LA NEGRA NIT DEL FRANQUISME Amb el final de la Guerra Civil el 1939, els canvis que afectaren a l'Arqueologia espanyola es van

manifestarespecialmentenlaconsolidaciódel'estructurainstitucionaldelbàndolvencedorienelnoumarcideològicdel franquisme,enquèdemanerageneralesvinculava la interpretacióhistòricaauna ideologiapolíticadecaràcternacional-catòlic.LavictòriadelgeneralFrancovasuposarlaimmediatasupressiódelesinstitucionsarqueològiquesanteriors;així laJuntadeAmpliacióndeEstudiosvasersubstituïdapelConsejoSuperiordeInvestigacionesCientíficas(CSIC),dinsdelqualesvacrearelnouInstitutodeArteyArqueologíaDiegoVelázquez,queva incorporarbonapartdelpersonalanterior, comvaserel casdeManuelGómez-Moreno,encaraquelafiguraenalçadelmomentvaserelcatedràticd'ArqueologiadelaUniversitatCentraldeMadrid,AntonioGarcíayBellido,quedesde1940apareixcomaredactoridirectordelarevistaArxivoEspañoldeArqueología. El 1951 també fouanomenatdirectordelnou InstitutoEspañoldeArqueología yPrehistoria“RodrigoCaro”,ambdelegacionsaBarcelonaiValència,orientadesal’estudidelaPrehistòriailaProtohistòria.

L'inicide laGuerraCivilel1936vasorprendrealprehistoriadorHugoObermaier forad'Espanya i jamaihitornà,pellaqualcosalasevacàtedrad'HistòriaPrimitivadel'Homevaserocupadainterinamentperun deixeble seu (ajudant de càtedra des de 1931), Julio Martínez Santa-Olalla. Fill d'un destacat militarfranquista, el general Martínez Herrera, bon amic de Franco, Martínez Santa-Olalla va ser la nova figuraascendentenl'Arqueologiadel'Espanyadelapostguerrafinsamitjansdeladècadade1950,enelperíodemarcatperla influènciadelsgermanòfilsfalangistes.Juntamentalainterinitatdelacàtedra,tambévasernomenat responsable, com a Comissari General, del nou organisme creat pel control del patrimoniarqueològic i laseva investigació: laComisaríaGeneraldeExcavacionesArqueológicas (CGEA), fundadael1939persubstituirelServiciodeDefensayRecuperacióndelPatrimonioHistóricoNacionaldelaRepública.Enelsanys1940-1941laCGEAesvacompletarambunaxarxadecomissarisprovincialsiinsularsque,ambunaextraccióheterogènia i sense remuneracióoficial, van controlarbonapartde lapràcticaarqueològicaespanyola.Aquestespersonesmoltesvegadeserensimplesaficionats inopodienconsiderar-seengeneralcomabonsarqueòlegs,toti lesnotablesexcepcions.L’esmentadasituacióesperllongàfins1955,totiqueenelsanyssuccessiuselscomissarisvarencontinuardominantlocalmentl’Arqueologiadecamp.

ElperíodedelaGuerraCivilielsprimersanysdelfranquismevasuposarperl’Arqueologiaespanyolaungranretardenl'àmbituniversitari.EnaquestpanoramavadestacardesdeBarcelonalafiguradeMartínAlmagroBasch(1911-1984),formatambPericotaValènciaiambObermaieraMadrid,delquetambévaserajudantentre1932i1934.L’esclatdelaGuerraCivilsorprenguéaAlmagroaAlemanya,onhihaviaanatcoma becari, i s'incorpora immediatament al costat dels revoltats, sent nomenat el 1939director delMuseuArqueològicdeBarcelonaidelServeid'ArqueologiadelaDiputació, laqualportavaaparelladaladireccióde lesexcavacionsdel jacimentd’Empúries.Catedràticdesde1940,Almagrovaconsolidarel seu lloca laUniversitat de Barcelona el 1943 com a titular de Prehistòria i Història Antiga iMedieval. Va publicar larevista Ampurias i des de 1947 va organitzar els cursos internacionals d'Empúries, amb la presènciadestacadadel'arqueòlegitaliàNinoLamboglia(1912-1977),especialistaenceràmicaromanaiquetambévaaportarelsseusconeixementssobreestratigrafiaarqueològica.

MartínAlmagroBasch(Fotoviquipedia)

LesescassesrelacionsinternacionalsdeMartínezSanta-Olallaunidesalsprofundstraumesquehavienafectatalmónacadèmicengeneral,vaninfluireneldesinterèsperprojectes internacionalscomelCorpusVasorumAntiquorum,quevaderivarcapaunproducteméslocal,elCorpusVasorumHispanorum.Totiaixí,esvanpublicarelCorpusVasorumAntiquorumdelMuseudeBarcelona(1957i1965,preparatabansdelaGuerraCivilperBoschGimpera,SerraRàfolsiColominas),iposteriorelsd'UllastretiEivissa.UnaltreprojecteinternacionalsubstituïtperunavariantmenyspretensiosavaserlaTabulaImperiiRomani,quedesprésdelaguerra es va convertir en les Cartas Arqueológicas Provinciales, orientades a l'elaboració d'un índex dejaciments arqueològics, amb resultats més escassos que el projecte inicial. Espanya no s'incorporarà,almenysdeformaactiva,aunprojecteinternacionalfinsalCorpusSignorumImperiiRomà,posatenmarxael1963.

Lasituacióde l'Arqueologiaespanyolavacanviarde forma inexorabledurant ladècadade1950perdiversosfactors,entreelsquedestaquenlapèrduad’influènciadelsfilofeixistes delaFalangeafavordelsanomenatstecnòcrates ide l’OpusDei, ladesaparicióde laCGEA ieldesenvolupamentdenovescàtedresuniversitàries de Prehistòria i d'Arqueologia, Epigrafia iNumismàtica, així com la creaciódels Instituts delCSIC deArqueología y Prehistoria “Rodrigo Caro” (1951), dirigit com ja hemdit perGarcía y Bellido, i delEspañoldePrehistória(1958),dirigitperAlmagro,ambseuaBarcelona.

En el marc de la preparació del IV Congrés de la Unió Internacional de Ciències Prehistòriques iProtohistòriquesqueesvacelebraraMadridel1954,sotalapresidènciacientíficadeLluísPericot,esvaferpatent en el món acadèmic les reticències que despertavaMartínez Santa-Olalla per dirigir l'arqueologiaespanyola.Tot iqueMartínezSanta-OlallavaserundelsponentsdelCongrés (Neolític iEdatdelBronze),juntamentambunPericot (Paleolític) iAlmagro (Edatdel Ferro), la seva sort jaestavadecidida. Elprimer

episodi de la seva caiguda el vamarcar el fet que, convocada per fi almateix any de 1954 la càtedra dePrehistòriade laUniversitatdeMadridqueocupava interinament,el vencedorde l'oposicióva serMartínAlmagro.El segonepisodiesvadura termeambel lliurament,el1955,alministred'Educaciód'unacartacontralaCGEA,signadaperdestacatscatedràticsuniversitaris,iamblaqueesvaaconseguirlasupressiódela CGEA. En el seu lloc es va crear el Servicio Nacional de Excavaciones Arqueológicas, estructurat endiverses delegacions que responien als districtes universitaris existents, al front dels quals hi hauria uncatedràticuniversitaridePrehistòriaod'Arqueologia.Noobstantaixò,hihahaverunperíodedetransicióenelqualvaseguiractuantelpropiMartínezSanta-Olallaialgunsdelsseuscomissarisenelmarcprovincial,amésdelacontinuïtatd’algunsserveisarqueològicsenl'àmbitdelesDiputacionsProvincials,comvasucceiraBarcelona,ValènciaiMadrid,ofinsitotlacreaciód'algunsaltres,comeldeGirona(1950).

LluisPericotGarcia(FontEnciclopediaCatalana)

En l'àmbit universitari, unanova generaciód'arqueòlegs va anarocupant les càtedres, actualitzant inormalitzant la docència de la disciplina i les intervencions arqueològiques. Així, en 1959 es traslladà a laUniversitatdeBarcelonael lleidatàJoanMaluquerdeMotes (1915-1988)desde lacàtedrad'Arqueologia,Epigrafia iNumismàticade laUniversitatdeSalamancaqueocupavadesde l'any1949.El1970, tornàa laUniversitat de Barcelona el professorMiquel Tarradell (1920-1995) que, desprès d’un exili interior com aresponsable d’arqueologia del “Protectorado Español” del Marroc, ocupava la càtedra de Universitat de

Valènciadesde1956.Almateixany1970elgironíPeredePalol(1923-2005)estraslladàalaUniversitatdeBarcelona des de la Universitat de Valladolid, orientant la seva recerca en aquesta darrera etapa cap al'ArqueologiaPaleocristianaiMedieval.

El1968s’inauguralaUAB.Entrealtresmotiusdelasevacreació,calesmentareldedesconcentrarlacomunitatuniversitària iminimitzarelsdisturbis i lesprotestesestudiantilsques’estenienarreud’Europa idels EEUU. Pel que fa a l’arqueologia, s’incorpora a la nova UAB personal del Museo Arqueológico deBarcelona(enaquellmoment,depenentdelaDiputaciódeBarcelona).Larecerca,doncs,quedasupeditadabàsicamentalaqueesfeiadesd’aquellMuseo.

EduardRipollPerello(font:https://www2.uned.es/dpto-pha/Congreso%20Solutrense/Homenajes.htm)