Pàgina0
FONÈTICA CATALANA
ANNA MARIA RIBAS MARGARIT
Anna M. Ribas Margarit
Pàgina1
NIVELL BÀSIC NIVELL MITJÀ NIVELL AVANÇAT NIVELL SUPERIOR
L’alfabet El so i la grafia Relació so grafia Dígraf L’ordre alfabètic La síl.laba El còmput sil.làbic Síl.laba tònicaàtona La divisió sil.làbica Partició de mots a final de línia
Diftong (creixent i decreixent) Triftong Hiat Al.lòfons de i/u El so I les seves qualitats Òrgans fonadors La fonètica
Fonema Tret distintiu Fonologia Vocals i consonants Neutralització vocàlica L’ AFI Transcripció fonètica
Contacte de vocals entre mots:
Sinalefa
Hiat
Elisió Contacte de consonants entre mots:
Ensordiment
Sonorització
Emmudiment
Sensibilització
Assimilació
Geminació Arxifonema i al.lòfon El prosodema o tret suprasegmental
INFORMACIÓ TEÒRICA Els sons vocàlics: http://www.slideshare.net/lrius1/sistemaconsonnticpresentation?next_slideshow=1 Els sons consonàntics: http://www.slideshare.net/lrius1/fonticaconsonantspresentation?next_slideshow=2 Fonètica del català i contacte de sons: http://www.slideshare.net/gerardvilanova/fonticadelcatalpresentation?next_slideshow=3 Els sons del català: vocals, semivocals i consonants : http://www.slideshare.net/laiapla/elssonsdelcatal?next_slideshow=4 Els sons del català i els seus dialectes: http://www.ub.edu/sonscatala/ca Transcripció fonètica (INS Olorda) Sebastià Bech: http://www.iesolorda.org/departaments/cat/fon_tot.pdf EXERCICIS AMB SOLUCIONARI O INTERACTIUS http://www.slideshare.net/lrius1/prctiquesfonticapresentation http://www.aldeaglobal.net/cat5estrelles/classicfoneticaduesopcions.htm http://ipa.typeit.org/full/ (per picar a màquina usant els símbosl fonètica) EXERCICIS SENSE SOLUCIONARI http://iesolorda.org/departaments/cat/ex_fonetica.pdf PER AMPLIAR EL TEMA http://usuaris.tinet.org/aragones/gramaticat/fonetica.htm
Anna M. Ribas Margarit
Pàgina2
FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- L’ALFABET I LA RELACIÓ SO-GRAFIA
L’ALFABET (lletres del català)
NOM DE LA LLETRA
SONS QUE POT TENIR* EXEMPLES
aA A *a+ *Ə+ Casa, assassí
bB Be o be alta *b+ *β+*p+*Ø+ Bicicleta, arbre, verb, tomb
cC (çÇ) CeCe trencada *k+ *s+ *Ø+ *ks+ Campió, cistell, capaç, blanc,accent
dD De *d+ *t+ *Ø+ *δ+ Dit, ràpid, dividend, adequat
eE E *ε+ *e+ *Ə+ Serè, seré, pare
fF Efa *f+ foc
gG Ge *g+ *ʒ+ *k+ *tʃ+ *dʒ+ *ɣ+ *Ø+ Guerra, gerani, llarg, raig, mitges, agradar, sang
hH Hac *Ø+ hàbit
iI I o i llatina *i+ *j+ Avi, feia, iogurt
jJ Jota *ʒ+ Jersei
kK Ca *k+ Kilo, Euskadi, folklore, búnker,judoka
lL Ela *l+ ala
mM Ema *m+ *ɱ+ Mà, amfibi
nN Ena *n+ *ŋ+ *m+ *ɱ+ Nas, sang, canvi, enfadat
oO O * Ͻ+ *o+ *u+ Però, camió, assortit
pP Pe *p+ *Ø+ Patró, camp
qQ Cu *k+ Qüestió, Iraq
rR Erra *r+ *ɾ+*Ø+ Carro, cara, estimar
sS Essa *s+ *z+ Serp, cosa
tT Te *t+ *Ø+ *ʎ+ Trist, sortint, ratlla
uU U *u+ *w+ Fortuna, diuen, quan
vV Ve baixa *b+ *β+ Vas, divertit
wW Ve doble *b+ *β+ *u+ Waterpolo, hawaià, cowboy, walkiria
xX Ics o xeix *ks+ *gz+ *ʃ+ Taxi, examen, xocolata
yY I grega *i+ Nova York,lady
zZ zeta *z+ zoològic
*Cal remarcar que:
Un mateix so pot tenir lletres diferents: *Ə+ *b+ : passa, passem; vas, bis, hawai
Una mateixa lletra pot representar sons diferents : la essa pot ser *s+ i *z+ sal, cosa
Una sola grafia pot representar dos sons: *ks+ luxe
Dues grafies poden ser un sol so: * g+ guerxo
Una grafia i cap so: *Ø+ harmonia
Una grafia i aspirada: ehem, he,he,he,
Algunes lletres no es pronuncien: d,t,b,p,r... sumand, molt, amb, camp, sortir
Altres lletres només són correctes en mots d’origen estranger, com k,w. Kyoto, Wagner
Definició de so Definició de grafia Entitat física produïda pel nostre aparell fonador, mesurable. Es representa entre claudàtors per diferenciarse de la grafia, i amb un símbol arbitrari, que pot ser igual o no a la grafia. Del so s’ocupa la FONÈTICA. Tenim 38 sons.
Símbol gràfic d’escriptura, arbitrari (diferents llengües, diferents grafies). De la relació entre so i grafia se n’ocupa l’ORTOGRAFIA. En català tenim 26 lletres.
...
Anna M. Ribas Margarit
Pàgina3
FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- ELS DÍGRAFS I LA RELACIÓ SO-GRAFIA
DÍGRAFS AMB 1 SO NOM SO EXEMPLE
rr Doble erra [r] Carro
ss Doble essa [s] Cassola
sc Essa ce [s] Ascensor
gu Ge u [g] Guitarra
qu Cu u [k] Forquilla
tg Te ge [dʒ] Metge
tj Te jota [dʒ] Platja
tx Te ics [tʃ ] Cotxe
ig i ge [tʃ ] Maig
ix I ics [ʃ] Peix
ny enya [ɲ] Enyor
ll Ella [ʎ ] Llapis
DÍGRAFS AMB 2 SONS NOM SO EXEMPLE
ts Te essa [ts] Potser
tz Te zeta [dz] Dotze
GEMINACIONS gràfiques i fonètiques
NOM SO EXEMPLE
l·l Ela geminada [ l l ] Aquarel.la
mm Ema geminada [m m] Gemma
nn Ena geminada [ n n ] Anna
dd De geminada [d d] Addicte
gg Ge geminada [tʃ ʒ] Suggerir
GEMINACIONS fonètiques NOM SO EXEMPLE
tl Te ela [l l] Atleta
tll Te ella [ʎ ʎ] Espatlla
tm Te ema [m m] Atmosfera
tn Te ena [n n] Ètnia
... El dígraf ch és propi del castellà i només apareix en cognoms (Estruch, Folch) o paraules estrangeres: scherzo ...
FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- L’ORDRE ALFABÈTIC (en el diccionari)
dígrafs La Ç accentuació sintagmes
Els dígrafs es busquen en l’ordre de les lletres que presenten. Per exemple, el grup ll es busca com a l+l, igual que el grup l.l Si són dues paraules amb aquests dos dígrafs, primer va ll i després l.l: Cellacel.la
La ç es troba en la c. Si s’han d’ordenar dues paraules que només tenen aquesta diferència, primer va la c: Placaplaça, llacllaç
Amb paraules que només es diferencien per l’accent, l’ordre és: 1r La que no té accent 2nAccent tancat 3r Accent obert 4t Dièresi Mamà, oidàoïda, suísuï
Es fa ordenació contínua, sense tenir en compte espais ni guionets, etc. Abansa cada moment adés, adeshoraadesiara a hores d’ara O bé tenint en compte el primer component del sintagma i després el segon, etc: A cada moment a deshora a hores d’araabans adés
…
Anna M. Ribas Margarit
Pàgina4
FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- LA DIVISIÓ SIL.LÀBICA
SÍL.LABA CÒMPUT SIL.LÀBIC SÍL.LABA TÒNICA
SÍL.LABA ÀTONA
Una síl.laba és cada cop de veu amb el qual emetem una paraula: Cor, corprès Trobem síl.labes formades per una sola vocal (nucli sil.làbic) acompanyada o no d’altres vocals o consonants (marge sil.làbic) : ànima No trobem síl.labes sense cap vocal, excepte les onomatopeies: pst!
Monosíl.laba : sal Polisíl·laba (la resta):
Bisíl.laba: petó
Trisíl.laba: tristesa
Tetrasíl.laba: solidari
Pentasíl.laba: lluminositat
Hexasíl.laba: armamentística
Heptasíl.laba: estratosfèricament
...
És la síl.laba pronunciada amb més intensitat en relació a la resta de síl.labes de la paraula: capità
És la síl.laba que no és pronunciada amb més intensitat capità
…
FONÈTICA- NIVELL BÀSIC- LA PARTICIO DE PARAULES A FINAL DE LÍNIA
Les paraules que no caben a final de línia es parteixen segons les seves síl·labes , posant un guionet curt al final de la ratlla i tenint en compte que:
1. No es pot deixar cap lletra sola al final i a l’inici de la línia, excepte si va apostrofada amb l’article, la preposició o el pronom: l’avió (no: avió), l’odia, l’adéu, m’acusa
2. No es poden separar ni els diftongs ni els triftongs: peuet, miau, aire (no: aire) 3. Si hi ha un apòstrof, no es pot partir per l’apòstrof: d’ara (no: d’ ara) 4. El punt de la ela geminada, se substitueix per un guionet: collegi (no: col· legi) 5. Hi ha sis dígrafs que NO es poden separar a final de línia: QU,GU, LL, NY, i també IG, IX (en posició
final): Raqueta, pagues, callar, pinya, raig (no raig, ni raig), peix (no peix, ni peix), però en canvi, en altres posicions o quan no són dígrafs, sí que se separen: Caixa, Figa
6. Per tant, es poden separar tota la resta: carro, passar, jutge, platja, potser, cotxe, atzar, peixos, Gemma, Anna, suggerir, piscina...
7. En el cas dels mots compostos, cal destriar els elements que els integren, per separarlos bé: o Prefix+ paraula: celobert, desordre, inhumà, transatlàntic, benestar, besavi o Mots amb h intercalada: alhora, cohibir, milhomes, subhasta o Altres: nosaltres, vosaltres
...
Anna M. Ribas Margarit
Pàgina5
FONÈTICA- NIVELL MITJÀ- DIFTONGS, TRIFTONGS I HIATS
DIFTONGS TIPUS DE DIFTONGS TRIFTONGS HIATS
Un diftong és un grup de dues vocals seguides que es pronuncien dins la mateixa síl.laba, i una de les quals és una i/u àtona. Aquesta i/u funciona com a so intermig entre consonant i vocal (per això s’anomenen sons graduals o aproximants)
N’hi ha de dos tipus: DECREIXENT: i/u darrere d’una altra vocal:
Ai: mai
Ei: remei
Ii: sortí il.lès
Oi. noi
Ui : cuina
Au: pau
Eu: veure
Iu: viure
Ou: pou
Uu: duu
CREIXENT: i/u davant d’una altra vocal i darrera G/Q
Gua: gual
Güe: aigües
Güi: pingüí
Guo: paraiguot
Qua: pasqua
Qüe: freqüent
Qüi: adeqüi
Quo: quota
I també a inici de síl.laba o mot:
ia: noia, iarda,hiat
ie: hiena, veient
io: iode
ua: pouar
ue: creuen,clauer
iu: iuca
Un triftong és un grup de tres vocals seguides, dins de la mateixa síl.laba, i dues de les quals són i/u àtones:
Iai!
Paraguai
Fèieu
Creueu
Liqüeu
Miau
Guaitar
Pouaire
Un hiat són dues vocals que estan juntes però pertanyen a síl.labes diferents, per tant, són nucli sil.làbic cadascuna d’elles, especialment la i/u entre consonant i vocal:
Ia: diari, maria
Ie: dieta dirien
Io: idioma
Ua: evacuar
Ue: crueltat
Uo: cuota, evacuar
Ae:aeroport
Ao: Taormina
Ea: teatre
Eo: geografia
Oa: coalició
Oe: poema
També són hiats les combinacions de vocal i ï/ü amb dièresi: Veïna, cafeïna, peüc I també quan la i/u sigui tònica i porti accent , segons les normes d’accentuació: Lluís, conduís, agraíem Hi ha hiats entre mots: demà obren, sento òpera, camí ample, qui és ell?
LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA DELS AL.LÒFONS DE LA I/U
Les vocals i/u són semivocals si formen part dels diftongs decreixents ( reina, raucar). Són semiconsonants si estan dins dels diftongs creixents. Llavors s’expressen fonèticament amb *j+ i *w+ respectivament (següent) Són consonants si es presenten a inici de mot o síl.laba (iogurt, jeia, riuada, veuen). També s’expressen fonèticament amb *j+ i *w+
...
Anna M. Ribas Margarit
Pàgina6
FONÈTICA- NIVELL MITJÀ- EL SO I LES SEVES QUALITATS. LA FONÈTICA. L’APARELL FONADOR
EL SO i L’APARELL FONADOR HUMÀ QUALITATS DEL SO
El so és el resultat de les vibracions produïdes pels òrgans articulatoris. El so es propaga a través de la vibració d’una partícula transmesa a una altra partícula. En el buit no es propaga, i en l‘aigua, més ràpid que en l’aire. Cada llengua té el seu inventari de sons (la zeta castellana no sona en català, i la ge catalana , no existeix en castellà)
La Fonètica és la ciència que estudia el so. N’hi ha de diversos tipus:
Fonètica Acústica (ones sonores que viatgen per l’aire): el so té característiques d’altura, intensitat, timbre, etc.
Fonètica auditiva: estudia aspectes com el nostre llindar d’audició, el nostre llindar de dolor (si és molt intens, rebenta l’orella), l’infrasò (freqüència molt baixa i inaudible), l’ultrasò (ídem anterior, però al revés), etc.
Fonètica articulatòria: descriu els sons des del punt de vista de l’aparell fonador humà: PROCÉS D’ARTICULACIÓ LINGÜÍSTICA
1.Cal expirar per parlar. El diafragma li dóna més força a l’aire. El diafragma, els pulmons, els bronquis i la tràquea són les cavitats infraglòtiques. 2.L’aire passa per les cordes vocals i es torna sonor/sord. El xiuxiueig és la posició intermitja . Les cordes són membranes que impedeixen que els aliments vagin als pulmons. Si es relaxen serveixen per respirar i si es tensen serveixen per parlar (vibren). Estan a la laringe, que és la cavitat glòtica. 3.L’aire surt pel nas o per la boca i es torna nasal/oral. La faringe, la cavitat bucal i la nasal són les cavitats supraglòtiques. 4. La boca, la llengua, dents, llavis, maxil.lar, etc. entren en contacte o es mouen per a pronunciar els diferents tipus de vocals i consonants (punt i mode d’articulació). Els òrgans actius són la llengua, el maxil.lar inferior, els llavis i el vel del paladar i els passius són el paladar dur, els alvèols i les dents superiors.
...
Anna M. Ribas Margarit
Pàgina7
FONÈTICA- NIVELL AVANÇAT- EL FONEMA. EL TRET DISTINTIU.
FONEMA TRETS DISTINTIUS
Un fonema és un feix de trets distintius (sonor/sord, labial/ dental...), que diferencia fonemes entre si. És una unitat abstracta, una unitat mínima no significativa, però sí distintiva: celfelgel Per diferenciarse dels sons, els fonemes es representen entre barres /b/ Els TRETS DISTINTIUS Són les característiques que oposen parelles de sons quan l’aparell fonador els articula : *p+ i *b+ són oclusius i bilabials, però el primer és sord i el segon és sonor. La FONOLOGIA estudia els fonemes d’una llengua
Són de diversos tipus: VIBRACIÓ DE LES CORDES VOCALS:
Sord: les cordes vocals no vibren, en algunes consonants.
Sonor: les cordes vocals vibren: a totes les vocals i algunes consonants
PUNT D’ARTICULACIÓ VOCÀLIC (posició de la llengua dins la boca): Anterior palatal: la llengua va endavant, en el cas de la vocal a
Central o medial: la llengua no es mou, en el cas de les vocals e,o
Posterior o velar: la llengua va al vel del paladar, en el cas de les vocals i,u
PUNT D’ARTICULACIÓ CONSONÀNTIC (òrgans que entren en contacte): Bilabial: els dos llavis s’ajunten i es toquen
Labiodental: les dents superiors toquen el llavi inferior
Dental: l’àpex o punta de la llengua toca la part interior de les dents superiors
Alveolar: l’àpex de la llengua toca les genives (cavitats que tenen les dents)
Palatal: la llengua toca el paladar dur (part central)
Velar: la llengua toca el vel del paladar, proper a la campaneta o úvula.
MODE D’ARTICULACIÓ (la forma com surt l’aire) Oclusiu: els dos òrgans que fan contacte es separen provocant una explosió d’aire
Fricatiu: no hi ha tancament complet entre els dos òrgans, sinó estretor, i l’aire surt fregant.
Africat: oclusió seguida de fricació
Espirant : sortida de l’aire de forma contínua
Nasal: l’aire surt per la boca i el nas
Líquida Lateral: l’aire surt pels dos cantons de la llengua
Líquida Vibrant: igual que les líquides, però la llengua vibra de forma simple (una vibració) o múltiple (3 o 4 vibracions).
Per definir un so primer parlem de punt d’articulació, després de mode d’articulació i després de vibració, precisant si les líquides són laterals o vibrants i si les vibrants són simples o múltiples:[k], so velar, oclusiu, sord. [r]: so alveolar, líquid, vibrant, múltiple, sonor.
...
LES VOCALS Es pronuncien quan cap obstacle interromp la sortida lliure de l’aire. Són sonores i formen nucli de síl.laba. Les diferències provenen de l’obertura de la boca i la posició de la llengua.Poden rebre l’accent tònic del mot. sacsecsécsicsocsócsuc
Obertura de la boca Articulació anterior o prepalatal
Articulació central o palatal
Articulació posterior o velar
Vocals
tòniques
1r grau [i] camí suc [u]
[e] rec [o]tot
mel [Ɛ] [ɔ] roc
[a] pa
2n grau
3r grau
4t grau
Vocals àtones 1r grau
grau intermedi
[i] caminar sucar [u]
[Ə]panet
Anna M. Ribas Margarit
Pàgina8
LA NEUTRALITZACIÓ VOCÀLICA La neutralització vocàlica es produeix quan un so canvia en posició àtona, en relació al so que té en posició tònica. Hi ha dos tipus de neutralitzacions, en català:
LA VOCAL NEUTRA LA O ÀTONA
Els sons *a+, *ε+ i *e+ en posició tònica passen a pronunciarse vocal neutra, *Ə+, en posició àtona: Casa, mel, greix > caseta, melós, greixós
Els sons *Ͻ+ *o+ i *u+ en posició tònica, es pronuncien *u+ en posició àtona: Sol, tou, mur > solet, tovet, mural
…
LES CONSONANTS Quan diem les consonants es produeixen diverses interrupcions del flux de l’aire. La intersecció de tots els trets distintius produeix aquest quadre del consonantisme català:
Vibració
MODE D'ARTICULACIÓ
ORAL
Nasal Líquid
Oclusiu
Aproxi
mant
Fricatiu Africat
Vibrant Lateral
PUNT
D'ARTI
CULACIÓ
BILABIAL
Sonor [b] [β] [m]
Sord [p]
LABIODENTAL
Sonor [v] [ɱ]
Sord [f]
DENTAL
Sonor [d] [δ ]
Sord [t]
ALVEOLAR
Sonor [ɾ][r] [l] [z] [dz] [n]
Sord [s] [ts]
PALATAL
Sonor [ʎ ] [ʒ] [dʒ ] [ɲ]
Sord [ʃ] [tʃ ]
VELAR
Sonor [g] [ɣ] [ŋ]
Sord [k]
...
Anna M. Ribas Margarit
Pàgina9
L’AFI I LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA
L’AFI LA TRANSCRIPCIÓ FONÈTICA
L’Alfabet Fonètic Internacional (AFI en català i IPA en anglès) és el conjunt de símbols que representen tots els sons que es pronuncien a les llengües de tot el món. És un catàleg finit i permet aprendre la pronúncia de qualsevol llengua. L’Associació de Fonètica Internacional es va crear l’any 1886, per a fer estudis comparatius entre idiomes, dialectes, etc. Un so del seu catàleg pot aparèixer en més d’una llengua, i hi ha sons que no tenen totes les llengües: *Xardinéro+ *ʒƏrdiné+
Podem transcriure qualsevol cadena de sons amb l’alfabet fonètic internacional. Només cal especificar diversos aspectes: la vocal tònica es marca amb accent (sobre la lletra o situat posteriorment) , les apostrofacions no apareixen en la tira fònica, sinó que es fusiona l’article/preposició amb la síl.laba posterior, i cal tenir en compte tots els fenòmens de contacte vocàlic i consonàntic , tant dins del mot com entre mots. Per exemple:
L’Andreu diu que aviat pagareu la quota del club eqüestre. [ləndɾe´w di´w kəβja´t pəɣəɾε´w lə kwɔ´tə dəl klu´p əkwe´stɾə] El pianista i el violinista no els veuen. [əl piənístə jəl biulinístə nólz βε´wən]
...
Anna M. Ribas Margarit
Pàgina10
FONÈTICA- NIVELL SUPERIOR-EL CONTACTE DE SONS (FONÈTICA SINTÀCTICA)
Quan parlem fluïdament, encadenem tots els sons en una sola tira fònica i això provoca fenòmens de contacte entre sons contigus. La fonètica sintàctica estudia aquests canvis També hi influeix el silenci i la dicció ràpida o lenta del parlant, és a dir , el context fònic. La lectura emfàtica desfà els contactes. Tots
aquests contactes produeixen una redistribució sil.làbica: No ho entenc // nowƏnteŋ CONTACTE
ENTRE VOCALS DINS DEL MOT
FENÒMENS DE CONTACTE ENTRE VOCALS ENTRE MOTS
FENÒMENS DE CONTACTE ENTRE CONSONANTS DINS DEL MOT O ENTRE
MOTS
FENÒMENS DE CONSONANTS EN POSICIÓ FINAL DE MOT
Són els diftongs, triftons i hiats
SINALEFA: Es produeix quan es fa un diftong entre les vocals final i inicial de dos mots consecutius (pa integral, rei elegant). El diftong resultant pot ser creixent o decreixent: una orella(unaorella), aviulutí HIAT: En canvi, si hi ha dues vocals tòniques com ara i/u tòniques, es produeix un hiat (farà hípica, dibuixarà àngels) ELISIÓ: És la desaparició d’una de les dues vocals en contacte, normalment perquè són iguals o una és neutra (una aixeta, quina hora). L’apòstrof i la contracció són marques d’elisions: amiganglesa, quinoraés? SINÈRESI: Només es correcta en poesia i consisteix a pronunciar com a diftong un hiat per imperatius de còmput sil.làbic del vers: paciència
ASSIMILACIÓ: La consonant final de síl.laba tendeix a sonar igual que la consonant inicial de la síl.laba adjacent: S’assimila la sonoritat o sordesa (dissabte, pis càlid) S’assimila el punt d’articulació (tanmateix, en Pau, encant, quin gol, infant, em fas nosa). Els tipus d’assimilacions són:
LABIALITZACIÓ: n fa m davant bilabial: tan petit, tanmateix; i n fa ɱ davant f/v: enfonsar, enveja
DENTALITZACIÓ: n/l es fan al.lòfons dentals davant d/t: Andorra, rentar, dissabte.
PALATALITZACIÓ: n/l es fan ny i ll davant ny,ll,g,j,x: un gerani, el joc, el xivarri.
VELARITZACIÓ: n davant
c/g es velaritza en ŋ: sang, fang, tanc
GEMINACIÓ: De vegades ve marcada per l’ortografia: Anna, Gemma, addenda, ombrel.la, suggerir. BL i GL geminen l’oclusiva si duen vocal davant: noble, segle Els grups TLL, TL, TM geminen la líquida o nasal : ametlla, setmana, atles
EMMUDIMENT: Consisteix a no pronunciar un so en un determinat context: les oclusives emmudeixen després de nasal o líquida lateral (camp, tomb, president, malalt) les vibrants en posició final de mot, en infinitius, oficis, sufixos...(desar, regidor) c/g emmudeixen darrera nasal però fan que la nasal es torni velar (sang, tanc) la s dels plurals –igs, nxs, xs, çs (enuigs, esfinxs, falçs) La –s d’ AQUEST si ve pausa o mot començat en consonant : aquest noi, aquest canta la S final d’AQUESTS: aquests nois r final d’infinitius i t final de gerundis: anar, capficar, anant, consistint s davant fricatives: els joves, els savis, r de ARBRE, PRENDRE i derivats: comprendre, suspendre SENSIBILITZACIÓ: Consisteix a pronunciar un so mut en un context fònic concret: la –t de VINT, CENT, SANT, seguida de mot començat en vocal ( cent anys, vintidos, sant Antoni) la t dels gerundis i la r dels infinitius si ve un pronom feble: fentho, ferla. la S d’AQUEST si ve mot començat per vocal: aquest home, aquest últim noi. la b d’AMB seguida de vocal: amb ella. ENSORDIMENT: Un so sonor oclusiu, fricatiu o africat es torna sord en posició final absoluta, final de síl.laba o davant consonant sorda : verb, fred, llarg, pis, lleig,absolut,adquirir, cartílag tiroide SONORITZACIÓ: Els sons sords finals es sonoritzen en contacte amb vocal o consonant sonora: els homes, peix al forn, tuf horrible, lleig i covard, paràgraf nou, cop moral, les orquídies.
Anna M. Ribas Margarit
Pàgina11
L’ARXIFONEMA i L’AL.LÒFON
AL.LÒFON ARXIFONEMA
És el canvi de so que adopta un fonema segons el context, segons els sons anteriors o posteriors a ells, però que NO diferencia significats. Els espirants, per exemple, els podríem pronunciar oclusius i no canviaria el significat del mot: n dental i l velar, davant dental (entaular, alta) Els al.lòfons de les oclusives són aquests (es fan espirants): *b+ *β+ Babau, abric *d+ *δ+ dit, adob *g+ *ɣ+ got, agost El segon sol aparèixer entre vocals, darrera fricativa o lateral, i davant/darrera vibrant: zebra, quadre, ogre, maig ventós, calaix buit Altres al.lòfons de nasals i semiconsonants: *m+ *ɱ+ davant f/v : àmfora
*n+ *ŋ+ davant c/g: sang, tanc, *i+ *j+ ,*u+ *w+ : iot, cauen Etc.
És la unió de dos fonemes quan s’han neutralitzat i han perdut l’únic tret que els oposava Es representa amb majúscula: /U/ (o,u Ͻ en posició àtona) /Ə/ (a,ε,e en posició àtona) També representa els fenòmens d’ensordiment a final de mot i assimilacions , o les neutralitzacions de conducta (vulgarismes, com pon nà pot anar) Els arxifonemes catalans són: /P/ (p,b), /T/ (t,d,), /K/ (k,g), /F/ (f,v), /S/ (s,z), /ʃ/ ( ʃ,ʒ), /N/ (m,n, ɲ), /L/ (l, ʎ),
/R/ (r, ɾ)
…
EL PROSODEMA O TRET SUPRASEGMENTAL
El prosodema o tret suprasegmental és un tret que distingeix dos conjunts d’elements que sonen igual: L’accentuació : punxa punxà L’entonació: interrogacions, exclamacions, ironies... Vol venir Vol venir? Vol venir! “Vol” venir La diferència vocalconsonant: palmalmelcelteltul... La diferencia sonorsord: sordsort
...
.
Anna M. Ribas Margarit
Pàgina12
CURIOSITATS Durant la pubertat, les cordes vocals dels nois creixen un cm i les de les noies 3 o 4 mil.límetres. Això fa que els nois canviïn la veu a una octava més baixa, i les noies només 1/3 d’octava
L’home escolta entre 20 i 20.000 hertzs (cicles per segon), hi ha gossos que senten fins a 60.000, i els elefants detecten les de 12. Durant el tsunami de 2004 a Sumatra, els animals van salvarse perquè el van sentir que venia i van fugir.
El cos humà funciona com una guitarra, amb l’aire, les cordes i la caixa de ressonància (faringe, rinofaringe, boca i llavis, és a dir , les cavitats supraglòtiques)
El nombre de sons pronunciables és il.limitat: una sola persona, a més, pot pronunciar un so de formes diferents. També canvien segons l’anatomia de cada persona i de la situació del seu cos en l’espai. I, també canvien en funció dels sons que tenen al costat.
Un estranger pot aprendre els sons de la llengua, però no sol distribuir els trets no distintius correctament, per això diem que té “accent” (acosta els fonemes de la nostra llengua als seus fonemes i els confon)
Es considera que les consonants nasals, laterals i les vocals tenen un so musical i que les oclusives, vibrants i espirants tenen un so soroll.
En el català central hi ha molts homòfons per culpa de la neutralització de les vocals en posició àtona: s’ho posaràsuposarà, l’arròs esperaLa Rosa espera, és fàcil decorar és fàcil de curar
Per què les llengües , com el tagalog, que només tenen tres vocals, són precisament a,i,u? Perquè són les més allunyades i diferents entre sí. L’espanyol i el rus tenen 5 vocals, l’anglès en té 9 i el francès 8. L’holandès i l’alemany en tenen 14.
Els trets pertinents en una llengua poden no serho en altres, com l’entonació ascendent de MAN en xinès (enganyar) i descendent (a poc a poc)
Les vocals se senten més que les consonants, sobretot a l’òpera, on se senten vocals cantades tota l’estona.
LES VOCALS ALS DIALECTES CATALANS: L’alguerès, la variant nordoccidental i la valenciana no tenen vocal neutra, i el balear té una neutra tònica (que sol ser e oberta en català central i e tancada en català occidental i valencià). El rosselllonès no té e / o obertes . El nordoccidental i el valencià ténen e/o àtones (no neutralitzen), algunes e àtones sonen i en lleidetà (ginoll) i el mallorquí no fa o àtona en u, mentre que a Eivissa i Menorca sí que la fan. El rossellonès tendeix a tancar la o final en –u (Canigú), perd la vocal final dels mots esdrúixos (histori), igual que el balear, i tant un com l’altre, en algunes zones, els finals –guaguo es fan –go: aigua/aigo.
LES OCLUSIVES ALS DIALECTES: La *v+ es fa fricativa en balear, alguerès i tarragoní. Antigament v/b sonaven diferent, i d’aquí aquest fet. A l’alguerès, la d/l entre vocals, les pronuncia r (cara, en comptes de cada). El valencià fa caure la d intervocàlica: cremadacremà i també pronuncia les consonants mudes. El català occidental no gemina: poble (no pobble), i CL,PL,FL es palatalitzen en CLL (plloure). El balear també fa sonar les mudes i oclusives finals (salt,banc, camp), i fa tl dels grups tll (ametla,batle, espatla). Fa moltes assimilacions: dissatte (dissabte). El rossellonès suprimeix la d en mots com vendre (venre)
LES FRICATIVES I AFRICADES ALS DIALECTES: Les palatals es fan africades al cat. occidental: txerrar, djove, marge, mendjar i en valencià sempre: pludja. A l’Horta de València els sons fricatius palatals es fan tx sempre (varietat apitxada): plutxa, txoc. A Barcelona i rodalies la tj/tg es fa tx: fetxe. La i del dígraf –ix sona a Lleida i València: peix El rossellonès elimina el so xeix final: diu pei, en comptes de peix. A la Ribagorça fan pujarpuyá
LES LATERALS ALS DIALECTES: La ll es fa y i : pallapaia, genollgenoi, ceies, ui, vull, assoleiat....al català oriental i a les illes balears. Al sona au, o u, en alguns llocs: auba (alba), ufals (alfals). El menorquí fa muda la ll intervocàlica: fulla és fua
LES VIBRANTS ALS DIALECTES: El valencià pronuncia totes les r finals: acer, amor, car, autster, clor, cor , exemplar, far, futur, mar, obscur, cor, pur, rar, sever, sonor, sospir, vampir, vapor... En el català central i el rossellonès, de vegades la reforcen amb t: cor(t, car(t). A l’alguerès, la r abans de consonant, sona l: (gelmà). També fa sonar totes les mudes finals i la r es reforça amb t als monosíl.labs (durt) . El balear no pronuncia cap r final.
Top Related