EL TEATRE: LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIESLlengua catalana i planificació lingüística
EL TEATRE: LA VOLTA AL MÓN EN 80 DIES Llengua catalana i planificació lingüística
Álvarez Fuentes, Francisco Javier
Fenoll Candela, Miriam
Herreros Gil, Sara
López García, Clara
Rodríguez García, Andrea
0
EL TEATRE: LA VOLTA AL
Álvarez Fuentes, Francisco Javier
Fenoll Candela, Miriam
Rodríguez García, Andrea
1
ÍNDEX
1. Justificació de la unitat didàctica...............................................................2
2. Contextualització.......................................................................................3
3. Descripció de la classe.............................................................................3
4. Objectius..................................................................................................5
5. Continguts................................................................................................6
6. Competències.........................................................................................10
7. Metodologia............................................................................................11
8. Avaluació.................................................................................................11
9. Sessions de treball..................................................................................15
� Sessió 1.............................................................................................15
� Sessió 2.............................................................................................19
� Sessió 3.............................................................................................21
� Sessió 4.............................................................................................22
� Sessió 5.............................................................................................26
10. Conclusió................................................................................................29
11. Webgrafia................................................................................................30
12. Annexos..................................................................................................31
2
JUSTIFICACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA
Aquesta Unitat Didàctica va destinada a tercer cicle, més concretament 5é
d’Educació Primària. Hem triat el teatre per l’elaboració d’aquesta unitat
didàctica, ja que pensem que es tracta d'un tema molt dinàmic que es pot
treballar en altres àrees del currículum com per exemple, en Educació Física
quant a l'expressió facial i corporal, en Educació Artística i Audiovisual per a
incidir en els decorats i elements que apareixen en l'escenari, entre altres. Així
mateix, és un tema que ens permet treballar l'expressió oral, creiem que té
especial rellevància ja que la majoria d'alumnes s'expressen de forma errònia i
són pocs els que saben diferenciar, a l'hora de la lectura, entre interrogacions i
exclamacions, ja siga per la tonalitat que s'ha d'emprar com pel significat que
tenen dins del text.
Un altre dels aspectes que ens permet tractar aquest tema, és que s'engloba
dins de l'expressió oral. Potser per la nostra condició de futurs docents o
simplement per la situació global en què vivim, estem convençuts que si els
xiquets aprenen a manejar-se en situacions amb públic, la vergonya que
comença a aparèixer en aquestes edats, es podrà reduir. Al mateix temps, en
un futur tindran major facilitat per a relacionar-se amb altres persones i els serà
menys costós trobar treball. Aquesta condició, també, els ajudarà al llarg de la
seua etapa acadèmica, pel fet que a mesura que es van superant les diferents
etapes els treballs grupals i les exposicions seran més habituals.
El teatre ens dóna l'opció que el treball cooperatiu del grup-classe siga una
constant, és a dir, durant el repartiment de tasques, els assajos, la
representació, les proves de vestuari, la preparació del decorat... el alumnat
treballarà de manera conjunta sentint-se part important de l'obra.
L'elecció del tercer cicle i del curs de 5é de primària es deu al fet que els
estudiants ja tenen un cert nivell lingüístic que ens porta a pensar que l'obra
serà un èxit. A més, a estes edats comença a aparèixer un sentiment de
vergonya cap als treballs orals, treballs en impliquen una dramatització, per
tant, a través d'aquesta unitat també volem oferir-los estratègies perquè
aprenguen a controlar-se i a afrontar aquestes situacions de la millor manera
3
possible. Hem d'aclarir que no pretenem que després de la realització de les
sessions es duga a terme la realització de l'obra. L'objectiu d'aquesta unitat és
que els alumnes adquirisquen estratègies per la preparació d'aquesta obra i
així, poder dramatitzar-la en la festa de final de curs.
CONTEXTUALITZACIÓ
El col·legi Miguel Hernández està situat a Alacant, una ciutat de 335.052
habitants, i on hi ha ubicats altres col·legis, tant públics com privats. És un
col·legi públic, de dues línies, format per les tres etapes educatives: infantil,
primària i secundària. L'equip docent d'Educació Primària està format per 24
tutors, dos professors d'educació física, tres professors d'anglès, l'especialista
de P.T i la professora de música.
Les relacions del centre amb altres òrgans són bones. Es pretén que l'educació
dels alumnes/as vaja més enllà del centre i al mateix temps s'intenta que
formen part activa de la realitat de la ciutat a través de l'escola.
El punt de partida per l'aprenentatge serà distint segons l'alumne/a. Les
diferències individuals hauran de ser previstes en un ambient de respecte i
atenció a la diversitat, que afavorisca el desig del xiquet de comunicar-se i de
millorar la seua competència lingüística. Per a això, caldrà facilitar l'autonomia
en l'aprenentatge, donant a l'alumne/a els mitjans perquè puga resoldre amb
èxit els problemes que sorgeixen en l'ús del llenguatge.
DESCRIPCIÓ DE LA CLASSE
Aquesta proposta didàctica està ideada per a dur-se a terme durant el tercer
trimestre del curs 2012/2013 i es dirigeix a tercer cicle de primària del C.P
Miguel Hernández, situat a la província d’Alacant. Més concretament a 5é A,
grup-classe matriculat al programa lingüístic PIL (Programa d'Immersió
lingüística).
La classe està formada per un total de 27 alumnes, dels quals 24 són de
nacionalitat espanyola, 2 de nacionalitat colombiana i una de nacionalitat
4
xinesa. Quant als alumnes immigrants, cal dir que els 2 xiquets colombians van
arribar al centre en segon de primària pel que el grau d'adaptació al ritme
natural de la classe és del 100%. No obstant això, l'alumna de nacionalitat
xinesa porta menys d’un any i mig en el col·legi i el seu nivell comú de
referència és d'A2.
El nivell socioeconòmic de les famílies de l'alumnat és mitjà, encara que alguns
pares no presenten estudis superiors a l'educació primària.
A pesar que l'alumna de nacionalitat xinesa porta relativament poc al centre, el
claustre ha decidit que afavoriria en major grau el seu aprenentatge el fet de no
realitzar cap tipus d'adaptació curricular que requerirà eixir de l'aula, més enllà
de l'atenció individualitzada que se li preste i de l'atenció que hem considerat
oportuna per algunes de les activitats d'aquesta unitat didàctica. Serà molt
important la interacció d'aquesta alumna amb la resta dels companys, ja que es
donarà molta rellevància al treball en grup. A més, se li assignarà un alumne-
tutor que li ajude amb les diverses tasques que es presenten en la Seqüència
Didàctica.
5
OBJECTIUS
A continuació, s’enumeren tots els objectius, pertanyents a distintes àrees del
currículum, que desenvolupen durant la posada en pràctica de la nostra
seqüència didàctica, El teatre: La volta al món en 80 dies.
1.- Expressar-se oralment i per escrit de forma adequada en els diversos
contextos, per a satisfer les necessitats de comunicació.
2.- Participar en diverses situacions de comunicació i emprar la llengua oral de
manera adequada. Adoptar una actitud de cooperació i respecte amb els
sentiments, idees, opinions i coneixements dels altres.
3.- Usar els mitjans de comunicació social i les tecnologies de la informació per
a interpretar i valorar informacions de diversos tipus com per exemple:
instruments de treball i aprenentatge.
4.- Utilitzar les destreses bàsiques de la llengua (escolar, parlar, llegir, escriure i
conversar) eficaçment en l’activitat escolar tant per a buscar, arreplegar i
processar informació.
5.- Llegir amb fluïdesa i entonació.
6.- Utilitzar la lectura com a mitjà per ampliar el vocabulari.
7.- Comprendre textos literaris de gèneres diversos adequats, quant a temàtica
i complexitat.
8.- Aprendre estratègies de relaxació i autoconfiança per a realitzar amb èxit
representacions teatrals o exposicions orals.
10.- Introduir-se en el món del teatre, coneixent els principals elements i
característiques d’una obra teatral.
11.- Conèixer l’argument de la tradicional obra de Jules Verne: La volta al món
en 80 dies.
12.- Conèixer algunes de les importants ciutats del món amb els monuments
més característics.
6
CONTINGUTS
Al llarg d’aquesta seqüència treballarem continguts d’àrees del currículum de
llengua catalana: Llengua i Literatura. A continuació presentem els continguts a
tractar extrets del DOCV:
Bloc 2: Parlar, escoltar i conversar
1.- Participació activa i cooperadora en interaccions espontànies pròpies de la
vida quotidiana i de l’activitat d’aula amb entonació i pronunciació adequades;
2.- Comprensió de textos orals amb seqüències narratives, descriptives,
informatives i persuasives procedents dels mitjans de comunicació o d’Internet,
captant el sentit global del text i les idees principals.
3.- Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià) com de
caràcter més formal de coneixements i opinions, contes populars i descripcions
senzilles) per a aprendre i per a informar-se.
4.- Esforç per utilitzar les formes correctes i genuïnes de la llengua oral tant en
les situacions formals com informals.
Bloc 3. Llegir i escriure
3.1. Comprensió de textos escrits.
1.-. Comprensió de textos de la vida quotidiana amb una correcta
correspondència entre fonemes i grafies amb atenció a la informació rellevant,
a la situació i a la intenció comunicativa.
3.2. Composició de textos escrits
1.-. Producció de textos escrits propis de la vida social de l’aula, com a
consolidació del sistema lectoescriptor per a comunicar coneixements,
experiències i necessitats (normes, notes, cartes, notícies, treballs d’aula...)
d’acord amb les característiques pròpies d’estos gèneres.
7
2.-. Composició de textos d’informació i d’opinió propis dels mitjans de
comunicació social sobre fets i esdeveniments que resulten significatius amb
especial incidència en la notícia, l’entrevista, la ressenya de llibres o de música,
la carta al director.
3.- Elaboració de textos per mitjà de llenguatge verbal i no verbal (il·lustracions,
imatges, gràfics...) amb intenció informativa: cartells, còmics, anuncis...
4.-. Coneixement de l’estructura dels textos propis de l’àmbit acadèmic, social,
cultural i d’interrelació amb l’entorn aplicació de tals coneixements a la
comprensió i composició de textos.
5.- Aplicació de les normes ortogràfiques; les que regulen l’accentuació gràfica i
l’ús dels signes de puntuació i d’entonació.
Bloc 4. Educació Literària
1.- Coneixement, identificació i lectura guiada de diferents mostres de textos
literaris: literatura tradicional oral i escrita (faules, llegendes, cançons populars,
auques...); adaptacions d’obres clàssiques o mostres de literatura actual o de
literatura infantil, tant del gènere narratiu (contes, biografies, autobiografies,
novel·la realista, d’aventures, de misteri, de ciènciaficció, de fantasia) com
d’altres gèneres com el teatre o la poesia, en paper i en suport audiovisual i
informàtic.
2.-Foment de la lectura i del desig de compartir els sentiments i les emocions
que esta produeix.
3.- Audició, comprensió, memorització i recitació de diferents textos poètics
adequats a l’edat i de producció pròpia, amb el ritme, la pronunciació i
l’entonació adequades.
4.- Producció de textos d’intenció literària per a comunicar sentiments,
emocions, estats d’ànim o records (contes, poemes, xicotetes peces teatrals,
descripcions, còmics, redaccions...) a partir de l’exploració de les possibilitats
8
expressives de la llengua per mitjà de l’observació i l’anàlisi de textos model
(històries o contes narrats per la professora o professor) i l’ajuda de distints
recursos i jocs que estimulen la imaginació i la creativitat.
5.- Pràctica de diferents tipus de lectura amb obres i textos literaris adequats a
l’edat i als interessos de l’alumnat: lectura silenciosa i en veu alta, lectura
expressiva, escenificada.
6.- Dramatització i lectura dramatitzada de textos literaris d’autors de la
Comunitat Valenciana.
Bloc 5. Coneixement de la Llengua
1.- Anàlisi de la importància del context en el discurs (oral i escrit) i identificació
dels components de la situació comunicativa; exploració de seqüències textuals
per a localitzar les marques lingüístiques que representen estos components i
per a reconèixer les estructures narratives, instructives, descriptives i
explicatives, tant en la comprensió com en la composició.
2.- Observació i comparació en les seqüències textuals de les formes
lingüístiques i de les estructures sintàctiques que fan el missatge adequat a la
situació comunicativa.
3.- Consideració de la coherència i la cohesió textual com imprescindibles per a
l’organització del discurs.
4.- Explicitació de coneixements gramaticals que es dominen implícitament.
Consolidació de nocions gramaticals, lèxiques, fonològiques i ortogràfiques
adquirides en cicles anteriors. Descobriment i noves incorporacions. Aplicació
d’estos coneixements a la pròpia producció discursiva.
– Classes de paraules: nom (individuals, col·lectius, concrets i abstractes), verb
i adjectiu. Enllaços: preposició, adverbi, conjunció, pronoms, articles i
interjeccions.
9
– Tipus d’enunciats: declaratiu, interrogatiu, exclamatiu, imperatiu i exhortatiu.
5.- Transformació d’oracions d’activa en passiva i viceversa, amb la finalitat de
construir els conceptes d’agent i d’objecte per a comprendre determinats
textos.
Bloc 6. La llengua como a instrument d’aprenentatge
1.- Comprensió i producció de textos orals, tant de caràcter quotidià com de
caràcter més formal per a aprendre i per a informar-se.
2. Participació com a oient en intervencions orals formals (exposicions de la
mestra o mestre, xarrada d’un visitant expert, visita d’una autora o autor...) amb
la finalitat de rebre informacions d’interès o de conèixer les opinions d’un
personatge.
3.- Participació com a ponent en intervencions orals formals que exigixen una
planificació prèvia i una organització del discurs.
4.- Producció de treballs per a organitzar la comunicació. i per a comunicar
coneixements, experiències i necessitats (murals, informes d’experiments,
investigacions, treballs en grup, presentacions multimèdia.
10
COMPETÈNCIES BÀSIQUES
Recolzant-se en el Disseny Curricular de l’àrea de Valencià: Llengua y
Literatura, aquestes son les competències bàsiques que hem de tindre en
compte alhora de desenvolupar la nostra Seqüència Didàctica:
En primer lloc, la competència de la comunicació lingüística, ja que utilitzem la
llengua en diferents contextos comunicatius. Per aquest motiu, aquesta
característica té una gran importància, donat que els aprenentatges que
s’efectuen en una llengua serveixen per l’aprenentatge d’altres llengües.
Altra de les competències que treballarem és la de aprendre a aprendre. Partint
del llenguatge com instrument de comunicació y com a base del coneixement,
treballarem altres coneixements que pertanyent a altres àrees del currículum.
És a dir, utilitzarem el llenguatge per analitzar diverses situacions i interioritzar
nous coneixements, per tant el llenguatge regularà i orientarà el procés
d’aprenentatge.
Mitjançant l’ús de diversos suports electrònics, treballarem la competència
digital y el tractament de la informació. Amb l’ús dels ordinadors obtindrem
informació per poder realitzar diverses activitats de la seqüència. A més a més,
també coneixerem habilitats de recerca i selecció de la informació que ens
proporciona el suport electrònic.
Per últim, per medi de la llengua, també contribuirem al desenvolupament de la
competència social i ciutadana. Es pretén que els alumnes desenvolupen unes
habilitats i destreses per la convivència, el respecte y l’enteniment entre uns i
altres, ja que el treball en grup és necessari al llarg d’aquesta Seqüència
Didàctica. Per tant, perquè aquesta siga favorable han d’existir les habilitats
mencionades anteriorment.
11
METODOLOGIA
Per aconseguir un clima de treball adequat al aula, és fonamental que des del
començament, el alumnes s’interessen per el teatre. Per això, és important
afavorir la discussió oberta i ordenada en relació a preguntes suggerents, en
les que l’alumnat puga aportar directament les seues vivències i coneixements
sobre aquest tema.
Aquestes activitats inicials tenen una gran importància, ja que permeten al
mestre conèixer les idees i experiències prèvies del seu alumnat i tindre-les en
compte, per poder relacionar-les amb nous continguts que es tracten de
ensenyar, afavorint així l’aprenentatge significatiu.
Així dons, treballarem baix una metodologia constructivista en la que el mestre
serà el guia del procés d’ensenament-aprenentatge i els alumnes adquiriran els
coneixements a partir de l’experiència i la seua aplicació a la vida quotidiana.
AVALUACIÓ
L’avaluació s’ha entès amb freqüència com una activitat que es realitza al
finalitzar el procés d’ensenyament, amb el que es pretén comprovar els
aprenentatges realitzats per els alumnes. Aquesta manera d’entendre
l’avaluació presenta dos inconvenients: per una part, no tenen en compte el
nivell inicial dels alumnes, el que porta a comparar els aprenentatges a partir
d’uns criteris comuns prèviament establits, fixos i invariables, per el que no es
té en conte la diversitat, i com a conseqüència, es potència encara més les
diferencies. D’altra banda, l’avaluació no es realitza quan finalitza el procés
d’ensenyament, el que dificulta que el mestre s’adone de les dificultats que els
seus alumnes han tingut durant el procés d’ensenyament-aprenentatge i no
puga ajudar a superar-les.
Per afrontar aquestes limitacions, es presenten tres tipus d’avaluació:
12
Avaluació inicial: el seu objectiu primordial és conèixer la situació de cada
alumne en particular al començament del procés d'ensenyament, i serà pres
com a punt d’eixida per valorar els progressos individuals (atenció a la
diversitat). Durant la nostra proposta didàctica, utilitzarem aquest tipus
d'avaluació per a obtenir una idea general del nivell del grup-classe. Les
tècniques que utilitzarem principalment seran l'observació exhaustiva i el diàleg,
que es durà a terme mitjançant preguntes que porten a la reflexió.
Avaluació formativa: es realitza al llarg del procés d'ensenyament amb l'objectiu
de conèixer els avanços i dificultats de cada alumne i proporcionar-los l'ajuda
necessària per a superar-les. Per a definir açò, Vygotsky va recalcar un
concepte, Zona de Desenvolupament Pròxim que s'entén com “aquell espai
d'activitat que permet a la criatura avançar amb ajuda d'un col·laborador més
hàbil, aconseguint així el desenvolupament de les seues capacitats
intel·lectuals.” És així com el docent adquireix el paper de guia i recolze en tot
moment amb la finalitat de continuar el camí del progrés d'aprenentatge. En
ella analitzarem les aptituds del alumnat enfront de les activitats que es
proposen diàriament: actitud enfront de la realització dels exercicis i enfront
dels membres de l'aula (responsabilitat, respecte, tolerància, interès
participació, adquisició continuada de nous coneixements, assentament de
conceptes, etc).
Així mateix, es valorarà l'esforç de l'alumne a l'hora d'elaborar els treballs, així
com elements de creativitat, innovació, bon gust, etc.
Avaluació sumativa: es realitza en finalitzar el procés d'ensenyament, a fi de
contrastar la informació procedent de l'avaluació inicial i la formativa amb la
situació final dels alumnes. Aquesta avaluació requereix sistematitzar totes
aquestes informacions i completar-les amb unes altres. Tot açò, ha de permetre
realitzar una valoració global del procés seguit pels alumnes.
Com a docents proposem la utilització d'un quadern per a anotar allò que hem
observat de forma sistemàtica durant tot el procés d'ensenyament de la unitat.
Aquells punts que considerarem com més important seran el desenvolupament
de les aptituds entre els alumnes. Per tant, en el quadern del professor
apareixeran els següents ítems a avaluar:
13
-Participació
-Respecte (activitats, companys, materials, professor, etc.)
- Cooperació
- Valoració de l'activitat
- Presentació
- Progrés individual
- Assentament de conceptes
A més, com l'objectiu final de la nostra unitat didàctica és l'escenificació de la
volta al món en vuitanta dies, s'utilitzarà com un element a avaluar. No
pretenem avaluar si el resultat de la representació és satisfactori, sinó si es
duen a terme els aspectes que hem treballat al llarg de la unitat com
l'entonació, identificar-se amb el personatge assignat, tècniques treballades en
expressió corporal, etc.
14
Nom i cognoms de l’alumne:
Observacions:
Participació Respecte Cooperació Valoració de
l’activitat
Presentació Progrés
individual
Assentaments de
conceptes
SESSIONS DE TREBALL
SESSIÓ 1: S’OBRI EL TELÓ! Durant la primera sessió, pretenem que els alumnes s’instroduïsquen en el món
del teatre, com un element important del nostre bagatge cultural.
OBJECTIUS:
- Detectar las idees prèvies dels educands.
- Introduir els elements teatrals.
- Conèixer els trets característics de l’obra teatral.
- Conèixer l’argument de l’obra La volta al món en 80 dies
DESCRIPCIÓ:
Activitat 1
Per introduir els alumnes en el tema objecte d’estudi, el teatre, realitzarem
preguntes dirigides a tot el grup-classe sobre les seues vivències. En tot
moment, és convenient tindre en compte la participació contínua de l’alumna
xina, perquè se senta integrada a l’aula.
Alguns exemples de les preguntes que podem fer a classe poden ser aquestes:
- Heu anat alguna vegada al teatre?
- Quines obres heu vist?
- Quina ha sigut la que més us va agradar?
- Com era la sala?
-Quins elements del teatre coneixeu?
En el cas que l’alumna de nacionalitat xina no conteste a cap de las qüestions,
incidirem en les representacions que es fan en la cultura xinesa. Per exemple: li
demanarem que ens conte com és el teatre al seu país, si ha assistit a alguna
obra teatral a Espanya, etc. Així podrem comparar las diferencies i similituds de
16
les dos representacions. Amb aquests trets diferenciadors, no pretenem valorar
positivament o negativament una de les dos representacions sinó enriquir-nos
amb les dos cultures.
El docent prèviament haurà buscat imatges sobre el teatre a Xina, perquè tots
els alumnes es familiaritzen i coneguen més de prop el que la xiqueta xinesa
els està contant. Aquestes imatges poden ser suport per a la comprensió.
Després de la reflexió conjunta i d’aquestes preguntes guiades, presentarem un
conjunt d’imatges sobre els elements que composen un teatre (no una obra
teatral). D’aquesta manera, entre tota la classe s’intentarà definir o dir les
característiques de cada una d’aquestes parts. A continuació, s’exposen les
distintes imatges que presentaríem als alumnes per poder reflexionar sobre les
parts i els elements del teatre.
Escenari, cortines, trapa i focus. Diferents tipus d’escenaris.
Butaques, corredors, públic i il· luminació.
Butaques en diferents nivells (Llotges).
17
Activitat 2
A continuació, passarem a treballar amb els trets característics que composen
una obra teatral per mitjà d’un fragment de l’obra que tractarem. Els repartirem
als alumnes un fragment de l’obra teatral on apareguen acotacions, actitud que
han d’adoptar els actors/actrius en cada moment, l’entonació, etc.
A partir de la lectura individual i l’observació detinguda de tots els components
del fragment, passarem a realitzar una sèrie de qüestions perquè els alumnes
les visualitzen, i comparen aquest gènere amb el gènere narratiu i amb la
poesia. En aquesta activitat pretenem que tots els estudiants participen de
forma equitativa perquè volem fomentar l’oralitat
• Quin tipus de text penseu que és aquest fragment? Un conte? Una obra
de teatre? Una poesia? Per què?
• Com ho heu sabut?
• Sabeu com s’anomenen les frases que es troben entre parèntesis abans
de la intervenció dels diferents personatges?
• Què ens indiquen aquestes frases?
• En relació amb la nostra veu, quin altre element penseu que és
important per representar una obra?
• Un personatge que estiga trist, parlarà de la mateixa manera que un que
estiga content? A més, estos personatges posaran la mateixa cara?
Quina cara posarà cadascun d'ells?
Decorats
18
• Algun de vosaltres pot dramatitzar aquest fragment?
Activitat 3
Per a l’última part de la sessió, visualitzarem un vídeo sobre La volta al món en
huitanta dies (https://www.youtube.com/watch?v=_Ye8sSVii0s), on es fa un breu
resum de les aventures que poc després emprendrà Phileas Fogg. Es dona a
conèixer el viatge que aquest realitzarà al voltant del món. L'objectiu d'aquesta
activitat és que els alumnes s'aproximen a l'argument de l'obra i que prenguen
contacte amb alguns dels personatges per a poder efectuar el repartiment dels
personatges.
(L'escenari representa la sala d'estar d'un vaixell, amb els seus mobles antics de fusta
i un gran rellotge de paret).
(Narrador) Phileas Fogg i el seu criat (Fix) estaven entre els viatgers del vaixell
"Mongolia". La major part dels embarcats a Bríndisi (Itàlia) anaven a l'Índia, alguns
d'ells s'encaminaven a Bombai mentre que altres a Calcuta. El vent bufava molt fort
(so de vent) i movia de banda a banda el casc del "Mongolia". Què feia Phileas Fogg
durant aquell temps?
- (Fogg) Tant de bo poguera quedar-me quiet, adormir-me i no estar tan nerviós per
aquest onatge (agitant el cap) .
- (Fix) Tranquil Senyor Fogg, prompte o tard arribarem a port i podrà fer tot el que
desitge.
- (Fogg) No puc, he d'estar totalment segur de que aquest fort onatge no causarà
danys en la maquinària.
- (Fix) Vol que vaja a preguntar senyor? (Amb un to tranquil·litzant).
- (Fogg) Si per favor, em seria de gran ajuda."
19
SESSIÓ 2: QUIN PERSONATGE SOM?
La finalitat d’aquesta sessió és el repartiment dels personatges als estudiants per a
la realització de l’obra així com conèixer les característiques físiques i
psicològiques de cadascun d’ells. D’aquesta manera, volem que a poc a poc es
posen en el lloc del personatge per a posteriorment representar-lo correctament.
OBJETIUS:
• Assignar als estudiants els papers que han de representar.
• Conèixer les característiques de la descripció.
• Descriure al seu personatge tant física com psicològicament.
• Distingir entre els personatges principals, els secundaris i extra que
apareixen en una obra.
DESCRIPCIÓN:
Activitat 1
En primer lloc, assignarem a cada alumne el paper que vol interpretar en l’obra.
Per triar a la persona que interpretarà a cert personatge de l’obra, primer
preguntarem qui vol ser cada personatge. Per exemple, Qui vol ser Phileas
Fogg? Anem a imaginar-nos que alcen la mà tres alumnes. Aquests tres
estudiants han d’eixir a la pissarra a interpretar un petit fragment de l’obra.
Entre tots els companys, es deliberarà mitjançant votacions, qui realitza cada
paper. En aquesta activitat, no volem que els papers estiguen estereotipats, de
manera que l’alumna xinesa no haja d’interpretar el personatge xinés.
Activitat 2
Abans de passar a treballar el text descriptiu, recordarem els diferents tipus de
personatges que hi ha depenent del seu protagonisme dintre de l’argument. Es
a dir, classificarem els personatges en protagonistes, secundaris i extres. Així,
els alumnes coneixeran quin tipus de personatge interpretaran en l’obra,
segons la repartició feta anteriorment.
Activitat 3
20
Durant aquesta activitat, volem tractar la descripció dels personatges. Per fer
això, presentarem una descripció de un interprete conegut i proper per als
nostres alumnes com per exemple Phineas, un dels protagonistes de la sèrie
de dibuixos animats Phineas y Pherb. Els estudiants realitzaran una fitxa en la
qual, a través de un qüestionari guiat i una lectura comprensiva de la
descripció, obtinguen les característiques d’aquest. Podem observar aquesta
fitxa en l’annex I.
D’aquesta forma, seran capaços posteriorment d’elaborar la descripció del
personatge de l’obra que se’ls havia assignat prèviament. Per tant, els xiquets
tindran que investigar sobre els trets físics i psíquics de la seua figura. Per
l’execució d’aquesta activitat, utilitzarem la sessió de informàtica, en la que els
alumnes aniran a l’aula d’informàtica per poder buscar informació sobre el seu
personatge i poder completar la descripció d’aquest. Després cada alumne
llegirà la seua descripció en veu alta a la resta de la classe, per fer una revisió
col·lectiva i entre tots proposar aspectes a millorar. Annex II.
21
SESSIÓ 3: ANEM AL TEATRE
Durant la tercera sessió, realitzarem una eixida al teatre perquè els nostres
alumnes observen de la mà de professionals, la representació real de la volta al
món en huitanta dies.
OBJECTIUS:
• Reforçar l'argument de l'obra.
• Observar les característiques de cada personatge per facilitar la
posterior representació.
• Observar com es distribueixen els elements del teatre ja treballats.
• Fer una entrevista.
DESCRIPCIÓ:
Abans de realitzar l'excursió hem d'informar els alumnes que veurem l'obra de
teatre i, al finalitzar l'obra, els actors ens donaran la possibilitat de fer-los una
entrevista. Per tant, en classe hem de preparar entre tots un guió de les
preguntes que farem als actor i per les quals els alumnes tingen més curiositat.
Estes preguntes podran ser del tipus:
• Què feu per memoritzar el text de l'obra? Teniu alguna estratègia?
• Quan eixiu a l'escenari, no teniu vergonya d'actuar davant de tantes
persones? Com vos sentiu?
• Què és el que més vos agrada d'esta obra?
• Els personatges són fàcils d'interpretar?
• Podeu dir-nos algun tret característic dels personatges principals que
ens ajude a interpretar-los?
• Per què vas decidir treballar en el teatre?
D'esta manera, els xiquets es sentiran protagonistes i comptaran les seues
vivències. Quan tornem a classe comentarem les respostes que els actors de
l'obra ens han donat i entre tots, intentarem extraure aquells aspectes o
consells que siguen útils per a la nostra representació de l'obra.
22
SESSIÓ 4: EL VIATGE DE PHILEAS FOGG
En la quarta sessió, volem aconseguir que els alumnes treballen amb la ruta
que realitza Phileas Fogg per conèixer els països pels que viatja, així com les
ciutats més representatives i algun monument emblemàtic de la ciutat. De la
mateixa manera, volem que es fixen en els medis de transport que s’utilitzen
per anar d’una ciutat a una altra i que valoren si és el més adequat.
OBJECTIUS:
- Fomentar una actitud de respecte cap a altres cultures.
- Conèixer les ciutats per les quals viatja Phileas Fogg.
- Identificar un monument típic de cada ciutat.
- Debatre sobre els mitjans de transport.
DESCRIPCIÓ:
Activitat 1
Després d'haver treballat sobre l'obra i assistir a la representació teatral,
realitzarem per grups una ruta del viatge de Phileas Fogg, en la que queden
reflectides les ciutats i el temps passa en cadascuna d'elles.
Per poder treballar l’activitat anterior, farem una reflexió comú amb la intenció
d'esbrinar l'orde correcte de pas per cada país i la durada en ell, amb les
següents preguntes:
- Recordeu el viatge de Phileas Fogg? On comença?
- Quin viatge realitza desprès? Quina durada té?
- Anomena les ciutats que es visiten en l'orde correcte.
- Recordeu els mitjans de transport que utilitza?
Aquest és l'orde i els mitjans de transport que utilitza Phileas Fogg quan realitza
la volta al món:
o De Londres a París, a Torí i a Bríndisi amb trens i vaixell.
o De Bríndisi a Suez i Bombai amb vaixell a vapor.
o De Bombai a Kholby amb tren.
o De Kholby a Allahabad amb elefant.
o D'Allahabad a Benarés i a Calcuta amb tren.
o De Calcuta a Hong Kong amb vaixell.
o D'Hong Kong a Xangai amb goleta (vaixell).
o De Xangai a Yokohama ambvaixell.
o De Yokohama a San Francisco amb paquebot (vaixell).
o De San Francisco a Kearney amb tren.
o De Kearney a Omaha amb trineu.
o D'Omaha a Chicago i a Nova York amb tren.
o De Nova York a Cobh amb vaixell mercantil.
o De Cobh a Dublín amb tren.
o De Dublín a Liverpool amb
xicotet vaixell.
o De Liverpool a Londres amb
tren.
o De casa de Phileas Fogg al
Reform club amb taxi.
Potser algunes ciutats no les recorden i inclús no les coneguen, si és així, no li
donarem importància a aquest fet, ja que el que ens interessa és que els
alumnes ens mostren allò que recorden que estarà relacio
més conegudes o alguna ciutat que els haja cridat l'atenció, ja siga pel nom o
pel que ocorre en aquest lloc.
Una vegada establit el viatge de forma correcta, es formaran grups de 3 o 4
alumnes perquè col·loquen al mapa les ciutats per
indiquen la durada en cadascuna d'elles.
Activitat 2
En aquesta activitat volem mantindre els grups de treball de l'activitat 1. En
aquesta ocasió els alumnes han de cercar informació als ordinadors de l'aula
d'informàtica. El que volem és que cada grup treballe una ciutat del viatge que
realitza Phileas Fogg, amb la intenció de fer una exposició de forma oral sobre
la ciutat, centrant-se en els monuments més emblemàtics i en alguns trets de la
cultura del dit país. D'aquesta mane
oral a l'aula i es fomentarà el respecte cap a altres cultures. Com que, algunes
D'Allahabad a Benarés i a Calcuta amb tren.
De Calcuta a Hong Kong amb vaixell.
D'Hong Kong a Xangai amb goleta (vaixell).
De Xangai a Yokohama ambvaixell.
De Yokohama a San Francisco amb paquebot (vaixell).
isco a Kearney amb tren.
De Kearney a Omaha amb trineu.
D'Omaha a Chicago i a Nova York amb tren.
De Nova York a Cobh amb vaixell mercantil.
De Cobh a Dublín amb tren.
De Dublín a Liverpool amb
De Liverpool a Londres amb
sa de Phileas Fogg al
Reform club amb taxi.
Potser algunes ciutats no les recorden i inclús no les coneguen, si és així, no li
donarem importància a aquest fet, ja que el que ens interessa és que els
alumnes ens mostren allò que recorden que estarà relacionat amb les ciutats
més conegudes o alguna ciutat que els haja cridat l'atenció, ja siga pel nom o
pel que ocorre en aquest lloc.
Una vegada establit el viatge de forma correcta, es formaran grups de 3 o 4
alumnes perquè col·loquen al mapa les ciutats per on passa el personatge i
indiquen la durada en cadascuna d'elles.
En aquesta activitat volem mantindre els grups de treball de l'activitat 1. En
aquesta ocasió els alumnes han de cercar informació als ordinadors de l'aula
e volem és que cada grup treballe una ciutat del viatge que
realitza Phileas Fogg, amb la intenció de fer una exposició de forma oral sobre
se en els monuments més emblemàtics i en alguns trets de la
cultura del dit país. D'aquesta manera, tots els alumnes participaran de forma
oral a l'aula i es fomentarà el respecte cap a altres cultures. Com que, algunes
23
Potser algunes ciutats no les recorden i inclús no les coneguen, si és així, no li
donarem importància a aquest fet, ja que el que ens interessa és que els
nat amb les ciutats
més conegudes o alguna ciutat que els haja cridat l'atenció, ja siga pel nom o
Una vegada establit el viatge de forma correcta, es formaran grups de 3 o 4
on passa el personatge i
En aquesta activitat volem mantindre els grups de treball de l'activitat 1. En
aquesta ocasió els alumnes han de cercar informació als ordinadors de l'aula
e volem és que cada grup treballe una ciutat del viatge que
realitza Phileas Fogg, amb la intenció de fer una exposició de forma oral sobre
se en els monuments més emblemàtics i en alguns trets de la
ra, tots els alumnes participaran de forma
oral a l'aula i es fomentarà el respecte cap a altres cultures. Com que, algunes
24
de les ciutats a la que viatja Phileas no són massa conegudes, els preguntarem
quines són les que coneixen i si estan interessats en buscar informació
d'alguna en concret.
Els aspectes que els alumnes hauran d’incloure al treball són els següents:
1. País on es troba la ciutat.
2. Nombre d'habitants de la ciutat.
3. Cultura i costums de la ciutat.
4. Edificis més emblemàtics i any de construcció.
Pensem que les ciutats que probablement es seleccionaran són: Londres,
París, Bombai, San Francisco, Chicago, Nova York, Dublín o Liverpool.
Per l'exposició, els alumnes es recolzaran amb imatges del monument de la
ciutat i hauran d'entregar una fitxa al professor en la que s'arreplegaran les
dades que es demanen. A més, els grups faran un mural on es presentaran
fotografies de monuments, la situació geogràfica en de les ciutats mitjançant
mapes, escrits on s’expliquen la cultura i costums dels països, etc. Al grup on
es trobe la xiqueta xinesa, no determinarem que per ser d'esta nacionalitat ha
de triar Xangai o Hong Kong per la seua proximitat cultural sinó que pretenem
que en esta activitat, els xiquets tinguen la suficient llibertat per a poder triar la
ciutat que més els agrade. No obstant això, si aquesta alumna ho desitja pot
aportar dades a l'exposició sobre la seua experiència en estes ciutats, si les ha
visitat.
Activitat 3
A l'última part de la sessió, debatrem sobre els mitjans de transport que
s'utilitzen a la història La volta al món en 80 dies. Alguns dels temes que
plantejarem són:
- Quin mitjà de transport utilitza quan passa d'una ciutat a una altra?
Recordeu algun?
- Quin és més ràpid? Hagueres triat un altre?
- Hui en dia quin és el més habitual?
- Alguns mitjans de transport utilitzats s'usen actualment? Per què?
25
- En quins mitjans de transport has viatjat? En algun més que no aparega
en aquesta obra?
26
SESSIÓ 5: SOM ACTORS
A l’última sessió, intentarem que els nostres alumnes posen en pràctica tot allò
que han aprés durant la unitat. amb vista a la representació teatral de final de
curs, que es presentarà al saló d'actes del col·legi.
En aquesta sessió, els alumnes aprendran tècniques de relaxació, expressió
corporal i expressió oral. Aquestes tècniques les hauran de posar en pràctica
abans de la representació de l’obra teatral: La volta al món en 80 dies, així com
abans de l’actuació. Per tant, aconseguirem que els alumnes estiguen tranquils
i concentrats quan arribe el dia d’exposar l’obra.
OBJECTIUS:
- Treballar l'expressió oral.
- Aprendre l'expressió corporal i facial.
- Conèixer tècniques de relaxació per a evitar la por escènica.
- Preparar l'obra de final de curs.
DESCRIPCIÓ:
Activitat 1
La primera activitat que realitzarem serà oferir als alumnes distintes tècniques
per a relaxar-se davant del públic, perquè estiguen segurs el dia de la
representació final. Generalment, aquestes tècniques permeten que l'individu
adquirisca un major nivell de calma, reduint els seus nivells d’estrès, ansietat o
ira. La relaxació física i mental està íntimament relacionada amb l'alegria, la
calma i el benestar personal de l'individu.
A continuació, presentem diferents estratègies de relaxació que podem dur a
terme en la nostra classe:
1- Relaxació Progressiva de Jacobson
Les tècniques basades o adaptades de Jacobson, consisteixen bàsicament a
aprendre a tensar i després relaxar els distints grups musculars del cos, de
manera que el xiquet o adult puga discriminar entre les sensacions quan el
27
múscul està tens i quan està relaxat. Se suposa que una vegada s'ha aprés a
discriminar, ho convertiran en un hàbit, estaran en millors condicions per a
identificar i tractar les diferents situacions quotidianes que ens creuen ansietat,
tensió o emocions negatives.
Les primeres instruccions verbals per part de la persona que aplica la tècnica
s’han d'orientar a crear una atmosfera tranquil·la: "Estàs còmode i relaxat..."
per a després anar introduint instruccions més concretes: "Ara m'agradaria que
continuares deixant relaxat tot el teu cos, mentre que concentres la teua
atenció en la teua mà dreta. Quan jo et diga, tanca el puny, molt fort, tot el que
pugues. Ara! Fixa't el que sents quan els músculs de la mà i avantbraç estan en
tensió...Concentra’t en eixe sentiment de tensió i malestar que experimentes."
Pocs segons després (5 a 7) afegim la instrucció següent: “Ara quan et diga
solta, vull que la teua mà s'òbriga completament i la deixes caure sobre les
teues cames, deixa-la caure de colp. Solta!”. Al principi, el xiquet no serà capaç
de deixar caure la mà de colp i la col·locarà sobre les cames. Si succeeix açò
cal insistir, tranquil·lament, en les instruccions de soltar de colp.
La tècnica comença centrant la seua atenció en la relaxació dels braços i mans,
desprès s’aniran incorporant en sessions progressives el cap, el coll, muscles,
pit i esquena, estómac i les cames.
És important, després dels exercicis, deixar un temps de transició per a
recuperar l'estat normal d'activació.
2- La Relaxació Passiva.
Esta tècnica es diferència de l'anterior (progressiva) en que no utilitza exercicis
de tensió. Pot resultar indicada quan els subjectes presenten dificultats o
incapacitat orgànica per a tensar els músculs o relaxar-los una vegada tensats.
Les instruccions serien: estar tranquil·lament assentat (o tombat) amb els ulls
tancats, tot el teu cos s'adapta perfectament a la butaca (o un altre) de manera
que no hi ha necessitat de tensar cap múscul.
“Ara concentra't en la teua mà dreta, deixa que desaparega qualsevol tipus de
tensió.... Nota com els músculs van tornant-se cada vegada més relaxats, més
28
tranquils, més calmats... Ara focalitza l'atenció més amunt, en el teu avantbraç
dret; nota com desapareix qualsevol tensió; deixa que es relaxen més i més...
Mentre que continues relaxant el teu braç, avantbraç, i mà dreta, concentra't
ara en la teua mà esquerra...” El procés continua seguint tots els grups
musculars com es feia en la relaxació progressiva, però cada vegada que
s’acaba de relaxar un múscul, s’ha de tornar a mencionar els anteriors. Al final
la tècnica finalitza amb instruccions per a relaxar tot el cos i a més s'inclou el
control sobre la respiració:
“Nota tot el teu cos relaxat, molt, molt tranquil. Deixa els teus peus, les cames,
l’estomac, el pit, l’esquena,els muscles, els braços, el coll, la cara, molt, molt
relaxats. Deixa que la teua respiració porte el seu propi ritme monòton, tranquil.
Deixa't portar per aquest estat de tranquil·litat... Totes les parts del teu cos
estan molt relaxades, molt càlides, molt pesades...”
S’ha de tindre cura amb el to de veu, ha de ser més lent i pausat que el de la
relaxació progressiva però sense arribar a adquirir tons hipnòtics.
Direm als nostres alumnes que estes estratègies, podran utilitzar-les en
qualsevol moment que es senten nerviosos, per exemple, abans d'una
exposició oral, abans d'un examen o d'un partit de futbol.
Activitat 2
En aquesta activitat, necessitarem una sèrie d'imatges de diferents
expressions. Els alumnes hauran de representar el que expressa la imatge amb
l'entonació i l'expressió facial i corporal correcta. Esta activitat és dinàmica i
divertida ja que permet veure com es desenvolupen els alumnes en diferents
situacions. Annex IV.
Activitat 3
Per a l'última activitat, repartirem a cada alumne un full amb el guió d'una
escena de La volta al món en 80 dies. Volem crear un clima adequat perquè
els xiquets estiguen còmodes durant la representació. Així mateix, el que
pretenem és que s'apliquen els continguts treballats al llarg de la unitat. Annex
III.
29
CONCLUSIÓ
Una vegada finalitzada la nostra unitat didàctica El teatre: La volta al món en 80
dies, hem pogut observar com els continguts del currículum es poden treballar
de forma distinta en relació a com es treballen en la majoria d'àmbits escolars,
és a dir, per mitjà de llibres de text, fitxes, explicacions directes per part del
professor, etc.
Per això, per donar un enfocament diferent a la forma què els centres educatius
estan acostumats a treballar, hem decidit treballar els objectius, continguts i
competències a través d'una obra de teatre.
Durant la realització d'esta unitat didàctica ens hem trobat amb algunes
dificultats. La principal ha sigut la impossibilitat de trobar l'obra La volta al món
en 80 dies, adaptada al teatre i a l'edat dels alumnes. Com a conseqüència,
ens hem vist obligats a realitzar una traducció-adaptació, de l’anglès, d'un
fragment d'esta obra.
Un altre dels aspectes que hem de tindre en compte com a futurs docents, és la
formació integral dels alumnes. Per tant, per a poder desenvolupar-se en la
societat, els alumnes han d'adquirir un nivell lingüístic adequat. Al plantejar una
obra de teatre com a context per a aconseguir els diferents objectius, estem
ajudant a l'alumna de nacionalitat xinesa, amb un nivell lingüístic bàsic, a
integrar els coneixements d'una forma més significativa. Treballant l'entonació,
la lectura fluida, diversos recursos relatius a l'escriptura, estratègies de
socialització al treballar en grup..., tractarem diferents aspectes que li seran
útils per al seu dia a dia.
30
Webgrafia
1. http://www.bibliotecasvirtuales.com/biblioteca/literaturafrancesa/juliovern
e/lavueltaalm undo/ 2. https://www.youtube.com/watch?v=_Ye8sSVii0s
3. https://www.youtube.com/watch?v=-No-226O0tg
ANNEX I
Phineas Flynn és un xiquet de 10 anys d'alçada
mitjana. Té uns ulls negres i bastant grans. A
més, el seu pèl és curt i pèl
mascota que és un ornitorinc
És un xiquet molt artístic, imaginatiu i
intel·ligent, ja que té una gran capacitat per a
crear maquines o elements molt originals i així,
poder divertir-se amb la companyia del seu
germanastre Pherb. Normalment, Phineas és
molt alegre i sol estar de bon humor. A més és bastant optimista perquè
sempre intenta fer el que vol, encara que després no isca com ell havia
planejat. Tampoc sol discutir massa. I com a dada curiosa, Phineas té molt
mala ortografia. Quant a les aficions d'aquest person
cantar i tocar diversos instruments musicals, com per exemple, la guitarra i
el piano. Li agrada molt les xocolatines i el que més li apassiona és dur a
terme plans absurds durant les vacances d'estiu per a poder explicar
companys quan torne a l'escola. Finalment, en referència a la vestimenta
d'aquest personatge, podem dir que és bastant normal. Sol portar una
samarreta de màniga curta, uns pantalons curts i sabatilles esportives. Es
tracta de roba còmoda perquè puga realitzar
Després de llegir la descripció, realitza les següents activitats:
1. Com pots observar el text està estructurat en quatre paràgrafs, de què
tracta cadascun?
Phineas Flynn és un xiquet de 10 anys d'alçada
mitjana. Té uns ulls negres i bastant grans. A
més, el seu pèl és curt i pèl-roig. Té una
mascota que és un ornitorinc anomenat Perry.
És un xiquet molt artístic, imaginatiu i
intel·ligent, ja que té una gran capacitat per a
crear maquines o elements molt originals i així,
se amb la companyia del seu
germanastre Pherb. Normalment, Phineas és
l estar de bon humor. A més és bastant optimista perquè
sempre intenta fer el que vol, encara que després no isca com ell havia
planejat. Tampoc sol discutir massa. I com a dada curiosa, Phineas té molt
mala ortografia. Quant a les aficions d'aquest personatge, li agrada molt
cantar i tocar diversos instruments musicals, com per exemple, la guitarra i
el piano. Li agrada molt les xocolatines i el que més li apassiona és dur a
terme plans absurds durant les vacances d'estiu per a poder explicar
nys quan torne a l'escola. Finalment, en referència a la vestimenta
d'aquest personatge, podem dir que és bastant normal. Sol portar una
samarreta de màniga curta, uns pantalons curts i sabatilles esportives. Es
tracta de roba còmoda perquè puga realitzar els seus plans.
Després de llegir la descripció, realitza les següents activitats:
Com pots observar el text està estructurat en quatre paràgrafs, de què
31
l estar de bon humor. A més és bastant optimista perquè
sempre intenta fer el que vol, encara que després no isca com ell havia
planejat. Tampoc sol discutir massa. I com a dada curiosa, Phineas té molt
atge, li agrada molt
cantar i tocar diversos instruments musicals, com per exemple, la guitarra i
el piano. Li agrada molt les xocolatines i el que més li apassiona és dur a
terme plans absurds durant les vacances d'estiu per a poder explicar-los als
nys quan torne a l'escola. Finalment, en referència a la vestimenta
d'aquest personatge, podem dir que és bastant normal. Sol portar una
samarreta de màniga curta, uns pantalons curts i sabatilles esportives. Es
Com pots observar el text està estructurat en quatre paràgrafs, de què
32
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
2. Quins verbs són els més utilitzats? Anota’ls i assenyala’ls al text amb
color roig.
______________________________________________________________________
3. En quin temps verbal estan els verbs anteriors?
______________________________________________________________________
4. Assenyala amb color blau els adjectius que apareixen a la descripció.
Recorda que aquest tipus de paraules ens indiquen com són les coses o les
persones.
33
ANNEX II
DESCRIVIM AL NOSTRE PERSONATGE
Desprès de posar en pràctica la descripció de Phineas, ara realitzarem la
descripció del personatge que anem a representar al teatre La volta al món en
80 dies. També realitzarem un dibuix del nostre personatge.
Nom del personatge:
___________________________________________________
Tipus de personatge: _________________________
Descripció:
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
______________________________________________________________________
34
ANNEX III
ESCENA 9
(L'escenari representa la sala d'estar d'un vaixell, amb els seus mobles antics
de fusta i un gran rellotge de paret)
(Narrador) Phileas Fogg i el seu criat (Fix) estaven entre els viatgers del vaixell
"Mongolia". La major part dels embarcats a Bríndisi (Itàlia) anaven a l'Índia,
alguns d'ells s'encaminaven a Bombai mentres que altres a Calcuta. El vent
bufava molt fort (so de vent) i movia de banda a banda el casc del "Mongolia"
Què feia Phileas Fogg durant aquell temps?
- (Fogg) Tant de bo poguera quedar-me quiet, adormir-me i no estar
tan nerviós per aquest onatge (agitant el cap) .
- (Fix) Tranquil Senyor Fogg, prompte o tard arribarem a port i podrà
fer tot el que desitge.
- (Fogg) No puc, he d'estar totalment segur de que aquest fort onatge
no causarà danys a la maquinària.
- (Fix) Vol que vaja a preguntar senyor? (Amb un to tranquil·litzant)
- (Fogg) Si per favor, em seria de gran ajuda.
(Narrador) L'endemà a l'eixida de Suez, el 29 d'octubre, Phileas Fogg no
deixava de donar-li voltes a la trobada que va tindre amb Picaporta (Policia) el
qual s'havia dirigit a ell al desembarcar a Egipte.
- (Fix) No em va enganyar (li va dir a l'acostar-se amb amable
somriure); vostè és el cavaller que va ser tan pacient i em va servir
de guia pels carrers de Suez.
- (Picaporta) En efecte (amb cara de sorpresa). Vos reconec! Sou el
criat d'eixe anglés tan original...
- (Fix) Precisament, senyor.
- (Picaporta) Senyor Fogg. M'alegre de veure-vos a bord. On aneu?
- (Fogg) Al mateix lloc que vosté, a Bombai.
- (Picaporta) Heu fet ja aquest viatge?
- (Fogg) Moltes vegades.
35
- (Picaporta) Llavors, coneixeu l'Índia? (sorprés de que un lladre
haguera viatjat tant).
- (Fogg) Per descomptat que sí.
- (Picaporta) I és curiós aquest país?
- (Fogg) Molt curiós. Mesquites, minarets, temples, faquirs, pagodes,
tigres, serps, baiaderes. (Amb ganes d'acabar la conversació) . Ja
tindrà temps per a veure-ho.
- (Picaporta) Així ho espere, senyor Fogg.
(Narrador) Des d'aquesta trobada, Picaporta i Fogg van parlar junts ben sovint.
L'inspector de policia tenia interés de trobar un moment d’intimitat amb el
senyor Fogg.
(Narrador) El diumenge 20 d'octubre, al migdia, es va albirar la costa hindú. El
"Mongolia" no havia d'arribar a Bombai fins al 22 d'octubre i arribava el 20 la
qual cosa era un avantatge de dos dies des de l'eixida de Londres.
ESCENA 13
(L'escenari està fosc simulant la nit. En aquesta escena ens trobem en la
selva).
(Narrador) Aouda, no havia tingut consciència del que succeeix. L'atrevit
segrest havia sigut un èxit i ella, embolicada en mantes de viatge, es trobava
descansant en una de les coves. Mentrestant, l'elefant, guiat amb molta
seguretat pel parsi, corria amb rapidesa per la selva encara fosca.
Sir Francis Cromarty, que coneixia els efectes de l'embriaguesa, produïda per
la inhalació dels vapors del cànem, no tenia cap inquietud. Però si el
restabliment de la jove índia no inquietava l'ànim del brigadier general, no tenia
la mateixa tranquil·litat al pensar en l'esdevenidor.
- (Sir Francis Cromarty) Heu d'aconseguir traure a Aouda de l'Índia,
no basta només de traure-la de la ciutat.
- (Picaporta) Serà molt complicat traure-la del país, he sentit que
eixos malfactors s'estenen per tota la península...
36
- (Sir Francis Cromarty) Fa no molt vaig escoltar una situació
semblant a aquesta, una altra jove va aconseguir escapar d'ells i
després de travessar 4 ciutats, eixos energúmens la van agafar i la
van matar.
- (Picaporta) I la policia anglesa?
- (Sir Francis Cromarty) (Negant amb el cap) Res... Aquesta gent té
molts contactes...
- (Fix) El més intel·ligent seria agafar el tren en direcció a Hong-Kong,
encara que serà complicat burlar la seguretat.
- (Fogg) (Amb decisió) Tranquil, ho aconseguirem. Idearé un pla...
Unes hores després...
- (Sir Francis Cromarty) (Assenyalant a l'horitzó) Ací la teniu, l'estació
d'Allahabad.
- (Picaporta) Ací podrem agafar un tren cap a Hong-Kong?
- (Sir Francis Cromarty) No... no és una estació principal. Però
podreu agafar esta nit un tren que vos porte a l'estació de Calcuta i,
una vegada allí, agafar un tren cap a Hong-Kong.
- (Fix) (capficat) No m'agrada com pinta açò...
- (Fogg) (recriminant-li) No sigues negatiu Fix, vaig dir que ho
aconseguirem i ho aconseguirem.
- (Sir Francis Cromarty) És la millor opció que teniu. Si aconseguiu
burlar la seguretat d'ambdós estacions, ni Aouda ni vosaltres
correreu perill. M'agradaria acompanyar-vos, però no puc...
37
ANNEX IV REPRESENTEM EL NOSTRE ESTA D’ÀNIM
Una altra vegada m’han tornat a castigar! Ja no
podré anar a l’aniversari del meu amic!
Que guai! Ens n'anem d'excursió la
setmana que ve!
No me’ls esperava! Quin regal d’aniversari més
fanfarró!
Ara mateix em menjaria el pastís de
xocolate de ma mare... mmmm
38
Què bona olor fas! - Ai! No em digues això
que em fa vergonya
M'he tornat a caure en el pati i em dol el
turmell!
He estudiat molt i he tornat a suspendre
l'examen de matemàtiques
Top Related