Zoo Barcelona

01

Presentació

El Zoo de Barcelona és una institució dedicada a la conservació i estudi de la diversitat biològica i especialment a l’educació associada a aquesta temàtica. Tot i així, com a conseqüència de la seva activitat diària, el Zoo genera una gran quantitat de residus que acaben tenint un impacte ambiental i sobre els quals cal actuar per coherència amb els seus objectius fundacionals.

Fruit del compromís ambiental del Zoo amb la societat, s’ha signat un conveni amb l’Agència de Residus de Catalunya amb l’objectiu de millorar la gestió dels residus generats a les seves instal·lacions. L’edició d’aquest Manual de Bones Pràctiques Ambientals i l’estudi previ “Programa d’ambientalització de les instal·lacions del Zoo de Barcelona” són el re-sultat d’aquest conveni i representen el punt de partida per a la implantació de les estratègies i accions més adequades per aconseguir una gestió dels residus més sostenible.

Aquest Manual de Bones Pràctiques Ambientals pretén ser la guia metodològica que clarifiqui els processos que cal seguir per una correcta gestió de residus al Zoo i alhora assigni responsabilitats per emprendre un conjunt d’accions de millora.

Aquest procés iniciat amb l’ajut de l’Agència de Residus de Catalunya ha de servir com a oportunitat per seguir avançant cap a l’ambientalització del Zoo i alhora millorar tant el seu funcionament intern com la seva imatge social.

3

01. Presentació

02. El compromís ambiental del Zoo de Barcelona

03. La gestió dels residus al Zoo

04. Pla d’acció ambiental: prevenció i millora en la gestió dels residus al Zoo

Pàg. 23 Objectius del Pla d’acció ambientalPàg. 24 La prevenció de residus Pàg. 25 Compra verda al Zoo Pàg. 29 Prevenció de residus en oficines i aules del Departament d’educació Pàg. 31 Criteris ambientals de prevenció de residus en les concessions externes Pàg. 41 La recollida selectiva de residus al Zoo i propostes de millores Pàg. 41 Matèria orgànica Pàg. 42 Fracció vegetal Pàg. 43 Envasos Pàg. 44 Vidre Pàg. 45 Paper i cartró Pàg. 47 Residus especials Pàg. 50 Altres Pàg. 51 Resta Pàg. 52 Papereres Pàg. 55 Resum de les propostes de millora dels nivells de recollida selectiva Pàg. 57 Millores en els sistemes de tractament de residus: el compostatge de residus orgànics a les instal·lacions del Zoo Pàg. 58 Altres bones pràctiques ambientals

Pàg. 13 Els residus i la seva problemàtica ambiental Pàg. 15 Generació total de residus al Zoo Pàg. 20 Marc normatiu de la gestió dels residus al Zoo de Barcelona

Pàg. 09 El camí iniciat pel Zoo de Barcelona vers la millora ambiental Pàg. 09 La gestió ambiental a les empreses i entitats

05. ComunicacióPàg. 61 Comunicació a nivell intern del Zoo: Formació Pàg. 64 Comunicació a nivell extern del Zoo Pàg. 64 Activitats, festes i actes lúdics Pàg. 64 Informació a la web del Zoo Pàg. 65 Publicacions

06. Programa de seguiment i avaluació de resultats

07. Referències i terminologia

Index

El compromís ambiental del Zoo de Barcelona

02El Parc Zoològic de Barcelona segueix l’Estratègia Mundial dels Zoològics per la Conservació i desenvolupa un seguit d’activitats que es poden resumir principalment en:

a) Conservació: el Zoo col·labora en diferents programes internaci-onals i europeus de reproducció i manteniment d’espècies en perill d’extinció, entre els quals destaquen els EEP (Programes europeus de cria en captivitat) i els ESB (Programes europeus de registre de poblacions captives).

b) Investigació: es realitzen estudis de la conducta i de recerca científica amb la col·laboració de diferents uni-versitats, parcs naturals i altres institucions. Com a més rellevants destaquen els estudis de recerca veterinària i en primats superiors.

c) Educació: Actualment l’educació ambiental és considerada un dels objectius principals del Zoo, per això el Departament d’Educació del Zoo organitza activitats amb finalitats pedagògiques per a més de 50.000 alumnes anualment i adults, a banda dels serveis generals que ofereix el parc.

7

9

L’any 2004, el Zoo va signar el compromís ciutadà per la sostenibili-tat, comprès dins l’Agenda 21 de Barcelona, i va aprovar un Pla d’acció per al període 2005-2008 amb unes línies clares d’actuació. El Pla d’acció del Zoo pretenia ajustar-se a les línies estratègiques marcades per la World Association of Zoos and Aquariums (WAZA) en la seva segona Estratègia mundial dels Zoos i aquaris per a la conservació (2005).

El Pla constava de 22 actuacions en els camps de l’ambientalització, l’educació dels visitants/estudiants i la protecció de la biodiversitat. Les actuacions responien als objectius de l’Agenda 21 de Barcelona i s’hi plantejava des de la reducció de la petjada ambiental del Zoo, fins a projectes de reintroducció d’espècies amenaçades als hàbitats naturals i a programes educatius. Cal destacar que una part impor-tant de les accions previstes s’emmarcaven en l’àmbit dels residus, concretament en la seva prevenció i recollida selectiva i en la intro-ducció de productes ambientalment correctes.

Actualment, el Departament de Jardineria i Medi Ambient del Zoo és el responsable de coordinar la gestió ambiental realitzada, tot i així, en el camí iniciat pel Zoo de Barcelona cap a la millora ambiental l’Equip Verd del Zoo hi ha tingut un rol molt important.

La creació de l’Equip Verd era de fet una de les actuacions pre-vistes en el Pla com a eina bàsica per a dur-lo a terme i també per generar altres projectes relacionats amb la sostenibilitat. Aquest és un grup pluridisciplinar i obert, format per treballadors voluntaris especialment sensibilitzats per qüestions ambientals, de totes les categories professionals, tant del Zoo com de les seves empreses concessionàries i proveïdors de serveis dins del parc.

En aquests darrers anys, per part tant d’organismes públics com privats, s’ha potenciat i promogut el coneixement i la implantació dels sistemes de gestió basats en els criteris de normes internacionalment acceptades. El nivell de coneixe-ment i reconeixement general de les normes de qualitat ISO 9000 i medi ambient ISO 14000 en el teixit empresarial és molt important.

La certificació ISO 9000 representa, entre altres coses, una imatge interna, i sobretot externa, de la qualitat del treball realitzat a l’organització. D’altra banda, les empreses, davant de la creixent i més exigent legislació ambiental estan im-plantant progressivament la norma ISO 14001 o, anant més enllà, l’obtenció de l’EMAS.

2.1. El camí iniciat pel Zoo de Barcelona vers la millora ambiental

2.2. La gestió ambiental a les empreses i entitats

El Zoo de Barcelona va obtenir la certificació ISO 9001 l’any 2006 i seguint l’estratègia de millora continua té previst iniciar els tràmits per obtenir la ISO 14001 a curt termini. Gran part de les accions proposades en aquest manual han estat pen-sades amb el doble objectiu de la millora ambiental i per facilitar l’obtenció de la certificació d’aquest sistema de gestió.

Avantatges de dur a terme una bona gestió ambiental i social a l’entitat:

• Millora la situació ambiental i legal de l’entitat.

• Adaptació als canvis i les exigències normatives.

• Milloren les relacions amb l’Administració, clients, proveïdors, veïns, etc.

• Es pot optar a subvencions i d’altres instruments econòmics de l’administració.

• Contribueix a millorar la imatge de l’entitat vers la societat en general.

• Les bones pràctiques ambientals “impliquen als treballadors a tenir cura de les instal·lacions de l’entitat”.

• La campanya d’educació ambiental pot ajudar a crear “cohesió”, implicació dels treballadors vers l’entitat”.

10

La gestió delsresidus al Zoo

03El parc zoològic de Barcelona, com la majoria de zoos, genera una tipologia de residus que són específics de les activitats relacionades amb la conservació d’animals. D’altra banda, una part important de residus corresponen a activitats comercials i de serveis, i són assimilables a residus municipals. En aquest capítol s’analitza la problemàti-ca ambiental dels residus i es presenten les dades de generació de residus del Zoo i la gestió associada.

11

A Europa, i a Catalunya també, la generació de residus municipals ha augmentat molt, tant en pes i volum com en toxici-tat, convertint la qüestió de les deixalles en un problema mediambiental de primera magnitud.

A Catalunya, des de l’any 1998 fins a l’any 2004, la generació de residus municipals ha augmentat el 37,63 % en valor absolut i el 24,20 % en termes per càpita:

3.1. Els residus i la seva problemàtica ambiental

Evolució de la generació de residus municipals a Catalunya en valor absolut i per càpita, 2001-2007.

A més de l’aspecte quantitatiu, hi ha un aspecte qualitatiu: la diversitat de productes existents, el fet que s’utilitzin més materials, i que s’emprin barrejats, i la presència de materials problemàtics (per exemple, fraccions dels residus pràctica-ment inexistents fa alguns anys, com ara la ferralla electrònica) fan que els residus també hagin esdevingut més hetero-genis —i, per tant, més difícils de tractar— i, en alguns casos, més tòxics.

Aquesta evolució evidencia que l’acció prioritària per solucionar el problema dels residus és impulsar mesures per preve-nir la seva generació. Així doncs, està generalment acceptat que la prevenció de residus (també anomenada reducció) ha d’encapçalar qualsevol estratègia de gestió de residus.

13

Font: ARC

14

Recollint la priorització de les diferents opcions de gestió de residus definides per la normativa, des del VI Programa d’Acció en Matèria de Medi ambient (prevenció, reciclatge o valorització material, valorització energètica i eliminació) fins a la darrera Directiva 2008/98/CE relativa als residus, s’estableix la següent jerarquia d’actuació recollida en el Programa de gestió de residus municipals a Catalunya (PROGREMIC) 2007-2012:

• La reducció de la producció dels residus i de llur perillositat, en les successives fases de disseny, producció, distribució i comercialització de béns, i de prestació de serveis.

• La preparació per a la reutilització dels residus.

• La recollida selectiva dels residus.

• El reciclatge i altres formes de valorització material.

• La valorització energètica dels residus la recuperació dels quals es realitzi amb un alt nivell d’eficiència energètica, • d’acord amb les millors tècniques disponibles.

• La disposició del rebuig.

La resta d’opcions de tractament de residus cal considerar-les només per a aquells residus dels quals no sigui possible evitar la generació. El reciclatge és la segona millor opció després de la prevenció, però ni és possible reciclar el 100 % de les deixalles, ni els processos que necessita són del tot innocus ambientalment, i, a més a més, aquest reciclatge requereix importants quantitats d’energia, aigua i altres matèries primeres. Finalment, per sota del reciclatge s’hi troben la valorització energètica i la disposició del rebuig.

Cal no perdre de vista que els residus no són altra cosa que la darrera fase del cicle de vida dels productes, però aquests productes anteriorment han hagut de ser extrets, manipulats, transportats, etc., en processos, tots ells, originadors de residus de procés. Habitualment, reduir el residu final també significa reduir tots aquests recursos materials intermedis, el que s’anomena la seva «motxilla ecològica», com també els requeriments energètics i altres impactes ambientals que s’hagin produït durant aquests processos intermedis.

15

Les dades disponibles de generació de residus corresponen al registre total de les dades de les diferents fraccions que es recullen al parc. Tot i així, una part dels residus generats no es comptabilitzen de manera regular i ha calgut realitzar estimacions seguint el criteris del personal encarregat de la recollida i de responsables de les seccions del Zoo genera-dores de residus. A més, el flux de residus provinent del magatzem del Zoo es gestiona directament mitjançant el circuit de recollida de residus municipals de Barcelona i no es comptabilitza:

3.2. Generació total de residus al Zoo

Tones de residus recollits al Parc Zoològic durant l’any 2007:

* No es comptabilitzen els residus recollits per BCN al carrer Wellington per falta de dades.** La recollida diferenciada d’aquesta fracció va iniciar-se al novembre de l’any 2007.

Font: Elaboració pròpia.

RESIDUS RESIDUS TOTALS (TONES) % RESPECTE EL TOTAL

Envasos 14,27* 0,66

Paper/Cartró 128,30* 5,91

Vidre 0,5* 0,02

Matèria orgànica 10,80** 0,50

Matèria vegetal 375,00 17,29

Fems 979,20 45,14

Runa 87,00 4,01

Ferralla 4,00 0,18

Voluminosos No es disposa d’informació -

Llaunes 0,38 0,02

Olis 2 0,09

Piles 0,05 0,002

Tòners 0,04 0,002

Fluorescents 0,06 0,003

Residus sanitaris 2,24 0,10

Animals morts 1,96 0,09

Resta 563,50 25,97

TOTAL 2.169,3 100%

Les fraccions principals de residus generades dins el Parc Zoològic són els fems, que es gestionen de manera diferenciada a la resta de matèria orgànica i representa aproximadament el 45% del pes total de residus generats al Zoo, i la matèria vegetal amb un 17%, lògicament residus relacionats amb l’activitat principal del Zoo. A part de la fracció resta que suposa prop del 26% del total de residus i que prové majoritàriament de la recollida de papereres i del sector de la restauració, destaca la fracció paper i cartró amb un 6%, generada principalment en oficines, departament d’Educació i activitats comercials. Aquests seran els àmbits prioritaris d’actuació per a aconseguir millores significatives en la gestió de residus.

Percentatges en pes de les diferents fraccions de residus respecte la quantitat total de residus recollits al Zoo de Barcelona l’any 2007.

16

3.3. Generació per activitats

En aquest apartat s’identifica la tipologia de residu que es genera per cada activitat, per a poder posteriorment proposar mesures per a una gestió més adequada.

Residus generats segons activitats realitzades al Parc Zoològic de Barcelona.

TIPOLOGIA D’ACTIVITAT PRINCIPALS FRACCIONS GENERADES

Administració, depar-tament d’educació, taquilles i punt d’informació

Paper i cartró, envasos, fluorescents, piles, tòners, altre material d’oficina (p.e. CD’s, bolígrafs,etc) i resta.

Serveis generals (Manteniment)

Runa i materials d’obres (terres, maons, ciment), ferralla, fusta, tubs de PVC, olis hidràu-lics, material elèctric, fluorescents, pintures, voluminosos (p.e. mobles vells).

VeterinàriaMedicaments caducats, líquids fixadors i reveladors, material clínic (agulles, venes, guants de làtex, etc.), animals morts, paper, envasos i resta.

Magatzem/alimen-tació

Embalatges, envasos, paper i cartró i restes de menjar.

Restauració Resta, envasos, vidre, paper i cartró, matèria orgànica i olis vegetals.

Botigues Embalatges de paper i cartó i envasos.

Neteja interior d’edificis

Productes de neteja, envasos i draps.

Públic / visitants Paper, envasos, matèria orgànica i resta.

Jardineria Fracció vegetal, envasos de productes fitosanitaris, herbicides i pesticides.

ConservacióRestes de menjar procedents de la preparació de la dieta dels animals, fems/excre-ments, fracció vegetal, paper, envasos de productes de neteja, resta.

17


18

Ubicació de les principals activitats i serveis que el Parc ofereix al públic:

A ESCOLAB AVIARI C ESPAI GORIL·LESD AQUARAMAE PAVELLÓ DELS DOFINSF TERRARIG SELVA DE MADAGASCARH MICOS ARBORÍCOLESI CASA DELS TITÍSJ GABIAL DE DOÑANAK PLAÇA DELS LLOROSL AUS AQUÀTIQUESM GRANJA

01 GUANAC02 MONA ARANYA 03 ZEBRA04 ESTRUÇ05 NYU06 CANGUR07 BISÓ AMERICÀ08 CABRA SALVATGE09 MUFLÓ DE L’ATLES10 VOLTOR11 MUFLÓ DE CÒRSEGA12 DAINA13 CÈRVOL COMÚ14 CAMELL15 DROMEDARI16 RINOCERONT17 ELEFANT AFRICÀ18 HIPOPÒTAM

53 TAPIR54 PORC ESPÍ55 CAPIBARA56 LLEÓ57 TIGRE58 GASELA DORCAS59 NYANDÚ60 BISÓ EUROPEU61 CUDÚ62 CIGONYA63 ÒRIX64 CÒNDOR65 CALAU66 IBIS67 GUEPARD68 LINX69 PANTERA NEGRA70 JAGUAR

19 DAMALISC20 GIRAFA21 TORTUGA GEGANT22 OS BRÚ23 PINGÜÍ DE HUMBOLDT24 LÈMUR25 SURICATA26 WAPITI27 AXIS28 CÈRVOL DEL PARE DAVID29 ANTÍLOP AQUÀTIC30 FLAMENC31 OTARI32 COTORRA GUAROUBA33 PELICÀ34 GORIL·LA35 XIMPANZÈ

36 DRIL37 GORIL·LA38 MANGABEI GRIS39 ORANGUTAN40 MANDRIL41 TXAJÀ42 BONGO43 LLOP44 FLAMENC45 PANDA VERMELL46 GASELA DAMA47 IMPALA48 HIPOPÒTAM NAN49 GOS DE LES PRADERIES50 UALABI51 LLÚDRIGA52 LICAÓ

INFORMACIÓINFORMACIÓNINFORMATION

LAVABOSASEOSTOILETS

BARBARBAR

PÍCNICPICNICPICNIC AREA

TRENTRENTRAIN

PONISPONISPONIES

FARMACIOLABOTIQUÍNFIRST AID

TELÈFONTELÉFONOTELEPHONE

RESTAURANTRESTAURANTERESTAURANT

BOTIGUESTIENDASSHOPS

CONSIGNACONSIGNALOCKERS

ZONA DE JOCSZONA DE JUEGOSCHILDREN’S AREA

Font: Zoo de Barcelona

19

Actualment, el Departament de Jardineria i Medi Ambient del Zoo és el responsable de coordinar la gestió de residus. Cal destacar, també, la important tasca desenvolupada per l’Equip Verd del Zoo.

L’Equip Verd es creà el 8 de març de 2007 fruit de la voluntat confluent dels responsables del Zoo i de molts dels seus treballadors de crear un espai de participació per afavorir el desenvolupament d’activitats relacionades amb la sostenibilitat en l’àmbit del Parc Zoològic. Actualment està format actualment per 75 persones amb diferents nivells de responsabilitat en l’organigrama del Zoo i que pertanyen als següents col·lectius: cuidadors, educadors, personal administratiu, personal d’atenció al client, tècnics i personal veterinari, personal de manteniment i de magatzem, així com treballadors de les em-preses concessionàries o proveïdores de serveis al parc.

Organigrama i nombre de treballadors del Parc Zoològic de Barcelona a juliol del 2008.

Font: Parc Zoològic de Barcelona

20

3.4. Marc normatiu de la gestió dels residus al Zoo de Barcelona

La llei 6/19931 , de 15 de juliol, reguladora dels residus, constitueix el text bàsic de la normativa catalana d’aquest àmbit. L’article 3.3.g defineix els residus comercials com «residus municipals generats per l’activitat pròpia del comerç a detall i a l’engròs, l’hoteleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. Són equiparables a aquesta categoria, als efectes de la gestió, els residus originats a la indústria que tenen la consideració d’assimilables als municipals d’acord amb el que estableix aquesta Llei”.

En el Zoo de Barcelona s’hi generen una gran diversitat de residus que es poden classificar majoritàriament com a residus comercials. Altres residus més minoritaris que genera el Zoo són els residus especials (principalment sanitaris) que reben una atenció especial en la legislació (veure apartat 4.3.7) i els residus de la construcció o runes (veure apartat 4.3.8).

La Llei 6/1993 estableix una regulació específica per a la gestió dels residus comercials a fi de millorar-ne la gestió i ga-rantir que els productors i els posseïdors assumeixin les despeses de la seva gestió, sense perjudici que els ens locals n’assumeixin la gestió directa. L’article 47.bis estableix com s’ha de dur a terme la gestió d’aquests residus:

1. La persona titular d’una activitat que genera residus comercials els ha de gestionar per si mateixa, d’acord amb les obligacions pròpies dels posseïdors o productors de residus.

2. La persona titular de l’activitat ha de lliurar els residus que generi o posseeixi a un gestor o gestora autoritzat per-què se’n faci la valorització, si aquesta operació és possible, o disposició del rebuig, o bé s’ha d’acollir al sistema de recollida i gestió que l’ ens local competent estableixi per a aquest tipus de residus, incloent-hi el servei de deixalleria.

3. En tot cas, la persona titular de l’activitat generadora de residus comercials ha de:

a) Mantenir els residus en condicions adequades d’higiene i seguretat mentre els posseeixi.

b) Lliurar els residus en condicions adequades de separació per materials.

c) Suportar les despeses de gestió dels residus que posseeix o genera.

d) Tenir a disposició de l’Administració el document que acrediti que ha gestionat correctament els residus i els justifi- cants dels lliuraments efectuats.”

En una escala inferior a la de les lleis, però amb gran importància pràctica, es troba el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2007-2012 (PROGREMIC), que té com a funció definir actuacions concretes per poder assolir els objectius establerts al propi programa i a la diferent legislació sobre residus vigent a Catalunya. Finalment, el Zoo també ha de complir l’Ordenança General del Medi Ambient Urbà de Barcelona; concretament el títol VI que fa referència a la gestió de residus.

1Per ampliar les referències legislatives consulteu la següent web: http://www.arc-cat.net/ca/normativa/legislaco.html

Pla d’acció ambiental: prevenció i millora en la gestió dels residus al Zoo

04Un pla d’acció ambiental ha d’establir un marc bàsic d’objectius ambientals i ha de concretar les accions necessàries per assolir-los. En aquest cas, el Pla d’acció ambiental desenvolupat a continuació se centra únicament en l’àmbit dels residus generats al Zoo de Barcelona i es diferencia, així, clarament de Pla d’acció per la sostenibilitat del Zoo de Barcelona 2005-2008. Aquest últim incorporava accions en l’àmbit dels residus que s’han anat duent a terme i que s’han tingut en compte a l’hora de realitzar el Pla d’acció ambiental que a continuació es desenvolupa.

21

23

4.1. Objectius del Pla d’acció ambiental

Els objectius del Pla d’acció ambiental del Zoo de Barcelona tenen en compte les línies estratègiques marcades per la World Association of Zoos and Aquariums (WAZA) en la seva segona Estratègia mundial dels zoos i aquaris per a la conservació (2005), les contemplades en el Pla d’acció per al període 2005-2008 i prenen com a base les necessitats existents. Bàsicament, les prioritats d’actuació s’orienten a millorar la gestió integral dels residus, mitjançant mecanismes de tipus tècnic, legal, econòmic i social.

Les estratègies i accions proposades tenen a veure amb els diversos fluxos de residus, d’acord amb les seves problemàtiques diferenciades, i abasten tots els àmbits de la gestió. S’ha considerat prioritari incorporar actuacions en relació a la prevenció en la generació de residus i la millora de la recollida selectiva invertint la situació actual, en la qual la resta és la segona fracció quantitativament més important i, per tant, l’ús de tractaments finalistes és una de les principals destinacions.

Els objectius principals del Pla d’Acció ambiental en l’àmbit dels residus del Zoo de Barcelona serien els següents:

• Impulsar la prevenció dels residus generats i de llur perillositat a partir d’accions concretes.

• Fomentar la reutilització dels residus.

• Potenciar el tractament en origen d’aquelles fraccions de residus pels quals això sigui viable.

• Millorar els nivells de recollida selectiva de residus i el seu posterior reciclatge.

• Informar i educar sobre la problemàtica ambiental dels residus i sobre les bones pràctiques per reduir-ne els potencials • impactes ambientals i socials.

• Assegurar el compliment de la legislació en matèria de residus i facilitar el procés previst d’implantació d’un Sistema de • Gestió Ambiental en base a la norma internacional certificable ISO 14001.

S’ha tingut present que cap plantejament tendent al desenvolupament sostenible té sentit sense la participació dels propis treballadors i visitants del parc, destinataris de les polítiques ambientals i, alhora, protagonistes del seu desen-volupament i de la seva implantació. El capítol 5, desenvolupa aquest línia d’actuació buscant la participació de tot els col·lectius i agents implicats.

Les mesures per assolir aquests objectius es desenvolupen en els següents apartats.

24

4.2. La prevenció de residus

El PROGREMIC 2007-2012 defineix la prevenció com el conjunt de mesures preses abans que una substància, material o producte esdevinguin residus i que redueixi:

• La quantitat de residus (incloent-hi la reutilització o l’extensió de la vida dels productes).

• Els impactes negatius sobre la salut de les persones o el medi ambient dels residus generats.

• El contingut de substàncies perilloses en materials i productes.

Tant a la normativa europea, com a l’espanyola i catalana, en matèria de residus es defineix la reducció com a prioritat front a la reutilització i reciclatge, que al seu torn precedeixen jeràrquicament a la valorització energètica i la disposició en abocador.

En aquest marc, la Ley 10/1998 de Residuos (art 3.d) defineix la prevenció de residus com “el conjunto de medidas destinadas a evitar la generación de residuos o a conseguir su reducción, o la cantidad de sustancias peligrosas o con-taminantes presentes”. També es consideren mesures de prevenció les diferents opcions de reciclatge in situ d’alguns materials que altrament esdevindrien residus (com el compostatge in situ de la matèria orgànica).

En general, es poden portar a terme quatre tipus d’accions per fomentar la prevenció:

• Accions a favor d’una compra ecoresponsable o verda: promoció del consum desmaterialitzat i de productes duradors, regulació de la distribució d’envasos en el punt de venda, , promoció de l’ecoetiquetatge, clàusules ecològiques en les compres públiques, etc.

• Accions a favor d’un ús responsable dels productes: promoció dels productes reutilitzables, accions a favor de la reparació, formació per a fomentar la utilització de les tecnologies de la informació i de la comunicació, etc.

• Accions per a evitar que els residus, un cop generats, entrin en els circuits de recollida: segon ús, encoixinat o mulching i compostatge casolà.

• Accions a favor de l’ecoresponsabilitat en l’àmbit empresarial i comercial: aplicació de criteris ambientals de prevenció de residus en les concessions externes, atribució de costos de gestió de residus als responsables, plans empresarials de prevenció, etc.

25

Beneficis de la prevenció de residus:

• Estalvi de recursos naturals, d’energia especialment durant els processos de producció dels productes.

• Disminució dels impactes ambientals relacionats amb els processos de producció dels béns i productes (emissions • a l’atmosfera, contaminació de l’aigua i el sòl, etc.) amb les activitats de gestió de residus (recollida, tractament i dis- • posició final).

• Reducció dels costos associats a la gestió de residus (recollida, transport, tractament i disposició final). Invertir en la • prevenció de residus podria en alguns casos alleujar el pressupost destinada a la gestió.

• Compliment del marc legal degut a l’increment de la legislació en matèria de gestió de residus que estableixen objec- • tius generals o específics de prevenció (Estratègia de prevenció de la UE, legislació d’envasos i embalatges, d’aparells • elèctrics i electrònics, etc.) i una jerarquia de gestió que dóna prioritat a la prevenció en origen.

• Des de fa alguns anys, aquesta jerarquia de gestió obliga a fer de la prevenció una prioritat dins de la planificació de • la gestió de residus.

4.2.1. Compra verda al Zoo

Per tal de reduir els residus generats per les compres ordinàries del Zoo cal la integració de criteris ambientals en la compra. La compra verda, en el que es refereix a la prevenció de residus, consisteix en limitar la utilització de productes d’usar i llençar, productes de vida curta i productes de caràcter tòxic. També es pretén fomentar aquells productes fets a partir de materials reciclats o materials ambientalment i socialment respectuosos.

Les compres al Zoo no estan completament centralitzades ja que hi ha compres que es realitzen directament des del Zoo (p.e. menjar dels animals) i n’hi ha que es realitzen des de les oficines centrals de Barcelona de Serveis Municipals S.A., com ara material fungible d’oficina (paper, impresos, etc), ordinadors, vestuari o mobiliari d’oficina, entre altres. El departament de compres i contractació de BSMSA gestiona la compra amb el proveïdor, la necessitat de la compra, l’adjudicació i la cerca del proveïdor l’estableix el propi Zoo.

26

En la mesura del possible des del departament de compres dels serveis centrals de BSMSA ja s’han anat introduint crite-ris mediambientals i sostenibles en les compres ordinàries del Zoo. Per exemple, la compra de material fungible d’oficina respectuós amb el medi ambient o bé la introducció de clàusules ètiques en el contracte del vestuari de personal.

Cal destacar, que l’Ajuntament de Barcelona mitjançant l’Agenda 21 disposa d’un programa d’accions en que la compra verda hi té un lloc destacat (veure http://www.bcn.cat/agenda21/accio21/index.htm), accions que BSMSA també incorpora. A continuació es fan un seguit de propostes complementàries a les ja existents per dur a terme la pràctica de la compra verda, que serveixen de forma general pels diferents àmbits del Zoo.

Resum de les accions de compra verda proposades al Zoo de Barcelona.

a.1 Comprar productes i equips duradors, reparables i actualitzables.

Com que aquests articles s’han de substituir amb menys freqüència, redueixen els residus generats, els materials neces-saris per fabricar nous productes, i en general els costos de compra. En ocasions també redueixen la quantitat d’energia emprada. La compra de productes més duradors es pot realitzar principalment mitjançant la seva inclusió progressiva en els plecs de clàusules per al subministrament de materials.

a.2 Fer comandes més concretes i concentrades.

Consisteix a reduir la freqüència de les comandes per tal d’afavorir la planificació entre el personal. Una millor planificació evitaria la compra innecessària de productes i un millor aprofitament dels recursos. Una manera d’aconseguir-ho seria reduir la demanda de productes, limitant l’oferta de productes a escollir, especialment en aquells casos en què existeix més d’un mateix material per a la mateixa funció.

a.3 Usar sistemes de producte-servei.


PUNT DE GENE-RACIÓ RESIDU REF. PROPOSTA DE PREVENCIÓ DE RESIDUS

Departament de compres del Zoo i de BSMSA pel Zoo

Residus en general

a.1Comprar productes i equips duradors, reparables i actualitzables (inclusió progressiva en els plecs de clàusules per al subministrament de materials).

a.2Fer comandes més concretes i concentrades: p.e. Ús de caixes retornables en el servei de bugaderia (en lloc de bosses individuals).

a.3 Usar sistemes de producte-servei.

a.4 Manteniment i reparació de productes.

a.5Obtenció del màxim valor dels productes al final de la seva vida útil (p.e. vendre, cedir gratuïtament, etc.).

a.6Actualització periòdica dels coneixements de l’oferta de productes ecològics.

a.7 Ús compartit de productes.

27

La possibilitat de llogar certs productes d’ús esporàdic o que es renoven freqüentment mitjançant el lloguer puntual, el rènting o el leasing, pot eliminar la necessitat de comprar, mantenir i en última instància eliminar el material, a la vegada que es minimitzen els impactes ambientals i, sovint, els costos.

a.4 Manteniment i reparació dels productes.

Mantenir i reparar els productes permet allargar-ne la vida útil, tot obtenint el valor màxim de les compres i simultàniament tenir una incidència sobre la generació de residus. Es pot traduir en contractes de manteniment, acords amb reparadors o altres fórmules. A mode d’exemple, aquesta mesura va ser plantejada per l’equip verd per aplicar en la secció de mamífers de la col·lecció zoològica. Concretament, es va proposar la reparació, en lloc de substitució, de les pissarres per a comunicació interna de la secció i la reparació de les rodes dels carretons, en lloc de la seva substitució. Cal seguir potenciant aquesta pràctica i fer-la extensiva a altres seccions.

a.5 Garantir l’obtenció del valor màxim dels productes al final de la seva vida útil.

En el moment en què un objecte ha deixat de tenir utilitat s’ha de plantejar les vies possibles que possibilitin treure’n el màxim rendiment. Altres opcions preferibles a llençar-lo serien:

• Vendre els productes: aquesta opció es pot considerar en cas que existeixi un volum important de productes amb un mínim valor al mercat, com per exemple en cas de renovació dels equips informàtics, el mobiliari o el parc de vehicles. D’aquesta manera s’aconseguiria un benefici econòmic a més del benefici ambiental.

• Cedir gratuïtament a entitats recuperadores: en cas que es tracti de quantitats petites o sense tant valor econòmic al mercat, es poden buscar associacions o entitats que les acceptin per a la seva recuperació. A Catalunya existeixen diferents associacions d’inserció laboral que recullen i recuperen o reciclen roba, mobles, equips informàtics, tòners, etc.

• En el cas que cap de les dues opcions anteriors es pugui portar a terme, es poden buscar gestors de residus que en reutilitzin peces o en reciclin alguna part.

a.6 Actualització periòdica dels coneixements de l’oferta de productes ecològics.

Contínuament apareixen al mercat nous productes més ecològics, reutilitzables o fabricats amb materials reciclats que poden substituir les variants més contaminants. Estar informats d’aquestes novetats és necessari per anar introduint-les en els plecs de clàusules o en la compra ordinària. Es proposen diferents mecanismes per a una actualització periòdica dels coneixements:

• Realitzar recerques sistemàtiques abans d’actualitzar els plecs de clàusules o d’adquirir lots de materials importants.

• Mantenir i actualitzar un catàleg propi amb els materials ecològics trobats que es voldria substituir, etc. Per estar infor- mat de les novetats es pot consultar a xarxes o associacions especialitzades, com per exemple: xarxa compri reciclat2 o Public Procurement3.

2http//:xcr.arc.cat3http://ec.europa.eu/environment/gpp/index_en.htm

a.7 Ús compartit de productes.

Per desenvolupar aquesta proposta, caldria en primer lloc inventariar els possibles productes a compartir de cada depar-tament o àrea. Posteriorment s’hauria de dissenyar un sistema de préstec on es pogués consultar:

• Productes disponibles en cada moment i les seves característiques principals.

• Localització i disponibilitat en cada moment.

• Reserves per a determinats productes i dates.

• Seguiment de la utilització d’un determinat producte.

Aquestes dades es poden recollir fàcilment mitjançant dues llistes penjades en cartelleres, que s’haurien de revisar periò-dicament per comprovar si estan actualitzades. També seria important que, en cas que algun departament sol·licités la compra d’algun dels objectes disponibles per compartir, el Departament de Compres els informés d’aquesta possibilitat.

28

29

4.2.2. Prevenció de residus en oficines i aules del Departament d’educació

Aquesta actuació inclou mesures destinades a millorar les condicions ambientals de les oficines i aules del Departament d’educació en relació amb l’estalvi de recursos i la reducció de residus:

a) Mesures específiques per a la prevenció del paper.

A les oficines es genera molt paper. Per aquest motiu es presenten un seguit de consells encaminats a la seva prevenció com per exemple:

a.8 Utilitzar sempre paper reciclat per a les impressions i edicions de material comunicatiu.

a.9 Imprimir i fotocopiar per defecte els documents a doble cara, i si pot ser amb reduccions.

a.10 Arxivar la informació en format digital.

a.11 Corregir els documents en pantalla (p. e., amb el control de canvis del MS Word).

a.12 Moderar l’ús de la fotocopiadora i del fax (p.e. emprant el fax digital).

PUNT DE GENE-RACIÓ RESIDU REF. PROPOSTA DE PREVENCIÓ DE RESIDUS

Oficines i aules del Dept. Educació

Paper

a.8Utilització de paper reciclat per a les impressions i edicions de mate-rial comunicatiu.

a.9Imprimir i fotocopiar per defecte els documents a doble cara, i si pot ser amb reduccions.

a.10 Moderar l’ús de la fotocopiadora i del fax (p.e. emprant el fax digital).

a.11 Arxivar la informació en format digital.

a.12Corregir els documents en pantalla (p.e., amb el control de canvis del MS Word).

a.13 Establir part de la comunicació externa del Zoo amb correu electrònic.

a.14 Actualitzar llistes d’enviaments.

a.15Reduir al mínim la quantitat d’impressions de material comunicatiu del Zoo (utilitzar pancartes, cartells) i potenciar la comunicació via web i “e-Zoo”.

a.16Revisió dels gramatges dels papers per impressió, sobres, targetes i publicacions.

Envasos lleugers

a.17Instal·lació de màquines expenedores de begudes i/o menjar amb productes ecològics i envasos reutilitzables.

a.18Ús de gots de plàstic reutilitzable amb disseny propi del Zoo pels treballadors.

Resum de les mesures de prevenció de residus proposades a les oficines i al Departament d’Educació del Zoo de Barcelona.


30

Cal dir que algunes pràctiques com l’ús de safates a les taules de les oficines per reutilitzar el paper per a ambdues cares ja s’estan duent a la pràctica però manca distribuir-ne moltes més, cal arribar al màxim de personal d’oficina possible.

b) Criteris de minimització de residus en l’elaboració de publicitat, comunicacions i altres publicacions realitzades pel Zoo.

En aquest apartat es detallen mesures encaminades a reduir residus en el camp de la publicitat, comunicacions i altres publicacions. El Zoo edita diversos materials corporatius com són: exemplars del mapa del recinte, que s’entrega a l’entrada i la revista adreçada als socis, amb uns 26.000 exemplars i editada semestralment o material didàctic per les escoles. Actualment aquests materials en gran part ja es poden descarregar en format pdf des de la web del Zoo.

a.14 Establir part de la comunicació externa amb correu electrònic: Pels destinataris amb els quals la institució tingui un contacte més directe es proposa potenciar l’ús del correu electrònic tot establint que la comunicació per defecte es realitzi per aquest mitjà i no pas en paper. En tots els casos que sigui possible, les comunicacions amb els proveïdors es recomana que es facin per correu electrònic. Aquest requeriment es pot incorporar als plecs de clàusules o contractes corresponents.

a.15 Actualitzar les llistes d’enviaments: Per evitar que arriben documents i/o publicacions per duplicat i triplicat a un mateix destinatari (entitat, particular, etc.) és necessari tenir actualitzades les llistes d’enviaments.

a.16 A l’hora de difondre activitats del Zoo, reduir al mínim les impressions: En cas d’editar materials de difusió específics per una determinada activitat, es proposa optar per banderoles, pancartes o cartells en lloc de tríptics o flyers, així com fomentar la difusió per Internet a la pàgina web i a l’e-Zoo4.

a.16 Revisió dels gramatges del paper utilitzat habitualment al Zoo: En cas d’editar materials cal fer una revisió dels gramatges dels papers per impressió, sobres, targetes i publicacions.

c) Altres mesures de prevenció a l’oficina.

En relació a les màquines expenedores de les oficines es fan dues propostes:

a.17 Ús de la tassa o got propi: Les màquines de cafè es poden programar per tal que donin l’opció d’utilitzar tassa o got propi, en lloc de lliurar un got de plàstic per defecte. A més, també es poden programar les màquines per tal que cobrin un recàrrec en cas de preferir el got de plàstic, de manera que es desincentivi econòmicament aquesta opció. Es proposa fer un got de plàstic reutilitzable i entregar-lo a tots els treballadors, que el podran usar a les fonts d’aigua d’osmosi i màquines de cafè.

a.18 Envasos retornables: En les màquines expenedores de refrescos es poden substituir els envasos d’un sòl ús (llaunes, ampolles de plàstic) per envasos de vidre retornable. Al costat de les màquines expenedores s’hauria de col·locar una màquina receptora d’envasos que retornés una part del import pagat pel refresc quan s’hi diposités

l’envàs. Aquest sistema ha estat assajat amb èxit a la Universitat Autònoma de Barcelona, que va recuperar més de 200.000 envasos l’any 2000.

4Veure un exemple de Butlletí: http://www.zoobarcelona.com/ZOO Barcelona/Catalan/noubutlleti/ButlletiZooMaig2008.pdf

31

4.2.3. Criteris ambientals de prevenció de residus en les concessions externes

La participació de les empreses adjudicatàries de serveis que treballen a les instal·lacions del Zoo és fonamental per acomplir els compromisos ambientals adquirits per la institució. Per estendre aquest compromís es pot actuar en la tria de les empreses, considerant les característiques de cadascuna o exigint criteris per a la realització del servei.

Proposta de criteris principals:

• Empreses que disposin de certificats de gestió ambiental (ISO14001/EMAS).

• Prioritzar empreses d’inserció social mitjançant la inclusió de clàusules socials.

• Empreses que disposin d’un servei de formació ambiental als seus treballadors i directius.

• Ús de productes ambientalment correctes.

Cal tenir en compte, però, la importància d’establir criteris ambientals estrictes en la prestació del servei i establir clara-ment les conseqüències de l’incompliment.

Dels contractes/concessions a licitar/renovar durant la realització del projecte, s’han identificat aquells que tenen més potencial de reducció de residus. A l’hora de fer les propostes cal distingir entre els contractes que es liciten de nou i els que es pror-roguen, en els segons, el marge de maniobra és més petit, ja que la pròrroga s’ha de fer d’acord amb el plec inicialment apro-vat. A continuació es resumeixen les accions proposades en base a l’activitat de la concessió externa i els residus generats.

32

Criteris ambientals de prevenció de residus en les concessions externes del Zoo de Barcelona.

4.2.3.1. Servei de neteja

Amb la voluntat de millorar la gestió d’aquest servei per part de l’empresa, el plec de clàusules vigent ja introdueix una sèrie de criteris ambientals. Aquests criteris són entre altres la introducció de requeriments mediambientals com ara: la prohibició d’utilitzar lleixiu, fer servir consumibles ecològics (paper cel·lulosa principalment) o crear un pla de recollida selectiva. En l’actual contracte, també es preveu oferir un Pla de formació específica als treballadors de neteja.

A continuació es proposen criteris complementaris als anteriors:

a.19 Actualització de l’inventari de productes de neteja utilitzats i buscar alternatives més ecològiques de productes al mercat.

a.20 Utilització preferent dels següents productes per a la neteja:

• Productes biodegradables.

• Productes amb certificació/etiqueta ecològica.


PUNT DE GENERACIÓ RESIDU REF. PROPOSTA DE PREVENCIÓ DE RESIDUS

Concessions externes

Servei de netejaEnvasos, residus especials

a.19Actualització periòdica de l’inventari de pro-ductes ecològics o prioritaris.

a.20Priorització de l’ús de productes biodegra-dables, etiqueta ecològica, amb envàs gran i reutilitzable, a granel, concentrats, etc.

a.21Uniformes del personal fabricats amb criteris de comerç just i de teixits ecològics.

Restauració i Càtering

Envasos lleugers

a.22Ús de la vaixella reutilitzable en els bars i restaurants

a.23Introduir un servei de préstec de gots amb el sistema de dipòsit, devolució i retorn.

a.24Al menjador escolar, ús d’ampolles d’aigua grosses o bé l’ús de gerres de vidre en els casos que això sigui possible.

Paper a.25 Reduir els tovallons de paper i els cobresafates.

Matèria orgànicaa.26

Previsió del número de menús a servir i racio-nalització de les quantitats d’aliments.

a.27 Participació en un banc d’aliments.

General a.28 Ús de productes ecològics.

Botiga de records Cartró a.29Prioritzar la compra de productes amb ecoeti-queta i amb poc embolcall.

Jardineria Restes vegetals a.30Realització d’encoixinat o mulching a les àrees verdes del Zoo.

33

• Productes en envàs gran.

• Productes en envàs preferiblement reutilitzable.

• Productes a granel.

• Productes concentrats.

• Evitar els productes menys necessaris, com ara ambientadors.

• Fomentar els productes de neteja amb polvoritzador.

• Prioritzar productes sense: Compostos Orgànics Volàtils, fosfats i fosfonats, corrosius...

Complementàriament a aquests productes, i en el cas que siguin responsabilitat dels serveis de neteja, també es prioritzaran els següents productes:

• Paper higiènic reciclat, sense clor ni perfums, en rotllos grans.

• Sabó per a les mans biodegradable, amb etiqueta ecològica, a granel (distribuït en dispensadors). S’evitaran les pas- tilles de sabó embolicades individualment.

• Substitució del paper eixugamans per assecadors d’aire calent.

• En cas que la recomanació anterior no es pugui aplicar, utilització de paper reciclat, sense clorar ni blanquejar.

a.21 Compra d’uniformes del personal fabricats amb criteris de comerç just i de teixits ecològics o, si no és possible, de teixits naturals.

4.2.3.2. Restauració

El sector de la restauració hauria de tenir un paper rellevant en la campanya de prevenció de residus entre els visitants del Zoo, per ser una de les activitats amb més incidència. Les mesures proposades són les següents:

Foment de l’ús de vaixella reutilitzable entre els bars i/o restaurants:

a.22 Ús de vaixella reutilitzable en els menús i en les begudes per emportar: Els establiments haurien d’usar vaixella reutilitzable sempre que s’ajustés als condicionants sanitaris i de seguretat necessaris. A més a més, aquesta hauria de ser resistent i durable.

a.23 Creació d’un servei de préstec de gots amb el sistema de dipòsit, devolució i retorn: Caldria establir quin hauria de ser el dipòsit que els bars i/o restaurants haurien de cobrar als usuaris. Aquest dipòsit hauria de ser prou elevat

per incentivar als usuaris a retornar el got, tenint en compte que en alguns casos els usuaris es poden trobar relativa ment lluny del punt de retorn dels gots. Se suggereix que el dipòsit sigui al voltant de 0,50 €.

El model de got i l’import del dipòsit haurien de ser el mateix per a tots els establiments, de manera que es possibilités el retorn a qualsevol dels punts de distribució. No es considera necessari establir un dipòsit per als casos en què la con-sumició es realitzi al mateix bar i/o restaurant. Tot i així, es recomana que siguin models de gots diferents, per evitar que puguin ser retornats per tal de cobrar el dipòsit.

a.24 Al menjador escolar, ús d’ampolles d’aigua grosses o gerres d’aigua i eliminació dels sobres de sucre, sal i les monodosis de salses substituint-los per sucreres, salers o salseres.

Màquines de vènding.

a.25 L’actual oferta d’aquestes màquines, com passa amb les màquines expenedores de les oficines, és amb pro-ductes de pastisseria envasats, llaunes i gots de plàstic d’un sol ús. En aquests punts es proposa aplicar les mateixes mesures que el punt 4.2.2.

Reduir els tovallons de paper i els cobresafates:

a.26 Un altre punt en el qual cal incidir pel que fa la prevenció de residus als bars i restaurants del Zoo és l’ús de tovallons de paper i els cobresafates. Els espais on més cal incidir són el menjador habilitat pels treballadors, ja que són públic diari, i el menjador escolar. Pel que fa a les cobresafates es creu que és un residu innecessari per tant es proposa no utilitzar-les. En cas que no es vulgui adoptar aquesta mesura, es proposa substituir-les per una tipologia de paper reciclat, de menys gramatge i el menys blanquejat possible.

Reducció de la matèria orgànica.

La preparació dels menús genera grans quantitat de restes de menjar i per tant cal fer-hi especial atenció:

a.27 Compra responsable d’aliments per part dels adjudicataris de bars i restaurants evitant que s’obri menjar. S’haurà d’efectuar una bona previsió del número de menús a servir setmanalment.

a.28 Iniciar relació amb un banc d’aliments. Els bancs d’aliments són entitats sense ànim de lucre que s’encarreguen de recollir aliments en bon estat, que per raons diverses no es poden comercialitzar i/o consumir, i els redistribueixen entre associacions o entitats d’ajuda a diferents col·lectius.

34

35

4.2.3.3. Servei de càtering d’esdeveniments

4.2.3.4. Botigues de records

Dins el recinte del Parc Zoològic s’hi organitzen diversos esdeveniments com sopars, banquets i celebracions i actes similars. L’empresa encarregada del càtering dels actes hauria d’introduir mesures similars a les proposades anteriorment al servei de restauració. Altres mesures complementàries a tenir en compte i que caldria introduir com a criteris en futurs procés de selecció de l’empresa concessionària del servei de càtering, són :

• Potenciar els productes ecològics: Les possibilitats de trobar productes ecològics al mercat és avui en dia àmplia i comprèn una gran quantitat d’aliments (carn, verdures, làctics, sucre, xocolata, cafè, etc.). Els productors d’aliments procedents d’agricultura ecològica amb certificació oficial es poden consultar a la pàgina web http://www.ccpae.org/operadors.php.

• Utilitzar estovalles reutilitzables: Es pot exigir als servei de càtering contractat que utilitzin exclusivament tovalles i tovallons reutilitzables així com la vaixella.

• Utilitzar productes sense envasar, envasos reutilitzables o sortidors: En el servei de càtering es poden evitar residus optant per productes sense envasos superflus, tant en el moment de la compra del producte com en el moment de la seva presentació. Per altra banda, es pot optar també per servir begudes en envasos reutilitzables o amb sortidors, evitant les llaunes, ampolles de plàstic i envasos de vidre d’un sòl ús.

L’ajuntament de Barcelona ha editat la guia Festa més sostenible, en el marc de l’Agenda 21 local, per a realitzar un procés d’ambientalització de celebracions i que l’empresa adjudicatària hauria de considerar.

Els comerços, com a intermediaris directes entre els consumidors i els fabricants, tenen un paper clau en la distribució de productes poc generadors de residus, alhora que poden prendre mesures per reduir els residus generats per la pròpia activitat comercial.

La majoria de productes de record que es venen al Zoo porten embolcalls superflus. Ara bé, aquests són productes que no esdevenen residus dins del Zoo, i per tant queden fora de l’objecte del treball. Tot i així, es recomana que a l’hora d’efectuar la comanda es doni preferència als proveïdors que disposin de certificació de qualitat ambiental i assegurar-se que el producte només porta l’embolcall necessari.

a.29 En els casos en que existeixin s’oferiran preferiblement productes etiquetats amb ecoetiquetes. Les ecoetiquetes són distintius que certifiquen que els productes o serveis que les porten compleixen uns requisits ambientals mí- nims en tot el seu cicle de vida: tant en la seva fabricació, com en el seu període d’ús, comercialització i la seva deposició final. Per tant, són productes que tenen en compte la reducció de residus en totes aquestes etapes, i no tan sols al final de la seva vida útil.

a.30 Abans d’oferir la bossa el venedor s’ha d’assegurar que aquesta realment és necessària. Les botigues del Zoo no ofereixen bosses de plàstic gratuïtament ni embolcallen, però sí que entreguen diverses tipologies de bosses de paper.

36

4.2.3.5. Servei de jardineria

Una de les opcions més interessants de gestió/prevenció de residus de jardineria, és l’encoixinat (o mulching). L’encoixinat és una tècnica que consisteix en cobrir el sòl amb una capa de material d’entre 5 i 10 cm de gruix en tota la superfície encoixinada (5 cm pels encoixinats de textura fina i 7,5-10 cm pels encoixinats de textura més gruixuda).

Els objectius d’aquesta tècnica, aplicada originàriament en xerojardineria són:

• Disminuir les necessitats d’aigua de la zona enjardinada, reduir el creixement de males herbes, protegir el sòl de l’erosió i reduir l’oscil·lació tèrmica.

• Aconseguir un efecte d’aportació de nutrients i de millora de la microfauna i flora del sòl amb la descomposició de l’encoixinat que s’haurà d’anar reposant periòdicament. Quan el material utilitzat és compost o bé esporga triturada, es pot eliminar la necessitat d’altres aportacions de nutrients a la zona enjardinada.

• L’encoixinat és també una opció de reducció de la generació de residus vegetals ja que els fluxos que es canalitzen per aquesta via no s’arriben a computar com a residus. Dipositar el residu vegetal resultant de l’esporga en el mateix sòl d’origen permet reduir costos respecte altres sistemes de tractament que requereixen un transport i un procés de tractament. D’altra banda, aquesta és una de les opcions més viables per tal de reduir l’ús de fertilitzants químics i els problemes ambientals que aquests generen.

a.31 La pràctica del mulching o encoixinat al Zoo: La superfície verda actual del Zoo és molt important, aproximadament uns 23.500 m2, 21.000 m2 dels quals són gespa i la resta d’arbustatge. Tenint en compte estimacions que parlen d’uns requeriments de 15 kg de mulch per m2 i any5 , es podrien arribar a tractar fins a aproximadament unes 350 Tn anuals de FV amb el procés d’encoixinat o mulch al Parc Zoològic de Barcelona (el 90% del residu verd produït). Per tant, es disposa de superfície suficient per a tractar els residus vegetals que compleixin les condicions per a realitzar-ne mulch. Principalment, cal evitar utilitzar males herbes i restes vegetals com l’eucaliptus que contenen substàncies

que inhibeixen el creixement vegetal, com també materials orgànics que hagin estat exposats a herbicides i pesticides. Finalment, cal tenir en compte que l’ús de material llenyós fresc, com estelles i escorça poden privar de nitrogen el sòl i cal utilitzar-lo conjuntament amb material ric amb nitrogen.

Finalment, cal tenir present que el conveni de col·laboració de BSMSA i IMPJ té vigència fins a finals de l’any 2008 i la incorporació d’aquestes propostes seria una oportunitat de millora en el cas que es renovés.

5Elaboració pròpia a partir de dades d’un informe intern de la Mississipi University State: http://msucares.com/news/sg97/sg970327.htm

37

4.2.3.6. Servei extern de manteniment

El manteniment de les instal·lacions del Zoo es duu a terme per personal propi, però certes tasques són realitzades per una empresa externa. Per contracte s’estableix que l’empresa concessionària es fa càrrec de la realització d’obres, reparacions i actuacions de manteniment. En aquest, però, no hi consten aspectes relacionats amb la gestió dels residus vinculats al manteniment. Es proposa incorporar els següents requeriments en futurs contractes del servei de manteniment:

a.32 Incorporació d’una clàusula en la qual l’empresa es comprometi a dur a terme una correcta gestió dels residus generats, separant les fraccions correctament.

a.33 També es creu oportú afegir un annex amb una descripció més detallada dels treballs de manteniment a realitzar (l’actual contracte només fa una enumeració de les tasques a realitzar).

PUNT DE GENERACIÓ RESIDU REF.Nº PROPOSTA DE PRE-

VENCIÓ DE RESIDUSGRAU PRIORITAT

FACILITAT D’APLICACIÓ MILLORA AMBIENTAL

Departament de compres del Zoo i de BSM-SA pel Zoo

Residus engeneral.

a.1

Comprar productes i equips duradors, repa-rables i actualitzables (inclusió progressiva en els plecs de clàusules per al subministrament de materials).

*** **

Redueixen els recursos utilitzats, els residus generats i ocasionalment l’energia emprada.

a.2

Fer comandes més concretes i concentra-des: p.e. Ús de caixes retornables en el servei de bugaderia (en lloc de bosses individuals).

*** ***

a.3Usar sistemes de producte-servei.

** **

a.4Manteniment i reparació de productes.

*** **

a.5

Obtenció del màxim valor dels productes al final de la seva vida útil (p.e. vendre o subhastar, cedir gratuïtament, etc.).

** **

a.6

Actualització periòdica dels coneixements de l’oferta de productes ecològics.

** ***

a.7 Ús compartit de productes ** **

Resum de les mesures de prevenció de residus proposades al Zoo de Barcelona (llegenda: * baix, ** mitjà, *** elevat).

38




Oficines i aules delDept. Educació

Paper

a.8

Utilització de paper reci-clat per a les impressions i edicions de material comunicatiu.

*** ***

Reducció del consum de paper i per tant de recur-sos naturals associats al procés productiu (fibres vegetals, aigua), com també de la contamina-ció atmosfèrica. Dismi-nució de la toxicitat del residus de paper generat (utilització de paper re-ciclat sense clor). Estalvi econòmic en compra de paper.

a.9

Imprimir i fotocopiar per defecte els documents a doble cara, i si pot ser amb reduccions.

*** ***

a.10Moderar l’ús de la foto-copiadora i del fax (p.e. emprant el fax digital).

** ***

a.11Arxivar la informació en format digital.

* ***

a.12

Corregir els documents en pantalla (p.e., amb el control de canvis del MS Word).

** ***

a.13Establir part de la comu-nicació externa del Zoo amb correu electrònic.

** ***

a.14Actualitzar llistes d’enviaments.

** **

a.15

Reduir al mínim la quantitat d’impressions de material comunicatiu del Zoo (utilitzar pancar-tes, cartells) i potenciar la comunicació via web i “e-Zoo”.

*** **

a.16

Revisió dels gramatges dels papers per impres-sió, sobres, targetes i publicacions.

*** **

Envasos lleugers

a.17

Instal·lació de màqui-nes expenedores de begudes i/o menjar amb productes ecològics i envasos reutilitzables.

** ** Reducció del consum de d’envasos i per tant de recursos naturals associats al procés productiu.

a.18

Ús de gots de plàstic reutilitzable amb dis-seny propi del Zoo pels treballadors.

*** ***

39




Con

cess

ions

ext

erne

s

Servei de neteja

Envasos, residus especials

a.19Actualització periòdica de l’inventari de productes ecològics o prioritaris.

** **


a.20

Priorització de l’ús de productes biodegra-dables, etiqueta ecolò-gica, amb envàs gran i reutilitzable, a granel, concentrats, etc.

*** ***

a.21

Uniformes del personal fabricats amb criteris de comerç just i de teixits ecològics.

** ***

Restauració i Càtering

Envasos lleugers

a.22Ús de la vaixella reutilitza-ble en els bars i restau-rants.

*** ***

a.23

Introduir un servei de préstec de gots amb el sistema de dipòsit, devo-lució i retorn.

*** **

a.24

Al menjador escolar, ús d’ampolles d’aigua gros-ses o bé l’ús de gerres de vidre en els casos que això sigui possible.

*** ***

a.25


** **

Paper a.26Reduir els tovallons de paper i els cobresafates.

** *** 1

Matèria orgànica

a.27

Previsió del número de menús a servir i raciona-lització de les quantitats d’aliments.

*** ** Reducció de la quanti-tat de residus generats i tractats. Estalvi econò-mic i benefici social en el cas del Banc d’Aliments.a.28


** **




Con

cess

ions

ext

erne

s

Botiga de records

Residus general

a.29

En els casos en que existeixin s’oferiran preferiblement productes etiquetats amb ecoeti-quetes.

** ** -

Envasos lleugers

a.30

Abans d’oferir la bossa el venedor s’ha d’assegurar que aquesta realment és necessària.

*** ***


JardineriaRestes vegetals

a.31Realització d’encoixinat o mulching a les àrees verdes del Zoo.

*** **Estalvi de recursos i ener-gia i millora de la qualitat del sòl

Manteni-ment

Residus general

a.32

Incorporació d’una clàusula en el contracte de serveis en la qual l’empresa es comprometi a dur a terme una co-rrecta gestió dels residus generats.

*** **Redueixen els recursos utilitzats, els residus ge-nerats i ocasionalment l’energia emprada.

a.33

Afegir un annex al con-tracte amb una descrip-ció més detallada dels treballs de manteniment a realitzar.

** **

1 Veure impactes de les propostes de millora en la gestió del paper en oficines i aules del Departament d’Educació.Font: Elaboració pròpia.

40

41

4.3. La recollida selectiva de residus al Zoo i propostes de millores

En els següents apartats es descriuen els diferents sistemes de recollida selectiva existents per les diferents fraccions de residus al Zoo i es presenten propostes de millora.

4.3.1. Matèria orgànica

La matèria orgànica recollida al Zoo es pot diferenciar en quatre grups: • Fems generats pels animals del Zoo (amb restes de palla, terra i virosta).

• Barreja de matèria orgànica provinent de restes de menjar de la preparació dels aliments pels animals (fruita, verdures i peix) i restes vegetals de la neteja de les instal·lacions dels animals (palla, fulles, etc.).

• Restes orgàniques generades pel servei de restauració.

L’any 2007 es van recollir aproximadament 980 Tn de fems i barreja orgànica:

Separació: Aquesta fracció és emmagatzemada pels cuidadors dels diferents torns dins uns contenidors metàl·lics d’1 m3 de capacitat. En alguns d’aquests contenidors només s’hi dipositen excrements mentre que en altres s’hi diposita la barreja de matèria orgànica. Aquests contenidors van ser dissenyats pel propi personal del Zoo expressament per complir aquesta funció i actualment n’hi ha 22 d’instal·lats. Periòdicament es realitza una neteja dels contenidors i de les fosses on estan instal·lats.

Recollida: La recollida de fems i de barreja de matèria orgànica s’efectua diàriament i de manera simultània a primera hora del matí (7:30h a 10:30h). Els contenidors es recullen amb una carretilla elevadora (toro) i es buiden dins de dos contenidors de 12 m3 de capacitat ubicats al Punt de recollida de residus del Zoo, un per a excrements i l’altre per la barreja de matèria orgànica. Els contenidors d’1 m3 es tornen a portar al seu lloc d’origen un cop buits.

Transport i destinació final: CESPA és el gestor contractat pel Zoo per la gestió dels fems i de la barreja de matèria orgànica. La freqüència de recollida és entre dos i tres cops per setmana, depenent del volum de fems generats i de l’estació de l’any. CESPA retira els contenidors i en deixa de buits. Per contracte, CESPA duu tant els fems com la barreja de matèria orgànica a la Planta de compostatge de Sant Boi de Llobregat, gestionada per l’empresa Burés, per a fer-ne adob.

42

a.34 Proposta de millora dels nivells de recollida selectiva de la matèria orgànica: Es proposa un sistema semblant a la recollida municipal de residus que permetés a un camió realitzar la recollida de manera automàtica o semiauto màtica utilitzant contenidors de 1.100 litres o similar i un camió de recollida posterior estàndard. En aquest cas, el toro mecànic únicament hauria de realitzar la descàrrega de les caixes actuals dins els contenidors a la zona de vials. Un cop buidats el contenidors fàcilment es poden traslladar manualment des de la zona de vials a l’interior de cada recinte, junt a l’àrea de les caixes metàl·liques. Això permetria la recollida automàtica i s’evitarien gran part dels problemes associats a l’ús del toro mecànic.

4.3.2. Fracció vegetal

De residus vegetals al Parc Zoològic se’n produeixen gairebé tot l’any, però les característiques i la forma de producció d’aquests són clarament diferenciables.

Durant el mes de gener i febrer normalment es genera poc residu verd, ja que el creixement vegetatiu de les plantes resta aturat. A partir del mes de març arrenca l’activitat de la vegetació al mateix temps que s’inicia la temporada de manteniment de jardins, havent-hi un increment de producció de residus verds. De maig a setembre trobem la pro-ducció estacional de gespa, que es pot allargar a octubre/novembre en funció de la bondat de la tardor. I a partir de setembre fins el desembre es reparteix bona part de la producció de fulla seca.

Segons estimacions realitzades pel servei de Jardineria del Zoo, es calcula que quan es realitzen treballs puntuals de tala es poden arribar a recollir fins a 8 m3/dia de fracció vegetal. L’època en que hi ha més feina és a la tardor, per la caiguda de les fulles, arribant-se a recollir fins a 13 m3/dia de restes vegetals.

L’any 2007, l’Institut Municipal de Parcs i Jardins de Barcelona va recollir al Zoo aproximadament unes 450 Tn de residu vegetal.

Separació: Les tasques de jardineria es desenvolupen tots els dies menys el cap de setmana i inclouen el manteniment de la gespa, arbusts, arbres, tractaments fitosanitaris, poda, reposició de desperfectes, obtenció, plantació d’esqueixos, etc.

Recollida: Les restes vegetals originades per l’activitat de jardinera són recollides per l’empresa Parcs i Jardins de Bar-celona i les aboca a uns contenidors ubicats a l’exterior del Zoo sense realitzar cap quantificació del residu total gestionat. La mitjana de recollida diària aproximada és de 4 m3 de restes vegetals dels quals 2 o 3 m3, depèn del dia, provenen de la sega dels diferents espais verds i 2 m3 de l’escombradora.

Transport i destinació final: El destí final d’aquest residu és una zona d’emmagatzematge ubicada als Jardins de Mossèn Costa i Llobera de Barcelona, on es realitza un procés de compostatge com a tractament final i posteriorment és utilitzat com adob.

a.35 Proposta de millora dels nivells de recollida selectiva dels residus vegetals: Es proposa la segregació de la neteja viària i la recollida de la fracció vegetal dels vials com a mesura encaminada a millorar la recollida i tractament actuals. La neteja viària i la recollida de la fracció vegetal les realitza la mateixa empresa i simultàniament cada dia a primera hora del matí. Una part de la fracció vegetal es troba en els vials del Zoo i per tant, es recull conjuntament amb altres residus que s’hi troben. Això suposa que una part d’aquesta fracció es gestioni com a fracció resta. Una opció de millora seria la recollida diferenciada de la part vegetal present en el paviment dels vials i la part de resta de la neteja viària. Per aquesta recollida diferenciada caldria adquirir una sèrie d’aspiradors i recollidors de fulles que augmentarien el cost i temps recollida actuals, però que permetrien millorar significativament la recollida de la fracció vegetal al Zoo.

43

4.3.3. Envasos

Els envasos generats al Zoo provenen principalment de les consumicions que públic i treballadors efectuen als bars o restaurants del recinte i del Departament de manteniment del Zoo. Hi ha públic que opta per portar-se menjar de casa que també pot generar envasos. També s’han de comptabilitzar els envasos generats per l’adquisició de productes de les màquines de vènding.

La quantitat d’envasos recollits selectivament al Zoo l’any 2007 es mostra en el següent gràfic:

Quantitat d’envasos recollits al parc Zoològic l’any 2007

Separació: Els visitants i personal del Zoo poden dipositar els envasos en les papereres que hi ha al voltant del recinte o en els bujols ubicats en els respectius departaments interns del Zoo. Les activitats que realitzen els diferents departa-ments del Zoo també generen residus d’envasos, principalment en el departament de magatzem que és on es reben i distribueixen els productes adquirits diàriament. Aquest residu s’aboca directament als contenidors municipals del carrer Wellington degut a la seva proximitat amb l’edifici del magatzem, estalviant la seva recollida i transport al Punt de recollida de residus del Zoo.

Recollida: La recollida selectiva dels envasos de les papereres de tot el recinte del Zoo i de les bosses d’envasos diposi-tades a la via pel servei de neteja es realitza diàriament a primera hora del matí (de 7:30h a 10:30h) mitjançant una furgoneta de caixa oberta. Els residus d’envasos generats per les activitats de restauració es gestionen, en part, separadament (veure apartat 4.3.6)

Les llaunes de refresc, subministrades per les màquines de vènding, poden ser dipositades pel públic dins dels “aixafa-llaunes”. Amb aquests contenidors les llaunes es compacten i recullen en un petit sac. L’empresa gestora d’aquests contenidors és Blipvert. L’any 2007 es van recollir 385 Kg de llaunes de refresc. Al Zoo hi ha un total de 8 contenidors “aixafa-llaunes”, que fan 1,25 metres d’alçada per 0,6 metres d’amplada. Cada contenidor té capacitat per unes 2.000 llaunes.

Font: Elaboració pròpia

Transport i destinació final: Els envasos recollits es duen al Punt de recollida de residus del Zoo, on hi ha dos con-tenidors de 3200 l. BCNeta buida els contenidors emb una freqüència de 3 dies a la setmana i transporta el residu a una planta de triatge. L’àrea metropolitana de Barcelona disposa de dues plantes de triatge, una a Gavà/Viladecans i una altra a Molins de Rei.

La funció de les plantes de triatge és seleccionar el contingut del material entrant que els hi arribi amb l’objectiu de separar-ne les fraccions recuperables i preparar-les per a la seva comercialització. Els materials no separats es preparen per a ser duts a un tractament finalista.

Respecte a les llaunes de refresc, Blipvert és una empresa autoritzada (T-19.35) com a transportista per l’Agència de Residus i porta el residu a un gestor autoritzat (Ferralles Batlle) per a efectuar-ne el correcte tractament.

a.36 Proposta de millora dels nivells de recollida selectiva llaunes de refresc: Pel que fa al funcionament dels “aixafa-llaunes” es proposa millorar-ne el sistema de seguiment i avís de recollida a la companyia respons able. Es proposen concretar un protocol de seguiment amb l’empresa encarregada del servei de restauració del Zoo, alguna altra empresa concessionària o bé el personal del Zoo per tal de millorar la recollida de llaunes i evitar episodis de saturació. Això requereix el compliment estricte del protocol de seguiment i, per tant, si la realitzés una de les empreses concessionàries requeriria una supervisió per part del personal del Zoo durant els primers mesos de funcionament.

4.3.4. Vidre

La major part d’aquest residu es genera a l’àmbit de la restauració, tot i que aquesta activitat en el Zoo hagi decidit prior-itzat l’ús d’envasos de plàstic davant els de vidre (veure apartat 4.3.6). En les activitats de manteniment del Zoo també es genera residus de vidre que generalment consisteix en vidre pla però aquest no es separa selectivament (veure apartat 4.3.8). En el departament de magatzem del Zoo també es genera residus de vidre:

Separació: Separació en origen mitjançant bujols.

Recollida: El mateix personal de magatzem aboca el residu recollit selectivament als contenidors del carrer Wellington.

Transport i destinació final: L’empresa BCNeta és l’encarregada de la recollida d’aquest residu i transport al destí final. El vidre, sense cap manipulació prèvia, passa a les plantes de tractament autoritzades, Santos Jorge i Daniel Ro-sas. Aquestes empreses separen els impropis i trituren el vidre, d’aquesta manera, es converteix en matèria primera de la fabricació de nous envasos i d’altres productes.

a.37 Proposta de millora dels nivells de recollida selectiva de vidre: Es proposa que el Departament de manteniment realitzi la separació del vidre pla que genera i l’emmagatzemi al punt de recollida de residus del Zoo per a la seva posterior recollida i valorització per part d’una empresa gestora.

44

45

4.3.5. Paper i cartró

El paper i cartró generat al Zoo prové principalment del departament de magatzem, de les oficines i despatxos centrals, del departament d’educació i de les activitats comercials (restauració i botigues). S’estima que durant el 2007 CESPA va recollir 128 Tn de paper i cartró al Zoo. En aquest cas tampoc es comptabilitza el residu que va directament als conteni-dors el carrer Wellington.

Separació: L’empresa contractada per la neteja de l’interior dels edificis s’encarrega de buidar i recollir totes les paper-eres dels recintes tancats (oficines, aules, taquilles, etc.) i de separar en diferents bosses el paper i cartó, dels envasos i de la resta.

Recollida: La recollida del paper es realitza cada matí de 7:30 a 10:30. Es recullen les papereres i els residus de paper dels diferents departaments del Zoo simultàniament i es diposita al punt de recollida de residus del Zoo en dos conteni-dors de 3.200 litres.

Transport i destinació final: L’empresa gestora contractada per la recollida del paper i cartó, juntament amb el vidre i els envasos, és BCNeta. El destí final és una planta de reciclatge que permet introduir en el cicle de producció i consum productes materials obtinguts d’aquest residu. L’Ajuntament de Barcelona porta el paper a les empreses recuperadores Papeles Allende, a Vilar Vita SA o a CESPA SA, segons el cas.

a.38 Proposta de millora dels nivells de recollida selectiva del paper i el cartró: Es proposa unificar en la seva totalitat el servei de recollida de papereres amb la recollida selectiva dels residus generats pels diferents departaments del Zoo (assimilables a municipals) a excepció dels fems i altra matèria orgànica. Aquesta mesura milloraria la recollida de totes les fraccions i alleugeraria les tasques a realitzar pel toro mecànic.

4.3.6. Gestió especifica dels residus comercials

Els residus comercials generats al Zoo provenen principalment de l’activitat de restauració i en menor mesura de les botigues de records i de les activitats d’equitació. Degut a que no hi ha una recollida diferenciada del residu comercial, no se’n coneix la generació total.

Les botigues de records generen bàsicament residus de cartró i envasos que separen en origen i posteriorment són dipositats als vials del Zoo en horaris de recollida (primera hora del matí). Aquests són emmagatzemats al Punt de recollida de residus del Zoo i posteriorment gestionats per BCNeta.

El servei d’equitació genera principalment residus orgànics i excrements que es gestionen conjuntament amb els residus generats per la resta d’animals del Zoo.

Les principals fraccions generades per les activitats de restauració són envasos lleugers, paper-cartró, vidre, matèria orgànica i olis. Estimacions realitzades per part del departament de neteja del Zoo i de l’empresa de recollida de residus quantifiquen els residus generats per restauració en aproximadament 300 Tn, representant el 12% del total de residus generats en el Zoo.

46

Gran part d’aquest residu es recull via papereres, ja que és el destí de la major part d’envasos i restes de menjar de les consumicions dels visitants del Zoo. Tot i així, cada establiment acumula els residus a l’interior i posteriorment utilitza les papereres exteriors de què disposa per tal d’abocar-hi el residu. El cartró, degut a les seves dimensions, s’acumula en pila al costat. Sovint, les papereres no poden absorbir el volum de residus generat i es dipositen les bosses de residus al costat de les papereres. Això provoca alguns inconvenients. Posteriorment l’empresa encarregada de la recollida trans-porta aquests residus al Punt de recollida de residus del Zoo amb una freqüència de dos cops al dia (matí i tarda).

Els olis vegetals de les cuines dels bars i restaurants són residus especials separats selectivament en bidons que un cop plens es porten al Punt de recollida de residus del Zoo i posteriorment són gestionats per una empresa autoritzada (Cavisa Recicla S.L Unipersonal).

a.39 Proposta de millora dels nivells de recollida selectiva de les activitats de restauració: Equipar els establiments de restauració per tal de poder realitzar la separació en origen de 5 fraccions en lloc de 3 (paper-cartró, envasos i resta). Cal tenir en compte que les fraccions vidre i matèria orgànica s’han plantejat per l’administració com a prior itàries de gestió en el sector de la restauració. Aquesta adaptació també requeriria una formació dels treballadors per tal que la separació es realitzés correctament i tingués continuïtat (veure capítol 5).

El bar-restaurant que disposi de suficient espai a l’interior de les cuines o magatzems hauria de gestionar els seus residus internament. Si no fos el cas, es proposa la construcció de petits tancats on emmagatzemar els residus de restauració i l’ús de bujols per a cada fracció. Això permetria un major aïllament dels residus respecte dels visitants i facilitaria la separació en origen del residus i el seu lliurament. L’ús de bujols permetria millorar la mobilitat del residus des del punt de generació fins a l’àrea de lliurament. Caldria, també, definir uns horaris de lliurament dels residus en coordinació amb l’empresa encarregada de la recollida. La recollida actual, mitjançant camioneta elèctrica, podria continuar igual però al millorar la zona d’emmagatzematge del residu no caldria la recollida de matí i tarda.

Tenint en compte que en apartats anteriors es recomana unificar completament el servei de recollida de papereres i el dels residus interns del Zoo assimilables a municipals, caldria valorar la possibilitat d’incorporar-hi la recollida dels residus comercials. Això significa que una sola empresa realitzaria aquestes tres recollides facilitant-ne la coordinació, execució i contractació.

47

4.3.7. Residus especials

Els residus especials són aquells que per les seves característiques físiques, químiques o biològiques, tòxiques o perilloses, o per causa del seu grau de concentració, requereixen un tractament específic i un control periòdic per tal d’evitar els seus efectes nocius potencials per a la salut o per al medi.

La recollida selectiva de residus especials és realitzada per diverses empreses segons la tipologia de residu a recollir. La secció de veterinària és la principal font de generació d’aquests residus, concretament en genera quatre tipus: líquids de revelat i fixadors, material clínic, animals morts i medicaments.

I. Líquids de revelat, fixadors i material clínic

Separació: Els líquids de revelat i fixadors un cop oxidats en dipositen en bidons de 30 l, un per cada líquid ja que reben tractaments diferents. El ma-terial clínic es diposita en cubells d’escombraries dins bosses de color blau, així el servei de neteja identifica que es tracta de material contaminant i aboca totes les bosses en un sol contenidor negre de 60 litres ubicat al laboratori de veterinària.

A les dependències de veterinària hi ha cartells expli-catius a sobre dels cubells per facilitar una correcta separació d’aquests residus, com mostra la següent fotografia:

Es fa una separació dels residus segons colors: al con-tenidor groc s’hi dipositen fulles de bisturí, agulles i vidre; al cubell blau s’hi diposita material contaminat (medica-ments sense caixa, tubs de sang, xeringues, goters, xe-ringues i material amb sang com gasses o guants); i al cubell gris s’hi diposita material de rebuig (gases, guants, paper cel·lulosa, venes, etc.). A la secció de veterinària hi ha estudiants en pràctiques i tenir cartells explicatius és una bona praxis per evitar confusions a l’hora de fer la sepa-ració de residus.

Recollida: L’empresa que recull els líquids fixadors i reve-ladors i el material clínic és la Gestora de Residus Sanitaris, SL. Només es disposa de dades de la recollida des d’abril de 2007. Del grup III: material clínic se’n van recollir 780 Kg i 700 l (sang i hemoderivats) i de citotòxics (grup IV) 390 l.

Bidons de 30l pels líquids fixadors i revelatFont: Elaboració pròpia.


48

Transport i destinació final: Incineració o dipòsit controlat de residus especials.

a.40 Proposta de millora de l’etiquetatge dels envasos de residus especials: Segons el Real Decreto 833/1998, de 20 de julio, por el que se aprueba el reglamento para la ejecución de la Ley 20/1986, de 14 de mayo, bàsica de residuos tóxicos y peligrosos, recipients o envasos que continguin residus especials han d’estar etiquetats de forma clara, llegible i indeleble, almenys amb la llengua oficial de l’Estat. Concretament, a la etiqueta hi ha de constar:

a) El codi d’identificació dels residus que conté (segons el sistema oficial ubicat a l’Annex I del Decret).

b) Nom, direcció i telèfon del titular del residu.

c) Data d’envasatge.

d) Naturalesa del risc que presenten els residus (utilitzar els pictogrames establerts pel Decret en l’Annex II).

II. Animals morts

L’any 2007 es van recollir 1.963 Kg de cadàvers d’animals (tot i que aquesta quantitat pot augmentar considerablement en anys en que hi hagi defuncions d’animals de gran tamany).

Separació: Quan un animal mor es duu a la cambra de refrigeració habilitada per aquesta funció que hi ha al costat de la secció de veterinària. Allà els cadàvers romanen un cert temps fins que es procedeix al seu esquarterament i posterior recollida. Els animals esquarterats es dipositen en un contenidor especial tancat.

Recollida: La freqüència de la recollida és oscil·lant. Per exemple, si mor un animal gran volum aquest ja ocupa tota la càmera de refrigeració i per tant el buidatge es realitzarà tan aviat com sigui possible. El Zoo disposa de dos contenidors de 1000 l cadascun, els quals un cop plens l’esmentada l’empresa passa a recollir-los previ avís del Zoo. La recollida es realitza amb un camió rígid tipus ploma, amb reforçament per evitar possibles vessaments.

Els animals o parts d’aquests que pugin tenir un interès didàctic són cedits pel servei de veterinària al servei didàctic. Els animals morts els recull l’empresa Sereca Bio, SL. L’ any 2007 empresa Sereca Bio va realitzar tres viatges al Zoo.

Transport i destinació final: Sereca Bio és una empresa autoritzada per l’Agència de Residus de Catalunya com a transportista (codi T-572). Un cop recull aquest residu el duu a una empresa gestora autoritzada, Grefacsa (Greixos i farines, SA), per efectuar-ne el tractament.

El Zoo, en ser un centre veterinari posseïdor de residus sanitaris, està obligat pel Decret 27/199 a disposar del llibre de registre de la recollida de residus sanitaris, facilitat per la Direcció General de Salut Pública. Els veterinaris del Zoo són els encarregats d’omplir el llibre de registre amb els kilograms i litres de residus que les empreses gestores els hi recullen. Es disposa d’aquest llibre des d’abril del 2007.

49

III. Medicaments caducats

Les quantitats de medicaments recollits no es comptabilitzen però són pocs, en funció de les dates de caducitat dels medicaments.

Separació: Els medicaments caducats es dipositen en un cubell ubicat a la secció de veterinària dins una bossa de color verd.

Recollida: Un cop el cubell és ple s’avisa a la farmà-cia Labarta, amb la qual el Zoo hi te una relació con-tractual per la compra de medicaments, perquè els passi a recollir. La mateixa farmàcia els hi proporciona la bossa verda on recullen els medicaments.

Transport i destinació final: Aquests residus són transportats a una planta de triatge, on seran separats segons el tipus de material de l’envàs (cartró, plàstic i vidre) i posats a disposició de plantes especialitzades per al seu reciclatge. Un cop classificades, les restes de medicaments seran eliminades mitjançant gestors de residus autoritzats que n’asseguren el correcte trac-tament d’acord amb la legislació vigent.

Recollida selectiva de medicaments del Departament de Veterinària del Parc Zoològic de Barcelona.

Font d’informació: Elaboració pròpia.

Pel que fa les piles no es disposa de dades de les quantitats recollides.

Separació: Per a la seva separació es disposa de 6 contenidors distribuïts pel recinte del Zoo, dos a les botigues (de cara al públic), un al punt d’informació, un al despatx de direcció, un al departament d’educació i un al magatzem.

Recollida: Un cop plens els contenidors, l’empresa contractada per la neteja s’encarrega de contactar amb l’empresa Pilagest (empresa autoritzada) perquè passi a recollir-los.

Transport i destinació final: Pilagest és l’empresa concessionària, per adjudicació en concurs públic, del servei públic de recollida i tractament de piles a Cata-lunya. En les seves instal·lacions del Pont de Vilomara es tracten i reciclen les piles recollides.

IV. Piles

Font d’informació: Elaboració pròpia.

50

V. Fluorescents

Pel que fa als fluorescents, es centralitzen en un caixa de cartró ubicada al magatzem del Zoo. La recollida es va iniciar l’octubre de 2007 i se’n va comptabilitzar 100, els quals es van portar al Punt verd del Fòrum.

a.41 Proposta de millora dels nivells de recollida selectiva de fluorescents: La recollida de fluorescents es proposa que es centralitzi en el magatzem del departament de manteniment, utilitzant els recipients d’emmagatzematge adaptats a aquest residus. Actualment l’emmagatzematge es realitza al departament d’alimentació/magatzem

utilitzant una caixa oberta de cartró.

4.3.8. Altres

Al Zoo també hi ha altres residus a tenir en compte com són ferralla, fusta i runa procedents de les obres menors de manteniment que es realitzen periòdicament a les instal·lacions.

Separació: L’equip de manteniment té un contenidor per runa, de 5 m3 de capacitat, al costat de l’aquari on hi té un petit espai per emmagatzemar-hi material (sacs de ciments, carretó, etc.).

La ferralla també es genera per les obres i manteniment i es recull en un contenidor, de les mateixes característiques Quan el contenidor és ple l’encarregat de manteniment truca a l’empresa gestora perquè els hi reculli. Aproximadament, la freqüència de recollida és cada dos mesos, depenent del volum d’obres del moment.

Recollida: L’empresa gestora, Transports i Serveis, S.L, recull la runa aproximadament un cop al mes en funció de les obres de manteniment que es realitzin.

Transport i destinació final: La Gestora Metropolitana de Runes es fa càrrec de la gestió de la runa de la construcció en plantes de triatge i dipòsits controlats.

A les oficines del Zoo a part de paper també s’hi generen tòners que són centralitzats en un punt de les oficines i recollits per l’empresa Femarec. Aquesta empresa disposa d’instal·lacions especialitzades a on realitzar una remanufacturació de cartutxos de tòner6 . L’any 2007 se’n van recollir 37 Kg. a.42 Implantació d’una “minideixalleria” de residus especials: L’empresa Blipvert comercialitza unes màquines

amb capacitat d’emmagatzemar múltiples fraccions de residus, majoritàriament classificats com a especials, com són mòbils, piles, tòners, bombetes halògenes, etc. Aquestes “minideixalleries” es podrien utilitzar com un servei de centralització d’aquests residus especials generats al Zoo. Aquestes estarien destinades princi

palment per l’ús del propi personal del Zoo, tot i que es podria permetre l’accés als visitants. Aquesta mesura no hauria de suposar un elevat cost econòmic al Zoo ja que normalment la publicitat que permet incorporar la màquina n’assumeix una part important.

6Veure: http://www.femarec.es

51

4.3.9. Resta

Per la fracció resta es poden distingir dos orígens, segons si prové dels treballadors del parc i concessions externes o bé si prové del públic. Aquesta diferenciació és important ja que la concessió externa de restauració és el màxim generador d’aquesta fracció (veure apartat 4.3.6).

Recollida: La recollida selectiva de les papereres de fracció resta per tot el recinte del parc es realitza diàriament a prim-era hora del matí a excepció dels caps de setmana, que augmenta la freqüència degut a l’afluència de visitants, passant a ser dos cops al matí i dos a la tarda.

A més, també cal tenir en compte les papereres dels recintes tancats, que a l’igual que pel cas dels envasos són bui-dades per l’empresa de neteja dels edificis.

Els residus es duen al Punt de recollida de residus del Zoo, on hi ha un contenidor, de 3.200 l.

Transport i destinació final: La fracció resta emmagatzemada al Zoo és recollida per CESPA dos o tres dies a la set-mana depenent del volum de deixalles generades i de l’estació de l’any. CESPA retira el contenidor i en deixa un de buit. El destí final d’aquest residu és l’abocador d’Hostalets de Pierola.

Proposta de millora dels nivells de recollida de resta: Una millora en el servei de recollida de les fraccions de residus as-similables a municipals seria realitzar una recollida de papereres i residus dels departaments interns del Zoo de manera conjunta i coordinada amb els serveis de neteja (veure a.38). Una millora substancial de la recollida selectiva de les altres fraccions permetria minimitzar considerablement les quantitats gestionades de resta.


52

L’any 2007 la recollida de la fracció resta es va estimar en 564 Tn. Al Gràfic 4 es pot observar com la generació per mesos és força homogènia al llarg de l’any, tret de petites oscil·lacions. Així, la mitjana de resta produïda per mes és d’unes 47 Tn.

Generació de resta recollida al parc Zoològic l’any 2007

4.3.10. Papereres

Al recinte del Zoo hi ha comptabilitzades 135 papereres, les quals es podrien classificar en 6 models bàsics que es diferencien tant pel que fa a material (fusta, metàl·liques, etc.) com a volum. A continuació es presenta la tipologia, nombre i ubicació de les papereres actualment en servei al Zoo:

Font: Parc Zoològic de Barcelona

Font: Elaboració pròpia a partir de dades del Parc Zoològic de Barcelona

53

En les papereres grogues d’envasos s’hi han fet uns forats a la part superior perquè només hi càpiguen ampolles de plàstic i així evitar en la mesura del possible que el públic hi dipositi altres residus. També s’han retolat millor i s’ha intentat tancar la tapa per evitar que s’hi llencin impropis. Aquestes iniciatives han millorat la recollida, però encara hi ha marge per a què aquesta sigui més eficient.

Periòdicament es realitza una neteja manual de l’exterior de papereres (1 cop/setmana durant el període d’estiu i 1 cop/15 dies a l’hivern) per part d’una empresa contractada pel Zoo.

A més a més, hi ha les papereres dels recintes tancats (oficines, aules, taquilles, etc.) que l’empresa contractada per la neteja d’interior dels edificis (Gruman’s) s’encarrega de buidar.

a.43 Millora dels sistema de papereres del Zoo: Actualment, l’heterogeneïtat de papereres presents en el Parc Zoològic dificulta la separació de residus que puguin dur a terme els visitants i es proposa:

• Homogeneïtzació progressiva de les papereres del Zoo: Idealment, les papereres haurien de disposar dels recipients suficients que permetessin la recollida diferenciada de les principals fraccions de residus que tenen aquesta desti- nació: envasos, paper-cartró i resta. Per a complementar aquesta recollida es proposa instal·lar iglús de recollida de vidre en algun lloc estratègic de generació (p.e. zones de picnic) i papereres amb l’opció complementària de recollida de la matèria orgànica a les zones de restaurants.

• Adquisició de papereres o illes de recollida que facilitin a l’usuari la seva participació a la recollida selectiva i alhora s’adaptin a la imatge d’espai natural que es vol donar al Zoo.

• Facilitat de neteja d’aquestes papereres: L’estat d’aquestes influeix en el comportament del visitant respecte del seu ús i al mateix temps suposa un cost important per al Zoo que cal minimitzar. Es proposa també, millorar-ne la senyal- ització (es recomana seguir dissenys ja utilitzats per l’Agència de Residus de Catalunya, la Diputació o l’Ajuntament de Barcelona facilitant així la seva identificació al visitant) i adequar les obertures a cada tipologia de residu, seguint els bons resultats obtinguts amb la reducció del tamany de la boca d’entrada dels bujols d’envasos al Zoo.

• Millora de la senyalització: Es recomana seguir dissenys ja utilitzats per l’Agència de Residus de Catalunya, la Diput- ació o l’Ajuntament de Barcelona facilitant així la seva identificació al visitant i adequar les obertures a cada tipologia de residu, seguint els bons resultats obtinguts amb la reducció del tamany de la boca d’entrada dels bujols d’envasos al Zoo.

Donat que l’homogeneïtzació de les papereres engloba un procés de substitució caldria aprofitar la iniciativa per revisar la idoneïtat de les actuals ubicacions, Idealment, s’haurien de situar en àrees de pas o de fàcil accés com també en punts de generació de residus (p.e. zones de picnic, restaurants, etc.). En base als anteriors criteris i a l’experiència de l’empresa de recollida s’haurien de concretar les ubicacions definitives dels nous jocs de papereres adquirits.

Finalment caldria difondre aquestes millores i emprendre accions de conscienciació de visitants i escolars de la correcta utilització de les papereres.

54

4.3.11. Punt de recollida de residus del Zoo

El Parc Zoològic de Barcelona compta amb un espai tancat de recepció selectiva de residus. Tot i que no s’hi recullen totes les fraccions generades, s’hi emmagatzema la major part d’elles. Els residus que s’hi recullen són els següents:

• Envasos: 2 contenidors de 3.200 l.• Vidre: 1 iglú de 2.500 l. • Paper i cartó: 2 contenidors de 3.200 l.• Barreja de matèria orgànica: 1 contenidor de 12 m3.• Fems: 1 contenidor de 12 m3 (femer).• Rebuig: 2 contenidors de 12 m3. • Olis vegetals: Bidons de 50 l.

El Punt de recollida de residus del Zoo està ubicat al costat de les taquilles de l’entrada del parc de la ciutadella. Aquesta instal·lació ocupa una super-fície aproximada d’uns 200 m2 i disposa de tres contenidors grans de 12 m3, un per la barreja de matèria orgànica i dos pel rebuig, ubicats al centre i un al costat de l’altre deixant espai suficient perquè els camions i el toro puguin maniobrar al voltant. L’altre contenidor de 12 m3 pels fems està ubicat a un lateral. L’iglú on es recull el vidre està ubicat pròxim al contenidor de la matèria orgànica i dels bidons d’oli vegetal generat per les activitats de restauració. Els contenidors d’envasos i P/C estan distribuïts en els laterals de la porta d’entrada. Cal esmentar que, en el cas del vidre, envasos i P/C la senyalització és correcta però que per a la resta de contenidors no hi ha cap cartell informatiu. El Punt de recollida de residus del Zoo no disposa de cap balança.

a.44 Propostes de millora del Punt de recollida de residus del Zoo: Una proposta d’immediata execució que milloraria les condicions higièniques del Punt de recollida de residus del Zoo seria cobrir el contenidor d’excrements, així es reduirien les molèsties causades per les fortes olors que se’n desprenen i s’evitaria també el contacte d’aquest residu amb la fauna urbana que sovint se’n nodreix. La coberta s’hauria de poder treure fàcilment per tal de poder facilitar la recollida del contenidor.

Cal destacar que l’Ajuntament de Barcelona ha rebut l’any 2008 una subvenció de 80.905 €, per part de l’Agència de Residus de Catalunya per a la construcció d’una deixalleria al Parc Zoològic en substitució de l’actual Punt de recollida de residus. L’actual ubicació del Punt de recollida de residus del Zoo genera una sèrie d’inconvenients que caldria resoldre i que la nova instal·lació prevista hauria de tenir en compte.

55

4.3.12. Resum de les propostes de millora dels nivells de recollida selectiva

En aquest apartat es resumeixen les propostes de millora dels nivells de recollida selectiva de residus realitzades a llarg del capítol i les millores potencials que aportarien:

Resum de les mesures de millora dels nivells de recollida selectiva proposades al Zoo de Barcelona.

PUNT DE GE-NERACIÓ RESIDU REF.Nº PROPOSTA

D’ACTUACIÓ

GRAU PRIO-RITAT

FACILITAT APLICACIÓ MILLORA AMBIENTAL

Instal·lacions amb presència d’animals

Matèria orgànica/ Excre-ments animals

a.34

Recollida mit-jançant contenidors de 600-1.000l (similars a la reco-llida municipal) i camió de recollida posterior.

** *

Disminució del risc d’accidents de circulació al Zoo i reducció del consum energètic i d’emissions.

a.45

Implementació del tractament de residus orgànics i excrements in situ al Zoo mitjançant compostatge.

*** *

Jardineria/Neteja viària

Restesvegetals

a.35

Segregació de la neteja viària i la re-collida de la fracció vegetal dels vials.

*** **Millora del nivell de recollida dels residus vegetals.

Zona de vials

Envasos a.36

Millora del segui-ment i avís de re-collida dels “aixafa-llaunes”.

** ***

Millora nivells de recollida.Envasos, P/C, Or-gànica

a.43

Millora del servei de papereres: ho-mogeneïtzació del model de paperera, recollida de tres fraccions i addicio-nalment de matèria orgànica en les proximitats dels restaurants, millora de la senyalització.

*** **

Manteniment Vidre a.37

Separació del vidre pla en tasques de manteniment del Zoo.

* *** Millora nivells de recollida.

PUNT DE GE-NERACIÓ RESIDU REF.Nº PROPOSTA

D’ACTUACIÓ

GRAU PRIO-RITAT

FACILITAT APLICACIÓ MILLORA AMBIENTAL

Departaments interns

P/C i Resta

a.38

Ampliar la recolli-da unificada dels residus generats en els departaments interns del Zoo i la recollida de pape-reres.

*** **Estalvi energètic i emissions reducció d’emissions atmos-fèriques.

Fluores-cents

a.41

Proposta de millora dels nivells de re-collida selectiva de fluorescents.

** ***

Millora nivells de recollida de residus especials.

Residus especials

a.42Implantació d’una “minideixalleria” de residus especials.

** **

a.40Etiquetatge dels envasos de residus especials.

*** ***

Restauració5 frac-cions

a.39

Construcció de petits tancats on emmagatzemar els residus de restau-ració i l’ús de bujols per a cada fracció.

*** *

Millora recollida selectiva, i de les condicions higièni-ques de les zones emma-gatzematge residus.

Punt de recollida de residus Zoo

Matèria orgànics i excre-ments

a.44

Coberta aïllant dels contenidors d’excrements i ma-tèria orgànica.

*** ***Millora de les condicions higièniques del Punt de recollida.


56

57

4.4. Millores en els sistemes de tractament de residus: el compostatge de residus orgànics a les instal·lacions del Zoo

El compostatge es defineix com un sistema de tractament dels residus orgànics basat en una activitat microbiològica complexa, realitzada en condicions aeròbiques i controlades en les quals s’obté un producte, el compost (material amb alt contingut de matèria orgànica estable i higienitzat), utilitzable com a adob, esmena o substrat. Tot i així, el procés de compostatge té un fonament molt simple i molt versàtil, pot aplicar-se a molts tipus de materials i barreges, a escales de treball molt distintes i emprant equips amb un grau molt diferent de sofisticació.

El tractament en origen mitjançant el compostatge no solament representaria uns estalvis econòmics potencials de recollida, transport i tractament importants, sinó que alhora evitaria uns costos ambientals associats al consum energètic (singularment en transport) i al consum de recursos, i proveiria un producte final (compost) d’alta qualitat, que també permetria evitar l’ús d’altres tipus d’adobs.

En el cas del Parc Zoològic de Barcelona, la gran quantitat de residus orgànics generats, tant d’origen vegetal com d’excrements d’animals o restes de menjar dels restaurants, permetrien obtenir uns importants beneficis ambientals en el cas de ser compostats en origen. Actualment es recullen unes 979,20 Tn/any de residus orgànics i 375 Tn/any de restes vegetals, representant més del 65% dels residus del Zoo. Tot i així, s’estima que la quantitat realment generada és superior i que en part s’està gestionant com a fracció resta.

El fet que en alguna fase actuïn microorganismes de tipus termòfils garanteix l’eliminació dels organismes patògens i paràsits que podria haver-hi. Així, elements que podrien causar epidèmies com és el cas dels excrements dels animals, una vegada compostades i superades les condicions requerides de temps-temperatura es converteixen en un producte higienitzat.

Tanmateix, l’actual ubicació i configuració del Zoo, al mig de la ciutat de Barcelona i amb mancances d’espai, serien els principals inconvenients a l’hora d’implantar un sistema de compostatge in situ dins les pròpies instal·lacions. Compostar una quantitat tant important de residu orgànic, si no es té en compte algunes precaucions, podria generar episodis d’olors que podrien provocar queixes veïnals o dels mateixos visitants. Principalment caldria garantir la disponibilitat de suficient ma-terial estructurant (fracció vegetal llenyosa), que els residus estiguin ben homogeneïtzats (utilitzant l’equipament necessari7 ) i finalment assegurar la presència d’oxigen mitjançant la correcta ventilació durant la primera fase del procés (4 setmanes).

Tot i així, el mercat disposa de tecnologies que permeten accelerar el procés de compostatge i reduir les males olors. El compostatge tancat és la principal opció per tal d’evitar la problemàtica anteriorment exposada, tot i que aquest terme englobi en si mateix una gran varietat de tecnologies. El confinament es pot assolir utilitzant reactors (túnels, boxes, tam-bors rotatius, reactors verticals) en naus tancades o mitjançant l’ús de cobertes tèxtils.

Algunes d’aquestes tecnologies requereixen molt d’espai per a poder-se aplicar, de manera semblant al compostatge en piles, en canvi d’altres (p.e. tambors rotatius) permeten optimitzar més l’espai. Alhora, algunes d’aquestes tecnologies poden realitzar compostatge dinàmic mitjançant intervenció mecànica accelerant tot el procés i influint en les propietats fí-siques del producte final. Donat que són tecnologies de relativa nova implantació, caldria conèixer resultats obtinguts fins al moment i les possibilitats de tractament amb èxit d’un residu orgànic diferent com són els excrements d’animals del Zoo.

En tot cas, si es decidís avançar en la gestió in situ de la FORM caldria un estudi tècnic previ per avaluar la millor ubicació, tecnologia de tractament, conseqüències ambientals i costos econòmics.

7Per exemple, homogeneïtzador tipus uni-feed que és funcional i a uns costos comparativament baixos.

58

4.5. Altres bones pràctiques ambientals

Aquest Manual de bones pràctiques ambientals està centrat exclusivament en l’àmbit dels residus però cal no oblidar altres accions igualment prioritàries per la millora ambiental del Zoo. A continuació es presenten alguns dels àmbits prin-cipals d’actuació i exemples d’accions que es podrien emprendre:

Reducció del consum d’energia:

• Aprofitar la llum natural en la mesura del possible.

• Utilitzar bombetes de baix consum i temporitzadors.

• Realitzar un bon manteniment dels aparells que consumeixin energia.

• Regular adequadament les temperatures de funcionament dels aparells de climatització (evitar temperatures extremes).

• Introduir progressivament l’ús de l’energia solar tèrmica i fotovoltaica.

Reduir el consum d’aigua:

• Utilitzar reguladors de cabal a les aixetes i dosificadors d’aigua als vàters.

• Regar a primera hora del matí o a última del vespre per evitar les pèrdues per evaporació (sobretot a l’estiu). Adequar les quantitats d’aigua a les necessitats de les plantes.

• No abocar olis, dissolvents, pintures i altres productes tòxics a l’aigüera.

• Realitzar un control i manteniment de les possibles fugues d’aigua de la xarxa.

Mobilitat sostenible:

• Informar als treballadors dels mitjans públics de transport disponibles per accedir a la feina.

• Facilitar informació al personal de la possibilitat de compartir desplaçaments cap a la feina (borsa per compartir cotxe).

• Ús adequat dels vehicles propietat del Zoo. Una circulació correcta i un manteniment dels vehicles estalvia combus-tibles i produeix menys emissions a l’atmosfera.

• Promocionar i facilitar l’ús de la bicicleta (habilitar zones de pàrking segures, carrils bici, etc.).

Val a dir que qualsevol dels anteriors àmbits de treball donaria per una anàlisi molt més profunda de la situació actual i de les possibilitats d’actuació, la qual no obstant escapa l’abast d’aquest manual.

Comunicació

05Per assolir una bona acceptació de les propostes de prevenció i recollida selectiva de residus efectuades és im-portant transmetre a tot el personal del Zoo els objectius que es persegueixen, així com comunicar la necessària implicació de cadascun d’ells per a què les propostes donin el seu fruit. Ara bé, també és important donar a conèi-xer aquestes propostes entre els visitants del Parc, i per això cal una bona política de comunicació ambiental tant a nivell intern com extern. El capítol es divideix en tres apartats diferenciats:

• Comunicació a nivell intern.

• Formació.

• Comunicació a nivell extern.

• Activitats, festes i actes lúdics.

• Informació a la web del Zoo.

• Publicacions

59

61

La comunicació a nivell intern va dirigida tant al personal propi del Zoo com al de les empreses concessionàries que hi realitzen tasques. Queda fora d’aquest àmbit d’actuació el públic en general del Zoo.

La formació es donarà a nivell intern de treballadors de forma general en alguns casos i específica per a cada col·lectiu. El requisit fonamental d’una comunicació efectiva és que arribi als principals grups d’interès amb informació rellevant, tangible i comprensible. Per tant, el primer pas és definir el públic objectiu i les seves necessitats.

Tot el personal ha de conèixer i implicar-se en les mesures a aplicar, tot i així, a l’hora d’efectuar sessions de formació s’han especificat uns col·lectius objectiu concrets per considerar-se d’importància a l’hora de manipular residus i per tant efectuar-ne una correcta gestió. Concretament es proposa centrar-se en els següents col·lectius:

• Personal oficines/administració.

• Personal del departament d’educació.

• Personal de magatzem.

• Personal de restauració.

• Personal de l’àrea de conservació i cuidadors.

Els programes de formació pels treballadors/res tenen com a objectiu principal aconseguir canvis en els comportaments de l’organització respecte de la gestió dels residus. El problema que es presenta és la permanència dels canvis i que aquests s’arribin a convertir en nous hàbits que formin part de la cultura organitzacional. Així, la realització d’activitats de formació ha de donar-se tant a nivell puntual com de forma continuada, de manera que aquesta sigui generadora d’hàbits i no sigui només de caire informatiu.

• Les activitats específiques de formació han de contenir una part comuna a totes elles. Aquest primer bloc comú ha de contenir una breu presentació del Pla d’ambientalització i el Manual de Bones Pràctiques; una explicació de l’actual sistema de recollida selectiva de residus al Zoo, una explicació del circuit que fan el residus des de que es produeixen fins destinació final i exemples d’actuacions similars a altres Zoo. Després de la part comuna, cal introduir les mesures específiques que afecten el col·lectiu objectiu de la sessió. En casos específics, les sessions es poden completar amb la visita a instal·lacions de tractament de residus.

• La formació dels treballadors/res ha d’estar en concordança amb el pla de formació de l’empresa. Cada departament enviarà un mínim d’un treballador/a, amb un màxim de 10 treballadors, que assistirà a les sessions que tenen com a objectiu més específic conèixer les mesures a aplicar en el seu sector de treball. Es marca un límit de treballadors per sessió per no paralitzar la correcta activitat diària de cap àrea o unitat.

• El representant de cada unitat o àrea haurà de vetllar, en el si d’aquest, per la correcta aplicació de les mesures de gestió de residus a implementar. Quan sigui possible, es proposa que la persona escollida sigui membre de l’Equip Verd.

• Aprofitar el potencial comunicador de l’Equip Verd, com a espai de trobada entre treballadors, per donar a conèixer les mesures de gestió de residus proposades al pla.

5.1. Comunicació a nivell intern del Zoo: Formació

62

• “El cafè de les Loles”: Un altre canal de comunicació intern identificat entre els treballadors és el que anomenen “el cafè de les Loles”. Normalment a mig matí i amb prèvia convocatòria formal, treballadors principalment de la neteja però també d’altres col·lectius, es reuneixen tot prenent el cafè i comenten de forma distesa els problemes detectats en les tasques que desenvolupen i proposen vies de solució. El responsable del Departament de Jardineria i Medi Ambient juga un rol important al canalitzar les sol·licituds que d’aquí sorgeixin o utilitzant aquest àmbit de manera infor mativa o propositiva.

Les sessions específiques es realitzaran per àrees però només en aquelles en les quals cal incidir-hi més des de la perspectiva de la gestió dels residus: restauració, administració, departament d’educació, cuidadors i conservadors, i magatzem. Les activitats de formació puntuals proposades són les següents :

COL·LECTIU OBJECTIU TEMÀTICA OBJECTIU TIPOLOGIA DURADA

Administració (personal oficines).

Oficina verda. Informar i sensibilitzar. Xerrada. 1,5h.

Departament d’educació (educadors).

Reciclatge i reutilització de materials.

Sensibilitzar i dotar de recursos.

Sessió de treball. 1,5h.

Restauració (cuiner/es i monitors menjador).

Explicació separació de residus cuina i menjador.

Informar i sensibilitzar. Demostració in situ. 1h.

Magatzem.Sistemes de recollida selectiva i reutilització de materials.

Conscienciar. Xerrada in situ. 1,5h.

Cuidadors i conservadors.Sistemes de recollida selectiva.

Informar i sensibilitzar. Xerrada in situ. 1,5h.

Activitats de formació específica en funció el col·lectiu objectiu

• Xerrada pel personal d’oficines: Aquesta xerrada s’adreçarà a tot el personal de les oficines i haurà de ser un acte breu, d’una hora i mitja com a màxim. El contingut més destacat de la sessió se centrarà en la reutilització del material, la correcta separació dels residus i la presentació de noves estratègies de gestió de residus en el si de l‘oficina, així com de presentació de les noves mesures que es tenen en compte en el pla d’ambientalització del Zoo.

• Sessió de treball amb els educadors/res: Els objectius generals d’aquesta activitat són sensibilitzar els educadors/res de la importància de reciclar, donar a conèixer la problemàtica actual dels residus, fomentar la separació de residus i conèixer la reutilització de les deixalles, per elaborar-ne per exemple elements útils. És important transmetre’ls la idea que ells són transmissors constants d’un model i que per tant les seves actituds han de ser coherents amb el missatge que donen. S’aprofitarà la sessió per dotar de recursos als educadors, per exemple, se’ls pot entregar un llistat amb possibles activitats relacionades amb la gestió de residus que podrien incorporar durant les visites que els escolars fan al Zoo.

Cal esmentar que el Zoo compta, a més, amb el suport dels Amics del Zoo, que són voluntaris que col·laboren en les activitats extraescolars del Departament d’Educació, en tasques d’atenció al públic i en la vigilància d’animals. Aquests voluntaris es formen en un sèrie de sessions obligatòries que inclouen els continguts de la seva tasca i unes visites exhaustives al Zoològic. Per tant, és en aquestes sessions on cal presentar algunes de les accions de millora de gestió de residus presentades en aquest manual.


• Curs de reciclatge i bones pràctiques per personal de cuina: En la formació del personal de cuina i menjador cal in cloure continguts relacionats amb la gestió ambiental del servei. Caldrà sol·licitar a l’empresa concessionària que en els plans de formació s’incloguin continguts sobre: minimització de residus, recollida selectiva, retirada dels residus, man teniment i neteja dels contenidors i/o bujols i neteja de les instal·lacions seguint criteris ambientals (tipus de productes, manipulació, emmagatzematge, etc.).

• Sessions de formació per a cuidadors i conservadors: Es proposa que la durada de les sessions sigui d’una hora i mitja i agrupades per seccions en dies separats. La realització de la sessió es faria in situ per a poder fer una dem ostració pràctica i així poder resoldre els possibles dubtes que poguessin sorgir. Dins de la secció de conservadors s’agruparien les sessions per àrees:

• Col·lecció general.

• Aus i amfibis i rèptils.

• Primats i Granja.

• Mamífers marins.

• Sessió informativa al personal de magatzem: El personal de magatzem és un dels col·lectius que més residus ges tionen i per tant cal incidir-hi específicament. Es proposa un sessió informativa similar a les anteriors, d’una hora i mitja de durada i in situ per poder resoldre els possibles dubtes de gestió de residus que puguin sorgir, per exemple, on llençar certs residus especials.

63

64

5.2. Comunicació a nivell extern del Zoo

L’àmbit d’actuació de la comunicació a nivell extern és el públic en general que visita el Zoo o que algun cop l’ha visitat.

5.2.1. Activitats, festes i actes lúdics

El Zoo organitza diverses activitats pensades per a tot tipus de públic. Les activitats que actualment estan programades són:

• Matins al Zoo: per nens i nenes de 4 a 11 anys. Té per objectiu donar a conèixer als infants el seu animal preferit.

• Matins familiars: donar a conèixer a petits i grans el funcionament del Zoo i descobrir els secrets del Zoo.

• Festes d’aniversari.

• Casals de Zoologia.

Des del Departament d’educació també s’organitzen activitats específiques pels escolars de les diferents etapes educa-tives (educació infantil, primària, secundària i batxillerat), així com cursos especialitzats dirigits a universitaris o professionals del sector com ara: introducció a l’etologia, metodologia etològica i primatologia.

• Incloure aspectes relacionats amb la gestió de residus del Zoo dins de l’organització de noves activitats educatives del Zoo relacionades amb el desenvolupament sostenible previstes al Pla d’acció per a la sostenibilitat del Zoo de Barce- lona 2005-2008 (p.e. bones pràctiques a seguir).

• Aprofitar totes aquelles activitats, festes i actes lúdics organitzats dins del recinte del Zoo per difondre i donar a conèixer les bones pràctiques de gestió de residus. Cal que els treballadors/res del Zoo siguin un bon model d’aplicació de les mesures de prevenció, reducció i recollida selectiva de residus per als visitants; d’aquesta manera serà més fàcil la implantació d’aquestes entre els visitants.

5.2.2. Informació a la web del Zoo

La creació d’un espai informatiu sobre el Pla d’ambientalització a la pàgina web del Zoo hauria de detallar els següents aspectes:

• Informació sobre la problemàtica dels residus generats al Zoo i la generació registrada.

• Mesures de gestió de residus adoptades pel Zoo, especialment aquelles que afectin més directament als visitants, com poden ser algunes mesures aplicades al sector de restauració o en l’organització d’esdeveniments.

• Mesures que els visitants poden adoptar per a contribuir a una millor gestió dels residus al Zoo.

65

5.3. Publicacions

Les publicacions proposades tenen com a objectiu comunicar les accions i mesures al conjunt de treballadors i públic en general del Zoo. Els mitjans requerits es detallen a la següent taula:

Material de comunicació per difondre les mesures entre treballadors i visitants de les instal·lacions.

MATERIAL CONTINGUT LOCALITZACIÓ ÀREES O GRUP OBJECTIU

300 Dossiers i tríptic A4)Recull de les mesures de pre-venció adoptades, a l’abast dels treballadors i usuaris.

Administració.Àrea de recepció.

Visitants.Treballadors.

120 Pòsters (A3)

Llistat de mesures de prevenció.“A l’oficina, menys resi-dus”.

Administració.Personal d’administració i equip de treballadors.

120 Pòsters (A3)Llistat de mesures de prevenció. “Al Zoo, menys residus”.

Taquilles i punt d’informació.Menjadors (escolar i de treballadors).Taulells informatius.


120 Pòsters detectar possibles ubicacions al Zoo(A3)

Llistat de punts de recolli-da selectiva“Al Zoo, cada residu al seu lloc”.

Taquilles i punt d’informació.Menjadors (escolar i de treballadors).Taulells informatius.


Nota informativa (format electrònic o en paper un A5 o A4)

Informació sobre el pro-jecte i les mesures que s’implementaran.

Butlletins informatius (butlletí electrònic del Zoo: e-Zoo).Revistes (revista socis del Zoo i altres)Pàgina web.

Públic en general.

Nota informativa format elec-trònic o en paper (A5 o A4)

Informació sobre el pro-jecte i les mesures que s’implementaran.

Correu electrònic intern o unitat o àrea de la qual depèn el personal.

Treballadors en general. (al personal d’oficina preferible l’ús del correu electrònic).

• Ubicació dels pòsters en llocs freqüentats i visibles: A més, aquests hauran de presentar la informació de forma clara i concisa. Tot el material comunicatiu utilitzat hauria de seguir el mateix disseny per tal de facilitar-ne la iden tificació i comprensió.

• Ús de la imatge de l’escarabat piloter en l’edició dels materials comunicatius. L’escarabat piloter, utilitzat en la portada d’aquesta guia, és un animal que transmet fàcilment la idea o concepte de reciclar en el cicle de la matèria. D’aquesta manera es pot fer el paral·lelisme entre el cicle biològic de l’animal i el de la matèria (residus del Zoo). Així, aquesta mascota podria anar apareixent en els diferents materials que s’editin sobre gestió de residus, així com en els diferents equips que tinguin alguna funció en el context d’aquesta gestió.


• Ús de la revista del Zoo en la difusió de valors de sostenibilitat: Una altra via per difondre les accions proposades pel Pla d’acció ambiental seria dins de la secció fixa creada per a difondre els valors de sostenibilitat, a la revista que el Zoo edita per als seus socis.

Aquesta secció, a part de difondre el Pla, informaria de les millores del Zoo en la gestió de residus. Així, per exemple, es proposa publicar l’evolució semestral dels residus generats a les instal·lacions del Zoo, resultats de la implementació de les mesures de prevenció o resultats de les recollides selectives o explicació dels criteris ambientals introduïts en les concessions externes.

66

Programa de seguiment i avaluació de resultats

06El desenvolupament del Pla d’Acció Ambiental requereix d’un adequat seguiment que permeti avaluar periòdicament el grau d’assoliment dels objectius plantejats.

El Pla de Seguiment és una eina destinada bàsicament a aportar informació als treballadors del Zoo implicats en el desenvolupament del Pla. Es tracta d’obtenir periòdicament el valor d’una sèrie de paràmetres qualificables, que reflec- teixen el nivell d’assoliment d’un determinat objectiu. El Pla de Seguiment consta dels següents elements:

a. Seguiment continuat de les accions.

b. Fòrum ambiental.

c. Sistema d’indicadors.

67

69

El Pla de seguiment preveu un control continuat de les accions per part dels responsables del departament o secció on aquestes es duguin a terme. Aquest seguiment s’exposaria en les reunions que duria a terme el Fòrum Ambiental, grup format amb l’objectiu principal d’efectuar un seguiment continuat de les accions i avaluar els resultats.

Algunes eines útils per portar a terme un control continuat de les accions són: bases de dades, fitxes de control, registres, fulls de seguiment de residus, etc. Aquestes eines permetrien documentar l’evolució al llarg del temps de les accions i serien una eina útil pel càlcul dels indicadors de seguiment. Es proposa centralitzar en un llibre de càlcul Excel els indica-dors proposats, per permetre’n el càlcul i la seva actualització de forma senzilla i semiautomàtica. Cada full inclouria un indicador i el seu càlcul, i en cas necessari dades addicionals.

Actualment, el Zoo disposa d’un document on s’explica el circuit d’eliminació que segueixen els residus sòlids que s’hi generen, dins el marc de la ISO9001. També ha realitzat un treball de sistematització de la gestió del residus a través d’un taula on s’identifica l’origen dels residus, es classifiquen segons el codi europeu de residus, s’identifica el gestor de cada fracció, etc. A la Figura 4 s’intenta completar el treball realitzat per l’equip del Zoo, document que el responsable de mediambient pot utilitzar com a guia per la realització de seguiment:

a) Seguiment continuat de les accions.

Proposta de Registre de residus del Zoo de Barcelona

ORIGEN DESCRIPCIÓ DEL RESIDU

NOM DEL RESIDU (SEGONS CER) CODI CER CLASSIF.

TRANSPORTISTA GESTOR

Nom CODI Nom CODI

OFICINES I EDUCACIÓ

PAPER I CARTRÓ Paper i cartró 200101 NE BCN Neta BCN Neta

ENVASOS PLÀSTIC Plàstics 200138 NE BCN Neta BCN Neta

TÓNERSResidus de tóner per a impressió diferents dels es-pecificats en el codi 080317

080318 NE FEMAREC T-882 FEMAREC E-177.96

PILES Piles i bateries160601 ,160603 i 160604 (sense mercuri)

E/NE Pilagest T-1790 Pilagest E-525.98

PÚBLIC

PAPER I CARTRÓ Paper i cartró 200101 NE BCN Neta BCN Neta


LLAUNES Envasos compostos 150104 NE Blipverd

RESTA CESPA T-066 CESPA E174.96

RESTAURACIÓ

RESTES ORGÀNI-QUES

Residus orgànics de cuines i restaurants

200108 NE CESPA T-066 CESPA E174.96


VIDRE Vidre 200102 NE BCN Neta BCN Neta E174.97

OLIS VEGETALS Olis i greixos comestibles 200125 NE Cavisa Recicla S.L. T-2452 Cavisa Recicla S.L. E174.98

RESTA CESPA T-066 CESPA E174.96

BOTIGUES PAPER I CARTRÓ Paper i cartró 200101 NE BCN Neta BCN Neta

MANTENIMENT

FLUORESCENTSTubs fluorescents i altres resi-dus que contenen mercuri

200121 E

METALL I FERRALLA Metalls 200140 NE

FUSTA Fusta 200138 NETransportei Serveis, SL

Transportei Ser-veis, SL

E-978.07

TERRES, RUNA I RESTES D’OBRA

Formigó, maons, teules i materials ceràmics

170107 NETransportei Serveis, SL

Transportei Ser-veis, SL

E-978.07

70

ORIGEN DESCRIPCIÓ DEL RESIDU

NOM DEL RESIDU (SEGONS CER) CODI CER CLASSIF.

TRANSPORTISTA GESTOR

Nom CODI Nom CODI

MANTENIMENT DRAPS I ABSORBENTS

Absorbents, materials de filtració, draps de neteja i roba protectora, contaminats per substàncies perilloses.

150202

JARDINERIA

RESTES DE PODA I JARDINERIA

Residus biodegradables. 200201 NE IMPJ

FITOSANITARIS, PESTICIDES, INSEC-TICIDES

Plaguicides 200119 E IMPJ

CONSERVACIÓ (ANIMALS)

FEMS

Excrements d’animals, orina i fems (inclosa palla podrida) i efluents, recollits de manera selectiva i tractats externament

020106 NE CESPA T-066 Burés S.A. E-607.99

BARREJA ORGÀNICA (palla, fulles i fems)

Medicaments diferents dels especificats en el codi 180207

180208 NE CESPA T-066 Burés S.A E-607.99

VETERINÀRIA

MEDICAMENTS CADUCATS

Medicaments diferents dels especificats en el codi 180207

180208 NE Farmacia Labarta Farmacia Labarta

LÍQUIDS REVELAT RADIOGRAFIES

090101 i 090104

EGestora de Resi-dus Sanitaris SL

T-507Gestora de Residus Sanitaris SL

RESiDUS SANITARIS TIPUS III

Residus, la recollida i elimi-nació dels quals és objecte de requisits especials per prevenir infeccions

180203 EGestora de Resi-dus Sanitaris SL

T-507Gestora de Residus Sanitaris SL

ANIMALS MORTS

Residus, la recollida i elimina-ció dels quals no és objecte de requisits especials per prevenir infeccions

180203 E / NE Sereca-Bio SL T-572

ORIGEN MITJÀ DETRANSPORT RECIPIENT QUANTITATS

RECOLLIDES

FREQÜÈNCIA RECOLLIDA PREVISTA

ZONA ESPECÍFICAEMMAGATZEMATGE? RECIPIENT

(VOLUM) DESTÍ

SÍ/NO ON?

OFICINES I EDUCACIÓ

Furgoneta caixa oberta Bossa diària Sí

Contenidor Punt de recollida de residus del Zoo i carrer Wellington-

3.200l Recicilatge

Furgoneta caixa oberta Bossa diària Sí

contenidor al Punt de recollida de residus del Zoo i carrer Wellington

3.200l Planta de triatge

Bujol 0,04 mensual Sí despatx oficines -Centre de tracta-ment i reciclatge (Pont de Vilomara)

Bujol irregular Sí

repartides recinte (oficines, dep. educacio, punt info, botigues)

-Centre de tracta-ment i reciclatge (Pont de Vilomara)

PÚBLIC

Furgoneta caixa obertaPaperera/bossa

diària Sí


3.200l Reciclatge

Furgoneta caixa obertaPaperera/bossa

diària Sí



“aixafa-llaunes”

0,38 irregular Sí“aixafa-llaunes” repartits recinte

“aixafa-llaunes” Planta de triatge

71

ORIGEN MITJÀ DETRANSPORT RECIPIENT QUANTITATS

RECOLLIDES

FREQÜÈNCIA RECOLLIDA PREVISTA

ZONA ESPECÍFICAEMMAGATZEMATGE? RECIPIENT

(VOLUM) DESTÍ

SÍ/NO ON?

PÚBLIC Furgoneta caixa obertaPaperera/bossa

diària SíPunt de recollida de residus del Zoo

12m3Abocador d’Hostalets de Pierola

RESTAURACIÓ

Furgoneta caixa oberta Bujol/bossa diària No


12m3 -

Furgoneta caixa oberta Bujol/bossa diària Sí



Furgoneta caixa oberta Bujol/bossa diària SíPunt de recollida de residus del Zoo

2.800l Recicilatge

Bidons 50l 2 irregular Sí Bidons de 50l Biocombustible

Furgoneta caixa oberta Bujol/bossa diària SíPunt de recollida de residus del Zoo

12m3Abocador d’Hostalets de Pierola

BOTIGUES Furgoneta caixa oberta Apliat diària Si


3.200l Reciclatge

MANTENIMENT

Caixa cartró irregular Si magatzem 200lCentre de tracta-ment i reciclatge (Pont de Vilomara)

Camió gruaContenidor 5m3 irregular Sí

Contenidor Dept. Manteniment

5m3 Reciclatge

Camió gruaContenidor 5m3 puntual No

Contenidor en Zona Aquari

5m3 Reciclatge

Camió gruaContenidor 5m3 87 irregular Sí

Contenidor en Zona Aquari

5m3 Planta de triatge o diposit controlat

- No - -

JARDINERIAFurgoneta caixa oberta Granel 375 diària Sí

Contenidors a Parc Ciutadella

-

Compostatge als Jardins de Mossèn Costa i Llobera

- - - - -

CONSERVACIÓ (ANIMALS)

Toro mecànicCaixes metall 1m3 979,2 diària Sí

Punt de recollida de residus del Zoo

Contenidor 12 m3 Planta compos-tatge Sant Boi de Llobregat

Toro mecànicCaixes metall 1m3 diària Sí

Punt de recollida de residus del Zoo

Contenidor 12 m3Planta compos-tatge Sant Boi de Llobregat

VETERINÀRIA

Furgoneta 2,24 irregular SíMagatzem secció veterinària

Contenidor SIGRE faràmica dins el Zoo

Planta de triatge i incineració

Furgoneta Bidosn 30 i 60l 2,24 irregular SíMagatzem secció veterinària

Bidons 30l

Furgoneta 2,24 irregular SíMagatzem secció veterinària

Bidons 60l Incineració

Furgoneta - 1,96 irregular Sí Cambra refrigeracióContenidors espe-cials (7m3)

Tractament per l’empresa Grefacsa

Font: Elaborat a partir del quadre proporcionat pel Parc Zoològic.

72

Per efectuar un seguiment de les recollides selectives, per les quals el Zoo té contractades empreses autoritzades per l’Agència de Residus, cal que el responsable de medi ambient sol·liciti els Full de seguiment de Residus a aquestes empreses. Amb aquest Full de seguiment el responsable de medi ambient podrà dur un control de les quantitats que es gestionen via gestor i assegurar-se que el destí final del residu és l’establert en el contracte. També es proposa un control dels albarans d’entrada a planta.

A més, també es pot realitzar un seguiment qualitatiu a nivell global de les accions utilitzant una taula resum de les accions que el Pla pretén dur a terme, classificades en funció la facilitat d’aplicació (alta, mitja o baixa) i prioritat d’execució. Aquestes taules poden ser una eina per comparar les previsions amb les accions realment implantades (veure Taula 6 i Taula 7).

Una altra fórmula de realitzar un seguiment continu i qualitatiu seria mitjançant una enquesta als treballadors, a l’inici i al final del període d’implementació, per avaluar el coneixement i posada en pràctica de les mesures de prevenció i millora de les recollides selectives. La definició de l’enquesta es realitzaria segons les mesures proposades, tenint també en compte qüestions generals com:

• freqüència d’implementació de les mesures proposades

• apreciació de l’afectivitat de les mesures

• suggeriments i queixes

• residu més problemàtic

Un cop implantades les mesures, l’enquesta serviria com a indicador (Indicador núm. 0) per observar el canvi d’hàbits adquirits entre els treballadors.

b) Fòrum Ambiental

Per tal de realitzar un seguiment del grau d’implementació del conjunt d’accions considerades es proposa la creació d’un Fòrum Ambiental per debatre i consensuar el Pla d’Acció Ambiental i en el que hi siguin convocats tècnics del Zoo, un responsable per àrea, integrants de l’equip verd i responsables de la direcció del Zoo, implicats necessàriament en el procés. Aquest Fòrum determinaria els objectius assolits així com les dificultats i alternatives de solució d’implementació per cada acció. El fòrum realitzaria una avaluació dos cop l’any, una a l’inici i una a final d’any.

El Fòrum Ambiental, un cop l’any, es proposa que elabori una memòria ambiental on avaluaria els resultats d’aplicació de les accions en funció els indicadors proposats. Aquesta memòria serviria per fer propostes de millora en funció de les mancances detectades així com dels beneficis observats de l’aplicació del Pla. Cal difondre aquest document entre tots els treballadors del Parc, conservadors, direcció, jardineria, etc. Els resultats obtinguts també es publicarien a la web del Zoo i podrien enviar-se per llista de distribució a tots els treballadors

73

c) Sistema d’indicadors

Els indicadors són eines útils a l’hora d’avaluar l’efectivitat de certes mesures, ja que permeten visualitzar d’una manera ràpida i senzilla l’evolució dels paràmetres seleccionats. A més, són una eina per marcar fites i objectius ambientals, i detectar amb més facilitat en quin moment cal millorar o aplicar una nova mesura ambiental. És important que els indica-dors seleccionats siguin útils, és a dir, que:

• Es puguin tenir dades periòdicament;

• Les dades resultants siguin clares i comparables;

• Serveixin com a guia per poder prendre decisions;

• Els costos en temps i diners d’obtenció per a la seva elaboració siguin baixos.

És molt recomanable que es nomeni a una persona per calcular el valor dels indicadors, ja que d’aquesta manera es facilita que els indicadors siguin calculats seguint la mateixa metodologia. Actualment, aquesta tasca es duta a terme pel responsable de Medi Ambient i Jardineria del Zoo.

A continuació, es detallen els indicadors específics d’implementació per a diverses de les mesures de prevenció i de recollida selectiva, amb una breu explicació del seu càlcul, tendència desitjada i font d’obtenció. Aquests indicadors estan pensats perquè es calculin anualment, sense oblidar que cal efectuar un control i seguiment continuat de les accions. Els indicadors proposats es poden diferenciar entre l’indicador qualitatiu, els indicadors de prevenció i els de recollides selectives:

a) Indicador qualitatiu: enquesta als treballadors.

b) Indicadors de prevenció de residus:1. Paper: consum de paper per any i treballador, ús de paper reciclat, generació de CO2 derivada del consum de paper

2. Cartutxos de tina i tòners: consum de tinta i tòners per treballador, consum de cartutxos i tòners compatibles

3. Gots d’un sol ús

4. Tovallons de paper

5. Recollida selectiva del servei de restauració

6. Criteris ambientals en les concessions externes: empreses que disposen de sistemes de gestió ambiental, ús de productes de neteja biodegradables.

7. Restes vegetals destinades a mulching

74

c) Indicadors de gestió i recollides selectives:1. Recollida selectiva general2. Recollida selectiva per fraccions: envasos, paper i cartró, vidre3. Cost i gestió recollida selectiva: cost de la recollida, viatges de recollida.

b) Indicadors de prevenció de residus

Oficina verda

a) Indicador qualitatiu

INDICADOR 0: ENQUESTA

DescripcióRealització d’una enquesta als treballadors per comprovar el grau d’implementació i coneixement de les mesures entre els treballadors i usuaris dels parc.

Tendència Canvi d’hàbits en el personal administratiu, treballadors i usuaris.

INDICADOR 1: PAPER

1.1. Consum de paper per any i treballador

Permet comparar el consum de paper de diferents anys a les dependències de les oficines i departament d’educació de Zoo, sense la distorsió de l’augment o disminució de personal.

Descripció∑ fulls paper consumit en l’any (Kg)/nombre de treballadors.Per DIN-A4: ∑ fulls paper consumit en l’any*gramatge paper (kg/m2)*0,0609.

Fórmula de càlcul Per DIN-A3: ∑ fulls paper consumit en l’any*gramatge paper*0,1218.

Unitats Fulls (Kg.)/treballador.

Tendència desitjada Disminució.

Font Departament corporatiu de compres de BSMSA.

1.2. Ús de paper reciclat

Descripció Permet avaluar la proporció de paper reciclat en un any respecte al total.

Fórmula de càlcul (fulls de paper reciclat consumits/fulls de paper consumits)*100

Unitats %

Tendència desitjada 100%


1.3. Generació de CO2 derivada del consum de paper

DescripcióAquest indicador permet calcular les emissions de CO2 generades tant pel con-sum de paper de fibra verge com per consum de paper reciclat.

Fórmula de càlcul (Tones de paper reciclat*1,8)+(tones de paper blanc*3,3)

Unitats Tones de CO2 equivalent.



75

Es proposa que el Departament de Compres corporatives de BSMSA, per tal de poder fer un seguiment continuat de les mesures proposades elaborés una base de dades amb els tots els productes adquirits anualment, especificant, la quantitat adquirida, el proveïdor i a poder ser indicant si són de compra verda.

Restauració

En l’apartat de mesures de prevenció a l’oficina es proposa el repartiment d’un got reutilitzables entre els treballadors. Pel sector de restauració es proposa instaurar un sistema dipòsit, devolució i retorn de gots reutilitzables entre els visitants. Amb l’aplicació d’aquestes mesures s’espera un reducció força marcada del número de gots de plàstic d’un sol ús. L’empresa de restauració hauria de portar un registre dels gots d’un sol ús usats diàriament.

INIDICADOR 2: CARTUTXOS DE TINTA I TONERS

2.1. Consum de cartutxos de tinta i tòners per treballador

DescripcióPermet comparar el consum de cartutxos de tinta i tòners de diferents anys sense la distorsió de l’augment o disminució de personal.

Fórmula de càlcul ∑ cartutxos de tinta i tòners consumits en l’any/nombre de treballadors.

Unitats Cartutxos de tinta o tòners/treballador.



2.2. Consum de cartutxos i tòners compatibles

Descripció Permet avaluar la proporció de cartutxos i tòners compatibles en un any respecte al total.

Fórmula de càlcul (cartutxos i tòners compatibles utilitzats/cartutxos i tòners totals)*100.

Unitats %

Tendència desitjada Augment.


INDICADOR 3: GOTS D’UN SÒL ÚS

Descripció Permet avaluar l’evolució del consum de gots d’un sòl ús.

Fórmula de càlcul Nº gots d’un sòl ús / usuaris.

Unitats Gots d’un sòl ús utilitzats / usuari.


Font Empresa encarregada de la restauració (Patsa).

76

A mesura que els treballadors del sector de restauració s’acostumin a participar a les recollides selectives, la quantitat de resta recollida s’espera que disminueixi. Caldrà però fomentar la conscienciació i educació ambiental entre aquest col·lectiu de treballadors, tal i com es proposa en les accions de formació, veure apartat 5.6.1.

Criteris ambientals de prevenció de residus en les concessions externes

INDICADOR 4: TOVALLONS DE PAPER

DescripcióEliminar els tovallons de paper o reduir-ne el seu ús eliminant els dispensadors a les taules.

Fórmula de càlcul Tovallons comprats – estoc de tovallons al final de l’any.

Unitats Tovallons paper/usuaris.

Tendència desitjada Disminuir.

Font Empresa encarregada de la restauració (Patsa).

INIDICADOR 6: Criteris ambientals en les concessions externes

6.1. empreses concessionàries certificades

Descripció Empreses que disposen d’algun Sistema de Gestió Ambiental (ISO o EMAS).

Fórmula de càlcul(nombre d’empreses proveïdores que compten amb sistemes de gestió ambiental/ total empreses proveïdores)*100.

Unitats %


Font Empreses concessionàries.

6.2. Ús de productes de neteja biodegradables

Descripció Permet avaluar la proporció de productes de neteja biodegradables respecte del total.

Fórmula de càlcul(nombre de productes de neteja biodegradables/total productes de neteja consumits)*100.

Unitats %


Font Empresa concessionària de la neteja (Gruman’s).

INDICADOR 5: RECOLLIDA SELECTIVA AL SERVEI DE RESTAURACIÓ

Descripció Evolució de la recollida selectiva al servei de restauració.

Fórmula de càlcul Tn rebuig recollides / total residus recollits.

Unitats %


Font Empresa encarregada de la recollida selectiva de restauració (Ambilim).

77

- Residus vegetals a les instal·lacions del Zoo

INDICADOR:7 . Restes vegetals destinades a mulching

Descripció% de restes vegetals provinents de la poda d’espais públics que es destinen a tritura-ció i reutilització in situ com a element estructurador del sòl.

Fórmula de càlcul∑ generació de fracció poda (estimació) – fracció poda que no es gestiona in situ. Altrament, estimació directa de la quantitat de la fracció poda gestionada in situ.

Unitats m3.


Font Institut Municipal de Parcs i Jardins.

c) Indicadors de gestió i recollida selectiva

Els indicadors de gestió i recollida selectiva han de permetre analitzar la qualitat i eficiència dels sistemes de recollida. Per fer aquest anàlisi cal disposar d’informació complementaria bàsica com per exemple: freqüència de recollida, nombre de vehicles usats en la recollida o número de viatges dels gestors autoritzats a disposició final. Aquestes dades aporten una perspectiva global i complerta del funcionament del servei.

INDICADOR 8: RECOLLIDA SELECTIVA GENERAL

Descripció Evolució de la recollida selectiva.

Fórmula de càlcul Residus recollits selectivament / Total residus * 100

Unitats %


Font Àrea de Jardineria i Medi Ambient del Zoo.

Ple que fa l’obtenció de les dades d’aquests indicadors, cal recopilar, en el cas de la matèria orgànica, els albarans d’entrada a planta que proporcioni CESPA. Per la resta de fraccions BCNeta hauria de facilitar les dades o alternativament es poden calcular a partir dels factors de conversió proposats.

78

INDICADOR 9 : RECOLIDA SELECTIVA PER FRACCIONS

9.1. Envasos

Descripció Envasos recollits selectivament.

Fórmula de càlcul Tn d’envasos recollits selectivament.

Unitats Tn.


Font Gestor autoritzat (BCNeta).

9.2. Paper i cartró

Descripció Total de paper i cartró recollit selectivament.

Fórmula de càlcul Tn de paper i cartró recollits selectivament .

Unitats Tn.



9.3. Vidre

Descripció Total de vidre recollit selectivament.

Fórmula de càlcul Tn de vidre recollit selectivament.

Unitats Tn.



Pel càlcul de l’indicador d’aquestes fraccions caldrà efectuar una estimació ja que són fraccions assimilables a residus municipals, i actualment entren dins el circuit de recollida municipal. Es proposen els factors de conversió següents:

(número de recollides/any) * (número de contenidors) * (m3/contenidor) * (Tn/m3 fracció).

Les densitats de cada fracció de residus són:

Densitat de diferents fraccions dels residus (Tn/m3)

Fracció Densitat (Tn/m3)

Vidre 0,2

Envasos 0,25

P/C 0,22

79

Actualment no es possible realitzar el pesatge del camió abans i després de la recollida ja que el Zoo no disposa de balança, per tant, el volum de residus generat per cada fracció es podria comptabilitzar pel número de contenidors recollits diàriament, suposant un cert grau d’ompliment, d’acord amb la fórmula anterior. En aquest sentit, es proposa que el vigilant de l’entrada de vehicles al Zoo continuï fent el seguiment de viatges realitzats i del grau d’ompliment dels contenidors que ha estat realitzant durant tot l’estiu de 2008.

INDICADOR 10: COST I GESTIÓ DE LA RECOLLIDA SELECTIVA

10.1. Cost de la recollida selectiva

Descripció Evolució del cost de la recollida selectiva.

Fórmula de càlcul Cost total de la recol·lecció per tona .

Unitats (€/Tn).


Font Àrea de Serveis Generals del Zoo.

10.2. Viatges de recollida

Descripció Evolució del número de viatges de recollida selectiva.

Fórmula de càlcul Número de viatges al mes de recollida per cada fracció/ total de viatges * 100.

Unitats %

Tendència desitjada Augmentar.

Font Àrea de Jardineria i Medi Ambient del Zoo / Vigilant de l’entrada de vehicles al Zoo.

81

• Zoological Parks and Gardens Board, 2000. Zoo Gro, Final Report. Web: http://www.p2pays.org/ref/22/21632.pdf.

• Fishbeim, B. K., Gelb, C., 1992. Making Less Garbage. A planning guide for communities. Inform. New York.

• Winter, N., 1997. Calculate Mulch, Soil Needs For Plant Beds. Informe intern de Mississipi Unversity State (Office of Agricultural communications): http://msucares.com/news/print/sgnews/sg97/sg970327.htm.

• Ajuntament de Barcelona, 2002. Guia de l’oficina verda. Guia d’educació ambiental nº5 ( http://www.bcn.es/agenda21/ A21_text/guies/guiaverda.pdf).

Referencies

07

83

Annex 1. Terminologia

Abocador: vegeu dipòsit controlat.

Biodegradabilitat: capacitat d’una substància per ser descomposta per microorganismes.

Biodegradable: que és susceptible de biodegradació.

Biodegradació: procés de descomposició de la matèria orgànica com a resultat de l’activitat microbiana.

Bosses compostables: bosses fabricades amb una matèria primera que pot ser descomposta mitjançant un procés de compostatge.

Brossa: terme col·loquial per definir els residus generalment d’origen domèstic.

Caracterització de residus: determinació del tipus, composició, pes i/o volum i proporció dels diferents components d’una mostra de residus.

Compostatge: procés de transformació microbiològica aeròbica, sota condicions controlades, de residus orgànics en compost.

Contenidor: recipient de capacitat i formes diverses, obert o tancat, destinat a contenir o a transportar diferents tipus de residus.

Contenidor de recollida selectiva: contenidor destinat a rebre exclusivament una part segregada en origen dels residus municipals, com ara vidre, paper, plàstic, matèria orgànica, piles, envasos, roba, etc.

Contenidor d’envasos: contenidor groc, generalment de tipus iglú.

Contenidor de matèria orgànica: contenidor generalment de color marró o taronja segons el municipi.

Contenidor de paper/cartró: Contenidor blau generalment de tipus iglú.

Contenidor de resta: Contenidor destinat a recollir els residus municipals no seleccionats en origen, generalment de color gris o verd fosc.

Contenidor de vidre: contenidor verd, generalment de tipus iglú.

Deixalleria: centre d’aportació i emmagatzematge, selectius, de residus municipals que no són objecte de recollida domiciliària amb l’objectiu de facilitar-ne la valorització o gestió correcta. Aquestes instal·lacions són d’ús de particulars i petits comerços d’acord amb les ordenances municipals.

Envasos i residus d’envasos: Es consideren envasos tot producte fabricat amb materials de qualsevol naturalesa i que s’utilitzi per contenir, protegir, manipular, distribuir i presentar mercaderies, des de matèries primeres, fins a articles acabats, en qualsevol fase de la cadena de fabricació, distribució i consum. També es consideren envasos tots els articles d’un sol ús utilitzats amb aquesta mateixa finalitat. En aquest concepte s’inclouen únicament els envasos de venda a primaris, els envasos col·lectius o secundaris i els envasos de transport o terciaris.

84

Fracció: part del total de residus de característiques semblants.

Fracció orgànica (Fracció orgànica de residus municipals; FORM): fracció orgànica dels residus municipals fonamentalment constituïda per restes de menjar (verdures, fruita, closques, peles, carn, peix, farines,...) i restes vegetals (jardineria i poda), susceptible de degradar-se biològicament.

Fracció paper: fracció dels residus municipals constituïda per paper (generalment també s’hi inclou el cartró).

Fracció resta: fracció residual dels residus municipals un cop efectuades les recollides selectives i que encara pot contenir materials valoritzables.

Fracció vegetal (FV): fracció dels residus municipals constituïda per restes vegetals de jardineria i poda, susceptible de degradar-se biològicament mitjançant compostatge.

Fracció vidre: fracció dels residus municipals constituïda per envasos de vidre.

Gran productor (o gran generador): empresa o institució que per les seves característiques constitueix un punt intensiu d’aportació de residus d’una determinada fracció al sistema, la qual cosa justifica l’adopció de mesures expres-sament orientades a la seva recollida específica.

Impropis: elements estranys al contingut bàsic d’una determinada fracció dels residus municipals recollits selectivament.

Planta de triatge: Les plantes de triatge són instal·lacions on se separen per materials algunes fraccions de la recollida selectiva, concretament, la fracció d’envasos lleugers del model de cinc fraccions i la fracció d’inorgànica del model de residu mínim.

Prevenció de residus: conjunt de mesures i accions (tant en l’àmbit de la concepció i el disseny, de la producció, de la distribució i del consum d’un bé o servei) encaminades a reduir els impactes sobre el medi ambient i facilitar la gestió posterior dels residus; bé perquè hi ha una reducció de les quantitats de residus generats o bé de la seva nocivitat o perillositat.

Productor de residus: qualsevol persona, física o jurídica, l’activitat de la qual produeix residus.

Rebuig: flux residual procedent del tractament de residus que te per destí la disposició final.

Reciclatge: opció de valorització de residus que consisteix a utilitzar aquests materials en el procés de fabricació del mateix producte o d’un nou producte.

Recollida de residus: conjunt d’operacions de càrrega, transport i descàrrega dels residus fins que arriben a la planta de tractament.

Residus municipals: els generats als domicilis particulars, comerços, oficines i serveis, i també tots els que no tinguin la qualificació d’especials i que per la seva naturalesa o composició es poden assimilar als que es produeixen als esmen-tats llocs o activitats. També tenen consideració de residu municipal els que procedeixen de la neteja de vies públiques, zones verdes, àrees recreatives i platges, els animals domèstics morts i els mobles, estris i vehicles abandonats, a més dels residus i enderrocs procedents d’obres menors de construcció i reparació domiciliària.

85

Residu comercial: residus municipals generats per l’activitat pròpia del comerç al detall i a l’engròs, l’hostaleria, els bars, els mercats, les oficines i els serveis. Són equiparables a aquesta categoria, als efectes de la gestió, els residus originats a la indústria que tenen la consideració d’assimilables als municipals.

Residu domèstic: residu municipal que prové de les activitats domèstiques.

Reutilització: qualsevol operació per la qual un producte o els seus components que no són residus son tornats a utilitzar per mateix propòsit pel qual van ésser concebuts.

Sistema de pagament per generació: sistema de taxa dels residus en el qual la quota que paguen els generadors de residus depèn de la quantitat i tipologia de residu generat, incentivant així la reducció i reciclatge dels residus.Valorització energètica: Aprofitament dels residus amb la finalitat de produir energia alternativament a l’ús d’altres fonts.

Valorització energètica: Aprofitament dels residus amb la finalitat de produir energia alternativament a l’ús d’altres fonts.

Valorització material: Inclou els materials portats realment a reciclar. Es diferencia entre valorització material primària o VMP, que inclou la recollida selectiva neta que realment té com a finalitat la recuperació material; i valorització material secundària o VMS on s’inclouen els materials recuperats mitjançant les plantes de tractament de la fracció resta o les escòries recuperades de les incineradores.

Estudi realitzat per:

Ent, environment and management

Coordinador:

Ignasi Puig Ventosa

Autors:

Laura Martínez

Jofre Rodrigo i Aribau

Disseny gràfic:

CONTRAST Disseny i Comunicació

Zoo Barcelona

Documents

Transcript of Zoo Barcelona