Fabra i Coats
Lídia MartellClaudia Sabater
Neus Gràcia
A començaments del segle XIX, Sant Andreu de Palomar
era un petit nucli agrícola. A partir de 1830, com a conseqüència de la industrialització, es produeix un important increment poblacional i urbà i fins l’any 1880 el poble no començà a ser clarament industrial.
Història abans de Fabra i Coats
Els orígens de Can Fabra es formen a l’any 1839 quan
Ferran Puig i Gibert, un industrial potent i relacionat socialment, crea el “vapor de Fil” una fàbrica de filatures ubicada a Sant Andreu de Palomar. Des de 1869 l’empresa passarà a dir-se Fernando Puig e hijo (Puig i Fabra). Aquesta fou la primera fàbrica de troques i cabdells de fil i de cotó d’Espanya Fabra.
Orígens de Fabra i Coats
Després de la mort de Ferran Puig i Camil l’empresa
passa a ser dirigida pels germans Ferran Romà Fabra i Puig. L’any 1903 es fusiona amb la casa escocesa “J&P Coats” i en surt l’empresa “Compañía Anónima de Hilaturas Fabra y Coats” que monopolitzarà el sector en l’àmbit estatal. Aquesta fusió quedà en el nomenclàtor del barri de Sant Andreu de Palomar ja que el carrer de la l, on havia terrenys de l’empresa, passà a anomenar-se Carrer d’Escòcia.
Segons propietaris de la fàbrica
El conjunt d'instal·lacions fabrils que formaren part de
l'empresa o giraven en torn de la Fabra, han tingut al llarg de la seva vida diversos noms populars, des del vapor del fil o el vapor del rec", "els alemanys", "les filatures", "Ca n'Alzina", "Can Portabella", "Can Mamella" o "Can Fabra": els primers per l'energia que s'utilitzava, el vapor; "els alemanys" per l'origen dels seus directius; i "Can Mamella", per nodrir una població obrera extensa i alhora prodigar un seguit d'avantatges socials pioners a l'època.
Fabra i Coats a l'antiguitat
L'edifici, ara ja conegut com a "Can Fabra",
ocupava dues illes, entre la fàbrica de Sant Andreu i la Fàbrica del Rec, va ser construït a finals del segle XIX, d'acord amb els models constructius del segle XVII. Hi comptava amb un carrilet de connexió entre dues vies que van ser retirades durant els anys seixanta i substituït per una vagoneta amb pneumàtics.
Quan ocupava la fàbrica
Amb la introducció de la firma britànica es va dur a terme (a
partir de 1903), una sèrie d'innovacions en el camp dels serveis socials de l'Empresa. Can Fabra anirà donant a Sant Andreu els trets de colònia industrial seguint el model de Borgonyà, a Torelló. Als anys trenta va ser una de les primeres empreses que atorgava als treballadors una setmana de vacances pagades i a poc a poc la seva organització interna va anar millorant, creant-se, fins i tot, un cos de bombers propi. A partir de l'any 1949, el grup britànic va anar augmentant la seva participació fins a arribar al 85% l'any 1992
Innovacions en l'antiguitat de la
fàbrica
L'any 1970 van començar els tancaments
d'instal·lacions i l'acomiadament de treballadors. Les diferents naus s'anaren tancant fins que només va quedar activitat a la nau del carrer Sant Adrià, ara ja tancada.
Les instal·lacions de Fabra i Coats
Recentment ha estat restaurada una part de la nau
industrial per convertir-la en un Centre Cultural. La resta d'espai que encara ocupa la vella fàbrica ha estat adquirit per l’Ajuntament per tal de destinar-lo a espai cultural. Els 12.000 metres quadrats, distribuïts en quatre plantes, es pretén destinar-los a uns 2.000 joves creadors, convertint-se així en el pilar del pla municipal per a la conversió dels antics edificis industrials en laboratoris de creació artística.
Canvis actuals de Fabra i Coats
El projecte guanyador per a tal remodelació ha estat
projectat pels arquitectes Francesc Bacardit i Manuel Ruisánchez: "Volem que Fabra i Coats sigui una fàbrica ocupada per la creació. El modelocupa guia la nostra proposta: una intervenció que garanteixi la nova funció de l'edifici, però que al mateix temps sigui mínima [...] un treball de consolidació, rehabilitació i compartimentació que permeti acollir al màxim de creadors, afavoreixi la seva tasca i fomenti la seva convivència".
Projectes futurs de Fabra i Coats I
Aquests objectius han estat perseguits mitjançant un
estudi dels panells separadors dels diferents àmbits que volen que siguin flexibles, lleugers i econòmics, per tal que es puguin "montar i desmuntar amb facilitat per atendre a les necessitats canviants dels creadors". La demanda d'aquests espais per part dels usuaris es pot fer a través de l’Ajuntament de Barcelona.
Projectes futurs de Fabra i Coats II
FIBRES TÈXTILS
Lidia MartellNeus Gràcia
Claudia Sabater
Fibres Naturals
Hi ha tres tipus: Vegetals
Animals
Minerals
Fibres Vegetals
Normal ment les fibres vegetals es fan amb: Del fruit o llavor: Cotó, coco...
De la tija: Lli, cànem, jute…
De la fulla: Espart, pita...
Fibres Animals
De l’ovella: La llana De la cabra: El moher, caixmir... Del conill: Angora D’altres tipus d’animals: Seda, cavall, alpaca...
Fibres Minerals
Només n’hi ha un que és el següent:
Amiant
Fibres Artificials
Hi ha tres tipus:
Rayó cuproamoniacal
Rayó viscosa
Rayó acetat
Sintètiques
Hi ha quatre tipus:
Poliamides: Niló, perlé… Polièsters:Tergal, terlenka... PoliacrilonitrilsOrló, leacryl… Poliuretans:Licra...
Procés de la llana
Claudia SabaterNeus GràciaLídia Martell
PROCÉS DE LA LLANA Per començar agafen la llana en brut i
comencen a preparar-la; la renten, , etc.
Després passa per un procés complex que es diu
filatura, on parteixen la llana, per poder utilitzar-la en els telers.
Per continuar passa per el tissatge , en que es fa
servir els telers per anar teixint la tela.
Per finalitza es fan uns tractaments finals que
s’apliquen als teixits, que s’anomenen els acabats.
En acabar la tela és
emmagatzemada. On ja es podrà portar a les botigues per vendre-la
Top Related