1
1dnc111
María Aliño Dies
Ana María Bataller Alfonso
Mari Carmen Bernat Velasco
Ester Cholbi Vives
Acostament als problemes de
l'envelliment de la població
1º de Medicina
Grup V-L6
Universitat, Salut i Societat
2
Envelliment i cicle de la vida………………………………………………….…..…………………3
Envelliment i salut……………………………………………………………….……………………….6
Envelliment i activitat………………………………………………………………………………….7
Envelliment i dependència………………………………………………….…….…………………9
El problema del maltractament als majors………………………….……………...……..12
Gènere i envelliment…………………………………………………………….....………….….…15
Repercussions de l’envelliment en la salut pública........................................17
Conclusió…………………………………………………………………………………………….….….22
Bibliografia………………………………………………………………………………………….…….23
3
PRESENTACIÓ
Aquest article té la pretensió de tractar d’apropar a la població cap al concepte abstracte de la
vellesa, és a dir, la comprensió de la realitat de les persones majors tant des del punt de vista físic,
com social i psicològic.
Des del punt de vista social, analitzarem les percepcions de la societat sobre la vellesa que ens
permetran comprendre millor l’entorn social, polític i econòmic que gira entorn el procés de
l’envelliment. També analitzarem la pròpia autopercepció dels majors i la forma en què s’enfronten a
la seua situació social, econòmica i personal davant els aspectes que condicionen les estratègies
vitals individuals. Per a tal propòsit, descriurem aquestes detalladament, cosa que ens permetrà
conèixer i aprofundir en el fenomen de l’evolució de l’envelliment en les últimes dècades, sempre
abocant en l’anàlisi, múltiples perspectives i enfocaments.
Altre tema a tractar serà la salut i el benestar, tant els recursos mitjançant els quals les
persones majors enfronten la seua vida plena, com per exemple la invalidació o limitació que
experimenten davant les patologies; i com els recursos sociosanitaris i les limitacions econòmiques
en la salut pública, que han perjudicat greument, especialment en els últims anys, a la tercera edat.
En definitiva, el nostre objectiu és conèixer millor a les persones majors, com a éssers socials
actius amb les seues necessitats i expectatives, però no aïlladament, sinó en l’àmbit social, és a dir,
en el de la interacció amb la societat. L’estudi dels factors sanitaris i socials ens permetran remodelar
i millorar tant les accions preventives com les promocions, que al cap i a la fi, determinen la seua
qualitat de vida i el seu benestar: com per exemple inculcar la pràctica de l’exercici físic com a
mètode preventiu; o el desenvolupament de l’assistència específica en els professionals en l’atenció
dels més majors ; els tractaments pal·liatius i la integració de la malaltia i la mort com a fenòmens
naturals relacionats amb la vida.
Només així podria aconseguir-se enderrocar la utopia de que aquesta última etapa de la vida
siga satisfactòria, i fins i tot, productiva.
ENVELLIMENT I CICLE DE LA VIDA
Significat de la vellesa
El terme vellesa, actualment, i també des de fa ja segles, té i ha tingut unes connotacions molt
marcades, que, com és d’esperar, ha influït definitivament en les maneres de concebre i
d’interactuar amb els principals subjectes d’aquest grup d’edat tan relatiu. Així mateix, en la nostra
societat, s’entén aquella persona vella com a subjecte que, trobant-se immers dins un món que, de
manera majoritària, gira al voltant dels esdeveniments econòmics que es donen, resulta incapacitat
per aportar la seua part a aquest sistema, i que per tant, va quedant progressivament apartat
d’aquest, conforme avança cap a la senectut. Estem parlant, doncs, de que el terme vellesa no és un
terme fix, i que per tant, el seu significat i la manera de ser entesa és sensible de ser modificat, en
funció de les característiques socials i econòmiques, que se li puguen atribuir.
4
La població hui en dia, considerada vella, o que es troba prop de trobar-se en aquesta situació,
per estar en els últims anys de vida productiva, segons com és entesa convencionalment, esdevé un
grup amb molta presència en les societats més desenvolupades, i per tant, tot allò concernent a
aquest, ha de partir d’un rigorós anàlisi. Donat açò, abans de començar l’estudi, ens detindrem en
avaluar, l’evolució de la població major en l’últim segle. Només així podrem entendre el perquè la
sociologia clàssica quasi no ha prestat atenció a la població envellida, és a dir, el perquè de la
dificultat d’atenció i socialització d’aquest grup de població.
Des del segle XX, en Espanya, i en la mitja europea, l’esperança de vida s’ha incrementat
notablement, al mateix temps que l’índex de natalitat s’ha reduït de manera prou acusada. De
forma que el percentatge de població envellida està en continu creixement. Per aquests dos motius
principals, és pels quals es considera al segle XX com a exponent d’un inici de fort canvi demogràfic,
on té una presència destacada l’envelliment de la població. Aquest, segons els nivells actuals en el
nostre país, continuarà accentuant-se al llarg del segle XXI, arribant a poder donar-se una relativa
pèrdua de població en els propers anys.
Aquest procés d’envelliment general de la població, lluny de poder ser un fet anecdòtic,
planteja una clara problemàtica, en quant a les condicions en les que la major part de la població
adulta, una vegada arriben a unes edats, hauran de viure. I es que, aquest gran grup de població que
hui en dia representa el motor econòmic i laboral del país, arribaria a una edat en la qual, sent
necessària una assistència i ajuda cap a la seua persona, no existirà suficient relleu generacional per
aquesta situació. Llavors, serà necessària una implantació de polítiques públiques de benestar social,
per a pal·liar i sobretot previndre aquest tipus de situacions.
De fet, actualment la població espanyola és de 46.196.278 habitants, és un país de creixement
baix i estabilitzat. Segons el NIE, s’ha produït un gran descens de la natalitat, la mitjana de fills per
dona ha baixat de 1’8 en 1975 a 1’36 en 2011; mentre que l’esperança de vida ha augmentat fins a
situar-se en 78’8 anys als homes i 81’97 anys en les dones.
En el cas del descens de la natalitat, juga un paper determinant la situació econòmica i social
dels joves que, sense massa possibilitats per independitzar-se i trobar vivenda, al voltant dels 30
anys, no troba un nucli estable en el qual formar la seua família, ja que, en el cas de la dona
espanyola, el primer fill no arriba fins aquestes edats. Un fet molt representatiu d’aquesta situació,
és el fet destacable de que un gran percentatge de dones, no té cap fill en la seua edat fèrtil, arribant
a un 46%. Aquests baixos nivells de fecunditat expliquen la dificultat d’aconseguir una futura
5
població capaç de realitzar el relleu generacional dels nostres majors actuals, ja que, lluny d’aquestes
xifres de 1,36 fills per dona, trobem els nivells que serien requerits per a donar-se aquest procés,
arribant als 2,1 fills per dona.
La simulació realitzada mostra també el progressiu envelliment al que s’enfronta la nostra
estructura demogràfica, que s’observa de forma evident en l’evolució de la piràmide poblacional
d’Espanya resultant
Des d’un punt de vista social, com hem dit anteriorment, la vellesa es troba entesa per la
societat actual com una fase de decadència i de retir vital, per adquirir una proximitat a la mort que,
segons com és considerada, ha de marcar aquesta última part de la vida. No obstant açò, aquesta
consciència de la condició de “vell”, que marcarà l’estil de vida d’aquesta població, ha de ser
conduïda cap a una vessant llunyana a la actual. Així mateix, és convenient, i oportú, concebre
aquesta etapa de vida com una oportunitat per seguir desenvolupant-se, i seguir vivint amb vitalitat.
Per a donar-se aquesta actitud cap a la vida, el primer pas serà acceptar les limitacions, i oportunitats
que cada edat porta amb sí. Per tant, la pròpia persona és el que configura el seu paper en la societat
com a individu, i serà la primera que determine les seues fronteres vitals, segons l’actitud cap a la
vida. Dins d’aquest context, trobem un dels principals objectius de la OMS, i òbviament de la nostra
societat, que seria “l’envellir amb salut”, i un dels principals punts, passaria per, com hem dit, canviar
la imatge negativa d’aquesta etapa de la vida, i contemplar-la com una font de noves oportunitats.
Aquest fet, repercutirà de manera determinant en la salut de l’ancià.
6
ENVELLIMENT I SALUT
La demència:
Aquests grup de símptomes, entesos com a procés associat als anys de vida propis de la
vellesa, comporten un deterior progressiu de tot el funcionament cerebral. Dins d’aquesta
degeneració irreversible, trobem com al principal mal l’Alzheimer, afectant a tota funció cerebral
degut a una pèrdua progressiva de cèl·lules nervioses. Entre totes les conseqüències i símptomes
que acompanya aquest deteriorament cognitiu, trobem la gran pèrdua de memòria, que afecta
significativament a l’autonomia, i per tant a la qualitat de vida de la persona en qüestió. D’aquesta
manera, entenem memòria com a element imprescindible per a poder portar a terme qualsevol
acció, car suposa el recurs que ens permet ser conscients dels elements que ens rodegen, i de la
manera mitjançant adaptar-los a totes les nostres necessitats. És per això, que una persona amb
demència avançada, requerirà d’una assistència continuada i permanent, per a suplir aquesta baixa
funcionalitat cognitiva en el seu dia a dia.
Per altra banda, el fet de que aquest mal siga irreversible, augmenta més, si cap, la necessitat
de crear plans d’ajuda cap a les persones que es troben en aquest procés degeneratiu. Per aquesta
raó, serà precís que aquests compten amb cuidadors formals qui sàpiguen conduir en tot moment a
la persona qui té al càrrec, i ajuden a portar una vida normal, tot i ser incapaços de ser autònoms. A
més, també hauran de tenir la capacitat de manejar tot tipus de conducta que es puguen donar en la
persona, i tractar d’estimular-lo durant el màxim temps possible. Una important eina, dins l’àmbit
mèdic, per a ajudar als pacients amb aquest tipus de problemàtica cognitiva, és l’ús de teràpies
blanes, com ara bé teràpia ocupacional, o musicoteràpia, entre altres.
Malaltia terminal i vellesa/ assistència:
La mort, com a element imprescindible en la nostra vida, és absoluta, i ineludible. Un procés
natural, com és la vida, té el seu desenllaç, en forma de mort. Aquesta màxima, no obstant, pot ser
entesa de moltes maneres, i així ho és tots els dies, en qualsevol part del món. Normalment, aquelles
persones que, després d’una vida avançada, i que consideren ja haver viscut tot allò que els
“tocava”, solen acollir aquesta última part de la vida amb certa naturalitat, i tranquil·litat. Una mort
en aquest tipus de situacions, més enllà de ser temuda, com sembla que ha de ser, segons els cànons
de la nostra societat actual, arriba fins i tot a donar cert reconfort, tant al malalt, com als seus sers
estimats.
No obstant, aquesta acollidora disposició a l’arribada de l’últim alè de vida, no ha de ser
emulada pels professionals de la salut. La faena d’aquests, és fonamentalment mantenir la salut dels
seus pacients, i per tant no poden deixar que afecte aquesta actitud de la persona malalta o
moribunda, al seu treball. Dins del personal de l’àmbit de la salut més receptiu, a ser influït per les
emocions dels seus pacients, trobem als gerontòlegs, i en general a qualsevol professional
encarregat dels ancians.
7
ENVELLIMENT I ACITIVITAT FÍSICA
Una de les poblacions dins del cicle vital , motiu d'intervenció dels fisioterapeuta , la
constitueix el grup d'adults grans; qui per les seves diferents condicions de vulnerabilitat requereixen
més acompanyament en tots els seus processos de la vida diària . És així, com des dels lineamientos
de salut pública, s'ha tractat de cobrir a aquesta població per millorar la qualitat de vida i el nivell de
supervivència .
Si es considera l'envelliment com "un procés deleteri , progressiu intrínsec i universal que
esdevé en tot ésser viu amb el temps , com a expressió de la interacció entre el programa genètic de
l'individu i el seu entorn " , caldria anotar que al transcórrer dels anys l'individu va perdent les seves
funcions i per això es va aïllant com a ésser social , restringint la seva activitat i impedint la seva
participació activa en diferents entorns , amb això l'adult gran es pot considerar com tota persona
major de 65 anys ( 2 ) , edat on declina la vida i es decreixen les funcions corporals i entre elles les
funcions cerebrals .
En general, es pot dir que amb l'envelliment es produeixen una sèrie de canvis a nivell
multisistèmic , els quals es veuen representats en cada un dels sistemes corporals i evidenciats en
deficiències en les categories del moviment . Els quals generen deficiències en les categories de
capacitat aeròbica per alteració en els sistemes cardiovascular i pulmonar , deficiències en l'exercici
muscular i rang de moviment incloent longitud muscular donades per alteració en el sistema
osteomuscular , la memòria , la capacitat d'atenció, aprenentatge i la seva capacitat intel · lectual en
general . A més amb l'edat disminueixen les funcions gastrointestinals , immunològics , hormonals ;
es produeixen canvis fisiològics que disminueixen la massa muscular , la densitat òssia , el contingut
proteic total, els components cel · lulars i moleculars que participen en les respostes de defensa de
l'organisme que incideixen en la capacitat per realitzar funcions i activitats de la vida quotidiana ,
limitant la seva grau d'independència .
També és sabut que amb activitat física s'obtenen alguns beneficis que eviten que el procés
d'envelliment deteriori la condició funcional de l'adult major evitant d' aquesta manera el seu
aïllament social i millorant d' aquesta manera la seva qualitat de vida .
Efecte fisiològic de l'activitat en l'envelliment
Sabem ja que el cos es deteriora progressivament afectant tota la seva condició general
portant a una restricció en la participació dels rols
que usualment desenvolupa l'individu .
Si es considera que l'activitat física és una de
les estratègies amb què compta l'adult gran per
disminuir factors de risc , millorar d'estil de vida i per
tant gaudir d'un envelliment reeixit, a continuació es
presenten els efectes fisiològics que comporta la
realització d'activitat física en l'adult gran .
Els principals beneficis evidenciats
científicament són: control del pes corporal,
8
disminució del greix corporal augment de la massa muscular, força muscular, flexibilitat i densitat
òssia, guany de l'estabilitat postural i prevenció de caigudes; augment del volum sistòlic, ventilació
pulmonar, consum màxim d'oxigen, disminució de la freqüència cardíaca i de la pressió arterial i
millora del perfil de lípids. Existeix també millora de l'autoconcepte, autoestima, imatge corporal i
disminució de l'estrès, ansietat, insomni, consum de medicaments i millora de les funcions cognitives
i de la socialització.
Millores físiques :
·Millora de la condició cardiovascular i respiratòria.
·Reforç de la musculatura i de la densitat òssia . Fer exercici augmenta la força muscular en les
persones grans . Quan els exercicis són d'alta intensitat , a més , milloren la densitat òssia ; fent que
els ossos de la columna lumbar i del maluc siguin més densos i , per tant , més resistents .
Aquests beneficis també s'han observat en persones amb condicions físiques molt debilitades que
viuen en residències geriàtriques .
·Alentiment de la disminució de l'equilibri i de la coordinació motora associada a l'edat ,
disminuint el risc de patir una caiguda
·Els programes d'exercicis de força muscular i d'equilibri, supervisats per monitors i dirigits a
persones que tenen risc de caure , han pogut reduir el risc de caigudes amb èxit .
·El tai-txi disminueix les caigudes en la gent gran .
·L'exercici físic pot prevenir les caigudes quan forma part d'un programa més ampli que aborda
tots els factors relacionats amb el fet de caure ( fàrmacs , entorn físic , malalties ... ) .
Millores cognitives
Concretament , millora la memòria , l'atenció i la concentració . També s'ha observat que
l'exercici físic disminueix el risc de patir un deteriorament cognitiu perquè afavoreix la irrigació
cerebral i també evita la degeneració neuronal . Els exercicis que es fan amb música permeten
treballar el ritme .
Millores psicològiques
Millora l'estat d'ànim ; redueix l'ansietat , la por i la sensació de solitud ; augmenta la
confiança en un mateix i produeix sensació de benestar . Disminueix els trastorns del son. També
permet treballar la constància i la superació personal per assolir nous reptes , ampliant així les
nostres possibilitats . Augmenta la consciència corporal , ens ajuda a conèixer les limitacions i les
capacitats del nostre cos , i ens permet aprendre com ens pot ajudar la respiració , per exemple , a
disminuir la percepció del dolor . Les activitats físiques creatives milloren la nostra capacitat
d'expressió , d'improvisació i de comunicació .
9
Millores en les relacions socials
Permet conèixer altres persones i relacionar-se amb
elles i, per tant, augmenta i millora la nostra xarxa d'amistats i
redueix el risc d'aïllament social. Estar en forma físicament ens
ofereix un ampli ventall de possibilitats d'interaccionar amb
els altres, fent diverses activitats. Per exemple, quan estem
amb els néts, si ens sentim àgils, podrem fer un tipus de jocs
que no podríem fer si ens sentíssim dèbils i ens canséssim
enseguida al moure'ns. Fer exercici pot tenir també un
benefici cultural .
D'una banda, ens pot suscitar un sentiment de
pertinença a la nostra cultur, com ara, ballar sardanes i, d'altra
banda, ens pot acostar a altres cultures , com ballar la dansa
del ventre .
Les millores que hem exposat produeixen també altres beneficis com la prevenció de malalties
cròniques. Destaquen , per exemple :
• Hipertensió arterial
• Trastorns metabòlics , com la diabetis mellitus i la hipercolesterolèmia
• Malalties cardiovasculars
• Càncer
• Malalties respiratòries
• Osteoporosi
Prevenció de la discapacitat adquirida o de les limitacions de les capacitats funcionals que
apareixen amb l'edat i , com a conseqüència , de la dependència o necessitat d'ajuda per a les
activitats de la vida diària .
ENVELLIMENT I DEPENDÈNCIA
INTRODUCCIÓ
Segons un recent informe de Nacions Unides , l'any 2050 Espanya serà el país més envellit
del món ; el 44,1 % de la població espanyola serà major de 60 anys i la mitjana d'edat és de 55,2 anys
enfront d'una mitjana global mundial de 36,2 anys1 . La dependència associada a l'envelliment es
converteix així en un problema sociosanitari i econòmic transcendent .
10
La millora en les condicions de vida , accés a
educació i desenvolupament tecnològic de la
població mundial en especial dels països
desenvolupats , ha portat a que l'expectativa de
vida al segle passat hagi superat la barrera dels
75 anys . Aquest augment de l'esperança de vida
també ha comportat un augment en la
prevalença de malalties cròniques i de les
malalties cardiovasculars , cerebrovasculars , i
les malalties degeneratives especialment del
sistema osteomuscular i nerviós .
La malaltia cerebrovascular és la
segona causa de mort al món i la primera causa
de discapacitats . La seva freqüència augmenta exponencialment i proporcionalment amb l'edat i
també hi ha un augment especialment associat amb els factors de risc coneguts i nous factors de risc
ambientals emergents ( estrès laboral i emocional , factors socioeconòmics , i educatius , dietes ,
trastorns afectius i de son , pol · lució , etc . ) . De la mateixa manera la incidència de la demència
també augmenta amb l'edat i després dels 65 anys la prevalença es dobla cada cinc anys , arribant a
gairebé el 50 per cent després dels 85 anys . La més freqüent és la demència tipus Alzheimer ,
seguida en ordre i amb gran augment en la seva prevalença per la demència vascular .
Com a conseqüència del que s'ha exposat , veiem que amb l'edat es produeix un creixement
exponencial de la dependència , ja que , a mesura que augmenten els anys de vida - i les malalties -
es van necessitant cures especials i personalitzats , que requereixen de la presència d'un supervisor
mèdic , i de persones de suport com familiars o infermers . És per això , pel que la dependència pot
arribar a suposar un greu problema social si no s'utilitzen els recursos adequats per suportar- .
11
Però, que és exactament la dependència ?
Es defineix la dependència com "la necessitat d'ajuda o assistència important per a les
activitats de la vida quotidiana" , o més concretament com "un estat en què es troben les persones
que per raons lligades a la manca o la pèrdua d'autonomia física , psíquica o intel · lectual , tenen
necessitat d'assistència i / o ajudes importants a fi de realitzar els actes corrents de la vida diària i ,
de manera particular , els referents a la cura personal " .
La dependència és el resultat de la combinació de canvis fisiològics relacionats amb l'edat
, les malalties cròniques i els processos aguts o intercurrents . Tot això a més , influït per l'entorn
psicosocial , ambiental i sanitari .
Per tant , i com ja s'ha esmentat , és la malaltia i no l'edat la principal causa de
dependència en la vellesa . Ara bé , no s'ha d'obviar que les persones grans són el sector de població
més vulnerable i el que concentra el major risc de dependència i les majors xifres de dependència ja
establertes . La principal preocupació de la gent gran i les seves famílies és la salut , i ho és per les
seves conseqüències en termes de dependència , causa fonamental de sofriment i de mala
autopercepció de salut .
Avui en dia hi ha prou evidència científica per afirmar que és possible disminuir de manera
significativa la incidència , la prevalença i la intensitat de la malaltia , la discapacitat i amb això de la
dependència
Població susceptible de patir dependència
L'informe sobre Dependència i Necessitats Assistencials de la Gent Gran a Espanya estableix
un total de 15 factors predictors d'una vellesa dependent que serveixen com a indicadors per
conèixer l'índex de risc de dependència de la gent gran . L'acumulació de factors incrementa la
predisposició de la dependència en la vellesa .
12
Lluitar contra la dependència a la vellesa
La principal solució a la dependència sembla òbvia : No ser dependents. Però, com podem fer
això ? . Seria possible gràcies a l'envelliment saludable , que permetria a la gent gran valer-se per si
mateixa en tots els sentits , en comptes de necessitar ajuda per realitzar tasques de la vida normal , o
fins i tot la necessitat de ser assistits 24 hores . Tot i ser un idea una mica utòpica , podria ser la clau
per a la desaparició de la dependència , o almenys , d'una gran part d'ella . Les bases de l'envelliment
saludable serien :
1. Determinants relacionats amb els sistemes sanitaris i serveis socials ( rehabilitació ,
prevenció , salut mental ... )
2. Determinants conductuals ( tabaquisme , activitat física , alimentació ... )
3. Factors personals ( capacitat cognitiva , percepció de control ... )
4. Entorn físic ( comunitat , habitatge ... )
5. Entorn social ( suport social , educació ... )
6. Determinants econòmics ( ingressos , protecció social ... )
EL PROBLEMA DEL MALTRACTAMENT ALS MAJORS
Introducció
Es considera maltractament als majors qualsevols situació en la qual l’ancià sigui víctima de
sofriment innecessari, de lesions, dolor, pèrdua o deteriorament de la seua qualitat de vida. Que es
consideri maltractament o no dependrà de amb la freqüència en que es produeixi, la duració, la
gravetat i les conseqüències. En general podem classificar el maltractament en les següents
categories:
♦ Maltractament físic: causa dolor o lesions físiques, exercir obligació física o restringir la
llibertat de moviments de l’ancià mitjançant la força o l’ús de pastilles.
♦ Maltractament psíquic o emocional: causa danys psicològics, agressions emocionals o
verbals, insults, amenaces, acusacions falses, entre altres.
♦ Abús econòmic, financer o material: ús il·legal o no autoritzat dels recursos econòmics o de
les propietats d’una persona majors.
♦ Abús sexual: mantenir contacte sexual no consentit.
♦ Negligència: desentendre’s del seu benestar, de les necessitats bàsiques (alimentació,
higiene, assistència sanitària).
13
Prevalença
En Espanya es van elaborar dos qüestionaris, un per a les persones majors i l’altre per als
seus cuidadors. Els resultats que es van obtenir van ser els següents: un 0’8% de les persones majors
afirmaven haver sigut víctimes de maltractament per part d’algun familiar en eixe últim any i el 4’5%
dels cuidadors reconeixia haver maltractat a la persona major a la que cuidava almenys una vegada
en l’últim any. Podem veure que les taxes de maltractament informades pels cuidadors són més altes
que les informades per les víctimes. El de major prevalença des del punt de vista de les víctimes és el
maltractament psicològic i la negligència, seguit
del maltractament físic i l’abús econòmic. Des del
punt de vista dels cuidadors el de major
prevalença és l’abús econòmic, seguit del
maltractament físic i psicològic.
Factors de risc
Els factors que fan que augmenti la probabilitat de maltractament a persones majors són:
·Factors individuals: aquests factors es centren en aquelles característiques personals
de l’individu que augmenten la probabilitat de maltractament. Podem diferenciar quatre factors de
risc individuals. El primer és el sexe, es dona un major percentatge de víctimes dones que homes, en
el cas d’Espanya, el 63% de les persones majors maltractades eren dones. Sofriran els casos més
greus de maltractament físic i emocional, i són les principals víctimes d’abús sexual. El segon factor
de risc individual és l’edat, a partir dels 75 anys augmenta la probabilitat de maltractament, en les
persones entre 65-75 anys els risc de sofrir maltractament és de
0’6% mentre que a partir dels 75 anys aquest percentatge
augmenta fins al 1’1%, aquesta diferència es deu a que a partir
dels 75 anys les persones majors tenen més probabilitat de
presentar altres factors de risc com la dependència i l’aïllament
social. El tercer factor és el grau de dependència, com major
sigui el grau de dependència major serà la probabilitat de que
aquesta persona major experimenti algun tipus de
maltractament. El quart factor és la demència, com major
demència presenti l’ancià més probabilitat tindrà de patir algun
tipus de maltractament. El quint factor és psicològic, pel que fa a
les víctimes solen tindre depressió, idees suïcides, sentiments de
culpa, infelicitat i pel que fa als maltractants majoritàriament
tenen problemes psicològics o abusen de substàncies (drogues,
alcohol).
·Factors relacionals: es va considerar que el nivell d’estrès dels cuidadors és un factor
de risc per a les persones majors, el 72’2% dels cuidadors que van maltractar a l’ancià es sentien
sobrepassat per la situació, encara que s’ha considerat que pot ser estigui relacionat però no es
causa directa. Influeix la qualitat de la relació entre el cuidador i la persona major, la conducta de
14
l’ancià, i si cuidador i ancià viuen en la mateixa casa. Existeix més probabilitat que es produeixi
maltractament si l’ancià viu en la mateixa casa que el cuidador que si viu soles.
·Factors comunitaris: l’aïllament social és un factor de risc, les persones majors que
sofreixen algun tipus de maltractament tenen menys contactes socials que aquelles que no en
sofreixen, també ho és la falta de recolzament social, els estudis demostren que en més de la meitat
dels casos (53’3%) l’ancià necessitava una cuida total i sols tenia un cuidador, això afectava a les
relacions del cuidador amb la seua família, la seua situació laboral. Sols el 7% del cuidadors de
persones majors rebia ajudes per part dels servicis socials.
·Factors socials: les normes culturals i les tradicions, el sexisme, la cultura de la
violència, les actituds i estereotips negatius contra les persones majors fa que se’ls vegi com a
persones fràgils, dèbils, i dependents, per tant, vulnerables.
Conseqüències
Per a la gent major el maltractament pot tindre conseqüències molt greus. Es tracta de
persones físicament més dèbils i més vulnerables que els joves, a més, els seues ossos són més
fràgils i tarden més a recuperar-se. Si ens centrem a l’abús econòmic moltes persones majors
sobreviuen gràcies a les seua jubilació, la pèrdua de diners pot causar-los un gran impacte.
La depressió o problemes psicològics són més freqüents en les persones majors maltractades
que en les que no han segut maltractades, aquelles persones que han segut maltractades poden
sentir impotència, culpa, vergonya, por, ansietat, estrès... Es va fer un estudi en New Haven (Estats
Units) que va demostrar que el maltractament genera un gran estrès interpersonal que augmenta el
risc de mort.
Prevenció
És difícil per a la gent major evadir-se d’una relació de maltractament o prendre decisions
correctes per a posar fi a aquest degut a les deficiències físiques i cognoscitives que normalment
pateixen. A més, moltes vegades és el seu propi familiar el que els maltracta, l’única companyia que
tenen. Per tot això preveure el maltractament a la gent major és molt difícil.
Dir que les llars per a les persones majors són molt cares i la gent major amb la seua pensió no
les pot pagar per això continuen vivint a la seua casa encara que per ells mateixa no poden cuidar-se
i han de ser els seues fills els que els cuiden. A més, molts dels fills ara no tenen feina i tampoc poden
pagar per això prefereixen ser ells mateixos els que cuiden els seus pares en casa. Si l’estat donés
diners, o les llars de jubilats foren públiques d’alguna manera permetria que la gent major que no té
Factors individuals Factors relacionals Factors comunitaris Factors socials Sexe (dona), edat
(majors de 75 anys), dependència i
demència.
Estrès, conducta de l’ancià, qualitat de la relació i si comparteixen casa o no
Aïllament social, falta de recolzament social
Actituds i estereotips negatius contra les persones majors,
cultura de violència
15
suficients recursos per permetre’s anar pogués anar. Això ajudaria a reduir el maltractament als
ancians, ja que l’estrès dels cuidadors, la dependència de les persones majors o el compartir casa són
factors que augmenten la probabilitat de maltractament.
GÈNERE I ENVELLIMENT
Introducció
Si ens fixem en el nombre de persones majors de 65 anys, podem comprovar que hi ha més
dones que homes. En el cas d’Espanya aquesta diferència entre homes i dones és d’aproximadament
un milió, aquest desequilibri entre els dos sexes va augmentant com formi augmenta l’edat, a partir
dels 85 anys el nombre de dones és més del doble que el nombre dels homes.
Pel que fa a l’esperança de vida, ha augmentat molt tant per a homes com per a dones. Actualment
les dones tenen una esperança de vida major que la dels homes, en Espanya les dones tenen una
esperança de vida de 85 anys i els homes de 79’3 anys. La bretxa de gènere, és a dir, la diferència
entre l’esperança de vida entre homes i dones és de 5’7 anys, en els últims anys aquesta diferència
ha anat disminuint. Cal dir que encera que la seua esperança de vida és més elevada que la dels
homes viuen en pitjor estat de salut.
Segons les projeccions de l’Institut Nacional
d’Estadística, l’esperança de vida en el 2031 serà de
83’3 anys en el cas dels homes i de 88’1 anys en el
cas de les dones. En el 2051, es calcula que
l’esperança de vida dels homes serà de 86’9 anys i
la de les dones de 90’7 anys.
Causes d’aquesta diferència
Les dones viuen més que els homes per una combinació de causes socials, hàbits de vida i
factors biològics.
·Causes socials: existeixen alguns patrons tradicionals, que a pesar de que estan començant a
desaparèixer encara continuen vigents. Els xics han de ser durs i competitius, han de córrer riscos i
no han de plorar; mentre que les dones han de ser sensibles, carinyoses i han de cuidar als demés.
·Hàbits de vida: encara que els homes fan més exercici físic que les dones, tenen pitjors hàbits
de vida (van menys al metge, fumen i beuen més, mengen pitjor, condueixen de forma menys
agressiva i solen recórrer més a la violència). Cal dir que en els últims anys les dones estan adoptant
EDAT 65-69 ANYS 70-74 ANYS 75-79 ANYS 80-84 ANYS 85 O MÉS ANYS
SEXE Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona Home Dona
POBLACIÓ 627.262 811.074 512.248 704.334 340.373 523.974 170.620 304.104 87.449 191.644
TOTAL 1.438.336 1.216.582 864.347 474.724 279.039
16
pitjors hàbits de vida, han començat a consumir més alcohol i a fumar més. Altre factor és que les
dones cuiden més les relacions personals, està demostrat que l’esperança de vida és més llarga com
major sigui el recolzament socials que una persona té.
·Factors biològics:
·Influència de les hormones: la testosterona fa que els homes arribin a grans nivells d’activitat física, agressivitat i competitivitat que acurten les seues expectatives de vida. També les hormones són les causants de que els homes es suïciden fins a cinc vegades més que les dones i que siguin víctimes de més accidents de tràfic o morts per violència. En 2010 el percentatge de morts en accidents de tràfic era quatre vegades major en els homes d’entre 18 i 34 anys que en les dones i en 2011 es van suïcidar 375 homes front a 91 dones, d’entre 15 i 34 anys. En aquesta taula podem observar les taxes de suïcidi per cada 100.000 habitants en diferents països, ens permet veure la diferència entre el nombre de suïcidis d’homes i el de dones:
PAÏSOS HOMES DONES TOTAL
Rússia 42’1 7’2 33’5
Japó 31’4 11’5 21’2
Estats Units 19’8 4’9 12’0
Noruega 15’9 6’7 11’2
Canadà 17’3 5’1 11’1
Espanya 10,5 2’7 6’3
Grècia 5’6 0’9 3’2
A més, la testosterona també eleva els nivells de colesterol roí en sang, això farà que els homes tinguin més probabilitats de sofrir una cardiopatia o un infart cerebrovascular. Per contra, els estrògens el que fan és elevar el colesterol bo, i s’han fet diversos experiments que demostren que el colesterol bo té un efecte protector sobre el cor.
·Cromosoma X/Cromosoma Y: sabem que les dones són XX i els homes XY; el cromosoma Y té molts menys gens que el X, a més, la majoria d’ells es troben lligats a la fertilitat masculina i al desenvolupament dels caràcters sexuals secundaris. Si algun gen importants del cromosoma X pateix algun dany, els homes no poden substituir les funcions d’eixe gen, mentre que les dones com tenen un altre X si que podran. Això farà que els homes siguin més vulnerables front a diverses infermetat provocades per mutacions en el cromosoma X. A més, en 1985 es va descobrir l’existència d’un gen molt important per a la reparació d’errors genètics en el cromosoma X.
·Menopausa
·Resistència del cor: un estudi fet a 250 persones d’entre 18 i 80 anys, va demostrar que el cor femení resisteix millor al pas del temps, mentre que el rendiment del cor masculí pot reduir-se fins a quatre vegades entre els 18 i els 70 anys. Cal dir que els homes poden pal·liar els efectes de l’edat si practiquen esport regularment i que les dones encara que el seu cor es conserva bé també es necessari que practiquen esport.
Sabem que les artèries principals a mesura que ens fem vells es fan més rígides, el que provocarà un augment de la tensió. Amb els anys, es debilita la circulació sanguínia, en els homes començarà abans que en les dones, encara que les dones quan les dones arribin a la menopausa sofriran una brusca debilitació.
17
COM AFECTA L’ENVELLIMENT EN LA SALUT PÚBLICA?
Entre 2000 i 2050, la població mundial major de 60 anys es triplicarà. La major part d’aquest
augment es produirà en els països menys desenvolupats.
Aquest canvi demogràfic té varies conseqüències per a la salut pública. Gaudir de bona salut
es fonamental per a que les persones majors mantinguen la seua independència i pugan tindre un
lloc en la vida familiar i en la seua comunitat. Cuidar la salut al llarg de la vida i previndre la malaltia
podria evitar o retardar al menys l’aparició de malalties cròniques i no transmissibles, com les
cardiopaties, els accidents cerebrovasculars i el càncer.
Però aquestes malalties també deuen ser detectades i tractades a temps amb el fi de reduir
al mínim les seues conseqüències; a mes, quins pateixen una malaltia avançada necessitarà cuidats i
un suport adequat de forma prolongada. El millor mode de prestar eixos servicis és mitjançant un
sistema integral d’atenció primària. L’acció de salut pública també pot recolzar-se en la capacitat dels
majors.
Per tant, queda clar que el procés d’envelliment de la població representa un important
repte per al sistema sanitari, no només perquè la despesa sanitària per càpita augmenta amb l'edat,
sinó també perquè implica un canvi del caràcter mateix de les atencions i cures demandats.
La despesa sanitària
Pel que fa a la despesa sanitària, en el gràfic 6 podem observar com en els darrers anys
aquest ha augmentat, passant de 23.557.000 d'euros l'any 1991 a 46.681.000 d'euros en 2011. Si bé
tant el sector públic com el privat van experimentar en aquesta dècada un important
desenvolupament, la despesa sanitària privada ha estat el que més ha augmentat en aquests deu
anys, multiplicant la seva inversió per 2’6, mentre que en el cas de la despesa sanitària pública es va
multiplicar per 1’8 durant el període d'estudi
La despesa farmacèutica
La despesa farmacèutica de la Seguretat Social també ha patit un important increment en els
últims anys, passant de 3.101,8 milions d'euros en 1991 a 7084,4 milions d'euros l'any 2001, dels
A pesar de l’augment de la despesa sanitària en
els últims anys, Espanya figura en el lloc 29 en la
classificació que la OMS (2000) ha realitzat en lo
que al nivell de despesa sanitària (percentatge del
PIB). Així mateixa, Espanya ocupa el sisé lloc entre
191 països en lo que a nivell de la població es
refereix, indicant la qualitats dels servicis sanitaris
ofertats en el nostre país
18
quals el 95,3 per cent i el 95,8 per cent total, respectivament, es van correspondre amb el Sistema
Nacional de Salut. Dins de la despesa farmacèutica, el que
aporta una major càrrega al Sistema Nacional de Salut és el
dels pensionistes. La raó per la qual la despesa
farmacèutica dels pensionistes és superior, es deu, no
només al fet que l'import mitjà de les receptes és més
elevat (com podem observar al gràfic 7), conseqüència de
les pròpies característiques dels tractaments i malalties
durant la vellesa, sinó també a que la cobertura de la
despesa farmacèutica dels pensionistes és del 100 per
cent. Previsiblement, i de seguir les actuals tendències
demogràfiques, la despesa farmacèutica s'incrementarà
degut a l'augment del volum de població de 65 i més anys.
La cobertura assistencial: hospitals, residències i centres de dia
Un altre dels reptes que el sistema sanitari es planteja davant l'imparable procés
d'envelliment de la població, és el de la cobertura assistencial. En el cas d'Espanya, que aviat es
convertirà en el país de la Unió Europea amb major proporció de gent gran, la xarxa hospitalària
sembla insuficient per cobrir les necessitats sanitàries d'un grup de població en augment. D'aquesta
manera, l'any 2000 el 13,5 per cent dels hospitals estaven especialitzats en geriatria, d'acord amb les
dades facilitades per l'INE. No obstant això , el creixement de la proporció de persones de 65 i més
anys ha d'implicar un canvi qualitatiu de l'atenció i cura mèdica, no tant orientat a un enfocament
curatiu, la qual cosa provoca una excessiva dependència médico-farmacéutica, com a aprimar la
prevenció.
Aquesta reduïda cobertura hospitalària pel que fa als centres especialitzats en geriatria,
també es manifesta pel que fa als serveis d'atenció a la gent gran, com es pot observar en el quadre
3. Com s'adverteix en el quadre, els serveis residencials són els més desenvolupats del sistema de
serveis d'atenció a la gent gran. El nombre total de places residencials a Espanya al gener de 2002
era de 239.366 , distribuïdes entre 4.795 centres.
Si bé els serveis residencials són els més importants en l'atenció a la gent gran, l'oferta
sembla insuficient. L'índex de cobertura ( IC ) de les places residencials indica com l'any 2002 per
cada 100 persones de 65 i més anys hi havia 3,4 places en residències, enfront de les 5,2 de mitjana
de la Unió Europea. Pel que fa als centres de dia, al gener de 2002 el nombre total de places ofertes
ascendia a 18.639, distribuïdes en 956 centres.
Del conjunt de places existents, el 55 per cent eren públiques i , d'aquestes, el 71 per cent
estaven gestionades per entitats públiques (autonòmiques o locals) i el 29 per cent per entitats
privades en règim de concert. Aquesta distribució segons titularitat posa de manifest el pes del
sector públic en l'oferta de places, bé sigui a través de centres propis (gestionats pel sector públic) o
bé a través de centres de gestió privada concertats amb el sector públic.
19
Igual que passava amb els
centres residencials, l'oferta de places
en centres de dia és insuficient per
cobrir la demanda. L'índex de
cobertura de les places de centres de
dia a l'any 2002 , mostrava que per
cada 100 persones de 65 i més anys hi
havia 0,3 places en centres de dia.
Què pensa la gent?
Hem realitzat una enquesta a 20 persones aleatòries en una consulta mèdica especialitzada en
Medicina General. Les preguntes i respostes van a ser aquestes:
1. Pensa que la qualitat de la salut pública referida a les persones d’edat avançada ha
empitjorat? El 25% diu que NO, mentre que el 75% diu que SI
2. Està d’acord amb el copagui dels medicaments en les persones d’edat avançada? El 20% diu
que NO, mentre que el 80% diu que SI
3. Considera que és adequat el nombre de geriatres en Espanya actualment? El 100% diu que
NO
4. Considera que està coberta la salut dental en les persones d’edat avançada? El 100% diu que
NO
5. Considera que ha hagut un abús massiu del servici d’urgències per a patologies menors en
persones d’edat avançada? El 10% diu que NO, mentre que el 90% diu que SI
A més, vam preguntar l’edat i el sexe de les persones enquestades: 9 eren dones i 11 eren
homes; i respecte a l’edat vam tindre aquestos intervals:
De 30-40 anys: 6 persones
De 41-50 anys: 4 persones
De 51-60 anys: 5 persones
De 61-70 anys: 5 persones
Per tant, queda clar que l’opinió de la gent consisteix en que hi ha pocs mitjans sanitaris per
a les persones d’edat avançada, que es demanen massa diners a persones majors pels servicis
sanitaris que necessiten, que no hi ha suficient especialització mèdica i que ha hagut una
sobreexplotació dels servicis de urgències i generals.
La dimensió de la salut:
Tot i que la importància actual i futura que té la població de 60 i més anys, els actuals serveis
de salut no tenen una política de reorientació dels serveis per a la promoció, la prevenció i l'atenció
de salut de la gent gran.
20
La OMS proposa focalitzar les intervencions en salut pública durant el curs de la vida. Per als
adults grans que estan per sobre del llindar de la discapacitat , les intervencions han d'estar dirigides
a prevenir la pèrdua de funcionalitat per causes evitables, com la malnutrició, caigudes, malalties del
cor i reumatisme o artritis, malalties cerebrovasculars, diabetis, dificultats visuals, depressió,
malalties malignes o osteoporosi. Finalment, per als que estan per sota del llindar de la discapacitat,
les intervencions han d'estar dirigides a reparar la pèrdua de funcionalitat i, quan ja no és possible ,
assegurar la qualitat de vida dins dels límits imposats per la discapacitat.
La major vulnerabilitat dels adults majors als problemes de salut es tradueix en que es
requereixen recursos humans, tecnològics i materials diferenciats i apropiats per a la cura de la salut,
en una etapa de la vida en què les malalties tendeixen a ser cròniques i no agudes.
La decisió sobre l'assignació de recursos de la salut pública per a la prevenció de la
disfuncionalitat i la discapacitat és un important tema de justícia distributiva relacionat amb la salut
pública i l'envelliment .
Factors que susciten el interès pel funcionament dels sistemes de cuidat
1. L’envelliment augmenta la demana de servicis d’assistència
2. La població adulta major que precisa cuidats de forma permanent es troba en franc procés
de creixement.
3. El cuidat ha recaigut tradicionalment en les dones, i aquestes –degut a pressions
econòmiques, socials o opcions personals– s’han anat alejant progressivament d’aquestes
tasques.
4. Els serveis socials de suport a la reproducció social de la població de persones majors encara
no han aconseguit un ple suport públic, i la família actua com principal mecanisme
d’absorció dels riscs associats a la pèrdua de funcionalitat en la vellesa
Què hem de fer per a millorar la situació existent?
En el area de la salut es deu posar èmfasis en l’atenció primària dels pacients amb malalties
cròniques i després en el maneig multidisciplinari de l’ancià, en l’educació per a prevenir el
maltractament a les persones majors o diagnosticar-lo i reportar-lo en cas de trobar-lo, crear centres
de salut mental per a l’adult major, generar models de cuidat agut del pacient en casa i del pacient
hospitalitzat que siguen d’alta qualitat i costo-efectiu.
Açò requerirà la participació de les societats científiques i l’entrenament del personal en
geriatria des de l’educació en pregrau, així com la promoció de subespecialitats geriàtriques. La
implantació de tot lo anterior requereix la participació del sector polític i econòmic, quins deuen
entendre la importància de trobar una adequada atenció de l’adult major i les seues implicacions
positives per a la salut i la qualitat de vida d’aquest grup etari.
L'objectiu és prevenir les complicacions i aconseguir la independència en les seves activitats
principalment d'autocura, que l'ancià sigui funcional, o per contra això demanaria més despeses i/o
temps de la població econòmicament activa. La meta és arribar a la vellesa de la manera més
saludable possible, retardant el temps d'aparició de la discapacitat i amb un enfocament en la
21
qualitat, la dignitat i el bon viure més que en la quantitat
d'anys. A més també seria molt positiu poder reduir el gran
percentatge de gent major que va al centre de salut, com
podem observar en el gràfic adjunt. No s'ha de veure
l'envelliment com un problema de magnituds
desproporcionades, ja que és al seu torn el triomf de
l'assoliment d'unes millors condicions de l'atenció sanitària.
22
CONCLUSIÓ
Al llarg d’aquest treball hem parlat sobre el concepte de la vellesa, dins la nostra societat, i, en
funció d’aquest, com enfoquen aquest últim període de vida, tractant els diferents processos
degeneratius que poden ocórrer. Així mateix, hem parlat també del paper necessari dels diversos
grups professionals de l’àmbit de la salut, encarregats d’afavorir i perllongar la vida dels ancians. Dins
d’aquesta recerca de metes, trobem que no sols es planteja l’aconseguiment d’una major esperança
de vida, sinó que aquests anys que viuen els ancians, siguen amb la major qualitat de vida possible.
És a dir, viure més, i viure millor.
Si bé cal reforçar els dispositius assistencials per a les persones greument dependents , no
s'han de deixar en segon pla els esforços per evitar la dependència o per a la recuperació quan la
dependència és reversible , de manera que les intervencions que tinguin com a objectiu l'actuació
preventiva , precoç i rehabilitadora han d'ocupar un lloc preferent .
En el referent a l’activitat física, com hem comprovat , son moltes les millores no solament
físiques sinó mentals, i proporcionen a la persona major una qualitat de vida molt mes elevada, y una
sensació de ben estar que fa que tinguin moltes més ganes de realitzar cada vegada mes activitats.
Inclús, ajuden en la prevenció d’algunes malalties.
Cal dir que encara que no ho paregui ja que no es parla molt, si que existeix el maltractament
als majors, aquest maltractament podrà ser de diversos tipus: físic, psíquic o emocional, abús
econòmic, financer o material i abús sexual; també es considerarà maltractament la negligència, és a
dir, desentendre’s del benestar de la persona major, de les seues necessitats bàsiques. El de major
prevalença des del punt de vista de les víctimes és el maltractament psicològic i la negligència, seguit
del maltractament físic i l’abús econòmic. Des del punt de vista dels cuidadors el de major
prevalença és l’abús econòmic, seguit del maltractament físic i psicològic. Els factors que fan que
augmenti la probabilitat de maltractament són el sexe (major en dones), dependència, estrès del
cuidador, la qualitat de la relació, la falta de recolzaments social...
A més, les dones tenen una esperança de vida més elevada que els homes, això es deu a una
sèrie de causes socials, hàbits de vida i factors biològics (influència de les hormones, cromosoma
X/cromosoma Y, menopausa i resistència del cor).
Per últim, hem de destacar respecte al tema de la salut pública que hem de procurar cuidar
la nostra salut al llarg de la vida i al mateix temps intentar previndre la malaltia, per així al menys
intentar retardar l’aparició de malalties cròniques i no transmissibles en edats avançades. També
hem de tindre en conte que per a tractar les malalties ja detectades hem de posseir un sistema
integral d’atenció primària competent amb el fi de reduir al mínim les conseqüències de la malaltia, i
tindre sempre present que la salut és un dret universal. Per acabar dir que el procés d’envelliment de
la població representa un important repte per al sistema sanitari, ja que la despesa sanitària per
càpita augmenta amb l'edat i perquè implica un canvi del caràcter mateix de les atencions i cures
demandats, però tot es possible fer-ho.
23
Berrío valencia, marta inés. envejecimiento de la población, un reto para la salud pública. rev colomb anesteisiol
[online].2012, vol. 40, n.03 [citado 2014-04-23], pp. 0-0. disponible en: <http://revcolanest.com.co/es/envejecimiento-
poblacion-un-reto-salud/articulo/90149436>
El maltrato de las personas mayores. n.p.: n.p., n.d. 135-55. web. 1 may 2014.
<http://www1.paho.org/spanish/am/pub/capitulo_5.pdf>.
García velázquex, mª del castillo, pérez galán, ricardo josé y poley guerra, alfredo jesús. identificacion de las causas por las
que acuden al servicio de urgencias las personas meyores. revista científica de la sociedad española de enfermeria de
urgencias y emergencias [online]. 2011, n.18 [citado 2014-04-23], pp. 5 . disponible en:
http://enfermeriadeurgencias.com/ciber/marzo2011/pagina5.html
Género y el envejecimiento. washington dc: organización panamericana de la salud, n.d. 1-2. web. 1 may 2014.
<http://www1.paho.org/spanish/hdp/hdw/genderageingsp.pdf>.
Agadys, mora bautista. el envejecimiento y la actividad fisica. bogotá (colombia): n.p., n.d. web. 6 may 2014
Gómez alonso, francisco. el maltrato a las personas mayores. n.p.: n.p., n.d. web. 1 may 2014.
<http://www.imserso.es/interpresent2/groups/imserso/documents/binario/enlace23_26_31maltratoppmm.pdf>.
González fonesca, jesús. ¿por qué las mujeres viven más que los hombres? n.p.: n.p., 2013. web. 1 may 2014.
http://jesusgonzalezfonseca.blogspot.com.es/2010/10/por-que-las-mujeres-viven-mas-que-los.htm
Imatge: http://agrega.juntadeandalucia.es/repositorio/28112011/7b/es-an_2011112813_9164638/ode-cbed94e8-941f-
39c4-8b5a-d514a865bf6d/esperanza_de_vida.jpg
Joaquín, giró miranda. envejecimiento y sociedad una perspectiva pluridisciplinar. universidad de la rioja ed. n.p.: n.p., n.d.
143-79. print.
Jópez casasnovas (director), guillem, adelina comas herrera, malena monteverde verdenelli, david casado marín, and josé
ramón casó garcía. nvejecim y dependencia. envejecimiento situación actual y retos de futuro. caixa catalunya ed. n.p.: n.p.,
barcelona,. web. 6 may 2014.
<http://www.catalunyacaixa.com/caixacat/es/ccpublic/particulars/publica/pdf/estudi02.pdf>.
OMS. ¿qué repercusiones tiene el envejecimiento mundial en la salud pública? n.p.: n.p., 2011. n. pag. web. 23 mar. 2014.
<http://www.who.int/features/qa/42/es/>.
Pelaez, martha b y ferrer lues, marcela. salud pública y los derechos humanos de los adultos mayores.acta bioeth. [online].
2001, vol.7, n.1 [citado 2014-04-23], pp. 143-155 . disponible en:
<http://www.scielo.cl/scielo.php?script=sci_arttext&pid=s1726-569x2001000100011&lng=es&nrm=iso>. issn 1726-569x.
Relación entre género y envejecimiento. narcea: revista del ministerio y asuntos sociales, 1996. 170-73. web. 1 may 2014.
<http://www.empleo.gob.es/es/publica/pub_electronicas/destacadas/revista/numeros/40/recens07.pdf>.
Rodriguez cabrera, aida y alvarez vazquez, luisa. repercusiones del envejecimiento de la población cubana en el sector
salud. rev cubana salud pública [online]. 2006, vol.32, n.2 [citado 2014-04-23], pp. 0-0 . disponible en:
<http://scielo.sld.cu/scielo.php?script=sci_arttext&pid=s0864-34662006000200013&lng=es&nrm=iso>. issn 0864-3466.
Rodríguez, josé andrés. ¿por qué ellas viven más? n.p.: la vanguardia, 2013. web. 1 oct. 2014.
<http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20130927/54390102676/por-que-ellas-viven-mas.html>.