Contes per parlar
Contes per a l'estimulació del llenguatge oral:
Pràxies, ritme, vocabulari, comprensió i expressió.
Col·lecció NARRACIONS BREUS PER PARLAR, LLEGIR I FER
Autor: Juan Carlos Arriaza Mayas Editorial CEPE
Traducció al català i adaptació amb pictogrames: Eugènia Romero
Autor pictogramas: Sergio Palao Procedencia: ARASAAC
http://catedu.es/arasaac/ Licencia: CC (BY-NC-SA)
EL CAVALL I ELS SEUS AMICS
Hi havia una vegada un que tots els dies quan s'aixecava se n'anava a passejar (Tocotoc,
tocotoc).
Un dia anava pel i feia molt de vent (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca primer suau i després amb
força) i de sobte va escoltar a algú que estava queixant-se (Ai ai ai!...., Ai ai ai!....).
El es va acostar molt lentament (toc toc, a
ritme lent varies vegades) al lloc on s'escoltaven els
laments. Allí estaven atrapats en unes , un
i un .
-Què us ha passat va preguntar el ?-Doncs que estàvem jugant i de sobte, el vent va
la d'aquest arbre (Inspirar pel nas i bufar
(fort per la boca varies vegades) I se'ns va caure damunt i quedarem atrapats.
Llavors el , que tenia molta força (Iac, íac, iac, ... fer diverses vegades com sí que estirem la branca d'un arbre
amb força), va apartar la de l'arbre i van quedar
lliures i el . Els dos es varen posar
molt i li van donar les gràcies al i van
continuar jugant i d'alegria (divers,- ritmes que es poden inventar Lala la, lele li avui juguem com ahir-, o es pot fer amb altres vocals).
El va seguir el seu passeig (tocotoc tocotoc
tocotoc .. ) i després se'n va anar a seva.
Tenia fam i el es va menjar tot el que li van posar (Obrir i tancar la boca, ajuntant els llavis, primer
lentament i després una mica més ràpid), per continuar estant fort, i a més de postres es va menjar pastanagues
amb , llepant-les amb la llengua (Treure i ficar la llengua, començament lentament i després més ràpid per a llepar les pastanagues).
Al vespre el se va anar a ajudar el seu
pare que estava una nova, perquè la que
tènia era ja una mica vella. La nova era de
fusta i pedra, i el arrossegava pedres i col·locava les fustes unes damunt d'altres (Ajudant amb les mans fem com si col·loquem les pedres posa pon posa pon pa posa pun pun pun,... a ritme,- lents i després una mica més ràpids).
Quan va arribar la nit el se'n va anar a dormir (Inspirar pel nas i tirar l'aire per la boca de forma suau i després una mica més fort. També .es pot fer amb vibració de
llavis) i estava feliç i perquè havia salvat la vida a dos animals i a més a més va ajudar a fer la
nova.
L'endemà, el se'n va anar un altre cop
de passeig, , de vegades (tocotoc tocotoc
tocotoc... ) i altres (lala la la la la, lelele lele li, ...). Quan
portava una estona , de sobte, cataploooon. Va caure dins un forat gran i profund i no podia sortir. Llavors va començar a demanar ajuda (eeeeehhhh, socorroooooo, uuuuuuhhh). Va estar una bona estona, i de sobte va mirar cap amunt i va veure
guaitats al forat a i el .Li van preguntar:-Què t'ha passat?
- Doncs que anava i he caigut al forat.
Podeu la meva família perquè vinguin a treure'm d'aquí?.- Clar que si, van contestar.
I així ho van fer. Van ser molt ràpids i van avisar
a la família del , que van ser al forat, i com
tenien molta força, llençant i estirant d’una ho van treure d’allà (Estrenyent els llavis fent força mmmmm.. després un altre cop íac iac..., com estirant corda).
Llavors el els va donar les gràcies a
i el , i van ser amics per a sempre, i molts dies jugaven plegats.
Per això sempre és bo ajudar als altres perquè sempre tindrem més i millors amics.
Conte contat, conte acabat!, vermell,....
IMATGES DEL CONTE
Top Related