5
A) MEMRIA. (textes i plnols dordenaci)
1. INTRODUCCI
PRESENTACI DEL DOCUMENT
El present document correspon a la fase de Aprovaci Inicial de lelaboraci del Pla Director Urbanstic de
lmbit Central del Camp de Tarragona.
Aquest treball es desenvolupa en el marc del conveni de collaboraci entre el Departament de Poltica
Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya i la Universitat Politcnica de Catalunya, a travs de
la Ctedra dUrbanstica de lEscola Tcnica Superior dArquitectura del Valls.
Les determinacions prpies del Pla Director, tenen com a obligat marc de referncia el Pla Territorial Parcial
del Camp de Tarragona (PTPCT), que en la seva versi de Avantprojecte va ser aprovat el passat juliol de
2007, sotms a informaci institucional al llarg de tardor de 2007, presentat de nou el juny de 2008 i aprovat
definitivament el 12 de gener del 2010.
El contingut daquesta fase del Pla Director est integrat en primer lloc, per la presentaci sinttica de lmbit
de planejament, dels seus principals problemes, necessitats i oportunitats per lordenaci urbanstica.
Posteriorment, a partir de la definici legal del Pla Director Urbanstic, es planteja un possible mtode
delaboraci del Pla, tractant de posar en relaci els continguts de lanlisi i diagnstic de la situaci present
amb els elements de proposta del futur Pla, i dibuixant els continguts principals dels treballs de la primera fase
de la seva elaboraci.
Davant dels problemes i necessitats actuals, i de les previsions demogrfiques i de llocs de treball amb horitz
2026 definits pel Programa de Planejament Territorial, i en concret per aquets mbits, el PTPCT, en aquesta
fase del treball es desenvolupa una primera proposta dordenaci per lmbit Central (Tarragona i vint-i-u
municipis), dels espais oberts, les infraestructures (viaries i ferroviries) i dels assentaments, que es
justifiquen a partir dels estudis dinformaci urbanstica que es descriuen en lannex corresponent.
Els treballs que avui presentem, per la problemtica especfica de lmbit Central, es veuran acompanyats de
dos treballs danlisi i proposta complementaris, que creiem de mxima importncia per a enriquir
adequadament els treballs dordenaci: lun, sobre el cicle de laigua, en totes les seves dimensions, i laltre,
sobre els riscos tecnolgics a nivell territorial i urb, com a dos aspectes fonamentals per al nostre mbit. El
primer daquest, per la seva complexitat, est encara en redacci. El segon en canvi, es sintetitza en els textos
i plnols daquest Pla Director, i ha sigut una referncia fonamental per a les seves determinacions.
Com s preceptiu, els treballs han estat coordinats amb els del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.
Tamb, a la vista del Pla Estratgic i amb les planificacions sectorials i dordenaci urbanes municipals en curs.
La integraci dels aspectes paisatgstics, mediambientals i infraestructurals es caracterstica daquest tipus de
pla, que permetr donar un pas endavant en la construcci del projecte urbanstic de lmbit Central.
El present document es redacta a la vista de les vigents Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona, i del Pla
Director Urbanstic de les Activitats Industrials i Turstiques del Camp de Tarragona, aix com del Informe de
Sostenibilitat Ambiental preliminar del present Pla Director, tant en els aspectes relatius al medi ambient com
als eventuals riscos per les persones i els bens. Tamb, dels projectes en curs de les diverses administracions
que tenen incidncia en el seu mbit espacial.
Equip redactor:
Antonio Font Arellano, dr. arqte. coordinador.
Lorena Maristany Jackson, arqte
Silvia Mas Antigues, arqte
Josep Sol Mateu, arqte
Jeroen Van Mieghem, arqte
Leticia Gomez Jacobo, arqte
Ninoska Ramos, arqte
Tonet Font Ferrer, arqte
AUMA, Consultors en Medi Ambient i Energia S.L.
Estudi DTUM, Albert Cortina Ramos, advocat
6
MBIT TERRITORIAL DEL PLA DIRECTOR URBANSTIC
Est integrat pels municipis dAltafulla, el Catllar, Constant, El Morell, Els Pallaresos, Perafort, La Pobla de
Mafumet, La Riera de Gai, Salou, La Secuita, Tarragona, Torredembarra, Vilallonga del Camp, Vila-seca, de la
comarca del Tarragons; Almoster, Cambrils, Castellvell del Camp, Reus, Riudoms, La Selva del Camp, Vinyols
i els Arcs, de la comarca del Baix Camp; i el Garidells, de la comarca de lAlt Camp.
Aquests vint-i-dos municipis suposen una superfcie territorial de 41.857 hectrees (418,57 Km2) i una
poblaci (2007) de 369.427 habitants.
La delimitaci daquest mbit territorial, realitzada per la Generalitat de Catalunya, correspon a lmbit central
de lhistric Camp de Tarragona*, com a resposta a les necessitats dordenaci dun territori amb
caracterstiques metropolitanes, en el que es poden distingir al menys les segents situacions:
a) Els assentament urbans litorals, situats tant al nord (Torredembarra, Altafulla) de Tarragona com al sud
daquesta poblaci (Salou, Cambrils), de carcter predominantment residencial i turstic.
b) Els nuclis situats en la plana agrcola al sud oest de Reus, com Vinyols i els Arcs, Riudoms, i no afectats
directament pel procs de metropolitzaci que implica principalment als territoris centrals.
c) Els petits nuclis situats en la inflexi montanya-pla, al nord-oest de lmbit, com la Selva del Camp,
Almoster, Castellvell del Camp.
d) Els municipis rurals situats al nord de lmbit, sotmesos als traats del TGV o al desdoblament de lautovia
Tarragona-Montblanc per Valls com Villalonga de Camp, El Morell, Els Garidells, Perafort, La Secuita, la
Riera de Gai, part de El Catllar...
e) Els antics municipis rurals de fort contingut industrial actual, com La Pobla de Mafumet i Constant, situats
molt a prop de lAeroport de Reus i de lAutopista.
f) Els municipis sobre relleu orogrfic ms acusat, amb important pes de les urbanitzacions dhabitatge de
primera i segona residncia, com Els Pallaresos, El Catllar.
g) Lmbit metropolit central, integrat per les ciutats de Tarragona, Vila-seca, Reus i en part de Constant, en
procs de creixent integraci funcional, travessat per importants infraestructures de mobilitat (viria i
ferroviria) configurant una estructura espacial singular i fent problemtiques les relacions territorials cap
al nord (Valls) i la plana de Reus...
Un territori per tant de mltiples dimensions (industrial, turstica, patrimonial, etc.) sotms a fortes
dinmiques de creixent i transformaci, en presncia dimportants fluxos i infraestructures de mobilitat, per
que precisa de larticulaci dels seus nuclis, de la vertebraci dels seus espais oberts, de la potenciaci sense
riscos de les seves activitats industrials i turstiques, de la resoluci dels seus dficits histrics daigua o de
sanejament, etc.
La resoluci dels problemes genricament enunciats solament ser possible des de una visi supramunicipal -la
que correspon a un Pla Director Urbanstic- com a conseqncia tant de la naturalesa dels problemes i
situacions apuntades, com del nivell dintegraci o interdependncia funcional assolit de facto entre els
diferents nuclis i activitats, i la seva incidncia en la utilitzaci del territori per part dels seus usuaris.
* Com es dedueix de la denominaci del present Pla Director, el seu marc denquadrament geogrfic s el del Camp de
Tarragona, com a territori histric, amb forta identitat fisiogrfica, integrat per les comarques del Tarragons, el Baix i Alt
Camp, el Baix Peneds i la Conca de Barber.
No obstant la seva identitat geogrfica, es poden i shan de distingir entre diferents nivells dintegraci funcional, que poden
traduir-se en un tractament diferenciat des de la planificaci urbanstica. En aquest sentit, la delimitaci dun mbit Central,
com a espai especfic de treball daquest PDU, constitut per vint-i-dos municipis (tots els del Tarragons i Baix Camp, i un de
lAlt Camp) no hauria de fer-nos oblidar, per una banda, la importncia per s de Valls, com a capital comarcal de lAlt Camp
i la seva creixent relaci funcional amb lmbit Central delimitat. El seu pes industrial i de serveis, i la seva estratgica
localitzaci territorial ens parlen dimportants oportunitats per al futur. Per una altra, lexistncia dun subsistema urb
entorn al Gai, amb municipis a ambds costats del seu curs, amb fortes dependncies funcionals de Torredembarra, i que
segurament no convindria escindir entre els situats a llevant o a ponent del riu, tot i les barreres ferroviries que suposen el
TAV i la lnia Reus-Roda de Bar.
7
PROBLEMES, NECESSITATS I OPORTUNITATS PER A LORDENACI URBANSTICA
Lmbit central del Camp de Tarragona, constitueix per la seva dimensi poblacional i econmica, la segona
regi urbana de Catalunya . Com a territori sotms a un fort procs de metropolizaci, s creixent la
interrelaci funcional entre els seus nuclis, el procs de dispersi i fragmentaci urbana, aix com els canvis en
les pautes socials en ls del territori.
Aquesta progressiva assumpci de caracterstiques metropolitanes es dona fundamentalment en el sector
central integrat per les ciutats de Tarragona, Vila-Seca i Reus, estenent-se progressivament als municipis
prxims de la Vall del Francol, i amb intenses relacions amb els nuclis turstics costaners.
Tot i la creixent integraci en un nic mbit funcional, podem distingir a efectes de lordenaci urbanstica
almenys tres problemtiques diferents:
a) El tractament del sector central integrat per les ciutats majors, amb la incidncia de les previsions de les
infraestructures viries i ferroviries ms importants, com a resposta a les necessitats de millora de les
connexions amb la resta del territori, i darticulaci dels assentaments existents i futurs.
Sense prdua de la identitat individual, es tracta de plantejar una estructura urbana conjunta, de escala major,
coherent entre els espais oberts a protegir, les infraestructures de mobilitat i els assentaments residencials, de
la producci i el consum.
b) Lespecificitat dels nuclis turstics i residencials del litoral a llevant i ponent del sector central, com a ciutats
de rgim temporal variable(estiu/vacances, resta de lany), que igualment han de millorar i potenciar la seva
estructura urbana i de serveis, i que progressivament poden assistir-hi, a la seva transformaci com a
residncia permanent.
c) Els tradicionals nuclis rurals avui sotmesos a noves tensions de creixement i funcionalitat, per la seva
millora i modernitzaci sense perdre els seus signes didentitat.
Segurament, des del punt de vista de les activitats productives, requereix enunciat propi el tractament de la
problemtica urbanstica tant del sector urb de les indstries qumiques, per la seva posici i la important
relaci amb les trames urbanes i equipaments singulars prxims, com de la enorme planta de la petroqumica,
rodejada per infraestructures de primer odre (TAV Madrid- Barcelona, Corredor del Mediterrani, futura autovia
a Montblanc) i dels petits nuclis urbans, i travessada per la lnia frrea ReusTorre de Bar.
Tamb, naturalment, la presncia del segon port en importncia de Catalunya, en continua expansi, que
precisa urgentment de la construcci de la Zona dActivitats Logstiques (ZAL), aix com el seu completament, i
la millora dalgunes de les seves installacions i de lentorn.
Larribada del tram dalta velocitat Madrid-Barcelona-Frana i la seva estaci a La Secuita - Perafort ha de
significar un actiu important per impulsar de nou leconomia de la regi urbana en estudi, tractant dintegrar
una intervenci sectorial ferroviria en la discussi de conjunt de lordenaci urbanstica de lmbit.
Igualment, la construcci dun nou traat del Corredor Mediterrani des de Cambrils fins a Perafort, ha de
permetre racionalitzar les lnies del litoral, tant de viatgers com de mercaderies, i reordenar lespai industrial i
els nuclis residencials entre Reus, Vila-seca i Tarragona.
La convenincia deliminar el pas del ferrocarril pel front de la ciutat de Tarragona, i dincorporar a la xarxa de
rodalies la de Reus, i la possibilitat de crear una nova estaci central al sud de lAeroport, son els punts de
partida duna reforma ferroviria que segurament es la contribuci mes decisiva del present Pla Director
Urbanstic.
LAeroport de Reus, en continua expansi, i la nova estaci central haurien destar ben connectades amb les
installacions turstiques, especialment el parc de Port Aventura, com un dels motors econmics fonamentals
del Camp.
La millora de lAutopista AP-7 (tercer carril) i del traat de la A-7 al llarg de lmbit, ha de ser tamb una
oportunitat per la millora funcional i paisatgstica dels territoris i nuclis afectats.
La creaci de la nova ZAL del Port de Tarragona, ser tamb locasi, a ms de crear un rea de nova
centralitat metropolitana, de resoldre els conflictes del transport de mercaderies, tant viari com ferroviari, per
la serva decidida integraci en les xarxes territorials.
Per altre part, la protecci dels espais oberts dalt valor ambiental o agrcola, per tamb per al seu valor
posicional per lequilibri i la vertebraci dels nuclis urbans ser un aspecte fonamental per a lordenaci
urbanstica de lmbit. Lexistncia encara dimportants extensions i explotacions agrcoles, fan necessria la
protecci i racionalitzaci del seu espai, per una activitat denorme transcendncia econmica i social, a ms
de paisatgstica i mediambiental.
Les previsions de creixement demogrfic i de llocs de treball per a lany 2026 del Programa de Planejament
Territorial hauran de ser absorbides en primer lloc, pels sls urbans i urbanitzables previstos pels planejaments
urbanstics municipals en curs que no siguin contradictoris amb el model urbanstic de conjunt que es
propugna, que s'hauran de completar amb alguns nous sectors de creixement dactivitats compatibles,
convenientment localitzats en relaci a la infraestructura de transport pblic dalta capacitat ( ferrocarril i /o
metro lleuger/tramvia).
Lespecial atenci als espais de la producci i el consum, existents i de nova creaci, en els aspectes
infraestructurals, (de mobilitat, de desgus, dabastiment daigua i energies, etc.) ser un dels aspectes
fonamentals del Pla, que no pot deixar datendre a la mquina productiva de la regi urbana, a les seves
necessitats, i oportunitats, i tamb als seus eventuals riscos per al creixement urb.
8
MATRIU CONCEPTUAL DEL PLA DIRECTOR URBANSTIC. Ctedra dUrbanstica ETSAV.
Conservaci i millora
Transformaci
Renovaci i millora puntuals
Manteniment de l'ordenaciModificaci de l'ordenaci
Modificaci del rgim urbanstic del sl
Equipaments supramunicipals
Espais lliures urbans supramunicipals
Supramunicipal:
D's mixt (U.M.)
D's especialitzat (U.E.)
Equipaments
Municipal:
D's mixt (U.M.)
D's especialitzat (U.E.)
Equipaments
ESPA
IS D
'EVEN
TU
AL
TRAN
SFO
RM
ACI
sl no u
rbanitza
ble
a s
l
urb
anitza
ble
M
BIT
S D
E D
ESEN
VO
LUPA
MEN
T
URBAN
STIC
CO
ND
ICIO
NAT
M
BIT
SM
BIT
S
OR
DE
NA
CI
DELS
AS
SEN
TA
MEN
TS
UR
BA
NS
SECTO
RS D
'ORD
EN
ACI
sl urb
s
l urb
anitza
ble
REES
Vies arterials: Reforma, millora i/o ampliaci de vies existents
Noves vies
ELE
MEN
TS
Estacions d'autobusos i aparcaments principals
Ferrocarril: Reforma, millora i/o ampliaci de lnies existents
nous traats
Tram
Estacions de viatgers
Estaci de mercaderies
Aeroport:
Reforma, millora i ampliaci
OR
DEN
AC
I D
E L
ES
IN
FR
AES
TR
UC
TU
RES
SIS
TEM
A V
IARI
INFR
AESTRU
CTU
RES D
E M
OBIL
ITAT
SIS
TEM
A
AERO
PORTU
ARI
SIS
TEM
A F
ERRO
VIA
RI
INFRAESTRUCTURES HIDRULIQUES
INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACI
XARXES
XARXES
INFRAESTRUCTURES MEDIOAMBIENTALS
INFRAESTRUCTURES ENERGTIQUES
ELE
MEN
TS
ELE
MEN
TS
Sl de protecci especial:
PEIN i Xarxa Natura 2000
Sl no urbanitzable costaner
Hbitats d'inters
D'inters geolgic
De recrrega hidrolgica
Zones humides
Sl de protecci territorial:
Sl d'inters agrari i/o paisatgstic
Sl de potencial inters estrategic
Sl de riscos i afectacions
Sl de preservaci de corredors d'infraestructures
Protecci viria i ferroviria
Sl de protecci preventiva:
Sistema hidrogrfic
Camins rurals estructurants
Elements d'inters patrimonial i arqueolgic
XA
RX
ES
OR
DEN
ACI
DELS E
SP
AIS
OB
ER
TS
ESPA
IS D
E P
RO
TECC
I E
SPEC
IAL,
TERR
ITO
RIA
L I
PREVEN
TIVA
sl n
o u
rban
itza
ble
R
EES
ELE
MEN
TS
9
2. CONTINGUTS DUN PLA DIRECTOR URBANSTIC
art. 56 Llei d'Urbanisme. ("Abast i contingut documental") i prescripcions de la Secretaria de Planificaci del
Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya.
El pla ha d'establir:
A - LES DIRECTRIUS PER A COORDINAR LORDENACI URBANSTICA DUN TERRITORI DMBIT
SUPRAMUNICIPAL
- l'assignaci de mxims i mnims de sl urbanitzable per a la residncia i l'activitat econmica a nivell
de cada municipi.
- reserves necessries per a l'equipament d'mbit supramunicipal.
B - DETERMINACIONS SOBRE EL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE, LA MOBILITAT DE LES
PERSONES I MERCADERIES I EL TRANSPORT PBLIC
C - MESURES DE PROTECCI DEL SL NO URBANITZABLE I ELS CRITERIS PER A
LESTRUCTURACI ORGNICA DAQUEST SL
- de protecci especial
- de protecci territorial
- de protecci preventiva
- Sl de major valor natural i els espais que garanteixin la connectivitat ecolgica.
- Sl de major valor agrcola (fertilitat, productivitat, integritat superficial, creaci de paisatge,
enquadrament i potenciaci de la connexi ecolgica).
- El sl de domini pblic i les seves servituds (en compliment de la llei d'aiges, carreteres, vies
pecuries, costes i altres.
El sl afectat per riscos naturals i de funcions rellevants en el cicle de l'aigua.
- Els entorns d'elements histrics, arquitectnics, culturals situats en el no urbanitzable, i aquells espais
de major valor identitari, paisatgstic o d'inters per a l'equilibri home/naturalesa i la qualitat de vida
de les persones.
- El sl que per la seva posici territorial es manifesta inadequat per a un desenvolupament urbanstic
sostenible.
- Tots aquells altres sls que l'anlisi concret de l'mbit territorial objecte de planejament determini que
ostentin valors especials o realitzin funcions d'inters.
- Especialment, el Pla Director Urbanstic definir propostes d'estructuraci orgnica del sl no
urbanitzable, a partir dels seus elements significatius (camins, variacions topogrfiques, paratges
d'inters...)
- Tamb els plans directors urbanstics establiran una normativa d'abast plurimunicipal reguladora de la
implantaci de possibles usos periurbans en els sls de protecci preventiva, que precisi i moduli de
forma especfica les possibilitats que la "llei d'urbanisme" estableix de forma general per al sl no
urbanitzable en l'article 47 .
D - LA CONCRECI DE LES RESERVES DE SL PER A LES GRANS INFRAESTRUCTURES
Definici, amb la precisi que permeti l'escala de treball, dels traats i mbits afectats per les infraestructures
(especialment de mobilitat) d'abast supramunicipal, b procedeixin de plans territorials, b puguin ser
proposades del pla director. L'ordenaci de la relaci d'aquestes infraestructures amb els teixits urbans
(variants viries, estacions de ferrocarril, per ex.) com un de les comeses ms caracterstiques dels plans
directors urbanstics.
E - LA PROGRAMACI DE POLTIQUES SUPRAMUNICIPALS DE SL I HABITATGE CONCERTADES
AMB ELS AJUNTAMENTS
Assenyalament de les actuacions de creaci de sl per a nou habitatge i per a la implantaci d'activitats
econmiques i per a equipaments supramunicipals que siguin necessries en funci de la demanda i dels
objectius de desenvolupament que el Pla Director urbanstic hagi establert.
La programaci comprendr operacions de reforma interior i d'extensi urbana que siguin rellevants a l'escala
del Pla i s'establir per a aquestes el grau de prioritat i les condicions econmiques i de gesti per al seu
desenvolupament.
- Assenyala tamb l'article 56 de la Llei d'Urbanisme que "Els Plans Directors Urbanstics han d'especificar
els criteris per a fer el seguiment i per a la modificaci o la revisi, han d'incloure les determinacions
adequades per a les finalitats que es persegueixen, i han de contenir la documentaci segent:
a) Estudis justificatius
b) La Memria
c) La programaci de les actuacions per a aplicar-los
d) Les bases tcniques i econmiques per a desenvolupar-los.
e) Els plnols d'informaci i d'ordenaci
f) Les normes que s'han de complir obligadament
10
- En relaci a l'apartat 3 de l'article 56, El Pla Director assenyalar aquelles determinacions que hagin de ser
directament executades, i en el cas que es prevegi la intervenci d'ens supramunicipals especfics per a
portar a terme actuacions previstes pel pla, proposar els mbits d'aquest ens i inclour recomanacions
sobre la seva naturalesa i rgim.
L'ordenaci dels Plans Directors Urbanstics s'expressar en les escales 1/50.000 i 1/25.000, sense
perjudici d'estudiar els aspectes que siguin necessaris a escales ms detallades.
- El Pla s'elaborar d'acord amb els "Criteris pel desenvolupament del Programa de Planejament
Territorial"
- El Pla Territorial tindr en compte els escenaris demogrfics que estableix el Programa, per als diversos
territoris de Catalunya (que substituiran als del Pla Territorial General de 1995).
- El Pla s'elaborar d'acord amb les directrius i indicacions que la Secretria de Planificaci formuli.
Com a criteri bsic, i tal com sestableix en larticle 3 del Decret Legislatiu 1/2005, les competncies
urbanstiques han de garantir lobjectiu de desenvolupament urbanstic sostenible. Aix els Plans Directors
hauran de conjuminar les necessitats de creixement amb la preservaci dels recursos naturals, paisatgstics,
arqueolgics, histrics o culturals, a fi de garantir la qualitat de vida de les generacions futures. A ms, shan
destablir les mesures adequades que garanteixin leficincia energtica, lestalvi en el consum daigua i el
tractament de residus i la utilitzaci denergies renovables.
11
3. UN MTODE DAPROXIMACI PER A LA CONSTRUCCI DEL PLA
- Un projecte destructura per a la nova escala urbana de lmbit central del Camp de Tarragona,
darticulaci i relaci entre elements duna mateixa unitat territorial, tenint en compte el diferent rol de
cada municipi (identitat) en el nou sistema urb-territorial.
- Procs de construcci del projecte no lineal, sin en espiral, dhiptesi rectificables a verificar
- Per aix resulta necessari:
- Entendre lestructura urbana, fsica i funcional a travs de la identificaci de les peces, dels
fluixos, dels espais doportunitat.
- Proposar unes primeres hiptesis dintervenci, i avaluar la seva incidncia en la transformaci
de lestructura urbana global.
- Aprofundir en lanlisi dels emplaaments i sectors en relaci a les operacions proposades per a
la seva major adequaci.
- Tornar a considerar de nou el seu impacte en la transformaci de lestructura urbana, etc.
CONTINGUTS DEL TREBALLS DE LA PRESENT FASE
1 - Anlisi/diagnstic de lactual estructura urb-territorial
- Suport fsic i sistema ambiental: cap a un projecte dinfiltraci de la naturalesa: topografia,
hidrografia, usos del sl rstic, parcs i potencials connexions amb el sistema despais lliures
urb en relaci al planejament vigent.
- Infraestructures de trnsit a travs, intermdies i locals: jerarquitzaci viria, detecci de
discontinutats i barreres; opcions de traat i ubicaci destacions i baixadors del ferrocarril.
Avaluaci de les propostes del planejament vigent.
- Teixits, morfologia i activitats: rees homognies segons s (activitats productives, residncia,
equipaments, etc) i segons formes de creixement (nucli antic, eixamples, ciutat jard, etc);
capacitat de desenvolupament del sl urb i noves zones de creixement segons el planejament
vigent, peces singulars, etc.
2 - Detecci de sectors clau dintervenci, interpretaci de la seva configuraci, problemes,
potencialitats
3 - hiptesis de projecte general i sectorial
REES DANLISIS / DIAGNSTIC I LA SEVA RELACI AMB LA PROPOSTA
MATRIZ BIOFSICA - Suport fsic i sistema hdric. Elements significatius - Espais lliures i cobertes de sl - Usos del sl rstic Espais "naturals" i potencials connectors
Criteris d'estructuraci i protecci del sl no urbanitzable - especial - territorial - preventiu Regulaci normativa usos periurbans
INFRAESTRUCTURES - Infraestructures existents: viari, ferroviari, aria,
porturia, energtica, mediambiental, etc. - Fluixos de la mobilitat, de vehicles de mercaderies. - Projectes en curs. Traats i mbits d'afectaci - Jerarquia viria. Detecci de discontinutats,
barreres, etc.
Nous traats ferroviaris
viaris energtics
Espais infraestructurals especialitzats Especial atenci a la seva relaci amb els teixits urbans existents o de nova creaci...
ASSENTAMENTS - Teixits i rees homognies per s i per morfologia
(residencial, industrial i de serveis). - Detecci de zones degradades (rehabilitaci o
substituci). - Equipaments o dotacions existents - Sectors de les activitats productives. - Sectors d'oportunitat per al canvi: extensi,
reforma, substitucions, etc.
Actuacions a nivell supramunicipal i local de sl per a
nou habitatge activitats econmiques equipaments supramunicipals
Operacions de reforma interior i d'extensi urbana. Noves rees de centralitat supramunicipals o intermunicipals.
PLANEJAMENT URB - Rgims de sl i usos de l'ordenaci urbana,
Planejament derivat. - Capacitats existents. Potencial de creixement. - Conflictes entre planejament i realitat. - Projectes i iniciatives en curs.
Directrius de coordinaci supramunicipal quantitatives (habitatge, activitat econmica, equipaments, etc) i qualitatives (infraestructura, paisatge, medi ambient)
ESCENARIS SOCIOECONMICS - Desenvolupament industrial / Immigraci i ocupaci / Desenvolupament infraestructural... Acci pblica en la creaci d'habitatge (Ares, etc) o de sl per a activitats productives.
12
4. PREVISIONS DEMOGRFIQUES I DE POBLACI ACTIVA (PROGRAMA DE PLANEJAMENT
TERRITORIAL)
Com hem assenyalat en el captol dintroducci, la poblaci de lmbit central del Camp de Tarragona (2007)
s de 369.427 habitants, com a suma de la poblaci dels municipis que integren lmbit de les Comarques del
Tarragons, del Baix i de lAlt Camp.
Les previsions per al 2026 que es dedueixen del Programa de Planejament Territorial per al mateix territori sn
de 552.810 habitants, el qu significa un increment de 183.383 persones respecte a lany 2007 i de 245.425
persones respecte a lany 2001.
Aquestes xifres, poden contrastar-se amb les tendncies mximes del creixement poblacional de letapa
dindustrialitzaci i amb les de tipus mig, que donen uns resultats molt prxims per dalt i per baix de les xifres
indicades.
En quan als habitatges principals, el Cens del 2001 dona la xifra de 106.235 en el conjunt dels municipis de
lmbit, i les previsions per al 2026 de 216.298 habitatges principals, el que significa un increment de 110.063
noves i un increment de 74.977 respecte a lany 2007. Si considerem una densitat mitja de 30 habitatges per
hectrea, es necessitarien a prop de 2.500 noves hectrees de sl. Com que el planejament vigent en el
conjunt de municipis de lmbit aportaria 2.527,54 hectrees, es pot avaluar que les necessitats de nou sl
estan cobertes, per el que en teoria no seria necessria la delimitaci de nou sol residencial.
No obstant aix, alguns dels sectors de sl urbanitzable (delimitat o no) no sempre estan adequadament
localitzats, especialment en relaci a la matriu mediambiental del territori, per el que es aconsellable proposar
la reducci de la seva extensi superficial i la conseqent modificaci dels seus lmits, o en casos extrems, la
modificaci del rgim urbanstic. Aix suposaria la necessitat de creaci, en el conjunt de lmbit de
planejament, de aproximadament 80 has. de nou sol residencial. (veure apartat 9 de la present memria)
Respecte a la poblaci activa, la quantitat de poblaci ocupada residente (2001) en els municipis de lmbit s
de 127.728 persones, amb una poblaci aturada de 7.123 persones, en total 134.851.
Les previsions per a la poblaci activa per lany horitz 2026, s de 284.686 ocupats, el qu significa un
increment de 149.836 treballadors en els diferents sectors productius, i 122.617 treballadors respecte a lany
2007.
Considerant un estndard mitj de referncia de 60 ocupats/Ha. per lactivitat industrial i terciria es
necessitarien un total de 2.044 noves hectrees de sl per aquestes activitats. Com que el planejament vigent
en el conjunt de municipis de lmbit aportaria 1.951 hectrees, es poden estimar les necessitats de nou sl
productiu aproximadament en torn de 90 noves hectrees.
13
ESCENARIS DE CREIXEMENTPrevisions segons el Pla Territorial del Camp de Tarragona
MBIT CENTRAL POBLACI POBLACI INCREMENT OCUPATS
OCUPATS INCREMENT HABITATGE
HABITATGE INCREMENT
any 2001 307385 134851 106235
62042 0,44 27218 35086***
2007 369427 162069 141321* **
91692 61308 37489
2017 461119 223378 178810
91692 61308 37489
2026 552810 284686 216298 ocupats / habitants284686 552810 = 0,51
134851 307385 = 0,44
habitants / habitatges183383 122618 74977 552810 216298 = 2,89128368 85833 52484 307385 106235 = 2,56238398 159403 97470
* IDESCAT. Cens de Poblaci. Recomptes 2001
** Clcul a partir de la relaci ocupats/habitants de l'any 2001.
*** IDESCAT. Habitatges acabats (construdes nova planta) per municipi, anys 2002-2007
Els increments per als perodes 2007-2017 i 2017-2026 resulten d'un criteri del 50% de les previsions 2007-2026.
** IDESCAT. Poblaci Activa projectada, escenari Baix, any 2007 (calculat segons el pes de l'mbit PDU en cada comarca any 2001)
Increments resultants per al periode 2007-2026
Criteri de precauci adoptat pel el PT: forquilla del +/- 30%
245425 149836 110063
Previsions respecte al PT del Camp de Tarragona 2001-2026 - V1S CAT nod03.r.-com (veure taules de detall)
Majorat 30%
Increment 2001-2026:
Escenari Central
Increments 2007-2026:
Minorat 30%
14
PREVISIONS DEMOGRAFIQUES I DE POBLACIO ACTIVA
DEMOGRAFA -
SEGONS LA PARTICIPACI DELS DIFERENTS MUNICIPIS A LAS COMARCAS TARRAGONES - BAIX CAMP - ALT CAMP
POBLACI HABITATGES
Recompte increment de poblaci incremet per Recompte increment de habitatges ppals Recompte increment de habitatges incremet per Recompte increment de 2001 pes 2007 poblaci poblaci 2026 polaritats poblaci poblaci 2001 (*) pes habit. princ. habit. princ. principals 2026 polaritats habit. princ. habit. princ.
(*) % (***) 2026 2001-2026 V15 CAT ref.r. mbits V15 CAT nod03-04 ciutats 2026 2001-2026 convenc. + allotj % 2026 2001-2026 V15 CAT ref.r. mbits V15 CAT nod03-04 ciutats 2026 2001-2026(**) (**) (**) (**) (**) (**) (**) (**)
TARRAGONES 188.790 100% 231.161 341.597 152.807 222.438 119.159 341.597 152.807 TARRAGONES 66.110 100% 132.454 66.344 90.385 42.069 132.454 66.344
altafulla 3.563 1,9% 4.415 6.447 2.884 4.198 4.198 635 altafulla 1.215 1,8% 2.434 1.219 1.661 1.661 446 cattlar, el 2.691 1,4% 3.751 4.869 2.178 3.171 3.171 480 cattlar, el 895 1,4% 1.793 898 1.224 1.224 329 morell, el 2.358 1,2% 2.855 4.267 1.909 2.778 2.778 420 morell, el 784 1,2% 1.571 787 1.072 1.072 288 pallaresos, els 2.761 1,5% 3.538 4.996 2.235 3.253 3.253 492 pallaresos, els 895 1,4% 1.793 898 1.224 1.224 329 perafort 663 0,4% 996 1.200 537 781 781 118 perafort 218 0,3% 437 219 298 298 80 pobla de mafumet, la 1.220 0,6% 1.734 2.207 987 1.437 1.437 217 pobla de mafumet, la 390 0,6% 781 391 533 533 143 riera de gai, la 1.061 0,6% 1.453 1.920 859 1.250 1.250 189 riera de gai, la 377 0,6% 755 378 515 515 138 secuita, la 1.175 0,6% 1.363 2.126 951 1.384 1.384 209 secuita, la 405 0,6% 811 406 554 554 149 torredembarra 11.593 6,1% 14.524 20.976 9.383 13.659 13.659 2.066 torredembarra 4.178 6,3% 8.371 4.193 5.712 5.712 1.534 vilallonga del camp 1.255 0,7% 1.631 2.271 1.016 1.479 1.479 224 vilallonga del camp 429 0,6% 860 431 587 587 158 tarragona 117.184 62,1% 134.163 212.033 94.849 138.070 94.136 232.205 115.021 tarragona 41.116 62,2% 82.378 41.262 56.213 33.198 89.411 48.295 constant 5.206 2,8% 6.183 9.420 4.214 6.134 3.575 9.709 4.503 constant 1.692 2,6% 3.390 1.698 2.313 1.365 3.679 1.987 salou 15.360 8,1% 23.398 27.792 12.432 18.098 11.916 30.014 14.654 salou 5.601 8,5% 11.222 5.621 7.658 4.140 11.797 6.196 vila-seca 13.927 7,4% 18.678 25.200 11.273 16.409 9.533 25.942 12.015 vila-seca 4.555 6,9% 9.126 4.571 6.228 3.366 9.594 5.039
TOTAL 180.017 95,35% 218.682 325.723 145.706 212.101 119.159 331.260 151.243 TOTAL 62.750 94,9% 125.722 62.972 85.791 42.069 127.860 65.110 95,4% 97,0% 99,0% 94,9% 96,5%
BAIX CAMP 150.762 100% 180.196 249.256 98.494 178.562 70.694 249.256 98.494 BAIX CAMP 51.749 100% 100.485 48.736 75.398 25.087 100.485 48.736
almoster 927 0,6% 1.286 1.533 606 1.098 1.098 171 almoster 313 0,6% 608 295 456 456 143 cambrils 22.215 14,7% 29.112 36.728 14.513 26.311 26.311 4.096 cambrils 7.671 14,8% 14.895 7.224 11.177 11.177 3.506 castellvell del camp 1.388 0,9% 2.474 2.295 907 1.644 1.082 2.726 1.338 castellvell del camp 484 0,9% 940 456 705 384 1.089 605 reus 91.616 60,8% 104.835 151.469 59.853 108.510 69.612 178.122 86.506 reus 31.244 60,4% 60.669 29.425 45.522 24.703 70.225 38.981 riudoms 5.356 3,6% 6.149 8.855 3.499 6.344 6.344 988 riudoms 1.810 3,5% 3.515 1.705 2.637 2.637 827 selva del camp, la 4.385 2,9% 5.097 7.250 2.865 5.194 5.194 809 selva del camp, la 1.443 2,8% 2.802 1.359 2.102 2.102 659 vinyols i els arcs 1.323 0,9% 1.594 2.187 864 1.567 1.567 244 vinyols i els arcs 463 0,9% 899 436 675 675 212
TOTAL 127.210 84,38% 150.547 210.317 83.107 150.667 70.694 221.361 94.151 TOTAL 43.428 83,9% 84.327 40.899 63.274 25.087 88.361 44.933 84,4% 88,8% 95,6% 83,9% 87,9%
ALT CAMP 36.639 100% 42.586 61.380 24.741 43.650 17.730 61.380 24.741 ALT CAMP 12.655 100% 23.283 10.628 17.035 6.248 23.283 10.628 (P) (P)
els garidells 158 0,43% 198 265 107 188 188 30 els garidells 57 0,5% 105 48 77 77 20
307.385 369.427 536.305 228.920 189.853 552.810 245.425 106.235 210.154 103.919 216.298 110.063
(*) Font : IDESCAT - Cens d'habitatges (existents a 1 nov. 2001) (P)La polaritat de Valls est fora de l'mbit del PDU
(*) Font : IDESCAT - Padr Municipal d'habitants. Xifres Oficials Recomptes (01-01-2002) (P)La polaritat de Valls est fora de l'mbit del PDU (**) Font : Planejament territorial [2001 - 2026] - V15 CAT nod03.r. - com Continus urbans segons PT
(**) Font : Planejament territorial [2001 - 2026] - V15 CAT nod03.r. - com Continus urbans segons PT (***) Font : densitat de 30 habitatges/Ha com criteri segons densitat mitjana en sl urb i urbanitzable
(***) Font : IDESCAT. Cens de Poblaci. Recomptes 2001
mtode per pes (2001) mtode per polaritats en 2026% de cada municipi
mtode per pes (2001) mtode per polaritats en 2026Font: Quadre "V15 CAT nod03-04 ciutats"% de cada municipi Font: Quadre "V15 CAT nod03-04 ciutats"
AMBIT CENTRAL CAMP DE TARRAGONA
AMBIT CENTRAL CAMP DE TARRAGONA
15
POBLACI ACTIVA - SEGONS LA PARTICIPACI DELS DIFERENTS MUNICIPIS A LAS COMARCAS TARRAGONES - BAIX CAMP - ALT CAMP
POBLACI ACTIVA
Recompte increment ocupats ocupats per Recompte increment ocupats ocupats 2026 polaritats ocupats ocupats
P.O.R. (*) + (*/) 2026 2001-2026 V15 CAT ref.r. mbits V15 CAT nod03-04 ciutats 2026 2001-2026(**) (**) (**) (**)
TARRAGONES 78.839 100% 4.606 177.044 93.599 109.691 67.353 177.044 93.599
Total: 83.445
altafulla 1.467 2% 86 3.380 1.913 2.041 2.041 488 cattlar, el 1.176 1% 69 2.710 1.534 1.636 1.636 391 morell, el 1.021 1% 60 2.352 1.331 1.421 1.421 340 pallaresos, els 43 0% 3 99 56 60 60 14 perafort 297 0% 17 684 387 413 413 99 pobla de mafumet, la 539 1% 31 1.242 703 750 750 179 riera de gai, la 484 1% 28 1.115 631 673 673 161 secuita, la 535 1% 31 1.233 698 744 744 178 torredembarra 4.909 6% 287 11.311 6.402 6.830 6.830 1.634 vilallonga del camp 573 1% 33 1.320 747 797 797 191 tarragona 48.983 62% 2.862 112.860 63.877 68.151 53.209 121.360 69.516 constant 2.145 3% 125 4.942 2.797 2.984 2.021 5.005 2.735 salou 5.964 8% 9 13.402 7.438 8.298 6.735 15.033 9.060 vila-seca 5.809 7% 339 13.384 7.575 8.082 5.388 13.470 7.322
TOTAL 73.945 93,79% 3.981 170.035 96.090 102.882 67.353 170.235 92.309 93,8% 96,2% 98,6%
BAIX CAMP 63.495 100% 3.709 127.964 60.760 88.342 39.622 127.964 60.760
Total: 67.204
almoster 457 1% 27 948 491 636 636 152 cambrils 9.517 15% 556 19.736 10.219 13.241 13.241 3.168 castellvell del camp 725 1% 42 1.503 778 1.009 606 1.615 848 reus 38.158 60% 2.229 79.130 40.972 53.090 39.016 92.106 51.719 riudoms 2.424 4% 142 5.027 2.603 3.373 3.373 807 selva del camp, la 1.854 3% 108 3.845 1.991 2.580 2.580 617 vinyols i esl arcs 579 1% 34 1.201 622 806 806 193
TOTAL 53.714 84,60% 3.138 111.390 57.676 74.733 39.622 114.355 57.504 84,6% 89,4% 94,6%
ALT CAMP 15.700 100% 917 31.903 15.286 21.844 10.059 31.903 15.286
Total: 16.617 (P)
els garidells 69 0,44% 4 144 75 96 96 23
127.728 + 7.123 281.569 153.841 284.686 149.836
(*) Font : IDESCAT - Poblaci Ocupada per sectors - Municipis (P)La polaritat de Valls est fora de l'mbit del PDU
(*/) Font : quantitat necessria per al total d'ocupats 2001 segons Planejament territorial [2001 - 2026] Continus urbans segons PT
(**) Font : Planejament territorial [2001 - 2026] - V15 CAT nod03.r. - com
POBLACI OCUPADA PER SECTORS - 2001
agricultura indstria construccitarragones logstics altres
58%2,2 18,2 13,3 6,7 59,6
baix camp42%
4,8 18,2 14,8 5,5 56,6
alt camp0%
7 35 11,4 6 40,6mbit centralcamp de tarragona 3,3 18,2 13,9 6,0 58,5 100,0
Font: IDESCAT - estadstica de poblaci 2001 - s'ha considerat la construcci i serveis logstics com indstria
mtode per pes (2001) mtode per polaritats en 2026% de cada municipi Font: Quadre "V15 CAT nod03-04 ciutats"
AMBIT CENTRAL CAMP DE TARRAGONA
poblaci activa 2001
serveis
increment ocupats increment ocupatsterciari indstria58,5% 38,1%
54.755 35.661
286 186 229 149 199 130
8 5 58 38
105 68 94 61
104 68 956 623 112 73
40.667 26.485 1.600 1.042 5.300 3.452 4.283 2.790
54.001 35.170
35.545 23.150
89 58 1.853 1.207
496 323 30.256 19.705
472 307 361 235 113 73
33.640 21.909
8.942 5.824
13 9
87.654 57.087
CLCUL DE SL NECESSARI EN POLGONS INDUS
14Nous llocs de treball previstos per al 2026:
CLCUL DE SL NECESSARI EN POLGONS INDUSTRIALS
149.836Nous llocs de treball previstos per al 2026:
16
17
18
5. CRITERIS MEDIAMBIENTALS PER AL PLA DIRECTOR
A continuaci es resumeixen els criteris ambientals que seran aplicables a tot lmbit central o a algun
submbit daquest:
A) Minimitzar el consum de sl i racionalitzar-ne ls
- evitar o corregir els models urbans dispersos, fomentant les estructures urbanes compactes i
plurifuncionals.
- evitar les expansions innecessries dels nuclis urbans, prioritzant loptimitzaci funcional i la seva
rehabilitaci, recuperant espais intersticials o marginals que permeti una millora de la seva qualitat
ambiental.
- protegir el sl no urbanitzable dactuacions de carcter prpiament urb o periurb.
- promoure actuacions urbanstiques supramunicipals, per tal devitar la dispersi en el territori.
- integrar les reserves de sl per a infraestructures de mobilitat en la matriu territorial i urbana,
minimitzant limpacte ambiental.
- afavorir la plena accessibilitat dins i entre els sistemes urbans, fomentant i garantint una mobilitat
basada en el transport collectiu i altres mitjans de transport alternatius a lautombil.
- fomentar la intermodalitat del transport per facilitat una mobilitat de persones i mercaderies ms
eficient, i la recuperaci de lespai pblic com a lloc de convivncia.
- protegir la funci estructuradora dels sistemes hdrics.
- establir directrius comuns per al planejament urbanstic municipal, per tal de minimitzar els
possibles impactes ambientals sobre els elements estructurants de la matriu territorial.
- establir les mesures necessries per evitar usos que lesionin els valors protegits o preservats o
impedeixin les finalitats perseguides pel planejament.
B) Salvaguardar la poblaci dels riscos naturals i tecnolgics
- evitar les zones de possible creixement sobre mbits afectats per riscos dinundaci, i en particular
en les conques fluvials del Francol i del Gav i de les principals rieres i torrents.
- delimitar les rees de risc per a la seguretat i el benestar de les persones a fi devitar-ne la
urbanitzaci i/o edificaci.
- incorporar els criteris de incompatibilitat entre els riscos qumics per manipulaci i transport de
mercaderies perilloses i els usos residencials i de pblica concurrncia.
C) Contribuir a la mobilitat sostenible en els municipis, mitjanant la planificaci integrada
dels usos del sl i de la mobilitat
- assolir una quota modal del transport collectiu el ms elevada possible.
- conservar la integritat funcional dels camins i la seva funci estructuradora del territori.
D) Conservar els hbitats dinters
- establir les zones de nou desenvolupament en zones no ocupades per hbitats dinters.
- preservar tant els espais dinters definits al PTPCT com els hbitats dinters comunitari prioritaris
dins de les zones humides incloses al inventari dhbitats de Catalunya, per la seva aportaci a la
diversificaci dels sistemes naturals de lmbit on es localitzen.
- garantir una adequada consideraci i representaci dels hbitats dinters a Catalunya en els sls de
protecci especial i territorial del Pla.
E) Protegir els sls productius
- en la mesura del possible, no establir les zones proposades com a nous desenvolupaments en zones
productives dinters a nivell supramunicipal.
- garantir una protecci adequada dels sls productius dinters a nivell supramunicipal.
F) Garantir la funcionalitat dels elements connectors
- mantenir les directrius establertes pel PTPCT en relaci amb els espais oberts de carcter territorial,
per assolir un equilibri i contribuir a la formaci dun sistema que haur dintegrar els espais urbans
pblics i privats a aquells.
- detectar els punts crtics en relaci a la permeabilitat ecolgica del territori i establir-ne les mesures
preventives i de millora necessries.
- potenciar la funci de corredor biolgic als dominis pblics, hidrulic i martim terrestre.
- garantir les connexions biolgiques entre els espais protegits i les zones dinters agrcola i
paisatgstic a lescala del Pla.
19
G) Ordenar i gestionar els sls ocupats per elements dinters natural
- incorporar els tres tipus de protecci -especial, territorial i preventiu- considerant les categories
establertes pel PTPCT i a ms incorporant altres tipus dins daquests.
- garantir ladequada inclusi dels espais i elements dinters del patrimoni natural supramunicipal.
H) Minimitzar lextensi de focus emissors
- localitzar adequadament les noves propostes de desenvolupament en relaci amb les trames
urbanes existents, tractant daconseguir la continutat amb les mateixes, i en relaci amb les
infraestructures de mobilitat, especialment amb el ferrocarril i el tramvia.
I) Preservar i millorar la qualitat de laigua
- delimitar i protegir les zones de recrrega dels aqfers i de les capaleres fluvials.
- vetllar per a la protecci de la qualitat de laigua i del aqfers front a la contaminaci dorigen
agroramader i la contaminaci salina.
- minimitzar els impactes visuals i contaminants del rack, preveient una alternativa de millora al llarg
del seu recorregut.
J) Millorar leficincia energtica
- tenir en compte el vector energia com a parmetre decisori per avaluar la convenincia i grandria
del creixement, i en el seu cas, per establir les garanties per a la seva transformaci.
- afavorir lestalvi energtic amb el foment de la implantaci denergies renovables.
K) Compatibilitzar el planejament amb el cicle natural de laigua
- tenir en compte labastament daigua, la depuraci i el sanejament de les aiges com a parmetres
decisoris per avaluar la convenincia i grandria dels creixements, i en el seu cas, per establir les
garanties per a la seva transformaci.
- protegir el domini pblic hidrulic.
- preservar els ecosistemes i paratges-espais fluvials.
- adequar els usos a desenvolupar en els espais fluvials a la seva compatibilitat amb les
caracterstiques del medi, valors paisatgstics i riscos.
- facilitar la infiltraci i la retenci de laigua de pluja, compensant la creaci de superfcies
impermeables.
- facilitar la retenci de laigua de pluja, mitjanant mesures daplicaci directa i/o directrius pel
planejament urbanstic derivat.
- fomentar la reutilitzaci de les aiges residuals, mitjanant mesures daplicaci directe i/o directrius
per al planejament urbanstic derivat.
L) Conservar i/o millorar la qualitat del paisatge
- preservar els sls dinters paisatgstic definits pel PTPCT, atenent alhora a les determinacions i
objectius establerts pel Catleg del Paisatge del Camp de Tarragona.
- determinar condicions paisatgstiques dimplantaci de les noves infraestructures de transport.
- preveure o, si s el cas, delimitar corredors en sl no urbanitzable per al pas de noves lnies de
transport denergia elctrica ordenades conjuntament amb les preexistents, per tal de minimitzar
limpacte global.
M) Preservar el patrimoni cultural
- contemplar en lordenaci del sl no urbanitzable els elements patrimonials significatius en el
conjunt de lmbit territorial de referncia (BCIN, BCIL, jaciments paleontolgics i arqueolgics,
altres elements dinters etnolgic, camins de carcter rural principals i altres recorreguts que
connectin entre s als punts de major inters paisatgstic i patrimonial).
N) Assegurar la correcta gesti dels materials i els residus
- atendre les determinacions establertes pel PROGRIC, PROGREMIC, PROGROC i el Pla Territorial
Sectorial dInfraestructures de Gesti de Residus Municipals de Catalunya.
- preveure, si s el cas, noves infraestructures i/o ampliaci dinfraestructures de gesti de residus de
caire supramunicipal.
21
6. ALTERNATIVES PER A LORDENACI DEL CREIXEMENT URB
Models alternatius per a lordenaci de lmbit Central del Camp de Tarragona.
Amb la finalitat dexplorar les avantatges i inconvenients duna o una altra alternativa dordenaci, es planteja
a continuaci tres esquemes o models diferents, que tenint com a punt de partida el model Tendencial que
es descriu al comenament, signifiquen perfils molt diferents en quant a les principals opcions ordenadores.
Amb carcter general, encara que en cadascun dells pugui matisar-se, els aspectes territorials que fan
referncia als espais oberts i a les infraestructures de la mobilitat, pel seu carcter transversal, podrem
convenir que el seu tractament hagus de ser prcticament com en les tres alternatives proposades, tractant
de resoldre els problemes esmentats en la situaci actual.
Tamb, lincrement de creixement nou de sl urbanitzable per donar resposta a les necessitats de ls
residencial o per a activitats econmiques de lany horitz del Pla (2026), que es consideraria com per a les
tres alternatives, essent per tant la diferncia principal entre elles la localitzaci espacial i les caracterstiques
en relaci als usos i modalitats del nou creixement.
6.1. Model Tendencial
Espais oberts
Les transformacions urbanes que es produeixen en les perifries dels nuclis urbans existents -especialment
en els seus voltants i al sector central, entre Reus, Vila-Seca, Constant i Tarragona- estan modificant
intensa i rpidament el mosaic bioambiental territorial, amb la prdua despais dinters natural, agrcola,
paisatgstic i patrimonial.
Sn escassament respectats els cursos daigua principals (rius Francol i Gai) i les rieres i torrents que
recorren el territori, amb la conseqent prdua de biodiversitat i el perill dinundacions en alguns
assentaments industrials i residencials.
Infraestructures de mobilitat
Les xarxes viria i ferroviria arterials existents travessen el territori generant la fragmentaci dels espais
oberts i la segregaci espacial entre els nuclis urbans existents. A ms, sn el suport infraestructural per al
transport de mercaderies perilloses, afectant el seu radi dacci a bona part del sector central. Problema
que a ms sincrementa en els entorns del polgon dIndstries Qumiques i del Polgon Petroqumic, com a
installacions fixes relacionades amb les matries perilloses.
El transport motoritzat individual es dominant, front a un transport pblic interurb quasi inexistent, sobre
una xarxa viria intermdia descs pes respecte a la xarxa viria arterial.
No existeixen traats intermunicipals per a bicicletes o vianants, ni carrils bus especialitzats per al
transport collectiu.
En relaci a la xarxa ferroviria, a ms docupar tot el front martim de Tarragona, transcorre per dins el
citat Polgon Industrial, Vila-Seca i de Reus, a ms de per El Morell i la Pobla de Mafumet, amb els
problemes anteriorment indicats.
Assentaments urbans
Es produeix el doble procs de, per una banda, creixements entorn als nuclis existents, especialment els de
carcter agrcola, i per laltra, en les perifries de les viles turstiques del litoral i de les ciutats que
configuren lespai central de laglomeraci.
El resultat s un mosaic de qualificacions de sl urb o urbanitzable producte de les estratgies locals de
creixement urbanstic, en el que est absent qualsevol visi inter o supramunicipal.
Labsncia dun marc dordenaci urbanstica supramunicipal fa que els plans locals desenvolupin aquelles
estratgies, sense poder-les ajustar o contraposar respecte als elements de carcter supramunicipal (espais
oberts, traats dinfraestructures) o a les quantitats de creixement proposats pels municipis vens.
6.2. Model creixement nuclear
Lincrement de sl necessari per al 2026 es distribuiria entre els municipis proporcionalment al seu pes i
dinmica demogrfica, i en relaci a les previsions dels creixements locals.
La seva localitzaci espacial seria en contigitat als cascos urbans existents, i seguint les caracterstiques de
les trames urbanes prximes. Cada nucli hauria de disposar dels espais lliures i equipaments necessaris en
funci de la seva grandria poblacional, i les infraestructures de mobilitat, energtiques, de recollida i
tractament de residus.
La prpia lgica local del model, versus una visi metropolitana, portaria a una multiplicaci dels esforos
inversors en infraestructura i equipament, una dispersi dels usos i activitats pel territori, i per tant, un
increment de la mobilitat, amb la conseqent necessitat dun transport collectiu intermunicipal, a vegades
entre nuclis descs pes poblacional.
Les inversions en creixement urb es produirien, si b de manera concentrada en el nuclis, reforant la
dispersi espacial territorial existent.
Un model que, si b en abstracte podria contribuir a reforar la identitat espacial dels nuclis urbans
tradicionals, i a potenciar els buits urbans territorials, desconeixeria la realitat de lactual procs de
formaci duna conurbaci en el sector central, formada per fragments urbans significatius del canvi de
naturalesa i escala de la regi urbana o ciutat en el seu conjunt, i de les necessitats i oportunitats
dordenaci que della es deriven.
22
Situacions intermunicipals ja existents precisen duna resposta ordenadora que ja no es possible reconduir a
travs duna visi local o endogmica del creixement urb.
Potser lescassa identitat superficial dalgunes de les peces resultants (per exemple per a les activitats
productives), possiblement les portaria a una ineficincia funcional respecte a les actuals condicions de
producci de lactivitat econmica.
6.3. Model creixement polaritzat (Estaci del TAV Camp de Tarragona)
El nou sl urbanitzable necessari per a resoldre les previsions residencials i docupaci per a lany horitz
2026 es situaria a lentorn de lactual estaci del TAV, en els municipis de La Secuita i Perafort, en la
hiptesi de leventual atracci residencial i dactivitat econmica dun artefacte territorial tan important,
generant economies de localitzaci.
La distant i excntrica localitzaci de lactual estaci respecte dels principals nuclis poblacionals i les
caracterstiques de lentorn en termes mediambientals i urbanstics, semblen no aconsellar una opci com la
que representaria aquest model, de creaci duna nova rea de centralitat, polaritzada entorn a lactual
estaci de lAVE.
Les viles de Perafort i La Secuita tenen una dimensi poblacional i funcional que conv reforar
adequadament, sense que aix suposi trencar el seu equilibri i identitat.
Daltra banda, els territoris que envolten lactual estaci, sn dun alt inters pel seu valor natural, i el seu
possible paper connector en lanomenada Anella Verda de Tarragona.
Finalment, es planteja el problema de laccs viari a lactual estaci, per conectar els principals nuclis
poblacionals amb aquella. Si b avui es pot fer indirectament per la Carretera Nacional N-240 de Tarragona
a Valls, semblaria necessari trobar alguna alternativa que permeti laccs a la estaci, tant des del sud com
des de llevant i ponent de lmbit central.
6.4. Model Reordenaci de la conurbaci central
Sense desconsiderar les necessitats dordenaci i creixement urb de cadascun dels nuclis existents de cara
lany 2026, el model parteix de loportunitat de reordenar el sector territorial central, on valora que es
produeixen els autntics conflictes entre les infraestructures, els espais oberts i els recents creixements
urbans perifrics.
Lactual configuraci espacial dusos residencials, productius i dactivitat econmica en el sector central, en
estreta relaci amb les actuals infraestructures de la mobilitat, s a la vegada font de conflictes i
oportunitats per al seu futur. Entre els primers, la segregaci espacial i la fragmentaci dels espais de
major valor, a ms de lanomenat risc tecnolgic pel transport de mercaderies perilloses.
Per a aix, el model proposa, per una part, crear un sol corredor viari arterial, integrat per lactual AP-7
ampliada, i un nou traat de lA-7 que permeti integrar lactual a les trames urbanes de La Canonja,
Bonavista, Torreforta, fins leix del Francol.
Per una altra part, una reforma ferroviria vertebradora del territori que permeti:
- Portar els trens regionals daltes prestacions als centres de Tarragona i Reus.
- Reforar el Corredor Mediterrani, amb la construcci duna nova estaci intermodal (llarg recorregut,
rodalies, tramvia, autobusos, etc.) central al sud de laeroport.
- Traslladar la lnia actual de Renfe des de la costa a linterior, millorant la integraci urbana i cobertura
del ferrocarril en la ciutat de Tarragona.
- Integrar la lnia actual de Renfe dins de la trama urbana de Reus, complementriament a la variant
ferroviria per lest de la ciutat, i lobertura de noves estacions urbanes.
- Contemplar lexistncia del futur tramvia del Camp de Tarragona tant en els assentaments urbans
existents com sobre els eixos cvics que es potencien (Cambrils, Salou, Vila-Seca; Tarragona, Reus per
la T-11; Tarragona, Vila-Seca, Reus per lAutovia de Bellisens) i a llevant, pel traat de lantiga Via
Augusta.
- Per a les mercaderies, afavorir la sortida/entrada de les mercaderies del port, polgon dindstries
qumiques i futura ZAL, connectant el seu traat amb els eixos ferroviaris arterials, com variants per a
Vila-Seca i Reus, per evitar el pas a travs de les mateixes.
- La creaci dun corredor mediterrani potent per a mercaderies, que inclou la recuperaci de la lnia Reus-
Roda de Bar, i laprofitament del nou Corredor Mediterrani entre Tarragona i Castell.
Un model dequilibri entre les necessitats locals i el reconeixement de la realitat i de les oportunitats del
canvi descala de lactual conurbaci.
25
7. ORDENACI DELS ESPAIS OBERTS, PAISATGE I PATRIMONI
Concordant amb els criteris normatius bsics del planejament territorial, dins del PDU es plantegen tres tipus
de protecci sl de protecci especial, sl de protecci territorial i sl de protecci preventiva, considerant les
categories establertes pel Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona i a ms incorporant altres tipus dins
daquestes, amb lobjectiu de reflectir la realitat del territori i les seves diversitats amb major nivell de detall.
Tant els sls de Protecci Especial (SPE) com el de Protecci Territorial (SPT) delimitats pel present Pla
Director parteixen de la seva delimitaci en el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (PTPCT).
El sl de Protecci Especial compren els sls ja protegits pel PEIN i la Xarxa Natura 2000 i el Pla Director
Urbanstic del Sistema Costaner (PDUSC), els habitats dinters de Catalunya i dinters comunitari, els espais
dinters connector entre espais protegits, els dinters geolgic, les zones humides i els espais forestals
dutilitat pblica.
El sl de Protecci Territorial, s dinters agrari i /o paisatgstic de primer nivell, el de potencial inters
estratgic, el de riscos i afectacions, i el de preservaci de corredors dinfraestructures.
Sincorporen al sistema despais oberts com SPE o SPT, segons la seva localitzaci, caracterstiques de lentorn
i dels objectius mediambientals del Pla, aquells sls urbanitzables a extingir o a reduir la seva extensi
proposats pels trmits de revisi del planejament vigent, o pel Pla Director, per motius del seu inters i duna
millor adequaci a lentorn. Les superfcies de les rees afectades per la presencia dun habitat dinters
comunitari prioritari (HIC) i que el present Pla Director proposa excloure tenen una localitzaci i quantificaci
provisional, i hauran de ser validades en la evaluaci ambiental de linstrument de planejament derivat
corresponent.
Els projectes que ha de desenvolupar les noves infraestructures de mobilitat, tant viaries com a ferroviries,
hauran de garantir que no comprometran la funcionalitat ecolgica dels espais amb valor connector entre els
espais protegits, com es contempla en la Normativa del present Pla Director.
Aix mateix, el planejament derivat, en la mida del possible, haur de localitzar i delimitar els corresponents
espais oberts locals o zones verdes en contigitat als espais protegits dinters local o paisatgstic.
Finalment, en els sls de protecci preventiva (SPP), el present Pla Director distingeix entre els de carcter
ordinari- no sotmesos a proteccions especifiques- i els restringits, b pels planejaments municipals vigents
o en trmit, o per determinacions particulars del propi Pla Director, en atenci al seu inters agrari i /o
paisatgstic, natural i/o forestal, o al seu possible paper connector o damortiment envers sls de protecci
especial.
Dins daquest tipus de sl sestn tamb la protecci particular als elements lineals (traces) de valor
estructurador o mediambiental com son els vials de segon ordre i camins, els cursos daigua menors (rieres,
torrents) i als elements de carcter puntual dinters patrimonial o arquelogic.
Sl de protecci especial
Dins d'aquesta categoria es troben els segents sls:
- Espais protegits per les normatives sectorials PEIN i Xarxa Natura 2000
- Sls no urbanitzables costaners (Pla Director Urbanstic del Sistema Costaner)
- Zones dinters geolgic
- Zones humides de linventari de Catalunya
- Habitats dinters comunitari prioritari (HIC) i de Catalunya
Sl de protecci territorial
Dins daquest es troben:
- els sls dinters agrari i/o paisatgstic
- el sl de potencial inters estratgic1 delimitat pel Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona
- els sls de riscos i afectacions, dorigen natural, tecnolgic o altres afectacions (en aquest cas degut
principalment a la presencia de laeroport de Reus, i de les indstries qumiques i petroqumiques)
- els sls amb protecci dinfraestructures, en referncia a les infraestructures existents i proposades
Sl de protecci preventiva
El que dacord amb el vigent Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona no ha estat considerat de Protecci
Especial o de Protecci Territorial. En funci de les seves caracterstiques i del grau de protecci atorgada per
al planejament vigent, sestableixen dues categories:
- Sl de carcter ordinari
El no sotms a altres proteccions especifiques que les del sl no urbanitzable
- Sl de carcter restringit
En funci de la seva forma, es distingeix entre:
REES -dinters agrari i/o paisatgstic
-dinters natural i/o forestal
-dinters connector i/o damortiment
TRACES -carreters i camins estructurants
-cursos daigua dinters ambiental
ELEMENTS PUNTUALS: dinters patrimonial i/o arqueolgic
1 rees de sl que per raons de localitzaci, connectivitat, topografia o altres condicions poden tenir en el futur un paper estratgic en lestructuraci territorial dels assentaments, les activitats i les infraestructures i, en conseqncia, cal condicionar la seva possible transformaci a un reconeixement de linters territorial daquesta article 2.8 de les Normes dOrdenaci Territorial del Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona.
26
Les rees de sl restringit pels seus valors reconeguts pel planejament vigent o per al present Pla Director,
no podran incorporarse com a eventual sl urbanitzable per part dels planejaments municipals fins a que el sl
urb, urbanitzable i de protecci preventiva de carcter ordinari del terme municipal corresponent shagin
exhaurit en un 75% de la seva extensi
Tamb si prvia declaraci dinters pblic per part de lAdministraci responsable de lOrdenaci Territorial i
Urbanstica de Catalunya, es consideres necessria la seva ocupaci i/o transformaci per a installacions,
infraestructures o edificacions per a usos i activitats no localitzables per les seves caracterstiques en el sl
urb o urbanitzable municipal.
A ms, lordenaci del sl no urbanitzable contempla altres espais i elements que es troben localitzats dins dels
tres tipus de sls protegits, i que s'han tingut en compte per a la ordenaci proposada del territori:
- Els elements patrimonials significatius en el conjunt de l'mbit territorial de referncia, com sn els
monuments histrics declarats Bns Culturals dInters Nacional, els jaciments paleontolgics i
arqueolgics - limportant numero daquests han fet ha solament es localitzen grficament aquells que
es troben en sl no urbanitzable, sense que aix signifiqui la desconsideraci de la resta, als efectes
previstos en la legislaci vigent- i altres elements dinters etnolgic (altres molins, masies i castells),
dacord amb la Llei 9/1993, de 30 de setembre, del Patrimoni Cultural Catal (DGOC nm. 1807,
d11.10.1993).
- Els espais dinters geolgic recollits a lInventari de espais de Inters Geolgic a Catalunya inclosos a
lmbit, com geozones dinters i valor patrimonial i per la seva rellevncia geolgica.
- Els habitats dinters comunitari prioritari que hi ha dins de lmbit.
- Les zones humides incloses dins de lmbit, de lInventari de Catalunya, per la seva aportaci a la
diversificaci dels sistemes naturals de lmbit on es localitzen.
- Els aqfers protegits
- La Planificaci de lespai fluvial de les conques del Francol, elaborat per lAgencia Catalana de lAigua i
zones inundables del riu Gai i de les principals rieres i torrents dins de lmbit del Pla Director
29
8. ORDENACI DE LES INFRAESTRUCTURES DE MOBILITAT
8.1. SISTEMA VIARI
Limportant presencia deixos infraestructurals en lmbit del projecte afavoreixen la localitzaci de lactivitat
econmica i residencial, i faciliten el pas a traves envers daltres territoris, per a la vegada suposen tamb
problemes per laccessibilitat interna als diferents assentaments, aix com de congesti viaria i dexcs
docupaci de sl, per traats redundants destinats al pas lliure o de peatge.
Aix mateix, els moviments interns de la conurbaci es solapen amb els trfics de pas sobre els elements viaris
de carcter territorial, i resulta significatiu lescassetat de suport als moviments nord-sud en lmbit.
Com sassenyala en lapartat dinformaci urbanstica dedicat a les infraestructures de mobilitat, les qestions
principals en quant al sistema viari arterial fan referncia, per una banda, a optimitzar les infraestructures que
travessen longitudinalment lmbit central del Camp de Tarragona, a travs de la millora dels traats existents
(tercer carril en la AP-7/E-15 i un possible nou traat de la A-7).
Per altre banda, la necessria potenciaci de la connexi vertical, s a dir amb Valls i Montblanc, amb la creaci
de la nova autovia i la duna plataforma de bus-exprs daccs de Tarragona a la nova estaci de la Secuita -
Perafort.
Finalment una via orbital, Reus, Constant, Els Pallaresos, Perafort, El Catllar, La Riera de Gai, fins a lAutopista
AP-7 i a la A-7 en el municipi de Torredembarra, permetria la reconducci de trfics exteriors del sistema urb,
en base a la millora de carreteres i camins existents.
El present Pla Director parteix de la proposta definitiva sobre infraestructures del Pla Territorial Parcial del Camp
de Tarragona (PTPCT) recentment aprovat i dels estudis en curs engegats per les diferents administracions
competents.
No obstant aix, el canvi descala del PDU respecte al PTPCT, o la provisionalitat daquells estudis, fan possible
una major precisi dels traats, o al menys, una visi mes integrada daquests amb els sistemes despais oberts
o dassentaments.
La concepci del sistema de mobilitat del present Pla Director aposta per la prioritzaci del transport pblic sobre
el privat, posant lmfasi en la xarxa de trens de rodalies i en el Tram-Camp, i proposant itineraris
intermunicipals per vianants i bicicletes. Daquesta manera, es busca la major intermodalitat possible,
especialment tren/autombil i aquest amb el autobs, per tot lmbit, i en especial en els nodes de mxima
generaci de mobilitat (Estaci Central, Estaci del Camp de Tarragona), dels nous assentaments residencials o
per les activitats econmiques, i al llarg dels eixos cvics principals (T-11, Avda de La Boella/N-340, A-7, N-240
fins a Sescelades, Raval de Mar a La Pineda, antiga N-340 Via Augusta, etc.)
La reforma ferroviria permetr disminuir de manera decisiva limpacte del transport de mercaderies pel centre
de Vila-seca, de Reus, pel front de Tarragona i incls de Torredembarra i Altafulla, segons la gesti ferroviria
que es pugui fer del traat proposat.
Aix mateix, i respecte al transport de mercaderies per tuberia, el Pla enuncia les condicions pel rack que
comunica el Port amb el Polgon Industrial Nord, en la seva adequada incorporaci al Parc Fluvial del Francol
proposat.
Els projectes que hauran de desenvolupar les noves infraestructures proposades hauran de garantir que no
comprometran la funcionalitat ecolgica dels espais connectors entre espais protegits, tal i com contempla la
normativa del present Pla Director.
Tots aquests traats s'hauran de compatibilitzar amb les condicions mediambientals dels territoris suport, i a la
presencia dels nuclis urbans prxims.
Per donar resposta a les necessitats de mobilitat i daccessibilitat plantejades, el Pla Director proposa les
segents intervencions sobre el sistema viari existent:
a) La creaci dun nic corredor dinfraestructures viries arterials, integrat per lactual autopista AP-7
(ampliada per un tercer carril) i per un nou traat (parcialment en construcci) de la A-7, no solament al
centre i als extrems de lmbit (Torredembarra i Cambrils) sin al llarg de tot el recorregut, fins al seu pas
pel nord-est de Vila-seca i el seu polgon industrial.
Aquest corredor a ms hauria de ser en un futur el gran collector de totes les grans lnies de les
infraestructures dels serveis (abastament daigua, energia elctrica, gas, telecomunicacions, etc.).
Aquesta operaci, a ms de concentrar els moviments del trnsit a travs del territori en un sol corredor al
llarg de lmbit Central, permetria la alliberaci daquell tipus de trnsit al recorregut ms urb de lactual A-
7, i la integraci daquells trams amb caracterstiques adequades daquesta via, a partir del seu
condicionament, com eixos cvics articuladors de les trames urbanes existents al llarg del seu recorregut.
Lestudi detallat daquesta proposta viaria permetr concretar les caracterstiques i posici del seu traat,
amb la finalitat de que siguin possibles els enllaos amb les carreteres transversals.
30
b) La construcci de lautovia a Montblanc, un projecte llargament reclamat del MFO, en vies dexecuci, que
permeti el reforament de les relacions amb el nord del Camp, avui exercides bsicament per la N-240 a
Valls, i que haur de ser especialment curosa en el seu traat al llarg del seu recorregut en relaci amb els
nuclis urbans i als sectors especialitzats en activitats productives existents.
c) Lactual localitzaci excntrica i al marge dels principals eixos viaris de lestaci del tren dalta velocitat
Madrid-Barcelona-Frana en la Secuita, i per tant amb escassa accessibilitat, planteja, entre daltres
qestions, que shagi de resoldre adequadament laccs per transport pblic i per a la motoritzaci privada.
La carretera N-240 podria resoldre en part la qesti a travs de Perafort, per potser seria laccs ms
directe si es prolongus liniciat vial de Sant Ramon i fora la plataforma dun bus exprs, amb les freqncies
i horaris adients, per arribar a lexcntrica estaci. Donada la fragilitat del sector territorial, el nou vial hauria
de tenir les caracterstiques de via parc i la menor secci possible, respectant lentorn del barranc del Garrot.
d) Lactual configuraci en cul de sac de la xarxa viria del port, i la prxima creaci de la ZAL del mateix obliga
a superar aquella condici, creant un nou vial fins a la C-31B de Tarragona a Salou i un lateral nord daquesta
i la seva prolongaci, com a via especialitzada del trnsit de mercaderies, del previst vial, sensiblement
parallel a leix urb Vila-seca La Pineda, recentment en conveni entre les Administracions i lAssociaci
Empresarial Qumica (AEQT), i que troba al nord la ronda sud i el polgon industrial de Vila-seca.
e) El Pla Director presta a ms una especial atenci tant a la vialitat intermdia territorial com aquells eixos
viaris locals que tenen un paper estructurador, i que han de desenvolupar un important paper entre el viari
arterial i les trames viries locals.
A partir dels eixos existents, es proposa en alguns casos el seu condicionament o millora de traat, aix com
sassenyalen aquelles situacions en les que els enllaos amb les vies arterials resulten problemtics pel seu
posterior estudi.
35
8.2. SISTEMA FERROVIARI: Passatgers i Mercaderies
La recent entrada en servei de la lnia ferroviria dalta velocitat MadridFrana per Barcelona i de la seva
estaci en La Secuita, a una desena de quilmetres de Tarragona i a quasi quinze de Reus, ha significat
lobertura denormes oportunitats pel desenvolupament socio-econmic del Camp, aix com la comprovaci de
les dificultats de laccs a la nova estaci des del sud del sistema urb.
Per altra banda, la construcci en curs del Corredor del Mediterrani des de Valncia i Castell fins a trobar-se
amb lanterior traat ferroviari pel nord de Cambrils, Salou i Vila-seca, i pel sud de Reus i el seu Aeroport,
permetr tant la desafectaci de la lnia ferroviria actual de la costa -transcendent per la reordenaci urbana
daquelles ciutats- com laparici duna nova estaci en les proximitats de lAeroport i de la carretera 420 entre
Tarragona i Reus (T-11).
Per la posici molt ms central daquesta futura estaci, i per les possibilitats que es deriven de la prevista
reforma de la faana ferroviria de Tarragona deliminaci del traat costaner i del seu trasllat en tnel pel nord
de la ciutat- sembla raonable convertir aquesta estaci en la veritable estaci intermodal del Camp, en la que
poden concorre els trens de llarga i mitja distncia del Corredor del Mediterrani, els de rodalies, lestaci
dautobusos, potser terminals sud de laeroport i com veurem desprs, les lnies del Tram-Camp.
Aquesta estaci en conseqncia, potser una important rea de centralitat del sistema urb sud, on coincidiran
tots els fluxos de mobilitat principals i on poden estar presents tamb activitats terciries (oficines, comeros) i
serveis (hotels, serveis personals, etc.).
Per la seva posici espacial entre les ciutats de Vila-seca, Reus i Tarragona, i per a les oportunitats per al
creixement urb al llarg de la T-11 entre lAeroport i la capital provincial, la referida rea de centralitat potser el
motor del desenvolupament dun potent eix urb i la referncia espacial del mateix.
Com es pot veure en els grfics adjunts, es preveuen dos possibles fases en el desenvolupament de la xarxa
ferroviria. En un primer moment dacord amb el Conveni establert entre lAjuntament de Tarragona, la
Generalitat i el Ministerio de Fomento, el desvio del traat costaner al nord del casc urb en tnel, fins a superar
el Francol i trobar-se amb la lnia actual, pot comptar amb algunes estacions al llarg del seu recorregut, amb
una ms important que, en funci dels estudis pertinents, podr situar-se en lactual plaa Imperial Tarraco o a
laltre costat del Francol.
En una segona fase, un nou traat soterrat al llarg de la T-11 i del sector Mas Alemany, podria anar directament
fins la nova estaci, a trobar-se amb el Corredor del Mediterrani, amb el traat, rasants i localitzaci destacions
intermdies que determini lorganisme responsable.
En quant a les mercaderies, entenem que la rehabilitaci de la lnia Reus-Roda ser decisiva per donar un nou
impuls a lestaci de mercaderies del polgon industrial de lAeroport (Constant) i enllaar des de all tant cap a
Reus-Falset com a travs de la nova variant ferroviria de Reus, amb el Corredor del Mediterrani, i amb la futura
ZAL, Estaci classificadora de Mercaderies i Port.
La modernitzaci i millora de la lnia Reus-Mora ha de servir per garantir la seguretat de les poblacions que
travessa, aix com la capacitat i funcionalitat del seu principal paper com a tren de mercaderies.
Per la seva relaci amb la planta petroqumica, es fa difcil pensar en el seu paper per passatgers en el tram
Reus - La Secuita, per les Normatives Europees vigents, per podria no descartar-se com eix mixt des de all fins
a Roda de Bar. La proposta de reforma ferroviria, en el seu conjunt, integra en una nica xarxa de rodalies
les ciutats de Tarragona, Reus i Vila-seca, eliminant el pas de les mercaderies per els nuclis urbans actuals de
totes tres.
A ms, especialitza les actuals vies existents, en el polgon sud dindstries qumiques com a vies de
mercaderies, incrementant la seva funcionalitat amb nous ramals per la carrega i descarrega de trens, ampliant
en aquest sentit lestaci de mercaderies de Tarragona.
Y finalment, amb els traats proposats, es fa possible que els serveis ferroviries daltes prestacions (AVE,
Euromed, Alaris, etc) provinents del Corredor Mediterrani, o de la lnea Madrid - Barcelona, en la seva totalitat o
parcialment puguin tamb arribar a Tarragona o a Reus, en funci dels criteris dexplotaci de la xarxa que es
considerin adequats. Tamb, tot i que fora de lmbit espacial del present Pla Director, la possibilitat de crear
noves connexions entre els traats ferroviaris existents i previstos en lentorn de Sant Vicens de Calders, amb
lobjecte de fer ms verstil la xarxa ferroviria en el sector sud del territori catal.
El vigent Pla dInfraestructures Territorials de Catalunya preveu pel territori les segents actuacions ferroviries
coincidents amb les apuntades:
- Modernitzaci i millora de la lnia Reus-Mora.
- Desafectaci del tram Vila-seca/Vandells per la costa.
- Connexi directa Reus-Valls.
- Rehabilitaci de la lnia Reus-Roda de Bar.
- Variant ferroviria de Reus per trens de mercaderies, regionals i rodalies, amb possibles nous baixadors en lAeroport i en el sector de Bellisens..
Com es pot veure en els grfics adjunts, tant per aquesta reforma com per leliminaci del traat costaner de
Cambrils i Salou, lactual traat ferroviari entre Tarragona i Salou es dedicaria exclusivament (en la segona fase
abans descrita) a mercaderies dintre del sector territorial de
Top Related