L’ESCENARI FÍSIC DE LES ACTIVITATS HUMANES
JÚLIA LÓPEZ VALERA
JÚLIA LÓPEZ VALERA
JÚLIA LÓPEZ VALERA
JÚLIA LÓPEZ VALERA1. L
ES G
RAN
S U
NIT
ATS
DEL
RELL
EU T
ERRE
STRE Són grans extensions de terres emergents que separen els oceans.
Hi ha 5 grans masses continentals: Àfrica, Amèrica, Antàrtida, Euràsia (Europa i Àsia) i Oceania. S’ha dividit la Terra en sis continents:
ELS CONTINENTS
JÚLIA LÓPEZ VALERA1. L
ES G
RAN
S U
NIT
ATS
DEL
RELL
EU T
ERRE
STRE
ELS CONTINENTS ÀFRICA:
Continent massís i uniforme. Format per roques antigues i gastades per l’erosió
Predominen molts altiplans i cubetes.
Sistemes muntanyosos: serralada de l’Atles, massís d’Ahaggar , massís de Tibesti. Rius: Nil, Zambesi, Congo. Llacs: Malawi, Tanganyica, Turkana. Illes: Madagascar. Accidents costaners: cap de Bona Esperança, Golf de Guinea
JÚLIA LÓPEZ VALERA1. L
ES G
RAN
S U
NIT
ATS
DEL
RELL
EU T
ERRE
STRE
ELS CONTINENTS
AMÈRICA:S’estén des del pol nord
fins a tocar el cercle polar antàrtic. Dividida en tres grans unitats: Amèrica del Nord, Amèrica del Sud i l’istme d’Amèrica
Central. Pel que fa al relleu,
podem parlar de muntanyes joves, altiplans, planes i massissos antics.
JÚLIA LÓPEZ VALERA1. L
ES G
RAN
S U
NIT
ATS
DEL
RELL
EU T
ERRE
STRE
ELS CONTINENTS
Sistemes muntanyosos: Muntanyes Rocalloses, la Sierra Madre Occidental,la Serralada de l’Andes, els Apalatxes, el Massís de les Guaines. Rius: Mississipi-Misouri, Amazones, Orinoco, Paranà-Paraguai. Llacs: els Grans Llacs. Accidents costaners: Estret de Magallanes, Cap de Sant Roc, Golf de Panamà, Golf de Mèxic, Badia de Hudson i Golf d’Alaska.
JÚLIA LÓPEZ VALERA1. L
ES G
RAN
S U
NIT
ATS
DEL
RELL
EU T
ERRE
STRE
ELS CONTINENTS
ÀSIA:És una gran massa de terra situada a la part oriental d’Euràsia. Es distingeixen quatre sectors: extenses planes i altiplans elevats al centre-sud; extenses
penínsules a l’oceà Índic i arxipèlags a l’oceà Pacífic.
Sistemes muntanyosos: serralada de l’Himàlaia, muntanyes del Taure i el Zagros, serralada de l’Hindukush, i els altiplans del Palmir i del Tibet. . Rius: Obi, Ienissei, Lena, Chang Jiang, Huang He, Mekong i Ganges. Llacs: Baikal i mar Caspi. Accidents costaners: península Aràbiga, Índica, Indoxina, Corea.
JÚLIA LÓPEZ VALERA1. L
ES G
RAN
S U
NIT
ATS
DEL
RELL
EU T
ERRE
STRE
ELS CONTINENTS
EUROPA:Situada a la part occidental d’Euràsia. És una gran
península del continent asiàtic. La serralada dels Urals i del Caucas i els mars Caspi i Negre delimiten els dos
continents.
Planes: Gran Plana Europea. Sistemes muntanyosos: Massís Central francès, Meseta Espanyola, els Alps, els Pirineus i el Caucas. Rius: Volga, Don. Llacs: Accidents costaners:
JÚLIA LÓPEZ VALERA1. L
ES G
RAN
S U
NIT
ATS
DEL
RELL
EU T
ERRE
STRE
ELS CONTINENTS
OCEANIA:Format per unes deu mil illes: entre elles Austràlia i
Nova Zelanda. Es distingeixen quatre zones: Australàsia, la Melanèsia, la Micronèsia i la Polinèsia.
.
Australàsia: formada per Austràlia, Tasmània i Nova Zelanda. - Austràlia: Gran Serralada Divisòria.- Nova Zelanda: Alps del Sud.
La Melanèsia, la Micronèsia i la Polinèsia: la majoria formada per erupcions volcàniques, i d’altres d’origen coral·lí.
JÚLIA LÓPEZ VALERA1. L
ES G
RAN
S U
NIT
ATS
DEL
RELL
EU T
ERRE
STRE
ELS CONTINENTS
ANTÀRTIDA:Situada al pol sud, envoltada per l’oceà Glacial Antàrtic, que convergeix amb els oceans Atlàntic, Índic i Pacífic.
Coberta per una gran massa de glaç. .
Sistemes muntanyosos: serralada Transantàrtica.
JÚLIA LÓPEZ VALERA2. E
L RE
LLEU
, ELS
RIU
S I L
ES C
OST
ES D
’EU
ROPA
LES MUNTANYES:
MASSISSOS: relleus antics i molt erosionats, formes arrodonides i poca altitud: Muntanyes Grampianes, la Serralada Escandinava, el Massís Central francès...Separats per valls on passen rius de cabal regular com el Rin, el Sena i el Loira.
MUNTANYES JOVES: són d’una època més recent , amb formes més punxegudes: els Pirineus, els Alps, els Carpats, els Balcans i el Caucas.Trobem molts rius com el Roine, el Po i el Danubi.
JÚLIA LÓPEZ VALERA2. E
L RE
LLEU
, ELS
RIU
S I L
ES C
OST
ES D
’EU
ROPA
LES PLANES:
LES COSTES
La Gran Plana Europea: Ocupa més de la meitat de la superfície continental, des de Bèlgica fins als Urals. Hi ha rius importants: el Volga, el Don, el Dnièper i el Dnièster. Altres planes importants: la Plana d’Hongria, la Plana del Po i les depressions de l’Ebre i del Guadalquivir.
Europa té unes costes de formes molt retallades.En funció dels mars o dels oceans parlem de costes atlàntiques i costes mediterrànies. Quan les muntanyes arriben fins al mar es formen els penya-segats (costes de Noruega, Escòcia, mar Cantàbric). Quan el relleu és pla i arriba fins al mar es formen costes baixes (Països Baixos, Dinamarca i Alemanya). Els rius formen deltes.
JÚLIA LÓPEZ VALERA2. E
L RE
LLEU
, ELS
RIU
S I L
ES C
OST
ES D
’EU
ROPA
JÚLIA LÓPEZ VALERA3. L
ES U
NIT
ATS
DEL
RELL
EU D
’ESP
ANYA
EL RELLEU PENINSULAR
Situada a l’extrem sud-oriental d’Europa. Límits: mar Cantàbric, el mar Mediterrani, l’oceà Atlàntic i la Serralada dels Pirineus. La separa d’Àfrica, l’estret de Gibraltar. Té una altitud mitjana elevada, per les serralades i la Meseta. Presenta formes compactes, originen un litoral d’aspecte rectilini (menys en el litoral gallec). Unitats principals:
1. La Meseta castellana, ocupa bona part de l’interior de la península. És una plataforma elevada.2. Les serralades interiors: Sistema Central i Muntanyes de Toledo.3. Les muntanyes que encerclen la Meseta: Muntanya de Lleó,
Serralada Cantàbrica, Sistema Ibèric i Sierra Morena.4. Unes altres serralades més lluny de la Meseta: Massís Galaic,
Pirineus, Serralades Bètiques i Serralades Litorals Catalanes.5. Dues grans zones de terres planes i fèrtils: Depressió de l’Ebre i
Depressió del Guadalquivir.
JÚLIA LÓPEZ VALERA3. L
ES U
NIT
ATS
DEL
RELL
EU D
’ESP
ANYA
EL RELLEU INSULAR
El formen dos grups d’illes:
ARXIPÈLAG BALEAR Situat al mar Mediterrani. Tres illes principals: Mallorca, Menorca i Eivissa. Dues illes menors: Formentera i Cabrera.
ARXIPÈLAG CANARI Situat a l’oceà Atlàntic, davant costes del Sàhara. Set illes principals: Lanzarote, Fuerteventura, Gran Canaria, Tenerife, La Gomera, El Hierro i la Palma). Alguns illots.
JÚLIA LÓPEZ VALERA4. E
L RE
LLEU
DE
CATA
LUN
YAELS PIRINEUS
Conjunt muntanyós més ampli i extens de Catalunya. Dues unitats: el Pirineu Axial i el Prepirineu. Els rius han excavat valls transversals i han obert camins naturals com el Coll del Pertús.
LES SERRALADES DE LA COSTA
Formades per dues serralades paral·leles a la costa: la Serralada Litoral i la Serralada Prelitoral. Entre les dues hi ha la Depressió Litoral.
LA DEPRESSIÓ CENTRAL
Gran depressió de forma triangular que cobreix l’interior del país entre el Prepirineu i la Serralada Prelitoral. Predomina el relleu pla amb valls amples.
LES PLANES COSTERES
Són terres de poc pendent formades per la terra que arroseguen els rius que hi desemboquen. Plana de l’Empordà (Muga, Ter i Fluvià), i el Delta de l’Ebre (Ebre).
JÚLIA LÓPEZ VALERA
JÚLIA LÓPEZ VALERA5. L
ES C
OST
ES I
ELS
RIU
S D’
ESPA
NYA
LES COSTES
Són molt poc retallades, amb un contorn rectilini. Els entrants més profunds es troben a les ries gallegues. També hi dominen les costes altes i rocalloses.
ELS RIUS PENINSULARS
Es distribueixen en tres vessants hidrogràfics, segons e mar o l’oceà on desemboquen:
RIUS DEL VESSANT CANTÀBRIC Rius curts, de corrent fort i cabalosos. Pluges abundants tot l’any. Són: el Bidasoa, el Deva, el Nerbion, el Sella, el Nalón i el Navia.
RIUS DEL VESSANT ATLÀNTIC Rius llargs amb molts afluents. Rius cabalosos , tot i que pateixen estiatges notables. Són: : el Miño, el Duero, el Tajo, el Guadiana i el Guadalquivir
RIUS DEL VESSANT MEDITERRANI Rius curts, de poc cabal i irregulars (menys l’Ebre). Són: l'Ebre i el Xúquer, el Ter, el Llobregat, el Túria, el Segura
JÚLIA LÓPEZ VALERA6. L
ES C
OST
ES I
ELS
RIU
S DE
CAT
ALU
NYA
EL LITORAL CATALÀ
El litoral català, amb una longitud d’uns 800 km, s’estén des de Portbou, que fa frontera amb França, fins al riu la Sénia, que estableix el límit amb Castelló. És una costa força rectilínia. Els dos accidents costaners més importants són el cap de Creus i el delta de l’Ebre. Tipus de costes:
1. Les costes altes són accidentades pel fet que les serralades arriben fins a la vora del mar, però els rius i els torrents hi han obert cales amb un gran atractiu paisatgístic, com passa, per exemple, a la Costa Brava.2.Les costes baixes són poc accidentades, amb platges llargues de sorra fina i amb aigües poc profundes i més calentes que a les costes altes del nord.
JÚLIA LÓPEZ VALERA6. L
ES C
OST
ES I
ELS
RIU
S DE
CAT
ALU
NYA
LA XARXA HIDROGRÀFICA
En general, cap dels rius, menys l’Ebre, té un cabal comparable al dels grans rius peninsulars o europeus. Són bastant curts, per la proximitat entre la capçalera i la desembocadura.•Els rius del vessant mediterrani es divideixen en dos tipus de conques:
•Conca de l’Ebre. Està formada pel riu Ebre i tots els rius que desemboquen al Mediterrani a través d’ell. La majoria d’aquests rius neixen als Pirineus Occidentals, tenen un fort poder erosiu i porten força cabal, sobretot a la primavera a causa de la fosa de la neu. Són rius aprofitats intensament per a la producció d’energia elèctrica. •Conques internes. S’hi inclouen els rius que desemboquen directament al Mediterrani. Segons el lloc on neixen, podem diferenciar dos tipus de xarxes: els rius que neixen als Pirineus Orientals i els rius que neixen a les Serralades Litorals Catalanes.
•Pel que fa al vessant atlàntic, només inclou la conca de la Garona. Aquest és l'únic riu català que desemboca a l’oceà Atlàntic. .
JÚLIA LÓPEZ VALERA
JÚLIA LÓPEZ VALERA7. E
LS P
AISA
TGES
DE
LA T
ERRA
PAISATGES DE CLIMES TEMPERATS• Van des de les regions càlides fins a les fredes a tots dos
hemisferis. • Temperatures i precipitacions moderades.• Quatre estacions climàtiques ben diferenciades. • Gran diversitat de matisos: oceànic o atlàntic, mediterrani i
continental.
PAISATGES DE CLIMES EXTREMS• Es localitzen en llocs on la calor, el fred, la humitat i la
sequera tenen un valor molt alts.• En indrets de climes càlids: paisatge de selva, sabana i
desert.• En indrets de climes freds: paisatge polar i d’alta muntanya.
JÚLIA LÓPEZ VALERA7. E
LS P
AISA
TGES
DE
LA T
ERRA
LA SELVA- Temperatures de 25ºC i altes precipitacions. Rius cabalosos. - Vegetació exuberant.-Fauna molt variada.-- Població es dedica a la caça i a la recol·lecció.
LA SABANA-Temperatures elevades tot l’any. Pluges abundants durant l’estiu.- Vegetació formada per herbes altes.- La població es dedica a la ramaderia i a l’agricultura.
EL DESERT-Vegetació pràcticament inexistent. - Calor de dia, fred de nit.- Pastors nòmades.
PAISATGE POLAR I D’ALTA MUNTANYA-Es localitzen a les zones polars i a les serralades més altes.- Temperatures molt baixes durant tot l’any. Precipitacions escasses (en forma de neu).-Arbustos i prats.- Zones poc poblades.
JÚLIA LÓPEZ VALERA8. E
LS P
AISA
TGES
D’E
URO
PAPAISATGES DE CLIMES TEMPERATS
CLIMA OCEÀNIC O ATLÀNTIC CLIMA MEDITERRANI CLIMA CONTINENTAL
CARACTERÍSTIQU
ES
Façana atlàntica del continent. La proximitat a l’oceà permet:Temperatures: suaus tot l’any Precipitacions: freqüents i abundants
Costes i illes mediterrànies.Temperatures: estius calorosos i hiverns suaus.Precipitacions: estiu sec. Pluges a la tardor i primavera
Interior del continent, on s’accentua.Temperatures: contrastades; altes a l’estiu i baixes a l’hivernPrecipitacions: concentrades a l’estiu
VEGETACIÓ
Boscos de fulla caduca (roures, faigs i castanyers) i prats.Actualment predominen els conreus de blat de moro, patates, farratge.
Boscos de fulla perenne (alzina) molt degradats (pins i garriga).Actualment predominen els conreus de blat, vinya i olivera.
Taigà al Nord (bosc d’avets i bedolls).Estepa al sud (praderia).
ACTIVITAT
HUMANA
Tradicional: agricultura i ramaderia.Actual: són paisatges molt humanitzats, amb ciutats, industries, infraestructures, etc.
Tradicional: agricultura .Actual: paisatges molt humanitzats, amb ciutats, industries i infraestructures turístiques.
Tradicional: agricultura i ramaderia.Actual: paisatges en part humanitzats, amb ciutats, industries, infraestructures, etc.
JÚLIA LÓPEZ VALERA8. E
LS P
AISA
TGES
D’E
URO
PA
JÚLIA LÓPEZ VALERA
JÚLIA LÓPEZ VALERA9. E
LS P
AISA
TGES
D’E
SPAN
YATRETS CLIMÀTICS DE LA PENÍNSULA IBÈRICA
LATITUDEntre els 36º i els 43º de latitud Nord.Més a prop del tròpic que del cercle polar.
Temperatures: més altes al Sud i més suaus al Nord.Precipitacions: més importants al nord i menors al Sud.
DISTÀNCIA AL MARLa Península té una forma compacta, el que fa que la distància al mar sigui de fins 500 Km.
Temperatures: més suaus al mar i més contrastades a l’interior .Precipitacions: més importants a la costa i en disminució cap a l’interior.
ALTITUDEspanya és el segon país europeu en altitud mitjana (660m) per la Meseta,
Temperatures: disminució en altitud.Precipitacions: més importants a les àrees de muntanya.
JÚLIA LÓPEZ VALERA9. E
LS P
AISA
TGES
D’E
SPAN
YAELS PAISATGES D’ESPANYA
ELS PAISATGES DE L’ESPANYA ATLÀNTICA.
ELS PAISATGES DE L’ESPANYA MEDITERRÀNIA.
ELS PAISATGES DE L’ESPANYA INTERIOR.
ELS PAISATGES D’ALTA MUNTANYA.
ELS PAISATGES DE LES ILLES CANÀRIES.
JÚLIA LÓPEZ VALERA9. E
LS P
AISA
TGES
D’E
SPAN
YAELS PAISATGES DE L’ESPANYA ATLÀNTICA.
LOCALITZACIÓ Nord i Nord-oest Península. Costes del Cantàbric i Atlàntic.
CLIMA
Clima Oceànic per la proximitat de l’Oceà Atlàntic.Temperatura: suau a l’estiu i l’hivern (entre els 20ºC i els 10ºC)Precipitacions: Abundants tot l’any, però disminueixen a l’estiu.
VEGETACIÓ
Natural: boscos de fulla caduca (roures, faigs, oms, àlbers).Actualment l’home ha introduït el pi i l' eucaliptus per l’explotació de cel·lulosa.Antròpica: Agricultura i prats pel bestiar vacum.
POBLAMENT
Costa: àrea més antropitzada, amb grans ciutats (Bilbao, San Sebastià, Gijón, La Corunya, Vigo, etc) i infraestructures (ports, carreteres, etc). Activitats econòmiques principals: indústria, serveis i turisme.Interior: població rural i disseminada.Activitat econòmica principal: agricultura i ramaderia
JÚLIA LÓPEZ VALERA9. E
LS P
AISA
TGES
D’E
SPAN
YAELS PAISATGES DE L’ESPANYA MEDITERRÀNIA.
LOCALITZACIÓ Est i Sud de la Península i Illes Balears. Costes Mar Mediterrani.
CLIMA
Clima Mediterrani per la proximitat al Mar Mediterrani.Temperatura: calorosa a l’estiu (25º C) i suau a l’hivern (10ºC).Precipitacions: poques i irregulars. Estius secs i pluges torrencials a la tardor i la primavera.
VEGETACIÓ
Natural: boscos de alzina de fulla perenne. La degradació per la activitat humana fa que predomini el pi i la garriga (vegetació arbustiva baixa amb predomini de espècies amb punxes –romaní, farigola, ginesta, etc-)Antròpica: Agricultura de secà (blat, raïm, olivera, etc) i horta.
POBLAMENT
Costa: àrea molt antropitzada, ja que és la més densament poblada de la Península. Amb grans ciutats (Barcelona, València, etc) i infraestructures (ports, carreteres, etc). Les activitats turístiques han degradat molt el paisatge. Activitats econòmiques principals: indústria, serveis i turisme. Interior: població rural concentrada en grans pobles.Activitats econòmiques principals: agricultura i turisme rural.
JÚLIA LÓPEZ VALERA9. E
LS P
AISA
TGES
D’E
SPAN
YAELS PAISATGES DE L’ESPANYA INTERIOR.
LOCALITZACIÓ A l’interior de la Península. Meseta, Depressió de l’Ebre i Depressió del Guadalquivir
CLIMA
Clima Mediterrani amb tendència continental.Temperatura: calorosa a l’estiu (25º C) i freda a l’hivern (5ºC).Precipitacions: poques per la llunyania del mar i amb un estiu sec.
VEGETACIÓ
Natural: boscos de alzina de fulla perenne. A les àrees de muntanya pi negre (Soria, Terol, Conca) i a les mes seques l’estepa (Depressió de l’Ebre)Antròpica: Agricultura de secà (cereals) i ramaderia ovina
POBLAMENT
Àrea poc poblada i antropitzada. Poques grans ciutats (Madrid, Valladolid, Saragossa, etc). Les activitats agrícoles son les que han modificat el paisatge. Àrees rurals: població rural concentrada en pobles petits i mitjans. Activitats econòmiques principals: agricultura i turisme rural.
JÚLIA LÓPEZ VALERA9. E
LS P
AISA
TGES
D’E
SPAN
YA
LOCALITZACIÓ Alta Muntanya. Pirineus, Serralades Bètiques, Sistema Ibèric, Serralada Cantàbrica…
CLIMA
Clima d’alta muntanya.Temperatura: estiu fresc i curt i hiverns llargs i freds (-0ºC).Precipitacions: abundants tot l’any, de neu a les zones altes.
VEGETACIÓ
Natural: disposada en pisos en funció de l’altitud - Bosc Mediterrani. Alzines 0-500 m. - Bosc de fulla caduca. Roure, faig, etc 500-1.000 m. - Bosc de coníferes. Avets, pins 1.000-1.600 m. - Landa. Matoll 1.600-2.000 m. - Prats + 2.000 m.
POBLAMENT
Àrea poc poblada pel relleu accidentat i el clima dur.Població rural dispersa o concentrada en pobles petits. Activitats econòmiques principals: ramaderia, explotació forestal i actualment turisme rural.
ELS PAISATGES D’ALTA MUNTANYA.
JÚLIA LÓPEZ VALERA9. E
LS P
AISA
TGES
D’E
SPAN
YA
LOCALITZACIÓ Illes Canàries. Illes d'origen volcànic situades enfront de les costes atlàntiques del Nord d’Àfrica
CLIMA
Clima subtropical àrid.Temperatura: temperatures altes tot l’any (17º-25ºC)Precipitacions: escasses tot l’any i amb irregularitats en funció de les illes i el relleu. Absència de rius
VEGETACIÓ
Natural: terreny àrid amb vegetació poc abundant, però amb unes característiques especials: - Gran varietat d’espècies. - Vegetació de tipus subtropical. - Moltes espècies endèmiques: pi canari, drago, etcAntròpica: productes tropicals com el plàtan o la pinya
POBLAMENT
Costa. Àrea molt poblada on es concentra la població pel fenomen turísticInterior. Pobles petits de cases blanques Activitats econòmiques principals: turisme i agricultura
ELS PAISATGES DE LES ILLES CANÀRIES.
JÚLIA LÓPEZ VALERA
Top Related