VI Nit Literària al Far de la Banya. 11 JULIOL 2014
-
Upload
biblioteca-publica-tarragona -
Category
Documents
-
view
222 -
download
1
description
Transcript of VI Nit Literària al Far de la Banya. 11 JULIOL 2014
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
VI NIT LITERÀRIA al Far de la Banya
11 Juliol 2014
A les 22.00 h Esplanada Far de la Banya. Dic de Llevant. Port de Tarragona
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
VI Nit Literària al Far de la Banya Organitzen: Museu del Port de Tarragona.
Biblioteca Pública de Tarragona.
11 de juliol a les 22.00 h Esplanada Far de la Banya. Dic de Llevant En cas d’inclemències meteorològiques, l’activitat es realitzarà al Museu del
Port de Tarragona, Refugi 2 del Moll de Costa
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
En aquesta sisena edició de la Nit Literària al Far de la Banya, la Biblioteca Pública i el Museu del Port de Tarragona us proposem, com cada any, lectures amb la mar com a fil conductor. El tema d’ enguany és la nostra mar Mediterrània, des dels temps antics fins als nostres dies, a través d’un recorregut històric, amb la presència de clàssics com Homer; cròniques medievals com el Llibre dels Feyts. Reviurem l’impacte que deixaren pirates i corsaris amb textos com els de Miguel de Cervantes. Escoltarem també poesia amb Joan Maragall, Joan Vinyoli o Olga Xirinacs. Autors contemporanis com Baltasar Porcel i , el cambrilenc, Josep Lluis Savall a qui volem recordar especialment a través dels seus textos, ens transportaran pel Mare Nostrum. La participació, un any més, de Tarragona Ràdio amb Núria Cartanyà acompanyada pels lectors que representen diferents aspectes del món artístic com l’actor Fermí Fernàndez; el fotògraf Rafael López-Monné; el director de cinema, Jesús Monllaó; Pere Navarro, membre de Dames i Vells; el director de Tarraco Viva, Magí Seritjol; el pintor Pere Salas i Rosa Ciurana artista plàstic, dels Tallers oberts dels artistes de la Part Alta que aquest any fan el desè aniversari. Comptarem amb l'acompanyament musical de Patricia Martínez, saxo baríton ; Gessamí Martin i Paco Martín, a la percussió.
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
Lectures i Lectors � Mediterrània: onatges tumultuosos, de Baltasar
Porcel. Lectura a càrrec de Pere Salas.
� “Els déus excessius” a De què parlem quan diem
“Mediterrani”, d’Antoni Puigverd. Lectura a càrrec de Núria Cartanyà .
� Odisseu: la comunicació entre pobles. Lectura a càrrec de Núria Cartanyà. (text introductori)
� L’Odissea [464-516], d’Homer. Lectura a càrrec de Magí Seritjol
� “El perill de la còlera” a De què parlem quan diem
“Mediterrani”, d’Antoni Puigverd. Lectura a càrrec de Núria Cartanyà. (text introductori)
� Llibre dels fets. Lectura a càrrec de Rafael López-Monné
� Pirates i corsaris catalans, d’Àngel Joaniquet. Lectura a càrrec de Núria Cartanyà. (text introductori)
� “Ana Félix, la morisca cristiana” a Don Quijote de la
Mancha. Lectura a càrrec de Jesús Monllaó.
� Poemes sobre la Mediterrània. Lectura a càrrec de Fermí Fernàndez.
� “1000 milles” a Aquell regust d’ampla llibertat, de Josep Lluis Savall. Lectura a càrrec de Pere Navarro
� Les beceroles del Mediterrani, de Josep Pla i prefaci a El mar a la mirada, de Senén Florensa. Lectura a càrrec de Rosa Ciurana.
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
Mediterrània, “mar entre terres”, medi-terraneum, que deien els
llatins, perquè efectivament els continents d’Àsia, Europa i Àfrica
cenyeixen la depressió geològica que conté les aigües mediterrànies,
la superfície total de les quals suma 2966 milions de quilòmetres
quadrats.
Xifra insignificant, aquesta, a escala planetària, que és la que vivim
avui immersos en l’allau de la informació i les comunicacions. Però la
Mediterrània fou, durant segles, el centre del món occidental, i
centre a més d’una pobladíssima activitat interrelacionada. Navegar
els seus 3800 km de llargada requeria, en un veler d’una dotzena de
metres, seixanta dies. Aleshores era, simplement, el Mar; Thalassa!,
“el mar, el mar!”, com cridaven engrescats els grecs antics, segons
reporta Xenofont.
Mediterrània, Baltasar Porcel LECTOR: Pere Salas
Autor: BALTASAR PORCEL
Andratx, Mallorca, 14 de març de 1937-Barcelona, 1 de juliol de 2009 fou un escriptor, periodista i crític literari balear. Vital, lliure i polèmic, deixà un important llegat literari, que l'acredità com un dels millors novel·listes de les lletres catalanes de la segona meitat del segle XX. Fou president del jurat del Premi Internacional Catalunya i un dels impulsors i alhora president de l’Institut Català de la Mediterrània.
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
Aquesta meravella de cel, aquesta lluminositat atmosfèrica, obeeixen
en bona part a un factor: el Sàhara. El qual, juntament amb l’Atlàn-
tic, compon i unifica el clima mediterrani, dolç, al cap i a la fi,
malgrat les extremoses sacsejades. La meitat de l’any ens domina la
influència de l’estiu, és a dir, de les masses d’aire calent i sec, a
vegades curull de borrufades arenoses, que emet l’ardent desert del
sud. La resta del temps, hivernal, tardorenc, és marcat per la humida
i gràvida pressió oceànica, a voltes vent enfurismant i onatges.
D’aquest clima neixen moltes coses: una aigua de mar relativament
tèbia i l’esplèndida calor sovint temperada, que han convertit la
Mediterrània en l’eix de l’oci, del turisme, a tot el món; uns conreus
amarats de noblesa ancestral, com l’olivera de severa elegància, la
vinya de caldos perfumats i brillants, la benedicció dels camps de
blat daurats.
De les aigües, val la pena dir-ne alguna cosa més. Són excepcional-
ment salines, ja que és tan important l’evaporació que registren com
modestos són els rius que hi desemboquen, amb l’excepció del Nil.
Així, compensen penosament aquella evaporació la mar Negra, al
nord-oest, autèntic recipient al·luvial, i a l’oest l’escàs bombeig de
l’Atlàntic, simple coll d’ampolla amb només els quinze quilòmetres
d’amplada de l’estret de Gibraltar. Aigües, les nostres, a més, pobres
en sals, en plàncton, en flora submarina, per la qual cosa els peixos
hi troben fonts minvades de nutrició, de manera que són escassos en
quantitat i dimensions. Però, ah!, tots aquests condicionaments els
vesteixen també de carns subtils, saboroses; es diria que el sol i les
herbes aromàtiques s’hi troben incrustats […]
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
CLÀSSICS Els déus excessius, Antoni Puigverd LECTORA: Núria Cartanyà
Autor ANTONI PUIGVERD
Antoni Puigvert i Romaguera (la Bisbal d'Empordà, 1954) és un escriptor i poeta que signa els seus llibres i els seus articles com a Antoni Puigverd. Col·labora habitualment en diversos mitjans de comunicació: en premsa (La Vanguardia, Presència (El Punt), Diari de Barcelona, Revista de Girona, El País, Jano, El 9, Avui, El Periòdic d'Andorra, Serra d'Or), en ràdio (tertulià del Matí de Catalunya Ràdio i COM Ràdio) i en televisió (BTV, TV3). És llicenciat en filologia hispànica, i ha exercit com a professor de literatura.
En aquest paisatge caracteritzat per la llum i els extremismes
climàtics, pels arbres resistents, gairebé heroics, per les herbes
flairoses, per l’aigua escassa i o arrauxada, en aquest paisatge fa
molts anys que els déus més importants del món hi van deixar
petjada. I és que el Mediterrani es podria definir com la piscina dels
déus. Una piscina, tanmateix, on gairebé mai els déus s’han remullat
en colla. No s’hi ha banyat mai amb cordialitat corporativa. Les
aventures i desventures dels déus mediterranis marquen
decisivament el sentit tràgic del Mediterrani. Abusem de les bones
intencions quan diem, a tothora, que el Mediterrani és el mar de les
cultures. No. El Mediterrani és el mar on cada cultura o creença ha
intentat imposar-se sobre l’altra.
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
Sovint tendim a mirar el Mediterrani com un càndid, lluminós i
amabilíssim mar nostre. Gairebé sempre el Mediterrani ha estat el
mar dels déus. Uns déus tràgics i sinistres que han tenyit el mar molt
sovint de color de vi.
Certament, no totes les tradicions religioses del Mediterrani tenen el
mateix component absolutista i abassegador. Els déus d’Empúries,
per exemple, eren força més frívols. Potser per això, observats en la
perspectiva actual, ens cauen més simpàtics.
Eren déus humanitzats. Jugaven amb els humans com si juguessin a
escacs, es divertien amb les noies o els nois més atractius de cada
nissaga humana i es disfressaven de toro o d’àliga per enganyar-los i
endur-se’ls al llit. Eren déus sempre embolicats en bregues i rumors,
que es barallaven en nom dels humans i es dividien tot sovint en
bàndols [...]
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
CLÀSSICS
Text introductori.
Lectora: Núria Cartanyà
Odisseu: la comunicació entre pobles
L’Odissea, atribuïda al poeta Homer, és el relat del viatge de tornada
a casa de l’heroi Odisseu (Ulisses, en la mitologia romana) després
de la fi de la guerra de Troia. El cant, compost a finals del segle VIII
aC, narra el viatge erràtic d’Odisseu fins al seu palau, a l’illa d’Ítaca, i
ha esdevingut el prototip del viatge d’aventures. Durat deu anys,
l’heroi va recórrer els confins del Mediterrani, partint de la riba
oriental fins a arribar a les columnes d’Hèrcules, a la recerca de la
seva llar. Un viatge que es va allargar a causa de la fúria de Posidó
contra Odisseu (que en grec es pot llegir com “L’odiós”), atès que
l’audàcia de l’heroi havia estat clau per a la conquesta de la ciutat de
Troia, les muralles de la qual havia erigit el déu dels mars.
[...]
A causa de l’ira del déu, abans de naufragar, la nau d’Odisseu va
navegar sense rumb pel Mediterrani, passejant fins i tot per l’infern i
recorrent així els límits del món conegut fins aquell moment.
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
Odissea [464-516], Homer LECTOR: Magí Seritjol Autor HOMER
Homer és el nom donat al poeta grec antic a qui tradicionalment se li atribueix
l'autoria de les principals poesies èpiques gregues - la Ilíada i l'Odissea-. Des
del període hel·lenístic s'ha qüestionat si l'autor d'ambdues obres èpiques va
ser la mateixa persona. Alguns estudiosos creuen que els poemes mateixos,
de manera manifesta, representen la culminació de molts segles de narració
oral on es van desenvolupar "fórmules", sistemes de composició poètica per la
qual cosa, segons Martin West, "Homer" "no és el nom d'un poeta històric sinó
un nom fictici o construït.
-- Vell, tu saps - ¿per què em vas esgarriant amb preguntes? –
com ja fa temps que sóc retingut a l’illa, i un terme
no hi puc troba’, i mentrestant va minvant l’esperit dels meus
homes.
Digues-me tu, però, si et plau – i els déus tot ho saben –
quin dels eterns em trava i em té lligat en ma ruta
i com faré el retorn per la mar poblada de peixos.
Deia jo; i tot seguit ell va fer-me aquesta resposta:
-- És que abans d’embarcar-vos havies de fer sacrificis
bells a Zeus i als altres eterns, si volies atènyer
ben aviat la pàtria vogant per l’ona vinosa.
Sí, és ta part que no vegis els teus estimats, ni arribis
al teu casal ben bastit i a la teva terra paterna,
fins que altre cop de l’Egipte, aquest riu que de Zeus ens davalla,
hauràs passat les aigües, i hauràs ofert hecatombes
santes als déus immortals que l’ample cel posseeixen;
i aleshores els déus et daran el camí que desitges […]
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
ÈPOCA MEDIEVAL
Text introductori
Lectora: Núria Cartanyà
El perill de la còlera, Antoni Puigverd
La gent del Mediterrani som semblants i diferents alhora. Els
combats i les baralles històriques ens han separat, però també ens
han barrejat els gustos i els costums. Preservar la diferència pròpia
ja no es pot fer negant la diferència dels altres.
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
Llibre dels feyts, Jaume I LECTOR: Rafael López-Monné
Autor JAUME I
El Llibre dels fets o Crònica de Jaume I és la primera de "les quatre grans Cròniques". Sembla que la conquesta de Mallorca (1229) n'impulsà la redacció. La Crònica narra, de forma autobiogràfica, la vida i les gestes més importants del rei (sobretot les conquestes de Mallorca i València). La història comença amb el seu naixement i acaba amb la seva mort (del 1208 al 1276). Algú proposat per ell en féu el pròleg i l'epíleg i tenen una major erudició i perfecció estilística, i es van fer un cop el rei ja era mort.
De com el Rei, estant a Tarragona concebé el projecte de conquistar Mallorca. I, mig any després, nós estiguérem a Tarragona. I nostre Senyor
volgué que, sense hi haguéssem convocat cort, hi fossen amb nós la
majoria dels nobles de Catalunya.
I en Pere Martell, ciutadà de Barcelona, que entenia molt de les
coses de la mar, ens va convidar a nós i a tots aquells nobles que
eren allà amb nós. I quan estàvem acabant de menjar, es posaren a
parlar entre ells. I preguntàrem quina terra era Mallorca i com és de
gran el seu regne. I ho preguntaren a Pere Martell, perquè era còmit
de galeres. I en Pere Martell els digué que els en parlaria, perquè ja
hi havia una o dues vegades, i que a ell li semblava que l’illa de
Mallorca tenia fins a tres-cents milles, de contorn; i que Menorca
estava cap a la part de Sardenya, en direcció a aquella illa que esta-
va a la part de gregal, i que Eivissa estava cap a la part de garbí [...]
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
ÈPOCA MODERNA. LA PIRATERIA
Text introductori: Fragment de Pirates i corsaris catalans, d’Àngel Joaniquet
Lectora: Núria Cartanyà
Barbària costa de ningú Els barbarescs, homes de la mar, bandolers i experts marins, eren gents
procedents de tota la Mediterrània, fins i tot de l’Atlàntic. A la costa nord-
africana van trobar un territori idoni per l’ancoratge i el descans, des d’ on
poder actuar en tot el Mediterrani occidental. El fet de trobar desprotegides del
cors les costes peninsulars, va ser molt ben aprofitat per aquests marins.
Els seus ports base es trobaven a la Barbaria (actual Algèria), aleshores una
terra de ningú entre les altes muntanyes de l’Atles i del mar. Un espai, teòrica-
ment sota la influència musulmana, però tan sols de nom, on tots els
desclassats del mar i renegats de la societat anaven a parar, com trenca l’ona
a l’espigó d’un port.
[…] Els captius cristians en mans dels pirates omplien els soterranis de l’Alger. Era
el millor negoci: demanar rescat per alliberar presoners. Grans homes van ser
víctimes d’aquestes actuacions, ... com el desconegut Cervantes –quan
retornava de Barcelona i després de la Batalla de Lepant- ... Els contes de turcs
eren eterns, tràgics. De tant en tant hi havia un final feliç.
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
Don Quijote de la Mancha, Cervantes LECTOR: Jesús Monllaó Autor : MIGUEL DE CERVANTES
Va néixer a Alcalà de Henares l’any 1547 i va morir el 22 d’abril de 1616. Novel·lista, poeta i dramaturg espanyol. Se’l considera una de les màximes figures de la literatura castellana i és universalment conegut per la seva obra Don Quijote de la Mancha, obra que molts crítics han descrit com la primera novel·la moderna i una de les millors obres de la literatura universal.
Ana Félix, la morisca cristiana.
Aquella tarde don Antonio Moreno, sus dos amigos, don Quijote y Sancho
fueron a ver las cuatro galeras de la playa. El general que las man-daba estaba
avisado de la visita, por lo que mandó disparar un cañonazo de bienvenida al
ver a don Quijote y Sancho, y luego se los llevó hasta la gale-ra capitana en
una barca muy bien adornada con alfombras y almohadas de terciopelo. Toda
la chusma del barco saludó a don Quijote como a persona principal, y el se
alegró mucho de verse tratar tan a lo señor. El capitán y sus invitados se
sentaron en los bancos de popa que se reservaban para los visitantes ilustres,
y luego un oficial ordenó a la chusma que se sacase la ca-misa para empezar a
remar. Cuando empezaron a aparejar los mástiles, el ruido fue tan grande que
Sancho pensó que el cielo se desmoronaba y, lle-no de miedo, escondió la
cabeza entre las piernas, y el mismo don Quijote perdió el color del rostro.
Levadas las anclas, la chusma comenzó a remar bajo una lluvia de azotes, y
Sancho quedó encantado viendo la multitud de remos que se movían a una por
el agua, y que a él le parecían pies colorados.
-Ah , Sancho amigo! -le dijo entonces don Quijote-, bien podrías desnudarte
ahora de medio cuerpo arriba y ponerte entre estos señores a los que azotan y
acabar así con el desencanto de Dulcinea […]
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
POEMES Per què les paraules, Joan Vinyoli LECTOR: Fermí Fernàndez Autor : JOAN VINYOLI
Al llarg d’aquest any s’estan portant a terme diverses activitats per commemo-rar el centenari del naixement del poeta Joan Vinyoli i el 30è de la seva mort. Autor de fecunda trajectòria, indestriable de la seva vida. L'incità a escriure una frase de Rilke: "la poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències". Guanyà el premi Óssa Menor, 1951 amb el recull Les hores retrobades. Amb el poemari Tot és ara i res, (1970), li arribà el reconeixement de la crítica i a partir d'aleshores va publicar de forma regular. El darrer poemari, Passeig d'aniversari (1984) va rebre nombrosos premis, entre els quals el de la Generalitat de Catalunya, el Ciutat de Barcelona i el Premio Nacional de Literatura. Les seves traduccions de Rainer M. Rilke es troben recollides en les publicacions Versions de Rilke (1984) i Noves versions de Rilke (1985).
Per què les paraules? Aquest blau intens
del mar és prou. Miro la ratlla fixa de l’horitzó,
mar grandiós, i quanta
riquesa guardes, per a qui? Jo no sóc bus
que cerca vells tresors: el que m’atreia, perles que abans havien estat ulls,
no ho troba algú tot sol, ans calen dos,
amb una sola, neta, lliure, confluent
mirada que es projecti més enllà de tota perla – sols llavors hi arriben
“feliços pocs”.
No, jo sóc sol, però l’embat
de les onades em conforta. Tot és lluny i prop, i no s’acaba mai aquest viatge
per les paraules:
ja no tinc res més. Joan Vinyoli
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
Insomne, Ibn Khafaja d’Alzira LECTOR: Fermí Fernàndez Autor : KHAFAJA D’ALZIRA
Ibn Khafaja va ser moltes coses i un gran poeta poeta andalusí del segle XI. Nascut l’any 1058, els seus noms de família han servat per sempre el record del seu origen: al-Jazirí, és a dir, “el d’Alzira”, i ax-Xuqrí, que volia dir “el del Xúquer”. Però amb el seu art es va guanyar encara el sobrenom d’al-Jannan o “el Jardiner”. Ibn Khafaja va gaudir de fama en vida i els seus versos van ser reproduïts pels arabòfons. Josep Ramon Gregori i Josep Piera han fet la traducció i l’adaptació al català dels seus poemes en el llibre Jardí ebri: tria del divàn.
Insomne, ara ature les llàgrimes,
ara les sent vessar, galtes avall,
i em mullen la cara tot i eixugar-les.
De tu em separa una mar turbulenta,
un vast desert per perdre’s.
Per Agmat es van llançar unes fletxes
i un cor en quedà ferit a Alzira.
La mort t’ha sorprès a l’exili
i t’ha trencat de ple la joventut.
Ara em veus gemegar tristament
com un tudó afligit, o una branca agitada.
negat en la mar de les llàgrimes,
la mar de les recances,
la mar de les tenebres ...
No he sabut nedar en tantes mars alhora !
Ibn Khafaja d’Alzira (1058-1138)
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
Meditacions mediterrànies, Olga Xirinacs LECTOR: Fermí Fernàndez
Marinera, a l’hora que desfermes les sivelles
creix la sang aigualida que obscureix l’arena,
Al ventre dels vaixells s’hi couen llunes,
grinyolen els ferros i s’hi juga la sal
i el pa i la suor i l’enyor i
les distàncies acrescudes i els rostres
que canvien. A cada viatge
nou o vell, cada pell és una carta de navegar
els ulls es fan més clars i el somriure
es desplega
com un vol en silenci.
Olga Xirinacs
Autor : OLGA XIRINACS
Olga Xirinacs és una escriptora i professora de piano catalana. Autora versàtil, ha escrit poesia, novel·la, contes i assaig tant en llengua catalana com en castellana. Col·labora habitualment a la premsa periòdica i participa en moltes de les iniciatives culturals i cíviques. És l'única dona Mestra en Gai Saber pels Jocs Florals de Barcelona després de Mercè Rodoreda. La seva obra poètica completa s’ aplega a Ossa Major 1977-2009. Ha escrit més de tres-cents contes, 250 per a adults i d'altres per a nens. tMolts dels seus llibres han guanyat els premis més importants de la literatura en llengua catalana, com ara: el premi Sant Jordi, el premi Sant Joan, el Josep Pla, el Ciutat de Palma, el Ramon Llull o el Carles Riba, entre d'altres. El 2006 publica la seva primera novel·la escrita en llengua castellana, El hijo del tejedor. El conjunt de la seva obra s'ha distingit amb la Creu de Sant Jordi, concedida per la Generalitat de Catalunya l'any 1990.
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
Altres vistes al mar, Joan Maragall LECTOR: Fermí Fernàndez
Avui el mar té vint-i-vuit colors,
i tot està revolt, el cel i l’aigua:
el cel brillant i blau; el vent, furiós,
hi escotona els núvols i els empaita.
Fa voleiar banderes i blancors,
retorç i esbulla els arbres amb gran sanya:
tot són crits i soroll i lluentors,
amb un frasseig i bellugueig que espanta.
Joan Maragall
Autor : JOAN MARAGALL
Joan Maragall (Barcelona, 1860-1911), conegut popularment com a poeta, és
també autor d'assajos d'interès ideològic, cultural i polític, i de traduccions.. La seva producció poètica compta amb poemes tan difosos com Cant espiritual, El cant de la senyera, La vaca cega, La sardana, Oda a Espanya i El comte Arnau. Destaquen les seves traduccions de Goethe, Novalis, Píndar, Homer i
Nietzsche. Arran de la crisi de la Setmana Tràgica (1909), i gairebé sol entre els intel·lectuals, reaccionà amb els articles “Ah, Barcelona...”, “La ciutat del
perdó” i “L'església cremada”, insistint en la part de responsabilitat que
pertocava a la burgesia catalana. Proclamat Mestre en Gai Saber (1904), fou membre fundador de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans.
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
Joan Maragall Allà en les llunyanies de la mar
s’aixecava la lluna solitària.
Un himne sense mots, acompassat,
li cantaven les ones en la platja.
El cel, tot llis i tot descolorit,
s’escoltava el cantar de les onades ;
i la terra esfosquint-se a poc a poc,
sense veu, sense vent i sense gales,
semblaba submergir-se en el no-res,
davant del cel i el mar il·luminant-se
al bes de la lluna, a cada instant més clar,
i a la remor creixent de les onades.
Joan Maragall
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya S. XX
Aquell regust d’ampla llibertat,
Josep Lluís Savall. LECTOR: Pere Navarro
“1000 Milles” El llaüt Sa Rata viatja de Catalunya a Sardenya per participar en la
regata d’Stintino.
Demà comencem viatge. Després de mesos de parlar-ne, per fi demà
arrencarem cap a Stintino, a l’illa de Sardenya, a tocar de la terra
itàlica, l’altre capitell d’aquest art nord-occidental de la nostra mar,
perquè ens han arribat veus que allà hi ha el paradís de les llatines.
Farem el viatge amb un vell i antic sardinal de l’any 1926 de bella
estampa i línies fines que Emili Armengol rescatà de la Catalunya
Nord per fer-lo navegar, una altre vegada, amb vela llatina. De nom
li posà Sa Rata, en homenatge a un illot del cap de Creus. Els
bastiments tradicionals tenen un altre caràcter, un altre toc: la fusta
respon a les teves passes amb un soroll pregon, de vibracions lentes
que es van apagant; i amb la mar, la fusta s’hi entén (“a la mar,
madera”, deien els vells): cada cop de mar arriba rabent i sents com
es va amorosint amb el contacte amb la fusta, s’hi embolcalla, la
refrega i surt calmadament, com si la sabés greu abandonar el camí;
el buc es va movent adaptant-se a la mar que el cobreix i les
quadernes i el folre van creuant-se sota la batuta blava; a cada cop
de timó, per suau que sigui, tot el bastiment juga amb la mar,
des ...bigoti primerenc fins a la punta del barbó, que va afirmant tots
els moviments [...]
Autor: JOSEP LLUÍS SAVALL
Josep Lluís Savall i Rom va ser una gran enamorat del món de la mar, mariner,
filòleg i president de La Gent del Llamp. Entre els seus treballs hi destaca el
llibre El vocabulari dels pescadors de Cambrils. Home de la mar Mediterrània,
va morir jove, el trenta de juliol de l’any 2006. El llibre Aquell regust d’ampla
llibertat conté textos i imatges d’amics i una selecció de la seva obra literària.
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
CLOENDA Les beceroles del Mediterrani, Josep Pla LECTORA: Rosa Ciurana Autor JOSEP PLA
Josep Pla és l'escriptor català més llegit i més popular de totes les èpoques. Va dedicar la seva vida a la literatura i al periodisme, amb un estil que combina els girs populars, la simplicitat i la creativitat en els recursos metafòrics. La seva obra completa abasta més de 45 volums, aproximadament unes vint mil pàgines de prosa. La seva obra s'ha convertit en una valuosa memòria, entre real i recreada, de mig segle de la societat, el paisatge i la vida catalans. Va obtenir quatre vegades el Premi Crítica Serra d'Or i, dos anys abans de la seva mort, la Generalitat de Catalunya li concedí la Medalla d'Or.
Que en el Mediterrani arcaic i en l’antic imperà la lluita comercial
per dominar el mar i els seus litorals, lluites dels talassòcrates entre
ells i els naturals dels països que explotaren i que molt sovint es
convertiren en pirates, depredadors i assassins, no sembla [haver-hi]
cap dubte. Que en el mar interior es produí una pura i simple
anarquia no sembla pas que es pugui discutir. Que Ulisses, en el
gran poema homèric, que és el poema d’aquest mar i que en la part
geogràfica de l’obra és copiada de periples egipcis i fenicis més
antics, fou un depredador impressionant, encara és més cert. Per
això el gran hel·lenista M. Bérard titula el seu gran llibre “Els fenicis i
l’Odissea”. Si l’anarquia i la violència indiscutibles són d’una obvietat
reconeguda, al costat s’ha de posar una obra real i positiva en la
qual els pobles colonitzadors excel·liren, sobretot els fenicis
(Cartago) i els grecs d’Àsia Menor, particularment els de Milet, i a
l’Occident, els colonitzadors de Corint que crearen Siracusa a Sicília.
Quan no té prou notícies dels corsaris pirates antics, M. Bérard
utilitza els testimonis dels corsaris i pirates de l’època medieval i
moderna. El sanguinari desori antic fou acabat a conseqüència de la
pau romana, que netejà i pacificà el mar, que destruí les preponde-
ràncies múltiples per un únic preponderant: l’Imperi de Roma [...]
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
CLOENDA El Mar a la mirada: antologia de textos poètics de la Mediterrània. LECTORA: Rosa Ciurana
El mar ha captivat sempre els poetes. Des d’èpoques remotes fins als
nostres dies, els tons dels seus blaus, les irisacions dels seus
horitzons a l’alba o al capvespre, les seves ones a les platges o les
més passionals a les roques, la força musculada de l’aigua contra els
cossos dels vaixells...han fet néixer infinitud de versos, xarxes de
mots on han quedat atrapat tresors marins, escumes, nacres lluents,
ossos en bany, oratges... Plini va escriure que l’aigua és preciosa
sobre totes les coses. En una vastitud de mar, tanta bellesa fa que el
poeta s’aturi i maldi aleshores per dir l’impossible, l’inabastable,
l’immens, el més misteriós que té, el més secret que guarda, els
records dels viatges, dels amors, dels sols que l’han colrat, de les
tempestes que l’han fet naufragar. Davant del mar tots som poetes.
Heu navegat mai en un veler, entre illes, mentre el sol vertical
incendia el fons de l’aigua? Us heu banyat mai en un foc així de
transparent? Heu vist com la proa fa emergir l’escuma com si
trenquéssiu per sobre flors de cireres? Us heu repartit mai amb algú
des d’una terrassa blanca el mar i el blau? Heu sentit mai la inutilitat
joiosa de la pluja que cau a l’alta mar? Heu vist mai com, al final
d’un estiu o d’un amor, el mar mostra impúdic les noves onades no
banyades? Heu vist el mar a l’hivern com devora brutalment les
platges? Heu vist que en les tempestes més irades les boies sempre
suren? Els poetes sí, i ho han dit amb imatges de paraules que són
sons d’un mateix mar.
VI NITLITERÀRIA al Far de la Banya
BIBLIOTECA PÚBLICA
DE TARRAGONA Fortuny, 30
43001 Tarragona
Telèfons Informació: 977 24 03 31 -
977 24 05 44
h�p://bibliotecatarragona.gencat.cat
MUSEU DEL PORT
DE TARRAGONA Refugi 2, Moll de Costa
43004 Tarragona
Telèfon: 977 259 400
museuport@por�arragona.cat
h�p://www.por�arragona.cat