1
INFORME SOCIODEMOGRÀFIC DE LA
POBLACIÓ ESTRANGERA RESIDENT A LES COMARQUES DE LLEIDA
OBSERVATORI PERMANENT DE LA IMMIGRACIÓ LLEIDA
2
Jordi Garreta
( Director del Projecte)
Pablo Petreñas, Marta Massana, Ozgur Günes, KoKouvi Tété, Núria
Llevot, i Olga Bernad.
Lleida, setembre de 2011
Copyright dels autors
Aquest projecte ha estat subvencionat per la Diputació de Lleida
3
ÍNDEX:
1.-‐ INTRODUCCIÓ. ........................................................................................................... 6
2.-‐ ELS ESTRANGERS A LES COMARQUES DE LLEIDA. ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC ANY 2010. ........................................................................................................................................ 15
1.-‐ Evolució de la immigració a les comarques de Lleida. .......................................... 15
2.-‐ Situació laboral dels estrangers a les comarques de Lleida.. ............................... 20
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu a les comarques de Lleida. . ........................... 34
4.-‐ Els estrangers a les comarques de Lleida : el punt de vista dels entrevistats. . .... 66
3.-‐ LA SEGARRA. .............................................................................................................. 72
1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca . .............................................................. 72
2-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ...................................................... 76
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca . ............................................... 82
4.-‐ Els estrangers a la comarca : el punt de vista dels entrevistats............................ 97
4.-‐ LA VALL D’ARAN. ........................................................................................................ 110
1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ............................................................... 110
2.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ..................................................... 114
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ................................................ 121
4.-‐ Els estrangers a la comarca : el punt de vista dels entrevistats............................ 134
5.-‐ EL PLA d’URGELL. ....................................................................................................... 145
1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ............................................................... 145
2.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ..................................................... 149
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ................................................ 155
4.-‐ Els estrangers a la comarca : el punt de vista dels entrevistats............................ 170
4
6.-‐ L’URGELL. ................................................................................................................... 179
1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ............................................................... 179
2.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ..................................................... 183
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ................................................ 189
4.-‐ Els estrangers a la comarca : el punt de vista dels entrevistats............................ 205
7.-‐ EL SEGRIÀ. .................................................................................................................. 217
1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ............................................................... 217
2.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ..................................................... 221
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ................................................ 228
4.-‐ Els estrangers a la comarca : el punt de vista dels entrevistats............................ 244
8.-‐ L’ALTA RIBAGORÇA. ................................................................................................... 262
1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ............................................................... 262
2.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ..................................................... 266
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ................................................ 272
4.-‐ Els estrangers a la comarca : el punt de vista dels entrevistats............................ 284
9.-‐ LA NOGUERA.............................................................................................................. 290
1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ............................................................... 290
2.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ..................................................... 294
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ................................................ 300
4.-‐ Els estrangers a la comarca : el punt de vista dels entrevistats............................ 315
10.-‐ LA CERDANYA........................................................................................................... 326
1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ............................................................... 326
2.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ..................................................... 330
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ................................................ 336
4.-‐ Estrangers a la comarca: el punt de vista dels entrevistats .................................. 349
5
11.-‐ EL PALLARS SOBIRÀ. ................................................................................................. 353
1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ............................................................... 353
2.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ..................................................... 357
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ................................................ 363
4.-‐ Els estrangers a la comarca : el punt de vista dels entrevistats............................ 376
12.-‐ L’ALT URGELL. .......................................................................................................... 383
1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ............................................................... 383
2.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ..................................................... 387
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ................................................ 393
4.-‐ Els estrangers a la comarca : el punt de vista dels entrevistats............................ 408
13-‐ EL PALLARS JUSSÀ. .................................................................................................... 414
1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ............................................................... 414
2.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ..................................................... 418
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ................................................ 425
4.-‐ Els estrangers a la comarca : el punt de vista dels entrevistats............................ 440
14.-‐ EL SOLSONÈS. ........................................................................................................... 450
1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ............................................................... 450
2.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ..................................................... 454
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ................................................ 461
4.-‐ Els estrangers a la comarca : el punt de vista dels entrevistats............................ 476
15.-‐ LES GARRIGUES. ....................................................................................................... 484
1.-‐ Evolució de la immigració a la comarca. ............................................................... 484
2.-‐ Situació laboral dels estrangers a la comarca. ..................................................... 488
3.-‐ Estrangers en el sistema educatiu de la comarca. ................................................ 495
4.-‐ Els estrangers a la comarca : el punt de vista dels entrevistats............................ 509
16.-‐ BIBLIOGRAFIA........................................................................................................... 516
6
1.-‐ INTRODUCCIÓ
Les comarques de Lleida, malgrat que en nombre global no es signifiquen per un important
volum d'immigració si ho comparem amb la resta de Catalunya o Espanya, sí que el té en
termes relatius de la població d’aquestes comarques i és prou important per a que calgui
dedicar especial atenció a aquest fenomen. A les comarques1 de Ponent al llarg dels anys s'han
anat realitzant diferents estudis sobre la situació dels estrangers, especialment els
extracomunitaris, que han contribuït a clarificar en quina situació (econòmica, laboral,
residencial, educativa, etc.) es troben. Això sí, si volem ser crítics no deixen de ser parcials
(condicionats els autors pel cost i l'esforç que comportaria un estudi que analitzés aquest
fenomen en tota la seva globalitat; vegeu Ajuntament de Lleida 1991; Colectivo I.O.E. 1992;
Garreta, Llevot, Sabaté i Bernad 2010) o centrats en àmbits territorials diversos (Delegació
Diocesana de Migracions de Lleida 1991; Garreta 1997; Garreta 1999; entre altres). Tot i això,
els estudis han presentat que la situació dels estrangers no difereix excessivament de la
d'altres indrets: inseguretat legal, subordinació laboral, baixos ingressos econòmics, problemes
en l'habitatge... Cal dir que aquest perfil ha contribuït també a anar-‐los convertint en un
centre d'interès del conjunt de la societat i en un col·∙lectiu fàcilment estigmatitzable.
Constatant l'anterior, des de fa temps ens havíem interessat per tenir una informació fiable i
complerta de la situació dels estrangers de Lleida. Sovint, diferents persones disposen
d'informacions molt interessants que permetrien dissenyar actuacions específiques, però la
incomunicació o el poc temps per recollir-‐les i analitzar-‐les fa que caiguin en l'oblit i no
s'utilitzin. Aquest projecte pretén crear una base de dades inicial que permeti a tota persona
interessada en aquestes qüestions tenir un referent al que adreçar-‐se, a més de ser un punt de
partida per dissenyar estudis posteriors que es facin (ja sobre temàtiques més específiques).
El treball que presentem es diferencia metodològicament en dues parts: una de recollida i
anàlisi de la informació de dades estadístiques de diferents institucions i una altra de
realització i anàlisi d'entrevistes en profunditat per esbrinar els impactes que té la immigració
a les comarques de Lleida i que permet indicar alguns dels reptes que caldrà encarar en un
futur proper.
1 Hem treballat la comarca de La Cerdanya sent conscients de que només una petita part d'aquesta es troba dins la província de Lleida. La part quantitativa té en compte tota la comarca i la qualitativa només les poblacions de la província de Lleida.
7
A continuació presentarem l’anàlisi estadística realitzada i els resultats de la fase de recerca
que ha consistit en la realització d'entrevistes en profunditat a persones de les diferents
institucions, entitats..., que podien donar-‐nos informació sobre la situació dels estrangers al
seu territori, així com indicar-‐nos què creuen que és prioritari per a treballar els propers anys.
Concretament, s’han realitzat 70 entrevistes que es distribueixen com indiquen les taules
següents:
COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC
ENTREVISTA
MES/ANY
SEGARRA Cervera Consell Comarcal Cervera Desembre/2009
SEGARRA Cervera Ajuntament Cervera Desembre/2009
SEGARRA Cervera Creu roja Cervera Desembre/2009
SEGARRA Cervera IES Cervera Desembre/2009
SEGARRA Cervera CEIP Jaume Balmes Cervera Desembre/2009
SEGARRA Cervera Càritas Cervera Desembre/2009
SEGARRA Cervera CEIP Mn. Josep Arqués Cervera Desembre/2009
SEGARRA Guissona Ajuntament De Guissona Guissona Novembre/2010
SEGARRA Guissona CAP Guissona Novembre/2010
SEGARRA
Guissona CEIP Ramon Faus I Esteve Guissona Novembre/2010
SEGARRA
Guissona Associació Eslava Oriental Guissona Novembre/2010
SEGARRA
Guissona Associació Vasillevski Guissona Novembre/2010
8
COMARCA
LOCALITAT ENTITAT LLOC
ENTREVISTA
MES/ANY
VALL D’ARAN Vielha Consell General de l’Aran Vielha Novembre/2009
VALL D’ARAN Vielha Consell General de l’Aran Vielha Decembre-‐2009
VALL D’ARAN Vielha Ajuntament Vielha Novembre/2009
VALL D’ARAN Vielha Ajuntament Vielha Novembre/2009
VALL D’ARAN Vielha CAP Vielha Decembre-‐2009
VALL D’ARAN Vielha Càritas Vielha Novembre/2009
VALL D’ARAN Vielha Escola d’Adults Vielha Novembre/2009
VALL D’ARAN Vielha Institut Aran Vielha Novembre/2009
VALL D’ARAN Vielha Escola Garona Vielha Novembre/2009
VALL D’ARAN Vielha Associació Romanesos Vielha Novembre/2009
COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC
ENTREVISTA
MES/ANY
PLA D’URGELL Mollerussa Consell Comarcal Mollerussa Desembre/2009
PLA D’URGELL Mollerussa IES Terres De Ponent Mollerussa Desembre/2009
PLA D’URGELL Mollerussa CEIP Pompeu Fabra Mollerussa Desembre/2009
PLA D’URGELL Mollerussa CEIP Ignasi Perarire Mollerussa Desembre/2009
PLA D’URGELL Mollerussa IES La Serra Mollerussa Desembre/2009
PLA D’URGELL Mollerussa Creu Roja Mollerussa Desembre/2009
PLA D’URGELL Mollerussa Cap Mollerussa Març/2011
PLA D’URGELL Mollerussa Ajuntament Mollerussa Abril/2011
9
COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC
ENTREVISTA
MES/ANY
URGELL Tàrrega Consell Comarcal Tàrrega Desembre/2009
URGELL Tàrrega AMIC Tàrrega Maig/2010
URGELL Tàrrega Ajuntament Tàrrega Desembre/2010
URGELL Tàrrega Associació Dones Del Món Tàrrega Maig/2010
URGELL Tàrrega IES Costa Freda Tàrrega Desembre/2010
URGELL Tàrrega CEIP Àngel Guimerà Tàrrega Desembre/2010
URGELL Tàrrega CAP Tàrrega Desembre/2010
URGELL Tàrrega CARITAS Tàrrega Desembre/2010
COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC
ENTREVISTA
MES/ANY
SEGRIÀ Lleida Consell Comarcal Lleida Novembre/2009
SEGRIÀ Lleida Ajuntament Lleida Desembre/2009
SEGRIÀ Lleida Escola Cappont Lleida Novembre/2009
SEGRIÀ Lleida Escola Joan XIII Lleida Novembre/2009
SEGRIÀ Lleida Escola Parc de l’Aigua Lleida Novembre/2009
SEGRIÀ Lleida Escola Farreny Borteda Lleida Novembre/2009
SEGRIÀ Lleida Amic Lleida Desembre/2009
SEGRIÀ Lleida Centro Llatinoamericà Lleida Desembre/2010
SEGRIÀ Lleida Cap Lleida Desembre/2010
10
SEGRIÀ Lleida Creu roja Lleida Desembre/2010
SEGRIÀ Lleida Seu Solidaria Lleida Desembre/2010
SEGRIÀ Lleida IBN Batuta Lleida Maig/2010
SEGRIÀ Lleida CITE/CCOO Lleida Maig/ 2010
SEGRIÀ Lleida Ensenyament Lleida Desembre/2010
SEGRIÀ Lleida Associació Watani Lleida Maig/2010
SEGRIÀ Lleida Ajuntament Alcarràs Juliol/2010
COMARCA
LOCALITAT ENTITAT LLOC
ENTREVISTA
MES/ANY
ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Consell Comarcal Pont de Suert Novembre/2009
ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert CAP Pont de Suert Novembre/2009
ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Càritas Pont de Suert Novembre/2009
ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Creu Roja Pont de Suert Novembre/2009
ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Associació Equatorians
Pont de Suert Novembre/2009
ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Institut Pont de Suert
Pont de Suert Novembre/2009
ALTA RIBAGORÇA Pont de Suert Escola Ribagorça Pont de Suert Novembre/2009
11
COMARCA
LOCALITAT ENTITAT LLOC
ENTREVISTA
MES/ANY
NOGUERA Balaguer Consel Comarcal Balaguer Novembre/2009
NOGUERA Balaguer Ajuntament Balaguer Novembre/2009
NOGUERA Balaguer CAP Balaguer Novembre/2009
NOGUERA Balaguer IES Balaguer Novembre/2009
NOGUERA Balaguer Escola Mont-‐Roig Balaguer Novembre/2009
NOGUERA Balaguer Associació De Senegalesos
Balaguer Novembre/2009
NOGUERA Balaguer Associació Musulmana
de Balaguer
Balaguer Maig/2010
NOGUERA Balaguer Escola d’Artesà de Segre Artesà De Segre Novembre/2009
NOGUERA Balaguer IES Artesà de Segre Artesà De Segre Novembre/2009
COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC ENTREVISTA
MES/ANY
CERDANYA Puigcerdà Consell Comarcal Puigcerdà Desembre/2009
CERDANYA Puigcerdà Ajuntament Puigcerdà Desembre/2009
CERDANYA Martinet Zer-‐Baridà -‐ Batllia Martinet Desembre/2009
12
COMARCA
LOCALITAT ENTITAT LLOC
ENTREVISTA
MES/ANY
PALLARS SOBIRÀ Sort Consell Comarcal Sort Desembre-‐2009
PALLARS SOBIRÀ Sort Institut Hug Roger III Sort Desembre-‐2009
PALLARS SOBIRÀ Sort Escola Angel Serafí i Casanovas
Sort Desembre-‐2009
PALLARS SOBIRÀ Sort AMIC Sort Desembre-‐2009
PALLARS SOBIRÀ Sort CAP Sort ABRIL-‐2010
COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC
ENTREVISTA
MES/ANY
ALT URGELL Seu d’Urgell Consell Comarcal Seu d’Urgell Desembre/2009
ALT URGELL Seu d’Urgell Ajuntament Seu d’Urgell Desembre/2009
ALT URGELL Seu d’Urgell CAP Seu d’Urgell Desembre/2009
ALT URGELL Seu d’Urgell Càritas Seu d’Urgell Desembre/2009
ALT URGELL Seu d’Urgell Amilacat(Associació Sud-‐americans)
Seu d’Urgell Desembre/2009
ALT URGELL Seu d’Urgell Escola Mossen Albert Vives
Seu d’Urgell Desembre/2009
ALT URGELL Seu d’Urgell Institut Joan Brudieu Seu d’Urgell Desembre/2009
13
COMARCA
LOCALITAT ENTITAT LLOC
ENTREVISTA
MES/ANY
PALLARS JUSSÀ Tremp Consell Comarcal Tremp Novembre/2009
PALLARS JUSSÀ Tremp Ajuntament Tremp Novembre/2009
PALLARS JUSSÀ Pobla de Segur CAP Pobla de Segur Novembre/2009
PALLARS JUSSÀ Tremp CAP Tremp Novembre/2009
PALLARS JUSSÀ Tremp Amic Tremp Novembre/2009
PALLARS JUSSÀ Tremp CEIP Valldeflors Tremp Novembre/2009
PALLARS JUSSÀ Tremp IES Tremp Tremp Novembre/2009
PALLARS JUSSÀ Pobla de Segur Institut de la
Pobla de Segur
Pobla de Segur Novembre/2009
PALLARS JUSSÀ Pobla de Segur Escola Els Raiers Pobla de Segur Novembre/2009
PALLARS JUSSÀ Tremp Creu Roja Tremp Novembre/2009
COMARCA LOCALITAT ENTITAT LLOC ENTREVISTA MES/ANY
SOLSONÈS Solsona Consell General Solsona Desembre/2009
SOLSONÈS Solsona Ajuntament Solsona Desembre/2009
SOLSONÈS Solsona CAP Solsona Desembre/2009
SOLSONÈS Solsona Càritas Solsona Desembre/2009
SOLSONÈS Solsona Institut Francesc Ribalta Solsona Desembre/2009
SOLSONÈS Solsona CEIP Setelsis Solsona Desembre/2009
SOLSONÈS Solsona Associació Cultural Immigrants Solsonès
Solsona Desembre/2009
SOLSONÈS Solsona Creu Roja Solsona Desembre/2009
14
COMARCA
LOCALITAT ENTITAT LLOC
ENTREVISTA
MES/ANY
GARRIGUES Les Borges Blanques
Consell Comarcal Les Borges Blanques Desembre/2009
GARRIGUES Les Borges
Blanques
CREU ROJA Les Borges Blanques Desembre/2009
GARRIGUES Les Borges Blanques
CAP Les Borges Blanques Desembre/2009
GARRIGUES Les Borges Blanques
ESCOLA ALFONS XII
Les Borges Blanques Desembre/2009
15
2.-‐ ELS ESTRANGERS A LES COMARQUES DE LLEIDA. ESTUDI SOCIODEMOGRÀFIC ANY 2010
1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LES COMARQUES DE LLEIDA.
Pel que fa als moviments de població estrangera a Lleida s’observa, a la gràfica número 1, que
hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la província. Des de l’any 2000 s’ha
produït un creixement sostingut i en termes absoluts passem de 6451 estrangers a l’any 2000
als 80490 a l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a l’any 2010 és del 18,3 % i estaria
2,35 punts percentuals per sobre de les dades referides a la Comunitat a l’any 2010 (15,95 %).
Gràfica núm. 1
Població estrangera en situació regular a la província de Lleida.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Gràfica núm. 2
Població estrangera en situació regular a la província de Lleida. Comparació entre comarques
16
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per a l’any 2010 se n’extreuen de la
gràfica número 2 les següents consideracions:
a) La comarca amb més població estrangera és la Segarra amb un valor del 25,7 % i que
es desvia d’una manera significativa respecte a la mitjana. Hi ha quatre comarques més que es
troben per sobre del nivell provincial, entre elles el Segrià que es la que en valors absoluts té
més població, però amb valors no tant esbiaixats.
b) La comarca amb menys població estrangera és la de les Garrigues, amb un valor del
12,8% bastant allunyat del valor mitjà. Entre aquest valor i el valor mitjà es troben la resta de
comarques amb valors en cascada.
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el següent gràfic .
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera a la Província per sexe i edat
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives entre els diferents anys estudiats
i s’aprecia que l’ interval d’edat majoritari dels estrangers, tant per a homes com per a dones,
és el d’edats productives (19 a 64 anys) Hi ha una diferència entre homes i dones que s’escurça
conforme avança el període d’estudi, sempre favorable als homes, que es manté al llarg del
17
deu anys estudiats; a l’any 2000 els homes representaven el 44,1% dels estrangers i les dones
el 29,9%; hi havia una diferència percentual de 14,2 punts que al llarg del període, amb
oscil·∙lacions, ha anat creixent fins l’any 2005. A partir d’aquest any s’escurça la diferència entre
homes i dones fins arribar a l’any 2010 on la diferència és de 13,1 punts percentuals.
Respecte als menors de 18 anys se situen els percentatges a l’any 2010 en el 12,1% per als nois
i l’11,4% per a les noies. Al llarg del període es manté la diferència entre nois i noies amb valors
que oscil·∙len per sota d’un punt percentual i sempre a favor dels nois.
Pel que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un decreixement, tant en homes com
dones, des de l’any 2000 (1% i 0,8%) fins al 2010 (0,4% i 0,5%). Excepte el primer any en que hi
havia més homes que dones, la resta d’anys la tendència s’inverteix i hi ha més dones que
homes en aquesta franja. El percentatges dels uns i de les altres són realment testimonials.
Si estudiem la distribució de la població estrangera regular per àrees d’origen observem a la
gràfica següent que:
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera a la província, segons continent d’origen
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des del
2000 (16%) fins al 2010 (38,5%), en canvi els estrangers procedents de països europeus de fora
de la Unió Europea presenten una tendència decreixent des de l’any 2000 (6%) fins a l’any
2010 (5,8%) amb diferents oscil·∙lacions al llarg del període. Les dades van canviar, des del punt
18
de vista estadístic, a l’any 2007 quan els súbdits de països com Bulgària i Romania van passar a
ser ciutadans de la Unió Europea. La suma dels dos col·∙lectius (44,3%) són, juntament amb els
d’origen africà (magrebins i subsaharians), els més nombrosos a la comarca.
b.-‐ Els originaris dels països del Magrib són la segona procedència més important actualment.
L’any 2000 representaven el 45,1% de la població estrangera de la província, però amb una
tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el 23,4% i és el segon col·∙lectiu més
nombrós a la província. Els subsaharians, l’altre col·∙lectiu africà, a l’any 2000 representaven el
15,2% de la població estrangera i era el tercer col·∙lectiu més nombrós per darrere dels
estrangers d’origen europeu. A llarg del període, amb alguna oscil·∙lació i tendència decreixent,
a l’any 2010 representen el 12,5% de la població estrangera i és el quart col·∙lectiu més
nombrós.
c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre-‐Amèrica) representaven a l’any
2000 el 15,5% de la població estrangera i, amb oscil·∙lacions i una tendència lleugerament
creixent, a l’any 2010 representen el 16,6%. Cal remarcar que el percentatge d’estrangers
d’Amèrica del Nord es pot dir que és testimonial amb un percentatge sobre el total de la
població estrangera que es mou entre el 0,5% a l’any 2000 i el 0,1% l’any 2010.
d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia i Oceania, principalment d’origen xinès, representen
percentatges molts baixos a la província. Així, a l’any 2000 representaven el 2,2% dels
estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, l’any 2010 el col·∙lectiu
representa el 3,2% de la població estrangera a la província.
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per a l’any 2010 se n’extreuen de la
gràfica número 52 les següents consideracions:
a.-‐ La comarca que té, en percentatge, més ciutadans de la Unió Europea és l’Alta Ribagorça i
la que menys el Solsonès. La resta de comarques es troben per sobre del valor mitjà de la
província (38,5%) excepte el Segrià i l’Urgell que es troben per sota.
2 Les caselles de color groc indiquen valors per sobre de la mitjana provincial que són les caselles de color vermell. Caselles de color verd indiquen valors extrems tant per dalt com per baix respecte al valors mitjans de la província
19
b.-‐ La comarca que té, en percentatge, més ciutadans europeus, però de països no membres
de la Unió, és la Segarra i la que menys el Pallars Sobirà. La resta de comarques es troben per
sota del valor mitjà de la província (5,8%) excepte l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya i
l’Urgell que es troben per sobre d’aquest percentatge mitjà.
Gràfica núm. 5
Evolució de la població estrangera a la província, segons continent d’origen. Comparació entre comarques any 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
c.-‐ La comarca que té, en percentatge, més ciutadans d’origen africà (subsaharians més
magrebins) és el Solsonès i la que menys la Cerdanya. La resta de comarques es troben per
sota del valor mitjà de la província (35,9%) excepte el Pla d’Urgell, el Segrià i l’Urgell que es
troben per sobre d’aquest percentatge mitjà.
d.-‐ La comarca que té, en percentatge, més ciutadans procedents d’Amèrica del Nord és la
Cerdanya i la que menys la Noguera i l’Alta Ribagorça que no tenen registrat cap ciutadà. La
resta de comarques es troben per sota del valor mitjà de la província (0,1%) excepte l’Alt
Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès i la Vall d’Aran que es troben per sobre
d’aquest percentatge mitjà, però també amb valors testimonials respecte a altres orígens.
e.-‐ La comarca que té, en percentatge, més ciutadans procedents d’Amèrica del Sud i Centre és
la Cerdanya i la que menys les Garrigues. La resta de comarques es troben per sobre del valor
20
mitjà de la província (16,5 %) excepte la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra, el Solsonès i
l’Urgell que es troben per sota d’aquest percentatge.
f.-‐ La comarca que té, en percentatge, més ciutadans procedents d’Àsia i Oceania és el Segrià i
la que menys l’Alta Ribagorça que no té cap ciutadà registrat. La resta de comarques es troben
per sota del valor mitjà de la província (3,2 %).
2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS DE LA PROVÍNCIA DE LLEIDA.
A l’àmbit laboral, i paral·∙lelament a l’augment de la població estrangera a la província, també
s’ha produït un creixement sostingut del nombre de contractes dels treballadors estrangers. La
seva evolució en nombre la mostra la següent gràfica. De les dades se n’extreuen les
consideracions següents:
Gràfica núm. 6
Evolució dels contractes laborals fets als treballadors estrangers a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
A l’any 1999, a la província, es van fer 8443 contractes laborals a treballadors estrangers. Al
llarg del període s’ha produït un creixement sostingut fins arribar a l’any 2007 que marca el
màxim de contractes fets als treballadors amb 69444. A partir d’aquest any s’inverteix la
tendència i es produeix un descens fins a l’any 2009. A l’any 2010 s’ha produït un lleuger
increment fins a arribar als 57578 contractes.
Pel que fa al nombre de contractes per sectors productius, la gràfica número 7 reflecteix
l’evolució dels contractes de treball, en termes percentuals, per als treballadors estrangers de
la província durant el període comprès entre els anys 1999 i 2010.
21
De les dades s’extreuen les següents consideracions:
a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers es concentren majoritàriament a l’agricultura i al
sector serveis.
b.-‐ Els treballadors estrangers contractats al sector industrial de la província a l’any 1999
representaven el 12,1% del total d’estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període, però amb
una tendència final decreixent a l’any 2010 representen el 4,2% dels contractes entre els
treballadors estrangers.
Gràfica núm. 7
Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
c.-‐ Els treballadors al sector de la construcció representaven a l’any 1999 el 15,1% de la
contractació dels treballadors estrangers i eren el tercer col·∙lectiu més nombrós, amb una
tendència creixent al llarg del període que a l’any 2007 va assolir el seu màxim amb un
percentatge del 24%. A partir d’aquest any s’ha invertit la tendència i de forma sostinguda s’ha
arribat a l’any 2010 amb un percentatge que representa el 10% dels contractes que s’han fet
als treballadors estrangers a la província durant l’esmentat any.
d.-‐ Els treballadors estrangers contractats al sector agrari de la província representaven a l’any
1999 el 33,2% de la contractació dels treballadors estrangers i eren el segon col·∙lectiu en
nombre de contractacions. Amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent,
a l’any 2010 representen un 36,5% dels contractes.
22
e.-‐ Els treballadors dels sector serveis representaven a l’any 1999 el 39,6% de la contractació
dels treballadors estrangers i eren el primer col·∙lectiu en nombre de contractacions. Amb
alguna oscil·∙lació al llarg del període i una tendència creixent, a l’any 2010 representen un
49,3% dels contractes en la població estrangera de la província.
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per a l’any 2010 se n’extreuen de la
gràfica número 83 les següents consideracions:
Gràfica núm. 8
Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers a la província. Comparació entre comarques any 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers, en percentatge, al sector agrari és el Pla
d’Urgell i la que menys la Vall d’Aran. La majoria de comarques estan per sota del percentatge
mitjà de la província (36,5%) excepte les comarques de les Garrigues, la Noguera, el Segrià i
l’Urgell que tenen percentatges per sobre d’aquesta mitjana.
b.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers, en percentatge, a la indústria és la Segarra i
la que menys la Vall d’Aran. Hi ha cinc comarques, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Jussà, el
3 Les caselles de color groc indiquen valors per sobre de la mitjana provincial que són les caselles de color vermell. Caselles de color verd indiquen valors extrems tant per dalt com per baix respecte al valors mitjans de la província
23
Solsonès i l’Urgell que estan per sobre del percentatge mitjà de la província (4,2%) i la resta de
comarques es troben per sota d’aquest percentatge.
c.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers, en percentatge, al sector de la construcció
és la Cerdanya i la que menys el Pla d’Urgell. La majoria de les comarques estan per sobre del
percentatge mitjà de la província (10%) excepte les Garrigues, la Noguera i el Segrià que es
troben per sota. L’Urgell té un 10% dels treballadors estrangers contractats i el mateix
percentatge que la mitjana provincial.
d.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers, en percentatge, al sector serveis és la Vall
d’Aran i la que menys les Garrigues. La majoria de les comarques està per sobre del
percentatge mitjà de la província (49,3%) excepte la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra i
l’Urgell que es troben per sota.
Pel que fa a la distribució per sexe dels treballadors estrangers a la província, s’observa a la
gràfica número 9 la següent evolució:
Gràfica núm. 9
Contractes de Treball de treballadors estrangers per sexe a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
Hi ha un augment significatiu de contractes entre les dones estrangeres al llarg del període. A
l’any 1999 representaven el 12,9% dels contractes entre els treballadors estrangers amb una
tendència creixent fins a l’any 2009, on van assolir el 30,5% dels contractes fets; a partir
d’aquest any s’ha invertit la tendència i a l’any 2010 ha disminuït la contractació de dones
estrangeres fins a situar-‐se en el 30,1%.
24
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per a l’any 2010 se n’extreuen de la
gràfica número 10 les següents consideracions:
Gràfica núm. 10
Contractes de Treball de treballadors estrangers per sexe a la província. Comparació entre comarques any 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ La comarca que té més treballadores estrangeres, en percentatge, contractades és la Vall
d’Aran i la que menys les Garrigues. Hi ha sis comarques, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la
Cerdanya, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i el Solsonès que estan per sobre del percentatge
mitjà de la província (30,1%), la resta estan per sota d’aquest percentatge.
b.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers contractats és de les Garrigues i la que
menys la Vall d’Aran. Hi ha sis comarques, l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars
Jussà, el Pallars Sobirà i el Solsonès que estan per sota del percentatge mitjà de la província
(69,9%), la resta estan per sobre d’aquest percentatge
L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès
obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació
ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.
Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al
llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis
25
experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,
entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐secundaris.
En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen
estudis bàsics, però sense homologar la seva titulació, i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que
tenen la titulació pertinent i el corresponent certificat acreditatiu. Aquestes dades han estat
recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball de la Generalitat.
La gràfica número 11 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 12 anys:
Gràfica núm. 11
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ S’observa, a l’any 2010, que majoritàriament els treballadors estrangers presenten un nivell
d’estudis equiparable als nostres nivells d’ EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any
1999 els treballadors estrangers amb aquest nivell representaven el 63,6%; amb oscil·∙lacions al
llarg del període i amb una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 51,2%.
b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors estrangers sense estudis. A l’any 1999 representaven un
0,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i amb una tendència final creixent, a l’any 2010
representen el 28%.
26
c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris a l’any 1999 representaven el 29,7% de tots els
treballadors; amb alguna oscil·∙lació al llarg del període i amb una tendència decreixent, l’any
2010 representen el 18%.
d.-‐ El treballadors amb estudis de nivell de batxillerat es mantenen, al llarg del període, amb
uns percentatges testimonials. No obstant, a l’any 2005 apareix un percentatge del 15,8% que
podria estar relacionat amb algun error estadístic, recollit en la font de les dades i no
imputable als elaboradors d’aquest informe. A l’any 1999 representaven el 3,6% dels
treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta al final una tendència
lleugerament creixent fins assolir un percentatge del 0,8% de tots els treballadors estrangers.
e.-‐ El treballadors amb estudis professionals o universitaris (Diplomats /Llicenciats) presenten
percentatges testimonials. A l’any 1999 els treballadors amb estudis professionals
representaven l’1,1% dels treballadors estrangers contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 0,7% dels treballadors
estrangers. A l’any 1999 els treballadors estrangers amb un nivell universitari equivalent a
diplomatura representaven el 0,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència
general creixent, a l’any 2010 representen el 0,5% dels treballadors estrangers de la província.
Finalment, els treballadors estrangers amb un nivell d’estudis equivalent a una Llicenciatura, a
l’any 1999 representaven un 1,1% dels treballadors contractats a la província; amb oscil·∙lacions
al llarg del període i una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 0,8% dels
estrangers contractats.
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per a l’any 2010 se n’extreuen de la
gràfica número 12 les següents consideracions:
a.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers, en percentatge, sense estudis és el Segrià i
la que menys el Solsonès. La resta de comarques tenen un percentatge per sota del nivell mitjà
de la província (28%).
b.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers amb estudis primaris és les Garrigues i la
que menys el Pallars Sobirà. La resta de comarques tenen un percentatge per sota del nivell
mitjà de la província (18%) excepte les comarques de l’Alta Ribagorça, la Noguera i el Pla
d’Urgell que es troben per sobre.
27
c.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers amb estudis secundaris és el Solsonès i la
que menys les Garrigues. La resta de comarques tenen un percentatge per sobre del nivell
mitjà de la província (51,2%) excepte les comarques de l’Alta Ribagorça i el Segrià que es
troben per sota
Gràfica núm. 12
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la província. Comparació entre comarques any 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
d.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers amb estudis de batxillerat és l’Alt Urgell i la
que menys l’Alta Ribagorça que no té registrat cap treballador estranger amb aquesta titulació.
La resta de comarques tenen un percentatge per sota del nivell mitjà de la província (0,8%)
excepte les comarques de la Cerdanya, el Segrià i la Segarra que es troben per sobre.
e.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers amb estudis de formació professional és
l’Alt Urgell i les que menys la Cerdanya i el Segrià. La resta de comarques es reparteixen per
igual. Hi ha igual nombre de comarques per sobre del percentatge mitjà de la província (0,7%)
que per sota del percentatge.
f.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers amb estudis de Diplomatura és les Garrigues
i les que menys el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà. La resta de comarques es reparteixen per
28
igual. Hi ha igual nombre de comarques per sobre del percentatge mitjà de la província (0,5%)
que per sota del percentatge.
g.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers amb estudis a nivell de Llicenciatura és l’Alta
Ribagorça i les que menys la Cerdanya, la Noguera i el Pla d’Urgell. La resta de comarques
estan per sobre del percentatge mitjà de la província (0,8%) excepte el Segrià que es troba per
sota.
Per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants podem veure també
l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 i desembre
de 2009. En primer lloc podem observar l’evolució expressada en nombres absoluts.
Gràfica núm.13
Evolució atur dels treballadors estrangers a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
A la gràfica s’observa que l’atur a la província creix entre desembre de 2005 i desembre de
2009, no obstant, al llarg període, s’observen oscil·∙lacions i a partir del mes de juny de 2007 la
tendència general és d’un creixement sostingut, fins arribar al mes de desembre de 2009 amb
una xifra d’aturats de 9668 entre els treballadors estrangers registrats a la província.
En segon lloc podem veure a través de la gràfica número 14 com ha evolucionat l’atur a la
província durant el període estudiat segon el sexe dels treballadors estrangers.
29
Entre desembre de 2005 i juny de 2007, amb una lleugera oscil·∙lació, hi ha un augment de
l’atur femení. Al mes de juny de 2007 s’assoleix el màxim d’atur del període estudiat. A partir
d’aquest més s’inicia un descens sostingut de l’atur fins al desembre de 2008, que amb un 23%
d’aturats representa el percentatge més baix del període. De manera antagònica i en la
mateixa mesura, al llarg del període estudiat, evoluciona l’atur masculí.
Gràfica núm. 14
Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per a l’any 2010 se n’extreuen de la
gràfica número 15 les següents consideracions:
a.-‐ La comarca que té més treballadores estrangeres,en percentatge, a l’atur és l’Alt Urgell i la
que menys la Cerdanya. Hi ha cinc comarques, la Noguera, el Pallars Sobirà, la Segarra, el
Segrià i l’Urgell que estan per sobre del percentatge mitjà de la província (30,2%), la resta
estan per sota d’aquest.
b.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers a l’atur és la Cerdanya i la que menys l’Alt
Urgell. Hi ha cinc comarques, l’Alta Ribagorça, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell i el
Solsonès que estan per sobre del percentatge mitjà de la província (69,8%), la resta estan per
sota.
30
Gràfica núm. 15
Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a la província. Comparació entre comarques any 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
En tercer lloc podem observar, a la gràfica número 16, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius.
Gràfica núm. 16
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
31
En aquest cas apareixen les següents tendències:
a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola disminueix en el període comprès entre
desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 32,2% al 15%.
b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta una tendència final
creixent i passa del 8,4% a l’inici del període fins a l’11,2% al desembre de 2009.
c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta una
tendència creixent final i passa del 16,5% a l’inici del període fins al 30,6% el desembre de
2009.
d.-‐ L’atur al sector serveis, també amb oscil·∙lacions al llarg del període, augmenta des del
30,3% a l’inici del període fins al 37,4 % al desembre de 2009. Presenta un màxim al juny de
2007 amb un 43,4%.
e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat, amb oscil·∙lacions al llarg del
període, presenten una tendència decreixent passant del 12,5% a l’inici del període fins al 5,8%
al desembre de 2009.
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per a l’any 2010 se n’extreuen de la
gràfica número 17 les següents consideracions:
a.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers, en percentatge, a l’atur en el sector agrari
és la Noguera i les que menys la Vall d’Aran i l’Alta Ribagorça que no tenen cap treballador
registrat. La majoria de comarques estan per sota del percentatge mitjà de la província (15%)
excepte les comarques de les Garrigues i el Segrià que estan per sobre.
b.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers a l’atur en el sector industrial és el Solsonès
i la que menys l’Alta Ribagorça. Hi ha cinc comarques, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell,
la Segarra i l’Urgell que estan per sobre del percentatge mitjà de la província (11,2%) i la resta
de comarques es troben per sota.
c.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers a l’atur en el sector de la construcció és la
Cerdanya i la que menys el Pla d’Urgell. Hi ha cinc comarques, l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà,
el Pallars Sobirà, el Solsonès i la Vall d’Aran que estan per sobre del percentatge mitjà de la
província (30,6%) i la resta estan per sota.
32
Gràfica núm. 17
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la província. Comparació
entre comarques a l’any 2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
d.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers a l’atur en el sector serveis és l’Alt Urgell i la
que menys el Solsonès. Hi ha quatre comarques, el Pallars Sobirà, el Segrià, l’Urgell i la Vall
d’Aran que estan per sobre del percentatge mitjà de la província (37,4%), la resta estan per
sota del percentatge.
f.-‐ La comarca que té més treballadors estrangers a l’atur entre els treballadors que accedeixen
per primer cop al mercat del treball és la Vall d’Aran i la que menys la Cerdanya. Hi ha cinc
comarques, l’Alta Ribagorça, la Noguera, el Pallars Sobirà, la Segarra i l’Urgell que estan per
sobre del percentatge mitjà del província (5,8%), la resta de comarques es troben per sota del
percentatge.
Per acabar aquest apartat relacionat amb les dades de contractació i d’aturats registrats,
podem comparar les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat, al llarg del
període de desembre de 2005 a desembre de 2009, en el conjunt de la província. S’observen
les següents relacions:
33
a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha augmentat lleugerament el seu nivell de
contractació durant el període. Al desembre de 2005 hi havia un percentatge del 31,1% i al
desembre de 2009 el percentatge és del 33,4%. Si aquests valors els comparem amb el nivell
d’atur del període hi ha una correlació, perquè l’atur ha disminuït al llarg del període, passant
del 32,2% el juny de 2005 fins al 15% el desembre de 2009.
b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial durant el període (al desembre de 2005
hi havia un 7% de contractes i al desembre de 2009 un 4%) ha propiciat un augment d’aturats
des del juny de 2005, on hi havia un percentatge del 8,4%, fins al desembre de 2009 on el
percentatge representa l’11,2%. Hi ha una correlació entre les dues variables.
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció també hi ha una correlació clara entre la disminució
de treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per a la franja estudiada
(desembre 2005–desembre 2009), mostren que s’ha passat del 19,2% al 13% respecte a la
contractació dels treballadors, i pel que fa al nivell d’atur mostren que s’ha passat del 16,5% al
30,6%.
d.-‐ Finalment, en el sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
contractats, que augmenta passant del 42,7% al 48,8%, i el nombre de treballadors estrangers
a l’atur del sector, que també ha augmentat passant del 30,3% al 37,4% entre els treballadors
estrangers del sector.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de
treballadores estrangeres en els darrers anys i això es correlaciona amb la disminució del nivell
d’atur femení durant el període, encara que les xifres no siguin significatives, ja que a nivell de
contractes entre les treballadores estrangeres femenines, al desembre de 2005 hi havia un
24,1% i al desembre de 2009 el percentatge representava el 30,5%; i pel que fa a les aturades,
al desembre de 2005 hi havia un 31,2% de dones inscrites a l’atur i al desembre de 2009 el
percentatge representava el 30,2%
34
3. ELS ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LES COMARQUES DE LLEIDA.
L’arribada d’estrangers a la província en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural, que ve a unir-‐se a la
pròpia diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en
percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a
seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas de la província es troben presents les dues xarxes, encara que no de
manera homogènia en totes les comarques i per a tots els estudis contemplats en el present
informe. Hi ha comarques on la xarxa de centres concertats escolaritza de manera parcial
determinats nivells. A l’informe de les comarques es matisa comarca a comarca els pes de cada
xarxa en cada nivell d’escolarització. Les dades reflecteixen dos valors: primer el pes relatiu
dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i segon el pes dels alumnes estrangers en
cadascuna de les xarxes, però respecte al total d’alumnes de cada tipus d’ensenyament. No es
fa cap anàlisi sobre les causes de la diferent escolarització, sinó que solament es mostra la
realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes
nouvinguts. A cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des del curs 1999-‐2000, any que
marca un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins al curs
2009-‐2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg
del període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal
d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del
servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.
35
a.-‐ L’ensenyament infantil: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la província,
escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,1% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deu anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 13,3%. Cal assenyalar, com a
dada significativa, l’increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 i que s’ha mantingut
fins al darrer curs. En percentatges absoluts, s’observa que la xarxa pública assumeix
majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a la província, l’11,6 % enfront de l’1,7%
que escolaritza la xarxa concertada, del total d’estrangers escolaritzats en l’etapa. En termes
relatius, és també la xarxa pública qui escolaritza més alumnes estrangers, 15,5% enfront del
6,7% de la concertada.
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per al curs 2009-‐2010 se n’extreuen
de la gràfica número 19 les següents consideracions:
36
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la província. Comparació entre les comarques al curs 2009-‐2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
a.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers, en percentatge, a l’ensenyament
primari, sumant els alumnes de les dues xarxes, és la Cerdanya seguida molt a prop per la
Segarra i la que menys és l’Alt Urgell. Hi ha quatre comarques, la Noguera,el Pla d’Urgell, el
Solsonès i l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província
(13,3%), la resta de comarques estan per sota.
b.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la xarxa
pública és la Cerdanya i la que menys l’Alt Urgell. Hi ha tres comarques, la Segarra, el Segrià i
l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (15,5%), la
resta de comarques estan per sota.
c.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la xarxa
concertada és la Segarra i la que menys el Segrià. Cal assenyalar que a les comarques de l’Alta
Ribagorça, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran no hi ha xarxa concertada en aquest nivell
d’ensenyament. Hi ha cinc comarques, les Garrigues, la Noguera, el Pla d’Urgell, el Solsonès i
l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (6,7%), la
resta de comarques estan per sota.
37
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
El col·∙lectiu d’alumnes amb més presència és el magrebí. Al curs 1999-‐2000 representaven el
42,3%; amb oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el
36,3%. No obstant, cal assenyalar que al curs 2009-‐2010 s’ha produït un lleuger creixement
enfront de la tendència general que hi havia al cicle. El segon origen és el dels alumnes
europeus; aquí cal tenir en compte el fet que a partir de l’any 2007 va canviar l’estatus de
búlgars i romanesos que van passar a ser considerats ciutadans de la Unió Europea; sumant
aquests col·∙lectius de ciutadans de la Unió i de la resta d’Europa, al curs 1999-‐2000
representaven el 27,5% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent pel
que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als alumnes de fora de la Unió, al curs
2009-‐2010 representen el 32,7% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El tercer
origen més nombrós és el dels alumnes d’origen africà (subsaharians) que al curs 1999-‐2000
representaven un 14,6%; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent fins al curs 2009-‐2010,
38
representen el 16,8%. El quart origen en percentatge és el dels alumnes d’origen sud-‐americà i
centreamericà que al curs 1999-‐2000 representaven un 10,8% de l’alumnat estranger
matriculat a l’etapa; amb oscil·∙lacions i una tendència lleugerament creixent, al curs 2009-‐2010
representen el 12,1% dels alumnes d’origen estranger de la província. El percentatge
d’alumnes d’origen nord-‐americà és testimonial al llarg del període; al curs 1999-‐2000
representaven l’1,5 % de l’alumnat estranger, i amb una presència irregular i amb cursos sense
matrícula, el curs 2009-‐2010 representen el 0,1%. L’últim grup és el dels alumnes d’origen
asiàtic, que són majoritàriament d’origen xinès, i que al curs 1999-‐2000 representaven un 2,3%
de l’alumnat estranger. Al llarg del període, amb oscil·∙lacions i una tendència final decreixent,
al curs 2009-‐2010 representen un 2% de tots els alumnes estrangers escolaritzats a l’etapa.
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per al curs 2009-‐2010 se n’extreuen
de la gràfica número 214 les següents consideracions:
Gràfica núm. 21
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a la província. Comparació entre comarques al curs 2009-‐2010
4 Les caselles de color groc indiquen valors per sobre de la mitjana provincial que són les caselles de color vermell. Caselles de color verd indiquen valors extrems tant per dalt com per baix respecte al valors mitjans de la província
39
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
a.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil procedents dels països
europeus de la Unió és les Garrigues i la que menys el Solsonès. Hi ha tres comarques, la
Noguera, el Segrià i l’Urgell que escolaritzen menys alumnes que la mitjana percentual de la
província (27,5%), la resta escolaritzen per sobre d’aquest percentatge.
b.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil procedents de països
europeus de fora de la Unió és l’Alt Urgell i les que menys el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la
Vall d’Aran que no tenen cap matrícula d’aquest alumnat. Hi ha tres comarques, l’Alta
Ribagorça, la Noguera i la Segarra que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de
la província (5,2%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
c.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil d’origen magrebí és el
Solsonès i la que menys la Cerdanya. Hi ha quatre comarques, la Noguera, el Pla d’Urgell, el
Segrià i l’Urgell que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província
(36,3%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
d.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil d’origen africà
(subsaharians) és la Segarra i les que menys l’Alta Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà
que no tenen cap matrícula d’aquests alumnes. Hi ha una comarca, el Segrià, que escolaritza
més alumnes que la mitjana percentual de la província (16,8%), la resta escolaritzen per sota
d’aquest percentatge.
e.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil procedents d’Amèrica
del Nord és el Segrià amb un percentatge testimonial del 0,2%. La resta de comarques no
tenen matrícula d’aquest origen
f.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil procedents de centre i
sud-‐Amèrica és la Cerdanya i la que menys les Garrigues que no tenen cap matrícula d’aquests
alumnes. Hi ha quatre comarques, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran
que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província (12,1%), la resta
escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
g.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament infantil procedents d’Àsia i
Oceania , majoritàriament xinesos, és el Pla d’Urgell i les que menys, l’Alta Ribagorça, el Pallars
Jussà i el Pallars Sobirà que no tenen cap matrícula d’aquests alumnes. Hi ha tres comarques,
40
el Segrià, l’Urgell i la Vall d’Aran, que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la
província (2%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
b.-‐ L’ensenyament primari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 22
Alumnes estrangers d’ensenyament primari a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la província,
escolaritzats a les dues xarxes, representaven l’1,5% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deu anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 18,8%. Cal assenyalar, com a
dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 que s’ha
mantingut fins al curs 2008-‐2009. A partir del curs 2009-‐2010 es trenca la tendència i es
produeix un lleuger decreixement. En termes absoluts i sobre el nombre total d’alumnes de la
comarca, s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests
alumnes a la província, concretament en el curs 2009-‐2010 hi ha un 15,9% d’alumnes
estrangers en la xarxa pública enfront d’un 2,9% de la xarxa concertada. En termes relatius i
respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, els alumnes estrangers representen un 10,8%
dels alumnes de la xarxa concertada enfront del 21,5% de la xarxa pública.
41
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per al curs 2009-‐2010 se n’extreuen
de la gràfica número 23 les següents consideracions:
Gràfica núm. 23
Alumnes estrangers d’ensenyament primari a la província. Comparació entre comarques al curs 2009-‐2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
a.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament primari, sumant els
alumnes de les dues xarxes, és la Segarra i la que menys és l’Alta Ribagorça. Hi ha set
comarques, l’Alt Urgell, la Cerdanya, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, l’Urgell i la Vall
d’Aran que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (18,8%), la
resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.
b.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la xarxa
pública és la Segarra i la que menys l’Alta Ribagorça. Hi ha quatre comarques, l’Alt Urgell, la
Cerdanya, el Pla d’Urgell i el Segrià que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà
de la província (21,5%), la resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.
c.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la xarxa
concertada és la Segarra i la que menys la Cerdanya. Cal assenyalar que a les comarques de
42
l’Alta Ribagorça, Pallars Sobirà i la Vall d’Aran no hi ha xarxa concertada en aquest nivell
d’ensenyament. Hi ha cinc comarques, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, el Solsonès i
l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (10,8%), la
resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons l’origen dels alumnes
nouvinguts.
Gràfica núm. 24
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
L’origen més nombrós és el magrebí, que inicialment al curs 1999-‐2000 representava el 48,4%;
posteriorment, amb oscil·∙lacions al llarg de període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 28% dels alumnes estrangers matriculats a l’etapa. En segon lloc trobem
els alumnes d’origen europeu, en aquest cas cal tenir en compte, novament, el fet que a partir
de l’any 2007 va canviar l’estatus de búlgars i romanesos i van passar a ser considerats
ciutadans de la Unió Europea; sumant els ciutadans de la Unió i de la resta d’Europa al curs
1999-‐2000 representaven el 22% dels alumnes estrangers. Amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als
43
alumnes de països de fora de la Unió, el curs 2009-‐2010 representen el 34,4% de tots els
alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El tercer origen més nombrós és el sud-‐americà i
centre-‐americà que al curs 1999-‐2000 representava el 16,9%; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 25,2%. El quart lloc
l’ocupen els alumnes d’origen africà (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven un
10,8%; posteriorment, amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010
representen el 9,3% de l’alumnat estranger. A més, cal assenyalar que aquest darrer curs s’ha
trencat la tendència decreixent del període i s’ha produït un repunt de la seva matriculació. A
continuació apareixen els alumnes d’origen asiàtic, que són majoritàriament xinesos i que al
curs 1999-‐2000 representaven l’1,6% de l’alumnat estranger matriculat; amb oscil·∙lacions i una
tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 3% dels alumnes estrangers matriculats.
En darrer lloc, cal mencionar els alumnes d’origen nord-‐americà que són testimonials: el curs
1999-‐2000 representaven el 0,3% de l’alumnat estranger, amb una presència irregular i amb
cursos sense matrícula; al curs 2009-‐2010 representen el 0,1% del alumnes estrangers
matriculats a l’etapa.
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per al curs 2009-‐2010 se n’extreuen
de la gràfica número 25 les següents consideracions:
a.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers, en percentatge, a l’ensenyament primari
procedents dels països europeus de la Unió és les Garrigues i la que menys el Solsonès. Hi ha
quatre comarques, la Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra i la Vall d’Aran que escolaritzen més
alumnes que la mitjana percentual de la província (28%), la resta escolaritzen per sota
d’aquest percentatge.
b.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament primari procedents de països
europeus de fora de la Unió és l’Alt Urgell i la que menys les Garrigues. Hi ha tres comarques,
l’Alta Ribagorça, la Cerdanya i la Segarra que escolaritzen més alumnes que la mitjana
percentual de la província (6,4%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
c.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament primari d’origen magrebí és el
Solsonès i la que menys la Cerdanya. Hi ha quatre comarques, les Garrigues, la Noguera, el Pla
d’Urgell, i l’Urgell que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província
(28%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
44
Gràfica núm. 25
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la província, Comparació entre comarques al curs 2009-‐2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
d.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament primari d’origen africà
(subsaharians) és el Segrià i les que menys l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, el Solsonès i la
Vall d’Aran que no tenen cap matrícula d’aquests alumnes. Hi ha una comarca, la Segarra, que
escolaritza més alumnes que la mitjana percentual de la província (9,3%), la resta escolaritzen
per sota d’aquest percentatge.
e.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament primari procedents d’Amèrica
del Nord és la Cerdanya amb un percentatge testimonial del 0,6%. La resta de comarques no
tenen matrícula d’aquest origen, excepte la Segarra i el Segrià que tenen un 0,3% i un 0,2%
respectivament.
f.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament primari procedents de Centre i
Sud-‐Amèrica és el Pallars Sobirà i la que menys les Garrigues. Hi ha cinc comarques, l’Alt Urgell,
l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà i la Vall d’Aran que escolaritzen més alumnes que
la mitjana percentual de la província (25,2%), la resta escolaritzen per sota d’aquest
percentatge.
45
g.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament primari procedents d’Àsia i
Oceania , majoritàriament xinesos, és el Segrià i les que menys, l’Alta Ribagorça, el Pallars
Sobirà i la Vall d’Aran que no tenen cap matrícula d’aquests alumnes. Hi ha una comarca, les
Garrigues, que escolaritza més alumnes que la mitjana percentual de la província (3%), la resta
escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
c.-‐ L’ensenyament secundari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 26
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la província,
escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,9% de l’alumnat de l’etapa. Al llarg dels darrers
deu anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐
2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 19%. Cal assenyalar que el curs 2005-‐
2006 va ser el que va tenir el més alt creixement dins del període. Novament la xarxa pública
assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes a la província; concretament en
el curs 2009-‐2010 hi ha un 15,8% d’alumnes estrangers a la xarxa pública enfront d’un 3,2% a
la xarxa concertada. En termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, hi ha
un 11,2% d’alumnes estrangers en la xarxa concertada enfront d’un 22,1% en la xarxa pública.
46
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per al curs 2009-‐2010 se n’extreuen
de la gràfica número 275 les següents consideracions:
Gràfica núm. 27
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la província. Comparació entre comarques
al curs 2009-‐2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
a.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers, en percentatge, a l’ensenyament
secundari, sumant els alumnes de les dues xarxes, és la Segarra i la que menys les Garrigues. Hi
ha set comarques, l’Alt Urgell, la Cerdanya, la Noguera, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla
d’Urgell i la Vall d’Aran que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la
província (15,8%), la resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.
b.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la xarxa
pública és la Cerdanya, seguida de molt a prop per la Segarra i la que menys l’Alta Ribagorça.
Hi ha quatre comarques, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra i el Segrià que escolaritzen
5 Les caselles de color groc indiquen valors per sobre de la mitjana provincial que són les caselles de color vermell. Caselles de color verd indiquen valors extrems tant per dalt com per baix respecte al valors mitjans de la província
47
alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (22,1%), la resta de comarques estan
per sota d’aquest percentatge.
c.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la xarxa
concertada és el Pallars Jussà i la que menys la Cerdanya. Cal assenyalar que a les comarques
de l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Segarra i la Vall d’Aran no hi ha xarxa concertada en
aquest nivell d’ensenyament. Hi ha sis comarques, l’Alt Urgell, les Garrigues, la Noguera, el Pla
d’Urgell, el Solsonès i l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la
província (11,2%), la resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 28
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes amb més presència són els d’origen europeu. Aquí cal tenir en compte el fet que a
partir de l’any 2007 va canviar l’estatus de búlgars i romanesos i van passar a ser considerats
ciutadans de la Unió Europea; sumant aquests col·∙lectius de ciutadans de la Unió i de la resta
d’Europa, al curs 1999-‐2000 representaven el 23,8% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions
48
i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa al als alumnes
de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 35,8% de tots els alumnes
estrangers matriculats a l’etapa. El segon origen més nombrós és el dels alumnes de Centre i
Sud-‐Amèrica, que al curs 1999-‐2000 representaven el 16,4% dels alumnes estrangers. Amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el
32,2%. En tercer lloc trobem l’alumnat d’origen magrebí, que inicialment al curs 1999-‐2000 era
el majoritari amb una presència del 53,8%, però que, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representa el 20,3% dels alumnes estrangers
escolaritzats a l’etapa. Amb menor presència hi ha l’alumnat d’origen africà (subsaharians) que
al curs 1999-‐2000 representava el 3,5% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència creixent, el curs 2009-‐2010 representen el 6% de l’alumnat estranger
escolaritzat. A continuació hi ha l’alumnat d’origen asiàtic (majoritàriament xinesos) que al
curs 1999-‐2000 representava l’1,7% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una tendència
final creixent, al curs 2009-‐2010 representa un 5,7% de l’alumnat estranger de l’etapa.
Finalment, trobem els alumnes estrangers d’origen nord-‐americà que al curs 1999-‐2000
representaven el 0,7% de l’alumnat estranger. La seva presència al llarg el període és irregular,
amb cursos sense matrícula i testimonial. Al curs 2009-‐2010 no consta cap alumne matriculat
en aquesta etapa a la província.
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per al curs 2009-‐2010 se n’extreuen
de la gràfica número 29 les següents consideracions:
a.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers, en percentatge, a l’ensenyament secundari
procedents dels països europeus de la Unió és les Garrigues i la que menys el Solsonès. Hi ha
cinc comarques, la Noguera, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra i la Vall d’Aran que
escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província (28,9%), la resta
escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
b.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari procedents de països
europeus de fora de la Unió és l’Alt Urgell i la que menys el Pallars Sobirà. Hi ha cinc
comarques, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars Jussà, la Segarra i l’Urgell que escolaritzen
més alumnes que la mitjana percentual de la província (6,9%), la resta escolaritzen per sota
d’aquest percentatge.
49
c.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari d’origen magrebí és el
Solsonès i la que menys la Cerdanya. Hi ha sis comarques, les Garrigues, la Noguera, el Pallars
Jussà, el Pla d’Urgell, la Segarra i l’Urgell que escolaritzen més alumnes que la mitjana
percentual de la província (20,3%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
Gràfica núm. 29
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la província. Comparació entre comarques al curs 2009-‐2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
d.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari d’origen africà
(subsaharians) és el Segrià i les que menys l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, el Pallars
Sobirà i el Solsonès que no tenen cap matrícula d’aquests alumnes. Hi ha una comarca, el
Segrià, que escolaritza més alumnes que la mitjana percentual de la província (6%), la resta
escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
e.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari procedents d’Amèrica
del Nord és el Solsonès amb un percentatge testimonial del 0,9%. La resta de comarques no
tenen matrícula d’aquest origen.
f.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari procedents de Centre i
Sud-‐Amèrica és la Cerdanya i la que menys la Segarra. Hi ha sis comarques, l’Alt Urgell, l’Alta
50
Ribagorça, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Segrià i la Vall d’Aran que escolaritzen més
alumnes que la mitjana percentual de la província (32,2%), la resta escolaritzen per sota
d’aquest percentatge.
g.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers a l’ensenyament secundari procedents d’Àsia i
Oceania, majoritàriament xinesos, és les Garrigues i les que menys, l’Alta Ribagorça, el Pallars
Jussà, el Pallars Sobirà i la Vall d’Aran que no tenen cap matrícula d’aquests alumnes. Hi ha
dues comarques, el Pla d’Urgell i el Segrià que escolaritzen més alumnes que la mitjana
percentual de la província (5,7%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, els cicles de formació professional de grau mitjà
presenten percentatges d’alumnes estrangers semblants als dels ensenyaments obligatoris; en
canvi, als cicles de grau superior i batxillerat els percentatges dels alumnes estrangers són la
meitat dels que mostren els estudis obligatoris
a.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà: Cicles de formació professional de grau mitjà.
Evolució i situació actual.
Gràfica núm. 30
Alumnes estrangers CFGM a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
51
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau
mitjà a la província, escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,5% de l’alumnat total dels
cicles. Al llarg dels darrers deu anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins
arribar al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 18,9%. Cal
assenyalar, com a dada significativa, l’increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005, que
s’ha mantingut fins al darrer curs. En termes absoluts i respecte al nombre total d’alumnes de
la comarca s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests
alumnes amb un 16,3% enfront d’un 2,6% de la xarxa concertada. En termes relatius i respecte
als alumnes que escolaritza cada xarxa, a la concertada els alumnes estrangers representen un
22,4% dels alumnes dels cicles i a la pública un 18,5%. En aquesta etapa hi ha, en termes
relatius, més presència d’alumnes estrangers a la concertada que a la pública.
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per al curs 2009-‐2010 se n’extreuen
de la gràfica número 31 les següents consideracions:
Gràfica núm. 31
Alumnes estrangers CFGM a la província. Comparació entre comarques curs 2009-‐2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
a.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers als cicles professional de grau mitjà,
sumant els alumnes de les dues xarxes, és la Segarra i la que menys l’Alta Ribagorça. Hi ha cinc
52
comarques, l’Alt Urgell, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Solsonès i l’Urgell que escolaritzen
alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (18,9%), la resta de comarques estan
per sota d’aquest percentatge.
b.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers als cicles professionals de grau mitjà a
la xarxa pública és la Segarra i la que menys l’Alta Ribagorça. Hi ha quatre comarques, l’Alt
Urgell, el Pallars Jussà, El Pallars Sobirà i el Solsonès que escolaritzen alumnes per sobre del
percentatge mitjà de la província (18,5%), la resta de comarques estan per sota d’aquest
percentatge.
c.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers als cicles professionals de cicle mitjà a
la xarxa concertada6 és l’Urgell i la que menys el Segrià. Hi ha dues comarques, l’Alt Urgell i el
Pla d’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (22,4%),
la resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
El col·∙lectiu d’alumnes amb més presència és el dels alumnes d’origen europeu provinents de
la Unió Europea i d’altres països europeus de fora de la Unió; aquí cal tenir en compte,
novament, el fet que a partir de l’any 2007 va canviar l’estatus de búlgars i romanesos que van
passar a ser considerats ciutadans de la Unió Europea. Sumant aquests col·∙lectius de ciutadans
de la Unió i de la resta d’Europa, al curs 1999-‐2000 representaven el 52,1% dels alumnes
estrangers; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i
decreixent pel que fa als alumnes de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen
el 50% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. En segon lloc apareixen els
alumnes d’origen sud-‐americà i centre-‐americà que al curs 1999-‐2000 representaven el 17,4%
dels alumnes estrangers matriculats als cicles; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 29,8%. En tercer lloc trobem l’alumnat de procedència africana
subsahariana que al curs 1999-‐2000 representa l’13,0%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,6 % de l’alumnat
6 Les comarques que no escolaritzen alumnes estrangers a la xarxa concertada és perquè no hi ha centres concertats que ofereixin aquests cicles de grau mitjà
53
estranger. Posteriorment, trobem els d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 representaven el
13% del total dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i amb algun curs
sense matrícula presenten una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el
7,5 % de l’alumnat estrangers dels cicles. Amb menor presència hi ha l’alumnat xinés que al
curs 1999-‐2000 era d’un 4,3% i el 2009-‐2010 un 0,8%. I, finalment, els procedents d’Amèrica
del Nord, que es van incorporar, per primer cop, a aquest nivell educatiu el curs 2007-‐2008,
amb un percentatge del 0,2% i que el curs 2009-‐2010 representen el 0,3% de tot l’alumnat
estranger matriculat als cicles de grau mitjà.
Gràfica núm. 32
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per al curs 2009-‐2010 se n’extreuen
de la gràfica número 33 les següents consideracions:
a.-‐ Les comarques amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà procedents dels països
europeus de la Unió són les Garrigues i l’Alta Ribagorça, amb un 100% sobre el total d’alumnes
estrangers, i la que menys la Cerdanya. Hi ha quatre comarques, el Pla d’Urgell, la Segarra, el
Segrià i l’Urgell que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província
(34,4%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
54
b.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà procedents de països
europeus de fora de la Unió és l’Alt Urgell i les que menys l’Alta Ribagorça, les Garrigues i el
Pallars Jussà que no tenen matrícula d’aquests alumnes. Hi ha una comarca, la Vall d’Aran, que
escolaritza més alumnes que la mitjana percentual de la província (15,6%), la resta escolaritzen
per sota d’aquest percentatge.
c.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà d’origen magrebí és el
Solsonès i les que menys l’Alta Ribagorça i les Garrigues que no tenen matrícula d’aquests
alumnes. Hi ha sis comarques, la Noguera, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, la Segarra, l’Urgell i
la Vall d’Aran que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província (11,,6%),
la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
Gràfica núm. 33
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la província. Comparació entre comarques curs 2009-‐2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
d.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà d’origen africà
(subsaharians) és el Segrià i les que menys amb 0% d’alumnes matriculats són l’Alt Urgell, l’Alta
Ribagorça, la Cerdanya, les Garrigues, el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, el Pla d’Urgell, el
Solsonès i la Vall d’Aran. Hi dos comarques, la Segarra i l’Urgell que escolaritzen més alumnes
55
que la mitjana percentual de la província (7,5%), la resta escolaritzen per sota d’aquest
percentatge.
e.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà procedents d’Amèrica del
Nord és el Segrià amb un percentatge testimonial del 0,7%. La resta de comarques no tenen
matrícula d’aquest origen.
f.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà procedents de Centre i
Sud-‐Amèrica és la Cerdanya, seguit molt a prop dels Pallars Jussà i Sobirà i les que menys l’Alta
Ribagorça i la Segarra que no tenen matrícula d’aquests alumnes. Hi ha dues comarques, el Pla
d’Urgell i la Vall d’Aran, que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la
província (29,8%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
g.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau mitjà procedents d’Àsia i
Oceania , majoritàriament xinesos, és l’Urgell i les que menys, amb 0% d’alumnes matriculats,
són: l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, les Garrigues, la Noguera, el Pallars Sobirà, el
Solsonès i la Vall d’Aran. Hi ha dues comarques, el Pallars Jussà i Pla d’Urgell que escolaritzen
més alumnes que la mitjana percentual de la província (0,8%), la resta escolaritzen per sota
d’aquest percentatge
b.-‐ L’ensenyament professional de grau superior: Cicles de formació professional de grau
superior. Evolució i situació actual.
Al curs 1999 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau
superior a la província, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 0,5% de l’alumnat total
dels cicles. Al llarg del període estudiat s’han produït una sèrie d’oscil·∙lacions amb una
tendència general creixent i al curs 2009-‐2010 els alumnes estrangers representen un 8,5%
dels alumnes matriculats als cicles de grau superior. En termes absoluts i respecte al nombre
total d’alumnes de la província, s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament
l’escolarització d’aquests alumnes; concretament en el curs 2009-‐2010 a la xarxa concertada hi
ha un 2,1% d’alumnes estrangers enfront d’un 6,4% a la xarxa pública. En termes relatius i
respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, tenim que els alumnes estrangers
representen un 12,6% dels alumnes de la xarxa concertada i un 7,6 % en el cas de la xarxa
pública. En aquesta etapa hi ha, en termes relatius, més presència d’alumnes estrangers a la
concertada que a la pública.
56
Gràfica núm. 34
Alumnes estrangers CFGS a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per al curs 2009-‐2010 se n’extreuen
de la gràfica número 35 les següents consideracions:
a.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers als cicles professional de grau superior,
sumant els alumnes de les dues xarxes, és l’Alt Urgell i la que menys el Solsonès. Hi ha tres
comarques, el Pallars Jussà, la Segarra i l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del
percentatge mitjà de la província (8,5%), la resta de comarques estan per sota d’aquest
percentatge.
b.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers als cicles professionals de grau superior
a la xarxa pública és l’Alt Urgell i la que menys el Pla d’Urgell. Hi ha quatre comarques, el
Pallars Jussà, la Segarra, el Segrià i l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge
mitjà de la província (7,6%), la resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.
57
c.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers als cicles professionals de grau superior
a la xarxa concertada7 és l’Alt Urgell i la que menys el Solsonès. Hi ha una comarca, el Pla
d’Urgell, que escolaritza alumnes per sobre del percentatge mitjà de la província (12,6%), la
resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.
Gràfica núm. 35
Alumnes estrangers CFGS a la província8. Comparació entre comarques curs 2009-‐2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
7 Les comarques que no escolaritzen alumnes estrangers a la xarxa concertada és perquè no hi ha centres concertats que ofereixin aquests cicles de grau mitjà. 8 Les comarques que no tenen dades és perquè no s’imparteixen els cicles professionals de grau superior.
58
Gràfica núm. 36
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
L’alumnat amb més presència al curs 2009-‐2010 és el procedent de Centre i Sud-‐Amèrica, que
al curs 1999-‐2000 representava un 14,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 43,6% dels alumnes estrangers matriculats als cicles
de grau superior de la província. En segon lloc apareixen els alumnes procedents de la Unió
Europea i altres països europeus no membres de la Unió9; sumant els ciutadans de la Unió i de
la resta d’Europa, al curs 1999-‐2000 representaven el 57,2% dels alumnes estrangers; amb
oscil·∙lacions i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa
als alumnes de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 40,4% de tots els
alumnes estrangers matriculats als cicles. En tercer lloc hi ha els d’origen africà que al curs
1999-‐2000 representaven el 28,6%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència
decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 7,1% del total d’alumnes estrangers matriculats.
Posteriorment apareixen els procedents del Magrib que no es van incorporar als cicles, per
primer cop, fins al curs 2000-‐2001, on representaven el 5,9% de l’alumnat estranger; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010
9 Aquí cal tenir en compte el fet que a partir de l’any 2007 va canviar l’estatus de búlgars i romanesos i van passar a ser considerats ciutadans de la Unió Europea.
59
representen el 6,7% dels alumnes estrangers. Amb menor presència hi ha els d’origen asiàtic i
d’Oceania que es van incorporar als cicles de la província el curs 2003-‐2004 amb un 2,2% de
l’alumnat. Al llarg del període, amb oscil·∙lacions i una presència irregular (hi ha algun curs del
període sense matrícula), la seva presència presenta una tendència lleugerament creixent. Al
curs 2009-‐2010 representen el 2,2 % de l’alumnat estranger matriculat als cicles de la
província.
Per finalitzar, cal esmentar l’alumnat d’origen nord-‐americà que té una presència testimonial
en el cursos que tenen matrícula (2007-‐2008 i 2008-‐2009) i representen percentatges del 0,5%
i 0,6% del total.
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per al curs 2009-‐2010 se n’extreuen
de la gràfica número 37 les següents consideracions:
a.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau superior procedents dels països
europeus de la Unió és la Noguera i les que menys el Pallars Jussà i el Pallars Sobirà que no
tenen matrícula de l’esmentat alumnat. Hi ha tres comarques, la Segarra, el Solsonès i l’Urgell
que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la província (26,2%), la resta
escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
b.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau superior procedents de països
europeus de fora de la Unió és el Pallars Sobirà i les que menys el Pallars Jussà i el Pla d’Urgell
que no tenen matrícula d’aquests alumnes. Hi ha cinc comarques, l’Alt Urgell, la Noguera, el
Segrià, el Solsonès i l’Urgell que escolaritzen més alumnes que la mitjana percentual de la
província (14,2%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
c.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau superior d’origen magrebí és la
Segarra i les que menys l’Alt Urgell, la Noguera, el Pallars Jussà, Pallars Sobirà, Pla d’Urgell i el
Solsonès que no tenen matrícula d’aquests alumnes. La resta de comarques escolaritzen més
alumnes que la mitjana percentual de la província (7,1%).
d.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau superior d’origen africà
(subsaharians) és l’Urgell i les que menys amb 0% d’alumnes matriculats són l’Alt Urgell, el
Pallars Jussà, Pallars Sobirà, la Segarra i el Solsonès. La resta de comarques escolaritzen
alumnes per sota de la mitjana percentual de la província (6,7%).
60
Gràfica núm. 37
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la província10. Comparació entre comarques curs 2009-‐2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
e.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau superior procedents de Centre i
Sud-‐Amèrica és el Pallars Jussà, i la que menys el Pallars Sobirà que no té matrícula d’aquests
alumnes. Hi ha dues comarques Pla d’Urgell i el Segrià que escolaritzen més alumnes que la
mitjana percentual de la província (43,6%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
g.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers als cicles de grau superior procedents d’Àsia i
Oceania , majoritàriament xinesos, és el Segrià amb un 3,5%. La resta de comarques no tenen
alumnes escolaritzats d’aquest origen.
10 Les comarques que no tenen dades és perquè no s’imparteixen els cicles professionals de grau superior
61
c-‐ Els Batxillerats. evolució i situació actual.
Gràfica núm. 38
Alumnes estrangers Batxillerat a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat a la província, escolaritzats a
les dues xarxes, representava el 0,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus
anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on
el percentatge total d’alumnes estrangers és del 8,1%. En termes absoluts i respecte al nombre
total d’alumnes de la comarca, s’observa que la xarxa pública escolaritza un 6,9% d’aquests
alumnes enfront de l’1,2% de la concertada. En termes relatius i respecte als alumnes que
escolaritza cada xarxa, tenim que els alumnes estrangers representen un 4,7% dels alumnes
en la xarxa concertada i un 9,3% en el cas de la xarxa pública.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
62
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per al curs 2009-‐2010 se n’extreuen
de la gràfica número 39 les següents consideracions:
Gràfica núm. 39
Alumnes estrangers Batxillerat a la província. Comparació entre comarques curs 2009-‐2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
a.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers al Batxillerat, sumant els alumnes de
les dues xarxes, és la Segarra i la que menys el Solsonès. Hi ha cinc comarques, l’Alt Urgell, la
Cerdanya, la Noguera, el Pla d’Urgell i la Vall d’Aran que escolaritzen alumnes per sobre del
percentatge mitjà de la província (8,1%), la resta de comarques estan per sota d’aquest
percentatge.
b.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers al Batxillerat de la xarxa pública és el
Pla d’Urgell i la que menys el Solsonès. Hi ha quatre comarques, l’Alt Urgell, la Cerdanya, la
Segarra i la Vall d’Aran que escolaritzen alumnes per sobre del percentatge mitjà de la
província (9,3%), la resta de comarques estan per sota d’aquest percentatge.
63
c.-‐ La comarca que escolaritza més alumnes estrangers al Batxillerat de la xarxa concertada11
és la Noguera i la que menys el Solsonès. De les comarques que escolaritzen alumnes
estrangers en aquesta xarxa cal destacar el Pla d’Urgell que es troba per sobre del percentatge
mitjà de la província que és el 4,7%. La resta de comarques amb aquests alumnes ho fan per
sota d’aquesta mitjana.
Gràfica núm. 40
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la província
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
L’alumnat estranger, amb més presència, als batxillerats de la província és el de procedència
europea (Unió Europea i resta d’Europa), Sumant els ciutadans de la Unió i de la resta
d’Europa, el curs 1999-‐2000 aquest alumnat representava el 65,3% de l’alumnat estranger.
Més recentment, reduint pes, el curs 2009-‐2010, són el 50,1%. En segon lloc apareix l’alumnat
de Centre i Sud-‐Amèrica, que al curs 1999-‐2000 representava el 20,4% dels alumnes
estrangers, amb osc il·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐
2010 representen un 34,3%. En tercer lloc apareix l’alumnat d’origen africà (subsaharians) que
al curs 1999-‐2000 representava un 8,2% dels alumnes estrangers matriculats. amb oscil·∙lacions
al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 7,7% del total
11 Les comarques que no escolaritzen alumnes estrangers a la xarxa concertada es perquè no hi ha centres concertats que ofereixen aquests estudis
64
d’alumnes estrangers. En quart lloc estan els alumnes d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000
representaven el 6,1%, amb oscil·∙lacions i una tendència final creixent al curs 2009-‐2010
representen 4,1%. Posteriorment trobem els asiàtics (majoritàriament xinesos) que es van
incorporar, per primer cop, al curs 2001-‐2002 amb un 1,4%, amb oscil·∙lacions i una tendència
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 3,3% de tots els alumnes estrangers matriculats. I,
en darrer lloc, els alumnes d’origen nord-‐americà, que amb una presència irregular i gairebé
testimonial al llarg del període, tenen percentatges de l’1,8% el curs 2000-‐2001, l’1,1 al curs
2006-‐2007, i finalment, el curs 2009-‐2010 representen un 0,5% de l’alumnat estranger
matriculat a la província.
Si comparem les dades de les comarques, en percentatges relatius i sempre referents a la
població total de cada comarca, amb la mitjana provincial per al curs 2009-‐2010 se n’extreuen
de la gràfica número 41 les següents consideracions:
Gràfica núm. 41
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la província. Comparació entre comarques curs 2009-‐2010
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
a.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al Batxillerat procedents dels països europeus de
la Unió és l’Alta Ribagorça i la que menys la Cerdanya. Hi ha cinc comarques, la Noguera, el
65
Pallars Jussà, el Pla d’Urgell, la Segarra i el Solsonès que escolaritzen més alumnes que la
mitjana percentual de la província (36,3%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
b.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al Batxillerat procedents de països europeus de
fora de la Unió és les Garrigues i les que menys l’Alta Ribagorça, els Pallars Jussà i Sobirà i la
Vall d’Aran que no tenen matrícula d’aquests alumnes. Hi ha cinc comarques, l’Alt Urgell, la
Noguera, el Pla d’Urgell, la Segarra i el Solsonès que escolaritzen més alumnes que la mitjana
percentual de la província (13,8%), la resta escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
c.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al Batxillerat d’origen magrebí és la Vall d’Aran i
les que menys l’Alta Ribagorça, la Cerdanya, els Pallars Jussà i Sobirà, i el Solsonès que no
tenen matrícula d’aquests alumnes. Hi ha quatre comarques la Noguera, el Pla d’Urgell, la
Segarra i l’Urgell que escolaritzen alumnes per sobre de la mitjana percentual de la província
(7,7%), la resta de comarques escolaritzen per sota d’aquest percentatge.
d.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al batxillerat d’origen africà (subsaharians) és la
Segarra i les que menys amb 0% d’alumnes matriculats són l’Alt Urgell, l’Alta Ribagorça, la
Cerdanya, les Garrigues, els Pallars Jussà i Sobirà, el Solsonès i la Vall d’Aran. La comarca del
Segrià està per sobre del percentatge provincial (4,1%). La resta de comarques escolaritzen
alumnes per sota d’aquesta mitjana.
e.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al Batxillerat procedents d’Amèrica del Nord és la
Vall d’Aran a continuació hi ha el Pla d’Urgell amb un percentatge testimonial del 2,9% . La
resta de comarques no tenen matrícula d’alumnes d’aquest origen.
f.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al Batxillerat procedents de Centre i Sud-‐Amèrica
és la Cerdanya, i la que menys l’Alta Ribagorça que no té matrícula d’aquests alumnes. Hi ha
quatre comarques, els Pallars Jussà i Sobirà, el Segrià i la Vall d’Aran que escolaritzen més
alumnes que la mitjana percentual de la província (34,3%), la resta escolaritzen per sota
d’aquest percentatge.
g.-‐ La comarca amb més alumnes estrangers al Batxillerat procedents d’Àsia i Oceania,
majoritàriament xinesos, és el Pla d’Urgell. Hi ha dues comarques, el Segrià i l’Urgell, que tenen
matrícula d’aquests alumnes i la resta de comarques no tenen alumnes escolaritzats d’aquest
origen.
66
4. ELS ESTRANGERS A LES COMARQUES DE LLEIDA: EL PUNT DE VISTA DELS
ENTREVISTATS.
Per realitzar aquesta part de l’estudi es realitzaren entrevistes en profunditat a tot el territori
de les comarques de Lleida. Concretament, es realitzaren més de vuitanta entrevistes a
representants de l’administració, de les entitats i de les associacions d’estrangers que treballen
amb i per a la immigració. A continuació presentem una síntesi dels principals resultats.
4.1. L’administració i els estrangers.
En el conjunt de la província de Lleida, es percep, entre els professionals de l’administració
entrevistats, que a finals de 2010 i inicis de 2011 hi ha un lleuger estancament de la població
d’origen estranger. Afirmen que hi ha una disminució del nombre de persones nouvingudes
juntament amb un lleuger increment, respecte anys anteriors, dels processos de retorn i
d’emigració interna cap a altres punts de Catalunya i/o Espanya. Aquest canvi s’explica, segons
els entrevistats, per l’actual situació de crisi econòmica que ha comportat un augment de l’atur
i, conseqüentment, de les dificultats econòmiques i socials de la població.
En el marc d’aquest context, s’assenyala que aquesta situació, malgrat afectar a la població de
la província en el seu conjunt, està tenint major impacte en les persones estrangeres. El fet
que una part important d’ells ocupin les posicions més baixes en l’estructura social i productiva
fa que l’impacte de la crisi sigui major per ells. A això s’hi afegeix el fet de que no sempre
disposen d’una àmplia xarxa social i familiar que es comporti com a xarxa d’ajuda i de suport
davant situacions adverses.
Des dels Serveis Socials es manifesta, de manera gairebé unànime, la detecció d’un increment
de les dificultats de la població d’origen estranger, com també d’un seguiment de l’autòctona,
per satisfer les seves necessitats bàsiques; això es tradueix en un augment de la demanda
d’ajuts socials. Per altra banda, aquest increment de la demanda de serveis socials bàsics, tant
per part de la població d’origen estranger com autòcton, segons el parer dels entrevistats,
coincideix amb una disminució dels recursos públics disponibles per tal de fer-‐hi front. És per
aquest motiu que encara es destaqui més la necessitat del treball en xarxa per tal d’evitar la
duplicitat d’esforços i aconseguir una òptima utilització dels recursos.
A més a més d’aquesta disminució dels recursos públics, es manifesta la necessitat de disposar
de més recursos de mediació i que alhora permetin als professionals disposar d’un major
coneixement en matèria de gestió de la diversitat cultural. Tanmateix, els entrevistats
67
expressen la necessitat de seguir treballant per tal de fomentar la integració i la cohesió social
al territori, fent èmfasi sobretot en la sensibilització, el foment del coneixement mutu i la
gestió i el tracte en un entorn social, en sentit ampli, divers. També es remarca la necessitat de
fer visibles determinats estrangers, sobretot les dones; d’una banda, per la rellevància del
paper de la dona en el projecte migratori familiar i, d’una altra, per la detecció d’elevats índex
d’analfabetisme entre determinats orígens. És per aquest motiu que, tant des de les
administracions públiques com per part d’entitats del tercer sector, s’estan duent a terme
iniciatives concretes en aquest sentit, tenint en compte la perspectiva de gènere de manera
transversal en totes les seves polítiques i/o accions.
En l’àmbit local (municipal i comarcal) la gestió de les polítiques migratòries es duu a terme a
través dels Consells Comarcals i Ajuntaments que disposen de tècnic/a de polítiques
migratòries. Un dels aspectes que destaquen els entrevistats per important i, generalment, per
positiu és la coordinació i treball en xarxa duta terme entre les diferents entitats i institucions
públiques i privades del territori. Aquesta metodologia de treball, valorada de manera molt
positiva per part de tots els agents socials entrevistats, es justifica en el sentit de considerar
que la immigració és un fenomen transversal, amb múltiples impactes i que cal treballar des de
diferents perspectives: sanitària, escolar, administrativa, laboral, socioeconòmica, lingüística12,
etc. Això sí, també apareixen comentaris sobre la necessitat de millorar la coordinació vertical i
horitzontal de tots els qui treballen amb estrangers ja que permetrà optimitzar les actuacions i
els recursos que s’hi dediquen.
D’altra banda, i en quant a la formació de la població estrangera, des de les administracions
públiques competents presents al territori, s’estan duent a terme diferents activitats
formatives encaminades totes elles, en general, a fomentar la inserció social i laboral de la
població. Aquestes s’han valorat en l’actualitat com a prioritàries i millorables, tant per part
dels professionals com de la població estrangera entrevistada.
4.2. L’educació i els estrangers.
La major part dels professionals dels centres educatius entrevistats coincideixen a afirmar la
gairebé inexistència de conflictes per causes derivades estrictament de la presència de famílies
12 En relació a la coordinació i treball en xarxa que caracteritza, en general, la metodologia de treball de l’administració pública i la resta d’agents socials en matèria d’immigració, es destaca l’esforç que, juntament amb el Consorci de Normalització Lingüística, s’està duent a terme per tal de garantir al conjunt de la població estrangera l’accés al coneixement de la llengua; ja que és considerat, per tots els agents entrevistats, com un factor clau per a la integració social i econòmica de la població estrangera al territori.
68
i alumnat estranger. A més, en sentit positiu, es parla de l’oportunitat que aquesta dinàmica de
mobilitat internacional representa per a les societats receptores i per les escoles, però també
es parla de dificultats.
Tot i l’absència de conflictes, s’observen certes dificultats d’integració per part de l’alumnat de
determinats orígens, ja que tendeixen a relacionar-‐se de manera gairebé exclusiva amb altres
alumnes del mateix origen.
Una altra de les situacions que es dóna al conjunt de la província, i que és definida com a
problemàtica per part dels docents entrevistats, és el baix percentatge d’alumnes d’origen
estranger que continuen els estudis després de l’educació obligatòria, essent encara més baix
en relació a l’educació post obligatòria. Aquest fet, associat també a l’èxit escolar dels
alumnes, s’observa per part dels entrevistats, que manté una estreta vinculació amb l’origen i
nivell d’estudis dels progenitors.
Tanmateix, i pel que fa la integració de l’alumnat estranger s’observa, per part dels
professionals entrevistats, una relació positiva entre l’aprenentatge del català i el grau
d’integració de l’alumnat; és per aquest motiu que es reivindica, des d’aquest àmbit, la
necessitat de continuar treballant en el foment de l’aprenentatge de la llengua, alhora que es
detecta, a través de les entrevistes realitzades, un elevat grau de satisfacció amb els resultat
obtinguts en aquest sentit a través de l’Aula d’Acollida.
Un altre dels aspectes que els entrevistats coincideixen a assenyalar és l’existència d’una certa
relació entre el fet de ser immigrant i el lloc que s’ocupa en l’estructura socioeconòmica, fet
que determina l’accés als recursos així com la conformació de les relacions socials. Aquesta
dinàmica, traslladada a l’àmbit educatiu, comporta que en molts casos coincideixi que és
l’alumnat fill de famílies d’origen estranger, el que presenta més baixa participació en les
activitats optatives de lleure així com en les extraescolars. Aquest fet es percep com a
preocupant ja que es consideren aquest tipus d’activitats com un altre element clau per
afavorir la integració i la cohesió social, tant de l’alumnat com de les famílies d’aquest.
En relació al fet anterior, un altre fenomen, comú a la major part de centres educatius de la
província, és la baixa participació i implicació de les famílies, més acusat encara en el cas de les
d’origen estranger, a l’escola, ja sigui en les reunions família-‐escola, en l’AMPA, etc, i que els
professionals entrevistats tendeixen a relacionar amb l’origen de les famílies, alhora que
69
assenyalen que aquesta tendència s’incrementa encara més en l’etapa educativa de
secundària.
El treball per a l’afavoriment de la integració i la convivència social es considera necessari i
d’actuació prioritària també en l’àmbit educatiu, alhora que es posa de manifest la manca de
mediadors culturals amb formació suficient per tal d’intervenir davant de les situacions
conflictives que es puguin generar en l’entorn escolar, ja que es considera que aquestes tenen
relació amb l’origen cultural de l’alumnat.
Altrament, la major part dels docents entrevistats expressen, també, un cert descontentament
amb l’actual política de distribució de l’alumnat d’origen estranger en els centres escolars, ja
què es creu que perpetua i incrementa les diferències entre els diferents tipus de centres
educatius, alhora que suposa una dificultat per al foment de la convivència i cohesió social.
Tanmateix, tant des de l’administració pública, com des de l’àmbit sanitari, educatiu i del
tercer sector, es coincideix a assenyalar l’existència d’una forta relació entre les
característiques socials i el preu de l’habitatge dels diferents barris i/o zones dels municipis i
ciutats, i la distribució i assentament de la població. Aquest fet comporta, d’acord amb el que
afirmen els entrevistats, la conformació de percepcions esbiaixades respecte el nombre de
persones estrangeres al territori, i que provoca alhora determinades eleccions i decisions
individuals, com ara les preferències de centres escolars, sanitaris, etc.
4.3. La sanitat i els estrangers.
Pel que fa a l’àmbit sanitari, es posa de manifest que, tot i que des dels centres d’assistència
primària de la província es segueix un protocol específic d’acollida per als usuaris nouvinguts
(sigui quina sigui la seva procedència), no existeixen diferències remarcables en l’ús del servei,
ni tampoc en la prestació del mateix, entre les persones d’origen autòcton i estranger. Malgrat
això, es perceben encara molts malentesos en relació al funcionament del sistema sanitari,
sobretot per part de les persones que malgrat viure a la comarca no disposen de targeta
sanitària.
En relació amb l’anterior però, des de determinats CAPs de la província s’alerta del nombre
creixent d’usuaris d’origen estranger provinents de països “rics”, generalment del Nord
d’Europa, que utilitzen els sistema de salut pública català aprofitant les facilitats que tenen per
accedir-‐hi d’acord amb la seva nacionalitat. Aquest fet s’apunta com a preocupant per part
70
dels professionals entrevistats, sota l’argument que aquesta via d’entrada de nous usuaris al
sistema sanitari comporta un increment notori de la despesa pública.
En general, des dels CAPs de la província, es manifesta també la bona coordinació existent
entre els Centres d’assistència primària, a través sobretot dels Serveis Socials, i les
administracions locals, així com amb altres entitats presents a la comarca que treballen de
manera directa o indirecta amb la població d’origen immigrant.
D’altra banda, s’assenyala, entre els professionals entrevistats, la necessitat de poder disposar
d’una àmplia xarxa de traducció, i sobretot de mediació, per donar suport a aquests
professionals davant les dificultats sorgides per les diferències culturals i el desconeixement
mutu. Alhora es remarca la necessitat de formació continuada per als professionals que estan
treballant en l’àmbit sanitari, essent considerada necessària l’oferta formativa centrada en la
diversitat cultural, la comunicació intercultural, així com sobre temàtiques sanitàries més
específiques, sobretot amb el coneixement de malalties d’altres països. Malgrat que es
coincideix, entre molts entrevistats, en posar de manifest un increment d’aquests
coneixements entre els professionals, sobretot gràcies a l’experiència acumulada al llarg dels
darrers anys, creuen que caldria treballar més en aquesta direcció.
4.4. El tercer sector i els estrangers.
Des de l’administració pública es valoren molt positivament els serveis prestats per part de les
entitats del tercer sector, així com la seva funció com a corretja de transmissió de les
demandes i necessitats de les persones. Alhora, les diverses activitats i serveis que s’ofereixen
des de les entitats del tercer sector en matèria d’estrangeria i serveis socials, s’acostumen a
fer, d’acord amb els entrevistats, de manera coordinada o en col·∙laboració ja sigui entre elles
i/o amb altres institucions de caràcter públic i privat que treballen en les comarques de
Ponent. Tot i que també és cert que hi ha persones que indiquen que la coordinació és
millorable.
L’aprenentatge de la llengua i la inserció laboral són, segons els entrevistats del tercer sector,
les dues àrees bàsiques en què es requereix proporcionar formació a les persones d’origen
estranger. És per aquest motiu que diverses entitats estan duent a terme activitats de caràcter
formatiu per l’aprenentatge de la llengua i per facilitar l’alfabetització sobretot a les dones
immigrants.
71
Alhora, des de les associacions d’immigrants presents a la província, es desenvolupa una
important tasca de sensibilització i foment de la cohesió social. Des d’altres entitats del tercer
sector s’intenta, malgrat l’escassetat dels recursos, donar un ampli servei d’informació i
assessorament en matèria d’estrangeria a totes les persones d’origen estranger que així ho
requereixen. Aquest servei, en molts dels municipis de la província, es presta a través de
l’establiment de convenis entre els ens locals i les entitats.
Tanmateix, la disponibilitat de recursos, així com el caràcter voluntari de la major part
d’entitats i associacions del tercer sector, són assenyalats per la major part dels entrevistats
com els principals reptes als quals ha de fer front el sector.
4.5. La recerca sobre la població estrangera i els seus impactes.
La major part dels professionals entrevistats valora molt positivament l’existència d’una web
que pugui contenir i centralitzar tota la informació referent a la immigració de la província de
Lleida i que alhora pugui servir per als usuaris com a plataforma on trobar de forma detallada
tota la informació dels diferents serveis prestats en relació a la immigració de la província.
D’altra banda, es reclama l’existència i facilitat d’accés a dades actualitzades i detallades sobre
la immigració dels diferents municipis de la província que es puguin consultar en una mateixa
pàgina web específica que contingui al mateix temps informacions referents a la immigració a
la província de Lleida.
Des de l’àmbit sanitari, la major part de professionals dels diferents CAPs entrevistats
coincideixen en la necessitat de disposar d’estudis i recerques de caràcter cultural i
antropològic sobre la salut en les diferents cultures presents al nostre país, així com també
poder disposar d’estudis sobre l’origen, diagnosi i tractament de malalties pròpies d’altres
països i desconegudes aquí.
Per part dels professionals de l’àmbit educatiu, es recull l’interès general en la recerca d’eines
que permetin fomentar i potenciar la integració social de l’alumnat a través de les activitats
escolars i extraescolars, apuntant a la necessitat de treballar de manera conjunta i coordinada
entre els diferents agents socials presents al territori.
72
3.-‐ LA SEGARRA
I. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA
Pel que fa als moviments de població estrangera a la Segarra, s’observa a la gràfica número 1
que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000 hi
ha un creixement sostingut, en termes absoluts passem de 813 estrangers a la comarca als
5888 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la Segarra l’any 2010 estaria per sobre
de les dades referides a la província (gràfica número 2), 7,4 punts percentuals i 9,75 punts
percentuals per sobre dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010 (15,95%)
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
73
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent.
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera a la Segarra per sexe i edats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i
s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes com per dones, és la franja
compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones
que s’escurça conforme avança el període d’estudi, sempre favorable als homes i que es
manté al llarg dels deu anys estudiats. L’any 2000 la diferència era de 20,4 punts percentuals i
l’any 2010 és del 14,4%. Respecte als menors de 18 anys es presenten els percentatges
següents: l’any 2010 en el 11,2% pels nois i 13,8% per les noies. Al llarg del període es manté
la diferència entre nois i noies, però des de l’any 2003 s’inverteix la tendència i hi ha més nois
que noies; la tendència és creixent i al final del període, l’any 2010, tenim un 13,5% de noies i
un 14,6% de nois. Pel que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en
homes com en dones, des de l’any 2000 (3% i 6,2%) fins al 2010 (0,4% i 0,5%).
74
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera a la Segarra, segons continent d’origen
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:
a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des del
2000 (8,5%) fins al 2010 ( 35,7%) i els estrangers procedents de països europeus de fora de la
Unió Europea també presenten una tendència creixent des del 2000 (6,3%) fins al 2010
(23,0%), això sí, amb diferents oscil·∙lacions al llarg del període; les dades van canviar, des del
punt de vista estadístic, l’any 2007 quan els súbdits de països com Bulgària i Romania van
passar a ser ciutadans de la Unió Europea. La suma dels dos col·∙lectius (58,7%) representen,
juntament amb els estrangers d’origen africà, els immigrats més nombroses a la comarca.
b.-‐ Els estrangers africans on estan inclosos els subsaharians i el magrebins és el segon origen
més nombrós actualment, però amb una tendència general decreixent al llarg del temps que
va des del 69,2% de l’any 2000 fins al 31,5% de l’any 2010.
75
c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre-‐Amèrica) se situen en un
percentatge del 8,4% el 2010, percentatge que des del 2000 (13,7%), amb diferents
oscil·∙lacions, presenta una tendència decreixent al llarg del període. Cal remarcar que el
percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord es pot dir que és testimonial amb un percentatge
sobre el total de la població estrangera que es mou entre el 0,5% de l’any 2000 i el 0,1% de
l’any 2010.
d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, representen uns
percentatges molt baixos a la comarca. Així tenim que l’any 2000 representaven el 2,3% dels
estrangers i la seva tendència, al llarg del període, és decreixent amb lleugeres oscil·∙lacions.
L’any 2010 representen un 1,5% del total de la població estrangera de la comarca.
76
2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ L’any 2010 els treballadors estrangers es concentren majoritàriament a la indústria i al
sector serveis.
b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial a l’any 1999 representaven el 50,4% del
total dels treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
decreixent, a l’any 2010 representen el 28,3%.
c.-‐ Els treballadors de la construcció eren el tercer grup més nombrós. A l’any 1999
representaven el 9,2% del total de treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 21%.
d.-‐ Els treballadors del sector agrari representaven, a l’any 1999, un 7,6% del total de
treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, a
l’any 2010 representen el 6,1% dels treballadors estrangers de la comarca.
77
e.-‐ Els treballadors del sector serveis a l’any 1999 representaven el 32,9% dels treballadors
estrangers contractats; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent a l’any 2010 representen el
44,6%.
Pel que fa a la distribució per sexe dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la
gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers per sexe a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ De forma general hi ha un augment significatiu de contractes entre les dones estrangeres. A
l’any 1999 representaven un 20,3% dels treballadors estrangers contractats; amb oscil·∙lacions
al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 28,2%. En el
cas dels homes les tendències són antagòniques respecte a les de les dones.
L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès
obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació
ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.
Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al
llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis
experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,
entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐ secundaris.
En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen
78
estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que
tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del
Departament de Treball de la Generalitat.
La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 11 anys:
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ A l’any 2010 el 52,8% dels treballadors estrangers contractats presenten un nivell d’estudis
equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. La tendència, des
de l’any 1999, és de descens d’aquest col·∙lectiu.
b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors sense estudis al llarg del període estudiat. A l’any 1999
aquests treballadors representaven un 1,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 25,5%.
c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris experimenten, al llarg del període, un decreixement
des de l’any 1999 (28,1%) fins al 2010 (13,1%). El decreixement és sostingut des de l’any 2002.
79
d.-‐ Els treballadors amb estudis de nivell de batxillerat es mantenen al llarg del període amb un
percentatge testimonial. No obstant això, l’any 2005 apareix un percentatge del 30% que
podria estar relacionat a una situació puntual o algun error estadístic, recollit en la font de les
dades i no imputable als elaboradors d’aquest informe. L’any 2010 el percentatge d’aquests
treballadors, amb aquest nivell d’estudis, és del 0,9%
e.-‐ El treballadors amb estudis professionals o universitaris (Diplomats/Llicenciats) presenten
percentatges testimonials amb valors de l’1,6 i 3,5% l’any 2010. No obstant, cal assenyalar que
els percentatges de treballadors Diplomats i Llicenciats han experimentat increments en el
darrers anys del període.
Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants, podem veure
també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a
desembre de 2009.
En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8
observem:
a.-‐ Que entre juny del 2006 i desembre de 2008 hi ha un descens de l’atur femení i de manera
antagònica i en la mateixa mesura un augment de l’atur masculí.
b.-‐ Des de desembre de 2008 fins al desembre de 2009 es produeix un repunt en l’atur femení
i de manera antagònica i en la mateixa mesura una disminució de l’atur masculí.
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers per sexe, a la Segarra
80
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:
a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola disminueix en el període comprès entre
desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 18,2% al 6,6%.
b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent i passa del 21,4% a
l’inici del període fins al 32,8% al desembre de 2009.
c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions al llarg del període, presenta una
tendència general creixent passant del 8,2% al 22,3%.
d.-‐ El sector serveis, també amb oscil·∙lacions, disminueix des del 37,7% fins al 32,3%. Aquest
sector presenta un màxim d’aturats al juny del 2007 amb un 44,5%.
e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat, amb oscil·∙lacions, presenten
una tendència decreixent, passant del 14,5% a l’inici del període fins al 6% al desembre de
2009.
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la Segarra
81
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades de recollides l’observatori del Treball del Departament de Treball
Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les
següents coincidències.
a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha disminuït el seu nivell de contractació durant el
període. Si ho comparem amb el nivell d’atur del període observem que no hi ha una
correlació directa perquè l’atur també ha disminuït al llarg del període, passant del 18,2% (juny
2005) al 6,6% (desembre 2009).
b.-‐ El petit augment de contractes, durant el període, en el sector industrial no es correlaciona
amb l’augment d’aturats entre juny de 2005 i desembre de 2009.
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació directa entre la disminució de
treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per a la franja estudiada
(desembre 2005–desembre 2009), mostren que s’ha passat del 18% al 12,1% d’estrangers
contractats i del 8,2% al 22,3% de treballadors estrangers aturats.
d.-‐ Finalment, en el sector serveis, hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
contractats, que augmenta, passant del 43,5% al 49,3%, i el nombre de treballadors estrangers
a l’atur del sector, que ha disminuït del 37,7% al 32,3%.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment dels contractes entre les
treballadores estrangeres en els darrers anys i es pot correlacionar amb la lleugera disminució
del nivell d’atur femení durant el període.
82
3.-‐ ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA
L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural, que ve a unir-‐se a la
pròpia diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en
percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per
seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas de la Segarra es troben presents les dues xarxes a l’ensenyament infantil i
primari i a secundària. El batxillerat i la formació professional només són presents a la xarxa
pública. Les dades reflecteixen dos valors: primer, el pes relatiu dels alumnes estrangers en les
xarxes respectives i segon, el pes total dels alumnes estrangers respecte al total d’alumnes de
cada nivell d’ensenyament. No es fa cap anàlisi de les causes de la diferent escolarització, sinó
que solament es mostra la realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en
l’escolarització dels alumnes nouvinguts. En cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des
de l’any 2000, any que marca un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra
província, fins al curs 2009-‐2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent
de forma sostinguda al llarg del període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la
comunitat escolar per tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les
dades han estat recollides del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament,
abans d’Educació. Des del punt de vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques
dels alumnes d’origen europeu, cal assenyalar que al gener de 2007 es va produir la integració
de Bulgària i Romania a la Unió Europea com a membres de ple dret, i això ha fet que molts
alumnes que fins al curs 2007 estaven inclosos en els països europeus no membres de la Unió,
a partir d’aquest curs es compten com alumnes dels països de la Unió. Aquest fet ha tingut una
rellevància estadística heterogènia en els diferents nivells educatius tant obligatoris com
postobligatoris.
83
3.1. -‐ Ensenyament infantil : evolució i situació actual
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la comarca de
la Segarra, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 3,6% de l’alumnat total de l’etapa. Al
llarg dels darrers deus anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins arribar
al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 26,6%. Cal assenyalar,
com a dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 que s’ha
mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes
escolaritzats en el nivell, s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament
l’escolarització d’aquests alumnes a la Segarra, el 22,0% enfront del 4,6% de la xarxa
concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza
en el nivell, hi ha també diferències en aquest cas a favor de la xarxa concertada, doncs al curs
2009-‐2010 hi ha un 30,8%, enfront d’un 25,9% a la xarxa pública.
84
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari de la comarca són els
d’origen europeu; sumant els ciutadans de la Unió Europea i els de la resta d’Europa, al curs
1999-‐2000 representaven el 4% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions i tendències finals
decreixents per als dos grups de ciutadans, al curs 2009-‐2010 representen el 45,3% dels
alumnes estrangers matriculats a la comarca. El segon origen són els alumnes africans
(subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 52%; amb oscil·∙lacions i una tendència
general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 24,1% de l’alumnat estranger. El tercer
origen, en percentatge, és el dels alumnes magrebins que en el curs 1999-‐2000 representaven
el 36,0% i en el curs 2009-‐2010 representen el 24,1%; la tendència decreixent s’ha produït
85
després d’oscil·∙lacions al llarg del període. El quart origen és el dels alumnes centre i sud-‐
americans que en el curs 2000-‐2001 representaven el 3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període
i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 5%. L’últim origen és el dels
alumnes asiàtics, majoritàriament d’origen xinès, que al curs 1999-‐2000 representaven un 8%;
amb una presència irregular (en alguns cursos no hi ha hagut alumnes escolaritzats) i una
tendència final decreixent al curs 2009-‐2010 representen un 1,4 %. Finalment i com a dada
anecdòtica, al curs 2008-‐2009 hi havia un 0,4% d’alumnes d’origen nord-‐americà.
3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la comarca de
la Segarra, escolaritzats a les dues xarxes, suposava el 2% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg
dels darrers deus anys s’ha produït un creixement continuat d’aquests alumnes fins a arribar al
curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 28,2%. Cal assenyalar com
a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005 que s’ha
86
mantingut fins al curs 2009-‐2010. En termes absoluts i sobre el nombre total d’alumnes de la
comarca s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests
alumnes a la Segarra¸ concretament en el curs 2009-‐2010 hi ha un 23,7% d’alumnes estrangers
en la xarxa pública enfront d’un 4,5% en la xarxa concertada. En termes relatius i respecte als
alumnes que escolaritza cada xarxa tenim que els alumnes estrangers representen un 40,5%
dels alumnes de la xarxa concertada i un 26,7 en el cas de la xarxa pública.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament primari de la comarca són els
alumnes d’origen europeu que, sumant els ciutadans de la Unió Europea i de la resta d’Europa,
al curs 1999-‐2000 representaven el 0% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i amb una tendència creixent en el cas dels ciutadans de la Unió i decreixent en el cas
87
dels europeus de països no membres de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 50,2% del
total d’alumnes estrangers. El segon origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000
representaven el 78,9% dels alumnes; amb alguna oscil·∙lació al final del període i una
tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 23,9% dels alumnes. El tercer
origen està representat pels alumnes sud i centre-‐americans que al curs 1999-‐2000
representaven el 10,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 14,4%. El quart origen és els dels alumnes africans
(subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 10,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,6% de l’alumnat
estranger. L’últim origen són els alumnes asiàtics, majoritàriament d’origen xinès i que han
passat d’un 4,5% durant el curs 2000-‐2001, primer curs on es té constància de la seva
escolarització, a l’1,6% en el curs 2009-‐2010, amb tendència decreixent des del curs 2006-‐
2007.
3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari a la Segarra,
escolaritzats únicament a la xarxa pública, representava el 4,1% de l’alumnat total de l’etapa.
88
Al llarg dels darrers deus anys s’ha produït un creixement continuat d’aquests alumnes fins a
arribar al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers, és del 26,8%. Cal
assenyalar que a partir del curs 2008-‐2009 s’observa un alentiment en el creixement d’aquest
alumnat estranger.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament secundari de la Segarra són els
alumnes d’origen europeu; es distingeix entre ciutadans dels països de la Unió i ciutadans del
països de fora de la Unió, sumant els dos orígens al curs 1999-‐2000 representaven el 8,4% dels
alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent pels dels
Països de fora de la Unió i una tendència general creixent pels dels països de la Unió, al curs
2009-‐2010 representen el 58,9%. El segon col·∙lectiu és el magrebí, que inicialment al curs
89
1999-‐2000 era el majoritari, amb una presència del 58,3%, però amb una tendència
decreixent al llarg del període, al curs 2009-‐2010 representen el 21,0%. El tercer origen,
empatat amb els d’origen africà (subsaharians), és el dels alumnes centre i sud-‐americans que
al curs 1999-‐2000 representaven el 25% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,6%. El quart
origen és el d’alumnes estrangers africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven
el 8,3% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,6%. Finalment, el darrer origen amb
representativitat és el dels alumnes asiàtics (majoritàriament xinesos) que han passat de
representar en el curs 2001-‐2002, primer any que s’escolaritzen a la comarca, el 2,3%, al 0,9%
al curs 2009-‐2010; al llarg del període s’observen oscil·∙lacions, una presència irregular amb
cursos sense matrícula (del 2003 al 2006) i una tendència final decreixent.
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, formació professional de grau mitjà i superior i
batxillerat impartits a la comarca, s’observa que els alumnes només es troben escolaritzats a la
xarxa pública. La presència d’alumnes estrangers en els cicles mitjans és equiparable, en
percentatge, a la resta del nivells educatius esmentats anteriorment, però, en canvi, en el cas
dels mòduls de grau superior i batxillerat, els percentatges són sensiblement menors a la resta
dels nivells .
90
3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (cicles de formació professional de grau
mitjà): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau
mitjà a la Segarra, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representava el 1,9% de
l’alumnat total del cicle. Al llarg dels darrers deus anys s’ha produït un increment sostingut
d’aquests alumnes, amb el parèntesi del curs 2000-‐2001, fins arribar al curs 2009-‐2010, on el
percentatge total d’alumnes estrangers és del 36,2%. Cal assenyalar com a dada significativa el
fort increment experimentat a partir del curs 2007-‐2008 que s’ha mantingut fins al darrer curs.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
91
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al cicles de grau mitjà de la Segarra són els alumnes
d’origen europeu provinents de la Unió Europea i d’altres països europeus de fora de la Unió;
la seva suma era el curs 1999-‐2000 un 0% i no es van començar a escolaritzar en el nivell
educatiu, fins el curs 2004-‐2005 amb un percentatge del 40%; a partir d’aquest curs, amb
oscil·∙lacions i una tendència general creixent pels alumnes de la Unió i una tendència
decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 55,3% dels
alumnes estrangers dels cicles. El segon origen és el dels alumnes magrebins que al curs 1999-‐
2000 representaven el 100% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 16,3%. El tercer origen correspon
als alumnes sud i centre-‐americans que es van incorporar per primer cop a aquest nivell
educatiu el curs 2001-‐2002 amb un percentatge que representava el 25% del total d’alumnes
estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010
representen un 15,4%. El quart origen és el dels alumnes africans (subsaharians) que
s’incorporen als cicles durant el curs 2002-‐2003 (25%) i al curs 2009-‐2010 representen el 12,2
%; al llarg del període presenten oscil·∙lacions i una tendència final decreixent. Finalment,
92
l’últim origen és el dels alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, presents únicament en el
curs 2009-‐2010 amb un percentatge testimonial del 0,8%.
3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (cicles de formació professional de
grau superior): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers CFGS a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau
superior a la Segarra, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representaven el 4,5% de
l’alumnat total dels cicles. Al llarg del període estudiat s’han produït una sèrie d’oscil·∙lacions,
amb cursos sense matrícula d’alumnes estrangers (2000-‐2001 i 2001-‐2002) i una tendència
general creixent fins al curs 2007-‐2008, on s’ha assolit un 16,7%, màxim percentatge del
període, a partir del qual s’ha produït un decreixement fins arribar al 10% d’alumnes
estrangers matriculats al curs 2009-‐2010.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
93
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau superior de la Segarra al curs
2009-‐2010 són els d’origen europeu, procedents dels països de la Unió Europea; aquests
alumnes s’incorporen, per primer cop als cicles superiors de la comarca, el curs 2007-‐2008
amb un 41,7%; amb una certa oscil·∙lació i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010
representen el 37,5% de l’alumnat estranger. El segon origen són els alumnes magrebins que
són els que es troben durant més cursos escolaritzats als cicles i que en el curs 2002-‐2003
representaven el 100 % de l’alumnat estranger matriculat als cicles; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 25%. El tercer origen
són els alumnes centre i sud-‐americans que, amb una presència irregular al llarg del període (hi
ha cursos sense matrícula), s’incorporen al curs 2003-‐2004 amb un percentatge del 50%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el
25% dels alumnes estrangers. El quart origen són els alumnes europeus de països no membres
de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000 representaven el 100% dels alumnes estrangers
94
matriculats; amb una presència irregular, amb cursos sense matrícula i oscil·∙lacions presenten
una tendència final decreixent, i al curs 2009-‐2010 representen el 12,5% de l’alumnat
estranger. Finalment, els alumnes d’origen africà (subsaharians) només s’han incorporat als
cicles el curs 2008-‐2009 amb un percentatge del 9,1% i desapareixent de l’escolarització als
cicles el curs següent.
3.6.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers Batxillerat a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers que cursaven Batxillerat a la Segarra,
escolaritzats únicament a la xarxa pública, representaven el 0% de l’alumnat total de l’etapa;
aquest alumnes es van incorporar per primer cop al curs 2001-‐2002 amb un percentatge de
l’1,8%. A partir d’aquest curs, amb oscil·∙lacions i una tendència general creixent, s’arriba al
curs 2009-‐2010 amb una presència d’alumnes estrangers del 14,2%. Com a dada significativa,
cal remarcar el salt quantitatiu que es va donar el curs 2006-‐2007 duplicant el percentatge del
curs anterior.
95
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 21
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la Segarra
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència als batxillerats de la Segarra al curs 2009-‐2010 són
els d’origen europeu (Unió Europea i resta d’Europa); sumant aquest alumnes al curs 2001-‐
2002 representaven el 33,3% dels alumnes estrangers matriculats; amb oscil·∙lacions al llarg del
període, una presència irregular i amb cursos sense matrícula, presenten una tendència
creixent pels països de la Unió i una decreixent pels alumnes de països de fora de la Unió i al
curs 2009-‐2010 representen el 67,9% dels estrangers matriculats. El segon origen són els
alumnes centre i sud-‐americans que al curs 2001-‐2002 representaven un 33,3%; amb
oscil·∙lacions i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen un 14,3 % de
l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes magrebins que representaven al curs
2001-‐2002 el 33,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i algun curs
96
sense matrícula presenten una tendència decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 10,7%.
El quart origen són els alumnes d’origen africà (subsaharians) que es van incorporar als
batxillerats de la comarca el curs 2002-‐2003 amb un percentatge del 20%; la seva presència és
irregular, amb cursos sense matrícula, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència
general decreixent, i al curs 2009-‐2010 representen el 7,1%.
97
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
La comarca, en quant a la seva realitat migratòria, es diferencia clarament d’acord amb els dos
nuclis principals de població de la mateixa: Cervera i Guissona. D’una banda, Cervera, fruit de
la realitat econòmica i social del municipi, ha de fer front al creixent índex d’atur dels darrers
anys, el qual està afectant en major mesura, i segons els entrevistats, a la població d’origen
estranger que hi resideix. Tanmateix, i més enllà de la problemàtica econòmica que això
suposa, d’acord amb l’anàlisi que en fan els entrevistats, l’actual situació d’atur i recessió està
propiciant el ressorgiment d’actituds racistes que dificulten la convivència i la cohesió social al
municipi. És per aquest motiu que els diferents professionals del sector entrevistats assenyalen
la necessitat de fomentar, des de les diferents administracions i entitats, el treball de
sensibilització i foment de la convivència al municipi i a la comarca. Alhora, es coincideix a
remarcar la necessitat de treballar per tal d’incentivar la reinserció laboral de les persones
aturades i de seguir garantint la satisfacció de les necessitats socials bàsiques, així com
fomentar l’aprenentatge de la llengua entre la població estrangera com a eina principal
d’integració social i laboral.
D’altra banda, i pel que fa al municipi de Guissona, nucli amb un percentatge de població
d’origen estranger elevat en relació al global de la comarca, s’assenyala, per part dels
entrevistats, la gairebé inexistència de problemàtiques socials i econòmiques fruit de l’elevat
índex d’ocupació al municipi.
Tot i això, tant des de l’administració local, com des de les institucions sanitàries i educatives,
així com des de les diferents entitats del tercer sector, es remarca en el conjunt de la comarca
la necessitat de dotar als professionals dels diferents àmbits, que treballen de manera directa
o indirecta amb la població estrangera, de formació en el coneixement i la gestió de la
diversitat cultural. Tanmateix, s’observa una coincidència generalitzada a l’hora de considerar
el paper important que desenvolupen les associacions d’immigrants com a corretja de
transmissió entre la població estrangera i les administracions.
A partir de les entrevistes realitzades, es percep també, a nivell comarcal, un baix grau de
participació de les famílies d’origen estranger en els projectes educatius dels seus fills. Alhora
que s’assenyala la importància d’aquesta implicació i participació, considerant aquest factor,
juntament amb l’origen de les famílies, com a factor determinant per garantir l’èxit escolar.
98
4.1. L’administració i els estrangers.
A nivell de funcionament, els diferents ens locals que treballen en matèria d’immigració a la
comarca ho fan de forma coordinada. En aquest sentit, des del Consell Comarcal de la Segarra
es dóna servei en polítiques d’immigració als diferents municipis de la comarca. En el cas de
l’Ajuntament de Cervera, tot i tenir tècnic propi de polítiques migratòries, es treballa també de
forma conjunta amb el Consell Comarcal; ja sigui a través d’accions coordinades de caràcter
puntual en l’elaboració, gestió i/o execució de projectes comuns, com en el cas de l’acollida,
on es comparteixen els agents d’acollida disponibles des del Consell Comarcal.
Nosaltres aquí treballem conjuntament amb els ajuntament de Guissona i
Cervera. Fem projectes comuns, com en el tema de l’acollida, que compartim
agents d’acollida; però expressament, la meva feina es fa en municipi més
petits.”
Tot i la coordinació existent entre els diferents ens locals, la realitat de la immigració als
diferents municipis de la comarca és notòriament desigual, marcada sobretot pel gruix
diferencial de població estrangera resident al municipi de Guissona. Malgrat aquest fet, tots
els representants de les administracions entrevistats de la comarca coincideixen a assenyalar
que la coordinació i el treball conjunt és bàsic per a la bona gestió de la immigració a la
comarca; així com amb les associacions d’immigrants, considerades com a principals
interlocutors entre la població estrangera i les administracions.
“Hi ha col·∙lectius que no tenen associació i és molt complicat, és complicat
perquè quan hi ha un associació és molt més fàcil relacionar-‐se; sabem que es
troben, que parlen i nosaltres tenim un contacte, però hi ha altres col·∙lectius
que no tenen associació com, per exemple, Egipte.”
Al municipi de Guissona, fruit de la situació laboral i la pròpia política de contractació en origen
duta a terme pel Grup Alimentari Guissona, s’ha configurat una realitat migratòria molt
concreta. Així doncs, Guissona, tot i no ser la capital de la comarca, compta amb un
percentatge de població d’origen estranger que duplica el percentatge global de població
estrangera de la comarca13.
A més a més, s’observen importants diferències en quant a la procedència de la població
immigrant depenent del municipi. D’acord amb la informació facilitada pels ens locals de la
comarca, els principals orígens d’aquesta la població resident a Cervera són el Marroc i Mali,
mentre que a Guissona és majoritàriament població de països de l’Est d’Europa.
13 Segons dades IDESCAT, 2010.
99
“Hem de comentar que la realitat és molt diferent a Cervera que a Guissona. A
Guissona, la població que hi ha és totalment de l’Est, a excepció del col·∙lectiu de
Senegal, i desprès Cervera es bàsicament marroquí, i també de Mali.”
En canvi, i malgrat aquestes diferències, des dels ens locals de la comarca es coincideix a
assenyalar la dificultat d’accés al mercat laboral i la satisfacció de les necessitats bàsiques com
el denominador comú de les problemàtiques que en major mesura afecten la població
immigrant resident a la comarca, exceptuant la situació específica de Guissona.
“La situació és molt precària, comencem a veure molta precarietat. Ara hem engegat
un banc d’aliments. La majoria de persones que van a banc d’aliments són famílies
immigrants (...) La situació laboral aquí a Cervera cada cop és més complicada, hi ha
empreses tancades, moltes persones no troben feina, i les empreses són molt més
selectives a l’hora de contractar personal.”
És també per aquest motiu que, a més a més de la coordinació i treball conjunt entre
administracions locals, aquestes treballen alhora de forma coordinada amb entitats i
institucions de la comarca que duen a terme programes i/o accions d’atenció a les persones
amb situació de risc d’exclusió social, com ara Càritas, Creu Roja, fundacions privades així com
el conjunt de Serveis Socials. Aquest treball coordinat és considerat pels entrevistats com a
imprescindible i molt positiu per evitar, sobretot, la duplicitat de serveis i recursos emprats.
“El Banc d’aliments és un projecte comú; vull dir abans Cáritas per la seva banda
portava un banc d’aliments, Creu Roja un altre i el Consell Comarcal un altre. Un dia
vam seure i vam dir centralitzem-‐ho! i vam decidir treballar totes juntes, perquè és
molt millor i més eficient.”
D’acord amb el presentat, les intervencions a la comarca en matèria d’immigració, estan
marcades per l’acció coordinada i consensuada entre els diferents agents del territori que
treballen de manera directa o indirecta amb les persones estrangeres.
“En el protocol d’acollida tenim tot el que fem quan arriba una persona nouvinguda;
des de la secció de l’acollida, la secció de coneixement de l’entorn, l’orientació... i tot
això. El protocol és consensuat per l’ajuntament de Guissona, de Cervera i pel Consell
Comarcal.”
En aquest sentit, i pel que fa a la intervenció social i educativa, està en funcionament a la
comarca un “protocol d’acollida14” per a les persones nouvingudes, el qual és seguit per part
14 A través del SAN (Servei d’Acollida al Nouvingut Servei), s’informa sobre els recursos municipals i comarcals a la població nouvinguda dels diferents municipis de la comarca. A la comarca de la Segarra hi ha actualment dues agents d’acollida, una per atendre a les persones provinents dels països de l’Europa de l’Est (Ucraïna i Rússia, principalment), i una altra per atendre al col·∙lectiu magrebí.
100
de totes les administracions locals competents; a més es disposa d’un servei de traducció i
interpretació, adreçat principalment als centres educatius i d’assistència sanitària primària, així
com als diferents professionals de l’administració pública en el seu treball diari amb persones
estrangeres.
“Oferim tant traducció oral, com traducció escrites. Principalment adreçades a centres
educatius, a vegades també tenim algunes demandes de la part del CAP, per part dels
serveis socials i pels propis tècnics del consell comarcal.”
D’altra banda, fruit de la necessitat detectada en l’àmbit escolar, juntament amb l’EAP (Equip
d’Assessorament i Orientació Pedagògic) i els Serveis Socials Comarcals, s’està duent a terme
un taller amb els alumnes nouvinguts a les escoles amb l’objectiu de facilitar-‐los l’aprenentatge
de la llengua, així com una activitat de reforç escolar, que malgrat ser obert a tot l’alumnat,
compta amb una presència destacada d’alumnat d’origen estranger.
“Abans portàvem a terme un projecte amb algunes escoles. Anava adreçat a nens que
acaben d’arribar i l’objectiu era potenciar tot el tema de l’aprenentatge de la llengua,
era un taller que jugàvem amb paraules. Ara hem convertit aquesta projecte perquè no
arriba tanta gent com abans (...) Ara fem suport escolar, parlem amb l’escola, l’EAP i el
servei social; detectem una mica la necessitat que tenen. (...) Fem de migdies i tardes,
obert a tothom però la majoria són nens immigrants”.
També en l’àmbit socioeducatiu, i gràcies a la col·∙laboració entre les escoles de la comarca i el
Consell Comarcal, s’estan duent a terme una sèrie de tallers per a les famílies de l’alumnat
amb l’objectiu de fomentar la participació i la implicació familiar en el procés educatiu dels
seus fills.
A nivell d’intervenció, des de l’administració local i comarcal, es presta a través de l’entitat
CITE, un servei d’orientació jurídica en matèria d’estrangeria a les persones que així ho
sol·∙liciten. Tot i que alguns municipis de la comarca, com és el cas de Guissona, fruit de la
disminució de recursos públics experimentada en els darrers temps, determinats serveis, com
l’assessorament jurídic municipal, facilitat a través de l’entitat AMIC així com la disposició d’un
tècnic propi en matèria de polítiques migratòries, han estat suprimits.
“Aquí des del mes de setembre no tenim una tècnica d’immigració i AMIC tampoc no treballa a Guissona des de Setembre. Les retallades han afectat molt també nostra
feina, jo per exemple ara faig una mica de tot.”
Un altre servei d’acollida. que en aquest cas facilita l’ajuntament de Cervera a les famílies nouvingudes i als seus fills, és la maleta d’acollida que inclou libres en català, diccionaris i altres materials per facilitar l’aprenentatge de la llengua.
101
Altrament, i donada la situació de precarietat socioeconòmica en la què es troben gran part de
les persones d’origen immigrant15, denunciada pels professionals entrevistats, des de
l’administració comarcal s’intenten garantir i/o facilitar els tràmits per a l’accés a
determinades ajudes de caràcter social, alhora que s’alerta del ressorgiment d’actituds que
dificulten la convivència i la cohesió social, arrel de l’actual context de crisis econòmica, segons
els entrevistats.
“A veure, nosaltres veiem molta diferència entre Guissona i Cervera. Guissona és un
poble que hi ha molta feina. Tenim la cooperativa, i la gent que ha vingut, ha vingut
amb la feina, amb el contracte d’origen. És diferent. Veuen la immigració d’una altra
manera. Aquí, a Cervera, com que no hi ha feina, i és una zona molt castigada perquè
han tancat empreses, aquí, s’ha notat i tot això s’associa amb el fet migratori: “-‐ Que si
venen aquí, ens prenen la feina, que totes les ajudes van a les immigrants...” bo, lo de
sempre, no? I clar, hi ha molta gent que no té feina aquí a Cervera. I això ajuda a
alimentar més aquest discurs. I nosaltres ho hem notat, amb la crisi, ho hem notat. Jo
crec que és anar treballant, donant un missatge positiu, i anar treballant bé.”
D’altra banda, des de les diferents administracions s’està duent a terme una àmplia oferta
d’activitats encarades al foment de la sensibilització de la població envers la immigració, amb
l’objectiu d’afavorir la convivència i la cohesió social16.
“Sobre el tema de sensibilització, aquí fem diferents activitats. Una d’elles és la
formació de parelles entre joves de 12 a 25 anys. Han de formar unes parelles, de
diferents orígens, pot ser un de català, un de Mali, un de Bulgària o un de romanès...
Llavors lo que fem és que durant un mes, es van coneixent. Com que nosaltres sabem
que estan fent això, els hi donem càmeres de fotos, i han de tirar fotos d’aquest procés
de coneixença.”
Des de l’àmbit comarcal es programen activitats formatives en base a un estudi previ de
detecció de necessitats a la comarca. Aquest estudi constata el difícil accés, més acusat en el
cas dels estrangers, d’inserció al món laboral, així com la necessitat expressada per aquestes
persones d’aprenentatge de l’idioma, el qual és considerat com a recurs indispensable per
poder entrar al món laboral.
15 Malgrat les diferències i especificitats d’alguns dels municipis de la comarca. 16 Des de l’administració pública local, per tal d’afavorir la cohesió i la convivència entre els veïns dels municipis de la comarca, s’organitzen activitats com ara xerrades de sensibilització, tallers amb les persones grans i la població immigrants, cinefòrums, exposicions, etc. Tanmateix, l’Ajuntament de Cervera, compta amb un Agent Cívic que treballa en punts determinats com a estratègics del municipi per tal de detectar possibles situacions conflictives que puguin alterar la convivència, estiguin o no relacionats amb la immigració.
102
“Ells fan demandes, estem observant que ha augmentat la demanda del català com
una necessitat, com una possibilitat de trobar feina.”
En base a aquesta detecció de necessitats, des de les diferents administracions locals s’estan
promovent, amb la col·∙laboració en determinats casos d’altres institucions i entitats, la
programació de cursos de formació sociolaboral, d’alfabetització i aprenentatge de la llengua
catalana. I es valora positivament la formació continuada dels professionals que treballen
sobre la immigració a la comarca. I és per aquest motiu que s’ofereixen també cursos de
formació en gestió de la multiculturalitat, així com d’aproximació a la immigració i altres
cultures.
4.2. Salut i població estrangera.
Des dels centres de salut d’assistència primària de la comarca, es coincideix en assenyalar
l’experiència acumulada al llarg dels darrers anys per part del seus professionals en relació a la
immigració. Aquesta experiència amb la que compten, s’afirma que ha estat possible gràcies a
la formació continuada rebuda en matèria de sanitat i immigració i al treball diari que ja es
realitza des de fa alguns anys amb les persones d’origen estranger. L’experiència i la
professionalitat del personal sanitari ha propiciat, d’acord amb el que s’assenyala per part dels
entrevistats, una normalització i homogeneïtzació dels protocols d’actuació amb els usuaris
dels serveis d’assistència primària, essent cada cop menors les diferències entre els usuaris
autòctons i d’origen estranger.
“Cada cop estem més acostumats a rebre usuaris de fora.... i això a més a més que
últimament ha baixat bastant el nombre de gent que ve de fora, doncs fa que ara
estiguem molt acostumats i la veritat és que per nosaltres és normal, els tractem com
qualsevol altre pacient d’aquí”
Tot i això, continuen existint alguns protocols d’actuació sanitària en l’àmbit primari específics
per persones estrangeres i, sobretot, nouvingudes. Per exemple, les sessions d’acollida que es
realitzen periòdicament des dels centres de salut de la comarca.
Altrament, es destaca també la bona coordinació existent entre els Centres d’assistència
primària, a través sobretot dels Serveis Socials i les administracions locals, així com amb altres
entitats presents a la comarca que treballen de manera directa o indirecta amb la població
d’origen estranger.
“Nosaltres fem lo que són xerrades d’acollida per totes les persones que venen de fora.
Fem la coordinació amb el consell comarcal, l’ajuntament, Càrites i Creu Roja. Per
exemple, per fer xerrades amb Romaneses venen dos mediadors del Consell comarcal.
103
Les sessions d’acollida, ho anem fent. Cada setmana, en fem una. Ho fem cada
setmana amb un país diferent.”
En general, entre els professionals sanitaris entrevistats es coincideix a assenyalar que, a dia
d’avui, es disposa de suficients recursos materials i humans pel que fa al treball específic amb
la població immigrant des dels CAPs.
“De recursos n’hi ha, i en tenim crec que prous... no diria que ens falten...”
Tot i això, s’assenyala que, fruit de les darreres retallades pressupostàries, hi ha hagut una
disminució dels recursos humans disponibles per part dels centres de salut d’assistència
primària en relació al servei de mediació, i es creu que hi ha la necessitat en determinats casos
de disposar d’un major nombre de mediadors.
“Això potser és una problema important, una temporada havia una mediadora
d’origen ucraïnès aquí al CAP que venia de Salut i Família, però ara no en tenim cap (...)
Lo que són mediadors potser sí que ens faria falta”.
Malgrat això, els professionals entrevistats valoren de forma molt positiva la disponibilitat, per
part dels CAPs, del servei de mediació i traducció del Consell Comarcal que, juntament amb els
professionals sanitaris, treballa per a la bona comprensió i entesa entre pacients i
professionals en cas de conflicte o dificultat de comprensió cultural i/o lingüística.
A més a més del servei de mediació, a nivell d’intervenció social, cal fer referència a les
sessions d’acollida que s’organitzen periòdicament dels CAPS amb els usuaris nouvinguts, així
com la tasca de coordinació duta a terme per part de l’equip de Serveis Socials amb les
administracions locals, institucions i entitats del tercer sector com ara Càritas i Creu Roja17.
Malgrat la tendència apuntada pels professionals sanitaris entrevistats respecte a la disminució
de les necessitats i dificultats en el seu treball diari amb la població immigrant, es perceben
encara molts malentesos en relació al funcionament del sistema sanitari, sobretot per part de
les persones que malgrat viure a la comarca no disposen de targeta sanitària.
“Hi ha encara molts nouvinguts que creuen que han de pagar per venir a visitar-‐se, i
per això ja no venen. També ens trobem casos en que, per falta d’informació, ens
arriben immigrants amb targetes sanitàries d’altres persones”.
17 Des dels Serveis Socials dels CAPs es deriva als seus usuaris, en cas que es consideri necessari, als diferents serveis existents a la comarca, com per exemple al Banc d’Aliments que, malgrat estar obert a tota la població, segons evidencien els professionals, és utilitzat per un major nombre d’usuaris estrangers més que per autòctons.
104
Des dels centres d’assistència primària de la comarca, es coincideix en afirmar que ens els
darrers anys els seus professionals han rebut una formació adequada i suficient en relació al
seu treball diari amb la població d’origen immigrant, la qual s’ha vist reforçada per
l’experiència dels mateixos professionals sanitaris en el seu treball diari.
“Jo aquest moment, diria que no tenim una necessitat especial, no sé.. puc dir que la
formació sempre és positiva. Però s’han fet bastants cursos i formació sobre les
malalties de la gent d’origen estrangera, sobre l’acollida i tot (...)”
Alhora que continuen, malgrat això, oferint formacions específiques per als seus professionals.
“El nostre departament ofereix cursos i seminaris, i a tothom que li interessa hi pot
anar. Encara que no hi ha una necessitat molt imprescindible de formació, sempre està
bé que ens proposin aquestes seminaris.”
4.3. L’educació i els estrangers
Malgrat les diferències entre la realitat i el funcionament de l’escola i l’institut, a nivell
comarcal s’observen tendències similars, fruit de les entrevistes realitzades, en el conjunt de la
realitat de l’àmbit educatiu quant a la seva relació amb la immigració.
Pel que fa al percentatge d’alumnat d’origen immigrant a la Segarra, aquest acostuma a ser
similar en els diferents centres educatius, amb l’excepció del cas específic de Guissona, on els
seus centres educatius compten amb un percentatge d’alumnat d’origen immigrant
lleugerament superior a la mitjana comarcal.
“Tenim molts alumnes d’origen estranger i molts alumnes que els seus pares són de
fora del país. Per això intentem relacionar-‐nos molt amb les entitats i comunitats
d’immigrants; per exemple, col·∙laborem molt amb la comunitat de Senegalesos.”
Tanmateix, tots els centres educatius disposen de mecanismes i recursos similars, tant a nivell
d’intervenció socioeducativa com formativa, en relació al seu treball amb l’alumnat d’origen
estranger: Aula d’acollida, Pla educatiu d’entorn, etc. Alhora que, la major part dels centres
educatius on hem realitzat entrevistes, duen a terme de manera puntual i en funció de les
seves necessitats, actuacions conjuntes o de manera coordinada amb altres institucions i
entitats de la comarca, com ara els Serveis Socials dels Centres d’atenció primària, Càritas,
Creu Roja, etc. I també amb les administracions públiques locals, municipals i comarcal. La
major part de centres educatius entrevistats consideren tenir recursos suficients per afrontar
105
les necessitats derivades de la presència d’alumnat d’origen immigrant als centres18, alhora
que compten amb una programació d’activitats específiques per a la promoció de la
convivència i la cohesió social en l’àmbit educatiu, tant entre l’alumnat com entre les famílies.
“Treballem dintre del Pla educativa d’entorn (...), també fem un taller d’escriptura per
aprenentatge de la lectura, fem tallers de reforç amb els voluntaris de l’institut tres
dies a la setmana(...)”
Els professionals entrevistats coincideixen a assenyalar la baixa participació de les famílies
d’origen immigrant en les activitats escolars, i sobretot en l’AMPA, la relació entre el grau
d’èxit escolar i el nivell d’implicació en l’educació dels seus fills juntament amb l’origen de les
famílies, la constatació d’un baix nivell de conflictivitat als centres educatius per motius
relacionats estrictament amb la immigració, així com la integració lingüística adequada de la
major part de l’alumnat d’origen estranger.
“(...) a veure, pot ser que hi ha famílies immigrants que no poden participar per que hi
ha problema de llengua. Però gràcies al servei de mediació del Consell Comarcal,
llavors participen. (...), quan fem les reunions generals, fem venir el mediador. Algunes
vegades hem fet xerrades desprès de les reunions generals amb les famílies dels
nouvinguts. Però l’assistència és molt baixa.”
És comú considerar important entre els professionals de l’àmbit educatiu, la implicació i la
participació de les famílies en els projectes educatius dels seus fills; considerant aquest factor,
juntament amb l’origen de les famílies, com a determinant per garantir l’èxit escolar dels fills.
“Generalment els pares no s’impliquen molt a escola; l’èxit escolar de l’alumne depèn
molt de d’interès de la família i també del alumne clar. Per exemple, hi ha països de
Sudamèrica, com els argentins, que són famílies molt estrictes amb l’èxit escolar dels
seus fills.”
És per aquest motiu que, des dels diferents centres educatius, s’intenta de manera activa
mantenir un important contacte amb les famílies de l’alumnat i fomentar-‐ne la participació en
òrgans escolars com ara l’AMPA, ja que és en aquest espai on, d’acord amb els entrevistats,
s’observa una menor participació de les famílies d’origen estranger, encara més evidenciada
en l’etapa de l’educació secundària.
“Pues clar, a l’institut és molt diferent que a l’escola primària. A l’AMPA són quatre, no
hi ha gent, ni de fora ni d’aquí.”
18 Tots els centres educatius entrevistats disposen d’una Aula d’Acollida per atendre l’alumnat nouvingut i facilitar-‐ne el seu procés d’aprenentatge de l’idioma; Tanmateix, participen en el Pla Educatiu d’Entorn, a més de desenvolupar activitats específiques en el marc de la interculturalitat.
106
D’altra banda, entre professionals i docents entrevistats es coincideix a assenyalar la
participació en les activitats extraescolars com a garantia per a la integració lingüística i social
de l’alumnat, sobretot d’origen estranger. I és per aquest motiu que s’emfatitza el fet que des
de l’entorn escolar es treballi per sensibilitzar i incentivar a les famílies d’origen estranger en la
participació dels seus fills en aquest tipus d’activitats.
“Crec que és important que sobretot els nens immigrants participin en les activitats
extraescolars per promoure el català.”
Malgrat mostrar una relativa adequació entre les necessitats existents en matèria
d’intervenció socioeducativa en l’àmbit escolar i els recursos dels quals es disposa, es posa de
manifest entre els entrevistats la importància de poder disposar de més mitjans pel que fa a la
mediació i traducció, ja que es consideren els mecanismes més adequats per tal de poder
resoldre determinats malentesos o conflictes que tenen un cert component cultural.
“Aquesta any no tenim traductor perquè hi ha hagut moltes retallades; l’ajuntament ja
no ofereix aquesta servei, per això per comunicar-‐nos amb les pares, moltes vegades
aprofitem l’ajut dels germans i de les germanes grans dels alumnes que parlin català o
castellà.”
Tanmateix, arran de les entrevistes realitzades, es detecta l’existència de certes diferències de
gènere pel que fa a l’interès de les famílies en l’educació dels seus fills, més acusada, segons
els entrevistats, en el cas de les famílies d’origen magrebí i què té com a resultat la
masculinització de l’educació a partir de l’educació secundària post-‐obligatòria.
“També observem que hi ha famílies que distingeixen els seus fills depenent de si són
nens o nenes.”
Per part dels professionals de l’àmbit educatiu entrevistats, es coincideix en assenyalar
l’experiència adquirida en els darrers anys pel que fa al tracte amb alumnat d’origen divers,
alhora que es valora de forma positiva i es considera adequada la formació disponible en
relació al treball amb l’alumnat d’origen estranger als centres escolars.
Ambdós factors han contribuït a crear un marc estructural i de funcionament en el si dels
centres escolars que fa, segons els entrevistats, cada cop menys necessària la formació
específica en matèria d’immigració. En aquest sentit, s’assenyala també que, fruit de l’evolució
de la població estrangera la comarca, marcada en part per la disminució de població
nouvinguda, han contribuït a la disminució de determinades dificultats amb les que
anteriorment es trobaven mestres i professors, sobretot pel que fa a qüestions idiomàtiques.
Tot i això, s’assegura que la presència d’alumnat d’origen estranger amb mancances a nivell
idiomàtic és encara important, i és per aquest motiu que, des dels diferents centres escolars, a
107
més a més de l’Aula d’Acollida, s’han posat en funcionament activitats per afavorir
l’aprenentatge del català de l’alumnat d’origen estranger.
“L’aprenentatge de la llengua ha sigut un problema amb els alumnes nouvinguts al
centre i encara que ara no hi ha molts alumnes nouvinguts, tenim dificultats amb els
alumnes que arriben més tard de l’inici del curs.”
4.4. El tercer sector i els estrangers.
Tant des de les entitats que treballen sobre estrangeria com des de les associacions
d’estrangers presents a la comarca, es coincideix a assenyalar la creixent situació de
precarietat laboral i econòmica en què es troba la població i que afecta de manera més severa
les persones immigrades. Tot i això, totes coincideixen en fer menció de l’excepcionalitat del
cas de Guissona, on la major part de la població immigrada disposa d’un lloc de treball.
“La principal problemàtica és que aquí no hi feina (...) La gent que treballava o a la
construcció, al matadero, o en algunes fàbriques que han tancat...clar, ara es troben
sense feina i llavors venen a demanar ajudes perquè tenen problemes per pagar la
llum, el manteniment de la casa i les despeses dels nens.”
Aquesta situació d’atur i precarietat laboral està comportant, en termes generals i segons
afirmen els entrevistats, l’augment d’usuaris als serveis socials així com a les entitats d’ajuda
als immigrants que no poden veure satisfetes les seves necessitats bàsiques. Alhora, està
generant un clima desfavorable per a la convivència i la cohesió social a la comarca.
“Hi ha molt atur aquí a Cervera i molts immigrants s’han quedat a l’atur. Algunes
famílies han marxat, però també altres s’han quedat. Però falta recursos. No hi ha
recursos suficients per poder ajudar a totes aquestes persones sense feina”.
“Sempre hi ha gent que accepta més als immigrants com hi ha gent que no les
accepten. Però en un moment de crisis, si no hi ha feina, la gent es posa nerviosa i això
fa que hi hagi més malestar...”
Respecte a la creixent situació d’atur que s’està experimentant a la comarca, molt afectada per
la davallada del sector de la construcció, les entitats entrevistades coincideixen a assenyalar
com a principal necessitat en termes d’intervenció la satisfacció de les necessitats bàsiques de
les famílies afectades per l’actual situació d’atur que està patint part de la població a la
comarca, i en especial el col·∙lectiu immigrant.
“A molts ja se’ls hi ha acabat l’atur. Llavors l’únic que tenen és l’ajuda familiar de 221€,
i amb això han de sobreviure.”
108
En aquest sentit, es destaca la necessitat d’augmentar els recursos ja disponibles per poder
garantir ajudes socials bàsiques, aliments, roba i material escolar a les persones que així ho
requereixen. Com també el suport psicològic a aquestes famílies en situació de precarietat
econòmica i la seva orientació laboral.
“Una part important de lo que fem és l’atenció a l’immigrant, sigui al nivell laboral,
sigui a nivell de necessitats bàsiques, l’alimentació, la roba, lo que faci falta.”
Tanmateix, les condicions laborals i jurídiques en què es troba gran part de la població d’origen
immigrant a la comarca, fa imprescindible, d’acord amb el que assenyalen les entitats
entrevistades, el manteniment dels serveis que algunes d’aquestes entitats presenten en
matèria d’assessorament laboral i estrangeria.
En aquest context crític, totes les entitats del tercer sector entrevistades coincideixen a posar
de manifest la importància de treballar, com estan fent actualment, de manera coordinada i en
constant relació; tant entre elles com també amb la resta d’institucions presents a la comarca i
que treballen de manera directa o indirecta amb la immigració.
“Si, aquí treballem tots; bueno...anem tots agrupats. I més amb la crisi, intentem donar
resposta entre tots”.
En aquest sentit, són destacables les nombroses accions coordinades que duen a terme les
entitats del tercer sector i altres institucions de caràcter tant públic com privat19.
“Quan fem aquestes reunions dels bancs d’aliments, pues ens reunim amb el servei
social que són l’Ajuntament, Consell Comarcal, després Cáritas, després l’assistent
social de l‘equip psicopedagògic que hi ha en els escoles, pues l’assistent social ve a
totes les reunions també. I després, també ens vam posar en contacte amb el CAP per
fer una dieta equilibrada (...)”
Tanmateix, des de les associacions d’immigrants presents a la comarca, es destaca el treball
d’entitats i administracions pel foment de la seva inclusió i participació en els actes socials,
lúdics i festius de les poblacions on estan ubicades.
“Aquí l’Ajuntament treballa molt bé, sempre està al nostra costat, subvenciona les
activitats de la nostra associació, com quan fem la nostra festa d’ucraïnesos (...)”
“Tenim molt bona relació amb totes les entitats, cada any participem a festes nacionals
com Sant Jordi i a les festes locals.”
19 Entre les accions coordinades entre els diferents agents socials del territori, cal destacar en el cas de Cervera l’anomenat “Banc d’Aliments”, que es gestiona i es coordina gràcies al treball conjunt entre Càritas, Creu Roja, el Consell Comarcal de la Segarra, l’Equip Pedagògic de les escoles i el CAP.
109
Des de les entitats del tercer sector presents a la comarca, fruit de les necessitats detectades,
s’estan duent a terme formacions per a la població immigrant amb l’objectiu de facilitar-‐ne la
seva reinserció al món laboral. En aquest sentit s’estan realitzant activitats formatives
d’orientació laboral, cursos de formació professional específica, així com de formació en
habilitats personals i usos i costums de la població autòctona.
“Fem formació i també hi ha cursos a nivell laboral, a nivell d’orientació als nois com a
les noies. Amb els nois, oferim cursos sobre jardineria, i les noies poden fer un curs d’un
any sobre la llar, la roba, neteja, una miqueta de tot això.., per si volen anar a treballar
desprès en un restaurant, o fer la neteja de les cases o cuidar una persona gran.”
D’altra banda, cal destacar també el treball que estan realitzant algunes de les associacions
d’immigrants de la comarca en quant a formació lingüística i cultural dels seus respectius
països d’origen, com a manera de preservació i transmissió cultural sobretot a les noves
generacions nascudes de la immigració.
“Fem cursos per aprendre la llengua búlgara, treballem amb els voluntaris, creiem que
és molt important perquè els nostres fills puguin aprendre la nostra llengua”.
“Des de 2009 organitzem classes de llengua i de la cultura ucraïnesa, tenim una
professora per fer-‐ho.”
Tot i això, i tret d’algun cas específic, la majoria d’associacions d’immigrants han vist també
afectat el seu ritme d’activitats degut a la disminució dels recursos i per la mateixa situació de
dificultat econòmica de bona part dels seus membres.
110
3.-‐ LA VALL D’ARAN
I. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA
Pel que fa als moviments de població estrangera a la Vall d’Aran, s’observa a la gràfica número
1 que hi ha una tendència creixent en l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000 hi
ha un creixement sostingut fins l’any 2009, a partir d’aquest any es produeix un descens que
resta palès al 2010. En termes absoluts passem de 273 estrangers a la comarca als 2249 de
l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a l’any 2010 estaria 3,7 punts percentuals per
sobre de les dades referides a la província (gràfica número 2) i estaria 6,05 punts percentuals
per sobre dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010 (15,95%).
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
111
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent:
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera a la Vall d’Aran per sexe i edats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
112
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i
s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes com per dones, és la
compresa en les edats productives (19 a 64 anys); en general al llarg del període s’aprecia un
augment de la població d’aquesta franja i hi ha una diferència entre homes i dones que a l’any
2000 era de 5,5 punts percentuals a favor de les dones, no obstant a partir de l’any següent
s’inverteix la tendència i són els homes, els qui al llarg del període estan per sobre; a l’any 2010
la diferència és de 5,9% a favor dels homes. Respecte als menors de 18 anys, en general i al
llarg del període, s’aprecia un descens lleuger de la població d’aquesta franja. A l’any 2010 els
nois representen el 8,7% i les noies 8,4% de la població estrangera de la comarca, al llarg del
període es manté la diferència entre nois i noies, sempre a favor del nois però amb diferències
molt petites. Finalment, pel que fa a les persones majors de 64 anys, inicialment a l’any 2000 hi
havia més dones que homes, un 6,2% enfront d’un 4%, però a partir de l’any 2009 s’inverteix la
tendència i en general, al llarg del període, s’aprecia un descens significatiu de la població
d’aquesta franja, a l’any 2010 representen els homes el 0,8% enfront de les dones que
representen el 0,7% de la població estrangera de la Vall d’Aran.
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:
a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat al llarg
del període encara que presenten oscil·∙lacions, però la tendència general és creixent; a l’any
2000 representaven el 37,7% i a l’any 2010 representen el 45,3%. En canvi els estrangers
procedents de països europeus de fora de la Unió a l’any 2000 representaven el 2,2% de la
població estrangera; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final estable, a l’any
2010 representen el 2,2%. La suma dels dos orígens europeus (47,5%) representen, juntament
amb els estrangers d’origen centre i sud-‐americà, les colònies d’immigrants més nombroses a
la Vall d’Aran.
b.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (sud i centre) són el segon grup més nombrós
d’estrangers a la comarca. A l’any 2000 representaven el 16,5% de la població estrangera; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el
28,9%. Pel que fa als americans del Nord la seva presència és testimonial des de l’inici del
període estudiat, ja que a l’any 2000 representaven l’1,5% de la població estrangera; amb una
tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el 0,3% de la població estrangera de la
Vall d’Aran.
113
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera a la Vall d’Aran segons continent d’origen
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
c.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és el tercer
grup, en nombre. A l’any 2000 representaven el 40,7% de la població estrangera; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el
22,3%.
d.-‐ Els estrangers d’origen asiàtic, principalment xinesos, presenten uns percentatges
testimonials al llarg de període. A l’any 2000 representaven l’1,5% dels estrangers presents a la
comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent al curs 2010
representen l’1,1%.
114
2.-‐ SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA DE LA VALL D’ARAN
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Els treballadors estrangers a la Vall d’Aran l’any 2010 es concentren majoritàriament en el
sector serveis i en la construcció.
b.-‐ Els treballadors estrangers contractats en el sector industrial durant l’any 2010 són minoria.
A l’any 1999 representaven el 6,6% dels contractes dels estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència general decreixent, a l’any 2010 representen el 0,6%.
c.-‐ Els treballadors estrangers de la construcció a l’any 2010 són el segon grup més nombrós. A
l’any 1999 representaven el 27,1% dels contractes; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 15,3% dels contractes dels treballadors
estrangers.
115
d.-‐ Els treballadors estrangers del sector agrari a l’any 2010 a la comarca són minoria. A l’any
1999 representaven el 0,5% dels contractes de treball dels estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència final creixent, a l’any 2010 representen l’1%.
e.-‐ Els treballadors estrangers del sector serveis a la Vall d’Aran s’ha mantingut sempre com els
sector amb més treballadors estrangers. A l’any 1999 representaven el 66,2% dels contractes;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen
el 83,1%.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la
gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
S’observa que, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, s’han anat
igualant els percentatges de treballadors estrangers dels dos sexes contractats a la Vall d’Aran.
De fet, a l’any 2009 es va assolir pràcticament la igualtat en la contractació i a l’any 2010 s’ha
invertit la tendència del període i ara hi ha més contractes entre les dones (51,1%) que entre
els homes estrangers contractats a la Vall d’Aran. Aquesta és una situació singular que no es
dóna en cap altra comarca de la província.
116
L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès
obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors contractats a la Vall d’Aran. Aquesta
informació ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera
contractada. Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers
ha variat al llarg del període estudiat des del punt de vista estadístic i en consonància amb els
canvis experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa,
sobretot, entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐
secundaris. En aquest cas hem incorporat al grup dels treballadors amb estudis primaris
aquells que tenen estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO
aquells que sí que tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de
l’observatori del Treball del Departament de Treball de la Generalitat.
A la gràfica número 7 es recull l’evolució d’aquestes dades durant el període comprès entre
l’any 1999 i 2010.
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
117
a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors estrangers contractats a l’any 2010 a la Vall
d’Aran presenten un nivell d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ESO actual. A
l’any 1999 representaven el 21%, però amb diferents oscil·∙lacions i una tendència general
creixent, a l’any 2010 representen el 71,2%.
b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors estrangers contractats sense estudis a l’any 2010. A
l’inici del període (any 2000) representaven només l’1,1% dels treballadors estrangers; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el
10,3% dels treballadors.
c.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis primaris contractats a la comarca a l’any 1999
representaven el 72,4% del total dels contractes; amb alguna oscil·∙lació i una tendència
general decreixent, a l’any 2010 representen el 15,3% del total dels contractes.
d.-‐ Les altres titulacions són realment testimonials amb valors molt baixos. No obstant això, cal
esmentar que els treballadors estrangers amb titulació de batxillerat a l’any 1999
representaven un 4,3% dels contractes; al llarg del període s’ha donat una tendència
decreixent, excepte l’any 200520, fins arribar al 0,5% de l’any 2010. En el cas dels treballadors
amb estudis de formació professional s’observa que als anys 2007 i 2008 es dóna una
presència significativa (13,3%, 14,9%) que ha disminuït fins a l’any 2010 i s’ha situat en valors
testimonials de l’1,1,%. Finalment en els casos dels treballadors amb estudis universitaris
s’observa que els Diplomats presenten valors sempre per sota de l’1%, i en canvi els Llicenciats
tenen una presència més significativa amb més valors per sobre de l’1% i, concretament a l’any
2010, representen l’1,1%.
Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants, podem veure
també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre gener de 2006 fins a
desembre de 2009.
En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8 s’observa
que entre gener de 2006 i desembre de 2009 hi ha una sèrie d’oscil·∙lacions entre el nivell
d’atur de les treballadores estrangeres de la Vall d’Aran; no obstant, la tendència final d’aquest
atur és de creixement ja que a l’any 1999 l’atur femení representava el 13,5% del total dels
20 Aquesta dada recollida de les fonts estadístiques del Departament, sembla que és errònia i correspondria als treballadors amb estudis d’EGB. No hem volgut canviar-‐la i en tot cas no és imputable als autors del present estudi.
118
treballadors estrangers i a l’any 2010 representa el 30,2%. Pel que fa l’atur dels treballadors
estrangers masculins segueix les mateixes oscil·∙lacions, però la tendència es justament i en la
mateixa mesura contrària a l’atur femení No obstant cal assenyalar que l’atur masculí sempre
ha tingut percentatges molt alts i sempre per sobre de l’atur femení.
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius.
En aquest cas apareixen les següents tendències:
a.-‐ L’atur dels treballadors estrangers del sector agrícola, amb oscil·∙lacions, disminueix en el
període comprès entre gener de 2006 i desembre de 2009, i al final del període presenta un
percentatge del 0%.
b.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers del sector industrial de la comarca ha disminuït al
llarg del període, passant de l’1,9% a l’1,4%.
119
c.-‐ L’atur dels treballadors estrangers del sector de la construcció a la Vall d’Aran disminueix
durant el període estudiat, passant del 55,8% al 43,4% del desembre de 2009.
d.-‐ L’atur entre els treballadors estrangers contractats al sector serveis ha experimentat un
creixement durant el període estudiat, passant del 28,8% al 43,1%.
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
e.-‐ Finalment, el sector dels nous treballadors estrangers que s’incorporen a la vida activa
sense haver tingut cap ocupació anterior al nostre país, experimenta un lleuger decreixement
de l’atur que va des del 13,5% al gener de 2006 fins al 12,2% al desembre de 2009.
Si comparem les dades dels contractes dels treballadors estrangers per sectors productius i
d’atur registrat en aquests sectors, des del gener de 2006 al desembre de 2009 s’observen les
següents relacions:
a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha augmentat lleugerament el seu nivell de
contractació durant el període. Si ho comparem amb el nivell d’atur del període s’observa que
hi ha una correlació directa perquè l’atur també ha disminuït.
120
b.-‐ La petita disminució de contractes en el sector industrial, durant el període, no es
correlaciona amb la també lleugera disminució de l’atur.
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció no hi ha una correlació directa entre la disminució de
treballadors estrangers contractats i la disminució de l’atur registrat durant el període.
d.-‐ Finalment, en el sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
contractats, que augmenta, i el nombre de treballadors estrangers a l’atur, que també
augmenta entre gener de 2006 fins al desembre del 2009.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes entre les
treballadores estrangeres en els darrers anys i que, com a conseqüència, s’ha produït un
descens paral·∙lel de les treballadores en situació d’atur.
121
3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA
L’arribada d’estrangers a la comarca en edat d’escolarització obligatòria també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat
en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,
per seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas de la Vall d’Aran només es troba present la xarxa pública. Les dades
reflecteixen el pes relatiu dels alumnes estrangers en el total d’alumnes de cada tipus
d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat
numèrica i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A cada tipus
d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca un punt d’inflexió en
l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010. Aquesta evolució,
amb alguna excepció, presenta una tendència creixent al llarg del període i ens dóna una visió
de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal d’integrar i donar servei als nous
alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del servei d’estadística del propi
Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.
3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a la Vall d’Aran
122
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la Vall d’Aran
escolaritzats només a la xarxa pública representava el 0,7% de l’alumnat total de l’etapa. Al
llarg dels darrers cursos s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes, amb alguna
oscil·∙lació al llarg del període, fins arribar al curs 2008-‐2009 on s’assoleix el màxim percentatge
amb un 13,6% del total d’alumnes de l’etapa; a partir d’aquest curs es produeix una davallada
fins a situar-‐se en el 9,9% del curs 2009-‐2010.
Respecte als orígens dels alumnes, la gràfica número 11, mostra en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament infantil de la
Vall d’Aran són els procedents de Centre i Sud-‐Amèrica que és van incorporar, per primer cop,
123
a l’etapa el curs 2000-‐2001 on representaven el 25% de tot l’alumnat estranger; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010
representen el 43,6% dels alumnes estrangers. El segon origen amb més presència són els
alumnes procedents dels països de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000 representaven el
50% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una presència irregular al llarg del període,
amb cursos sense matrícula i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen
el 28,2% dels alumnes estrangers. El tercer origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐
2000 representaven el 50% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 23,1%. El quart origen són els
alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que es van incorporar, per primer cop, a
l’ensenyament infantil de la comarca el curs 2002-‐2003 on representaven el 12,5% de
l’alumnat estranger; amb una presència irregular al llarg del període i una tendència final
decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 2,6%. Els alumnes d’origen africà (subsaharians)
han tingut un presència irregular al llarg del període amb molts cursos sense matrícula; al curs
2000-‐2001 van representar el 12,5% i ha tornat a haver-‐hi matrícula el curs 2009-‐2010 amb un
2,6%. Finalment, els alumnes d’origen europeu procedents dels països que no són membres de
la Unió, han tingut presència entre els cursos 2003-‐2004 i 2006-‐200721 amb dades prou
significatives que representaven entre el 38,5% i 20% dels alumnes estrangers de l’etapa.
21 l’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ingressar oficialment a la Unió Europea. Aquesta nova situació ha suposat canvis en el tractament estadístic de les diferents variables.
124
3.2.-‐ Ensenyament primari: Evolució i situació actual.
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de la Vall d’Aran
escolaritzats només a la xarxa pública representava l’1,8% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg
dels darrers cursos s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes i al curs 2009-‐2010
representen el 19,8% de l’alumnat de l’etapa a la comarca.
Respecte als orígens dels alumnes la gràfica número 13 mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
125
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a la Vall d’Aran.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament primari de la
Vall d’Aran són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que al curs 1999-‐2000 representaven
l’11,1% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència general
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 48,5% dels alumnes estrangers. El segon origen més
nombrós són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea que es van
incorporar, per primer cop, a l’ensenyament primari de la comarca el curs 2000-‐2001, on
representaven el 30% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 36,9%. El tercer origen són els
alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el 77,8% de l’alumnat estranger;
amb una tendència decreixent al llarg del període, al curs 2009-‐2010 representen el 10,75% de
l’alumnat estranger. El quart origen són els alumnes europeus procedents dels països de fora
de la Unió que al curs 1999-‐2000 representaven l’11,1% de l’alumnat estranger; amb
126
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent a partir del curs 2007-‐200822, al curs
2009-‐2010 representen el 3,9% dels alumnes estrangers. Els alumnes africans (subsaharians) i
asiàtics (xinesos) han tingut una presència molt irregular i testimonial a la comarca, amb valors
de l’1,9% l’únic curs que han tingut matrícula.
3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari de la Vall d’Aran
escolaritzats només a la xarxa pública representava l’1,2% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg
dels darrers cursos s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes i al curs 2008-‐2009 es
va assolir el seu màxim amb un 22,4%; a partir d’aquest curs s’ha invertit la tendència i al curs
2009-‐2010 l’alumnat estranger representa el 19,9% de l’alumnat total de l’etapa a la comarca.
Respecte als orígens dels alumnes la gràfica número 15 mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres 22 l’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ingressar oficialment a la Unió Europea. Aquesta nova situació ha suposat canvis en el tractament estadístic de les diferents variables.
127
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a la Vall d’Aran.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament secundari de la
Vall d’Aran són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que es van incorporar, per primer
cop, a l’ensenyament secundari de la comarca, el curs 2002-‐2003, on representaven el 50% de
l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final estable, al curs
2009-‐2010 representen el 49,2%. El segon origen són els alumnes europeus, procedents de
països de la Unió Europea que el curs 1999-‐2000 representaven el 75% de l’alumnat estranger;
amb oscil·∙lacions i una presència irregular al llarg del període, amb cursos sense matrícula,
presenten una tendència final creixent i al curs 2009-‐2010 representen el 32,8% dels alumnes
estrangers. El tercer origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el
25% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg el període i una tendència final
128
decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,5%. El quart origen són els alumnes europeus
procedents de països no membres de la Unió que es van incorporar, per primer cop, a
l’ensenyament secundari de la comarca el curs 2003-‐2004 on representaven l’11,1%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el
4,9%. Els alumnes d’origen africà (subsaharians) tenen una presència irregular i testimonial; es
van incorporar, per primer cop, a l’ensenyament secundari de la comarca el curs 2005-‐2006 i al
curs 2009-‐2010 representen l’1,6% de l’alumnat estranger. Finalment, els alumnes procedents
d’Amèrica del Nord van estar presents al curs 2008-‐2009 on representaven l’1,5% del total
d’alumnes estrangers.
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà, superior i
batxillerat, s’observa en general una presència d’alumnes estrangers menor que en els
ensenyaments obligatoris i, en el cas dels ensenyaments professionals, una presència irregular
al llarg del temps. Tanmateix els batxillerats se salven d’aquesta situació perquè, encara que
tenen una presència menor d’alumnes que en els ensenyaments obligatoris, la seva presència
és regular en el temps.
3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau
mitjà). Evolució i situació actual.
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
129
Els alumnes estrangers no es van incorporar als cicles de grau mitjà de la xarxa pública de la
Vall d’Aran fins al curs 2003-‐2004. Aquest any aquests alumnes representaven l’1,1% de
l’alumnat total del cicles. Al llarg dels darrers cursos s’ha donat una tendència creixent amb
alguna oscil·∙lació i al curs 2009-‐2010 representen el 12,9% de l’alumnat total de l’etapa a la
comarca.
Respecte als orígens dels alumnes la gràfica número 17 mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicles, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament, pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a la Vall D’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 als cicles de grau mitjà de la Vall
d’Aran són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que al curs 2003-‐2004 representaven el
100% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final
decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 44,4% de l’alumnat estranger. El segon origen són
els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea que es van incorporar, per
primer cop, als cicles el curs 2005-‐2006, on representaven el 20% de l’alumnat estranger; amb
130
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent , al curs 2009-‐2010 representen
el 22,2% de la població estrangera. El tercer origen, empatats en percentatge, són els alumnes
europeus de països no membres de la Unió i els alumnes magrebins; els alumnes europeus es
van incorporar als cicle el curs 2005-‐2006 i presenten una tendència final creixent i els alumnes
magrebins és van incorporar al curs 2006-‐2007 i presenten una tendència final creixent;
ambdós orígens al curs 2009-‐2010 representen el 16,75% de l’alumnat estranger als cicles de
grau mitjà de la comarca.
3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de
grau superior): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers CFGS a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 no hi havia alumnes estrangers escolaritzats en els cicles de grau superior de
la Vall d’Aran. Els alumnes estrangers només han tingut matrícula als cicles de grau superior de
la comarca durant els cursos 2007-‐2008 i 2008-‐2009 i els seus percentatges estan per sota del
10% de l’alumnat dels cicles.
Respecte als orígens dels alumnes la gràfica número 19 mostra en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
131
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 2009-‐2010 no hi ha alumnes estrangers matriculats als cicles de grau superior de la Vall
d’Aran. Durant els cursos 2007-‐2008 i 2008-‐2009 van estar matriculats alumnes d’origen
europeu de països de fora de la Unió i alumnes d’Amèrica del Nord en percentatges que
representaven el 50% dels alumnes estrangers.
132
3.6.-‐ Batxillerat: evolució i situació actual
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers Batxillerat a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 els alumnes estrangers que només estaven escolaritzats a la xarxa pública
de la Vall d’Aran representaven l’1,2% de l’alumnat estranger; amb diferents oscil·∙lacions al
llarg del període i amb el curs 2000-‐2001 sense matrícula d’aquests alumnes, presenta una
tendència creixent i al curs 2009-‐2010 representen el 10,4% dels alumnes totals de l’etapa.
Respecte als orígens dels alumnes, la gràfica número 21 mostra en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
133
Gràfica núm. 21
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a la Vall d’Aran
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 als Batxillerats de la Vall d’Aran
són els procedents de Centre i Sud-‐Amèrica, que es van incorporar, per primer cop, a l’etapa el
curs 2005-‐2006 on representaven el 100% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una
tendència final creixent al curs 2009-‐2010 representen el 62,5%. El segon origen més nombrós
són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea que al curs 1999-‐2000
representaven el 100% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions i una presència irregular en el
període, amb cursos sense matrícula i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010
representen el 12,5% dels alumnes estrangers. Els alumnes magrebins són el tercer grup més
nombrós i es van incorporar, per primer cop, als batxillerats de la comarca el curs 2006-‐2007
on representaven el 33,3% de l’alumnat estranger; amb una tendència decreixent al curs 2009-‐
2010 representen el 12,5%. Els alumnes d’Amèrica del Nord i dels països de fora de la Unió
tenen una presència irregular al llarg del període amb un sol curs amb matrícula. En el cas dels
europeus al curs 2008-‐2009 representaven el 20% i en el cas dels americans al curs 2009-‐2010
representen el 12,5% de l’alumnat estranger.
134
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
La Vall d’Aran és un territori que compta amb una llarga experiència històrica en matèria
d’immigració; en un primer moment provinent d’altres punts de l’estat espanyol i en
l’actualitat d’altres països. D’acord amb els entrevistats, l’actual situació de crisi econòmica i el
conseqüent increment de l’atur ha afectat en major mesura a la població estrangera malgrat
que també es posa de manifest l’increment entre la població autòctona i creixen dificultats per
fer front a les necessitats socials bàsiques.
Juntament amb la intervenció per fer front a aquestes situacions, els diferents professionals
entrevistats coincideixen a assenyalar la importància de treballar pel foment i aprenentatge de
la llengua per part de la població estrangera, ja que es considera un element bàsic per tal
d’afavorir la integració social i econòmica.
Juntament amb el desconeixement de la llengua, des dels centres educatius es posa de
manifest que el baix nivell educatiu amb el que arriben una part d’alumnes estrangers dificulta
el seu procés d’integració i aprenentatge, el qual s’ha vist reforçat per la manca d’interrelació
entre els diferents estrangers, així com amb la població autòctona. Davant d’aquesta situació,
tant des de l’administració pública com des de les entitats del tercer sector, s’està apostant
per dur a terme accions que fomentin la sensibilització i la cohesió de la societat aranesa en el
seu conjunt. Alhora que es reclama la necessitat de disposar de majors coneixements sobre les
diferents cultures i, més concretament, en matèria de mediació cultural.
4.1. L’administració i els estrangers.
La Vall d’Aran compta, per a la gestió de la seva política respecte a les persones d’origen
estranger, amb el Departament d’immigració del Consell Generau d’Aran que dóna servei a
tots els municipis de la Vall. L’ajuntament de Viella cobreix el municipi de Viella–Mitjaran23.
Tot i la relativa estabilitat de la població estrangera, en els darrers anys, fruit de l’actual crisi
econòmica, s’ha experimentat un estancament en el nombre d’empadronaments.
“El que sí que ha baixat una mica són les sol·∙licituds d’empadronament respecte anys
anteriors.”
Malgrat això, es considera que la mobilitat de les persones estrangeres residents a la Vall ha
estat poc significativa. D’una banda, per l’intent de recol·∙locació en altres sectors menys
afectats per la crisi econòmica i, d’una altra, per les facilitats que suposa, segons els
23 El municipi de Vielha-‐Mitjaran està conformat per 12 pobles.
135
professionals entrevistats, el fet de viure en un lloc petit que garanteix una major cobertura i
facilitat d’accés a determinats serveis sobretot de caràcter social.
“Hi ha hagut una paralització total de la construcció i molta gent s’ha quedat sense
feina. I també una disminució també de la contractació per a la temporada d’hivern al
sector serveis. Tot i això la població es mantén i s’intenta recol·∙locar en altres sectors.”
“Al ser un lloc petit, si la gent té més problemes socials estan en general més recolzats
que en un lloc més gran..i això fa que també no marxin tant.”
A més a més de les persones arribades de fora de l’estat espanyol, es coincideix a assenyalar
entre els entrevistats la important presència de persones originàries d’altres indrets de l’estat
residents a la Vall des de fa molts anys, arribades sobretot amb motiu de les grans obres
hidroelèctriques.
“La Vall d’Aran des de sempre ha sigut un lloc que ha acollit gent i no només
extracomunitària, sinó també de l’estat espanyol. I encara hi ha molta gent de Galícia,
d’Andalusia i d’Extremadura, sobretot, que van venir fa molts anys i que continuen
vivint aquí.”
Pel que fa la coordinació de les administracions públiques competents en matèria
d’immigració amb la resta d’entitats i institucions, es considerada adequada, malgrat que en
determinats casos es posa de manifest la necessitat de millorar-‐ne certs aspectes amb
l’objectiu evitar duplicitats de recursos i serveis.
“ Sí, estem en contacte i coneixem bé tant el que fan des de les escoles com des de
l’hospital... i també amb el Conselh ens anem coordinant...i per exemple quan vam
contractar l’agent d’acollida, ells ens van donar un cop de mà per formar-‐la... ja que
aquí no teníem experiència. Però sincerament, crec que a vegades encara hi ha massa
duplicació d’esforços i de recursos que potser no caldria... però en fin...”
Alhora també es posa de manifest la capacitat limitada de l’administració local per dur a terme
determinades accions subjectes als pressupostos municipals, així com a les subvencions
rebudes des de la Secretaria per a la Immigració de la Generalitat de Catalunya.
En matèria d’intervenció social, donada la situació socioeconòmica i laboral, les
administracions plantegen com a prioritàries les seves intervencions per tal d’afavorir la
cobertura de les necessitats bàsiques a la població, a través sobretot d’intentar garantir l’accés
a l’habitatge i al treball.
136
“Ara mateix i amb la situació que hi ha d’atur, el més important és per suposat intentar
treballar sobretot amb el que més està afectant a la població immigrant: la vivenda i
l’atur... són les accions prioritàries.”
Alhora, es considera aquest factor com el factor clau i determinant de la integració social de
les persones d’origen estranger al territori.
“Jo crec que és com tots.... si un té feina, té un lloc per viure i més o menys pot anar
fent... està més content; ets sents també més agraït amb el territori, i això és bàsic...
perquè si no, no tens cap ganes ni d’integrar-‐te ni de poder valorar i estimar el lloc on
vius”
A més a més, es duen a terme altres accions en matèria d’intervenció destinades a facilitar
l’arribada i instal·∙lació de les persones nouvingudes; a través de la figura dels agents d’acollida
i d’altres recursos de que disposen es treballa per donar a conèixer el territori, així com els
seus serveis i equipaments.
D’altra banda, entre els professionals entrevistats, es detecta la preocupació per les noves
dinàmiques d’interacció social sorgides entre els estrangers, sobretot entre els orígens més
nombrosos que tendeixen a interrelacionar-‐se només entre ells. Davant d’aquesta situació, es
posa de manifest la necessitat de fomentar la integració i la cohesió social tant amb la població
autòctona com entre els estrangers.
“Entre els col·∙lectius més grans, com per exemple el de Rumania, ja fan grups. També
passa amb els marroquins per la seva banda i els argelians per la seva. I sí, en aquest
sentit sí que tant nosaltres com des del Conselh hem fet alguna cosa, com per exemple
les jornades interculturals.”
Quant a formació, des de l’administració pública de la Vall d’Aran, es considera suficient el
nivell de recursos existents adreçats a les persones d’origen estranger. En aquest sentit, es
compta amb cursos de llengua impartits a través del Consell Comarcal i l’oferta formativa
oberta a tothom que es facilita des de l’Escola d’Adults24.
Es duen a terme un seguit de cursos encaminats al foment de la cohesió social on, a més a més
de l’aprenentatge de la llengua aranesa, es dóna informació sobre cultura i política del
territori, així com sobre aspectes rellevants en matèria d’estrangeria i assessorament
sociolaboral.
24 Des de l’Escola d’Adults de Viella s’ofereixen cursos oberts a tota la població adulta en formació instrumental, per a la preparació d’accés a Cicles de Grau Mitjà i Superior, d’informàtica, i llengua catalana, castellana i francesa.
137
“Tenim diferents programes de formació i els intentem adaptar bastant als horaris i
disponibilitat dels autobusos perquè tothom hi pugui accedir. Els cursos són diferents,
sobretot tenim els de llengua i després els de cohesió si cal, que els estructurem en dos
blocs temàtics: llengua i cultura aranesa i tot el que fa referència a estrangeria, com
funciona el món laboral, quins són els seus drets i deures,...”
Així com altres cursos formatius de caràcter puntual, encaminats al foment de la inserció
laboral.
“Per exemple, amb una subvenció de joventut, hem fet formació de monitors i ha estat
un espai d’integració molt important, perquè ha vingut tant gent d’aquí com gent de
fora”.
D’altra banda, pel que fa a la formació dels professionals, es destaca, sobretot, la formació
impartida des del Conselh Gennerau d’Aran en relació al tracte d’aquests en el seu treball diari
amb la població d’origen i estranger
4.2. Salut i població estrangera.
Per les pròpies característiques del territori en relació als fluxos migratoris, els quals han estat
molt importants des de fa anys, els professionals entrevistats afirmen disposar d’una llarga
experiència en l’atenció a les persones provinents d’altres punts de l’estat espanyol com de
l’estranger.
Com en la resta de comarques, totes les persones d’origen estranger empadronades a la Vall
d’Aran es poden beneficiar de l’assistència sanitària en condicions d’igualtat amb la resta de la
població autòctona. En aquest sentit, i amb l’objectiu de donar a conèixer el servei a les
persones nouvingudes de manera conjunta amb l’àrea de serveis socials del Conselh Generau
d’Aran, s’ha elaborat a la comarca una guia d’acollida que contempla, entre molts altres
aspectes, un protocol específic en matèria de sanitat.
Per tal d’obtenir, per part dels professionals, un historial i un coneixement adequat dels
usuaris nouvinguts, des dels centres de salut de la comarca es duu a terme un protocol
específic d’actuació per poder disposar d’informació bàsica a nivell sanitari sobre aquestes
persones.
Pel que fa a la seva forma de funcionament, tot i les especificitats del servei, es valora de
manera molt positiva la necessitat de treballar de manera coordinada amb la resta d’agents
socials del territori, considerant el tractament del fet migratori com un aspecte transversal
amb incidències en tots els àmbits de la vida social.
138
Malgrat que el funcionament ordinari dels centres d’atenció primària és igual per a tots els
seus usuaris, en el cas del usuaris nouvinguts que es detecta que arriben a través de la targeta
sanitària, es duu a terme un procediment d’acollida específic en l’àmbit sanitari. Des dels
centres d’atenció primària s’organitzen xerrades informatives per a persones nouvingudes
sobre aspectes concrets relacionats amb l’àmbit de la salut, fent especial èmfasi en la
informació ginecològica i pediàtrica.
Pel que fa a les persones d’origen estranger, s’assenyala entre els professionals la importància
de l’aprenentatge de la llengua com a eina bàsica per a la seva integració i per facilitar la
comunicació entre els mateixos professionals i els seus usuaris, alhora que es remarca la
necessitat de fomentar l’alfabetització, sobretot de les dones d’origen d’immigrant, per tal
d’afavorir-‐ne la seva visibilitat i integració social.
D’altra banda, entre els entrevistats, s’expressa l’opinió que les dificultats de comunicació que
es presenten en l’entorn sanitari amb la població estrangera es deuen bàsicament a l’encara
alt grau d’analfabetisme, sobretot entre les dones, i alhora amb les dificultats de comprensió
fruit del desconeixement cultural. D’aquí la importància que assenyalen els entrevistats de
poder disposar de la figura del mediador cultural per poder fer front als problemes derivats de
la llengua i les diferències culturals.
En darrer lloc, cal mencionar que des de l’àmbit sociosanitari es manté una àmplia unanimitat
en assenyalar la importància, per part dels professionals que hi treballen, de disposar de
formació continuada i específica, sobretot en relació al coneixement i comprensió de les
diferents cultures amb les que es treballa.
4.3. L’educació i els estrangers.
La Vall d’Aran ha estat, com afirmen els entrevistats, un territori receptor d’importants fluxos
migratoris des de fa molts anys; en un primer moment de la resta de Catalunya i l’estat
espanyol, i darrerament de fora de l’estat.
“La Vall d’Aran des del començament de les grans obres hidroelèctriques i després amb
el turisme, s’ha nodrit d’una mà d’obra important que venia de fora de la Vall; d’altres
lloc d’Espanya primer, i ara també de l’estranger.”
139
Aquest fet, d’acord amb els professionals entrevistats, comporta que, com en la resta
d’àmbits, des dels centres educatius es compti ja amb una llarga experiència pel que fa a
l’alumnat no originari de la Vall25.
Segons els nostres interlocutors, la majoria de l’alumnat d’origen estranger prové
principalment de Romania, el Magreb i Sud-‐Amèrica. I malgrat no presentar problemàtiques
importants, s’indiquen certes diferències en els processos d’aprenentatge en funció del seu
origen.
“Tot i que no tenim cap mena de problema, perquè estem molt acostumats a treballar
amb nouvinguts, sí que és veritat que depenent de l’origen tenen més dificultats,
perquè molts cops se’ls hi suma la diferència de llengua i la diferència en el nivell
d’aprenentatge respecte els nens d’aquí... i clar això a vegades sí que és un problema.”
Segons els entrevistats, aquest fenomen es deu en bona part al fet que molts d’aquests
alumnes d’origen estranger, més enllà de conèixer l’idioma, arriben als centres educatius de la
Vall amb un nivell inferior al que els hi correspondria.
“La causa de què tinguin més dificultats d’aprenentatge és que ja vénen amb un nivell
més baix.”
Alhora que assenyalen, al mateix temps, l’existència de diferències segons els orígens en
l’interès de les famílies per l’educació dels seus fills; tot i que es considera que el factor
determinant és el nivell educatiu dels seus pares.
“La veritat és que sí que es noten diferències entre les famílies. Depenent de l’origen de
les famílies, mostren més o menos interès per l’educació dels seus fills... però sobretot
el que fa la diferència és que els pares tinguin o no formació.”
D’acord amb els entrevistats, l’alumnat provinent de fora de la Vall d’Aran, no presenta, en
l’àmbit educatiu, problemàtiques destacades a nivell d’integració i cohesió amb la resta
d’alumnat dels centres.
25 La definició del concepte de nouvingut que fan els mestres i professors entrevistats és tot l’alumnat provinent de fora de la Vall, independentment del seu lloc d’origen. Aquesta consideració es deu principalment al fet que la Vall d’Aran, a més a més del català i el castellà, compta amb una llengua pròpia, desconeguda tant per l’alumnat de la resta de l’estat com per l’alumnat de fora les nostres fronteres estatals.
“Tots els nens que venen de fora de la Vall són nouvinguts per nosaltres... bàsicament perquè no
coneixen l’aranès.... llavors reben tots el mateix tracte, vinguin d’on vinguin... tant si vénen de Balaguer com del Marroc.”
140
“L’adaptació i la integració és ràpida; no hi ha problemes ni conflictes. Els nens
autòctons estan acostumats a rebre gent de fora... això no és un problema.”
Alhora que s’assenyala no comportar dificultats en el treball quotidià del professorat a nivell
acadèmic degut a la llarga trajectòria i experiència amb aquesta tipologia d’alumnat.
“Ni pels mestres, ni pels alumnes ni pels nens que arriben és un problema. Els processos
d’aprenentatge que duem a terme, els fem amb molta normalitat, ja que fa molts anys
que estem acostumats a rebre persones d’altres indrets que no coneixen la llengua
aranesa.”
Tot i això, a nivell social, el professorat entrevistat menciona una nova problemàtica sorgida
els darrers anys i que està alterant, en bona part, el grau d’integració de les persones d’origen
estranger. S’ha observat que darrerament, com a conseqüència de l’augment de persones
estrangeres d’un mateix origen, s’ha experimentat una certa disminució en l’interès i el grau
d’integració social ja que es relacionen “entre ells”. Aquest fet es percep com a preocupant per
als mestres i professors, donat que es considera que el comportament de les famílies incideix o
pot incidir en el comportament social dels seus fills, afectant així també el clima social en els
centres educatius.
“Hi ha hagut canvis de comportament per part de determinats col·∙lectius d’immigrants;
que quan ja han sigut més nombrosos com a grup, es tendeixen a relacionar-‐se més
entre ells i no integrar-‐se tant. Això es veu en les famílies i d’alguna manera repercuteix
en els fills.”
Pel que fa a la relació família-‐escola, el grau de relació i comunicació de les famílies amb
l’escola és similar entre les famílies autòctones i estrangeres. Tot i això, els entrevistats
assenyalen que molts dels seus alumnes nouvinguts d’origen estranger que han vingut per
reagrupament plantegen problemes d’adaptació en l’àmbit familiar que molts cops es veu
traduït en l’escola per una certa tendència de l’alumnat a mostrar certs nivells d’agressivitat.
Malgrat tot, es considera aquest fenomen com a normal i passatger dins del període
d’adaptació de l’alumnat.
“la veritat és que la participació dels pares estrangers no és massa diferent de la dels
autòctons; no hi ha massa diferència.”
“el que sí que passa, és que molts dels nens que arriben, quan arriben potser fa anys
que no han vist la seva família; són nens desarrelats dels seus orígens, i el procés
d’adaptació a la família és difícil. A més, aquest fet, fa que aquests nens es comportin
de forma més agressiva, tot i que és normal dins del període d’adaptació i després d’un
any, normalment, ja passa.”
141
Un dels principals reptes a nivell educatiu, quan arriba alumnat nouvingut als centres, és
l’aprenentatge de la llengua aranesa, que es fa a través de l’Aula d’Acollida, essent aquest
l’únic recurs específic que utilitza el professorat per l’aprenentatge d’aquest alumnat.
“Tret de les qüestions de llengua que se’ls hi prepara un pla individualitzat, en les altres
assignatures segueixen com tothom; només si es considera, els professors fan
adaptacions metodològiques.”
En l’àmbit de l’aprenentatge es destaca, en una part de l’alumnat estranger, un nivell baix
d’estudis i el desconeixement de la llengua. Aquesta situació és considerada problemàtica
quan coincideix un nombre important d’alumnat amb aquestes característiques dins d’una
mateixa aula.
“A vegades però, hi ha una dificultat afegida... i és que a més no conèixer l’idioma,
tenen un nivell més baix del que els hi pertocaria; i això sí que és el problema més
seriós que tenim. Clar, si en una classe s’hi ajunten 4 o 5 o 6 nens que tenen dificultats
serioses en aquests dos sentits, doncs una mica el ritme de la classe l’afecta... perquè
s’han de fer constantment adaptacions metodològiques.”
4.4. El tercer sector i els estrangers.
Una de les principals característiques del tercer sector a la comarca de la Vall d’Aran, i pel que
fa al seu treball en matèria d’immigració, és l’elevat grau de coordinació i col·∙laboració entre
aquestes entitats i la resta d’institucions públiques i privades que treballen en aquest àmbit.
“Hi ha un estret treball de col·∙laboració amb els Serveis Socials, amb l’ajuntament, el
Conselh Generau... i bueno... sobretot per tal d’evitar duplicitats i millorar l’atenció als
nostres usuaris”
Cal però, com hem fet en altres ocasions, diferenciar dins del tercer sector les associacions
d’immigrants26 de la resta d’associacions, fruit de la diferent naturalesa i capacitat
organitzativa; aquesta determina en bona part la tipologia i característiques del treball que
duen a terme unes i altres, tot i la seva complementarietat.
Coincidint amb la resta de professionals i entrevistats en els altres sectors, els principals
orígens de la població estrangera a la comarca són els procedents de Romania, el Magreb i
Amèrica Llatina. Malgrat que això no ha variat respecte anys anteriors, s’apunta per part dels
entrevistats una certa mobilitat cap a altres indrets. Per exemple, en el cas dels magrebins, cap
26 En el cas de la Vall d’Aran, existeix de forma oficial una única associació d’immigrants, “l’associació de Romanesos”.
142
al seu país d’origen o a França, motivats per l’augment de l’atur i l’actual situació de crisi
econòmica a la comarca.
“Últimament, suposo que degut a la crisi, ja que moltes persones s’han quedat a l’atur,
sobretot del sector de la construcció, doncs algunes famílies romaneses han retornat
cap al seu país. Alguns magrebins han anat a treballar a França, i altres han retornat”
Un altre aspecte posat de manifest entre els entrevistats del tercer sector és l’augment
d’usuaris d’origen autòcton en els serveis que ofereixen, fins ara utilitzats més per part de la
població estrangera.
“Tot i que fins ara pràcticament totes les persones ateses eren immigrants, ara també
comencem, cada vegada més, a atendre persones autòctones”
A nivell d’intervenció en l’àmbit social, des del tercer sector entrevistat és recull una àmplia
unanimitat en assenyalar com a principal focus d’actuació: la satisfacció de les necessitats
bàsiques de les persones d’origen estranger. És per aquest motiu, que les entitats i
associacions del tercer sector a la Vall d’Aran, juntament amb les institucions de caràcter
públic, estan duent a terme, de manera coordinada, un ampli ventall d’accions en aquest
sentit.
“Cada vegada ens arriba més gent amb problemàtiques socials realment importants...
tenim moltes famílies que no tenen casi res, ni per menjar, ni per poder vestir-‐se i
menys per poder pagar un lloguer o fins i tot comprar medicaments.”
“El ropero és la principal activitat. Ens serveix també per detectar problemàtiques
socials més profundes, i en aquests casos ho derivem als Serveis Socials”
Tanmateix, des d’alguns àmbits i d’acord amb el que se’n pot extreure de les entrevistes
realitzades, es percep entre la població un cert malestar per la visió de que determinats
estrangers fan un ús abusiu d’aquest tipus de servei. Aquesta percepció s’ha vist reforçada en
els darrers anys per l’augment de les necessitats i la demanda d’aquest tipus de servei per part
de la població tant d’origen estranger com autòctona.
“Ara, amb els subsidis d’atur i les ajudes socials es va tirant... però quan s’acabin els
subsidis esclatarà la bomba, les ajudes socials no podran donar resposta i no sé que
passarà... la gente quiere comer... y sinó recorda que va passar a França... però és que
aquí hi ha col·∙lectius que s’ho emporten tot... n’hi ha que només volen demanar i exigir,
i es pensen que tenen tots els drets.”
D’altra banda, i a més a més de les intervencions per a la satisfacció de les necessitats
bàsiques, des del tercer sector es duen a terme accions i activitats amb l’objectiu de fomentar
143
el coneixement intercultural i la cohesió social entre els diferents col·∙lectius estrangers així
com entre aquests i la població autòctona.
Des de les associacions d’immigrants es treballa també en la transmissió de la cultura d’origen
a les joves generacions, moltes de les quals han tingut un contacte gairebé nul amb la cultura
d’origen dels seus progenitors.
“Organitzem punts de trobada entre els romanesos que vivim aquí... també organitzem
balls tradicionals, intentem ensenyar el menjar típic de les diferents regions del nostre
país, ...”
Malgrat el nivell d’activitat que presenta el tercer sector a la comarca, aquest posa de manifest
la necessitat de poder disposar de més recursos econòmics així com d’equipaments i
infraestructures. Alhora que, segons els entrevistats, s’evidencia en els darrers anys un
descens de l’activitat voluntària de la població en aquest tipus d’associacions, tot i que valoren
de manera molt positiva la tasca que les persones voluntàries estan duent a terme des del
tercer sector.
“Falta col·∙laboració... la gent no col·∙labora... uns quants tirem del carro i la resta... A
més tenim moltes dificultats econòmiques... i clar no sempre podem fer el que creiem
que s’hauria de fer, o el que ens agradaria... és un problema tot això.”
“Una de les principals necessitats de funcionament de cara la futur més proper és la
necessitat d’un local.”
Des del tercer sector es creu necessari implementar mesures dotades de major eficàcia per
part de l’administració pública per afavorir la integració i la cohesió social, tant amb la població
estrangera com autòctona.
“Realment calen mesures des de l’administració per sensibilitzar la població d’aquí i
treballar per la integració dels immigrants. Crec que s’hauria de treballar en aquesta
doble via, en els dos sentits vull dir... autòctons i immigrants han de posar de la seva
part.”
Tant des de les associacions d’immigrants com des de la resta d’entitats del tercer sector
s’assenyala l’aprenentatge de la llengua com la principal eina per afavorir la integració i la
interrelació social.
“Cal que es facin cursos d’idiomes, crec que aprendre la llengua afavoreix la
integració...”
Alhora es destaca la necessitat de formació específica per tal d’afavorir la inserció laboral de
les persones d’origen estranger. En aquest sentit, tant pel que fa a l’aprenentatge de la llengua
144
com en l’àmbit de la formació laboral, des del tercer sector, s’organitzen diferents activitats
formatives.
“Totes les activitats formatives que fem, les fan persones voluntàries, amb formació,
clar... Fem un curs de llengua castellana, un curs de cambreres d’habitació, adreçat
sobretot a les dones, un curs de cuina enfocat a treballar amb la cura de gent gran, i
algun taller de costura, per saber-‐se fer arreglos un mateix, i aquestes coses...”
145
5.-‐ EL PLA D’URGELL
I. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA.
Pel que fa als moviments de població estrangera, al Pla d’Urgell s’observa, a la gràfica número
1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000
s’ha produït un creixement sostingut, en termes absoluts passem de 875 estrangers a la
comarca a l’any 2000 als 7375 a l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a l’any 2010
estaria per sobre de les dades referides a la província (gràfica número 2) 1,5 punts percentuals
i 3,75 punts percentuals per sobre dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010
(15,95%).
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
146
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent.
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera al Pla d’Urgell per sexe i edats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
147
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i
s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per a homes com per a dones, és la
franja compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i
dones que s’escurça conforme avança el període d’estudi sempre favorable als homes que es
manté al llarg del deu anys estudiats. Respecte als menors de 18 anys se situen els
percentatges a l’any 2010 en el 13% per als nois i l’11,7% per a les noies. Al llarg del període es
manté la diferència entre nois i noies amb uns valors molt constants, sobretot des de l’any
2004, però amb una tendència decreixent, ja que a l’any 2000 els percentatges se situaven en
el 14,3% per als nois i en el 14,4% per a les noies. Pel que fa a les persones majors de 64 anys
s’aprecia un decreixement, tant en homes com dones, des de l’any 2000 (2,9% i 3,9%) fins al
2010 (0,5% i 0,9%).
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera al Pla d’Urgell, segons continent d’origen
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:
148
a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des del
2000 (7,4%) fins al 2010 ( 42,6%), en canvi els estrangers procedents de països europeus de
fora de la Unió Europea presenten una tendència decreixent des de l’any 2000 (6,2%) fins a
l’any 2010 (3,0%) amb diferents oscil·∙lacions al llarg del període. Les dades van canviar, des
del punt de vista estadístic, l’any 2007 quan els súbdits de països com Bulgària i Romania van
passar a ser ciutadans de la Unió Europea. La suma dels dos orígens (45,6%) són, juntament
amb els africans, els més nombrosos a la comarca.
b.-‐ Els africans, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és el segon origen més
nombrós actualment: a l’any 2000 representaven el 75% de la població estrangera de la
comarca, però amb una tendència decreixent, a l’any 2010 representen el 40,3% de la població
actual estrangera al Pla d’Urgell .
c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centreamèrica) representaven a l’any
2000 el 10,4% de la població estrangera i, amb oscil·∙lacions i una tendència lleugerament
decreixent, a l’any 2010 representen l’11,6%. Cal remarcar que el percentatge d’estrangers
d’Amèrica del Nord, es pot dir que és testimonial amb un percentatge sobre el total de la
població estrangera que es mou entre el 0,5% a l’any 2000 i el 0,1% a l’any 2010.
d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, representen percentatges
molt baixos a la comarca. Així a l’any 2000 representaven l’1% dels estrangers; amb
oscil·∙lacions i una tendència general creixent, a l’any 2010 el col·∙lectiu representa el 2,5% de la
població estrangera de la comarca.
149
2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA.
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers al Pla d’Urgell es concentren majoritàriament a
l’agricultura i al sector serveis
b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial durant el 2010 són minoria amb una
disminució que va des del 8,6% a l’any 1999 fins al 3,7% a l’any 2010, tot i que al llarg del
període hi ha certes oscil·∙lacions que arriben al 2002 al seu màxim amb un 12,9%. A partir
d’aquest any es produeix un descens continuat fins a l’any 2010.
c.-‐ Els treballadors de la construcció representaven a l’any 1999 el 10,9% de la contractació
dels treballadors estrangers i eren el tercer col·∙lectiu més nombrós; amb oscil·∙lacions i una
tendència general decreixent, a l’any 2010 representen un 5,4% dels contractes en la població
estrangera al Pla d’Urgell.
d.-‐ Els treballadors del sector agrari representaven a l’any 1999 el 42,5% de la contractació
dels treballadors estrangers i eren el primer col·∙lectiu; amb oscil·∙lacions i una tendència
150
creixent, a l’any 2010 representen un 56,4% dels contractes en la població estrangera de la
comarca.
e.-‐ Els treballadors dels sector serveis representaven a l’any 1999 el 38% de la contractació
dels treballadors estrangers i eren el segon col·∙lectiu; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una tendència decreixent, a l’any 2010 representen un 34,5% dels contractes en la població
estrangera de la comarca.
Pel que fa a la distribució per sexe dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la
gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers per sexe al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Hi ha un augment significatiu de contractes de dones estrangeres al llarg del període. A
l’any 1999 representaven el 8% dels contractes i amb un creixement sostingut. D’aquesta
manera al llarg del període, es van situar a l’any 2010 en el 25,4% dels contractes dels
treballadors estrangers.
L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès
obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació
ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.
Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al
llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis
151
experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,
entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐ secundaris.
En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen
estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que
tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del
Departament de Treball de la Generalitat.
La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 11 anys:
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball.
a.-‐ S’observa, a l’any 2010, que majoritàriament els treballadors estrangers presenten un
nivell d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A
l’any 1999 els treballadors estrangers, amb aquest nivell, representaven el 10,5% i, amb
oscil·∙lacions però amb una tendència creixent, a l’any 2010 representen el 59,1%.
b.-‐ Hi ha un augment dels treballadors estrangers sense estudis. A l’any 1999 representaven un
0,9%; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent, a l’any 2010 representen el 18,4%.
152
c.-‐ Els treballadors amb estudis primaris (abans es consideraven també estudis primaris amb
certificat d’acabament i també inacabats) a l’any 1999 representaven el 85,3% de tots els
treballadors i amb una tendència decreixent al llarg del període, al curs 2010 representen el
21,1%.
d.-‐ El treballadors amb estudis de nivell de batxillerat es mantenen, al llarg del període, amb
uns percentatges testimonials. No obstant a l’any 2005 apareix un percentatge del 41% que
podria estar relacionat amb algun error estadístic recollit en la font de les dades i no imputable
als elaboradors d’aquest informe. A l’any 2010 el percentatge d’aquests treballadors amb
aquest nivell d’estudis era del 0,2%.
e.-‐ El treballadors amb estudis professionals o universitaris (Diplomats/Llicenciats) presenten
percentatges testimonials amb valors del 0,2 i 0,6% a l’any 2010.
Finalment per completar l’apartat de dades relatives al treball dels Immigrants podem veure
també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a
desembre de 2009. En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica
número 8 observem:
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers per sexe, al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
153
a.-‐ Entre desembre de 2005 a juny de 2007 hi ha una augment de l’atur femení, de manera
antagònica i en la mateixa mesura trobem una disminució de l’atur masculí.
b.-‐ Des de juny de 2007 fins al juny de 2009, amb un lleuger repunt al desembre de 2009, es
produeix una disminució de l’atur femení, de manera antagònica i en la mateixa mesura hi ha
un augment de l’atur masculí.
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:
a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola disminueix en el període comprès entre
desembre de 2005 i desembre de 2009, passant del 53,9% al 23,9%.
b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent i passa del 8,2% a
l’inici del període fins al 18,4% al desembre de 2009.
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent
passant del 9,1% a l’inici del període fins al 21,6%. al desembre de 2009
154
d.-‐ El sector serveis, també amb oscil·∙lacions, augmenta des del 22,0% a l’inici del període fins
al 33,0% al desembre de 2009. Presenta un màxim al juny del 2007 amb un 45,9%.
e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat, amb oscil·∙lacions, presenten
una tendència decreixent passant del 6,9% a l’inici del període fins al 3% al desembre de 2009.
Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les
següents relacions.
a.-‐ A nivell de contractes, el sector agrícola ha disminuït el seu nivell de contractació durant el
període, tot i que el percentatge a l’inici del període (juny 2005) i al final del període
(desembre de 2009) coincideixen amb un 48,6% de contractes. Si ho comparem amb el nivell
d’atur del període no hi ha correlació, perquè l’atur també ha disminuït al llarg del període
passant del 53,9% (juny 2005) al 23,9% (desembre 2009).
b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial ha propiciat un augment d’aturats entre
el juny de 2005 i el desembre de 2009. Hi ha una correlació entre les dues variables.
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de
treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades per a la franja estudiada
(desembre 2005 – desembre 2009) mostren que s’ha passat del 10,1% al 7,2% respecte a la
contractació, i respecte al nivell d’atur hem passat del 9,1% al 21,6%.
d.-‐ Finalment en el sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
contractats, que augmenta passant del 34,5% al 40,1%, i el nombre de treballadors estrangers
a l’atur del sector, que també ha augmentat passant del 22% al 33%.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de
treballadores estrangeres en els darrers anys i això es correlaciona amb la disminució del nivell
d’atur femení durant el període de juny 2005–desembre 2009.
155
3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA.
L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat, aquesta vegada cultural, que ve a unir-‐se a la
pròpia diversitat de tot grup d’alumnes. Seguidament mostrarem aquesta realitat en
percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris, per a
seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas del Pla d’Urgell es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen
dos valors: primer el pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i segon el
pes dels alumnes estrangers en cadascuna de les xarxes, però respecte al total d’alumnes de
cada tipus d’ensenyament. No es fa cap anàlisi sobre les causes de la diferent escolarització,
sinó que solament es mostra la realitat numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en
l’escolarització dels alumnes nouvinguts. En cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des
de l’any 2000, any que marca un punt d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra
província, fins al curs 2009-‐2010. Aquesta evolució, malgrat alguna excepció, ha estat creixent
contínuament al llarg del període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la
comunitat escolar per tal d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les
dades han estat recollides del servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament,
abans d’Educació. Des del punt de vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques
dels alumnes d’origen europeu, cal assenyalar que al gener del 2007 es va produir la integració
de Bulgària i Romania a la Unió Europea com a membres de ple dret i això ha fet que molts
alumnes que fins al curs 2007 estaven inclosos en els països europeus no membres de la Unió,
a partir d’aquest curs es compten com alumnes dels països de la Unió. Aquest fet ha tingut
una rellevància estadística heterogènia en les diferents nivells educatius tant obligatoris com
postobligatoris.
156
3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil al Pla d’Urgell,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 15,9%. Cal assenyalar, com a
dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 i que s’ha
mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, s’observa que la xarxa pública
assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes al Pla d’Urgell, el 12,5% enfront
del 3,4% que escolaritza la xarxa concertada, del total d’estrangers escolaritzats en l’etapa. En
termes relatius hi ha també diferències a favor de la xarxa pública fins al curs 2008-‐2009, però
a partir d’aquest curs i el següent, es produeix una inversió de la tendència fins a situar-‐se en
un 14,9% en la pública enfront del 20,8% de la concertada.
157
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a la comarca el curs 2010 són els alumnes d’origen
magrebí; al curs 1999-‐2000 representaven el 66,7% i, amb oscil·∙lacions i una tendència general
decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 42,5%. El segon origen és el dels alumnes
europeus, tant de països de la Unió com de fora de la Unió; al curs 1999-‐2000 representaven el
22,2% dels alumnes estrangers, i amb oscil·∙lacions i una tendència creixent pel que fa als
alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010
representaven el 35% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El tercer origen és
el dels alumnes africans (subsaharians) que es van incorporar, per primer cop, al nivell
educatiu de la comarca el curs 2000-‐2001 amb un 8,3%; amb oscil·∙lacions i una tendència
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 10,7%. El quart origen en percentatge és el dels
alumnes sud i centre-‐americans que es van incorporar, per primer cop, al nivell educatiu el
158
curs 2000-‐2001 amb un 41,7%; amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent, el curs 2009-‐2010
representen el 8,9% dels alumnes estrangers de la comarca. En aquest grup, cal assenyalar la
presència puntual, al curs 1999-‐2000 amb un percentatge de l’11,1% , d’alumnes d’origen
nord-‐americà. L’últim origen són els alumnes asiàtics, que són majoritàriament d’origen xinès i
que es van incorporar a l’etapa educativa el curs 2002-‐2003 amb un 1,7%; amb oscil·∙lacions al
llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen un 2,9% de
tots els alumnes estrangers escolaritzats a l’etapa.
3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari del Pla d’Urgell,
escolaritzats a les dues xarxes, representaven l’1,6% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 22,0%. Cal assenyalar, com a
dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2003-‐2004 que s’ha
mantingut fins al curs 2009-‐2010. En termes absoluts i sobre el nombre total d’alumnes de la
159
comarca s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests
alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs 2009-‐2010 hi ha un 17,8% d’alumnes
estrangers en la xarxa pública enfront d’un 4,2% de la xarxa concertada. En termes relatius i
respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, els alumnes estrangers representen un 20,3%
dels alumnes de la xarxa concertada i un 22,4% en el cas de la xarxa pública.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència a la comarca a l’ensenyament primari són els
alumnes d’origen magrebí, que inicialment al curs 1999-‐2000 representaven el 54,2%; amb
oscil·∙lacions i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 43,9% de tots els
alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon origen són els alumnes europeus, tant els
dels països de la Unió com de fora de la Unió; sumant aquests col·∙lectius de ciutadans, al curs
160
1999-‐2000 representaven el 33,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als
alumnes de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 34,4% de tots els
alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El tercer origen és el dels alumnes sud i centre-‐
americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 12,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període
i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 16,7%. El quart origen
són els alumnes africans (subsaharians) que es van incorporar, per primer cop al nivell escolar
de la comarca, el curs 2001-‐2002 amb un 4,8%; amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent,
al curs 2009-‐2010 representen el 3,2% de l’alumnat estranger. L’últim origen són els alumnes
asiàtics, que són majoritàriament d’origen xinès i que es van incorporar per primer cop al nivell
educatiu de la comarca el curs 2002-‐2003 amb un 3,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’1,7% dels alumnes estrangers
matriculats.
3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
161
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari del Pla d’Urgell,
escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha produït un creixement sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 21%. Cal assenyalar que el curs
2004-‐2005 va ser el que va tenir el més alt creixement dins del període. En termes absoluts i
respecte al nombre total d’alumnes s’observa que la xarxa pública assumeix majoritàriament
l’escolarització d’aquests alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs 2009-‐ 2010 hi ha un
17,1% d’alumnes estrangers en la xarxa pública enfront d’un 3,9% en la xarxa concertada. En
termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, hi ha un 25,8% d’alumnes
estrangers en la xarxa pública enfront d’un 11,6% en la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
162
Els alumnes estrangers amb més presència a l’ensenyament secundari a la comarca són els
alumnes d’origen europeu, tant els dels països de la Unió com de fora de la Unió; sumant
aquests col·∙lectius de ciutadans, al curs 1999-‐2000 representaven l’11,1% dels alumnes
estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa als
alumnes de la Unió i decreixent pel que fa al als alumnes de països de fora de la Unió, al curs
2009-‐2010 representen el 36,8% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon
origen és el dels alumnes centre i sud americans que es van incorporar, per primer cop, al curs
2000-‐2001 i representaven el 27,8% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 28,2%. El tercer origen són
els alumnes magrebins, que inicialment al curs 1999-‐2000 era el majoritari, amb una presència
del 77,8%, però amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 25% dels alumnes estrangers escolaritzats a l’etapa. El quart origen és el
dels alumnes asiàtics (majoritàriament xinesos) que es van incorporar, per primer cop al nivell
educatiu de la comarca, el curs 2001-‐2002 amb un 3,2%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 5,9%. Finalment, el darrer
origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven l’11,1% de
l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 5,9% de l’alumnat estranger escolaritzat. Pel que fa als
ensenyaments postobligatoris, formació professional de grau mitjà i superior i batxillerat,
s’imparteixen al Pla d’Urgell a les dues xarxes. S’observa una presència d’alumnes estrangers,
amb percentatges iguals que als ensenyaments obligatoris, als cicles de grau mitjà i amb uns
percentatges menors en els cicles de grau superior i batxillerat.
163
3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM, (Cicles de Formació professional de
grau mitjà): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau
mitjà al Pla d’Urgell, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,9% de l’alumnat total
dels cicles. Al llarg dels darrers deus anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests
alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del
9,5%. Cal assenyalar, com a dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs
2006-‐2007 que s’ha mantingut fins al darrer curs. En termes absoluts i respecte al nombre
total d’alumnes de la comarca s’observa que la xarxa concertada assumeix majoritàriament
l’escolarització d’aquests alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs 2009-‐2010 hi ha un
7% d’alumnes estrangers en la xarxa concertada enfront d’un 2,5% en la xarxa pública. En
termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, a la concertada els alumnes
estrangers representen un 24,5% dels alumnes dels cicles i a la pública un 3,6%. En aquesta
etapa hi ha en termes absoluts i relatius més presència d’alumnes estrangers a la concertada
164
que a la pública. Finalment cal assenyalar que fins al curs 2005-‐2006 no hi va haver presència
d’alumnes estrangers als centres públics de la comarca.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau mitjà de la comarca són els
d’origen europeu, tant del països de la Unió com de fora de la Unió; sumant aquests
col·∙lectius, al curs 1999-‐2000 representaven el 100% dels alumnes estrangers; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió i
decreixent pel que fa als alumnes de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen
el 41,1% de tots els alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon origen són els alumnes
sud i centre-‐americans que es van incorporar a aquest nivell escolar, per primer cop, el curs
165
2001-‐2002 amb un percentatge del 100%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 35,3%. El tercer origen és el dels alumnes
magrebins que es van incorporar, per primer cop, el curs 2005-‐2006 amb un percentatge del
16,7%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010
representen el 20,6%. El quart origen són els alumnes xinesos que es van incorporar, per
primer cop, al curs 2008-‐2009 amb un percentatge del 4,8% i que al curs 2009-‐2010 s’ha reduït
al 2,9%. Finalment, els últims orígens són els alumnes africans (subsaharians) que es van
incorporar als cicles durant el curs 2007-‐2008 amb un 4,2% i al curs 2009-‐2010 ja no es troben
escolaritzats i els alumnes d’origen nord-‐americà que presenten les mateixes dades que els
africans durant el període de temps estudiat.
3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de
grau superior): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers CFGS al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau
superior al Pla d’Urgell, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 2% de l’alumnat total
166
del cicle. Al llarg del període estudiat s’han produït una sèrie d’oscil·∙lacions amb una tendència
general creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 6,4% dels alumnes estrangers matriculats
als cicles de grau superior. En termes absoluts i respecte al nombre total d’alumnes de la
comarca, s’observa que la xarxa concertada assumeix majoritàriament l’escolarització
d’aquests alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs 2009-‐2010 a la xarxa concertada hi
ha un 5,1% d’alumnes estrangers enfront d’un 1,3% dels alumnes estrangers de la xarxa
pública. En termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa tenim que el
alumnes estrangers representen un 13% dels alumnes de la xarxa concertada i un 2,1% en el
cas de la xarxa pública. En aquesta etapa hi ha en termes absoluts i relatius més presència
d’alumnes estrangers a la concertada que a la pública. Cal assenyalar que des del curs 2000-‐
2001 fins al 2003-‐2004 no hi va haver presència d’alumnes estrangers als centres públics de la
comarca. Finalment, cal assenyalar que durant el curs 2000-‐2001 no hi va haver alumnes
estrangers matriculats als cicles de grau superior en cap de les dues xarxes educatives.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, al Pla d’Urgell
167
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència als cicles de grau superior de la comarca, al curs
2009-‐2010 són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que es van incorporar, per primer
cop, el curs 2001-‐2002 amb un 33,3%; amb oscil·∙lacions i una tendència creixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 73,3% dels alumnes estrangers matriculats. El segon origen són els
europeus que, amb una presència irregular i amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen un 20%; cal assenyalar que l’evolució
dels dos col·∙lectius ha estat irregular, amb cursos sense matricula i d’altres amb percentatges
al voltant del 20%. El tercer origen són els alumnes africans que al curs 2009-‐2010
representen el 6,7%, però la seva escolarització s’inicia el curs 2008-‐2009. Finalment cal
remarcar que els alumnes d’origen magrebí amb un 66,7% van ser majoritaris en aquests
estudis durant el curs 2001-‐2002, però després han tingut una presència irregular i des del curs
2008-‐2009 no hi cap alumne matriculat d’aquest origen als cicles de grau superior impartits a
la comarca.
3.6.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers Batxillerat al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
168
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat al Pla d’Urgell, escolaritzats a
les dues xarxes, representava el 0,7% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus
anys s’ha produït un increment sostingut d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on
el percentatge total d’alumnes estrangers és de l’11,4%. En termes absoluts i respecte al
nombre total d’alumnes de la comarca s’observa que la xarxa pública assumeix
majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes al Pla d’Urgell¸ concretament en el curs
2009-‐2010 hi ha, a la xarxa pública, un 7,8% d’alumnes estrangers enfront d’un 3,6% de la
concertada. En termes relatius i respecte als alumnes que escolaritza cada xarxa, trobem que
els alumnes estrangers representen un 7,6% dels alumnes de la xarxa concertada i un 14,7% en
el cas de la xarxa pública.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 21
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, al Pla d’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
169
Els alumnes estrangers, amb més presència als batxillerats del pla d’Urgell, són els d’origen
europeu (Unió Europea i resta d’Europa); sumant aquests col·∙lectius de ciutadans, al curs
1999-‐2000 representaven el 50% dels alumnes estrangers, amb oscil·∙lacions al llarg del període
i una tendència sostinguda pel que fa als alumnes de la Unió i decreixent pel que fa als
alumnes de països de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 54,3% de tots els
alumnes estrangers matriculats a l’etapa. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐
americans que es van escolaritzar, per primer cop, al curs 2000-‐2001 amb un 25%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el
22,9% de l’alumnat matriculat. El tercer origen són els alumnes magrebins que, amb una
presència irregular en el nivell i amb anys sense matrícula, al curs 1999-‐2000 representaven el
50%; amb oscil·∙lacions i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen l’11,4%. El
quart origen correspon als alumnes asiàtics (majoritàriament xinesos) que es van incorporar,
per primer cop, al curs 2006-‐2007 amb un 3,8%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 8,6% de tots els alumnes estrangers
matriculats. L’últim origen amb presència als batxillerats són els alumnes africans
(subsaharians) que es van incorporar, per primer cop, al curs 2004-‐2005 amb un 13,3%; amb
una presència irregular, amb cursos sense matrícula i una tendència decreixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 2,9%.
170
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
Com en la major part de les comarques de la província, és en la capital on es troba, en termes
relatius, el nombre més elevat de població d’origen estranger, malgrat la tendència a
l’estancament experimentada en els darrers anys i, d’acord amb els entrevistats, degut en
bona part a la crisis econòmica actual.
D’aquesta manera, la realitat del fenomen migratori, que ha variat en quant a la seva
estructura i naturalesa respecte anys anteriors, ha obligat al conjunt d’agents que treballen, ja
sigui des de l’administració pública i/o des dels tercer sector, a redefinir les seves polítiques i
estratègies d’acció; s’assenyala com a eix prioritari la participació i implicació de les persones
d’origen estranger en la vida pública de la comarca pel que pot representar per a la integració i
el foment de la cohesió social. A més, els professionals dels diferents sectors entrevistats
coincideixen a assenyalar la importància de disposar de més formació sobre la gestió de la
diversitat cultural en els diferents entorns socials.
Des d’aquesta mateixa perspectiva, des dels centres educatius es posa de manifest la
necessitat de canviar l’actual política de distribució de l’alumnat d’origen estranger en els
centres escolars; es creu que perpetua i incrementa les diferències entre els diferents tipus de
centres educatius, alhora que suposa una dificultat per al foment de la convivència i la cohesió
social.
4.1. L’administració i els estrangers.
Tant a nivell comarcal com en el municipi de Mollerussa, els tècnics de l’administració pública
entrevistats coincideixen a assenyalar la lleugera davallada de l’arribada de persones
nouvingudes. A més, destaquen un altre canvi significatiu respecte a anys anteriors: l’augment
de l’arribada de persones d’origen estranger procedents d’altres poblacions catalanes o de
l’Estat espanyol.
Els últims anys, estem veient canvis... potser ja no arriba tanta gent directament des de
l’estranger, però sí que en continua arribant d’altres poblacions... que són estrangers,
però ja fa temps que estan vivint aquí...
Juntament amb la davallada del nombre de nouvinguts, que segons expliquen els professionals
entrevistats es deu en bona part a la situació econòmica del país, hi ha hagut una disminució de peticions per tramitar informes d’arrelament. Per tot això, els entrevistats posen de manifest que l’oportunitat de regularitzar la situació de persones que estaven en situació
irregular ara és més complexa degut a la manca d’oferta de contractes de treball per poder iniciar expedients de demanda d’arrelaments.
171
No cal dir que la baixada de demandes de informes d’arrelament, que també tenim
competència els ajuntaments, ha estat considerable en el darrer any, i pel que sé,
també ha estat així a la resta de Catalunya.
Aquest fet és considerat pels entrevistats com a problemàtic de cara als propers anys, a no ser
que canviï la dinàmica de l’economia del país.
“Un fet a tenir en compte de cara al futur, és no perdre de vista que si aquesta situació
de crisis econòmica perdura i les persones immigrades que tenien permisos al nostre país no poden renovar aquestos per no tenir un treball, podríem veure persones abocades a la irregularitat, i anar endarrere en el seu procés migratori”.
A nivell de gestió i intervenció, es treballa des del Consell Comarcal, de manera coordinada
amb la resta d’ajuntaments de la comarca, i s’ofereixen diversos serveis en matèria
d’immigració. Cal assenyalar que, a diferència de la resta de poblacions de la comarca,
Mollerussa disposa d’un servei tècnic propi en matèria de polítiques migratòries, des d’on es
manté una relació de coordinació i contacte constant, tant amb el Consell Comarcal com amb
la resta d’entitats i institucions que treballen de manera directa o indirecta amb la immigració
(Càritas, Creu Roja, el Centre Obert de Mollerussa, el Consorci de Normalització Lingüística,
etc.)
“En referència al treball en xarxa, dir-‐te que no entenem el treball de transformació sense el treball transversal (paraula molt de moda i que no sé si tothom la
entenem,)...utilitzem la xarxa local per poder implementar accions, sumar esforços i optimitzar recursos, ara mateix tant necessaris...”
El panorama canviant de la realitat de la immigració a la comarca en els darrers anys, ha
comportat, d’acord amb el que expliquen els entrevistats, una reestructuració dels principals
eixos de treball en matèria d’immigració. D’acord amb aquesta nova realitat migratòria, els
principals eixos d’intervenció marcats per l’administració pública local s’estructuren al voltant
de:
• l’acollida, fomentant sobretot l’aprenentatge de la llengua com a factor d’integració
social
“Estem en aquets moments fent una reestructuració de les denominades sessions de
benvinguda; si fins ara estaven més destinades a persones que no tenien coneixements
del nostre país i territori (explicant coses molt bàsiques sobre recursos...), ara i degut a
la situació que us he explicat, trobem que s’ha de treballar més individualment i fent un
acompanyament, potenciant molt el fet del coneixement de la llengua com a eina
fonamental d’integració”.
• la dotació de competències per afavorir la inserció de les persones en el món laboral
172
• el foment dels espais de participació ciutadana27 i la prevenció i mediació social i
comunitària.
“El treball fonamental està destinat a la realització de mediacions en blocs de pisos, el suport a la creació de comunitats de veïns i el treball basat en la cultura de la pau i el diàleg com a element d’estalvi de recursos a la llarga (judicials, policials...) i millora de
la cohesió social”.
La principal tasca formativa duta a terme en matèria d’immigració és la referent a
l’aprenentatge de la llengua, la qual es duu a terme de manera conjunta amb altres entitats del
tercer sector, el Centre de Formació d’Adults de Mollerussa i el Consorci de Normalització
Lingüística.
“Com a exemple dir-‐te que per poder racionalitzar la oferta de l’aprenentatge de la
llengua a la nostra ciutat, entitats com Creu Roja, Càritas, Centre de Formació d’adults i
Consorci per a la Normalització lingüística i Ajuntament...tenim un espai estable de
treball conjunt on es planifiquen els cursos d’ idioma que cada entitat pot aportar, els
horaris i també els nivells que cada entitat pot ofertar, ja que no és el mateix el públic
que pot recollir Consorci que Càritas, per exemple”.
Pel que fa a la formació dels professionals, els entrevistats coincideixen en mostrar els seu
interès per poder comptar amb una major oferta formativa en relació a la gestió i convivència
en entorns culturalment diversos. Tanmateix, molts dels entrevistats afegeixen que aquest
tipus de formació hauria de poder ser accessible a tota la població en general.
“Seria interessant poder ofertar estratègies per trencar mites i falsos estereotips i
potenciar de forma planera elements i formació no sols pels professionals, sinó a
sectors com el de les persones grans de les nostres ciutats, que els costa molt
reconèixer al diferent en positiu, i evidentment als mitjans de comunicació alhora de fer
l’abordatge de les noticies en clau constructiva.“
4.2. Salut i població estrangera.
D’acord amb el que es coincideix a afirmar també des d’altres àmbits, es destaca la percepció
d’un cert estancament en l’arribada del nombre de nouvinguts a la comarca i, per tant, en
l’increment de nous usuaris d’origen estranger en els CAPs.
27 En aquest sentit, a la ciutat de Mollerussa està en funcionament el denominat “Consell Social de Mollerussa”, on hi participen diverses entitats i/o associacions, entre elles també les d’immigrants, per tal de poder detectar necessitats i demandes de tota la població i aportar propostes, informes i/o idees per a una millor gestió de les polítiques socials de la ciutat
173
Des dels centres de salut d’atenció primària de la comarca, malgrat seguir protocols de
caràcter unitari en quant a l’atenció de les persones tant d’origen estranger com autòctones,
es duen a terme determinades accions específiques.
“Sí, bé... el que fem és que al detectar l’arribada d’un usuari per primer cop; se li
intenta fer un reconeixement més exhaustiu, se li proporciona informació sobre el
servei i el funcionament...., però després en general tot igual”
En relació al funcionament del servei, els professionals entrevistats coincideixen a assenyalar la
importància de la coordinació duta a terme entre el personal intern dels CAPs així com amb
altres entitats sobretot del tercer sector presents a la comarca.
“Amb el CAP i les assistents socials del Consell Comarcal, ens anem trucant i coordinant
per telèfon cada cop que ho considerem”.
A nivell de funcionament dels centres d’atenció primària en relació al seu treball específic
d’intervenció amb estrangers, cal destacar la figura de la treballadora social, que és qui de
manera més constant i directa treballa amb aquesta població i es coordina amb la resta de
professionals tant sanitaris com d’altres àmbits.
“Qui més porta el tema...o bueno qui més treballa amb la població immigrant més a
nivell d’intervenció social és la treballadora del CAP..., i normalment ja sigui perquè
nosaltres els derivem o perquè des de Càritas o Creu Roja per exemple detecten algun
cas, ens ho comuniquen”
La principal necessitat detectada en matèria d’intervenció està lligada al fet de no poder
disposar de mediadors culturals des dels serveis d’assistència primària. Malgrat disposar del
servei de traducció de sanitat via telefònica, com del servei del Consell Comarcal, en
determinats casos creuen que és insuficient per tal de fer front a determinades situacions.
Quant a formació sobre el tema, des dels centres d’assistència primària de la comarca es
coincideix en afirmar que, ens els darrers anys, els seus professionals han rebut una formació
adequada i suficient en relació al seu treball diari amb la població d’origen immigrant, la qual
s’ha vist reforçada per l’experiència dels mateixos professionals sanitaris en el seu treball diari.
Tot i això , els professionals entrevistats posen de manifest la necessitat de disposar de major
coneixement sobre les diferents cultures d’origen dels seus nous usuaris, sobretot de
determinades cultures de les quals se’n té un ampli desconeixement, d’acord amb el que
s’assenyalen en les entrevistes,.
“Sí..., de formació entre la que fem i els anys que portem treballant, crec que cada cop
n’hem aprés més..., tot i que, clar, encara ens trobem amb dificultats i moltes vegades
174
no només de llengua, sinó culturals... i d’això sí que crec que n’hauríem de saber una
mica més...”
4.3. L’educació i els estrangers.
A nivell comarcal, s’observa, d’acord amb els entrevistats, una lleugera davallada del nombre
d’alumnat nouvingut a les aules dels centres escolars respecte als anys precedents, com a
conseqüència de l’estancament dels fluxos d’arribada de població estrangera.
“Tenim pocs nouvinguts; pel que fa als fills de famílies d’origen estranger, tenim 91
alumnes del Magreb, 43 de Romania i 25 de Sud-‐amèrica. Mira, del total de 175
alumnes que tenim a l’escola, el 40-‐45% dels alumnes són immigrants.”
En quant a la distribució de la població estrangera per països d’origen, s’observen diferències
rellevants, assenyalades pels entrevistats, entre l’etapa primària i secundària, ja que si en la
major part d’escoles els alumnes estrangers són, en quant a nombre, d’origen magrebí, a
l’institut deixen de ser-‐ho.
“Hi ha un piràmide molt clara, entre tots només un 5 o 6% dels alumnes d’origen immigrant passen a batxillerat, i entre ells hi ha molt pocs alumnes d’origen magrebí, aquí mateix tenim només 3 alumnes d’origen magrebí en batxillerat.”
Aquest fet s’atribueix, segons els entrevistats, a les diferències entre els orígens de les famílies
estrangeres i la importància que donen als estudis dels seus fills.
“Per exemple, Creu Roja, Cáritas i Centre Obert d’Ajuntament fan un servei de reforç escolar pels nens que necessiten, i què passa? La participació de les nens d’origen immigrant és molt baix, especialment passa amb els alumnes marroquins i crec que
aquesta situació ha de veure molt amb la implicació de la família...”
“També necessitarien més suport a l’estudi, ja que en la majoria dels casos els alumnes immigrants no veuen l’estudi com una prioritat i encara menys les seves famílies. Crec sincerament de què s’hauria de fer molt més treball amb les famílies per fer-‐los-‐hi
comprendre la importància de l’estudi.”
Quant a la integració de l’alumnat d’origen immigrant de la comarca, s’assenyala l’entorn
escolar com un factor important de cohesió i integració social, observant importants
diferències, segons els entrevistats, entre l’alumnat estranger escolaritzat a Catalunya des de
l’etapa escolar inicial i el que s’ha incorporat en etapes superiors.
“A veure si ve un alumne d’origen immigrant a primària es molt més diferent que
l’alumne que arribi i matricula a un curs superior, són molt diferents seus nivells d’integració...”
175
Tot i això, els entrevistats mencionen que hi ha cert descontentament amb l’actual política de
distribució de l’alumnat d’origen estranger en els centres escolars, ja que es creu que perpetua
i incrementa les diferències entre els diversos tipus de centres educatius, alhora que suposa
una dificultat per al foment de la convivència i cohesió social.
“Mira, sincerament, saps què crec? Que el que fa falta a Mollerussa és un Pacte
d’Educació per definir un model educatiu i de l’escola que es vol. Perquè el problema és
que tots els immigrants fan cap a la pública i l’escola privada i concertada s’està
convertint en escola d’elit. La gent d’aquí que vol anar a la pública, com a que la
pública a Mollerussa hi ha molts immigrants, porten als nens als pobles del voltant. I de
fet la població autòctona de Mollerussa es reparteix entre l’escola concertada, les
escoles privades de Lleida i les escoles dels pobles del voltant. I sincerament crec que
això no pot ser... crec que realment s’hauria d’arribar amb un pacte entre escoles, IES i
ajuntament.”
Un altre fenomen, comú a la major part de centres educatius de la comarca, és la baixa
participació i implicació de les famílies amb l’escola, més acusada encara en el cas de les
d’origen estranger, ja sigui en les reunions família-‐escola, en l’AMPA, etc, i que els
professionals entrevistats tendeixen a relacionar amb l’origen de les famílies. Alhora que
assenyalen, que aquesta tendència s’incrementa encara més en l’etapa educativa secundària.
“Les famílies generalment participen poc a la vida de centre, les famílies d’origen immigrant encara molt menys, ni amb reunions, ni actes, ni AMPA, ni qüestions de final de curs...”
En aquest sentit, s’intueix que l’èxit escolar dels alumnes està influenciat en part per la
valoració i interès de les famílies en l’educació dels seus fills, fet que duu al professorat a
creure necessari implicar més les famílies en el projecte educatiu.
D’altra banda, malgrat no existir una relació formalment establerta i coordinada amb les
diferents entitats i institucions que treballen amb els estrangers, es reconeix, per part dels
entrevistats, l’existència de col·∙laboracions puntuals en funció de les necessitats que es
presenten, i sobretot a través de l’EAP28.
La major part de professionals entrevistats coincideixen a assenyalar la necessitat, malgrat
l’aprenentatge i l’experiència dels darrers anys, de formació per al professorat en el
tractament de la diversitat; així com la importància de disposar a la comarca de mediadors
culturals amb una formació adequada.
28 Hi ha alguns centres escolars, que treballen de manera conjunta amb els serveis socials de l’administració pública comarcal per tal de gestionar temes com el dels llibres i el material escolar.
176
“Jo (...) ja ha de ser qüestions culturals, a vegades seria bo de conèixer, per exemple, los
Mossos d’Esquadra ha fet una guia de saber els costums de les diferents cultures (...) Amb aquet nivell jo penso que sí que seria bo tenir un formació (...) i un altre nivell es més personal, que és molt de tolerància, de saber estar, tractar la tema de diversitat,
això es un nivell d’emocionals i sentiments...”
“A nivell de professorat, crec que continua faltant coneixement de les diferents cultures, i disposar de més coneixement i eines pel que fa al tractament de la diversitat cultural.”
D’altra banda, i pel que fa a les necessitats formatives de l’alumnat d’origen estranger
,s’assenyala la importància de continuar disposant i utilitzant els recursos disponibles en
matèria d’aprenentatge del català.
A nivell socioeducatiu, des de les escoles i instituts de la comarca s’està intentant treballar per
afavorir la participació i implicació de les famílies, i sobretot les famílies d’origen estranger a
l’escola.
“Ara, de fet, estem començant a treballar tot el tema de la diversitat i la integració
amb les famílies. Ara estem fent enquestes a les famílies de tots els alumnes, després
haurem de fer el buidatge i veure com podem treballar la relació amb les famílies.
Estem intentant veure com involucrar més a les famílies.”
D’altra banda, es posa de manifest la manca de mediadors culturals amb formació suficient per
tal d’intervenir davant de les situacions conflictives que es puguin generar en l’entorn escolar,
ja què es considera que aquestes tenen relació amb l’origen cultural de l’alumnat.
“L’any passat vàrem recórrer als mediadors culturals del consell comarcal per intentar resoldre algun dels conflictes sorgits, però la veritat és que crec que tenen molt poc nivell, no són realment professionals de qualitat. Per exemple, en aquest sentit, els
mediadors culturals de la Segarra estan molt més avançats i tenen molta més experiència en tot això”.
4.4. El tercer sector i els estrangers.
El tercer sector a la comarca, conformat per associacions d’immigrants i per altres entitats,
està duent a terme una important tasca d’atenció bàsica a les persones que ho necessiten,
d’assessorament legal en matèria d’estrangeria, així com de sensibilització i foment de la
integració i la cohesió social.
Una de les principals característiques del teixit associatiu de la comarca del Pla d’Urgell és la
coordinació i el treball en xarxa, tant entre les mateixes associacions com amb la resta
177
d’institucions de la comarca que treballen en matèria d’immigració. A més a més, cal fer
esment de la posada en marxa a Mollerussa del Consell Social de Mollerussa, on hi participen la
major part d’entitats del tercer sector.
Des dels ens públics es valora molt positivament els serveis prestats per part de les entitats del
tercer sector, així com la seva funció com a corretja de transmissió de les demandes i
necessitats dels diferents col·∙lectius.
“Ostres, les associacions són molt necessàries, tant per elles mateixes i pels seus
membres com de cara a la nostra feina... És molt més ràpid poder contactar i conèixer
la realitat de cada col·∙lectiu..., a més, també considero que són una manera d’implicar-‐
se en el teixit social dels municipis molt interessant”.
Els entrevistats valoren molt positivament la tasca que duen a terme algunes de les entitats del
tercer sector en matèria d’assistència social bàsica, d’assessorament legal, d’atenció a la
infància i sensibilització de la població.
“El que més demanen, també perquè aquí ens centrem una mica en això, és el tema
d’ajuts, sobretot per les famílies amb nens..., i després temes de papers i coses així, tot i
que nosaltres aquí ja no hi entrem tant”
Els entrevistats assenyalen que a causa de l’actual situació de crisi econòmica, s’ha
experimentat sobretot un augment, per part de la població estrangera, però també autòctona,
de les demandes d’ajut social; a les quals hi intenten fer front tant associacions com ara Càritas
o Creu Roja com les administracions públiques competents en matèria d’immigració.
“Sí, sí... últimament atenem gent de tot arreu..., abans sí que potser més eren
immigrants que gent d’aquí, però ara, cada vegada més, hi ha molta gent d’aquí que
necessita ajuts...”
Les principals tasques formatives dutes a terme per part de les entitats del tercer sector en
relació a la població estrangera són, d’una banda, les d’alfabetització i aprenentatge de la
llengua i, de l’altra, la formació laboral específica.
“El que fem principalment és posar-‐nos d’acord amb l’Ajuntament i amb les altres
entitats i llavors decidim una mica com ens repartim lo dels cursos de llengua; i sí... se’n
fan bastants perquè també és difícil fer grups homogenis...hi ha gent amb nivells molt
diferents...”
Les entitats creuen important seguir destinant recursos a aquest tipus d’activitats formatives
pel fet que són les que, en l’actual context econòmic, poden afavorir i fomentar la integració
social i laboral de les persones d’origen immigrant i/o en risc d’exclusió social.
178
“Ara, jo crec que més que mai cal que es destinin diners i recursos a aquest tipus de
coses..., de fet cada cop hi ha més gent que està malament, i això és complicat si no es
gestiona”
Pel que fa a la formació dels professionals i voluntaris del sector, els entrevistats coincideixen a
assenyalar la importància de disposar de formació continuada. Consideren prioritària la
formació sobre legislació en matèria d’estrangeria, així com sobre gestió de la diversitat
cultural.
“Home, sempre està bé formar-‐se, jo sempre que puc hi vaig..., però crec que una de les
coses interessants seria que hi haguessin més formacions sobre interculturalitat i
aquestes coses...,vull dir, sobre conèixer les altres cultures, les seves costums, maneres
d’entendre les coses... I bueno..., de les lleis, ja..., canvien cada dos per tres, i en això
moltes vegades estem poc informats”
179
6.-‐ L’URGELL
1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA
Pel que fa als moviments de població estrangera a l’Urgell s’observa, a la gràfica número 1,
que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de l’any 2000 es
produeix un creixement sostingut, en termes absoluts passem de 1317 estrangers a la comarca
als 7184 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca a l’any 2010 estaria 0,9
punts percentuals per sobre de les dades referides a la província (gràfica número 2) i 3,25
punts percentuals per sobre dels valors de referència de tota la Comunitat a l’any 2010
(15,95%)
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
180
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent:
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera a l’Urgell per sexe i edats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
181
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i
s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes com per dones, és la franja
compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones
que s’escurça conforme avança el període d’estudi, sempre favorable als homes, que es manté
al llarg dels deu anys estudiats. A l’any 2000 la diferència era de 17,6 punts percentuals i a
l’any 2010 és de 12,5 punts. Respecte als menors de 18 anys se situen els percentatges, a l’any
2010, en el 14% pels nois i 12,7% per les noies, al llarg del període es manté la diferència entre
nois i noies fins l’any 2005 on s’inverteix la tendència i ara són més nombrosos els nois que de
noies. Tanmateix la tendència general, al llarg del període, és creixent tant per nois i per noies
encara que a l’inici del període, a l’any 2000, hi havia un 13,2% de nois i un 14,7% de noies. Pel
que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un descens, tant en homes com en dones des
de l’any 2000 (2,6% i 4,3%) fins a l’any 2010 (0,8% i 0,9%).
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera a l’Urgell, segons continent d’origen.
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:
182
a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des de
l’any 2000 (7,3%) fins al 2010 (34,2%) i els estrangers procedents de països europeus de fora
de la Unió Europea també presenten una tendència general creixent des de l’any 2000 (3,3%)
fins a l’any 2010 (8,5%). En ambdós casos s’observen diferents oscil·∙lacions al llarg del període.
Les dades estadístiques d’aquests orígens van variar a l’any 2007 quant els súbdits de països
com Bulgària i Romania van passar a ser ciutadans de la Unió Europea. La suma dels dos
col·∙lectius (42,7%) representen, juntament amb el col·∙lectiu d’estrangers d’origen africà, les
colònies d’immigrants més nombroses a la comarca.
b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els sub-‐saharians i el magrebins, és el segon
grup més nombrós actualment, però presenta una tendència general decreixent al llarg del
període que va des de l’any 2000 (75,6%) a l’any 2010 (41,9%).
c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centre-‐amèrica) representen un
percentatge del 13% a l’any 2010. A l’any 2000 ja representaven un 12,6%, però al llarg del
període s’han produït diferents oscil·∙lacions i una tendència general constant. Cal remarcar
que el percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord es pot dir que és testimonial amb un
percentatge sobre el total de la població estrangera que es mou entre el 0,4% a l’any 2000 i el
0,1% a l’any 2010.
d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, presenten uns percentatges
molts baixos a la comarca. Així tenim que al 2000 representaven l’1,3% dels estrangers i la seva
tendència en el període és de creixement però amb lleugeres oscil·∙lacions. A l’any 2010
representen un 2,4% del total de la població estrangera de la comarca.
183
2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball per sectors dels treballadors estrangers a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ A l’any 2010 els treballadors estrangers a l’Urgell es concentren majoritàriament a
l’agricultura i al sector serveis.
b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial durant el 2010 representen un 9,1% del total
de contractes entre els treballadors estrangers i al llarg del període estudiat presenta una
tendència decreixent, encara que amb diferents oscil·∙lacions. A l’any 1999 representaven el
15,8% dels contractes dels treballadors estrangers.
c.-‐ Els treballadors de la construcció, el col·∙lectiu menys nombrós a l’any 1999 (7,8 %), ha
evolucionat al llarg del període, amb oscil·∙lacions però amb una tendència general creixent, i
s’han situat a l’any 2010 amb un percentatge del 10%.
184
d.-‐ Els treballadors del sector agrari representaven a l’any 1999 un 24,2% del total de
treballadors estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent a
l’any 2010 representen el 39,1% dels treballadors estrangers contractats.
e.-‐ Els treballadors estrangers del sector serveis, majoritaris respecte al nombre de contractes,
han mantingut al llarg del període una tendència decreixent, però amb oscil·∙lacions, i han
passat de representar a l’any 1999 el 52,2% dels contractes fins al 41,7% a l’any 2010.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la
gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe, a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Hi ha augment significatiu de contractes entre les dones estrangeres. Passem de valors del
1999 sobre un 10,1% fins al 25,4% de l’any 2010. Aquest augment sembla una tendència
consolidada. En el cas dels homes les tendències són antagòniques respecte a les de les dones.
L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès
obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació
ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.
Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al
llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis
185
experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,
entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐ secundaris.
En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen
estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ ESO aquells que sí que
tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del
Departament de Treball de la Generalitat.
La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 12 anys:
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ S’observa a l’any 2010 (64,2%) que majoritàriament els treballadors estrangers de l’Urgell
presenten un nivell d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament
secundari actual. La tendència general des de l’any 1999 és d’un lleuger creixement d’aquest
grup.
b.-‐ Hi ha una tendència final creixent dels treballadors estrangers sense estudis al llarg del
període no exempta de oscil·∙lacions. A l’any 1999 representaven un 1% i a l’any 2010
representen el 15,1%.
186
c.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis primaris, a l’any 1999, representaven el 30,2% del
total del treballadors estrangers. Amb algunes oscil·∙lacions i una tendència general decreixent,
a l’any 2020 representen el 17%.
d.-‐ El treballadors amb estudis de nivell de batxillerat es mantenen al llarg del període amb un
percentatge testimonial, la seva tendència és decreixent passant d’un 2,0% a l’any 1999 fins el
0,4% de l’any 2010. No obstant a l’any 2005 apareix un percentatge del 49,2% que podria estar
relacionat amb algun error estadístic, recollit en la font de les dades i no imputable als
elaboradors d’aquest informe.
e.-‐ Els treballadors amb estudis professionals i universitaris (Diplomats/Llicenciats) presenten
percentatges testimonials amb valors de l’1,9%, 0,4% i 0,9% a l’any 2010. Cal assenyalar, en
tots aquests grups de treballadors, que la seva tendència al llarg del període és decreixent.
Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants, podem veure
també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a
desembre de 2009.
En primer lloc observarem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8
observem que:
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers, per sexe, a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
187
a.-‐ Entre el desembre de 2005 al juny de 2007 hi ha un augment de l’atur femení i de manera
antagònica i en la mateixa mesura una disminució de l’atur masculí.
b.-‐ Des del juny de 2007 fins al desembre de 2008 es produeix un descens en l’atur femení i de
manera antagònica i en la mateixa mesura un augment de l’atur masculí.
c.-‐ Des del desembre de 2008 fins al desembre de 2009 es produeix un augment de l’atur
femení i de manera antagònica un descens de l’atur masculí.
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius a l’Urgell. En aquest cas apareixen les següents
tendències generals:
a.-‐ L’atur dels treballadors del sector agrícola disminueix en el període comprès entre
desembre de 2005 i desembre de 2009 passant del 19,5% al 13,8%.
b.-‐ L’atur a la indústria, amb oscil·∙lacions, presenta una lleugera tendència creixent i passa de
l’16% a l’inici del període fins al 17,5% del desembre de 2009.
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
c.-‐ L’atur al sector de la construcció, amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent al llarg
del període passant del 20,6% al 23,4%.
188
d.-‐ El sector serveis, també amb oscil·∙lacions, presenta una tendència creixent en el període
passant des del 29,2% fins al 38%. Aquest sector presenta un màxim al desembre de 2007 amb
un 42,4%.
e.-‐ Els treballadors que s’incorporen per primer cop al mercat, amb oscil·∙lacions, presenten
una tendència decreixent passant del 14,8% a l’inici del període fins al 7,2% al desembre de
2009.
Si comparem les dades de contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les
següents relacions:
a.-‐ El nivell de contractes entre els treballadors estrangers del sector agrícola, amb
oscil·∙lacions, ha crescut entre el desembre de 2005 (26,7%) i el desembre de 2009 (33,1%); si
ho comparem amb el nivell d’atur del període hi ha una correlació perquè l’atur també ha
disminuït al llarg del període passant del 19,5% fins al 13,8%.
b.-‐ El petit descens de contractes en el sector industrial des de desembre de 2005 (11%) fins al
desembre de 2009 (10,3%) es correlaciona amb el lleuger augment d’aturats entre l’inici del
període (16%) i el final (17,5%).
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació entre la disminució de treballadors
contractats i l’augment de l’atur registrat. Les dades, per a la franja estudiada (desembre
2005–desembre 2009), mostren que hem passat del 13,4% al 12,1% d’estrangers contractats i
del 20,6% al 23,4% de treballadors aturats.
d.-‐ Finalment, en el sector serveis hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
contractats, que disminueix passant del 48,8% al 44,5%, i el nombre de treballadors estrangers
a l’atur del sector que ha augmentat passant del 29,2% al 38,0%.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que s’ha produït un augment de contractes de
treballadors estrangers femenins en els darrers anys però no es correlaciona amb el lleuger
augment de l’atur femení durant el període desembre 2005–desembre 2009.
189
3.-‐ ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA
L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat
en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,
per seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas de l‘Urgell es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen el
pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i en el total d’alumnes de cada
tipus d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat
numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A
cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des del 1999-‐2000, curs que marca un punt
d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010.
Aquesta evolució tanmateix, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del
període i ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal
d’integrar i donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del
servei d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació. Des del punt de
vista estadístic, i pel que fa a les variacions estadístiques dels alumnes d’origen europeu, cal
assenyalar que al gener del 2007 es va produir la integració de Bulgària i Romania a la Unió
Europea com a membres de ple dret i això ha fet que molts alumnes que fins al curs 2007
estaven inclosos en els països europeus no membres de la Unió, a partir d’aquest curs es
compten com alumnes dels països de la Unió. Aquest fet ha tingut una rellevància estadística
heterogènia en les diferents nivells educatius tant obligatoris com postobligatoris.
190
3.1. -‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil de la comarca de
l’Urgell, escolaritzats a les dues xarxes representava l’1,4% de l’alumnat total de l’etapa. Al
llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència general creixent d’aquests alumnes fins
arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 15,9%. Cal
assenyalar, com a dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2006-‐
2007 que s’ha mantingut fins al curs 2009-‐2010. En percentatges absoluts, és a dir, respecte al
total d’alumnes d’infantil escolaritzats a la comarca, s’observa que la xarxa pública assumeix
majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 12,8% enfront del 3,1 % que
escolaritza la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte als alumnes totals que
escolaritzen cadascuna de les xarxes, hi ha també diferències i també a favor de la xarxa
pública; al curs 2009-‐2010 hi ha un 18,3% d’alumnes estrangers enfront d’un 10,3% de la xarxa
concertada.
191
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers de l’etapa, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament infantil de
l’Urgell són els alumnes d’origen magrebí que al curs 1999-‐200 representaven el 78,6% dels
alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs
2009-‐2010 representen el 45,7% del total d’alumnes estrangers. El segon origen són els
alumnes d’origen europeu, sumats els procedents del països de fora de la Unió i els del països
de la Unió, que es van incorporar a l’ensenyament infantil de l’Urgell, per primer cop, el curs
2000-‐2001 on representaven el 7,2% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència general decreixent pels alumnes dels països de fora de la Unió i
creixent pels dels països de la Unió29, al curs 2009-‐2010 representen el 26%. El tercer origen
29 L’1 de gener de 2007, Romania i Bulgària van integrar-‐se a la Unió Europea com a membres de ple dret i això ha incidit en les dades estadístiques a partir del curs 2007-‐2008.
192
més nombrós són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el
7,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010
representen el 15,6% del total dels alumnes estrangers matriculats al nivell d’infantil. El quart
origen són els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 14,3%;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen
el 10,7%. L’últim origen són els alumnes d’origen asiàtic, majoritàriament xinesos, que es van
incorporar, per primer cop, a l’ensenyament infantil de l’Urgell el curs 2002-‐2003 on
representaven el 3,1%; amb una presència irregular, amb cursos sense matrícula i diferents
oscil·∙lacions, la seva tendència final és decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 2,1% del
total d’alumnes estrangers de l’etapa.
3.2.-‐ Ensenyament primari : Evolució i situació actual.
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari de l’Urgell,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 2,8% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
193
darrers deus anys s’ha donat una tendència general creixent d’aquests alumnes fins arribar al
curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 20,4%. Cal assenyalar com
a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 que s’ha
mantingut fins al curs 2009-‐2010. En termes absoluts, és a dir, respecte al nombre total
d’alumnes de l’ensenyament primari de la comarca, s’observa que la xarxa pública escolaritza,
al curs 2009-‐2010, un 13,9% d’alumnes estrangers enfront d’un 6,5% de la xarxa concertada.
En termes relatius, és a dir, respecte als alumnes de primària que escolaritzen cadascuna de les
xarxes, la xarxa pública escolaritza un 21,1% d’alumnes enfront d’un 19,2% de la xarxa
concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, a l’ Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament primari de
l’Urgell són els alumnes d’origen magrebí que al curs 1999-‐2000 representaven el 84,8% dels
194
alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al
curs 2009-‐2010 representen un 46,7%. El segon origen més nombrós són els alumnes d’origen
europeu, sumats els procedents del països de fora de la Unió i els del països de la Unió, que es
van incorporar a l’ensenyament primari de l’Urgell, per primer cop, el curs 2001-‐2002 on
representaven el 7,3% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència general decreixent pels alumnes dels països de fora de la Unió i creixent pels dels
països de la Unió30, al curs 2009-‐2010 representen el 29,3%. El tercer origen són els alumnes
centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 8,7% de l’alumnat estranger;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010
representen 15,1%. El quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐
2000 representaven el 6,5% del alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència final constant, al curs 2009-‐2010 representen el 6,5% de l’alumnat estranger.
Finalment, cal assenyalar que els alumnes d’origen asiàtic es van incorporar al nivell escolar de
la comarca el curs 2003-‐2004 amb un percentatge que representava el 0,6%; amb oscil·∙lacions
al llarg del període i una tendència final lleugerament creixent,al curs 2009-‐2010 representen
el 2,3%.
30 L’1 de gener de 2007, Romania i Bulgària van integrar-‐se a la Unió Europea com a membres de ple dret i això ha incidit en es dades estadístiques a partir del curs 2007-‐2008.
195
3.3.-‐ Ensenyament secundari. Evolució i situació actual.
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari a l’Urgell,
escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 4% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 19,4%. Cal assenyalar que a
partir del curs 2005-‐2006 s’observa un creixement significatiu. En termes absoluts, és a dir,
respecte al total d’alumnes de secundària escolaritzats a la comarca, s’observa que al curs
2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 13% dels alumnes estrangers enfront d’un 6,4% de la
xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte als alumnes totals que escolaritzen
cadascuna de les xarxes, la xarxa pública escolaritza un 17,5% d’alumnes estrangers enfront
d’un 25,1% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
196
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència el curs 2009-‐2010 a l’ensenyament secundari de
l’Urgell són els d’origen magrebí, que al curs 1999-‐2000 era el majoritari, amb una presència
del 85,2%, però la seva tendència general, al llarg del període, és d’un descens continuat i al
curs 2009-‐2010 representen el 33,8% dels alumnes estrangers. El segon origen més nombrós
són els alumnes d’origen europeu que, sumats els procedents del països de fora de la Unió i els
del països de la Unió, al curs 1999-‐2000 representaven el 3,7% dels alumnes estrangers; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent pels alumnes dels països de
fora de la Unió i creixent pels dels països de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 31,6%. El
tercer origen són els alumnes centre sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el
9,3% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 27,2% de l’alumnat estranger. El quart origen són
els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven l’1,9%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009,2010 representen el
197
4%. Finalment els alumnes d’origen asiàtic (majoritàriament xinesos) es van incorporar al nivell
educatiu, per primer cop, el curs 2003-‐2004 on representaven l’1,6% del total d’alumnes
estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent, al curs 2009-‐2010
representen el 3,3% de l’alumnat estranger a l’ensenyament secundari
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i
batxillerat impartits a la comarca, s’observa que als cicles de grau mitjà la presència d’alumnes
estrangers, percentualment, estan en consonància amb les dades dels ensenyament
obligatoris, en canvi per al cas dels cicles superiors i del batxillerat els percentatges estan per
sota de la meitat dels percentatges de l’ensenyament obligatori. Finalment, cal assenyalar que
les dues xarxes imparteixen cicles de grau mitjà i batxillerat, però en el cas dels cicles de grau
superior només es fan a la xarxa pública.
3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau
mitjà). Evolució i situació actual.
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
198
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau
mitjà a l’Urgell, escolaritzats a les dues xarxes, representaven el 3,9% de l’alumnat total del
cicles. Al llarg dels darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes,
excepte els cursos 2000-‐2001 (sense cap matrícula d’alumnes estrangers) i el 2001-‐2002, fins
arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 20,5%. Cal
assenyalar com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005
que s’ha mantingut fins al curs 2007-‐2008. En termes absoluts, és a dir, respecte al total
d’alumnes dels cicles de grau mitjà escolaritzats a la comarca, s’observa que al curs 2009-‐2010
la xarxa pública escolaritza un 14,7% d’aquests alumnes estrangers enfront d’un 5,8% de la
xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, respecte als alumnes totals que escolaritzen
cadascuna de les xarxes, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 16,7%
dels alumnes estrangers enfront d’un 50% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, a l’Urgell
199
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers més nombrosos al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau mitjà de l’Urgell
són els alumnes d’origen europeu provinents de la Unió Europea i d’altres països europeus de
fora de la Unió; aquests alumnes es van incorporar als cicles de grau mitjà de la comarca, per
primer cop, el curs 2002-‐2003 on representaven el 20% de l’alumnat estranger; amb una
presència irregular (cursos sense matrícula), amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència creixent pels alumnes de la Unió i decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs
2009-‐2010 representen el 62,3%. El segon origen més nombrós són els alumnes magrebins que
al curs 2001-‐2002 representaven el 100% dels alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 15,6%. El tercer
origen són els alumnes centre i sud-‐americans empatats en nombre amb els d’origen africà
(subsaharians) que es van incorporar, per primer cop, als cicles el curs 2003-‐2004 amb un
percentatge del 28,6%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 9,4% dels alumnes estrangers. El quart origen són els alumnes
africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 100% de tots els alumnes
estrangers matriculats als cicles i que, amb una presència irregular (amb cursos sense
matrícula) i amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 9,4% dels alumnes estrangers. Finalment els alumnes d’origen asiàtic
(majoritàriament xinesos) s’han incorporat, per primer cop, al cicles durant el curs 2009-‐2010
amb un percentatge del 3,1%.
200
3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de
grau superior): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers CFGS a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau
superior a l’Urgell, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representaven l’1,6% de
l’alumnat total dels cicles. Al llarg del període s’han donat una sèrie d’oscil·∙lacions, amb cursos
amb només una presència testimonial d’alumnes estrangers, i una tendència final creixent. Al
curs 2009-‐2010 aquest alumnat representa un 13,9% dels alumnes matriculats als cicles.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
201
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència, al curs 2009-‐2010, en els cicles de grau superior de
l’Urgell són els d’origen europeu (sumats els procedents dels països de fora de la Unió31 amb
els dels països de la Unió), que al curs 2001-‐2002, primer curs del període amb matrícula,
representaven el 33,3%; amb oscil·∙lacions i una presència irregular (amb cursos sense
matrícula) al llarg del període, els alumnes de la Unió presenten una tendència general
creixent i els de fora decreixent, i al curs 2009-‐2010 representen el 48,5% de l’alumnat
estranger matriculat als cicles. El segon origen són els alumnes centre i sud-‐americans que al
curs 1999-‐2000 representaven un 50% del total d’alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 27,3% de
l’alumnat estranger. El tercer origen són els alumnes africans (subsaharians) que es van
incorporar, per primer cop, als centres de la comarca el curs 2005-‐2006 amb un percentatge
del 14,3%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐
31 L’1 de gener de 2007, Romania i Bulgària van integrar-‐se a la Unió Europea com a membres de ple dret i això ha incidit en les dades estadístiques a partir del curs 2007-‐2008.
202
2010 representen el 15,2%. Finalment, l’últim origen són els alumnes magrebins que tenen
una presència irregular al llarg del període, amb cursos sense matrícula. Al curs 1999-‐2000
representaven el 50% de l’alumnat estranger matriculat; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una tendència decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,1% de l’alumnat estranger
matriculat als cicles de grau superior.
3.6.-‐ Batxillerats: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers Batxillerat a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat a l’Urgell, escolaritzats a les
dues xarxes, representaven el 0,6% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus anys
s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on el
percentatge total d’alumnes estrangers és del 7,8%. Cal remarcar que el percentatge màxim
d’alumnat estranger es va assolir al curs 2007-‐2008 amb un percentatge del 8,4%. En termes
absoluts, és a dir, respecte al total d’alumnes dels cicles de grau mitjà escolaritzats a la
comarca, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 7,3% d’aquests
alumnes estrangers enfront d’un 0,5% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir,
203
respecte als alumnes totals que escolaritzen cadascuna de les xarxes, al curs 2009-‐2010 la
xarxa pública escolaritza un 8,1% dels alumnes estrangers enfront d’un 4,7% de la xarxa
concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 21
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, a l’Urgell
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència, al curs 2009-‐2010, en els batxillerats de l’Urgell
són els d’origen europeu, procedents dels països de fora de la Unió i de dins de la Unió,
sumant aquests alumnes al curs 1999-‐2000 representaven el 66,7% dels alumnes estrangers
matriculats. Amb oscil·∙lacions i una presència irregular (cursos sense matrícula), al llarg del
període presenten una tendència final creixent pels alumnes dels països de la Unió i decreixent
pels alumnes de països europeus de fora de la Unió, i al curs 2009-‐2010 representen el 47,1%
204
de l’alumnat estranger de l’etapa. El segon origen més nombrós són els alumnes centre sud-‐
americans que al curs 1999-‐2000 representaven un 33,3% de l’alumnat estranger; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final constant, al curs 2009-‐2010 representen
el 32,4% dels alumnes estrangers. El tercer origen són els alumnes magrebins que es van
incorporar al batxillerat, per primer cop, el curs 2000-‐2001 on representaven un 33,3% de els
alumnes estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència decreixent, al curs
2009-‐2010 representen un 8,8% del total d’alumnes estrangers. El quart origen són els
alumnes africans (subsaharians) que es van incorporar al batxillerat, per primer cop, el curs
2000-‐2001 on representaven el 16,7%; amb oscil·∙lacions i una presència irregular (amb cursos
sense matrícula) al llarg del període, presenten una tendència decreixent i al curs 2009-‐2010
representen un 2,9% de l’alumnat estranger. Els alumnes nord-‐americans i asiàtics
(majoritàriament xinesos) tenen una presència testimonial i irregular, amb molts cursos sense
matrícula; els nord-‐americans representen al curs 2009-‐2010 el 2,9% i els xinesos el 5,9%, en
aquest cas amb una tendència creixent respecte al curs anterior.
205
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
La major part de la població d’origen estranger resident a la comarca es troba a la seva capital,
Tàrrega. Al municipi de Tàrrega, així com a la resta de municipis de la comarca, s’ha observat,
d’acord amb els entrevistats, una lleugera disminució del nombre de nouvinguts motivada en
bona part, i d’acord amb les anàlisis realitzades per part dels professionals, per l’actual situació
de crisi econòmica que ha comportat, entre altres, un increment de la taxa d’atur. Alhora, es
considera que la creixent desocupació ha afectat en major mesura la població d’origen
estranger respecte l’autòctona. Fruit d’aquesta anàlisi, les diferents administracions i entitats
del tercer sector que treballen amb la població d’origen estranger han definit entre els seus
principals eixos d’actuació, el foment de la reinserció de determinats col·∙lectius al mercat
laboral, l’afavoriment del coneixement de la llengua com a mitjà d’integració social i econòmic,
així com el foment del coneixement mutu entre les diferents cultures presents al territori.
Una de les principals característiques d’aquestes actuacions en matèria d’immigració a la
comarca és l’alt grau de coordinació i treball en xarxa entre les diferents administracions i
entitats implicades, alhora que són definides i dutes a terme des d’una lògica transversal.
Tot i que no es destaquen conflictes importants per motius relacionats amb la immigració, des
dels centres educatius es reclama una millor distribució de l’alumnat d’origen estranger entre
els diferents centres i una major participació de les famílies estrangeres en el projecte educatiu
dels seus fills. A més, des de l’àmbit sociosanitari, la necessitat de disposar de més recursos
que permetin, tant als professionals com a la població en general, disposar d’eines i
coneixements adequats per a la gestió de la diversitats cultural i poder així garantir una millor
cohesió social.
4.1. L’administració i els estrangers.
La gestió relacionada amb les persones estrangeres de l’administració local s’articula a partir
del Pla de Ciutadania i Immigració elaborat pel Consell Comarcal i ajuntaments amb tècnic
propi en matèria de polítiques migratòries, que en el cas de l’Urgell només en tenen els
municipis d’Agramunt i Tàrrega. Tot i això, pel que fa al conjunt d’actuacions en matèria de
polítiques migratòries a la comarca de l’Urgell, el treball de cooperació i col·∙laboració entre els
diferents agents del territori és una de les seves principals característiques, no només entre els
diferents agents implicats de l’administració pública, sinó també de les diferents entitats,
associacions i institucions. Donat que Tàrrega i Agramunt disposen de tècnic propi en matèria
de polítiques migratòries, ambdós municipis compten amb el servei i col·∙laboració d’una agent
d’acollida contractada pel Pla de Ciutadania i Immigració del Consell Comarcal de l’Urgell per
tal d’atendre les persones nouvingudes als municipis respectius.
206
Des de l’administració local, es coincideix, en general, en el fet de valorar l’arribada de
persones estrangeres com un element clau i molt positiu per al desenvolupament integral de la
comarca, no només a nivell econòmic, sinó també social i cultural. En aquest sentit, i gràcies al
treball de recerca dut a terme per l’ajuntament de Tàrrega sobre l’impacte etnològic de la
immigració a la ciutat32, tot i el seu caràcter històric, es parla d’aquests beneficis.
D’acord amb el que s’ha assenyalat anteriorment, una de les característiques principals a la
comarca de l’Urgell en matèria d’immigració és la del treball coordinat i en col·∙laboració entre
els diferents agents que actuen en el territori. I prova d’això n’és el fet que, en matèria
d’intervenció, els diferents agents participen, en la majoria dels casos, de manera conjunta, en
els mateixos projectes o actuacions. Com per exemple, en el cas del projecte finançat per la
Secretaria de Estado de Inmigración y Emigración del Ministerio de Trabajo e Inmigración,
anomenat Creació d’Itineraris d’Acollida a les Organitzacions de Tàrrega (CIAO), en el qual hi
han participat, entre altres, 10 associacions d’immigrants amb l’objectiu de posar-‐les en
contacte amb les entitats esportives, d’oci i les AMPAs, i fomentar així la seva participació. A
més a més de recursos i formacions específics sobre gestió d’entitats; s’ha participat en la
Taula territorial per a la Inserció laboral de col·∙lectius en risc d’exclusió social: el Servei
d’Ocupació de Tàrrega, ASPID, l’Associació Alba, Reintegra, Càritas Parroquial de Tàrrega, la
Fundació Cartaes i els Serveis Socials d’Atenció Primària del Consell Comarcal de l’Urgell.
El Consell Comarcal també duu a terme un servei de 1a acollida, cursos de català i
d’alfabetització i servei d’assessorament legal.
Des de l’Ajuntament de Tàrrega s’està intentant, a través del Programa Tàrrega Comunitària,
aconseguir un treball transversal amb les regidories i entitats del municipi per a la millora de
l’accés a la informació sobre activitats de sensibilització en matèria d’immigració, el foment de
l’intercanvi entre el teixit associatiu, etc.
En l’àmbit socioeducatiu també s’ha posat en funcionament el Pla local per a la Inclusió i la
Cohesió Social destinat a totes les persones amb situació o risc de patir situacions d’exclusió
social. Així com també l’oferta d’un Servei d’Acollida al Nouvingut (SAN), amb una llarga
experiència de funcionament, l’organització de Sessions de coneixement de l’entorn per a
l’alumnat dels diferents cursos d’alfabetització i català i castellà bàsics, l’organització per setè
any consecutiu d’activitats interculturals sota el títol de Les diferents cares de la Immigració,
com també la creació, des d’aquest darrer any 2010, del Servei de Mediació Comunitària
(SEMECO), l’obertura del qual està prevista per mitjans de febrer de 2011.
A nivell de sensibilització, destaquen també el “Concurs Desmuntant Rumors”, per trencar els
prejudicis i les estereotips els quals dificulten la nostra convivència, a través de la Regidoria
32 Veure http://www.ajtarrega.com/imatges/pdfs/Noticies/Mem%C3%B2ria%20OASIC2010.pdf
207
Social de l’Ajuntament de Tàrrega i el finançament del Ministerio de Trabajo e Inmigración y el
Fons Social Europeu33.
La mateixa regidoria també organitza la “Olimpíada Intercultural de Tàrrega” amb l’objectiu de
crear xarxes entre persones de diferents orígens i donar una oportunitat per conèixer gent
d’altres cultures i poder crear vincles d’amistat i d’ajuda mútua.
A nivell formatiu, des de l’administració local s’ofereix un ampli ventall de cursos i tallers per
tal d’afavorir la formació i sobretot la inserció laboral. Els estrangers, com assenyalen els
entrevistats, tenen un nivell de formació més baix i amb dificultats en comparació a la població
autòctona per inserir-‐se al món laboral. En aquest sentit, s’ha organitzat darrerament a la
comarca un Curs de Formació laboral Bàsica, en el qual del total de persones que han realitzat
el curs, el 76% són d’origen estranger. També s’ha realitzar un Curs de Mediació Comunitària,
conjuntament amb el Centre La Solana. Respecte a aquest curs cal destacar que, de les
edicions anteriors al mateix, n’han sortit les dues mediadores encarregades de dur el nou
Servei de Mediació Comunitària. Durant l’any 2010, també s’ha dut a terme un curs de
formació de treballadors/es familiars, organitzat pel Consell Comarcal amb l’Associació de
Treballadors Familiars de Catalunya, així com el Curs d’alfabetització en català, de
l’Ajuntament de Tàrrega, en el marc del projecte Lletres per a Tothom on, de les persones
inscrites, més de la meitat han estat alumnes d’origen marroquí i el 40% restant senegalès. O
els cursos de llengua, organitzats des del Consorci de Normalització Lingüística en col·∙laboració
amb el Consell Comarcal.
Pel que fa a la formació dels professionals de l’administració que treballen en matèria
d’immigració, cal fer menció al curs de formació dut a terme per al personal de l’Oficina
d’Acció Social i Ciutadania (OASIC).
4.2. Salut i població estrangera.
Des dels centres de salut de la comarca, s’observa una diferència notable entre Tàrrega i la
resta de petits municipis en relació al nombre de persones d’origen estranger usuàries del
servei; això respon, evidentment, a la distribució de la població estrangera a la comarca,
concentrada en bona part a la seva capital. Des de l’administració pública es coincideix en
afirmar que la població estrangera que atenen prové majoritàriament del Marroc, de l’Àfrica
subsahariana i dels països de l’Est d’Europa, alhora que destaquen que, en bona part, es tracta
de població jove. Aquest fet comporta, en general, que ens trobem davant d’un gruix de
població amb una salut relativament bona i amb poques necessitats d’assistència
33 A través d’aquest projecte es proposa als estudiants de 1r, 2n, 3r o 4t d’ESO treballar els rumors al voltant de la immigració i tractar de desmuntar-‐los a través de dades objectives.
208
especialitzada, ja que, com afirmen els entrevistats dels Serveis Socials, les persones d’origen
estranger nomes demanen una assistència sanitària puntual per qualsevol malaltia que no
sigui crònica o genètica, constatant que el nombre d’usuaris d’origen estranger és relativament
baix en relació a la proporció d’usuaris d’origen autòcton que demanen una assistència
especialitzada. Tot i això, entre els professionals sanitaris entrevistats, s’alerta del fet que
aquesta població a mesura que vagi envellint necessitarà, cada cop més, fer ús dels serveis
d’assistència sanitària primària especialitzada, la qual cosa implicarà un augment de la
demanda i alhora de la necessitat de disposar de mitjans suficients per atendre aquesta
població.
“Al principi la gran majoria de totes les persones estrangers eren joves, ara comencen a
portar els seus pares, i ara comencem veure la població gran, però clar, de normal
continua sent gent jove que generalment no tenen problemes greus. És quan comencen
a fer-‐se grans que comencen a sortir totes aquestes malalties més de caràcter crònic.
(...) En principi, ja t’ho dic: al despatx els immigrants es veuen poc comparat amb la
resta de població (...).”
Es constata que el circuit, així com els procediments per accedir al servei d’atenció primària, és
idèntic tant per a les persones autòctones com estrangeres, ja que totes disposen de targeta
sanitària; i igual que en el cas de la població autòctona, l’ús de determinats serveis es limita a
aquelles situacions, provinguin d’on provinguin les persones, en què des de l’administració i/o
el CAP detecten problemàtiques socials afegides als problemes estrictament de salut.
“Des dels diferents CAPs de la comarca, s’organitzen sessions de benvinguda per a
totes les persones, independentment del seu origen, que arriben per primer cop al
municipi, amb l’objectiu de donar a conèixer el funcionament del sistema sanitari
català. I alhora, se’ls dóna cita per fer una entrevista amb l’infermera del CAP, per tal
què aquesta pugui fer un primer reconeixent de l’estat de salut d’aquestes persones.”
Al mateix temps, disposen de tres mediadores, dues de llengua àrab i una de subsahariana,
contractades des de l’ICS. Aquest servei, a més d’estar disponible a les dependències dels
centres de salut, també es pot utilitzar via telefònica. Un dels principals avantatges d’aquest
servei, més enllà de permetre una comunicació fluida i una bona comprensió entre pacient i
metge, és que permet evitar haver d’utilitzar els fills de les famílies d’origen estranger com a
mediadors entre professionals sanitaris i els seus pares.
S’assegura que en general hi ha una molt bona col·∙laboració entre els serveis sanitaris
d’assistència primària i les entitats que treballen amb persones estrangeres, així com també
amb els professionals de l’administració pública que hi treballen específicament.
209
“A veure, tots els que treballem amb la gent amb dificultats estem en contacte perquè
tots necessitem l’ajut de l‘altre; evidentment hi ha molts recursos a nivell de primària
social que jo no tinc i llavors clar, quan jo detecto alguna cosa que no puc solventar per
falta de recursos però que una altra entitat sí, doncs els envio cap allà i lògicament els
hi explico on han de anar (...) si Càritas, si Creu Roja... (...) Vull dir entre nosaltres
sempre busquem la millor solució.”
En general, no s’observen conflictes destacats en els CAPs pel fet que hi hagi usuaris d’origen
estranger; i s’assenyala que, en cas de conflictes, aquests es donen en igual proporció entre
població autòctona com entre els d’origen estranger. I afegeixen que, més que conflictes, el
que apareix de tant en quant són dificultats de comprensió amb la població estrangera, tant
pel fet idiomàtic com per la diferència entre els universos simbòlics de pacients i professionals
sanitaris.
Pel que fa a la dificultat comunicativa, es subratlla que es dóna sobretot en el cas de les dones
d’origen estranger que alhora compten amb un perfil de dona que passa molt temps a casa i
amb un grau baix d’inserció social i laboral. Alhora es ressalta la importància que suposa el fet
que totes les persones estrangeres puguin parlar i entendre la llengua. I és per aquest motiu
que es creu molt necessària l’existència dels serveis que s’ofereixen des de l’administració
pública per tal de facilitar l’aprenentatge de la llengua a les persones d’origen estranger.
“A veure, nosaltres lo que hem detectat és que hi ha molta gent que no saben perquè
existeix aquest servei; hi ha gent que porta 10 anys entre nosaltres i encara necessita
mediador, perquè fan una vida a dintre de casa i dintre del seu nucli de coneixences i
clar, no acaben mai ni de parlar el nostre idioma ni d’entendre’ns. (...) Llavors clar,
totes les polítiques d’alfabetització i totes les activitats d’aprenentatge de la nostra
llengua són molt importants (...) Però clar, després de 10 anys quan comencem a
preguntar què et fa mal, què necessites..., i que no sàpiguen dir que em fa mal la
panxa, em fa mal el cap, em fa mal queixal (...)Ens resulta una mica difícil. És a dir, que
hi ha alguna cosa que no funciona amb ells, que això s’hauria de canviar d’alguna
manera.”
“Per dir-‐ho d’alguna manera, els homes estan més forçats amb aquesta interconnexió i
per això tots entenen una mica de tot, però sobretot amb les dones immigrants i la
gent gran clar, tenim aquest problema de comunicació.”
Des dels centres d’atenció primària de la comarca es remarca la constant formació dels seus
equips professionals quan així es requereix, sobretot en funció de les necessitats detectades
en cada moment. És per aquest motiu també que, en general, expressen poca necessitat de
disposar de més formació, més enllà de la què ja existeix. S’afirma, però que, més que
formació, és necessària la investigació i la realització d’estudis que permetin disposar de
210
millors eines i coneixements per als professionals de la sanitat pública, per tal de millorar-‐ne la
seva gestió.
“Nosaltres des de aquí tenim dos dificultats; depèn de l’origen, el que més ens
preocupa és que normalment tot aquesta gent va a càrrec de servei català de salut,
llavors clar, a nosaltres ens interessaria saber si aquesta gent d’alguna manera estan
dintre de la seguretat social del seu país d’origen; aquesta informació ens ajudaria molt
per evitar carregar tant al servei català de salut. (...) Jo almenys el que voldria saber és,
de tota aquesta gent que vénen ara, quants vénen amb papers per dir-‐ho d’alguna
manera, vull dir, que siguin de la comunitat econòmica europea i que tinguin targeta
europea, o que tinguin convenis bilaterals,... de tota aquesta gent, quants són els que
vénen a càrrec del servei català de salut i quines són les que vénen a càrrec de la
seguretat social del seu país d’origen; quina càrrega suposa per l’assistència sanitària
com del país, a nivell macro a mi m’interessaria saber-‐ho.”
4.3. L’educació i els estrangers.
Tant des de les diferents escoles com instituts de la comarca, s’observa una lleugera davallada
del nombre d’alumnes nouvinguts en els darrers anys, motivada en bona part, segons els
entrevistats, per la situació de crisi econòmica en què es troba actualment el país. Aquest fet, a
més a més de fer disminuir l’entrada d’alumnes d’origen estranger als centres educatius de la
comarca, està comportant l’augment de les sortides, degut al canvi de lloc de residència fruit
de les dificultats econòmiques de les famílies immigrades que fins ara vivien a la comarca.
Pel que fa a l’origen de l’alumnat estranger, està concentrat en la seva gran majoria en els
centres públics. En relació aquest fet, des de diferents equips directius de les escoles i instituts
entrevistats, es reclama la necessitat d’un canvi en la política de distribució que eviti la
concentració en determinats centres, fet que creuen garantiria una millor integració. Es
considera que l’actual política afavoreix la segregació i que per tant s’hauria de trobar un
sistema alternatiu capaç de garantir de manera eficaç una distribució més equilibrada entre els
centres escolars. Pels entrevistats, aquest canvi suposaria, juntament amb el treball de
sensibilització, una via per afavorir realment la cohesió social i, per tant, la integració de la
població immigrant en les societats d’acollida.
En relació al que s’ha explicat anteriorment, i a nivell d’intervenció, des dels diferents centres
educatius s’assenyala que cal fer un important treball de sensibilització amb les famílies
autòctones per trencar amb els prejudicis, molts cops erronis, que hi ha encara sobre la
immigració.
211
“Fa falta trencar encara molts prejudicis, com per exemple, hi ha famílies autòctones que
no volen portar els seus fills en aquesta escola perquè tenen la idea de què aquesta escola
és una escola d’immigrants. Llavors hem de fer dues coses: treballar amb els autòctons per
tal de trencar prejudicis i fer una millor distribució dels alumnes immigrants per aconseguir
una bona integració”.
Quant a la relació família-‐escola, s’evidencia, d’acord amb els entrevistats, un baix grau
d’implicació i participació de les famílies, tant autòctones com estrangeres. Tot i que és
coincideix a afirmar que, en el cas de les famílies d’origen estranger, el grau de participació és
encara més baix, encara que no inexistent. En les diferents AMPAs dels centres entrevistats
trobem la presència i participació de mares i pares d’origen estranger, a més de participar de
forma molt activa, sobretot en les festes culturals i gastronòmiques organitzades pels centres
educatius.
“Normalment costa que les famílies en general s’impliquin a l’escola, i evidentment les
famílies immigrants encara més. Tot i que si s’organitzen festes sí que vénen!. (...)“Hi ha
associació de pares i tothom pot participar. Llavors ja és qüestió de què els pares tinguin
predisposició per fer alguna cosa i per implicar se. Però en principi no hi ha massa
participació, en general, ni de pares d’aquí, ni d’altres. Costa molt que els pares
s’impliquin.”
D’altra banda, tot i que alguns centres disposen d’un servei de mediació de conflictes, aquest
servei té com a objectiu el tractament i la mediació de qualsevol tipus de conflicte, i no està
destinat exclusivament a la població estrangera. A més a més, la major part de professionals
entrevistats asseguren la gairebé inexistència de conflictes per qüestions relacionades amb la
immigració per part de l’alumnat. A més de considerar que, en general, la integració d’aquest
tipus d’alumnat és molt ràpida.
“... S’integren molt bé; no hi ha problema! De conflictes sempre n’hi ha a l’escola, però
no és per la immigració!”
Malgrat que la major part de procediments per accedir a l’escolaritat són idèntics per a tota la
població, sigui quin sigui el seu origen, a l’hora de treballar amb l’alumnat d’origen estranger, i
sobretot nouvingut, els centres educatius disposen de l’Aula d’Acollida: un servei en horari
lectiu convencional que acull els alumnes nouvinguts amb l’objectiu de poder fer un millor
aprenentatge de la llengua, que alhora els ha de servir per poder seguir amb normalitat el curs.
Altrament, pel que fa al nivell amb el que generalment arriben els alumnes nouvinguts als
centres educatius, es coincideix a afirmar que l’alumnat provinent del Marroc i de països Sud
americans presenten, en general, un nivell més baix respecte l’alumnat autòcton; aquesta
diferència no és tant notòria amb els alumnes provinents dels països de l’Europa de l’Est.
212
“En general, els alumnes d’origen marroquí i sud-‐americà presenten un nivell escolar
més baix respecte els autòctons; en canvi amb els alumnes provinents de l’Europa de
l’est, hi ha una nivell més igualat”.
Tot i això, alguns dels professionals entrevistats coincideixen en assenyalar que les possibilitats
d’èxit i fracàs escolar no estan tan vinculades amb la variable ”ser immigrant”, sinó amb la
pobresa. El fet, però, és que les famílies dels alumnes nouvinguts, i sobretot les d’origen
marroquí, són les que presenten majors dificultats a nivell econòmic i, per extensió, també de
fracàs escolar.
“Tenim alumnes immigrants de tot; n’hi ha que són molt bons i d’altres amb un perfil o
nivell més baix, que generalment coincideix amb els alumnes del Marroc. Aquesta
situació però, té molta relació amb la pobresa, ja que acostumen a ser els alumnes amb
menys possibilitats econòmiques i per tant amb menys recursos.”
Però no només això, sinó que la condició de pobresa es percep entre els professionals
entrevistats com el factor determinant de l’estigmatització social, més que no pas la condició
de ser immigrant o no ser-‐ho.
Moltes vegades la pobresa està associada a la immigració i per això, a vegades, podem
trobar o sentir algun comentari com : “tu no vindràs en aquesta sortida!”, etc.
A nivell formatiu, es percep que la major part de professionals que treballen en els diferents
centres educatius de la comarca han fet un gran aprenentatge en els darrers anys, fruit de la
formació i sobretot de l’experiència. Aquest fet, juntament amb la disminució d’alumnat
nouvingut a les escoles i instituts de la comarca, fa que actualment no es consideri la formació
dels professionals en matèria d’immigració com a prioritària. Tot i que sí que es reclama la
necessitat i la importància de disposar d’un nombre suficient de professionals per poder
atendre i donar un servei de qualitat i eficaç en l’àmbit educatiu.
4.4. El tercer sector i els estrangers.
La comarca de l’Urgell, i Tàrrega en particular, compta amb un important teixit associatiu que
es fa evident també observant la diversitat d’entitats i associacions del tercer sector que
treballen de forma directa o indirecta amb les persones estrangeres en aquesta comarca. A
més a més, cal remarcar també la constant dinàmica de col·∙laboració i coordinació en el si del
tercer sector, evidenciada per les múltiples iniciatives que es duen a terme de manera
conjunta entre les associacions i entitats de la comarca. Aquesta dinàmica de treball en xarxa
que caracteritza el tercer sector urgellenc s’estén també a les institucions i als ens locals de la
comarca.
213
Degut a l’amplitud que suposa el terme “tercer sector”, és evident que al parlar-‐ne ens
referirem tant a associacions potenciades/dirigides per persones estrangeres, com a
associacions i entitats sense ànim de lucre, que de manera directa o indirecta treballen amb i
per aquestes persones, entre altres.
Des del tercer sector, igual que des de l’àmbit sanitari, com des dels ens locals, es coincideix a
assenyalar que la població d’origen estranger usuària dels serveis que ofereix és principalment
població d’origen magrebí, ja que és el més nombrós a la comarca, i a Tàrrega en particular.
Malgrat que les diverses tipologies d’entitats que conformen el tercer sector expressen
l’escassetat de recursos per dur a terme les seves activitats, val a dir que, salvant algunes
excepcions, les associacions d’immigrants disposen d’una estructura organitzativa més feble
respecte les altres, trobant-‐se sovint amb fortes dificultats per poder dur a terme els seus
objectius34. Totes, però, coincideixen a assenyalar com a eixos claus del treball i necessitats de
la població estrangera la inserció sociolaboral, la satisfacció de les necessitats bàsiques i
l’aprenentatge de la llengua.
Entre les diverses activitats i serveis que ofereixen les diferents entitats del tercer sector, ja
sigui de manera independent o en col·∙laboració amb altres entitats i institucions, cal destacar
el servei d’assessorament legal en matèria d’estrangeria, així com la prestació de suport i
informació per a la homologació de les titulacions d’estudis obtingudes a l’estranger, per part
d’AMIC.
34 Des de les diferents entitats del tercer sector de la comarca, es fa especial menció a la necessitat de
fomentar l’associacionisme i la participació ciutadana de les persones immigrades en les seves localitats com a eina bàsica per afavorir la seva integració social i alhora fomentar la tolerància i el coneixement
mutu. En aquesta línia, diferents veus apunten a la necessitat de fomentar un tipus d’associacionisme de caràcter més homogeni, en el qual les persones s’associïn per interessos comuns més enllà del seu
origen, ja que d’alguna forma, tot i considerar-‐ne la seva funcionalitat, el fet de diferenciar entre associacions d’immigrants i la resta, perpetua aquest allunyament existent encara entre població
d’origen estranger i autòctona.
“I ja per acabar, cap on creus que s’hauria d’encaminar l’associacionisme immigrant per tal d’afavorir la cohesió social?
... es que a veure, no hi hauria d’haver un associacionisme exclusivament immigrant, sinó una associació dels “que ens agrada la música...”, i ja està. És que no hauria de ser... això de “Tu ets
immigrant, doncs tu a part, a l’associació d’immigrants”... i no pot participar en una associació d’aquí de Tàrrega de tota la vida? Que n’hi ha també, èh!!!, de persones immigrants que estan
en associacions de Tàrrega... Però sí, aquesta diferenciació crea que s’apartin i que no s’arribin a integrar per formar aquest associacionisme.”
214
“Nosaltres fem assessorament jurídic i orientació laboral. (...) Es tracta bàsicament de
l’assessorament en tots els temes, en les dificultats que tenen pel fet de ser estrangers.
(...) també tenim un servei d’informació i suport a l’hora d’homologar estudis”.
Juntament amb aquest servei, realitzat per les entitats del tercer sector presents a la comarca,
s’ofereix també el servei d’informació i assessorament laboral, així com social, i que en aquest
cas duu a terme Càritas, a través del projecte SALS35. En el cas concret de l’assessorament
social, la relació i coordinació entre els diferents agents de la comarca que treballen de manera
directa o indirecta amb població d’origen estranger, fa que a través d’aquest servei (a més de
donar conèixer a les persones estrangeres les prestacions, recursos i serveis socials existents a
la comarca) es facin derivacions, en funció de la demanda dels sol·∙licitants, a les diverses
entitats i institucions que els ofereixen (serveis socials d’atenció primària, servei d’atenció al
nouvingut, CAP de salut, OTG, oficina d’habitatge, etc.).
Al mateix temps, des de les diverses entitats del tercer sector, s’estan duent a terme
intervencions en funció de les necessitats i demandes bàsiques de la població estrangera. En
aquest sentit es duen a terme actuacions de caràcter més assistencial, com la del “Banc dels
Aliments”36, gestionat per l’Ajuntament de Lleida en conveni amb Creu Roja Tàrrega, així com
també activitats de reforç escolar dutes a terme per Càritas i encaminades sobretot al reforç
en l’aprenentatge de la llengua amb escolars nouvinguts,.
D’altra banda, cal destacar, a més a més del programa de formació laboral dut a terme pel
Consell Comarcal de l’Urgell, el projecte de la fundació d’inserció social i vinculada a Càritas,
CARTAES, “El port empresarial”37, que té com a objectiu la contractació de persones en risc
d’exclusió social, així com el seu suport durant la seva vida laboral.
“Estem treballant principalment amb els col·∙lectius vulnerables de ciutat. Qualsevol
persona que estigui en risc d’exclusió social(...) La part més empresarial i social és
aquesta empresa d’inserció que hem creat ara, a partir del gener, que és CARTAES; sóc
responsable d’aquest servei, és per contractar dintre de l’àrea laboral a col·∙lectius amb
risc d’exclusió social i entre aquests hi ha persones immigrants.(...) Hi ha tant
immigrants com també persones autòctones que tenen dificultats de seguir la vida
laboral, seguir unes normes, treballar amb l’equip; i doncs, serien aquest tipus
d’immigrants els que sí poden entrar a la nostra empresa.”
35 Els objectius principals d’aquest projecte són: l’assessorament legal en matèria d’estrangeria, la facilitació de la gestió de tràmits a les persones immigrades, l’assessorament i informació en matèria de prestacions i serveis socials i la derivació a altres organismes, entitats o serveis, en cas que es consideri. 36 El “Banc dels Aliments” és un servei obert a tota la població en general, no només a la població d’origen immigrant. 37 Aquest projecte està finançat per l’Obra Social de “la Caixa”.
215
També existeix el projecte “Ment Sana, Cos Sa!”38, d’atenció psicològica per a persones
immigrades que presenten alguna problemàtica de salut mental derivada del seu procés
migratori.
Les diferents entitats del tercer sector, incloses les associacions d’immigrants presents a la
comarca, destaquen també pel seu treball intens en campanyes de sensibilització, ja sigui
organitzades per cada entitat o en col·∙laboració amb altres. Quant a la seva participació en
altres projectes de caràcter socioeducatiu, cal destacar també el ja mencionat projecte de
Creació d’Itineraris d’Acollida a les Organitzacions de Tàrrega (CIAO), en el Programa Tàrrega
Comunitària, així com en la Taula territorial per a la Inserció laboral de col·∙lectius en risc
d’exclusió social, on tot i que la coordinació del programa ha anat a càrrec de l’ajuntament de
Tàrrega, hi ha participat també el Servei d’Ocupació de Tàrrega, ASPID, l’Associació Alba,
Reintegra, Càritas Parroquial de Tàrrega, la Fundació Cartaes i els Serveis Socials d’Atenció
Primària del Consell Comarcal de l’Urgell.
Els professionals del tercer sector afirmen necessitar formació continuada ja que el context
canviant de la immigració, així com els tràmits i procediments legals, els obliga a estar
permanentment actualitzant-‐se. Entre les necessitats de formació per a professionals
mencionen com a prioritària l’atenció a les persones d’origen estranger, la formació jurídica i
l’aprofundiment en el coneixement dels diferents aspectes psicològics que comporta el procés
migratori.
“Per començar, tot lo legal ho han de conèixer, no? Una de les coses que més
preocupen les persones immigrants és el tema de documentació (...) És molt important
que un treballador social, qualsevol persona immigrada que atengui, estigui format en
aquest sentit (...) Sensibilitat social també es bàsica, no? A veure, podem atendre millor
o no una persona, però el que passa és que això es forma; la sensibilitat tu l’has de
portar dins, no? Però és veritat que hi ha professionals del camp social que tenen molt
poca sensibilitat amb les persones immigrants.”
D’altra banda, en relació a les necessitats formatives detectades entre la població estrangera,
es destaca sobretot l’aprenentatge de la llengua com a element bàsic d’inserció social i laboral,
a més a més de les formacions de caràcter especialitzat encaminades a les necessitats del
mercat laboral.
A partir d’aquesta detecció de necessitats, les diferents entitats i administracions públiques
presents al territori ofereixen serveis de formació a les persones estrangeres, així com a altres
col·∙lectius, per facilitar l’aprenentatge de la llengua, pal·∙liar la taxa d’analfabetisme encara
existent (sobretot entre les dones) i afavorir la seva inserció al mercat laboral.
38 El projecte Ment Sana, Cos Sa! es duu a terme a Tàrrega per part de Càritas Parroquial de Tàrrega.
216
“ Depèn del país, principalment entre els magrebins, hi ha moltes persones analfabetes,
sobretot dones. Quan no saben ni llegir ni escriure, pues clar, no? És molt difícil que
aprenguin d’idioma i és molt més difícil que es puguin adaptar o formar part de la
societat com una persona més de la ciutat. Perquè la llengua és bàsica. (...) Llavors, per
això es fan classes de català o de castellà; principalment de català per persones
analfabetes. (...) Sí que hi ha demanda i hi ha gent que hi va, però no tots els que hi
haurien d’anar.”
217
7.-‐ EL SEGRIÀ
1. EVOLUCIÓ DE LA IMMIGRACIÓ A LA COMARCA.
Pel que fa als moviments de població estrangera a la comarca del Segrià s’observa, a la gràfica
número 1, que hi ha una tendència creixent de l’arribada d’estrangers a la comarca. Des de
l’any 2000 es produeix un creixement quasi constant fins l’any 2008, aquest any suposa un
punt de ralentització que es manifesta al 2009 i 2010. En termes absoluts passem de 3867
estrangers a la comarca als 38601 de l’any 2010. El percentatge final d’estrangers a la comarca
a l’any 2010 restaria 0,5 punts per sobre de les dades referides a la província (gràfica número
2) i estaria quasi 2,85 punts percentuals per sobre dels valors de referència de tota la
Comunitat a l’any 2010 (15,95%)
Gràfica núm. 1
Tendència de l’arribada d’estrangers al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
218
Gràfica núm. 2
Tendència de l’arribada d’estrangers a la Província de Lleida
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
Aquesta població nouvinguda es reparteix per franges d’edat i sexe segons el gràfic següent.
Gràfica núm. 3
Evolució de la població estrangera al Segrià per sexe i edats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l'IDESCAT
219
De les dades es desprèn que no hi ha variacions significatives segons els anys d’arribada i
s’aprecia que la franja majoritària dels nouvinguts, tant per homes com per dones, és la franja
compresa en les edats productives (19 a 64 anys). Hi ha una diferència entre homes i dones
que va del 15% al 20%, favorable als homes, que es manté al llarg del deu anys estudiats. No
obstant, sembla que en els darrers tres anys (2008, 2009, 2010) s’ha escurçat aquesta
diferència. Respecte als menors de 18 anys se situen els percentatges al voltant del 8%, tant
per nois i noies, i s’aprecia un increment significatiu en el dos darrers anys (10,5% i 10,7% per
les noies i 11,2% i 11,5% pels nois). Pel que fa a les persones majors de 64 anys s’aprecia un
descens, tant en homes com dones, des de l’any 2000 (4,0% i 3,0%) fins al 2010 (0,4% i 0,3%).
Si estudiem la distribució de la població nouvinguda per àrees d’origen observem que:
Gràfica núm. 4
Evolució de la població estrangera al Segrià segons continent d’origen
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’ IDESCAT
a.-‐ Els estrangers procedents dels països que formen la Unió Europea han augmentat des del
2000 (13,8%) fins al 2010 ( 33,9%), en canvi els estrangers procedents de països europeus de
220
fora de la Unió39 ha anat decreixent des de 2000 (5%) fins al 2010 (3,9%). La suma dels dos
col·∙lectius a l’any 2010 (37,8%) representen, juntament amb els estrangers d’origen africà, les
colònies d’immigrants més nombroses a la comarca.
b.-‐ Els estrangers d’origen africà, on estan inclosos els subsaharians i el magrebins, és encara
avui el grup més nombrós però amb una disminució molt significativa al llarg del temps que va
des de l’any 2000 (58,3% ) al 2010 (39,8%).
c.-‐ Els estrangers procedents d’Amèrica (Nord, Sud i Centreamèrica) a l’any 2000
representaven el 19,4% dels estrangers de la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i
una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 18% de la població estrangera. Cal
assenyalar que el percentatge d’estrangers d’Amèrica del Nord es pot dir que és testimonial
amb un percentatge sobre el total de la població estrangera que es mou entre el 0,5% de l’any
2000 i el 0,1% de l’any 2010.
d.-‐ Els estrangers procedents d’Àsia, principalment d’origen xinès, representen percentatges
molts baixos a la comarca. Així tenim que al 2000 representaven el 3,4% dels estrangers
presents a la comarca; amb oscil·∙lacions inicials i una tendència final creixent a l’any 2010
representen el 4,4%.
39 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió Europea. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, es dades estadístiques han sofert variacions de diferent signe.
221
2. SITUACIÓ LABORAL DELS ESTRANGERS A LA COMARCA.
A partir de la gràfica número 5, que reflecteix l’evolució dels contractes de treball per sectors
productius dels treballadors estrangers a la comarca en el període comprès entre els anys 1999
i 2010, se n’extreuen les consideracions següents:
Gràfica núm. 5
Contractes de Treball, per sectors, dels treballadors estrangers
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Els treballadors estrangers al Segrià es concentren majoritàriament a la agricultura i al
sector serveis.
b.-‐ Els treballadors contractats al sector industrial són minoria amb una disminució que va des
del 7,4% a l’any 1999 fins al 2,3% a l’any 2010.
c.-‐ Els treballadors de la construcció que representaven el tercer grup més nombrós a l’any
1999 amb un 15,9% dels treballadors estrangers, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el 8,2%.
d.-‐ Els treballadors del sector agrari a l’any 1999 representaven el 39,3% dels treballadors
estrangers contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, a
l’any 2010 representen el 37,7% dels treballadors estrangers.
222
e.-‐ Els treballadors dels sector serveis eren el segon grup més nombrós de treballadors
estrangers al Segrià, a l’any 1999 representaven el 37,5%; amb alguna oscil·∙lació al llarg del
període i una tendència final creixent, a l’any 2010 representen el 51,7% dels contractes dels
treballadors estrangers.
Pel que fa a la distribució, per sexe, dels treballadors estrangers a la comarca s’observa a la
gràfica número 6 la següent evolució:
Gràfica núm. 6
Contractes de Treball de treballadors estrangers, per sexe
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ Hi ha augment significatiu dels contractes entre les dones estrangeres. A l’any 1999
representaven un 10,4% els treballadors estrangers contractats; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència general creixent, a l’any 2010 representen el 29,8% dels contractes
dels treballadors estrangers al Segrià.
L’explotació de les dades sobre contractació de treballadors estrangers també ens ha permès
obtenir un perfil del nivell d’estudis d’aquests treballadors amb contractes. Aquesta informació
ens pot donar una idea aproximada dels nivells escolars de la població estrangera contractada.
Cal esmentar que l’equiparació dels nivells d’estudis dels treballadors estrangers ha variat al
223
llarg del període estudiat, des del punt de vista estadístic, en consonància amb els canvis
experimentats en el nostre sistema educatiu. Aquesta circumstància resta palesa, sobretot,
entre els nivells educatius de: sense estudis, estudis primaris, amb certificat i EGB-‐ secundaris.
En aquest cas hem incorporat al col·∙lectiu d’estudis primaris aquells treballadors que tenen
estudis bàsics però sense homologar la seva titulació i en el nivell EGB/ESO aquells que sí que
tenen la titulació pertinent. Aquestes dades han estat recollides de l’observatori del Treball del
Departament de Treball de la Generalitat.
La gràfica número 7 ens mostra l’evolució d’aquests nivells durant els darrers 12 anys:
Gràfica núm. 7
Nivell d’estudis dels treballadors estrangers contractats
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ S’observa que majoritàriament els treballadors estrangers al Segrià presenten un nivell
d’estudis equiparable als nostres nivells d’EGB o de l’ensenyament secundari actual. A l’any
2010 representen el 44,6% dels treballadors estrangers contractats. Des de l’any 1999
s’observen oscil·∙lacions amb una tendència general decreixent.
b.-‐ Hi ha un augment significatiu dels treballadors estrangers sense estudis. A l’any 1999
representaven el 0,3%; amb alguna oscil·∙lació al llarg del període presenten una tendència
224
general creixent i a l’any 2010 representen el 36,2% dels treballadors estrangers contractats al
Segrià.
c.-‐ Els treballadors estrangers contractats amb estudis primaris, a l’any 1999 representaven el
14,6% dels treballadors; amb oscil·∙lacions al llarg del període presenten una tendència general
creixent i a l’any 2010 representen el 16,9% dels treballadors estrangers.
d.-‐ Els treballadors estrangers amb un nivell d’estudis de batxillerat han disminuït
significativament al llarg del període. A l’any 1999 representaven el 4,2% dels treballadors
estrangers contractats a la comarca; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final
decreixent, a l’any 2010 representen el 0,9% dels treballadors estrangers.
e.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis professionals de qualsevol nivell presenten
percentatges testimonials i a l’any 1999 representaven un 1% dels treballadors; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, a l’any 2010 representen el
0,3% dels treballadors.
f.-‐ Els treballadors estrangers amb estudis universitaris (Diplomatures/Llicenciatures)
presenten percentatges testimonials menors de l’1,2%. En els cas dels Diplomats s’observa una
tendència constant al llarg del període i a l’any 2010 representen el 0,4%. En els cas dels
Llicenciats s’observa una tendència decreixent al llarg del període i a l’any 2010 representen el
0,7% dels treballadors estrangers del Segrià.
Finalment, per completar l’apartat de dades relatives al treball dels immigrants podem veure
també l’evolució de l’atur registrat al llarg del període comprès entre desembre de 2005 fins a
desembre de 2009.
En primer lloc observem l’evolució de l’atur respecte al sexe. A la gràfica número 8 observem
que entre desembre de 2005 i desembre de 2006 hi ha una disminució de l’atur masculí, de
manera antagònica i en la mateixa mesura, es produeix un augment de l’atur femení. En canvi
entre el desembre del 2006 i desembre del 2008 la tendència s’inverteix i és ara l’atur femení
qui disminueix i de manera antagònica augmenta l’atur masculí en la mateixa mesura. A partir
del desembre de 2008 i fins al desembre de 2009 es torna a invertir la tendència i és ara l’atur
masculí qui descendeix i el femení qui augmenta.
225
Gràfica núm. 8
Evolució atur dels treballadors estrangers per sexe
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
En segon lloc podem observar, a la gràfica número 9, l’evolució de l’atur dels treballadors
estrangers segons els sectors productius. En aquest cas apareixen les següents tendències:
a.-‐ L’atur dels treballadors estrangers del sector agrícola del Segrià, amb oscil·∙lacions,
disminueix en el període comprès entre desembre de 2005 i desembre 2009, passant del
36,3% al 17,7%.
b.-‐ L’atur dels treballadors estrangers a la indústria, amb oscil·∙lacions, es manté en un
percentatge relativament constant, prop del 7%.
c.-‐ L’atur dels treballadors estrangers dels sector de la construcció és el que experimenta el
creixement més significatiu, passant del 13,4% de l’inici del període al 29,6% del final del
període.
d.-‐ L’altre sector que ha experimentat a la comarca un creixement de l’atur, també molt
significatiu, és el dels treballadors estrangers contractats al sector serveis que han passat d’un
29,9% d’aturats a l’inici del període fins al 40,5% del final (desembre de 2009).
e.-‐ Finalment, el sector que, juntament amb l’agricultura, ha experimentat un descens més
significatiu de l’atur és el dels nous treballadors que s’incorporen a la vida activa sense haver
226
tingut cap ocupació anterior al nostre país. En aquest cas passem d’un atur del 14.6% al
desembre del 2005 a un 5.1% all final del període.
Si comparem les dades dels contractes per sectors productius i d’atur registrat observem les
següents relacions.
Gràfica núm. 9
Evolució atur dels treballadors estrangers per sectors productius
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides de l’observatori del Treball del Departament de Treball
a.-‐ A nivell de contractes el sector agrícola manté un nivells de contractació constants i això
repercuteix en el descens de l’atur que s’ha produït en aquest sector entre els treballadors
estrangers.
b.-‐ La disminució de contractes en el sector industrial es correlaciona amb l’augment d’aturats,
no obstant les dades no son significatives respecte al total perquè el nombre de treballadors
estrangers contractats, en aquest sector, és baix respecte als altres sectors productius.
c.-‐ Pel que fa al sector de la construcció hi ha una correlació clara entre la disminució de
treballadors contractats i l’augment de l’atur registrat entre els treballadors estrangers del
sector.
227
d.-‐ Finalment, al sector serveis no hi ha una correlació entre el nombre de treballadors
estrangers contractats al Segrià, que ha augmentat, i el nombre de treballadors a l’atur, que
també ha augmentat.
Per acabar aquest apartat cal remarcar que, si bé s’ha produït un augment de contractes de
treballadors estrangers femenins en els darrers anys, també s’ha produït un augment paral·∙lel
de dones treballadores en situació d’atur.
228
3. ESTRANGERS EN EL SISTEMA EDUCATIU DE LA COMARCA.
L’arribada d’estrangers a la comarca, en edat d’escolarització obligatòria, també ha propiciat la
presència a les aules d’una nova diversitat cultural. Seguidament mostrarem aquesta realitat
en percentatges. En primer lloc mostrarem les dades referides als ensenyaments obligatoris,
per a seguir, després, amb els estudis postobligatoris de formació professional i batxillerat. Les
dades ens mostren l’escolarització en les dues xarxes: la xarxa pública i la xarxa de centres
concertats. En el cas del Segrià es troben presents les dues xarxes. Les dades reflecteixen el
pes relatiu dels alumnes estrangers en les xarxes respectives i el total d’alumnes de cada tipus
d’ensenyament. No es fa cap comparació analítica sinó que solament es mostra la realitat
numèrica de les dues xarxes i la seva implicació en l’escolarització dels alumnes nouvinguts. A
cada tipus d’ensenyament es mostra l’evolució des de l’any 2000, any que marca un punt
d’inflexió en l’entrada d’alumnes estrangers a la nostra província, fins el curs 2009-‐2010.
Aquesta evolució, amb alguna excepció, ha estat creixent contínuament al llarg del període i
ens dóna una visió de l’esforç que ha hagut de fer la comunitat escolar per tal d’integrar i
donar servei als nous alumnes nouvinguts. Totes les dades han estat recollides del servei
d’estadística del propi Departament d’Ensenyament, abans d’Educació.
229
3.1.-‐ Ensenyament infantil: evolució i situació actual
Gràfica núm. 10
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament infantil del Segrià,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,5% de l’alumnat total del cicle. Al llarg dels
darrers deu anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 12,2%. Cal assenyalar, com a
dada significativa, el fort increment experimentat a partir del curs 2004-‐2005 que s’ha
mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes
escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública assumeix
majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 11,4% enfront del 0,8% de la xarxa
concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza
en el nivell, hi ha també diferències; al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 16,3%
estrangers d’infantil enfront d’un 2,5% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
230
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 11
Alumnes estrangers d’ensenyament infantil, per orígens, al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament
d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament infantil del
Segrià són els d’origen magrebí. Al curs 1999-‐2000 representaven el 29% dels alumnes
estrangers de l’etapa; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 37% dels alumnes estrangers. El segon origen més nombrós són
els alumnes procedents dels països europeus, tant els de països de la Unió com dels països de
fora de la Unió40. Sumant aquests alumnes, al curs 1999-‐2000 representaven el 25,8%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pels alumnes de la Unió i
decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el 25,7% de
l’alumnat estranger de l’ensenyament infantil. El tercer origen són els alumnes africans
40 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió Europea. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, es dades estadístiques han sofert variacions de diferent signe.
231
(subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 16,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 23,2%. El quart
origen, en percentatge, són els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000
representaven el 22,6%; amb oscil·∙lacions a l’inici del període i una tendència final decreixent
al curs 2009-‐2010 representen l’11,5%. El cinquè origen són els alumnes asiàtics,
majoritàriament xinesos, que al curs 1999-‐2000 representaven un 3,2% dels alumnes
estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència fina creixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 2,5%. Per acabar, i de manera testimonial, cal esmentar els alumnes
procedents d’Amèrica del Nord que al curs 1999-‐2000 representaven un 3,2% dels alumnes
estrangers d’infantil i que en el curs 2009-‐2010 només representen el 0,2 %,. Al llarg del
període hi ha hagut cursos sense matrícula d’aquests alumnes.
3.2.-‐ Ensenyament primari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 12
Alumnes estrangers ensenyament primari al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament primari del Segrià,
escolaritzats a les dues xarxes, representava l’1,2% de l’alumnat total del cicle. Al llarg dels
232
darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 16,8%. Cal assenyalar com a
dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 que s’ha
mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes
escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública assumeix
majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 14,5% enfront del 2,3% de la xarxa
concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza
en el nivell, hi ha també diferències; al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 21,6%
d’alumnes estrangers d’infantil enfront d’un 6,9% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 13
Alumnes estrangers d’ensenyament primari, per orígens, al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
233
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 a l’ensenyament primari del
Segrià són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea i de fora de la
Unió. Sumats aquests dos grups al curs 1999-‐2000 representaven el 13,2% dels alumnes
estrangers; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa als
alumnes de la Unió i una decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010
representen el 29,6%. El segon origen són els alumnes magrebins, que inicialment, al curs
1999-‐2000, era el majoritari, amb una presència del 32,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència final creixent al curs 2009-‐2010 representen el 25,8% dels alumnes
estrangers matriculats a l’ensenyament primari del Segrià. El tercer origen són els alumnes
centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 27,2%; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 25,1%. El
quart origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 2009-‐2010 representaven el
22,8% de l’alumnat estranger, amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general
decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 15,1%. El cinquè origen són els alumnes asiàtics,
majoritàriament xinesos, que al curs 1999-‐2000 representaven un 3,5%; amb oscil·∙lacions a
l’inci del període i una tendència creixent a partir del curs 2006-‐2007, al curs 2009-‐2010
representen el 4,3% dels alumnes estrangers. Per finalitzar cal fer esment de la presència
d’alumnes d’origen nord-‐americà en percentatges testimonials al llarg del cursos i que al curs
2009-‐2010 representen el 0,2% de l’alumnat estranger de l’ensenyament primari del Segrià.
234
3.3.-‐ Ensenyament secundari: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 14
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers a l’ensenyament secundari del Segrià,
escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,9% de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels
darrers deus anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs
2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 17,2%. Cal assenyalar com a
dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 que s’ha
mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes
escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública assumeix
majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 14,4% enfront del 2,8% de la xarxa
concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza
en el nivell, hi ha també diferències; al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 22,7%
d’alumnes estrangers d’infantil enfront d’un 7,7% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
235
Gràfica núm. 15
Alumnes estrangers d’ensenyament secundari, per orígens, al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers al curs 2009-‐2010 amb més presència a l’ensenyament secundari del
Segrià són els alumnes d’origen centre i sud-‐americà que al curs 1999-‐2000 representaven el
27,9% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions a llarg del període i una tendència general
creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 34,3% de l’alumnat estranger de secundària. El
segon origen són els alumnes europeus procedents dels països de la Unió Europea i de fora de
la Unió, sumant aquests dos grups al curs 1999-‐2000 representaven el 12,3% dels alumnes
estrangers: amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general creixent pel que fa als
alumnes de la Unió i decreixent pels de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010 representen el
29,8%. El tercer origen són els alumnes magrebins, que inicialment al curs 1999-‐2000 era el
majoritari, amb una presència del 44,1%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència
general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 19% de l’alumnat estranger. El quart
origen són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 8,8%;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010
representen un 8,7% dels alumnes estrangers de l’etapa. El cinquè origen són els alumnes
asiàtics, majoritàriament xinesos, que al curs 1999-‐2000 representaven un 5,9% de l’alumnat
236
estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final creixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 8,1% dels alumnes estrangers. Per finalitzar, cal esmentar que els alumnes
procedents d’Amèrica del Nord que s’incorporen, per primer cop, a les aules el curs 2001-‐2002
amb un percentatge del 0,7%, presenten oscil·∙lacions i una presència irregular al llarg del
període. La seva presència és testimonial i al curs 2009-‐2010 no hi matrícula a la secundària del
Segrià.
Pel que fa als ensenyaments postobligatoris, Formació professional de grau mitjà i superior i
batxillerat s’observa en general una menor presència d’alumnes estrangers en el sistema,
sobretot als cicles de grau superior i al batxillerat; els cicles de grau mitjà estarien dins dels
paràmetres generals.
3.4.-‐ Ensenyament professional de grau mitjà CFGM (Cicles de formació professional de grau
mitjà): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 16
Alumnes estrangers CFGM al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
237
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers al cicles de formació professional de grau
mitjà del Segrià, escolaritzats a les dues xarxes, representava el 0,6% de l’alumnat total del
cicles. Al llarg dels darrers deu anys s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins
arribar al curs 2009-‐2010 on el percentatge total d’alumnes estrangers és del 16,6%. Cal
assenyalar com a dada significativa el fort increment experimentat a partir del curs 2007-‐2008
que s’ha mantingut fins al darrer curs. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total
d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública assumeix
majoritàriament l’escolarització d’aquests alumnes amb un 15,6% enfront de l’1,1% de la xarxa
concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza
en el nivell, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 17,6% d’alumnes estrangers
enfront d’un 9,5% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 17
Alumnes estrangers CFGM, per orígens, al Segrià
238
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers al curs 2009-‐2010 amb més presència als cicles professionals de grau
mitjà són els d’origen europeu, procedents dels països de la Unió i de fora de la Unió, sumant
aquests dos grups al curs 1999-‐2000 representaven el 20% de l’alumnat estranger; amb
oscil·∙lacions i una presència irregular durant el període, amb cursos sense matrícula, presenten
una tendència creixent pel que fa als alumnes de la Unió41 i decreixent pel que fa als de fora de
la Unió, i al curs 2009-‐2010 representen el 46,3%. El segon origen correspon als alumnes
centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 60%; amb oscil·∙lacions al llarg
del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 29,7% dels
alumnes estrangers dels cicles de grau mitjà del Segrià. El tercer origen són els alumnes
africans (subsaharians) que es van incorporar, per primer cop, als cicles de la comarca el curs
2001-‐2002 on representaven el 5,3% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del
període i una tendència general creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 12,7% dels alumnes
estrangers dels cicles de grau mitjà. El quart origen són els alumnes magrebins que al curs
1999-‐2000 representaven el 20% d’estrangers; amb oscil·∙lacions a l’inici del període i una
tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen el 9,9% de l’alumnat estranger. El
cinquè origen són els alumnes asiàtics, majoritàriament xinesos, que es van incorporar, per
primer cop, als cicles de grau mitjà de la comarca el curs 2003-‐2004 amb un 2,3%; amb
oscil·∙lacions i una presència irregular, amb cursos sense matrícula, al període presenten una
tendència decreixent i al curs 2009-‐2010 representen el 0,7% dels alumnes estrangers dels
cicles. Per finalitzar, cal esmentar els alumnes d’origen nord-‐americà que tenen una presència
testimonial i que s’han incorporat, per primer cop, als cicles de grau mitjà el curs 2009-‐2010 i
representen el 0,7% dels alumnes estrangers.
41 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió Europea. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, les dades estadístiques han sofert variacions de diferent signe.
239
3.5.-‐ Ensenyament professional de grau superior CFGS (Cicles de formació professional de
grau superior): evolució i situació actual.
Gràfica núm. 18
Alumnes estrangers CFGS al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers als cicles de formació professional de grau
superior del Segrià, escolaritzats únicament a la xarxa pública, representaven el 0,2% de
l’alumnat total dels cicles. Al llarg dels darrers deu anys s’ha donat una tendència creixent
d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on el percentatge total d’alumnes estrangers
és del 8,4%. En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el
nivell, s’observa que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública escolaritza un 6,7% dels alumnes
estrangers enfront de l’1,7% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir, sobre el
nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, al curs 2009-‐2010 la xarxa pública
escolaritza un 8,2% d’alumnes estrangers enfront d’un 8,9% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
240
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts
Gràfica núm. 19
Alumnes estrangers CFGS, per orígens, al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Els alumnes estrangers amb més presència al curs 2009-‐2010 en els cicles de grau superior del
Segrià són els alumnes procedents de centre i Sud-‐Amèrica que es van incorporar, per primer
cop, als cicles superiors el curs 2000-‐2001 on representaven el 44,4% de l’alumnat estranger;
amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final estable, al curs 2009-‐2010
representen el 43,8%. El segon origen més nombrós són els alumnes europeus procedents dels
països de la Unió que al curs 1999-‐2000 representaven el 50% de l’alumnat estranger; amb
oscil·∙lacions i una tendència final creixent al curs 2009-‐2010 representen el 24,3%. El tercer
origen són els alumnes europeus procedents dels països de fora de la Unió que al curs 1999-‐
2000 representaven el 50% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una
tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 14,6%. El quart origen són els
alumnes magrebins que es van incorporar, per primer cop, als cicles superiors el curs 2000-‐
241
2001 on representaven el 22,2% de l’alumnat estranger;amb oscil·∙lacions al llarg el període i
una tendència final decreixent,al curs 2009-‐2010 representen el 7,6%. El cinquè origen són els
alumnes africans (subsaharians) que es van incorporar per primer cop als cicles de grau
superior el curs 2000-‐2001 on representaven l’11,1% de l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions
i una tendència final creixent, al curs 2009-‐2010 representen el 6,3% dels alumnes. Finalment,
l’últim origen són els alumnes asiàtics, que tenen una presència irregular i testimonial al llarg
del període, solament tenen matrícula en tres cursos i el curs 2009-‐2010 representen el 3,5%
dels alumnes estrangers.
3.6.-‐ Batxillerat: evolució i situació actual.
Gràfica núm. 20
Alumnes estrangers Batxillerat al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
Al curs 1999-‐2000 el nombre d’alumnes estrangers de Batxillerat al Segrià, escolaritzats a les
dues xarxes, representava el 0,6 % de l’alumnat total de l’etapa. Al llarg dels darrers deus anys
s’ha donat una tendència creixent d’aquests alumnes fins arribar al curs 2009-‐2010, on el
242
percentatge total d’alumnes estrangers és del 7,3%. Cal assenyalar com a dada significativa
l’increment experimentat a partir del curs 2005-‐2006 i que s’ha mantingut fins al darrer curs.
En percentatges absoluts, és a dir, sobre el total d’alumnes escolaritzats en el nivell, s’observa
que al curs 2009-‐2010 la xarxa pública assumeix majoritàriament l’escolarització d’aquests
alumnes amb un 6% enfront de l’1,3% de la xarxa concertada. En termes relatius, és a dir,
sobre el nombre d’alumnes que cada xarxa escolaritza en el nivell, al curs 2009-‐2010 la xarxa
pública escolaritza un 9,1% d’alumnes estrangers enfront d’un 3,9% de la xarxa concertada.
Respecte als orígens dels alumnes, la següent gràfica mostra, en percentatges i respecte al
total d’alumnes estrangers del cicle, quina és la seva distribució, seguint els paràmetres
estadístics del propi Departament pel que fa a la classificació segons els països d’origen dels
alumnes nouvinguts.
Gràfica núm. 21
Alumnes estrangers Batxillerat, per orígens, al Segrià
Font: Elaboració pròpia a partir de les dades recollides del Servei d’estadística del Departament d’Ensenyament
243
Els alumnes estrangers al curs 2009-‐2010 amb més presència als batxillerats del Segrià són els
alumnes d’origen europeu, procedents dels països de la Unió42 i de fora de la Unió; sumats
aquest dos grups al curs 1999-‐2000 representaven el 25,1% dels alumnes estrangers
matriculats; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència creixent pel que fa als
alumnes de la Unió i decreixent pels alumnes de fora de la Unió, al curs 2009-‐2010
representen el 45,8% dels alumnes estrangers dels batxillerats del Segrià. El segon origen són
els alumnes centre i sud-‐americans que al curs 1999-‐2000 representaven el 43,8%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al curs 2009-‐2010 representen
el 38,3%. El tercer origen són els alumnes magrebins que al curs 1999-‐2000 representaven el
12,5%; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐
2010 representen el 7% de l’alumnat estranger dels batxillerats de la comarca. El quart origen
són els alumnes africans (subsaharians) que al curs 1999-‐2000 representaven el 18,8%; amb
oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència general decreixent, al curs 2009-‐2010
representen el 5,5% dels alumnes estrangers. El cinquè origen són els alumnes asiàtics que es
van incorporar, per primer cop, als batxillerats el curs 2001-‐2002 on representaven el 4,2% de
l’alumnat estranger; amb oscil·∙lacions al llarg del període i una tendència final decreixent, al
curs 2009-‐2010 representen el 3,5% dels alumnes estrangers matriculats.
Per finalitzar, cal esmentar que els alumnes procedents d’Amèrica del Nord es van incorporar a
les aules de batxillerat del Segrià el curs 2006-‐2007 amb un percentatge del 2,5%, no obstant
al curs 2009-‐2010 no presenten matrícula.
42 L’1 de gener de 2007 Romania i Bulgària van ser admesos com a països de la Unió Europea. Per aquest motiu, a partir d’aquest any, les dades estadístiques han sofert variacions de diferent signe.
244
4.-‐ ELS ESTRANGERS A LA COMARCA: EL PUNT DE VISTA DELS ENTREVISTATS.
Des del Consell Comarcal del Segrià es facilita suport i assessorament en la gestió de la
immigració a la totalitat de municipis de la comarca. A més a més també a través dels serveis
tècnics d’alguns ajuntaments disposen de tècnic propi en matèria d’aquestes polítiques.
Una de les principals dificultats assenyalades per la major part de professionals de
l’administració entrevistats és la dificultat per a poder disposar de dades actualitzades sobre la
immigració, tant de tipus quantitatiu com qualitatiu.
En els darrers anys, s’ha detectat entre els professionals i tècnics l’atur com a principal
problemàtica de la població d’origen estranger de la comarca, fruit de l’actual conjuntura
econòmica que ha comportat l’estancament de l’arribada de població i un fort increment del
nombre d’aturats d’origen estranger a la comarca. Des de l’administració local s’han
incrementat els cursos de formació per afavorir la inserció laboral, encara que es remarca que
existeixen altres necessitats a les quals cal donar resposta de forma permanent.
Al mateix temps, i en relació a la població autòctona, es destaca la necessitat de continuar
duent a terme campanyes de sensibilització i formació dels professionals que treballen amb
població estrangera, sobretot per evitar l’aparició d’actituds discriminatòries i racistes cap a
aquest col·∙lectiu.
Alhora, des del servei comarcal, s’intenta dur a terme un treball coordinat i de caràcter
transversal que implica la participació i la implicació dels diferents agents socials i institucions
presents a la comarca: sanitàries, d’educació, de caràcter associatiu, etc.
4.1. L’administració i els estrangers.
La gestió de la immigració per part de l’administració local s’articula a partir del Pla de
Ciutadania i Immigració elaborat pels diferents Consells Comarcals i ajuntaments amb tècnic
propi en matèria de polítiques migratòries. En el cas concret de la comarca del Segrià, el
Consell Comarcal compta amb un tècnic de polítiques migratòries, un treballador social, un
agent d’acollida d’origen magrebí, un d’origen subsaharià i un tècnic de participació ciutadana;
tots ells treballen de manera conjunta amb l’equip d’infermeria i serveis socials del mateix
Consell Comarcal. Des d’aquest servei tècnic es facilita el suport i l’assessorament en la gestió
245
de la immigració a la totalitat de municipis de la comarca. Malgrat que, com ja s’ha assenyalat,
alguns dels municipis com ara Lleida i Alcarràs, disposen de tècnic propi en aquesta matèria.
Aquest equip treballa en col·∙laboració amb altres institucions i entitats (escoles, instituts,
centres d’atenció primària, associacions d’immigrants i pro immigrats, etc.) dels diferents
municipis de la comarca. Alhora que des dels mateixos municipis amb tècnic propi, també
s’estableixen col·∙laboracions puntuals, quan és oportú, amb les diferents institucions i entitats
presents en el mateix.
“Amb l’institut, amb l’Aula d’Acollida, el que fem és bo... un parell de vegades a l’any...
hem fet una guia de recursos per a joves, així molt... molt esquemàtica; llavors els hi
expliquem, cada mes els hi enviem l’agenda als responsables de l’Aula d’Acollida, per
tal que els hi facin difusió perquè puguin participar en activitats o... que es fan aquí al
municipi, o obres de teatre o el que sigui...”
Des de l’administració pública es valora de forma positiva el treball amb les institucions i
entitats argumentant que la immigració és un fenomen present en tots els espais de la nostra
societat i que, per tant, s’ha de tractar des d’una perspectiva transversal.
Els tècnics coincideixen a assenyalar la dificultat per disposar de dades actualitzades i
específiques en relació a la població d’origen estranger. Aquesta dificultat és de manca
d’actualització de les dades per part dels organismes estadístics oficials, com ara l’INE i per la
dificultat en l’obtenció de determinades dades, com ara les referents al reagrupament familiar
que disposa la Delegació del Govern. També es menciona la manca de recursos materials i
humans per poder elaborar i actualitzar bases de dades municipals amb informació específica.
Malgrat aquesta dificultat, determinats municipis de la comarca, en particular aquells que
disposen de tècnic propi en matèria de polítiques migratòries, estan elaborant bases de dades
actualitzades amb informació específica sobre la població d’origen estranger del seu municipi.
Alhora que és manté un seguiment de les entrades i sortides de població dels diferents
municipis de la comarca a través del padró. Els entrevistats indiquen que, després d’un fort
increment de població estrangera, en els darrers anys s’ha experimentat un estacament
motivat en bona part per la conjuntura de crisi econòmica global. Aquest fet està obligant a
l’administració local a readaptar i introduir canvis en matèria de gestió migratòria. Així, es
detecta la necessitat cada cop major de treballar amb població que compta amb un temps llarg
246
d’estada a la comarca, en detriment d’altres intervencions fins ara molt rellevants, com les
relacionades amb l’acollida.
“Teníem una agent d’acollida però ara no hi és. No, perquè penso que no. Si són
nouvinguts sí. Abans que hi havia tants nouvinguts, recent arribats, que no entenen
l’idioma.... Però ara la realitat és una altra; és gent que està aquí, que no pot tornar al
seu país, perquè no té feina, no té papers, no té diners, no pot sortir, estan estancats
aquí... i ja van fer els cursos de català. Per tant entenc que l’idioma més o menys el
parlen...”
D’altra banda, un element característic del fenomen migratori a la comarca del Segrià és els
dels treballadors estrangers de temporada, anomenats temporers, que solen arribar a la
comarca durant la campanya de la fruita. L’arribada nombrosa durant un període molt
determinat de temps ha generat la necessitat de gestionar aquest tema des de les
administracions i entitats de forma conjunta i específica. Per aquest motiu, s’estableix un
coordinació formal entre els ajuntaments, el consell comarcal, la subdelegació i delegació del
govern, la secretaria per a la immigració, el departament d’empresa i ocupació i entitats com
ara Càritas i Creu Roja.
En els darrers anys s’ha detectat, entre els professionals i tècnics, l’atur com la principal
problemàtica de la població d’origen estranger de la comarca, fruit de l’actual conjuntura
econòmica, que ha comportat, entre altres, l’estancament del nombre d’arribades i
l’increment del nombre d’aturats d’origen estranger. Des de l’administració local s’han
incrementat els cursos de formació per afavorir la inserció laboral. A nivell comarcal, cal
destacar les següents activitats de formació que es duen a terme, entre d’altres, tant per a
professionals com per a persones estrangeres:
els tallers de formació sociocultural als nouvinguts
els tallers prelaborals per a dones duts a terme en municipis com Soses o Almenar en
col·∙laboració amb la Creu Roja
els cursos de formació per als treballadors de l’administració pública en la gestió de la
convivència i diversitat, especialment de mediació social i comunitària
els cursos de català oferts pel Consorci de Normalització Lingüística amb el suport del
Consell Comarcal
els cursos d’alfabetització per a població estrangera, en especial per a dones
247
els cursos d’inserció i promoció laboral per persones estrangeres en situació d’atur
els cursos i tallers d’habilitats i gestió de la llar, de funcionament del sistema educatiu i
sanitari, d’higiene familiar, etc., sobretot dirigit a dones
etc.
A nivell comarcal, a més a més de les Sessions de Benvinguda per a nouvinguts, que s’estan
duent a terme en els diferents municipis, es disposa d’un Servei de Traducció i interpretació
per donar suport als professionals dels serveis socials, ajuntaments i centres educatius. Així
com també d’un servei d’assessorament en temes d’estrangeria que d’una banda presta
atenció als municipis amb major demanda (que està obert tant a particulars, empresaris, com
professionals dels serveis socials i tècnics dels diferents ajuntaments) i que, de l’altra, dóna
suport en temes de reagrupament familiar43.
El Consell Comarcal ha implementat un servei de gestió de la convivència, centrat bàsicament
en la mediació social i comunitària, a través del qual s’organitzen xerrades a escoles i instituts
de la comarca, així com a associacions i ciutadania en general als municipis. Per la seva banda,
ajuntaments amb tècnic propi, com en el cas de Lleida ciutat, estan duent a terme formacions
destinades als monitors de lleure infantil i al professorat d’educació infantil sobre educació en
un context multicultural, alhora que s’estan formant també, nous formadors en gestió de la
multiculturalitat.
En una línia similar, s’està promovent des dels ens locals la sensibilització de la ciutadania vers
la immigració, així com el foment de la cohesió social i la millora de la situació socioeconòmica
dels països originaris de la immigració a través de programes específics44, xerrades, tallers i
sessions informatives, així com a través de l’organització de festes de caràcter intercultural. Val
a dir, però, que en els darrers anys s’ha posat en dubte cada cop més l’eficàcia d’aquest tipus
43 A nivell de Lleida ciutat, l’ajuntament disposa d’un Servei d’Informació i Orientació per a la Igualtat (SIOPI), al qual la població d’origen estranger pot dirigir-‐se per tal de fer qualsevol consulta sobre renovacions de papers, reagrupament familiar, etc, així com demanar informació i inscriure’s als cursos que des del mateix ajuntament s’ofereixen. Alhora, cal destacar l’organització també de sessions d’acollida per a famílies nouvingudes, que es fan amb aquelles famílies pendents d’un reagrupament familiar, on se’ls informa sobre els passos a seguir un cop donat el reagrupament. 44 L’ajuntament de Lleida duu a terme un programa de Codesenvolupament que, a través de la creació dels Grups Mixtes, tracta d’implicar a les ONG locals i als col·∙lectius de persones immigrades en la cooperació amb les seves comunitats d’origen i augmentar la sensibilització de la societat d’acollida sobre les causes profundes de les migracions actuals. Ha suposat el treball conjunt entre les ONG locals i els col·∙lectius de persones migrades, fet que ha permès cooperar amb les seves comunitats d'origen i fomentar la sensibilització de la societat d'acollida sobre les causes profundes de les migracions actuals, millorant la convivència i la cohesió social a la ciutat.
248
d’actes per a la promoció de la convivència i el coneixement mutu entre població autòctona i
estrangera. I és per aquest motiu que s’ha experimentat un cert retrocés en l’organització
d’actes d’aquest tipus per part de molts tècnics dels diferents municipis.
Pel que fa a la formació dels tècnics que treballen en les diferents administracions locals,
valoren positivament el conjunt d’activitats formatives ofertes des de la Secretaria per a la
Immigració de la Generalitat de Catalunya en els darrers anys, malgrat una mancança de
coneixements específics en matèria de legislació i estrangeria. Alhora, en els darrers anys s’han
promogut també accions formatives complementàries per la promoció de la participació
ciutadana, dirigides tant a tècnics com polítics.
Per tal d’adequar les activitats formatives a les necessitats reals de la població estrangera, la
major part dels tècnics coincideixen a assenyalar la importància de conèixer i estar en contacte
permanent amb les diferents associacions d’immigrants; les quals funcionen com a corretja de
transmissió d’informació entre la població i les institucions públiques. Alhora que en
determinades ocasions són les pròpies associacions d’immigrants les encarregades d’oferir i
gestionar determinades activitats formatives. És per aquest motiu que el contacte constant
entre associacions i administració és creu bàsic també per evitar la duplicitat dels recursos.
“PE: No. És que clar, d’una banda hi ha les associacions; que nosaltres per exemple amb
l’associació de guineans del Segrià tenim molt contacte i projectes molt... Ells es deixen
molt assessorar pels projectes que nosaltres els hi proposem durant l’any. O sigui on no
arriba a l’ajuntament que arribin a ells.
Entre: O sigui que teniu molt contacte amb les associacions africanes...
PE: Sí. Per no duplicar serveis. Perquè ens trobàvem que ells volien fer català; doncs no
perquè nosaltres ja en fem. Feu alfabetització vosaltres, o feu formació en noves
tecnologies, mmm... que no treballar per separat. Treballar conjuntament i arribar...
intentar agafar totes les necessitats podríem dir...”
4.2. Salut i població estrangera.
Com a conseqüència del creixent nombre de població estrangera a la comarca, malgrat
l’estancament sofert en aquests darrers anys, s’ha experimentat un creixement dels usuaris
249
d’origen. Tot i això, des dels mateixos centres de salut es subratlla que, en termes
proporcionals, el percentatge d’usuaris d’origen autòcton i estranger acostuma a ser similar,
exceptuant aquells municipis on el nombre de població estrangera és molt elevat respecte la
mitjana, com en el cas de la ciutat de Lleida on es dóna major o menor concentració
d’estrangers en funció del barri on està situat cada CAP.
“ El inmigrante va al médico cuando lo necesita, cuando está enfermo... y muchas veces
incluso el inmigrante no acude ni al médico o acude en última instancia.
... Aquí hay mucho que hablar, porque si pasamos a otro contexto, aquí vienen
alemanes, noruegos o finlandeses y se van a Alicante, a vivir en unos chalets de lujo y
operarse en la sanidad de aquí. Pero claro, aquí el tema ¿Quién es inmigrante?...”
És a dir, els professionals dels CAPs entrevistats constaten que determinats CAPs, per la seva
ubicació, (generalment barris on el preu de l’habitatge és més assequible, o que per altres
raons s’hi concentra un major nombre de població d’origen estranger), registren taxes més
elevades d’usuaris d’origen estranger, respecte altres; alhora que s’observa també una certa
concentració per nacionalitats depenent del CAP.
“... tenemos Centros de Atención Primaria que tienen más; mayor número de población
extranjera porque ya en el municipio tienen más extranjeros.
Dentro de la ciudad de Lleida pues tenemos Rambla Ferran, que es el centro, porque
está ubicado en lo que es el Casco Antiguo–Centro Histórico, que por sus
características, es donde puedes encontrar las viviendas a un precio más económico;
pues mucha población inmigrante cuando la primera vivienda donde se ubica es en
esta zona. Por eso el Centro de Salud de Rambla Ferran tiene una población
significativamente superior de población inmigrante respecto otros centros de la
ciudad.”
“El centro de salud de Cappont, tiene bastante población extranjera de origen sobre
todo rumano, población del Este y sudamericana. Aquí en Rambla Ferran, quizás
tenemos mucha más población africana y de Marruecos. Después tenemos también la
Área Básica del 1r de Maig de Ronda, donde tendríamos tal vez no tanta población
extranjera pero sí mayor concentración de minorías étnicas, sobretodo población
gitana”.
250
Pel que fa al seu funcionament, els CAPs de la comarca, així com els de tota la província de
Lleida, treballen de forma homogènia intentant aplicar els mateixos protocols d’atenció, tant
pel que fa a la població estrangera com autòctona. En relació al treball específic amb la
població d’origen estranger, els CAPs han posat en marxa, d’una banda, una comissió de
treball dels professionals sanitaris i d’atenció a l’usuari per detectar les necessitats en
qüestions administratives de les persones estrangeres respecte el tema sanitari. I d’una altra,
un protocol d’acollida per tal de facilitar informació als nouvinguts sobre el funcionament del
sistema sanitari català, dels seus drets i deures, de com fer ús dels centres de salut, etc.
Normalment l’acollida, ja sigui individualitzada o en grup, es fa a través dels mediadors de que
disposa el CAP, el treballador social i el personal d’atenció a l’usuari.
Quant al funcionament, cal destacar que des dels diferents centres de salut de la comarca, en
el cas que es consideri necessari, s’estableixen col·∙laboracions puntuals amb els serveis socials
o altres professionals de les diferents administracions o d’entitats i institucions diverses.
Des dels mateixos centres de salut de la comarca, s’està duent a terme un programa d’atenció
a la multiculturalitat, que comprèn: la capacitació dels professionals sanitaris de tota la
província entorn de la multiculturalitat, la formació en temes relacionats amb la mutilació
genital femenina a pediatres, equip d’infermeria, llevadores i treballadors socials, la formació
per als mediadors culturals i altres formacions específiques de caràcter clínic. També s’ha
iniciat un grup de treball per tal de definir com s’hauria de desenvolupar una consulta clínica.
De moment s’està en procés d’acabar de definir el protocol d’actuació amb la intenció de
posar-‐lo en funcionament el més aviat possible. Aquest protocol es preveu que també sigui
vàlid a nivell de tota la província. Malgrat tot, des dels CAPs s’afirma que encara queda molt
per fer i per aprendre. Hi ha una gran necessitat de conèixer més en profunditat determinades
malalties o problemes de salut amb els que arriba la població estrangera de països no
europeus, així com de continuar formant-‐se per millorar les seves habilitats en la gestió de la
diversitat per tal de poder ser més capaços d’entendre les diferents significacions dels
llenguatges culturals en termes sanitaris.
Des de fa dos anys i mig, els CAPs de la comarca, a través del seu servei de mediació, estan
duent a terme sessions d’acollida amb la població nouvinguda. L’equip de mediació de la
comarca compta amb set persones que desenvolupen les tasques de mediació tant a Lleida
ciutat com als diferents municipis de la comarca. En el marc d’aquest servei de mediació s’ha
dut a terme un estudi en diferents CAPs de la província per tal de conèixer l’opinió dels
251
professionals sanitaris i saber quines són les seves necessitats en relació a l’atenció a la
població estrangera. Entre els resultats més rellevants, cal destacar la necessitat dels
professionals de fer sessions amb els mediadors per tal de poder millorar les habilitats
comunicatives dels professionals sanitaris en termes culturals. Creuen que cal millorar el tema
de la comunicació amb la població estrangera i sobretot a nivell pediàtric amb les mares
d’origen marroquí.
“Necesitamos mejorar... mira, a nivel pediátrico, tenemos muchas dificultades a la hora
de comunicarnos con las mamás; no suelen hablar el idioma, les cuesta más salir a la
calle... claro que no se puede generalizar, pero en general y sobre todo con las mamás
de origen marroquí, tenemos dificultades de comunicación...”
Els professionals sanitaris assenyalen que sovint la dificultat de comprensió idiomàtica genera
malentesos que poden ser considerats com actituds racistes, quan en realitat no són més que
problemes de comunicació.
“ ... hay momentos que, pero igual que se detecta con la población autóctona, hay
conflictos. Pero conflictos idiomáticos y de entendimiento sí que tenemos. Lo que pasa
con la población extranjera a veces, es que los mismos extranjeros en seguida salen con
el “...es que tú eres racista!”; Y no, no es que sea racista, pero sí que soy quien
determina una actuación médica. Pero, ya te dijo que son cosas puntuales”.
Des dels CAPs, a més a més de les necessitats esmentades per tal de millorar les habilitats i
coneixements dels seus professionals, es denuncia la retallada pressupostària que estan patint,
la qual afecta en bona part al seu servei de mediació així com a altres serveis que es
consideren prioritaris.
4.3. L’educació i els estrangers.
S’ha detectat que en algunes de les escoles hi ha una presència important d’alumnat d’origen
estranger, mentre que en altres centres escolars aquesta és molt menor. Cada centre escolar,
en funció de la proporció d’alumnat d’origen estranger, adopta noves estratègies i elabora
nous programes per tal de promoure d’integració i la convivència.
Els equips directius de les diferents escoles estan d’acord en que la presència d’alumnat
estranger és una oportunitat i no un problema, alhora que la gran majoria subratllen el clima
de convivència entre el conjunt d’alumnat del seu centre. La filosofia dels diferents centres
252
consisteix a respondre a les necessitades educatives que presenta l’alumnat en el seu conjunt i
evitar diferenciar a partir del país d’origen; tot i que es tenen en compte en determinades
situacions on el gruix de població estrangera és molt important. Alhora, els mateixos equips
directius reconeixen que la incorporació d’aquest alumnat ha implicat canvis en la metodologia
de treball del professorat, per tal de facilitar l’aprenentatge a tot l’alumnat del centre.
“Nosaltres de problema d’integració et puc dir que no tenim cap ni un,
afortunadament. Això és a nivell de nens (...) Nosaltres no ho plantegem com un
problema perquè pensem, pues això, que els nens són un més. Si em preguntes el
número, hauríem d’anar aula per aula a preguntar. Perquè, immigrants, dius? no sé
(...)Nosaltres el que veiem és que tenim un nen al nostre davant i el tractem com un
més; i això genera més normalitat.”
“Per nosaltres és molt important el tractament de la diversitat. Entenem de la
diversitat en què tots som diferents. I per tant, el nostre funcionament d’escola molt
encarat així. Si ens pregunteu si fem un tractament especial per aquests nens, no. Fem
un tractament en especial per a tots els nens (...) Tots els nens tenen diferents
mancances, cada un té unes coses més desenvolupades i altres menys. Però com
tothom.”
Pel que fa a la relació entre l’escola i la família i sobretot la participació de les famílies d’origen
estranger, malgrat reconèixer els equips directius la importància de la implicació dels pares a
l’hora d’obtenir un bon resultat escolar i una integració escolar i social de l’alumnat, es
constata, en termes generals, el baix nivell de participació de les famílies autòctones i de les
famílies d’origen immigrant en particular. Els professionals entrevistats apunten a les
dificultats lingüístiques com un dels principals impediments per a les famílies estrangeres a
l’hora d’establir una relació activa amb els centres escolars.
“Amb els nens no hi ha cap tipo de problema dins de l’escola. Amb els pares tampoc hi
ha problema; el que passa és que hi ha una dificultat més d’integració a l’escola (...)
Normalment aquí els pares col·∙laboren i participen però a lo millor només amb
l’assistència... i altres però, amb moltes coses. Amb els pares estrangers costa més.
Suposo que per qüestió d’idioma també i suposo que per qüestions del tema de religió.
Tot i que nosaltres no celebrem cap festa religiosa.”
253
Alhora, es nota una relació entre l’interès dels pares i la valoració respecte l’educació dels seus
fills i el grau d’implicació amb l’escola. I aquest interès de les famílies en l’educació dels seus
fills es creu que va íntimament lligat a les possibilitats d’èxit escolar d’aquests, assenyalant
que, malgrat existir diferències en funció de l’origen de l’alumnat en quant a la valoració de
l’educació per part de les famílies, la variable que determina en major mesura aquesta situació
és el seu nivell socioeconòmic.
“Un dels problemes d’aquesta escola és que les famílies s’estan involucrant i implicant
molt poc amb els estudis dels seus fills.”
“(...) Al final podem dir que les diferències de recursos econòmics són el que ho
determinen tot: a quin barri vius, a quina escola va el teu fill, si pot participar a les
activitats extraescolars, etc.”
D’altra banda, per dur a terme les politiques d’integració i garantir l’èxit escolar del alumnat
d’origen estranger, la majoria dels centres escolars treballen en col·∙laboració amb
l’Ajuntament, el Consell Comarcal i altres entitats com la Creu Roja o Càritas. Per exemple, hi
ha centres escolars que utilitzen el servei de traducció de l’Ajuntament o del Consell Comarcal
per facilitar la comunicació amb alumnes i famílies que desconeixen el català i el castellà.
Alguns dels centres escolars treballen també en col·∙laboració amb la Creu Roja o Càritas que a
vegades assessoren a les famílies, o bé els proporcionen una ajuda puntual per tal de poder
satisfer les necessitats bàsiques d’aquestes en cas que ho requereixin, siguin o no d’origen
estranger.
En el referent a les necessitats d’intervenció socioeducativa, la distribució desigual de
l’alumnat d’origen estranger en alguns centres escolars ha obligat als equips directius de les
diferents centres a adoptar estratègies i metodologies de treball diferents en funció de les
seves necessitats específiques. Alhora, es reclama, per part dels professionals entrevistats, la
necessitat d’implementar mesures que afavoreixin una distribució més igualitària d’aquest
alumnat en els centres escolars que permeti trencar la relació existent entre el preu de
l’habitatge dels barris i el percentatge de població estrangera en els centres educatius
d’aquests.
“ (...) La desigual distribució del preu de l’habitatge crea que en determinades escoles
d’alguns barris hi hagi més alumnes immigrants i de minories ètniques. Davant
d’aquesta situació hem de fer manera de poder canviar aquesta distribució desigual..-‐ I
254
clar, això és un problema que hem de solucionar entre tots els diferents agents socials,
no només des d’ensenyament.”
S’apunta el fet que moltes famílies, més enllà de la situació socioeconòmica del barri, intenten
escollir el centre escolar en funció de la percepció que tenen dels centres escolars en relació al
seu percentatge d’alumnat estranger, i no pas pel seu projecte educatiu.
“ (...) Hi ha moltes famílies autòctones que prefereixen unes escoles a unes altres per
l’elevat percentatge o no d’alumnes immigrants.”
Amb la necessitat de facilitar l’acollida i la integració de l’alumnat nouvingut i de la seva família
al centre escolar, els equips directius dels diferents centres escolars afirmen proporcionar
informacions útils a l’alumnat i a la seva família sobre el funcionament del sistema educatiu
català, en general, i el del centre escolar, en particular. Així com altres tipus d’informacions
que són igualment dirigides a les famílies abans i durant el curs escolar i que tenen relació amb
el tractament i l’ús de les dues llengües oficials (el català i el castellà), la possibilitats de
demanar alguns ajuts, l’assoliment de l’aprenentatge, etc.
“Això ho tenim molt treballat, dediquem moltes hores, però a tothom. Siguin d’on
siguin (...) Fem un entrevista personal, abans de la pre-‐inscripció; tothom passa pel
despatx a parlar amb algú de l’equip directiu i els expliquem com funciona l’escola (...)
Un cop que es va a matricular el nen, fem una entrevista amb cada família; individual i
amb el nen, el pare i la mare; ens agradaria amb el pare i la mare, però això és més
difícil.”
Els centres escolars amb una presència significativa d’alumnat nouvingut disposen d’una aula
d’acollida45 per tal d’enfortir el potencial d’aprenentatge a l’alumnat novament incorporat al
centre, proporcionar-‐li les eines necessàries per a la integració lingüística i facilitar-‐li
l’aprenentatge. Els equips directius han subratllat la utilitat de les aules d’acollida als seus
centres i n’han corroborat els seus efectes positius. Tot i que s’assenyala que en els darrers
anys, el nombre d’alumnat nouvingut ha tendit a disminuir, en bona part motivat per l’actual
conjuntura de crisi econòmica, que alhora està ocasionant un elevat grau de mobilitat de les
famílies, sobretot d’origen estranger, i per extensió dels seus fills escolaritzats. Aquests es
veuen obligats a canviar de centre educatiu en funció de la situació laboral dels seus pares.
45 L’aula d’acollida serveix de complement a les activitats desenvolupades al grup classe on està adscrit l’alumnat nouvingut.
255
Aquesta dinàmica, d’acord amb el que expressen els professionals entrevistats, genera un
increment de les dificultats d’aprenentatge i integració de l’alumnat d’origen estranger.
“Un dels problemes que ens trobem és que hi ha una gran mobilitat d’alumnes, de falta
de continuïtat. L’alumne ve aquí i s’integra, i després segons les condicions de treball
dels seus pares ha de marxar a un altre lloc. I hi ha alumnes d’origen immigrant que
tenen un nivell de comprensió bastant alt i amb una bona voluntat, però que han de
canviar constantment de lloc”.
La baixa participació de les famílies en les activitats escolars i extraescolars organitzades pels
centres escolars o per l’AMPA ha donat lloc a alguns programes i activitats per part de varis
centres educatius de la comarca per tal de potenciar aquesta participació i construir una
relació solida entre l’escola i les famílies46.
Els tècnics i professionals del món educatiu coincideixen a assenyalar la importància de la
participació de l’alumnat en les activitats extraescolars, més enllà de les pròpiament
programades a l’aula, per tal d’afavorir la integració social d’aquests. En aquest sentit,
l’experiència viscuda pels mestres i professorat entrevistats alerta de la necessitat de treballar
per aconseguir que les famílies, sobretot d’origen estranger, valorin aquest tipus d’activitats
com un mecanisme important per l’educació i integració dels seus fills, coincidint, la majoria
d’entrevistats, en que el grau de valoració d’aquest tipus d’activitats és variable, en funció de
la procedència de les famílies, així com de la seva situació socioeconòmica.
“ Evidentment l’escola o el procés escolar, fa possible la integració, però això no
s’acaba a l’aula. També és molt important les activitats extraescolars. Si el nen o la
nena estranger/a, no es barreja amb els d’aquí... si no participa o no pot participar a
les activitats extraescolars, és molt difícil que sigui suficient l’esforç de l’escola. Moltes
vegades, ens trobem amb situacions que la família no té suficients recursos econòmics
per a què el seu fill pugui participar a les activitats extraescolars.”
Des de molts centres educatius, s’estan organitzant activitats de formació dirigides a les
famílies. Alguns centres escolars organitzen també formacions lingüístiques específiques per a
pares i mares d’alumnes d’origen estranger, les quals han despertat un gran interès, sobretot
46 L’Escola del Pares i Mares d’alumnat, iniciada per alguns centres escolars, té com a objectiu, en bona part, explicar a famílies les seves tasques i responsabilitats en l’entorn educatiu dels seus fills, així com potenciar la construcció d’una relació i participació activa de les famílies a l’escola.
256
per part de les mares d’alumnes d’origen marroquí. En el cas que els centres no ofereixin
aquest tipus de formació, orienten a les famílies a associacions i serveis dels ajuntaments i/o
del Consell comarcal que ofereixen cursos de formació lingüística.
“Normalment les persones magrebins els costa més relacionar-‐se, els altres no tant (...)
Jo també penso que també potser és una problema de llengua, perquè aquestes mares
tenen un cercle molt tancat i els costa molt, com que no es relacionen (...) Els pares es
relacionen més per la obligació de la feina. Les mares es relacionen menys i per tant
dominen menys a la llengua.”
També s’assenyala com a important que tots els alumnes puguin tenir un bon coneixement de
l’idioma; per això, molts dels centres entrevistats, a més a més de creure i treballar de manera
activa en l’aprenentatge de la llengua per part de l’alumnat estranger, afegeixen que en
determinades situacions es troben encara mancats eines que serien interessants d’utilitzar per
tal de fomentar i millorar el procés d’aprenentatge de la llengua per part de l’alumnat
estranger.
“El que passa és que clar, a tercer o quart així aquests nens que tenen, a veure el
problema de idioma, doncs algun reforç hem de tindre per que es pugin ficar al
nivell(...) Si poguéssim estaria molt bé les parelles lingüístiques amb algun mestre de
referència... vull dir això sí que ho tenim pensat.”
D’altra banda, pel que fa a la formació del professorat, es destaca la preparació així com
experiència de la major part de docents que treballen amb alumnat d’origen estranger,
malgrat evidenciar la necessitat de continuar el seu aprenentatge i formació, sobretot en
matèria de gestió de la diversitat.
“Tens/has tingut formació específica amb el tema de diversitat cultural. Immigració,
interculturalitat?”
“Encara que en la carrera no ho hem fet, després vaig participar a un congrés
d’immigració i diversitat aquí a Lleida i bastantes vegades vaig anar a Barcelona que
ens han parlat sobre temes específics com integració i diversitat (...) Aquí, a l’escola,
aquest any vam començar amb el tema de diversitat; l’any passat ho vam fer sobre les
comunitats d’aprenentatge, que també continuem aquest any, i després vam fer un
projecte de convivència sobre la manera d’integrar totes les cultures que hi ha escola.”
257
4.4. El tercer sector i els estrangers.
En relació al tercer sector cal diferenciar, per la seva naturalesa així com per les tasques que
desenvolupen, les associacions d’immigrants de la resta d’entitats que duen a terme o presten
determinats serveis a la població d’origen estranger. Malgrat no existir una coordinació i
relació formalment establerta entre les diferents entitats del tercer sector, la major part tenen
un ampli coneixement sobre les activitats i prestacions de cada una, així com del que poden
oferir, amb la qual cosa, en cas que es consideri, es deriven d’unes a altres, així com als serveis
prestats per l’administració, per tal d’aconseguir satisfer determinades necessitats.
Malgrat que ambdues tipologies d’associacions que hem diferenciat expressen l’escassetat de
recursos per dur a terme les seves activitats, salvant algunes excepcions, les associacions
d’immigrants disposen d’una estructura organitzativa més feble respecte les altres, trobant-‐se
sovint amb fortes dificultats per poder dur a terme els seus objectius. A més a més, tot i el
treball que estan realitzant per pal·∙liar les necessitats socials d’aquests, totes elles coincideixen
en assenyalar que a més de tenir en compte que els seus recursos són molt limitats, no són
l’administració pública, que és qui hauria de fer les funcions que han d’acabar assumint elles.
En el conjunt de la comarca, les entitats del tercer sector coincideix en assenyalar l’atur com a
principal problemàtica actual dels estrangers, ressaltant que encara que l’índex d’atur és alt
entre la població catalana i espanyola, són els estrangers els qui pateixen aquesta situació de
manera més acusada. Entre altres coses el que fa que visquin una situació més difícil és:
l’escassa formació de bona part de la població immigrada, el retorn de la població autòctona a
treballs que fins fa poc no tothom acceptava fer, la càrrega que els suposa per a molts el
compromís d’haver d’enviar diners als seus països d’origen, la manca de xarxa i suport familiar,
etc. Aquest fet està generant alhora una problema afegit, el de la frustració d’expectatives
econòmiques i socials del projecte migratori, el qual està comportant problemes psicològics
entre la població estrangera. Aquesta situació de crisis, a més a més de comportar a nivell
demogràfic una davallada del nombre de nouvinguts a la comarca, està generant un increment
del nombre de retorns. Tanmateix, des del tercer sector es percep, fruit d’aquest context de
crisi econòmica generalitzada, un augment de les actituds xenòfobes i racistes molt
preocupant, assenyalen, entre la població autòctona.
Les entitats del tercer sector, així com també l’administració local de la comarca, coincideixen
en que cal treballar per afavorir la integració dels estrangers en el si del teixit associatiu català i
258
espanyol, argumentant que això afavoriria la cohesió social, malmesa en els darrers temps en
bona part per la situació de crisi econòmica que s’està vivint.
Entre les entitats i associacions en les que s’han realitzat entrevistes, s’assenyala com a
principals necessitats de les persones d’origen estranger la inserció laboral, el coneixement i
l’assessorament en matèria d’estrangeria, així com crear ponts per establir un major vincle
social amb la població autòctona. Al mateix temps, i en relació a la població autòctona, es
destaca la necessitat de continuar duent a terme campanyes de sensibilització i formació dels
professionals que treballen en immigració. També es creu que cal fer quelcom amb el conjunt
de la ciutadania per evitar l’aparició d’actituds racistes (per exemple, IBN BATUTA realitza un
programa de sensibilització amb joves (que està duent a terme a determinats instituts), evitant
així els malentesos que sovint apareixen fruit de la manca de comunicació intercultural. Quant
a la inserció laboral de la població estrangera, és interessant destacar la tasca de Lleida
Solidària-‐MPDL, que a més del treball de sensibilització també amb els joves en els instituts,
està duent a terme un projecte d’orientació i inserció laboral amb l’Obra Social de la Caixa, en
el marc de la xarxa INCORPORA47.
En aquesta línia, i en el si del tercer sector a la comarca del Segrià i a la província de Lleida en
general, els sindicats assumeixen en bona part el servei d’informació i d’assessorament laboral
i en matèria d’estrangeria. En el cas del Segrià, com en el d’altres comarques, tant CITE com
AMIC48, tenen convenis de col·∙laboració amb les administracions locals per tal de garantir
aquesta assistència en temes d’estrangeria als municipis que ho sol·∙liciten, de manera gratuïta
per als usuaris. Tant des de CITE com des d’AMIC, conscients del treball que des de fa anys
estan duent a terme, adverteixen que la crisi econòmica d’aquests darrers anys ha comportat
importats retallades de pressupost, afectant tant als convenis signats amb la Diputació de
Lleida com amb la Secretaria per a la Immigració. Això ha ocasionat la reducció, entre altres, de
les hores d’atenció que poden prestar aquestes entitats. Aquest, però, és un problema que
afecta no només la comarca del Segrià i la província de Lleida, sinó la totalitat del territori
català. És per això que creuen que cal buscar noves vies de finançament per tirar endavant els
projectes. A més a més, des dels sindicats, ja sigui CC.OO., UGT o la CGT, es duen a terme
47 “INCORPORA”: Programa d’inserció laboral finançat per l’Obra Social de la Caixa per tal d’afavorir la contractació de persones i col·∙lectius amb dificultats d’inserció al món laboral. 48 Resulta interessant també el nou servei gratuït que ofereix AMIC d’homologació dels títols acadèmics de la població estrangera, ja que, fins a dia d’avui, es tracta d’un procés llarg i dificultós que moltes de les persones immigrades amb formació deixaven córrer per la complexitat del procés.
259
campanyes de sensibilització de la ciutadania i d’informació sobre legislació en matèria
d’estrangeria i drets laborals entre altres.
Per altra banda, entitats com ara Creu Roja o Càritas, fan una funció de caràcter més
assistencialista i immediata, en el sentit que s’ocupen d’intentar pal·∙liar en primera instància
les necessitats bàsiques de la població estrangera necessitada; ja sigui a través dels menjadors,
del repartiment d’aliments, roba, higiene, etc. En els darrers anys, ambdues entitats presents a
la comarca assenyalen el fort increment de les demandes rebudes per part de la població
immigrant incapaç de satisfer les seves necessitats bàsiques. Aquestes entitats, com la gran
majoria, no treballen de manera aïllada sinó que vetllen per establir relacions de coordinació,
més o menys formals depenent del cas, amb la resta d’entitats i administracions. Un exemple
n’és la tasca que duu a terme Càritas durant el període de la recollida de la fruita amb els
temporers.
S’ha detectat una gran unanimitat entre les diferents administracions públiques entrevistades
pel que fa al reconeixement de les associacions d’immigrants com a principal interlocutor
entre la població estrangera i aquestes; i per aquest motiu també, des de les administracions
s’intenta comptar amb elles, ja sigui per la seva participació en les activitats dels municipis de
la comarca, com també per intentar detectar necessitats o bé organitzar cursos de formació i
activitats de caire divers49. Doncs moltes associacions d’immigrants són elles mateixes qui
organitzen i gestionen cursos d’alfabetització, aprenentatge de la llengua catalana i castellana
així com en alguns casos de les seves llengües maternes. O fins hi tot, duen a terme l’acollida
dels nouvinguts des dels espais municipals i per acord amb les respectives administracions,
com en el cas d’Alcarràs, on l’acollida es fa des del Punt d’Informació municipal gestionat per
l’associació de guineans.
“Entre: Ajà... I aquest Punt d’Informació, com funciona? Em pots explicar una mica?
PE: Sí, és una mica com un punt d’acollida de persones nouvingudes o que ells
detectaven o per qualsevol dubte podien anar allà i ells feien les derivacions: doncs ves
a l’ajuntament, ves a estrangeria, ves a treball, o...”
49 L’associació “Centro Latinoamericano de Lleida”, va establir un conveni de col·∙laboració amb la Universitat de Lleida per tal què alguns dels seus alumnes poguessin fer les pràctiques de la carrera a l’associació. Alhora que cal destacar-‐ne també, la important tasca que desenvolupen, juntament amb l’ajuntament de Lleida, en l’organització de la Mostra de Cinema Independent Llatinoamericà, i que s’ha convertit en un referent a la ciutat de Lleida.
260
Altrament, les associacions d’immigrants coincideixen a assenyalar que representen un punt
de referència i de suport molt important per la resta dels seus conciutadans immigrats, a més
de reconèixer la feina que estan duent a terme tant de sensibilització com de foment del
coneixement mutu. Això sí, sovint es refereixen a les seves limitacions econòmiques i humanes
i el context econòmic actual que ha generat un clima de tensió social que no ajuda en absolut a
fomentar la convivència entre cultures. Alhora assenyalen el fet religiós com una font de
conflicte sociocultural afegida, essent més notori al referir-‐se a la població de religió
musulmana. És per aquest motiu, i acceptant d’antuvi la complexitat del fet, que des de
l’ajuntament de Lleida s’apunta el fet religiós com un fet a tractar amb especial atenció i que
no pot obviar-‐se.
A nivell formatiu, des del tercer sector s’intenta, com en la resta d’àmbits d’actuació, adequar
l’oferta formativa a les necessitats i demandes existents, les quals són en certa part canviants
en funció del context socioeconòmic del moment.
És per aquest motiu que, gràcies a la diagnosi que associacions i entitats han fet sobre el
moment present de l’estat de la immigració a la comarca, estableixen com a prioritàries les
intervencions formatives que fomentin la inserció laboral. En aquest sentit, des de les
associacions i entitats s’estan duent a termes cursos de formació per a persones d’origen
estranger en determinats oficis amb demanda actualment en el mercat de treball, cursos de
llengua catalana, castellana i en algun cas també de les llengües dels països d’origen, cursos
d’informàtica o també cursos específics sobre com buscar un lloc de treball.
Moltes de les associacions d’immigrants on s’han fet entrevistes, així com la resta d’entitats,
coincideixen a assenyalar la importància i la necessitat de fer un treball específic amb les dones
d’origen estranger, degut a la seva major dificultat d’accés al mercat de treball, sobretot per
l’alt grau d’analfabetisme. És per aquest motiu que en molts casos des de les mateixes
associacions i entitats es duen a terme cursos específics d’alfabetització amb una presència
majoritàriament femenina.
També, tant des de les associacions d’immigrants com des d’algunes entitats i ONGs que
treballen a la comarca, es duen a terme activitats de reforç escolar per als fills i filles de les
famílies immigrades.
Altrament, els professionals d’aquestes entitats del tercer sector que treballen amb la població
estrangera coincideixen a posar de manifest la necessitat de disposar d’una formació
261
continuada, així com l’interès i la necessitat de fomentar l’intercanvi de pràctiques,
experiències i coneixements entre els mateixos professionals. Quant al conjunt de la població,
a més a més de ressaltar la contínua necessitat de seguir fent campanyes de sensibilització per
tal d’evitar el creixement d’actituds racistes, apunten a la necessitat de treballar en la formació
i sensibilització dins dels entorns de treball, (ja han iniciat algunes formacions de gestió de la
diversitat en les empreses).
Top Related