zonasecPublicació del Poble-secwww.zonasec.cat zonasec@hotmail.com

Any 16 - Maig 2012Exemplar gratuït

(cada dia 15)

nº 103

Confíenos la venta o alquiler de su viviendaValoraciones gratuitasReformas de pisos

93 443 61 00 C/ Blai, 1, LocalPisosOh!

Cada 4 anys el Poble-sec és l’escenari del “Fes-te el carrer”, la trobada de cultura popular del nostr e districte. Enguany s’han unit més entitats que mai, i amb més força, i presenten una tarda i nit d’allò més completes. El 2 de juny, tots a omplir el Par c de les 3 Xemeneies! (pàg. 12)

93 443 31 04Carrer Poeta Cabanyes, 39 • 08004 Barcelona

La Peixateriadel Poble-sec

Peix i marisc del dia amb tota confi ança

Josep Guzmán substitueix Ama-deu Quintana al front de la Coordi-nadora d’Entitats del Poble-sec

Entrevista al nou president, que avisa del delicat moment econòmic del sector associatiu (pàgs. 6 i 7)

La cultura popular del barri més unida que maiRelleu a la Coordinadora

Final feliç

L’Ajuntament cedeix al Jacint Verdaguer uns terrenys de la Fira per resoldre els problemes d’espai de l’escola que podrà aprofi tar temporalmentla Casa de la Premsa fi ns que acabin les obres d’ampliació (pàg. 3)

Fo

to: A

na In

és F

erná

ndez

zonasec nº 103 maig 2012

editorial/

Direcció:Enric Mestres

Redacció:Jordi Molina, Ernest Millet, Elena Berlanga, Marta Tello, Enric Mestres

Maquetació:Enric Mestres

Fotografia:Ana Inés Fernández

Si voleu col·laborar truqueu al telèfon:93 329 99 52 / 93 443 21 72Carrer Elkano, 24-26, baixos08004 BarcelonaE-mail: zonasec@hotmail.comwww.zonasec.cat

Il·lustracions:David Vila

Publicitat:Ernest Millet (Tel. 699 271 825)ernestmillet@hotmail.com

Col·laboracions:Xavier Rodríguez, Maribel Craus, Núria Beltrán, Jordi Llavoré, Josep Mª Torremorell, Enric Ruiz, Castellers P oble-sec, Geganters P oble-sec, Diables del Poble-sec

Dep. Legal: B-39.712/1997

zonasec no es fa responsable de les opinions publicades en aquesta revista.

La tirada d’aquest zonasec és de 6.000 exemplars

zonasec

Aquesta publicació forma part de:

2 Editorial

Amb el suport de:

ODONTOLOGÍA - PRÓTESIS Y ESTÉTICA DENTALODONTOPEDIATRÍA - IMPLANTOLOGÍA

C/ Roser, 21, baixos - 08004 Barcelona - Tel. 93 441 37 20

Clínica Dental Rosal

Llar d’infants des de 4 mesosAmpli horari i 12 mesos de servei (obert tot l’any)Mestres i Educadores espec. en Educació InfantilCuina pròpia, Instal·lacions acollidoresAssessorament pediàtric i psicopedagògic

Av. Paral·lel, 110 - 08015 Barcelona - Tel. 933 290 668www.apolo10.com e-mail: escola@apolo10.com

Escola Infantil APOLO 10

Quan la dreta guanya l’esquerra

(sempre independents!)

VENDA A L’ENGRÒS • MATERIAL ELÈCTRIC

FONTANERIA • ELECTRODOMÈSTICS

AIRE CONDICIONAT • SANITARIS

edita: zona sec comunicació

El Govern municipal de Convergència i Unió (CiU) ha desencallat en uns mesos dos dels prin-cipals temes que preocupaven, i molt, els veïns del Poble-sec i la seva xarxa educativa, social i comer-cial: la plaça de Les Navas i l’escola Jacint Verda-guer. El Govern de Trias, liderat a Sants-Montjuïc per l’efi caç Jordi Martí, ha demostrat capacitat de gestió, lideratge i el que sol ser més important en política i en la vida: passar de les paraules als fets. L’agilitat amb què s’ha desfet el nus monumental que planejava en aquests dos confl ictes oberts contrasta amb la incapacitat de l’anterior gover n municipal del PSC, encapçalat a la nostra parcel·la de ciutat per la regidora Imma Moraleda.

Aquesta demostració de força de CiU contrasta amb l’oposició feble del PSC però, sobretot, amb la falta de gruix ideològic en el discurs de l’esquerra que pretenen representar els socialistes, que semblen estar paint, un any més tard, el revés electoral sofert a les eleccions. No només en clau municipal, sinó també a nivell naci-onal el PSC està perdent visibilitat per diverses raons. En primer lloc, com a conseqüència de l’estratègia de marginació cuinada entre CiU i PP, que han mantingut al marge de la presa de decisions el partit de la r osa i el puny. A més, cal afegir que el nou secr etari general, Pere Navarro, encara no ha estat capaç de plasmar el seu lideratge ni molt menys de transmetre’l. I, sobretot, la manca de rumb en l’eix nacional i en el social.

Pel que fa al nostre barri, en la política de proximi-tat, no estaria de més, tampoc, veure els socialistes trepitjant el territori i parar l’orella a les assemblees de veïns i apropar-se a les diferents entitats, sobretot a aquelles a les que el Gover n de la ciutat ha r ebutjat la subvenció, ara que s’acaba de publicar el BOPB. I, perquè no, prendre nota d’alguna de les mesur es nítidament d’esquerres que sorgeixen dels moviments socials, el sindicalisme o del mateix 15-M. Si els so-cialistes volen ocupar de nou la centralitat política i representar l’esquerra del país han de recordar quina és la seva essència. No es poden permetr e tornar a quedar en fora de joc en temes com el Jacint Verda-guer. La ciutadania els ho va deixar clar a les urnes.

D esprés d’un any d’obres, la construcció del nou equipament sociocultural del barri

ja està fi nalitzada. Només queden petits detalls que estaran enllestits per l’1 de jun y, quan es posarà a concurs el mobiliari que acabi de conformar el centre, pel qual es liciten més de 300.000 euros. Actualment s’ha iniciat el procés per organitzar l’activitat que es realitzarà a l’equipament situat al carrer Albareda núm. 22, i decidir quin serà el model de gestió.

El regidor del Districte, Jordi Martí, va des-tacar durant la sessió informativa convocada a la Seu del Districte el passat 3 de maig que l’equipament hauria d’acollir el màxim d’en-titats culturals i tradicionals i va afegir: “s’ha de treure el màxim rendiment a l’equipament a totes les hores que estigui obert”. Va deixar clar que ha de donar resposta a les entita ts del barri, però que l’equipament estarà obert també al Districte i, per extensió, a la ciutat.

Última fase per la posada en marxa de l’equipament sociocultural del carrer Albareda

Durant la sessió es va fer una visita virtual de l’edifi ci que compta amb 4 plantes, que inclo-

uen bucks d’assaig, una sala d’exposicions, es-pais de relació, despatxos, sales per fer tallers, una sala d’informàtica, una altra per expressió corporal, espai escènic... Els arquitectes del projecte van destacar que tots els espais tenen fi nestres per aconseguir ventilació i llum natu-rals i un interior que permet la connexió entre plantes de manera que s’aconsegueix sensació d’amplitud, a més d’una visible i moderna faça-na i revestiment de fusta a l’interior.

Model de gestió cívicaEl regidor va exposar les opcions de gestió i

va constatar que el consistori se’n faria càrrec del primer any de funcionament de l’equipament, però que en cap cas no hi hauria gestió directa municipal de manera permanent. La intenció del Consistori, en paraules de Martí, és “donar protagonisme a la societat civil”. Amb aquest objectiu estan treballant en l’aprovació d’una regulació de la gestió cívica.

La veu de les entitatsA la sessió informativa van assistir-hi entitats

del barri, a qui se’ls va tornar a demanar quines són les necessitats que creuen que ha de cobrir l’equipament i quins ser veis ha d’oferir. L’equi-pament es va dissen yar segons unes primeres demandes, però ara cal distribuir els espais exis-tents i acabar de preparar-lo. Tot i així, l’equipament respon ja a algunes de les peticions, com l’espai per guardar els gegants del barri. Les entita ts van exposar els seus dubtes i van fer algunes sol·licituds. Les de caire social es van manifestar demanant que l’equipament també els donés ser-vei. Algunes entitats es van mostrar crítiques amb certs espais de l’equipament, de la qual cosa van prendre bona nota els representants de BIM/SA, malgrat que sobre algunes de les peticions hi ha poc a fer, ja que l’estructura de l’edifi ci i de les sales ja està acabada.

Marta Tello

El regidor Jordi Martí durant la sessió informativa

Fo

to: A

na In

és F

erná

ndez

maig 2012 nº 103 zonasec Notícies 3

El Jacint Verdaguer somriu, l’Ajuntament compleixEl Districte ofereix tempo-ralment les instal·lacions de la Casa de la Premsa a l’escola fi ns que acabin les obres d’ampliació del centre.

E ls problemes d’espai que arrosse-ga l’escola Jacint V erdaguer des

de fa anys, a la fi , tenen resposta. Una, momentània i, l’altra, defi nitiva. Aquest mes d’abril, l’Ajuntament de Barcelona feia públic el projecte defi nitiu segons el qual el centre s’estendrà fent servir uns terrenys de la Fira de Bar celona i, 48 hores abans del tancament d’aquesta edició, el consistori posava el llaç a l’operació oferint les instal·lacions de la Casa de la Premsa —edifi ci a tocar del col·legi— fi ns que fi nalitzin les obres d’ampliació del centre.

El Jacint Verdaguer, doncs, podrà créixer gràcies a uns terr enys de titu-laritat municipal –fi ns ara en mans de la Fira—de 735 metr es quadrats on s’hi projectarà un edifi ci que donarà cabuda a un nou menjador, un gimnàs, una biblioteca i una aula de música en condicions —cal r ecordar que el ‘Cinto’ Verdaguer ha estat nomenat ‘Escola Tàndem’ per la seva aposta per la creació musical comunitària—, a més d’espais per a tasques de gestió aca-dèmica i d’AMPA. “Sentim que se’ns ha reconegut el problema, que se’ns ha escoltat i que els responsables po-

lítics s’han arremangat per desencallar el tema”, explica la directora del cen-tre, Núria Lacasa, que ha volgut agrair “l’enorme recolzament” dels veïns i les entitats del barri. “Ens hem sentit part d’una gran comunitat”.

L’alegria pel Jacint Verdaguer es va arrodonir quan el Districte va anunciar la “cessió temporal” de les instal·lacions de la Casa de la Premsa, edifi ci situat al carrer de la Guàrdia Urbana, molt a prop del carrer Lleida, mentre la construcció dels nous equipaments estigui vigent. La Comissió d’Obres de l’escola, for -mada per docents i pares d’alumnes, va aprovar la proposta municipal, que no

servirà per improvisar-hi aules amb nens i nenes però sí perquè els docents tornin a gaudir de despatxos en condicions i sales per a les reunions de l’AMPA.

Cinc anys ‘sense sostre’L’any 2007, l’Ajuntament, alesho-

res en mans socialistes, va fi rmar un acord amb el Jacint Verdaguer segons el qual en el moment que es desocu-pés la caser na de Bombers es r efor-maria per acollir els equipaments que reclamava l’escola. I és que més de 450 nens havien de fer torns per sortir al pati i dinaven en un menjador sota un cel obert. Imma Moraleda, regidora

del Districte en aquell moment, mai compliria aquell acord. No va ser fi ns fa uns mesos, amb el PSC a l’oposició, que arribaria una nova proposta. El Grup Municipal Socialista, per mitjà de la seva titular d’Educació, Carmen Andrés, portava el cas a la Comissió de Cultura, Coneixement, Creativitat i Innovació i instava el Districte a trobar una solució en el termini màxim de tres mesos, una proposta que va comptar amb el suport unànime de la cambra.

Cop d’efecte de CiUAmb el feliç desenllaç de l’ampliació

del centre, CiU etziba una dura estoca-da al PSC, tot i els intents dels socialis-tes de mirar de copar cert protagonisme en el tram fi nal de la r esolució. Fins i tot Carmen Andrés admetia a ZONA SEC que en el darr er mandat “potser va mancar explicar millor què s’estava fent” en relació a l’escola. El regidor del districte, Jordi Martí, en un comentari al facebook del diari no deixava passar l’ocasió d’enviar un missatge enverinat als seus antecessors: “Uns parlen i pro-meten, durant molts anys, i uns altr es fem i avancem, sense aixecar la camisa a la gent, en pocs mesos”. Amb els ‘gols’ de Navas, primer, i Jacint Verda-guer, després, CiU deixa en evidència un PSC a anys llum de la r emuntada, com a mínim, al barri.

Jordi Molina

L’Ajuntament espera enllestir l’ampliació del Jacint Verdaguer el 2015, abans no acabi el mandat

Foto: Ana Inés Fernández

E l Jacint Vardaguer ha estat d’enho-rabona no només per l’anhelada

ampliació del centre, sinó també pels guardons que ha rebut la seva comunitat educativa. El treball ‘Expliquem el barri!’ dels estudiants de primària de l’escola, dirigit per la mestra M. Pau Navarro, ha rebut el guardó Baldiri Reixac. A més, el centre ha estat distingit amb el pri-mer premi al ‘Reciclatge’ en el Concurs d’Ambientacions de Menjadors que atorga la Fundació Catalana de l’Esplai. L’ornamentació, a càrrec dels alumes i

sota la supervisió de la coor dinadora de menjador M. Carme Gomis, s’ha elaborat íntegrament amb material de rebuig i s’ha inspirat en el mar. A aquests dos guardons, cal sumar la distinció d’Escola Tàndem que ostenta l’escola des de fi nals de l’any passat arran de la decisió de l’Obra So-cial de Catalunya Caixa, que atorga cada curs a dues escoles catalanes. Un centre d’excel·lència que, per fi , tindrà l’espai i les condicions que es mereix.

J.M. El menjador del Jacint Verdaguer ha rebut el primer premi que atorga la Fundació Catalana de l’Esplai

L’ampliació de l’escola coincideix amb l’entregade dos signifi catius guardons

Foto: Ana Inés Fernández

4 xxx zonasec nº 103 maig 20124 Cartes al Director

Una fi nestra a l’assemblea de barri

Competeixes o cooperes?

assembleapoblesec@gmail.comwww.assembleapoblesec.wordpress.com

#assembleapoblesec

CARTES AL DIRECTOR

Ara que s’acosta el bon temps, ve més de gust sortir al carrer. Ja comen-ça a fer calor i les terrasses cada vega-da més s’omplen de gent i més gent. El carrer Blai és una versió r eduïda de la ciutat sense llei, fi ns al punt que simplement passejar s’ha convertit en quelcom difícil d’aconseguir. Primer, les terrasses. Unes més a la dreta, les altres més a l’esquerra. La majoria, ben centrades al carrer, de manera que impedeixen el pas als vianants, sigui per la banda que sigui. Després, els ciclistes, que com a via de més de

Botiga i Ofi cina: Parlament, 35 • 08015 BarcelonaTels. 93 441 08 66 - 93 443 99 77 / Fax 93 443 98 18

www.serralleriasoyma.come-mail: serralleriasoyma@hotmail.com

Obert tots els diesde 20 a 2h

(caps de setmana 2.30h)

CARRER MARGARIT, 1808004 BARCELONATEL. 933 297 618

Ronteca con mas de 80 variedades diferntes, cocktails, cervezas de importación, zumos tropicales naturales, exposiciones, rugby y la mayor selección de músicas del mundo en Barcelona.

desbanalizando desde 2007 / desconcertando desde 2010

La FrançaHostal per a parelles

intimitat, discreció i luxe

www.lafransa.com

C/ La França Xica, 40Tel. 93 423 14 17

5 metres d’amplada suposo que deuen tenir dret a circular-hi... Després hi ha els nens, jugant a pilota, corr ents amunt i avall. A tot això, vés en compte de no trepitjar excrements de gos. I afegim la gent que es planta a parlar al carrer en petits –o grans- grups, les motos que circulen pel carrer peatonal i els qui es queden embadocats consultant l’smart-phone. Realment, travessar el carrer Blai de banda a banda és tota una odissea. Defi nitivament, som massa gent.

Rosa Montón

Tamarit, 116 - Tel. 934 265 990Secreteri Coloma, 79 - Tel. 932 191 527

Indústria, 146

de dilluns a dissabte de 10 a 20h. - no tanquem al migdia

S embla evident que les polítiques de re-tallades socials, laborals i de drets no

estan servint per donar resposta a aquesta crisi o estafa que pa tim. La reforma laboral està incrementant l’índex d’a tur, i en el cas d’aconseguir generar ocupació aquesta hauria de fer front a altes condicions de precarietat. Amb aquestes polítiques no hi ha futur per a les persones. I, no obstant això, una vegada més, els governants es disposen a salvar la banca amb diners públics. Des de l’Assemblea de barri no hem deixat de denunciar-ho i de mobilitzar-nos i ara volem generar alternatives locals i col·lectives. Ha nascut CooperaSec, una comissió de l’Assemblea que pretén im-pulsar una economia per a les persones i per la comunitat, basada en la solidaritat, la democràcia i la cooperació. El nostre objec-tiu és difondre els valors i les pràctiques de l’economia solidària i el cooperativisme amb la fi nalitat de donar impuls a projectes cooperatius i d’auto ocupació que donin una nova vitalitat econòmica al barri. Cooperatives de consum, de treball, de crèdit, d’habitatge,

d’educació... són pràctiques associatives, plu-rals i de proximitat que aposten per un model productiu equitatiu i una relació econòmica alternativa a l’actual model competitiu. Apro-fi tant l’any internacional del cooperativisme celebrarem, entre els mesos de setembre i desembre d’aquest any, les Primeres Jorna-des d’Economia Solidària i Cooperativisme del Poble-sec, i que pretenem que siguin un fòrum de difusió, debat i formació.

Et convidem a l’acte de presentació que tindrà lloc el proper 24 de maig a les 19 h al Centre Cívic El Sortidor, on comptarem amb la presència de Jordi Garcia Jané, cooperativista i membre de la Xarxa d’Economia Solidària; Iván Miró, de Barri Cooperatiu de Sants i David Díaz de Quijano, de la Cooperativa Germinal del Poble-sec. Més informació a http://assem-bleapoblesec.wordpress.com/ Per contactar amb nosaltres: cooperasec@gmail.com

Caòtic carrer Blai

L ’equip de Sants-Montjuïc Ràdio 102.5 FM està treballant per tor-

nar amb força, amb estudis renovats, nous programes, nova imatge, nou Facebook i nova web. Amb gair e-bé 25 anys d’història (1988-2013), l’emissora del districte de Sants-Montjuïc s’ha fet un rentat de cara i ara, segons el seu director, Joan Ba-rutel, “enceta una nova etapa centra-da en la informació i la programació de proximitat”. Es vol recuperar així el seu esperit participatiu obrint les portes a totes aquelles persones que vulguin col·laborar en el nou projecte. En tan sols un parell de mesos de funcionament de la nova junta direc-tiva de l’AMCL (entitat sense ànim de lucre que gestiona la ràdio), l’emis-sora ja compta amb una cinquantena de nous col·laboradors pr ovinents d’escoles i facultats de periodisme, d’associacions culturals i veïnals del territori i de molts altres àmbits que

res tenen a veur e amb el món de la comunicació. “Persones que simple-ment estimen el món de la ràdio, volen aprendre i ajudar”, afi rma Barutel.

Tots aquests col·laboradors són els que confi guren una nova i variada gra-ella, que s’anirà nodrint paulatinament amb un ventall de pr ogrames molt diferents que van des del ja clàssic Portes Obertes (espai de de bat que vol potenciar la participació del teixit polític i associatiu de tost els barris del districte) o els pr ogrames d’es-port local, fi ns a espais sobre cultura jueva o música gospel, entr e molts altres. “Serà una graella multicolor , que vol apostar sobretot pels progra-mes de difusió cultural (música, cine-ma, literatura), sense deixar de banda els continguts de pr oximitat amb els que la gent del districte s’hi pot sentir identifi cada”, explica el director.

Tomás Morgenstern / AMCL

Sants-Montjuïc Ràdio, més local, més pròxima, més participativa

Carrer Lafont, 408004 Barcelona

Telfs.: 93 443 44 97 • 686 47 02 71 E-mail: radiolaplata@radiolaplata.com

www.radiolaplata.com

Ofereixi a la seva comunitataquesta immillorable oferta

PROMOCIÓ COMUNITATS 2012Descompte d’un 15% en pressupostos Comunitaris, Antenes, Video porters,

Videovigilancia, etc… si s’accepten abans del:

30 DE JUNY DE 2012RADIO LA PLATA, S.L. - Número de registro 1660 otorgado por el Ministerio de Ciencia y Tecnología.

“Registre d’Instal·ladors de Telecomunicacions de Catalunya” con el número 177 para el mantenimiento e instalación de infraestructuras de Telecomunicaciones en edifi cios

maig 2012 nº 103 zonasec Publicitat 5

zonasec nº 103 maig 20126 Notícies

Centre d’Estudis Sant Francesc XavierLLAR PELS INFANTS - PRIMÀRIA - ESO

BATXILLERAT - SELECTIVITATANGLÈS - INFORMÀTICA

MITJA PENSIÓCENTRE HOMOLOGAT PER LA GENERALITAT DE CATALUNYA

C/ Bóbila, 26-28 - 08004 Barcelona - Tels. 93 424 57 91 / 93 325 93 32

BRASERÍAAlmejas, pulpo gallego,

gambas, padrón, calamarcitosCOCINA A LA VISTACarnes gallegas y pescadosEN BRASA NATURAL

Margarit, 24 / Tel. 93 329 70 74 / 08004 BCN (Poble-sec) / www.omeular.es

E l passat 28 d’abril, bona part de la colla de Gegants del barri va tenir

l’oportunitat de visitar el Parlament de Catalunya. La visita va durar més de dues hores i va ser guiada pel parla-mentari Josep Sicart, ex Pr esident de l’Agrupació del Districte Sants-Montjuïc de Convergència Democràtica. Sicart es va encarregar d’explicar els assis-tents no només el funcionament de la institució sinó el dia a dia de la vida d’un parlamentari de forma ben personal.

Redacció

Els Gegants del Poble-sec visten el Parlament de Catalunya

E l 8 de maig s’ha celebr at l’entrega del V Premi d’Ensenyament de la

Fundació Cercle d’Economia, on el Col-legi Sant Pere Claver ha guanyat el 2on premi, dotat amb 15.000 euros.

El guardó li ha estat concedit perquè “ha desenvolupat un pla integral de millora pedagògica i de resultats amb pocs recur-sos i ha bastit un nou pr ojecte educatiu gràcies al qual s’estan obtenint resultats acadèmics per sobre de la mitjana catala-na i que contempla objectius pedagògics, organitzatius, recursos humans, relació amb les famílies i estructurals”. L’objectiu del premi és donar suport a pr ojectes emprenedors que fomenten canvi, inici-ativa, innovació i millora en la qualitat de l’educació. En aquesta edició, 54 escoles havien presentat la seva candidatura i 4 centres van quedar fi nalistes: la Coope-rativa El Puig d’Esparraguera, l’Institut El Calamot de Gavà, l’Institut Lluís Vives de Barcelona i els Jesuïtes Poble Sec-Col-legi Sant Pere Claver.

Marta Tello

El col·legi Sant Pere Claver guanya elV Premi d’Ensenyament de la Fundació Cercle d’Economia

El Pla d’Acollida Poble-sec organitza una nova xerrada informativa per a famílies empleadores de treballadors de la llar, que tindrà lloc al centre cívic El Sortidor el proper 25 de maig a les 19 hores.

L ’objectiu és posar a l’abast de les famílies tota la informació sobr e

els seus drets i deures respecte de la nova llei de servei domèstic, que obli-ga a regular per contracte laboral amb condicions específi ques la relació laboral entre treballadors del servei domèstic i empleadors. Malgrat que la llei és d’obli-gat compliment, la desinformació està provocant falses idees sobr e la seva repercussió i està provocant que molts treballadors siguin acomiadats per les famílies que no volen regularitzar la situ-ació laboral o que continuen mantenint-la sense contracte amb el conseqüent pagament “en negre”. Properament el Pla d’Acollida celebrarà una nova sessió informativa adreçada als treballadors.

Marta Tello

Sessió informativa per a empleadors de servei domèstic

E l fi ns ara tresorer de la Coordinadora d’En-titats, Josep Guzmán, serà l’encarregat de

substituir Amadeu Quintana al ca pdavant de la federació d’entita ts (fi ns a 91, enguany 6 s’han donat de baixa) més important del barri i una de les principals de Barcelona. Així ho ha decidit per unanimitat l’Assemblea General que va comptar amb la participació del 31% de les entitats actives de la Coordinadora. L’acte ser-via, també, per acomiadar el president sortint després de 3 anys al càrrec.

En un context socioeconòmic marca t per les polítiques d’ajust i les retallades, el món associatiu penja d’un fi l. La Coordinadora ha vist com les subvencions s’esmunyien i ha hagut de fer mans i mànigues per quadrar l’exercici del 2011, tal i com va explicar Guzmán. Potser, doncs, no és cap casualitat que el nou conductor de la Coordinadora sigui algú amb una dilatada experiència com a tresorer. I és que els números seran els protagonistes del mandat de Guzmán, que va advertir a les entita ts del “pressupost

de subsistència” que marcarà la resta de l’an y. Pel que fa a l’organigrama de la Junta,

Marta Traveria serà el relleu de Guzmán a la tresoreria, Enric Francesc serà el vicepresident i Anna Carceller seguirà sent la secretària. L’expresident de la Coordinadora, Jordi Ro-

Guzmán estrena càrrec amb prudència per la difícil situació econòmica

meu, serà el president d’honor, mentre que Quintana es mantindrà a la Junta com a vocal.

Conservar el personal, objectiu principal

El principal objectiu del pressupost del 2012 és conservar els treballadors i col·laboradors, directes

o indirectes, que donen vida al teixit associatiu del barri. Així, tot i escurçar la partida econòmica un 8%, el nou president garanteix la continuïtat dels projectes endegats i el ma nteniment de preus dels diferents serveis que presta la Coordinadora. La xifra, 366.149 euros per superar el que resta d’any i arribar a un 2013 que, en paraules de Guzmán, “esperem que no sigui pitjor”.

Sense preferències polítiquesEn resposta a una pregunta formulada per ZONA

SEC, sobre la relació de la federació amb el nou Go-vern de la ciutat després de molts anys convivint amb un executiu socialista, tant president entrant com sortint van assegurar que la Coordinadora no tenia cap predilecció política. Des que CiU s’ha instal·lat a la plaça Sant Jaume dos dels principals temes que preocupaven els veïns, com l’aparca-ment de Plaça Navas i l’ampliació de l’escola Jacint Verdaguer, s’han desbloquejat. Una qüestió que tant Quintana com Guzmán celebren, però sense entrar en consideracions partidistes. Tots dos es van limitar a destacar la bona sintonia amb el regidor, Jordi Martí. “Les úniques sigles que ens interessen són ‘PS’, de Poble-sec”, va dir Guzmán.

Jordi Molina

D’esquerra a dreta: Amadeu Quintana, Anna Carceller i Josep Guzmán. El relleu entre Quintana i Guzmán es va celebrar a la seu del carrer Elkano davant de prop de cent persones

Josep Guzmán és escollit en as-semblea nou president de la Coor-dinadora d’Entitats del Poble-sec i rellevarà Amadeu Quintana.

U n any més sortegem el quadre gua-nyador del concurs de pintura ràpida

que realitza l’Assoc. d’Artistes Plàstics del Poble-sec. Els diners recaptats aniran en benefi ci del projecte Acompanyament a la Gent Gran. Aquest, que és un dels projec-tes socials de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec, treballa des de 2006 per pal·liar la situació de solitud en que es troben moltes persones grans del barri que tenen problemes de mobilitat oferint-los companyia, afecte, tallers i un espai on es sentin útils al propi domicili.

Col·labora comprant tiquets per a la rifa al Casal Elkano (Elkano, 24), al Casal Con-còrdia (Concòrdia, 33), als diferents centres col·laboradors o a la mateixa carpa de la Coordinadora a la Mostra d’Entitats (9 de Juny al Paral·lel). El sorteig serà el dissabte 9 de juny a les 18.30h a l’escenari de la Mostra d’Entitats. Les bases del sorteig es poden consultar a www.poblesec.org.

Rifa solidària per l’Acom-panyament a la Gent Gran

Foto: Ana Inés Fernández

Foto: J. Velasco

maig 2012 nº 103 zonasec L’Entrevista 7

l’entrevista per Jordi Molina

Josep Guzmán, nou president de la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec

‘‘Posaré el càrrec a disposició cada any’’

PRODUCTOS CÁRNICOS COLOM, S.L.ESTABLIMENT RECOMANAT PEL

CONSELL CATALÀ DE LA PROMOCIÓ AGRÀRIA I ECOLÒGICA

Vedella, porc, pollastre, xai,formatge i més productes

Central:Blasco de Garay, 42 baixos08004 BarcelonaTel. Botiga: 93 441 51 42Fax: 93 441 68 63Mòbil: 620 91 96 96E-mail: central@calcolom.com

Vallhonrat, 2708004 BarcelonaTel. 93 325 61 42

Josep Guzmán s’ha vist abocat a relle-var l’Amadeu Quintana a la presidència de la Coordinadora d’Entitats del Po-ble-sec i assumeix el càrrec advertint de la delicada situació econòmica que travessa el món associatiu. Fill i net del barri, Guzmán canvia la tresoreria per la direcció de la ‘Coor di’ després de militar 37 anys en el món associatiu de la ciutat. Fundador de les entitats Amics de la plaça Santa Madr ona i CERHISEC, té clar que el més impor-tant perquè les coses funcionin és cul-tivar el sentiment de pertinença.

Fins a quin punt és important el teixit associatiu d’una ciutat en un moment de crisi?

La societat civil or ganitzada és la base de qualsevol comunitat democrà-tica. De fet, hauria de pesar molt més la societat civil que el sistema de partits. En un context de r etallades i ajustos com el que vivim, allà on no arriben els governs, ho ha de fer la gent, ho hem de fer nosaltres. Per això estem. La Coordinadora és la federació d’en-titats més important del barri. El Po-ble-sec passa per ser un dels barris més actius en aquest àmbit?

Potser s’hauria de potenciar més. Com a president de CERHISEC, he exportat la

‘marca Poble-sec’ arreu de la ciutat i crec que hem superat el r epte de creuar el Paral·lel. En reunions a Gràcia, el Clot, a Nou Barris o a Sant Andreu hem explicat què som i la gent se sol sorprendre de la quantitat d’activitats que fem.En el discurs de presentació has dei-xat clar que ser el president de la Coordinadora no era el teu objectiu, però que t’ha tocat...

No era la meva meta, però assumeixo el càrrec amb il·lusió. És la conseqüència de molts anys dedicat al món associatiu i tinc la sensació que em llenço a una pisci-na, sí; però plena d’aigua. Les coses s’han fet bé, som una de les poques entitats que compleix el codi ètic i puc exercir de pre-sident imprimint el meu tarannà al càrrec, que cada any posaré a disposició.Què pot aportar en Josep Guzmán a diferència dels seus antecessors?

No puc ser la rèplica de l’Amadeu ni tampoc la del Jordi Romeu. Tinc clar que un president ha de prioritzar i decidir rà-pid. Vull crear comissions de treball sobre els diferents àmbits, sent la d’economia la més important, i intentaré delegar i mirar que cadascú assumeixi la seva respon-sabilitat. No es tracta d’assignar tasques, sinó de preguntar als treballadors, col-laboradors i voluntaris què poden fer i, sobretot, donar les gràcies.

Caldrà no estirar més el braç que la màniga...

Serà un any complicat i l’objectiu és ar-ribar al 2013 igual que com estem ara. No-més farem allò que sigui necessari i que es pugui pagar. I, sobretot, mimar als voluntaris.El barri té tres eixos de representació veïnal: Coordinadora, Unió de Veïns i

l’Assemblea de barri. És un refl ex de pluralitat o de discrepància?

De pluralitat, se’ns dubte. Penso que les tres organitzacions tenim més punts de coincidència que no pas de discrepància. Possiblement cal que ens coneguem més els uns amb els altres. Hem seure, agafar un full en blanc i començar de nou.Com a nou president, assistiràs a les assembles del 15-M del barri o a les reunions de la Unió?

Ho intentaré. No tinc cap problema amb els companys de la Unió, inclús he treballat amb alguns d’ells durant la meva etapa a l’Associació de Veïns de la França. És un repte personal acon-seguir agrupar totes les idees. Això sí, respectant sempre l’espai de cadascú. Però miraré de treballar conjuntament amb totes les organitzacions.El barri ha dipositat moltes esperances en el nou Paral·lel, però l’avinguda no acaba d’arrencar. Què et diu el nas?

El Paral·lel no pot ser només una artè-ria de vida nocturna. Hi ha veïns i cal in-vertir també en comerç i oci diürn. No tinc clar si hi haurà el pr essupost necessari com per endegar les obres per canviar la cara de l’avinguda. Som l’únic barri que mirem cap el Paral·lel; Sant Antoni mira cap a la plaça Catalunya i el Raval cap a La Rambla. Ens convé que vagi bé.

E nguany celebrem el 90 ani-versari d’existència com

a club excursionista. Som un dels clubs excursionistes més antics de Catalunya i una de les entitats pioneres del barri.

L’estiu de 1922 en el transcurs d’una excursió al Castell de Burriac, mentre dinaven i feien petar la xerrada a la font Picant d’Argentona, un grapat de joves inquiets i amants de la natura van sentir la

Josep Guzmán

90 anys del Foment Excursionista de Barcelonanecessitat d’agrupar-se per tal de difondre i donar a conèixer la cultura, la ciència, la natura i el territori de Catalunya. En aquells anys no era fàcil desplaçar-se a la muntanya. A les poques comunicacions i a la manca de temps lliure (jornades laborals eternes, sense ponts i amb poques vacances) si afegia la situació social i política, que impedia avançar culturalment i encara men ys si és volia fer en català. L’onze de setembre de 1922 es van presentar els estatuts del Foment Excursionista de

Barcelona davant del Govern Civil de la ciutat com-tal. Per tal de commemorar aquest 90 aniversari a part de les activitats habituals, estem preparant un seguit d’activitats commemoratives que volem fer extensives al barri del Poble-sec.

Comencem fent memòria històrica de la nos-tra entitat i ho fem recuperant l’escut original que només vam poder lluir un període de temps molt curt. La dictadura de Primo de Rivera el va prohibir perquè expressa va massa ca talanitat,

com tantes altres coses que, malauradament, ens han anat prohibit al llarg de la nostra his-tòria. Això va obligar a dissenyar un altre escut, òbviament sense les 4 barres, que és el que ha perdurat fi ns avui. Els temps sembla que han canviat i després d’un referèndum intern i el posterior acord de l’assemblea la insígnia/escut que lluirà el Foment Excursionista de Barcelona, a partir d’ara, serà l’original del 1922.

Foment Excursionista de BCNCreu dels Molers, 6 / ww.foment.cat

zonasec nº 103 maig 20128 Notícies

Olivera, 37 - 08004 BarcelonaTel. 934 255 295

CarnisseriaXarcuteria

Assortit d’aviramFormatges

Plats preparatsDeixeu-vosaconsellar

pel nostre equipDEL CAMP A LA TAULA

Busqueu-nos al Facebook

La fi lla del poeta Pere Quart visita l’escola Carles IU n any més vam celebrar la diada

de Sant Jordi, però aquesta ve-gada vam tenir una convidada d’ho-nor, la senyora Sílvia Oliver. La fi lla de l’escriptor Joan Oliver (Pere Quart) i del qual l’any passat es va celebrar el XXVè aniversari de la seva mort. Vam poder convidar-la a l’escola per què disposàvem d’un bon contacte: una companya nostra n’és la seva fi lla, l’Alba Bonells Oliver.

Les setmanes anteriors totes les classes van tr eballar poemes de Pere Quart. Paral·lelament es va muntar una exposició amb objectes personals del poeta. I el dimecr es 18 d’abril la Sílvia Oliver va passar tot el dia a l’escola: “V a ser una experiència molt gratifica nt. Vaig reunir-me amb tots els nens i ne-nes des de P3 fins a 6è, classe per classe. Ells no es cansaven de pre-guntar. Es va veur e clarament que havien treballat e l tema a classe. Sobretot em va sorprendre la curi-ositat i interès dels més grans per l’exili i la guerra, interessant-se per les vivències tant d’infantesa com del retorn del poeta a Catalunya i de la seva estada a la presó”.

El dia de Sant Jordi també va tor-nar a l’escola: “Vaig poder veure el resultat dels seus treballs, ajudant a entregar els premis dels Jocs Florals. Va ser per a mi una altra experiència inesperada. Tots aquells nens de cul-tures diferents, expressant-se en un català més que corr ecte, amables, carinyosos, fent-me sentir com una tieta estimada”.

Uns dies més tard ens va enviar una carta i acabava així: “No vull

acabar sense fer un elogi absolut a tots e ls mestres de l ’escola, que treballen d’una manera entr egada, sense defallir, en unes condicions molt difícils amb uns nens tan di-versos i de països tan llunyans. Vaig intentar parlar amb cad a un d’ells i amb el seu director, per animar-los i expressar-los el meu reconeixement per tota aquella feina tan ben feta.

N’he parlat amb molta gent que conec i els he explicat que sóc jo la que va apr endre moltes coses que m’animen a tirar endavant en aquests temps tan difícils. Només en puc do-nar les gràcies”.

I nosaltres també. Moltes gràcies Sílvia i Alba!

Els mestres de l’escola Carles I

La Sílvia Oliver, el director de l’escola, Luis Roy i l’alumna Ambar Carpio de 3r

43 entitats van exercir el dret a vot en un dels Consells més multitudina-ris que es recorden.

E l 25 d’abril va tenir lloc al centre cívic El Sortidor el Consell de Barri del Poble-

sec, que en aquesta ocasió es va centrar en l’elecció de quatre representants del Consell de Barri al Consell Ciutadà del Dis-tricte. El Consell Ciutadà és el màxim òrgan consultiu i de participació de l’Ajuntament de Barcelona, en què els representants de l’Ajuntament i de la ciutadania debaten els afers principals de la ciutat amb la r ecerca de compromís i coresponsabilitat.

El Consell de Barri del Poble-sec va aple-gar més d’un centenar de persones –un dels més multitudinaris que es recorden- per a l’elecció dels representants. En total foren vuit les entitats que van presentar la seva candidatura: Amics de la Plaça de Santa Madrona, APA Poble-sec, Associació de Veïns de les Hortes de Sant Beltran, Asso-ciació Caminada Internacional, Associació de Comerciants i Serveis del Poble-sec, Fundació Artesà, Associació de Places de la Ciutat del Teatre, i Penya Blaugrana Les Tres Xemeneies. Per al consell Ciutadà, el Poble-sec aporta quatre representants, per tant, les entitats presents a l’acte van haver de votar les diverses candidatures, en funció de les seves preferències.

Finalment foren els representants dels Amics de la Plaça de Santa Madr ona (29 vots), de l’ Associació de Places de la Ciutat del Teatre (29 vots), l’Associació de Comer-ciants i Serveis del Poble-sec (28 vots) i l’Associació Caminada Internacional (24

vots) els quatre escollits per a r epresentar el Poble-sec al Consell de Ciutat.

Polèmica votacióDurant l’acte es van viure moments de

tensió durant la votació fi nal, i és que per a dipositar el vot a l’urna no calia presentar DNI ni cap tipus d’identifi cació, la qual cosa va indignar alguns membres del Consell, que van parlar d’impugnar la votació. El regidor del Districte, Jordi Martí, va puntualitzar que la votació s’havia desenvolupat de forma de-mocràtica i seguint les normes de participa-ció ciutadana que estableix l’Ajuntament de Barcelona. De fet, tot i no presentar el DNI en el moment de la votació, els representants d’entitats, en registrar-se a l’entrada al Con-sell, rebien la butlleta per a poder dipositar el vot. Sigui com sigui, cal destacar l’èxit de participació: 43 entitats van poder dir la seva envers l’elecció dels representants.

El PAD, també present. Dijous 8 de març va començar el procés

participatiu dels ciutadans sobre el Progra-ma d’Actuació Municipal (PAM) 2012-2015, que marcarà el full de ruta i les polítiques prioritàries que caldrà seguir per construir la Barcelona dels propers anys. Durant l’acte es van presentar les propostes elaborades per la comissió de seguiment i en base al pla de futur a nivell Poble-sec per al 2012-2015. El període per a poder participar i aportar propostes de millora va fi nalitzar el passat 3 de maig, per la qual cosa, caldrà veur e els resultats que fi nalment es presenten al Programa d’Actuació Municipal.

Elena Berlanga

El Consell de Barri del Poble-sec escull els representants al Consell de la Ciutat de Barcelona

P. BRUGUERA

Blai, 63 • Tel. i Fax: 93 441 26 53 • 08004 Barcelonapbruguera@pbruguera.e.telefonica.net

Perfumeria

Cosmètica

KaneboCaritaStendhalFilorgaSans Soucis

EscadaVersace

BurberryDsquared

Tous

maig 2012 nº 103 zonasec Publicitat 9

10 zonasec nº 103 maig 2012Associació Comerciants

L a Mostra d’Entitats del Poble-sec es tornarà a incorporar en el marc

de la Festa FEM Paral·lel el proper 9 de juny, quan se celebrarà la ter cera edició d’aquesta festivitat que cele-bra anualment la Fundació El Molino (FEM). Amb l’objectiu de mostrar a la ciutat l’energia, la versatilitat, la multi-culturalitat i, especialment, la presència creixent de les arts escèniques al Paral-

lel la FEM vol consolidar la seva aposta de convertir l’avinguda en l’eix principal d’oci de la ciutat de Barcleona.

En la darrera Comissió de Segui-ment del Paral·lel, els responsables de la FEM van lamentar que l’Ajuntament de Barcelona encara no hagués confi r-mat la subvenció per tirar endavant amb les màximes garanties una festa que en els darrers tres anys ha atr et més

de 100.000 persones a l’avinguda du-rant les activitats, tallers i concerts. Els dubtes no s’han esvaït amb el Botlletí Ofi cial de la Província de Barcelona on no consta cap prestació a la festa.

Aquest esdeveniment, amb el temps, s’ha convertit en una cita im-prescindible per a la ciutadania.

RedaccióLa ‘FEM Festa 2011’ va aglutinar més de

100.000 ciutadans a l’avinguda del Paral·lel

La ‘FEM Festa’ i la Mostra d’Entitats, el 9 de juny

maig 2012 nº 103 zonasec 11 Economia

economia/opinió per Josep Maria Torremorell

Reformes estructuralsWhy Spain Won’t Reform (“Per què Espanya no

es reformarà”). Així es titulava l’article que el periodista Raymond Zhong va publicar al Wall Street Journal el passat 26 d’abril, en el qual s’acusa el govern de Rajoy d’asfi xiar les comunitats autòno-mes i d’atribuir-los un dèfi cit més gran per netejar el dèfi cit estatal; r emarca la r ecentralització i el malbaratament de diners en algunes inversions, com ara l’AVE. I també destaca l’insòlit dèfi cit fi s-cal que pateix Catalunya, i les Illes Balears, “sense comparació en cap lloc d’Eur opa ni d’Amèrica del Nord”. Calen les reformes estructurals que reclamen l’OCDE i l’FMI des de fa més de 20 anys. Pintar la torre Eiffel de color rosa seria una simple r eforma, però reconstruir-la amb cinc potes seria una reforma estructural. En economia, com en arquitectura, una reforma estructural implica canviar la disposició i ordre de les parts dins d’un tot.

El cas d’Extremadura i la seva població activaExtremadura és un cas paradigmàtic. Amb da-

des ofi cials de 2011, d’una població de 1.075.900 persones, no tr eballen els 167.800 menors de 16 anys ni els 199.900 de més de 65. Per tant, hi ha 708.200 persones en edat de treballar, però la po-blació activa és de 487.600 persones (la r esta són mestresses de casa, r endistes, etc.). D’aquestes, 372.500 treballen i 115.100 estan en atur . De les

que treballen, 111.000 són funcionaris. En r esum, 426.000 persones viuen de l’estat i el sector privat és més petit: 261.500 persones (i moltes depenen de l’activitat pública). El president pepero d’Extrema-dura, el verborreic testicular J.A. Monago, el mateix que ha nomenat el seu professor de pàdel assessor del director general d’esports, en el discurs del dar-rer cap d’any va demanar el mateix que Catalunya (és a dir, apropiant-se del gag de “Polònia”, una merda punxada e n un pal). I si el que en r ealitat reivindica és el concert econòmic, endavant! Una reforma estructural seria convertir Extremadura en una economia productiva en lloc de ser una mena de reserva índia. Doncs bé, com s ’explica, que el mateix dia que Soraya Sáenz de Santamaría diu

que l’Estat no pagarà els deutes amb Catalunya fi ns que “España vuelva a cr ear empleo y a cr ecer” (és a dir, el dia del judici fi nal), Rajoy prometi pagar el deute històric a Extremadura? I no només això, sinó que garanteix que serà una prioritat del seu govern i que el pagament s’ha d’incloure en els pròxims pressupostos, perquè l’estat “debe cumplir con los estatutos de autonomía” Quin cinisme! Això només pot passar en un estat en el que el seu cap és un assassí d’elefants!

Darrers resultats electorals a EuropaRajoy culpa la UE de les retallades, quan aquesta

no diu en què s’ha de concretar l’estalvi públic. En lloc de retallar serveis bàsics, ¿no seria millor ajornar el pagament dels 27.365 milions d’euros que ha de pagar Defensa pels tancs ja r ovellats comprats pel govern Aznar, i que és el pr eu que ha de pagar el país perquè un imbècil pugui posar els peus damunt la taula del president Bush? Només la victòria d’Ho-llande a França obre una escletxa en el pensament únic. La llàstima és que la crisi ha fet créixer l’extrema dreta a Europa (vegeu el cas de Grècia) i en alguns països ronda el 20%. A l’estat espanyol no es veu perquè està integrada en el PP, però sí que es veuen més actituds xenòfobes en treballadors que culpen al que és diferent, i obliden que gairebé tots en algun moment hem sigut emigrants.

DISPOSEM

APARTAMENTS TURÍSTICS

MATEIXA FINCA • RAÓ RESTAURANT

Menú diari:dilluns a divendres

9,95€

dissabte i diumenge15€

Tanquem a les 3,00h

MariscadaParrillada

CombinatsCarns gallegues

Av. Paral·lel, 99 • 08004 Barcelona • Tel. i Fax 93 441 30 71

del Paral·lel

Tapes Vins Caves

Especialitat en ‘‘montaditos’’i tapes de totes classes.

Obert tots els dies de l’anyAv. Paral·lel, 9908004 Barcelona Tel. 93 441 30 71

Sant Ponç. La 32ª Fira de Sant Ponç ha envoltat la plaça de la Bella Dorita amb excel·lents olors i sabors i ha permès els visitants conèixer de primera mà els processos d’elaboració i les propietats de tota mena de productes ecològics; i és que la tradicional festa dels herbolaris ha acollit, com ja ho va fer en l’edició anterior, men-jars i begudes ecològiques, convertint-se en una fi ra de la terra. S’ha recuperat per un parell de dies la tradició dels merca ts i el tracte més personal. A la Fira s’ha pogut aprendre sobre producció ecològica i comprar tota mena de productes: xocolates amb stevia, olis amb denominació d’origen, pa fermentat de manera natural, cervesa artesana, maduixots, embotits de Planoles, formatges… Hi ha hagut per a tots els gustos, però amb un denominador comú, la qualitat i l’elaboració artesanal. Tampoc han faltat les tradicionals fruites confi tades, mels i plantes aromàtiques.

Paral·lelament a la venda de productes s’han celebrat diver-

sos tallers per a nens i adults, amb l’objectiu d’acostar els produc-tes naturals a tothom. A la Fira ha estat representat el moviment Slow Food, divulgador del menjar ecològic i de proximita t, que ha organitzat l’esdeveniment junt amb la Coordinadora d’Entita ts del Poble-sec, el Pla Comunitari Poble-sec i la cultural del SECO.

Tallers Oberts. Una nova jornada de portes obertes als tallers dels creadors del barri ha tingut lloc al Poble-sec; ha estat la 7a edició

d’aquesta experiència i la 1a sota l’empara de l’AF AD (Artistes i Ar-tesans del Foment de les Art i del Disseny) que organitzarà aquestes jornades també a Ciutat Vella, Poblenou i Gràcia i que al barri ha col·laborat amb l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona; Barcelona Activa i la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec. Els tallers han permès els visitants acostar-se a les creacions d’artistes i artesans. Una oportunitat per veure, i en molts casos experimentar de primera mà, com treballen una trentena de creador d’una amplia varietat de modalitats: pintura, fotografi a, ceràmica, joieria...

Barcelona Activa ha contribuït a que els artesans que no tenen local poguessin també exposar les seves creacions en carpes davant de la biblioteca i ha organitzat, com van fer anteriorment, una exposició de les creacions de diversos artesans als aparadors de comerços del barri . Una interessant experiència amb que ha col·laborat l’Associació de Comerciants i Serveis del Poble-sec, i que a permès fer més proper l’art i donar a conèixer els creadors que viuen al barri.

Barcelona Activa té nova adreça: Pg. de l’Exposició, 10, 1r (davant l’escola Carles I). El telèfon és el mateix: 93 443 15 30.

Marta Tello

Un cap de setmana descobrint el que ens és més properDe l’11 al 13 de maig han coincidit al Poble-sec la celebració de la Fira de Sant Ponç amb els Tallers Oberts. Els carrers s’han omplert de gent i el barri s’ha convertit en una mostra de socialització.

La Fira de Sant Ponç d’enguany a atret molts visitants

12 zonasec nº 103 maig 2012Entitats

‘‘Fes-te el carrer’’

Dissabte 2 de juny omplirem el Parc de les Tres Xemeneies?

Centre cívic El Sortidor

THALIA, Mostra d’Arts Escèniques al Poble-sec

L es entitats de cultura popular del barri creiem que sí, i per això ens

hem atrevit amb un espai tan gran per a fer-hi el “Fes-te el Carrer”, la festa de cultura popular del districte. I és que quelcom que aterra al nostre barri cada 4 anys (com unes olimpíades) es mereix que li donem la màxima empenta.

El Poble-sec té un teixit associatiu que és l’enveja de molts altres barris. També pel que fa a la cultura popular. Per això, i perquè a vegades potser no interactuem tant com voldríem i hauríem, hem decidit treballar plegats i potenciar aques ta festa, que co-mençarà amb una cercavila conjunta, seguirà amb les diferents mostres de cultura popular, i acabarà amb un fi de festa conjunt també.

És a dir, que totes les entitats hi se-rem durant tota la tarda, ens donarem suport, ens ajudarem, i, com dirien els castellers, farem pinya. I esperem que els poblesequins i les poblesequines feu el mateix, que us apropeu a gaudir de la cultura popular catalana i ens transmeteu el vostre caliu. Nosaltres us refrescarem, ja que hi haurà servei de

barra amb preu únic popular d’1 euro.Per cert, no teniu curiositat per sa-

ber què és això del Bèlit?

Activitats:17h Cercavila conjunt Amb: Gegants del Poble-sec, de Sants i de la Marina. Bastoners del Poble-sec, Diables i tabalers del Poble-sec, Renaixença i Castellers del Poble-sec.Recorregut: Plaça del Sortidor, Blasco de Garay, Blai, Nou de la Rambla, Vila i Vilà, Parc de les Tres Xemeneies.18h Mostra de balls Amb: Bastoners de l’Esbart Renai-xença, Gegants i Tabalers.18.30h Diada Castellera Amb: Colla Poble-sec, Colla Sabadell i Colla Terrassa.18.30h Exhibició de BèlitAmb: Equips de bèlit de la ciutat i Poble-sec per la Independència.21h Ball de foc infantil i adultParticipants: Diables del Poble-sec, Guspires de Sants, Diables de Sants i Diables del Port22:30h Fi de festa+INFO: www.festeelcarrer.tk

ROSTISSERIAPIZZERIA MENÚ A 6,45 €

Menjars preparatsa qualsevol hora

Faci les seves comandesal TEL. 93 443 80 83

Horari: de dimarts a divendresde 12 a 16 h. i de 18 a 22 h.

Dissabtes i diumenges de 12 a 17 h.DILLUNS TANCAT TOT EL DIA

C/ BLAI, 51

Reparació de l’AutomòbilRevisió i Reparaciód’Aire Acondicionat

Olivera, 28 - 08004 BarcelonaTel. 93 325 58 06

Mòbil 609 32 67 30

U n total de 34 espectacles omplen aquesta edició que, per primer cop,

s’ha obert a nivell de ciutat i ha permès que grups que assagen a altres centres cívics puguin tenir l’opció de mostrar el seu treball al barri del Poble-sec; barri molt conegut per la seva activitat artística i la seva tradició en el món de l’especta-cle. De fet, el nom de Thalia prové tant del desaparegut teatre ubicat a l’avinguda Paral·lel, Talia, com del personatge mito-lògic Thalia que representa la comèdia.

El públic assistent podrà escollir en-tre 14 espectacles de teatre, dos d’ells infantils, 15 espectacles de dansa en

tots els seus estils: clàssica, contempo-rània, fl amenc, hip-hop, kpop, claqué..., 2 espectacles de circ, un fusionat amb la dansa i l’altre amb la música, i 3 con-certs amb estils musicals ben variats. Tot pensat per fer les delícies de petits i grans i que tothom tingui l’opció de conèixer i gaudir de vàries disciplines artístiques. Us hi esperem!

Centre cívic El Sortidor

El centre cívic El Sortidor organitza la 5a temporada del Thalia, que enguany se celebrarà del 8 al 10 de juny, per tal d’oferir a la ciutadania diverses propostes culturals, totes gratuïtes, i que els artistes que habitualment assagen al centre cívic tinguin l’opció de mostrar el seu treball al públic.

D urant aquest últim trimestr e abans d’encetar amb l’arr ibada de l’estiu

i les seves pertinents activitats que orga-nitzem de cara al mes de juliol; a l’equi-pament municipal ESPAI 12@16 (carrer Concòrdia, 35) seguim ofertant tallers i un espai per a que els adolescents del barri (aquells que tenen entre 12 i 16 anys) pu-guin conviure i divertir-se totes les tardes de dilluns a dissabte de 17 a 20.30h. A part d’oferir tallers gratuïts com DJ, FUNKY , FOTOGRAFIA DIGITAL o BREAK-DANCE, entre d’altres, disposem d’un espai per a que el jovent es pugui connectar i fer els deures a part de cedir una sala per a que els diferents grups de nois i noies del barri

puguin assajar la seva coreografi a o entre-nar-se per a qualsevol espectacle.

Durant aquest mes de maig com a novetat estrenarem una cabina habilitada per poder gravar les vostres cançons les tardes dels divendres i de pas conèixer nous talents musicals del barri. L’objectiu de l’ESPAI 12@16 és treballar el lleure educatiu, creatiu i saludable entre els i les adolescents del Poble-sec així com con-vertir l’equipament en punt de referència per a les famílies i la comunitat del barri per a la millora de la convivència d’aquest.

Aitor EchebarríaEspai 12@16 / Concòrdia, 35

Dies de primavera al 12@16

E l passat 23 d’abril, els voluntaris de Bona

Voluntat en Acció var en participar activament en la celebració de la Diada

de Sant Jordi, a favor dels pr ojectes de l’entitat. Durant tot el dia una desena de voluntaris i voluntàries de BVA varen ven-dre llibres de segona mà a la plaça del Molino. Aquesta és la segona Diada de Sant Jordi que celebrem a l’Associació i va tindre un gran èxit, amb una venta de 200 llibres (tots donats per voluntaris i socis). A més, aquest any Bona Voluntat guardava una sorpresa: els nens i nenes de l’entitat, amb l’ajuda dels treballadors,

varen confeccionar uns punts de llibr e especials per l’ocasió, amb frases amb motiu de la festivitat com “Per viatjar lluny, no hi ha millor nau que un llibre”.

Des de Bona V oluntat en Acció creiem que és important poder cele-brar amb l’ajuda dels voluntaris, socis i col·laboradors, aquesta festivitat a la que li donem un caire personal, com és la venda de llibr es de segona mà (una mica una metàfora de les segones oportunitats que també busquem do-nar-li a la gent més empobrida del barri) i els punts de llibre dels nens.

Bona Voluntat en Acció

Bona Voluntat en Acció ven llibres de segona mà per Sant Jordi

TALLER D’EDUCACIÓ SANITÀRIAPER ALS NENS/ES ASMÀTICS

I LES SEVES FAMÍLIESPreguntes i respostes sobre l’asma

Dijous 24 de maig 2012 de 18 a 20h.Què és l’asma i què el pot provocar? Es pot fer vida normal?

Què cal fer quan es produeix una crisi?Presentació a càrrec de: Laura López i Marta Bolós

(Infermeres del Servei d’Al·lèrgia de Sant Pere Claver-Fundació Sanitària)

C/ Vila i Vilà, 16 • 08004 BCN

maig 2012 nº 103 zonasec 13

Ara fa anys

Cultura

el meu racó especial del barriper Marta Tello

1.5.1942. Primera revista dels Vienesos ‘‘Todo por el corazón’’ al Còmic.17.5.1962. Tanca el Teatre Còmic.

Xavier Rodríguez

El Teatre Còmic estava al Paral·lel, entre Poeta Cabanyes i Tapioles

les aus del

poble-sec

La muntanya de Montjuïc n’està plena d’ocells als quals estem acostumats a sentir, però que pocs sabem reconèixer i identifi car. Gràcies a l’ornitòleg Carles Oliver, cada mes aprendrem com és i què fa una de les moltes aus del Poble-sec.

Nom en català: Cotorreta grisaNom científic: Myiopsitta monachusOrdre: PsittaformesAlimentació: Llavors, fruits i brots tendres.Mida: Longitud 30-33 centímetres

Carles Oliver / Ornitòleg Barcelona Birding Point - Turisme

ornitològic i de naturawww.barcelonabirdingpoint.com

La Chiara Bombari va arribar a Barcelona fa 13 anys des de la seva terra natal, Itàlia. Es va quedar “atrapada” per la ciutat i s’hi va quedar. Treballa com a intèrpret i traductora, alhora que es dedica a la gastro-nomia vegetariana i a fomentar el moviment slow food des del Seco, el mític bar-associació cultural del Poble-sec.

El meu racó especial del barri és… la ruta de locals d’oci del Seco a l’Apolo. Més que un racó, la Chiarina gaudeix del vespr e i de la nit fent un inter essant recorregut per locals agradables i sorpr enents del barri que es troben, com defi neix, “més enllà de Blai”. El recorregut comença al seu bar, el Seco, on gaudeix de bon menjar ecològic. Després li agrada fer unes canyes al Psycho del carr er Piquer. Un bar rocker que troba cada dia diferent. Amb un ambient “graciós” i on pot veure exposicions de fotos de concerts. Per continuar amb la nit, va a l’Stereo Bar, a Nou de la Rambla. Un local tranquil, “molt cuco” i acollidor , amb bona música i bons combinats. I per acabar, l’Apolo, l’emblemàtica sala de concerts i discoteca del Poble-sec que reconeix que és un gran valor del barri, on ha viscut moltes emocions i de la qual té molt bons records.

ernestmillet@hotmail.com

ANUNCIA’TAL

ZONA SECTelèfon

699 271 825

www.zonasec.cat

L a primera revifalla de l’activitat artística del Paral·lel, després de la guerra civil, fou l’arribada a Barcelona

de la companyia del Vienesos, formada per Arthur Kaps, Franz Joham, Gustavo Re, Herta Frankel... Arribaven de l’Europa central, tot fugint de la segona guerra mundial. Per a la vida quotidiana barcelonina, les revistes del vienesos varen suposar un cert retorn a una normalitat perduda de feia anys i també l’arribada d’aires nous, prou llunyans del folklorisme carrincló ofi cial del franquisme, i plens de bons gust, comicitat, elegància i un somriure deliciós. Després, els títols d’èxit for en molts: “Luces de V iena”, “Viena es así”, “Melodías del Danubio”, “Carrusel vienés”... Sempre al Paral·lel, alternant el Còmic amb l’Espanyol.

Aquell grup artístic va arribar a la nostra ciutat i al nostre barri per acabar quedant-s’hi defi nitivament. Cap als anys seixanta, molts d’ells foren el punt creatiu de partida de

Televisió Espanyola als seus estudis de Miramar: el director Athur Kaps, el conductor i presentador Franz Joham, el cò-mic italià Gustavo Re... I la inoblidable Herta Frankel amb les seves marionetes va generar l’imaginari infantil entre els qui llavors teníem les nostres primerenques expeciències tele-visives, sovint els nens de tota l’escala miràvem embadalits el televisor del veí que havia pogut comprar el primer aparell del veïnat i ens en deixava gaudir a tota la quitxalla. Aquell nodrit grup d’artistes austríacs var en tots acabar les seves vides artístiques i personals entre nosaltres. Hi havien arribat escapolint-se d’una guerra, i fi nalment van fer d’aquella ciutat d’evasió, la ciutat de les seves vides. Com a poble-sequencs

i com a barcelonins, crec que els haurem sempre d’estar agraïts per haver-nos dut un bri de llum artística, crea-tiva i elegant, en una Bar celona, grisa i mediocr e, que començava a tornar a obrir els ulls cap a Europa. L’altra data que avui recordem és la de tancament del teatre Còmic, el 17 de maig de 1962. Aquesta sala, situada als números 87 i 89 del Paral·lel, entre Poeta Cabanyes i Tapioles, s’havia inaugurat el 21 de juny de 1905. Tenia una zona annexa enjar dinada pel carrer Tapioles, que rebia el nom de “La Alameda del Cómico”, on es feien espectacles a l’aire lliure. Fins als anys vint, el teatr e es dedicà preferentment a la sarsuela. Després s’hi van fer principalment revistes, amb artistes com Carmen de Lirio, Mary Santpere, Alady o Miguel Gila. Potser l’aparició d’aquella televisió que s’havia endut els valors més destacats de les arts escèniques del Paral·lel cap al nou mitjà d’entreteniment, fou la causa del tancament del teatre Còmic, com potser també ho fou del posterior tancament de tants altres teatres i sales de l’avinguda, que varen anar desapareixent. D’una banda, fa 70 anys dels inicis del Vienesos i, de l’altra, en fa 50 del tancament del teatre Còmic.

L a Cotorreta grisa ja és una visió habitual als carr ers de la ciutat

de Barcelona. Els seus r eclams no passen desapercebuts a ningú ja que és, de llarg, la cotorra assilvestrada més comuna a la ciutat. És fàcilment diferenciable per la seva mida r ela-tivament petita, el color ver d suau de les parts superiors i el color gris de la cara, el pit i el ventr e. Les pri-meres parelles es van detectar a la ciutat als anys 80 i ara ja sumen més de 4.000 exemplars de cotorres que sovint causen danys a l’arbrat públic i a difer ents conreus de la comar ca del Baix Llobregat.

La Chiara Bombari al Bar Seco

Fo

to: A

na In

és F

erná

ndez

14 zonasec nº 103 maig 2012

cine amèrica

Un lugar donde quedarse (Paolo Sorrentino)

per Núria Beltrán

Solució Encreuat:H. 1 Eucaliptus. 2 S. Oman. Alep. 3 Camamilla. A. 4 Ari. icaL. Ús. 5 RN. Inicials. 6 Xiroi. A. Llí. 7 ocoT. Prat. F. 8 Fam. Got. All. 9 E. Afores. Lo. 10 Runes. Raier. 11 Anís. Sàlvia.V. 1 Escarxofera. 2 U. Àrnica. Un. 3 Comí. Romaní. 4 Ama. Iot. Fes. 5 Lamini. Gos. 6 Inici. Por. S. 7 P. La cartera. 8 Tal·li. A. Sal. 9 Ulà. Alta. IV. 10 Se. Ull. Llei. 11 Passiflora.

Blai, 28-32 T 659 048 394 08004 Barcelona

Bona teca i bona cara al Poble Sec

dermofarmàciaveterinària - homeopatia - ortopèdia

fòrmules magistrals

Paral·lel, 131 - 08004 BarcelonaTelèfon 93 289 21 90

farmàciaF. IGLESIAS HUIX

CLÍNICA VETERINÀRIA

Varietés

Sean Penn és el protagonista d’aquesta pel·lícula

C/ Elkano, 24-26, baixos08004 Barcelona

Tels. 93 329 99 5293 443 21 72

coordinadora@poblesec.orgwww.poblesec.org

ADVOCATSConsulti

amb els nostres

Si vosté téproblemes amb:

el treball, el pis, la família, les administracions públiques

(Hisenda, Ajuntament, Seguretat Social...)

Preus molt asequiblesDemaneu horaa la Sra. Anna

D esprés de Il Divo, el director italià Paolo Sorrentino ens ofereix una tragicomèdia estrafolària amb un

Sean Penn de pr otagonista absolut amb un aspecte impactant que ens recorda al cantant de The Cure, però que té més similituds amb l’excèntric Ozzy Osbourne.

Cheyenne és una antiga estrella del rock que tot i viure retirat i envoltat de luxe, es troba aletargat i sense il·lusió. Quan rep la noticia de la mort del seu par e abandona Dublín per viatjar a Nova York. Allà té l’oportunitat de llegir els diaris personals del seu progenitor que li permeten reconstruir molts episodis de la seva vida. En especial la seva obsessió per trobar l’home nazi que l’havia hu-miliat durant la seva estada en el camp de concentració d’Auswitch i que està convençut que va fugir als Estats Units. Cheyenne decideix viatjar per tot el país per tal de concloure aquesta tasca, com si fos un llegat i una manera de retrobar-se amb un par e amb qui no tenia

cap relació. El fi lm comença com un drama sobr e la buidor interna d’un personatge desfasat i es recondueix en una road-movie que li permet iniciar la seva recerca personal. Sorrentino salta d’un gèner e a l’altre amb molta agilitat i ens situa davant de situacions increïbles, de personatges extravagants i de diàlegs de vegades absurds, confi gurant tot plegat una delícia visual que ens hipnotitza a cada imatge. Un lugar donde quedarse és una pel·lícula impossible de catalogar , pot resultar grotesca i fascinant a la vegada, sempre intentant unir els pols oposats de la vida. En defi nitiva es tracta d’un conte sobre la soledat, la venjança i el perdó.

E l Poble-sec es troba refl ectit en la litera tura d’abans de la guerra civil, sobretot, a partir de la seva relació amb el Paral-

lel per una banda i Montjuïc per l’altra. Trobem referències sobre Montjuïc en un llarg poema del Rector de Vallfogona, per exemple, que parla de Santa Madrona i de la processó de les pelegrines. Més endavant podem trobar un poema sobre el Corpus de Sang, de Jacint Verdaguer, on s’evoca la fi gura de Dalmau de Queralt, assassinat a les Hortes de Sant Bertran. Verdaguer també va escriure la lletra d’una barcarola dedicada a Santa Madrona.

Josep Pla evoca en un fragment de Coses Vistes un Poble-sec de la seva joventut, quan ell el travessava per anar a visitar un amic seu que tenia un berenador modest. Ens descriu un barri pobre i sorollós, amb captaires i tavernes i ja amb immigrants, un barri d’estil napolità. Poetes com Alexandre Plana ens pinten els volts de Santa Madrona amb el ma teix to, un indret pobre, miserable, desesperançat. Molts autors parlen des de la visió del jove benestant que no forma part del barri i que el mira amb curiositat, distància i compassió. Molt més amable i optimista és la visió de persones que han viscut al barri, com el periodista Jaume P assarell o, ja a la postguerra, Tarín Iglesias i d’altres. El Poble-sec de postguerra troba les seves descripcions més profundes i reeixides en molts fragments de les novel·les de González Ledesma, autor que és al Poble-sec una mica com Marsé al Guinardó i a Gràcia. Els textos en els quals aquest autor parla del nostre barri, a gairebé totes les seves novel·les, mereixen itinerari propi, tema en el qual està treballant CERHISEC. En els darrers anys el Paral·lel ha tornat a ser matèria literària en diferents novel·les, moltes de les quals històriques, que evoquen els temps mítics de principis del segle XX.

Júlia Costa (CERHISEC)

El Poble-sec literariLa xerrada de CERHISEC del mes d’abril va estar dedicada al Poble-sec literari. La matei-xa xerrada es va fer el dia 15 d’abril, al centre cívic El Sortidor. Totes dues anaven lligades a la celebració del Dia de Sant Jordi.

El Teatre Nou a començament dels anys trenta

RESTAURANTPIZZES I PASTES PER ENDUR-SE‘N

Horari:de 13 a 16 h. i de 20 a 23 h.

Divendres i dissabtes fi ns les 24 h.Diumenge i dilluns tancat

Av. Paral·lel, 131 - 08004 Barcelona - Tel. 93 424 21 22www.pizzeriafratello.com

PIZZERIA

Obert tots els diesde 20 a 2h

(caps de setmana 2.30h)

CARRER MARGARIT, 1808004 BARCELONATEL. 933 297 618

Ronteca con mas de 80 variedades diferntes, cocktails, cervezas de importación, zumos tropicales naturales, exposiciones, rugby y la mayor selección de músicas del mundo en Barcelona.

desbanalizando desde 2007 / desconcertando desde 2010

maig 2012 nº 103 zonasec 15

Tonyina amb samfaina

zona fogons

CONCURSFOTO MISTERIOSA

Envia’ns un E-mail a l’adreça:zonasec@hotmail.com amb la solució.

Podràs participar en el sorteigd’un llibre de cuina ZONAfogons. Ànims!

Tens temps fi ns el 31 de Maigper participar-hi.

Quin racó del barri és?

Guanyador anterior:Julián Caparrós

Solució anterior:Fanals nous de Vila i Vilà

per Enric Ruiz (Solució a la pàgina 14)

Horitzontals:1 Tema. 2 Sultanat de l’Orient Mitjà. Ciutat del nord de Sí-ria. 3 Tema. 4 Antic indoeuropeu. Regió de la Itàlia central, de dreta a esquerra. Acció de fer servir una cosa. 5 Ràdio Nacional. Signatura incompleta. 6 Trempat, graciòs. Teixit de romans. 7 Entro en contacte anant cap a l’esquerra. Aeroport català. 8 Desig ardent. Recipient que, segons com, està mig buit o mig ple. T ema. 9 Voltants d’una població. Pronom de tercera. 10 Enderrocs. Persona que transporta bigues soltes d’arbre per un corrent d’aigua. 11 Tema. Tema.

Verticals:1 Tema. 2 Tema. 3 Tema. Tema. 4 Mestressa. Embarca-ció de luxe. Casquet àrab, de feltr e. 5 Faci més prim un tros de ferro amb l’ajut d’uns cilindres. Home mandrós. 6 Començament. Temor al riu italià. 7 Pròpia del ministre i del alumne (article i nom). 8 Metall semblant al plom i de nombre atòmic 81. Estàtua de la muller de Lot. 9 Antic soldat de cavalleria alemany. De bona alçària. Romans pel rei Henri de França. 10 Conec. El de poll no és a la cara, ans al peu. Contingut de les tables de Moisés. 11 Tema.

Varietés

MONTSERRAT AGUIRRE CANYADELLFARMACÈUTICA

C/ Elkano, 70 • Tels. 93 441 60 91 94 • 08004 Barcelona

Maribel Craus

Gabriel Ferrater, in memoriam

Mot

s en

creu

ats

Tema: Plantes medicinals1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11

1

2

3

4

5

6

7

8

9

10

11

La críticaliterària

“Deixa’m fugir d’aquí, i tornar al teu temps./Trobem-nos altre cop al lloc de sempre”. Amb aquests dos versos s’inicia un poema de Gabriel Ferrater i Soler (1922-1972) que porta per títol Temps enrera. I, en efecte, és d’aquest poeta del que us volia parlar avui, quan tot just fa quaranta anys que va desapareixer, un dijous 27 d’abril, un

dels millors poetes catalans del segle XX.Arran de la seva prematura mort, moltes

especulacions van sorgir (des del fruit d’una sobtada depressió a l’impacte de saber que patia una irreversible cirrosi, tot passant pel pànic per la soledat sobrevinguda). No obs-tant, res d’això m’interessa ara. La columna d’avui va dedicada al Gabriel Ferrater poeta, al magnífi c autor de tres poemaris -Da nuces pueris (1960), Menja’t una cama (1962) i Teoria dels cossos (1966)- que foren aple-gats en un únic volum Les dones i els dies (1968). La poesia d’aquest magnífi c lingüista i traductor al català de Kafka i Chomsky , entre d’altres, va sacsejar el panorama literari català de postguerra tot bastint un reialme curull d’erotisme franc i de l’empremta del pas del temps. Amb tan sols aquests tr es

reculls que he citat més amunt, el poeta que deia escriure per ensenyar a fer versos a Sal-vador Espriu, es va guanyar un lloc d’honor a l’Olimp de les lletres catalanes.

Amb tot, la ploma de Ferrater no s’esgo-ta pas en els seus poemes, sinó que edifi cà algunes de les planes més enginyoses i provocatives de la crítica literària en català (dedicades a Josep Carner, Guerau de Liost, Carles Riba, J. V. Foix o Josep Pla, entr e d’altres). Per tot això, ara que se celebren els 40 anys de la seva mort i el 90è aniversari del seu naixement, crec que és un moment idoni per reivindicar la seva fi gura. I la millor manera de fer-ho és trobar-nos altre cop al lloc de sempre, és a dir, als seus llibres.

Jordi Llavoré Gabriel Ferrater

L a tonyina és la reina del peix blau i té molt bones qualitats alimentàries

benefi cioses per a la nostra salut. Al mercat, la podem trobar tant en peces grans, que podem adquirir a talls, com en exemplars més menuts que podem comprar sencers. Avui us presentem un plat molt mediterrani, tant perquè la tonyina és molt present en la nostra cuina tradicional, com per què la sam-faina que l’acompanya també duu força elements típics de la dieta mediterrània.

Ingredients:4 medallons de tonyina2 cebes2 pebrots verds 2 pebrots vermells2 tomàquets madurs 2 dents d’all 1 got de vi / sal / julivert picat oli d’oliva

Elaboració:Rentem i tallem totes les verdures

en juliana. Ofeguem la ceba, incorpo-rem els pebrots, l’all i el tomàquet, i ho coem tot durant 10 minuts a foc lent. En una paella, daurem, amb una mica d’oli, els talls de tonyina. En una plata de forn, posem les verdures i, al damunt, la tonyina, ho reguem amb el vi, i ho coem al forn durant 10 minuts. Al moment de servir, posem el julivert picat per sobre dels talls de tonyina. Bon profi t!

16 zonasec nº 103 maig 2012Publicitat