Introducció a l’antropologia
1.1.- Conceptes bàsics
■ Què és la antropologia?
Anthropos (home) + Logos (estudi)
= estudi de l’home
Subdisplines de l’antropologia
Antropologia física:
1.- Paleontologia → Estudi de l’evolució humana a partir de les restes fòssils.
2.- Genètica → estudia com es produeixen les adaptacions i evolucions humanes a través de l’herència.
Subdisplines de l’antropologia
Antropologia física:
3.- Primatologia → Estudia l’anatomia i el comportament social dels primats.
2.- Ecologia humana → estudia la relació de les persones amb seu medi
Subdisplines de l’antropologia
Antropologia arqueològica Antropologia lingüística Antropologia social i cultural
Antropologia de la medicina
Antropologia aplicada
Antropologia urbana
Etnografia i etnologia
Etnografia → disciplina descriptiva
- Finalitat → recollir dades, la documentació i la descripció de processos i fets referits a un grup humà.
- Pràctica → Integrar-se en la població que es vol estudiar, aprendre la llengua i la cultura per descobrir-la i comprendre-la.
Etnografia i etnologia
Etnografia
Els diferents tipus de vista a l’hora d’interpretar-ne els estudis:
- Punt de vista èmic → Parteix del punt de vista de la persona observada.
- Punt de vista ètic → Parteix de la perspectiva de la persona que investiga.
Etnografia i etnologia
● Etnologia → disciplina analítica
Objectiu → Estudi comparatiu dels comportaments culturals de diverses societats.
Etnografia i etnologia
Etnologia
Tipus de trets segons el seu caràcter:
- Trets universals → es donen en totes les cultures, ex. El tabú en el incest.
- Trets generals → es donen en molt grups humans, però no en tots, ex. monoteisme.
- Trets particulars → Només són propis del grup estudiat, ex. Els castellers.
Antropologia i cultura
El concepte llatí de cultura (colere) → literalment “conrear”.
Per tant una persona instruïda és una persona “culta o cultivada”.
Antropologia i cultura
Eduard Taaylor va definir el concepte cultura com:
“Aquell tot complex que inclou els coneixements, les creences, l’art, la moral, el dret, els costums i qualssevol altres habilitats i capacitats per l’home com a membre de la societat”.
Antropologia i cultura
Segons William Havilland hi ha quatre trets que destaquen en la cultura:
La cultura es compartida
La cultura s’aprèn
La cultura és simbòlica
La cultura és integrada
1.2.- Models teòrics de l’antropologia
Els primers corrents antropològics
L’escola nord – americana
L’escola britànica
L’escola Francesa
Els primers corrents antropològics
De l’evolucionisme al darwinisme social:
Evolucionisme → totes les societats i cultures havien de passar per unes etapes o procés evolutiu.
Lewis H. Morgan → la història de la humanitat s’havia de dividir en tres etapes culturals: salvatgisme, barbàrie i civilització.
Els primers corrents antropològics
De l’evolucionisme al darwinisme social:
Marxisme → Fortament influenciat pel evolucionisme.
Karl Marx → També utilitza la classificació en etapes culturals o models de producció (comunisme primitiu, societat esclavista, feudalisme, capitalisme i comunisme).
Lluita de classes → motor de la història
Els primers corrents antropològics
De l’evolucionisme al darwinisme social:
Darwinisme social → L’evolució de les cultures està relacionada amb l’evolució de les races biològiques humanes.
Charles Darwin → teoria de la selecció natural.
Els primers corrents antropològics
El difusionisme ( =/= a l’evolucionisme)
Difusionisme → La tendència dels pobles a imitar-se i copiar-se és el que fa que una cultura s’assembli més o menys a un altra.
Critica → cultures que mai han estat mai en contacte entre elles han desenvolupat característiques molt similars. Exemples: eines, tècniques.
L’escola nord – americana
El particularisme històric: Franz Boas Franz Boas → Creador del treball de camp (la informació
més valuosa és la que s’obté de primera mà). importància de cercar els antecedents històrics per
explicar un fet cultural → particularisme històric. Va demostrar que la raça, la llengua i la cultura no
confegeixen la condició humana, sinó que són trets que funcionen amb independència.
Relativisme cultural → no hi ha cap cultura superior.
L’escola nord – americana
Cultura i personalitat Cultura i personalitat → posa èmfasi en la
relació entre els components i institucions socioculturals (la cultura) i els elements psíquics (la personalitat) per sobre dels elements biològics. Remarca la importància de que té el desenvolupament de la 1ª infantesa, l’educació sexual, l’aprenentatge de la higiene.
Ex: Margaret Mead, Ruth Benedict
L’escola britànica
Funcionalisme Funcionalisme → La comprensió de tots
els elements del sistema cultural d’una societat s’ha de fer a partir de la funció que acompleix cadascun d’ells dins d’aquest sistema.
Dues escoles: La funcionalista i la funcionalista – estructural.
L’escola britànica
Escola funcionalista
Funcionalisme → Les característiques culturals d’una societat serveixen per assolir les necessitats, tant bàsiques com derivades, dels individus que la formen.
Bronislaw Malinowsky → Treball de camp un mètode sistemàtic i intensiu
→
L’escola britànica
Escola funcionalista - estructural
Funcionalisme – estructural → La majoria de les necessitats detectades per
Malinowsky eren universals (ex: menjar).
Radcliffe-Brown → El més important eren les relacions humanes (a diferencia de Marylowsky, que donava preferència als individus).
L’escola francesa
Emilie Durkheim → La sociologia es concebia com una disciplina científica que incorporava totes ciències socials.
Marcel Mauss → El do (essai sur le don).
L’escola francesa
L’estructuralisme L’estructuralisme → interpreta la casualitat
com una relació entre els elements d’un sistema, on cada element s’ha d’analitzar en relació amb el seu entorn.
La interpretació causal d’un fenomen s’ha de remuntar a l’estructura oculta.
Claude – Lévi - Strauss → prioritza els aspectes sincrònics i no els diacrònics.
1.3.- L’organització en grups
Grups formals i grups informals
Grup → Conjunt de persones que tenen una característica comuna. Grups formals → formats expressament, amb tasques, funcions
definides i unes normes, ex.: associacions de voluntaris. Grups informals → depenen més de les relacions espontànies, ex.:
grups d’amic. Poden tenir una certa estructura. (assistents a una manifestació).
Grups de pressió → Ex.: de un grup formal, neixen de manera informal i amb el temps es genera una organització i els grups es formalitzen.
1.3.- L’organització en grups
Grups de pertinença i grups de referència
Grup de pertinença → quan un individu forma part. Ex.: grup d’edat, en funció de l’edat un rols determinats.
Grup de referència → un individu no pertany, però vol formar part. Ex.:
preadolescents → adolescents.
1.3.- L’organització en grups
Grups primaris i grups secundaris Grups primaris → grups petits, amb una
forta carrega afectiva i fort sentiment de pertinença. Ex: la família, amics.
Grups secundaris → grups més nombrosos i amb les relacions interpersonals indirectes. Ex.: comunitat de veïns, l’empresa, etc.
■ Les persones dins dels grups
Identitat i estatus
Segons el Sr. S. Ryan “Els individus solen tenir més duna identitat grupal. El seu barri, escola, ciutat, província, regió, nació, continent, religió, grup ètnic o grup d’interès”.
Les persones dins dels grups
Identitat i estatus Estatus → situació que li es assignada a
cadascú dins de la societat. Estatus adscrits → inevitable i no es pot triar. Ex.: ésser home o dona, edat, ésser fill, etc. Estatus adquirits → es guanyen amb l’esforç,
les activitats, les accions, el saber fer. Ex.: ....
■ Les persones dins dels grups
Perjudicis i discriminació Perjudici → és el menyspreu que fa referència a
un grup o a una persona, com ara els seus valors, les seves creences, les seves normes, etc.
Estereotips → són representacions mentals idees que prenen forma a partir d’una opinió simple, reduccionista i subjectiva, normalment subjectiva i desfavorable.
■ Les persones dins dels grups
Perjudicis i discriminació Discriminació → Conjunt de pràctiques que
perjudica un grup i els seus membres. Discriminació racial Discriminació institucional Genocidi → eliminar un grup Etnocidi → eliminar una cultura Assimilació
1.4.- Les relacions de parentiu
El parentiu → es una construcció cultural Utilitza una terminologia que defineix els tipus
de parents i a l’hora els individus dins del grup. Aspectes essencials en la construcció del
parentiu: ● Filiació ● Matrimoni ● Residència
■ La filiació
La filiació → defineix l’estatus de l’individu respecte als seus ascendents, descendents i col·laterals
Segons com s'organitzen les línies de filiació tenim dues grans divisions:
● filiació unilineal
● filiació cognatícia ( no unilinial)
La filiació unilineal
Filiació unilineal → només té en compte una línia (femenina o masculina)
- Filiació patrilineal o agnaticia → només té en compte la línia del pare.
- Filiació matrilineal o uterína → només té en compte la línia de la mare.
- Filiació unilineal doble → reconeix totes dues línies, però en proporcions diferents.
- Filiació optativa o ambilinial → es pot triar la línia de filiació.
La filiació unilineal
Com a grups de parentiu més importants en les filiacions unilineal destaquen:
- Llinatge → els parents parteixen d’un avantpassat comú, lligats per la consanguinitat.
- Clans → descendents d’un avantpassats comú, real o mític. Totemisme.
+ 1 clan → tribu
+ 1 tribu → ètnia
La filiació no unilineal o cognatícia
La filiació no unilineal o cognatícia → té en compte tant la línia femenina com masculina
- Família nuclear → (pares i fills)
- Família extensa → (avís, pares i fills)
■ El matrimoni
Matrimoni → unió entre un home i una dona per formar una família.
- Formules per l’adquisició del conjuge:
● La dot → bens o diners que la família de la núvia dóna a la família del marit.
● La compensació → pagament que rep la família de la núvia per part de l’home
● Intrecanvi de pressents → (de valor similar)
■ El matrimoni
- Altres formes d’estratègia matrimonial:
● Fugida → Els conjugues fugen per aconseguir el reconeixement matrimonial.
● Captura → pot comportar bel·ligerància per part dels parets de la dona
■ El matrimoni
- Regles i normes que regules el matrimoni ● El tabú de l’incest → prohibeix el matrimoni
entre i les relacions sexuals entre familiars. - Normes que permeten o prohibeixen el
casament: ● Endogàmia → restringueix el matrimoni a un
grup en concret ● Exogàmia → matrimoni fora d’un grup de
pertinença.
■ El matrimoni
- Regles i normes que regules el matrimoni
● Soroat → al morir l’esposa, la germana o una parenta pròxima es casa amb el marit.
● levirat → al morir el marit, la germà o una parent pròxim es casa amb la viuda.
■ El matrimoni
Monogàmia → format per un home i una dona (la parella).
Poligàmia → format per + dos membres
● Poligínia → Un marit pot tenir dues o més dones.
● Poliàndria → Una dona pot tenir dos o més marits.
■ El matrimoni
Divorci → Institució que permet la ruptura dels vincles matrimonials. Per raons de:
- esterilitat - adulteri - maltractament - negligència - manca de relacions sexuals
■ La residència
Tipus de residència:
● Residència Neolocal
● Residència patrilocal
● Residència matrilocal
● Residència bilocal
● Residència ambilocal
■ La diferenciació per gènere
● Rol de gènere → cada sexe té unes tasques pròpies en cada cultura.
● Estereotpis de gènere → idees que caracteritzen de forma molt simple al homes i les dones
● Estratificació del gènere → defineix la posició jeràrquica de cada sexe.
1.5.- L’organització econòmica
Diferents formes d’organització socioeconòmica
Reciprocitat i distribució Altres tipus d’intercanvis
■ Diferents formes d’organització socioeconòmica Classificació de les societats en funció de les
tècniques empleades en l’obtenció de recursos:
● Societats recol·lectores → agafen el que troben directament de la natura (fruits silvestres o petits animals).
● Societats caçadores → es basa en la caça i la pesca (implica una col·laboració).
■ Diferents formes d’organització socioeconòmica
● Societats farratgeres → viuen de la caça, la pesca i la recol·lecció.
- Organització social: banda (petits grups relacionats per parentiu o matrimoni)
- Divisió del treball basada amb el gènere.
- Diferències socials basades en l’edat.
■ Diferents formes d’organització socioeconòmica
● Societats pastorals → viuen d’animals domèstics → llet, carn, sang, greix, pell, cuiro, etc.
- Sistema de vida: nomadisme o trashumancia
- Societats pocs denses i lligades a través del parentiu.
- Exemple: beduins i tuaregs.
■ Diferents formes d’organització socioeconòmica
● Societats agricoles → modificació del medi i un fort tractament dels recursos.
- Poblacions → concentrades, estables i denses.
- No necessiten recorre grans espais a la recerca d’aliments.
■ Diferents formes d’organització socioeconòmica ● Societats industrials → apareixen amb
l’aparició de l’artesania. - Ja no es produeix per l’autoconsum sinó per
crear un excedent per vendre al mercat. - Objectiu: reduir costos de producció, rebaixar
preus i arribar al major nombre de consumidors possible.
- Producció mecanitzada - Exemple: Anglaterra de finals del s. XIX.
■ Diferents formes d’organització socioeconòmica
● Societats postindustrial
- Apareix el sector terciari
- Escassetat de feina → fet estructural
- Teletreball, autoocupació (autònoms)
- Família nuclear reduïda (parella amb un o dos fills com a molt)
■ Reciprocitat i distribució
Tres formes de distribució econòmica: ● Reciprocitat → forma de donar i rebre, entre
individus relacionats pel parentiu, matrimoni - Reciprocitat generalitzada → la persona
que dona no espera res a canvi i de forma immediata (llaços d’unió familiars o molt íntims)
- Reciprocitat equilibrada → valors dels béns intercanviats són similars.
- Reciprocitat negativa → situació incòmoda (anar de boda i no fer regal
■ Reciprocitat i distribució
Tres formes de distribució econòmica:
● Redistribució → repartiment de serveis o recursos a través d’un poder central.
Exemple: impostos.
■ Reciprocitat i distribució
Tres formes de distribució econòmica:
● L’intercanvi de mercat → preus en funció de la llei de la oferta i la demanda. Es necessari un excedent de productes.
Diners.
■ Altres tipus d’intercanvi
En economies de subsistència (intercanvi de productes sense diners).
● Elementals formes de comerç → intercanvi de productes sense diners
● Tronc mut o comerç silenciós → és dóna entre el pigmeus i bantus a l’Àfrica
■ Altres tipus d’intercanvi
En economies de subsistència (intercanvi de productes sense diners).
● Kula → intercanvi de productes molt valuosos. Ex: Nova Guinea
+ vell i + històric → + valor
■ Altres tipus d’intercanvi
En economies de subsistència (intercanvi de productes sense diners).
● Potlatch → conceben la riquesa com un fet no material (el prestigi) / ho hi ha diners
- Regalen els excedents per guanyar prestigi. + quantitat + valor dels regals → + prestigi
- No hi estratificació econòmica.
■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural
Identitat cultural → és allò que ens caracteritza respecte a altres col·lectivitats culturals, com poden ser les normatives, pautes, conductes i valors
■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural
Tipologies culturals
● model cristià
● model budista
● model musulmà
Integrisme
Fonamentalisme
■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural
Multiculturalisme i interculturalisme ● Diversitat cultural → la varietat en la
forma de ser, de construir-se i situar-se en el temps i en l’espai.
● Multiculturalisme → és la convivència de diverses cultures en un espai determinat que dóna com a resultat una realitat multicultural.
■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural
Multiculturalisme i interculturalisme
● Multiculturalisme Problemes i conflictes
aculturació (pèrdua de la seva cultura) ● El procés d’aculturació es pot donar per:
- Integració
- assimilació
- segregació → guetos
■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural
Multiculturalisme i interculturalisme
● Interculturalisme → és un fenomen que tracta d’esbrinar i comprendre les diferents relacions entre les cultures, sobretot en quant a les relacions mútues, la reciprocitat i l’intercanvi, entre individus, grups i institucions.
■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural
Multiculturalisme i interculturalisme ● Interculturalisme → ha de facilitar la
convivència, la qual cosa implica un intercanvi cultural i un reconeixement del dret igualitari de les diferents cultures a partir del respecte a la diferència i a la igualtat.
Cal que hi hagi una política que no instrumentalitzi les identitats i que s’adreci a la obertura cultural.
■ 2.6.- Identitat i diversitat cultural
Mecanismes d’integració cultural
● Models teòrics d’integració de les minories ètniques:
- Assimilació
- fusió
- Pluralisme cultural
■ 2.7.- Què és el canvi social?
■ Canvi social → és el conjunt de formes de transformació (normalment lentes) de les societats, com a necessitat d’aquestes d’adaptar-se a les noves maneres d’entendre el món (política, economia, innovacions tecnològiques etc.)
■ 2.7.- Què és el canvi social?
El paper de l’escola ● L’escola → Lloc per a la ideologització
(transmissió d’una sèrie de valors i formes de pensar de la comunitat on es viu).
● Doble visió de la ideologització: 1ª: l’escola és una institució que reprodueix la
ideologia i els valors socials dominants. 2ª: l’escola és el lloc més adequat per produir
canvis de ideològics, socials i personals.
■ 2.7.- Què és el canvi social?
El paper de l’escola
● És important: que l’escola posi a l’abast dels alumnes un capital cultural i a l’hora contribueixi a formar-los en una consciència crítica i racional que els permeti decidir i portar a la pràctica allò que puguin assolir malgrat les seves diferències, amb una actitud de respecte i d’igualtat.
■ 2.8.- Actuacions de l’escola davant de conflictes generats per la diversitat Cap a una escola més igualitària ● Societat intercultural → Cal portar a
terme diferents models i programes educatius que parteixen de principi derivats de diferents disciplines:
- Principis antropològics: han de partir de la identitat, les diversitats, la comunicació i el diàleg.
■ 2.8.- Actuacions de l’escola davant de conflictes generats per la diversitat
Cap a una escola més igualitària - Principis epistemiològics: s’han
d’analitzar tots aquells valors que són universals i comuns a les diferents cultures.
- Principis praxiològics: a través de programes educatius que els treballin de forma eficaç i que siguin realistes.
■ 2.8.- Actuacions de l’escola davant de conflictes generats per la diversitat
Cap a una escola més igualitària
● Programes educatius concrets a partir dels models i corrents estudiats:
- Progames d’educació compensatòria → finalitat de superar els dèficits culturals i lingüístics en favor d’una igualtat d’oportunitats.
■ 2.8.- Actuacions de l’escola davant de conflictes generats per la diversitat Cap a una escola més igualitària - Educació en el pluralisme cultural →Comprensió intercultural → que facilita la
comprensió del dret a la diferència, així com l’aprenentatge de les diferents competències multiculturals.
- Educació bilingüe i bicultural → (català, castellà, anglès – francès)
- coeducació → més enllà de la convivència dels alumnes a l’aula.
■ 2.8.- Modalitats de cooperació
La cooperació → pretén potenciar tots els processos que impliquin un creixement autosostingut a través d’activitats productives.
Exemples de modalitats de cooperació:
- educació per al desenvolupament
- Projectes de desenvolupament
- l’ajut humanitari d’emergència
Top Related