L’aigua clara i els negocis obscurs:La privatització de
l’Aigua
Octubre 2012www.plataformaaiguaesvida.wordpress.com
T’has assabentat que volen privatitzar la
gestió de l’aigua des dels orígens fins a
les poblacions?.
T’ha explicat algun telenotícies que això
ho han fet a l’estiu perquè no
t’assabentessis?.
Has vist o llegit a algun lloc que l’empresa
Aigües de Barcelona t’està cobrant l’aigua
il·legalment perquè no té contracte?.
L’AIGUA
L’AIGUA L’AIGUA és ESSENCIAL per a la vida dels
ecosistemes i les persones, un dret humà
fonamental (assemblea general NNUU, 2010) i un
servei bàsic per a una vida digna (UNESCO).
ELS SERVEIS PÚBLICS D’AIGUA
Necessitem l’aigua per viure, sí o sí. És un
mercat captiu on les persones estan
obligades a pagar.
Els serveis d’aigua i sanejament són un
monopoli natural. No pots triar qui et
subministra l’aigua.
A Catalunya els serveis públics d’aigua i
sanejament són de titularitat /
responsabilitat pública municipal.
La situació a Catalunya
La captació i distribució de l’aigua fins a l’entrada dels municipis s’ha fet, fins ara, per empreses públiques (p.ex. Aigües Ter Llobregat).
El 80% de la població de Catalunya rep l’aigua d’operadors / empreses privades.
Catalunya és una de les zones del món amb uns nivells de privatització més elevats.
Arguments per la privatització
Eficàcia i eficiència de la gestió privada: cap estudi ho ha pogut demostrar.
Capacitat d’inversió del sector privat: traslladant a les tarifes els costos financers.
Competència: només inicialment durant el concurs; quan ja tenen una concessió per a 50 anys no hi ha competència amb ningú.
Coneixement: hi ha empreses públiques arreu del món que col·laboren i comparteixen coneixement.
Una gestió privada no garanteix la bona gestió dels
serveis bàsics (aigua, llum, gas...)
Nous arguments pro-privatització
Endeutament: sovint les empreses públiques estan sobre-endeutades per decisions polítiques, no per mala gestió.
Situació de les finances públiques: es
malvenen empreses públiques amb capacitat de donar beneficis (reinvertibles) cada any. Es trasllada la càrrega financera a la butxaca dels ciutadans.
El cas de l’empresa Aigües Ter LLobregat
És l’empresa pública responsable de portar l’aigua a 121 municipis i quasi 5 milions de persones.
Té actius valorats en 1.800 milions d’euros: canonades, dipòsits, estacions d’impulsió, centres de potabilització. El 2010 va ser considerada la 2ª millor empresa pública del món.
Deute acumulat de € 700 milions derivats de la incorporació de dues empreses públiques i de les inversions durant la sequera.
L’empresa generava € 7 milions de beneficis i reinvertia 35 milions anuals en la xarxa.
La situació d’ATLL
En procés de licitació per tal de passar a una gestió privada (AGBAR o FCC). Obert durant l’estiu de 2012.
Preu de la concessió de 50 anys: € 1.000 milions. 300 milions ara i 700 al llarg dels propers 50 anys.
La concessió dels serveis d'ATLL no servirà per pagar els 663 milions d'euros de deute que arrossega la companyia.
Algunes conseqüències previstes
Pujada de tarifa prevista entre el 40 i el 60% segons el municipi.
Pèrdua de capacitat de control sobre les tarifes i els costos de subministrament.
La gestió del cicle integral de l’aigua en mans privades: Utilització de les fonts de captació segons criteris econòmics vs.
criteris socials / mediambientals. Desincentivació de l’estalvi i la reducció de consum (els interessa que
gastem més per a pagar més)
Possible situació de control absolut per part d’una mateixa empresa (si guanya AGBAR el concurs): es compra l’aigua a sí mateixa.
Què s’està fent? Més d’una trentena de municipis ha votat una
moció en contra de la privatització d’ATLL.
Al·legacions presentades al procés de licitació: la Generalitat considera que les associacions de veïns no són part interessada en el procés…
Irònicament, AGBAR presentarà al·legacions a la valoració de les ofertes. Per ara ACCIONA sembla la millor posicionada però... ¿Quedarà fora AGBAR d’aquest negoci?
I a BARCELONA, QUÈ?
L’Ajuntament de Barcelona és el responsable del servei. L’Àrea Metropolitana de Barcelona és l’encarregada de supervisar-lo.
Des del 1917 l’empresa privada Sociedad
General de Aguas de Barcelona (SGAB) –
AGBAR realitza el subministrament de
l’AIGUA a tota Barcelona.
L’aigua clara i els negocis obscurs:L’aigua a Barcelona
L’aigua clara i els negocis obscurs:L’aigua a Barcelona
• L’any 2009 “La Caixa” va vendre a la transnacional francesa SUEZ un 30% d’AGBAR.
• AGBAR actualment està controlada per SUEZ (75,32% de les accions), “la Caixa” (24,12%) i petits accionistes de la companyia.
A BARCELONA, QUÈ?
El negoci de la gestió privada de l’aigua
L’any 2009 va repartir entre els seus accionistes uns dividends de 389 milions d’€ en lloc de destinar-los a millorar el rendiment de la xarxa.
AIGÜES DE BARCELONA va comprar la Torre AGBAR per 165 milions d’€ en lloc de destinar-los a baixar la tarifa.
Els beneficis d’AGBAR han servit per privatitzar serveis arreu del món (p.ex. Xile, Argentina, Xina, Regne Unit, Colòmbia, Algèria,...)
• AIGÜES DE BARCELONA ha acomiadat més de 200 treballadors/es des del 2010.
L’aigua clara i els negocis obscurs:L’aigua a Barcelona
Extracte de la nota del Comitè intercentres AGBAR
Mentrestant…(I)
La Fundació AGBAR s’assegura “formar” els jutges en Drets d’aigua mitjançant un acord amb el Consell General del Consell Judicial, el màxim òrgan de govern jurídic estatal.
Impartir doctrina als jutges des del sector privat de l’aigua?
Mentrestant…(II)
Mentrestant…(III)
Les dietes del Consell d'Administració són de 3.300€ per reunió.
Barcelona té una xarxa amb un rendiment que ronda el 80% 20 litres de cada 100 es perden o no es comptabilitzen. La ciutadania volem menys repartiment de dividends i més millora de la xarxa
L’aigua clara i els negocis obscurs:L’aigua a Barcelona
Imatge extreta de l’informe de
Responsabilitat Social Corporativa
d’AGBAR de 2009
...i ningú ha vist el contracte que permet tot això...
L’aigua clara i els negocis obscurs:L’aigua a Barcelona
NO HI HA CONTRACTE AIGÜES DE BARCELONA NO TÉ CONTRACTE
DE CONCESSIÓ per GESTIONAR l’aigua a Barcelona.
Així ho confirma la sentència judicial 298/2010:“El servei d'abastament d'aigües a la ciutat de Barcelona i l’actuació de la SGAB* en tant que
concessionària del servei son actuacions il·legítimes”* Societat General d’Aigües de Barcelona
No t’ho han dit al Telenotícies?L’aigua clara i els negocis obscurs:L’aigua a Barcelona
Fragments de la sentència de 5 d’octubre de 2010 del jutjat contenciós administratiu nº 12 de Barcelona
L’aigua clara i els negocis obscurs:L’aigua a Barcelona
NO HI HA CONTRACTE
I què fan per solucionar-ho?
Es passen dos anys dient que hi ha un contracte però no el fan públic i…
Durant l’estiu, a l’ajuntament decideixen crear una empresa mixta en la que AGBAR es queda el 85% de les accions i la municipal EMSSA el 15%.
Donen 30 dies per fer al·legacions…. fins el 24 d’agost.
Tornar a una gestió pública no és ni tan sols objecte de debat.
DAVANT D’AQUESTS FETS DENUNCIEM
La gestió de l’aigua com una mercaderia (i no com el servei essencial que hauria de ser).
L’opacitat de les empreses privades i la impossibilitat de supervisar-les (encara més sense contracte).
La total manca de transparència per part dels responsables polítics.
La hipocresia dels polítics, que “regalen” negocis a les empreses mentre ens retallen els drets.
La porta giratòria entre entitats públiques i privades
El silenci dels mitjans de comunicació.
RECLAMEM: L’AIGUA UN BÉ COMÚ I NO UNA
MERCADERIA Una gestió directa per part d’empreses públiques
de tots els serveis d’aigua i sanejament. Una gestió directa amb participació i control social.
Transparència en la gestió i la taxa (actualment tarifa) de l’aigua.
La reinversió de qualsevol benefici en la millora de la gestió de l’aigua, en polítiques socials o en reduccions de tarifes.
NO COMENCEM DE ZERO...
Al món més del 90% de les connexions domiciliaries d’aigua
les gestiona el sector públic; a Catalunya, el 10%.
La capital de França, París, seu de la transnacional SUEZ va
re-municipalitzar el servei d’aigua el 2010; el 2011 va
baixar les tarifes un 8% i va tenir 20 milions d’€ de
beneficis, que s’han destinat a la millora del servei públic.
A Itàlia més de 25 milions de persones varen votar el
2011 en referèndum a favor de la no privatització de l’aigua.
Recentment El Figaró – Montmany i Arenys de Munt
també han tornat a la gestió directa i pública del servei
d’aigua, amb nombrosos beneficis per a la població.
www.plataformaaiguaesvida.wordpress.com
Més informació a:
Contacte:
Top Related