virgili . Tot j ust aques t obj
ec
tiu s el que motiva la present
publi caci, que a travs de diferents vo lums co ntribuir
,
sens dubt
e,
a
mill or
ar
l
es
comuni cacions inte
rn
es
i exte
rn
es
de la Uni
ve
rsitat i a donar
coherncia als textos de la institu ci
.
s
important que els documen
ts
que rebi qualsevo l per
so
na vinculada
amb la Uni ve rsitat siguin clars prec isos. Clarspe rqu
,
com a admini
st
rac i,
hem de generar missatges entenedors, que fac ili tin la compl ex itat de mol
ts
dels processos de la instituci
;
pr
ec
isos perqu, com a tra
ns
missors de
coneixements, hem de se r rigo ro sos en el ll enguatge per acomplir efica-
ment el props it cientfic de descriure la rea
lit
at.
A ms de millorar la imat
ge
corporativa, els success ius volumsde PRAX I
LINGSTICA opten
pe
r un model de llengua mode
rn
i democratit
za
dor, des
de la llengua prp ia de la instituci i del
pa
s.
Espero que
aq
ues ta obra ajudi el
pe
rsonal acadmic i el personal
dadmini str
ac
i i
se
rveis de la Un iversitat
Rov
ira i Vir
gi
li a r
eso
ldre alguns
dels dubtes que es plan
tege
n sovint a l hora d escriure un document,
encoratjo toth om a
fe
r-ne
s.
LLUs AROLA I FERRER
Rector
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
9/104
ntroducci
Aquest s el tercer volum de PRAXI N ST CA pensat per establir els
criteris gramat ica ls i d'estil dels textos de la Universitat Rovira i Virgi li .
Est
destinat tant al professorat com al personal d'a
dmin
istraci i serveis
s
un
vo lum comp lementari dels anter iors, amb el qual fo rm a una unitat que t
com a obj ec tiu configurar un model de llengua modern i fun
cio
nalment
apte que contribuexi a refora r el prestigi de la U RV i a don a
r-n
e una
im at
ge
extern a coherent.
Per faci li tar la consul ta del ll ibre els pargrafs o conjunts orgni cs de
pargrafs apareixe n amb numeraci seg uid a des del comena ment fins al
fin al
(ex
cl s l'apndi
x).
Quan ha sembl
at
con
ve
nient, en els exempl es
s'ha marcat amb n
eg
r
eta
els mot o els mots que in teress ava destacar, i de
vegades s ha recorregut, a ms, a les versal
etes
per delim itar certes unitats
que ca li a des tacar. Com passava en els volum s anteriors, les parau l
es
o
seqnc ies inadequades es marquen amb un aste ri
sc.
A ms de la tau la inic ial, que permet localitzar el probl ema gramatical,
ortogrfic o
est il
st ic que co n
v
reso ldre, el text cont un graM nombre de
remi ss ions in ternes, i un ndex f inal de conceptes i paraules. Alguns temes
no han estat tractats perqu ja n'apareix p rou informac i als vol ums
anter iors de
PRAXI
espec ialment a PRAX
I
sobre documents ad mini stratiu
s,
que ofereix un glossari d'e
rr
ades i dubtes fr
eq
ents en llenguatge
admi-
nistratiu univers ita
ri
que de fet t tamb util itat per a la llengua est ndard
ge
neral.
Naturalment, un llibre d
es
ti l no s una obra pensada per sub
st
ituir un
curs de llengua, i per aquest motiu no s
hi
ha incl s l'exposic i siste mti
ca
de les regles gramatica ls i ortogrfiques bsiques de la llengua cata lana,
que es poden consultar en l
es
obr
es
adients (vegeu l'apa rtat Obres de
co nsulta i altres recursos ).
Fin alment, co m passava amb els altr
es
vo lum s, ca l que en rel
ac
i amb
aq u
es
t tamb expressem l'agrament a les persones que ens han donat
suport atenent les nostres consul tes, donant-nos orient
ac
ions o a
jud
ant
nos d'una manera o altra: Josep M Pujo l i Marta Xirinachs.
17
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
10/104
1 Orientacions generals
PRELIMIN R
1 Els tex tos que produeix la Uni vers itat Ro v ira i Virgi li han de
ser
c lars
i entenedors i han d'estar redactats sense comp licac ion s innecessries.
A lh
or
a,
com
escau a una instituci acadmica s
up
erior, han de
seg
uir un
model de ll engua co rrecta, de formal itat elevada, i no poden caure, per
tant, en colloquia li smes ni vulgar ismes .
2 El model de ll engua que seg uim
s
el ca tal normatiu, establert per
l
es
pr incipa ls obres de refernc ia de la llengua est ndard i , parti cularment,
per l a Secc i Filo lgica de l' In st itut d'Estudis Catalans.
3
Les
prescripc ions d'aqu es t volum de la
PRAXI
LI
NGST
ICA tenen co m a
fina li tat regular alguns usos que les obres de refernc ia genera l no deter-
minen prou
o
en rel
ac
i amb els qua ls preveuen m
s
d'una possibi
litat-,
amb l'ob j ectiu d'adequar la l lengua est ndard a l
es
necessit
ats
co mun ica
t ives especfiques de la nostra Un ive
rs
itat i de
dot
ar la instituc i d ' una
imatge li ngsti
ca
homo
g
nia.
(A PRAXI LING
S
TICA 11 p.
13-21., trobareu els
cr
iteris ge nerals de redacc i dels documents administratius de la
URV)
4 A ms, en aquesta obra hi ha moltes
o n s
que no fan refernci a
exclus i
va al
model de ll eng
ua
de la URV, sin que poden se r ti ls per a
qua lsevo l text esc ri t en catal es tndard. Aix respon a la vo luntat d' ajudar
els memb res de la comun itat un iversitria a redactar cor rectament, i s
fru it de l'estud i dels errors que amb ms freqncia apareixen en la
documentac i de treba ll de la URV
5 La consu lta d'aquesta PRAXI no implica, de tota maner
a,
que no puguem
recrrer de vega des a les ob res ge nerals per a
as
pectes bs ics d 'o rtografia
i gramtica (vegeu elspunts 612-622 ). En qualsevol cas, si
es
detecta algun
desa
ju
stament entre el que preveuen altres obres i el que s es tableix en
aquest vo lum , pr
eva
ldr
se
mpr e el que
s es
tabl eix en aquest
volum.
6
Aqu
es t vo lum s c
omp
lementari dels altr
es
vo lum sde
la PRAXI Li
NGs
TICA editats per la URV En concret, s es pecialment important tenir en
compte, pel que fa a qest ions relacion ades amb criteris gramaticals i d'est i ,
l'apartat G lossari d'e rrades i dubtes freqents en ll enguatge administratiu
un iversitari
PRAXI
LINGSTICA 11 p. 85-133), que inclou comentar isde va li desa
general per a la llengua es tndard que normalment no
es
tornen a repetir
aqu
(s
i no s que co nv per donar informaci sup leme
nt
r ia) .
19
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
11/104
lA DENOMINACI E lES PERSONES
7 En els textos de la URV fem normalment refernc ia als membres de
la comun itat universitria per mitj de l nom i del primer cognom, tret que
sigui necessa ri
us
ar tamb
el
segon cognom per distingir persones que
es
diuen de la mateixa manera.
Si algun dels membr
es
de la com unitat universitria fa saber que
prefereix que s utilitzin sistemticament els seus dos cognoms , es respecta
aqu
esta
preferncia.
8 La referncia als professors i investigadors doctors es fa precedida de
labreviatura del tractament:
Desp rs de les inte rvencio ns de l Dr Pere Navarro i d e la Dra. Montserrat Palau, es
passa a l punt segent de l
o
rdre de l dia .
La referncia a professors no doctors
es fa
precedida de l abreviatura
Sr./Sra.:
La Sra. Anna Montse rrat manifesta e l seu desacord amb la proposta.
La refernc ia a altres inv estigadors no doctors, becaris de recerca
predoctora ls, membres de l
PAS
i estudiants
es
fa preced ida
de
les
abreviatures Sr./Sra.:
Si teniu cap dubte, us podeu adrear a la Sra. Pilar Garcia .
9 Quan alg apa reix en un text per ra del c rrec que ocupa (per
exemple, a les actes de reunions),
se
l designa per mitj del crrec:
l director del Departamen t a1rofita la intervenc i de la Sra. Anna Santo per recordar
que e l te rmini s acaba a final de maig.
De tota manera,
s
convenient que, la primera vegada, hi aparegui t am b
el nom :
la
dega na de la Facultat , Dra. Joana Zaragoza, ob re la sessi .
Com us ha fet saber e l vostre represen tant a la Comissi de Doctorat, Dr. Miquel ngel
Pradilla, e ncara no s ha redactat les borrany
de
la
convocat
ri a.
Si es tracta de com iss ions, juntes o consel ls i tots els membres en formen
part per ra d un
c
rrec, llavors noms designem pel crrec les persones
que tenen un c rrec rellevant en la corresponent comissi, junta o consell
(norm
al
ment el d irector, el deg, el president,
el
rector, el vice
re
ctor, el
gerent o el sec retari de la com iss i, junta o consell). Aix, en l ac ta duna
reuni de la Comissi de Polti
ca
Lingstica, en la qual hi ha rep r
ese
ntants
de cada un dels centr
es,
no cal indica r i no hi ha cap ra que ho ex i
geix el ce ntre que rep resenta cada un dels membres:
20
, Desprs de la inte rvenc i del Dr. Josep M. Escol, r
ep
rese nta nt de la Facultat de
ll
e tres,
e l president aixeca la sessi .
Desprs de
la
intervenc i del Dr. Josep M. Escol, e l president a ixeca la sessi.
lA DENOMINACi E lES COSES
lO Ca l estar especialment atent a utili tzar les denom in ac ions adequades
de l
es
coses. Fer-ho d una altra manera produeix
en
el lector una
sens
ac i
notable de poti neria.
Organitza
el
co ngrs e l Departament de Filologia Catalana / l
Departament de
Catal .
l
director / El
cap
de l Departament d Eng
in
yeria
Qumica
us convida a l
acte
.
particularment important usar les des ignac ions correctes quan ens
referim a centres, departaments, unitats orgniques de la un ivers itat, crrecs,
assignatures, cursos, msters, cu rsos de postgrau, cicl es, conferncies,
congr
essos,
j ornades i altres entit
ats
i activitats forma ls.
Si
conv, perdrem
el temps necessa ri per assabe ntar-nos de la denomin
ac
i adequada.
Quan ens referim a la Un iversitat Rovira i Virgil
i,
podem fer
se
rvir la
des ignac i incompleta
la
Universitat , la
des
ignac i incomp leta precedi
da del possessiu la nostra Universitat o la sigla la URV). Tot i aix, s
convenient que, almenys una vegada, al comen
a
ment de lescrit,
utilit
zem
el nom comp let. Aix s especia lment important en els textos que van
adreats a fora de la comunit at universitria.
Us
esc rivim per co municar-vos que
la
Universitat Ro
vi
ra i Virgili ha part ic ipat en e ls
darrers anys en la Setmana de la Cincia. Com sabeu, la URV t la
preocupaci
d es trnyer cada vegada ms e ls lligams
amb
e l se u entorn immediat.
12 No usem el nom dels
ce
ntres, departaments i altres
un
i
tats
orgniques
de la Un ivers itat per referir-nos a l
es
reunio
ns
d aquestes unitats:
, Acta de la Junta de Facultat.
Acta de
la
reuni
de
la Junta de F
ac
ultat.
, Acta del Consell de Departament.
Acta de la reuni del Consell
de
Depar t
ament.
En
aqu
ests
casos podem fer
se
rv ir tant la paraula reuni co m la parau la
sessi.
13
Per par lar gen ri ca ment, uti I tzem expressions com la segent:
l es
junt
es de
ce
ntre tenen potestat
pe
r decidir sobre aquesta mat ri a.
Per
si
designem una unitat concreta, no esc ri vim dues vegades la
mateixa paraula (com a designador genric i com a designador concret):
, La Junta de Facultat de la Facultat de Cincies Jurdiques e nca ra no ha votat.
La Junta de
la
Facultat
de
Cincies Jurdiques
enca
ra
no
ha votat.
, La Junta de Centre de l Esco la Tcnica Superior d Enginyeria Qumica es reuneix dem.
La Junt a
de
l Esco la Tc
ni ca
Superior d Eng inyeria Q umi
ca
es reune ix
dem
.
, El Conse ll de Departame nt del Departament de Med icina i Ci rurgia opina que s.
El Consell del Departame nt de Medicina i Cirurgia
opina
que s
21
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
12/104
LA
DENOMINACi
DELS
LLOCS
14 Fem
servir la forma cata la
na
dels topn ims quan e
ns
referim a llocs
de dins dels pasos de llengua cata lana.
En
elsaltr
es
casos
util it
ze
m, si n'
hi
ha, la traducci cata lana estab lerta per l's i la tradici (vegeu altr
es
detal ls
a
PRAXI
LINGSTICA
l p.
71-72).
15
No
escrivim
Hispanoamrica ni Iberoamrica
sin
Amrica
Ll
atina.
Tam poc no
esc
rivim Sud-amri
ca
ni Centramrica sin Amrica del Sud i
Amrica Centra
l No utilit
ze m Amrica del Sud si el que volem d
es
ignar
s
lAmr ica Llati na (Mx i
c,
per exempl
e,
pertany a lAmri
ca
Llatina per
no a l
A
mrica del
Sud).
16 Si
no sabem si un topnim t traducci ca talana estab lerta per l 's
i,
en genera l,
si
tenim dubtes sobre la manera d'escriure correctament un
topnim (sobretot en casos de dubte sobre toponm ia intern acional),
seg
uirem el que estab leix l'''ndex toponmic de lAtles universal
(Ba
rc
e-
lon
a,
Enciclopdia Cata lana / Institut Cartogrfic de Cata lunya, 1999) .
Aquesta informaci normalment apa reix tamb a la
Cran Enciclopdia
Cata l
ana
i al
Cran Larousse Cata
l
.
Tamb podem consultar en lnia a
consul ta
s
fc i i cmod
el web del Servei d'Assessorament Lingstic
i
Tr
aducci de la GeneralitatValenciana (www.cult.gva.es/sa ltl). que dna
la informaci divid ida en apartats dedicats als municipis de la Comun itat
Va lenciana, a Espanya (c iutats espa nyol
es
i regions i provnc ies) i al mn
(ciuta
ts,
regions, pasos i accidents geogrfics). I tamb podem consultar
l'apartat sobre noms de lloc del web de la Secretaria de Po ltica Lingsti
ca de la Genera li tat de Catalunya (http://cultura.
ge
ncat.netl llengcatlsial/
menu as.asp). Els noms oficials dels munic ipis catalans els trobem, a ms,
a la
Base
toponmi
ca
de Cata lunya de l'
In st
itut Cartogrfic de Cata lun
ya
(www.icc.es/toponimia/toponimia.htm
l) i al
Nomencltor icial de
toponmia major de Cata lun ya ed
itat per la Generalitat de Cata lunya amb
la part icipaci de l'Institut d
Estu
dis Cata l
ans.
17
Podem fer servir els topnims Pasos
Cata
lans
Pas Valenci
,
Franja
de Ponent i Cata lun
ya
Nord encara que no siguin of icials, ja que sn
topnims que tenen tradici
en
catal.
18
Etopn im cata l per a
la
capi
ta
l de
Ma
llorca
s Pa
lm
a
i no
pas
Palma de Mallorca.
19
Per
referir-nos a l'estat po liticojurdic dins del qual hi ha Cata lunya,
podem usar Espanya i
Estat
espanyol, tot i que norma lment uti li tzem aq uest
darrer des ignador.
20 Ladjectiu
naciona l
el r
ese rv
em, sempre que sigui possible
(s
a dir,
si el text no queda clarament forat
),
amb el sentit 'de Catalunya' o 'dels
Pasos
Cata lans'.
Per
referir-nos a
Espanya
u
se
m
estata l
o
espanyol.
22
2. rtografia
L APSTROF EN LES SIGLES
21
Utilit
ze
m l'apstrof si la sigla comena amb l
es
vocals
a e,
o i quan
comena a
mb
una de l
es
con
so
nants
seg
ent
s: f h, l,
m,
n,
l ,
s i
x.
Va
pr
ese
ntar un a co municaci al X
II
Colloqui Inte
rn
ac ional de
Ll
engua i
Li
tera
t
ura
Cata l
anes,
orga nit
za
t per l'AI
LLC.
L ETSEQ
pa rticip
ar
en el nou p rojecte.
LOTRI era l
Of
icina de
Tran
sferncia de Resultats d' Inv
es ti
gac i
.
Hi ha un a emi
sso
ra d'FM que programa
espa
is de tema un i
ve
rsita
ri
.
Eprotoco l de transmi
ss
i d' hipe
rt
ex t
s
l' HTTP.
Ca
ldria reformar l'LRU.
L'MH equiva l
a
la mx ima puntuac i.
L'NP significa 'no pr
ese
ntat'
L
ndex d'R+D
s,
cada v
ega
da m
s,
l'exponent del progr
s.
Aques t es tiu l'
SL
orga nitza cursos d' introducci al ru
s.
L XRT s el signe amb qu distingim el nos tre gru p de recerca.
22
Per
si la sigla comen
a
amb con
so
nant i
es
pronuncia com
si
f
os
una paraula normal, no s'apostrofa.
el FOU la LOGSE el MEC
la
NOA
e
lTEU
la RAM
23
Si
comena amb
h
s'apostrofa sempre:
el SEGEU
Lanlisi determina si hi ha anticossos de l'hepa tit is B i C i de l'HIV.
24
L
article
el
i la preposici
de
s'apostrofen
se
mpre si la sigla comen
a
a
mb
l
es
vocals
i
o
u:
L IEC
ha signat un con
ve
ni amb la
URV.
Ecicle d'orientaci pedaggica l
o
rganitza l' ICE .
Han dit que s
un
problema d'UGT.
25 L artic le l
a si
la sigla comena amb l
es
vocals i o
u
s'apostrofa
quan la sigla
es
pronuncia en un a so la sll aba o co m si la pr imera voca l
po r
ts
accent:
lUCA l'
URSS
l
UV
I
En els al
tres casos
(i quan la vocal
fa
de semicon
so
nant) l'a rticle
la
no
s'apostrofa:
23
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
13/104
UAB
UAr
lo
11f1
la UAB
la UAC la UB
la
UdG
la UE la UEFA
la UGT
la UIB
la UNES
CO
la UOC
la UP C
la UP F
la URV
26
s
important saber que el fet que
en
un text hi hag i una sigla no
impedeix, si el text ha de ser lleg it en veu alt
a,
desenvolupar la sigl
a:
si hi
ha escrit l
S
L , per exemple, es pot dir
e
l Se rvei Lingstic en comptes
de l'essa ela.
l
APSTROF
EN LES
PARA
ULE
S QUE COMENCEN
AMB S
SEGUIDA
DECONS
ON
A
NT
27 Ut ili tzem l'apst rof davant les pa raules que comencen amb s segui-
da de consona nt:
La
cora l de la URV far un concert a l'Sca la de M il
.
s un problema d statu quo.
La t
es
i ana litza l
es
teo
ri
es d'Sber t.
l,
per descomptat, l'usem amb les paraul es que ja han estat cata lan itzades:
esport, estand, estatus espot, estrs, estoc, espnsor, etc.
LAPSTROF
EN
S PA
RAULE
S QUE COMENCEN
AMB H
28 No fem servir rof amb les parau les que comencen amb h
asp irada:
el hlding
la lingst ica de Hjelmslev
Per si l a h no
s
asp irada, segu im l
es
normes ortogrfiqu
es
ge nerals:
lH imlaia
l' hoquei
un partit d' handbol
l' hertz
l' haraki
ri
l
APST
ROF
EN
S N
OMBRES
29 Usem l'apstrof davant de les xifres
si,
quan les lleg im, comencen
amb voca l:
24
La
secretaria
est
oberta d'1 a 3.
La
reuni es far 1
11
de febrer.
La
quantitat d'1.000.000 eur
os s
excess i
va.
L XI Congr
s
d'Economistes
Ca
talans tindr lloc
URV.
l APSTROF
DAVANT DE
COMETES, CURSI V
ES
I NEGRETA
30 Apostrofem segui nt les normes ortogrfiques genera ls davant de
parau les que van
en
curs iva , neg reta o entre cometes:
Per a
e s l ~
qesti
ca
ldr ad r
ea r-se
al Departamentd' In
fe
rmer ia, no p
as
al de Cinci
es
Mdiques Bsiques.
Egrup de recerca ha bate jat el nou ordinador amb el nom d
siri
s
Ed
eg
la proposta
d
involuci imprpia del
seg
le
XXI
l
APSTROF DAVANT DETTOLS I NOMS D ENTITATS
31 No fem la contracci de l'article i la preposici davant de tto ls de
llibres, diaris, revistes o altres publicac ions,
si
n que fem servir, si escau,
l'apstrof:
La
informac i d EI Punt ha estat rigoro
sa
.
Les o b s e r v ~ c i o n s del doctorand a El futur de la cincia , el darrer lli bre publ cat sobre
qli
es ti , sn assenyades .
32 Tamb fem servir l'apstrof davant de noms propis dentitats:
La URV
s
un antic cli ent d ' I Corte Ingl
s
.
Per
a la inaugur
ac
i de curs contractarem un espectacle d'Els Comediants.
l APSTROF
DAVANT
DETOPNIMS
33
No
ut i litzem l'apstrof davant de topnims que s'escriuen amb art i-
cle , si n que
seg
ui m en aquest cas l
es
normes ortogrfiques generals:
La
p r o f e s s o r ~ ~ r r i b a v a del Vendrell / *d'EI Ve nd re ll .
Per si el topn im no s cata l ni est cata l
an
itzat, fem servir l'apstrof:
La
professora arribava d
E
I Reti ro .
l APSTROF
DAV
A
NT DE LLETRES ALLADES
34 No apostrofem davant de les ll etres all ades:
La
a i la h sn lle
tres
que ja hem u
sat
en la nos
tr
a classificaci.
l
APSTROF
DAVANT
DE
PA
RAULES
COMEN
ADES
AMB
SEMICONSONANT
35 No apostrofem davant de parau les que comencen amb
i
o
u
sem i-
consonant:
el i ode
el ioga
la confernc ia de lalta
25
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
14/104
l APSTROF DAVANT D
ADRECES DE
CORREU
ELECTRNIC
I DE llOCS
WEB
36 Uti lit ze m lapstrof davant de les ad reces de correu elect rni c
de
ls
llocs web segu int les reg les ortogrfiques ge nera ls:
L no s la
meva
adrea el ect rnica: et deus haver equivoca t.
(per a la manera descriure adreces de correu elect rni c i de webs,
consulteu els punts 600-605.)
ACCENTS
I
DIRESIS
37 No deixem mai d escriure els acce
nts
i les diresis, enca ra que les
paraules vagin en maj sc ules o versaletes. Cal
esc
riure ls tamb
en
e
ls
ttols
d arxius i documents inform
t
i
cs
i en els missatges de correu electrnic.
38 Quan
apa
reix entre dues xifr
es,
la co njunci o no porta accent:
L ordinador costar uns 1.200 o 1.
500
euros.
39 Ca l estar ate nt al fet que hi ha parau les que porten accent en la
forma femenina per no en la m
asc
ulina, i que nhi
ha
que en porten en el
plural per no en el singu lar:
examen
fen
om
en
ob
l igatori
universitari
*exmen
fe
nmen
ob
i gatri
universitri
exmens
fenm e
ns
ob
ligatria
uni versitria
40 Tamb cal vigi lar la variaci en rel ac i amb laccent i la diresi:
ve
pas
Llus
vens
pasos
Llusos
41 Hem d anar amb compte a escr iure correctament els accents i diresis
dels noms i cognoms:
Cat
al
Ca
stell
Anna
Alla
Fernndez Fern andez
Garcia Garca
Llus Luis
LI
u
sa
Luisa
Mari
Ma
ri ano
Maria Ma
ra
M
riu s Ma
ri o
Ral
Ral
(Pe
r als crit eris sobre la llengua que utilitzem per escr iure un nom o un
cognom, vegeu PRAX I LING STI
CA
l, p. 65 .)
6
L
GUi
42 El gui que sutilitza de ve
des per m arcar un incs ha de ser un
gu i ll arg, i no pas un guionet.
Els
programes infor mt ics usuals de
tractament de textos permeten
esc
riu
re
el gui ll ar
g.
,
El
debat de la ltre dia entre el dir ector del Departament i jo -penso que no es
pot
parlar
prpiament de pol mica- va res
ult
ar ti l.
E debat d e l a ltre
di
a e ntre e l
dir
ector del Departament i jo enso que no es
pot
parlar prpiament de polmica-
va
resultar ti l.
L
GUIONET
,
43 Els mots prefixats no porten guion
et
ent re el prefix i el nuc li :
automatrcula
exrec tor
exa lt crrec
in terdi sc iplinari
pr
eacord
pr
ee lectoral
pr
e
atric
ul ac
i
pseudoparli si
quadrim
es
tre
s
ot
as ignat
sotsarrendar
subdirector
vicegere
nt
vicerec to r
44 S que porten guionet si
s
n substant ius i el prefix s la partcu la
negati
va n
o:
La
no-violncia
La no-adhes i
El
no-r
es
E s no-me
ta
ll s
(Sov
int no
s
clar si
ca
l cons iderar que
un
mot
s
u
sat
com a substant iu o
com a adjectiu .
En
aquests
casos
tendim a escriure la partcu la negati
va
sepa
rada del mot, com
ara
els no admesos els no presentats els no
violents
etc. Per hi podem posar el guionet si necess item expressa r que es tracta
d u
na construcci ineq
u
vocament substantivada.)
45 Tamb esc ri vim el mot amb guion
et si
el nucli v en majscula s
una x
if
ra o s un smbol:
ex-Iugoslvia
co ll ectiu ant i-Bush
la polti
ca
p
os
t-PSOE
se
lecc i sub -2 1
anti cossos anti-I i an
ti
-;
7
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
15/104
46
Els compo stos s escriuen habitualment
se
n
se
guionet
(e
l primer mot
perd lacce n
t,
si en portava):
fisicoqum ic
teoricoprctic
teor icometodo lgic
pol itico
jur
dic
7
Porten guionet els compos tos seg ents.
a)
El s noms de punts ca rdinals i altres mots que comencen amb el nom
d un punt cardi nal:
nord-est
nord-ame
ri c
sud-asi
ti
c
sud-oest
b
Els
numerals (q uan esca u
):
vint-i-d
os
tres-cen ts
e) El s compostos
pa
trimoni als que tenen el primer element que acaba
amb vocal i el segon que comen
a
amb r s o x, o que podrien pronun
ciar-se errniament
se
n
se
la presncia del gu ionet:
Coma-ruga
Mont-roig
para-sol
para-xocs
penja-rob
es
Vila-rodona
d Altres parau l
es
ds poc freqent en llengua est nda rd co m:
pO -po
ti
xino-xano
a corre-cuita
48 Quan indiquem dos term es duna relaci de po laritat, esc rivim el
guionet (pe rqu no es tracta prpiament d un compost):
L
es
relacions professor-a lumn
e.
La tensi
co
mprador-ve nedo
r
La coalici PSC-PSOE .
El trajecte
Re
us-Valls.
En
aq
uests
casos
sempre
s
possib le la lte
rn at
iva du na construcc i sintc
tica ordi nr ia:
28
L
es
rel
ac
ions e
nlr
e el prof
esso
r i la lumn
e.
La tensi entre el co
mpr
ador i el ve nedor.
La coa lici entre el PSC i el
PSO
E.
E trajecte entre Reus i
Va
ll
s.
En qualsevol cas, hem d ev itar so lucions mixte
s,
que s n inadequades:
*L
es
rel
ac
ions ent re professor-alumne.
*La lensi entre co
mpr
ador-venedor.
*La coa l
ici
entre
PSC-PSOE
.
*E
I trajecte entre Reus-Vall
s.
49 En ca nvi, quan repetim un nom amb la vo luntat d intensificar o
d especificar la prop ietat dautntic, esc rivim l
es
dues ocurrncies del nom
separades per un
espa
i en blan
c:
El
profe
sso
r professor
s
el que no concep la
seva
vida
se
n
se
la docncia.
El
pag
s
pag
s
no
aba
ndona mai la terr
a.
El PUNT VOLAT
50 No esc rivim el punt volat de la
I
geminada com
si
fos un punt i
seg uit. Els programes de trac tament de tex
tos usu
als permeten escr
iur
e
correctament el punt vo lat (normalment pi tjant la tecla de majscul a
conjuntament amb la del nombre 3).
La instal laci / * La instal.laci
s
adequada.
LA
BARRA
INCLINADA
51
La barra inclinada
s us
a sov int per indica r una segona forma*duna
paraula o d un conjunt de paraules, i per indica r coordinaci o opos ici .
Conv tenir en compte que en tots aqu
es
ts
casos s
deixa un espai abans i
desprs de la barra si les seqncies de ba nda i banda s n de ms duna
paraula:
L
es
rel
ac
ions Catalunya/
Espanya
s n el tema del cur
s.
* L
es
relacions Amrica del
Nord
/Amrica del Sud
van
donar lloc a un debat intens.
Les relacions Amrica del Nord / Amrica del Sud va n donar lloc a un debat int
ens.
Se
nyor/a
* Benvolgut amic/ Benvolguda ami
ga
Benvolgut amic / Benvolguda amiga
L ElA
GEMINADA
52 Conv conixe r les paraules que sescriuen amb
I
geminada i les
que no s h i
esc
riuen. En donem
un
a mostra:
all
ega
r/allegac i
allego
ri
a
alludi r
anul lar
co l aborar
*a
lega r/*a legaci
*a legoria
*a ludi r
anular
co
laborM
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
16/104
col lap
se
colap
se
L S TERMINACIONS
-Cl6
516 I 5516
collecci
colecci
co
llec tiu
collec tiu
53 Conv coni
xe
r les paraules que acaben en -ci -si i i . Don em
co lleg i/co lleg ia
co leg i
/*co
leg ia
una mostra d errors freqents jun tament amb la fo rm a correcta:
co llid ir
co lidir
adhess i
adh
es
i
co
llocar
colocar
admiss i
admisi
co
ll oqui/co ll oquial
co loqui /*co loqui al
a lluss i
allusi
compell ir
compe l ir
; utoritzas i
autorit zaci
auto
ri
sac i
cristall itzar
c
ri sta
li t
za
r
co lli ssi
collisi
ell aborar/ e l laborac i
elaborar/elaboraci
comissi
comisi
conf
ess
i
confesi
elleg ir/ell eccions
eleg ir/e leccions
concess i
con
ces i
elli
dir
el idir conclu
ss
i conclusi
ell ipsi
e
lip
si
confu
ss
i
confusi
ellptic
*d ptic
deciss i
de
c isi
el l isi
eli si
depressi
depres i
elliminar
eli minar
di fuss i
difus
i
excellenVexce
l
ir
excelenVexcel ir
dimi ss i
dimisi
fac il
litar
fa
cilitar
d i
spos
i
ssi
disposic i
idilli/ idl lic
idili/* idlic
di
sso
luci
disoluci
il latiu
il atiu
divissi
divisi
il l
ega
l
ilega l
emissi
emisi
esc iss i
escisi
ill cit
i ll cit
excepsi
excepci
iIlgic
il gic
express i
expr
es
i
il lusi
ilu si
fiss i
fi
si
i1lustar/ i1lu
st
rac i
i us
tr
ar/ i ustr
ac
i
*fuss i
fusi
install ar
instalar
immersi
immerci
intellectual
in
te
l
ec tu
al
impr
ess
i impr
es
i
intellignc ia
inteligncia
inclussi
inclusi
mil leni
mileni
in
se
rsi
in
se
rci
mil lenari
milenari
jerarquitzaci
jerarqu isac i
mat
i
sac
i
matitzaci
mil l
s
im
mil
si
m
misce ll
n
ia
mi
sce
lnia
missi
mis i
novell a
novela
obtensi
obtenci
oscil lar
oscilar
ocassi
ocasi
para
lell a
pa
ral
e
la
posi
ss
i
posici
pe
llcula
pel c ula
po
ssess i
possesi / posesi
protoco llari
protocolari
rebell ia
rebel
ia
precissi
precisi
pr
ess
upos iss
i
pressuposisi
pressuposic i
rell
eva
nt
releva nVrelleva nt
press i
pres i
se ll
ec
tivitat
se
lectic itat
*p rev issi
previsi
s
l
l
aba s l aba
professi
profes i
so
ll ic itud
sol icitud
repercuss i
repercusi
tranqui 1tat
tranquilit
at
rev issi
rev isi
vac i 1lar/vaci
1l
aci
vaci ar/ vaci ac i
sess i
ses
i
solussi
solusi
so
luci
vigil lar/*v igi lncia
vigi l ar/vig i ncia
suposissi
supos isi
sup
os
ici
transmiss i
transmisi
3
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
17/104
3 Gnere
i
nombre
DUBTES EN
l GNERE
DELS
NOMS
54 Conv reco rdar que
s
n masc u
lin
s els noms segents:
lava ntat
ge
el compte
el corren t
el cos
tu
m
el dubte
el
fu
ll (de paper)
el ll um (l apare )
el sen
ya
l
el web
55 I co nv recordar que
s
n femenins els noms segents:
l a
n
li si
la ca lor
la ful la (de la rbr
e)
la ll um la forma denergia)
la NOA (Normativa do rdenac i acadmica)
la r
esta
la sid a
la sndrome
56
Pe
r al femen de
dos
utilitze m la fo rma
dues:
Les dues
es
menes han arribat d ins el termini.
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
18/104
59 Per a es tudiant, fem el femen sen
se
d
es
inncia:
una es tudiant / un es estudiants
60 Qu an els noms fe menin s van aco mpanya
ts
dadj ectiu
s, tamb
nescrivim la forma femenina sempre que gramatica lment sigu i po ss ib le),
ja que e ls adjectiu s concorden en g nere amb el nom que acompan
ye
n.
(
Fem
excepci amb ajudant. )
una associada mdica
una tcni ca especialitzada en gesti ambiental
una professora ajud ant
61
Per
a refernc ies ge nriques (quan les persones a qui ens refe
ri
m
tant sn homes com dones
),
consulteu
PR
AXI LINGST I
CA
li,
p.
14
-1 6.
ERRORS FREQENTS REL TIUS
L
GNERE
62 Ca l vigil ar i esc riure la form a del nom o de ladj ec t iu adequada al
g
nere que correspon. s freqent equ ivoca r-se amb adj ectius co m altre/
altra, cmodelcmoda, co ecte/co
rr
ecta
i
negre/negra:
Ha dit que m iraran de troba r una altra/ a ltr e manera de di strib
uir
la c rrega lec
ti
va .
Far
em la cl asse aqu perqu t una taula gran i cmoda/ cmod
e.
La resposta correcta/ co rrecte
s
la prime
ra
de la ll ista.
Va
se
r una nit negra/ negre.
DIFERNCIES
ENTRE L
C T L
I L C STELL
EN L
DESINNCIA
DEL GNERE
63 H
em
de parar
ate
nci amb algun s noms i adjecti usd s co rrent que
s n in variabl
es
en castell per no en
ca
tal:
ca tal
com/comun a
fo ri/forta
gris/grisa
psiqu atre/psiquiatra
verd/verda
castell
com n/co mn
fuerte/fuerte
gri s/g
ri
s
psi
qu
iatra/ ps
iqui
atra
verde/verde
ELS
PLUR LS DELS LL TINISMES D PT TS
64 Seguim el sistema ge neral de la llengua per a la forma del plural
dels ll atinism es adaptats:
el c
amp
us
els campu s
el c
urr
culum
els cur rculums
e ls currcula
el s
imp
s
ium
els simp sium s
e ls simpsia
el d es idertum els desider
tu
ms
Ies des iderata
34
el corpus
lestatus
el frum
el prc
ti
cum
els
corp
us
els es ta
tu
s
els frums
els prctic
um
s
les c
rpor
a
65 Conv ten ir en compte que habitualment fem servir el mot adaptat
currculum (que esc rivi m en rodona i amb accent), i no pas la locuc i
llatina curricu
lum
vitae, que aniria, en tot
cas,
en cursiva i
se
n
se
accent.
Nom
s
en el
cas
que volgu
ss
im
fe
r el plu
ra
l de la locuc i ll atina
esc
riurem
curricula vitae.
Us envio
c
pia dels
currculums qu
e hem rebut.
ELS
PLUR LS EN
-OS
66 Hi ha paraul
es
que,
sego
ns la normativa gramatic al, ad meten tant el
p lural en -s com el plural en -os. En els textos produts per la URV
esc ri
vim
aquests mots amb -os (per el p lu ral daquest el fem sempre
aq
uests):
annex
assa
ig
cos t
desig
di sc
esquetx
fax
imp re v ist
mi
g
mi
xt
passe
ig
pressupost
risc
sort eig
tes t
text
ann exos
assajos
costos
d
es
ilj os
discos
esquetxos
fa xos
imprev istos
mitj os
mixtos
passejos
pressupostos
riscos
so rte
jo
s
tes tos
textos
s
incorrecte el p ural textes)
Fem, per, dues excepc ion
s:
raig
go ig
raigs
go igs
ELS
PLUR LS DELS DIES
DE L SETM N
67 El plural de lsdi
es
de la
se
tm ana (tret del de di
ssa
bte i del de diumen
ge)
s
igual que el singula
r:
el d illuns e ls
dillun
s
els di llu n
sos
el di mar
ts
els dim arts ls
dimartsos
el d
im
ec r
es
els
dim
ecres
el d ijous e ls dij ous
el d ive
ndr es
els divendr es
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
19/104
el dissabte
el diumenge
els di ssabtes
els di umenges
(Pe
r a l s dels di
es
de la setmana en lexp r
ess
i de l temp
s,
vegeu el punts
469-474
.)
MS SOBRE ELS PLURALS
68 El plural
cie
l
es
sigl
es
i dels smbo ls s igual que el singular
(PRAXI
LlNGSTI\
l,
p. 49-50 i 53).
Pe
l que fa al plural cie les ab reviatures, vegeu
PRAXI LlNGSTI l, p. 46.
6
4. Articles possessius demostratius
i determinants
L ARTICLE PERSONAL
69
No
fe m servir l articl e personal,
ni
com a simple partcula onomstica
cI
aco mpan
ya
ment
cle
l nom
ni
com a forma
ci
e tractament.
l a Sra. Pilar Garcia / * l a Pi lar Garcia / *Na Pi lar Garcia in te r
v
a cont inuac i.
Dr
. Llus Aro la / *
En
Llus Arola
Rec tor de la Universitat Rov ira i Virgil i
L ARTICLE EN ELS TOPNIMS
70 La rticle clels topnims cata lans que en porten s escriu amb mins
cula (s i no
s
que ha danar amb m ajsc
ul
a per posici):
Eprofessor que homenatgem avui prov de lHosp
it
alet de l Infant.
(V
ege
u ta
mb
PRAX I Ll NGS
TI\
l, p.
31-32.)
71
Larticle
cl
els topnims cata lans
fa
contracc i amb l
es
preposicions
a
de i p r
seguint
l
es
norm es ortogrfique ;gen
era
ls:
E s arquelegs de la URV arriben d
una
mi
ssi
al
Morell
a
El
Morell.
Han tra ctat de la dinamitzaci soc ioeconm ica del Baix Camp l
de El
Baix Camp.
La
dega
na hav ia
passat
pel Vendrell per El Vendrell.
72 Per als topnims no ca talans vegeu PRA XI Ll NGSTI\ l, p. 32.
73 A vegacies larticle no forma part, prp iament parlant, clel topnim
no
ca
tal
,
per quan
apa
reix en text
seg
uit
pot ser
que e l trobem
esc
rit
amb articl e. Hi h
a,
en la prctica, una forta vacill aci en aq uest punt. Tot
seg uit mostrem ls que segu im a la URV en rel
ac
i amb alguns cI aquests
no
ms
drees, pasos o reg ions .
La URV aju
da
al
des
envolupam
en
t de l
f
ri
ca.
S han signat con
ve
nis amb Alemanya.
E congrs tindr lloc a Alscia.
A Am ri
ca
el sistema daccs a
la
docncia s diferent.
A l Amrica del
Nord
/ del S
ud
aquesta disc iplina es t molt desenvo lupada.
Edeg ass isteix a un simp
osi
a Anglaterra .
L ICE promou a l Argentina un projecte d ajut als mest res rurals.
Esistema un ive rsitari de ls ia no
s
homogeni.
Han fet un est udi de la fauna a Austrlia.
7
7/23/2019 Llibre.praxi Linguistica.criteris Gramaticals i d'Estil
20/104
El projecte
es
realit
zava
a Rondnia, al
Brasil.
A Escandinvia fa temps qu e treba ll en en aquest ca mp.
El becari ha
fet
una estada de recerca als Estats Units.
A Europa la universitat pblica t ms pres tigi que la privada.
A
qu es
t sistema s propi de l Europa del Nord / del
Sud
/ occidental.
El
Dr. Oliv ha fet una estada de recerca a Itlia.
El c
in
easta prov de l
Ir
an.
Enca
ra
hi
ha gue
rr
a a l Iraq.
Ens interessa el co nta cte cientfi c amb el Jap.
La
tr
adici
uni ve
rs
it
r
ia
a Occident s
ga
ir
eb m
il l
enri
a.
A l Oceania encara
qu
eden exemplars da
qu es
ta espc ie.
A l
O ri
e
nt
els sistem
es
daco
llid
a s n difere
nts.
A l
Or
ient Mitj
hi
ha
grans reserves de pe
tro
li
.
AI Regne Unit es fa recerca en corpu s lingstics.
L ep
id
mi
a pro
ve
nia de
la
Xina .
l ARTICLE DAVANT DE TTOLS
74 article no fa contracci amb l
es
prepos icions a de i per davant
dels ttols de
llibres
diaris, r
ev
istes i altres publicacion
s:
L
a
rticl
e es
va
publ icar a
ElsMarges
s un a inform aci ob
tin
g
ud
a
d EI Punl.
Per
ET
emps
hem
sa
but
qu
e es pro
rr
oga
ran els press
up
ostos.
l ARTICLE
I l S
DE
l APSTROF
75 Per a lapostrofac i de larticl
e
vege u els punts 21 -36.
l ARTICLE
DAVANT
D UN INFINITIU
76 Evitem sempre que podem, larticle davant dun infin itiu :
El fet de poder / Poder / El poder estudi ar aquest tema sup osa un aven en el camp de
l
e
nologi
a.
Per ca l tenir en compte que hi ha infini tius que a ms poden funcionar
com a noms. En aq uest cas lgicament, s que els pot ac ompan
ya
r la rticle:
Durant el
si
mposi, serv
ir
el dinar una e
mpr
esa de se
rv
ei dpats.
Tamb poden anar amb articl e algun s infin itius que presenten un valor
parcia lment nominal:
Que el llegi r
no
et fac i
pe
rdre l escriure.
A
rrib
arem
pel
batre.
l ARTICLE
EN lES
DATES
I EN ALTRES EXPRESSIONS
DE
TEMPS
(DIES DE lA SETMANA, MESOS, ETC.)
77 Per a tot aix consu lteu els punts 472-481.
38
l ARTICLE ABSTRACTIU
78 En cata l u
se
m larticle mascul el p
er
expr
essa
r r
efe
ren
ts
abstractes:
No s el que et penses.
El
que passa s que l a
ss
Top Related