L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 1 6

Divendres, 7 d’octubre del 2016

Cinquanta anys d’‘Star Trek’: un futur amb tipus d’interès negatius ja no és ciència ficció

El Govern impulsa un projecte de llei per facilitar la reorganització empresarial

Tributs ja ha validat 11.100 declaracions de l’IRPF

Alcobé exposa als cònsols els canvis en la Llei de la funció pública

El Govern i els comuns titllen d’«estancat» el Congrés de Neu

La voluntat és que la fiscalitat no sigui un impediment per al desenvolupament de reorganitzacions empresarials

La voluntat és que en dos anys el 50% de les declaracions siguin telemàtiques

El ministre ha comparegut en la reunió de cònsols per parlar de la modificació de la Llei de la funció pública

Pàg 3 Pàg 4Pàg 4 Pàg 4

Consideren que l’esdeveniment necessita una nova empenta per aconseguir ser un referent

Els bancs, el seu futuri les torrades

El crèdit i el cobrament dins del cicle d’explotació de les empreses

Àlex Fusté

Pere Brachfield

Pàg 2 Pàg 3

NominAVANT

Vols 200 €?*

Vine a Andbank

NominAVANT

Vols 200 €?*

Vine a Andbank

Si la resposta és SÍ: felicitats.

El nou Compte NòminAvant t’ofereix tot això i més.Pel sol fet de contractar-lo* et regalem � ns a 200 €. A més, et retornem � ns al 3 % dels teus rebuts nacionals i ens encarreguem de gestionar el canvi de totes les teves domiciliacions.I si véns a Andbank, farem un estudi dels teus préstecs actuals per poder millorar-te’ls.

*Campanya vàlida � ns al 31 de desembre de 2016. Aquesta campanya va dirigida a la generalitat dels residents al Principat d’Andorra i no està dissenyada per a cap col·lectiu especí� c. Aquesta promoció és incompatible amb qualsevol condició privilegiada oferta a qualsevol col·lectiu concret.Contacta amb qualsevol de les nostres o� cines per conèixer les condicions.

Aquest mes de setembre ha fet cinquanta anys de l’estrena d’una de les sèries de ciència ficció de més èxit –amb el permís d’‘Star

Wars’- de la història: ‘Star Trek’. La sèrie transmet entusiasme per la tecnologia i del seu paper en afavorir una societat millor –una federació planetària ben go-vernada, sense classes socials ni separa-ció de races o gènere. Aquesta confiança en la tecnologia i el futur d’‘Star Trek’ es va produir després d’anys de nous desco-briments i avenços: l’electricitat, el motor de combustió o el Concorde en són bons exemples d’innovacions de l’època prè-via. També en l’àmbit social, per exemple, amb la creació de les Nacions Unides i de la independència de moltes colònies de les potències europees. Aquells anys pre-

vis a l’estrena, eren temps de fort creixe-ment econòmic arreu: a Europa, els Es-tats Units o al Japó –que es convertia en una nova potència industrial– es creixia en productivitat vora el 3% anual –és a dir, en un quart de segle es va doblar el ni-vell de vida.

Els tipus d’interès van assolir en aquell moment de confiança i creixement els màxims històrics, d’entre el 10% i el 15% a la majoria de països desenvolupats. D’aleshores ençà, especialment a partir dels anys vuitanta, els tipus d’interès no han parat de baixar. Fins arribar als tipus actuals negatius.

Va ser el banc central de Suècia qui va començar fixant al 2009 el tipus d’in-terès –en concret, l’anomenat ‘overnig-ht’ o tipus d’interès per dipòsits a un dia– al -0.25%, negatiu per primera vegada. El juny del 2014 el Banc Central Europeu (BCE) va seguir baixant el tipus dels dipò-sits –dipòsits fets pels bancs comercials al Banc Central– al -0.10%.

Avui, per exemple, els tipus del BCE es troben al -0.40% anual. Dotze tri-lions de bons de renda fixa globalment tenen també rendibilitats (tirs) negati-

ves. Empreses privades que emeten deu-te per finançar les seves activitats, com per exemple Nestlé o Deustche Telekom, ofereixen rendibilitats negatives als in-versors que comprin aquests actius fi-nancers. Els bancs, quan volen diposi-tar els seus excedents de diners en altres bancs –a l’anomenat mercat interbancari amb els tipus euríbor de referència– ob-tenen un rendiment negatiu –l’euríbor a tres mesos, per exemple, és del -0.30% anual.

És a dir, ens trobem en una nova situ-ació en la que el que demana els diners prestats –banc central, govern, o una gran empresa privada– rep diners a can-vi –enlloc del què sempre hem estat acos-tumats que sigui l’habitual: d’haver de pa-gar uns diners -els interessos- al qui els ha prestat. Fins i tot és possible que en breu alguns bancs comencin a cobrar als seus clients per tenir-hi els diners dipo-sitats!

Com és possible això? No és ciència ficció. Per què són negatius els tipus d’in-terès avui?

Segueix a la pàgina següent»

Com entendre i invertir els estalvis en l’actual entorn dels mercats financers de tipus negatius

Gerard Albà@AndbankES

ANDBANK

voreixen la bona evolució de la gran ma-joria d’actius financers –tècnicament, ai-xò es produeix pel fet que uns tipus baixos donen més valor present a uns fluxos de beneficis o diners que puguin generar les inversions: en borsa, renda fixa, etc. Cal pensar que invertir en actius financers, almenys durant aquest episodi de baixa-des de tipus, pot donar doncs, uns bons resultats –especialment si ens avancem a les bombolles que es podrien anar creant a mesura que els mercats recullin aquest impacte. És alhora una situació extraor-dinària que, per tant, genera molta incer-tesa sobre l’evolució futura de l’economia i dels mercats financers. La incertesa –el risc– als mercats i les borses, se l’anome-na i es mesura amb la volatilitat. Així, cal esperar una volatilitat alta tot i els tipus d’interès negatius que actuen de suport. Combinant aquets dos elements podem optar per aprofitar i invertir en actius fi-nancers –sobretot de manera diversifi-cada i millor de la mà d’un professional expert– aprofitant caigudes en moments de forta volatilitat –alguns exemples d’ai-xò: la renda fixa emergent quan el mer-cat va trontollar el 2014 per rumors de re-tirades dels estímuls monetaris als EUA; la borsa europea en l’anunci del ‘brexit’ el 2016; la renda fixa corporativa quan es va tensionar el 2015 de manera generalitza-da per contagi de l’impacte de la caigu-da del preu del petroli a les companyies d’aquest sector, entre d’altres.

L’entorn actual d’incertesa, però d’oportunitats pels inversors que s’ani-ran produint pel camí, també ve expres-sat perfectament, una vegada més, per les paraules del capità James T Kirk d’‘Star Trek’: «Risc, risc és la nostra activitat. En això consisteix la nostra missió!».

BUSINESS2 Divendres, 7 d’octubre del 2016

Cal pensar que invertir en actius financers, almenys durant aquest episodi de baixades de tipus, pot donar uns bons resultats

Q uè passarà amb Deuts-che Bank? I amb la ban-ca europea en general? Aquesta és la subtil ma-nera de rebre el bon dia

cada matí quan encenc la meva injuria-da BlackBerry, mentre preparo aquesta torrada que sempre acaba cremant-se, precisament per aquestes preguntes.

Jo no sóc analista de bancs. Ni tan sols em considero analista. Sé que DB porta 20 anys intentant imitar el mo-del americà de banc universal, i man-tenir-se com a principal ‘player’ a Ale-manya. Avui té uns fons propis que amb prou feines arriben a cobrir la multa que el Departament de Justícia dels EUA li vol imposar per la mala comercialitza-ció de titulitzacions a mitjans de l’any 2000. Així estem.

És cert que DB tindria uns €220 Bn en actius líquids que cobreixen 30 dies de necessitats, i un balanç encara sufi-cientment gran que li permetria vendre part d’aquests actius líquids. El proble-ma és el capital. No els descobreixo res. Veritat? Amb un CET1 del 10,8% –molt inferior al dels seus comparables ame-ricans i per sota del 12,5% de requeri-ment estàndard per als grans bancs–, el pagament complet d’aquesta multa dei-xaria el CET1 en 7,8% segons fonts con-sultades. Sortir d’aquest forat seria di-

Els bancs, el seu futuri les torrades

fícil doncs aquesta ràtio garantiria que qualsevol intent d’aixecar capital seria alguna cosa ineficient –extremadament costós i probablement afectaria a tota l’estructura de ‘funding’. No s’espantin. Els precedents històrics suggereixen que aquesta multa es negociarà clara-ment a la baixa. Malgrat això, el proble-ma persistirà.

Aquest és un problema extensible a la banca europea en general, especial-ment a aquells amb ràtios de capital més baixes. S’enfronten a ampliacions inefi-cients i a un creixement orgànic en be-neficis inassolible en un entorn de ti-pus negatius i corbes planes –i que pot durar.

Què espero llavors per als bancs? Doncs l’única cosa que poden fer per millorar les ràtios de capital: aprima-ment de balanços agregats –és a dir, menys benefici i caigudes en les cotit-zacions–, ampliacions extremadament dilutives –és a dir caigudes en les co-titzacions– o passar per la trituradora –transformar obligacions en accions. Tots els camins em porten a cotitzaci-ons deprimides. En alguns casos, aques-ta dinàmica portarà a alguna entitat al punt de resolució: ja sigui liquidació o rescat.

El cas que ens porta (Deutsche Bank) suposa un exercici molt estimulant de reflexió en el punt en què avui ens tro-bem. Per descomptat incòmode –tot el complex és incòmode–, però estimu-lant. Deutsche Bank pot seguir a la deri-va fins al final –la deixen caure–, pot ser intervinguda (rescatada), o simplement, es permet al BCE que continuï amb les

ciona així. No hi trobaran consens sobre la seva efectivitat. Aquest exercici no els donarà un criteri per opinar sobre el fu-tur del QE i els tipus negatius. Quan al-gú del BCE diu que els tipus negatius han evitat que caiguem en l’abisme de la de-flació, jo podria dir que els estalviadors i pensionistes que depenen de la ren-da han hagut de doblar la seva prefe-rència per actius que generen cupó, la qual cosa ha reduït la velocitat dels di-ners, accentuant la deflació. O quan un oficial del BCE afirma que les seves po-lítiques funcionen, doncs hi ha hagut un lleu augment en la concessió de crèdit que ajuda a estimular la tímida recupe-ració, jo podria dir que aquestes políti-ques colpegen els marges bancaris en la seva activitat de crèdit, limitant la seva pròpia capacitat de prestar, i dificultant el creixement. Per cada argument tro-baran un contra argument. El futur de la política monetària no vindrà determi-nat per aquesta discussió. Han de mirar a Merkel –una altra vegada. Ángela és, ‘a priori’, contraria a aquestes polítiques, però no pot renunciar al que ha vingut imposant fins avui: la fi dels rescats pú-blics. Això suggereix que no rescatarà al Deutsche Bank. Però també li és molt costós permetre la seva caiguda, per la

qual cosa no s’oposarà a les polítiques de Draghi. Sí senyors, senyores. Encara que el QE segueixi colpejant els marges i els beneficis bancaris, suposen també una liquiditat extraordinària i una pilo-ta d’oxigen que permet guanyar temps, almenys, fins que la qüestió de la capita-lització es faci més manejable –política i financerament.

Així doncs, ja tenen damunt la taula dues conclusions: bancs amb respira-ció assistida –injeccions de liquiditat– per guanyar temps mentre es decideix com gestionar la qüestió de la solvència. Una solvència que s’anirà millorant amb aprimaments de balanç –menys benefi-cis i cotitzacions deprimides–, amb am-pliacions ineficients –cotitzacions de-primides–, o amb resolucions a l’euro-pea –transformant bons en accions o convertibles, el que em porta a cotitza-cions deprimides. Mal futur, doncs, per a les cotitzacions dels bancs. L’altre con-clusió és l’acceptació política de les polí-tiques actuals del BCE. La resta ja ho co-neixen: deute sostingut, crèdit també, emergents beneficiant-se, absència de volatilitat en divises (les principals), etc. Fins a quan? No ho sé.

Espero, després d’aquest exercici, que la torrada no se’m cremi demà.

«Ve de la pàgina anterior

L’explicació que en donen els experts es pot resumir en els següents factors:

–Per una banda, des de fa anys ens tro-bem en unes tendències a llarg termini:

Pel què fa al creixement. Els tipus d’in-terès històricament tendeixen a seguir el nivell de creixement econòmic de cada moment. Des dels anys vuitanta, tal com hem comentat, la productivitat i el crei-xement s’han situat en entorns més bai-xos, de l’1% i el 2% o, fins i tot, inferiors a partir de la crisi financera del 2008.

Pel que fa a l’estalvi i la inversió. L’evo-lució de la demografia als països desen-volupats d’aquests anys ha provocat un augment de l’estalvi. La inversió de les empreses en les seves activitats, que ara fins i tot acumulen ‘cash’ en els seus ba-lanços, no ha augmentat degut a l’entorn de poca inflació dels béns que necessiten comprar i a la incertesa més recent.

–Per altra banda, pel que fa als Banc Centrals, aquests estant intervenint molt activament amb l’objectiu de resoldre les conseqüències, que encara duren, de la crisi financera del 2008:

Política fiscal. Els governs utilitzen so-vint la despesa (inversió) pública i els im-postos com a mecanismes per estimular l’economia. Això ja es va produir sobre-tot els anys previs a la crisi del 2008, amb un creixement desmesurat del deute pú-blic –el deute privat també va augmentar, amb greus implicacions pels bancs- que encara dura i que és difícil que augmenti de la mateixa manera.

Política monetària. Els bancs centrals fan servir aquestes polítiques –que per-meten controlar la quantitat i preu –els tipus- del diner– també per regular el

vint-i-u els dòlars, la lliura, l’euro i el ien eren la forma habitual dels diners. Però a partir de l’any 2000 es comencen a utilit-zar els xips de crèdit com a moneda. Se-gurament ens els podem imaginar com els bitcoins o divises virtuals que comen-cen a circular pel món. Per cert, al futur d’‘Star Trek’ també apareixen les matèri-es primeres –com el què anomenen ‘La-tinum'– com a mitjà d’emmagatzematge de valor. Val a dir que aquesta alternativa –potser més vinculada a l’or o la plata, o a béns reals–, en el món actual, podria ser una solució diferent en possibles escena-ris d’inflació futura.

L’entorn actual de tipus negatius és, però, nou i extraordinari per a nosaltres. En general, cal dir que els tipus baixos afa-

ritme de l’economia. Els diferents bancs centrals dels països desenvolupats, arran de la crisi, han estat utilitzant tots aquests mecanismes baixant els tipus per fomen-tar l’activitat. Fins i tot han iniciat altres nous instruments no-convencionals com el quantitative easing (QE), que con-sisteix a comprar directament actius fi-nancers intervenint als mercats (bons del govern, renda fixa emesa per empreses i, fins i tot, accions de renda variable!).

Cal esperar que la majoria d’aquests factors mantinguin la tendència actual durant, almenys, un bon temps.

Un dels efectes importants dels tipus negatius és que els bancs ara obtenen una rendibilitat negativa (pèrdues!) quan han d’invertir els diners (la liquiditat) als mer-cats monetaris o al Banc Central. És d’es-perar doncs que els diners que tenim di-positats en el banc o al compte corrent com a clients tinguin un cost o rendibi-litat negativa a partir d’algun moment no

acabin sent molt negatius, podria ser mantenint una part del patrimoni refugi-ant-nos en bitllets –que, és clar, no es ve-uen afectats directament pels tipus d’in-terès.

Però els governs i els bancs centrals encara tenen una nova possibilitat –per no afluixar en els seus estímuls–: podrien abolir les monedes i bitllets –el ‘cash’ en circulació a l’economia–, limitant els mit-jans de pagament a formats electrònics o a bitllets de poc import. De fet, això ja es-tà passant. El BCE ja va anunciar al mes de maig que aturarà les noves emissions dels bitllets de 500 euros a final de l’any 2018!

A ‘Star Trek’ sembla que ja van intuir que tot això podia passar. A la sèrie parlen que durant els segles vint i principis del

Alex Fusté@AlexfusteAlex

Economista en cap del Grup Andbank

gaire llunyà. És a dir, els diners estalviats s’anirien reduint enlloc de créixer. De fet, alguns bancs ja han anunciat que aplica-ran tipus negatius pels comptes d’alguns grans clients.

Com invertir els estalvis en aquest context dels mercats financers?

Una primera opció –curiosa- per mantenir el valor del patrimoni en el cas que els interessos dels comptes als bancs

injeccions –de liquiditat, no de capital–, per guanyar temps i decidir com soluci-onem el problema de la solvència. Una pregunta que em faig cada dia és si Ber-lín romandrà fidel a la legislació comu-nitària sobre resolució bancària –que prohibeix les injeccions públiques– o per contra, Merkel optarà per oferir as-sistència directa.

Jo no sé que farà Ángela amb Deutsche Bank, però qualsevol renún-cia de Merkel a la regulació comunità-ria –per cert, inspirada per ella mateixa i contrària a les injeccions estatals– re-presentarà de ‘facto’ un cop letal a la se-va credibilitat, doncs porta mesos con-tenint al seu homòleg italià en les seves pretensions d’aplicar ajudes estatals a la injuriada banca italiana. D’altra ban-da, presumeixo que hi haurà a Alema-nya una gran resistència a aquests res-cats, doncs això representa un perillós joc que podria lliscar tota la zona euro cap a un futur de distribució solidària de deutes. Un camí relliscós en el que és di-fícil veure el fons. Per tot això, descarta-ria el rescat. Per suposat, em puc equi-vocar. És política.

Tot això; a part de servir per visualit-zar el futur dels bancs i les seves cotit-zacions, em serveix per descobrir algu-na cosa sobre el futur de la política del BCE. I per tant, sobre la resta del mer-cat –no solament els bancs. No caiguin en l’error de situar arguments a favor i en contra de les polítiques del BCE a ca-da costat de la balança, en un intent de visualitzar la direcció futura d’aquestes polítiques. «Si funcionen, continuaran, si no funcionen, les retiraran». No fun-

BUSINESS 3Divendres, 7 d’octubre del 2016

L’Agència Tributària ha validat 11.102 declaracions de l’IRPF La voluntat del Ministeri de Finances és que en dos o tres anys el 50% de les declaracions es facin per via telemàtica

Validades 11.102 declaraci-ons de l’IRPF. Aquests són les xifres amb les que s’ha tancat la campanya per presentar aquestes decla-

racions a l’espera que es puguin validar altres 1.371 que han estat també presen-tades i que ara estan sent tramitades pel personal de l’Agència Tributària. El mi-nistre de Finances, Jordi Cinca, ha posat en relleu el fet que el 30% d’aquestes de-claracions s’hagin fet per via telemàtica i ha admès que hi ha coses a millorar de cara a properes campanyes. Aquestes han estat les manifestacions que ha fet a preguntes del conseller del Partit So-cialdemòcrata Gerard Alís sobre les dis-funcions detectades en aquesta cam-panya. Alís ha criticat la manca de pre-visió i d’informació als ciutadans i que la plataforma informàtica no hagi funci-onat correctament. El ministre ha res-post que de cara a l’any que ve es dota-rà el Departament de Tributs i Fronteres de més personal. D’altra banda, Cinca ha dit que la CASS ha estat «proactiva» en el cas de les retencions als pensionis-tes que perceben una pensió d’Espanya.

Cinca ha destacat que el volum de

bé, que ha mancat informació i ha criti-cat que la plataforma per fer les trami-tacions a través d’Internet no hagi fun-cionat de la manera correcta. Cinca ha respost que el que no hagués estat efi-cient era reforçar el servei els darrers dies ja que hagués estat «un sobrecost innecessari» i ha respost que de cara a l’any que ve el Departament de Tributs i Fronteres es reforçarà amb cinc agents de duana, tres administratius i dos ins-pectors.

D’altra banda, i pel que fa a la pre-gunta presentada pel president del grup parlamentari mixt i conseller del PS Pe-re López sobre les retencions aplicades als pensionistes que perceben una pen-sió d’Espanya, Cinca ha manifestat que la CASS ha estat «proactiva» ja que en saber que al mes de juny encara s’apli-caven aquestes retencions –tot i l’en-trada en vigor del conveni per evitar la doble imposició amb l’Estat espanyol al febrer– va mantenir contactes amb l’or-ganisme espanyol i també s’ha ofert per donar suport als contribuents que hagin de demostrar, davant la Seguretat Social espanyola, la seva residència a Andorra. També ha recordat que la CASS ja va dei-xar d’aplicar el mes de març les retenci-ons que aplicava a les pensions que per-cebien els beneficiaris de la parapúbli-ca que viuen a Espanya, concretament 4.669, en aplicació del CDI. Cinca tam-bé ha exposat que espera que la mesu-ra aplicada per Espanya sigui retroacti-va i es retornin els diners que s’han re-tingut en les pensions. De la seva banda, López ha lamentat que la CASS no ha-gi estat «una administració amiga» en aquest cas i que s’esperés al mes de juny per actuar.

Els financers tenim el mal cos-tum de donar diversos noms al mateix ens de finances, el que provoca confusió en el lector que no és expert en la

matèria. Un cas paradigmàtic és el del Ci-cle d’Explotació, que també anomenem Cicle de maduració, Cicle Operatiu, Ci-cle a curt termini, Cicle de l’Exercici, Cicle compra-mercaderia-cobrament o Cicle Comercial. Aquest important cicle es-tà constituït per una sèrie de processos a través dels quals l’empresa recupera els recursos financers que ha invertit en el seu actiu circulant. El cicle d’explotació és l’interval que transcorre des què es fa una sortida de tresoreria per a la com-pra de matèries primeres destinades a fabricar el producte, o la compra de pro-ductes acabats si es tracta d’una empre-sa comercial, fins al moment en què es recupera els diners invertits mitjançant el cobrament de les factures emeses als clients que han adquirit aquests produc-tes.

El període mitjà de maduració i el Ci-cle de Caixa són dos conceptes molt im-portants en finances operatives. La re-ducció del Cicle de Caixa és un dels objec-tius estratègics de la direcció financera i una bona gestió permet augmentar la li-quiditat de les empreses i disminuir el seu endeutament amb els bancs. Fa anys es

El crèdit i el cobrament dins del cicle d’explotació de les empreses

comercialització de productes acabats i cobrament a clients.

En produir un allargament del perí-ode mitjà de cobrament es produeix si-multàniament una dilatació del període mitjà de maduració del negoci.

Un principi bàsic és que com més gran sigui el període mitjà de maduració me-nor serà l’eficiència de l’empresa. Així ma-teix, com més llarg sigui el període mitjà de maduració menor serà la rendibilitat del negoci. Això és així ja que necessita-rà finançar la seva activitat operativa du-rant un major període de temps i neces-sitarà més temps per poder recuperar aquesta inversió i realitzar els beneficis. Per tant, l’augment del període mitjà de maduració implica sempre una dismi-nució de l’eficiència d’una companyia, ja que en completar el cicle operatiu en més temps, l’empresa recupera més tard els recursos líquids invertits en el procés per què es pugui realitzar i reinvertir en el ne-goci. Un altre aspecte important és que l’augment també suposa unes majors ne-cessitats de fons per finançar l’actiu cir-culant i conseqüentment implica un im-portant increment de costos financers.

Si les empreses haguessin de pagar al comptat totes les seves adquisicions, n’hi hauria prou amb calcular el període mit-jà de maduració econòmic per saber el temps que, de mitjana, trigarien les em-preses a recuperar les inversions realit-zades en el Cicle d’Explotació; el que seria equivalent al seu període mitjà de madu-ració financer, també anomenat Cicle de Caixa. Però com la majoria de les empre-ses no paguen al comptat sinó que obte-nen un crèdit, el temps des que l’empre-sa inverteix en el cicle d’explotació fins que recupera la inversió, és inferior al Pe-ríode de maduració Econòmic; per tant, és menys temps que cal finançar el cicle d’explotació. De manera que cal calcular el Cicle de Caixa per conèixer el termini on s’ha de finançar l’explotació. El Cicle de Caixa és el resultat de restar del Perío-de Mitjà de Maduració Econòmic el nom-bre de dies que triga l’empresa en pagar als seus proveïdors.

va introduir en les empreses el concepte d’estoc zero, és a dir minimitzar les inver-sions en matèries primeres i components per a la fabricació, el credit management serveix per aplicar el principi de rebaixar les inversions en crèdits procedents de les vendes de productes o prestacions de serveis. Aquesta reducció no s’ha d’acon-seguir disminuint les vendes a crèdit sinó accelerant el procés de cobraments dels saldos vençuts de clients, disminuint el termini mitjà de cobrament, i minimit-zant el risc de les operacions a crèdit de manera que el percentatge de crèdits in-cobrables sigui el més baix possible.

El PMME pot definir-se com el perío-de de temps mesurat en dies que de mit-jana triga una empresa a dur a terme el ci-cle operatiu d’activitat; és a dir de la dura-da mitjana calculada en dies del seu cicle d’explotació. Per tant, el període mitjà de maduració és el temps que de mitjana tri-ga l’actiu circulant a fer una volta. Conse-güentment, el període mitjà de madura-ció està estretament relacionat amb el cicle operatiu d’activitat d’una empre-sa. Per conèixer el període mitjà de ma-duració cal calcular el temps que de mit-jana transcorre entre que el diner surt de caixa per comprar matèries primeres fins que torna a l’empresa en haver co-brat dels clients. El període mitjà de ma-duració és una dada molt útil per conèi-xer les necessitats de finançament de les empreses i les necessitats del seu fons de maniobra. La seva determinació ve do-nada per la suma dels períodes mitjans de les diferents fases d’activitat: emma-gatzematge de matèries primeres, fabri-cació dels productes, emmagatzematge i

Pere Brachfield@PereBrachfield

Director de Brachfield & Morosólogos Asociados, Bcn

declaracions tramitades per via telemà-tica és destacable tenint en compte que era la primera vegada que es tramitava aquest impost. També ha dit que la vo-luntat és que en dos o tres anys el 50%

de les declaracions es facin per via te-lemàtica.

El titular de Finances ha admès que hi ha coses a millorar i creu que arran de l’experiència d’aquest any es poden

anar introduint aquestes millores. So-bre aquestes mancances, Alís ha acusat el Govern de manca de previsió ja que era previsible que en els darrers dies hi poguessin haver cues i ha destacat, tam-

Alcobé exposa als cònsols els canvis en la Llei de la funció pública Un dels aspectes més destacats que contempla aquesta modificació és la mobilitat de personal entre administracions, un fet amb el qual es treballa a partir de la informació que els comuns van aportar durant el mes de maig sobre la seva manera de treballar

El ministre d’Administració Pública, Transports i Tele-comunicacions, Jordi Alco-bé, ha comparegut en la re-unió de cònsols per parlar

de la modificació de la Llei de la funció pública, que espera tenir enllestida a fi-nals del mes de juny, i que suposarà en-tre altres mesures, la mobilitat de perso-nal entre administracions. El cònsol de Canillo, Josep Mandicó, ha explicat que els comuns ja han aportat la informació que el ministeri havia demandat sobre la manera de treballar de cada comú, i es-tà previst que la setmana que ve s’inici-en les reunions entre el Govern i els di-rectors de recursos humans. D’una altra banda, la reunió de cònsols també ha ser-vit per acordar demanar una nova reunió amb el president del Consell Superior de la Justícia i el de la Batllia per demanar in-formació sobre els expedients de deutes prescrits abans de prendre una decisió. Actualment, la Batllia ha retornat 13.000 expedients dels 80.000 que els comuns havien tramitat, i està previst que facin un segon retorn de manera imminent dels que encara no estan prescrits.

Un dels aspectes més destacats que contempla aquesta modificació és la mo-bilitat de personal entre administraci-

El Govern i els comuns consideren «estancat» el Congrés de Turisme de Neu El Govern i els comuns consideren que el Congrés Mundial de Turisme de Neu i de Muntanya està «estancat» quant a participació i necessita una nova em-penta per aconseguir ser un referent. Aquesta ha estat la conclusió que han extret els cònsols de les set parròquies conjuntament amb el ministre de Tu-risme i Comerç, Francesc Camp, durant la seva compareixença en la reunió de cònsols. Un dels principals objectius és aconseguir comptar amb ponents de reconegut prestigi i donar-li un nou en-focament, el que suposaria un encari-ment de l’esdeveniment.

El cònsol major de Canillo, Josep Man-dicó, ha assegurat que la valoració no és negativa però consideren que en els da-

rrers anys no ha crescut la participació (al voltant de 400 persones) i l’objectiu és portar ponents de renom internacio-nal perquè l’esdeveniment tingui el re-coneixement mundial pel qual va néixer. Tot i això, ha lamentat que aquest fet farà augmentar el seu cost.

La darrera edició del Congrés Mun-dial de Turisme de Neu i de Muntanya es va celebrar a Sant Julià de Lòria i va te-nir un superàvit d’11.000 euros. Mandi-có ha assegurat que no es plantegen ob-jectius concrets, sinó que la idea és anar creixent any rere any, i aprofitar que el 2018 l’amfitriona torna a ser Escaldes-Engordany, que va ser la primera a aco-llir l’esdeveniment, per donar-li un cai-re més atractiu.

BUSINESS4 Divendres, 7 d’octubre del 2016

Projecte de llei per facilitar la reorganització empresarialAmb la voluntat que la fiscalitat no sigui «en cap cas» un impediment per al desen-volupament de reorganitzacions empre-sarials i per corregir certes mancances que s’havien anat detectant en l’aplicació del model fiscal, el Consell de Ministres ha donat llum verd al projecte de llei de règim fiscal de les operacions de reorganització empresarial. Entre els aspectes destacats del projecte de llei, el director del Depar-tament de Tributs i Fronteres, Albert Hi-nojosa, n’ha destacat que té com a objec-tiu la neutralitat fiscal i la voluntat que les operacions de fusió o escissió d’empreses es duguin a terme amb un diferiment dels impostos de la tributació derivada de les operacions de reestructuració, i per co-brir certs «forats» que amb la pràctica en l’aplicació del model fiscal s’ha anat detec-tant. En aquest cas, segons el ministre de-Finances, Jordi Cinca, es tracta d’incloure normes «anti-abús» però que en cap cas suposen «un increment de la pressió fis-cal».

Cinca ha remarcat que aquests canvis eren un compromís que el cap de Govern, Toni Martí, va adquirir davant els empre-saris que havien posat en relleu les difi-cultats amb les quals es trobaven a l’hora de fer reorganitzacions empresarials, fu-sions o escissions d’empreses, ja que els podia arribar a suposar un «cost elevat». Aquests canvis, però, tampoc no volen ser un «incentivador» perquè les societats puguin obtenir beneficis fiscals.

Tal com ha detallat Hinojosa, el projecte de llei té com a objectiu la neutralitat fis-cal i la voluntat que les operacions de fusió o escissió d’empreses es duguin a terme amb un diferiment dels impostos de la tri-butació derivada de les operacions de re-estructuració. D’aquesta manera les ren-des de les empreses no deixaran de tribu-tar sinó que se’n demorarà la tributació a

ons, un fet amb el qual es treballa a par-tir de la informació que els comuns van aportar durant el mes de maig sobre la seva manera de treballar. El cònsol ma-jor de Canillo, Josep Mandicó, ha avan-çat que està previst que la setmana que

ve s’inicien les reunions entre el Govern els representants de recursos humans de cada Comú.

D’altra banda, el cònsol d’Encamp, Jordi Torres, ha explicat que els comuns van tramitar a la Batllia un total de 80.000

expedients i la Batllia els en va retornar 13.000, motiu pel qual van acordar una reunió amb la Justícia i els van explicar que els farien un segon retorn d’expedi-ents que encara no han prescrit a princi-pis d’aquest mes d’octubre.

transmissions posteriors fora del context de la reorganització.

El règim fiscal especial que preveu el projecte de llei es refereix exclusivament per a aquelles operacions basades en mo-tius econòmics relatives a la racionalitza-ció o reestructuració de les activitats dins de les empreses. El text contempla una especial sensibilitat per les empreses i pa-trimonis familiars.

A l’últim, cal destacar que el projecte de llei estipula que les empreses que efec-tuïn operacions de reorganització hau-ran d’informar a l’Administració Tribu-tària. El text regularà tots els efectes so-bre els diferents impostos que aquest text contempli.

Adjudicada per 18,6 milions la construcció de la futura Seu de la Justícia

Missé presenta a Madrid les oportunitats de negoci andorranes

Saboya creu que el consens en el marc institucional és «un bon senyal»

El Govern ha adjudicat la construc-ció de la futura Seu de la Justícia per un import de 18,6 milions d’euros. Serà una Unió Temporal d’Empresa (UTE), inte-grada per Copsa, Construccions Pujal i Mariné, la que farà les feines que tin-dran una durada de 30 mesos. El ministre portaveu, Jordi Cinca, ha destacat que es tracta «segurament» de l’obra més im-portant que es durà a terme aquesta le-gislatura. La superfície total del futur edifici serà de 15.458 m2. D’aquesta ma-nera disposarà de dos plantes soterràni-es amb un total de 5.150 m2 construïts, destinades a 91 places d’aparcament i al-tres dependències tècniques.

El secretari d’Estat de Diversificació Econòmica, Josep Maria Missé, ha pre-sentat a Madrid, a la South Summit 2016 -on competeixen les ‘startups’ més in-novadores del moment- l’aposta del Go-vern per a la diversificació econòmica i l’obertura a la inversió estrangera, i la transformació de l’economia i del model fiscal. Missé ha explicat davant els assis-tents a la South Summit 2016, els canvis implementats a Andorra durant els dar-rers cinc anys per homologar el sistema a la normativa internacional, així com les mesures per facilitar la inversió estran-gera al país. Missé ha qualificat el Prin-cipat com a un país atractiu a la inversió.

El ministre d’Afers Exteriors, Gil-bert Saboya, ha fet una valoració «po-sitiva» de la feina feta en el marc de les negociacions amb la Unió Euro-pea en aquest darrer any i mig i ha su-bratllat especialment el fet que s’hagi aconseguit posicions «comunes i con-sensuades» en el marc institucional i ho ha valorat manifestant que això és un «bon senyal» de cara a la continuï-tat de les negociacions. Saboya ha fet aquestes manifestacions en el marc de la cinquena conferència dels Diàlegs Europeus organitzats per l’Ambaixa-da d’Espanya.